Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, patrimoni cultural, patrimoni arquitectònic
  	Descriptors toponímics: Alzira

DECRET 126/2004, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural la Vila d'Alzira, amb la categoria de conjunt històric, i l'església de Santa Caterina d'Alzira, amb la categoria de monument.. [2004/X8211]

L'article 31.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la comunitat autònoma en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà per mitjà de decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Tot això sense perjuí de les competències que l'art. 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració general de l'Estat.

Mitjançant una resolució de l'1 de desembre de 1977 de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Museus del Ministeri d'Educació i Ciència, es va acordar donar per incoat l'expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural del conjunt històric de la vila d'Alzira (València).

L'expedient en qüestió va ser remés per a la seua tramitació a la Generalitat segons el que disposa el Reial Decret 3.066/1983, de 13 d'octubre, sobre traspàs de funcions i servicis de l'Estat a la Generalitat en matèria de cultura, i en concret, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb el que preceptua el Decret 171/1983, de 29 de desembre, del president de la Generalitat.

Mitjançant una resolució de 14 d'octubre de 2003 de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, es va acordar incoar l'expedient de declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, a favor de l'església de Santa Caterina d'Alzira; al mateix temps, es procedia a continuar l'expedient relatiu al conjunt històric d'acord amb les disposicions vigents i s'obria un període d'informació pública. La dita resolució, amb els seus annexos, a més, va ser exposada al tauler d'anuncis de l'Ajuntament d'Alzira.

En la tramitació de l'expedient, i de conformitat amb el que establix l'apartat quint de l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s'han demanat els informes favorables del Consell Valencià de Cultura i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

En compliment del que disposa l'apartat sext de l'esmentat article, han sigut igualment observats els tràmits preceptius d'informació pública i audiència a l'Ajuntament d'Alzira.

En virtut del que exposa i d'acord amb el que establix la normativa a què es fa referència, a proposta del conseller de Cultura, Educació i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat en la seua reunió del dia 30 de juliol de 2004,

DECRETE

Article 1

Declarar Bé d'Interés Cultural la Vila d'Alzira, amb la categoria de conjunt històric, i l'església de Santa Caterina d'Alzira, amb la categoria de monument.

Article 2

Les àrees afectades per la declaració d'estos Béns d'Interés Cultural queden definides en els annexos que s'adjunten i que formen part del present decret. La documentació complementària consta al seu expedient corresponent.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Inscriure, de conformitat amb el que disposa l'art. 29.1 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, l'església de Santa Caterina i el conjunt històric d'Alzira en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Segona

En virtut del que establix l'article 28.2.e) de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de Patrimoni Cultural Valencià, els Béns de Rellevància Local mencionats en l'annex III del present decret, hauran de ser inscrits en la secció segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

DISPOSICIÓ FINAL

El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 30 de juliol de 2004

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Cultura, Educació i Esport,

ESTEBAN GONZÁLEZ PONS

ANNEX I

DADES SOBRE EL BÉ OBJECTE DE LA DECLARACIÓ

Alzira, d'origen musulmà, és un dels exemples més típics de les ciutats assentades al costat del riu, a manera d'illa fluvial per a la seua millor defensa.

Escolano, copiant cròniques anteriors, assenyalava que “es plaza de las fuertes del reino por su natural sitio, el cual como caudaloso río le rodea ni puede ser minado ni asaltado. Sus cimientos y paredes parecen hechas de betún y pertrechos eternos, pues ni el tiempo ni los perpetuos embates del río tan poderoso han abierto portillo en ella”.

En esta es troba l'església de Santa Caterina. És una importantíssima mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'època de Reconquista que evoluciona a través del temps adaptant-se a noves demandes funcionals i estilístiques. De l'eclecticisme neoclàssic barroc es conserva la portada de la plaça de Santa Caterina realitzada per Gaspar Dies, molt semblant a la de Sant Andreu de València. En esta va treballar el conegut arquitecte Vicente Gascó.

1. Denominació:

Conjunt històric de la Vila. En este es troba situada l'església de Santa Caterina.

2. Localització:

a) Comunitat autònoma. Comunitat Valenciana

b) Província. València

c) Municipi. Alzira

3. Delimitació:

Justificació de la delimitació:

La delimitació s'establix d'acord amb els criteris següents:

– Topogràfics i paisatgístics, incloent-hi l'antic meandre del Xúquer on es troba ubicada la ciutat, que conforma el seu perfil característic i que ha sigut origen d'esta.

– Arqueològics, segons els antecedents històrics que auguren troballes previsibles.

– Patrimonials i urbanístics, amb la inclusió dels immobles i espais urbans necessaris per a garantir la correcta tutela del conjunt.

Definició literal de la delimitació, grafiada en el plànol adjunt:

Origen: intersecció de la línia que envolta l'emplaçament de la muralla exterior situada a l'avinguda de Luis Suñer, cantó amb la ronda d'Algemesí, amb l'eix de la ronda d'Algemesí, punt A.

Sentit: Horari.

