DECRET 223/2014, de 30 de desembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, el jaciment arqueològic d'El Monastil, al terme municipal d'Elda.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 7436 de 05.01.2015 | |
| Número identificador: | 2014/11963 | |
| Referència Base de Dades: | 000022/2015 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, arqueologia Descriptors toponímics: Elda
DECRET 223/2014, de 30 de desembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, el jaciment arqueològic d'El Monastil, al terme municipal d'Elda. [2014/11963]
PREÀMBUL
L'article 49.1.5a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjuí del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola. L'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.
Mitjançant la Resolució de 15 de maig de 2013, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, es va acordar incoar novament un expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, a favor del jaciment arqueològic d'El Monastil, situat al terme municipal d'Elda, amb l'establiment de l'entorn de protecció, l'articulació de la corresponent normativa protectora i la realització del tràmit d'informació pública de l'expedient incoat.
S'han complit tots els tràmits preceptius legalment d'acord amb les disposicions vigents.
Consten en l'expedient els informes favorables a la declaració de Bé d'Interés Cultural de les institucions consultives Universitat d'Alacant i Consell Valencià de Cultura, que han prestat la seua conformitat a la proposta declarativa que se'ls ha elevat.
Així mateix, s'ha demanat a les conselleries afectades els informes exigits per l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, les quals no han formulat cap impediment, i el decret declaratiu s'ha complementat amb les observacions que han realitzat.
En virtut del que s'ha exposat i d'acord amb el que establix la normativa indicada, a proposta de la consellera d'Educació, Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 30 de desembre de 2014,
DECRETE
Article l. Objecte
El present decret té com a objecte declarar Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica, el jaciment arqueològic d'El Monastil, situat en el terme municipal d'Elda, descriure el bé i les seues parts integrants o consubstancials, determinar els valors que en justifiquen la declaració, establir la normativa de protecció del jaciment declarat i el seu entorn en l'articulat que a continuació es transcriu i delimitar este últim literalment i gràficament.
Article 2. Règim de la Zona Arqueològica
El jaciment arqueològic d'El Monastil, al terme municipal d'Elda, és un Bé d'Interés Cultural amb la categoria de Zona Arqueològica, i es regirà pel que disposa la secció segona del capítol III del títol II de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per als els béns immobles d'interés cultural de naturalesa arqueològica.
Article 3. Usos permesos
Els usos permesos seran tots aquells històricament associats al lloc (agropecuaris i forestals), a més dels que siguen compatibles amb la investigació, la posada en valor i el gaudi del bé i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà pel que disposa l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 4. Règim d'intervenció en l'entorn
Qualsevol intervenció de transcendència patrimonial que pretenga realitzar-se en l'entorn de protecció de la Zona Arqueològica requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això, sense perjuí de les autoritzacions que siguen procedents per l'aplicació d'altres normatives sectorials, si és el cas.
La proposta d'intervenció haurà de definir el seu abast i acompanyar-se de la documentació tècnica oportuna que permeta avaluar-la patrimonialment. També haurà d'especificar la ubicació parcel·lària i adjuntar les fotografies que permeten constatar la situació actual i la seua transcendència patrimonial.
Article 5. Preservació del paisatge arqueològic i dels béns immobles que el formen
A fi de preservar el paisatge històric de la Zona Arqueològica i la integritat dels jaciments arqueològics:
1. Els immobles existents en l'entorn de protecció de la Zona Arqueològica, pel seu valor testimonial i les seues peculiars tipologies relacionades amb l'explotació tradicional del medi, no podran ser demolits ni augmentar el volum edificat.
2. Només seran autoritzables en l'àmbit protegit aquelles edificacions de caràcter auxiliar de les labors agrícoles o d'usos compatibles amb la posada en valor de la Zona Arqueològica, i, si és el cas, serà prioritària la rehabilitació dels edificis existents per a estos usos.
