DECRET 24/2024, de 9 d'abril, del Consell, per a la declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de bé immaterial, de la Festa de la Mare de Déu del Castell, de Cullera.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9829 de 16.04.2024 | |
| Número identificador: | 2024/3191 | |
| Referència Base de Dades: | 003211/2024 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Bé cultural Descriptors: Temàtics: patrimoni cultural, cultura regional, protecció del patrimoni Descriptors toponímics: Cullera
DECRET 24/2024, de 9 d'abril, del Consell, per a la declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de bé immaterial, de la Festa de la Mare de Déu del Castell, de Cullera. [2024/3191]
L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic.
Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural s'ha de fer mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això, sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, reserva a l'Administració general de l'Estat.
D'altra banda, la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, establix en l'article 45 que seran declarats béns immaterials d'interés cultural les activitats, les creacions, els coneixements, les pràctiques, els usos i les tècniques que constituïxen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i de les formes de vida tradicionals dels valencians, així com les tradicions en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i especialment les que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
Mitjançant una resolució de 6 d'octubre de 2023, de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració de bé d'interés cultural, amb la categoria de bé immaterial, de la Festa de la Mare de Déu del Castell, de Cullera.
En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència a l'Ajuntament de Cullera.
En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, en l'expedient consten els informes favorables de la Universitat de València i el Consell Valencià de Cultura.
Per tot això, complits els tràmits previstos en l'article 43 de la Llei 5/1983, del Consell, i els articles 26 i següents de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, a proposta del vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 9 d'abril de 2024.
DECRETE
Article 1. Objecte
El present decret té per objecte la declaració del bé d'interés cultural, amb la categoria de bé immaterial, de la Festa de la Mare de Déu del Castell, de Cullera.
Article 2. Descripció del bé i valors
De conformitat amb els articles 28 i 45 de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, es fan constar en els annexos del present decret la descripció del bé i els seus valors.
Article 3. Mesures de protecció i salvaguarda
La protecció de la Festa de la Mare de Déu del Castell, de Cullera com a patrimoni cultural immaterial es concretarà en les mesures següent:
a) Realitzar treballs d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics.
b) Incorporar els testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació.
c) Vetlar pel normal desenvolupament i pervivència d'esta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seua transmissió a les generacions futures.
Qualsevol canvi que excedisca el desenvolupament normal dels elements que formen esta manifestació cultural s'haurà de comunicar a la direcció general competent en matèria de patrimoni cultural per a, si és el cas, l'autorització administrativa i la modificació consegüent de la present declaració.
Les accions de salvaguarda que es projecten hauran de tindre en compte, de manera molt especial, els riscos de desvirtuació que es podrien derivar del turisme massiu, així com la necessitat de valorar i protegir adequadament els oficis tradicionals associats a esta manifestació.
La gestió del bé l'exerciran l'Ajuntament de Cullera i la Junta-Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Castell, de Cullera, amb tots els actors d'esta manifestació immaterial, que seran els que decidisquen sobre aspectes materials i immaterials, així com sobre el desenvolupament de l'esmentada manifestació cultural.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Publicació i inscripción
El present decret es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i la declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari general del patrimoni cultural valencià; així mateix, es comunicarà al Registre general de béns d'interés cultural del Ministeri de Cultura.
Segona. Absència d'incidència en el gasto públic de la present disposición
La implementació i el desenvolupament posterior del present decret no podrà tindre cap incidència en la dotació de cap dels capítols de gasto assignats a la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, que, en tot cas, s'haurà d'atendre amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent per raó de la matèria.
Tercera. Recursos
Contra el present acte, que esgota la via administrativa, els interessats podran interposar un recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos, comptats des del següent al de publicar-se, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que establixen els articles 10.1.a i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa o, potestativament, un recurs de reposició davant d'este mateix òrgan, en el termini d'un mes, comptat en els termes esmentats, de conformitat amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sense perjuí que els interessats puguen interposar qualsevol altre que estimen procedent.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
El present decret produirà efectes l'endemà de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 9 d'abril de 2024
El president de la Generalitat
CARLOS MAZÓN GUIXOT
El vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport
VICENTE JOSÉ BARRERA SIMÓ
ANNEX
1. Identificació
Àmbit: creences, rituals festius i altres pràctiques cerimonials
Tipologia: bé d'interés cultural, secció primera, d)
Denominació: Festa a la Mare de Déu del Castell, de Cullera
Altres denominacions: Festes Majors, Festes Patronals de Cullera, Festes de la Mare de Déu de l'Encarnació
Comunitats o persones: Ajuntament de Cullera Junta-Patronato del Santuario de Nuestra Señora del Castillo de Cullera Cofradía Milicia y Custodia de la Virgen del Castillo Milicia y Corte de Honor a Nuestra Señora del Castillo Germandat de Tauleters de la Mare de Déu del Castell Asociación de Camareras de la Virgen del Castillo de Cullera Associació de Portadors de la Baixà de la Mare de Déu del Castell Portadors Bega-Port de la Mare de Déu del Castell Portadors de l'Aurora del Raval de la Mare de Déu del Castell Associació de Portadors de l'Aurora de Sant Antoni de la Mare de Déu del Castell Colla Pas Pla Escola de Danses, Tabal i Dolçaina Muixeranga de Cullera Societat Ateneu Musical Societat Musical Instructiva Santa Cecília (SMI) SCUDAMM. Sociedad Cullerense de Amigos de la Música Marcha Junta Local Fallera de Cullera Coral Stella Maris Confraria de Pescadors
Descripció: les Festes Majors de Cullera comencen el divendres posterior al Diumenge de Resurrecció, encara que, oficialment i emocionalment, s'enceten amb l'acte de la Baixà l'endemà, dissabte. La devoció i fe compartida pel poble de Cullera a la patrona, la Mare de Déu del Castell, esdevé en un seguit de rituals, actes i fites en els quals la comunitat troba el moment oportú per a expressar les formes festives més arrelades al territori, que formen un paisatge plàstic i sensitiu al voltant de la celebració cristiana. Entre els elements més singulars i identitaris de la festa hi ha la mencionada Baixà de la imatge de la Mare de Déu, des del seu santuari, que forma part del conjunt històric i monumental del castell de Cullera. Entre els altres actes rituals religiosos destaquen la Processó General, el dia de Sant Vicent Ferrer, a poqueta nit, i les Aurores de Sant Antoni, la Bega-Port i el Raval, amb una gran i important participació popular, tant de la comunitat portadora com dels assistents. A banda d'estos esdeveniments de caràcter religiós, la festa destaca per la gran participació ciutadana, i la seua organització gràcies al treball d'una forta xarxa d'individus i col·lectius que són els portadors actuals de les tradicions festives més arrelades tant a les comarques de la Ribera com del territori valencià, per extensió. Igual que altres seguicis festius, els actes rituals de Cullera esdevenen l'ocasió per al desenvolupament de balls, danses i expressions musicals, que enfortixen els nexes socials entre els participants (comunitat portadora) i el poble en general. Hi ha un procés en marxa, des de fa dècades, de recuperació dels elements festius, entesos com una de les herències més importants del passat, que ha reviscolat gràcies al treball d'estudiosos i entusiastes, que han sigut capaços de contagiar els veïns i les veïnes de Cullera en pro de la salvaguarda de les seues expressions festives més singulars. Les festes de Cullera són un punt de trobada, al llarg de l'any, de locals i forasters, d'habitants i de fills i filles de Cullera que, en algun moment de les llargues festes i actes, s'acosten al poble. D'esta manera, els actes religiosos i civils esdevenen un espai i un temps de trobada amb el passat, amb les arrels, al mateix temps que creix el sentiment de pertinença de les noves generacions i de les persones que s'acosten a Cullera.
2. Marc espacial
Localització: la Festa a la Mare de Déu de Cullera es desenvolupa, principalment, al centre de la localitat i en els altres barris on se celebren actes litúrgics i culturals.
Recorreguts: els diferents actes i rituals (processons, cavalcades, dansades) es desenvolupen durant els dies festius, al llarg de recorreguts i itineraris marcats per la tradició.
3. Marc temporal
Calendari: des del dissabte de la huitava de Pasqua (dissabte in albis) fins al diumenge de la setmana següent.
Periodicitat: anual.
4. Descripció i caracterització. Orígens documentats
Per a trobar l'inici de la devoció a la Mare de Déu del Castell, de Cullera, hem d'anar, sense cap dubte, fins al moment de la Conquesta, per part del rei Jaume I, del que serà el Regne de València. Amb tot i això, espacialment, també hem de destacar el mateix castell de Cullera, seu històrica i actual de la fe en la Mare de Déu. Com a localització predominant en els voltants, el castell esdevé també este nucli, juntament amb l'església dels Sants Joans a la vila, de la nova fe cristiana, centrada en la Mare de Déu i els dos Sants Joans. Estes advocacions corresponen a la naturalesa de l'orde que, en primera instància, s'encarrega de part de la gestió del castell i de la vila, per orde reial, l'Orde de Sant Joan de l'Hospital. La influència d'esta orde, per tant, serà transcendental en la fe i el consegüent patronatge de Santa Maria.
La devoció a Santa Maria és habitual en el nou Regne de València, ja que ve donada de la devoció mariana del rei Jaume I, de qui es diu que oferia als llocs conquerits imatges de la Mare de Déu. Tant Giner com Formentín ens donen, en els seus respectius llibres, dotzenes d'anotacions de llegats a Sancte Marie Castri Collarie, a la obra de Senta Maria del Castell, de Cullera, Opperi ecletie Beate Mariae Cullarie, Beate Mariae de Castro Collaire, etc., ja en el segle XIV, no només d'habitants de Cullera, sinó també dels voltants, en què podem veure la importància d'este lloc, el castell i la capella, i la fe en Santa Maria del Castell, de Cullera com a referents. A partir d'ací es notifica un culte creixent i popular a la Mare de Déu del Castell, per damunt d'altres devocions locals, que Giner associa als diversos favors que, al llarg dels segles, l'agraïment de la ciutat va anar atribuint a la seua mediació davant de Déu, fins a elevar-la a la màxima sobirania local.
Les primeres referències a un ritual festiu al voltant de la Mare de Déu del Castell les trobem l'any 1607, en un dels llibres de la col·lecció Llibres de l'Administració dels Jurats de la present Vila de Cullera, del segle XVII, en què hi ha mencions a la Muntada, Pujar a la Processó al castell lo Dia de Nostra Senyora de Març. Destaquem ací un element que suposa l'origen d'una celebració festiva i ritual, però diferent de l'actual. Com seguidament descriurem, la festa actual comença amb la davallada de la imatge de la Mare de Déu des del castell fins a la ciutat. Però és ací, en les referències del XVII, on veiem que la festa tenia lloc el 25 de març i dalt, al castell, tal com diu León Segarra: antigament se celebrava una festa anual al mateix castell el dia de l'Encarnació, encara que no amb l'estructura i la sumptuositat amb què es notifica més tard. Documentem, així, l'inici d'un ritual festiu i també la seua localització tant espacial com temporal el 25 de març. Encara que, com hem vist, en la hiperdulia una imatge es vincula amb un topònim Castro Collaire, Beate Mariae Cullarie, la seua festivitat comença a denominar-se també pel moment en què se celebra, Nostra Senyora de Març, o per l'indret on té lloc el culte, Nostra Senyora del Castell, i, ja posteriorment, per l'advocació, Nostra Senyora de l'Encarnació. És a dir, primer va ser el culte a la imatge de la Mare de Déu i després la seua advocació.
Evolució històrica/modificacions
Com bé és sabut, en l'àmbit de la cultura festiva i també dels ritus litúrgics, hem de considerar l'evolució que ha experimentat esta festa en honor de la Mare de Déu i, així, poder comprendre com ens ha arribat al dia de hui tal com la identifiquem. En primer lloc, cal tractar les dates en què té lloc el ritual festiu. Comprendre per què la celebració a Santa Maria acaba tenint més importància local al març, amb la festivitat de l'Encarnació. Per a valorar esta qüestió, hem de tindre en compte diferents aspectes, començant pel que s'ha dit anteriorment sobre la identificació de la festa amb el nom de Mare de Déu de Març. Efectivament, per a identificar les festivitats a Santa Maria, hi va haver un moment en què es diferenciaven entre estes, entre les devocions, pel temps de la seua celebració. La Mare de Déu de Març, la Mare de Déu d'Agost, etc. La devoció a Santa Maria es deriva de la dedicació dels dissabtes (dia d'especial de devoció a la Mare de Déu), i, arran d'este origen, es conformen confraries i germandats i establixen un calendari festiu més o menys anual. La raó per la qual la Mare de Déu de Març comença a ser la festivitat més marcada en el calendari anual a la vila de Cullera pot ser discutida, però, sense cap dubte, el fet que, fins a l'any 1911, l'Encarnació o Anunciació fora dia de precepte en el calendari catòlic, i que, en l'època medieval, el 25 de març fora l'inici del calendari hi té molt a veure. Fins i tot anant més enllà, i reconeixent l'origen agrícola de la vila, i el cultiu més reconegut, el de l'arròs, no seria gens estrany que, dins del cicle anual de treball d'este cereal, el temps de descans de la terra (març-abril) fora el més adient per a celebrar una festa, perquè tota la població hi poguera participar. Així, podem entendre que se situara la festa més important de l'any a la devoció de l'Encarnació al mes de març, amb una gran i important romeria al castell, que després evolucionaria en un viatge, en un trasllat a la vila (és la Mare de Déu qui baixa). Així i tot, el dia principal de les Festes Majors s'emmarca en el dia de Sant Vicent Ferrer, el segon Dilluns de Pasqua (i no el 5 d'abril, arran del canvi efectuat en el segle XVII), ja que era el primer dia hàbil després de la Quaresma i Setmana Santa per a poder celebrar amb solemnitat una festa, tal com diu una nota d'una visita pastoral de final del segle XVI: por cuanto es cosa impropia e indecente, celebrar en fiestas de tristeza, en tiempo que nuestra Santa Madre Iglesia Católica Romana, las celebra de alegría. Como es la Pascua de Resurrección, y otras. Proveyó y mandó, el dicho señor Visitador, que en semejantes tiempos, el reverendo Rector y Clero, de la dicha Iglesa, no hayan procesiones
. D'esta manera, situem, ja en l'actualitat, i sense interrupció, les festes en el dia de Sant Vicent Ferrer, amb la Baixà el dissabte anterior (abans, però, la Baixà havia sigut diumenge, per això d'una huitava es passarà a celebrar el novenari).