Línia delimitadora: Des de l'origen la línia recorre l'eix de la ronda d'Algemesí, envolta l'illa cadastral núm. 13.717. S'introduïx en l'illa cadastral núm. 14.705, travessa les parcel·les 01, 02 i 03, seguix una línia paral·lela a l'alineació de l'illa i dóna a l'avinguda de Blasco Ibáñez a una distància de 25 m d'esta. Gira i prosseguix per una paral·lela a l'alineació que dóna a l'avinguda dels Sants Patrons, travessa la parcel·la núm. 04 a una distància d'aquella de 25 m i recorre les parts posteriors de les parcel·les 05, 06, 07. Creua el carrer de Bernardo Montalva i s'introduïx en l'illa núm. 14.695, travessa les parcel·les 01 i 02 i recorre les parts posteriors de les parcel·les núm. 06 i 05. Creua el carrer Major de Santa Caterina i travessa la parcel·la núm. 01 de l'illa núm. 14.696 per la prolongació de la posterior de la parcel·la núm. 05 de l'illa cadastral núm. 14.695. Continua per les parts posteriors de les parcel·les núm. 04 i 03 de l'illa 14.696. Inclou el carrer de Calderón de la Barca i la plaça on estan situats els casalicis, incorpora les parcel·les 01, 02, 03, 08 de l'illa núm. 14.681, creua la 06 pel centre de la seua mitgera nord, i inclou, així mateix, la núm. 07. Creua el carrer de Costa i recorre les parts posteriors de les parcel·les que donen al carrer de Faustino Blasco de l'illa núm. 14.672, creua la núm. 04 seguint la prolongació de la posterior de la parcel·la núm. 16 d'esta illa, continua per l'eix de l'avinguda de Luis Suñer, envoltant l'emplaçament de la muralla exterior, fins al punt d'origen.

4. Descripció:

Basada principalment en el text de B. Montagud, Catàleg de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1983.

Evolució històrica.

El riu Xúquer al seu pas per Alzira forma un meandre que, ja fossilitzat, va ser on es degué assentar el primer poblament humà. La possible insularitat va quedar reforçada per l'aportament de les rambles i torrenteres del Barxeta, de la Casella i de l'Estret.

Ibn Khaldum definia la població alzirenya com un dels exemples més típics de les ciutats assentades al costat del riu, generalment a la seua vora o en una corba a manera d'illa fluvial per a la seua millor defensa. Julián Ribera puntualitza que el seu nom prové de l'abreviació d'Al-Yazirat Suquar (l'illa del Xúquer) i que ha experimentat per espai de més de set-cents anys una escassa transformació. En la documentació de l'Arxiu Municipal es lligen estes veus: Aliasire, Algezire, Aliazire, Algesira, Aliazira, Algezira, Alcira i Alzira.

A pesar de la localització en tastos i sondejos de restes preislàmiques i alguna notícia documental, res no es pot deduir pel que fa a un primer poblament damunt del futur solar de la vila, de manera que data dels temps islàmics –sense concreció inicial cronològica– l'evident existència d'un poblament estructurat com a vila urbana.

Al-Himayari assenyalava que “era una illa fluvial d'Al-Andalus prop de Xàtiva, situada a 18 milles de València”; consta la documentació que fa referència a fets d'armes i a l'existència de poetes, filòsofs o historiadors de renom a Al-Andalus: Ibn Jafaya, Ibn Al-Zaqqaq, o Ibn Tomlus. De la seua topografia urbana ens han arribat notícies que fan referència a les seues defenses emmurallades, mesquites, banys i llocs de transacció econòmica. Escolano, copiant cròniques anteriors, assenyalava que “es plaza de las fuertes del reino por su natural sitio, el cual como caudaloso río le rodea ni puede ser minado ni asaltado. Sus cimientos y paredes parecen hechas de betún y pertrechos eternos, pues ni el tiempo ni los perpetuos embates del río tan poderoso han abierto portillo en ella”.

Del llibre del Repartiment s'inferix l'existència d'almenys dos mesquites, la de l'Alcassaba i la Major, junt amb tres cases de banys, terrisseries i certs llocs de transacció econòmica. A excepció dels trams de circuit emmurallat que se'n conserven, res no subsistix d'estes arquitectures, havent-se demolit en 1947 els últims banys subsistents junt amb el mur i la plaça del Sufragi, compost de diverses estances que es configuraven de manera semblant als de Palma, Ronda o València.

En 1243 es va entregar la vila d'Alzira per pacte al rei Jaume. El primer assentament cristià es va efectuar sobre les primeres torres fortalesa, i, arran d'una revolta, es va expulsar pocs anys després els musulmans alzirenys del recinte murallat.

De la topografia urbana de la vila foral es guarda documentació referent a dos esglésies i a un lloc de transaccions econòmiques. L'església de Santa Maria, lloc mencionat per la Crònica Reial: “E si nos moriem en aquell endemig en Algezira, nos soterrasem en Sancta María de Algezira”; temple de reconquista de planta rectangular, murs llisos i coberta a dos vessants. Després del deteriorament de la guerra civil de 1936 va ser demolida en 1957. Enfront de la plaça Major s'alça l'església de Santa Caterina, de nau basilical, volta de creueria i teulada a dos aigües; posteriorment a la seua construcció va patir grans remodelacions. L'Almudí o estança porticada, construïda amb destinació a les transaccions comercials, es va alçar sobre el solar d'un de primitiu en 1375, i va ser substituït en 1587 per una nova llotja, demolida en 1872. Els ponts gòtics de la Calçada (Sant Gregori) i del Raval (Sant Bernat) van ser derruïts, respectivament, en 1921 i 1967.

