Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Territori i Habitatge
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Medi ambient
  Descriptors:
  	Temàtics: protecció del paisatge, reserva natural , paisatge protegit
  	Descriptors toponímics: Tibi, Castalla, Sax, Petrer, Agost

El conjunt de muntanyes del Maigmó, el Sit, el Despenyador, l'Argüenya, la Serra de Castalla, la Serra del Frare, i la Serra del Cavall, situat entre les comarques de l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l'Alacantí i l'Alcoià, formen un espai natural de vital importància tant per al conjunt natural dels ecosistemes com per a l'esplai social de les poblacions de les comarques que les rodegen.

El conjunt d'aquestes serres, la fita més emblemàtica del qual és el Maigmó, amb 1.296 metres d'altitud, formen un nucli natural de gran importància per als nombrosos hàbitats i espècies de flora i fauna que són propis d'aquests paisatges de l'interior de la muntanya mediterrània. La ubicació d'aquest grup de massissos juga un paper important en la connectivitat entre la part muntanyosa de les serres diàniques del nord de la província d'Alacant, que pertany al sector fitosociòlogic setabenc amb les serres i altiplans del sud d'Alacant, que pertany al sector alacantí de la província corològica murciano-almeriense. La fauna associada a aquests ecosistemes divergix en un espectre tan ampli com ho fan les seues espècies vegetals en trobar-nos entre dos sectors fitosociològics diferents, derivats de les seues pròpies característiques climàtiques i orogràfiques.

La part sud, caracteritzada per les condicions peculiars del domini semiàrid peninsular, contrasta amb una remarcada presència de representacions corològiques setabencs en els seus vessants orientals i septentrionals, on la presència de pous de neu ens revela les característiques climàtiques més fredes d'aquestes serres i la conseqüent existència d'espècies més exigents d'humitat i baixes temperatures. Per aquest motiu, ens trobem en un territori ecotonal, amb uns elevats índexs de biodiversitat, i el paisatge del qual aconseguix cotes d'una gran bellesa i representativitat.

Aquest conjunt geomorfològic ha conservat el paisatge característic de les zones muntanyoses alacantines de l'interior, malgrat la severa pressió antròpica que ha transformat els municipis circumdants i que ha conduït a una progressiva desaparició dels elements agrícoles tradicionals d'aquesta regió. Aquestes serres van constituir una gran reserva de llenyes, carbó i pastos (entre altres productes forestals), la qual cosa va contribuir al desenvolupament dels municipis del voltant, i d'altres activitats, com la indústria minera d'Agost o Biar, o en el negoci de la neu, destaca la cava de Planisses, el pou de Carrascalet i altres enclavades en les ombries de les serres del Maigmó i l'Argüenya.

Situat a pocs quilòmetres de la ciutat d'Alacant, i dels nuclis poblacionals d'Elda-Petrer, Villena i la Foia de Castalla, aquest conjunt natural representa el centre més important d'acollida de l'oci d'aquestes localitats, com també de molts visitants de fora d'aquestes comarques. Destaca la presència d'una ruta senderista de gran recorregut (GR-7) i diverses senderes de xicotet recorregut (PR). El paisatge que oferix aquest conjunt natural és mereixedor de ser objecte de protecció i ordenació. Alhora, aquest requerix de la infraestructura necessària perque el visitant gaudisca d'aquest espai natural dins d'un marc de conservació dels hàbitats i de la seua fauna associada.

El muntanyisme ha sigut i és una activitat esportiva que s'ha practicat tradicionalment a la serra del Maigmó, i que ha suposat un contacte directe dels muntanyencs amb la natura a través d'activitats com el senderisme, l'escalada i altres esports en la natura. Aquestes activitats han d'integrar-se en l'ordenació d'aquest espai natural, perquè puguen seguir oferint alternatives de temps lliure als ciutadans.

S'ha triat la figura de Paisatge Protegit per considerar que els seus valors naturals i paisatgístics són mereixedors d'una protecció especial, tant per la relació harmoniosa entre l'home i el medi natural, com pels valors estètics o culturals. És per això que aquest espai ha de ser preservat d'aquells elements i actuacions que trenquen aquesta harmonia, ja que aquest és el fonament de l'objecte de protecció.

