LLEI 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9880 de 28.06.2024 | |
| Número identificador: | 2024/6326 | |
| Referència Base de Dades: | 006109/2024 | |
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: educació, ensenyament d'idiomes, legislació escolar, llengua oficial, llengua estrangera, educació preescolar, ensenyament primari, ensenyament secundari, ensenyament professional, multilingüisme , monografies
LLEI 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa [2024/6326]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
PREÀMBUL
I
La Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, disposa en l'article 6 que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Referent a això, este article concreta addicionalment que la llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyament. Així mateix, es delimitaran per llei els territoris en què predomine l'ús d'una i de l'altra llengua, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Així mateix, l'article 53 establix que és de competència exclusiva de la Generalitat la regulació i l'administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l'article 27 de la Constitució Espanyola i les lleis orgàniques que, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 81 d'aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola, i de l'Alta Inspecció necessària per al seu compliment i garantia.
L'article 3 de la Constitució Espanyola establix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts. Al seu torn, l'article 27 de la nostra Carta Magna reconeix el dret a l'educació.
En l'àmbit educatiu, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, disposa que la llengua cooficial constituïx una assignatura pròpia en els ensenyaments d'Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Grau Bàsic. També establix en la disposició addicional trenta-huitena, que les administracions educatives garantiran el dret de l'alumnat a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució Espanyola, els estatuts d'autonomia i la normativa aplicable.
Les previsions estatutàries sobre els criteris d'aplicació del valencià en l'ensenyament, els territoris de predomini de cada llengua cooficial i les excepcions quant a l'ensenyament del valencià es troben regulades en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià. Els articles 35 i 36 de la llei esmentada, regulen, respectivament, els termes municipals que es declaren, respectivament, de predomini lingüístic valencià i castellà. Quant a l'aplicació del valencià en l'ensenyament, l'article 18 disposa que la incorporació del valencià a l'ensenyament en tots els nivells educatius és obligatòria, i que el valencià i el castellà són llengües obligatòries en els plans d'ensenyament dels nivells no universitaris, amb l'excepció que en els territoris castellanoparlants que es relacionen en el títol quint, esta incorporació es durà a terme de manera progressiva, atenent a la seua particular situació sociolingüística. En relació amb estos territoris, l'article 24.2 establix que el Consell de la Generalitat Valenciana introduirà progressivament l'ensenyament del valencià en els territoris de predomini lingüístic castellà, sense perjuí que els pares o tutors residents en estes zones puguen obtindre l'exempció de l'ensenyament del valencià per als seus fills o tutelats, quan així ho sol·liciten en formalitzar la inscripció. D'altra banda, l'article 19 de la llei mencionada disposa que es tendirà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, al fet que tots els escolars reben els primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valencià o castellà. No obstant, i sense perjuí de les excepcions regulades en l'article 24, al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament, i qualsevol que haguera sigut la llengua habitual en iniciar estos, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.
II
Fins a l'aprovació del Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s'establix el model lingüístic educatiu valencià i se'n regula l'aplicació en els ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana, hi havia un model d'educació plurilingüe equilibrat, regulat pel Decret 127/2012, de 3 d'agost, del Consell, pel qual es regulava el plurilingüisme en l'ensenyament no universitari a la Comunitat Valenciana. En este model coexistien dos programes lingüístics, cada un d'estos tenia com a llengua base el valencià o el castellà, de manera que es garantia el dret dels representants legals de l'alumnat a triar el model de programa en què volien basar l'educació dels seus fills i filles i/o menors tutelats. Així mateix, el decret mencionat preveia concrecions per a modular-ne l'aplicació, si és el cas, dels programes d'educació plurilingüe en territoris de predomini lingüístic castellà.
Amb l'entrada en vigor del Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, es va trencar l'equilibri i el dret a decidir de les famílies, a l'establir-se un programa únic anàleg a l'actual programa d'educació plurilingüe i intercultural (d'ara en avant, PEPLI), en l'aplicació del qual es prescrivia que els centres d'Infantil i Primària haurien de triar un nivell igual o superior al programa plurilingüe que estaven aplicant, i s'entenien com a nivells superiors aquells que comptaven amb més presència del valencià.
Este decret va ser objecte de suspensió, en un primer moment, com a mesura cautelar acordada mitjançant Interlocutòria de la secció 4.ª de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Posteriorment, la mateixa secció 4.ª de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va dictar diverses sentències en què anul·lava parcialment el contingut d'este decret. Com a motius, l'Alt Tribunal assenyala en les seues resolucions el fet que només es poguera triar un nivell en cada centre, a diferència del sistema anterior on convivien les dos línies, amb la qual cosa, desapareixia en la majoria dels centres la línia la llengua base de la qual era el castellà, i només quedava oferta en esta llengua base en els territoris històrics castellanoparlants. A conseqüència de la suspensió cautelar dictada respecte al Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, es va aprovar el Decret llei 3/2017, d'1 de setembre, del Consell, pel qual s'adopten mesures urgents per a l'aplicació, durant el curs 2017-2018, dels projectes lingüístics de centre. Paral·lelament a l'aplicació del decret llei mencionat, es va presentar en Les Corts una proposició de llei que va donar lloc finalment a l'entrada en vigor de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.
III
Actualment, es troba vigent en la Comunitat Valenciana la mencionada Llei 4/2018, de 21 de febrer, en la qual es regula un únic programa lingüístic (PEPLI), aplicable en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics, tal com disposa l'article 6.1 d'esta. L'article 6.3 prescriu que el temps mínim destinat als continguts curriculars en cada una de les llengües oficials, en el conjunt de l'escolaritat obligatòria, ha de ser del 25% de les hores efectivament lectives, i s'ha d'impartir en cada una de les llengües oficials la matèria o l'assignatura corresponent al seu aprenentatge i al mateix temps, com a mínim, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg. D'altra banda, l'article 6.2 de la llei mencionada també especifica que el PEPLI s'elaborarà d'acord amb les necessitats del context socioeducatiu i demolingüístic del centre.
