Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge
  Grup temàtic: Legislació, Legislació, Reglamentació
  Matèries: Cultura Medi ambient Espais naturals protegits
  Descriptors:
  	Temàtics: protecció del medi ambient, aigua subterrània, hidrogeologia, patrimoni cultural, geografia, ciència del sòl, protecció del patrimoni , Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana

DECRET 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenrotlla el règim de protecció de les coves i s'aprova el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana. [2006/X5697]

Prop de les tres quartes parts del territori de la Comunitat Valenciana està format per roques calcàries, en les quals és factible la formació de cavitats subterrànies com a conseqüència dels processos de dissolució lligats a la circulació de les aigües d'infiltració que percolen a través del subsòl. Estes cavitats (en general, coves i avencs) no constitueixen elements aïllats de la naturalesa, sinó que formen part integrada dels sistemes càrstics, entenent com a tals els conjunts de materials i formacions rocoses susceptibles de ser dissolts per l'acció de les aigües meteòriques i corrents.

Els sistemes kàrstics .en general. i les coves .en particular. ofereixen valors ambientals d'especial interés. D'una banda, de tipus geològic, ja que hi ha una gran geodiversitat al voltant d'estos fenòmens subterranis i formen una part important d'un patrimoni geològic que l'home ha d'assumir, respectar i conservar. Cap igualment destacar els aspectes biològics i ecològics, ja que les coves constitueixen ecosistemes fràgils molt interessants, que es caracteritzen per una enorme especialització dels organismes vius que els integren i per una sorprenent biodiversitat adaptada a unes condicions de total foscor i d'elevat grau d'humitat que són pròpies d'este medi.

Un altre dels aspectes rellevants de la presència del carst és l'existència del recurs hídric associat, donant lloc a un tipus peculiar d'aqüífers: els aqüífers càrstics, que en el cas de la Comunitat Valenciana adquireixen una importància fonamental en ser l'única font d'abastiment hídric en moltes de les nostres poblacions i en bona part de les àrees agrícoles de regadiu. En estreta relació amb totes estes observacions es posa en relleu que les coves i els avencs de les nostres muntanyes formen part directa i inseparable dels aqüífers que ens abasteixen i, per això, la seua protecció és també una part fonamental per a preservar la qualitat dels recursos hídrics subterranis. Màximament si tenim en compte que moltes cavitats constitueixen vies preferents de la recarrega hídrica dels aqüífers i, en cas de pol·lució, es poden convertir també en via de propagació de contaminants.

Totes estes consideracions constitueixen arguments que reforcen l'encert que els legisladors de la Comunitat Valenciana van tenir en protegir les coves, adoptant així una mesura pionera dins del conjunt de l'estat espanyol i gran part dels països de la Unió Europea. Amb l'aprovació de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, es van declarar protegides, amb caràcter general, totes les coves, els avencs i la resta de cavitats subterrànies síties en l'àmbit territorial valencià. Al seu torn, l'article 16 de l'esmentada Llei 11/1994 emplaçava el Consell a aprovar un Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.

D'acord amb l'anterior, el present decret conté dos règims de protecció diferenciats: un règim general, aplicable a totes les cavitats subterrànies de la Comunitat Valenciana, descobertes o per descobrir, i un règim especial. Este últim afecta les cavitats considerades més valuoses o significatives, incloses per raó d'uns determinats criteris de selecció en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana, el qual s'aprova mitjançant este mateix decret.

Per tot això, i una vegada concedida audiència als sectors afectats per la matèria regulada en este decret, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 12 de maig de 2006,

DECRETE

Capítol I

Disposicions generals

Article 1. Objecte i fins

L'objecte d'esta norma és el desenrotllament del règim de protecció de les coves que es preveu en l'article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d'aconseguir una major efectivitat en la protecció i conservació dels hàbitats cavernosos i del medi ambient subterrani i l'aprovació del Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana.

Article 2. Règims de protecció de les coves

1. Totes les coves de la Comunitat Valenciana gaudeixen del règim general de protecció previst en l'article 16 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, desenrotllat en el capítol II d'este decret.

