DECRET 31/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual es declara zona especial de conservació el lloc d'importància comunitària Algepsars de Finestrat i s'aprova la seua norma de gestió.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7216 de 18.02.2014 | |
| Número identificador: | 2014/1359 | |
| Referència Base de Dades: | 001484/2014 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Infraestructures, Territori i Medi Ambient Grup temàtic: Legislació Matèries: Medi ambient Descriptors: Temàtics: espècie protegida, protecció del medi ambient, protecció de la flora, espècie protegida , espai natural protegit Descriptors toponímics: Finestrat
DECRET 31/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual es declara zona especial de conservació el lloc d'importància comunitària Algepsars de Finestrat i s'aprova la seua norma de gestió. [2014/1359]
PREÀMBUL
El Consell, en l'Acord de 10 de juliol de 2001, va aprovar la llista i la delimitació dels llocs d'importància comunitària (LIC) que havien de ser proposats a la Comissió Europea com a contribució a la constitució de la xarxa ecològica europea Natura 2000, creada per la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Esta llista incloïa el lloc Algepsars de Finestrat (ES5212009), un espai xicotet però de gran importància per albergar, entre altres, l'hàbitat natural d'interés comunitari prioritari 1520, vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia), i una de les millors poblacions mundials de Teucrium lepicephalum. La inclusió d'este espai en la xarxa Natura 2000 es va veure confirmada posteriorment amb la Decisió de la Comissió Europea de 19 de juliol de 2006, per la qual es va adoptar, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE, del Consell, la llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània notificada amb el número C (2006) 3261.
Este lloc d'importància comunitària ha de ser declarat ara zona especial de conservació (ZEC), de conformitat amb el que establix l'article 4.4 de la directiva i l'article 42.3 de la Llei bàsica estatal 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, així com l'article 29 bis 4 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Esta declaració ha d'anar acompanyada de l'aprovació de les mesures de conservació que siguen necessàries per a respondre les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies que van motivar la inclusió d'estos llocs en la xarxa Natura 2000, perquè així s'ha establit en l'article 6.1 de la directiva, en els articles 42.3 i 45.1 de la Llei 42/2007 i en els articles 14 quater. 1.a i 29 bis 4 de la Llei 11/1994. Del que establix la Llei 11/1994 es desprén que estes mesures de conservació s'han de contindre en les denominades normes de gestió, les quals són equivalents als plans o instruments de gestió esmentats en l'article 45.1 de la Llei 42/2007. Estes normes de gestió han de recollir també les mesures necessàries per a evitar el deteriorament dels hàbitats i les alteracions de les espècies que van motivar la inclusió en la xarxa Natura 2000 d'estos espais.
Este decret declara, per tant, ZEC el LIC Algepsars de Finestrat i aprova la seua norma de gestió, que s'ha dissenyat tenint en compte les exigències que respecte al seu contingut s'establixen tant en la Llei 42/2007 (article 45.1) com en la Llei 11/1994 (article 47 ter). Tot això a l'empara de l'article 50.6 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que establix la competència de la Generalitat per al desplegament legislatiu i l'execució de la legislació bàsica de l'Estat en matèria de medi ambient i per a dictar mesures addicionals de protecció.
En el procés d'elaboració es va donar una especial importància al període de participació pública i audiències a les corporacions locals afectades, i es destaca la posada disposició del públic, en la pàgina web de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de la versió preliminar del projecte de decret, del pla de participació pública i de la memòria tècnica.
Per tot el que s'ha dit anteriorment, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell; en el Decret 24/2009, de 13 de febrer, del Consell, sobre la forma, l'estructura i el procediment d'elaboració dels projectes normatius de la Generalitat, i en l'article 29 ter de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, a proposta de la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 14 de febrer de 2014,
DECRETE
Article 1. Objecte
És objecte d'este decret declarar zona especial de conservació (ZEC) el lloc d'importància comunitària Algepsars de Finestrat (ES5212009) i aprovar la seua norma de gestió.
Article 2. Declaració de la zona especial de conservació, àmbit territorial i valors que la motiven
1. Es declara zona especial de conservació el lloc d'importància comunitària Algepsars de Finestrat (ES5212009), la delimitació de la qual es descriu de forma cartogràfica en l'annex I.
2. Els hàbitats naturals d'interés comunitari i les espècies d'interés comunitari que motiven la seua declaració s'especifiquen en l'annex II d'este decret, que conté la fitxa descriptiva de la ZEC.
Article 3. Norma de gestió
1. S'aprova la norma de gestió d'esta ZEC que figura en l'annex III.
2. L'àmbit territorial de l'esmentada norma de gestió està descrit de forma cartogràfica en l'apartat 1 d'esta norma, i comprén la ZEC i una àrea de connectivitat ecològica.
3. La vigència de l'esmentada norma de gestió és indefinida, sense perjuí que puga ser revisada en qualsevol moment en funció del compliment dels objectius de conservació hi establits.
4. De conformitat amb el que indica l'article 47 quater de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, la norma de gestió és vinculant tant per a les administracions públiques com per als particulars, i preval sobre el planejament territorial i urbanístic i sobre qualsevol altre instrument sectorial d'ordenació o gestió de recursos naturals.
5. El règim d'infraccions i sancions relatiu a l'incompliment de les normes d'aplicació directa i el règim d'avaluació de repercussions establits en la norma de gestió, serà l'establit en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana; en el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual es va aprovar el text refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de Projectes, i en la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d'Impacte Ambiental, o en les lleis que les substituïsquen.
Article 4. Règim de responsabilitat ambiental
El règim de responsabilitat ambiental pels danys generats pels operadors econòmics a les espècies i els hàbitats que han motivat la declaració de la ZEC serà l'establit en la Llei 26/2007, de 23 d'octubre, de Responsabilitat Mediambiental, sense perjuí de l'aplicació, si és el cas, de les disposicions contingudes en la Llei 42/2007, de 13 de desembre; en la Llei 11/1994, de 27 de desembre; en el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, i en la Llei 2/1989, de 3 de març, o en les lleis que les substituïsquen.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Comunicació a la Comissió Europea
Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient per a dur a terme els tràmits necessaris per a remetre este decret al ministeri competent en matèria de medi ambient, als efectes de la seua comunicació a la Comissió Europea.
Segona. Disponibilitat del document tècnic informatiu i justificatiu de la norma de gestió
El document tècnic informatiu i justificatiu de la norma de gestió estarà disponible, perquè puga ser consultat, en la pàgina web de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació per al desplegament
1. Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient:
a) Per a ampliar, modificar o suprimir, mitjançant una orde, les actuacions previstes en les mesures de gestió activa de la norma de gestió, si així ho requerix l'evolució de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies determinat, a partir del seguiment previst per a estos.
b) Per a modificar, mitjançant una orde, l'annex II d'este decret, a fi d'incloure o excloure hàbitats naturals i/o espècies en virtut de l'actualització de la informació científica.
