DECRET 75/2015, de 15 de maig, del Consell, regulador dels establiments hotelers de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7529 de 20.05.2015 | |
| Número identificador: | 2015/4640 | |
| Referència Base de Dades: | 004536/2015 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació Grup temàtic: Legislació Matèries: Turisme Descriptors: Temàtics: indústria hotelera, infraestructura turística, turisme , allotjament turístic
DECRET 75/2015, de 15 de maig, del Consell, regulador dels establiments hotelers de la Comunitat Valenciana. [2015/4640]
ÍNDEX
Preàmbul
Capítol I. Àmbit d'aplicació
Article 1. Establiments subjectes a esta reglamentació
Capítol II. Classificació: grups, modalitats i categories
Article 2. Classificació
Article 3. Definicions
Capítol III. Bases de la classificació
Secció primera. Requisits tècnics generals
Article 4. Requisits que han de complir els establiments
Article 5. Distintius
Article 6. Requisits generals de seguretat, disseny i qualitat en edificis d'allotjament
Article 7. Numeració de les habitacions
Article 8. Definició i característiques dels servicis generals
Article 9. Preus i reserves
Article 10. Compliment general de normativa
Secció segona. Requisits específics per a la classificació en grups, modalitats i categories
Article 11. Sistema de classificació en grups
Article 12. Normes per a la classificació en categories
Article 13. Autoavaluació
Article 14. Actualització de criteris
Capítol IV. Declaració responsable d'inici d'activitat. Procediment d'inscripció
Article 15. Declaració responsable d'inici d'activitat
Article 16. Documentació preceptiva i contingut de la declaració responsable
Article 17. Inscripció de l'establiment en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana
Article 18. Classificació i reclassificació
Article 19. Període de funcionament i baixa de l'establiment
Article 20. Modificacions
Article 21. Normes de règim interior
Capítol V. Règim sancionador
Article 22. Infraccions
Disposició addicional primera. Modificació de l'article 10 del Reglament regulador de les vivendes turístiques denominades apartaments, vil·les, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret 92/2009, de 3 de juliol, del Consell.
Disposició addicional segona. Modificació de l'article 2 del Decret 184/2014, de 31 d'octubre, del Consell, regulador de l'allotjament turístic rural en l'interior de la Comunitat Valenciana.
Disposició addicional tercera. Incidència econòmica en la dotació de gasto
Disposició transitòria única. Termini d'adaptació
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Disposició final primera. Habilitació per al desplegament reglamentari
Disposició final segona. Entrada en vigor
Annex I. Sistema de classificació de categoria d'hotels i hotels apartaments
I) Edifici/Àrees comunes
II. Habitacions: mobiliari/equipament. Hotels. Apartaments
III. Servicis
IV. Oci
V) Oferta
VI. Servici de reunions i esdeveniments
Annex II. Requisits específics mínims per a hostals
Annex III. Requisits específics mínims per a pensions
Annex IV. Requisits específics mínims per a albergs de ciutat o albergs urbans
a) Habitacions
b) Servicis higienicosanitaris
c) Servicis comuns
Annex V. Declaració responsable referent a l'activitat dels establiments hotelers
PREÀMBUL
La Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana, definix les empreses d'allotjament turístic com «aquelles que, des d'un establiment obert al públic es dediquen, de manera professional, habitual i per mitjà de preu, a proporcionar habitació a les persones, amb prestació o sense d'altres servicis de caràcter complementari». A més, la dita norma preveu que l'activitat d'allotjament es faça, entre altres, sota la modalitat «d'establiments hotelers», i deixa la determinació dels requisits que els establiments han de complir per a classificar-se en la dita figura a un posterior desplegament reglamentari.
El reglament regulador dels establiments hotelers va ser aprovat pel Decret 153/1993, de 17 d'agost, del Consell, si bé ha patit modificacions posteriors. Entre estes, ha sigut significativa l'efectuada pel Decret 206/2010, de 3 de desembre, del Consell, que va modificar la totalitat dels decrets reguladors de l'allotjament turístic a la Comunitat Valenciana, introduint els principis generals de llibertat d'establiment i lliure prestació de servicis, reforçant els drets i les garanties dels consumidors, establint amb caràcter general el règim de declaració responsable per a l'establiment i l'inici de l'activitat, i agilitzant i simplificant tràmits administratius fins llavors consolidats.
Tot això, en virtut de la competència exclusiva que en matèria de turisme atorga l'article 49.1.12ª de l'Estatut d'Autonomia a la Generalitat.
L'actual regulació del sector d'allotjament hoteler, el Decret 153/1993 esmentat, establix una classificació dels establiments hotelers a partir de la prestació d'uns servicis i del compliment d'uns requisits de caràcter obligatori d'acord amb la classificació a què es pretenga optar, sense atendre la ubicació de l'establiment, els tipus de client, la demanda, l'especialitat o el mercat a què el titular vullga dirigir-se.
És àmpliament acceptat que en els vint anys transcorreguts des que es va aprovar la regulació hotelera vigent s'han viscut profundes transformacions en el turisme, que no poden passar desapercebudes als establiments d'allotjament que perseguixen la seua particular competitivitat i, en suma, la del sector turístic valencià.