Entre els agents més actius de la degradació de la vila es troba el Xúquer. Es daten fortes avingudes des de 1320, i es constaten cites que parlen de la destrucció de 900 cases (1437), 22 inundacions en un any (1590), 80 pams de nivell d'aigües (1632), destrucció de tots els ponts (1709), 4 metres de nivell als carrers (1864) o les últimes de 1982 i 1987 en les quals tota la població es va veure afectada amb nivells de 3 i 5,5 metres. En 1900 i 1960 es van adoptar plans de defensa que van suposar la demolició del pont de Sant Gregori, el farciment del braç mort del llit que envoltava la vila, la demolició del pont de Sant Bernat i la urbanització de les avingudes de Luis Suñer i dels Sants Patrons.

La desamortització va suposar la supressió dels monestirs i de l'hospital de Santa Llúcia, i la guerra civil de 1936, l'incendi de tots els temples i llocs de culte de la ciutat.

En el segle XX, la vila viu l'eufòria modernista possibilitada per la prosperitat proporcionada als terratinents amb l'exportació de cítrics. Els edificis assumixen en les seues façanes els ideals de la burgesia amb elements ornamentals d'arrels agràries: taronges, tarongina, cistelles de fruits, junt amb altres elements forans.

Anàlisi i desenvolupament urbà

La planta de la vila, condicionada per l'orografia, s'inscriu aproximadament en un triangle, amb un pinacle apuntant al Xúquer i base arredonida cap al raval, i s'estructura entorn de la diagonal del carrer Major. Esta partia, després de superar el pont i les seues defenses, de l'església de Santa Maria, continuava per l'hospital i el convent d'agustines, l'ermita de Sant Roc, la Casa Consistorial, la plaça de Santa Caterina i els accessos al pont del raval. El camí de ronda propiciava el pas exterior a les muralles, camí d'Algemesí, mentres que el flanc oposat quedava cenyit per les muralles.

Encara perviu en la seua toponímia i traçat viari la intricada, estreta i laberíntica traça de carrerons i placetes: plaça del Forn, Morera, Carbó, Sufragi, Pou i Casasús, i carrers de Saludador, Salineria, Graner, Carnissers, Arcs, Hostal, etc.

En els anys de la postguerra es va propiciar una arbitrarietat constructiva i pèrdua de mansions pairals, iniciada ja en 1899 quan es decidix enderrocar les muralles, portades i arcades i facilitar els eixamplaments. La tendència a alçar vivendes en altures va propiciar la demolició dels immobles que donen als carrers de major amplària, i s'obriren així mateix les places de Casasús i la unió de les de Sufragi-Carbó.

El terraplenament del primitiu llit mort del riu Xúquer, que voreja la vila, obrí les perspectives de construcció d'una gran avinguda, amb la qual cosa es va demolir l'obstacle del pont de Sant Bernat per a traçar-ne el primer tram (Sants Patrons). La vila s'anava despoblant dels habitants més acomodats, que buscaven les torres de les avingudes. També les riuades de 1982 i 1987, que van danyar les plantes baixes i els primers pisos, van forçar l'abandó dels seus propietaris.

Edificació. Tipologia

Les vivendes tradicionals de la vila estructuraven la seua façana en tres unitats delimitades: planta baixa, amb una àmplia portalada que permetia l'accés del carro, i un finestral rectangular protegit amb una reixa de forja llisa. Primera planta amb dos o tres finestrals amb balconet de fusta i l'andana amb finestres redones o quadrades. A la planta baixa es trobava l'estança que servia de corredor per a les cavalleries fins a l'estable, flanquejat per un dormitori, una xemeneia menjador i la cuina. Al fons es trobava la quadra, i dalt, un graner.

En la planta segona s'ubicaven sovint els dormitoris dels fills, i la tercera quedava reservada a andana, on s'emmagatzemaven les collites o es va cultivar el cuc de la seda. Una senzilla coberta de teula àrab, a dos aigües es recolzava en una poderosa biga mestra de mobila.

Valors objecte de protecció d'Alzira

En l'actualitat, Alzira posseïx un considerable nombre de valuosos edificis singulars tant religiosos com civils. Són nombroses les cases que posseïxen elements d'interés en façanes i en interiors per tot el recinte urbà, a pesar de les transformacions patides i de la destrucció o dany d'estos elements escassament apreciats, quan no considerats com a obstacle per a l'evolució.

La trama urbana medieval també és de gran interés, ja que reflectix l'evolució històrica de la vila.

Des del punt de vista arqueològic és un conjunt de summa importància, perquè conserva importants restes d'èpoques anteriors que van resultar soterrades amb els recreixements del sòl que es van efectuar per a protegir les edificacions dels desbordaments periòdics del riu Xúquer.

ANNEX II

BÉNS D'INTERÉS CULTURAL COMPRESOS EN EL CONJUNT HISTÒRIC, DELIMITACIÓ DELS SEUS ENTORNS DE PROTECCIÓ

1. Enumeració

Els Béns d'Interés Cultural del conjunt històric d'Alzira, els ja reconeguts i el proposat en este document, són:

1.1. Cinturó murari i Casa Reial (Disposició addicional 1a, Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. Número d'inscripció en el Registre de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura R-I-51-0011038).

