DECRET 39/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament que regula les pràctiques de Policia Sanitària Mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 4961 de 08.03.2005 | |
| Número identificador: | 2005/2524 | |
| Referència Base de Dades: | 1260/2005 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 09.03.2005 Aquesta disposició afecta: Deroga: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Modificada per: - DECRET 195/2009, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual aprova la modificació del reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell. [2009/12609] (DOGV núm. 6138 de 05.11.2009) Ref. Base de dades 012480/2009
- DECRET 47/2023, de 31 de març, del Consell, de regulació dels consells de salut bàsics i altres espais de participació en la Comunitat Valenciana. [2023/3591] (DOGV núm. 9570 de 06.04.2023) Ref. Base de dades 003609/2023
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Sanitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Sanitat Descriptors: Temàtics: reglament administratiu, control sanitari, cementiri, mort
DECRET 39/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament que regula les pràctiques de Policia Sanitària Mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. [2005/2524]
El Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, aprovat pel Decret 2263/1974, de 20 de juliol, ha donat cobertura sanitària a les pràctiques i ritus funeraris amb els mitjans materials, elements de transport i tècniques constructives propis del moment en què es va aprovar. El Decret 12/1995, de 10 de gener, del Consell de la Generalitat, el va desplegar.
L'esmentat Decret 2263/1974 és anterior a l'augment dels moviments migratoris i turístics, fenòmens estos d'especial intensitat a la Comunitat Valenciana.
Amb la present regulació es dóna cobertura a l'actual tendència de fer les vetles en edificis diferents del domicili mortuori. Així mateix té en consideració la diversitat de confessions religioses, amb els seus ritus diferenciats, i la pràctica creixent de les cremacions com a destinació definitiva del cadàver.
El Consell de la Generalitat és competent en la matèria, segons que disposa el Reial Decret 278/1980, de 25 de gener, sobre transferència de competències en matèria d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, cultura i sanitat, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 25 de febrer de 2005,
DECRETE
Article únic
S'aprova el reglament que regula les pràctiques de Policia Sanitària Mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, que figura annex al present decret.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Sense perjuí del que establix la disposició final segona, les empreses funeràries existents a l'entrada en vigor d'este reglament tenen un any per adaptar-se a les seues disposicions.
La mateixa adaptació procedix en el cas dels cementeris existents.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda derogat el Decret 80/1993, de 28 de juny, del Consell de la Generalitat, de consideració de sepelis ordinaris de determinats trasllats, així com les altres disposicions, del mateix rang o d'un rang inferior, que s'oposen al que establix el present decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i l'aplicació del present decret.
Segona
El present decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Alacant, 25 de febrer de 2005
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Sanitat,
VICENTE RAMBLA MOMPLET
ANNEX
Reglament que regula les pràctiques de policia sanitària
mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. L'objecte del present reglament és la regulació de l'activitat de policia sanitària mortuòria en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
2. La policia sanitària mortuòria, com a part integrant de la intervenció de l'administració Pública en matèria sanitària, comprén:
a) La regulació de qualsevol classe de pràctiques sanitàries sobre cadàvers i restes cadavèriques.
b) Les condicions tecnicosanitàries que han de tindre totes les empreses, instal·lacions i servicis funeraris.
c) Les normes sanitàries que han de tindre els cementeris i la resta de llocs de soterrament que puguen ser autoritzats.
d) La funció inspectora i la potestat sancionadora, per al cas d'incompliment de la normativa vigent sobre la matèria.
e) Totes aquelles activitats que, per raó de la matèria, puguen quedar dins de l'àmbit de regulació del present reglament.
Article 2. Distribució competencial
1. Les facultats administratives en matèria de policia sanitària mortuòria corresponen a la Conselleria de Sanitat i als ajuntaments.
2. En concret, és competència dels ajuntaments l'autorització dels cementeris i crematoris, l'autorització d'inhumació o la cremació dels cadàvers, així com el control sanitari de les empreses, les instal·lacions i els servicis funeraris regulats en este reglament. Tot açò s'ha de regular mitjançant una ordenança municipal, que ha d'estar adaptada al que establix el present decret.
3. Les ordenances o reglaments municipals poden establir requisits mínims de qualitat o disponibilitat dels mitjans amb què han de comptar les empreses funeràries, si bé estos requisits han de justificar-se d'acord amb objectius de qualitat del servici, i han de ser proporcionals a la població i l'índex de mortalitat del municipi, sense que, en cap cas, directament o indirectament, puguen suposar una restricció a la lliure concurrència entre empreses funeràries.
Article 3. Competències de la Generalitat
Són competència de la Generalitat:
a) La inspecció sanitària d'empreses, instal·lacions i servicis funeraris, quan raons de salut pública ho aconsellen.
b) L'acreditació del personal apte per a exercir les funcions de preparació, tractament, conservació i embalsamament de cadàvers.
c) L'homologació de mitjans materials utilitzats per a la prestació de servicis funeraris.
Article 4. Competència del Registre Civil
La comprovació de les defuncions i la confirmació i inscripció en el Registre Civil s'han de fer d'acord amb el que establix la normativa vigent en esta matèria.
Article 5. Autoritzacions judicials
Les autoritzacions previstes en este reglament es fan sense perjuí de les autoritzacions judicials que corresponguen segons la legislació vigent.
Article 6. Definicions
Per a este reglament s'entén per:
a) Cadàver: el cos humà durant els cinc primers anys següents a la mort. Este termini es computa des de la data de la mort que figure en la inscripció de la defunció en el Registre Civil.
b) Cementeri: el recinte tancat adequadament habilitat per a inhumar restes humanes, que compta amb l'autorització sanitària corresponent i la resta de requisits reglamentaris.
c) Cremació o incineració: la reducció a cendres del cadàver, de restes humanes o de restes cadavèriques, per mitjà de la calor.
d) Conducció: el transport d'un cadàver, criatura abortiva o membre procedent d'amputació, en fèretre o caixa de restes, des del domicili mortuori, lloc de l'avortament o de l'amputació, fins al cementeri o lloc d'incineració, sempre que ambdós llocs estiguen dins de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
e) Depòsit de cadàvers: la sala o dependència, annexa generalment a un centre hospitalari, cementeri o tanatori, destinada al depòsit temporal de cadàvers, de restes cadavèriques, de criatures abortives o de membres procedents d'amputacions, que no s'han de vetlar.
f) Domicili mortuori: lloc on s'ha produït un òbit i roman el cadàver fins al moment de ser conduït a una destinació final. Tenen esta consideració el lloc on es produïx l'òbit, així com els tanatoris i els depòsits de cementeris.
g) Empresa funerària: persona física o jurídica que, prèviament autoritzada per a això, presta l'activitat de servicis funeraris sota qualsevol forma de gestió admesa en dret, i s'encarrega d'actuar davant de l'administració Pública competent per a l'obtenció dels permisos necessaris i la resta de requisits exigits en la normativa aplicable, des que es produïx l'òbit fins a la destinació final del cadàver.
h) Fèretre i caixa de restes: caixa per a depositar el cadàver i les restes cadavèriques, respectivament, que s'ajuste a les condicions tècniques previstes en este reglament.
i) Forn crematori o d'incineració: instal·lació composta d'un o diversos forns per a la incineració de cadàvers, de restes humanes o de restes cadavèriques.
j) Forn crematori de cementeri: instal·lació destinada específicament a la destrucció de roba i la resta d'objectes que procedisquen de l'evacuació i neteja de sepultures, i que no siguen restes humanes, cadàvers o restes cadavèriques.
