Ficha disposicion

Ficha disposicion





DECRET 67/2020, de 12 de juny, del Consell, de regulació de la seguretat humana i la coordinació de les emergències ordinàries i de protecció civil en platges de la Comunitat Valenciana.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 8834 de 15.06.2020
Número identificador:  2020/4469
Referència Base de Dades:  004406/2020
 



DECRET 67/2020, de 12 de juny, del Consell, de regulació de la seguretat humana i la coordinació de les emergències ordinàries i de protecció civil en platges de la Comunitat Valenciana. [2020/4469]

I



El litoral valencià s'estén al llarg de 470 quilòmetres, la qual cosa representa una quarta part de la costa mediterrània peninsular, i un 6,2 % de l'espanyola. La Comunitat Valenciana té 270 quilòmetres de platges, la qual cosa representa prop del 60 % de la longitud de la seua costa. Aquest percentatge és el major de totes les regions costaneres espanyoles.

Conforme les dades de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, en el període 2015-2019 van morir per ofegaments en espais aquàtics a la Comunitat Valenciana un total de 215 persones; ens trobem davant un problema amb un gran impacte en la població, en el qual si bé ja existeix un model regulatiu en els espais aquàtics d'interior (piscines), no és així en els ofegaments que es produeixen en platges.



El gran nombre i qualitat de les platges de la Comunitat Valenciana fan necessari l'establiment de normes en matèria de salvament i seguretat de les vides humanes, i la seua consegüent coordinació amb els serveis de protecció civil i emergències, a fi de procurar les majors cotes de garantia per a tals persones.

En l'àmbit legislatiu, la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, estableix en el seu article 110.i que l'elaboració i aprovació de les disposicions sobre seguretat humana en llocs de bany correspon a l'Administració de l'Estat, atés que es tracta de normes que afecten directament l'ús comú del domini públic marítim terrestre reservat a la competència estatal. A l'efecte continua mantenint la seua vigència l'Ordre de la Presidència del Govern, de data 31 de juliol de 1972 (BOE 02.08.1972), per la qual es dicten normes i instruccions per a la seguretat humana en els llocs de bany. Per tant, aquest aspecte ha de considerar-se en qualsevol regulació que aborde aquesta matèria, amb la qual cosa en el present decret han de respectar-se les previsions contingudes en aquesta ordre ministerial, i adequar-ne la interpretació, en tot cas, al legislatiu posterior i constitucional.

D'acord amb aquest plantejament, els articles 114 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i 224 del seu Reglament General, aprovat per Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, preveuen que les comunitats autònomes exerciran aquelles competències relacionades amb l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei que tinguen atribuïdes en virtut dels seus respectius estatuts d'autonomia, i l'article 115 de la citada Llei, i el 225 del seu Reglament general, es refereix a les competències municipals, i estableix que aquestes podran abastar, entre altres, el manteniment les platges i llocs públics de bany en les degudes condicions de neteja, higiene i salubritat, així com vigilar l'observança de les normes i instruccions dictades per l'administració general de l'Estat sobre salvament i seguretat de les vides humanes, en els termes previstos per la legislació que dicten les comunitats autònomes. Per a això hauran d'elaborar els plans de seguretat i salvament de cada platja que es configuren com els instruments de planificació municipal dirigits específicament a la salvaguarda de la vida humana en l'àmbit de les platges de la Comunitat Valenciana.

Es considera necessari i convenient que les diferents condicions de seguretat per al bany a les platges o les seues zones de bany, s'identificaren mitjançant banderes, les quals podran ser de caràcter general, o complementàries, i ampliar o fitar la informació respecte dels riscos específics de què es tracte. D'altra banda, i dins d'aquestes mesures de seguretat per al bany, s'adequaran al sistema d'abalisament específic establit quan coexistisquen simultàniament en la mateixa platja zones reservades a embarcacions i a banyistes, conforme al que es disposa pel Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de ports de l'Estat i de marina mercant, i el Reial decret 638/2007, de 18 de maig, pel qual es regulen les capitanies marítimes i els districtes marítims.

Sense perjudici de l'anterior, la capacitat competencial de la Generalitat en aquest àmbit, s'inscriu en el marc de la protecció civil, conforme l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que estableix competència exclusiva, sense perjudici del que es disposa en l'article 149 de la Constitució i, si fa el cas, de les bases i ordenació de l'activitat econòmica general de l'Estat la seua competència exclusiva en matèria de protecció civil. En aquesta línia, la sentència del Tribunal Constitucional 149/1991, de 4 de juliol, per la qual es resolen determinats recursos d'inconstitucionalitat interposats contra la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, recull en el seu fonament jurídic 7.i, en relació amb l'elaboració i aprovació de normes sobre seguretat humana en llocs de bany, que si bé és evident que tals normes afecten directament l'ús comú del domini públic marítim terrestre, la regulació del qual és competència estatal, poden enquadrar-se al mateix temps en l'àmbit de la protecció civil, havent d'entendre's que es tracta de competències concurrents, i que les normes estatals han de ser enteses com el mínim indispensable que les comunitats autònomes poden ampliar per a major garantia de les persones usuàries.



D'altra banda, la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió d'emergències estableix, en el seu article 1, que entén per actuació en matèria de protecció civil i gestió d'emergències aquelles accions destinades a la protecció de les persones, els béns i el medi ambient, tant en situacions de greu risc, catàstrofe i calamitat pública, com en accidents greus i altres anàlogues, i sens dubte els ofegaments en platges tenen la consideració de greu calamitat pública. I d'altra banda, estableix en el seu article 2 que l'actuació de les administracions públiques a la Comunitat Valenciana en matèria de protecció civil i gestió d'emergències, tindrà com a objectius fonamentals, entre altres, previndre les situacions de risc i disminuir les seues conseqüències, promoure l'autoprotecció mitjançant la informació i sensibilització de la ciutadania, empreses i institucions, i establir l'estructura de coordinació, les comunicacions, el sistema de comandament i el control comú dels diferents òrgans i entitats que actuen en resposta a l'emergència.





II



L'Organització Mundial de la Salut va elevar, el proppassat 11 de març de 2020, la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19 a pandèmia internacional. La rapidesa en l'evolució dels fets, a escala nacional i internacional, requereix l'adopció de mesures immediates i eficaces per a fer front a aquesta conjuntura. Les circumstàncies extraordinàries que hi concorren constitueixen, sens dubte, una crisi sanitària sense precedents i d'enorme magnitud, tant pel molt elevat nombre de ciutadanes i ciutadans afectats com per l'extraordinari risc per als seus drets.

L'article quart, apartat b, de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i lloc, habilita el Govern, en l'exercici de les facultats que li atribueix l'article 116.2 de la Constitució, per a declarar l'estat d'alarma en tot o part del territori nacional, quan es produïsquen crisis sanitàries que suposen alteracions greus de la normalitat.



En aquest marc, les mesures previstes en la referida norma s'enquadren en l'acció decidida del Govern per a protegir la salut i seguretat dels ciutadans, contindre la progressió de la malaltia i reforçar el sistema de salut pública. Les mesures temporals de caràcter extraordinari, que ja s'han adoptat per tots els nivells de govern, han d'intensificar-se ara sense demora per a previndre i contindre el virus i mitigar-ne l'impacte sanitari, social i econòmic.

