Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Tírig

RESOLUCIÓ d'11 de juliol de 2019, de la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental, per la qual s'ordena la publicació de la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 141/16-AIA Tírig. [2019/7489]

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 141/16-AIA Tírig.





«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 141:16-AIA

Títol: Explotació porcina amb capacitat per a 2.500 places d'encebament.

Promotor: José Alfonso Roda Folch.

Autoritat substantiva: Ajuntament de Tírig.

Localització: parcel·la 157, del polígon 10, del terme municipal de Tírig (Castelló).



Descripció del projecte

1. Objecte del projecte

L'objecte del projecte és l'obtenció de la llicència ambiental, d'acord amb la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental, per a una explotació porcina amb capacitat per a 2.500 porcs d'encebament, situada en el terme municipal de Tírig, província de Castelló.

2. Principals característiques del projecte d'acord amb la documentació aportada.

Emplaçament.

L'explotació se situarà en la parcel·la 157, del polígon 10, del terme municipal de Tírig, en sòl no urbanitzable protegit, a una distància del nucli habitat més pròxim (nucli urbà de Tírig) de 2.500 m. El peticionari pretén la construcció en aquesta parcel·la de 2 naus, destinades a l'encebament de bestiar porcí.

Accés a les instal·lacions.

Eixint del nucli urbà de Tírig pel nord, prenem la carretera CV-130 i trobem la finca a 2.600 m en el marge esquerre.

Descripció de l'activitat.

L'explotació es dedica a l'engreixament de bestiar porcí mitjançant un sistema intensiu de producció «tot dins tot fora». El cicle d'engreixament té una durada d'uns 120 dies; a l'any es realitzen 2 cicles d'encebament. La resta del temps la nau es troba en «buit sanitari».



Els animals són facilitats per l'empresa integradora, que a més de subministrar els diferents pinsos també s'encarrega de la retirada dels porcs adults per al seu trasllat a l'escorxador.

Procés productiu

Aquesta granja, seguint un model d'explotació intensiva, es dedicarà a l'encebament dels porcs que proporciona la granja subministradora. El sistema de reposició es realitza de tal forma que no entra nou bestiar fins que no hagen eixit tots els del cicle anterior.

Els porcs entraran en la granja amb uns 15-18 kg de pes, seguint la seua alimentació i cures fins a aconseguir el pes requerit pel mercat de 90-100 kg.

A càrrec de l'explotació hi haurà una persona amb dedicació a temps parcial.

Descripció de les construccions i instal·lacions.

La base territorial assignada a l'explotació té una superfície de 70.731 m². Es pretén la construcció de 2 naus d'encebament de 75,44 x 14,44 m cadascuna, suposant una superfície construïda total de 2.178 m².

Els tancaments de les naus seran de bloc de formigó. Tots els paraments estaran esquerdejats i arrebossats tant a la seua part interna com a l'exterior. La coberta serà de xapa galvanitzada.

En cada façana principal, per a afavorir la ventilació natural de la nau, es disposen finestres amb tela metàl·lica galvanitzada i guillotina de plàstic dur. En les façanes frontal i posterior, a més de les finestres, es disposen portes de xapa galvanitzada de 2 x 1 m, que coincideixen amb els corredors de servei de la nau.

En cada nau discorren longitudinalment 4 canals de recollida de dejeccions d'1,5 m d'ample i 2,25 m de profunditat, que coincideixen amb la superfície enreixada «slat» dels mòduls d'encebament.

La solera serà a base de capa de formigó en massa HA-25/B/40/I de 10 cm de grossària sobre capa de grava piconada i encebada i no ha de presentar discontinuïtats.

Sistema de recollida de dejeccions.

Les dejeccions es recolliran en els fossats interiors de les naus on romandran fins a la seua extracció. La construcció d'aquests és a base de solera i parets de formigó en massa HA-25/B/40/I, completament estancs i recoberts al seu interior amb pintura impermeabilitzant.



La capacitat de emmagatzematge de la granja serà de 2.025 m³, per la qual cosa es podrà emmagatzemar la producció de purí de 3,013 mesos.

L'extracció dels purins es realitzarà des dels canals mitjançant una cisterna extractora de llots accionada per la presa de força del tractor. Els fossats es buidaran periòdicament i s'empraran com a abonament orgànic en finques agrícoles.

Estructura sanitària.