k) Lloc d'etapa: es consideren com a llocs d'etapa els tanatoris i els llocs públics o privats on el cadàver haja de romandre depositat per a la pràctica de servicis religiosos o cerimònies laiques d'acord amb els costums locals.
l) Putrefacció: procés que conduïx a la transformació de la matèria orgànica per via autolitiva per mitjà de l'atac al cadàver per microorganismes i fauna complementària auxiliar.
m) Pràctica sanitària sobre cadàvers: qualsevol tipus de manipulació sanitària que es fa sobre els cadàvers, fora de les destinades a l'obtenció de peces anatòmiques i teixits per a trasplantaments.
n) Restes cadavèriques: el que queda del cos humà després del procés de transformació de la matèria orgànica i, en tot cas, una vegada transcorreguts cinc anys des de la mort.
o) Restes humanes: parts del cos humà d'entitat suficient procedents d'avortaments, mutilacions, operacions quirúrgiques o autòpsies, dissecció o treballs científics.
p) Sepultura: qualsevol lloc destinat a la inhumació de cadàvers o restes cadavèriques dins d'un cementeri o en lloc degudament autoritzat. S'inclou en este concepte:
1. Fossa: excavacions practicades directament en terra.
2. Nínxol: cavitats d'una construcció funerària per a la inhumació d'un o més cadàvers o restes cadavèriques, construïdes artificialment, que poden ser subterrànies o aèries, tancades amb una llosa o barandat.
3. Tomba: lloc soterrat d'inhumació d'un o més cadàvers o restes cadavèriques, cobert per una llosa i integrat per un o més nínxols.
4. Panteó: monument funerari destinat a la inhumació de diferents cadàvers o de restes cadavèriques, integrat per un o més nínxols.
5. Mausoleu: tomba monumental o conjunt monumental de tombes
6. Columbari: construcció funerària amb nínxols per a depositar les urnes amb cendres.
7. Cripta: volta subterrània d'una església que servix de sepultura i que comprén un o més nínxols.
q) Tanatoestètica: conjunt de tècniques de cosmètica i modelatge que permeten millorar l'aparença del cadàver.
r) Tanatopràxia: conjunt de tècniques aplicades al cadàver que retarden o impedixen els fenòmens de putrefacció. Tenen esta consideració les següents tècniques:
La refrigeració, mètode que, mentre actua, retarda el procés de putrefacció del cadàver per mitjà del descens artificial de la temperatura dins dels límits previstos en l'article 38.1 del present reglament.
La congelació, que és el mètode de conservació del cadàver per mitjà de la hipotèrmia, segons que establix l'article 38.1 del present reglament.
La conservació transitòria, mètode que, per mitjà de l'aplicació de substàncies químiques, retarda el procés de putrefacció.
L'embalsamament, mètode que impedix l'aparició de fenòmens de putrefacció
s) Tanatori: establiment funerari habilitat com a lloc d'etapa del cadàver entre el lloc de defunció i el d'inhumació o cremació, degudament preparat per a la realització de pràctiques de tanatopràxia i tanatoestètica, i per a l'exposició dels cadàvers.
t) Trasllats: transport del cadàver o resta cadavèrica des del domicili mortuori, tanatori, cementeri o lloc de soterrament autoritzat, segons el cas, fins al lloc d'inhumació o incineració, quan un dels dos llocs estiga fora del territori de la Comunitat Autònoma Valenciana. Així mateix, es considera trasllat el transport en idèntiques circumstàncies a les anteriors quan es tracte de cadàvers exhumats, o de criatures abortives i membres.
CAPÍTOL II
Destinació final dels cadàvers i restes
humanes i la seua classificació
Article 7. Destinació final dels cadàvers
La destinació final de tot cadàver serà:
a) El soterrament en cementeri o lloc autoritzat.
b) La incineració o cremació.
c) La immersió en alta mar, en els supòsits legalment previstos.
d) La utilització per a fins científics i d'ensenyança, d'acord amb les disposicions vigents.
e) La preservació, per mitjà de les pràctiques previstes en este reglament o de les que reglamentàriament autoritze la Conselleria de Sanitat.
Article 8. Destinació final de les criatures abortives i de restes humanes
1. També tindran una de les destinacions expressades en l'article anterior les restes humanes procedents d'avortaments, amputacions i intervencions quirúrgiques, així com les criatures abortives, sense un altre requisit en l'orde sanitari que el certificat mèdic que n'acredite la causa i procedència.
2. En el cas que el metge firmant del certificat deduïsca l'existència de possibles riscos de contaminació, contagi o radiacions, ho posarà en coneixement de la Conselleria de Sanitat, que adoptarà les mesures oportunes.
Article 9. Classificació dels cadàvers
Per a este reglament, els cadàvers es classifiquen en dos grups, segons les causes de defunció:
Grup I: la causa de la mort representa un risc sanitari tant de tipus professional per al personal funerari com per al conjunt de la població, com ara el còlera, carboncle, ràbia, pesta, febra hemorràgica causada per virus, encefalitis de Creutzfeldt-Jacob, diftèria, àntrax, i contaminació per productes radioactius i aquelles altres causes que, en el seu moment, puga determinar l'autoritat sanitària de forma general, o les que, en atenció a circumstàncies epidemiològiques concretes, determine l'alcalde del municipi afectat, o l'òrgan autonòmic de Sanitat, si l'abast territorial d'estes circumstàncies excedix l'àmbit territorial del terme municipal.
Grup II: quan la causa de la mort no estiga inclosa en el grup anterior.
Article 10. Regles generals
1. Es prohibix la conducció, la inhumació i la incineració de cadàvers sense un fèretre de les característiques que s'indiquen en este reglament, a excepció dels casos de greus anormalitats epidemiològiques o de catàstrofes i dels altres previstos en este reglament.
2. En supòsits de greus anormalitats epidemiològiques, l'alcalde del municipi afectat pot autoritzar que s'efectuen inhumacions sense fèretre, en les condicions que es determine. En el cas que la anormalitat o la catàstrofe excedisca del terme municipal, correspon a l'òrgan autonòmic de Sanitat autoritzar les inhumacions sense fèretre i determinar-ne les condicions. Ambdues autoritats han de ser informades, immediatament, de les decisions que puguen haver adoptat cada una d'elles en l'exercici de les seues competències.
Article 11. Classes de fèretres
1. Per a la seua utilització obligatòria, segons corresponga en cada cas, els fèretres poden ser dels tipus següent:
a) Comú: construït en fusta, aglomerat o un altre material biodegradable de característiques semblants, autoritzat d'acord amb el que preveu l'apartat 2 d'este article, d'un mínim de 15 mil·límetres de gruix, sense clevills i amb les parts sòlidament unides entre si.
b) Especial o de trasllat: estarà compost per dos caixes. L'exterior, de característiques anàlogues a les dels fèretres comuns, amb un gruix mínim de 20 mil·límetres i reforçada. La interior pot ser de làmines de plom o de zinc de 0'30 mil·límetres com a mínim, soldades entre si, o de qualsevol altre material que complisca tècnicament els requisits d'estanquitat.