La dinàmica de la malaltia i de la situació epidemiològica, des de la situació inicial, han permés l'avanç cap a noves etapes en la gestió de la crisi sanitària, etapes en les quals des de la perspectiva de protecció de la salut es puguen prendre mesures per a reiniciar determinades activitats recreatives i d'oci, com ara l'ús i gaudi de les zones i aigües de bany de les platges.

A més, en les últimes dècades, el nombre de malalties emergents identificades i de situacions de risc associades a aquelles ha augmentat. S'han identificat almenys sis alertes sanitàries globals sense comptar amb l'actual Covid-19, totes elles amb un important impacte en l'àmbit nacional: la síndrome respiratòria aguda greu, la grip per virus A/H5N1, la pandèmia de grip per virus A/H1N1, la nova disseminació internacional del poliovirus salvatge, la malaltia per virus Ebola a Àfrica de l'Oest, i la infecció per virus Zika.

D'altra banda, la Llei 17/2015, del sistema nacional de protecció civil, integra en la seguretat pública la protecció civil, que té en l'actualitat una importància de primer ordre entre les diferents polítiques públiques i s'ha configurat com un dels espais públics genuïns i legitimadors de l'Estat. A Espanya -tal com exposa la llei- ha experimentat un notable desenvolupament en els últims trenta anys, no exempt d'ineficiències causades principalment per les dificultats de coordinació d'un sistema obert, flexible i amb múltiples actors i nivells d'actuació i, en conseqüència, de reconeguda complexitat.

En aquest context, és prioritari articular, mitjançant les disposicions que es recullen en aquest decret, les previsions necessàries per a la protecció de la ciutadania, ja que la propagació de pandèmies, transcendeix el purament regional i poden afectar la seguretat de la ciutadania i començar, així, a determinar la situació favorable de tornada a una nova normalitat amb l'objectiu d'afavorir la construcció d'una Comunitat Valenciana segura.

En l'elaboració i aplicació de la present norma es compleixen els principis establits en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.



Per tot això, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 49.3.14a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i l'article 12.1 de la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió d'emergències, que estableix les competències per a coordinar les actuacions de la Generalitat amb altres administracions públiques en matèria de protecció civil i gestió d'emergències, i els serveis públics o privats que hagen d'intervindre en situacions d'emergència de la conselleria competent en protecció civil i gestió d'emergències; i el Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat; prèvia consulta a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies; amb l'informe favorable per la Comissió de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana, a proposta de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 12 de juny de 2020,





DECRETE



Article 1. Objecte

1. Aquest decret té per objecte regular les mesures per a l'efectiva aplicació de les normes i instruccions dictades per l'administració general de l'Estat en matèria de seguretat humana en llocs de bany, així com per a la coordinació de les emergències ordinàries i de protecció civil en l'àmbit de les platges de la Comunitat Valenciana, competència, segons estableix la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió d'emergències, de la conselleria competent en protecció civil i gestió d'emergències.

2. A l'efecte, es regulen en aquest:

a) El Catàleg especial de platges de la Comunitat Valenciana.

b) Els diferents criteris de risc que han de ser presos en consideració per a la classificació de les platges, així com per a la determinació dels seus graus de protecció.

c) Els plans de seguretat i salvament de les platges.

d) Els elements de prevenció de les diferents situacions derivades d'emergències produïdes a les platges, tant de caràcter ordinari com de protecció civil, entre les quals es troben les derivades de riscos sanitaris, biològics o derivats d'una situació de pandèmia o de greu calamitat pública, i les mesures de coordinació operativa aplicables a tals situacions.

3. Les mesures recollides en aquest decret s'adopten sense perjudici del que es preveu en la legislació de costes i, en particular, en les normes i instruccions per a la seguretat de les persones i dels béns en els llocs de bany adoptades per l'Estat, en virtut de la seua competència exclusiva sobre l'ús comú del domini públic.



Article 2. Definicions

Platges. De conformitat amb la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i el Reglament general de costes, aprovat per Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, són zones de depòsit de materials solts, com ara arenes, graves i cudols, incloent-hi escarpes, bermes i dunes. Aquestes últimes s'inclouran fins al límit que resulte necessari per a garantir l'estabilitat de la platja i la defensa de la costa.



Article 3. Classificació

1. Les platges, íntegrament o per trams, es classificaran a l'efecte d'aquest decret en lliures, perilloses o d'ús prohibit pels ajuntaments dels municipis costaners, conforme els criteris següents:

a) Existència de corrents perillosos.

b) Zona de rompents i ones.

c) Contaminació de les aigües.

d) Perills per fauna marina.

e) Despreniments, lliscaments, o qualsevol altre risc habitual o dels previstos en l'àmbit de protecció civil, que puga suposar un greu perill per a la seguretat o la vida de les persones.

f) Aspectes meteorològics.

2. Es classifiquen com:

a) D'ús prohibit: les que així estiguen determinades per l'autoritat competent i que, per raó de les seues característiques, suposen un greu perill per a la vida humana. No es podran utilitzar per a l'exercici del bany ni per a activitats recreatives o esportives, siga en el seu entorn aquàtic o terrestre.

b) Perilloses: les que per raons permanents o circumstancials reunisquen condicions susceptibles de produir mal o amenaça immediata a la vida humana. Se'n podrà tolerar l'ús amb limitacions, i s'adoptaran les mesures de seguretat que, en cada cas, es consideren necessàries.



c) Lliures: les platges no compreses en els apartats anteriors. Es podran utilitzar per al bany, la realització d'activitats recreatives i la pràctica esportiva i recreativa nàutica, conformement a la normativa vigent per a aquests.

La inclusió d'una platja en qualsevol dels tipus esmentats pot modificar-se temporalment quan raons sanitàries, condicions meteorològiques o altres circumstàncies així ho aconsellen.

3. A les platges no classificades com d'ús prohibit, es determinarà, així mateix, el grau de protecció per a cadascuna de les temporades d'afluència, que podrà ser baix, moderat o alt. Aquest grau de protecció serà el resultat de combinar el criteri de l'afluència de persones amb el risc intrínsec de la platja. Mitjançant ordre del departament del Consell competent en protecció civil i gestió d'emergències, i oïts prèviament els competents en sanitat, medi ambient i turisme, s'aprovarà la norma tècnica per a la seua aplicació.

4. La determinació dels graus de protecció de cada platja correspondrà als ajuntaments respectius, havent de recollir-se aquests en els corresponents plans de seguretat i salvament que es regulen en aquest decret.



Article 4. Catàleg especial de platges de la Comunitat Valenciana

1. Es crea el Catàleg especial de platges de la Comunitat Valenciana, com a instrument al servei de les diferents administracions públiques i de la ciutadania en general, que permeta conéixer a cada moment els diferents tipus de platges conforme a la seua classificació, les seues característiques físiques, els graus de protecció per temporades, si fa el cas, i els extrems relatius a la seguretat que siguen rellevants per a una eficaç intervenció i coordinació davant emergències ordinàries i de protecció civil.