2. Addicionalment, determinades coves gaudiran d'un règim especial de protecció en els termes regulats en el capítol III d'este decret.

Capítol II

Règim general de protecció

Article 3. Protecció general de les coves

1. Els diferents tipus de cavitats subterrànies de la Comunitat Valenciana, definits atenent al glossari de termes que figura com a annex V de este decret, queden sotmesos al règim general de protecció establit en la citada Llei 11/1994.

2. Es prohibeix tota alteració o destrucció de les característiques físiques de les cavitats subterrànies, com també l'extracció o la introducció de qualsevol classe de materials naturals o artificials que afecten estes, llevat que es dispose de l'autorització prevista en l'article següent.

Article 4. Règim d'autoritzacions

1. Qualsevol actuació que puga afectar la integritat física o l'equilibri ambiental d'una cavitat subterrània requerirà l'autorització expressa i motivada de la conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de les competències pròpies de la conselleria competent en matèria de cultura quan concórreguen, a més, elements o valors rellevants lligats al patrimoni cultural valencià. Particularment, requereixen esta autorització:

a) El mostratge sistemàtic de farciments càrstics, com també les excavacions arqueològiques o paleontològiques realitzades en zones interiors de les cavitats i que requerisquen instal·lacions d'il·luminació no lleugera ni individual, línies o equipament especial.

b) La recol·lecció, captura, maneig o extracció d'exemplars de flora o de fauna, amb fins científics.

c) Les visites o activitats que tinguen lloc en cavitats subterrànies o juntament amb estes, i que comporten afluència de públic o de grups nombrosos. S'inclouen ací tant les activitats de caràcter lúdic, religiós o cultural organitzades per entitats sense ànim de lucre, com aquelles altres oferides per empreses o entitats amb ànim de lucre. Queda exclosa d'esta consideració la pràctica espeleològica habitual i respectuosa amb el medi ambient subterrani, com també l'activitat docent relacionada amb esta pràctica i les visites habituals de tipus turístic i religiós que tinguen lloc en cavitats preparades a este efecte incloses en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana a què es refereix l'article 8 d'este decret, sense perjudici de les determinacions sobre estes visites habituals que puguen establir les normes de gestió previstes en el mateix article.

2. Esta autorització s'entén sense perjudici de les autoritzacions sectorials i de les llicències municipals que siguen preceptives per a determinades activitats.

3. Les sol·licituds d'autorització hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:

a) Identificació del sol·licitant.

b) Plànol o croquis de localització de l'activitat; itinerari i mitjans d'accés; duració, dates o terminis previstos.

c) Descripció de l'actuació, visita o activitat prevista, incloent, si és el cas, característiques tècniques, equip tècnic, pressupost, període d'execució d'esta i qualsevol altra informació que resulte necessària per a definir i conéixer-ne l'abast.

d) Projecte o memòria tècnica.

e) Justificació de l'actuació sol·licitada i anàlisi de possibles alternatives.

f) Avaluació d'efectes ambientals i adopció de mesures protectores i correctores.

g) Pla de vigilància ambiental.

4. Per a les actuacions que hagen de sotmetre's al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, la preceptiva Declaració o Estimació d'Impacte Ambiental suplirà l'autorització a què refereix este article.

5. El tancament de cavitats requerirà, preceptivament, l'informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Les sol·licituds d'informe hauran de detallar la localització i el tipus de tancament projectat.

Article 5. Descobriments fortuïts

1. En el cas particular de descobrir noves cavitats en fronts d'explotació de pedreres o de desmunts d'obra civil, els responsables de l'obra queden obligats a comunicar immediatament el fet a l'administració competent en matèria d'espais naturals, adoptant les mesures necessàries per a la seua conservació fins que puguen ser inspeccionades i determinar si contenen elements o característiques de rellevant interés i, conseqüentment, poder avaluar la conveniència d'adoptar les mesures de protecció pertinents. En el termini de 15 dies des de la notificació de la troballa, la conselleria competent en matèria de medi ambient haurà de pronunciar-se sobre el que escaiga, ja emetent autorització per a la prossecució de les obres, amb les condicions que hi haja lloc, o bé comunicant a l'interessat la necessitat establir un termini major, quan la transcendència o importància de la troballa així ho requerisca.