Com a actuació encaminada a establir en l'explotació una barrera sanitària i disminuir el risc de difusió de malalties, s'envoltarà l'explotació amb una tanca de 2 metres a base de tela metàl·lica de simple torsió.



Totes les finestres circumdants de l'explotació estaran protegides per tela gabial per a impedir l'entrada o eixida de possibles transmissors de malalties.

En l'entrada a la nau i eixida d'aquesta es disposarà d'un pediluvi que desinfecte el calçat i impedisca l'entrada o eixida d'agents patògens en la sola de les sabates.

A l'entrada de l'explotació es disposarà d'un gual sanitari o sistema equivalent per a la desinfecció de les rodes dels vehicles que entren a la granja o n'isquen.

Ventilació

La ventilació serà de tipus estàtic horitzontal (finestres), de manera que el vent en incidir sobre una de les façanes principals penetra a través de les finestres i ix per les situades en la façana contrària.

Calefacció

El sistema de calefacció serà a base d'estufes de carbó/biomassa que s'utilitzaran en els mesos d'hivern i durant els 15 primers dies de cria.



Subministrament i emmagatzematge d'aigua

L'aigua per a consum dels animals i el maneig en l'explotació prové de la connexió a la xarxa municipal d'aigua potable de la qual Facsa és l'empresa concessionària del servei.

La xarxa de distribució es correspon amb una escomesa de 2 polzades que alimentarà de forma suficient l'explotació. Quan l'aigua arriba a l'explotació passa a un dipòsit regulador i des d'aquest als dipòsits per a medicació, per a passar als abeuradors automàtics assegurant un subministrament a discreció. S'utilitzaran abeuradors amb cassoleta independents de la tremuja d'alimentació.

Es disposarà en la granja d'un dipòsit regulador de 250.000 litres i en cada nau es disposaran 2 dipòsits de polièster de 3.000 litres per a la medicació.

Energia i combustible

Com que no existeix escomesa elèctrica, al principi funcionarà amb un generador a gasoil, el qual possibilitarà el funcionament de diferents elements de l'explotació com són el sistema de subministrament de pinso i l'enllumenat.

El combustible utilitzat serà carbó/biomassa per a la calefacció i gasoil per al generador. El carbó el subministra a granel l'empresa integradora amb la qual treballa el sol·licitant, i el gasoil el subministrarà el mateix ramader en garrafes. El carbó es diposita a l'exterior, en una zona habilitada i únicament a l'hivern durant els primers 15 dies d'estada dels porcs.

Alimentació

El pinso és subministrat per l'empresa integradora, que el transporta fins a l'explotació mitjançant amb cisternes de 20 tones i el descarrega directament en les sitges. Les sitges estan ubicades a l'exterior, al costat de les naus, coincidint amb un dels extrems longitudinals. Cada nau es proveirà d'una sitja cilíndrica amb capacitat per a 12.000 kg, la qual cosa suposa una capacitat total d'emmagatzematge de 24.000 kg.

Es procurarà aplicar durant el procés d'encebament les millors tècniques disponibles (MTD) per a controlar i reduir en la mesura del possible la contaminació en origen.

Les menjadores utilitzades seran tremuges per a alimentació en sec de 25-30 kg de capacitat amb subministrament a discreció.

Gestió dels cadàvers

La gestió dels cadàvers és a càrrec d'un gestor autoritzat. Els cadàvers originats en el cicle d'encebament es trauen de la nau i es dipositen en contenidors estancs per a traslladar-los a la caseta de recollida. Des d'aquestes casetes són retirats pel gestor i traslladats a la planta de transformació i aprofitament. El promotor presenta còpia del compromís d'inscripció en l'Associació d'Usuaris de Casetes de Recollida de Cadàvers de Bestiar no Boví de la Província de Castelló.



Gestió dels residus zoosanitaris.

S'emmagatzemen en dipòsits estancs que el gestor autoritzat posa a la disposició del ramader fins a la seua retirada periòdica. Es disposarà d'un contracte amb una empresa autoritzada per a la gestió d'aquests residus. S'aporta còpia del compromís de contracte amb una empresa gestora autoritzada.

Sorolls i vibracions

S'estima que el nivell sonor màxim dins de les naus (produït pels animals) no sobrepassarà els 65 dBA. El nivell sonor mitjà transmés a l'exterior serà de 35 dBA. Aquests sorolls no són perceptibles fora del recinte de la parcel·la i menys encara des del nucli habitat més pròxim que és el municipi de Tírig situat a 1.550 metres.