3. Es prohibixen les senyalitzacions de tipus publicitari. També es prohibixen, amb caràcter general, l'emmagatzematge a l'aire lliure de materials, l'abocament de residus, els moviments de terres i les excavacions amb repercussió paisatgística, llevat que s'obtinga l'autorització expressa de la conselleria competent en matèria de cultura. Tota instal·lació urbana elèctrica, telefònica o de qualsevol naturalesa es canalitzarà subterrània, i queda expressament prohibida la instal·lació de xarxes aèries o adossades a les fatxades dels immobles compresos en la Zona Arqueològica i el seu entorn. Les antenes de telecomunicacions i els dispositius semblants se situaran en llocs que no perjudiquen la imatge de la Zona Arqueològica. En tot cas, s'arbitraran les mesures necessàries per a l'eliminació d'elements, construccions i instal·lacions que no complisquen una funció directament relacionada amb la destinació i les característiques de la Zona Arqueològica, i que suposen un deteriorament visual o ambiental d'eixe espai. Queden fora d'ordenació les instal·lacions urbanes elèctriques, telefòniques o de qualsevol altra naturalesa erigides amb anterioritat a l'aprovació d'esta normativa de protecció que no s'ajusten al règim de protecció exigit per la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
4. Totes les intervencions sobre els immobles existents en l'entorn han de respectar les cauteles arqueològiques previstes en l'article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. En tot cas, les actuacions arqueològiques hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria de cultura, d'acord amb l'article 60 de la mateixa llei.
5. Pel que fa a la protecció i al foment del paisatge, en la zona afectada específicament s'aplicarà la normativa de l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana, on figura l'embassament d'Elda.
6. Abans del preceptiu informe de la conselleria competent en matèria de cultura, podran realitzar-se actuacions conduents al condicionament i la millora de la seguretat viària de les carreteres CV-8352 i CV-833, així com les mateixes actuacions referents a la millora de la seguretat viària i l'increment de la capacitat de l'autovia estatal A-31 dins de la zona d'afecció de l'autovia. En queden exceptuades les competències que la legislació vigent atribuïx a l'Estat en relació amb el domini públic hidràulic.
Article 6. Limitació de l'accés
Es prohibix l'accés amb vehicles motoritzats a zones o vials inclosos en l'entorn que en l'actualitat no es troben asfaltats, amb l'excepció dels vehicles d'ús agrícola, ramader, forestal i patrimonial.
Article 7. Intervencions arqueològiques
Per a la realització d'intervencions arqueològiques en el jaciment declarat Bé d'Interés Cultural es presentarà un pla director, que contindrà: la descripció detallada dels objectius del pla, les fases d'execució i la duració de cada una, així com una proposta d'àrea de reserva arqueològica del jaciment, segons el que disposa l'article 66 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. El pla director haurà de ser aprovat per l'òrgan competent en matèria de cultura.
Article 8. Delimitació de l'entorn de protecció del bé
L'entorn de protecció del Bé d'Interés Cultural queda definit tant literalment com gràficament en els annexos adjunts que formen part del present decret. La documentació complementària figura en l'expedient corresponent.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural
Esta declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració de l'Estat, perquè n'hi quede constància.
Segona. Absència d'incidència en el gasto públic de la present disposició
La aplicació i el desplegament del present decret no podran tindre cap incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de gasto assignada a la conselleria competent en matèria de cultura, i, en tot cas, haurà de ser atesa amb els mitjans personals i materials d'esta conselleria.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Publicació i entrada en vigor
Este decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 30 de desembre de 2014
El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART
La consellera d'Educació, Cultura i Esport,
MARÍA JOSÉ CATALÁ VERDET
ANNEX I
Delimitació literal de la zona arqueològica del jaciment d'El Monastil, descripció de les seues parts integrants o consubstancials i dels valors patrimonials singulars que justifiquen la declaració
Denominació principal: jaciment arqueològic d'El Monastil.
Localització:
Província: Alacant.
Comarca: Vinalopó Mitjà.
Municipi: Elda.
Delimitació literal del jaciment:
Coordenades:
Fus: 30 ETRS 89.
UTMe: 692.923.
UTMn:4.262.978.
Altura s.n.m.: mínima: 419 m s.n.m.; màxima: 463 m s.n.m.