2. La troballa o el descobriment fortuït de coves o avencs en el curs d'excavacions, cultiu o altres pràctiques rutinàries en terrenys privats o públics haurà de ser oportunament comunicat pels autors o propietaris dels terrenys a la conselleria competent en matèria de medi ambient, a fi que estes cavitats puguen ser degudament reconegudes i inventariades.

Article 6. Règim d'Avaluació d'Impacte Ambiental

Les actuacions que incidisquen en coves i requerisquen llicència d'activitat o d'obra s'hauran de sotmetre al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, i en este cas, la preceptiva Declaració o Estimació d'Impacte Ambiental suplirà l'autorització a què es refereix l'article 4 d'este decret. A este efecte, els annexos I i II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell, pel qual es va aprovar el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, queden ampliats de conformitat amb els supòsits següents:

a) Requeriran Declaració d'Impacte Ambiental els projectes de nova habilitació o adequació de coves per a l'accés i ús públic, i qualsevol altre projecte que tinga com a objecte l'aprofitament d'aigua o altres recursos de les coves, o que requerisca instal·lacions permanents en l'interior d'estes.

b) Requeriran Estimació d'Impacte Ambiental els projectes de substitució d'instal·lacions, modificació d'infraestructures, ampliacions o instal·lació de nous equipaments, quan afecten cavitats habilitades per a l'accés públic.

c) Qualsevol projecte o actuació que comporte l'alteració física, total o parcial d'alguna cova o avenc, o que comporte un risc manifest sobre esta, haurà de ser sotmés al procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, excepte en aquells casos de troballes fortuïtes en què, d'acord amb allò que s'ha regulat en esta disposició, s'adopte un pronunciament diferent per part de la conselleria competent per raó de la matèria.

Article 7. Glossari de termes

A fi de facilitar la comprensió de determinats conceptes tècnics, l'annex V del present decret conté un glossari de termes utilitzats correntment en la literatura especialitzada sobre cavitats subterrànies.

Capítol III

Règim especial de protecció

Article 8. Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana

1. De conformitat amb el que estableix l'article 16, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, s'aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.

2. Les cavitats incloses en este catàleg, actualment integrat per les previstes en els annexos I i II d'este decret per raó dels criteris de selecció que figuren en l'annex III, gaudiran del règim d'especial protecció establit en este capítol.

3. Queda facultada la conselleria competent en matèria de medi ambient per a establir normes de gestió per a l'adequada protecció de les cavitats subterrànies incloses en l'esmentat catàleg.

4. Per a cadascuna de les coves catalogades, la conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà una fitxa descriptiva bàsica, el model de la qual figura en l'annex IV d'este decret.

5. La llista de coves catalogades podrà ser modificada en qualsevol moment, incorporant-ne de noves o suprimint-ne alguna, en el cas que nous estudis o informes tècnics així ho recomanen, a proposta de la conselleria competent en matèria de medi ambient. Esta modificació requerirà el mateix procediment seguit per a l'aprovació d'este decret.

6. No es considerarà revisió ni modificació del catàleg la incorporació de nova informació a les fitxes descriptives a què es refereix l'annex IV del present decret.

Article 9. Zones perimetrals de protecció

A fi de garantir l'adequada conservació de les cavitats incloses en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana, es defineixen els àmbits de protecció perimetral següents:

1. Perímetre de protecció general

a) Per a cadascuna de les cavitats catalogades, s'estableix un perímetre de protecció general definit mitjançant un cercle d'una hectàrea de superfície (equivalent a un radi de 56,4 m) centrat en cadascuna de les boques de la cavitat. En este perímetre es consideren activitats no permeses, amb caràcter general, aquelles que puguen representar un menyscabament de les característiques geològiques o biològiques de la cavitat de què es tracte.

b) Qualsevol actuació que represente un canvi dels usos actuals del sòl, modificacions de l'hàbitat, afecció previsible sobre el nivell freàtic o alteració topogràfica, haurà de disposar, prèviament a la seua realització, amb informe favorable de la conselleria competent en matèria de medi ambient.

c) Quan el perímetre de protecció general incloga sòl classificat com a urbà, el planejament urbanístic haurà d'adoptar les oportunes precaucions a fi de garantir la preservació de les característiques geològiques i biològiques de la cavitat. En les zones classificades com a sòl urbà, es consideren permeses les activitats previstes en el planejament urbanístic per a este tipus de sòl.