Tramitació administrativa

Amb data 30 de novembre de 2016 s'inicia la tramitació de l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental, amb la remissió per part de l'Ajuntament de Tírig de la documentació tècnica i còpia de l'expedient administratiu municipal. L'expedient administratiu municipal inclou, entre altres, els següents informes i certificats:

– Informe favorable condicionat de la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria d'Agricultura, de data 17 de febrer de 2015.



– Informe d'urbanisme de la Direcció territorial de Castelló de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de data 2 de juny de 2014, favorable condicionat a l'obtenció de l'informe d'agricultura i de l'informe sobre l'afecció a la CV-100.

– Informe de compatibilitat urbanística, de data 18 de març de 2014.



– Certificat de compatibilitat urbanística, de data 6 d'agost de 2014, favorable condicionat a l'obtenció de l'informe d'agricultura i de l'informe sobre l'afecció a la CV-100.

– Informe tècnic sanitari de la Direcció General de Salut Pública, de data 8 de setembre de 2016, favorable amb mesures complementàries.



– Informe del servei de carreteres de la Diputació de Castelló, de data 13 de setembre de 2016, en el qual es determina que amb la informació aportada pel promotor no pot determinar-se l'afecció que l'activitat puga ocasionar sobre la carretera CV-130.

– Autorització de prospecció arqueològica, de la Direcció Territorial d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de Castelló, de data 6 de juliol de 2016.

– Certificat d'informació pública, de data 17 de novembre de 2016.



– Informe desfavorable a l'al·legació presentada en el tràmit d'informació pública, signat per l'arquitecta municipal en data 8 d'octubre de 2016.

– Informe de l'ajuntament en què informa favorablement sobre la concessió de llicència, de data 17 de novembre de 2016.

El tràmit d'informació pública del projecte es va dur a terme en el termini de trenta dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, núm. 103, de data 25 d'agost de 2016, així com en el tauler d'anuncis de l'ajuntament. Segons certifica el secretari-interventor de l'Ajuntament de Tírig, durant l'esmentat termini es van presentar dins del termini i en la forma escaients les següents al·legacions:

– Núm. de registre d'entrada: 364. Alicia Prats Calduch. En aquesta al·legació manifesta que siga denegada la llicència ambiental per la producció de gran quantitat de purins que provoca contaminació mediambiental i filtració de nitrats en les terres confrontants i en l'aigua del pou de la seua propietat.

Els serveis tècnics municipals van informar desfavorablement d'aquesta al·legació, en la qual van informar que «Les mesures preventives correctores previstes per a evitar la contaminació del sòl i de les aigües (fosses de formigó en massa, canalització de pluvials, control en el procés d'extracció, escampat en ventall i enterrat amb pala o conreador dins de les 24 hores següents, així com prohibició d'escampar-se a menys de 25 metres de pous o captacions d'aigües potables o destinades al reg d'hortalisses), contingudes en l'Estudi d'Impacte Ambiental, són suficients per a evitar el risc de contaminació del sòl i de les aigües. El promotor haurà de presentar anualment el Pla de vigilància ambiental, a l'efecte de justificar el compliment de les mesures correctores proposades.»

El 13 de juliol de 2017 es consulta al Servei d'Ordenació del Territori de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori perquè informe sobre el risc d'inundació existent en la zona i la seua compatibilitat amb el projecte proposat. En la mateixa data es realitza consulta a la Secció Forestal del Servei Territorial de Medi Ambient de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, sobre la compatibilitat del projecte amb l'existència de la via pecuària Colada de la carretera de Sant Mateu.



El 19 de juliol de 2017 es realitza un requeriment d'ampliació de documentació al promotor i a l'Ajuntament de Tírig.

El 5 d'octubre de 2017, el Servei d'Ordenació del Territori remet un informe.

El 27 d'octubre de 2017, l'Ajuntament de Sant Mateu remet documentació complementària presentada en el registre general d'aquest ajuntament pel promotor.

El 22 de novembre de 2017, l'enginyer tècnic agrícola redactor del projecte remet informació complementària.