La gestió d'aquest catàleg especial li correspon al departament del Consell competent en matèria de protecció civil, en coordinació amb els departaments amb competències en costes, turisme, medi ambient, ordenació del territori i cartografia.

2. El Catàleg especial de platges de la Comunitat Valenciana serà accessible de manera telemàtica, i contindrà, almenys, les determinacions següents:

a) Classificació de les platges per municipis, consignant els trams classificats com d'ús prohibit, perillosos o lliures, així com l'expressió dels graus de protecció, diferenciant-ho per temporades, si fora el cas.



b) Nom, codi d'identificació, geolocalització, longitud i amplària mitjana expressada en metres, així com afluència de persones en les dates de màxim ús anual.

c) Tipus d'àrids, condicions habituals de la mar, càrrega poblacional, característiques físiques d'accés i de l'entorn.

d) Disponibilitat de servei de salvament i, si fa el cas, nom o denominació social de l'empresa, associació o entitat que el presta a cada moment, determinant els recursos humans i materials disponibles.



e) Relació dels diferents serveis per a les persones usuàries que es presten directament per l'ajuntament o a través d'empreses concessionàries, com ara disponibilitat de lavabos, dutxes o rentapeus; zones esportives habilitades; lloguer d'hamaques, ombrel·les o material nàutic, així com els horaris de prestació de tals serveis per a cada temporada d'afluència i, si fa el cas, accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, incloent-hi l'existència de serveis de bany adaptat amb personal qualificat i les ajudes tècniques precises.

f) Mitjans de contacte amb l'àrea municipal responsable de la platja.

3. L'elaboració del catàleg especial de platges es realitzarà a partir de la informació existent en matèria de costes, ordenació del territori, turisme i medi ambient, sent ampliada pels diferents plans de seguretat i salvament establits en aquest decret. La seua revisió i actualització es farà conforme amb les previsions d'aquest decret i, si fa el cas, a partir de les revisions del pla de seguretat i salvament.



Article 5. Plans de seguretat i salvament

1. Els plans de seguretat i salvament de cada platja es configuren com els instruments de planificació municipal específicament dirigits a la salvaguarda de la vida humana en l'àmbit de les platges de la Comunitat Valenciana.

2. Tindran obligació de tindre un pla de seguretat i salvament aquelles platges classificades com a perilloses i lliures que presenten un grau de protecció moderat o alt.

3. Sense perjudici del que s'estableix en el punt anterior, a criteri del corresponent ajuntament, es podrà desenvolupar un pla de seguretat i salvament per a altres platges no obligades.

4. Aquests plans tindran la consideració de plans de protecció civil d'àmbit local i s'integraran en el pla territorial municipal.

5. En tot cas, per a les platges en les quals no siga obligatori l'elaboració d'un pla de seguretat i salvament, els ajuntaments, en coordinació amb el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, preveuran i mantindran protocols i procediments d'emergència i evacuació.



6. En el cas que es produïsquen situacions extraordinàries d'alerta o emergència o alerta d'àmbit internacional, nacional, autonòmic o local, els ajuntaments, prèvia ordre delimitant l'àmbit territorial per part de la persona titular del departament del Consell competent en protecció civil i gestió d'emergències, hauran d'elaborar un pla de contingència específic per a donar resposta a determinades situacions d'alerta o emergència, que serà aplicable mentre dure aquella, i en el qual s'exposaran les mesures que han adoptat o s'hagen d'adoptar a fi de protegir la seguretat de les persones usuàries. Aquest pla de contingència s'integrarà en el pla de seguretat i salvament que tinguen aprovat.





Article 6. Elaboració i aprovació dels plans de seguretat i salvament



1. Correspon als ajuntaments l'elaboració i aprovació del pla de seguretat i salvament de cadascuna de les seues platges que n'hagen de tindre. No obstant l'anterior, a criteri de cada municipi, els plans de seguretat i salvament podran elaborar-se per a diverses o per a totes les platges del seu litoral, i podran agrupar-se en aquests últims casos en un únic o en diversos documents.

En tot cas, s'hauran de consignar en cada pla de seguretat i salvament els extrems mínims que es contenen en l'annex II d'aquest decret. En els supòsits de plans que integren diferents platges o zones, hauran d'agrupar-se coordinadament i sistemàticament els continguts que siguen comuns a totes elles, a fi de dotar aquests plans d'una estructura coherent i homogènia.

2. Quan l'àmbit territorial d'una platja s'estenga a diversos termes municipals, es podrà determinar, bé que cadascun dels municipis afectats elabore el seu propi pla de seguretat i salvament que contemple o englobe la porció de platja que es trobe dins del seu terme municipal, o bé l'elaboració d'un únic pla de seguretat i salvament per a la totalitat de l'extensió de la platja, de manera conjunta, tenint en compte, en tot cas, les característiques comunes a tota l'extensió de la platja, i això sense perjudici que s'adopten fórmules mancomunades respecte a la prestació en aquella dels serveis de salvament.



3. Els plans de seguretat i salvament, una vegada aprovats per l'òrgan competent de cada ajuntament, hauran de ser remesos a la conselleria competent en protecció civil i gestió d'emergències, en el termini de quinze dies des de l'aprovació, per al seu informe per part de la Comissió de protecció civil de la Comunitat Valenciana i posterior inscripció d'ofici en el Registre de plans d'autoprotecció i plans d'emergència en l'àmbit local, regulat en la disposició addicional primera d'aquest decret.

4. El Pla de seguretat i salvament es revisarà periòdicament cada tres anys o, prèviament, si les circumstàncies d'afluència o risc intrínsec de la platja varien significativament, sense perjudici de les modificacions puntuals o d'aspectes determinats que per altres circumstàncies puguen produir-s'hi.

5. L'entitat local podrà sol·licitar la cooperació tècnica i suport necessari a la conselleria competent en protecció civil i gestió d'emergències per a la redacció del pla.

6. Aquells apartats del Pla de seguretat i salvament en els quals haja de facilitar-se dades de les persones que exerceixen els diferents càrrecs de responsabilitat respecte al pla que cal identificar, es tractaran d'acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades, especialment amb el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals ja la lliure circulació d'aquestes dades, i pel qual es deroga la Directiva 95/46 / CE (Reglament general de protecció de dades); i amb la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals, complint així amb els principis relatius al tractament i al deure d'informar les persones interessades, segons estableixen els articles 13 i 14 del RGPD.





Article 7. Personal tècnic redactor de plans de seguretat i salvament

Els plans de seguretat i salvament de les platges hauran de ser elaborats i subscrits per personal tècnic amb formació en emergències i protecció civil.



Article 8. Mesures de seguretat

1. Les entitats locals, d'acord amb el que s'estableix en aquest decret i altra legislació que li siga aplicable, a través d'ordenances locals hauran d'establir les mesures de seguretat i protecció necessàries per a garantir la seguretat de les persones, amb especial consideració de les persones amb diversitat funcional, els béns i el medi ambient a les platges.

2. Tals mesures comprendran:

a) Els elements d'informació, identificació i acotament, constituïts per les banderes, els cartells informatius, els senyals dinàmics de risc, els sistemes d'avisos i comunicats, i els sistemes d'abalisament.



b) L'establiment d'un servei de salvament quan siga exigible de conformitat amb e aquest decret.