Els fèretres especials han de ser preparats de manera que impedisquen els efectes de la pressió dels gasos en el seu interior per mitjà de l'aplicació de filtres depuradors i altres dispositius adequats.
c) Fèretres per a incineració: les seues condicions estan fixades per les necessitats d'eliminació de residus aliens al cadàver i per les del forn crematori. En este cas, cal ajustar-se a les indicacions dels responsables de cementeris i crematoris i, si no n'hi ha, dels fabricants de fèretres.
d) Caixes per a restes cadavèriques, restes humans procedents d'avortaments, amputacions i intervencions quirúrgiques: han de ser metàl·liques o de qualsevol altre material impermeable o impermeabilitzat. Les dimensions han de ser les necessàries per a contindre-hi adequadament les restes.
2. La inclusió de nous tipus de materials per a la fabricació dels fèretres esmentats en l'apartat anterior requerix l'homologació o autorització sanitària prèvia de l'òrgan autonòmic competent. En tot cas, no es pot emprar cap tipus de material, revestiment, bossa o semblant de característiques impermeables que impedisquen la putrefacció normal dels cadàvers, llevat de les especificacions de l'article 11.1.d).
CAPÍTOL III
Tractament del cadàver
Article 12. Inhumació del cadàver
1. La inhumació d'un cadàver pot fer-se una vegada obtingudes la certificació mèdica de defunció i la llicència de soterrament, transcorregudes més de 24 hores de la defunció i abans que en faça 48.
2. En els casos en què prèviament es practicara l'autòpsia o s'obtingueren òrgans per a trasplantaments, es pot autoritzar la inhumació del cadàver abans que transcórreguen 24 hores.
3. En la determinació dels terminis màxims per a procedir a la destinació final del cadàver no computa el període durant el qual un cadàver haja sigut refrigerat, amb un màxim de 48 hores, o congelat, amb un màxim de 96 hores, en unes instal·lacions adequades per a estes finalitats, degudament autoritzades.
Article 13. Lloc d'inhumació
Les inhumacions de cadàvers es verificaran sempre en cementeris o en llocs de soterrament degudament autoritzats. En este cas, es requerirà l'adopció de les condicions higienicosanitàries fixades pel present Reglament i la seua normativa de desplegament.
Article 14. Supòsit d'inhumació immediata
1. Sense perjuí del que preveu l'article 12, quan existisquen raons sanitàries que aconsellen la inhumació immediata d'un cadàver, l'alcalde del municipi ha d'ordenar que el transporten urgentment al depòsit de cadàvers del cementeri de la mateixa localitat, excepte en els casos d'intervenció judicial, per a fer-ne la inhumació tan prompte com siga possible. Quan les raons sanitàries determinants de la inhumació immediata tinguen una incidència territorial que excedisca d'un terme municipal, la competència per a ordenar la conducció immediata correspon a l'òrgan autonòmic de Sanitat.
2. Els cadàvers contaminats per productes radioactius han de ser objecte del tractament especial que acorde l'organisme competent en la matèria.
Article 15. Utilització de fèretres
1. D'acord amb l'article 10, es prohibix la conducció, el trasllat i el soterrament o la incineració de cadàvers sense el fèretre de les característiques definides en este reglament. No obstant això, i sense perjuí del que disposa l'article 26 per al cas de donants de teixits o d'òrgans, per al cas de cadàvers de persones mortes fora del seu domicili (hotels, clíniques, vies públiques), pot fer-se'n la conducció fins al centre sanitari habilitat o fins al tanatori, introduïts en un sudari impermeable amb tancament de cremallera i transportats en una llitera adequada per a això. Una vegada es troben en el tanatori o domicili mortuori s'han de depositar en fèretres reglamentaris.
2. Cada fèretre ha de contindre exclusivament el cadàver per al qual es va autoritzar la inhumació, excepte en els casos següents:
a) Mares i criatures abortives o nounats, morts ambdós en el moment del part.
b) Catàstrofes.
c) Greus anormalitats epidemiològiques.
3. En els supòsits b) i c) de l'apartat anterior, la inhumació de dos o més cadàvers en el mateix fèretre ha de ser autoritzada o ordenada per l'alcalde del municipi afectat. En el cas que la catàstrofe o la anormalitat epidemiològica afecte més d'un municipi, correspon a l'òrgan autonòmic de sanitat autoritzar o ordenar la inhumació de dos o més cadàvers en el mateix fèretre. Ambdues autoritats han de ser informades, immediatament, de les decisions que puguen haver adoptat cada una d'elles fent ús de les competències respectives.
4. Els fèretres, una vegada tancats, no es podran obrir excepte per orde judicial o a petició dels familiars, sempre que es faça en un tanatori, i sempre que es tracte de cadàvers del grup II, segons la classificació establida en l'article 9. En estes mateixes condicions pot ser autoritzat el canvi de fèretres i en queda prohibida en tot cas la reutilització.
Article 16. Requisits d'autorització dels crematoris
1. Els cadàvers poden ser incinerats amb independència de la causa de la mort, excepte els que puguen presentar contaminació per productes radioactius. Si el cadàver continguera elements termoactius, els familiars del difunt tenen l'obligació de declarar-ne l'existència en el cadàver i ha de fer-se'n l'extracció abans de la incineració.
2. Les urnes en què es depositen les cendres que resulten d'una incineració han de permetre identificar el difunt a qui corresponguen. El transport de les urnes de cendres, o el seu depòsit posterior, no estan subjectes a cap exigència de tipus sanitari, i poden ser depositades en un lloc habilitat per a això en els cementeris o escampades a l'aire lliure, a excepció de les vies públiques i la resta de llocs on existisca una restricció específica.
3. La sol·licitud d'incineració es dirigirà a l'entitat responsable del forn crematori, i s'acompanyarà del certificat mèdic de defunció i fotocòpia diligenciada de la llicència de soterrament i, en cas de cadàver intervingut judicialment, de la resolució del jutge competent que no s'oposa a efectuar la incineració.
Article 17. Autoritzacions administratives per a l'obertura de forns d'incineració de cadàvers
1. Els forns crematoris o d'incineració de cadàvers estan subjectes a l'autorització de l'ajuntament o si és el cas ajuntaments, que corresponga, amb un informe previ favorable de caràcter sanitari de la Conselleria de Sanitat.
2. Finalitzades les obres, l'empresa instal·ladora ho ha de comunicar a l'ajuntament corresponent, el qual ha de comprovar si s'han observat les condicions del projecte i les imposades en l'informe autonòmic, si fóra el cas. Feta esta comprovació, l'ajuntament pot posar en funcionament les instal·lacions o autoritzar-ne el funcionament.
3. Transcorregut un mes des de la recepció de la comunicació de finalització de les obres sense que s'haja dictat una resolució expressa d'obertura, s'entén estimada la petició.
Article 18. Obligacions de l'entitat responsable dels crematoris
1. L'entitat responsable de la incineració ha de disposar d'un llibre-registre d'incineracions de cadàvers, de restes humanes i de restes cadavèriques. En este llibre s'han d'anotar tots els servicis prestats, amb especificació del nom, cognoms i número del document nacional d'identitat o document equivalent del difunt i de la data de la incineració; en el cas de restes humanes s'ha de fer constar la peça i el nom de la persona a qui pertanga.
2. Quant a la utilització de fèretres per a incineració, cal ajustar-se al que preveu l'article 11.1.c).
3. Es prohibix la reutilització dels fèretres que no s'incineren en la cremació, que seran destruïts immediatament.
Article 19. Condicions higienicosanitàries dels crematoris
1. En els municipis on hi haja instal·lat un forn incinerador de cadàvers, es regularà la prestació del servici d'acord amb el que preveu este reglament i la resta de normativa aplicable.