Consideracions ambientals

Ubicació:

L'explotació se situarà en la parcel·la 157, del polígon 10, del terme municipal de Tírig, en sòl no urbanitzable protegit per defecte, ja que compta amb delimitació de sòl urbà, a una distància del nucli habitat més pròxim (nucli urbà de Tírig) de 2.500 m.

El Servei Territorial d'Urbanisme de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, informa favorablement el projecte des del punt de vista de la seua compatibilitat territorial, en data 2 de juny de 2014, condicionat a l'obtenció d'informe de la conselleria competent en agricultura i d'informe sobre l'afecció a la CV-100. L'activitat projectada també compta amb certificat de compatibilitat urbanística favorable, de data 6 d'agost de 2014, condicionat a l'obtenció dels mateixos informes sol·licitats pel Servei Territorial d'Urbanisme.



D'acord amb l'informe previst en l'article 201.2.a de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, emés per la Direcció Territorial de Castelló, de la Conselleria d'Agricultura, en data 17 de febrer de 2015, la distància des del lloc on el sol·licitant pretén construir l'explotació de bestiar porcí respecte a altres explotacions de la mateixa espècie és superior a 1.000 metres i respecte al nucli urbà és superior a 1.000 metres, la qual cosa està d'acord amb la normativa de distàncies establides en el Reial decret 324/2000, sobre ordenació d'explotacions porcines i la llei de ramaderia de la Comunitat Valenciana.

La localització del projecte no afecta espais de la Xarxa Natura 2000, ni cap altra figura de protecció ambiental regulada per la Llei 11/1994, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, ni terreny forestal. Així mateix, l'actuació proposada no se situa sobre cap hàbitat d'interés comunitari, i segons el BDB no consta la presència d'espècies prioritàries en l'entorn immediat de l'activitat.



Segons el visor cartogràfic de la Generalitat, una part de la parcel·la es troba afectada per perillositat geomorfològica (nivell de perillositat per inundació 7) d'acord amb el PATRICOVA. No obstant això, realitzada la consulta al Servei d'Ordenació del Territori, aquest informa que l'actuació proposada no està afectada per risc d'inundació.



Identificació d'impactes i mesures protectores i correctores proposades.

La possible afecció al medi serà l'originada durant la fase de construcció i durant l'exercici normal de l'activitat.

– Sòl.

Durant la fase de construcció l'afecció al sòl estarà determinada per la disminució de la capacitat agrològica d'aquest com a conseqüència evident en les zones ocupades per les construccions i els apilaments de materials. D'altra banda, es produirà un increment de l'erosió com a conseqüència de l'eliminació de coberta vegetal. També es pot produir la contaminació dels sòls com a conseqüència de possibles filtracions o vessaments d'olis i combustibles de la maquinària utilitzada en la construcció de les naus.

Durant la fase d'explotació, l'afecció al sòl estarà determinada per les possibles filtracions o vessaments dels purins que es podran originar en l'allotjament, transport i aplicació d'aquests en cultius agrícoles. D'acord amb el Reial decret 324/2000, de 3 de març, pel qual s'estableixen normes bàsiques d'ordenació de les explotacions porcines, la producció de purins s'estima en uns 5.375 m³ anuals i suposa 18.125 kg de N/any. Com a mesures preventives, la solera de les naus serà de formigó en massa i es realitzarà una revisió periòdica després de cada cicle. També es prestarà especial atenció al moment d'extracció i trasllat dels purins. Finalment, la gestió dels purins es realitzarà mitjançant la seua aplicació com a adob orgànic en terrenys de cultiu.



Respecte a la gestió dels purins, s'aporta còpia de les autoritzacions dels propietaris de les parcel·les en les quals seran aplicats aquests. La superfície de les parcel·les aportades suma un total de 257,27 hectàrees, repartides entre camps d'oliveres, fruiteres de secà, pastures de sembra i terra de conreu de secà, en els municipis de: Sant Mateu, Tírig, Albocàsser, Salzadella, Xert, Cabanes i Coves de Vinromà. D'aquests, són municipis designats com a zones vulnerables, segons el Decret 86/2018, de 22 de juny, del Consell: Tírig, Albocàsser, Salzadella, Cabanes i Coves de Vinromà.