Evolució baixada
Totes les referències donades pels diferents historiadors que han consultat arxius, documents i ho transmeten a través dels seus escrits, fan referència a la Baixà de la Mare de Déu com un acte fortuït posteriorment ritualitzat i institucionalitzat per part dels organitzadors de la festa. Però la imatge de la Mare de Déu era davallada, des del principi, en diferents ocasions, considerades extraordinàries, i principalment fora d'un ambient festiu, ja que l'objectiu era encomanar-se a la Mare de Déu demanant la seua intercessió protectora davant de sequeres, dolors, desolacions per pèrdua de collites, malalties, avingudes del riu, etc. El fi era, per tant, implorar amb clamor la presència divina a través de Santa Maria. Quant al sentit festiu, baixar la Mare de Déu a la vila serà signe de convivència ciutadana i pujar-la serà acompanyar-la a sa casa, en les altures. Uns camins descendents i ascensionals que marcaran la història de Cullera. Realment, les primeres celebracions rituals es produïen dalt, al castell, a la capella dedicada a la Mare de Déu, fins que la tradició de baixar la seua imatge es convertix en l'inici de la celebració, però ja a la vila. Potser, l'espai del castell era insuficient per a poder albergar la població de Cullera i els visitants que venien d'altres localitats, fins i tot dels poblats marítims de València.
Fora com fora, i seguint les documentacions, podem afirmar que la primera referència a la Baixà, com a inici de les festes, es dona el 25 de març de 1631. Potser fora una d'aquelles ocasions extraordinàries en què es feien unes rogatives o per a dotar la cita anual de més solemnitat. Formentín, en el seu llibre, parla del senyor Antonio Martínez Pérez, que assegurava haver vist, en l'arxiu parroquial (en el llibre capbreu, desaparegut el 1936), la nota original de la data de 1631. Encara que, per referències posteriors (1640), coneixem que Jaume Cabello, comerciant de Cullera, establix un manament testamentari en el qual se li donava un dot a una òrfena, amb la condició que esta anara en un lloc determinat en la processó de la Baixà. És a dir, que en 1640, la Baixà estaria consolidada. Esta Baixà havia de dur-se a terme per les revoltes velles, fins que es construïxen les revoltes noves entre 1806 i 1807, que sumen uns 567 metres.
Este nou itinerari es va veure de necessària construcció per la creixent devoció i participació de la ciutadania en els rituals festius. Este canvi també marcaria el lloc on la Mare de Déu era rebuda a la vila i el lloc on seria entronitzada, la tauleta. Esta novetat propicia la construcció del mercat i de la gran escala imperial, tal com ho coneixem hui dia.
Fins al dia de hui, i de manera ininterrompuda (llevat dels anys 36-39, i els anys 2020 i 2021, a causa de la pandèmia), la Mare de Déu ha baixat des del seu santuari al castell fins a la vila de Cullera, per a la celebració dels ritus litúrgics i comunitaris que s'emmarquen dins de les Festes Majors.
Segons les anotacions consultades, la Baixà s'efectuava amb la imatge en mans del rector, subjectada amb dos corretges que la sostenien i asseguraven al pit del clero. Més avant, i ja en els nostres dies, la Mare de Déu baixa a muscles en una de les seues andes menudes i lleugeres. Posteriorment, hi consten com a portadors (volants) de la Mare de Déu el grup de les quatre parts del món, que va desaparéixer el 1931 i ara s'ha recuperat, que només l'acompanya mentres la duen els portadors o el veïnat.
Evolució tauleta
La tauleta és un dels elements centrals, juntament amb la imatge mateixa de la Mare de Déu, de les festes de Cullera. De fet, les paraules baixà, tauleta i tauleters són part del lèxic emocional del poble de Cullera, amb una relació simbiòtica entre les tres. Com veurem més avant, la tauleta és una mena d'altar, una arquitectura efímera en la qual es deposita la imatge de la Mare de Déu quan esta arriba al poble. Els seus inicis s'entenen gràcies a la difusió de la llegenda que conta, associant-la a la data de la primera Baixà, documentada el 1631, com va tindre lloc una acció que marcaria la història de les festes. De feia uns quants anys del començament de la Davallada, que, un rector vellet, avarava, lentament i fatigosa per les Revoltes Velles. I en aplegar al Raval, tres hòmens que acabaven de sopar a la porta de casa i aquí s'estaven per vores a passar la processó. En mirar-se'l tan cansat, al senyor rector, la Imatge penjada del coll de dos corretges i amb el consegüent manxó, vullgues que no, el varen fer seure i deixar la Mare de Déu damunt la tauleta. Mentre que la paraven, llurs dones d'uns domassos i un parell de canelobres i la barrejaren tota de pètals de flor. Val a dir que improvisaren, pensat-i-fet, una Tauleta' com les del Corpus a Nostra Patrona. El costum quedà, com queden les coses bones, i d'any en any tres hòmens que havien de ser trets del raval de la Mar, pararien la Tauleta i anirien és clar amb les dones llurs, darrere l'anda en la processó de la Baixada i la de Sant Vicent.
Aquelles primeres tauletes, baixes (de les anomenades tauletes valencianes), es cobrien i decoraven amb mocadors i flors, després mocadors de Manila. Esta primera tasca de disposició de la tauleta i de la seua decoració, originàriament, i segons la llegenda, la duien a terme les dones. Trobem en este punt una inflexió. Quan la tauleta es formalitza com a element clau en el desenvolupament de les festes, la tasca decorativa, aquella que pot considerar-se digna de fer, passa a mans dels hòmens, i s'institucionalitza la figura del tauleter. Els tauleters, a banda de ser els responsables de la tauleta, eixien i ixen darrere de la imatge en les processons, sempre vestits de gala. En el seu moment, havien de ser tres hòmens del Raval de la Mar, que després passen a ser-ne tres però de barris diferents; al centre (en les processons), sempre el representant de la vila, i, als costats, representants dels barris de Sant Agustí i de Sant Antoni. Així és fins a principi del segle XX. Actualment, també en són tres, que representen el conjunt de la ciutat de Cullera, una vegada desaparegut aquell protocol de barris, igual que el lloc de preferència en les processons, que es deixa al seu criteri, i, en la majoria dels casos, s'alternen els llocs (central i costats) que ocupa cada un. L'altar provisional ha evolucionat progressivament quant a la decoració. D'aquella tauleta baixa decorada amb mocadors i flors, a una estructura que varia cada any, a la qual s'afigen elements decoratius, com les flors i pintures, que generen l'interés dels cullerans i culleranes, ja que és un treball desenvolupat en secret i es dona a conéixer el matí del dia de la Baixà, quan els responsables la instal·len en la cúspide de l'escala imperial del mercat municipal.
Rituals nous. Les aurores
A partir dels anys 60 del segle passat, la comunitat portadora manifesta la vocació d'estendre la festa i, sobretot, la presència de la Mare de Déu del Castell a les altres barriades i no només a la vila, que, evidentment, és el verdader epicentre de la festa amb l'església dels Sants Joans i el mercat com a referents nuclears de les celebracions. D'esta manera, es trasllada la Mare de Déu a la mar per primera volta, en una iniciativa que naix dels mariners i dels cullerans que havien servit en la Marina, i es constituïx una mena de romeria a l'alba, en la qual la Mare de Déu entra a la mar i hi passeja fins que naix el sol. Una missa de campanya centra l'acte litúrgic, i, després, un castell de focs d'artifici invoca la tornada al temple dels Sants Joans, en un camí que sembla més festiu que solemne i que albira les celebracions posteriors en germandat. Este model serà exportat, ja en el segle XXI, a la resta de barriades el Raval i la Bega-Port, gràcies al sorgiment i l'expansió de la comunitat portadora. D'esta forma, la festa s'estén de manera horitzontal i radial, i la Mare de Déu és la que viatja (es mou) als barris perifèrics de la vila per a visitar els habitants i fer-los partícips de la festa.
Evolució danses
Les danses de Cullera (nom que definix la dansada d'esta localitat) tenen la particularitat de celebrar-se abans del començament oficial del cicle festiu. També és particular que les quatre passades que es fan van encadenades i no separades. Este fet és un gran valor diferenciador. En origen, els hòmens treien a ballar les dones, que els esperaven a les portes de les cases i anaven acoblant-se al ball de dos files. La música a partir de la qual es va recuperar l'actual estava formada per un clarinet i una caixa, i ara s'ha adaptat a tabalet i dolçaina. De la gravació en cinta i gràcies als treballs de memòria oral realitzats, s'ha transmés i adaptat al tabal i dolçaina, amb la incorporació de la partitura que se seguix hui dia. No hi ha, de moment, una informació més detallada i concreta de l'origen i l'evolució, més enllà de la memòria d'algunes persones. És, per tant, un dels aspectes en què es treballa amb gran interés, dins de tota la investigació que es fa al voltant de les danses locals.
Danses rituals
D'altra banda, tenim l'evolució de les danses rituals, aquelles que es feien i es fan dins dels seguicis, just abans de la part religiosa. Les danses rituals de Cullera presenten característiques comunes a altres manifestacions del seu entorn comarcal, i un dels fets d'esta història és la intermitència al llarg del temps, ja que alguns dels balls o danses es munten alguns anys, i, si tenien èxit, es repetien o no es tornaven a fer, o no es feien si faltaven persones que els feien. Per tant, podem dir que l'evolució de les danses rituals és fràgil, això sí, s'adapta als nous gustos, influències, etc., de cada moment i època. Encara que amb similituds comarcals, al poble de Cullera es dansaven algunes peces, encara no recuperades, que els estudiosos han pogut esbrinar gràcies als arxius de les cases de lloguer de les robes (Roberia Gimeno, Casa Insa, etc.). Este també és un fet evolutiu, ja que hui en dia les robes no es lloguen, sinó que són propietat dels individus o dels col·lectius o colles de danses, fins i tot del mateix Ajuntament, en una ferma defensa i aposta per la continuïtat de les danses.
Entre les danses que s'han estudiat, hi ha les següents:
Ball dels Xinesos
Ball dels Turcs
Ball dels Matxaquins
Ball dels Locos
Ball dels Gitanos
Banderes
Pegadors
Torneig (tornejants)
El moment en què es feien estes danses també ha evolucionat. Segons els textos consultats, el mateix dia de la Baixà tenia lloc una processó cívica, una cavalcada, que era coneguda popularment com la Degollà. És possible que el nom s'haja copiat de la Processó del Convit del Corpus, en la qual participa el grup de la Degollà, que suposa la cavalcada d'invitació al veïnat per a participar en la festa, hores després o l'endemà. Esta cavalcada o processó cívica se celebrava de nou el dia de Sant Vicent al migdia; i de vesprada, en la processó, eixien els personatges bíblics. Estes cavalcades es van celebrar, segons la documentació, fins al 1925, quan van ser substituïdes per una cercavila de bandes de música i grups de cornetes. Estes cavalcades ja no se celebren (encara que sí que es mantenen algunes danses, però no inserides en cap seguici o organitzades en cavalcada, en dos moments, el dia de la Baixà a migdia i mentres dura la processó que baixa del santuari al mercat), i, en lloc d'això, el dia de Sant Vicent i l'últim diumenge de les festes hi ha una desfilada-entrada de les dos bandes simfòniques de la ciutat.
De la mateixa manera que ho fem amb l'existència de les desfilades de bandes, destaquem la celebració d'una gran cavalcada de disfresses, herència d'aquella cavalcada al·legòrica de les danses rituals que tenia lloc de nou el dijous de la setmana festiva, amb la participació d'altres elements com ara carrosses, grups, etc.
Esta repetició es devia a l'interés del poble per les danses que només podien gaudir en comptades ocasions. I, de manera més popular, dotant-la d'altres elements que conviden a la participació de més persones, que no tenien per què formar part de les danses. Així apareixen les carrosses o els balls que fan més participativa una cavalcada amb un aire menys ritualitzat, fins i tot amb reconeixements o premis per part de les autoritats. Esta cavalcada es va deixar de fer i va ser unes dècades després quan el món faller en va prendre el testimoni.
