DECRET 20/2008, de 29 de febrer, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles, de Castielfabib.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5716 de 04.03.2008 | |
| Número identificador: | 2008/2699 | |
| Referència Base de Dades: | 002704/2008 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura i Esport Grup temàtic: Informació juridicoadministrativa, Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, patrimoni arquitectònic Descriptors toponímics: Castielfabib
DECRET 20/2008, de 29 de febrer, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles, de Castielfabib. [2008/2699]
L'article 49.1.5ª. de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà mitjançant decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura, tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració General de l'Estat.
Mitjançant resolució de data 2 d'octubre de 2006, de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i Museus, es va acordar tenir per incoat expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, a favor de la església parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles, de Castielfabib.
L'esmentada resolució, amb els seus annexos, va ser comunicada als interessats en l'expedient y a l'ajuntament de Castielfabib, als quals es va concedir tràmit d'audiència.
En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, consten en l'expedient els informes favorables a la declaració de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i del Consell Valencià de Cultura.
L'expedient va ser sotmés a informació pública pel termini d'un mes i s'han demanat els informes exigits per l'article 43.1.a) de la Llei del Consell.
En virtut del que s'exposa i d'acord amb el que establix la normativa mencionada, a proposta de la consellera de Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 29 de febrer de 2008,
DECRETE
Article 1
Es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles, de Castielfabib, de la província de València.
Article 2
L'entorn de protecció afectat per la declaració de Bé d'Interés Cultural, així com el règim de protecció d'este, queda definit en els annexos adjunts que formen part del present decret. La documentació complementària consta en l'expedient corresponent.
Disposició addicional
Única
La present declaració s'inscriurà en la Secció Primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
Disposició final
Única
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 29 de febrer de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
La consellera de Cultura i Esport,
TRINIDAD MARÍA MIRÓ MIRA
ANNEX I
Dades sobre el bé objecte de la declaració
1.Denominació
Principal: església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels.
Secundària: església fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels.
2. Descripció
(Basada principalment en l'estudi previ de Francisco Cervera, Concha López i M. Jesús Folch)
a) Immoble objecte de la declaració
L'església fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels, de Castielfabib, té un extraordinari interés tant per la seua original tipologia arquitectònica, una església gòtica que es desenvolupa en la torre del castell, com per la seua important reforma barroca del segle XVII, transformada en el segle XIX. Va posseir unes valuoses pintures gòtiques, de les quals es conserven restes i diversos altars i mobiliari, hui desapareguts. En esta es trobava el cos de sant Guillem d'Aquitània que va habitar este lloc. Va pertànyer a l'orde militar del Temple i posteriorment a la de Montesa.
Castielfabib pertany a la comarca del Racó d'Ademús. En els segles I i II els romans van triar este municipi com a seu, tenint en compte les condicions de seguretat que aportava l'enorme roca en què es va assentar la seua fortalesa. El cim de la muntanya Fabio encara conserva els basaments del gran baluard de l'època i unes làpides de la primitiva fàbrica del castell. De l'època romana es manté també el topònim, derivat de Castellum Fabio, castell de Fabio.
Els musulmans van conquistar estes terres cap als anys 714-716, i van romandre sota el seu domini 495 anys. Estes terres van estar sota la influència de la taifa d'Alpuente, més tard van dependre d'Albarrasí i, finalment, dels almohades de València. En 1179 Castielfabib s'unix a València pel Tractat de Cazorla.
La reconquista cristiana de l'antic Regne de València va començar precisament per esta part del Racó d'Ademús, concretament l'any 1210. Castielfabib va ser conquistat per Pere II d'Aragó, després d'un llarg assetjament del castell. Recuperat pels musulmans, Castielfabib va ser conquistat definitivament per Jaume I el Conquistador, qui pocs anys més tard, en 1273, va confirmar la presència de Castielfabib al Regne de València pel Tractat d'Almizra, que va quedar com a lloc de la corona amb els drets dels delmes cedits a l'orde del Temple i que passarien en 1319 a l'orde de Montesa.
La vila va ser seu del Sínode que per als clergues de la seua diòcesi va convocar el bisbe Elies (1363).