La primera transformació ha sigut el creixement i la qualificació de la mateixa planta hotelera. En les últimes dos dècades, la Comunitat Valenciana no sols ha duplicat pràcticament el nombre de places oferides sinó que este increment l'ha acompanyat d'una millora qualitativa dels establiments. S'ha registrat un important desplaçament cap a establiments de major classificació administrativa i la qualitat ha anar incorporant-se a la proposta turística valenciana que, hui, és part intrínseca del model productiu de la Comunitat Valenciana en el seu conjunt. Però no acaben ací les transformacions. No es pot oblidar la immersió en l'era digital que travessa la nostra societat, on l'ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i de les comunicacions han modificat substancialment el mapa competitiu del turisme, perquè la web i les xarxes socials exercixen en l'actualitat un paper capaç de modificar gran part de les iniciatives que abans eren exclusivament captives del màrqueting turístic, ni es poden oblidar la situació socioeconòmica que va arrancar l'any 2008 i les característiques del client de hui, caracteritzat per la seua maduresa i per les seues àmplies i múltiples expectatives de consum, la qual cosa requerix una constant readaptació de la planta allotjativa a les exigències d'un mercat canviant, on les destinacions emergents amb les seues plantes hoteleres d'última generació s'obrin pas i exercixen una competència feroç a les destinacions tradicionals com és el cas de la Comunitat Valenciana.
Finalment, en estos anys s'ha consolidat la conscienciació mundial amb la sostenibilitat, que ha passat de ser un objectiu turístic a considerar-se com una condició sine qua non de les destinacions que opten a posicionar-se turísticament, i s'ha convertit en un factor de competitivitat inqüestionable en les destinacions susceptibles de captar els clients de major nivell de gasto turístic.
Tot això reclama una reordenació de la planta hotelera en l'escenari internacional que s'adapte a les noves condicions que emanen des de la globalitat que presidix la competència turística a escala mundial. És en eixe àmbit on naix la proposta d'Hotelstars Union per a impulsar una classificació dels establiments hotelers capaç de ser sensible a les noves pautes del turisme, on aspectes no sempre tangibles conjugats amb tecnologies, localitzacions, servicis específics i un conjunt ampli de característiques destaquen en l'hoteleria més competitiva. Al mateix temps, pretén concloure una certa dispersió en la classificació hotelera europea, que obeïx a diferències culturals i geogràfiques que explicarien els distints criteris i metodologies divergents utilitzats en les classificacions hoteleres vigents, tenint en compte que en alguns països estes ordenacions són a vegades obligatòries i altres voluntàries, la qual cosa dificulta que un turista puga obtindre informació comparable sobre la seua compra d'allotjament hoteler i decidir així millor la seua opció.
Naix així la proposta internacional d'aconseguir una classificació hotelera, d'acord amb uns criteris homogenis entre països, que garantisca la protecció dels drets i interessos dels consumidors i al mateix temps proporcione informació equiparable, contrastable i enriquidora entre destinacions i clients, fent un pas important cap a l'harmonització dels diferents sistemes de classificació de l'allotjament i acostant-se així a la instauració d'un sistema de classificació europeu.
A Espanya, va ser el ple del Consell Espanyol de Turisme el que en 2010 va impulsar esta iniciativa i va assumir l'existència d'una consciència col·lectiva per aconseguir un consens que acostara les legislacions autonòmiques en esta matèria, basant-se en l'harmonització normativa que inicia la Directiva de Servicis (Directiva 123/2006/CE) i que completa la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia de la Unitat de Mercat (LEGUM).
D'acord amb tot això, la Comunitat Valenciana, en sintonia amb les principals associacions i patronals del sector turístic espanyol i valencià, ha treballat en una classificació hotelera inspirada en la proposta d'Hotelstars Union, que es fa ressò de les exigències professionals i de les peculiaritats regionals i locals, de tal manera que amb esta nova catalogació hotelera es pretén aconseguir una major sensibilitat cap als esforços dels hotelers per millorar les seues instal·lacions, alhora que se situen en una òrbita internacional d'identificació de servicis i atractius en els seus establiments.
S'establix així un nou sistema de classificació per als establiments hotelers basat en la dotació obligatòria d'uns requisits i servicis i la disponibilitat d'altres a elecció del titular de l'establiment, que possibiliten atendre de manera competitiva la demanda de clients i dels mercats a què dirigisca la seua oferta.
El decret consta de vint-i-dos articles agrupats en cinc capítols, tres disposicions addicionals, una disposició transitòria, una derogatòria, dos finals i cinc annexos.
El capítol I, sobre l'àmbit d'aplicació, determina quins establiments queden subjectes al que s'hi regula i quins se'n consideren exclosos.
El capítol II establix els grups, les modalitats i les categories en què es poden classificar els establiments hotelers i les seues definicions, i introduïx com a novetats la possibilitat que en hotels de tres, quatre i cinc estreles puguen constituir-se en règim de propietat horitzontal o figures afins, sempre que estiguen sotmesos al principi d'unitat d'explotació i d'ús turístic exclusiu; la unificació dels hostals en una única categoria; la possibilitat que els establiments classificats com a pensió es denominen bed and breakfast, si oferixen el servici de desdejuni, i la consideració dels denominats «albergs de ciutat» o «albergs urbans» com a establiments hotelers.
El capítol III, en dos seccions, regula els requisits tècnics generals i específics que han de complir els establiments que pretenguen classificar-se com a hotelers, i establix un nou sistema d'autoavaluació per mitjà de l'ompliment d'un qüestionari que conté 226 criteris que atorguen punts la suma dels quals determina la categoria que correspon a l'establiment.
El capítol IV es dedica a regular el procediment d'inscripció en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques, i s'enquadra en el procés de simplificació administrativa que es desenrotlla amb els plans de simplificació i reducció de càrregues administratives de la Generalitat que tan importants efectes positius tenen per als ciutadans, les empreses i l'administració pública autonòmica.