A través dels plànols viaris de 1864 i 1870, junt amb les restes que subsistixen, es pot inferir el traçat originari. Davant de la bifurcació dels camins que conduïxen a Algemesí i Alberic s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori, que permetia l'accés a la fortalesa castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra, flanquejant la rambla (actual ronda d'Algemesí) amb mur i set torrasses fins a arribar a l'eixida del carrer Salineries (375 metres). D'allí al carrer D. Bernardo, quatre torrasses (195 metres). Passat el carrer de Carnissers s'arriba al carrer Major i a les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –Sant Bernat); d'este tram subsistixen dos torrasses embegudes en vivendes i ubicades en els núm. 1 i 50 de la Ronda, este últim amb un tram de muralla, merlets i terraplé que dóna al carrer major de Santa Maria.

Des del pont i paral·lelament al carrer de la Llotja (actual Faustino Blasco) s'arriba a la plaça de l'antic mercat, on recentment s'ha urbanitzat el seu espai recuperant un tram de muralla amb tres torrasses i un camí de ronda interior. Fins a la recent riuada de 1982 subsistien dos torrasses (excloses del pla de restauració de les muralles de 1973). A partir del carrer Saludador es manté el major sector pervivent, amb una extensió de 255 metres de muralla i huit torrasses. La seua construcció data originàriament dels primers segles islàmics, i està construïda amb pedra de paredar de cudols forjats amb calç i arena i encofrats amb fusta. A pesar del terraplenament actual, les torrasses presenten una alçària de 7-10 metres i 6 metres per a la muralla, i la seua grossària és d'1,20 metres.

La muralla es perd a l'altura de la casa quarter de la Guàrdia Civil, on existix un tram de mur soterrat, i s'unix al costat de l'obra de l'església de Santa Maria amb el Castellet de Sant Pere.

La muralla va prestar refugi als habitants de la vila en accions bèl·liques (Alfons el Bataller, Cid Campeador, almohades, Rei en Jaume, Comunitats, Germanies i conteses civils) i enfront dels desbordaments del riu.

Perduda la seua valoració estratègica i autoritzant-se al llarg de segle XIX la construcció de vivendes sobre els merlets, va culminar en 1899 amb l'acord d'enderrocament d'estos per a propiciar els eixamplaments.

La restauració de 1975 es va limitar a demolir part de les “cases penjades”, estucar els paraments, reconstruir artificiosament mitja torre i deixar pervivent la fangosa llacuna que les envolta en època de pluges. En 1982 es van iniciar obres de drenatge i infraestructura del parc.

Adossada a la muralla s'ha descobert recentment l'anomenada Casa Reial o de l'Olivera, restes arqueològiques de la torrassa adossada a la muralla, que va ser residència alçada per Jaume I entre l'alcassaba situada al nord-oest i la resta del conjunt murallat. Es troba situada a les parcel·les núm. 22 i 23 de l'illa cadastral núm. 10.700.

1.2. Casa Consistorial (Declarat 17.12.1930, BOE de 18.12.1930), número d'inscripció en el Registre de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura R-I-51-0000355.

Pertany a l'arquitectura civil gòtica renaixentista i se situa al carrer de Sant Roc, flanquejada per les principals mansions pairals, i prop del temple de Santa Caterina.

Llorente (1889) assenyalava que els jurats l'havien adquirit als marquesos de Santiago, amb destinació a la casa consistorial; hipòtesi controvertida i sense confirmació documental. En 1929, Elías Tormo, redacta un informe a fi d'incoar expedient de declaració de Monument Històric Artístic, ressenyant la cronologia aportada per l'arxiver municipal Rev. Vicent Pelufo. Assenyala que en 1549 ja estaven els fonaments i l'estructura base conclosos, i es dóna la data de 1603 per a l'escala i la galeria superior. L'artífex principal va ser Jaume Piquer, auxiliat dels pedrapiquers Guillem Torres i Joan Lemosín, i es mencionen com a mestres en tàpies Miquel Joan i a Cosme Rodríguez, i Cosme Castany com a fuster.

La façana reflectix contradiccions estilístiques com la ubicació en el primer cos d'elements renaixentistes i, en el segon, de gòtics; la transició barroca del tercer és més admissible. El portal d'accés emmarca la llum d'un arc de mig punt quadriculat a l'estil dòric entre semipilastres adossades en l'arrabà sobre astràgals rematats per sobris capitells. Una semipilastra corba a manera d'arquivolta emmarca l'arc amb motlura central de bossell. Exempt dels anteriors elements corre un fris amb mètopes llises, tríglifs i goles. La cornisa seccionada actualment pel descens de l'escut de la vila corona la portada, mostrant l'heràldica tradicional de la ciutat: corona reial, clau sobre fons barrat.

Els dos finestrals de la primera planta, bessons i simètrics en la seua ubicació en el parament de carreus, són flanquejats per pilastres ornades en el centre del seu fust per motlurats rombes i rematats per capitells compostos i coronats per sengles cornises.

El segon cos s'emmarca entre dos cornises, amb tres finestrals que donen a les verticals de les obertures de la planta inferior. El tercer cos, sobrepassada la cornisa, està construït amb rajoles de fang cuit i llinyola. En este s'obrin 14 arcs d'obra amb motlura ornamental. Un llis arquitrau sustenta la cornisa, on dóna el vessant de la coberta de teula àrab.