El règim del paisatge protegit ha d'atendre aquesta realitat territorial i, en conseqüència, no es configura de forma estàtica, sinó que assenta les bases per a un mecanisme de gestió activa basat en una atenció especial als processos econòmics, socials i territorials que són responsables de l'evolució del sistema i de la seua adaptació a les noves realitats històriques. Per aquestes raons, diferents Ajuntaments han sol·licitat la protecció d'aquest espai natural per mitjà de la figura del paisatge protegit.

La iniciativa per a preservar els rellevants valors ambientals, paisatgístics i culturals de la zona ha de basar-se en la premissa de compatibilitzar-la amb el desenvolupament d'aquelles activitats i usos que han contribuït a configurar aquests valors, o que per les seues característiques resulten coherents amb aquests. Des d'aquest punt de vista, l'adopció d'un règim de protecció com el que es proposa representa, per si mateix, un límit a l'establiment d'altres usos la implantació dels quals en el territori podria arribar a representar un menyscabament de l'excepcional patrimoni que acull. La potencialitat de la zona per a albergar alguns d'aquests usos (com la implantació d'instal·lacions productores d'energia eòlica), explícitament reconeguda en plans i projectes sectorials aprovats, ha de veure's matisada per la conveniència d'aplicar un principi estricte de precaució que, sense perjudici dels mecanismes ja existents respecte d'això, evite, en qualsevol cas, tot el risc d'introduir alteracions substancials sobre els excepcionals elements que caracteritzen aquest àmbit. Per consegüent, i especialment en aquest cas, la declaració com a Paisatge Protegit ha de ser entesa com una decisió coherent amb altres polítiques d'abast territorial i mediambiental, el fi últim de la qual radica a preveure una adequada distribució d'usos i activitats sobre el territori a partir de les dades més precises disponibles en cada moment i des de la perspectiva de l'interés general.

La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, inclou la figura del paisatge protegit com la indicada especialment per a la conservació i la gestió racional d'ambients significatius per la relació harmoniosa entre l'activitat humana i l'ambient físic.

El règim de gestió de l'espai protegit propugna l'ús sostenible dels recursos naturals, incloent en aquest concepte una important funció social derivada de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors ambientals i culturals.

La tramitació del procediment de declaració del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit s'ha realitzat de conformitat amb el que disposen els articles 25 i 26 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, que regulen el procediment per a la declaració d'espais naturals protegits, i 49 bis de la Llei de Govern Valencià, quant als tràmits que s'han de seguir en l'elaboració dels Reglaments.

Esta tramitació es va iniciar per mitjà de l'Ordre de 20 de febrer del 2006, de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es va inciar el procediment de declaració del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó.

Per tot això, a proposta del conseller de Territori i Habitatge, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 23 de febrer de 2007,

DECRETE

Article 1. Objecte

De conformitat amb el que establix l'article 13 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, es declara el Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit, i s'establix per a aquest un règim especial de protecció per raó de la mencionada Llei.

Article 2. Àmbit territorial

El Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit comprén una superficie de 15.842 ha., als termes municipals de Tibi, Castalla, Sax, Petrer i Agost.

La delimitació gràfica del Paisatge Protegit figura com a annex d'aquest decret.

Article 3. Règim de protecció

1. Amb caràcter general, poden continuar duent-se a terme les activitats tradicionals, i les ja existents a la zona que es consideren compatibles amb l'objecte de protecció, d'acord amb les seues regulacions especifiques i allò que establix el present decret i la normativa que el desenvolupa.

2. En l'àmbit del paisatge protegit regiran les següents disposicions de caràcter general:

a) Tot el sòl inclòs en el paisatge protegit classificat en l'actualitat com no urbanitzables es qualificarà, amb caràcter general, com a sòl no urbanitzable protegit.

b) Les futures revisions del planejament vigent en els termes municipals afectats es realitzaran d'acord amb els objectius de protecció del present decret.

c) Les altres figures d'espais naturals protegits que puguen estar incloses dins de l'àmbit del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit seguiran amb l'actual gestió i el seu règim de protecció aprovat per la seua pròpia norma.