Finalment, el capítol V regula el règim sancionador remetent a la Llei 3/1998, de 21 de maig, de Turisme de la Comunitat Valenciana.
En virtut de l'anterior, oïts els sectors i les administracions públiques afectades, a proposta del conseller d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 15 de maig de 2015,
DECRETE
CAPÍTOL I
Àmbit d'aplicació
Article 1. Establiments subjectes a esta reglamentació
Queden subjectes a este decret les empreses i els establiments que, dins de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, es dediquen a prestar de manera professional i habitual allotjament per mitjà de preu, d'acord amb les especificacions que es determinen en esta norma i les disposicions de desplegament, tinguen o no altres servicis de caràcter complementari, i que es denominaran establiments hotelers.
Queden exclosos d'esta reglamentació tots aquells establiments residencials que presten els seus servicis de manera exclusiva a col·lectivitats concretes, com ara residències per a estudiants, residències per a persones majors, instal·lacions juvenils, activitats mediambientals i semblants. No es permet la simultaneïtat d'estos usos residencials amb l'ús d'allotjament turístic, excepte en el cas de períodes de funcionament distints.
CAPÍTOL II
Classificació: grups, modalitats i categories
Article 2. Classificació
1. Els establiments hotelers es classificaran en els grups, les modalitats i les categories següents:
1.1. Grup primer: hotels. Modalitats: hotel i hotel apartament. Categories: cinc, quatre, tres, dos i una estreles.
1.2. Grup segon: hostals.
1.3. Grup tercer: pensions.
1.4. Grup quart: albergs de ciutat o albergs urbans.
2. Els establiments del grup primer obtindran la classificació en alguna de les categories establides en l'apartat 1 per mitjà del procediment d'autoavaluació descrit en els articles 12 i 13. La persona titular podrà triar la categoria de l'establiment entre aquelles per a les quals, d'acord amb l'autoavaluació, haja obtingut la puntuació mínima necessària i reunisca la totalitat dels requisits establits com a obligatoris.
3. Podran fer ús del qualificatiu «superior», els establiments de tres i quatre estreles que reunisquen la totalitat de requisits obligatoris fixats per a les dites categories i obtinguen la puntuació mínima exigida per a la categoria immediata superior.
Aquells establiments de cinc estreles que obtinguen la puntuació mínima prevista per a «gran luxe» en l'article 12, podran tindre este qualificatiu.
4. Quan les instal·lacions i servicis del grup I no s'agrupen en un sol edifici, sinó que hi haja uns quants edificis que constituïsquen un únic complex d'allotjament, hauran de complir els requisits per a classificar-se en una única categoria i estar en un recinte, terreny o parcel·la degudament delimitat i tancat en tot el seu perímetre. Si hi ha en el complex edificacions que compten amb instal·lacions o servicis de distinta categoria, la totalitat del complex es classificarà en la menor.
5. En desplegament del que disposa l'article 8bis de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de la Generalitat, de Turisme de la Comunitat Valenciana, els establiments hotelers del grup primer i la modalitat d'hotel, classificats en les categories de tres, quatre i cinc estreles, podran constituir-se en règim de propietat horitzontal o figures afins, i estaran sotmesos al principi d'unitat d'explotació i d'ús turístic exclusiu.
Article 3. Definicions
1. Hotels. S'entén per hotels aquells establiments que oferixen allotjament amb servicis complementaris o sense i ocupen la totalitat d'un edifici o part independitzada d'este, i les seues dependències consituïxen un tot homogeni amb entrades, ascensors i escales d'ús exclusiu, i reunixen els requisits tècnics i criteris que establix esta reglamentació.
2. Hotels apartament. Són hotels apartament aquells establiments en què concorren les exigències i els servicis comuns propis dels hotels, i compten, a més, amb instal·lacions adequades per a la conservació, l'elaboració i el consum d'aliments dins de cada unitat d'allotjament o apartament. En estos establiments podran haver-hi unitats d'allotjament pròpies dels hotels.
3. Hostals. Són hostals aquells establiments hotelers que reunixen els requisits que establix esta reglamentació i oferixen allotjament amb servicis o sense complementaris, ocupen la totalitat d'un edifici o part independitzada d'este, i les seues dependències constituïxen un tot homogeni, però no disposen d'entrades, ascensors i escales d'ús exclusiu.
4. Pensions. Són pensions aquells establiments que encara que es dediquen al tràfic turístic no reunixen els requisits mínims o els criteris necessaris per a enquadrar-se en algun dels grups anteriors, sempre que complisquen els requisits d'esta reglamentació. Les pensions que oferisquen servici de desdejuni podran denominar-se bed and breakfast.
5. Albergs de ciutat o albergs urbans. Són albergs de ciutat o albergs urbans aquells establiments que oferixen allotjament turístic en habitacions col·lectives, compten amb instal·lacions d'ús col·lectiu i ocupen la totalitat o part independitzada d'un edifici, amb entrades, escales i ascensors d'ús exclusiu.
Tots els establiments, inclosos els ubicats en vivendes particulars, hauran d'acreditar la compatibilitat de l'ús turístic d'acord amb la normativa urbanística i de qualitat ambiental, així com complir les prescripcions d'este decret.
CAPÍTOL III
Bases de la classificació
Secció primera
Requisits tècnics generals
Article 4. Requisits que han de complir els establiments
La classificació dels establiments hotelers s'obtindrà d'acord amb dos tipus de requisits: generals i específics.
Tots els establiments hotelers, siga quin siga el seu grup, modalitat i categoria, llevat que expressament es limite a algun d'estos, han de complir els requisits generals establits en esta secció.