3. En les zones abalisades com d'ús de banyistes, queda prohibida amb caràcter general la navegació esportiva i d'esbarjo, així com la utilització de qualsevol tipus d'embarcació o artefactes flotants o de platja, conforme a la definició recollida en la normativa reglamentària estatal reguladora de l'abanderament, matriculació de vaixells i registre marítim, a excepció d'aquells que siguen utilitzats pels serveis d'emergències i seguretat, o aquelles altres pràctiques esportives o recreatives contemplades en la legislació o ordenances sectorials. Alhora, en les zones abalisades i habilitades com a canal de navegació per a l'entrada i eixida d'embarcacions, ja siguen per a ser utilitzades pels serveis d'emergències i de seguretat o per a la pràctica esportiva nàutica, queda prohibit amb caràcter general el bany.

4. Aquestes mesures i aquelles particulars o concretes adequades per a cada platja vindran determinades en els plans de seguretat i salvament corresponents.



Article 9. Banderes

1. La senyalització de les platges conforme a la seua classificació, així com la determinació de les condicions de seguretat per al bany, s'efectuarà mitjançant la utilització de banderes, que podran ser generals o complementàries.

2. Les banderes generals identifiquen, amb caràcter general, el tipus de platja, i eventualment determinen les condicions de seguretat per al bany. Tals banderes són les següents:

a) De color roig: s'utilitzarà amb caràcter permanent per a senyalitzar les platges classificades com d'ús prohibit.

b) De color groc: s'utilitzarà amb caràcter permanent per a senyalitzar les platges classificades com a perilloses.

c) De color verd: s'utilitzarà amb caràcter permanent per a senyalitzar les platges classificades com a lliures.

3. A les platges classificades com a lliures i perilloses, podrà substituir-se temporalment el color de la bandera general habitual que corresponga a la seua classificació, a fi d'adequar-ne l'ús a les condicions de seguretat per al bany existents a cada moment, atés l'estat de la mar, corrents, meteorologia o altres circumstàncies extraordinàries que conjunturalment es presenten, com ara contaminació biològica i química.



La bandera roja que eventualment puga utilitzar-se en tals platges comportarà la prohibició del bany en aquestes, si bé tal prohibició no afecta necessàriament la pràctica de determinats esports o a la realització de competicions o exhibicions nàutiques per part d'esportistes federats, i se'n podrà permetre la pràctica quan el seu exercici no supose un greu risc per a la vida humana i tinguen elements i mesures adequades de prevenció i protecció. Tal circumstància haurà de senyalitzar-se mitjançant la bandera complementària corresponent, que haurà de disposar-se davall de la bandera roja, conjuntament en el mateix masteler. En tot cas hauran de recollir-se en el corresponent pla de seguretat i salvament, amb caràcter general, les circumstàncies i condicions en les quals s'autoritzen determinades pràctiques esportives nàutiques.



La bandera groga que eventualment puga utilitzar-se a les platges lliures comportarà l'adopció de determinades limitacions i restriccions quant al bany, així com l'adopció de les mesures de seguretat que en cada cas es consideren adequades.

4. Les banderes generals tindran forma rectangular, d'un metre i mig d'alt per un metre de llarg, situat sobre mastelers que sobreïsquen de terra com a mínim tres metres i perfectament visible des de tots els accessos a les platges.

5. Les banderes complementàries que s'utilitzen, si fa el cas, juntament amb les generals, ampliaran, fitaran o detallaran la informació subministrada per aquestes últimes, atesos els riscos específics de què es tracten. Per ordre de la conselleria competent en protecció civil i emergències s'establiran els colors, grandària, significat i criteris d'utilització de les banderes complementàries.

6. Correspondrà a l'equip humà integrant del servei de salvament, l'hissat i vigilar l'estat de la bandera adequada o la seua substitució en funció de les circumstàncies indicades en els apartats anteriors.





Article 10. Cartells informatius

1. Es col·locarà en cada platja en lloc visible, especialment en els accessos habituals, un cartell o cartells amb la descripció gràfica d'aquesta, en la qual s'expressen, i garantint la comprensió per part de totes les persones mitjançant sistemes de comunicació alternatius i inclusius, almenys de manera succinta, els extrems següents:

a) Descripció gràfica i el seu codi d'identificació, així com la seua sectorització i classificació com a lliure, perillosa o d'ús prohibit, de donar-se el cas.

b) El significat de les banderes i les instruccions que s'estimen convenients en previsió d'accidents.

c) Indicació del telèfon d'emergències 1-1-2.

d) La localització dels llocs de vigilància i primers auxilis, si fa el cas.

e) Les recomanacions gràfiques per a evitar riscos, en relació amb la utilització de la platja, incloent-hi si fa el cas les possibles rutes d'evacuació.

f) Les èpoques i horaris dels serveis de salvament, si fa el cas.

2. Les seues dimensions, continguts complementaris, idiomes i gràfics es regularan homogeneïtzant els seus continguts per a tot el litoral de la Comunitat Valenciana, mitjançant ordre del departament del Consell competent en protecció civil i gestió d'emergències, i oïts prèviament els competents en sanitat, medi ambient i turisme. En aquelles platges en espais naturals protegits s'estarà subordinat a les normatives específiques en matèria de senyalística d'aquests.



Article 11. Sistemes d'avisos i comunicats

Els plans de seguretat i salvament hauran de preveure, en proporció a la seua extensió, un sistema d'avisos i comunicats, sonor i visual, manual o fix, destinat a transmetre a les persones usuàries i banyistes, avisos de prevenció, avisos urgents i situacions d'emergència. S'hi haurà d'atendre el caràcter universal d'aquells i garantir-ne la recepció per a persones amb alguna mena de discapacitat.



Article 12. Abalisament

Amb la finalitat de delimitar la zona de bany i la seua independència de l'espai d'ús per a activitats nàutiques esportives, els plans de seguretat i salvament s'adequaran al sistema d'abalisament específic establit, quan coexistisquen simultàniament en la mateixa platja zones reservades a embarcacions i a banyistes, conforme al que disposa el text refós de la Llei de ports de l'Estat i de marina mercant, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, i el Reial decret 638/2007, de 18 de maig, pel qual es regulen les capitanies marítimes i els districtes marítims.



Article 13. Servei de salvament

1. Els plans de seguretat i salvament hauran d'implantar un servei de salvament en cada platja. Per ordre de la conselleria competent en protecció civil i emergències, es dictaran els criteris per al càlcul dels mitjans humans i materials mínims que corresponguen en funció de la tipologia de platja. Incloent-hi, si fa el cas, l'ús d'aeronaus pilotades per control remot.