No obstant, l'aplicació d'un programa únic (PEPLI) i que este prescriga una presència mínima d'un 25% del temps lectiu en valencià, suposa un objectiu d'uniformitat en el disseny del PEPLI i en l'aplicació de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, que no respon adequadament a la realitat sociolingüística i al context singular de tot el territori de la Comunitat Valenciana, i especialment, al corresponent als municipis de predomini lingüístic castellà que es relacionen en l'article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre. En estos últims territoris, la uniformitat en l'aplicació del PEPLI entra en contradicció amb el que es preveu en l'article 18.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, quant a la prescripció que la incorporació del valencià es durà a terme de manera progressiva, atenent la seua particular situació sociolingüística; i al fet que l'article 24.2 d'esta llei reconega a l'alumnat, i als seus representants legals quan estos siguen menors d'edat, el dret a obtindre l'exempció de l'ensenyament del valencià.
D'altra banda, la Llei 4/2018 establix en l'article 11.a que la conselleria competent en matèria d'educació promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen el 50% del temps curricular en valencià, precepte que es regula amb caràcter general per a tot el territori de la Comunitat Valenciana, i per tant sense tindre en compte el context socioeducatiu i demolingüístic de cada centre, la qual cosa suposa una incoherència amb l'aplicació de l'article 6.2 de la mateixa llei.
En la determinació del programa lingüístic únic PEPLI, la Llei 4/2018 tampoc garantix el dret de llibertat d'elecció de llengua per part de l'alumnat, o els seus representants legals si este és menor d'edat. Així mateix, no establix els mecanismes oportuns per a garantir el que es disposa en l'article 19.1 de la Llei 4/1983, pel que fa a que es tendirà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, al fet que tots els escolars reben els primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valencià o castellà. Estes vulneracions de drets de l'alumnat i dels seus representants legals també queden patents en el mateix procediment d'elaboració del projecte lingüístic de centre establit en l'article 16 de la Llei 4/2018. Així, en este procediment s'atorga la potestat als consells escolars dels centres públics, per a consensuar la proposta de projecte lingüístic de centre per majoria qualificada de dos terços dels seus membres; si bé l'administració educativa es reserva la potestat de determinar el projecte lingüístic de centre si no es produïx este consens.
IV
La finalitat d'esta nova regulació és garantir la llibertat educativa quant a l'elecció de llengua. Per a això, es requerix derogar la Llei 4/2018, de 21 de febrer, que regula actualment el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana, que imposa un model únic, no respecta la voluntat de les famílies ni el dret de l'alumnat a cursar els primers ensenyaments en la seua llengua habitual, discrimina el castellà com a llengua cooficial, i no té en compte el context sociolingüístic i la singularitat de tots i cada un dels diversos territoris de la nostra Comunitat. Per a això, s'impulsa un nou marc legislatiu, el qual retorne a la ciutadania de la Comunitat Valenciana els drets en matèria lingüística.
Per a això, s'establix una regulació de l'educació plurilingüe en la qual es diferencien els territoris de predomini lingüístic valencià i castellà. Al mateix temps, s'establix el dret de les famílies a triar la llengua base, de forma adaptada a les singularitats de cada zona, de manera que a partir dels resultats de les preferències de les famílies s'efectua la planificació educativa corresponent. Durant els primers ensenyaments, la presència de la llengua base serà la màxima possible, i s'entén com a tals ensenyaments els que comprenen des de la incorporació de l'alumnat a un lloc escolar en Educació Infantil fins al segon curs d'Educació Primària, i inclou, per tant, el procés lectoescriptor. A partir de l'adquisició de la lectoescriptura, s'establix un model amb una determinada proporció de les llengües vehiculars. En la zona castellanoparlant, este model es basa en una presència major de la llengua predominant en esta zona.
V
La present llei s'estructura en cinc títols, que contenen 21 articles, set disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria única, tres disposicions finals i dos annexos.
El títol preliminar regula l'objecte, l'àmbit d'aplicació i la definició de la terminologia utilitzada en esta llei.
El títol I conté les disposicions relatives a l'educació plurilingüe i la proporció de llengües vehiculars en l'ensenyament, diferenciades en dos capítols que fan referència, respectivament, a les zones de predomini lingüístic valencià i castellà, com ja s'ha indicat amb anterioritat.
El títol II, relatiu a l'alumnat, regula el dret de l'exempció del valencià de l'alumnat i la seua extensió en el temps, com a concreció del que ja disposa la Llei 4/1983, així com les mesures i adaptacions que en matèria lingüística han de realitzar-se respecte a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, tenint en compte, en particular, l'alumnat que presenta necessitats educatives especials, i especialment, aquell escolaritzat en centres d'educació especial i unitats específiques en centres ordinaris. Referent a l'alumnat, la present llei també regula els nivells de valencià que es reconeixeran i certificaran a l'alumnat que supere esta matèria en finalitzar les diferents etapes, com a mitjà de promoció de la llengua pròpia i de fomentar-ne l'estudi per part de l'alumnat que es troba en supòsits en què pot sol·licitar la seua exempció.
El títol III, sobre el professorat, conté dos articles que regulen els requisits del professorat per a vehicular docència en valencià i en llengua estrangera, i els mecanismes de reconeixement al professorat que vehicule docència en una llengua estrangera.
Finalment, el títol IV regula l'ús de les llengües cooficials en els centres educatius en determinats supòsits, de manera que la promoció del valencià realitzada pels centres docents en cap cas puga anar en contra dels drets dels usuaris del servici educatiu a comunicar-se amb el centre en la llengua que desitgen. Per a això, se substituïxen els plans de normalització lingüística dels centres, per plans d'ús de les llengües, que garantisquen el format bilingüe, en valencià i castellà, de la documentació generada pels centres docents, i siguen respectuosos amb els drets de l'alumnat i dels seus representants legals. Així mateix, s'arreplega el dret de l'alumnat a realitzar els exàmens i les proves d'avaluació, tant de caràcter parcial com final, en valencià o en castellà, a la seua elecció, de manera que la llengua vehicular d'una assignatura no penalitze l'avaluació de l'alumnat.