2. Es faculta la persona titular de la direcció general competent en matèria de la xarxa Natura 2000 per a actualitzar, mitjançant una resolució, la zonificació prevista en la norma de gestió, una vegada duta a terme la mesura de gestió activa relacionada amb l'estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 14 de febrer de 2014.
El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART
La consellera d'Infraestructures,
Territori i Medi Ambient,
ISABEL BONIG TRIGUEROS
ANNEX I
Delimitació gràfica de la zona especial de conservació Algepsars de Finestrat (ES5212009)
ANNEX II
Fitxa descriptiva de la zona especial de conservació Algepsars de Finestrat (ES5212009)
Algepsars de Finestrat (ES5212009).
ZEC contínua.
Superfície total: 102.65 ha.
Província: Alacant.
Municipi: Finestrat.
Hàbitats i espècies presents en l'espai:
Hàbitats
Hàbitats d'interés comunitari de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE presents en l'espai
Codi Nom
1520 * Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)
6220 * Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea
1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)
5330 Matolls termomediterranis i preesteparis
92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion tinctoriae)
9540 Pinedes mediterrànies de pins mesogeans endèmics
*Hàbitat prioritari
Espècies
Espècies d'interés comunitari de l'annex II de la Directiva 92/43/CEE presents en l'espai
Codi Nom
1693 Teucrium lepicephalum
Altres espècies importants de flora i fauna
Dades rellevants: zona xicoteta de matolls gipsícoles litorals, destacada per albergar una de les millors poblacions mundials de Teucrium lepicephalum.
Altres proteccions vigents en la zona: microreserva Tossal dels Corbs (Orde de 6 de novembre de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es declaren 18 microreserves vegetals a la província d'Alacant).
ANNEX III
Norma de gestió de la zona especial de conservació Algepsars de Finestrat (ES5212009).
Índex
1. Àmbit de la norma de gestió
2. Inventari de tipus d'hàbitats naturals i hàbitats d'espècies presents en l'espai, descripció del seu estat de conservació i dels criteris utilitzats per a interpretar-lo
2.1. Hàbitats naturals i espècies d'interés comunitari presents en l'espai
2.1.1. Hàbitats d'interés comunitari.
2.1.2. Espècies d'interés comunitari.
2.2. Determinació de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies presents en l'espai i criteris de valoració.
2.2.1. Sistema d'avaluació i criteris.
2.2.2. Valoració de l'estat de conservació actual dels hàbitats naturals i les espècies d'interés comunitari.
2.2.3. Estat de conservació favorable.
2.2.3.1. Definició de l'estat de conservació favorable dels hàbitats.
2.2.3.2. Definició d'estat de conservació favorable de les espècies.
3. Objectius de conservació i gestió
3.1. Objectius de conservació i gestió referents als hàbitats d'interés comunitari
3.2. Objectius de conservació i gestió referents a les espècies d'interés comunitari
3.3. Objectius de gestió referents al conjunt de l'espai
4. Zonificació de l'àmbit d'aplicació de la norma de gestió
5. Normes d'aplicació directa
5.1. Normativa d'aplicació directa de caràcter general
5.1.1. Conservació de sòls i lluita contra l'erosió.
5.1.2. Prevenció de la contaminació de sòls.
5.1.3. Prevenció i lluita contra incendis forestal.
5.2. Normativa d'aplicació directa de caràcter específic per a usos i activitats
5.2.1. Activitats agràries i ramaderes.
5.2.2. Activitats forestals.
5.2.3. Activitats extractives, industrials i comercials.
5.2.4. Infraestructures i equipaments.
5.2.5. Urbanisme i activitats constructives.
5.3. Normativa d'aplicació directa per a la zona de connectivitat ecològica
6. Règim d'avaluació de repercussions
6.1. Obligació general d'avaluar
6.2. Concreció de l'obligació d'avaluar
6.2.1. Plans, programes i projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la xarxa Natura 2000.
6.2.2. Plans, programes i projectes sotmesos obligatòriament a avaluació detallada.
6.2.3. Resta de casos.
7. Directrius i mesures de gestió activa
A) Avaluació de comunitats
B) Millora, restauració i conservació
C) Informació dels valors naturals per a fomentar la conservació i el desenrotllament sostenible de l'entorn
8. Programa d'actuacions
9. Règim d'avaluació dels resultats de les mesures de conservació sobre els hàbitats i les espècies presents en l'espai
9.1. Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de la norma de gestió
9.1.1. Indicadors clau per a conéixer el grau d'execució de les mesures de gestió, el desenrotllament econòmic humà i el suport d'altres administracions.
9.1.2. Indicadors de seguiment i avaluació de les directrius i mesures de gestió activa.
9.2. Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats
9.2.1. Indicadors de seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats.
9.2.2. Indicadors per a quantificar el progrés de la norma de gestió en relació amb el seguiment.
1. Àmbit de la norma de gestió
L'àmbit territorial d'esta norma de gestió comprén la zona especial de conservació (ZEC) d'Algepsars de Finestrat i una zona de connectivitat ecològica entre este espai i el lloc d'importància comunitària (LIC) Aitana, Serrella i Puigcampana. Esta zona de connectivitat s'inclou per la seua importància per a l'hàbitat prioritari 1520*, Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia).
La delimitació cartogràfica de l'àmbit d'esta norma de gestió és la següent:
2. Inventari de tipus d'hàbitats naturals i hàbitats d'espècies presents en l'espai, descripció del seu estat de conservació i dels criteris utilitzats per a interpretar-lo
2.1. Hàbitats naturals i espècies d'interés comunitari presents en l'espai
2.1.1. Hàbitats d'interés comunitari.
En la ZEC Algepsars de Finestrat es troben representats els hàbitats d'interés comunitari següents presents en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitat):
Codi de l'hàbitat Hàbitat Present en el FND Avaluació del lloc per al FND
Cobertura Representativitat Superfície relativa Conservació Avaluació global
1520* Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) Sí 40,6 B C B B
6220* Zones subestepàries de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea Sí 29,1 B C B B
1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) No <1 B C B B
5330 Matolls termomediterranis i preesteparis No 28,8 B C B B
92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion tinctoriae) No 0.5 B C B B
9540 Pinedes mediterrànies de pins mesogeans endèmics No 26,7 B C B B
* Hàbitat prioritari
Avaluació del lloc per al formulari normalitzat de dades (FND). Representativitat: A, excel·lent; B, bona; C, significativa; D, presència no significativa. Superfície relativa: relació entre la superfície coberta per l'hàbitat en el lloc i la superfície total del territori nacional coberta pel mateix tipus d'hàbitat: A, 100 % > p >15 %; B, 15 % > p > 2 %; C: 2 % > p > 0 %. Conservació: A, excel·lent; B, bona; C: intermèdia o escassa. Valoració global: A, valor excel·lent; B, valor bo; C, valor significatiu.