A l'interior s'accedix des del carrer de Sant Roc a un ampli vestíbul d'alta sostrada que inclou els dos finestrals del fals entresòl del primer cos i cobert per onze bigues de llarg tram (6m), que intercalen xicotets revoltons. L'eixida al pati de la planta baixa s'aconseguix a través d'un ample i alt arc rebaixat que s'alça sobre sengles pilastres de pedra. Al pis alt, corre una galeria superior que cenyix la primera planta, la qual és una obra posterior. La primera planta s'inscriu en un quadrat entorn del pati al qual s'accedix a través d'una escala recolzada. En esta es troba el saló consistorial amb un interessant teginat obra de Pedro Gibado. El paviment ceràmic es configura per l'alternança de peces quadrades blanques i negres. La fusteria és obra de Cosme Castany, i la millor porta està feta amb cassetons d'influència mudèjar a base de rombes. Comunica amb el despatx de l'alcaldia, amb teginat modernista, sòcol i fris modelat i porta amb atlants, esfinx i escut de la ciutat entre angelots sobre llinda. Tancant el pati es troben entorn del corredor dependències habilitades com a oficines municipals.

Al saló consistorial es custodien interessants fons artístics: retaule de l'altar manierista amb una taula pintada per Vicente Requena en 1597, antologia de huit llenços del pintor alzireny Teodoro Andreu Santamans (1870-1935), escultures de sant Agustí i la Immaculada, llaurades en fusta policromada, procedents dels antics convents de Sant Agustí i Sant Francesc.

Al despatx alcaldia es troben L'apostolat, fragment de predel·la de retaule gòtic del taller del mestre de Vilafermosa; el Martiri de sant Bernat, oli de l'escola de Maella o Vergara; bodegons al·legòrics a la caça i a la pesca, de José Parra; bust de marbre de José Parra, llaurat per Casterà Masià. Els premis de pintura Teodoro Andreu han propiciat l'adquisició d'obra contemporània de manera que en els fons consten treballs de Joan Verdú, Vicent Marco, Adrià Pina, Enric Solves i Fernando Boscá.

A la segona planta s'ubicava l'arxiu municipal, però hui està ocupada per dependències municipals. Els fons documentals arranquen cronològicament del segle XIV, i comprenen notícies dels 42 municipis que van dependre administrativament de la vila d'Alzira. L'Aureum opus, còdex miniat (1354-1391), constituïx un valuós exemplar d'ordenances meravellosament il·lustrat.

1.2.a). Parts integrants, pertinences i accessoris que complementen la declaració de la Casa Consistorial de conformitat amb el que disposa l'article 28.2 c) de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià:

Parts integrants:

Escultures:

Finestral goticomudèjar a l'actual oficina del cadastre, que conté en miniatura de fusta tallada un personatge i flors en octaedre, i als costats, escuts d'Alzira. És del segle XVI-XVII i obra de Pedro Castany.

Teginat gòtic de fusta tallada amb cassetons hexaèdrics, dels segles XVI–XVII, obra de Pedro Gibado, que és sostre del saló de sessions.

Àngels amb fruites i l'escut d'Alzira, que són decoracions barroques d'estuc tallat, segles XVII – XVIII, de Bernardo Fluixà, ubicat en la porta d'accés al saló de sessions.

Medalló al·legòric del testament de Jaume I, estuc tallat, segles XVII – XVIII, atribuït a Bernardo Fluixà i ubicat al coronament superior de la porta en la porta d'accés al saló de sessions.

Fris historicista de màscares en alt relleu amb imatges grotesques i de fantasia amb orles vegetals, una talla de fusta de principis del s. XX, situada en parament al despatx de l'Alcaldia.

Porta d'alcaldia amb cassetons hexaèdrics, figures antropomòrfiques, arquitrau clàssic i escut d'Alzira de fusta tallada, de principis del s. XX i situat en l'actual comunicació amb secretaria.

Retaules

Retaule de sant Silvestre: S. Silvestre; S. Gregori; St. Àngel Custodi i dos àngels menors. És tremp sobre taula, realitzat en 1597 pel pintor Vicente Requena al Saló Consistorial.

Pertinences i accessoris:

Pintures

Una antiga predel·la de retaule gòtic titulada Apostolat, de tremp sobre taula obra del mestre de Vilafermosa amb pintures sobre sant Felip; sant Jaume Major, sant Joan; sant Tomàs; sant Jaume Menor; sant Andreu i sant Bartolomé, al despatx de l'Alcaldia.

Dos obres titulades Bodegó de caça i Bodegó de pesca formen una parella d'ovals d'oli sobre llenç de mitjan s. XIX atribuïts al pintor acadèmic José Felipe Parra Piquer i que figuren al despatx de l'alcaldia.

L'obra del Martiri de Sant Bernat i les seues germanes Maria i Gràcia és un oli sobre llenç academicista de principis del s. XIX que figura al despatx de l'alcaldia.

El Retrat de l'autor teatral Francisco Palanca, oli sobre llenç de finals del s. XIX l'autor del qual va ser Ignacio Pinazo Camarlench.

Escultures

Una talla policroma de Sant Agustí, del s. XVIII, que es troba a la testera del saló de sessions. Procedix dels béns desamortitzats del convent dels agustins.

Una Immaculada Concepció de mitjan s. XVIII atribuïda a Vergara. Procedix del desamortitzat i derruït convent de Santa Bàrbara.

Un bust del pintor Tomás Parra; és un retrat en marbre de principis del s. XX obra d'Enrique Casterà Masià que es troba al despatx de l'Alcaldia.

