DECRET 195/2009, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual aprova la modificació del reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6138 de 05.11.2009 | |
| Número identificador: | 2009/12609 | |
| Referència Base de Dades: | 012480/2009 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 06.11.2009 Aquesta disposició afecta: Deroga: Modifica: Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Sanitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Sanitat Descriptors: Temàtics: reglament administratiu, control sanitari, cementiri, mort
DECRET 195/2009, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual aprova la modificació del reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell. [2009/12609]
Preàmbul
L'experiència obtinguda en l'aplicació del reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell, ha posat de manifest la necessitat de modificar-ne alguns preceptes, per a adaptar-los al progrés tecnològic i científic i als canvis culturals, sociològics i normatius.
Així, el que es pretén amb esta reforma és la millora dels aspectes tècnics del decret que, per la seua complexitat i transcendència pràctica, cal revisar per a adequar-los a la realitat social, eliminant així un control administratiu sanitari estricte que hui en dia no té justificació i agilitzant els procediments que ja hi ha que alentixen l'eficàcia i eficiència de l'Administració.
Això és així perquè s'han produït importants avanços tècnics en tot el que es relaciona amb les pràctiques de policia sanitària mortuòria, tant en el transport de cadàvers com en comunicacions, tècniques de tractament dels cadàvers, construccions, utilització de nous materials, etc., que fan que el que abans podia constituir un problema de salut pública, en l'actualitat ja no es considere així. En conseqüència, s'ha millorant l'eficiència en la gestió i el control, dotant els ajuntaments de més competències en esta matèria.
S'ha suprimit la competència de la Generalitat per a l'homologació de mitjans materials prevista en l'article 3, apartat c), del reglament, perquè en l'actualitat ja no hi ha les homologacions de mitjans materials, sinó que han sigut substituïts per certificats de conformitat emesos per organismes de control correctament autoritzats. En este sentit, s'han afegit en els articles 11, 38, 49 i 50 del reglament les referències a estos certificats de conformitat, per a adaptar-los a la nova realitat normativa.
En este context, es fa necessària l'aprovació d'este decret, que té com a objecte modificar determinats preceptes del reglament actual que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, per a facilitar la gestió de les administracions amb competència en la matèria, simplificar els tramites administratius, i adaptar el reglament a la nova realitat tant normativa com social.
D'altra banda, per raons d'agilitat i per a evitar la dispersió normativa en matèries de naturalesa semblant, s'ha considerat oportú substituir el Decret 12/1995, de 10 de gener, del Consell, que autoritza la instal·lació de tanatoris i regula els requisits que han de tindre per a funcionar, per la regulació de l'article 39 del reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, que substituïx aquella regulació, mantenint-ne les parts substancials.
Per tant, d'acord amb el que disposen els articles 31 i 33 de la Llei del Consell, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i després de la deliberació del Consell, en la reunió del dia 30 d'octubre de 2009,
Decrete
Article únic
S'aprova la modificació dels preceptes del reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell, que s'indiquen a continuació:
1. Article 2: es modifiquen els apartats 1 i 2.
2. Article 3: es modifica l'apartat b) i se suprimix l'apartat c).
3. Article 10: es modifica l'apartat 1 i s'afig un nou apartat 3.
4. Article 11: s'afig un segon paràgraf a la lletra c) de l'apartat 1 i es modifica l'apartat 2.
5. Article 16: es modifica el títol de l'article.
6. Article 17: es modifiquen el títol i l'apartat 1.
7. Article 18: es modifiquen el títol i l'apartat 1.
8. Article 19: es modifiquen el títol i els apartats 1 i 2, i s'afigen els apartats 3 i 4.
9. Article 20.
10. Article 21: es modifiquen el títol i els apartats 2 i 3 i s'afig l'apartat 4.
11. Article 22: es modifica el títol.
12. Article 23.
13. Article 24.
14. Article 29.
15. Article 31: se suprimix l'apartat 1.
16. Article 33: es modifica l'apartat 3.
17. Article 35: es modifiquen els apartats 1 i 2 i s'afig un nou apartat 3.
18. Article 36: es modifiquen els apartats 3 i 4.
19. Article 38: es modifica la lletra h) de l'apartat 6.
20. Article 39.
21. Article 40: es modifiquen els apartats 1 i 2.
22. Article 41: es modifica el títol.
23. Article 42: es modifiquen els apartats 1 i 2.
24. Article 43.
25. Article 44: es modifica l'apartat 1.
26. Article 45: se suprimix l'apartat 3.
27. Article 46: es modifica el títol i se suprimix l'apartat 3.
28. Article 48: es modifica la lletra d) de l'apartat 1.
29. Article 49: es modifica el títol i l'apartat 5.
30. Article 50: es modifica l'apartat 2.
31. Article 51: es modifiquen els apartats 1 i 2.
32. Article 54.
33. Article 55.
34. Article 56.
35. Article 57: es modifica l'apartat 3.
36. Article 58: es modifica la lletra b) de l'apartat 3.
37. S'introduïx com a annex I del reglament el model d'acta d'exhumació.
38. S'introduïx com a annex II del reglament el model de sol·licitud general en matèria de policia sanitària mortuòria.
Disposició transitòria
Única. Adaptació progressiva
Sense perjuí del que disposa la disposició final segona, les empreses funeràries, tanatoris i cementeris que hi ha a l'entrada en vigor d'este decret, i també els municipis que poden veure's afectats per la modificació del reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, han d'adaptar-se al que establix este decret de modificació en el termini d'un any des que entre en vigor.
Disposició derogatòria
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un d'inferior que s'oposen al que disposa este decret i, en especial, queda derogat el Decret 12/1995, de 10 de gener, del Consell, que autoritza la instal·lació de tanatoris en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana i regula els requisits que han de tindre estos establiments funeraris per a funcionar.