Cal recordar que el nitrogen contingut en el purí passa ràpidament a formes minerals, per aquest motiu, mentre les parcel·les de terra de conreu de secà no estiguen o vagen a ser cultivades, no caldrà aplicar el purí en aquestes parcel·les. Descomptant la superfície d'aquestes últimes parcel·les (23,33 hectàrees) es continua comptant amb superfície suficient de terrenys per a adobar complint amb les dosis màximes d'abonat nitrogenat establides en l'Ordre 7/2010, de 10 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el codi valencià de bones pràctiques agràries. Per tant, el pla d'abonat presentat compleix la normativa sectorial vigent en el moment de l'inici de la tramitació de l'expedient. No obstant això, tenint en compte que el pla de gestió de purins no és un document tancat, el promotor procedirà a modificar-lo progressivament per a adaptar-lo al codi de bones pràctiques agràries de la Comunitat Valenciana (CBPACV) que estiga vigent en cada moment. A més, com a part integrant del programa de vigilància ambiental, anualment i de manera obligatòria, el promotor remetrà a l'òrgan substantiu els aspectes modificats del pla de gestió en relació amb la seua adaptació al CBPACV.

– Aigua

En la fase de construcció, l'eliminació de la coberta vegetal determina l'augment de l'escolament i la consegüent disminució de la capacitat de retenció d'aigua del sòl.

En la fase d'explotació, directament lligades a la contaminació del sòl, podran originar-se afeccions a la hidrologia superficial i subterrània. Estant la granja fora de la zona d'afecció de corrents d'aigua superficials, l'impacte sobre l'aigua es podrà produir per mitjà de la possible contaminació d'aigües subterrànies en produir-se filtracions o vessaments de fem i lixiviats en el sòl que puguen arribar fins aquestes. Es podran originar en l'allotjament i durant el transport del fem. Com que el purí és el principal element a controlar per la seua major càrrega contaminant, les mesures aniran encaminades a evitar emissions incontrolades de purí tant des de la nau d'encebament com durant els processos de càrrega, transport i aplicació en camp:

– Després de cada saca d'animals es procedirà a una escrupolosa inspecció i reparació, si escau, dels canals de dejecció a fi d'evitar qualsevol deterioració o situació que puga donar lloc a filtracions.

– Es vigilarà en tot moment el procés d'extracció del purí per a controlar qualsevol fugida de fem.

– Quant al transport i forma d'aplicació, s'actuarà sempre segons el punt 2n de l'apartat B) de l'art 5 del Reial decret 324/2000 i el codi valencià de bones pràctiques agràries.

D'altra banda, tenint en compte que l'aigua es un recurs limitat, el proveïment a l'explotació i un ús incorrecte produiran un impacte sobre la disponibilitat d'aquesta. Com a mesura preventiva s'utilitzaran abeuradors amb reduïdes pèrdues d'aigua. L'aigua per a consum dels animals i el maneig en l'explotació prové de la connexió a la xarxa municipal d'aigua potable de la qual Facsa és l'empresa concessionària del servei. El volum d'aigua consumida en l'explotació estarà determinat per la despesa d'aigua de beguda i de neteja. S'estima un consum de 5.568 m³/any. S'aporta informe tècnic de l'empresa subministradora en el qual s'indica l'origen de la concessió i en el qual es justifica l'existència de cabal suficient per a proveir el nou ús sense posar en perill el subministrament a altres usos existents.

– Aire.

Durant la fase de construcció, l'afecció sobre l'aire estarà definida per l'acumulació de gasos contaminants procedents de la combustió dels motors de vehicles i maquinàries i per l'increment de pols en suspensió originat per la pèrdua de vegetació i els moviments de terres. Durant els treballs es procedirà a l'aigualeig periòdic del terreny, fonamentalment de les zones de pas de maquinària pesant per a fixar part de la pols i evitar la seua incorporació a l'aire. Els vehicles circularan a velocitat reduïda i per les zones assenyalades a aquest efecte.



Durant l'explotació, l'afecció a l'aire vindrà determinada per les emissions de gasos contaminants com ara l'amoníac, òxid nitrós i metà, derivades del metabolisme dels animals i de la volatilització des dels canals de dejecció. Aquestes emissions es produiran en la nau d'encebament. Les mesures correctores per a la reducció de les males olors es basaran en actuacions sobre l'alimentació, la neteja i desinfecció, la retirada de cadàvers i la desodoració o emmascarament d'olors. La granja es troba a suficient distància de nuclis poblats perquè no siguen perceptibles les possibles males olors. Coincidint amb els diferents buits sanitaris es procedirà a una escrupolosa neteja i desinfecció del local i de les instal·lacions, de manera que no queden restes la descomposició de les quals puga originar mala olor. Això s'acompanyarà amb una acurada neteja de sòls, parets i altres elements que constitueixen les instal·lacions.

