Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, monument
  	Descriptors toponímics: Andilla

L'article 49.1.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà per decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració general de l'Estat.

Per resolució de 18 d'octubre de 2005, la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià va acordar tenir per incoat l'expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb categoria de Monument, a favor de l'església parroquial de l'Assumpció d'Andilla, en la província de València. L'esmentada resolució, amb els annexos, va ser comunicada als interessats en l'expedient, als quals es va concedir tràmit d'audiència.

En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, s'han emés informes favorables a la declaració per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i pel Consell Valencià de Cultura.

L'expedient va ser sotmés a informació pública pel termini d'un mes i s'han demanat els informes exigits per l'article 49 bis de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià.

En virtut d'això i d'acord amb el que establix la normativa mencionada, a proposta del conseller de Cultura, Educació i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 9 de febrer de 2007,

DECRETE

Article 1

Es declara Bé d'Interés Cultural, amb categoria de Monument, l'església parroquial de l'Assumpció, d'Andilla, en la província de València.

Article 2

L'entorn de protecció afectat per la declaració de Bé d'Interés Cultural, així com el règim de protecció d'este, queda definit en els annexos adjunts que formen part del present decret. La documentació complementària consta en l'expedient corresponent.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única

La present declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

DISPOSICIÓ FINAL

Única

El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i tindrà efectes des de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 9 de febrer de 2007

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Cultura, Educació i Esport,

ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

ANNEX I

Dades sobre el bé objecte de la declaració

1. Denominació:

Església Parroquial de l'Assumpció.

2. Descripció:

a) Immoble objecte de la declaració:

(Basat principalment en el text de Benito y Bérchez, del Catàleg de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana, de l'actual Conselleria de Cultura, Educació i Esport, de la Generalitat).

El temple de l'Assumpció, de bellíssima factura i proporció, destaca harmoniosament entre el conjunt edificat d'Andilla. Va ser famós des de temps de Ponz per les seues pintures i retaules, i per l'extraordinària riquesa que va atresorar a causa d'importants mecenatges.

La seua fabrica és d'origen gòtic, però es va beneficiar de successives millores des de final del segle XV fins al segle XVIII. D'estes últimes destaquen l'original portada principal, una de les primeres manifestacions a terres valencianes del més pur renaixement italià de mitjan segle XV, el magnífic altar major de finals del segle XVI, del qual hui només queden les pintures de les portes que el protegien, pintades per Ribalta a principi del XVII, i la decoració del segle XVII típica del barroc valencià d'este moment.

Descripció: el temple és del tipus valencià, de fàbrica gòtica amb capelles en els cinc trams entre contraforts i voltes de creueria, i presbiteri poligonal de tres costats, cobert amb volta de nervis convergents en cinc florons. Les capelles laterals es cobrixen amb semicúpules sobre tambors ovals a l'interior i estan cobertes amb teula àrab esmaltada en blau.

El campanar és posterior, de clar segell classicista i estil herrerià, així com l'immafront afegit amb un pinacle central i grossa motlura al voltant del timpà oculat, sobre una altra obra anterior.

Els murs exteriors són de maçoneria, si bé al costat de les portes renaixentistes s'empra aparell de carreu. Una d'estes portades, situada a l'altura del segon tram, presenta un esquema adovellat entre pilastres encaixades i mènsules entre brancal i llinda, i es remata en frontó mixtilini, els costats inclinats del qual s'ajunten en forma de trau per a albergar un relleu de l'Anunciació. El peculiar ús del trau evoca la mateixa llibertat compositiva usada per Alonso de Covarrubias en la primerenca portada de l'Hospital de Santa Cruz de Toledo (1542). El seu caràcter protorenaixentista s'advertix també en els capitells corintis, tan arbitraris com els que Diego de Sagredo proposa en les Medidas del Romano (Toledo, 1562).

L'altra portada, als peus del temple, es cobrix amb un edicle voltat amb cassetons i timpà amb petxina policroma que servix de marc a una imatge de Maria. Dos destacades mènsules fan descansar l'edicle sobre dos pilars de capitell compost. Cal destacar la decoració de medallons i llaços, a més de dos blasons nobiliaris identificats amb els cognoms Dies de Calataiud i Lladró de Vilanova, respectivament. Sens dubte, ambdós portades constituïxen primerenques manifestacions del renaixement valencià de les primeres dècades del segle XVI.