Disposicions finals
Primera. Desplegament normatiu
Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar, en l'àmbit de les seues competències, totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i l'execució d'este decret.
Segona. Entrada en vigor
Este decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 30 d'octubre de 2009
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Sanitat,
MANUEL CERVERA TAULET
Annex
El reglament que regula les pràctiques de policia sanitària mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell, queda modificat de la manera següent:
1. L'article 2 queda redactat de la manera següent:
«Article 2. Distribució competencial
1. Les facultats administratives en matèria de policia sanitària mortuòria corresponen a la Generalitat i als ajuntaments.
2. En concret, és competència dels ajuntaments:
a) L'autorització de cementeris i tanatoris, tant de construcció nova com, si és el cas, d'ampliació, reforma i clausura definitiva.
b) L'autorització de forns crematoris o d'incineració de cadàvers.
c) L'autorització de forns crematoris de cementeri.
d) L'autorització d'inhumació de cadàvers.
e) L'autorització de cremació o incineració de cadàvers.
f) El control sanitari de les empreses, les instal·lacions i els servicis funeraris regulats en este reglament.
g) I també les altres autoritzacions que determina este reglament.
Les competències dites es regulen a través d'una ordenança municipal, que s'ha d'adaptar al que establix este reglament.
3. Les ordenances o reglaments municipals poden establir requisits de qualitat o disponibilitat dels mitjans amb què han de comptar les empreses funeràries, si bé els requisits dits han de justificar-se d'acord amb objectius de qualitat del servici, i han de ser proporcionals a la població i l'índex de mortalitat del municipi. En cap cas, directament o indirectament, poden comportar una restricció a la lliure concurrència entre empreses funeràries».
2. L'article 3 queda redactat de la manera següent:
«Article 3. Competències de la Generalitat
Són competència de Generalitat:
1. La inspecció sanitària d'empreses, instal·lacions i servicis funeraris, quan ho aconsellen raons de salut pública.
2. L'acreditació per a la realització de pràctiques de tanatoestètica correspon a la Conselleria de Sanitat que, com a desplegament d'este reglament, ha de fixar els criteris i els requisits per a accedir a esta acreditació»
3. L'article 10 queda redactat de la manera següent:
«Article 10. Regles generals
1. Es prohibix la conducció, el trasllat, la inhumació i la incineració de cadàvers sense un fèretre de les característiques que indica este reglament, llevat dels casos d'anormalitats epidemiològiques greus o de catàstrofes, i dels altres previstos expressament en este reglament.
2. En els casos d'anormalitats epidemiològiques greus, l'alcalde del municipi afectat pot autoritzar que es facen inhumacions sense fèretre, en les condicions que es determinen. En el cas que la anormalitat o la catàstrofe excedisca el terme municipal, correspon a l'òrgan autonòmic de sanitat autoritzar les inhumacions sense fèretre i determinar-ne les condicions. Ambdós autoritats han de ser informades, immediatament, de les decisions que puga haver adoptat cada una fent ús de les competències respectives.
3. Els municipis han de facilitar un sepeli adequat, inclosos la conducció, el fèretre i la sepultura dels cadàvers, restes humanes i restes cadavèrics que hagen aparegut dins del terme municipal i no puguen ser identificats o no disposen de mitjans econòmics suficients per a costejar-los. En els casos en què intervinga l'Autoritat Judicial, se l'ha d'informar del moment i el lloc del soterrament, i això sense perjuí del que disposa l'article 5 d'este reglament».
4. L'article 11 queda redactat de la manera següent:
«Article 11. Classes de fèretres
1. Per a la utilització obligatòria, segons corresponga en cada cas, els fèretres poden ser dels tipus següents:
a) Comú: construït en fusta, aglomerat o un altre material biodegradable de característiques semblants, autoritzat d'acord amb el que preveu l'apartat 2 d'este article, d'un mínim de 15 mil·límetres de grossor, sense clavills i amb les parts sòlidament unides entre si.
b) Especial o de trasllat: està compost per dos caixes. L'exterior, de característiques anàlogues a les dels fèretres comuns, amb una grossària mínima de 20 mil·límetres i reforçada. La interior pot ser de làmines de plom o de zinc de 0,30 mil·límetres com a mínim, soldades entre si, o de qualsevol altre material que complisca tècnicament els requisits d'estanquitat.
Els fèretres especials han de ser condicionats de manera que impedisquen els efectes de la pressió dels gasos en l'interior per mitjà de l'aplicació de filtres depuradors i altres dispositius adequats.
c) Fèretres per a incineració: les condicions les fixen les necessitats d'eliminació de residus aliens al cadàver i les del forn crematori. En este cas, cal ajustar-se a les indicacions dels responsables de cementeris i crematoris i, si no n'hi ha, dels fabricants de fèretres.
En tots els casos, s'han de llevar ferramentes i la resta d'elements metàl·lics, i també adorns fabricats en resines o plàstics, abans de la introducció del fèretre al forn. Els fèretres han d'estar fabricats i decorats amb materials que no siguen susceptibles de formar compostos organoclorats o altament tòxics després de la combustió.
d) Caixes per a restes cadavèriques, restes humans procedents d'avortaments, amputacions i intervencions quirúrgiques: han de ser metàl·liques o de qualsevol altre material impermeable o impermeabilitzat. Les dimensions han de ser les necessàries per a contindre adequadament les restes.
2. La inclusió de nous tipus de materials per a la fabricació dels fèretres esmentats en l'apartat anterior requerix, si és procedent, l'obtenció dels certificats de conformitat emesos per organismes de control autoritzats dels previstos en la normativa d'infraestructures per a la qualitat i la seguretat industrial. En tots els casos, no es pot emprar cap tipus de material, revestiment, bossa o semblant de característiques impermeables que impedisquen la putrefacció normal dels cadàvers, excepte el que especifica l'article 11.1.d)».