TÍTOL PRELIMINAR
DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte
L'objecte de la present llei és regular la llibertat d'elecció de llengua i l'ús de les llengües cooficials en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Àmbit d'aplicació
1. La present llei s'aplicarà en els centres docents públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana que impartisquen ensenyaments no universitaris regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.
2. Els centres privats no concertats podran acollir-se al que disposa esta llei, en virtut de l'autonomia que els conferix l'article 25 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació.
Article 3. Definicions
1. Assignatura lingüística: àrea, matèria, àmbit o mòdul, que té com a finalitat fonamental l'aprenentatge d'una llengua cooficial concreta ja siga el valencià o el castellà, o bé l'aprenentatge d'una llengua estrangera determinada, de manera que esta assignatura ha d'impartir-se en la llengua corresponent, objecte d'aprenentatge.
2. Assignatura no lingüística: àrea, matèria, àmbit o mòdul, en què la finalitat principal no és l'aprenentatge d'una llengua cooficial o d'una llengua estrangera, i que és susceptible d'impartir-se en valencià, en castellà, en anglés o en una altra llengua estrangera, com a llengua vehicular de l'ensenyament.
3. Llengua base: llengua cooficial, valencià o castellà, triada pels representants legals de l'alumnat menor d'edat en l'exercici de la seua llibertat educativa, que:
a) Suposa la llengua habitual en què tots els escolars rebran els primers ensenyaments, inclosa l'adquisició de la lectoescriptura, en aplicació de l'article 19.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d'ús i ensenyament del valencià.
b) Disposa d'un major pes i d'una major presència com a llengua vehicular de l'ensenyament en un determinat grup d'alumnat.
4. Primers ensenyaments: nivells educatius que comprenen des de la incorporació de l'alumnat a un lloc escolar en Educació Infantil, a través del procediment d'admissió d'alumnat, fins al segon curs d'Educació Primària.
5. Programa de llengües vehiculars: concreció de la proporció de llengües vehiculars realitzada en un centre docent per a un determinat curs escolar, que ha d'incorporar-se en la programació general anual. El programa de llengües vehiculars ha de respectar, en tot cas, el marc del que es disposa en esta llei i les disposicions que la desenvolupen. En els centres públics, els consells escolars tenen la competència per a aprovar el programa de llengües vehiculars, oït el claustre. En els centres privats, la persona física o jurídica que n'exercisca la titularitat té la competència per a aprovar-lo, oït el consell escolar.
6. Zona de predomini lingüístic valencià: conjunt de termes municipals de predomini lingüístic valencià, declarats com a tals en l'article 35 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià.
7. Zona de predomini lingüístic castellà: conjunt de termes municipals de predomini lingüístic castellà, declarats com a tals en l'article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià.
8. Adequació lingüística individual: adaptació d'accés realitzada de manera individual a l'alumnat, que consistix a realitzar una modificació de la llengua vehicular en l'ensenyament i/o en els llibres de text i materials curriculars en determinades àrees o matèries.
TÍTOL I
EDUCACIÓ PLURILINGÜE
Capítol I
Zona de predomini lingüístic castellà
Article 4. Elecció de la llengua base
1. Els representants legals de l'alumnat tindran dret a triar la llengua base, valencià o castellà, en els ensenyaments de segon cicle d'Educació Infantil, d'Educació Primària, d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat. Este dret es farà extensiu al tercer curs del primer cicle d'Educació Infantil en el cas de les escoles infantils i col·legis d'Educació Infantil i Primària que oferisquen també este nivell.
2. Segons el que s'establix en l'article 18.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià, en els territoris castellanoparlants la incorporació del valencià es durà a terme de manera progressiva, atenent a la seua particular situació sociolingüística.
Article 5. Educació Infantil
1. En l'etapa d'Educació Infantil, s'introduirà l'ensenyament del valencià durant un 10% del temps lectiu, sense perjuí del que es preveu en l'article 14 d'esta llei i en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià.
2. La introducció de l'anglés com a llengua estrangera d'incorporació primerenca es realitzarà durant un 10% del temps lectiu.
3. La part restant del temps lectiu l'ensenyament es vehicularà en castellà, i haurà de ser esta llengua en la qual l'alumnat s'inicie en la lectoescriptura.
4. L'alumnat haurà de tindre continuïtat quant a la llengua base amb què s'haja iniciat la seua escolaritat al llarg de l'etapa. En cas que l'alumnat es trasllade des d'un altre centre amb una llengua base diferent, se li realitzarà una adequació lingüística individual.
Article 6. Educació Primària
1. L'adquisició i la consolidació de la lectoescriptura es realitzarà en castellà com a llengua base, que tindrà continuïtat des de l'Educació Infantil al primer curs d'esta etapa.
2. En tots els cursos de l'etapa, l'alumnat haurà de cursar les àrees lingüístiques Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Llengua Estrangera, que en este cas, serà l'anglés; tot això, sense perjuí del que es disposa en l'apartat següent.
3. L'alumnat, els representants legals del qual sol·liciten l'exempció de l'avaluació i qualificació de l'àrea de Valencià: Llengua i Literatura, i obtinguen resolució favorable, tindrà l'obligació d'assistir a classe i participar activament en esta assignatura.
4. En l'etapa es dedicarà un mínim del 15% del temps lectiu, i un màxim del 25% d'este, a la suma del temps lectiu corresponent a l'assignatura lingüística de Llengua Estrangera, en este cas, l'anglés, junt amb la impartició d'almenys una assignatura no lingüística vehiculada en la llengua esmentada.