A partir del segle xiv les dades que coneixem sobre Castielfabib no fan sinó al·ludir els continus conflictes bèl·lics que, des de 1364, amb la guerra de Castella, no van deixar de succeir-se, i van causar contínues devastacions en el conjunt de la vila i el seu castell, des de la Guerra de la Independència, les guerres carlines i l'última Guerra Civil.
Descripció
El castell de Castielfabib es troba situat sobre un turó que domina la població i que conforma un meandre del riu Ebrón, al costat del nucli urbà de Castielfabib.
L'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels es troba ubicada en el quart nivell d'una torre del castell de Castielfabib. Esta es va alçar sobre un pronunciat declivi del vessant oest d'un promontori rocós que s'erigix al costat del riu Ebrón, que salva el desnivell per mitjà de tres pisos sobre els quals s'assenta l'església.
La construcció és en general de maçoneria presa amb morter de calç, utilitza el carreuó en les parts inferiors i en els cantons on indistintament es combinen la pedra dels «toscars» i la calcària blanca de la «lloma», ambdós d'extracció local. La coberta de l'edifici es cobrix amb la doble teula en zig-zag pròpia de les construccions aragoneses.
A l'església s'accedix per l'anomenat carrerón, que és un passatge a l'altura del tercer pis de la torre, que conduïx des del nucli urbà fins a la part oposada del promontori on es troba l'accés aïllat de la resta de la població.
La primitiva església data del segle xiv. Es va desenvolupar amb l'altar orientat cap a l'est en una sola nau, l'antiga sala d'armes, rectangular i en un principi amb els murs de capçalera plana. El seu espai interior va estar dividit en quatre crugies separades per tres arcs faixons apuntats, propis del gòtic primari o romànic terciari. En l'espai que hi ha entre contraforts es van construir les capelles laterals cobertes amb voltes de creueria en les claus de les quals va haver-hi escuts heràldics, dels quals només ens han quedat els de la segona i tercera crugia del costat de l'epístola.
En la unió dels arcs faixons amb els estreps dels contraforts apareix una imposta que recorre les capelles al seu interior. Així mateix, esta imposta es convertix en la part superior del capitell de les xicotetes columnes que, semiempotrades al contrafort, servixen de base a l'arc apuntat d'entrada a les capelles. Este tipus de suports es podrien classificar dins de l'esfera d'influència cistercenca per no tindre adorns i adoptar la forma coneguda amb el nom de cul-de-lamp. Estes capelles es trobaven recobertes de pintures que han aparegut en restauracions recents.
Vestigis d'esta antiga construcció són també les tres finestres de caràcter gòtic localitzades als extrems de la fatxada de l'immafront i que per les seues característiques, doble buit lobulat unit per mainell octogonal i emmarcat dins d'un arc apuntat de gran gruix, podrien datar-se de principi del segle xiv, dins del gòtic civil aragonés, i que es troben així mateix a Peñíscola i Moratalla (Múrcia).
La coberta és d'armadura de fusta de dos aiguavessos. La corresponent en la primera i segona crugia és la més antiga i presenta caràcters medievals de tipus mudèjar, tenint en compte que està conformada per un encanyat doble, una capa de panotxes i teules. Tant el bigam com l'encanyat tenen policromat de molt alta qualitat. Les biguetes tenen, a la seua part inferior, unes entalladures lineals en forma de dents de serra que recorren tota la seua longitud, que fan pensar en l'ús anterior de la sala principal del castell.
La il·luminació de la nau es realitzava a través de tres ulls de bou que es van obrir en cada una de les últimes crugies sobre les capelles alçades entre contraforts i un quart ull de bou situat a la part superior i central de la fatxada de l'immafront amb la intenció de donar llum al cor.
Pels vestigis que han quedat d'este, pareix que el primer campanar va desaparéixer amb la reforma del segle xvii, i se'n va erigir un de nou contigu però independent i separat d'esta.
En l'arxiu del bisbat de Segorbe es conserva una descripció de l'església de l'any 1600 abans de la reforma de final del segle xvii, que enumera les capelles i els seus altars, i es pot concloure que abans de 1600 l'església de la Mare de Déu dels Àngels tenia cinc capelles i dos altars, que corresponen als cinc beneficis i dos capellanies, estes últimes dels Espills i de Sant Guillem.