5. L'article 16 queda redactat de la manera següent:
«Article 16. Incineració de cadàvers
1. Els cadàvers poden ser incinerats independentment de la causa de la mort, excepte els que puguen presentar contaminació per productes radioactius. Si el cadàver conté elements termoactius, els familiars del difunt tenen l'obligació de declarar-ne l'existència en el cadàver i s'han d'extraure abans d'iniciar la incineració.
2. Les urnes en què es depositen les cendres resultants d'una incineració han de permetre identificar el difunt a qui corresponguen. El transport de les urnes de cendres, o el depòsit posterior, no estan subjectes a cap exigència de tipus sanitari, poden ser depositades en un lloc habilitat per a això en els cementeris o escampades a l'aire lliure, llevat de les vies públiques i la resta de llocs on hi haja una restricció específica.
3. La sol·licitud d'incineració s'adreça a l'entitat responsable del forn crematori, i s'hi ha d'adjuntar el certificat mèdic de defunció i una fotocòpia diligenciada de la llicència de soterrament i, en el cas d'un cadàver intervingut judicialment, de la resolució del jutge competent en què manifesta que no s'oposa a la incineració».
6. L'article 17 queda redactat de la manera següent:
«Article 17. Autoritzacions administratives per a l'obertura de forns crematoris o d'incineració de cadàvers i forns crematoris de cementeri
1. Els forns crematoris o d'incineració de cadàvers, i també els forns crematoris de cementeri, estan subjectes a l'autorització de l'ajuntament o, si és el cas, els ajuntaments, corresponents, després d'un informe favorable en matèria de salut pública amb referència especial a la sanitat ambiental de la Conselleria de Sanitat.
2. Acabades les obres, l'empresa instal·ladora ho ha de comunicar a l'ajuntament, el qual ha de comprovar si s'hi han observat les condicions del projecte i les imposades en l'informe autonòmic, si és el cas. Feta esta comprovació, l'ajuntament pot posar en funcionament les instal·lacions o autoritzar-ne el funcionament.
3. Si transcorre un mes des de la recepció de la comunicació d'acabament de les obres i no s'ha dictat una resolució expressa d'obertura, s'entén estimada la petició».
7. L'article 18 queda redactat de la manera següent:
«Article 18. Obligaciones de l'entitat responsable dels forns crematoris o d'incineració de cadàvers
1. L'entitat responsable de la incineració ha de disposar d'un llibre registre d'incineració de cadàvers, de restes humanes i de restes cadavèriques. En este llibre s'han d'anotar tots els servicis prestats, amb l'especificació de nom, cognoms i número del Document Nacional d'Identitat o del document equivalent del difunt i de la data d'incineració; en el cas de restes humanes, s'ha de fer constar la peça i el nom de la persona a qui pertanga.
Les dades anteriors es poden registrar en un suport informàtic.
2. Quant a la utilització de fèretres per a la incineració, cal ajustar-se al que preveu l'article 11.1.c).
3. Es prohibix la reutilització dels fèretres que no s'incineren en la cremació, que han de ser destruïts immediatament».
8. L'article 19 queda redactat de la manera següent:
«Article 19. Condicions dels forns crematoris o d'incineració de cadàvers i forns crematoris de cementeri
1. En els municipis on hi haja instal·lat un forn crematori o d'incineració de cadàvers o un forn crematori de cementeri, s'ha de regular la prestació del servici d'acord amb el que preveuen este reglament i la resta de la normativa que s'aplica.
2. Els forns crematoris o d'incineració de cadàvers han de tindre les condicions higienicosanitàries adequades per al fi a què es destinen i, com a mínim, els requisits generals següents:
a) Ubicació: serà en un edifici independent exclusiu per a usos funeraris i activitats afins o complementàries que servisquen per a la prestació millor del servici. En estes instal·lacions també poden ubicar-se les oficines i seus socials de l'empresa prestadora del servici amb tots els seus servicis empresarials, sempre que no afecten negativament la prestació del servici. Els crematoris també es poden ubicar en cementeris o tanatoris.
b) Dependències: antesala amb sala d'espera i lavabos per al públic, i sala de comiats des d'on es pot presenciar la introducció del fèretre en el forn crematori.
c) Personal i equipament: ha de disposar del personal i del material i equipament necessaris i suficients per a atendre els servicis oferits, garantint un nivell d'higiene adequat.
d) Vestidors, lavabos i dutxes per al personal.
3. Els forns crematoris o d'incineració de cadàvers han d'estar construïts de manera que complisquen els requisits mínims següents, sense perjuí de la legislació bàsica estatal que eventualment es dicte en la matèria:
a) Han d'assegurar una temperatura en la paret interna de la cambra de combustió superior a 850 ºC. La temperatura que s'ha dit s'ha d'assolir abans de la introducció del fèretre en la cambra de combustió.
b) Els gasos de combustió han de romandre en l'interior del forn almenys dos segons a 850 ºC.
c) Han de comptar amb un cremador addicional de postcombustió dels gasos procedents de la cambra principal.
d) La ximenera d'eixida de gasos ha de comptar amb orifici de mesura d'acord amb la legislació.
e) Els gasos d'eixida han de tindre els límits establits en la legislació per a este tipus d'instal·lacions.
4. Els forns crematoris de cementeri s'han d'adaptar al que establix el Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre la incineració de residus, a la normativa que el desplega o, si és el cas, a la normativa sobre esta matèria».