5. La resta d'àrees es cursaran en castellà com a llengua vehicular.
Article 7. Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
1. En tots els cursos d'estes etapes l'alumnat haurà de cursar les matèries lingüístiques Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Llengua Estrangera, que en este cas, serà l'anglés; tot això, sense perjuí del que es disposa en l'apartat següent.
2. L'alumnat que sol·licite l'exempció de l'avaluació i qualificació de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura, o els representants del qual ho sol·liciten, si este és menor d'edat, i obtinga resolució favorable, tindrà l'obligació d'assistir a classe i participar activament en esta assignatura.
3. En Educació Secundària Obligatòria es dedicarà un mínim del 15% del temps lectiu, i un màxim del 25% d'este, a la suma del temps lectiu corresponent a l'assignatura lingüística de Llengua Estrangera, junt amb la impartició d'almenys una assignatura no lingüística vehiculada en la llengua mencionada. En Batxillerat, els centres podran optar per impartir, en un o en els dos cursos de Batxillerat, una o diverses assignatures no lingüístiques en llengua estrangera.
4. En les dos etapes, s'oferirà amb caràcter obligatori una segona llengua estrangera com a matèria optativa.
5. La resta d'assignatures es cursaran en castellà com a llengua vehicular.
Article 8. Valencià com a llengua base
Quan hi haja una demanda d'alumnat suficient per a constituir una unitat, els representants del qual hagen triat el valencià com a llengua base, i no hi haja oferta suficient de llocs escolars en esta llengua base en el procediment d'admissió d'alumnat, l'administració educativa adoptarà les mesures oportunes per a satisfer esta demanda.
Capítol II
Zona de predomini lingüístic valencià
Article 9. Elecció de la llengua base
1. Els representants legals de l'alumnat tindran dret a triar la llengua base, valencià o castellà, en els ensenyaments indicats en el present article.
2. La llengua base s'ha de determinar en cada centre i per a cada unitat dels ensenyaments de segon cicle d'educació infantil, d'educació primària i d'educació secundària obligatòria, sobre la base de la llibertat educativa i el dret d'elecció dels representants legals de l'alumnat, en els termes indicats en els apartats següents. En els col·legis rurals agrupats, la determinació de la llengua base s'ha d'efectuar en cada aulari i per a cada unitat dels ensenyaments esmentats. En el cas d'escoles infantils i col·legis d'educació infantil i primària que oferisquen també el tercer curs del primer cicle d'educació infantil, també s'ha de determinar la llengua base per a les unitats corresponents a este nivell.
3. La determinació de la llengua base indicada en l'apartat anterior s'actualitzarà anualment a l'inici de l'escolarització en Educació Infantil, en el primer curs d'Educació Secundària Obligatòria i en el primer curs de Batxillerat.
4. Per a determinar la llengua base a l'inici de l'escolarització en Educació Infantil es consideraran les sol·licituds presentades pels representants legals de l'alumnat durant cada procés d'admissió d'alumnat. Per a això, es tindran en compte les sol·licituds presentades per al primer nivell del segon cicle d'Educació Infantil. En el supòsit d'escoles infantils i col·legis d'Educació Infantil i Primària que oferisquen també el tercer curs del primer cicle d'Educació Infantil, es tindran en compte també les sol·licituds per a este nivell. D'entre les sol·licituds indicades anteriorment, es calcularà el percentatge de famílies que opta per cada llengua base, valencià o castellà, a partir de la llengua triada en la primera opció consignada en cada sol·licitud d'admissió.
5. Sobre la base del percentatge de famílies que haja optat per cada llengua base, valencià o castellà, es determinarà per a cada centre el nombre d'unitats d'Educació Infantil de 3 anys que cada llengua cooficial serà la llengua base, d'acord amb la taula continguda en l'annex I de la present llei. En el supòsit d'escoles infantils i col·legis d'Educació Infantil i Primària que oferisquen també el tercer curs del primer cicle d'Educació Infantil, la determinació de la llengua base de les unitats es realitzarà en este nivell.
6. La llengua base determinada en les unitats indicades en l'apartat anterior es mantindrà en la resta de nivells del segon cicle d'Educació Infantil i de l'Educació Primària, de manera que l'alumnat haurà de tindre continuïtat en la llengua base en el fet que s'haja escolaritzat, a partir de l'elecció dels seus representants legals.
7. En el primer curs d'Educació Secundària Obligatòria la llengua base de cada unitat es determinarà a partir de l'annex I d'esta llei, sobre la base del percentatge d'alumnat escolaritzat en cada llengua base en el sext curs d'Educació Primària en el mateix centre; o bé a partir del resultat d'una consulta a les famílies de l'alumnat matriculat en sext d'Educació Primària, sobre la preferència de la llengua base, quan este centre es trobe adscrit a un altre centre que impartisca Educació Secundària Obligatòria.
8. En el primer curs de Batxillerat, per a cada curs escolar, els centres docents hauran d'ajustar el percentatge de l'horari lectiu dedicat a cada llengua cooficial com a llengua vehicular, de manera proporcional al percentatge d'alumnat que haguera optat per cada llengua base, valencià o castellà. A este efecte, es calcularà el percentatge d'alumnat que opta per cada llengua base, valencià o castellà, a partir de la llengua triada en la primera opció consignada en cada sol·licitud d'admissió al primer curs d'esta etapa.
9. En el segon curs de Batxillerat haurà d'existir continuïtat en la proporció entre les dos llengües cooficials determinada per al primer curs de l'etapa durant l'any acadèmic anterior.
Article 10. Educació Infantil
1. En esta etapa, la llengua base determinada per a cada unitat tindrà una proporció del 65% del temps lectiu. Les activitats d'iniciació a la lectoescriptura hauran de realitzar-se exclusivament en esta llengua.
2. L'altra llengua cooficial que no siga la llengua base determinada per a esta unitat tindrà una presència del 25% del temps lectiu.
3. La introducció de l'anglés com a llengua estrangera d'incorporació primerenca es realitzarà durant un 10% del temps lectiu.