2. Les funcions que tindrà assignades el servei de salvament seran les següents:

a) Efectuar vigilància, auxili i salvament de persones, béns i medi ambient.

b) Realitzar les accions i prendre les mesures preventives necessàries per a garantir la seguretat de banyistes i la prevenció d'accidents i incidents a les platges.

c) Informar les persones usuàries en els supòsits que estiguen realitzant activitats que resulten perilloses o molestes, donant avís a les autoritats competents en els supòsits que aquestes activitats no cessen.



d) Gestionar l'aplicació dels elements i mesures de seguretat de què estiga dotada la platja conforme al seu pla de seguretat i salvament.



e) Vetlar per la conservació dels senyals i del material destinat a la prevenció d'accidents, seguretat, vigilància, socors i transport d'accidentats.

f) Vigilar, informar les persones infractores i, si fa el cas, posar en coneixement de les autoritats competents les conductes que suposen una presumpta infracció de les normes que prohibeixen que les embarcacions amb motor i practicants de surf de vela (windsurf), esquí aquàtic o d'altres activitats similars, circulen de manera il·legal o posant en perill les persones usuàries que es troben en les zones de bany, i la prescripció que facen les seues entrades i eixides pels llocs destinats a l'efecte.



g) Vetlar pel compliment del Pla de seguretat i salvament a la platja.



3. Per a l'exercici de les funcions que requerisquen accions que impliquen l'exercici d'autoritat, el personal del servei de salvament utilitzarà els sistemes de coordinació establits en el pla l'auxili de les forces i cossos de seguretat, sense perjudici de l'actuació pròpia d'aquestes.



Article 14. Equip humà del servei de salvament

1. Forma part del servei de salvament el personal que establisca el pla de seguretat i salvament de cada platja, havent d'estar integrat per un nombre d'efectius personals adequats i suficients en atenció a l'extensió i al concret grau de protecció de les platges radicades en el municipi en cada temporada d'afluència.

2. Sense perjudici de la potestat d'autoorganització dels municipis quant a la determinació de les unitats administratives o persones responsables en matèria de platges, i la designació per aquests d'una persona coordinadora de platges, l'estructura del servei de salvament de cada platja contemplarà, si fa el cas, les figures següents:

a) Direcció de torn o direcció de platja, la persona titular de la qual serà un professional responsable de l'equip humà que estiga prestant servei en aquest torn i platja, així com dels mitjans materials. Coordinarà les actuacions d'emergència entre el seu personal i serà el responsable de l'elaboració de les fitxes d'incidents mentre estiga de servei. A més, coordinarà la determinació dels colors de les banderes i la utilització de senyals acústics i visuals de perill, i portarà el registre d'hissat de banderes i les seues causes. En el supòsit de produir-se un incident que requerisca la mobilització de recursos aliens als del pla de seguretat i salvament, serà responsable de comunicar-lo i adoptar les mesures de coordinació necessàries amb els òrgans de coordinació establits en cada municipi i, si fa el cas, amb el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat (CCE). En el cas de disposar de sistemes d'aeronaus no tripulades serà el responsable últim de la seua activació en el marc de la legislació vigent.

b) Personal socorrista aquàtic professional, encarregat de dur a terme les funcions de prevenció, vigilància, auxili i salvament, així com les que amb caràcter general s'assignen al servei de salvament indicat en l'article anterior.

El seu nombre es determinarà en els plans de seguretat i salvament de platja que aproven els ajuntaments. Haurà de posar-se especial atenció que estiguen situats en un lloc elevat, que la seua vigilància cobrisca tota la zona de bany, i que hi tinguen accés directe, i també als materials que puguen utilitzar per a aproximar-se a l'accidentat i rescatar-lo.



El personal socorrista aquàtic romandrà alerta en la seua àrea de responsabilitat i no podrà realitzar simultàniament cap treball diferent de l'assignat al de vigilància, auxili i salvament.

c) Alhora, quan es considere necessari, podrà existir un altre personal per a tasques de suport a socorristes aquàtics, entre els quals podran incloure's, si més no, patrons d'embarcacions i motos nàutiques de salvament.

3. El personal socorrista, així com el personal de suport integrat en el servei de salvament, hauran de disposar de la titulació o qualificació professional que l'habilite per a l'acompliment de les seues funcions conformement a la normativa que siga aplicable.



Article 15. Horaris de prestació dels serveis i temporades d'afluència



1. El servei de salvament es prestarà durant l'horari que, amb caràcter general, establisca el corresponent pla de seguretat i salvament per a cada temporada d'afluència, i aquest horari ha d'adequar-se a les particularitats de l'entorn, a les condicions climatològiques i als períodes de l'any natural amb major afluència de persones usuàries de la platja, tenint en compte les franges horàries en les quals estadísticament existeix un major nombre d'incidències i ofegaments en cada platja o sector de platja.



Article 16. Participació de personal voluntari

1. En circumstàncies extraordinàries, esdeveniments o actes organitzats o autoritzats a la platja pels ajuntaments, els serveis de salvament podran complementar-se amb personal voluntari integrat en entitats entre les finalitats de les quals figuren les relacionades amb la protecció civil.

2. L'actuació del personal voluntari es limitarà, amb caràcter general, a col·laborar i complementar la labor del personal professional del servei de salvament, i únicament de manera extraordinària a reforçar en un període concret aquelles funcions dels serveis de salvament previstes en l'article 13 d'aquest decret, vinculades a la vigilància, informació i, arribat el cas, primers auxilis, així com col·laboració amb socorristes aquàtics, sota la coordinació de la direcció de torn o de platja. Per a la seua integració temporal com a voluntari en el servei de salvament hauran de tindre acreditada formació en les unitats de competència de la qualificació professional de socorrisme en espais aquàtics naturals, conforme la regulació que s'establisca.

3. La seua distribució i participació serà la prevista en els diferents plans de seguretat i salvament de platges, sense perjudici de les determinacions sobre participació de personal voluntari que es recullen en els plans i procediments de protecció civil i emergències que hi siguen aplicables.



Article 17. Situacions i mesures de coordinació operativa

Hauran de respectar-se pels diferents serveis de salvament les mesures de coordinació operativa aplicables a les diferents situacions d'emergència que es poden originar a les platges. Les citades mesures es recullen en l'annex III.



Article 18. Comunicació entre administracions

1. Durant el primer trimestre de cada any, els ajuntaments hauran de comunicar a l'òrgan competent autonòmic en protecció civil, per a cada platja del seu terme municipal, els períodes de temps de l'any en curs que comprenen les temporades d'afluència alta, mitjana i baixa, així com els horaris de prestació dels serveis de salvament per a cadascuna.



2. Així mateix, els ajuntaments comunicaran al referit òrgan qualsevol canvi que es produïsca en la classificació d'una platja com a lliure, perillosa o d'ús prohibit, així com la determinació dels seus graus de protecció per temporades, a fi d'incorporar aquestes incidències al catàleg, sense perjudici de la tramitació de la modificació del pla de seguretat i salvament, quan calguera.

3. En el cas que el servei de salvament siga prestat de manera indirecta, en part o totalment, d'acord amb la normativa sobre contractació del sector públic, s'haurà de mantindre actualitzada la informació, indicant el nom o denominació social de l'entitat que a cada moment siga la prestatària del servei, així com el període de la seua realització i qualsevol circumstància que supose una variació de les previsions del pla de seguretat i salvament, comunicant-ho a l'òrgan municipal amb competències en protecció civil.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Modificació del Decret 32/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Catàleg d'activitats amb el risc de la Comunitat Valenciana i es regula el Registre autonòmic de plans d'autoprotecció



Un. El «Registre autonòmic de plans d'autoprotecció» passa a denominar-se «Registre autonòmic de plans d'autoprotecció i plans d'emergència d'àmbit local», en conseqüència, totes les referències al «Registre autonòmic de plans d'autoprotecció» s'entendran fetes al «Registre autonòmic de plans d'autoprotecció i plans d'emergència d'àmbit local».