9. L'article 20 queda redactat de la manera següent:
«Article 20. Prohibició
No es pot derruir ni utilitzar per a altres fins cap construcció funerària destinada a la inhumació de cadàvers abans del transcurs de dos anys des de l'última inhumació, si es tracta de cadàvers compresos en el grup II de l'article 9 d'este reglament, o de cinc anys, si es tracta de cadàvers del grup I, excepte amb l'autorització de l'alcalde del municipi o per mitjà d'una autorització judicial».
10. L'article 21 queda redactat de la manera següent:
«Article 21. Autorització d'exhumació
1. L'alcalde del municipi, sense perjuí del que preveu l'article anterior, per causes d'interés general o de salut pública, pot autoritzar l'exhumació de cadàvers o de restes cadavèriques que hagen de ser immediatament reinhumats o incinerats dins del mateix cementeri.
2. L'exhumació de cadàvers o de restes cadavèriques que hagen de ser conduïts o traslladats a un altre cementeri d'un altre municipi requerix l'autorització de la direcció territorial de Sanitat, per mitjà del model de sol·licitud que figura com a annex II.
3. En els casos previstos en els números 1 i 2 d'este article, els servicis municipals o els dependents de la direcció territorial de Sanitat, segons siga procedent, han de comprovar l'estat en què es troba el cadàver i, tenint en compte les circumstàncies, han de determinar les mesures higienicosanitàries adequades. Poden acordar la substitució del fèretre o de la caixa exterior, si no es troben en bon estat, en el cas de cadàvers inhumats en fèretres especials.
4. De les actuacions efectuades pels servicis municipals o els dependents de les direccions territorials de sanitat se n'ha d'estendre una acta, el model de la qual s'inclou com a annex I d'este reglament. L'han de conservar els servicis administratius del cementeri i s'ha d'anotar en el llibre registre».
11. L'article 22 queda redactat de la manera següent:
«Article 22. Procediment d'exhumació
1. La sol·licitud d'exhumació s'ha de presentar davant de l'organisme competent d'acord amb el que preveuen els articles anteriors, amb un certificat literal de defunció i la llicència de soterrament.
2. L'autoritat competent ha de notificar a les persones interessades, a través dels servicis funeraris corresponents, el dia i l'hora de la pràctica de l'exhumació.
3. Si transcorre un mes des de la presentació de la sol·licitud i no s'ha dictat una resolució que autoritza l'exhumació, s'entén que la sol·licitud ha sigut estimada.
4. Es pot suspendre l'autorització d'exhumació o es pot denegar la sol·licitud, entre altres causes, per condicions climatològiques extremes.
5. En qualsevol cas, el termini màxim des de l'exhumació fins a la reinhumació d'un cadàver no pot excedir les quaranta-huit hores».
12. L'article 23 queda redactat de la manera següent:
«Article 23. Conducció dins de la Comunitat Valenciana
1. Els cadàvers classificats en el grup I de l'article 9 d'este reglament han de ser conduïts en un fèretre especial o de trasllat, amb l'autorització de la direcció territorial de Sanitat, que s'obté per mitjà del model de sol·licitud que figura en l'annex II.
2. Els cadàvers sense inhumar dels classificats en el grup II de l'article 9 d'este reglament poden ser conduïts en fèretres comuns, sense perjuí del que preveuen els articles 15 i 26. Transcorregudes 48 hores des de la defunció, el cadàver ha de ser conduït en un fèretre especial o de trasllat. En els casos en què es donen circumstàncies excepcionals, el facultatiu que certifique la defunció o, en el cas de cadàvers sotmesos a autòpsia, el facultatiu que l'haja fet, han d'establir les condicions de conducció i inhumació.
3. Les restes cadavèriques, criatures abortives i membres procedents d'amputacions, quan estiguen classificats en el grup II de l'article 9 del reglament, han de ser conduïts en caixes de restes.
4. No fa falta autorització sanitària per a la conducció en els casos assenyalats en els apartats 2 i 3 d'este article».
13. L'article 24 queda redactat de la manera següent:
«Article 24. Trasllat fora de la Comunitat Valenciana
1. Els cadàvers classificats en el grup I de l'article 9 d'este reglament hauran de ser traslladats en un fèretre especial o de trasllat, després de l'autorització de la direcció territorial de Sanitat.
2. Els cadàvers sense inhumar classificats en el grup II de l'article 9 han de ser traslladats en fèretres especials o de trasllat.
3. Les restes cadavèriques, criatures abortives i membres procedents d'amputacions, quan estiguen classificats en el grup II de l'article 9 del reglament, han de ser traslladats en caixes de restes.
4. És preceptiva l'autorització sanitària de trasllat de la direcció territorial de Sanitat de la província en què s'origine, per mitjà del model de sol·licitud que figura com a annex II. S'ha d'adjuntar a la sol·licitud una còpia del certificat de defunció. Quan es faça alguna pràctica sanitària sobre el cadàver s'ha d'adjuntar, a més, el certificat a què es referix l'article 36 d'este reglament».
14. L'article 29 queda redactat de la manera següent:
«Article 29. Prohibició durant la conducció o trasllat de cadàvers
1. Durant l'itinerari de conducció o trasllat d'un cadàver dels classificats en el grup I de l'article 9 d'este reglament, no es poden establir etapes de permanència.
2. Durant l'itinerari de conducció o trasllat d'un cadàver dels classificats en el grup II de l'article 9, no es poden establir etapes de permanència, llevat dels llocs d'etapa definits en l'article 6 d'este reglament».
15. L'article 31 queda redactat de la manera següent:
«Article 31. La refrigeració i congelació de cadàvers
El termini màxim que un cadàver pot ser sotmés a refrigeració és de sis dies, llevat dels que es troben a disposició judicial, per la qual cosa, transcorregut el termini dit, ha de ser immediatament inhumat o incinerat o, si no, congelat, embalsamat o conservat transitòriament».