El jaciment s'estén entre els punts següents:
Punt X Y
1 692.837 4.262.901
2 692.857 4.262.785
3 692.946 4.262.798
4 693.025 4.262.815
5 693.078 4.262.832
6 693.121 4.262.887
7 693.141 4.262.913
8 693.150 4.262.934
9 693.154 4.262.960
10 693.154 4.262.995
11 693.149 4.263.011
12 693.133 4.263.043
13 693.124 4.263.056
14 693.095 4.263.074
15 693.036 4.263.101
16 693.011 4.263.097
17 692.997 4.263.093
18 692.958 4.263.065
19 692.918 4.263.051
20 692.873 4.263.042
21 692.821 4.263.044
22 692.820 4.263.007
23 692.825 4.262.977
24 692.831 4.262.948
25 692.834 4.262.923
La delimitació del jaciment arqueològic d'El Monastil s'inicia (punt 1) en l'entrada principal del jaciment, pocs metres al nord de la CV-8352. La línia travessa l'esmentada carretera en direcció sud-est i seguix un camí cap al vèrtex meridional de la delimitació, situat en la parcel·la 111 (punt 2). Continua seguint el límit marcat pel desnivell de la terrassa fluvial del riu Vinalopó en direcció est fins al punt 5. A partir d'eixe punt es dirigix cap al nord-est fins a arribar al punt 11, el vèrtex oriental de la delimitació, ubicat en la confluència amb el gran meandre que forma el riu Vinalopó en esta zona. Prosseguix en direcció nord-oest i travessa novament la CV-8352 en el límit dels termes municipals d'Elda i Petrer fins al punt 15, el principal vèrtex septentrional de la delimitació. La línia continua en direcció oest fins al punt 21, el vèrtex més occidental, adaptant-se al marge dret del riu Vinalopó. A partir d'eixe punt ascendix sobre un modest tàlveg de la serra de la Torreta, per on passa l'actual tanca del jaciment, i es dirigix cap al sud-est en direcció al punt inicial (punt 1).
Referència cadastral:
Polígons:
Parcel·les:
Referències cadastrals: 2032001XH9623S0000SJ; 2032001XH9623S0000DK.
Illa 20320, 01 (antic polígon 2, parcel·la 9015).
Referència cadastral: 03066A002090060000QF.
Polígon 2, parcel·la 9006.
Referència cadastral: 03066A002001100000QT.
Polígon 2, parcel·la 110.
Referència cadastral: 03066A002001110000QF.
Polígon 2, parcel·la 111.
Referència cadastral: 03066A002001130000QO.
Polígon 2, parcel·la 113.
Referència cadastral: 03066A002001140000QK.
Polígon 2, parcel·la 114.
Justificació de la delimitació del jaciment arqueològic declarat Zona Arqueològica
El jaciment arqueològic està dividit per la carretera CV-8352. Al nord de la carretera s'hi localitzen els vestigis més rellevants del Bé d'Interés Cultural, actualment protegits per una tanca. Al sud, en les terrasses més àmplies del marge dret del riu Vinalopó, s'han produït en les últimes dècades troballes arqueològiques ceràmiques, arquitectòniques i escultòriques, que demostren la continuïtat de l'assentament en la plana contigua al riu. Es tracta de restes d'escultura i arquitectura funerària ibèrica, com una sirena de pedra, un carreu de gola amb voluta, i de l'angle d'un carreu de gola amb voluta, així com un fragment de base d'un crater de campana de vernís negre àtic. Les troballes, de caràcter fortuït o documentades durant seguiments d'obres públiques al marge dret del riu, justifiquen la consideració de la zona delimitada com a part del jaciment arqueològic.
Descripció del jaciment declarat i determinació del seu valors
El jaciment arqueològic d'El Monastil es troba en l'àmbit periurbà d'Elda, al nord del terme municipal, en el límit amb la veïna localitat de Petrer i en el sector septentrional de la comarca del Vinalopó Mitjà. L'accés principal el té pel seu vessant sud, connectat a l'entrada nord d'Elda (Elda-Hospital) de l'autovia A-31 a través de la CV-8352.
Ubicat a la partida rural Torreta-Monastil, el jaciment arqueològic s'emplaça als contraforts orientals de la serra de la Torreta sobre un estret morro allargat, i ocupa, així mateix, les terrasses quaternàries situades al vessant meridional, més accessibles, en direcció al riu Vinalopó, localitzat a escassa distància. Es troba rodejat per un gran meandre de l'esmentat curs fluvial pel nord, per l'est i pel sud. El vessant nord posseïx un pendent escarpat, en direcció al paratge del pantà d'Elda, on el riu circula encaixonat per relleus que separen les seues conques alta i mitjana.
Al llarg de la seua història, El Monastil ha mantingut una constant posició central en el corredor del riu Vinalopó, constituint-se, dins de la vall d'Elda, en una fita en la frontera tradicional entre l'alt i el mitjà Vinalopó. Ha sigut, igualment, lloc estratègic per a controlar les principals vies de comunicació històriques entre les comarques centremeridionals costaneres alacantines i l'interior de la península Ibèrica, en el camí cap a la Meseta central.