De gran importància en la fama d'este temple va ser la construcció del retaule major, hui desaparegut, però perfectament documentat i descrit per Ponz. Se sap que el mestre Josep González, escultor veí de Valencia, va contractar en 1576 este retaule d'acord amb la traça que ell mateix havia fet, i que després de la mort d'este artista es va concertar una altra escriptura en 1584 amb l'escultor murcià Francisco de Ayala per concloure'l.

b) Parts integrants:

- La nau principal i les capelles laterals.

- La torre campanar.

- La sagristia i els espais annexos.

c) Béns mobles que comprén i que constituïxen part essencial de la seua història:

- Relleus escultòrics:

· Fragments del desaparegut retaule major: Anunciació, naixement o adoració dels pastors, adoració dels reis d'Orient i resurrecció (Núm. SVI: C0008700000299, C0008700000300, C0008700000302 i C0008700000301)

Josep González i Francisco Ayala. Segle XVI (últim terç). Talla sobre fusta estofada, policromada i daurada. 110 x 80 cm cada u. Escenes pertanyents als intercolumnis del desaparegut retaule major.

· Retaule de l'Eucaristia (Núm. SVI: C0008700000308, C0008700000309 i C0008700000310)

Anònim. Segle XVII (c. 1630). Talla sobre fusta estofada, policromada i daurada. 182 x 131 cm. Del retaule original, únicament s'han conservat les dos escenes que formen el retaule actual: el Llavatori de peus i Crist en la glòria.

- Pintura exempta:

· Sant Pau (Núm. SVI: C0000100000458)

Sebastià Zaidía. Segle XVII (c. 1606). Oli sobre taula. 161 x 63 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les dos portelles que donava accés al reresagrari.

· Sant Pere (Núm. SVI: C0000100000456)

Sebastià Zaidía. Segle XVII (c. 1606). Oli sobre taula. 161 x 63 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les dos portelles que donava accés al reresagrari.

· Presentació de la Mare de Déu al temple (Núm. SVI: C0000100000455)

Joan Ribalta. Segle XVII (1622-24). Oli sobre tela. 268 x 262 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les huit teles encastades a les mampares batents que feien la funció de portes del retaule.

· Visitació (Núm. SVI: C0000100000462)

Joan Ribalta. Segle XVII (1622-24). Oli sobre tela. 268 x 262 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les huit teles encastades a les mampares batents que feien la funció de portes del retaule.

· Circumcisió (Núm. SVI: C0000100000461)

Joan Ribalta. Segle XVII (1622-24). Oli sobre tela. 268 x 262 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les huit teles encastades a les mampares batents que feien la funció de portes del retaule.

· Abraçada a la porta daurada (Núm. SVI: C0000100000463)

Joan Ribalta. Segle XVII (1622-24). Oli sobre tela. 268 x 262 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les huit teles encastades a les mampares batents que feien la funció de portes del retaule.

· Naixement de la Mare de Déu (Núm. SVI: C0000100000457)

Vicent Castelló. Segle XVII (1624-26). Oli sobre tela. 268 x 262 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les huit teles encastades a les mampares batents que feien la funció de portes del retaule.

· Disputa amb els doctors (Núm. SVI: C0000100000464)

Vicent Castelló. Segle XVII (1624-26). Oli sobre tela. 268 x 262 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les huit teles encastades a les mampares batents que feien la funció de portes del retaule.

· Esposoris de la Mare de Déu (Núm. SVI: C0000100000460)

Abdó Castanyeda. Segle XVII (1624-26). Oli sobre tela. 268 x 262 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les huit teles encastades a les mampares batents que feien la funció de portes del retaule.

· Descans en la fugida a Egipte (Núm. SVI: C0000100000459)

Abdó Castanyeda. Segle XVII (1624-26). Oli sobre tela. 268 x 262 cm. Pertanyent al desaparegut retaule major, era una de les huit teles encastades a les mampares batents que feien la funció de portes del retaule.

· Mare de Déu del Roser (Núm. SVI: C0008700000279)

Atribuït a Abdó Castanyeda. Segle XVII (c. 1625). Oli sobre tela. 245 x 198 cm. Tela encarregada per a l'altar de la Mare de Déu del Roser.