16. L'article 33 queda redactat de la manera següent:
«Article 33. Obligació de la tanatopraxi
1. La conservació transitòria d'un cadàver és obligatòria quan la inhumació o incineració s'han de fer quan hagen transcorregut 48 hores des de la defunció, o en el cas previst per a l'exposició pública del cadàver o quan, per raons sanitàries, ho determine el metge tanatòleg responsable de les pràctiques.
2. L'embalsamament d'un cadàver és, així mateix, obligatori quan haja de ser inhumat o incinerat quan hagen transcorregut 72 hores des de la defunció.
3. En la determinació dels terminis anteriors no computa el període durant el qual el cadàver haja estat refrigerat o congelat, d'acord amb l'article 31 d'este reglament».
17. L'article 35 queda redactat de la manera següent:
«Article 35. Personal acreditat per a la realització d'operacions de tanatopraxi i de tanatoestètica
1. Les tècniques tanatopràctiques d'embalsamament i de conservació transitòria lrd ha de fer un metge designat lliurement per la família del difunt, sense perjuí de l'autorització judicial que puga ser necessària, d'acord amb la legalitat.
2. Les tècniques de tanatoestètica poden ser efectuades per personal qualificat correctament acreditat i informat documentalment de les causes de la defunció.
3. L'acreditació per a la pràctica de les tècniques de tanatoestètica previstes en este article l'atorga la Conselleria de Sanitat que, com a desplegament d'este reglament, ha de fixar els criteris i els requisits per a accedir a esta acreditació».
18. L'article 36 queda redactat de la manera següent:
«Article 36. Procediment
1. La sol·licitud d'autorització d'embalsamament o conservació transitòria l'ha de presentar un familiar o representant correctament autoritzat, amb un certificat mèdic de defunció en què consten la data i l'hora de la mort, la llicència de soterrament i, si és el cas, el permís judicial per a l'embalsamament. En el cas d'haver sigut conservat en una cambra, el certificat expedit per la persona responsable de la conservació.
2. Si transcorre el termini de 12 hores comptat des de la recepció de la sol·licitud d'autorització a què fa referència l'apartat anterior i no s'ha dictat una resolució, s'entén estimada la petició.
3. Els metges o el personal acreditat que practiquen les operacions previstes en este capítol han d'enviar una acta de la pràctica mortuòria, i responsabilitzar-se'n, i han d'enviar, en un termini màxim de 24 hores, una còpia del certificat a la direcció territorial de Sanitat.
4. Els titulars de tanatoris o, si és el cas, cementeris, dotats de locals per a pràctiques sanitàries sobre cadàvers han de dur un llibre registre diari, numerat en totes les pàgines i diligenciat per la direcció territorial de Sanitat, que ha d'estar custodiat sota la responsabilitat del titular de l'establiment i pot ser controlat en qualsevol moment a requeriment de la inspecció sanitària.
En el llibre que s'ha dit s'han d'anotar per orde cronològic i permanentment actualitzat tots els servicis que es presten.
Com a mínim, han de constar les anotacions de:
a) Número del servici.
b) Nom, cognoms i número del Document Nacional d'Identitat o d'un document equivalent del difunt.
c) Estada del cadàver en el tanatori, amb la indicació de la data i l'hora de l'entrada i de l'eixida.
d) Data i hora de la intervenció i classe d'intervenció o pràctica.
e) Nom del metge i del personal que actua.
f) Procedència i destinació del cadàver.
Estes dades es poden registrar en un suport informàtic».
19. L'article 38 queda redactat de la manera següent:
«Article 38. Definicions tècniques i condicions higienicosanitàries
1. Pel que fa a este reglament, la temperatura de refrigeració ha d'oscil·lar entre els 4 graus centígrads sobre zero i els 2 graus centígrads sota zero, i la de congelació s'establix en 18 graus centígrads sota zero.
2. Els paraments interiors de les cambres de refrigeració i congelació de cadàvers han de ser de material impermeable, de neteja i desinfecció fàcils, i s'han de mantindre en condicions perfectes d'higiene i salubritat. Estes instal·lacions han de disposar de sistemes de control permanent de temperatura.
3. Llevat que s'haja de sotmetre a conservació transitòria o embalsamament, un cadàver només es pot extraure de la cambra de refrigeració o congelació per a traslladar-lo immediat al cementeri o lloc d'incineració.
4. La inhumació o incineració s'han de fer en un temps no superior a les 6 hores des del moment d'eixida de la cambra o del vehicle refrigerat, i s'ha d'utilitzar un mitjà de transport que assegure que el cadàver no arriba a una temperatura superior als 12 graus centígrads.
5. Els locals on es facen pràctiques sanitàries sobre cadàvers han d'estar refrigerats de manera que es mantinguen a una temperatura de 18 graus centígrads. Les parets i sòls han de ser impermeables, de neteja i desinfecció fàcils. Les unions dels barandats entre si i amb el sòl han de ser arredonides. El sòl ha de ser de material llis i antilliscant, amb un pendent superior a l'1% cap als desguassos.
6. Els locals assenyalats en l'apartat anterior han d'estar dotats dels elements següents:
a) Sistema de renovació d'aire que garantisca com a mínim 6 renovacions per hora.
b) Taula d'acer inoxidable o d'un altre material fàcilment llavable i desinfectable.
c) Ferramentes necessàries per a les intervencions.
d) Piques amb preses d'aigua freda i calenta.
e) Material desinfectant.
f) Guants i tovalles d'un sol ús, que es poden substituir per un eixugador de mans.
g) Servicis higiènics, vestidor i dutxes independents, annexes al local o locals de pràctiques sanitàries.
h) Cambres frigorífiques per a la conservació de cadàvers, o qualsevol altre sistema de refrigeració que dispose del certificat de conformitat emés per un organisme de control autoritzat dels previstos en la normativa en matèria d'infraestructures per a la qualitat i la seguretat industrial.