Una altra font de contaminació de l'atmosfera procedeix dels gasos produïts pel sistema de calefacció. Atés que el combustible proposat (carbó/biomassa) té un alt poder contaminant, haurà de substituir-se per una altra font d'energia alternativa amb menor poder contaminant.



D'altra banda caldrà considerar el nivell de sorolls i vibracions, així com la pols en suspensió que puga alliberar la nau d'encebament a través del sistema de ventilació. Per a minimitzar els sorolls durant la fase d'explotació, es procurarà un adequat manteniment de la maquinària amb el greixatge periòdic de les peces subjectes a fregament. Es col·locaran tacs de goma en les bancades o punts d'ancoratge dels motors que ho permeten. Es treballarà en horari diürn. La granja estarà construïda a suficient distància de nuclis habitats.

– Coberta vegetal.

Els treballs de desmunt i condicionament de la caixa de fonamentació, així com la circulació de maquinària pesant originaran una disminució de la coberta vegetal en la zona d'obres.

En la fase d'explotació caldrà tindre en compte la possibilitat d'afeccions derivades de la contaminació atmosfèrica per l'amoníac emés i la seua repercussió en la vegetació, amb processos d'acidificació que afavoreixen el desenvolupament d'algunes espècies i frenen el d'unes altres. D'altra banda, l'emissió de pols des de la nau d'encebament podria produir un impacte negatiu sobre la vegetació en depositar-se sobre aquesta i dificultar l'activitat fotosintètica.

La zona a esbrossar tant en el camí com en l'esplanació serà l'estrictament necessària. Quan per motius de l'obra siga necessari el desbrossament de zones de suport, una vegada finalitzats els treballs es procedirà a restituir-les a l'estat original mitjançant la sembra de les espècies habituals en la zona. D'acord amb el que s'estableix en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, almenys la meitat de la parcel·la haurà de quedar lliure d'edificació o construcció i mantindre's en el seu ús agrari o forestal, o amb les seues característiques naturals pròpies.

– Flora i fauna

Fins i tot no sent la presència de flora autòctona un fet rellevant en la zona d'obres, l'impacte sobre aquesta estarà originat per la circulació de vehicles pesants i pels treballs d'excavació i moviment de terres. L'afecció sobre la fauna també estarà originada per la circulació de maquinària.

Durant la fase d'explotació, en relació amb la flora autòctona, la presència de la granja i el desenvolupament de l'activitat no suposen un impacte significatiu. Es tracta d'una zona de cultius on és escassa la presència de flora autòctona i escasses, per tant, les possibilitats d'impacte. No obstant això, igual que amb la coberta vegetal les possibilitats d'impacte estaran originades per les emissions contaminants a l'atmosfera i per l'acumulació de pols en la flora immediata a l'explotació. En el cas de la fauna autòctona l'afecció girarà entorn de la possible transmissió de malalties pel flux de vectors patògens des de l'allotjament.



– Paisatge

La incidència sobre el paisatge circumdant de l'explotació serà mínima. Tant pel tipus de construcció com pel seu acabat, la granja és conforme al seu caràcter rural i aïllat, i es manté dins dels estàndards constructius de la zona. Es tracta d'edificis en planta baixa, allunyats del nucli urbà, en zona rústica on les parcel·les que envolten l'explotació són de cultiu i fins i tot la resta de la finca no ocupada per les instal·lacions també es manté en el seu ús agrícola. La presència d'aquesta vegetació contribueix a l'emmascarament o ocultació en part de la construcció.



Les construccions tindran un acabat exterior amb morter de ciment i colors neutres i es localitzaran fora de les visuals més habituals en els usuaris de la zona. No es depassaran les altures establides en els plans d'ordenació municipals.

– Patrimoni historicoartístic, etnològic i arqueològic.

No es produirà cap impacte en aquest aspecte per la situació de l'activitat allunyada d'aquests jaciments. S'adjunta informe favorable de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, de data 26 de gener de 2017.



– Població i economia.