Dos. Es modifica l'article 8 que queda redactat així:

«Article 8. Objecte

1. El Registre autonòmic de plans d'autoprotecció i plans d'emergència d'àmbit local té per objecte la inscripció de certes dades que són rellevants per a la protecció civil i que figuren en els plans d'autoprotecció dels centres, establiments i dependències contemplades en el Catàleg d'activitats amb el risc de la Comunitat Valenciana, o d'aquelles activitats per a les quals s'haja requerit l'elaboració del pla d'autoprotecció segons el que s'estableix en l'article 6.

2. En el Registre es podran inscriure les dades d'aquells altres establiments no contemplats en el Catàleg d'activitats amb el risc de la Comunitat Valenciana però que disposen d'un pla d'autoprotecció elaborat a l'efecte.

3. En el present Registre s'inscriuran els també els plans d'emergència que aproven les entitats d'àmbit local.»

Tres. L'article 10 passa a denominar-se: «Contingut mínim del seient d'inscripció dels plans d'autoprotecció».

Quatre. S'afig l'article 10 bis amb la següent redacció:

«Article 10 bis. Seient d'inscripció dels plans d'emergència d'àmbit local

El contingut mínim del seient d'inscripció serà el següent: nom de l'entitat local, nom del pla, risc enfront del qual s'elabora el pla, data d'aprovació pel plenari, data d'homologació / informe per la Comissió de protecció civil de la Comunitat Valenciana.»

Cinc. L'article 12 passa a denominar-se: «Procediment d'inscripció dels plans d'autoprotecció.»

Sis. S'afig l'article 12 bis amb la següent redacció:

«Article 12.bis. Procediment d'inscripció dels plans d'emergència d'àmbit local

1. Una vegada elaborat i aprovat el pla, l'entitat local el remetrà juntament amb el certificat de l'acord del Ple a l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.

2. L'Agència el presentarà a la Comissió de protecció civil per a la seua homologació/informe.

3. Una vegada homologat/informat el pla, l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències en farà la inscripció en el Registre de plans d'autoprotecció i plans d'emergència d'àmbit local.



4. Després de la inscripció del pla esmentat, es remetrà a l'òrgan competent de l'entitat local la resolució del director de l'Agència en la qual es comunicarà el número de registre que se li ha assignat.»



Segona. Actuacions conjuntes de coordinació en matèria de prevenció



Els departaments competents en protecció civil, turisme, sanitat, medi ambient i costes coordinaran les actuacions conjuntes, mitjançant mitjans impresos o digitals, per a la difusió, informació continuada i conscienciació de la ciutadania en general, i turística en particular, de les mesures de prevenció i seguretat a les platges.



Tercera. Formació

Dins del programa formatiu de l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències s'incorporarà formació específica sobre la matèria i, en concret, sobre tots aquells aspectes relacionats amb la redacció dels plans de seguretat i salvament a què fa referència aquest decret.





Quarta. Platges interiors

Els municipis que disposen de platges interiors, entenent com a tal el marge, riba o ribera que envolta les aigües de bany continentals, en superfície quasi plana que tinga o no vegetació, formada per l'acció de l'aigua o del vent o per altres causes naturals o artificials, podran acollir-se voluntàriament a les disposicions d'aquest decret pel que fa a l'elaboració i registre dels corresponents plans de seguretat i salvament i, si fa el cas, plans de contingència.



Cinquena. Publicació de la norma tècnica sobre grau de protecció, termini d'inscripció de plans de seguretat i salvament

1. La norma tècnica per a l'establiment del grau de protecció per a cadascuna de les temporades d'afluència, prevista en l'article 3 d'aquest decret, es publicarà en un termini de 6 mesos des de l'entrada en vigor d'aquest decret.

2. Els ajuntaments hauran d'elaborar, aprovar i inscriure els plans de seguretat i salvament d'aquelles platges que ho exigisquen conforme les previsions d'aquest decret, en el termini màxim d'un any des de la seua entrada en vigor.



Sisena. Incidència pressupostària

L'aplicació de les mesures regulades per aquest decret no tindrà cap incidència en la dotació dels capítols de despesa del pressupost de la Generalitat i, en tot cas, serà atesa amb els mitjans personals i materials de l'Administració de la Generalitat.





DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Única. Pla de contingència davant la Covid-19

1. De conformitat amb el que s'estableix en l'article 5.6 d'aquest decret, els ajuntaments hauran d'elaborar i remetre a l'òrgan directiu competent en matèria de protecció civil i gestió d'emergències, en un termini màxim de quinze dies a comptar des de l'entrada en vigor d'aquest decret, un pla de contingència davant la Covid-19, que serà aplicable mentre dure la situació d'alerta sanitària, en el qual s'exposen les mesures que han adoptat o s'hagen d'adoptar davant aquesta situació a fi de protegir la seguretat de les persones usuàries de les platges i garantir el normal funcionament dels serveis, segons l'estructura i contingut mínim recollits en l'annex I, i qualssevol altres que pogueren dictar-se per les autoritats sanitàries.

2. A l'efecte del compliment de l'objecte del pla de contingència i del compliment de les mesures que s'hi estableixen, es podran establir procediments operatius conjunts entre els diferents ajuntaments, la conselleria amb competències en sanitat i salut i l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única

Queden derogades quantes disposicions d'igual o inferior rang s'oposen al que es disposa en aquest decret.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Modificació d'annexos

Es faculta la persona titular del departament amb competències en protecció civil i gestió d'emergències, per a la modificació, mitjançant ordre que haurà de publicar-se en el DOGV, dels annexos d'aquest decret, amb informe previ de la Comissió de protecció civil de la Comunitat Valenciana.



Segona. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 12 de juny de 2020



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública,

GABRIELA BRAVO SANESTANISLAO









ANNEX I

Pla de contingència de platges davant la Covid-19



El pla de contingència de platges davant la Covid-19 atendrà l'estructura i contingut mínim següents, i s'elaborarà amb la finalitat de donar resposta a la situació d'alerta, sent aplicable mentre aquesta dure i exposant les mesures que s'hagen adoptat o s'hagen d'adoptar a fi de procedir a l'obertura de les platges en condicions de seguretat per a les persones usuàries.



ESTRUCTURA I CONTINGUT MÍNIM

1. Introducció.

1.1. Objectius.

1.2. Àmbit de planificació.

2. Anàlisi de la situació

2.1. Informació territorial: descripció de la platja/les platges

2.2. Descripció de les activitats.

2.3. Via de comunicació.

2.4. Equip del servei de salvament.

3. Descripció de les mesures preses davant la situació de la COVID-19.

3.1. Mesures d'autoprotecció.

3.2. Cartells informatius, senyalització i control d'aforament.

3.3. Dotació extraordinària de l'equip de salvament.

3.4. Mesures de reforç de neteja.

3.5. Vigilància.

3.6. Altres.

4. Seguiment de les mesures.





ANNEX II

Contingut Pla de seguretat i salvament



El Pla de seguretat i salvament que s'elaborarà en suport digital haurà de contindre com a mínim els capítols i continguts següents:



Capítol 1. Identificació de persones titulars i de l'emplaçament de la platja

En aquest capítol es descriurà la informació relativa a la platja.