Personatges, indumentàries, pràctiques i funcions de la Junta-Patronato del Santuario de Nuestra Señora del Castillo de Cullera
El fonament històric i la finalitat de la creació de la Junta del Castell, tal com és coneguda pel poble, és l'administració del santuari i el manteniment de la devoció a la nostra patrona. La seua data oficial de creació és el 1915, tot i que ja des d'antic existia tota una sèrie d'administradors, a indicació dels jurats de la vila, que es feien càrrec del funcionament del santuari i de l'organització de les festivitats marianes que celebrava el poble, en especial la festa de la Mare de Déu de Març, esdevinguda amb el temps advocació de l'Encarnació. Es té coneixement que, des de 1641 fins a 1856, hi va haver administradors de manera regular i consecutiva. A final del segle XIX, el rector dels Sants Joans passa a encarregar-se d'este menester, i, el 1915, el rector Jose M. Domínguez proposa la formalització d'una junta amb uns estatuts propis que estiguera integrada per persones d'esglésies de diferent caràcter polític. Així, els primers estatuts van ser aprovats pel govern de la província el 1916 i es van ratificar eclesiàsticament uns anys després pel cardenal i arquebisbe de València, Enrique Reig Casanova. El 1922 hi van arribar els frares franciscans, que es van fer càrrec de l'administració del santuari fins a l'any 2007, quan esta va passar als Sants Joans. A hores d'ara, la Junta, sota la presidència de rector dels Sants Joans, un capellà fill del poble com a vicepresident i hòmens i dones de Cullera com a vocals, continua la seua tasca centenària amb la funció de mantindre viva la gran manifestació que resumix tot el que implica la Mare de Déu del Castell, en què es congreguen fe i religió, història i tradició, i, també, cultura i manifestació, enmig d'un poble que aclama, prega i acull la seua patrona. Al llarg de les Festes a la Patrona, la Junta-Patronat, amb les cambreres i els tauleters i clero, acompanya la Mare de Déu a tots els actes per tal de garantir que estos se celebren amb la màxima dignitat litúrgica. A més, el president i la Junta mantenen una coordinació constant amb l'Ajuntament al llarg del temps que duren els preparatius de les festes.
Tauleters: la Germandat de Tauleters recull els que han estat triats durant les darreres dècades com a tauleters, és a dir, com els encarregats de construir i decorar la tauleta, l'altar provisional de la Mare de Déu, utilitzat com a primer descans de la imatge de la Mare de Déu en arribar al poble. Els tauleters, ara, van acompanyats als seguicis. Ells porten vestit de gala, i les acompanyants, també, amb pinta i mantellina en les processons.
Cambreres: l'Asociación de Camareras de la Virgen del Castillo de Cullera és l'entitat que engloba les dones que han sigut cambreres de la Mare de Déu. Les obreres o cambreres són dos dones casades o vídues, i, des de l'any 2005, també dones solteres majors de 30 anys, que cuiden la imatge de la Mare de Déu del Castell i el cambril on descansa des de temps ancestrals. Anteriorment a la construcció del nou santuari en 1897, ja s'ocupaven de la imatge i l'altar, on esta era custodiada, en la capella gòtica del castell. Cada vegada que la imatge ix del seu lloc de guàrdia, les dos cambreres han d'estar presents i acompanyen la Mare de Déu del Castell allà on siga traslladada, dins o fora de la ciutat de Cullera. Escorten la imatge de Maria Santíssima en cada acte de les Festes Patronals, estan presents en tots i presidixen la majoria d'estos. Estes dos dones garantixen que la Mare de Déu siga mostrada al poble amb la dignitat i magnificència que mereix tan excelsa patrona. En estes dos dones es resumix el caràcter civil i religiós de les Festes Majors de Cullera, del santuari i la imatge que hi descansa. Des de l'any 2010, amb la creació dels primers estatuts canònics de l'Associació de Cambreres, es manté el costum de la selecció de les dos dones per part de les cambreres anteriors. Així i tot, qualsevol dona pot presentar una sol·licitud, dirigida a la presidenta de l'Associació, en la qual expresse la voluntat de ser designada cambrera.
Custodi: el custodi de la Mare de Déu és un seglar, fill del poble, vinculat a la Junta del Patronat. Té la funció de vigilar l'estat de la Mare de Déu en els trasllats. Cal tindre en compte que, fins a l'any 1976, la imatge que es traslladava era la centenària, tot i que la imatge peregrina està completament arrelada. La imatge té un sistema complex d'engranatge en les andes. El custodi té la finalitat de comprovar que la Mare de Déu té la peanya ben subjecta a l'estructura de les andes quan el sacerdot que la porta o ell mateix la col·loca. Normalment, ix en processó en la seua posició amb la Junta, però s'avança per a fer les comprovacions que calguen quan ho considera convenient. A més, és l'encarregat de fixar-la i desencaixar-la del tron per a portar-la a les andes o viceversa cada vegada.
Milicia y Corte: la data de la seua fundació és el 1897, amb la inauguració del santuari. El seu origen es deu a la necessitat de garantir també la seguretat al santuari, amenaçada en el seu moment per robatoris. Un grup d'hòmens i dones feien torns de vigilància les 24 hores del dia, en una vetla contínua. És una associació dedicada al culte de la Mare de Déu i a l'exercici de les pietats marianes. Les seues celebracions públiques són la festivitat de la Nativitat, Candelària, Assumpció, la Immaculada i l'Encarnació. A més, en la missa de l'últim diumenge de festes, dedicada a Milicia y Corte, es proclamen les cambreres de l'any següent.
Milicia y Custodia: l'entitat Milicia y Custodia té com a finalitat acompanyar la imatge de la Mare de Déu del Castell en els seus trasllats, i tindre cura de les andes, que oferixen als diferents grups de portadors i veïnat que la durà durant les processons.
Dansadors i dansadores:
Arquets/panderetes. Huit xiquetes vestides de pastoretes, però sense el jupetí i el cabell de palla. A les mans porten un arquet elaborat amb fulles d'hedra i flors de colors amb el qual ballen fent diverses evolucions. Per al ball de les panderetes, es canvia l'arquet de fulles i flors per una pandereta.
Vetes. Huit xiques vestides amb el tradicional vestit de llauradora.
Dansadors ball (jota). La indumentària és la tradicional valenciana, compartida per tot el territori, que evoluciona al mateix temps, amb la incorporació o recuperació d'elements i teixits.
Bastons/bastonets. Huit balladors/balladores vestits amb un faldellí i un cos de ras o setí de color roig per als xics i de color blau per a les xiques, capeta, mocador nugat al coll, calces blanques i corona amb plomes. Sostenen, a la mà dreta, un bastó d'uns 60 cm d'altura, i a la mà esquerra porten una planxa circular.
Muixeranga. Abillats amb pantaló blanc, faixa negra i camisa roja, amb brodat de la colla.
Caps. Quatre parelles de cabuts. Tres parelles de balladors i balladores vestits de llauradors i llauradores valencianes, que duen sobre els muscles els capgrossos de cartó pedra.
Gegants. En el cas de Cullera n'hi ha dos, que representen el rei en Jaume I i la reina Na Violant.
Personatges bíblics. Personatges que completen el seguici de la processó general. Una sèrie de personatges de tradició bíblica de fort arrelament entre la gent. Estimem que tenen la seua procedència de la processó del Corpus, i constituïxen hui en dia el record d'una catequesi al·legòrica que relata de manera visual i popular la història de la salvació. Entre el conjunt de personatges que cada any podem trobar en el seguici hi ha els personatges i les escenes següents: Noé (l'avi Colomet), Abraham, Sara, Isaac, Jacob, Raquel, Josep, Moisés, Aaron, faraó amb dona i fill, cort del faraó, portadors de torxes, arca de l'Aliança, trompeters, Josué, Saül, Samsó, Dalila, rei David, Betsabé, Salomó i reina de Sabà, Elies, Jeremies, Isaïes, Judith, Rut, Noemí, Dèbora, Abigail, Rebeca, reina Esther, Tobies, Sara.
Cirialots. Els prohoms, o ancians, abillats amb túniques blanques, corones daurades i barbes postisses, que carreguen grans ciris.
Quatre parts del món. El grup de personatges més conegut i estimat per la comunitat local. Són els antics volants o portadors de la Mare de Déu. En l'actualitat en són quatre, tot i que ja no porten al muscle les andes amb la imatge, sinó que fan d'acompanyants al llarg de la Baixà, Processó General i Pujà. La seua indumentària ha passat a formar part de la iconografia popular local, pel seu caràcter cridaner, però també elegant. Es tracta d'una brusa ampla i calces blaves, calçons curts rematats amb randes, gola, bocamànegues i un barret ornat amb enfilalls de perles falses, i caramull de flors i violes. A la mà sostenen un manoll de cintes de seda de diversos colors.
Músics. Sense cap dubte, la música està present i fa gala en esta vila durant les festes. Les agrupacions musicals han estat reconegudes com a bé d'interés cultural immaterial en si mateixes i constituïxen, de ple, un dels moviments d'associacionisme i transmissió de coneixements més potents del territori, i també a escala estatal (fins i tot per a ser reconegudes com a manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial espanyol) com a mostra d'exemple organitzatiu.
Elements imatge de la Mare de Déu
La icona mariana protagonista i raó de les Festes Majors en el seu honor, sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Encarnació (del castell de Cullera), és una imatge datada el segle XIV, de 38 cm d'alçada, per 20 de base, realitzada en alabastre policromat i daurat. La figura que representa la Mare de Déu amb Jesús al braç està depositada en una peanya de plata del segle XVIII. Té un maluc lleugerament desplaçat, i el cap, lleugerament inclinat, forma una S. La túnica està decorada amb palmes daurades, emblema del triomf i símbol de la virginitat triomfant de la Mare de Déu. Les mànegues de la túnica són més amples i més curtes que les de baix, ajustades amb botons. La túnica i el vestit, de mànegues cenyides de color blau i botons daurats, i l'ampli mantell, ple d'estreles, que recull amb el braç esquerre. La cara i les mans eren fosques, morenes, d'on prové el seu nom popular de Moreneta. Sosté a la mà dreta una flor en forma de campana, una flor de lliri, que representa la seua puresa, innocència i virginitat. El lliri simbolitza també l'abandonament a la voluntat de Déu. El xiquet Jesús acarona un dels pistils de la flor amb la mà dreta, i, amb l'esquerra, acaricia un osset, que descansa sobre els seus genolls. L'osset és l'emblema cristià tret de la història natural dels antics. Té una càrrega simbòlica teològica, que l'Església va prendre i va començar a utilitzar en el segle VI, i simbolitza l'ànima del cristià que troba refugi en Jesucrist. La corona gòtica, medieval (cilindre d'or amb una pedra preciosa) ja fa referència a la representació reial, i la vincula amb el seu origen ja coronat, més enllà de la corona que du en l'actualitat, de joieria. Encara que l'advocació siga de l'Encarnació, la imatge compta amb el xiquet Jesús al braç de la mare, ja que, com hem comentat, la imatge va ser primer, abans de l'advocació. La imatge religiosa de la Mare de Déu de l'Encarnació és una expressió de l'esperit que informa de la fe i la vida creient de les persones i del poble, i, al mateix temps, és una ajuda per a la comprensió i contemplació dels continguts de la fe que representen. L'any 1977 es construïx una imatge peregrina per a facilitar les tasques de conservació de la imatge original. Actualment, és la imatge utilitzada per a la processó, baixar al poble, besamans, etc.
Tauleta: és una paraula que desperta els sentits de la comunitat de Cullera. L'altar temporal, el tron momentani de la Mare de Déu, que és creat ex professo any rere any. L'origen d'este element visual, plàstic i litúrgic se situa en l'inici de les davallades de la Mare de Déu a la vila de Cullera i es conta, principalment, per mitjà d'una llegenda d'autoria local, que transcrivim ací des del llibre escrit per Giner: De feia uns quants anys del començament de la Davallada, que, un rector vellet, avarava, lenta i fatigosament per les Revoltes Velles. I en aplegar al Raval, tres hòmens que acabaven de sopar a la porta de casa i aquí s'estaven per vore passar la processó. En mirar-se'l tan cansat, al senyor rector, la Imatge penjada del coll de dos corretges i amb el consegüent manxó, vullgues que no, el varen fer seure i deixar la Mare de Déu damunt la tauleta. Mentre que la paraven, llurs dones d'uns domassos i un parell de canelobres i la barrejaren tota de pètals de flor. Val a dir que improvisaren, pensat-i fet, una Tauleta' com les del Corpus a nostra Patrona. El costum quedà, com queden les coses bones, i d'any en any tres hòmens que havien de ser trets del raval de la Mar, pararien la Tauleta i anirien -és clar amb les dones llurs, darrere l'anda en la processó de la Baixada i la de Sant Vicent. Mitjançant estes paraules, trobem explicació a l'existència d'este element material vinculat amb la rebuda a la vila de la Mare de Déu, inserida en l'acte de la Baixà. Segons la cita, l'acte de la Baixà ja estaria institucionalitzat i va ser en un d'aquells anys quan es va produir este fet fortuït, que, en un principi, marcaria la història de les festes per sempre. Segons es diu, va ser llavors quan va nàixer la tauleta i el tauleter. Com comentem, en un primer moment, serien les dones les encarregades de decorar i lluir la tauleta, però amb la ritualització i/o institucionalització de la construcció de la tauleta com a element central de la Baixà, seran els hòmens qui materialitzen la tasca de la tauleta. En l'actualitat, consistix en una estructura d'ús temporal, amb el centre giratori sobre una tauleta, i decorada en flor. Esta estructura i decoració l'elaboren els tres tauleters, que són triats pels anteriors, o es proposen a ells mateixos davant de la Germandat de Tauleters, i tenen l'encàrrec de fer realitat esta arquitectura efímera en la qual reposarà la Mare de Déu durant uns minuts, i que simbolitza l'entrada a la vila. La tauleta serà com la clau de la ciutat, que dona la benvinguda a la Mare de Déu, i són els tauleters els que obrin les portes. La tauleta ha passat de tindre una modesta improvisació funcional, a la qual deu el seu origen, a ser un esplèndid monument marià, que és el tron en què breument s'asseu sa reialesa sobre la Cullera civil, l'adorable figura de la nostra patrona.