L'ocupació d'este assentament es data entre el final del tercer mil·lenni o l'inici del segon mil·lenni a.C. (calcolític) i l'època almohade (segle xiii), amb un especial creixement entre l'època ibèrica i el període tardoantic. Assentament de l'edat del bronze i enclavament del període orientalitzant, es convertix en un important oppidum iberoromà, que jerarquitza el territori del Vinalopó alt i mitjà durant la segona mitat del primer mil·lenni a.C. La major part de les restes constructives se situen en el morro allargat més elevat del jaciment, la zona alta del poblat, on es conserven restes d'un urbanisme ibèric, romà i tardoromà que mostra vivendes de tendència rectangular adaptades a l'orografia irregular del lloc, reutilitzades al llarg d'estos períodes i articulades entorn d'un carrer central que es dividix en dos vials cap a la part occidental de l'assentament.
Al vessant meridional del poblat s'ubiquen les restes d'un sistema defensiu iberoromà que va fortificar l'accés a l'oppidum, i que possiblement es va reutilitzar en els períodes baiximperial i tardoantic. Extramurs es conserven les restes d'un singular magatzem de cereal, ubicat a la terrassa meridional principal, que, al seu torn, conté un conjunt d'estructures domèstiques i artesanals adscrites fonamentalment als períodes ibèric i romà. Durant este últim període, El Monastil s'associa tradicionalment a la mansio ad Ello de l'Itinerari d'Antoní. Hi destaquen els vestigis de tres forns pertanyents a una terrisseria d'època romana tardorepublicana i del començament del període imperial, així com un fornet metal·lúrgic adscrit a la mateixa etapa. En les terrasses més pròximes al riu, al sud de la carretera CV-8352, s'han localitzat restes ceràmiques i vestigis de monuments funeraris ibèrics.
La part alta del poblat s'abandona al llarg de l'Alt Imperi. Després d'un ampli parèntesi cronològic, durant el període baiximperial la zona es reocupa i l'hàbitat continua fins al període bizantinovisigot, i inicia el seu ocàs i abandó definitiu durant l'època islàmica emiral.
En el període tardoantic, destaca la hipòtesi que vincula El Monastil amb la debatuda seu episcopal d'Elo dels textos conciliars toledans. Precisament a l'extrem occidental de la part alta del jaciment es conserven els vestigis d'una església cristiana d'esta etapa. Esta església, que mostra signes d'abandó i d'una possible reutilització en la primera època islàmica, va poder ser utilitzada com a al-munastir. Esta denominació ha perviscut substancialment en l'actual nom de la partida i del jaciment arqueològic.
En conjunt, el jaciment arqueològic mostra un rellevant conjunt de construccions i vestigis materials dels períodes següents: calcolític, edat del bronze, orientalitzant, ibèric antic, ple i final, romà republicà, altoimperial, baiximperial, tardoantic bizantí i visigot, islàmic emiral i, en menor grau, de les èpoques califal i almohade.
Descripció de les parts integrants o consubstancials del jaciment
Parts integrants:
Poblat.
Sistema defensiu.
Conjunt domèstic i artesanal.
Església cristiana.
Poblat
El poblat se situa a la part alta de l'assentament, el morro rocós allargat més elevat, on es localitzen vestigis d'urbanisme iberoromà vinculats al primitiu oppidum, reutilitzats durant els períodes baiximperial i tardoantic. Es conserven fonamentalment vivendes de tendència rectangular adaptades a l'orografia irregular del turó, reutilitzades al llarg d'estos períodes i distribuïdes entorn d'un carrer central que es dividix en dos vials cap a la part occidental de l'assentament. Els departaments identificats fins al moment s'aglomeren en una trama urbana murallada i ben definida, que conforma vivendes, patis i corredors de diversa mida i tipologia, construïts majoritàriament amb fonaments i sòcols de maçoneria en sec.
Sistema defensiu
Els vestigis del sistema defensiu principal de l'assentament s'ubiquen al vessant meridional. Es conserven diversos trams de la muralla de l'oppidum iberoromà, amb una amplària de 3 metres, construïda i recolzada sobre la paret rocosa natural del lloc. En un dels trams localitzats, el més occidental, pareix obrir-se una obertura d'entrada, mentres que en l'extrem oriental es localitza un modest accés defés per una torre ixent de perfil rectangular, amb vestigis de compartimentació interna, emplaçada sobre una cresta calcària. La fortificació va ser reutilitzada i preparada durant els períodes baiximperial i tardoantic.