2. Els crematoris han de reunir les condicions higienicosanitàries adequades per al fi que es destinen i, com a mínim, els següents requisits generals:
a) Ubicació: ha de ser en un edifici independent exclusiu per a usos funeraris i activitats afins o complementàries que servisquen per a la millor prestació del servici. En estes instal·lacions també poden ubicar-se les oficines i seus socials de l'empresa prestadora amb tots els seus servicis empresarials, sempre que estos no afecten negativament la prestació del servici. Els crematoris també poden ubicar-se en cementeris o tanatoris.
b) Dependències: antesala amb sala d'espera i neteges per al públic, i sala de despedides des d'on es pot presenciar la introducció del fèretre en el forn crematori.
c) Personal i equipament: ha de disposar del personal, i del material i equipament necessari i suficient per a atendre els servicis oferits, garantint un nivell d'higiene adequat.
d) Vestuaris, neteges i dutxes per al personal.
Article 20. Prohibició
No es pot derruir, o utilitzar per a altres fins, cap construcció funerària destinada a la inhumació de cadàvers abans del transcurs de dos anys des de l'última inhumació, si es tracta de cadàvers compresos en el grup II de l'article 9 del present reglament, o de cinc anys si es tracta de cadàvers del grup I, excepte amb autorització de l'alcalde del municipi corresponent, amb un informe previ de la Conselleria de Sanitat o per mitjà d'autorització judicial.
Article 21. Autorització
1. L'alcalde del municipi corresponent, sense perjuí del que preveu l'article anterior, per causes d'interés general o salut pública, pot autoritzar l'exhumació de cadàvers o de restes cadavèriques que hagen de ser immediatament reinhumats o incinerats dins del mateix cementeri.
2. L'exhumació de cadàvers o de restes cadavèriques que hagen de ser conduïts o traslladats a un altre cementeri requerix l'autorització de la Conselleria de Sanitat. En este cas, els servicis municipals o els dependents dels Departaments de Sanitat, segons siga procedent, han de comprovar l'estat en què es troba el cadàver i, tenint en compte les circumstàncies concurrents, han de determinar les mesures higienicosanitàries adequades i poden acordar la substitució del fèretre o de la caixa exterior si no es trobaren en bon estat, en el supòsit de cadàvers inhumats en fèretres especials.
3. De les actuacions efectuades pels servicis municipals o autonòmics s'ha d'alçar acta, el contingut de la qual s'ha de determinar reglamentàriament. L'acta s'ha de conservar pels servicis administratius del cementeri i anotar-se en el llibre registre.
Article 22. Procediment
1. La sol·licitud d'exhumació ha de presentar-se davant de l'organisme competent d'acord amb el que preveuen els articles anteriors, acompanyada de certificat literal de defunció i de la llicència de soterrament.
2. L'autoritat competent ha de notificar a les persones interessades, a través dels servicis funeraris corresponents, el dia i l'hora de la pràctica de l'exhumació.
3. Transcorregut un mes des de la presentació de la sol·licitud sense que s'haja dictat una resolució que autoritza l'exhumació, s'entén que esta ha sigut estimada.
4. L'autorització d'exhumació pot suspendre's o denegar-se, entre altres causes, per condicions climatològiques extremes.
5. En qualsevol cas, el termini màxim que ha de transcórrer des de l'exhumació fins a la reinhumació d'un cadàver no pot excedir les quaranta-huit hores.
CAPÍTOL IV
La conducció i el trasllat de cadàvers
Article 23. Conducció i transport de cadàvers i restes cadavèriques dins de la Comunitat Autònoma Valenciana
1. Els cadàvers sense inhumar del Grup II de l'article 9 poden ser conduïts en fèretres comuns dins del territori de la Comunitat Autònoma Valenciana i han de ser transportats en fèretre de trasllat quan el transport tinga lloc passades les 48 hores des de la defunció o la destinació final estiga fora del territori de la Comunitat Autònoma Valenciana, excepte si es tracta de províncies limítrofes. En els casos en què es donen circumstàncies excepcionals, el facultatiu que certifique la defunció, o en el cas de cadàvers sotmesos a autòpsia el facultatiu que l'haja feta, ha d'establir les condicions de trasllat i inhumació.
2. Les restes cadavèriques, les criatures abortives i membres procedents d'amputacions s'han de transportar en caixes de restes.
Article 24. Comunicació del trasllat de cadàvers sense inhumar i prohibicions de trasllat de cadàvers o restes cadavèriques exhumats
1. No es poden fer trasllats de cadàvers classificats en el grup I, excepte quan s'utilitze fèretre especial i s'obtinga l'autorització prèvia de la Conselleria de Sanitat. Igualment es requerix autorització prèvia quan es tracte del trasllat previst en l'article 21.2 d'este reglament, i, en este cas, l'autorització de trasllat s'entén concedida amb la d'exhumació.
2. No necessiten autorització sanitària els trasllats o conduccions de cadàvers sense inhumar, de criatures abortives o membres procedents d'amputacions, bé siguen de persones vives o de cadàvers classificats en el grup II de l'article 9, així com les restes cadavèriques. Tampoc no en necessiten els trasllats a províncies limítrofes al territori de la Comunitat Autònoma Valenciana.
3. En els casos del paràgraf anterior, l'empresa funerària ha de comunicar el trasllat a l'autoritat autonòmica sanitària de la província en què s'origine, per mitjà del model de comunicació que es determine reglamentàriament, al qual s'ha d'adjuntar una còpia del certificat de defunció. Quan es faça alguna pràctica sanitària sobre el cadàver s'ha d'adjuntar, a més a més, la certificació a què es referix l'article 36 d'este reglament.
Article 25. Mitjans de conducció i trasllat de cadàvers i de restes cadavèriques
1. La conducció i trasllat de cadàvers i restes cadavèriques es pot fer utilitzant algun dels següents mitjans de locomoció:
a) Vehicles automòbils proveïts de la corresponent autorització per a la prestació del servici de transport funerari, d'acord amb la normativa vigent
b) Furgons de ferrocarril de les característiques que assenyalen els organismes competents
c) Barcos i avions d'acord amb les normes que regisquen en els convenis internacionals i que exigisquen les companyies aèries o de navegació marítimes.
d) Qualsevol altre mitjà de transport que, amb caràcter excepcional, puga ser autoritzat per l'autoritat competent. La competència per a atorgar esta autorització correspon a l'alcalde del municipi corresponent quan la destinació final del cadàver siga la mateixa localitat per als cadàvers del grup II, i a la Conselleria de Sanitat en els altres casos.
2. No es pot fer la conducció i el trasllat de cadàvers i restes cadavèriques en ambulàncies, taxis o cotxes de lloguer o de particulars, o en qualsevol altre mitjà que no estiga inclòs en l'apartat anterior.
Article 26. Conducció en cas de donació d'òrgans i teixits
1. En el territori de la Comunitat Autònoma Valenciana, quan el cadàver haja de ser objecte d'extracció d'òrgans per la condició de donant d'òrgans i teixits de la persona que va ser, no és obligatòria la conducció i el trasllat de cadàvers en fèretre i vehicle mortuori.
2. En el supòsit anterior, el transport es pot fer immediatament al moment de la defunció, des del lloc en què haja ocorregut fins al centre sanitari on s'haja de fer l'extracció d'òrgans i teixits, en un vehicle autoritzat per al transport sanitari, i en un termini màxim de quatre hores des de la defunció. En estos casos no és necessari depositar el cadàver en un fèretre, però han d'adoptar-se les consideracions sanitàries adequades condicionant el cadàver amb material impermeable.