- Tèxtils:

· Tira brodada (Núm. SVI: C0008700000324)

Taller francés o valencià. Segle XV (a mitjan). Brodat de fils de seda, or i plata. 43 x 96 cm.

· Tern roig (Núm. SVI: C0008700000327, C0008700000328, C0008700000329, C0008700000330 i C0008700000331)

Compost per casulla, dos dalmàtiques, capa pluvial i humeral o drap d'espatles. Taller valencià. Segle XVI (segona mitat) i segle XVII (finals) o XVIII (principis). Brodat amb fils d'or i seda de colors; brocatell de seda de colors sobre fons llavorat.

· Tern blanc (Núm. SVI: C0008700000332, C0008700000333, C0008700000334 i C0008700000335)

Compost per casulla, dos dalmàtiques i capa pluvial. Taller valencià. Segle XVI (segona mitat) i segle XVII (finals) o XVIII (principis). Brodat amb fils d'or i seda de colors; brocatell de seda de colors sobre fons llavorat.

· Casulla (Núm. SVI: C0008700000326)

Taller valencià. Segle XVI (segona mitat). Tira brodada amb fils d'or, plata i sedes de colors amb galons de fils d'or en ressalt sobre vellut de seda verd intens.

· Caputxa de capa pluvial (Núm. SVI: C0008700000325)

Taller valencià. Segle XV (finals). Brodat amb fils de seda de colors i or representant la Mare de Déu amb el xiquet; galó de fils d'or en ressalt. 33 x 32 cm.

- Orfebreria:

· Calze i patena (Núm. SVI: C0008700000314 i C0008700000315)

Punxó de València. Segle XVI. Plata daurada i repujada amb elements de fosa. 34,5 x (calze) i 19,4 cm. (diàmetre patena).

· Creu processional (Núm. SVI: C0008700000317)

Taller valencià (sense punxó). Últim quart del segle XVII o principis del segle XVIII. Plata daurada repujada amb alguns elements de fosa. 81 x 25 cm.

· Lignum crucis (Núm. SVI: C0008700000316)

Taller valencià (sense punxó). Segle XVII (a mitjan). Plata repujada. 61,5 x 21,5 cm.

d) Delimitació de l'entorn afectat:

1. Justificació: El criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció consistix a incloure dins de la seua àrea els següents elements urbans:

- Parcel·les que limiten directament amb aquella que ocupa el Bé d'Interés Cultural (BIC), i que poden afectar-lo, tant visualment com físicament, qualsevol intervenció que es realitze sobre aquelles.

- Parcel·les que donen al mateix espai públic que el BIC i que constituïxen l'entorn visual i ambiental immediat, i on qualsevol intervenció que es realitze puga suposar una alteració de les condicions de percepció d'este o del caràcter de l'espai urbà.

- Espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les enumerades anteriorment i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat.

- Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que encara que no tenen una situació d'immediatesa amb el BIC afecten de manera fonamental la percepció d'este.

2. Línia delimitadora:

Origen: Intersecció de l'eix del carrer Pedrera amb el del carrer Castillo, punt A.

Sentit: Horari.

Línia delimitadora: Des de l'origen, la línia incorpora la parcel·la 03 de la parcel·la cadastral número 70204. Continua per l'eix del carrer del Portal i gira a l'est pel carreró existent tot incloent les parcel·les 06, 05, 03, 02 i 01 de l'illa 70206. Travessa l'illa 70206 entre les parcel·les 20 i 21 i prosseguix per l'eix del carrer Lavadero. Gira al nord i inclou la façana de la parcel·la 02 de l'illa 69194. Creua el carrer Mayor i recorre en direcció nord el carreró entre les illes 70201 i 69207, continua per l'eix del carrer del Calvario i després per l'eix del carrer Castillo en direcció nord-est fins al punt d'origen.

3. Normativa de protecció de l'església de l'Assumpció i el seu entorn:

Monument

Article 1

S'atindrà el que disposa la secció segona, relativa al règim dels béns immobles d'interés cultural, del capítol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de monument.