2.1.2. Espècies d'interés comunitari
Únicament hi ha una espècie de l'annex II de la Directiva Hàbitats present en l'espai: Teucrium lepicephalum (timó mascle).
En la taula següent es mostra la informació sobre la presència i la població d'esta espècie. S'indica també l'actualització de la informació poblacional respecte al formulari normalitzat de dades del lloc.
Codi RN2000 Espècie Població segons el formulari normalitzat de dades (FND) Població actualitzada (2012) amb informació posterior al FND Avaluació del lloc per al formulari normalitzat de dades
Població Conservació Aïllament Global
1693 Teucrium lepicephalum P 31.667 individus B B C A
Avaluació del lloc segons el formulari normalitzat de dades (fitxa LIC). Població (respecte a la població nacional): A, 100 % > p > 15 %; B, 15 % > p > 2 %; C, 2 % > p >0 %; D: població no significativa. Conservació: A, excel·lent; B, bona; C, mitjana o reduïda. Aïllament: A, població (quasi) aïllada; B, població no aïllada però al marge de la seua àrea de distribució; C, població no aïllada integrada en la seua àrea de distribució. Valoració global: A, valor excel·lent; B, valor bo; C, valor significatiu.
2.2. Determinació de l'estat de conservació dels hàbitats i les espècies presents en l'espai i criteris de valoració
2.2.1. Sistema d'avaluació i criteris.
El sistema d'avaluació de l'estat de conservació, basat en la integració dels quatre grans blocs o paràmetres que s'indiquen més avall, està basat en les directrius per a l'avaluació dels hàbitats i les espècies sota l'informe d'aplicació de la Directiva Hàbitats (article 17), establides en la guia metodològica elaborada per la Comissió Europea: ETC-BD, 2011. Assessment and reporting under article 17 of the Habitats Directive. Explanatory Notes & Guidelines for the period 2007-2012. Final Draft, july 2011.
Els paràmetres esmentats són els següents. Per als hàbitats: distribució o rang; superfície ocupada; estructura i funcions específiques, i perspectives de futur. Per a les espècies: població, perspectives de futur, distribució i hàbitat.
Esta metodologia ha sigut adaptada per a poder avaluar de forma independent l'estat de conservació de cada espècie i hàbitat. S'ha dissenyat, per tant, una sèrie de subparàmetres i indicadors que permeten determinar, per a cada un d'eixos blocs d'avaluació, el seu estat de conservació en funció de les quatre categories establides (favorable, desfavorable-inadequat, desfavorable-roín o desconegut). En la memòria tècnica es detalla quins són estos indicadors i subparàmetres.
2.2.2. Valoració de l'estat de conservació actual dels hàbitats naturals i les espècies d'interés comunitari.
Estat de conservació actual dels hàbitats naturals d'interés comunitari
Codi de l'hàbitat Hàbitat Rang Superfície ocupada Estructura i funcions específiques Perspectives de futur Avaluació global de l'estat de conservació
1520* Vegetació gipsícola ibèrica (Gpsophiletalia) F F DI F DI
6220* Zones subestepàries de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea F F F F F
1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) F F F F F
5330 Matolls termomediterranis i preesteparis F F F F F
92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion tinctoriae) F F F F F
9540 Pinedes mediterrànies de pins mesogeans endèmics F F F F F
*Hàbitat prioritari
Estat de conservació per a tots els paràmetres: F, favorable (verd); DI, desfavorable-inadequat (ambre); DR, desfavorable-roín (roig); D, desconegut (insuficient informació per a realitzar una assignació, blanc).
Estat de conservació actual de les espècies d'interés comunitari
Espècie Rang Població Hàbitat Perspectives de futur Avaluació global
Teucrium lepicephalum F F DI F DI
Estat de conservació per a tots els paràmetres: F, favorable (verd); DI, desfavorable-inadequat (ambre); DR, desfavorable-roín (roig); D, desconegut (insuficient informació per a realitzar una assignació, blanc).
2.2.3. Estat de conservació favorable.
2.2.3.1. Definició de l'estat de conservació favorable dels hàbitats.
S'assumix que l'estat de conservació favorable dels hàbitats està definit pel manteniment dels valors actuals dels paràmetres d'avaluació. Això vol dir que els hàbitats es troben en estat favorable si mantenen eixos valors actuals (els que van presentar quan es va avaluar l'estat actual dels hàbitats). L'única excepció a esta situació s'establix per a l'hàbitat 1520*, Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia), per al qual es considera que els blocs d'avaluació rang, superfície i perspectives futures estan en estat de conservació favorable, però no així en el cas de l'estructura i funcions específiques, l'estat de conservació de les quals és desfavorable-inadequat. Per a este hàbitat es considera que es trobarà en estat de conservació favorable si manté o millora els valors actuals dels tres primers blocs, i es restaura l'hàbitat (eliminació de pinedes repoblades), de manera que el bloc estructura i funcions específiques passe a estat favorable i, amb això, l'assignació global de l'hàbitat també a favorable en aplicar la matriu d'avaluació.
2.2.3.2. Definició d'estat de conservació favorable de les espècies.
En absència de dades anteriors, la població favorable de referència (PFR) dins de la ZEC s'establix en els mateixos valors que la població actual, és a dir, en 31.667 exemplars.
L'espècie estarà en estat de conservació favorable si es mantenen o incrementen els valors poblacionals de referència favorable, el rang i la superfície i la qualitat de l'hàbitat.
3. Objectius de conservació i gestió
3.1. Objectius de conservació i gestió referents als hàbitats d'interés comunitari
Els objectius de conservació i gestió comuna per al conjunt dels hàbitats d'interés comunitari de presència confirmada en l'espai són els següents:
a) Actualitzar periòdicament la informació cartogràfica de la superfície i la cobertura, així com aquells paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació dels hàbitats.
b) Mantindre o millorar la distribució, superfície, cobertura i funcions específiques de cada un dels hàbitats en el moment d'entrada en vigor de la norma de gestió. Amb caràcter general, es permetrà l'evolució natural dels tipus d'hàbitats a altres comunitats de la successió, sempre que estos canvis no siguen causats per alteracions provocades directament o indirectament per l'activitat humana.
Únicament s'establixen objectius de conservació i gestió específics per a un hàbitat: 1520* Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia), en concret, restaurar l'hàbitat en àrees coincidents amb la distribució de Teucrium lepicephalum per mitjà de l'eliminació dels factors que afecten l'estructura i funció de la comunitat i, especialment, eliminant els exemplars repoblats de pins.