Els requisits específics que ha de complir cada establiment s'establixen en els annexos I, II, III i IV d'acord amb el grup, la modalitat i la categoria en què es classifiquen.
Article 5. Distintius
En tots els establiments hotelers serà obligatòria l'exhibició d'una placa normalitzada al costat de l'entrada principal, les característiques de la qual es determinaran mitjançant una orde de l'òrgan administratiu que tinga les competències en matèria de turisme.
En tot cas, en la dita placa apareixerà el distintiu corresponent al grup, la modalitat i la categoria de l'establiment.
Article 6. Requisits generals de seguretat, disseny i qualitat en edificis d'allotjament
Amb caràcter general, els establiments hauran de complir les condicions establides per la normativa vigent per a ús residencial públic, relatives a seguretat en cas d'incendi, seguretat d'utilització i accessibilitat, protecció contra el soroll, salubritat i estalvi energètic, així com les establides en la normativa tecnicosanitària.
Per als establiments del grup primer, segons la modalitat i categoria, podran establir-se en els requisits específics condicions més exigents que les establides per la normativa bàsica.
En els espais i sales comunes haurà d'assegurar-se la qualitat d'aire interior establida en la normativa d'instal·lacions tèrmiques en els edificis.
En tots els espais d'ús públic de l'establiment, així com en habitacions i banys, s'asseguraran les condicions de confort tèrmic establides en la normativa d'instal·lacions tèrmiques esmentada.
Els banys i les cuines (si és el cas) disposaran de subministrament d'aigua potable calenta i freda amb les condicions establides en la normativa de salubritat i qualitat d'aigua de consum humà.
La il·luminació mitjana en habitacions i banys seguirà les recomanacions en matèria energètica publicades per organismes autonòmics o estatals.
Els servicis higiènics generals i els banys d'habitacions tindran ventilació directa a l'exterior o, si és el cas, disposaran de dispositius de renovació d'aire que asseguren com a mínim les condicions de ventilació establides en la normativa per a banys de vivendes.
Les habitacions hauran de complir com a mínim les mateixes condicions d'il·luminació natural i ventilació establides per a les vivendes en la normativa d'habitabilitat.
Les zones destinades exclusivament a personal disposaran de les dotacions i condicions ambientals que establix la normativa en matèria de seguretat i salut en els llocs de treball.
Els establiments de més de 30 habitacions que, d'acord amb la normativa vigent, no requerisquen un pla d'autoprotecció, hauran de disposar d'un pla d'emergència. El pla haurà de ser elaborat per un tècnic competent, d'acord amb els continguts establits en la norma bàsica d'autoprotecció i subscrit pel responsable de l'activitat. Una còpia del pla haurà de romandre en l'establiment.
Tots els establiments disposaran d'un pla en cada planta de l'establiment en què figure la situació de les escales, els corredors, les eixides, els itineraris d'evacuació i la situació dels mitjans de transmissió i els dispositius d'extinció. Estos plans hauran d'estar situats en lloc accessible per a consulta urgent. En les portes de les habitacions o en la proximitat d'estes es col·locarà un pla de planta reduït d'informació al client, així com instruccions d'evacuació en diversos idiomes.
Article 7. Numeració de les habitacions
1. Totes les habitacions hauran d'estar identificades per mitjà d'un número que figurarà en l'exterior de la porta d'entrada.
2. Quan les habitacions estiguen situades en més d'una planta, la primera xifra del número que les identifique indicarà la planta i les restants, el número d'orde de l'habitació. Si estigueren situades en més d'un bloc, al número s'anteposarà una lletra o distintiu que identificarà el bloc.
Article 8. Definició i característiques dels servicis generals
1. L'establiment hoteler haurà de tindre les habitacions preparades i netes en el moment de ser ocupades pels clients.
2. Els establiments que, d'acord amb les prescripcions d'este decret, presten el servici de bugaderia i planxa seran responsables de prestar-lo correctament, encara que el dit servici estiguera contractat amb una empresa especialitzada.
3. En tots els establiments hotelers hauran de facilitar-se els mitjans per a l'assistència sanitària seguint les especificacions dels clients o la urgència del cas a atendre.
4. El servici de recepció/consergeria, no exigible als establiments del grup tercer, constituirà el centre de relació amb els clients als efectes administratius, d'assistència i d'informació. A este servici correspondrà, entre altres funcions, les d'atendre les reserves d'allotjament; formalitzar l'hostalatge; rebre els clients; constatar la seua identitat a la vista dels corresponents documents; inscriure'ls en el llibre registre d'entrada i assignar-los habitació; atendre les reclamacions; expedir factures i percebre'n l'import; custodiar les claus de les habitacions que els encomanen; rebre, guardar i entregar als clients la correspondència, així com els avisos o missatges que reben, i complir, en la mesura que es puga, els encàrrecs dels clients.
5. El servici d'habitacions atendrà les demandes de servicis que des d'aquelles facen els clients, sempre que la prestació siga possible per tractar-se de servicis amb què compte l'establiment.
6. Les sales de lectura, jocs, televisió i semblants podran instal·lar-se en la sala, i es computaran com a part de la sala, sempre que no quede este suprimit en la totalitat.
7. Les instal·lacions, dependències, mobiliari i equipament hauran d'estar en perfectes condicions de funcionament i neteja, i oferir el nivell de servicis d'acord amb la classificació turística obtinguda.
Article 9. Preus i reserves
Els establiments hotelers estaran subjectes al règim de preus i reserves aprovat pel Decret 19/1997, d'11 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el règim de preus i reserves en allotjaments turístics, o norma que el substituïsca.