3. El règim anterior procedix quan el lloc de defunció i el centre sanitari es troben en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana.
Article 27. Requisits generals
1. No té el caràcter de trasllat la conducció de cadàvers que es facen per orde judicial.
2. El trasllat o la conducció d'un cadàver del grup II per via aèria necessita que, amb caràcter previ, se'n faça, com a mínim, la conservació transitòria. Si la duració del trasllat és superior a 72 hores des de la pràctica de la tanatopràxia fins a la inhumació o incineració, el cadàver s'ha d'embalsamar necessàriament.
3. La conducció o trasllat de cadàvers conservats transitòriament o embalsamats ha de fer-se per mitjà de fèretre de trasllat.
Article 28. Característiques tècniques dels vehicles
Per a l'atorgament de l'autorització per a la prestació del servici de transport funerari, els vehicles han de complir les característiques tècniques següents:
a) La distància existent des del final de la cabina del conductor fins a la porta posterior del vehicle, és a dir, l'habitacle, ha de ser la suficient per a contindre el fèretre i facilitar-ne la manipulació.
b) La separació de la cabina i l'habitacle ha de ser estanca
c) L'habitacle del fèretre, fins i tot els elements d'ornament, han de ser construïts amb material impermeable i de fàcil neteja i desinfecció.
Article 29. Prohibicions durant la conducció o el trasllat de cadàvers
Durant l'itinerari de conducció o trasllat d'un cadàver no es poden establir etapes de permanència del cadàver, excepte en els llocs d'etapa, definits en l'article 6 del present Reglament, o quan hi haja una autorització expressa de la Conselleria de Sanitat.
CAPÍTOL V
L'embalsamament, conservació transitòria i altres pràctiques sanitàries sobre cadàvers i restes cadavèriques
Article 30. Regles generals
1. Les operacions de tanatopràxia i tanatoestètica sobre cadàvers, excepte la refrigeració, han de fer-se sempre amb posterioritat a l'emissió del certificat de defunció i de la inscripció de la mort en el Registre Civil.
2. Les autòpsies han de practicar-se d'acord amb la normativa reguladora de la matèria.
3. L'autòpsia no judicial amb finalitat d'investigació científica i la utilització de cadàvers per a l'ensenyança només poden fer-se en els casos i en les circumstàncies previstes en les disposicions vigents.
4. Sobre els cadàvers de donants d'òrgans, peces anatòmiques o teixits es poden fer els diversos mitjans de tanatopràxia previstos en el present reglament, immediatament després de realitzades les corresponents extraccions.
Article 31. La refrigeració i congelació de cadàvers
1. Perquè un cadàver puga ser sotmés a refrigeració han d'haver transcorregut, almenys, quatre hores des de la confirmació mèdica de la defunció.
2. El termini màxim al qual un cadàver pot ser sotmés a refrigeració és de sis dies, a excepció dels que es troben a disposició judicial. Per tant, una vegada transcorregut eixe termini ha de ser inhumat o incinerat immediatament, o, si no pot ser, congelat, embalsamat o conservat transitòriament.
Article 32. L'embalsamament i la conservació transitòria
1. Les pràctiques d'embalsamament i de conservació transitòria s'han de fer abans de transcorregudes les 48 hores següents a la defunció.
2. Quant als cadàvers sotmesos a refrigeració i congelació, el termini assenyalat en l'apartat anterior es computa des del moment que el cadàver s'extrau de la cambra frigorífica.
Article 33. Obligatorietat de la tanatopràxia
1. La conservació transitòria d'un cadàver és obligatòria quan la inhumació o incineració s'hagen de fer després d'haver transcorregut 48 hores des de la defunció, o en el supòsit previst per a l'exposició pública del cadàver o quan per raons sanitàries ho determine el metge tanatòleg responsable de les pràctiques.
2. L'embalsamament d'un cadàver ha de ser, així mateix, obligatori quan haja de ser inhumat o incinerat transcorregudes 72 hores des de la defunció.
3. En la determinació dels terminis anteriors no computa el període durant el qual el cadàver haja estat refrigerat o congelat, d'acord amb l'article 31.2 d'este reglament.
Article 34. Temps màxim abans de donar destinació final al cadàver
Els cadàvers embalsamats i els conservats transitòriament no poden romandre en el domicili mortuori per un període superior a les 96 hores i 72 hores, respectivament. Transcorregut este termini han de ser conduïts immediatament a la seua destinació final.
Article 35. Personal habilitat per a fer operacions de tanatopràxia i de tanatoestètica
1. Les operacions d'embalsamament i de conservació transitòria sobre cadàvers han de ser realitzades per un metge designat lliurement per la família del difunt, i requerixen una autorització de la Conselleria de Sanitat, sense perjuí de l'autorització judicial que puga ser necessària, d'acord amb la legalitat vigent. No obstant això, les pràctiques de restauració amb fins estètics poden ser efectuades per personal ben acreditat, qualificat i informat documentalment de les causes de defunció.
2. L'acreditació dels professionals que duguen a terme qualsevol de les pràctiques previstes en este capítol l'atorgarà la Conselleria de Sanitat, que en desplegament d'este reglament fixarà els criteris i els requisits per a accedir a l'acreditació.
Article 36. Procediment
1. La sol·licitud d'autorització d'embalsamament o conservació transitòria l'ha de presentar un familiar o un representant degudament autoritzat, i s'hi ha d'adjuntar un certificat mèdic de defunció en què conste la data i l'hora de la mort, la llicència de soterrament i, si és el cas, el permís judicial per a l'embalsamament. En cas d'haver sigut conservat en cambra frigorífica, el certificat expedit per la persona responsable de la conservació.
2. S'entén estimada la petició si transcorre el termini de 12 hores comptat des de la recepció de la sol·licitud d'autorització a què fa referència l'apartat anterior i no s'hi ha dictat cap resolució.
3. Els metges o el personal acreditat que practiquen les operacions previstes en este capítol han d'emetre una acta de la pràctica mortuòria feta, de la qual es responsabilitzen, i han de remetre una còpia del certificat en un termini màxim de 24 hores a la Conselleria de Sanitat.
4. Els titulars de cementeris o tanatoris dotats de locals per a pràctiques sanitàries sobre cadàvers han de portar un llibre registre diari, numerat en totes les pàgines i diligenciat per la Conselleria de Sanitat, en el qual s'han d'anotar nom, cognoms i número del document nacional d'identitat, o document equivalent del difunt, data i hora de la intervenció, classe d'intervenció o pràctica, nom del metge i personal que hi ha actuat, i també la procedència i la destinació del cadàver.
Article 37. Autorització per a l'ús de restes cadavèriques amb fins docents o d'investigació
La Conselleria de Sanitat pot autoritzar l'ús de cadàvers amb finalitats docents o científiques, si ho demana prèviament un centre oficial d'ensenyança o investigació, i amb l'autorització expressa de la família del finat, que ha estat prèviament informada de manera fefaent. No es necessita cap autorització familiar per a restes cadavèriques que es troben en fossa comuna més d'un any.
Article 38. Definicions tècniques i condicions higienicosanitàries
1. Pel que fa a este reglament, la temperatura de refrigeració és la que oscil·la entre els 4 graus centígrads sobre zero i els 2 graus centígrads sota zero, i la de congelació s'establix en 18 graus centígrads sota zero.