1.3. L'església de Santa Caterina.

(Basada en l'estudi previ de Pascual Vernich, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1985)

L'església de Santa Caterina és una mostra importantíssima de l'arquitectura gòtica religiosa de l'època de la Reconquista, que evoluciona a través del temps adaptant-se a noves demandes funcionals i estilístiques. Es troba situada a la plaça de la Constitució (abans de Santa Caterina), juxtaposada a l'eix que travessava la vila i que partia des del pont de Sant Gregori fins al de Sant Agustí, i sobre el qual es trobaven l'església de Santa Maria, l'hospital, el convent de Santa Llúcia i l'ajuntament.

En el llibre del Repartiment ja es mencionen les donacions fetes per Jaume I a favor dels habitants de la vila a la plaça de Santa Caterina o als seus voltants. També, entre els 52 beneficis eclesiàstics establits en Santa Caterina i Santa Maria d'Alzira en el segle XVIII, alguns es referixen a almoines penitencials dels segles XIII i XIV.

Es va alçar sobre el solar de la mesquita major, amb planta basilical i estructura gòtica, va ser remodelada en 1531 i es van reutilitzar els contraforts. Subsistixen elements gòtics:

Contraforts, restes d'arcs torals, obertures ogivals i ull de bou.

– Capella major amb estructura exterior de carreus, antic absis central, amb finestra ogival i gàrgola.

– Primitiva sagristia (arrasada en 1936) amb arc ogival de 17 dovelles, capitells fitomòrfics, arc carpanell i restes arqueològiques de l'absidiola.

– Torre campanar amb arcs ogivals, mènsules, motlures i bossells.

En 1681 es produïx la reedificació total de l'església, tal com consta en el document “Memoria de las capitulaciones y obra que se han de hacer y ejecutar en la villa de Alzira como es reedificar la iglesia de Santa Catalina mártir de dicha Villa, conforme a la planta y perfil de Juan Pérez”. Només aquells elements que podrien servir de sustentació a l'obra nova van ser aprofitats, tota la resta va ser enderrocada.

A partir d'esta reedificació es configura l'actual església, que ocupa la mateixa planta que l'antic temple d'una sola nau basilical coberta per arcs de mig punt com a arcs torals que la subdividixen i capelles laterals entre contraforts. La coberta de la nau és a dos aigües. Estilísticament es troba dins d'un eclecticisme neoclàssic barroc del qual és la millor mostra la portada barroca de la plaça de Santa Caterina realitzada per Gaspar Dies, molt semblant a la de Sant Andreu de València. Llaurada en pedra, s'alça sobre un alt cos de bases rectangulars del qual partix sobre l'estilobat la basa de la columna helicoïdal salomònica i amb soga a tres filades de llorer, que repten fins al collarí amb capitell compost i coronament sobre l'àbac d'un segon cos amb arquitrau de tres mènsules i ornament vegetal. Un frontó allindat és ornat amb escut al·legòric de la santa. Sobre esta part hi ha un coronament pinacular amb frontó semicircular i talla de la titular en el nínxol. A l'últim cos se situa l'escut de la vila. La corniseta semicircular de coronament és flanquejada per testos grossos i pètries esferes. En 1702 Tomàs Vergara, escultor de València, rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de la dita església.

En 1776 es nomena una comissió perquè es reconega el terreny per a formalitzar la nova construcció de la capella de la Comunió sobre el solar del desaparegut cementeri situat als peus de l'església. L'obra es construïx segons el projecte de l'arquitecte Vicent Gascó de València.

L'espai el conforma una cúpula amb envans que descansa sobre el tambor format per arcs torals i petxines esfèriques als angles, tot això assentat sobre les pilastres que suporten els arcs de mig punt. El tractament estètic continua el llenguatge neoclàssic barroc de tot l'interior de l'església. En 1821 s'acorda l'emplaçament de la sagristia de la nova capella de la Comunió, que se situa omplint el buit entre esta i el campanar gòtic, de manera que culmine l'absorció de la torre fins llavors separada de l'església. La mitja taronja de la cúpula acusa el seu volum a l'exterior i es corona amb un cupulí, recoberts ambdós per teula moruna corbada.

En 1876, davant els alarmants danys que presentava la cúpula, va ser requerit un informe de l'arquitecte municipal José Camaña. La cúpula mostra lesions en tots els seus segments menys en el del nord. En els elements inferiors res no es nota; són tres els elements greument ressentits: les petxines, el cos de llums i les voltes de la cúpula, a causa d'una mala execució. La proposta acceptada va ser l'eliminació de la cúpula i el cupulí i la seua substitució per una coberta a dos aigües sobre cintres de fusta i de ferro que descansen sobre pilastres de rajola.

En la guerra civil de 1936 el temple va ser incendiat, i es van perdre junt amb el valuós arxiu els fons escultòrics i pictòrics revalorats per les obres custodiades després de la desamortització, i procedents dels monestirs de la Murta, dels franciscans i dels caputxins.