Tron efímer: per als nou dies de festes, a l'altar major de la parròquia dels Sants Joans es munta una estructura mòbil, que suposa el tron que ocuparà la imatge de la Mare de Déu. Allà és entronitzada quan arriba de la Baixà, i davallada en cada ocasió que ix al carrer en processó. El tron puja i baixa per a fer visible la imatge, que sempre és fixada pel custodi quan el clero l'acosta. Mentres esta estructura puja o baixa, el rogle de campanes sempre sona. D'esta manera, l'altar principal del temple es modifica i s'adapta per a acollir la imatge, que només descansa a l'església els nou dies.
Balls i danses: un dels elements més rellevants i notoris és la presència de danses rituals en diferents dies de les festes. Abans hem anotat l'evolució que han experimentat estes danses i balls al llarg dels temps, i cal també afegir la seua importància, siga per la seua presència com pel fort procés de recuperació dels últims anys i els estudis que s'han fet al voltant d'este fenomen, compartit principalment en l'àmbit comarcal, però amb notòries diferències locals, que s'hauran de continuar treballant. No totes les localitats han tingut l'amabilitat d'investigar i recuperar les danses que es feien al voltant dels seguicis principals de les festes. Però a Cullera, des de fa unes dècades, sí que ha sigut així, i s'han pogut recuperar, gràcies als estudis i les investigacions dels responsables locals dels grups o les colles de danses, així com d'estudiosos que les han incloses en els seus grans estudis comarcals o més generals, com ha sigut el cas d'Enric Olivares i Oreto Trescolí.
Música: la presència dels elements sonors en les festes és indubtable. I com a element que cal destacar, hi ha la música, representada per tres entitats de Cullera. SCUDAMM, Societat Ateneu Musical i Societat Musical Instructiva Santa Cecília. És tanta la importància de la música i de les entitats, que formen part dels seguicis rituals i més enllà. Destacables són les entrades de bandes, que fan gaudir el públic i els visitants amb l'elegància d'un acte tan popular com significatiu. I tant és així que, arran de l'arrelament musical del poble, es va generar el Certamen de Bandes, el segon més antic de l'Estat espanyol. També la música està protagonitzada per aquelles tonades i composicions que fan de fons necessari per a les danses i els balls rituals de les festes, fets tant per l'Escola Municipal de Danses, Tabal i Dolçaina com per la Colla Pas Pla.
Campanes: Cullera és, sens dubte, una de les poblacions valencianes on es guarda la tradició dels vols generals de campanes, entesos quan la participació de diverses torres s'unixen conformant un paisatge sonor reconeixiblement festiu. Són diversos els moments en què totes les campanes de la vila unixen les seues veus. I també es conserva, tal com ha de ser, la tradició dels vols a l'alba, quan, de l'església dels Sants Joans ix la Mare de Déu en les Aurores. Este patrimoni sonor és un dels elements que conformen les festes que s'ha anat recuperant des dels anys huitanta. Cullera, a més, ha sabut propiciar la restauració dels seus jocs de campanes, per tal de poder-les fer sonar manualment, com ocorre alguns anys.
Pirotècnia: un altre element comú en les festes del nostre territori és la pirotècnia en totes les seues formes, al llarg de la setmana festiva i en els moments més esperats, com són la nit de la Baixà i el dia de la Processó General, en què es disparen castells de focs artificials i, també, mascletades.
Processos danses de Cullera: un cas de patrimoni recuperat al voltant dels anys huitanta, per l'Escola Municipal de Danses, Tabal i Dolçaina, gràcies a treballs de rescat per mitjà de la memòria oral. Les danses són, originàriament, un ball ritual (es desenvolupen en un dia en concret, per unes persones en concret també), però participatiu hui en dia. El seu caràcter ritual (per això és conegut com a dansa) ve de la seua realització en un context de festa major o festes de carrer. Per a insistir encara més en el seu caràcter ritual, la vestimenta dels balladors i balladores és d'un tipus especial, com, per exemple, amb un ús conservat del mocador de Manila, o, en el cas de les dones, amb adorns amb flors als cabells i al pit. El fet de ballar esta dansa requerix anar vestits molt mudats per a donar importància a este ball tan especial. Es tracta d'una dansà per jota, de quatre passades amb un pas pla entre estes passades, unint-les o encadenant-les, tret que resulta diferenciador d'altres dansades d'altres localitats, on les passades es fan de manera separada. Conformant una cadena participativa, obrin els quadres de l'Escola Municipal de Danses, Tabal i Dolçaina, seguits dels quadres d'escoles o grups de danses convidats, i, seguidament, d'aquells quadres conformats per veïns i veïnes que hi vulguen participar. És per això que a estes danses de Cullera els atorguem la categoria de participatives, encara que mantinguen el sentit donat per la comunitat de ritual. El recorregut és des de la plaça d'Espanya, passant pel carrer la Séquia, el pati de l'Església, el carrer Antoni Renart i, de nou, la plaça d'Espanya.
Esmorzar de la Canya: encara que sembla circumstancial, este esmorzar no és gens improvisat ni casual. És tot un esdeveniment social entorn del ritual de preparar el camí de la Mare de Déu, ja que el grup que s'encarrega d'este senzill ritual fa el camí de la Baixà, amb una canya que iguala en altura les andes de la Mare de Déu. Totes les rames dels arbres que puguen colpejar la imatge es tallen.
Pujada corporació i baixà: un dels actes més singulars, tant pel seu caràcter com per la seua vistositat, i les emocions que desperta entre els veïns i les veïnes, i els visitants que s'hi acosten, de més prop o més lluny, és l'acte de la Baixà de la Mare de Déu del Castell fins a la vila. Esta Baixà, ritualitzada, des de la seua instauració com a tret d'inici de les festes, es deu a les repetides i extraordinàries davallades de la Mare de Déu des de la seua capella, primer, i, després, des del seu santuari, per a implorar la seua protecció davant de la meteorologia i les avingudes del riu Xúquer. D'esta manera, i des del segle XVII, la Mare de Déu és baixada al poble el dissabte posterior al Diumenge de Pasqua. El seguici s'enceta a les portes de la casa consistorial, des d'on la corporació (en representació de tot el poble de Cullera) inicia el camí, passant per l'església dels Sants Joans i creuant pel mercat municipal (antiga plaça de la Mare de Déu). La comitiva encara les revoltes del castell fins al cim, el santuari, des d'on es traurà la imatge de la Mare de Déu i es durà cap a la vila.
El seguici que ix de la casa consistorial és el següent: macers de la vila, amb les maces de plata, convidats, secretari municipal, representants de l'alcalde/essa de les pedanies, regidors i regidores, tinents d'alcaldia amb els bastons, alcalde/essa de la ciutat, amb bastó. A la seua dreta, el jutge de pau, i, a la seua esquerra, el cap de comandament de la Guàrdia Civil de Cullera, quatre parts del món, ordenances i Policia Local, banda de música, amb la seua musa.
El seguici que s'hi incorpora (davant) des de l'església és: creu major alçada, cambreres, amb acompanyants. Vestides elles de negre, a l'espanyola, amb pinta i mantellina. Els vestits llargs i negres, amb cola. Els acompanyants vestiran de gala, tauleters, amb acompanyants. Ells, vestits de negre, i les seues acompanyants, vestides com les cambreres, Junta del Patronat del Santuari de Nostra Senyora del Castell, clero.
Una vegada tota la comitiva ha arribat al santuari, a l'altar major se situen cambreres, tauleters, Junta del Patronat, Milicia y Corte, Milicia y Custodia i la corporació. El cambril de la Mare de Déu es tanca i es trau la imatge peregrina, en mans del seu custodi, que la deixa a l'altar. Des d'allà, el president de la Junta del Patronat du la imatge, mentres sona el rogle de campanes i les cinc campanes de la torre voltegen, i la col·loca a les andes, ja en mans dels portadors de la Baixà. En aquell moment i com si es tractara d'un esclat de jubileu, s'entona la Salve marinera, cantada per tots els presents dins del santuari. Posteriorment, es trau la Mare de Déu al pati del santuari i comença la Baixà.
El seguici, que comença a desfilar mentres es ballen lentament les andes, es conforma de la manera següent:
Representants de les associacions falleres locals, SCUDAMM de cornetes i tambors, creu alçada
poble, comuniants, Milicia y Custodia, amb el guió de la Mare de Déu, Milicia y Corte, andes de la Mare de Déu, portada pels portadors de la Baixà, vestits amb uniforme de mariner, clero, cambreres, amb acompanyants, tauleters, amb acompanyants, Junta del Patronat, presidida pel president, amb capa pluvial blava i bonet a la mà, macers de la vila, corporació municipal, banda de música, amb la seua musa, poble.
La comitiva descendix per les revoltes, mentres les campanes del santuari i les de les esglésies del poble voltegen de tant en tant. A cada cantó de les revoltes es dispara una salva. Mentres el seguici baixa, al mercat municipal comencen a desenvolupar-se les danses (bastons, arquets, panderetes, vetes, ball-jota, caps i muixeranga). Estes danses es faran al mateix mercat i començaran a desfilar abans del seguici que baixa del santuari, fins a l'església. A l'arribada de la comitiva al mercat, esta comença a baixar per l'escalinata i s'espera baix, als jardins. Al so de la marxa reial, la imatge de la Mare de Déu és treta de les andes menudes i entronitzada pel president de la Junta del Patronat a la Tauleta, que s'ha disposat per a tal ocasió. El cor Stella Maris entona l'Himne a la Tauleta. Seguidament, el mateix president de la Junta del Patronat du la imatge des de la tauleta fins a les andes grans triades per a eixir en processó fins a l'església dels Sants Joans. El seguici es torna formal, per a la processó del mercat municipal a la parròquia. L'entrada a l'església dels Sants Joans de la Mare de Déu es realitza amb la marxa reial, i, mentres va entrant a la nau del temple, l'orgue sona igual que el rogle de campanes i es llancen pètals de flor des de les balconades interiors. En arribar les andes davant de l'altar major, el custodi lleva la imatge i li l'oferix al president de la Junta del Patronat, que la col·loca al setial instal·lat per a l'ocasió. Mentres el setial va pujant al seu lloc, s'entona de nou la Salve marinera. Després té lloc l'inici del novenari. Al cap d'una estona, es llança un castell de focs artificials.
Rosari de l'Aurora del Raval de Sant Agustí: dilluns, festa de Sant Vicent Ferrer (dia 3 de les festes), a les 5 hores del matí, vol de campanes (potser de les poques poblacions valencianes que mantenen un vol d'alba pròpiament dit). La imatge és davallada del seu tron mentres sona l'orgue i el rogle de campanes. Ix la comitiva processional des de l'església dels Sants Joans.
El seguici és el següent: SCUDAMM de cornetes i tambors, creu major alçada, poble, Milicia y Custodia, andes de la Mare de Déu, portada pels portadors del Raval, clero, presidit pel capellà de la parròquia visitada, en este cas de la Sang, cambreres, amb acompanyants, tauleters, amb acompanyats, Junta del Patronat, corporació municipal, presidida per l'alcalde/alcaldessa, amb la Policia Local i ordenances, banda de música.
L'itinerari transcorre pels carrers Pati de l'Església, Antonio Renart, plaça de l'Ajuntament, carrer de Baix, carrer València. A l'església de la Sang comencen a voltejar les quatre campanes de la torre, al pas de la imatge de la Mare de Déu. En entrar al barri, se succeïxen els altars, les portes obertes de les cases, on es veuen les imatges particulars disposades, i la pirotècnia. En arribar al final de la zona de cases, es dispara una mascletà/focs artificials, i la comitiva continua el recorregut fins a arribar al cementeri municipal, on es resa un respons pels difunts del poble. En acabant, la comitiva torna a formar i desfà el recorregut fins a arribar de nou a l'església dels Sants Joans, amb el rogle sonant, mentres la Mare de Déu munta al seu tron.