3.2. Objectius de conservació i gestió referents a les espècies d'interés comunitari
Els objectius de conservació i gestió per a l'única espècie d'interés comunitari present en l'espai Teucrium lepicephalum són:
a) Actualitzar de forma periòdica la informació sobre la distribució, superfície ocupada, cobertura, grandària poblacional, etc., així com d'aquells paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació de l'espècie.
b) Mantindre o millorar la distribució, població, superfície ocupada i cobertura en el moment d'entrada en vigor de la norma de gestió, sempre que estos paràmetres permeten considerar que l'espècie es troba dins de l'estat de conservació favorable i que les perspectives de futur per a estes variables siguen bones.
c) Restaurar el seu hàbitat, 1520* Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia), en aquelles àrees on es localitza Teucrium lepicephalum, per mitjà de l'eliminació dels factors que afecten l'estructura i funció de la comunitat i, especialment, eliminant els exemplars repoblats de pins.
d) Reforçar les poblacions de l'espècie en les àrees restaurades, en aquells casos en què la cobertura de l'espècie després de la finalització de l'eradicació dels pins diferisca significativament d'aquelles parcel·les de la seua distribució en què no es van efectuar repoblacions de pins.
e) Millorar la cohesió de les poblacions aïllades de l'espècie dins de l'espai, i així afavorir la colonització de zones intermèdies i l'intercanvi genètic entre els diferents nuclis poblacionals. Esta millora es realitzarà a través de l'establiment de noves poblacions en corredors de l'hàbitat 1520* que posseïsquen les condicions per a contindre l'espècie.
f) Millorar la cohesió de les poblacions aïllades de l'espècie presents en l'espai amb aquelles situades dins i/o fora d'altres espais de la Xarxa Natura 2000, a través de l'establiment de noves poblacions de l'espècie en aquelles zones que tinguen les condicions per a albergar-les, de manera que afavorisquen la colonització de les zones intermèdies i l'intercanvi genètic entre les diferents poblacions.
g) Conservació ex situ de l'espècie a través del depòsit (i manteniment) en bancs de germoplasma de llavors que permeten regenerar les poblacions en el cas que desapareguen per causes naturals o antròpiques.
3.3. Objectius de gestió referents al conjunt de l'espai
A fi d'integrar els diferents objectius específics per als hàbitats i les diferents classificacions d'espècies, els objectius de gestió per al conjunt de l'espai pretenen redimensionar els anteriors, de manera que puguen establir-se prioritats en funció de les directrius següents:
Concepció en xarxa. Contribució de cada hàbitat i/o espècie al conjunt de la xarxa Natura 2000 a escala regional (Comunitat Valenciana), nacional i europea.
En funció de la cobertura de cada hàbitat dins de l'espai, de la proporció relativa que representa dins del conjunt de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana i de la contribució relativa de la primera a la Xarxa Natura 2000 a Europa, els hàbitats i les espècies més importants són els següents:
1. Hàbitat: 1520* Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)
2. Espècie: Teucrium lepicephalum.
Per això tindran prioritat les mesures de gestió que afavorisquen la conservació d'estos elements i aquelles mesures que contribuïsquen a aconseguir o mantindre un estatus de conservació favorable.
Priorització de recursos. Les directrius de gestió activa podran iniciar-se d'acord amb un calendari de prioritats basades en el grau d'importància de les espècies en un context de recursos limitats. En este sentit, l'orde de prioritat per a l'execució de mesures de gestió, en cas de ser necessari, serà el següent:
1. 1520* Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) amb Teucrium lepicephalum.
2. 1520* Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) sense Teucrium lepicephalum.
3. 1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) amb Limonium parvibracteatum.
4. 6220* Zones subestepàries de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea.
5. 92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion tinctoriae).
6. 5330 Matolls termomediterranis i preesteparis.
Context econòmic, social i territorial. L'evolució de l'aplicació de la norma de gestió tindrà en compte els canvis en el context econòmic, social i territorial de l'entorn de l'espai, de manera que s'adapte, en la mesura que siga possible, a les diferents necessitats i limitacions imposades pel medi socioeconòmic. Esta adaptació podrà tindre lloc sempre que no siguen contràries als objectius de gestió dels hàbitats i espècies i contribuïsca a aconseguir un estat de conservació favorable d'estos.
4. Zonificació de l'àmbit d'aplicació de la norma de gestió
Als efectes normatius i de gestió, l'àmbit d'aplicació territorial d'esta norma de gestió es zonifica en les categories específiques següents, derivades de la presència o no d'hàbitats i d'espècies per als quals s'establixen objectius de conservació:
Zona A, àrees de la ZEC en les quals consta la presència d'hàbitats prioritaris inclosos en l'annex I de la Directiva Hàbitats (a excepció de l'hàbitat 6220* per la seua gran representativitat) i/o dels hàbitats protegits assenyalats en el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació. Els hàbitats considerats per a esta categoria en l'àmbit d'esta norma de gestió són els següents:
Codi Hàbitat
1520 * Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)
1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)
Zona B, àrees de la ZEC en les quals conste la presència d'hàbitats d'interés comunitari no prioritaris de l'annex I de la Directiva Hàbitats:
Codi Hàbitat
6220* Zones subestepàries de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea
5330 Matolls termomediterranis i preesteparis
92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion tinctoriae)
9540 Pinedes mediterrànies de pins mesogeans endèmics
Zona C, correspondria a aquelles àrees incloses en la ZEC que no formen part de les categories A o B, però que presenten un interés per a la conservació de l'espai considerat en conjunt. En este cas, no s'han identificat àrees que corresponguen a esta consideració, per la qual cosa no s'ha considerat esta categoria de zonificació en esta norma.
Zona D, comprén la resta de l'àmbit inclòs en la ZEC que no complix els criteris per a ser inclòs en cap de les categories anteriors. Específicament, s'inclouran en esta categoria les àrees urbanes i urbanitzables, grans infraestructures i, en general, àmbits que no tinguen rellevància des del punt de vista de l'aplicació de la norma i el compliment dels seus objectius.
Zona de connectivitat ecològica: es tracta d'una àrea ubicada entre la ZEC d'Algepsars de Finestrat i el LIC d'Aitana, Serrella i Puigcampana. Ambdós espais disposen d'una bona representació de l'hàbitat Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia). En ambdós espais s'han inventariat diferents recintes de l'espècie Teucrium lepicephalum. L'objectiu principal d'esta zona és establir els mecanismes suficients per a mantindre l'estat de l'hàbitat i de les poblacions de l'espècie de referència, i amb això assegurar la connectivitat de l'hàbitat i l'espècie en ambdós espais.
La representació cartogràfica d'esta zonificació és la següent:
5. Normes d'aplicació directa
5.1. Normativa d'aplicació directa de caràcter general
5.1.1. Conservació de sòls i lluita contra l'erosió.
Amb caràcter general, es prohibix en les zones A i B qualsevol activitat que puga desencadenar o afavorir processos erosius incompatibles amb la conservació dels sòls. De forma específica, queden prohibides les actuacions següents, amb les excepcions que es preveuen en els apartats següents:
a) Desbrossament no selectiu o l'eliminació total de la coberta vegetal natural.
b) Les cremes de qualsevol naturalesa i extensió.
c) La rompuda de terrenys ocupats per la vegetació natural.
d) La preparació del terreny per mitjà de terrasses per a la reforestació.
e) L'alteració substancial o destrucció d'elements tradicionals de conservació de sòls (bancals, ribassos, terrasses tradicionals, etc.).