Conjunt domèstic i artesanal
A la terrassa principal de la plana meridional es conserva un conjunt domèstic i artesanal extramurs amb estructures datades entre l'època ibèrica i el període tardoantic. En primer lloc, hi destaquen les restes d'un magatzem ibèric format per cinc murs paral·lels orientats en direcció est-oest, limitats parcialment per dos murs més disposats en sentit nord-sud. Així mateix, s'hi ha documentat l'existència d'un forn metal·lúrgic iberoromà. Hi destaquen, especialment, els vestigis d'una terrisseria romana amb tres forns datats entre el final del període republicà i l'inici de l'època imperial. El forn 1, de dimensions més grans, mostra una planta de tendència quadrangular, mentres que els forns 2 i 3, de menor capacitat, posseïxen un perfil de tendència circular o ovoide. Es tracta de forns de convecció i tir vertical directe compostos per una boca d'alimentació del combustible (praefurnium), que comunica amb la cambra de combustió (hypocaustum), excavada en terra i separada, al seu torn, de la cambra de cocció (laboratorium) per un pis o superfície horitzontal (graella) perforada amb orificis o toveres que comunicaven ambdós cambres.
Església cristiana
L'església està ubicada en una modesta esplanada de l'extrem nord-occidental de l'assentament, en la part més elevada. La construcció, espoliada des d'antic, especialment durant el període islàmic emiral, es va assentar sobre estrats de l'edat del bronze. S'hi distingixen dos fases constructives en funció de la disposició i la tipologia dels murs. La primera d'eixes fases, que correspon a la majoria de les estructures, es va construir a base de maçoneria en sec. La segona, cronològicament posterior, es va construir a base de maçoneria ordinària travada amb morter de calç. A partir de les troballes exhumades, es proposa l'existència de dos ambients. D'una banda, una nau o principal, de tendència rectangular, amb un absis xicotet de ferradura en el costat oriental i un contrafort adossat a l'exterior. D'una altra, una estança annexa al sud, de menors dimensions, probablement de cronologia posterior a l'esmentada anteriorment. En esta segona dependència es conserva una fossa de tendència poligonal, retallada irregularment en la roca. La seua naturalesa i disposició han fet pensar en la identificació com a baptisteri o piscina baptismal rupestre, si bé no es podrien descartar altres interpretacions vinculades a un ús funerari. En conjunt, la datació de materials ceràmics i la recuperació en l'entorn de l'església d'un conjunt de peces arquitectòniques, de decoració ornamental i de mobiliari litúrgic fan pensar, en una cronologia general de l'església, que es podria situar entre mitjan segle vi i les primeres dècades del segle vii d. C.
Dins de l'àrea delimitada de la mateixa Zona Arqueològica es localitzen dos béns culturals de valor patrimonial. La seua descripció, als consegüents efectes tutelars, és la següent:
Patrimoni etnològic
Pou d'aigua del Canto Domingo.
Coordenades: X: 693.065; Y: 4.263.074.
Descripció:
Immoble de planta quadrada situat al peu de l'extrem oriental de la serra de la Torreta, al costat del llit del riu Vinalopó. Es tracta d'una obra pertanyent al patrimoni hidràulic realitzada en maçoneria i reforçada amb rajola massissa en els cantons. Presenta obertures en forma d'òcul en cada un dels costats. En la coberta, en forma de segon cos, s'observa l'existència d'una torreta central de planta quadrangular, relacionada amb la seua finalitat d'extracció d'aigües potables per a la societat Aguas del Canto, que va ser subministradora del municipi eldenc durant la primera mitat del segle xx.
Cronologia: 1912-1924 (genèricament, primer terç del segle xx).
Patrimoni arquitectònic
Casa d'El Monastil o d'Emérito Maestre.
Coordenades: X: 693.073; Y: 4.262.875.
Descripció:
Conjunt d'immobles d'arquitectura tradicional agrícola articulats entorn de la unitat principal, un antic casalot de cultiu que pren el nom de la partida rural i de la família propietària, que va comptar amb diversos alcaldes i empresaris reconeguts, i que la va utilitzar com a residència estival o ocasional. La casa posseïx dos altures i va estar dotada originàriament de dependències per al servici domèstic i un ús preferentment agropecuari.
Cronologia: segles xix-xx.
ANNEX II
Delimitació literal de l'entorn de protecció de la zona arqueològica del jaciment arqueològic d'El Monastil, béns patrimonials que se situen en el dit entorn i que es detalleni s'identifiquen a efectes tutelars
Justificació de la delimitació proposada
La proposta d'entorn es basa en l'existència de jaciments arqueològics i altres béns patrimonials relacionats amb el Bé d'Interés Cultural d'El Monastil.