Els treballs de construcció determinaran la necessitat de mà d'obra de la zona. L'execució de les obres derivarà en la necessitat de contractar els serveis d'empreses i professionals de la zona (obra de paleta, lampisteria, electricitat [...]), amb la consegüent contribució al desenvolupament econòmic d'aquests contractistes. El desenvolupament de l'activitat i la seua ampliació contribueix al manteniment de la població i evita el despoblament rural en convertir-se en alternatives eficaces per al sosteniment de la renda familiar.

Pla de vigilància ambiental.

El programa de vigilància i seguiment ambiental ha d'establir un sistema que garantisca el compliment de les indicacions i mesures, preventives, correctores i compensatòries contingudes en l'estudi d'impacte ambiental tant en la fase d'execució com en la d'explotació. Aquest programa atendrà la vigilància durant la fase d'obres i el seguiment durant la fase d'explotació del projecte. Aquest programa de vigilància ambiental haurà de contindre obligatòriament els següents punts:



– En la fase de funcionament es vigilarà especialment que es realitze de forma adequada les tasques de neteja i desinfecció de les instal·lacions, sobretot en cada buit sanitari.

– Es comprovarà periòdicament l'estanquitat dels canals de dejeccions. Després de cada buidatge i neteja d'aquests es comprovarà de forma visual l'existència de possibles fissures per tal de reparar-les, si escau.

– Les descàrregues de purí a les cisternes de l'empresa autoritzada per a la seua retirada i gestió es realitzaran de manera meticulosa assegurant el correcte funcionament de la maquinària i mitjans utilitzats per a la seua càrrega. Una vegada acabada la descàrrega es revisaran les instal·lacions per a detectar i netejar ràpidament qualsevol xicoteta resta de purí, si fora el cas.

– Es comprovarà la correcta aplicació dels purins en les parcel·les autoritzades. Per a això la granja comptarà amb un llibre de registre en el qual s'hauran d'anotar totes les eixides de purins que es produïsquen i indicar: data, identificació de les parcel·les que s'hagen d'adobar i volum de purins aplicat en cadascuna d'aquestes. En cas que alguna parcel·la cause baixa s'actualitzarà el llibre de registre amb noves parcel·les que donaran comunicació a l'òrgan substantiu. Aquest llibre haurà d'estar actualitzat i a la disposició de l'autoritat substantiva o ambiental sempre que aquestes el requerisquen.

Anualment i de manera obligatòria, el promotor remetrà a l'òrgan substantiu els aspectes modificats del pla de gestió en relació amb la seua adaptació al CBPACV.

– S'emetrà un informe especial quan es presenten situacions o successos excepcionals que impliquen deterioracions ambientals o situacions de risc, tant en la fase de construcció com en la d'explotació.



– Es presentarà anualment, davant l'òrgan substantiu, un informe sobre el desenvolupament de l'activitat, l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració prescrites, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter ambiental.



Consideracions jurídiques

El projecte examinat constitueix, segons el que preveu l'annex I, grup 1, apartat a de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell.



En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental i en les altres disposicions que li són aplicables.

L'article 13 del Decret 158/2015, de 18 de setembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, modificat pel Decret 80/2016, d'1 de juliol, atribueix a la Direcció General de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental la competència en matèria d'avaluació ambiental estratègica i de projectes.



Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent resolució:



Primer

Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, el projecte d'explotació porcina amb capacitat per a 2.500 places d'encebament, a situar en la parcel·la 157, del polígon 10, del terme municipal de Tírig, província de Castelló, promogut per José Alfonso Roda Folch, sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental, de la resta de la documentació tècnica aportada, i es complemente amb l'adopció dels condicionants establits a continuació:

1. Amb caràcter previ a la concessió de la llicència ambiental, el promotor haurà d'obtindre informe favorable sobre l'afecció a la CV-100.

2. Respecte a la gestió de purins:

2.1. Una vegada executada l'obra, el promotor haurà de presentar davant l'òrgan substantiu un certificat signat pel tècnic competent, en el qual certifique la total estanquitat i impermeabilitat de les fosses de dejeccions.

2.2. L'aplicació dels purins es realitzarà seguint el codi de bones pràctiques agràries de la Comunitat Valenciana vigent a cada moment i respectant les ordenances dels ajuntaments dels municipis en els quals se situen les parcel·les a adobar.

2.3. L'ús de purins en les parcel·les de terra de conreu de secà, o «terres llaurables» segons la seua denominació en SIGPAC, se cenyirà a les èpoques o anys en què aquestes parcel·les estiguen cultivades. En cas necessari s'ampliarà la base territorial de l'explotació.