7. En el cas de conservació transitòria, la tècnica consistix, com a mínim, en la introducció de substàncies conservadores líquides en les masses musculars i en les cavitats corporals. Quan no siga possible la introducció d'una substància líquida, es pot substituir per un mètode de conservació en sec, a base de productes antisèptics.
8. En el cas de l'embalsamament, la tècnica consistix, com a mínim, en la injecció intraarterial generalitzada d'un líquid fixador i conservador, el qual fa simultàniament el drenatge de la sang venosa, complementada amb la introducció en les grans cavitats del mateix líquid conservador o un d'altre i, finalitment, amb el tapament dels orificis naturals. En cadàvers necropsiats, la tècnica consistix, com a mínim, en l'extracció de tots els líquids corporals (sang, orina, contingut digestiu, etc.) i del paquet visceral, que ha de romandre dins d'un líquid fixador durant un mínim de dotze hores. Tot seguit s'injecta un líquid intraarterial fixador i conservador, per a finalitzar amb el tapament dels orificis naturals.
9. Els residus que es generen en estes operacions han de ser manipulats i gestionats d'acord amb el que establix la legislació sobre residus sanitaris».
20. L'article 39 queda redactat de la manera següent:
«Article 39. Els tanatoris han de tindre les característiques generals següents:
1. Han d'estar situats en una planta baixa. Quan es tracte d'un edifici per a ús exclusiu del tanatori, pot tindre més d'una planta.
2. Han de disposar d'accessos i sales per al públic independents de les de trànsit, estada, tractament i exposició dels cadàvers.
3. Les sales d'exposició de cadàvers han de constar com a mínim de dos dependències, una per a l'exposició del cadàver i una altra per al públic. La separació entre ambdós disposarà d'una vidriera impracticable, prou àmplia que permeta al públic la visió directa del cadàver. La sala d'exposició del cadàver ha de comptar amb ventilació independent i refrigeració entre 0 i 4 graus, i ha de disposar d'un termòmetre visible des de l'exterior.
4. Sala de tanatopraxi: la sala de tanatopraxi s'ha d'ajustar al que preveuen els articles 38.5 i 38.6 d'este reglament.
5. Sala de tanatoestètica: no és obligatòria i es pot utilitzar la sala de tanatopraxi. Quan n'hi haja, ha de ser de dimensions adequades i de disposar de ventilació i refrigeració.
6. Han de disposar dels recursos humans i materials suficients i adequats per a atendre els servicis oferits, garantint un nivell adequat d'higiene, amb especial atenció a la prevenció de qualsevol malaltia transmissible i al compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
7. L'autorització d'obertura, modificació i reforma dels tanatoris correspon als ajuntaments, després d'un informe favorable de la direcció territorial de Sanitat».
21. L'article 40 queda redactat de la manera següent:
«Article 40. Exposició del cadàver en llocs públics
1. Es pot autoritzar l'exposició de cadàvers en llocs públics, després de la conservació transitòria, per un període no superior a 48 hores des que s'haja produït la defunció. La direcció territorial de Sanitat ha de fixar les condicions sanitàries, si és el cas.
2. En casos excepcionals, i per una causa justificada, la direcció territorial de Sanitat pot autoritzar la pròrroga del termini establit en el paràgraf anterior fins les 96 hores, sempre que les condicions de conservació o les circumstàncies meteorològiques no ho desaconsellen».
22. L'article 41 queda redactat de la manera següent:
«Article 41. El servici del cementeri
Tots els municipis, independentment o associats, han de prestar el servici de cementeri, d'acord amb els requisits que establix este reglament. No obstant això, el Consell, a l'empara del que disposa la normativa de règim local, pot dispensar de la prestació d'este servici si resulta impossible o molt difícil de complir».
23. L'article 42 queda redactat de la manera següent:
«Article 42. Emplaçament dels cementeris de nova construcció
1. L'emplaçament s'ha d'adequar al que preveu el planejament urbanístic.
2. En tots els casos, l'emplaçament ha de garantir un perímetre de protecció de 25 metres que, quan hi haja planejament, ha d'estar qualificat com a zona dotacional, i lliure de qualsevol classe de construccions».
24. L'article 43 queda redactat de la manera següent:
«Article 43. Idoneïtat del terreny
La idoneïtat del terreny triat s'ha de comprovar per mitjà d'un estudi hidrogeològic. Este estudi ha de definir el funcionament hidrogeològic del subsòl de la zona situada en l'entorn de l'emplaçament del cementeri, i ha d'establir, a partir de les metodologies adequades, les litologies i estructures dels materials, el grossor de la zona no saturada, el tipus de porositat i una conclusió sobre el risc potencial d'afectació de les aigües subterrànies».
25. L'article 44 queda redactat de la manera següent:
«Article 44. Ampliació de cementeris
1. L'ampliació d'un cementeri autoritzat abans està subjecta als mateixos requisits d'emplaçament exigits als de nova construcció.
2. Pel que fa a este reglament, s'entén per ampliació de cementeris qualsevol modificació que comporte un augment de superfície o l'ampliació del nombre total d'unitats de soterrament. La resta de modificacions té el caràcter de reforma.
3. L'estudi hidrogeològic esmentat en l'article anterior s'exigix només en el cas que l'ampliació del cementeri es faça fora del recinte ja autoritzat.
4. La reforma de cementeris no està subjecta a les normes d'emplaçament regulades en els articles anteriors».
26. L'article 45 queda redactat de la manera següent:
«Article 45. Condicionants d'índole urbanística
1. Els plans generals han d'incloure, entre els documents informatius, un estudi sobre les necessitats de superfície segons el nombre de defuncions previsibles que, en relació amb el servici de cementeri, es poden preveure en l'àmbit del planejament redactat.