L'eclèctic temple presenta planta basilical, amb marcats contraforts i altars en els nínxols, amb prolongació en els seus peus per l'additament d'un cos inscrit en creu grega, invertida la seua planta, ara testera. La cúpula va ser pintada inicialment per l'artista local Tomàs Parra i després de la guerra civil de 1936, per S. Gil. La primitiva testera queda flanquejat per descomunals columnes salomòniques i monumentals terracotes dels sants de la Pedra (Abdó i Senén), sant Cristòfol i sant Roc. Al presbiteri es va esculpir en 1962 un retaule neobarroc l'autor del qual va ser Elías Cuñat, que mostra les imatges reliquiaris dels patrons titulars de la ciutat. J. Cabañes (1946-47) va pintar la volta, remarcada per parells d'arcs torals amb escenes al·legòriques de la història d'Alzira. Sanz Castellanos va pintar en 1975 monumentals llenços al·legòrics a la vida de sant Bernat. En el presbiteri es mostra una gran tela de F. Camilo, Sant Fèlix Cantalici, procedent del convent de caputxins. Entre les escultures sobreïx una Maternitat barroca molt arruïnada per la riuada de 1982, i les obres d'Antonio Ballester: Immaculada, Sant Antoni, i el pas processional Sant Sepulcre. Octavi Vicent té un Ecce homo.

1.3 a) Elements que integren l'immoble

La nau principal.

La sagristia.

La capella de la Comunió.

El campanar.

L'arxiu i els espais annexos.

1.3.b) Parts integrants, pertinences i accessoris de l'església parroquial de Santa Caterina Màrtir, de conformitat amb el que disposa l'article 28.2 c) de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Parts Integrants

Escultures i relleus

La gàrgola amb cap de felí pertanyent a la construcció original d'església gòtica medieval. Del s. XIV, situada a l'exterior en façana.

L'escut d'Alzira amb dos àngels majors, tallat en estuc en alt relleu i policromat barroc, així com l'àngel xiquet de 1681 i la gran petxina de pelegrí, obres de Juan Bautista Pérez Castiel.

Sant Abdó i Sant Senén, escultures fetes en 1681, ambdós en argila policromada. Les de Sta. Apol·lònia, Sta. Bàrbara, així com també els Sant Cristòfol i Sant Roc, també d'argila, totes estes barroques de finals del s. XVII. Formen part de la decoració constructiva barroca en el nivell de mènsules i cornises interiors de l'església.

Especial i considerat de gran valor és el conjunt en talla de pedra, obra de Gaspar Dies, en 1692: la portada barroca de Sta. Caterina que dóna a la plaça de la Constitució, amb un parell de columnes salomòniques en el primer cos, i nínxol i imatge de Santa Caterina en el segon, i amb un coronament superior de frontó corb i relleu de l'escut de la vila d'Alzira.

Retaule barroc de l'Altar Major, procedent de la desapareguda ermita del Sufragi, construïda en 1753 i demolida en 1967, instal·lat després de la contesa civil en este temple.

Campanes

Campana Senyalera de Missa.

Campana Puríssima.

Pertinences i accessoris

Orfebreria

Custòdia barroca de plata sobredaurada amb caboixons d'esmalt blau realitzada per Diego de Toledo en 1649.

Salpasser de repujat, gerra baptismal i safata cisellades, s. XVII de plata en el seu color.

Un calze de plata i una naveta de plata, ambdós de Miguel Orrico de la 2a meitat s. XIX.

Calze de plata sobredaurada, repujat de la 2a meitat del s. XIX per Sanz.

Tres corones, totes del s. XVIII, de plata repujades.

Dos calzes de plata del s. XIX.

Pintures

L'oli sobre llenç, obra barroca destacada de 3,75 m2, de F. Camilo (1615-71) titulat Sant Fèlix de Cantalici, procedent del convent de Caputxins.

Escultures

Crist jacent, anònim, tallat amb estuc i policromat, del s. XVIII.

Dos bustos reliquiaris: un, de sant Vicent Ferrer, i un altre, de sant Joan de la Ribera, ambdós del s. XVIII.

Els béns a què es fa referència consten com a inventariats per la Generalitat amb els números compresos entre SVI – C0009000001026 i el SVI – C0009000001059

1.4. Els escuts protegits per la disposició addicional 2a de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol i per la disposició addicional 1a de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Relació d'edificacions on es localitzen:

Edifici, carrer de Sant Roc, núm. 8. Escut nobiliari.

Edifici, carrer de Sant Roc, núm. 13. Escut nobiliari.

Església del convent de Santa Llúcia, carrer de Santa Llúcia núm. 26. Escut de la ciutat.

Palau de Casassús. Plaça de Casassús, núm. 3. Escut nobiliari.

2. Justificació de les delimitacions d'entorn proposades

La delimitació dels entorns de protecció dels monuments del conjunt històric s'establix segons els criteris següents:

– Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, de manera que puga afectar-lo, tant visualment com físicament, qualsevol intervenció que es realitze sobre estes.

– Parcel·les que donen al mateix espai públic que el BIC i que en constituïxen l'entorn visual i ambiental immediat, en el qual qualsevol intervenció que es realitze puga suposar una alteració de les condicions de percepció d'este o del caràcter de l'espai urbà.

– Espais públics en contacte directe amb el BIC i les parcel·les enumerades anteriorment, i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat.

– Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que encara que no tinguen una situació d'immediatesa amb el BIC, afecten de manera fonamental la percepció d'este.

3. Delimitació dels entorns de protecció dels monuments

Es procedix a descriure els entorns de protecció i s'adjunta un plànol amb la delimitació gràfica d'estos.

3.1. Delimitació de l'entorn de protecció de la cinturó murari.

Perímetre exterior:

Origen: intersecció de la prolongació de la mitgera entre les parcel·les 01 i 02 de l'illa cadastral 10.700 amb la vora sud del carrer de la Ronda d'Algemesí, punt C.