El preu de cada servici que preste l'establiment es farà públic en el lloc on s'oferisca.
Article 10. Compliment general de normativa
Tots els establiments hotelers hauran de complir les normes dictades pels respectius òrgans competents en matèria d'accessibilitat, urbanisme, medi ambient, construcció i edificació, instal·lació i funcionament d'ascensors i maquinària, sanitat, prevenció i protecció contra incendis i seguretat, a més de qualssevol altres disposicions que els afecten.
Secció segona
Requisits específics per a la classificació en grups, modalitats i categories
Article 11. Sistema de classificació en grups
A l'efecte de la pertinença a un dels grups establits en l'article segon, els establiments, a més de les condicions generals establides en la secció anterior, hauran de complir les condicions específiques següents:
1. Grup primer: hotels i hotels apartament. Hauran de fer una autoavaluació dels seus servicis i instal·lacions d'acord amb un qüestionari normalitzat, que contindrà els requisits de classificació de l'annex I d'este decret. Per a poder classificar-se en este grup, els establiments hauran de complir com a mínim els requisits obligatoris i la puntuació mínima establits per a la categoria d'una estrela.
2. Grup segon: hostals. Hauran de complir com a mínim els requisits establits en l'annex II d'este decret.
3 Grup tercer: pensions. Hauran de complir com a mínim els requisits establits en l'annex III d'este decret.
4. Grup quart: albergs de ciutat o albergs urbans. Hauran de complir els requisits establits en l'annex IV d'este decret.
Article 12. Normes per a la classificació en categories
La categoria dels establiments del grup primer estarà determinada pel compliment d'uns requisits específics de caràcter obligatori, així com de la valoració total dels seus servicis i instal·lacions d'acord amb els criteris establits en l'annex I.
Els criteris s'agrupen en sis àrees: I. Edifici/Àrees comunes; II. Habitacions: mobiliari/equipament. Hotels. Apartaments; III. Servicis; IV. Oci; V. Oferta i VI. Servici de reunions i esdeveniments. Per a aplicar el sistema de classificació s'han de tindre en compte les normes següents:
1. Cada criteri té assignada una puntuació determinada i única, excepte els supòsits en què els criteris són alternatius. En este cas, les possibles alternatives estan assenyalades amb lletres correlatives i només es podrà assignar la puntuació d'un dels apartats del grup.
2. Els requisits mínims que han de complir-se en cada categoria estan assenyalats amb les lletres OBLI.
3. La categoria final està determinada, a més d'estar-ho pel compliment dels requisits obligatoris, per l'oferta d'una sèrie de servicis i instal·lacions, a lliure elecció de la persona titular de l'establiment. La suma de la puntuació dels requisits obligatoris més els de lliure elecció determina la puntuació total de l'establiment.
4. A l'efecte d'accedir a una categoria, s'ha d'obtindre la puntuació mínima següent:
a) Hotels
1 estrela 180 punts
2 estreles 250 punts
3 estreles 350 punts
4 estreles 500 punts
5 estreles 650 punts
5 estreles «gran luxe» 800 punts
b) Hotels apartament. Unitats d'allotjament tipus apartament: a més de la puntuació mínima establida per a la totalitat de l'establiment en l'apartat anterior, les unitats d'allotjament tipus apartament hauran d'obtindre com a mínim la puntuació següent:
1 estrela 22 punts
2 estreles 22 punts
3 estreles 33 punts
4 estreles 36 punts
5 estreles 50 punts
5 estreles «gran luxe» 50 punts
Article 13. Autoavaluació
Per a facilitar als titulars dels establiments un model d'autoavaluació pel que fa a la qualificació de les categories establides en este decret, l'òrgan competent en matèria de turisme publicarà en el seu portal informàtic el qüestionari adequat que arreplegue els criteris i la puntuació de l'annex I. L'establiment haurà de disposar d'una còpia actualitzada del qüestionari amb el resultat de l'autoavaluació a disposició dels clients i les administracions competents.
Article 14. Actualització de criteris
L'òrgan que tinga atribuïdes les competències en matèria de turisme podrà, periòdicament i mitjançant una orde, a fi d'adaptar-los a la modernització i millora de la competitivitat del sector, revisar els criteris de qualificació establits en els annexos I, II, III i IV.
CAPÍTOL IV
Declaració responsable d'inici d'activitat. Procediment d'inscripció
Article 15. Declaració responsable d'inici d'activitat
Les persones que pretenguen desenrotllar l'activitat d'allotjament turístic en algun dels establiments previstos en este decret comunicaran a l'administració turística la seua posada en funcionament i classificació turística per mitjà d'imprés normalitzat dirigit al servici territorial de Turisme de la província on s'hi s'ubique, i anirà acompanyat de la documentació assenyalada en l'article següent. El dit òrgan serà competent per a l'ordenació i la instrucció del procediment.
La dita declaració és obligatòria per a l'exercici de l'activitat i, en el cas d'estar degudament omplida, en permetrà l'inici des del moment que s'efectue.
Per a fer la presentació telemàtica de la declaració responsable, s'accedirà al portal de la Generalitat (www.gva.es), bé a través de la seu electrònica de la Generalitat, o d'atenció al ciutadà/guia Prop, i se seleccionarà el servici corresponent.
La conselleria competent en matèria de turisme mantindrà actualitzats els continguts i models normalitzats per mitjà de la seua publicació en el portal de la Generalitat, en la guia Prop d'atenció al ciutadà.