Delimitació literal de l'entorn:
a) Origen punt A1: 692.588X 4.262.834Y (fus: 30 ETRS 89).
b) Sentit: antihorari.
c) Línia delimitadora:
Punts:
Punt X Y
A1 692.588 4.262.834
2 692.593 4.262.819
3 692.560 4.262.798
4 692.510 4.262.714
5 692.485 4.262.674
6 692.485 4.262.669
7 692.488 4.262.658
8 692.529 4.262.545
9 692.527 4.262.537
10 692.531 4.262.496
11 692.536 4.262.487
12 692.550 4.262.491
13 692.567 4.262.513
14 692.573 4.262.535
15 692.576 4.262.550
16 692.571 4.262.614
17 692.581 4.262.666
18 692.596 4.262.695
19 692.607 4.262.707
20 692.620 4.262.716
21 692.638 4.262.726
22 692.659 4.262.735
23 692.680 4.262.741
24 692.703 4.262.744
25 692.734 4.262.744
26 692.776 4.262.742
27 692.794 4.262.739
28 692.810 4.262.734
29 692.832 4.262.729
30 692.911 4.262.714
31 692.967 4.262.704
32 692.967 4.262.701
33 692.973 4.262.701
34 692.973 4.262.702
35 692.986 4.262.702
36 693.002 4.262.700
37 693.002 4.262.699
38 693.007 4.262.700
39 693.007 4.262.701
40 693.019 4.262.703
41 693.039 4.262.705
42 693.039 4.262.703
43 693.049 4.262.705
44 693.053 4.262.712
45 693.061 4.262.721
46 693.072 4.262.727
47 693.086 4.262.729
48 693.101 4.262.733
49 693.112 4.262.734
50 693.122 4.262.729
51 693.142 4.262.736
52 693.143 4.262.744
53 693.142 4.262.762
54 693.145 4.262.776
55 693.150 4.262.782
56 693.159 4.262.788
57 693.185 4.262.815
58 693.191 4.262.823
59 693.200 4.262.842
60 693.206 4.262.863
61 693.211 4.262.881
62 693.220 4.262.916
63 693.223 4.262.961
64 693.214 4.263.000
65 693.205 4.263.030
66 693.193 4.263.058
67 693.183 4.263.072
68 693.165 4.263.077
69 693.136 4.263.085
70 693.101 4.263.094
71 693.085 4.263.097
72 693.052 4.263.100
73 693.027 4.263.102
74 692.999 4.263.104
75 692.967 4.263.103
76 692.946 4.263.103
77 692.912 4.263.101
78 692.892 4.263.100
79 692.874 4.263.095
80 692.862 4.263.094
81 692.859 4.263.094
82 692.849 4.263.097
83 692.837 4.263.101
84 692.831 4.263.103
85 692.825 4.263.106
86 692.817 4.263.112
87 692.811 4.263.114
88 692.807 4.263.116
89 692.794 4.263.123
90 692.775 4.263.134
91 692.740 4.263.157
92 692.709 4.263.176
93 692.668 4.263.199
94 692.632 4.263.219
95 692.606 4.263.225
96 692.569 4.263.232
97 692.511 4.263.241
98 692.486 4.263.244
99 692.460 4.263.246
100 692.432 4.263.251
101 692.404 4.263.255
102 692.370 4.263.273
103 692.342 4.263.273
104 692.324 4.263.285
105 692.301 4.263.297
106 692.273 4.263.321
107 692.266 4.263.253
108 692.264 4.263.233
109 692.261 4.263.219
110 692.256 4.263.205
111 692.250 4.263.192
112 692.245 4.263.183
113 692.236 4.263.173
114 692.227 4.263.154
115 692.218 4.263.142
116 692.204 4.263.130
117 692.189 4.263.119
118 692.173 4.263.103
119 692.157 4.263.088
120 692.140 4.263.066
121 692.124 4.263.041
122 692.109 4.263.029
123 692.089 4.263.011
124 692.069 4.262.996
125 692.043 4.262.978
126 692.024 4.262.967
127 692.001 4.262.957
128 691.976 4.262.947
129 691.964 4.262.939
130 691.953 4.262.932
131 691.945 4.262.923
132 691.938 4.262.905
133 691.984 4.262.887
134 692.025 4.262.871
135 692.053 4.262.864
136 692.084 4.262.858
137 692.114 4.262.854
138 692.138 4.262.853
139 692.167 4.262.854
140 692.193 4.262.856
141 692.167 4.262.854
142 692.138 4.262.853
143 692.167 4.262.854
144 692.193 4.262.856
145 692.221 4.262.861
146 692.247 4.262.867
147 692.269 4.262.873
148 692.406 4.262.911
149 692.418 4.262.913
150 692.428 4.262.913
151 692.440 4.262.912
152 692.453 4.262.910
153 692.462 4.262.908
154 692.478 4.262.903
155 692.506 4.262.891
156 692.528 4.262.884
157 692.583 4.262.860
Polígons:
Parcel·les:
Referències cadastrals: 2032001XH9623S0000SJ; 2032001XH9623S0000DK.