2. Les figures de planejament han d'ajustar-se, en el moment de la revisió, al que preveu este reglament sobre emplaçaments de cementeris».
27. L'article 46 queda redactat de la manera següent:
«Article 46. Documentació de l'expedient de construcció, ampliació i reforma de cementeris
1. Els expedients de construcció i ampliació de cementeris han d'incloure la documentació següent:
a) Un informe urbanístic en què conste que l'emplaçament del cementeri és el previst en el planejament urbanístic vigent. En el cas que no hi haja cap previsió d'emplaçament, és necessari un informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme en què conste que s'ha seguit el procediment específic per a ubicar este ús.
b) Un estudi hidrogeològic del terreny, en el qual consten les característiques de permeabilitat, la situació del nivell freàtic i els nivells de contaminació de possibles aqüífers i també la direcció del flux subterrani.
c) El projecte de construcció o ampliació, que ha de contindre una memòria firmada per un tècnic competent en què faça constar:
1ª. El lloc d'emplaçament.
2ª. L'extensió prevista de l'ampliació o nova construcció.
3ª. La distància en línia recta fins a la zona de població més pròxima.
4ª. Les comunicacions amb la zona urbana.
5ª. La distribució dels servicis, recintes, edificis i jardins.
6ª. La memòria de les obres que s'hagen de fer i la classe de materials que s'han d'utilitzar en els murs i tancaments de les edificacions.
7ª. El número, tipus i característiques de les construccions funeràries destinades a inhumacions.
8ª. El sistema previst per a l'eliminació de rebutjos i residus sòlids i líquids.
2. Els expedients de reforma de cementeris han d'incloure la documentació anterior, excepte l'estudi hidrogeològic i l'informe urbanístic».
28. L'article 48 queda redactat de la manera següent:
«Article 48. Instal·lacions mínimes
1. Tots els cementeris han de comptar, a més del nombre que pertoque de sepultures, amb les instal·lacions següents:
a) Un local destinat al depòsit de cadàvers. Estos depòsits poden ser utilitzats com a sales d'autòpsies quan tinguen les condicions previstes a continuació:
1ª. Sòl i parets de material impermeable, de neteja fàcil.
2ª. La unió del barandat i del sòl, i dels barandats entre si, ha de ser arredonida.
3ª. El sòl ha de tindre un pendent superior a l'1% en direcció al desguàs.
4ª. Una taula d'autòpsies d'acer inoxidable o d'un altre material impermeable de neteja i desinfecció fàcils, amb desguàs i aigua freda i calenta.
5ª. L'instrumental necessari per a la intervenció i material per a desinfectar-lo.
6ª. Servicis sanitaris, vestidor i dutxes, independents i annexos a la sala d'autòpsia, per a ús exclusiu del metge forense i el personal auxiliar que faça l'autòpsia.
b) Un sector destinat a l'enterrament de restes humanes procedents d'avortaments, d'intervencions quirúrgiques, de mutilacions i de criatures abortives.
c) Un ossari general destinat a arreplegar les restes provinents de les exhumacions la comporta de registre dels qual no ha de ser inferior a 0,4 x 0,4 metres.
d) Un forn crematori de cementeri. Si no n'hi ha, els residus poden ser gestionats a través d'un gestor de residus autoritzat.
e) Columbaris per a la col·locació d'urnes i una zona destinada a escampar les cendres procedents de les incineracions.
f) Instal·lacions d'aigua i servicis higiènics.
2. Cada cementeri ha de portar un llibre registre oficial on s'han d'anotar les dades que es determinen reglamentàriament i també:
a) Les inhumacions i exhumacions que es facen, amb l'especificació del número d'orde, el nom, cognoms i el número del Document Nacional d'Identitat del difunt o del titular de la resta, la data i hora de defunció i la causa.
b) El facultatiu que signa la defunció i el número de col·legiat, i l'acta oficial de defunció que especifique si la causa de la mort el fa ser un cadàver del grup I o del II.
Les dades anteriors es poden registrar en un suport informàtic».
29. L'article 49 queda redactat de la manera següent:
«Article 49. Condicions de construcció dels nínxols
1. En la construcció dels nínxols dels cementeris s'han d'observar les condicions següents:
a) Les dimensions internes dels nínxols han de ser de 0,90 metres d'ample, 0,75 m d'alt i 2,60 m de profunditat. Les de xiquets, de 0,50 m per 0,50 m, amb una profunditat d'1,60 m.
b) El sòl dels nínxols ha de tindre un pendent mínim de l'1% cap a l'interior.
2. Per a la construcció de nínxols s'han d'utilitzar sistemes que garantisquen una certa estanquitat de l'estructura i, al mateix temps, permeten la ventilació suficient per porositat. El sistema ha d'evitar l'eixida a l'exterior de líquids i olors i facilitar la destrucció del cos, aïllant totalment este procés del medi, per raons sanitàries i d'higiene.
3. Els nínxols que integren els blocs de nínxols, les fosses, les tombes, els mausoleus i els panteons han de tindre també els requisits establits en els apartats anteriors.
4. En cap cas es poden construir nínxols nous sobre altres ja fets, si no és que esta eventualitat estigava ja prevista en el projecte original per a una segona fase.
5. En el cas que s'utilitzen nínxols prefabricats, després de l'obtenció del certificat de conformitat emés per l'organisme de control autoritzat dels previstos en la normativa en matèria d'infraestructures per a la qualitat i la seguretat industrial, la separació vertical i horitzontal dels nínxols l'han de donar les característiques tècniques de cada sistema constructiu.