Article 16. Documentació preceptiva i contingut de la declaració responsable
a) Junt amb l'imprés normalitzat a què es referix l'article anterior, el model de la qual es conté en l'annex V d'este decret, s'haurà d'aportar:
Document acreditatiu de la personalitat física o jurídica de l'interessat. Les persones físiques podran substituir la presentació del dit document per l'autorització expressa a què es referix l'Article 4 del Decret 165/2010, de 8 d'octubre, del Consell, pel qual s'establixen mesures de simplificació i de reducció de càrregues administratives en els procediments gestionats per l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic.
Declaració responsable de la persona interessada, el contingut de la qual anirà incorporat en el model normalitzat, en què manifeste:
1. Que disposa de títol suficient per a dedicar l'immoble a l'activitat d'allotjament hoteler.
2. Que l'establiment compta amb els requisits tècnics generals i específics exigits per esta norma per a la seua classificació en el grup, la modalitat i la categoria declarats i que es compromet a mantindre durant la vigència de l'activitat.
3. Que de conformitat amb la normativa vigent s'ha elaborat i implantat en l'establiment un pla d'autoprotecció, ajustat a les característiques de l'immoble, o un pla d'emergència, si és el cas.
4. Que l'establiment compta amb les llicències, els certificats o les autoritzacions exigides per altres departaments o administracions públiques, especialment urbanístiques, ambientals i d'obertura que, si és el cas, resulten exigibles.
b) Amb caràcter voluntari, podran adjuntar-se qualssevol altres documents que donen suport a la classificació de l'establiment hoteler en el grup, la modalitat i la categoria indicades.
Article 17. Inscripció de l'establiment en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana
L'òrgan instructor, atenent la declaració efectuada per l'interessat, inscriurà d'ofici i classificarà turísticament l'establiment en el Registre General d'Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana, d'ara en avant el Registre, en el grup, la modalitat i la categoria indicades, llevat que s'hagueren omés dades o no s'hagueren aportat documents de caràcter essencial. Una vegada efectuada la inscripció, entregarà al titular un document que l'acredite.
Posteriorment, el mencionat òrgan podrà revisar:
a) Si, segons allò que ha declarat la persona interessada, es disposa de la totalitat de la documentació a què es referix l'article anterior i la seua validesa formal.
b) Si en l'establiment es complixen els requisits generals i específics exigits per la norma per a tindre la classificació amb què ha quedat inscrit.
Si com a resultat de les anteriors comprovacions s'observaren deficiències de qualsevol índole, se seguiran els tràmits oportuns de conformitat amb el que establix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o norma que la substituïsca.
La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de les dades declarades, la indisponibilitat de la documentació preceptiva o l'incompliment dels requisits tècnics generals i específics exigits en este decret, així com no començar a exercir l'activitat en el termini de dos mesos des de la comunicació efectuada, sense perjuí de les responsabilitats penals, civils o administratives a què pogueren donar lloc, determinaran la impossibilitat de continuar l'exercici de l'activitat des del moment que es tinga constància d'estos fets, i podran comportar, amb audiència prèvia a la persona interessada, la baixa i cancel·lació de la inscripció de l'establiment en el Registre i la revocació de la seua classificació turística.
Es considera inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en dades, manifestacions o documents aquella que:
1. Afecte l'acreditació de la personalitat física o jurídica de l'interessat.
2. Poguera implicar un risc per a la seguretat de les persones i, en especial:
a) La manca de la documentació preceptiva en matèria de prevenció i protecció contra incendis i/o l'existència de deficiències en la matèria.
b) La falta d'elaboració i implantació, en cas de resultar exigible, d'un pla d'autoprotecció, o pla d'emergència.
3. Afecte la declaració responsable i el qüestionari d'autoavaluació respecte de criteris obligatoris o de lliure elecció que porten amb si la disminució, revocació o cancel·lació de la classificació registrada o declarada; els títols que acrediten disponibilitat de l'immoble; la disponibilitat de la declaració d'interés comunitari, i les llicències urbanístiques i ambientals que, si és el cas, corresponga.
La resolució que es dicte, així com aquelles altres que pogueren dictar-se i que foren determinants de la finalització del procediment, les adoptarà l'òrgan competent que en cada cas determinen les normes d'atribució de funcions de la conselleria que tinga les competències en matèria de turisme.
Article 18. Classificació i reclassificació
1. La classificació dels establiments hotelers es fixarà basant-se en allò que establix esta disposició i es podrà revisar d'ofici transcorreguts cinc anys des d'aquella per mitjà del corresponent expedient, en què s'haurà d'oir l'interessat.
2. La dita classificació es mantindrà mentres perdure el compliment de les condicions, els requisits i els criteris determinants d'aquella, i podrà ser revisada a la baixa, i inclús anul·lada la inscripció, en qualsevol moment, per mitjà del corresponent expedient en què s'haurà d'oir l'interessat.
Bàsicament, el procediment de revisió podrà iniciar-se quan es comprove:
a) Un deteriorament important en l'edificació, en les instal·lacions o en la qualitat dels elements d'ús del client, especialment els utilitzats per al seu descans.
b) Un horari d'obertura inferior a les vint-i-quatre hores.
3. A l'efecte de reclassificació, fonamentalment quan afecte una disminució de categoria, podran crear-se comissions consultives.
4. Excepcionalment, l'òrgan competent de l'administració turística, ponderant globalment les condicions exigides als distints grups, modalitats i categories d'establiments hotelers, podrà dispensar-ne d'alguna o d'algunes quan així ho aconsellen les seues característiques especials, les instal·lacions, els servicis i les millores introduïdes, la qualitat i la resta de circumstàncies de les condicions existents. Els requisits generals previstos en la secció primera del capitol III d'este decret no podran ser objecte de dispensa.