5.1.2. Prevenció de la contaminació de sòls.
Queden prohibides en tot l'àmbit de la ZEC totes aquelles activitats que puguen produir la contaminació de sòls o del subsòl amb risc per als hàbitats i espècies, així com les que produïsquen menyscabament dels usos actuals o potencials d'estos recursos o de la seua capacitat ecològica. En el mateix sentit, es prohibix tot tipus d'abocament sòlid o líquid potencialment contaminant sobre els sòls o la seua incorporació al subsòl per mitjà de qualsevol procediment.
Així mateix, en tot l'àmbit territorial de la ZEC serà objectiu prioritari la protecció dels ecosistemes a l'efecte de l'aplicació del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'establix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i els estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
5.1.3. Prevenció i lluita contra incendis forestals.
L'ús del foc amb qualsevol finalitat o modalitat queda prohibit amb caràcter general en l'àmbit de la ZEC, excepte en els casos en què siga autoritzat excepcionalment per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
Les superfícies forestals, tant públiques com privades, compreses en l'àmbit de la ZEC hauran de conservar-se en unes condicions silvícoles que asseguren un comportament adequat davant de la possible declaració o propagació d'incendis forestals.
5.2. Normativa d'aplicació directa de caràcter específic per a usos i activitats
Les actuacions relacionades amb les activitats i usos que a continuació s'allisten es classifiquen, a l'efecte d'esta norma de gestió, de la manera següent: usos i activitats no compatibles; usos i activitats compatibles, i usos i activitats potencialment permissibles amb avaluació prèvia de les seues repercussions sobre la Xarxa Natura 2000.
5.2.1. Activitats agràries i ramaderes.
a) Amb caràcter general, en l'exercici de l'agricultura en l'àmbit de la ZEC es donarà preferència a la utilització de productes fitosanitaris de baix risc i a les mesures de control biològic.
b) Es consideren compatibles en l'àmbit de la ZEC:
1r. Les rompudes per a ús agrícola, si es realitzen en terrenys dedicats a este ús amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta norma de gestió.
2n. Els canvis de cultiu en els terrenys esmentats en l'apartat anterior.
3r. Les explotacions ramaderes, si es fan en terrenys dedicats a este ús amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta norma de gestió.
4t. L'activitat tradicional de pasturatge oví. No obstant això, si s'observa que causa danys significatius als hàbitats o a les espècies de major interés, podran establir-se mesures específiques per a evitar-ne l'impacte o reduir-lo.
c) Es consideren no compatibles:
1r. La rompuda de terrenys incultes o ocupats per vegetació natural a l'entrada en vigor d'esta norma de gestió en les zones A i B.
2n. La instal·lació de noves explotacions ramaderes i d'instal·lacions d'estabulació en les zones A i B.
d) Es consideren potencialment permissibles, després de l'avaluació prèvia de les seues repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, les actuacions relacionades amb l'activitat agrària o ramadera no descrites en els apartats anteriors.
5.2.2. Activitats forestals.
a) Es consideren compatibles en tot l'àmbit de la ZEC, a excepció de la zona A, el manteniment i la gestió de les masses forestals, sempre que no entren en contradicció amb les necessitats de conservació dels hàbitats i espècies objecte d'esta norma de gestió.
b) Es consideren no compatibles les noves plantacions i repoblacions amb espècies arbòries en la zona A.
c) Es consideren potencialment permissibles, després de l'avaluació prèvia de les seues repercussions sobre la xarxa Natura 2000, les actuacions relacionades amb l'activitat forestal no descrites en els apartats anteriors que es pretenguen dur a terme en l'interior de la ZEC.
5.2.3. Activitats extractives, industrials i comercials.
a) Es consideren no compatibles:
1r. En tot l'àmbit de la ZEC, les explotacions o aprofitaments extractius de caràcter miner de qualsevol classe.
2n. En les zones A i B, la instal·lació de noves activitats industrials i comercials diferents de les existents a l'entrada en vigor d'esta norma de gestió.
b) Es consideren usos i activitats potencialment permissibles després de l'avaluació prèvia de les seues repercussions sobre la xarxa Natura 2000, les modificacions de les instal·lacions industrials i comercials existents en les zones A i B a l'entrada en vigor d'esta norma de gestió, així com les noves instal·lacions industrials en la zona D.
5.2.4. Infraestructures i equipaments.
a) Es considera no compatible en tot l'àmbit de la ZEC:
1r. La instal·lació d'infraestructures de gestió i tractament de residus.
2n. La construcció de noves autopistes, autovies, carreteres i vies públiques de comunicació.
3r. La construcció de línies de ferrocarril.
4t. La construcció d'aeroports, aeròdroms i heliports.
5t. La instal·lació d'infraestructures de depuració d'aigües residuals.
6t. Les actuacions relacionades amb la producció d'energia, el seu emmagatzematge i transport.
b) Es consideren usos i activitats potencialment permissibles, després de l'avaluació prèvia de les seues repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 en tot l'àmbit de la ZEC:
1r. L'obertura de nous camins rurals i sendes.
2n. El manteniment, millora o ampliació de carreteres i vies públiques de comunicació.
5.2.5. Urbanisme i activitats constructives.
a) Queden prohibides les reclassificacions a sòl urbanitzable en tot l'àmbit de la ZEC.
b) Es consideren compatibles les construccions, edificacions i instal·lacions existents en la ZEC a l'entrada en vigor d'esta norma de gestió, sempre que hagen sigut realitzades de conformitat amb la legalitat vigent.
c) Es consideren activitats no compatibles en les zones A i B, la realització de qualsevol classe de noves construccions, incloent-hi les vivendes familiars aïllades, així com les vivendes i altres construccions vinculades a l'activitat agrícola.
d) Es consideren usos i activitats potencialment permissibles, després de l'avaluació prèvia de les seues repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, les actuacions no descrites en els apartats anteriors que es preten-guen implantar o desenrotllar en l'àmbit de la ZEC.
5.3. Normativa d'aplicació directa per a la zona de connectivitat ecològica
No s'establix normativa d'aplicació directa per a la zona de connectivitat ecològica. En esta zona s'aplicarà el règim d'avaluació de repercussions previst en l'apartat següent.
6. Règim d'avaluació de repercussions
6.1. Obligació general d'avaluar
Amb caràcter general, i sense perjuí del que indica l'apartat següent, queden sotmesos a avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 els plans, programes i projectes que entren dins de l'àmbit d'aplicació territorial i material del Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.
Pel que fa a l'àmbit d'aplicació territorial, el règim d'avaluació de repercussions s'aplicarà en les àrees següents:
a) Tot l'àmbit de la ZEC.
b) L'àrea delimitada com a zona de connectivitat ecològica.
c) L'àrea constituïda pel domini públic hidràulic i la zona de servitud de la conca fluvial del riu Anxero, 500 metres aigües amunt comptador des del límit de la ZEC.