4. L'alumnat haurà de tindre continuïtat quant a la llengua base amb què s'haja iniciat la seua escolaritat al llarg de l'etapa. En cas que l'alumnat es trasllade de centre sense la possibilitat de continuïtat en la mateixa llengua base, se li realitzarà una adequació lingüística individual.
Article 11. Educació Primària
1. L'adquisició i consolidació de la lectoescriptura es realitzarà en la llengua base triada pels representants legals de l'alumnat a l'inici de l'escolarització, que tindrà continuïtat des de l'Educació Infantil al primer curs d'esta etapa.
2. En tots els cursos de l'etapa l'alumnat haurà de cursar les àrees lingüístiques Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Llengua Estrangera, que en este cas, serà l'anglés.
3. Durant tota l'etapa, l'àrea de matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural s'ha de cursar en la llengua base triada pels representants legals de l'alumnat.
4. En els dos primers cursos de l'Educació Primària, la llengua cooficial que no siga la llengua base tindrà una presència mínima del 25% del temps lectiu.
5. Des del tercer curs d'Educació Primària, els centres docents garantiran la presència de les dos llengües cooficials com a llengües vehiculars, d'acord amb el model establit en l'annex II, al qual hauran d'ajustar-se els centres docents en la major mesura possible. De conformitat amb el que s'establix en l'article 3.5 d'esta llei, en tot cas correspondrà a la llengua base triada per les famílies la major proporció d'entre les dos llengües cooficials. Al seu torn, el percentatge del temps lectiu vehiculat en les dos llengües cooficials haurà de tindre una diferència que no sobrepasse el 20% del temps lectiu.
6. En l'etapa es dedicarà un mínim del 15% del temps lectiu, i un màxim del 25% d'este, a la suma del temps lectiu corresponent a l'assignatura lingüística de Llengua Estrangera, en este cas, l'anglés, junt amb la impartició d'almenys una assignatura no lingüística vehiculada en la llengua mencionada.
Article 12. Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
1. En tots els cursos d'estes etapes, l'alumnat haurà de cursar les matèries lingüístiques Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Llengua Estrangera, que en este cas, serà l'anglés.
2. En el cas d'Educació Secundària Obligatòria, s'oferirà amb caràcter obligatori una segona llengua estrangera com a matèria optativa.
3. Durant tots els cursos de l'Educació Secundària Obligatòria, els centres docents garantiran la presència de les dos llengües cooficials com a llengües vehiculars, d'acord amb el model establit en l'annex II, al qual hauran d'ajustar-se els centres docents en la major mesura possible. De conformitat amb el que s'establix en l'article 3.5 d'esta llei, en tot cas correspondrà a la llengua base triada per les famílies la major proporció d'entre les dos llengües cooficials. Al seu torn, el percentatge del temps lectiu vehiculat en les dos llengües cooficials haurà de tindre una diferència que no sobrepasse el 20% del temps lectiu.
4. En Batxillerat, la presència de les dos llengües cooficials com a llengües vehiculars s'ajustarà a la proporcionalitat indicada en l'article 9.8 de la present llei.
5. En Educació Secundària Obligatòria es dedicarà un mínim del 15% del temps lectiu, i un màxim del 25% d'este, a la suma del temps lectiu corresponent a l'assignatura lingüística de Llengua Estrangera, junt amb la impartició d'almenys una assignatura no lingüística vehiculada en la llengua mencionada. En Batxillerat, els centres podran optar per impartir, en un o en els dos cursos de Batxillerat, una o diverses assignatures no lingüístiques en llengua estrangera.
Article 13. Demanda d'una determinada llengua base
Quan hi haja una demanda d'alumnat suficient per a constituir una unitat, els representants del qual hagen triat una determinada llengua cooficial, valencià o castellà, com a llengua base, i no hi haja oferta suficient de llocs escolars en esta en el procediment d'admissió d'alumnat, l'administració educativa adoptarà les mesures oportunes per a satisfer esta demanda.
TÍTOL II
ALUMNAT
Article 14. Exempció de l'avaluació i qualificació de l'alumnat i foment del seu estudi
1. L'alumnat que sol·licite l'exempció de l'avaluació i qualificació del valencià, o els representants legals del qual ho sol·liciten quan este és menor d'edat, per residir en termes municipals de predomini lingüístic castellà, declarats com a tals en l'article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, podrà sol·licitar esta exempció sense limitació temporal.
2. L'alumnat que sol·licite l'exempció de l'avaluació i qualificació del valencià, o els representants legals del qual ho sol·liciten si este és menor d'edat, mitjançant l'acreditació fefaent de residència temporal, d'acord amb el procediment i documentació que establisca la conselleria competent en matèria d'educació, en els termes municipals de predomini lingüístic valencià, declarats com a tals en l'article 35 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, podrà sol·licitar esta exempció durant un màxim de tres cursos escolars consecutius.
3. A més dels supòsits arreplegats en l'article 24 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià, l'alumnat d'incorporació tardana que s'escolaritze per primera vegada a la Comunitat Valenciana, procedent d'una altra comunitat autònoma o d'un sistema educatiu estranger, podrà sol·licitar l'exempció de l'avaluació i qualificació del valencià durant el curs escolar en què es produïsca la seua incorporació, així com durant el curs escolar immediatament següent. Este dret haurà de ser exercit pels seus representants legals en cas d'alumnat menor edat. En els cursos escolars successius després de la incorporació i la sol·licitud de l'exempció de l'avaluació i qualificació del valencià, se li haurà de realitzar una adaptació d'accés en esta àrea o matèria.
4. En les proves o avaluacions que es realitzen a l'efecte d'admissió a la universitat, l'alumnat que no haja sigut avaluat en esta matèria durant algun dels tres últims cursos escolars, per no haver-la cursada o per haver-ne obtingut l'exempció de l'avaluació i la qualificació, té dret a sol·licitar l'exempció de la prova de valencià.