d) No es permet la col·locació d'estructures ni la realització d'activitats, fora de les zones ja existents, que irrompen l'estètica actual del paisatge. S'entén per aquestes estructures les constituïdes per elements artificials que sobreïsquen de manera notòria i trenquen l'harmonia del paisatge.

e) Fins que no siga aprovat el Pla Rector d'Ús i Gestió, tota acció, ús, aprofitament, pla o projecte no previst en els apartats anteriors i que, siga capaç d'afectar els valors naturals de l'espai natural, es realitzen en l'àmbit d'aquest, han de ser informats per la Conselleria competent en matèria de medi ambient amb anterioritat a la concessió o la denegació de la corresponent llicència o autorització per l'òrgan administratiu corresponent. El Pla Rector establirà les activitats autoritzades i definirà aquelles que han de ser objecte d'autorització especial.

f) El règim de protecció del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit, que serà desenvolupat pel Pla Rector d'Ús i Gestió de l'Espai Protegit, està dirigit a les finalitats següents:

- Conservar, regenerar, si és el cas, i incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels hàbitats naturals i seminaturals de muntanya.

- Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l'activitat humana.

- Protegir i conservar el patrimoni cultural constituït pels elements arqueològics, arquitectònics i etnològics existents a la zona.

- Aconseguir i mantindre un adequat nivell de quantitat i qualitat de les aigües superficials, fonts i brolladors, per evitar qualsevol actuació que puga ser causa de la seua degradació.

- Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els hàbitats i el paisatge, per mitjà de la regeneració d'ambients degradats i la intervenció sobre els processos naturals i artificials susceptibles de provocar-los.

- Fomentar específicament l'ús social de l'espai protegit per mitjà de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístic i culturals.

- Fomentar la participació pública i privada en la gestió de l'espai protegit per mitjà d'acords de custòdia, convenis i altres formes de relació amb els distints sectors i entitats vinculats a l'àmbit de l'espai protegit.

- Promoure la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre la Generalitat, les administracions local i estatal, les institucions de la Unió Europea i el sector privat, en les matèries relatives a la gestió del paisatge protegit.

- Promoure les actuacions que tendeixen a la implantació i a la millora de les instal·lacions d'accessibilitat a persones amb discapacitat i assegurar el gaudi i la comprensió dels valors naturals del paisatge protegit.

Article 4. Àrea d'influència socioeconòmica

1. Es declara com a àrea d'influència socioeconòmica la integrada pel conjunt de termes municipals que afecta la declaració del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit.

2. Els objectius de l'àrea d'influència socioeconòmica són:

a) Integrar els habitants de la zona en la protecció i les activitats derivades de la gestió del paisatge protegit.

b) Crear infraestructures i aconseguir uns equipaments i serveis mínims.

c) Millorar les estructures productives existents orientant la seua activitat cap a la protecció dels recursos naturals.

d) Promoure la diversificació de l'activitat econòmica de la zona, de forma compatible amb la protecció i la conservació dels recursos naturals i del paisatge.

e) Donar suport i fomentar les iniciatives culturals, cinetífiques, educatives, recreatives i turístiques a la zona.

Article 5. Règim de gestió

1. La gestió del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit correspon a la Conselleria competent per raó de la matèria.

2. D'acord amb el que establix l'apartat 8 de l'article 48 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió dels paisatges protegits pot delegar-se totalment o parcialment, d'acord amb el que preveu la legislació de règim local. Aquesta gestió també pot encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la protecció.

Article 6. Pla Rector d'Ús i Gestió

1. La Conselleria competent per raó de la matèria elaborarà i tramitarà un Pla Rector d'Ús i Gestió del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit, el qual, en desplegament del règim de protecció establit per aquest decret, serà el marc dins del qual s'executaran les activitats directament relacionades amb la gestió de l'espai protegit.

2. L'abast, el contingut, els efectes i la tramitació d'aquest Pla Rector s'ajustaran al que han establit, amb caràcter genèric, els articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

Article 7. Consell de Participació

1. Es crea el Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor de la conselleria competent per raó de la matèria en la gestió de l'espai protegit.