Processó General: el dilluns, tercer dia de les festes, dedicat a Sant Vicent Ferrer, té lloc la Processó General. Podem dividir este seguici ritual en dos parts diferenciades. Abans de les dos parts principals d'este seguici, té lloc l'Enramà de la Murta, pel recorregut establit que farà la processó, com és tradició per a obrir el pas al seguici en si. Es tracta de la desfilada d'un o dos carros, precedits de tabal i dolçaina, que van dispersant rams de plantes aromàtiques, antigament de murta, ara protegida. A Cullera, esta enramada es fa, tradicionalment, amb rames de ciprer i taronger, coincidint amb el fet que la flor del taronger hi és present i desprén la seua olor tan reconeguda. La finalitat és crear una catifa vegetal als carrers i proferir un ambient acollidor gràcies als aromes. Simbòlicament, s'associa a la purificació del recorregut per on passarà el que és sagrat. La primera part, popularment anomenada la part profana (es tracta de la part que desfila davant de la creu), són les danses rituals. Tot i que es coneixen com a balls, hem de precisar que es tracten de danses, justament pel seu caràcter ritual, ja que les danses, com defenen Fermín Pardo i José Ángel Jesús-María, sempre han estat condicionades per les festivitats determinades, per la data concreta i pel lloc en què es realitzen, a banda d'estar concretat el nombre de dansadors, figures, indumentària i elements ornamentals, els quals doten de sentit ritual i simbolisme. Tal com ja hem manifestat, i seguint el costum a la comarca, el nombre de danses, és a dir, quines hi participen i quines no, depén de la realitat de cada any, d'aquelles que s'han pogut organitzar, si s'han trobat dansadors i dansadores i/o d'aquelles que s'hagen pogut recuperar gràcies als esforços i treballs dels individus, grups o entitats implicats.
Enumerem ací les danses realitzades en l'última anualitat de la festa (documentades l'abril de 2022):
Gegants. Encapçalant el recorregut, com és costum. Estes figures procedixen originalment de la processó del Corpus de València.
Caps (cabuts). El Ball de Nanos, molt popular, procedix també de la processó del Corpus. Tres parelles de balladors i balladores vestits de llauradors i llauradores valencianes, que duen sobre els muscles els capgrossos de cartó pedra que representen els tres continents coneguts abans del segle XVII: Europa, Àfrica i Àsia (este continent està representant per la parella de gitanos). Al so de la música, colpegen unes grans castanyoles.
Arquets. El Ball dels Arquets està conformat per huit xiquetes vestides de pastoretes, però sense el jupetí i el capell de palla. A les mans porten un arquet elaborat amb fulles d'hedra i flors de color amb el qual ballen fent diverses evolucions. És un dels balls més populars i antics dins del costumari valencià.
Panderetes. El Ball de Panderetes està conformat per les mateixes xiquetes que fan el dels Arquets, canviant l'arquet per la pandereta i canviant la peça musical.
Vetes. El Ball de les Vetes es desenvolupa per huit xiques abillades amb el vestit tradicional de llauradora, que trenen i destrenen un nuc format per les cintes de seda de colors que cada una sosté amb la mà dreta, mentres que amb l'esquerra repica una castanyola. Esta trena, però, es fa en l'aire i no al voltant d'un pal, com és més habitual.
Danses tradicionals (jota, bolero, etc.).
Bastons. El Ball dels Bastonets està format per huit balladors vestits amb un faldellí i un cos de ras o setí de color roig (per als hòmens) i blau (per a les dones), capeta, mocador nugat al coll, calces blanques i corona coberta amb plomes, i que sostenen amb la mà dreta un bastó de 60 cm de llargària que colpegen entre si rítmicament; a la mà esquerra porten una planxa circular que fan sonar també al ritme de la música, mentres realitzen diferents moviments entrecreuant-se entre ells. Les melodies que sonen són comunes a altres pobles riberencs.
Moma. Esta dansa, més relacionada amb les processons eucarístiques, com la del Corpus, ha estat introduïda en el seguici l'abril de 2022, tal com també ocorre en altres poblacions, però en processons eucarístiques o amb la figura de Crist com a símbol devocional. En esta dansa, la virtut és temptada pels set pecats capitals, durant un ball ritual ben conegut i que tantes emocions desperta.
Muixeranga. Durant el recorregut, la colla executa diverses figures. Entre la llista de danses, depenent de l'any, poden incorporar-se o modificar-se algunes d'estes. Per exemple, els Cavallets.
Estes danses fan el primer ball a la porta de la casa consistorial, i fan camí pel carrer Antoni Renart fins a la porta de l'església, on comencen a desfilar en el mateix recorregut que farà la part següent, la litúrgica.
La segona part, la part litúrgica, seguix este orde: SCUDAMM de cornetes i tambors, creu alçada, poble, comuniants, personatges bíblics: Noé, Abraham, Sara, Isaac, Jacob, Raquel, Josep, Moisés, Aaron, faraó amb dona i fill, cort del faraó, portadors de torxes, arca de l'Aliança, trompeters, Josué, Saül, Samsó, Dalila, rei David, Betsabé, Salomó i reina de Sabà, Elies, Jeremies, Isaïes, Judith, Rut, Noemí, Dèbora, Abigail, Rebeca, reina Esther, Tobies, Sara, dotze cirialots, grup scout del Col·legi Sant Vicent Ferrer (Maristes), Fundació Sant Vicent Ferrer Carbonell, andes amb la imatge de Sant Vicent Ferrer, dutes al muscle per l'alumnat, Directiva Maristes i AMPA, banda de música, poble, comuniants, Milicia y Custodia, amb el guió de la Mare de Déu, Milicia y Corte, andes de la Mare de Déu, portada pels veïns de Cullera, en diferents grups. Amb les quatre parts del món, clero, cambreres, amb acompanyants, tauleters, amb acompanyants, Junta del Patronat, presidida pel president amb capa pluvial blava i bonet a la mà, macers de la vila, corporació municipal, banda de música, amb la seua musa.
A l'hora indicada, la imatge de la Mare de Déu és davallada del tron a l'altar major, i, en mans del clero, és muntada a les andes triades per a l'ocasió, mentres sona el rogle de campanes. En eixir la Mare de Déu, sona la marxa reial i les campanes de la torre voltegen. La part més singular d'esta processó, la principal de les festes, és, sense cap dubte, l'alta participació del poble de Cullera, no tant com a assistents, sinó com a participants, entre aquells que dansen i aquells grups de veïns que s'encarregaran de dur al muscle les andes de la Mare de Déu. Contràriament al que podria pensar-se, tractant-se de la processó més solemne de les festes (si és que alguna no ho és), la Mare de Déu la du el seu poble, i no uns portadors organitzats, de manera que es dignifica el paper en la festa del veïnat, que és l'encarregat de traure-la en processó pels carrers de la vila. Indubtablement, hem de destacar este fet, que no es dona sovint, ja que, en les grans processons són un grup de persones les triades sempre, ben organitzades, per fer de portadors de les andes, o fins i tot és el clero qui se n'encarrega. El recorregut establit comença al pati de l'església, carrer de Dalt, plaça de la Verdura, carrer de Dalt, plaça Don Agustín Bou, carrer de Baix, carrer dels Gils, carrer de la Séquia, carrer dels Horts, carrer de Sant Sebastià, carrer del Riu, carrer de la Séquia, carrer Nou, carrer Teatre, plaça de la Sal, carrer Ramón y Cajal, plaça de l'Església. En entrar a l'església, de nou l'orgue i el rogle de campanes reben la Mare de Déu, i continuen sonant quan el custodi trau de les andes la imatge i li l'oferix al clero, que la torna a depositar al tron. El tron puja i es finalitza amb una fórmula litúrgica, i el Regina Coeli. En finalitzar la processó, al cap d'una estona, es tira un castell de focs artificials.
Processó de la Bega-Port. El dimecres (quint dia de les festes) té lloc el segon dels actes litúrgics i rituals als barris de la vila. En este cas, el seguici processional es trasllada al barri de la Bega-Port, amb una important participació de la comunitat pesquera i marinera. Este acte es va iniciar en 1988, i seguix l'estructura de les aurores (Raval/Sant Antoni), encara que hem de destacar la participació del barri, que acompanya el seguici, d'una manera menys ordenada, en grups i no en fileres, com si es tractara d'una manifestació religiosa, una romeria, mantenint, tot i això, la solemnitat i simbologia. A l'església dels Sants Joans, la imatge és baixada del seu setial amb l'orgue i el rogle de campanes sonant. És el custodi, com sempre, qui dona al clero la imatge, que és duta a les andes triades per al trasllat. El custodi incorpora i fixa la imatge a les andes.
Els portadors del barri Bega-Port trauen del temple la imatge amb les campanes voltejant, entre visques i aplaudiments, com de costum, i s'inicia el trasllat, que té este desenvolupament: SCUDAMM de cornetes i tambors, creu major alçada, poble, amb formació irregular, agrupats i omplint els carrers, Milicia y Custodia, andes de la Mare de Déu, portada pels portadors del barri Bega-Port, clero, presidit pel capellà de la parròquia visitada, en este cas de Sant Francesc d'Assís, cambreres, amb acompanyants, tauleters, amb acompanyats, Junta del Patronat, corporació municipal, presidida per l'alcalde/alcaldessa, amb la Policia Local i ordenances, banda de música.
El recorregut es fa pels carrers: pati de l'Església, passeig Dr. Alemany, carrer Ateneu, carrer Colón, carrer de la Bega, carrer Pare A. Belenguer, carrer Ausiàs March i avinguda del Port. Al llarg del recorregut trobem altars, decoracions florals, catifes vegetals, disparada de coets, per part del veïnat. En arribar als jardins de l'avinguda del Port, el seguici para un moment, i la Mare de Déu és col·locada en un entarimat, des d'on es fa una pregària i proclamació de la paraula. En baixar les andes de l'entarimat, són les dones del barri, mares, germanes i dones dels mariners, les que s'encarreguen de dur les andes al muscle. En esta ocasió també es dispara un castell de focs artificials, que enllumena de color el riu Xúquer. El recorregut de tornada es fa des de l'avinguda del Port, passant pel carrer Rei Don Jaume, carrer Ateneu, passeig Dr. Alemany i acaba al pati de l'Església, on la Mare de Déu torna a entrar entre el vol de campanes, el rogle i l'orgue. El procés final és igual a les altres eixides de la imatge, que és desmuntada de les andes pel custodi, donada en mans al clero i duta al seu tron, i, mentres hi puja, es canta la Salve marinera. Com hem comentat, la singularitat d'este trasllat residix en la participació de la comunitat marinera, protagonista del barri, i, especialment, de les dones, que realitzen soles el trajecte de tornada.
Rosari de l'Aurora de Sant Antoni. Sense restar importància ni emocions a la resta de trasllats, processons en honor de la Mare de Déu, el Rosari de l'Aurora de Sant Antoni s'ha convertit, des dels inicis, l'any 1940, en un dels rituals festius més seguits tant per la comunitat portadora, els i les veïnes de Cullera, com de visitants i peregrins, que acompanyen la Mare de Déu fins a tocar l'aigua de la mar Mediterrània just en el moment en què comença un nou dia. L'últim dia de festes, el diumenge, a les 5 de la matinada, les campanes al vol anuncien de nou que la Mare de Déu ix de l'església dels Sants Joans. També les campanes de l'església de Sant Antoni voltegen a les 5, conformant, pròpiament dit, un vol general de campanes, un diàleg sonor quan encara és de nit. Indubtable és que les emocions es desperten també, quan en el silenci de la nit, les campanes rompen a cantar i es poden sentir per tota la vila, donant la benvinguda a aquells que s'afanyen a veure eixir la imatge i despertant aquells que la rebran ja a la vora de la mar. Obri el ritual la davallada de la imatge del tron, portada pel clero i fixada, pel custodi, a les andes triades pels portadors de Sant Antoni, que la trauen del temple.
El seguici és: SCUDAMM de cornetes i tambors, creu major alçada, poble, amb formació irregular, agrupats i omplint els carrers, Milicia y Custodia, andes de la Mare de Déu, portada pels portadors de Sant Antoni, clero, presidit pel capellà de la parròquia visitada, en este cas de Sant Antoni, cambreres, amb acompanyants, tauleters, amb acompanyants, Junta del Patronat, corporació municipal, presidida per l'alcalde/alcaldessa, amb la Policia Local i ordenances, banda de música.
L'itinerari que seguirà comença al pati de l'Església, plaça de la Mare de Déu, plaça de la Llibertat, carrer de la Vall, plaça Andrés Piles, carrer 25 d'Abril, plaça Mongrell, avinguda de Blasco Ibáñez i plaça de la Constitució. Per tot el recorregut tornem a veure altars, traques, coets i castells de focs d'artifici, mentres els portadors ballen a la Mare de Déu i l'encaren a les portes obertes de les cases, i de les llars socials, que romanen obertes durant tota la matinada. L'arribada de la processó a l'església de Sant Antoni es fa saber amb el vol de campanes, un element que s'ha incorporat en els últims anys, ja que abans no hi havia campanes de vol en este temple. Mentres el seguici enfila cap a la mar, al llarg de l'avinguda de Blasco Ibáñez, els portadors van preparant-se per a un dels moments més esperats de l'any. Estos portadors canvien els seus pantalons llargs, s'arromanguen els pantalons i prescindixen del calçat per a fer l'últim tram de la processó descalços. Un passeig marítim ple de gom a gom rep el seguici, que es desfà a les portes de la platja, per a deixar passar, fent-se lloc entre la gent, els portadors amb les andes de la Mare de Déu. El silenci d'este moment és aborronador, només el trenquen les sirenes dels vaixells de faena que esperaven este moment, per a saludar la Mare de Déu. Els mariners fan sonar les seues sirenes des de dins de la badia de Cullera i llancen coets al cel, que ressonen entre el silenci d'aquells que aguarden, també descalços, vora mar. El sol, que pareix que es desperta, comença a enllumenar el fons del cel, com un tapís colors de negre, blau i taronja. El dia s'obri mentres la Mare de Déu recorre, com volant, la mar Mediterrània. Només deixant que l'aigua salada ens bese els peus podem arribar a sentir este cúmul d'estímuls en forma de colors, olors i sonors. Entre els clamors, les besades a l'aire, els vítols i aquelles pregàries i agraïments que els cullerans i culleranes li professaran en la seua intimitat, la Mare de Déu torna a caminar per l'arena i es dirigix cap al passeig, on l'esperen per a presidir una missa de campanya. Abans, però, té lloc un dels espectacles pirotècnics més lluïdors de les festes. Llançats i cremats des de vora mar, els coets i trons ressonen per tota la badia, impossibilitant la son d'aquells que encara no s'havien despertat. Alguns seguixen la Santa Missa i altres aprofiten per a agafar forces, amb un típic desdejuni de bunyols, xurros i xocolate. Al so dels primers cops de tambor, el seguici es reprén per a tornar a l'església dels Sants Joans.