5. L'alumnat que no haja optat per sol·licitar l'exempció de l'avaluació i qualificació del valencià tindrà dret als reconeixements establits en l'article 16 de la present llei.
Article 15. Atenció a les diferències individuals de l'alumnat
1. L'alumnat que presente necessitats educatives especials, escolaritzat en centres d'educació especial o en unitats específiques en centres ordinaris, serà partícip en els processos d'ensenyament-aprenentatge en la llengua cooficial que siga habitual en el seu àmbit familiar, o a falta d'això, en aquella llengua cooficial en què dispose d'un major domini, d'acord amb l'elecció dels seus representants legals.
2. Quan l'alumnat que presente necessitats educatives especials es trobe escolaritzat en centres ordinaris, i este alumnat requerisca una necessitat de suport amb personal especialitzat durant més de la mitat de la jornada escolar setmanal, es regirà pel que es disposa en l'apartat anterior. Per a este alumnat, addicionalment, s'introduirà l'altra llengua cooficial i la llengua estrangera de manera progressiva i en funció de les possibilitats de l'alumne o alumna.
3. L'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu disposarà de les adaptacions d'accés que siguen necessàries des del punt de vista del tractament de les llengües en el centre. Entre estes necessitats es tindran especialment en consideració les derivades de trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació, del desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge, i el cas d'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu.
Article 16. Foment i reconeixement del nivell de valencià
1. L'alumnat que supere l'àrea de valencià els sis cursos de l'Educació Primària tindrà dret al reconeixement del nivell A2 de valencià; el que supere la matèria de valencià els quatre cursos d'Educació Secundària Obligatòria, tindrà dret al reconeixement del nivell B1 de valencià; mentres que l'alumnat que supere esta matèria els dos cursos de Batxillerat obtindrà el reconeixement del nivell B2 d'esta llengua. Així mateix, tindrà dret al reconeixement del nivell B1 de valencià l'alumnat que supere la matèria de valencià el primer curs de Batxillerat i, almenys, tres cursos de l'Educació Secundària Obligatòria.
2. L'alumnat de Batxillerat que haja superat la matèria de valencià els dos cursos de Batxillerat, dispose d'una qualificació mitjana entre els dos cursos igual o superior a 7, tindrà dret al reconeixement del nivell C1 de valencià. Així mateix, tindrà dret al reconeixement del nivell C1 de valencià l'alumnat que obtinga una qualificació igual o superior a 7 punts en la prova corresponent a la matèria de valencià en les proves o avaluacions que es realitzen a l'efecte d'admissió a la universitat.
3. L'alumnat que supere els mòduls de valencià en la formació bàsica de les persones adultes obtindrà la certificació del nivell A1 de valencià. La conselleria competent en matèria d'educació desplegarà reglamentàriament les condicions perquè este alumnat, quan acredite haver cursat amb anterioritat la matèria de valencià, puga obtindre el reconeixement del nivell A2 o B1 de valencià.
4. La conselleria competent en matèria d'educació adoptarà les mesures oportunes perquè la certificació acreditativa dels nivells de referència de valencià reconeguts en els apartats anteriors siga emesa pels centres educatius.
TÍTOL III
PROFESSORAT
Article 17. Requisits del professorat per a impartir docència en valencià i en llengua estrangera
1. Amb caràcter general, el professorat que impartisca docència en Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Educació de Persones Adultes, haurà d'acreditar un nivell de coneixement C1 de valencià, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües, per a poder vehicular àrees, matèries, àmbits i mòduls no lingüístics en esta llengua. En la resta d'ensenyaments, per al professorat, i per a la resta de cossos docents, els coneixements de valencià no seran un requisit, i seran tinguts únicament en compte com a mèrit.
2. Per a vehicular àrees, matèries, àmbits o mòduls en una llengua estrangera, en qualsevol etapa educativa, el professorat haurà d'acreditar un nivell de coneixement B2 de la llengua estrangera corresponent, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües. Els centres docents adoptaran les mesures oportunes en els seus plans anuals de formació del professorat perquè estos docents puguen rebre la formació necessària fins a alcançar el nivell C1 de la llengua estrangera corresponent.
Article 18. Reconeixement del professorat que vehicula docència en llengua estrangera
1. Al professorat que vehicule en llengua estrangera alguna àrea, matèria, àmbit o mòdul no lingüístic se li reconeixerà esta circumstància a l'efecte dels concursos d'àmbit autonòmic en què participe el professorat, així com en les activitats de formació del professorat.
2. Addicionalment, este professorat tindrà preferència en les eleccions de torns i horaris en el cas dels ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, sense perjuí dels drets reconeguts al personal docent dels cossos de catedràtics.
TÍTOL IV
ÚS DE LES LLENGÜES COOFICIALS EN ELS CENTRES EDUCATIUS
Article 19. Utilització de les llengües cooficials en llibres de text i materials curriculars
1. En les àrees i matèries lingüístiques, els llibres de text i materials curriculars estaran redactats i elaborats en esta llengua.
2. Amb caràcter general, els llibres de text i materials curriculars a utilitzar per l'alumnat en àrees o matèries no lingüístiques estaran redactats i elaborats en la llengua vehicular d'ensenyament. Excepcionalment, estos llibres i materials podran estar redactats en una llengua cooficial diferent de la llengua vehicular quan l'alumnat es trobe en algun dels següents supòsits:
a) Presente necessitats educatives especials, i s'estiga introduint en l'aprenentatge progressiu de la llengua estrangera i/o de la llengua cooficial que no siga habitual en l'àmbit familiar per a l'alumne, o en la qual dispose d'un menor domini.
b) Dispose de necessitats específiques de suport educatiu i requerisca adaptacions d'accés quant al tractament de les llengües, tenint especialment en consideració l'alumnat amb necessitats derivades de trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació, del desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge, i l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu.
c) Se li realitze una adequació lingüística individual.