6. Els columbaris han de tindre com a mínim 0,40 metres d'ample per 0,40 metres d'alt i 0,60 metres de profunditat».
30. L'article 50 queda redactat de la manera següent:
«Article 50. Soterrament de cadàvers directament en terra
1. El soterrament de cadàvers directament en terra queda subjecte a les condicions següents:
a) Profunditat mínima de 2 metres, ample de 0,80 metres i llarg de 2,5 metres com a mínim; amb separacions no inferiors a 0,5 metres entre fosses, i amb una reserva de fosses de mesures especials.
b) Terreny amb una permeabilitat suficient o permeabilitat per una capa de sauló d'un mínim de 40 cm de grossària o equivalent.
c) Utilització de sistemes que asseguren una certa estanquitat i al mateix temps permeten la ventilació suficient. El sistema ha d'evitar l'eixida a l'exterior de líquids i olors i facilitar la destrucció del cos, aïllant totalment este procés del medi, per raons sanitàries i d'higiene, i ha d'estar subjecte a la valoració establida en l'estudi hidrogeològic.
2. En el cas que s'usen sistemes prefabricats, després de l'obtenció del certificat de conformitat emés per un organisme de control autoritzat dels previstos en la normativa en matèria d'infraestructures per a la qualitat i la seguretat industrial, la separació entre fosses la determinen les condicions del model prefabricat i el disseny del projecte tècnic realitzat per a implantar-lo».
31. L'article 51 queda redactat de la manera següent:
«Article 51. Autorització d'altres tècniques constructives i d'altres llocs de soterrament
1. La conselleria competent en matèria de qualitat de l'edificació pot autoritzar, per a les construccions funeràries destinades a inhumacions, tècniques constructives diferents de l'obra convencional, sempre que garantisquen que es produirà el procés de descomposició cadavèrica i de mineralització de les despulles en condicions higienicosanitàries i que s'acredite així per mitjà dels informes i les proves tècniques adequades.
2. La direcció territorial de la Conselleria de Sanitat pot autoritzar, igualment, la construcció de panteons especials, com ara criptes, voltes i semblants, en esglésies, i en recintes diferents dels cementeris. Finalitzada l'obra de construcció, el titular ho ha de comunicar a la direcció territorial de la Conselleria de Sanitat, la qual ha d'ordenar la visita d'inspecció de fi d'obra per a comprovar el compliment de les condicions sanitàries aplicables al cas.
3. El procediment s'ha d'adequar a la normativa de règim local».
32. L'article 54 queda redactat de la manera següent:
«Article 54. Suspensió de soterrament
En el cas que per raons sanitàries o d'esgotament transitori o definitiu de la capacitat, s'estime necessari, els ajuntaments o els titulars dels cementeris afectats hi poden suspendre els soterraments, proveint el que siga necessari, en tots els casos, per a no interrompre el servici».
33. L'article 55 queda redactat de la manera següent:
«Article 55. Clausura definitiva de cementeris
Sense perjuí del que establix la legislació vigent resultant dels convenis celebrats amb la Santa Seu i la resta d'esglésies, confessions i comunitats religioses, correspon a l'ajuntament la competència per a autoritzar la clausura definitiva dels cementeris i el trasllat total o parcial de les restes».
34. L'article 56 queda redactat de la manera següent:
«Article 56. Canvi de destinació
Sense perjuí del que establix la legislació, el canvi de destinació d'un cementeri requerix abans l'autorització de la clausura i l'execució de l'ajuntament».
35. L'article 57 queda redactat de la manera següent:
«Article 57. Compliment d'obligacions
1. Tots els cementeris i la resta de llocs autoritzats de soterrament, amb independència de quines en siguen la naturalesa jurídica i la titularitat, estan sotmesos al règim i als requisits sanitaris establits en este reglament.
2. Per a controlar el compliment de les condicions i els requisits previstos en esta norma, poden fer les inspeccions que consideren necessàries tant la Conselleria de Sanitat com altres òrgans autonòmics o municipals.
3. Tots els cementeris es regixen per un reglament de règim interior, que ha d'aprovar l'ajuntament».
36. L'article 58 queda redactat de la manera següent:
«Article 58. Infraccions
Tenen la consideració d'infraccions, d'acord amb el que preveu l'article 35 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, les accions i omissions següents:
1. Infraccions lleus:
a) L'incompliment de l'obligació de les empreses funeràries de comunicar els trasllats de cadàvers a l'òrgan autonòmic competent.
b) L'incompliment de l'administració dels registres establits en els articles 18.1, 36.4 i 48.2.
c) L'incompliment del que establix per als cotxes fúnebres l'article 28.
2. Infraccions greus:
a) No tindre els llibres de registre que establixen els articles 18.1, 36.4 i 48.2.
b) Impedir l'actuació dels inspectors correctament acreditats, en els establiments o instal·lacions regulats en este reglament.
c) L'obertura d'un fèretre tancat sense les autoritzacions que calen.
d) L'incompliment del que establixen per a l'exhumació de cadàvers o restes cadavèriques els articles 21 i següents.
e) La conducció i trasllat de cadàvers en mitjans diferents dels previstos en l'article 25.
f) L'exposició de cadàvers en llocs públics sense l'autorització necessària.
g) La reincidència en la comissió d'infraccions lleus en els últims tres mesos.
3. Infraccions molt greus:
a) El soterrament de cadàvers, restes cadavèriques, criatures abortives o membres procedents d'amputacions en un lloc no autoritzat.
b) La realització de pràctiques de tanatopraxi en llocs o per part de personal no acreditat professionalment.
c) La conducció, trasllat i soterrament de cadàvers sense el fèretre corresponent.
d) La reincidència en la comissió de faltes greus en els últims cinc anys».
<div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div>