Així mateix, es considerarà que entren dins del camp d'aplicació material del decret esmentat, els projectes següents:
a) Les activitats d'ús públic del medi en grups organitzats, incloent-ne competicions esportives o altres esdeveniments esportius, lúdics o culturals.
b) La construcció, reconstrucció o remodelació d'edificacions aïllades o instal·lacions en sòl no urbanitzable, destinades a activitats agrícoles, ramaderes, forestals o cinegètiques.
c) La construcció, reconstrucció o remodelació de vivendes unifamiliars aïllades en sòl no urbanitzable.
d) La construcció, reconstrucció o remodelació d'edificacions aïllades o instal·lacions en sòl no urbanitzable destinades a ús turístic, per exemple, allotjaments rurals, establiments de restauració, campaments i semblants.
e) Les actuacions silvícoles, incloent-hi els aprofitaments forestals i la conservació i la millora de masses forestals.
f) La construcció i manteniment de línies elèctriques.
g) L'obertura, manteniment i millora de camins i pistes rurals i forestals.
6.2. Concreció de l'obligació d'avaluar
6.2.1. Plans, programes i projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000.
Queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre l'espai objecte d'esta norma de gestió, les actuacions expressament esmentades en les directrius i mesures de gestió activa, per estar relacionades directament amb la gestió de l'espai.
També queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre este espai aquells plans, programes, projectes o activitats que s'han considerat com a incompatibles en les normes d'aplicació directa d'esta norma de gestió, atés que en cap cas podran ser objecte d'aprovació, autorització o consentiment per part de les autoritats substantives.
Finalment, queden exclosos de l'obligació d'avaluar detalladament les seues repercussions sobre l'espai els casos de plans, programes o projectes següents, ja que es considera, sobre la base de dades objectives, que no és probable que tinguen afeccions apreciables:
a) Els instruments de planejament següents que afecten el sòl urbà: plans de reforma interior, estudis de detall i els programes per al desenrotllament d'actuacions aïllades.
b) Els plans, programes i projectes relatius a les actuacions i activitats considerades com a compatibles en les normes d'aplicació directa d'esta norma de gestió, sempre que el pla, el programa o el projecte tinga per objecte exclusiu la regulació de l'activitat que es considera compatible.
Per a tots estos casos, en conseqüència, no serà necessari sol·licitar la valoració preliminar de repercussions.
6.2.2. Plans, programes i projectes obligatòriament sotmesos a avaluació detallada.
Queden obligatòriament sotmesos a avaluació detallada de les seues repercussions sobre l'espai de la xarxa Natura 2000 objecte d'esta norma de gestió, els plans, programes i projectes següents, per considerar que poden afectar de manera apreciable este espai:
a) Instruments d'ordenació territorial que afecten este espai.
b) Instruments de planejament urbanístic diferents dels previstos en l'apartat anterior.
c) Els indicats expressament com a potencialment permissibles després de l'avaluació prèvia en les normes d'aplicació directa d'esta norma de gestió.
6.2.3. Resta de casos: els plans, programes o projectes que entren en el camp d'aplicació territorial i material del Decret 60/2012, de 5 d'abril, i no hagen sigut expressament considerats en els apartats precedents com a exclosos d'avaluació de repercussions o obligatòriament sotmesos a avaluació detallada s'hauran de sotmetre a l'avaluació detallada de la seua repercussió sobre la ZEC objecte d'esta norma de gestió si així s'indica en les corresponents valoracions preliminars.
7. Directrius i mesures de gestió activa
Les directrius i les mesures de gestió activa constituïxen el conjunt d'actuacions necessàries que han d'executar-se amb la finalitat que els hàbitats i/o espècies de la ZEC, i en especial aquells que s'hagen proposat com a objectiu, mantinguen o aconseguixen un estat de conservació favorable.
Les actuacions plantejades es poden englobar en els apartats següents, en funció de la naturalesa de les intervencions:
A) Avaluació de comunitats
Este apartat engloba un conjunt d'actuacions per mitjà de les quals s'obtindran les dades necessàries per a actualitzar el coneixement dels impactes i les amenaces que puguen exercir alguna influència sobre els hàbitats i espècies en la ZEC, així com l'evolució de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies que s'hagen designat d'interés. S'han considerat les actuacions següents:
1. Estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari.
Objectius. Disposar informació actualitzada de:
a) Un catàleg dels hàbitats i espècies vegetals d'interés presents en la ZEC.
b) Una cartografia (E:1/10.000) en format SIG, amb una base de dades integrada dels hàbitats i espècies d'interés.
c) L'evolució dels diferents paràmetres que permeten el càlcul dels índexs dels blocs de l'estat de conservació dels hàbitats.
d) La detecció primerenca de les pressions i amenaces que puguen influir sobre els hàbitats i les espècies considerades objectiu i, en general, dels canvis que puguen afectar el seu estat de conservació.
e) La localització de nuclis poblacionals pròxims d'espècies rares o endèmiques (per exemple, Teucrium lepicephalum), i afavorir la connectivitat i la fundació de noves poblacions.
Descripció de l'actuació: es realitzaran els treballs necessaris per a conéixer els hàbitats presents en la ZEC, així com els processos que intervenen en el seu estat de conservació, de manera que permeta realitzar la valoració del seu estat de conservació. Bàsicament, estos treballs consistiran en l'actualització cartogràfica dels hàbitats al final de cada període d'avaluació, en la qual es registren els paràmetres necessaris per a avaluar l'estat de conservació.
La valoració de l'evolució de l'estat de conservació de tots els hàbitats corresponent als blocs de rang i superfície ocupada es realitzarà per mitjà de les dades cartogràfiques existents. El bloc corresponent a estructura i funcions per a l'hàbitat 9540 es calcularà per mitjà de la comparació de les dades dasomètriques disponibles en els inventaris forestals, i per a l'hàbitat 1520* s'emprarà l'evolució poblacional de Teucrium lepicephalum, obtingudes en la directriu Seguiment de l'estat de conservació de Teucrium lepicephalum.
Àmbit d'aplicació: tota la ZEC i la zona de connectivitat ecològica.
2. Seguiment de l'estat de conservació de Teucrium lepicephalum
Objectius. Els objectius perseguits per mitjà de la implementació d'esta actuació són:
a) Assegurar la supervivència de l'espècie en el seu medi natural.
b) Localitzar possibles poblacions no conegudes de l'espècie.
c) Localitzar zones òptimes per a incrementar la seua àrea de distribució, i afavorir així la possibilitat que, de manera natural, s'establisquen connexions entre les poblacions conegudes.
d) Detectar, localitzar i corregir els impactes i les amenaces que puguen contribuir a la degradació de les poblacions d'esta espècie.