Illa 20320, 01 (antic polígon 2, parcel·la 9015).
Referència cadastral: 03066A002001110000QF.
Polígon 2, parcel·la 111.
Referència cadastral: 03066A002090060000QF
Polígon 2, parcel·la 9006.
Referència cadastral: 2628301XH9622N0001KH.
Illa 26283, 01 (C/ El Pantano, 2).
Referència cadastral: 03066A002090270000QA.
Polígon 2, parcel·la 9027.
Esta descripció s'inicia (punt A1) al costat de la rotonda d'entrada nord a Elda des de l'autovia A31, prop del Polígon Industrial Torreta-Río Vinalopó. Des d'este punt, la línia es dirigix, en direcció sud-oest, cap al riu Vinalopó i continua pel carrer del Pantano cap a l'illa 26283, que marca el límit oriental de l'esmentat polígon industrial (punt 6). La línia continua en direcció sud-est cap al riu Vinalopó, en direcció al vèrtex meridional de la delimitació (punt 11), que coincidix amb l'inici de la canalització artificial del riu Vinalopó. A partir d'ací continua cap al nord seguint el marge esquerre del riu Vinalopó (punt 18), prosseguix cap a l'est seguint el límit del mateix curs fluvial i la línia de delimitació cadastral de termes municipals fins al punt 51. A partir d'ací continua pel límit cadastral dels termes municipals d'Elda i Petrer, aigües amunt, seguint el pronunciat meandre del riu Vinalopó cap al nord (punt 67). Des d'este punt, que marca el principal vèrtex oriental de l'entorn de delimitació, la línia es dirigix cap a l'oest per la línia delimitadora cadastral de termes municipals, al marge esquerre del riu Vinalopó, i creua la CV-8352 en direcció cap al Molí Vell-Fàbrica de Lones (punt 84). A continuació seguix el vessant situat al costat del camí del paratge del Pantà i s'adapta novament a la línia de delimitació cadastral de termes i al límit amb la parcel·la 9 del polígon 2, fins a les preses històriques de l'embassament d'Elda (punt 101). Continua en direcció nord-oest fins al punt 106, vèrtex septentrional de la delimitació. A partir d'ací gira cap al sud-oest, creua el riu Vinalopó cap al seu marge dret i ascendix a través d'un pronunciat tàlveg de la serra de la Torreta que finalitza en el camí que recorre la serra per tot el cim (punt 121). La línia prosseguix cap al sud-oest i descendix la serra de la Torreta a través d'un xicotet tàlveg i una modesta senda fins al punt 132, vèrtex occidental de l'entorn situat al carrer Tomillo. A partir d'este punt, seguix pel costat meridional del carrer en direcció est, per tot el límit de la serra, fins al punt 147. A partir d'este punt, continua fins a la confluència amb el carrer Romero, gira cap al sud i desemboca al punt d'origen A1.
Béns patrimonials ubicats en l'entorn de protecció
En l'entorn de la Zona Arqueològica se situen béns de distint caràcter que formen un conjunt en què està representat el patrimoni arqueològic, etnològic i arquitectònic. La descripció dels dits béns és la següent:
Patrimoni arqueològic
Terrasses del Pantà
Coordenades: X: 692.456; Y: 4.263.243.
Descripció:
El jaciment arqueològic de les Terrasses del Pantà s'ubica a la vora esquerra del riu Vinalopó, al paratge del Pantà d'Elda, a uns 80 metres de distància de les preses històriques. Emplaçat a 418 m s.n.m. en una terrassa sobre el riu al llarg d'uns 20 m de longitud, es tracta un assentament parcialment excavat des d'antic que mostra materials ceràmics i lítics.
Cronologia: neolític final-període campaniforme (iii ii mil·lennis a.C.).
Cova de la Casa Colorá
Coordenades: X: 692.188; Y: 4.262.996.