2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, per l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Per raó d'aquestes funcions, el Consell de Participació constituïx un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i així mateix és una base per a canalitzar les iniciatives de les distintes administracions i agents, públics i privats, relacionats amb la gestió del paisatge protegit, en els àmbits administratiu, econòmic, social i cultural.

3. El Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit està format per 26 membres, els quals s'indiquen a continuació:

a) El president nat del Consell de Participació.

b) El president del Consell de Participació.

c) Un representant de la conselleria competent en raó de la materia de medi ambient.

d) Un representant de la conselleria competent en raó de la materia d'agricultura.

e) Un representant de la conselleria competent en raó de la materia de cultura.

f) Un representant de la conselleria competent en raó de la materia d'infraestructures.

g) Un representant de la conselleria competent en raó de la materia de turisme.

h) Un representant de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

i) Un representant de la Diputació Provincial d'Alacant.

j) Un representant per cada un dels Ajuntaments d'Agost, Castalla, Petrer, Sax i Tibi.

k) Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, triats per aquestes entitats.

l) Tres representants de les associacions de propietaris de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el paisatge protegit, elegits per les esmentades entitats de comú acord entre aquestes.

m) Un representant de l'Associació Valenciana d'Agricultors, triat per aquesta entitat.

n) Un representant de la Unió de Llauradors, triat per aquesta entitat.

o) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les societats de caçadors dels municipis del paisatge protegit, triat per les esmentades entitats de comú acord entre aquestes.

p) Un representant, amb caràcter rotatori biennal, de les Universitats públiques amb seu en la província d'Alacant, designat per les dites Universitats.

q) Un representant de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, triat per aquesta entitat.

r) Un representant, amb caràcter rotatori bienal, de les entitats excursionistes vinculades a l'espai, triat per les esmentades entitats de comú acord entre aquestes.

s) Un representant de les associacions i entitats vinculades a la conservació i l'estudi de la natura o el patrimoni cultural que tinguen la seua activitat dins de la zona, triat per les esmentades entitats de comú acord entre aquestes.

4. El President nat del Consell de Participació

De conformitat amb el Decret 264/2004, de 3 de desembre, del Consell, pel qual es modifica la composició de les Juntes Rectores dels Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana, el conseller competent en matèria de medi ambient serà president nat del Consell de Participació. Quan assistisca a les seues reunions ostentarà la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, té tots els drets i les obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.

5. El president del Consell de Participació

a) El president del Consell de Participació serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient i pot recaure el nomenament en un dels membres del Consell.

b) En absència del president nat, les funcions d'aquest durant les sessions seran assumides pel president.

6. El secretari del Consell de Participació, que serà nomenat pel conseller competent en matèria de medi ambient, pot ser un membre del Consell de Participació o bé una persona al servei de les administracions autonòmica o local, en el qual cas, assistirà amb veu, però sense dret a vot.

7. El funcionament intern del Consell de Participació es regirà per un reglament de funcionament que aprovarà el mateix Consell, la proposta del qual serà redactada pel secretari d'aquest. Fins a l'aprovació de l'esmentat reglament, el funcionament del Consell es regirà d'acord amb la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

8. Per al correcte exercici del Consell de Participació, este pot organitzar-se en les comissions que siguen necessàries. Amb caràcter permanent o temporal, les dites comissions poden exercir, per delegació del Consell, en el ple del qual donaran compte de les seues activitats, determinades funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del paisatge protegit.

Article 8. Finançament del paisatge protegit

Per a la gestió del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit l'òrgan de gestió habilitarà els crèdits oportuns, sense perjudici de les possibles aportacions materials de la Generalitat i d'organismes o entitats, tant públiques com privades, interessades a col·laborar en aquesta gestió.

Article 9. Règim d'infraccions i sancions

El règim jurídic sancionador en l'àmbit del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i Serra del Sit serà l'establit pels articles 52 a 61 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Es faculta el conseller de Territori i Habitatge perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desenvolupament del present decret.

Segona

D'acord amb l'article 41, apartat 4, de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, el Pla Rector d'Ús i Gestió s'aprovarà en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor del present decret.

Tercera

Aquest decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comnitat Valenciana.

Valencia, 23 de febrer de 2007

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Territori i Habitatge,

ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

<div id="AquiVaUnaImagen"></div>