2. Perímetres de protecció especials

Sense perjudici del perímetre de protecció general a què es refereix el punt anterior, les normes de gestió a què es refereix l'article 8.3 de este decret podran establir, per a aquelles cavitats que justificadament ho requerisquen, perímetres de protecció especials referits als supòsits següents:

a) Perímetres de protecció de l'hàbitat

En el cas de cavitats catalogades que alberguen poblacions d'interés de quiròpters, les normes de gestió podran delimitar perímetres de protecció de l'hàbitat. Estos perímetres, les característiques, delimitació i superfície dels quals hauran de ser les adequades per al compliment dels objectius perseguits, s'establiran a partir de la boca principal de la cavitat, i hauran de disposar de les mesures de protecció i gestió que establisquen les normes esmentades.

En tot cas, i sense perjudici de la presència d'espècies de quiròpters, l'establiment de perímetres de protecció de l'hàbitat podrà proposar-se per a qualsevol de les coves catalogades, amb justificació prèvia que els valors presents en estees requereixen l'adopció d'esta mesura.

b) Perímetres de projecció de la cavitat

Per a les cavitats que ho requerisquen, i en funció de la informació disponible, les normes de gestió podran establir igualment un perímetre protegit corresponent a la projecció, en la superfície del terreny, de la topografia coneguda per a la cavitat. En este cas, la planificació territorial i urbanística, com també els projectes d'infraestructures, tindran en compte l'existència d'este perímetre, i s'adoptaran, si és el cas, les mesures necessàries per a garantir la protecció de la cavitat de què es tracte.

Article 10. Afecció a la Xarxa Natura 2000

Les normes de gestió de les cavitats incloses en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana que afecten territorialment llocs d'interés comunitari de la Comunitat Valenciana (LIC) la llista dels quals va ser aprovada per l'Acord de 10 de juliol del 2001, del Consell, o bé zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA), tindran la consideració del pla de gestió a què es refereix l'article 6.1 de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992, per a l'àmbit al qual s'aplica.

Capítol IV

Règim sancionador

Article 11. Referència al règim sancionador general

El règim sancionador en la matèria regulada en este decret serà l'establit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del que és exigible en via penal, civil o de qualsevol altre ordre en què puga incórrer.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Es faculta el conseller de Territori i Habitatge, en l'àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures necessàries per al compliment del que disposa este decret.

Segona

Este decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.

València, 12 de maig de 2006

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territori i Habitatge,

RAFAEL BLASCO CASTANY

ANNEX III

Criteris de selecció de les coves incloses en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana.

En la selecció de les cavitats que han de formar part del Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana s'han considerat els aspectes següents: el grau de representativitat a la Comunitat Valenciana; la fragilitat; la facilitat o dificultat d'accés .ja que d'això en dependrà, en gran manera, la necessitat adoptar règims de gestió especials-; i la qualitat en relació amb els 10 criteris que a continuació s'indiquen.

1. Criteris biològics I: fauna troglòbia

Les cavitats subterrànies constitueixen ecosistemes molt peculiars, caracteritzats per l'absència o escassetat de llum, l'elevat grau d'humitat i l'escassa amplitud tèrmica anual. Estes característiques condicionen de manera molt determinant el tipus de vida que poden albergar. Per això cal destacar, en primer lloc, que hi ha espècies de fauna típicament cavernícola, que són exclusives del subsòl, no presenten equivalents epigeus i han adquirit un enorme grau d'especialització. Constitueixen un conjunt de grups faunístics coneguts com troglobis. Del seu estudi s'ocupa una branca de la zoologia que va adquirir personalitat pròpia fa més d'un segle: la bioespeleologia. Els troglobis es caracteritzen, a més, per la general escassetat i raresa de les seues poblacions. Per això, resulten especialment destacables aquells casos en què es coneixen referències fiables o captures documentades.