Descripció:
El jaciment arqueològic de la cova de la Casa Colorá s'ubica al vessant meridional de la serra de la Torreta, al nord-oest d'Elda, i als voltants de la finca Casa Colorá, de la qual rep el nom. Emplaçat a 500 m s.n.m., prop d'un depòsit d'aigua i sobre un xicotet morro rocós, es tracta d'una cova de soterrament múltiple amb diverses restes òssies humanes, de fauna, ceràmiques, lítiques tallades i polides, instruments ossis, metàl·lics i malacofauna.
Cronologia: entre el iii i el ii mil·lennis a.C., fonamentalment en el període calcolític.
Patrimoni etnològic i arquitectònic
Molí Vell-Fàbrica de Lones
Coordenades: X: 692.869; Y: 4.263.074.
Descripció:
A la vora esquerra del riu Vinalopó, a l'eixida del tram encaixonat del pantà i al peu del vessant nord del jaciment arqueològic d'El Monastil, s'ubica un conjunt d'immobles parcialment sepultats per la runa de les obres de reforma i condicionament de l'autovia A-31. Ocultes pels abocaments, es conserven soterrades les restes del denominat molí Vell i de la denominada Fàbrica de Lones. El molí fariner és una mostra de l'arquitectura hidràulica i del patrimoni etnològic local, mogut per les aigües de reg conduïdes a l'horta d'Elda des del paratge del Pantà. Emplaçada al mateix lloc, la Fàbrica de Lones és un exemple de patrimoni industrial, construïda a l'inici del segle xx i activa durant les seues dos primeres dècades per a la fabricació de lones i teixits de cotó. A pocs metres es conserva una antiga caseta de decantació (1940-1962), lloc de filtratge, per mitjà de graves i arenes, de l'aigua potable que arribava a Elda des de Salinas per un canal obert abans que soterraren la conducció.
Cronologia: Molí Vell (segles xvii-xviii); Fàbrica de Lones (1903-ca. 1920).
Fàbrica de la Llum d'El Monastil
Coordenades: X: 692.613; Y: 4.262.794.
Descripció:
A la vora dreta del riu Vinalopó, als peus del jaciment arqueològic d'El Monastil, se situa una instal·lació industrial formada per dos naus paral·leles, amb cobertes de dos aiguavessos, dedicada a la producció d'energia hidroelèctrica. L'aigua, des de la presa del pantà, hi arribava per un canal actualment desaparegut i queia sobre les turbines existents en l'immoble, hui en un estat de conservació ruïnós. Originàriament, l'edificació, propietat de l'antiga Eléctrica Eldense, es va fer de fàbrica de maçoneria arrebossada i rajola massissa vista en cantons, motlures i obertures.
Cronologia: 1899-1900.
Preses del Pantà
Coordenades: X: 692.407; Y: 4.263.250.
Descripció:
Les preses de l'embassament d'Elda constituïxen béns immobles patrimonials amb un singular valor en el seu context local i comarcal. Es tracta de dos obres d'enginyeria civil hidràulica. La primera de les preses data del final del segle xvii (1684-1698), i es va fer amb l'objectiu d'embassar aigua per a reg. Esta presa d'estrep de planta recta i paraments verticals, de fàbrica de morter de calç i cudols, tenia originàriament 12,8 metres d'alt i 9,12 metres d'ample, i una capacitat estimada de 700.000 metres cúbics. La presa va ser reformada i millorada immediatament després de ser construïda, en els primers anys del segle xviii, amb afegits que probablement van deixar el seu testimoni en tres inscripcions conservades in situ. Les reformes, però, no van poder evitar que la presa s'inutilitzara en 1793 després d'una gran riuada, probablement motivada per pluges torrencials característiques del final de l'estiu i l'inici de la tardor. Després d'algun intent de recuperació de l'antiga presa (1824), serà en 1842, després d'una forta sequera, quan s'aborde la construcció d'una obra més modesta, de fàbrica de carreus, en el mateix lloc de l'anterior. La construcció d'esta nova obra, la segona presa, conclosa en 1890, va fer desaparéixer la major part de les restes de l'anterior, excepte els estreps conservats en l'actualitat, especialment a la vora esquerra del riu Vinalopó. El resultat va ser una presa de planta recta i perfil baix, amb una capacitat aproximada de 120.000 metres cúbics. Esta obra hidràulica va estar en activitat almenys fins als anys seixanta del segle xx. Des de llavors, aterrada per multitud de depòsits acumulats en el fons, la presa ha deixat d'utilitzar-se. Es conserva un sobreeixidor lateral excavat en la roca, al marge dret del riu.
Cronologia: primera presa (1684-1698); segona presa (1842-1890).
ANNEX III / ANEXO III
Delimitació gràfica / Delimitación gráfica