2. Els paraments interiors de les cambres de refrigeració i congelació de cadàvers han de ser de material impermeable, de fàcil neteja i desinfecció, i s'han de mantindre en perfectes condicions d'higiene i salubritat. Estes instal·lacions han de disposar de sistemes de control permanent de temperatura.
3. Llevat que haja de sotmetre's a conservació transitòria o embalsamament, un cadàver només pot ser tret de la cambra de refrigeració o congelació per al trasllat immediat al cementeri o al lloc d'incineració.
4. La inhumació o incineració s'han de fer en temps no superior a les 6 hores des del moment d'eixida de la cambra o vehicle refrigerat corresponent, i han d'utilitzar un mitjà de transport que assegure que el cadàver no arriba a una temperatura superior als 12 graus centígrads.
5. Els locals on es duguen a terme pràctiques sanitàries sobre cadàvers han d'estar refrigerats de manera que es mantinguen a una temperatura de 18 graus centígrads. Les parets i els sòls han de ser impermeables i de fàcil neteja i desinfecció. Les unions dels barandats entre si i amb el sòl han de ser arredonides. El sòl ha de ser de material llis i antilliscant, amb un pendent superior a l'1% cap als desaigües.
6. Els locals assenyalats en l'apartat anterior han d'estar dotats dels elements següents:
a) Sistema de renovació d'aire que garantisca com a mínim 6 renovacions per hora.
b) Taula d'acer inoxidable o d'un altre material fàcilment llavable i desinfectable.
c) Utensilis necessaris per a fer les intervencions.
d) Piques amb preses d'aigua freda i calenta.
e) Material desinfectant.
f) Guants i tovalles d'un sol ús. Les tovalles es poden substituir per un eixugador de mans.
g) Servicis higiènics, vestidor i dutxes independents, annexos al local o locals de pràctiques sanitàries.
h) Cambres frigorífiques per a la conservació de cadàvers.
7. En el cas de conservació transitòria, la tècnica ha de consistir, com a mínim, en la introducció de substàncies conservadores líquides en les masses musculars i en les cavitats corporals. Quan no siga possible la introducció d'una substància líquida, pot substituir-se per un mètode de conservació en sec, a base de productes antisèptics.
8. En el cas de l'embalsamament, la tècnica ha de consistir, com a mínim, en la injecció intraarterial generalitzada d'un líquid fixador i conservador, el qual fa simultàniament el drenatge de la sang venosa, complementada amb la introducció en les grans cavitats del mateix líquid o d'un altre també conservador, i acaba amb el tapament dels orificis naturals. En cadàvers necropsiats, la tècnica ha de consistir, com a mínim, en l'extracció de tots els líquids corporals (sang, orina, contingut digestiu, etc.) i del paquet visceral que ha d'estar dins d'un líquid fixador durant un mínim de dotze hores. Tot seguit es procedix a la injecció intraarterial d'un líquid fixador i conservador, per a finalitzar amb el tapament dels orificis naturals.
9. Els residus que es generen en estes operacions han de ser manipulats i gestionats d'acord amb el que establix la legislació vigent sobre residus sanitaris.
CAPÍTOL VI
Els tanatoris
Article 39. Tanatoris
En matèria de tanatoris es considera vigent el Decret 12/1995, de 10 de gener, del Consell de la Generalitat, amb les modificacions següents:
a) La sala de tanatopràxia s'ha d'ajustar al que preveuen els articles 38.5 i 38.6 d'este reglament.
b) L'autorització dels tanatoris correspondrà als ajuntaments, amb un informe previ favorable de la Conselleria de Sanitat.
c) L'habilitació personal per a les operacions de tanatopràxia i tanatoestètica es regularà en la normativa de desplegament del present decret.
Article 40. Exposició del cadàver en llocs públics
1. Pot autoritzar-se l'exposició del cadàver en llocs públics, prèvia conservació transitòria, per un període no superior a 48 hores des que es va produir la defunció. La Conselleria de Sanitat fixarà les condicions sanitàries, si és el cas.
2. En casos excepcionals, i per causa justificada, pot autoritzar-se la pròrroga del termini establit en el paràgraf anterior fins a les 96 hores, sempre que les condicions de conservació o les circumstàncies meteorològiques no ho desaconsellen.
CAPÍTOL VII
Els cementeris
Article 41. Quantitat i característiques mínimes
Tots els municipis, independentment o associats, han de prestar el servici de cementeri, d'acord amb els requisits que establix este reglament. No obstant, el Consell de la Generalitat, a l'empara del que disposa la normativa de règim local, pot dispensar la prestació d'este servici si resultara impossible o de molt difícil compliment.
Article 42. Emplaçament dels cementeris de nova construcció
1. L'emplaçament de cementeris de nova construcció ha d'adequar-se al previst en el planejament urbanístic.
2. En tot cas, el terreny en què es pretenga l'emplaçament ha de reunir les condicions següents:
2.1. En l'entorn del terreny destinat a la construcció d'un cementeri ha d'establir-se un perímetre de protecció de 25 metres d'amplària, que quan hi haja planejament ha d'estar qualificat com a zona dotacional del nou cementeri.
Esta zona ha d'estar enjardinada i, en tot cas, lliure de qualsevol classe de construccions. No és necessari l'enjardinament quan l'entorn natural del cementeri no ho requerisca.
2.2. A partir del perímetre d'esta primera zona de protecció s'ha d'establir una segona zona de terreny de 225 metres d'amplària, en la qual únicament es poden autoritzar:
a) Instal·lacions de caràcter industrial no alimentàries o de servicis tècnics per a les infraestructures urbanístiques i d'equipament comunitari.
b) Vivendes unifamiliars.
c) Explotacions agropecuàries.
Estos tres tipus d'usos han de ser facultativament assignats en la redacció dels plans urbanístics, en funció de cada situació concreta en el municipi.
Article 43. Idoneïtat del terreny
1. La idoneïtat del terreny triat per a l'emplaçament d'un cementeri s'ha de comprovar per mitjà d'un estudi hidrogeològic.
2. L'estudi ha de definir el funcionament hidrogeològic del subsòl de la zona situada en l'entorn de l'emplaçament del cementeri, ha d'establir, a partir de les metodologies adequades, les litologies i estructures dels materials, el gruix de la zona no saturada, tipus de porositat i concloure sobre el risc potencial d'afectació de les aigües subterrànies.
Article 44. Ampliació de cementeris existents
1. L'ampliació d'un cementeri està subjecta als mateixos requisits d'emplaçament exigits als de nova construcció. No obstant, es pot autoritzar l'ampliació d'un cementeri si es manté una distància mínima de 50 metres respecte a les vivendes unifamiliars que hi haja.
2. Pel que fa a este reglament, s'entén per ampliació de cementeris tota modificació que comporte augment de superfície o l'ampliació del nombre total d'unitats de soterrament. La resta de modificacions té el caràcter de reforma.
3. L'estudi hidrogeològic referit en l'article anterior, únicament serà exigible en el cas que l'ampliació del cementeri es faça fora del recinte existent ja autoritzat.
4. La reforma de cementeris no està subjecta a les normes d'emplaçament regulades en els articles anteriors.
Article 45. Condicionants d'índole urbanística
1. Els plans generals han d'incloure, entre els documents informatius, un estudi sobre les necessitats de superfície en funció del nombre de defuncions previsibles que, en relació amb el servici de cementeri, es poden preveure en l'àmbit del planejament redactat.