Desfent el camí per l'avinguda de Blasco Ibáñez, la Mare de Déu fa parada a les portes, obertes, de la parròquia de Sant Antoni, amb les campanes al vol. Passa després pel carrer del Mar, fent parada a les portes de l'església de Santa Anna. I ja, de nou, als Sants Joans, la Mare de Déu puja al seu tron, com és costum (amb l'orgue i el rogle sonant), però per última vegada en esta edició de les festes. A poqueta nit tornarà a ser davallada, per a ser conduïda cap al seu santuari.
Pujà. Com a punt final als actes litúrgics i rituals de les Festes Majors de Cullera, té lloc la Pujà, la comitiva que durà la imatge de la Mare de Déu de tornada al seu santuari. A l'hora indicada, i per última vegada, el tron de la Mare de Déu baixarà, i, en mans del custodi, serà donada al clero, i passada a les andes, grans, triades. Com sempre, l'orgue i el rogle de campanes sonen entre els aplaudiments i vítols.
El seguici té l'orde següent: SCUDAMM de cornetes i tambors, creu major alçada, poble, Milicia y Custodia, andes de la Mare de Déu amb les quatre parts del món, portada pel conjunt de portadors, de tots els grups, clero, presidit pel capellà dels Sants Joans, cambreres, amb acompanyants, tauleters, amb acompanyants, Junta del Patronat, corporació municipal, presidida per l'alcalde/alcaldessa, amb la Policia Local i ordenances, banda de música, amb musa.
L'itinerari comença al pati de l'Església, plaça de la Mare de Déu, jardins del Mercat, carrer Calvari i revoltes del Castell. En creuar el mercat, als jardins, la Mare de Déu és canviada de les andes grans a unes menudes per a iniciar el camí de pujada al santuari. L'arribada de la Mare de Déu al santuari es fa entre el vol de campanes i els últims vítols, aplaudiments i emocions del poble de Cullera que l'ha esperada dalt. En entrar al santuari, amb les andes en alt, sona la marxa reial, i, de nou, és rebuda pel rogle de campanes. El custodi trau la imatge i el capellà la deposita a l'altar major, on comença un besamans. Des de l'altar, serà el custodi qui guarda la imatge peregrina, i, aleshores, es tornarà a descobrir la imatge original al seu cambril. Les autoritats i el seguici baixen, i es dispara l'últim castell de focs artificials, amb el qual es donen per concloses les Festes Majors de Cullera.
Entrada de bandes. Segons els diversos estudis, basats en les parts de danses rituals i programes de festes antics, hem comentat anteriorment la cavalcada de danses que es feia el dia de la Baixà al migdia (la Degollà), i el dia de Sant Vicent també al migdia. Estes cavalcades ja no se celebren (encara que sí que es mantenen certes o algunes danses, però no inserides en cap seguici o organitzades en cavalcada, en dos moments: el dia de la Baixà a migdia, i mentres dura la processó que baixa del santuari al mercat), i, en lloc d'això, el dia de Sant Vicent i l'últim diumenge de les festes es fa una desfilada-entrada de les dos bandes simfòniques de la ciutat. És un acte d'unió fraterna en esta vila centenària. La música és unió, germanor i tradició. I tant és així que, arran de l'arrelament musical del poble, es va generar el seu certamen de bandes, el segon més antic de l'Estat espanyol. També hi ha una altra entrada/desfilada, l'últim dissabte de festes, de diferents bandes de cornetes i tambors pels carrers de la vila, fins als jardins del Mercat, on es desenvolupa un certamen. Estes dos desfilades suposen l'evolució d'aquelles cavalcades amb les danses rituals com a protagonistes, i no fan més que reforçar els lligams socials entre les diferents entitats musicals i el públic.
Cavalcada, disfresses. Igual que l'existència de les desfilades de bandes, destaquem la celebració d'una gran cavalcada de disfresses, herència d'aquella cavalcada al·legòrica de les danses rituals que es feia de nou el dijous de la setmana festiva, amb la participació d'altres elements com ara carrosses, grups, etc. Esta repetició es deuria a l'interés del poble per les danses, que només podien gaudir en comptades ocasions. I, de manera més popular, la doten d'altres elements que conviden a la participació de més persones, que no tenien per què formar part de les danses. Així, hi apareixen les carrosses o els balls, que fan més participativa una cavalcada amb un aire menys ritualitzat, fins i tot amb reconeixements o premis per part de les autoritats. Esta cavalcada es deixa de fer i és fa unes dècades quan el món faller decidix prendre'n el relleu. Este fet permet que es desenvolupe una cavalcada amb grups formats per membres de l'associacionisme faller, i que tinga una organització estètica i musical molt interessant. En l'actualitat, les millors comparses són reconegudes amb premis per l'Ajuntament.
Ronda a la Verge. Es tracta d'una mostra de cant d'estil, rondalla i balls populars en honor de la Mare de Déu del Castell dins de l'església dels Sants Joans, a càrrec de la Colla Pas Pla.
Desenvolupament i seqüència temporal. Dins d'un organigrama d'esdeveniments culturals, festius, musicals, socials i recreatius, proposem la descripció d'aquells fets que considerem que formen el marc que necessita la protecció patrimonial, siga per la seua singularitat com pels esforços col·lectius per atendre'ls i transmetre'ls. Divendres (dia 0). El divendres anterior a la data reconeguda de començament de festes (el dissabte de la Baixà) tenen lloc les danses de Cullera, a poqueta nit, com a acte preliminar dels dies grans. En finalitzar esta dansa ritual, té lloc el pregó, de caràcter lúdic.
Dissabte (dia 1). A l'alba (8 h), vol general de campanes, almenys aquelles de la torre dels Sants Joans i les del santuari. Al mateix temps, despertà amb disparada de salves, juntament amb una cercavila de tabal i dolçaina. Tots estos actes són una crida general a la festa, que s'enceta tradicionalment este dia. A les 12 del migdia, danses i balls populars, a càrrec de la rondalla i el cos de ball de la Colla Pas Pla, l'Escola de Tabal, Dolçaina i Tabalet de Cullera i la Muixeranga de Cullera, a la plaça d'Espanya. A les 13.30, mascletà. Després de la mascletà, desfilada de les bandes juvenils de la Societat Ateneu Musical i de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília. A les 20 h, Pujada de la corporació municipal amb el clero per a procedir a l'acte de la Baixà. A les 20.30 h comença la Baixà Processional de la imatge de la Mare de Déu. Mentrestant, balls típics i tradicionals des dels jardins del Mercat fins a l'església dels Sants Joans. Interpretació de l'himne a la tauleta per la Coral Stella Maris en el moment de ser disposada la Mare de Déu en la tauleta. Canvi d'andes processionals i trasllat de la Mare de Déu fins a l'església parroquial dels Sants Joans, on entrarà amb el rogle de campanes sonant i l'orgue. Quan s'entronitza la imatge al seu altar, muntat expressament per a l'ocasió, cant de la Salve marinera. Primer dia del novenari. Quan passen uns minuts, es dispararan els focs artificials.
Diumenge (dia 2). A les 8 h, despertà amb cercavila de tabal i dolçaina. A les 9 h, missa solemne, a intenció de la Junta del Patronat. A les 14 h, mascletà. A les 23 h, ronda a la Mare de Déu. Es tracta d'una mostra de cant d'estil, rondalla i balls populars en honor de la Mare de Déu del Castell dins de l'església dels Sants Joans, a càrrec de la Colla Pas Pla.
Dilluns (dia 3). Dia de Sant Vicent Ferrer. A les 5 h, vol de campanes i Rosari de l'Aurora del Raval de Sant Agustí, i visita de la Mare de Déu del Castell a la barriada. En arribar al Raval, mascletà. El seguici continuarà fins al cementeri, on es farà un respons pels difunts. Tornada del seguici a la parròquia dels Sants Joans. A les 8 h, despertà, amb cercavila de tabal i dolçaina. A les 11 h, solemne missa major cantada per la Coral Stella Maris. A les 13.30 h, mascletà. En acabar la mascletà, desfilada de les bandes simfòniques de la Societat Ateneu Musical i de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília. A les 17.30 h, Enramada de la Murta per l'itinerari de la processó A les 18.45 h, començant a la porta de la casa consistorial (plaça d'Espanya), balls i danses tradicionals, que fan el recorregut fins a l'església dels Sants Joans. A les 20 h, eixida de la Processó General per l'itinerari de costum.
Dimarts (dia 4). A les 11 h, solemne missa major a la parròquia dels Sants Joans, a intenció de l'Associació de Cambreres de la Mare de Déu.
Dimecres (dia 5). A les 11 h, ofrena-homenatge a la Mare de Déu del Castell a l'església dels Sants Joans, a càrrec de les mestresses de casa Tyrius. A les 20.30 h, trasllat-processó de la Mare de Déu del Castell fins al barri de la Bega-Port. Castell de focs artificials.
Dijous (dia 6). A les 11 h, solemne missa major a la parròquia dels Sants Joans, a intenció de la germandat sacerdotal de Cullera.
Divendres (dia 7). A les 11 h, solemne missa major, a la parròquia dels Sants Joans, a intenció dels majors, malalts i impedits. A les 18 h, gran cavalcada de disfresses. L'eixida i el recorregut varia cada any. A les 19 h, solemne missa, a la intenció de la Milicia y Custodia, a la parròquia dels Sants Joans.
Dissabte (dia 8). A les 11 h, solemne missa major a la parròquia dels Sants Joans, a intenció dels tauleters de la Mare de Déu. Diumenge (dia 9). A les 5 h, vol de campanes i rosari de l'Aurora de Sant Antoni. Seguici de la Mare de Déu des de la parròquia dels Sants Joans fins a la mar. Quan hi arriben, passejada de la imatge per la vora de la mar mentres la Confraria de Pescadors dispara coets des de les seues barques de faena dins de la mar. En acabant, es disparen focs artificials i, seguidament, missa de campanya al passeig Marítim. A les 11 h, solemne missa major a la parròquia dels Sants Joans, a intenció de la Milicia y Corte. A les 12 h, festival infantil de danses a càrrec de la Colla Pas Pla, als jardins del Mercat. A les 13.30 h, mascletà. En acabar la mascletà, desfilada de les bandes simfòniques de la Societat Ateneu Musical i de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília. A les 17.30 h, festival de danses a càrrec de la Colla Pas Pla, als jardins del Mercat. A les 20 h, Pujà Processional de la imatge de la Mare de Déu del Castell al santuari. A les 22.30 h, disparada de focs artificials.
Llista dels béns mobles i immobles o entorns d'interés vinculats
Castell i muralles, s. IX; s. XII; s. XVI; s. XIX. Bé d'interés cultural. Secció 1A (béns immobles 1A) amb categoria de monument.
Església parroquial dels Sants Joans, s. XVII; s. XVIII. Bé de rellevància local. Secció 2a (béns immobles 2a) amb categoria de monument d'interés local.
Mercat municipal. Protecció nivell 2 en el PGOU. Lloc de trobada de la Mare de Déu amb el poble de Cullera, en baixar del santuari i entrar al poble. És el lloc on es construïx la tauleta, renovada cada any pels tauleters, on descansarà durant uns minuts la imatge, abans de ser duta a la parròquia dels Sants Joans en processó.
5. Interpretació i simbolisme
Els rituals festius són esdeveniments i fites socials que donen sentit al pas del temps en comunitat. Per això, esdevenen necessaris per al desenvolupament de les biografies personals i col·lectives i per a la convivència de la comunitat. Les festes tenen una causa comuna, totes generen comunitat, associant, misteriosament amb els símbols, l'espai (els carrers, els barris, la ciutat) amb el temps (ara, el passat amb el futur passant pel present) i amb les persones (els que hi viuen ara, els que hi van estar i els que vindran). A més a més, les festes unixen el que és humà i el que és diví, el cel amb la terra, la cosa més quotidiana amb la més transcendent, i doten també de sentit espiritual la convivència ciutadana. Així passa amb la festa de Cullera. La Mare de Déu viatja del cel a la terra, seguint un trajecte vertical. És ella qui baixa del seu santuari a reunir-se amb el poble. Encara que el poble és qui puja habitualment a trobar-se amb ella, per a la celebració festiva, és la imatge qui es desplaça de localització, seguint un viatge ritual de dalt cap a baix, i, una vegada es troba a la vila, viatja de manera horitzontal entre els barris de Cullera, on visita els fills i les filles i també els que ja han faltat. La Mare de Déu, símbol i signe de la fe, es troba amb el poble per a protegir-lo, intercedir, agrupar-lo al seu voltant, escoltar les seues pregàries, com a element que provoca una catarsi col·lectiva que impulsa els nexes socials i comunitaris.