Descripció de l'actuació: es realitzarà un conjunt d'accions dirigides a conéixer la situació i afavorir el bon estat de conservació del timó mascle (Teucrium lepicephalum) dins de la ZEC. Estes accions serviran per a determinar l'estat de conservació de l'espècie i els requeriments que puguen condicionar la seua àrea de distribució, i afavorir així la connexió amb altres poblacions pròximes. Per a això, es realitzaran seguiments poblacionals de Teucrium lepicephalum acompanyats de treballs cartogràfics (E:1/10.000) on s'identificaran altres paràmetres d'interés (pressions, actuacions de conservació, etc.).
La valoració de l'evolució de l'estat de conservació de l'espècie corresponent al bloc de rang i hàbitat es realitzarà per mitjà de les dades cartogràfiques obtingudes per mitjà de l'execució d'esta directriu, i amb les ja indicades en la directriu Estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari». El bloc corresponent a població es calcularà per mitjà de la comparació de les dades poblacionals obtingudes per mitjà d'esta directriu i les dades històriques disponibles.
Àmbit d'aplicació: àrea de distribució en la ZEC i en l'àrea de connectivitat ecològica.
B) Millora, restauració i conservació
Comprén un grup d'actuacions destinades a millorar l'estat de conservació de la flora i fauna, afavorir la regeneració de les zones degradades i corregir els principals impactes i amenaces, tant actuals com potencials, que succeïxen en la zona. S'han considerat les actuacions següents:
1. Control de les masses forestals de Pinus halepensis i Eucalytus sp.
Objectius. Per mitjà de la implementació d'esta mesura, es controlarà la densitat i l'àrea de distribució dels exemplars de Pinus halepensis i Eucalyptus sp. en la ZEC en les zones de presència d'hàbitat 1520* Gypsophiletalia, de manera que no interferisca en la consecució de poblacions saludables de les espècies pròpies d'este hàbitat. Els objectius perseguits per mitjà d'esta actuació són:
a) Afavorir la regeneració de l'hàbitat 1520*(Gypsophiletalia) dins de la ZEC.
b) Augmentar l'estat de conservació de l'hàbitat 1520* (Gypsophiletalia) dins de la ZEC, en aquelles zones on la pineda està actuant com un limitant.
c) Mantindre l'estat de conservació de l'hàbitat 1520* (Gypsophiletalia) dins de la ZEC, en aquelles zones on l'hàbitat està ben conservat, però on estan començant a aparéixer brots.
d) Restaurar les àrees amb presència d'espècies endèmiques com ara Teucrium lepicephalum, sotmeses a degradació a causa de la presència de pinedes originades per l'aplicació d'antigues polítiques de repoblació forestal.
Descripció de l'actuació: es realitzarà un conjunt d'actuacions encaminades al control de les masses de Pinus halepensis i Eucalytus sp. en l'interior de la ZEC (tala, desemboscament, preparació del terreny, previsió de repoblacions, etc.) i a evitar el deteriorament de la zona. Este control consistirà en l'eliminació concreta de la massa de pins o en el control de la seua expansió, depenent de la riquesa florística de la zona que s'ha d'afavorir, tant actualment com potencialment.
Àmbit d'aplicació: zones de l'interior de la ZEC on es desitge afavorir la presència de Gypsophiletalia.
2. Control d'espècies exòtiques invasores
Objectius: per mitjà de l'execució d'esta directriu es pretén:
a) Controlar la presència d'espècies vegetals invasores dins de la ZEC.
b) Controlar l'expansió de nous exemplars d'espècies vegetals invasores dins de les àrees naturals de la ZEC des de les propietats privades i les zones urbanes.
c) Permetre la regeneració dels hàbitats afectats per la presència d'espècies invasores, i afavorir així un increment del seu estat de conservació.
d) Afavorir el desenrotllament d'espècies d'interés, especialment les recollides en la Directiva 92/43CEE, del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, com l'endemisme Teucrium lepicephalum.
e) Restaurar àrees degradades dels hàbitats d'interés comunitari presents en la ZEC a causa de la presència d'espècies exòtiques invasores.
Descripció de l'actuació: es realitzarà un conjunt d'actuacions necessàries per a controlar els exemplars de les espècies invasores vegetals en diferents zones de la ZEC. Per a això, s'executaran els treballs necessaris per a disminuir l'àrea de distribució i evitar la dispersió d'estes espècies a altres zones per mitjà de:
a) L'eliminació i el control dels exemplars presents en les zones A i B.
b) La detecció primerenca de nous exemplars en tot el territori.
Àmbit d'aplicació: tota la ZEC.
3. Eradicació d'abocadors incontrolats
Objectius. Per mitjà de la implementació d'esta directriu es pretén aconseguir:
a) Eliminar els abocadors incontrolats presents en la ZEC per mitjà de la retirada dels residus hi presents.
b) Canviar este tipus d'hàbits entre els residents per a contribuir en la conservació i el manteniment dels hàbitats i espècies.
c) Reduir l'impacte visual que provoca sobre el paisatge l'acumulació de rebutjos en el medi natural.
d) Disminuir el risc d'incendi per acumulació de restes de podes.
e) Disminuir la probabilitat d'aparició de nous focus de dispersió d'espècies exòtiques invasores a partir de les restes de podes procedents de zones enjardinades.
f) Reduir la probabilitat que es produïsca contaminació del sòl i de l'aigua.
Descripció de l'actuació: es realitzaran un conjunt d'actuacions encaminades a l'eliminació dels abocadors incontrolats en la ZEC, per mitjà de la retirada de tots els residus depositats en estes zones i a fomentar les bones pràctiques entre els residents de la zona per a evitar l'aparició de nous focus d'esta naturalesa. El foment de bones pràctiques es realitzarà per mitjà d'una campanya informativa en què es donaran a conéixer les principals característiques i valors dels hàbitats i espècies de la zona i els problemes que pot ocasionar l'ús d'abocadors incontrolats, tant per a la salut humana com per a la resta d'hàbitats i espècies.
Després de la retirada dels residus es valorarà la necessitat de realitzar una restauració de la zona per mitjà del condicionament del terreny i la plantació d'espècies d'interés.
Àmbit d'aplicació: tota la ZEC.
C) Informació dels valors naturals per a fomentar la conservació i el desenrotllament sostenible de l'entorn.
Per mitjà de les actuacions previstes es pretén que la població local augmente el coneixement dels valors naturals de la zona, amb la finalitat que els ciutadans col·laboren, tant directament com indirectament, en la conservació del medi ambient. Dins d'este apartat s'ha considerat l'actuació següent: Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local.
Objectius. Per mitjà de l'execució d'esta campanya d'informació es pretén:
a) Augmentar l'estima dels espais naturals i de les espècies d'interés per part de la població local, així com fomentar comportaments respectuosos amb la naturalesa.
b) Reduir els focus de dispersió d'espècies al·lòctones i abocadors en el territori.
c) Proporcionar els recursos necessaris a la població per a difondre els valors naturals del territori, així com les estratègies utilitzades per a conservar-lo.
d) Transmetre la importància de la ZEC Algepsars de Finestrat dins de la xarxa Natura 2000 i, per tant, en la preservació dels hàbitats i espècies d'interés comunitari.
e) Identificar els diferents col·lectius que es poden veure afectats i que exercixen alguna influència significativa en la zona.