2. Les diferents figures de planejament han d'ajustar-se, en el moment de la seua revisió, al que preveu este reglament sobre emplaçaments de cementeris.
3. En la tramitació de plans generals, de plans parcials i de plans especials, sempre que incidisquen directament o indirectament en les condicions d'emplaçament de cementeris, i una vegada aprovats inicialment per l'autoritat local, s'ha de sol·licitar un informe a la Conselleria de Sanitat.
Article 46. Documentació de l'expedient de construcció i ampliació de cementeris
1. Els expedients de construcció i ampliació de cementeris han d'incloure la documentació següent:
a) Informe urbanístic on conste que l'emplaçament del cementeri és el previst en el planejament urbanístic vigent. En el cas que no hi haja previsió d'emplaçament, és necessari l'informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme on conste que s'ha seguit el procediment específic per a ubicar este ús.
b) Estudi hidrogeològic del terreny, on consten les seues característiques de permeabilitat, la situació del nivell freàtic i/o els nivells de contaminació de possibles aqüífers i també la direcció del flux subterrani.
c) Projecte de construcció o ampliació que ha de contindre una memòria firmada per tècnic competent on es faça constar:
El lloc d'emplaçament.
L'extensió prevista de l'ampliació o nova construcció.
La distància en línia recta fins a la zona de població més pròxima.
Les comunicacions existents amb la zona urbana.
La distribució dels diferents servicis, recintes, edificis i jardins.
La memòria de les obres que s'han de fer i la classe de materials que han d'utilitzar-se en els murs i tancaments de les edificacions.
El nombre, tipus i característiques de les construccions funeràries destinades a inhumacions.
El sistema previst per a l'eliminació de rebutjos i residus sòlids i líquids.
2. Els expedients de reforma de cementeris han d'incloure la documentació anterior, excepte l'estudi hidrogeològic i l'informe urbanístic.
3. L'autorització administrativa d'un cementeri requerix l'informe sanitari vinculant sobre el projecte.
Article 47. Capacitat del cementeri
La capacitat que ha de tindre un cementeri ha de determinar-se en funció del nombre de defuncions ocorregudes en el terme municipal durant els últims anys, així com de la seua evolució. Cada cementeri, igualment, ha de disposar d'un nombre de sepultures que possibilite fer-se càrrec dels soterrars que es prevegen per als 20 anys següents a la construcció, i de terreny suficient per a poder incrementar este nombre de sepultures segons les necessitats previstes per als 25 anys següents.
Article 48. Instal·lacions mínimes
1. Tots els cementeris han de comptar, a més d'un nombre corresponent de sepultures, amb les instal·lacions següents:
a) Un local destinat al depòsit de cadàvers. Estos depòsits poden ser utilitzats com a sales d'autòpsies quan reunisquen les condicions previstes a continuació:
Sòl i parets de material impermeable, de fàcil neteja.
La unió del barandat i del sòl, i dels barandats entre si, ha de ser arredonida.
El sòl ha de tindre un pendent superior a l'1% en direcció al desaigüe.
Una taula d'autòpsies d'acer inoxidable o d'un altre material impermeable de fàcil neteja i desinfecció, amb desaigüe i aigua freda i calenta.
Instrumental necessari per a la realització de la intervenció i material per a la seua desinfecció.
Servicis sanitaris, vestidor i dutxes, independents i annexos a la sala d'autòpsia, per a ús exclusiu del metge forense i el personal auxiliar que efectue l'autòpsia.
b) Un sector destinat a l'enterrament de restes humanes procedents d'avortaments, d'intervencions quirúrgiques, de mutilacions i de criatures abortives.
c) Un ossari general destinat a recollir les restes provinents de les exhumacions la comporta de registre de les quals no ha de ser inferior a 0,4 x 0,4 metres.
d) Un forn destinat a la destrucció de robes i objectes que no siguen restes humanes i procedisquen de l'evacuació i neteja de l'interior de les sepultures.
e) Columbaris per a la col·locació d'urnes i una zona destinada a escampar les cendres procedents de les incineracions.
f) Instal·lacions d'aigua i servicis higiènics.
2. Cada cementeri ha de portar un llibre-registre oficial en què s'han d'anotar les dades que es determinen reglamentàriament i, entre altres:
a) Les inhumacions i exhumacions que es facen, amb especificació del número d'orde, el nom, cognoms i número del document nacional d'identitat del difunt o del titular de la resta, la data i l'hora de defunció i la causa.
b) Facultatiu que firma la defunció i el número de col·legiat, i acta oficial de defunció que especifique si la causa de la mort el fa ser un cadàver del grup I o II.
Les dades anteriors es poden registrar en suport informàtic.
Article 49. Condicions de les sepultures
1. En la construcció dels nínxols dels cementeris s'han d'observar les condicions següents:
a) Les dimensions internes dels nínxols han de ser de 0,90 metres d'amplària, 0,75 m. d'alçària i 2,60 m. de profunditat. Les de xiquets, de 0,50 m. per 0,50 m., amb una profunditat d'1,60 m.
b) El sòl dels nínxols ha de tindre un pendent mínim de l'1% cap a l'interior.
2. Per a la construcció de nínxols han d'utilitzar-se sistemes que garantisquen una certa estanquitat de l'estructura i que, al mateix temps, permeten la suficient ventilació per porositat. El sistema ha d'evitar l'eixida a l'exterior de líquids i olors i facilitar la destrucció del cos, aïllant totalment este procés del medi, per raons sanitàries i d'higiene.
3. Els nínxols que integren els blocs de nínxols, les fosses, les tombes, els mausoleus i els panteons han de complir també els requisits establits en els apartats anteriors.
4. En cap cas es poden construir nínxols nous sobre altres ja existents, si no és que esta eventualitat estiguera ja prevista en el projecte original per a una segona fase.
5. En el cas que s'utilitzen nínxols prefabricats prèviament homologats per l'òrgan autonòmic o estatal competent, la separació vertical i horitzontal dels nínxols ha d'estar donada per les característiques tècniques de cada sistema constructiu.
6. Els columbaris han de tindre com a mínim 0,40 metres d'amplària per 0,40 metres d'alçària i 0,60 metres de profunditat.
Article 50. Soterrament de cadàvers directament en terra
1. El soterrament de cadàvers directament en terra queda subjecte a les condicions següents:
a) Profunditat mínima de 2 metres, amplària de 0,80 metres i llargària de 2,5 metres com a mínim; amb separacions no inferiors a 0,5 metres entre fosses, i amb reserva de fosses de mesures especials.
b) Terreny amb una permeabilitat suficient o fet permeable per una capa de sauló d'un mínim de 40 cm. de gruixària o equivalent.
c) Utilització de sistemes que asseguren una certa estanquitat i, al mateix temps, permeten una ventilació suficient. El sistema ha d'evitar l'eixida a l'exterior de líquids i olors i facilitar la destrucció del cos, aïllant totalment este procés del medi, per raons sanitàries i d'higiene, i ha d'estar subjecte a la valoració establida en l'estudi hidrogeològic corresponent.
2. En el cas que s'utilitzen sistemes prefabricats, degudament homologats, la separació entre fosses està determinada per les mateixes condicions del model prefabricat i pel disseny del projecte tècnic realitzat per a la seua implantació.