Per la modernitat d'alguns tancaments situats al costat de l'evangeli i tenint en compte que en 1656 va arrasar al Racó un terratrémol, es deduïx que després de succeir este es va fer una gran reforma que afegiria la capella de la Comunió, amb la seua cúpula i l'atri d'entrada. Es va plantejar per a les noves estances una nova estructura, per això les seues cobertes són diferents de les altres.
L'autoria d'esta reforma podria atribuir-se al famós arquitecte barroc Joan Baptista Pérez Castiel o al seu cercle que es troba en estos moments treballant en municipis pròxims, com ara Chelva i Tuéjar.
L'anterior mur pla del capçal va ser eliminat per complet. En el seu lloc s'erigiria un presbiteri, que després seria ampliat. Els peus de l'església també serien transformats; a la part de l'epístola es van construir dos capelles bessones, les dels dominics, amb volta de creueria estrelada simulada decorada amb caps de querubins.
L'antic cor va ser eliminat i el seu ull de bou va ser cegat, i es va aplicar al mur un frontó lineal d'escaiola, flanquejat per dos finestres allindades que recolzaven en quatre columnes jòniques, hui desaparegudes les restes després de les restauracions recents.
En la posterior reforma que es va realitzar amb motiu en l'època de les guerres carlines, i suposadament per a reparar els danys que patiria esta en este conflicte bèl·lic, es convertix en una església de tres naus, en la qual s'eliminen els suports dels arcs ogivals, i s'apuntalen en les noves voltes de les naus laterals.
S'amplia de nou el presbiteri, i s'elimina el pas entre els dos costats de la fortalesa, que es cobrix amb volta de canó sobre la qual recolza una llanterna octogonal.
En este moment conclou l'acabament del campanar en rajola.
b) Parts integrants
Els magatzems, les quadres, el passatge i el carrerón, situats en les plantes inferiors a l'església.
La nau principal i les capelles laterals, entre les quals es troba la de la Comunió.
El campanar.
La sagristia.
Les restes de la suposada vivenda del sagristà.
c) Béns mobles que comprenen i constituïxen part essencial de la seua història.
c.1). Pintura mural
Entrada de Jesucrist a Jerusalem
Núm. Id. 46.09.092-001-0005
Anònima
S. xiv
Presbiteri. Costat de l'Evangeli
Capella d'entrada a la sagristia en el mur del costat dret
Cala de 70 × 55 cm amb major extensió prevista
Escut dels espills
Núm. Id. 46.09.092-001-0009
Anònim
S. xv i xvi
Tremp sobre algeps
20 × 165 cm
Des dels peus, segon tram al costat de l'epístola
Restaurat per conselleria 2002-2003
Juí final (fragment part inferior)
Núm. Id. 46.09.092-001-0001
Anònim
Tremp sobre algeps
200 × 277 cm
S. xix
Arc de la primera crugia a la part de l'Evangeli en el presbiteri
Apòstol pescant i lletres gòtiques
Nº id. 46.09.092-001-0023
Anònim
s. XIV
Tremp sobre algeps
Zona entre arc gòtic y exvolta junt a la porta d'entrada
Motius a Candilieri
Núm. Id. 46.09.092-001-0018
Anònim
S. xix
Colradura, tremp sobre algeps
325 × 420 × 100 cm
Dues pilastres al costat del presbiteri, banda de l'Evangeli
Àngels i escena de l'Antic Testament
Núm. Id. 46.09.092-001-0006
Anònim
449 × 606 cm
SS. XVIII -XIX
Tremp sobre algeps (repintats posteriors?)
Des dels peus fins a la volta de la tercera crugia
c.2). Escultura
Columna
Núm. Id. 46.09.092-001-0002
Anònima
Pedra treballada i amb restes policromes
Semicolumna gòtica cistercenca
202 × 32 × 37 cm
Tercera capella al costat de l'epístola en llimendar del front de l'arc de la nau central a l'església
Restaurada entre 1988-1989
Teginat (Peces gòtiques polícromes)
Llistons, bigues, filets i permòdols
Nº Id. 46.09.092-001-0020
Nº Id. 46.09.092-001-0021
Nº Id. 46.09.092-001-0022
Anònim
S. xiii - xiv
Es tracta de 8 mènsules, 120 tabiques, 65 llistonets i 8 tapajuntes midèjars.