2.4. Per a això la granja comptarà amb un llibre de registre en el qual s'hauran d'anotar totes les eixides de purins que es produïsquen i indicar: data, identificació de les parcel·les que s'hagen d'adobar, cultiu i volum de purins aplicat en cadascuna d'aquestes. Així mateix, es comptarà en tot moment amb les autoritzacions actualitzades dels titulars de les parcel·les. En cas que alguna parcel·la cause baixa serà substituïda per una altra o unes altres que compten amb una superfície equivalent a l'efecte d'adobat, i comunicada a l'òrgan substantiu. Aquest llibre de registre ha d'estar actualitzat i a la disposició de l'autoritat substantiva o ambiental, sempre que aquestes el requerisquen.

2.5. En l'extracció, càrrega i transport dels purins, s'hauran d'evitar vessaments i procedir a traslladar-lo immediatament als camps de cultiu.



2.6. Després de l'adobat amb purins, aquests s'incorporaran immediatament al terreny mitjançant una labor, a fi de mitigar les emissions de gasos a l'atmosfera i les olors.

2.7. Es portarà l'adequat manteniment de les fosses de purins de manera que quede assegurada la seua impermeabilitat i estanquitat al llarg del temps.

3. El sistema de calefacció a base d'estufes de carbó/biomassa se substituirà per una altra font d'energia alternativa amb menor poder contaminant.

4. D'acord amb el que s'estableix en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, almenys la meitat de la parcel·la haurà de quedar lliure d'edificació o construcció i mantindre's en el seu ús agrari o forestal, o amb les seues característiques naturals pròpies.

5. Se sol·licitarà de la Direcció Territorial d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de Castelló, autorització per a l'explotació de l'activitat, en atenció a la seua classificació com a grup B segons el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seua aplicació.



6. El programa de vigilància i seguiment ambiental ha d'establir un sistema que garantisca el compliment de les indicacions i mesures, preventives, correctores i compensatòries contingudes en l'estudi d'impacte ambiental tant en la fase d'execució com en la d'explotació. Aquest programa atendrà la vigilància durant la fase d'obres i el seguiment durant la fase d'explotació del projecte. Aquest programa de vigilància ambiental haurà de contindre obligatòriament els següents punts:



6.1. En la fase de funcionament es vigilarà especialment que es realitzen de forma adequada les tasques de neteja i desinfecció de les instal·lacions, sobretot en cada buit sanitari.

– Es comprovarà periòdicament l'estanquitat dels canals de dejeccions. Després de cada buidatge i neteja d'aquests es comprovarà de forma visual l'existència de possibles fissures per tal de reparar-les, si escau.

6.3. Les descàrregues de purí a les cisternes de transport es realitzaran de manera meticulosa per a evitar vessaments.

6.4. Es comprovarà la correcta aplicació dels purins en les parcel·les autoritzades, mantenint actualitzat el llibre de registre de l'explotació.



Anualment i de manera obligatòria, el promotor remetrà a l'òrgan substantiu els aspectes modificats del pla de gestió en relació amb la seua adaptació al CBPACV.

– S'emetrà un informe especial quan es presenten situacions o successos excepcionals que impliquen deterioracions ambientals o situacions de risc, tant en la fase de construcció com en la d'explotació.



6.7. Es presentarà anualment, davant l'òrgan substantiu, un informe sobre el desenvolupament de l'activitat, l'aplicació de les mesures de protecció i de restauració prescrites, dels controls realitzats i de qualsevol incidència de caràcter ambiental.

7. 6. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, així com si es detectara d'algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, haurà de ser comunicat a l'òrgan ambiental competent, que establirà, si cal, l'aplicació de noves mesures correctores.





Segon

Notificar a les parts interessades que contra la present resolució, per ser un acte de tràmit, no cal interposar cap recurs, sense perjudici que puguen utilitzar els mitjans que en defensa dels seus drets es consideren pertinents.



Tercer

Publicar la present declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, d'acord amb el que disposa l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.



La regulació de la vigència de la present declaració d'impacte ambiental serà l'establida en l'article 43 de l'esmentada Llei 21/2013.



València, 5 de juny de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.»



València, 11 de juliol de 2019.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental: Antoni Marzo i Pastor.