Article 51. Autorització d'altres tècniques constructives i d'altres llocs de soterrament
1. La Conselleria de Sanitat pot autoritzar, per a les construccions funeràries destinades a inhumacions, tècniques constructives diferents de l'obra convencional, sempre que garantisquen que es produirà el procés de descomposició cadavèrica i de mineralització de les despulles en condicions higienicosanitàries i així s'acredite per mitjà dels informes i les proves tècniques adequades.
2. La Conselleria de Sanitat pot autoritzar, igualment, la construcció de panteons especials, com ara criptes i semblants, en esglésies, i en recintes diferents dels cementeris, amb un informe previ favorable de la Conselleria de Sanitat i d'informació pública per un termini de quinze dies. Finalitzada l'obra de construcció, el titular ho comunicarà a la direcció territorial de la Conselleria de Sanitat, la qual ha d'ordenar la realització de la visita d'inspecció de fi d'obra per a comprovar el compliment de les condicions sanitàries aplicables al cas.
3. El procediment s'adequarà a la normativa vigent de règim local.
Article 52. Concessió de sepultures
1. L'entitat propietària del cementeri adjudica, d'acord amb els seus reglaments aprovats i amb la legislació vigent de règim local, els diferents nínxols, fosses o mausoleus a les persones interessades. Si es tracta de cementeris públics les persones interessades adquirixen un dret d'ús que s'extingix d'acord amb el que establix la legislació aplicable. La mateixa naturalesa té el dret adjudicat quan el seu titular haja de construir la fossa o mausoleu funerari.
2. En el cas de cementeris privats, l'adquisició dels drets sobre nínxols, fosses o mausoleus s'adquirix o perd d'acord amb el que preveu el dret civil i este reglament.
Article 53. Declaració d'estat de ruïna de les sepultures
1. Les fosses, els nínxols i els mausoleus que amenacen ruïna són declarats en este estat per mitjà d'un expedient contradictori, en el qual es consideren part interessada les persones titulars del dret sobre les fosses, els nínxols o els mausoleus, com també, si és el cas, el titular del cementeri.
2. Es considera que les construccions estan en estat de ruïna quan no puguen ser reparades per mitjans normals o quan el cost de la reparació siga superior al cinquanta per cent del cost estimat a preus actuals per a la seua construcció.
3. Declarades en estat de ruïna les fosses, els nínxols o els mausoleus objecte de l'expedient, l'alcalde ha d'ordenar l'exhumació del cadàver per a la immediata inhumació en el lloc que determine el titular del dret sobre la fossa, el nínxol o el mausoleu que haja sigut declarat en estat de ruïna. Tot açò s'ha de comunicar abans de manera fefaent al titular. En el cas que el titular no dispose res, la inhumació s'ha de fer en la fossa comuna del mateix cementeri.
4. Acabada l'exhumació dels cadàvers, l'ajuntament ha d'enderrocar les fosses, els nínxols o els mausoleus declarats en estat de ruïna, de manera immediata i al seu càrrec. En els cementeris de titularitat privada, l'obligació de demolició correspon al titular, i, si este no ho fa, l'ajuntament ho pot executar a càrrec de l'obligat.
5. La declaració de l'estat de ruïna d'una fossa, un nínxol o un mausoleu comporta l'extinció del dret del seu titular. En conseqüència, tant l'exhumació per a la immediata inhumació com l'enderrocament de les fosses o el mausoleu no donen, per si mateixos, lloc a cap tipus d'indemnització.
Article 54. Suspensió de soterraments
En el cas que s'estime necessari per raons sanitàries o d'esgotament transitori o definitiu de la capacitat, els ajuntaments o els titulars dels cementeris afectats poden suspendre-hi els soterraments, amb un informe previ favorable de la Conselleria de Sanitat, sempre que proveïsquen el que faça falta per a no interrompre el servici.
Article 55. Clausura definitiva de cementeris
Sense perjuí del que establix la legislació que resulta dels convenis celebrats amb la Santa Seu i la resta d'esglésies, confessions i comunitats religioses, correspon a la Conselleria de Sanitat la competència per a autoritzar la clausura definitiva dels cementeris i el trasllat total o parcial de les restes, i ha de comunicar a l'ajuntament l'execució de la clausura dels cementeris sitis en el seu terme municipal.
Article 56. Canvi de destinació
Sense perjuí del que establix la legislació vigent, el canvi de destinació d'un cementeri requerix l'autorització prèvia de clausura i la seua execució.
Article 57. Compliment d'obligacions
1. Tots els cementeris i la resta de llocs autoritzats de soterrament, amb independència de quina siga la seua naturalesa jurídica i la seua titularitat, estan sotmesos al règim i als requisits sanitaris establits en este reglament.
2. Per al control del compliment de les condicions i requisits previstos en esta norma, es poden fer les inspeccions que es consideren necessàries, tant per la Conselleria de Sanitat com per altres òrgans autonòmics o municipals.
3. Tots els cementeris s'han de regir per un reglament de règim interior, que ha d'aprovar l'ajuntament respectiu, amb un informe previ favorable, sobre els aspectes sanitaris, de la Conselleria de Sanitat.
CAPÍTOL VIII
Les infraccions, sancions i règim sancionador
Article 58. Infraccions
Tenen la consideració d'infraccions d'acord amb el que preveu l'article 35 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, les accions i omissions següents:
1. Infraccions lleus
a) L'incompliment de l'obligació de les empreses funeràries de comunicar els trasllats de cadàvers a l'òrgan autonòmic competent.
b) L'incompliment de portar els registres establits en els articles 18.1, 36.4 i 48.2.
c) L'incompliment del que s'ha establit per als cotxes fúnebres en l'article 28.
2. Infraccions greus:
a) No tindre els llibres de registres que establixen els articles 18.1, 36.4 i 48.2.
b) Impedir l'actuació dels inspectors, degudament acreditats, en els establiments o instal·lacions regulats en este reglament
c) L'obertura d'un fèretre tancat sense les autoritzacions corresponents
d) L'incompliment del que s'ha establit per a l'exhumació de cadàvers o restes cadavèriques en els articles 21 i següents.
e) La conducció i trasllat de cadàvers en mitjans diferents dels previstos en l'article 25.
f) L'exposició de cadàvers en llocs públics sense l'autorització corresponent.
g) La reincidència en la comissió d'infraccions lleus en els últims tres mesos.
3. Infraccions molt greus:
a) El soterrament de cadàvers, restes cadavèriques, criatures abortives o membres procedents d'amputacions en lloc no autoritzat.
b) La realització de pràctiques de tanatopràxia en llocs o per personal no autoritzat.
c) La conducció, trasllat i soterrament de cadàvers sense el fèretre corresponent.
d) La reincidència en la comissió de faltes greus en els últims cinc anys.
Article 59. Sancions
1. Les accions i omissions constitutives d'infraccions, segons el que preveu l'article anterior són objecte de les sancions administratives corresponents, amb la instrucció prèvia del procediment corresponent, sense perjuí de les responsabilitats civils, penals o d'un altre orde que hi puguen concórrer.
2. Les infraccions a què es referix l'article 58 d'este reglament han de ser sancionades amb multa, d'acord amb el que disposa l'article 36 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat
3. En els supòsits d'infraccions molt greus el Consell de la Generalitat podrà acordar, d'acord amb el que disposa l'article 36.2 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, el tancament temporal de l'establiment, instal·lació o servici per un termini màxim de cinc anys.
Article 60. Òrgans competents per a la imposició de sancions