2. Criteris biològics II: quiròpters

A més dels troglobis, són també de gran interés ambiental algunes espècies troglòfiles, és a dir, que freqüenten i utilitzen les coves com a refugi, lloc de cria o medi de vida no exclusiu. El cas més significatiu correspon a aquelles espècies de quiròpters que freqüenten les coves. Tant les rates penades com el seu hàbitat es troben protegits per normes espanyoles i europees.

3. Criteris biològics III: flora singular

Així mateix, és destacable l'interés botànic que presenten moltes cavitats, particularment avencs, que en alguns casos han permés la preservació d'espècies relictes.

4. Criteris geològics I: geomorfologia subterrània

Determinades cavitats destaquen per la seua especial tipologia, la seua ubicació dins del carst, el seu origen (espeleogènesi) o el seu funcionament hidrològic.

5. Criteris geològics II: farciments i depòsits

Cavitats que destaquen pel fet de contenir elements o depòsits naturals que poden resultar de particular interés per a conéixer la història geològica i l'evolució dels processos geodinàmics i el clima del nostre planeta en èpoques pretèrites. Generalment es tracta de coves que contenen farciments detrítics singulars (terrasses fluvials, bretxes col·luvials, jaciments paleontològics...) o depòsits litoquímics potents (al marge dels aspectes estètics) amb interés paleocàrstic i paleoclimàtic.

6. Criteris geològics III: presència d'aigua

Cavitats que es relacionen directament amb pèrdues o surgències hídriques, o bé cavitats amb presència contínua o habitual d'aigua corrent o freàtica (piezòmetres naturals). S'inclouen les surgències, els albellons, els rius interiors, els llacs i els piezòmetres naturals més representatius.

7. Criteris espeleomètrics I: recorregut

Cavitats que sobreïxen per ser les més representatives per la seua magnitud i dimensions topogràfiques. Amb este fi, s'ha adoptat el criteri d'assenyalar com espeleomètricament més representatives pel seu recorregut les que sobrepassen un determinat llindar de referència, que s'ha fixat en 2 km.

8. Criteris espeleomètrics II: desnivell

Amb el mateix plantejament, s'ha fixat el llindar, pel que fa desnivell, en 200 m.

9. Criteris espeleomètrics III: majors sales i conductes

Sales de grans dimensions (més de 2.000 m2. en planta o 20.000 m3. en volum), com també grans conductes horitzontals (galeries) o verticals (pous) de seccions àmplies (pròximes al decàmetre).

10. Criteris antròpics: cavitats habilitades

En relació amb aprofitaments o usos antròpics cal destacar les coves que es condicionen i habiliten per a rebre visites, ja siga com a aprofitament turístic o per motius tradicionals, de caràcter religiós o cultural.

ANNEX IV

Model de fitxa per a les cavitats incloses en el Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana.

Terme municipal:

Nom de la cavitat:

Coordenades UTM:

Accessibilitat:

Terreny geològic:

Descripció succinta i espeleometria:

Propietat i qualificació del terreny:

Característiques ambientals:

Fragilitat:

Valors culturals / afeccions legals / altres dades / bibliografia:

Proposta d'actuació:

Topografia de la cavitat:

Observacions:

Última data d'actualització del contingut de la fitxa:

ANNEX V

Glossari de termes relatius a cavitats subterrànies d'interés per a la correcta interpretació del Catàleg de coves de la Comunitat Valenciana.

Abric, balma, coveta o covatxol: són termes no totalment equivalents que s'utilitzen per a referir-se a cavitats d'escassa profunditat o recorregut. Unes vegades amb boques àmplies (abrics), però altres amb boques xicotetes o angostes. Sovint tenen valors culturals destacables (fins i tot excepcionals) i, generalment, valors ambientals reduïts, encara que hi ha notables excepcions en l'aspecte ambiental (endemismes vegetals, rebliments càrstics singulars...).