3. Els llibres de text i els materials curriculars han de respectar la denominació lingüística prevista en l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana i han de seguir la normativa lingüística oficial.
Article 20. Utilització de les llengües cooficials en exàmens i proves d'avaluació
1. En totes les etapes: educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i formació de persones adultes, en les matèries no lingüístiques, amb independència de la llengua vehicular d'estas, l'alumnat té dret a realitzar els exàmens i les proves d'avaluació, tant de caràcter parcial com final, en valencià o en castellà, a la seua elecció.
2. En les proves d'accés a cicles formatius de grau mitjà i superior, graduat en educació secundària obligatòria, i en les proves per a l'obtenció del títol de batxillerat, en les matèries no lingüístiques l'alumnat tindrà dret a realitzar els exàmens i les proves d'avaluació en valencià o en castellà, segons siga la seua elecció.
Article 21. Pla d'ús de les llengües en l'àmbit no curricular
1. Els centres docents elaboraran un pla d'ús de les llengües, que regularà la utilització de les llengües cooficials, les llengües estrangeres curriculars, així com altres llengües presents en el centre, tant en l'àmbit intern no curricular, com en l'àmbit social i de relació amb l'entorn.
2. Les mesures regulades en el pla d'ús de les llengües de cada centre docent, en cap cas podran anar en contra del dret de l'alumnat i dels seus representants legals a dirigir-se i a comunicar-se amb el centre docent en la llengua cooficial en què desitgen fer-ho.
3. Els models d'impresos, formularis, models oficials, sol·licituds i qualsevol document de matrícula o autorització que es pose a la disposició de l'alumnat, o dels seus representants legals, haurà d'estar redactat en format bilingüe, en valencià i en castellà. Si per raó de l'extensió o complexitat, este format bilingüe no fora possible, el centre docent tindrà l'obligació de disposar i posar a la disposició de la comunitat educativa models en valencià i en castellà de manera separada.
4. Les comunicacions que s'efectuen d'ofici per part dels centres docents o pel professorat, dirigides a l'alumnat o als seus representants legals, hauran d'estar redactades en format bilingüe, en les dos llengües cooficials. Així mateix, els documents interns del centre que hagen de ser enviats als representants del sector de mares i pares del consell escolar del centre, els que es remeten a les associacions de mares i pares d'alumnat i a les associacions d'alumnat, així com aquells que hagen de posar-se a la disposició de la comunitat educativa, hauran d'emetre's en les dos llengües cooficials.
5. En els casos en què l'alumnat, o els seus representants legals quan este siga menor d'edat, sol·liciten l'accés a qualsevol altre document que únicament es trobe redactat en una llengua cooficial, podran sol·licitar la traducció d'esta documentació a l'altra llengua cooficial. En este supòsit, el centre docent haurà de traduir a la llengua cooficial sol·licitada els documents, expedients o parts d'estos als interessats que així ho sol·liciten expressament per escrit.
6. El pla d'ús de les llengües formarà part del projecte educatiu del centre, per la qual cosa l'aprovació d'este pla correspondrà al consell escolar dels centres públics i a la titularitat dels centres privats, oït en consell escolar. Després de l'aprovació del pla d'usos lingüístics per part de cada centre docent, o de la seua modificació, este haurà de ser remés a la Inspecció d'Educació per a la seua supervisió.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Educació plurilingüe en altres ensenyaments del sistema educatiu
1. La proporció de llengües vehiculars en els ensenyaments de Formació Professional, Formació de Persones Adultes i ensenyaments de règim especial, es determinarà en les disposicions reglamentàries que regulen de manera específica estos ensenyaments.
2. Els ensenyaments de Formació Professional es configuraran amb una proporció de llengües vehiculars que permeta la consecució dels resultats d'aprenentatge i l'adquisició de la terminologia de la família professional en les dos llengües cooficials i en una llengua estrangera.
3. La conselleria competent en matèria d'educació determinarà els supòsits en què les persones que, per la seua edat, o per altres circumstàncies, no hagen cursat el valencià amb anterioritat, puguen obtindre l'exempció de ser avaluades d'esta llengua.
Segona. Unitats de primer cicle d'Educació Infantil en centres d'Educació Infantil i Primària
Les escoles infantils que impartisquen segon cicle d'Educació Infantil i els centres d'Educació Infantil i Primària que tinguen autoritzades unitats de l'últim curs del primer cicle d'Educació Infantil, aplicaran en estes unitats de primer cicle allò determinat per al primer curs del segon cicle d'Educació Infantil en el seu respectiu centre.
Tercera. Programes experimentals
La conselleria competent en matèria d'educació podrà autoritzar programes experimentals, en què s'impartirà en anglés una proporció del temps lectiu superior a l'establida per a cada etapa educativa en la present llei.
Quarta. Situacions excepcionals relatives al requisit lingüístic del professorat
El personal docent funcionari de carrera amb destinació en altres comunitats autònomes que sol·licite obtindre un destí en comissió de servicis en la Comunitat Valenciana, i d'acord amb el que s'establix en l'article 17.1 d'esta llei, haja d'acreditar un determinat nivell de coneixement del valencià per a impartir docència, i no dispose d'este, podrà excepcionalment obtindre el destí per un període màxim de 4 anys, sempre que la seua sol·licitud de comissió de servicis es trobe motivada en causes socials o trasllat de la unitat familiar a la Comunitat Valenciana.
Quinta. Llibres de text i materials curriculars
Els centres docents mantindran la relació de llibres de text i materials curriculars seleccionats durant el període de vigència d'estos establit per la normativa reglamentària vigent a este efecte.
Sexta. Inspecció d'Educació
1. La Inspecció d'Educació vetlarà pel compliment de la present llei. Així mateix, assessorarà, orientarà i informarà sobre el seu contingut als equips directius dels centres docents, així com als membres dels diferents sectors de la comunitat educativa que plantegen dubtes quant a l'aplicació.