Actualment desmuntades als baixos de la casa consistorial
Copa de pila baptismal
Núm. Id. 46.09.092-001-0015
Pedra
Gòtica
S. xiv
55 × 100 cm
Des dels peus de l'església, primera pilastra a la part de l'Evangeli
Tres finestras geminada
Núm. Id. 46.09.092-001-0003
Gòtica
Pedra
S. xiii - xiv
193 × 93 × 79 cm
Nervis, cassetons i motius decoratius gòtics
Núm. Id. 46.09.092-001-0013
Escultura en relleu
Gòtica
S. xvi - xviii
Algeps
Des dels peus a la banda de l'Epístola, primer i segon tram (Son dues, la segona la de la familia Espejo)
c.3). Ceràmica
Paviment
Nº Id. 46.09.092-001-0007
Sagristia
S. xviii
156 × 250 cm
200 unitats de 20 x 20
Ceràmica geométrica vidriada i parcialment sanefa de flors bícromens blaves y blanques
Paviment de l'antipresbiteri
d) Delimitació de l'entorn afectat
Justificació: el criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció consistix a incloure dins de la seua àrea els elements següents:
- Topogràfics i paisatgístics, amb la inclusió de la muntanya en què es troba situat el monument i els camins més pròxims des d'on és possible la seua contemplació.
- Arqueològics, incorporant els vessants entorn de l'església, basant-se en la previsible successió d'assentaments de població previs o lligats a esta.
- Juridicoadministratius, establint límits que faciliten la seua definició.
- Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà o no urbanitzable que encara no tenint una situació d'immediatesa amb el Bé d'Interés Cultural afecten de manera fonamental la seua percepció.
Línia delimitadora
Origen: vèrtex oest de l'illa cadastral núm. 46.391.
Sentit: horari.
Línia delimitadora: des de l'origen la línia continua travessant l'illa cadastral núm. 45.397 entre les parcel·les 03 i 04 i recorrent la part posterior de la 04. Creua el carrer Barrioso i l'illa núm. 45.399 entre les parcel·les 05 i 06 i prosseguix per la fatxada de la parcel·la núm. 04 d'esta illa, creua la parcel·la 706 del polígon 15 fins al camí existent. Gira al nord i incorpora el camí fins a prosseguir fins a la ribera sud del riu, per la qual prosseguix fins a girar pel límit est de la parcel·la 706 fins al vèrtex sud-oest de la parcel·la núm. 647. Des d'este vèrtex es dirigix fins a l'illa 46.385, que continua per l'alineació nord d'esta i de l'illa 46.384. Creua l'illa 46.384 entre les parcel·les 04 i 05, gira a nord per l'eix del carrer de l'Església fins a girar a l'oest fins al punt d'origen.
e) Normativa de protecció
Monument:
Article 1
Caldrà ajustar-se al que disposa la secció segona, Règim dels béns immobles d'interés cultural, del capítol III, títol II, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument.
Article 2
Pel que fa als béns mobles, caldrà ajustar-se al que disposa la secció tercera, del capítol III, títol II, de la Llei 4/1998 d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, relativa al règim dels béns mobles d'interés cultural.
Article 3
Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons el que disposa l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Entorn de protecció:
Article 4
De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que pretenga abordar-se en l'entorn de protecció del Monument requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s'emetrà conforme als criteris establits en la present normativa, i en allò que no hi està previst, per mitjà de l'aplicació directa dels criteris previstos en l'article 39 de l'esmentada llei. La present normativa regirà, amb caràcter provisional, fins que es redacte el pla especial de protecció del Monument i el seu entorn i este aconseguisca validació patrimonial.
Totes les intervencions requeriran, per al seu tràmit d'autorització, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.
Article 5
Sense perjuí del que disposa l'article anterior, per mitjà de sospesat informe tècnic municipal, es podrà derivar la no-necessitat de tràmit d'autorització previ en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior d'estos immobles.