6. Percepció i implicació de la població i grau d'obertura al públic
El fet que l'Ajuntament de Cullera haja recollit la voluntat del teixit associatiu del poble, encarregat de diversos elements i processos de les festes, parla per si mateixa de la voluntat i implicació del poble en la cerca de les ferramentes que fomenten la salvaguarda, difusió i transmissió de les seues festes. Ha sigut així, des del teixit associatiu, com s'ha elevat la petició del marc protector de la figura legal del bé d'interés cultural a l'Administració local, fet que suposa un clar exemple de procés de patrimonialització bottom-up, és a dir, de baix cap a dalt. De les persones cap a dalt, cap a les institucions, receptores estes de la petició i motivadores dels treballs necessaris que cal dur a terme per a complir la voluntat de la comunitat portadora. Diem, per tant, que la percepció de la comunitat portadora s'ha fet present en este sentit i s'ha materialitzat en el desenvolupament participatiu d'un procés de patrimonialització. La població i les entitats que tenen un paper en les festes s'han implicat en este procés de protecció de la seua festa, igual que han fet des de fa dècades amb la recuperació i consolidació dels valors immaterials locals més representatius. Si ara han estat hàbils i capaços per a adunar l'interés i la voluntat per dotar les seues festes d'un marc protector es deu a la seua dilatada experiència organitzativa i de coordinació en el desenvolupament de les festes i de tots els seus actes i rituals. Sense cap dubte, la població de Cullera ha sigut i és una població acollidora amb els i les visitants. No podria ser d'una altra manera perquè les festes són un altre motiu d'obertura a la resta de la societat, de les quals fan una ocasió més per a compartir i crear espais d'acolliment i de convivència, un dels sentits més profunds de les celebracions socials i festives: trobar-se i retrobar-se.
7. Salvaguarda, protecció administrativa
En l'actualitat, la Festa a la Mare de Déu del Castell, de Cullera té un nivell de protecció administratiu. L'any 2009 les festes van ser declarades festa d'interés turístic autonòmic de la Comunitat Valenciana. Amb la present documentació de declaració com a bé d'interés cultural de caràcter immaterial i la seua inclusió en l'Inventari de patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, es gaudirà de la màxima protecció legal mitjançant la figura legislativa del BIC, per a donar el marc idoni a tots els treballs de millora, transmissió, difusió i salvaguarda que es desenvolupen al voltant de la festa.
Agents i metodologia de transmissió. Quan parlem de les formes de transmissió, hem de parlar dels agents que les duen a terme de manera directa, formalitzada, o de manera indirecta, cap als membres de la mateixa comunitat portadora o cap a la ciutadania en general. Així, els primers actors, l'Ajuntament i la Junta del Patronat, són els primers agents que tenen les responsabilitats de proporcionar ferramentes per a fomentar-ne la transmissió. La primera condició per a consolidar la transmissió dels actors principals és bàsica, però important: assegurar la continuïtat de les festes, en el sentit més ampli de l'expressió. Dotar del marc necessari per a organitzar-les i consolidar les expressions més arrelades amb els màrgens necessaris per a l'evolució natural de la cultura festiva. Gràcies al gran i enfortit teixit d'individus i societats, entitats i institucions que conformen la festa, els processos de transmissió es donen de manera organitzada i plantejada.
Els coneixements musicals deuen la seua transmissió al paper de les societats musicals, les grans escoles de l'art (Centre Professional de Música Santa Cecília i Escola de Música Mestre Chornet; Escola de Música i Centre Autoritzat Joaquín Olivert Ateneu Musical de Cullera), on un nombre molt important de noves generacions es formen durant el curs escolar, i, al mateix temps, es convertixen en les portadores dels valors socials vinculats a formar part dels grups, de les bandes, de les societats. Este àmbit de les societats musicals ja ha sigut declarat i, per tant, reconegut i protegit com a bé d'interés cultural immaterial, i també han sigut reconegudes en l'àmbit estatal, amb la declaració de manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial espanyol. D'altra banda, i sense deixar l'àmbit musical, hem de destacar la importància de l'Escola de Danses, Tabal i Dolçaina i de la Colla Pas Pla, com a entitats encarregades de la investigació, la difusió, la socialització i l'ensenyament de les músiques i balls/danses que formen part de les festes, a més d'altres. D'esta manera, s'han pogut recuperar, en les últimes dècades, les danses rituals que hui en dia es realitzen en els seguicis i les peces musicals que s'incorporen en les dansades, rondes, etc. El fet que estos grups estiguen formats per persones de diferents generacions permet que els esforços realitzats tinguen una perspectiva de continuïtat. En el mateix fil trobem l'agrupació SCUDAMM, en el vessant de cornetes i tambors. També cal incloure la Muixeranga de Cullera com a agent de transmissió intergeneracional, i la Coral Stella Maris, entitat responsable de la música sacra. Les entitats vinculades amb la litúrgia o vinculades directament amb l'organització són aquelles que han de fer més esforços per a consolidar la seua transmissió. En els últims anys han tingut lloc accions per tal d'incorporar persones més jóvens, dones, que prenguen partit en les tasques, en moltes ocasions més organitzatives i no tan demostratives, però essencials per al correcte desenvolupament de les festes en general. En estos casos parlem tant de la Junta del Patronat, garant de les litúrgies i del culte a la Mare de Déu, juntament amb Milicia y Corte, com dels grups de tauleters i cambreres. En estos casos, la transmissió depén dels processos d'incorporació de noves persones interessades o proposades als grups, que puguen adquirir responsabilitats i incorporar noves formes de coordinació, organització i, sobretot, de difusió de les tasques. S'espera que un marc de valoració i protecció, com la declaració BIC, supose un revulsiu per a impulsar un creixent interés en la participació en estes entitats, clau per a la continuïtat de la festa. Veiem com, quant a la salvaguarda i transmissió de coneixements, són diversos els agents que tenen el paper de consolidar les estructures i metodologies per tal de poder sumar individus als col·lectius.
Altres accions de salvaguarda. Tant els actors principals, l'Ajuntament de Cullera, com la Junta del Patronat duen a terme, des de fa dècades, accions en pro de la recuperació i salvaguarda de les festes en tots els seus àmbits, a banda de tota la transmissió-educació no formal que els agents/col·lectius abans mencionats desenvolupen en els seus àmbits. A més de l'acció principal, que és la convocatòria anual de celebració de les festes, hi ha una sèrie d'accions que s'han desenvolupat últimament, i que són les següents: programa de subvencions a les entitats registrades com a associacions incorporació del teixit associatiu local a les festes promoció en l'àmbit turístic, amb la declaració de festes d'interés turístic autonòmic (any 2009) concurs del cartell anunciador de festes, a escala estatal Difusió de la cultura festiva en el llibre de festes, amb participació d'estudis, investigacions, aportacions, etc., de tot el teixit associatiu celebracions extraordinàries: com el temps extraordinari afegit el 2019 per a celebrar el centenari de la coronació canònica finançament i facilitació d'elements materials necessaris per al desenvolupament de les festes, com les noves andes, propietat del poble, fabricades l'any 2022 concursos de dibuix en l'àmbit escolar celebració bianual de jocs florals certamen literari escolar ampliació de la difusió en els mitjans de comunicació ampliació de la difusió en els canals de xarxes socials institucionals: a banda d'estes accions continuades en el temps, en pro de la salvaguarda d'este ritual festiu, s'han dut a terme diverses accions des que, entre la comunitat portadora, va sorgir la idea de la protecció amb una declaració de bé d'interés cultural immaterial, com per exemple: la creació d'una comissió de seguiment, que vetla pel correcte desenvolupament de les festes, i, al mateix temps, de les accions en favor de la declaració de la festa com a BIC(I) participació en congressos, amb la presentació del procés de patrimonialització exposició pública, en el ple municipal, per a recollir la voluntat de la comunitat portadora i coordinar els treballs necessaris requerits pels procediments administratius organització i muntatge d'una exposició recopilatòria de les festes amb el suport de les entitats vinculades organització d'una jornada de formació i debat amb les entitats vinculades, amb comunicacions de professionals vinculats amb la gestió de candidatures BIC organització de reunions i xarrades per a compartir els treballs de la candidatura documentació gràfica i audiovisual de les festes d'abril de 2022.
Identificació de riscos i diagnòstic. El creixent interés en les pràctiques enteses com a patrimoni immaterial ha fet que detinguem la mirada també en aquelles qüestions que poden ser problemàtiques i que poden convertir-se en riscos durant i al final dels processos de patrimonialització de les expressions comunitàries. Són molts els estudis i les indicacions tant de la institució més coneguda en la seua gestió, la UNESCO, com també de les institucions estatals (IPCE, Institut del Patrimoni Cultural Espanyol), mitjançant el pla nacional de salvaguarda, que es detenen a identificar els riscos als quals s'enfronten les pràctiques culturals immaterials. Entre les problemàtiques més importants, hi ha la falta de canals i oportunitats de transmissió, la globalització i/o estandardització de les manifestacions culturals i les amenaces per la massificació, que es produïxen, principalment, per l'atractiu turístic i mediàtic. Per a començar a identificar-ne, anotem, en primer lloc, que la falta de consens de la comunitat al voltant de la pràctica cultural, en este cas, la festa, és un dels riscos més importants que cal tindre sempre en compte. Les festes són un marc social de convivència i el seu desenvolupament ha de ser, però, un procés amb consens, que defenga sempre l'arrelament de les tradicions i les possibilitats d'evolució. El gran risc associat als processos festius, en este cas, és la seua mediatització i/o turistificació. Evidentment, dins d'esta proposta de declaració BIC(I), es té en compte este risc, que es vincula directament amb canvis propulsats per a poder acollir més públic, derivat d'un creixement turístic arran de l'impuls mediàtic del gran públic. El públic objectiu al qual es voldria arribar és un públic cultural, sensible amb les manifestacions més singulars i representatives del paisatge cultural immaterial valencià, sensible amb els progressos en les recuperacions en les tradicions, manifestacions sonores, danses, etc., que es trasllada de localitat en localitat a la recerca de la singularitat, que respecta els temps i espais dels portadors, dels protagonistes de les festes, sense intermediacions, fora de l'interés purament visual i experiencial. La declaració BIC(I) donarà visibilitat a la festa dins dels cercles festius i socials que ja han sigut protegits i aquells que cerquen metodologies de treball per a recuperar patrimonis immaterials locals. En línia amb este possible intervencionisme d'agents externs, també hi ha el risc de la paralització o fossilització de les pràctiques a conseqüència de propostes i polítiques conservacionistes, tant per part d'estos agents externs com dels mateixos protagonistes de la festa, agents actuals de la transmissió i salvaguarda. Les pràctiques immaterials han d'estar vives i permetre, dins dels valors i significats de les tradicions, una evolució natural propiciada pels actors principals i acceptada pel conjunt de la comunitat portadora, depositària dels valors patrimonials. S'ha de tindre present que les manifestacions intangibles han de fugir d'un possible tradicionalisme exagerat, que defén la congelació de les manifestacions culturals immaterials en nom de la tradició. Continuant amb esta idea, el perill de fossilització comporta el perill d'homogeneïtzació, principalment pensant en les pràctiques que estan en procés de recuperació. Si, en lloc de realitzar tasques d'investigació i estudi de les variants més locals de les manifestacions festives, es tenen en compte els exemples que es puguen trobar en altres localitats, que hagen treballat altres entitats festives i que poden suposar un model exemplar, es perdrà l'oportunitat de recuperar i vincular els elements singulars amb l'actualitat de la festa, tal com s'entén ara. L'autoria de les manifestacions culturals immaterials també és un dels riscos als quals cal prestar atenció. Les pràctiques immaterials s'arrisquen a ser indegudament apropiades per agents externs, quan les repliquen i quan no es té en compte la comunitat portadora com als autors/autores legítims, és a dir, quan s'exercix un paternalisme exterior que tracta de tutoritzar la comunitat portadora. L'afany proteccionista exterior no ha de convertir-se mai en regulació i administració dels règims interns, que són responsabilitat directa de les entitats i institucions portadores de la tradició i dels coneixements. L'organització dels col·lectius ha de ser autogestionada, ja que la dimensió local és la que oferix la continuïtat dels símbols i significats, interioritzats per tots els seus membres i per la comunitat veïnal de Cullera. Les tasques necessàries de difusió i comunicació dels valors intangibles, tant entre la comunitat portadora, els i les veïnes de Cullera i amb el públic potencial, poden convertir-se també en un risc que caldria previndre. La resignificació i els nous sentits que una mala o bàsica interpretació de les informacions es puga donar pot desencadenar el trencament amb els sentits i significats originals i locals. En este sentit, caldran tasques de contextualització historicoculturals i dels idearis que envolten la gestió del patrimoni cultural immaterial, per tal d'oferir informació comprensible que contribuïsca a la difusió dels valors diferenciadors de la pràctica festiva local. Finalment, i no menys important, hi ha el gran risc de trobar-se dificultats i impediments en els processos de transmissió, i, per tant, riscos que afecten la continuïtat de la festa. La natural evolució i vigència de la festa no ha de perdre's, ja que suposarà l'element clau perquè les noves generacions mantinguen l'interés i l'atracció per la festa si s'hi veuen representats i representades. A banda, la memòria oral i els valors intangibles, els usos i els significats s'han de combinar amb els elements materials que es relacionen amb les persones, les pràctiques i les habilitats. Per exemple, de poc servix conservar partitures antigues de les músiques si no hi ha músics que les interpreten. És cert que les pràctiques festives (i/o lúdiques) tenen menys riscos, ja que són vivencials i més interactives que altres àmbits del PCI. I, per acabar, la bona sintonia entre les entitats festives, els individus i la coordinació amb les institucions locals, en primer terme, i les diferents administracions que contribuïxen a dotar del marc de protecció ha de ser fluida i constant.