Article 19. Període de funcionament i baixa de l'establiment
1. Els titulars dels establiments hotelers comunicaran a l'administració turística el seu període de funcionament i les variacions que s'hi produïsquen, amb vista al fet que puga facilitar-se als usuaris turístics informació concreta i veraç sobre la disponibilitat dels servicis oferits, de conformitat amb la Llei 3/1998, de 21 de maig, esmentada.
2. Tot tancament d'un establiment dins del període de funcionament comunicat, haurà de comunicar-se al servici territorial de Turisme de la província en què s'ubique l'establiment, en un termini de 15 dies des de l'endemà d'haver-se produït, indicant-hi la causa i la duració. Llevat que el tancament siga degut a obres en l'establiment, quan este excedisca de nou mesos consecutius produirà la baixa de l'establiment en el Registre, i el titular haurà de comunicar, si és el cas, la reobertura amb l'aportació dels documents que, si és el cas, la justifiquen.
3. Així mateix i després de la instrucció prèvia del corresponent procediment en què s'haurà d'oir l'interessat, l'administració turística tramitarà d'ofici la baixa de l'establiment en el Registre quan comprove la seua inactivitat dins del període de funcionament comunicat, i no s'haja complit l'obligació assenyalada en l'apartat anterior.
Article 20. Modificacions
Qualsevol modificació que puga afectar la classificació, capacitat, titularitat, denominació i/o disponibilitat d'instal·lacions o servicis dels establiments reglamentats en esta disposició, s'haurà d'informar al servici territorial de Turisme de la província en què s'ubique l'establiment, i s'haurà d'adjuntar a la declaració responsable efectuada en model normalitzat, els documents que, si és el cas, la justifiquen.
Les modificacions en els servicis i les instal·lacions que puguen afectar la categoria dels establiments del grup primer requerirà una nova autoavaluació, que haurà de presentar-se al servici territorial de Turisme esmentat.
El dit òrgan, excepte en el cas que es produïsca una omissió essencial de dades o documents, prendrà constància en el Registre i, a este efecte, entregarà al titular un document que així ho acredite.
Posteriorment, de conformitat amb l'article 17 es faran les comprovacions que resulten oportunes.
Aquelles modificacions en els servicis i instal·lacions que no afecten la categoria dels establiments requeriran, de la mateixa manera, una nova autoavaluació, si bé no caldrà presentar-la davant de l'organisme turístic i quedarà una còpia del nou qüestionari a disposició dels clients i les administracions competents, de conformitat amb l'article 13.
Article 21. Normes de règim interior
Els establiments hotelers seran considerats com a establiments oberts al públic, excepte en la zona d'habitacions i altres àrees com ara menjadors, piscines, gimnasos, salons, etc., per a les quals la direcció de l'establiment pot determinar el seu caràcter privat i l'accés restringit als clients residents.
La direcció de cada establiment podrà acordar normes de règim interior sobre l'ús dels servicis i les instal·lacions, als quals donarà suficient publicitat i seran de compliment obligatori per als clients de l'hotel. L'incompliment d'estes normes que puga alterar la normal convivència o posar en risc la seguretat o integritat física de la resta de clients o del personal de l'hotel, serà causa suficient per a la resolució del contracte d'allotjament i el desallotjament de l'establiment.
CAPÍTOL V
Règim sancionador
Article 22. Infraccions
Les infraccions contra el que disposa este decret seran sancionades d'acord amb el que disposa la Llei 3/1998, de 21 de maig, esmentada, o la norma que la substituïsca, i les disposicions de desplegament.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Modificació de l'article 10 del Reglament regulador de les vivendes turístiques denominades apartaments, vil·les, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret 92/2009, de 3 de juliol, del Consell
Es fa una nova redacció de l'article 10 del Reglament regulador de les vivendes turístiques denominades apartaments, vil·les, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret 92/2009, de 3 de juliol, del Consell, esmentat, que queda redactat de la manera següent:
«Article 10. Publicitat
La publicitat, l'oferta i la gestió de les vivendes turístiques s'ajustarà a les exigències de veracitat, objectivitat i bona fe, i proporcionarà al client o usuari informació suficient sobre les característiques d'aquelles, les condicions d'ús i les prestacions que comprenen els servicis contractats; tot això sense perjuí d'allò que s'ha disposat en les normes vigents sobre publicitat i defensa del consumidor i de l'usuari.
La publicitat que s'efectue de les vivendes turístiques inscrites haurà d'incloure, obligatòriament, els números de registre de les dites vivendes i les seues categories. Quan es tracte d'empreses gestores que fan publicitat conjuntament de distintes unitats de vivendes turístiques ubicades en el mateix edifici sense que este tinga la consideració de bloc, i així figure inscrit en el corresponent registre, esta obligació s'entendrà complida amb la inclusió del número de registre de l'empresa gestora, que serà responsable davant de l'Administració que totes i cada una de les vivendes de l'edifici de què es fa publicitat compten amb el corresponent número d'inscripció en el Registre, i de disposar d'una relació degudament actualitzada on s'identifique cada vivenda de què es fa publicitat amb el seu número d'inscripció.
El compliment del que disposen els apartats anteriors serà objecte d'especial vigilància en el cas que la publicitat s'efectue a través dels servicis de la societat de la informació, i seran responsables solidaris els titulars dels canals de publicitat o comercialització de la seua inclusió i de la veracitat de les dades incloses en els seus mitjans».