Avenc o sima: cavitat amb accés mitjançant pou o amb un desenrotllament predominantment vertical o escalonat. El terme sima és propi del castellà i el d'avenc ho és del valencià, encara que en les dues llengües s'utilitzen ambdós termes quan tenen caràcter de topònim.

Caverna o cova turística: aquella que es troba habilitada per a permetre l'accés públic, ja siga amb fins pròpiament turístics o per raó de tradicions populars i religioses, i amb este fi, disposa, d'unes mínimes infraestructures i condicions de seguretat, a més de control del nombre de visitants (no sempre) i de les autoritzacions administratives pertinents.

Cova: en sentit general s'aplica a qualsevol tipus de cavitat subterrània en el carst. Més específicament, s'aplica a cavitats naturals de desenrotllament predominantment horitzontal (coves o cavernes), en contraposició als avencs, que tenen un desenrotllament predominantment vertical.

Dolina i bòfia: depressions topogràfiques tancades, en forma de concavitats subaèries de fons pla o en embut i de contorns suaus o escarpats. Són formes característiques del paisatge càrstic, formades per dissolució o esfondrament (esfondrament kàrstic). A la Comunitat Valenciana,el topònim torca, o bòfia, s'aplica més a dolines de vores escarpades (també clotes a l'Alt Palància), a diferència del que succeeix a la zona cantàbrica peninsular, on bòfia és sinònim d'avenc.

Esfondrament càrstic: esfondrament sobtat o ràpid del terreny, produït per l'esfondrament remuntant d'una volta de galeria o sala subterrània. El resultat d'este procés és la formació d'un avenc d'esfondrament. Les causes dels esfondraments poden ser totalment naturals o, sovint, desencadenades o afavorides per efectes antròpics relacionats amb l'explotació d'aqüífers (fluctuacions piezomètriques intenses i persistents, fugues en canals de reg, bombaments prolongats d'aigües tèrboles, etc.).

Conjunt de cavitats: alguns sectors muntanyosos són especialment prolífics en la presència de cavitats .quasi sempre avencs-,i poden assolir-se densitats de diverses desenes d'estes en poques hectàrees. El principal interés d'estes cavitats és, sovint, el seu conjunt en un sector molt carstificat, independentment que alguns d'estos avencs presente per ell mateix altres valors singulars. Amb esta denominació també se sol al·ludir a grups d'unes quantes boques, més o menys interconnectades interiorment, com també a diverses cavitats pròximes entre elles i que formen part d'un mateix complex espeleològic, aparell càrstic o esquema evolutiu, tant si es troben directament connectades (a nivell espeleològic) com si no.

Mines i galeries artificials d'interés natural: es tracta d'aquelles cavitats d'origen artificial o mixt (moltes vegades connectades amb trams de cavitats d'origen natural), excavades en l'antiguitat i que reuneixen condicions adequades o interessants per a l'estudi del carst o com a hàbitat subterrani, equiparable a altres cavitats naturals. Generalment, els usos que van motivar la seua excavació van concloure fa moltes dècades o segles, excepte en el cas de determinades galeries de captació i drenatge d'aigües que es troben funcionals des d'èpoques remotes. Convé excloure directament d'esta consideració, amb caràcter general, els túnels vials, les xarxes de sanejament, els sondejos de captació d'aigües subterrànies, les conduccions de tranvasaments moderns i altres obres subterrànies funcionals.

sima: vegeu avenc

Albelló: pèrdua o lloc d'infiltració massiva d'aigua superficial, generalment a través de cavitats que poden ser ja coves o avencs penetrables o ja conductes infranquejables.

Surgència: brollador càrstic; generalment s'aplica quan l'aigua emergeix a través d'una cova o un conducte càrstic recognoscible. Es parla de resurgència quan està directament relacionada amb pèrdues o albellons de cursos superficials coneguts, i d'exurgència quan no es dóna esta circumstància, i descarrega un aqüífer d'alimentació autòctona.