Objectius, estratègies i accions proposades per a la salvaguarda. Una de les primeres accions que s'està duent a terme, des del mateix moment de l'inici dels treballs per a la presentació de l'expedient de candidatura de declaració de les Festes Majors com a bé d'interés cultural de caràcter immaterial, és la redacció i l'aprovació d'un pla estratègic de salvaguarda, que garantisca la col·laboració, cooperació i coordinació entre tots els agents, els actors i la comunitat portadora. En els textos, que són la base de la gestió del patrimoni immaterial en els àmbits internacional (Convenció UNESCO), estatal (Pla nacional de salvaguarda del patrimoni immaterial) i autonòmic (llei), es dona una importància rellevant als plans de salvaguarda, que han d'estar associats a qualsevol procés de patrimonialització. Per tant, no podem obviar estes propostes que presentarem, que establiran el marc d'actuació necessari per a la transmissió, divulgació i cura d'estes festes. Els objectius bàsics que es pretenen assolir amb la planificació és donar continuïtat a la festa i enfortir el teixit associatiu, fonamental per a la coordinació i l'organització festiva, així com els processos de recuperació patrimonial que calga dur endavant.
Per això, entre altres que es continuen estudiant, presentem ací algunes de les estratègies i accions que es pretenen dur endavant.
Creació (a més de la comissió de seguiment ja organitzada) d'una comissió tècnica, amb membres proposats per les entitats, amb habilitats, competències i formació per a dur endavant projectes de recuperació, assessorament, etc., que es coordinen amb l'Ajuntament com a principal organitzador de les festes.
Projecte de recuperació i potenciació de la tauleta com a element singular, tant d'important significació com de rellevància plàstica.
Activació i revitalització de les entitats i les seues directives, amb l'ampliació de les interaccions i relacions entre la comunitat portadora i els/les responsables de les entitats.
Assessorament i acompanyament a les entitats que necessiten formalitzar la seua estructura a escala associativa.
Promoció de projectes expositius que promoguen la difusió dels àmbits festius en els espais museístics municipals, amb opció d'itinerància entre les xarxes existents.
Propostes de finançament per a les entitats formalitzades que justifiquen gastos associats a projectes d'investigació, recuperació i difusió de la festa.
Projecte de memòria oral intergeneracional, però enfocat a evitar la pèrdua de les veus que atresoren les experiències més importants de les generacions més adultes.
Creació d'un arxiu de la festa, amb contingut documental aportat per les entitats, per a ampliar el quòrum d'informació sobre l'acte festiu, organitzatiu, etc.
Projecte de recerca documental en arxius, biblioteques, hemeroteques, etc.
Projecte de recerca de premsa històrica.
Projecte de recerca de documents gràfics i audiovisuals.
Projecte de digitalització de documentació sensible per motius de conservació i accés.
Promoció dels estudis locals sobre la festa, en tots els àmbits (antropològics, històrics, socials).
Recuperació d'elements materials, de cultura material festiva.
Recuperació i consolidació d'elements i figures dels seguicis festius.
Coordinació i col·laboració per a recuperar les últimes documentacions, gravacions, enregistraments de les danses rituals, que complementen la documentació ara existent.
Promoció en la recuperació local de patrimonis associats/vinculats (tocs de campanes, etc.). A banda d'esta llista de propostes concretes, els responsables de la festa tractaran d'impulsar la socialització, interacció i col·laboració de totes i cada una de les entitats i dels individuals que organitzen i formen part de la festa, els proporcionaran espais i temps per a la convivència, amb la qual cosa es generaran les sinergies de treball i emocionals necessàries per a garantir la continuïtat de les festes.
8. Valoració i justificació de la declaració
Tal com anota la Comissió de Llegat Històric del Consell Valencià de Cultura (2020), podríem establir, com a primer criteri, la relació existent amb altres elements ja declarats BIC(I) per a trobar referències que secunden els valors, elements i processos fins ara descrits de la festa de Cullera. Vivim, ara, en un context que s'ha arribat a descriure com d'hiperinflació patrimonial (Santamarina, 2017), atesa l'explosió de les declaracions i proteccions d'expressions culturals immaterials. Per això, ha sigut necessari un procés d'interpretació i anàlisi, amb l'objectiu de trobar les singularitats més concretes i representatives del poble de Cullera en les seues festes. Uns fets que, dins d'este context, puguen ser valorats en relació amb el territori, amb la localització i les condicions espacials que els fan especialment interessants. Un fet com la Baixà no es pot donar en cap altre lloc de la manera en què es realitza, per la realitat mateixa de l'espai per on es desenvolupa, per exemple.
Però volem argumentar detalladament els raonaments que hem trobat adients per a interpretar que esta festa pot ser declarada bé d'interés cultural. En primer lloc, hem de subratllar una de les seues principals característiques, ja que el fenomen social que hi ha darrere de la festa és d'una rellevància important. El teixit associatiu, que congrega bona part de la població, respon a les vinculacions associatives i culturals esteses per tot el territori valencià, estudiat en els últims anys, i que es pot ampliar a l'estudi publicat per la Generalitat Valenciana, La participació cultural a la Comunitat Valenciana. Enquesta 2017, que van elaborar Antonio Ariño i Ramón Llopis. En segon lloc, cal destacar també el fet que este ritual festiu és un cas de patrimoni recuperat. Som coneixedors que el patrimoni immaterial pot experimentar pèrdues, intermitències temporals o desaparicions totals o parcials. En el cas de Cullera, molts dels elements festius, principalment els no litúrgics, han experimentat estes intermitències, amb la consegüent pèrdua en cada edició de les festes no realitzades. En les passades dècades, ha sigut el teixit associatiu qui ha pres les iniciatives per a recuperar i revitalitzar les manifestacions més arrelades a les festes, la qual cosa exemplifica com la societat és capaç de generar un discurs social per a revalorar els vestigis que romanen del passat (Revert, 2002). Les festes de Cullera són una herència de la qual els i les ciutadanes no estan en condicions de prescindir i volen conservar i utilitzar (Revert, 2002); per això, s'han fet tots els esforços necessaris per a aconseguir que l'organització siga excel·lent, amb l'objectiu de mantindre-la i desenvolupar-la dignament. Esta organització tan coordinada fa que les entitats i els seus membres puguen ser considerats i considerades els millors garants del patrimoni, els portadors i les portadores dels coneixements més arrelats a les emocions locals, que remeten a les biografies individuals i col·lectives, al jo i al nosaltres.
Les Festes en Honor de la Mare de Déu del Castell, de Cullera són un element patrimonial transversal per a tota la població, ja que estan totalment interioritzades com a pròpies i singulars, formen part de la identitat individual i col·lectiva que mencionàvem adés, i estan interconnectades amb els àmbits de la vida diària comuna del poble. La celebració de les diverses manifestacions festives no respon a cap posada en escena, ni simulació, sinó que està interioritzada, assumida per la comunitat portadora, per mitjà de complexos aprenentatges, transmissions i experiències que s'han donat al llarg del temps. Evidentment, i encara que les festes de Cullera formen part de les biografies individuals, no estem davant d'un patrimoni dels individus, sinó que està compartit per tota la comunitat portadora. Les festes són l'adhesiu que unifica en un sentir els veïns i les veïnes de Cullera, i així és com es veu reforçada la tan necessitada identitat col·lectiva. Hem descrit també els processos que es realitzen amb el fi de generar canals de transmissió, i així ho tornem a reforçar, per a la qual cosa defenem que les festes de Cullera estan transmeses de generació en generació, fins i tot, generalment, des de la infància, ja que els més menuts i menudes són receptors d'aprenentatges i habilitats que els donaran les competències necessàries per a formar part dels col·lectius i saber sincronitzar-se hàbilment, però també emocionalment, amb la comunitat portadora. Són estos processos de transmissió els que legitimen el patrimoni i els que donen espai per a aplicar les pautes d'organització assumides i recreades, i dotar-les dels significats necessaris, sense que queden fossilitzades. La realitat de les festes de Cullera és una construcció, per tant, social, compartida i que forma part de la memòria col·lectiva, ja que remet a esdeveniments i emocions fonamentals de la vida comunitària, públicament consensuades. Els elements materials són també part d'esta història construïda comunitàriament. En estos descansen els significats i la informació de què depenen les vivències, els testimonis i els documents dels sentiments de la societat. Al llarg dels paràgrafs anteriors, hem vist com han evolucionat estes festes i els seus principals actes. I este és un bon argument per a defendre el present i futur de la festa, ja que, com que està viva i és dinàmica, evoluciona al ritme que evoluciona la societat, la comunitat portadora. Les pràctiques, que han experimentat canvis continus, han de continuar fent-se, sempre que siguen acceptades pels seus membres com a vàlides, amb la qual cosa s'eviten les pèrdues de simbologies i significats. Esta serà una de les raons de la supervivència en el futur, l'autoregulació, l'adaptació i la contextualització als temps presents.
Les festes de Cullera es donen en un marc espacial molt concret i en el moment de l'any determinat, recreat cíclicament. Just per això són singulars i simbòliques, ja que estan associades a l'inici de la primavera en un escenari divers, però concret, com és Cullera, la seua muntanya, la mar, el riu, la vila i els diferents barris. També els recorreguts dels diferents seguicis i esdeveniments formen el marc espacial que les dota de significat. No hi ha alternativa espacial per al desenvolupament dels esdeveniments clau d'estes festes. Sense l'existència del santuari al castell, les revoltes i el mercat no tindria significat el seguici i la presència d'elements com la tauleta. Sense l'existència del riu i la mar, no tindria sentit el patronatge que el poble mariner sent per la Mare de Déu, i per això perdria la significació el trasllat de la imatge en seguici al port i a la platja. És a dir, els espais, els recorreguts són un codi per a la població de Cullera, que interpreta el missatge vinculat a la celebració, els evoca les emocions. Per esta raó es diu que el patrimoni immaterial no admet còpia, no pot ser reproduït en altres condicions espacials ni temporals, i els significats no poden ser els mateixos, és a dir, perdria la seua especificitat, el seu valor simbòlic, i es convertiria una mera representació o espectacle.
I, com que té lloc en un espai i temps concret, i no pot reproduir-se fora d'este marc, diem que les festes de Cullera estan ritualitzades, ja que responen a unes formes ben protocol·litzades, que seguixen un patró establit que admet transformacions (que, com hem argumentat, sempre han de ser acceptades per la comunitat, i, per tant, no canvien els significats). Tot este seguit de funcions, processos, elements que tenen el seu moment dins dels seguicis, actes, esdeveniments, conformen un ritual que les persones esperen, com a símbol d'unió i pas del temps comunitari, i que respon a les sensacions i emocions que s'esperen recrear any rere any.
Estes sensacions i emocions derivades conformen un paradís sensorial, una experiència vivencial que queda en suspens quan el temps festiu acaba i es comença a esperar el cicle següent. Les robes, els elements, les ferramentes, les imatges, etc., cobren sentit quan s'hi suma el que és intangible i forma part del ritual esperat. Els sentits es veuen estimulats i s'activen per aquelles formes, olors, sabors, etc., associats als dies festius i fan que les persones experimenten a través del seu cos el que s'ha posat en pràctica durant els rituals. Com hem assenyalat abans, este patrimoni és vulnerable, i, havent reconegut els perills que comporta, estem assumint també la necessitat d'un marc protector com és el de ser declarat com a bé d'interés cultural.
Per a concloure, és important destacar que la importància d'este reconeixement de BIC(I) respon a la realitat que els valors d'una expressió festiva comunitària residixen en esta, però també en els ulls i sentits de qui la percep i l'aprecia (Furió, 2017). Els valors que conformen la senya d'identitat de cullerans i culleranes determinen l'interés públic per salvaguardar les seues festes (Jerez, 2017), que són reconegudes amb un valor afegit, una mirada sensible que li aporta una reivindicació a través d'un procés de patrimonialització com és este.
La mobilització social i participació de la comunitat portadora en els processos festius i també en els treballs realitzats perquè la Festa de la Mare de Déu del Castell siga reconeguda com a BIC demostra, una vegada més, la importància del patrimoni per a vertebrar la identitat del poble, de treballar per a ells mateixos i per als altres (Santamarina, 2017), amb l'objectiu de fomentar els nexes comunitaris i atorgar a les mateixes expressions culturals el valor necessari. Un valor a vegades afegit, que és vist i concebut des de la mateixa comunitat portadora, i també des de l'exterior, i que, sense cap dubte, augmenta l'interés i no és més que la mirada necessària per a fer valdre el que dona sentit a la vida en comunitat, el que dona sentit a la convivència.