Pel que fa als béns mobles, caldrà ajustar-se al que disposa la secció tercera, del capítol III, títol II, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, relativa al règim dels béns mobles d'interés cultural.

Article 2

Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució d'estes finalitats. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons allò que disposa l'article 18 de l'esmentada llei.

Entorn de protecció

Article 3

D'acord amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que pretenga abordar-se en l'entorn de protecció del monument requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de Cultura. Esta autorització s'emetrà d'acord amb els criteris establits en la present normativa, i en allò que no s'hi preveu, per mitjà de l'aplicació directa dels criteris previstos en l'article 38 de l'esmentada llei.

Totes les intervencions requeriran, per al seu tràmit d'autorització, la definició necessària del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.

Article 4

Sense perjuí del que disposa l'article anterior, per mitjà d'informe sospesat tècnic municipal, es podrà derivar la no necessitat del tràmit d'autorització previ en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i les instal·lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior d'estos immobles.

En estos casos, l'ajuntament comunicarà a l'administració de la Generalitat en el termini de 10 dies la concessió de llicència municipal, i adjuntarà, com a mínim, l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de transcendència patrimonial.

Article 5

La contravenció del que preveuen els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l'ajuntament en els termes establits en l'article 37 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 6. Criteris d'intervenció

1. Es mantindran les pautes de la parcel·lació històrica de l'entorn.

2. Les alineacions i els usos seran els establits en les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal d'Andilla, aprovades definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme el 22 de desembre de 1993.

3. Els edificis tradicionals del conjunt, pel seu alt valor ambiental i testimonial d'una arquitectura i tipologia que el caracteritza, hauran de mantindre les fatxades visibles des de la via pública, i preservar i restaurar els caràcters originaris propis.

4. El nombre de plantes permeses és de tres altures, inclosa la baixa, segons la disposició tradicional de planta baixa, planta pis i cambra, i queden prohibits els semisoterranis. Els edificis que superen este nombre de plantes es regiran pel règim Fora d'Ordenació. A este efecte, en els supòsits que concloga la seua vida útil i es pretenga fer obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors, o una substitució voluntària d'estos, se li aplicaran les ordenances de protecció d'esta normativa. Tot això sense perjuí de la possible aplicació de l'article 21 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià a estos immobles.

5. L'altura màxima reguladora, definida segons el Reglament de Zones d'Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana és de huit metres vint centímetres (8,20 m).

6. Les cobertes, d'acord amb la tipologia de la zona, seran en el cos principal de l'edifici, la profunditat edificable del qual oscil·larà entre 8 i 11 metres, inclinades, de teula àrab, amb pendent compresa entre 18 i 40%, a dos aigües i carener d'altura màxima 2,25 m respecte de la línia de cornisa. Este requisit únicament podrà ser dispensat, amb caràcter excepcional, en aquells casos on s'acredite l'existència d'una singular justificació historicocontextual.

7. Les noves edificacions, o les remodelacions de les no tradicionals, s'adequaran amb caràcter estètic a la tipologia i acabats tradicionals d'Andilla atenent la fatxada a les disposicions següents:

- Els ràfols de coberta seran els tradicionals a la zona, amb longitud màxima de vol de 35 cm.

- Els buits de fatxada seran de proporció vertical, disposició i dimensions característiques de la zona. Els buits de les cambres tindran tractament específic propi d'estes, sense cossos volats.

- Els balcons seran de barana metàl·lica, segons tradició local, amb amplària màxima de vol de 40 cm, 15 cm de cantell i longitud màxima de 1,80 m. Es prohibixen els miradors.

- Els tancaments seran de fusta.

- Es prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables tradicionals.

Article 7

Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l'apreciació de l'escena o paisatge urbà del monument i el seu entorn, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres de semblant estil i conseqüències, hauran de sotmetre's a autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i la dignitat adés al·ludits.

Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior als plans de fatxada dels edificis que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat sol·licite i obtinga autorització expressa.

Article 8

En qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l'immoble o el seu entorn de protecció, resultarà d'aplicació el règim tutelar establit en l'article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic.

Article 9

Esta normativa és transitòria fins a l'aprovació del preceptiu Pla Especial de Protecció previst en l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per als entorns de protecció dels monuments.

<div id="AquiVaUnaImagen"></div>