Segona
Modificació de l'article 2 del Decret 184/2014, de 31 d'octubre, del Consell, regulador de l'allotjament turístic rural en l'interior de la Comunitat Valenciana
Es fa una nova redacció de l'article 2 del Decret 184/2014, de 31 d'octubre, del Consell, esmentat, que queda redactat de la manera següent:
«Article 2. Àmbit d'aplicació
1. Queden subjectes a este decret les persones físiques o jurídiques que es dediquen a prestar, de forma habitual i per mitjà de preu, allotjament turístic en establiments ubicats en zones de l'interior de la Comunitat Valenciana, sota alguna de les modalitats previstes en l'article 3 d'esta disposició.
2. S'exclouen d'este decret:
a) Els establiments que s'ubiquen en municipis que estan en algun dels supòsits següents:
Que el seu terme municipal siga limítrof amb el mar, llevat que s'ubiquen en zones l'ús de les quals siga eminentment agrícola, ramader o forestal, o que presenten un interés mediambiental, cultural o visual que estiga d'acord amb l'aplicació d'altres polítiques sectorials i permeta la dinamització econòmica de l'entorn.
Que estiguen inclosos o vinculats a una àrea metropolitana.
Que el model d'ocupació i l'ús del territori del seu terme municipal no responga al model rural tradicional.
b) Els establiments que s'ubiquen en zones residencials, encara que el municipi no estiga en els supòsits previstos en l'apartat anterior».
Tercera. Incidència econòmica en la dotació de gasto
L'aplicació i desplegament d'este decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignats a esta conselleria i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els mitjans personals i materials d'esta.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Termini d'adaptació
Transcorregut el termini d'un any comptat a partir de l'entrada en vigor d'este decret, l'administració turística classificarà d'ofici els establiments inscrits en el Registre en la categoria en què estiguen en eixe moment. No obstant això, els titulars dels establiments hotelers inscrits en el Registre que adapten els seus establiments al que disposa esta norma, podran comunicar la seua classificació en alguna de les categories previstes en esta a partir de la seua entrada en vigor.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda derogat el Decret 153/1993, de 17 d'agost, del Consell, regulador dels establiments hotelers a la Comunitat Valenciana.
Se suprimixen l'apartat 2 de l'article 3 i l'apartat 2 de l'article 8 del Reglament regulador de les vivendes turístiques denominades apartaments, vil·les, xalets, bungalous i semblants, i de les empreses gestores, persones jurídiques o físiques, dedicades a la cessió del seu ús i gaudi, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, aprovat per mitjà de Decret 92/2009, de 3 de juliol, del Consell.
Així mateix, queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposen al que disposa este decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari
Es faculta la persona titular de la conselleria que tinga les competències en matèria de turisme per a dictar totes les disposicions que requerisca el desplegament i l'execució d'este decret i, especialment, per a modificar i actualitzar per orde, quan siga procedent, els models normalitzats que hagen de presentar-se davant de l'administració turística.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 15 de maig de 2015
El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART
El conseller d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació,
MÁXIMO BUCH TORRALVA
ANNEX II
Requisits específics mínims per a hostals
Disposaran de recepció/consergeria, sala d'estar dotada de calefacció i telèfon d'ús públic.
Les habitacions disposaran dels requisits establits com a obligatoris en l'àrea II d'habitacions de l'annex I per a hotels d'una estrela.
ANNEX III
Requisits específics mínims per a pensions
Superfície mínima habitacions dobles: 10 m².
Superfície mínima habitacions individuals: 6 m².
Un bany o lavabo, d'ús general per planta.
Un espai destinat a sala d'estar.
Telèfon per a ús general.
ANNEX IV
Requisits específics mínims per a albergs
de ciutat o albergs urbans
a) Habitacions
Capacitat màxima per habitació: 20 places.
Capacitat mínima per habitació: 8 places, i l'establiment podrà disposar d'habitacions de menor capacitat sempre que el nombre de places d'estes no supere el 30 % del total.
Totes les habitacions, que hauran de tindre calefacció, disposaran de llits o lliteres al costat de les quals hi haurà punt de llum i penjadors per a penjar roba o objectes. Les lliteres disposaran com a màxim de dos altures.
La superfície de les habitacions on s'instal·len lliteres serà com a mínim de 10 m² (equivalent a 4 places), que s'incrementaran a raó de 4 m², per cada llitera de més.
La distància entre lliteres no serà inferior a 75 cm, exceptuant-se, quan es tracte de capçals/peus, si hi ha separació física per mitjà de mur o semblant.
Disposaran d'un armariet amb clau per cada plaça en l'habitació.
b) Servicis higienicosanitaris
Els servicis higienicosanitaris, que hauran de tindre calefacció, comptaran amb dutxes, lavabos i inodors a raó d'un d'estos elements per cada sis places de capacitat de l'alberg.
Estaran dotats de preses de corrent amb indicador de voltatge al costat dels lavabos, portes en les dutxes, espill, tovallers i poal higiènic.
c) Servicis comuns
Disposaran de zones comunes de menjador i esplai en espais distints. La superfície útil mínima del conjunt de sales d'ús comú serà d'1,5 m² per persona i disposaran de calefacció.
Disposaran de ludoteca, biblioteca o business center diferenciats d'altres zones comunes.
Disposaran de llavador i pica a raó d'1 per cada deu persones.
S'oferirà el servici de desdejuni o dinar o es facilitarà l'ús de cuina.
Servici de caixes fortes i llavadora.
En tots els albergs es facilitarà informació sobre els recursos turístics i altres dades d'interés en, almenys, dos idiomes.