Descripció de l'actuació: es realitzarà una campanya informativa entre la població local amb l'objectiu de donar a conéixer les principals característiques i els valors dels hàbitats i espècies de la zona, especialment les d'interés comunitari i les espècies endèmiques.
S'editarà material informatiu, amb contingut adaptat al públic a qui es dirigisca, que es difondrà entre els diferents col·lectius de la zona. S'ha de donar la informació suficient perquè la ciutadania accepte la necessitat de realitzar algunes actuacions i col·labore activament en la conservació.
Àmbit d'aplicació: tot el territori.
Mesures de gestió activa Impactes, pressions i amenaces
B01.01 B02.01.02 E03 I01
1. Estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari SÍ SÍ SÍ
2. Seguiment de l'estat de conservació de Teucrium lepicephalum SÍ SÍ SÍ
3. Control de les masses forestals de Pinus halepensis i Eucalyptus sp. SÍ SÍ
4. Control d'espècies exòtiques invasores SÍ
5. Eradicació d'abocadors incontrolats SÍ
6. Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local
Impactes, pressions i amenaces: B01.01 Plantacions forestals en zones obertes (arbres autòctons); B02.01.02 Reforestacions (arbres al·lòctons); E03 Abocadors; I01 Espècies invasives al·lòctones.
8. Programa d'actuacions
A continuació es presenta sintèticament el conjunt de directrius, mesures o actuacions de gestió activa previstes en esta norma de gestió, i s'indica la seua prioritat d'execució en cada zona, la font de finançament, la seua estimació econòmica i la responsabilitat sectorial de l'actuació.
9. Règim d'avaluació dels resultats de les mesures de conservació sobre els hàbitats i espècies presents en l'espai
L'avaluació dels resultats de les mesures de conservació (normativa i directrius, i mesures de gestió activa) sobre els hàbitats i espècies presents en la ZEC s'ha de realitzar periòdicament, coincidint en el temps amb la realització dels informes d'aplicació de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE) previstos en l'article 17.
Per a avaluar els resultats d'estes mesures de conservació sobre els hàbitats i espècies, s'instauren dos sistemes d'indicadors: indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de la norma de gestió, i indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats.
9.1. Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de la norma de gestió
Amb la finalitat de seguir i avaluar periòdicament l'execució d'esta norma de gestió, així com l'efectivitat d'esta, s'han definit indicadors clau per a conéixer el grau d'execució de les mesures de gestió, el desenrotllament econòmic i humà i el suport d'altres administracions, d'un costat, i indicadors de seguiment i avaluació de les directrius i mesures de gestió activa, d'un altre.
L'expressió d'estos indicadors figura en les taules següents:
9.1.1. Indicadors clau per a conéixer el grau d'execució de les mesures de gestió, el desenrotllament econòmic i humà i el suport d'altres administracions.
9.1.2. Indicadors de seguiment i avaluació de les directrius i mesures de gestió activa
Indicadors de seguiment i avaluació de les directrius i mesures de gestió activa
Directriu/Mesura de gestió activa Indicadors
Realitzacions Resultats
1. Estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari Es realitzaran els treballs tècnics i científics necessaris per a conéixer la composició actual i històrica dels hàbitats i espècies de la ZEC, així com els processos que intervenen en la seua distribució, de manera que permeta realitzar un seguiment de l'estat de conservació al final de cada període d'avaluació d'esta norma de gestió Nombre de treballs
2. Seguiment de l'estat de conservació de Teucrium lepicephalum Es realitzaran els treballs necessaris per a assegurar la supervivència i bon estat de conservació de les poblacions del timó mascle (Teucrium lepicephalum) Evolució de la superfície i població del timó mascle respecte al període anterior
3. Control de les masses forestals de Pinus halepensis i Eucalytus sp Localització de zones de la ZEC amb Pinus halepensis i Eucalytus sp on puga desenrotllar-se Teucrium lepicephalum Nombre d'hectàrees amb presència de Teucrium lepicephalum on s'ha eliminat Pinus halepensis i Eucalytus sp
4. Control d'espècies exòtiques invasores Localització de zones de la ZEC amb presència d'espècies exòtiques invasores Nombre d'hectàrees i/o focus en la ZEC on s'han eliminat espècies exòtiques invasores
5. Eradicació d'abocadors incontrolats Treballs tècnics encaminats a l'eradicació de l'abocador de la ZEC Nombre d'abocadors incontrolats que puguen aparéixer novament i la reutilització de l'abocador eradicat en esta actuació
9.2. Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats
En este apartat s'establixen dos tipus d'indicadors: indicadors de seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats, i indicadors per a quantificar el progrés de la norma de gestió en relació amb l'efectiva realització del seguiment.
9.2.1. Indicadors de seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats.
Són els mateixos indicadors (paràmetres) que han sigut utilitzats per a establir l'estat de conservació descrit en l'apartat 2.2 d'esta norma de gestió. No obstant això, en este cas no pretenen determinar de manera precisa si estos elements han aconseguit l'estat de conservació favorable o el grau de proximitat respecte a este, atés que esta situació pot ser derivada de la comparació directa amb els valors favorables de referència establits en la metodologia per a l'avaluació dels hàbitats i espècies sota l'informe d'aplicació de la Directiva Hàbitats (article 17). Els indicadors de seguiment valoren, en canvi, si l'evolució dels elements de gestió és positiva o negativa respecte a este estat de conservació favorable que s'ha de mantindre o aconseguir.
9.2.2. Indicadors per a quantificar el progrés de la norma de gestió en relació amb el seguiment.
S'establixen dos indicadors:
1. Grau de seguiment: percentatge (%) d'espècies i hàbitats per als quals s'ha avaluat l'estat de conservació als 6 anys.
2. Grau d'avançament en objectius de conservació: percentatge (%) d'espècies i hàbitats que:
a) Mantenen l'estat de conservació.
b) Milloren l'estat de conservació.
c) Empitjoren l'estat de conservació.
A este efecte, el llindar per a quantificar un canvi en l'estat de conservació es definix com el pas d'una categoria a una altra, de manera que en la figura següent qualsevol canvi de categoria de dreta a esquerra és una millora i un empitjorament en el sentit contrari:
Favorable Desfavorable-inadequat Desfavorable-roín
Empitjora l'estat de conservació
Millora l'estat de conservació
El canvi de la categoria desconegut a qualsevol altra categoria no es considera com una millora o empitjorament de l'estat de conservació, encara que sí un avanç en el grau de coneixement de l'espècie o l'hàbitat. De la mateixa manera, el pas d'un estat de conservació conegut a la categoria desconegut, implica només un retrocés en el grau de coneixement.