En estos casos, l'ajuntament comunicarà a la conselleria competent en matèria de cultura, en el termini de 10 dies, la concessió de llicència municipal, i adjuntarà, com a mínim, l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de transcendència patrimonial.
Article 6
La contravenció del que preveuen els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l'Ajuntament en els termes establits en l'article 37 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 7
A fi de preservar el paisatge històric de l'església, no s'autoritzarà cap edificació per a qualsevol ús -a excepció de les illes cadastrals 45.396, 45.399, 45.397, 46.391 i 46.384- i quedaran expressament prohibits els moviments de terra i excavacions, senyalitzacions de tipus publicitari, tala d'arbres -sense autorització expressa de l'organisme competent en matèria de medi ambient i de la conselleria competent en matèria de cultura- i abocament de residus.
Article 8. Criteris d'intervenció en les illes situades en el sòl urbà
1. Es mantindran les pautes de la parcel·lació històrica de l'entorn.
2. Seran mantingudes les alineacions històriques de l'edificació conservades fins a l'actualitat.
3. Els edificis tradicionals del conjunt, pel seu alt valor ambiental i testimonial d'una arquitectura i tipologia que el caracteritza, hauran de mantindre les fatxades visibles des de la via pública, i hauran de preservar i restaurar els caràcters originaris d'estes.
4. El nombre de plantes permeses és de tres altures (planta baixa més dos), sense perjuí de l'aprofitament davall de la coberta, i queden prohibits els semisoterranis. Els edificis que superen este nombre de plantes es regiran pel règim fora d'ordenació. A este efecte, en el supòsit que concloga la seua vida útil, es pretenga obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors, o una substitució voluntària d'estos s'aplicaran les ordenances de protecció d'esta normativa. Tot això sense perjuí de la possible aplicació de l'article 21 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià a estos immobles.
5. L'altura de cornisa màxima és de 10 m per a tres plantes i 4 m per a una planta. Quan hi haja diferències topogràfiques en l'àmbit d'una parcel·la, l'altura dels diferents cossos de l'edificació respectarà les pautes tradicionals de Castielfabib, estudiades dins de cada illa, de manera que els edificis resultants no generen un augment impropi de volum.
6. Les cobertes, d'acord amb la tipologia de la zona, seran, en el cos principal de l'edifici, la profunditat edificable del qual oscil·larà entre 8 i 11 metres, inclinades, de teula àrab, amb un pendent comprés entre 18% i 40%, a dos aiguavessos i carener d'altura màxima 2,25 m respecte de la línia de cornisa. Este requisit únicament podrà ser dispensat, amb caràcter excepcional, en aquells casos en què s'acredite l'existència d'una singular justificació historicocontextual.
7. Les noves edificacions s'adequaran amb caràcter estètic a la tipologia i acabats tradicionals de Castielfabib, atenent la fatxada a les disposicions següents:
- Ràfecs amb longitud màxima de volada de 35 cm.
- Impostes, motlures, marcs, cèrcols, elements ornamentals i la resta d'elements compositius amb una longitud màxima de volada de 15 cm.
- Buits de fatxada de proporció vertical, amb la possible excepció de plantes baixes o cambres, segons la tipologia compositiva del municipi.
Balcons de barana metàl·lica o de fusta, segons tradició local, amb amplària màxima de volada de 40 cm, 15 cm d'amplària i longitud màxima de 1,80 m.
- Els tancaments seran de fusta.
- Es prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables tradicionals.
8. L'ús permés en esta zona serà el residencial. S'admetran els següents usos, sempre que mostren la seua compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona:
A) Magatzems.
B) Locals industrials ubicats a la planta baixa.
C) Locals d'oficina.
D) Ús comercial o de servicis.
Article 9
Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l'apreciació de l'escena o paisatge urbà del Monument i del seu entorn, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres d'aspecte i conseqüències semblants, hauran de sotmetre's a l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans al·ludits.
Es prohibix la introducció d'anuncis o publicitat exterior als plans de fatxada dels edificis que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat, sol·licite i obtinga autorització expressa.
Article 10
Qualsevol intervenció que afecte el subsòl del monument o el seu entorn de protecció, s'aplicarà el que disposa el títol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.<div id="AquiVaUnaImagen"></div>