1.1. Municipi, nom de la platja, número de catalogació i classificació.

1.2. Entitat prestatària del servei públic de servei de salvament.



Vigència del servei i pròrrogues, si fa el cas.

1.3. Unitat administrativa i el seu responsable o persona responsable de l'ajuntament que assumeix les funcions de coordinació del servei de platges. Dades de contacte.

1.4. Persones que assumeixen la direcció de platja de torns.



Capítol 2. Identificació, descripció de la platja i medi físic en el qual es desenvolupa

En aquest capítol es descriurà la informació relativa a la platja:

2.1. Municipi, nom de la platja, número de catalogació i classificació.

2.2. Ubicació física (coordenades geogràfiques), longitud i amplària mitjana expressada en metres.

2.3. Descripció de l'entorn urbà, industrial o natural en el qual figuren els edificis, instal·lacions i àrees on es desenvolupa l'activitat.



2.4. Descripció de platja: classificació genèrica, tipus d'àrids, pendent mitjà, etcètera.

2.5. Vies d'accés, condicions d'accessibilitat per a l'ajuda externa.



Especial descripció dels accessos per als vehicles d'emergència.

2.6. Classificació i descripció de persones usuàries, activitats desenvolupades en aquesta, i qualssevol altres informacions que foren necessàries, incloent-hi accessos per a persones amb discapacitat o diversitat funcional.

2.7. En el cas de municipis amb punt de platja accessible, informació al respecte.

Aquest capítol es desenvoluparà mitjançant documentació escrita i s'acompanyarà almenys la documentació gràfica següent:

– Plànol de situació, comprenent l'entorn pròxim urbà, industrial o natural en el qual figuren els accessos, comunicacions, etc.

– Plànols descriptius de la platja, de les instal·lacions i de les àrees on es realitza l'activitat de bany.



Capítol 3. Inventari, anàlisi i avaluació de riscos

Han de tindre's presents, almenys, aquells riscos regulats per normatives sectorials de protecció civil i emergències. Aquest capítol comprendrà:

3.1. Descripció i localització a la platja o una altra zona de bany, dels sectors, els elements, i circumstàncies que puguen donar origen a una situació d'emergència o incidir de manera desfavorable en el seu desenvolupament.

3.2. Identificació, anàlisi i avaluació dels riscos propis de l'activitat de bany.

3.3. Identificació de llocs i zones de risc.

3.4. Identificació, anàlisi i avaluació dels riscos externs que pogueren afectar la platja, previstos en els plans i procediments de protecció civil i emergències.

3.5. Identificació, quantificació i tipologia de les persones usuàries de la platja i àrees on es desenvolupen les activitats autoritzades.

3.6. Afluència i risc intrínsec aplicable a cada platja, per a cadascuna de les temporades d'afluència.

Aquest capítol es desenvoluparà mitjançant documentació escrita i s'acompanyarà almenys de plans dels elements o zones de risc, tant els propis com els de l'entorn.

Es tindrà en compte, almenys, la configuració de la platja, canvis bruscos de profunditat, corrents, ones, vents, tipus d'ús, grau d'utilització, activitats de risc, comportaments i poblacions o grups més vulnerables.

S'efectuarà una descripció dels principals elements vulnerables previsibles amb indicació expressa de l'existència de zones o assistència de persones amb discapacitat o diversitat funcional.



Capítol 4. Inventari i descripció de les mesures i mitjans de seguretat i salvament de la platja

Aquest capítol comprendrà:

4.1. Dimensionament de l'equip humà que es disposa per a previndre, controlar els riscos i, enfrontar les situacions d'emergència i facilitar la intervenció dels serveis externs d'emergències, conforme -si fa el cas– a les temporades o períodes que resulten dels diferents graus de protecció.

4.2. Dimensionament de l'equipament material de què es disposa a la platja per sector, conforme, si fa el cas, a les temporades o períodes que resulten dels diferents graus de protecció, i de l'anàlisi i avaluació de riscos. Incloent-hi, si fa el cas, referència al pla d'operacions de l'ús de drons.

4.3. Horaris del servei de vigilància i de salvament.

Aquest capítol es desenvoluparà tenint en compte les referències per a la determinació de la dotació d'equips humans i equipament i materials en funció del grau de protecció que corresponga a cada platja, motivant tècnicament la seua modificació.

Es desenvoluparà mitjançant documentació escrita i s'acompanyarà almenys la documentació gràfica següent:

– Plans d'ubicació a la platja amb indicació de la ubicació dels llocs de vigilància, i equipament de salvament, socors i evacuació.



– Plans de sectorització amb indicació de les zones de vigilància, ubicació de cartells informatius i abalisament d'àrees o sectors de risc a la platja.

– Plans de recorreguts d'evacuació.

Els recursos mòbils i fixos s'identificaran amb expressió detallada almenys de: instal·lacions fixes, abalisament, lloc d'ubicació de cartells informatius, indicació de sectors, llocs i torres de vigilància i equipament de salvament.



Capítol 5. Pla d'actuació davant emergències de la platja

Han de definir-se les accions a desenvolupar per al control inicial de les emergències, garantint-se l'alarma, l'evacuació i el socors.

En el pla d'actuació davant emergència del pla de seguretat i salvament s'identificaran i classificaran les emergències en funció de la mena de risc, la gravetat i capacitat de resposta. S'establiran els procediments d'actuació i accions a desenvolupar per al control inicial de les emergències, i es garantirà la detecció, alerta, alarma, resposta, intervenció coordinada, evacuació i socors, així com la sol·licitud i recepció d'ajuda externa dels serveis d'emergència.

El pla de seguretat i salvament preveurà que en els incidents que es produïsquen es portarà un registre, per part de la persona que exercisca la direcció de platja o de torn, on es reflectiran quantes dades siguen rellevants a partir de les circumstàncies de cada incident per a la identificació de les seues causes. Aquesta fitxa d'incidents emplenada es traslladarà en el termini màxim de 96 hores des de l'incident al Centre Coordinador d'Emergències de la Generalitat, pels mitjans que es disposen o, arribat el cas, pels que electrònicament s'habiliten.

Els possibles accidents o successos que pogueren donar lloc a una emergència, així com els procediments d'actuació a aplicar en cada cas, en funció de la gravetat i capacitat de resposta, es classificaran en les situacions que s'indiquen en l'annex III.

Comprendrà:

5.1. Identificació i classificació de les emergències.

– En funció del tipus de risc.

– En funció de la gravetat.

– En funció de l'ús i mitjans humans.

5.2. Procediments d'actuació davant emergències:

a) Detecció i alerta.

b) Mecanismes d'alarma:

– Identificació de la persona que donarà els avisos.