2. Dins les funcions de supervisió de l'organització i el funcionament dels centres docents que corresponen a la Inspecció d'Educació, esta ha de realitzar la supervisió perquè el programa de llengües vehiculars s'ajuste a la proporció establida en l'annex II d'esta llei, com també del compliment del pla d'ús de les llengües de cada centre i, per a això, ha d'emetre els informes que se li sol·liciten. Així mateix, ha de proposar l'adopció de les mesures correctores oportunes en els supòsits en què detecte incompliments de la normativa vigent.
Sèptima. Referències normatives
Des de l'entrada en vigor de la present llei:
1. Totes les referències que les normes en vigor facen al PEPLI s'entendran efectuades a la proporció de llengües vehiculars del centre.
2. Totes les referències que la normativa vigent realitze als plans de normalització lingüística s'entendran efectuades als plans d'ús de les llengües dels centres docents.
3. Totes les referències que les normes en vigor facen referència al projecte lingüístic de centre s'entendran realitzades a la concreció de la proporció de llengües vehiculars realitzada pel centre i als plans d'ús de les llengües dels centres docents.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Calendari d'aplicació
1. Fins a la implantació del que es preveu en el títol I d'esta llei en els diferents cursos i etapes, segons el calendari d'aplicació establit en la disposició final segona, s'aplicarà el programa lingüístic establit per les disposicions vigents fins a la data de l'entrada en vigor de la present llei, amb l'excepció dels programes experimentals que hagen sigut autoritzats en virtut de l'article 8 de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.
2. En l'aplicació del programa lingüístic regulat per la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, fins a la completa implantació del que s'establix en el títol I de la present llei, continuarà sent aplicable l'article 108 de la Llei 7/2023, de 26 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat.
Segona. Determinació de la llengua base per a l'alumnat matriculat prèviament en un centre docent
En aquells nivells del segon cicle d'Educació Infantil, d'Educació Primària i d'Educació Secundària Obligatòria en què l'alumnat continue escolaritzat en el mateix centre, o bé en un centre diferent del qual es trobe adscrit, sense necessitat de participar en el procediment d'admissió, els representants legals de l'alumnat podran triar la llengua base mitjançant un procediment de consulta a estos, en els termes que establisca la conselleria competent en matèria d'educació.
Tercera. Certificació de nivells de referència de Valencià de l'alumnat que haja finalitzat ensenyaments regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació
El que s'estableix en l'article 16 d'esta llei, relatiu a la certificació de nivells de referència de valencià, produeix efectes per a tot l'alumnat que haguera finalitzat les corresponents etapes educatives a partir de l'ordenació acadèmica regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, o bé amb una ordenació acadèmica posterior. En conseqüència, estos efectes són:
1. En educació primària, l'alumnat que haguera finalitzat l'etapa a partir del curs escolar 2009-2010, inclusivament.
2. En educació secundària obligatòria i formació bàsica de persones adultes, l'alumnat que haguera conclòs esta etapa a partir del curs escolar 2008-2009, inclusivament.
3. En batxillerat, l'alumnat que haguera conclòs esta etapa a partir del curs escolar 2009-2010, inclusivament.
4. En el cas de la prova d'accés a la universitat, l'alumnat que l'haguera realitzada a partir del curs escolar 2009-2010, inclusivament.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queden derogades les disposicions següents:
a) La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.
b) Els articles 12.1, 18.2, 25 i 27.1 del Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'Administració de la Generalitat.
c) L'Orde 90/2013, de 6 de novembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià de determinats llocs de treball docents en centres docents públics i en els servicis o unitats de suport escolar i educatiu dependents de la Generalitat, en tot el que afecta el professorat dels cossos i especialitats docents següents:
1. Cossos de catedràtics d'ensenyament secundari i de professors d'ensenyament secundari, en aquelles especialitats que no disposen d'atribució docent per a impartir Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat o Formació Bàsica de Persones Adultes.
2. Cos de professors especialistes en sectors singulars de la formació professional.
3. Cos a extingir de professors tècnics de formació professional.
4. Cossos de catedràtics de música i arts escèniques i de professors de música i arts escèniques.
5. Cossos de catedràtics d'arts plàstiques i disseny i de professors d'arts plàstiques i disseny.
6. Cos de mestres de taller d'arts plàstiques i disseny.
7. Cossos de catedràtics d'escoles oficials d'idiomes i de professors d'escoles oficials d'idiomes.
2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que es disposa en la present llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Facultats per al desplegament, interpretació i aplicació
Es faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria d'educació, així com les persones titulars dels òrgans superiors i directius d'esta conselleria, perquè, en l'àmbit de les seues respectives competències, dicten totes les disposicions i instruccions que siguen necessàries per al desplegament, interpretació i aplicació d'esta llei.
Segona. Calendari d'aplicació
1. El que s'establix en el títol I en la present llei s'aplicarà en el curs escolar 2025-2026 en Educació Infantil, en Educació Primària, en Educació Secundària Obligatòria i en Batxillerat.
2. Els programes experimentals que hagen sigut autoritzats en virtut de l'article 8 de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, quedaran sense efecte des de l'inici del curs escolar 2024-2025. Els centres docents que tinguen un programa experimental autoritzat fins a la finalització del curs escolar 2023-2024 hauran de garantir, a partir del curs 2024-2025, la impartició d'un mínim del 25% del temps lectiu en cada una de les dos llengües cooficials a la Comunitat Valenciana.
3. El que es disposa en l'article 14 serà aplicable a l'inici del curs escolar 2024-2025.
4. Els programes lingüístics de centre corresponents als ensenyaments de formació professional i formació bàsica de persones adultes, autoritzats d'acord amb la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, quedaran sense efecte des de l'inici del curs escolar 2025-2026.
Tercera. Entrada en vigor
La present llei entrarà en vigor el mateix dia de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 27 de juny de 2024
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Carlos Mazón Guixot