– Identificació i mètodes de comunicació amb CCE.

c) Mecanismes de resposta enfront de l'emergència.

d) Evacuació o confinament.

e) Prestació de les primeres ajudes.

f) Maneres de recepció de les ajudes externes al servei de salvament de la platja.

5.3. Identificació i funcions de les persones i equips que duran a terme els procediments d'actuació en emergències.

5.4. Identificació de la persona que exerceix la direcció de platja o de torn i, si fa el cas, la persona coordinadora del servei de platges.

5.5. Identificació de la persona responsable de la posada en marxa del pla d'actuació davant emergències de platja.

El Pla de seguretat i salvament haurà de preveure que en el cas de produir-se un accident o emergència que requerisca la mobilització de recursos aliens als del pla de seguretat i salvament, la persona que exercisca la direcció de torn o de platja serà la responsable de realitzar la comunicació immediata al CCE.



Capítol 6. Integració del pla en uns altres d'àmbit superior

Comprendrà:

6.1. Els protocols de notificació de l'emergència.

6.2. La coordinació entre la direcció del pla de seguretat i salvament i el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat.

6.3. Les formes de col·laboració del pla de seguretat i salvament amb el que s'estableix en els plans i procediments de protecció civil.



Capítol 7. Implantació del pla del pla de seguretat i salvament

El pla haurà de definir els mecanismes per a la seua implantació i manteniment.

Comprendrà:

7.1. Identificació de la persona responsable de la implantació del pla.

7.2. Programa de formació i capacitació per al personal amb participació activa en el pla de seguretat i salvament.

7.3. Programa de formació i informació a tot el personal sobre el pla de seguretat i salvament.

7.4. Programa d'informació general per a les persones usuàries.

7.5. Senyalització i normes per a l'actuació de banyistes i resta de persones usuàries.

7.6. Programa de dotació i adequació de mitjans materials i recursos. Per a la fase d'implantació s'hauran de preveure les tasques següents:

a) Dotació de l'equipament i material necessari.

b) Dotació d'equip humà.

c) Difusió del pla al personal implicat.

d) Realització de programes d'informació i capacitació.

e) Realització d'exercicis d'ensinistrament.

f) Simulacres.

g) Informació a les persones usuàries de les platges, tot garantint-la a totes les persones amb sistemes de comunicació de fàcil comprensió i inclusius.



Capítol 8. Manteniment de l'eficàcia i actualització del pla de seguretat i salvament

8.1. Programa de reciclatge de formació i informació.

8.2. Programa de substitució de mitjans i recursos.

8.3. Programa d'exercicis i simulacres. S'hi fixarà la periodicitat de la seua realització.

En tot cas, la comunicació a l'òrgan competent en matèria de protecció civil de la realització d'exercicis o simulacres a les platges tindrà caràcter voluntari, excepte en el cas dels exercicis o simulacres en els quals es propose la mobilització d'un mitjà extern al servei de salvament i afecte l'espai públic exterior de la platja o una altra zona de bany. En aquests casos es notificarà, amb una antelació mínima de trenta dies, la realització del simulacre a l'òrgan competent en matèria de protecció civil del municipi i al centre coordinador d'emergències, a l'efecte de tindre coneixement del simulacre.

8.4. Programa de revisió i actualització de tota la documentació que forma part del pla.

8.5. Programa d'inspeccions i investigació d'incidents o sinistres.



APÈNDIXS

Apèndix I. directori de comunicació.

1. Telèfons del personal del servei de salvament.

2. Telèfons d'ajuda exterior i serveis d'emergències.

3. Altres formes de comunicació.

Apèndix II.

Formularis per a la gestió d'emergències.

Apèndix III. Plànols.

S'inclouran plànols a escala 1.5000, en què hi haurà el codi d'identificació assignat en el catàleg de les platges. Per a l'elaboració dels plans es tindrà en compte incloure la informació següent:

a) Posició geogràfica de la platja amb identificació de les vies de comunicació i accessibilitat, així com dels punts de platja accessibles.

b) Descripció d'accessos i evacuació: s'especificaran els accessos a la platja indicant condicions d'accessibilitat.

c) Ubicació a la platja d'instal·lacions fixes, de cartells informatius, sectors d'ús, abalisaments.

d) Focus o zones de perill més significatius de la platja.

e) Localització dels mitjans i personal del servei de salvament.

L'escala a 1.5000 és indicativa, en tot cas l'escala s'haurà d'ajustar a la dimensió de la platja, i adequada al grau de detall requerit per a facilitar-ne la identificació dels continguts i la interpretació. L'escala utilitzada ha d'estar identificada en el plànol.







ANNEX III

Situacions i mesures de coordinació operativa



En el pla d'actuació davant emergència del pla de seguretat i salvament s'identificaran i classificaran les emergències en funció del tipus de risc, la gravetat i capacitat de resposta. S'establiran els procediments d'actuació i accions a desenvolupar per al control inicial de les emergències, i es garantirà la detecció, alerta, alarma, resposta, intervenció coordinada, evacuació i socors, així com la sol·licitud i recepció d'ajuda externa dels serveis d'emergència.

Els possibles accidents o successos que pogueren donar lloc a una emergència, així com els procediments d'actuació a aplicar en cada cas, en funció de la gravetat i capacitat de resposta, es classificaran en les situacions que s'indiquen:

a) Situació 0.

Emergència de caràcter ordinari derivada d'una situació de risc individual en platja que disposa de servei de salvament, i que pot ser controlada mitjançant la resposta del personal socorrista aquàtic destacats en aquella amb els seus propis mitjans, sense que siga necessari mobilitzar mitjans aliens a la platja ni conducta a l'evacuació de les persones afectades.

En aquesta situació s'inclourien, entre altres, l'ajuda a banyistes que es troben en dificultats en l'aigua i la realització de petites cures o prestació de primers auxilis.

b) Situació 1.

Emergència de caràcter ordinari derivada d'una situació de risc individual en platja que disposa de servei de salvament, i que requereix la mobilització de mitjans i/o recursos aliens a la platja.

Es tractaria de supòsits en els quals el personal socorrista destacat a la platja valora la necessitat de mobilitzar mitjans aliens al servei de salvament, per al salvament o auxili de persones usuàries i banyistes en perill d'ofegament, la prestació d'assistència sanitària i/o trasllat a centres sanitaris, o es requerisca el concurs de la policia local o altres forces i cossos de seguretat per tractar-se de situacions que igualment afecten la seguretat ciutadana o l'incompliment de normes vigents.

c) Situació 2.

Emergència de caràcter ordinari derivada d'una situació de risc individual en platja que no disposa de servei de salvament, o en els quals es requereix la mobilització de mitjans d'intervenció de salvament marítim en costa.

d) Situació 3.

Emergència de protecció civil, per derivar d'una situació de risc col·lectiu sobrevinguda per un esdeveniment que posa en perill imminent persones, béns o medi ambient. En els diferents supòsits de risc que puguen presentar-se, quan s'activen els plans i procediments de protecció civil i emergències en les seues corresponents fases, situacions i nivells, s'assegurarà la necessària coordinació entre els plans de protecció civil aplicables i els plans de seguretat i salvament, així com l'establiment dels protocols, procediments i requisits organitzatius que permeten l'exercici del comandament.

Mapa web