Sentit: horari.

Línia delimitadora:

Des de l'origen la línia prosseguix per la vora de la Ronda d'Algemesí i envolta el tram aïllat de la muralla exterior; continua incorporant la Ronda d'Algemesí. La línia gira al nord per a incloure l'illa cadastral núm. 13.717, continua per l'eix del carrer del Dr. Lisardo Piera Azorín. Gira al sud i incorpora les illes 13.704, 14.691, 14.690 i 13.686. Continua per l'eix del carrer Faustino Blasco i per l'eix de l'avinguda de Luis Suñer, gira al nord i incorpora les illes 12.686, 12.681 i 12.689, s'introduïx en esta última per la mitgera entre les parcel·les 05 i 06 i contínua pel límit sud del carrer del Mur. Creua el carrer de Santa Caterina i prosseguix per les façanes nord i oest de l'illa 10.696, per a girar i continuar per una paral·lela a l'avinguda de Luis Suñer fins a la prolongació de la mitgera entre les parcel·les 01 i 02 de l'illa 10.700 i continuar per esta fins al punt d'origen C.

Perímetre interior nord

Origen: intersecció de la mitgera entre les parcel·les núm. 13 i 14 de l'illa cadastral núm. 09710 amb la paral·lela a l'alineació exterior de la dita illa situada a una distància de 10 metres cap a l'interior d'esta, punt B.

Sentit: horari.

Línia delimitadora: des de l'origen, la línia recorre la mitgera entre les parcel·les núm. 13 i 14 de l'illa núm. 09710, creua el carrer Major de Santa Maria. Gira cap a l'oest pel límit sud d'este carrer, s'introduïx en l'illa 10.700 per la mitgera entre les parcel·les 01 i 02 i gira per la paral·lela a la façana de la parcel·la núm. 01 que dóna al carrer Major, que dividix esta en dos parts iguals. Continua per una paral·lela situada a 10 m del perímetre interior del carrer de la Ronda d'Algemesí fins al punt d'origen.

Perímetre interior est

Origen: intersecció entre l'eix de la plaça de la Morera i la prolongació de l'alineació sud de l'illa cadastral núm. 12.704, punt A.

Sentit: horari.

Línia delimitadora: Des de l'origen, punt A, la línia incorpora les parcel·les 10, 09, 08, 07, 06 i 05 i continua per les parts posteriors de les parcel·les 03 i 04 de l'illa núm. 12.704. Creua el carrer de Bernat d'Entença i continua per una línia paral·lela i situada a 20 m de les alineacions de les illes 13.704, 14.691, 14.690 i 14.686, que donen al carrer Santa Teresa.

Gira al sud pel límit sud de la parcel·la núm. 01 de l'illa núm. 13.686, creua el carrer dels Sants i recorre les façanes sud de les parcel·les 15 i 01 de l'illa 13.681. Gira al nord per les façanes 01 i 02 de l'illa 13.681 i incorpora les parcel·les núm. 07, 11 i 12 de l'illa 13.689. Creua el carrer de la Sang i s'introduïx en l'illa 12.686 entre les parcel·les 04 i 05 per a continuar cap al nord-est per una línia paral·lela a l'alineació de l'avinguda de Luis Suñer situada a 25 m d'esta, fins a la façana de la parcel·la núm. 07 de l'illa 12.689. Gira per esta façana, i per la núm. 09 torna a reprendre una paral·lela a l'avinguda de Luis Suñer fins a la parcel·la núm. 05 de l'illa 11.696. Gira per la façana cap al sud, i per la façana sud d'esta i de la núm. 10, travessa el carrer d'Albornoz i prosseguix per la mitgera sud de les parcel·les núm. 18 i 22 de l'illa núm. 11.691. Travessa el carrer de Santa Caterina, voreja l'illa núm. 11.699 i s'introduïx en l'illa núm. 10.700 entre les parcel·les núm. 33 i 44, prosseguix per la mitgera entre les parcel·les 33 i 34 i la façana de la parcel·la núm. 32. Gira per la mitgera entre les parcel·les núm. 29, 30 i 31 i continua per les façanes de les parcel·les núm. 29 i 28. Creua el carrer Major de Santa Maria fins a arribar a una paral·lela a l'alineació sud de la Ronda d'Algemesí situada a 15 m d'esta, i prosseguix per esta fins al punt d'origen.

3.2. Delimitació de l'entorn de protecció de l'ajuntament

Origen: cantó de l'illa cadastral núm. 12.700, que dóna als carrers de Josep Dolz i de Salineries, punt A.

Sentit: horari.

Línia delimitadora: des de l'origen, punt A, la línia es dirigix cap a l'est per les façanes de l'illa cadastral núm. 12.700 que donen al carrer de Salineries fins a creuar la plaça de la Morera i envoltar les parcel·les 09, 10 i 11 de l'illa núm. 12.706. Creua el carrer de l'Ensenyança i prosseguix per les façanes de les parcel·les núm. 02 i 03 de l'illa núm. 12.694. Torna a creuar el carrer de l'Ensenyança i travessa l'illa cadastral núm. 13.693 per les mitgeres entre les parcel·les núm. 24 i 25 i núm. 19 i 20. Creua el carrer de Carcos i envolta la parcel·la núm. 15 de l'illa núm. 13.695. Seguix per la façana de la parcel·la núm. 02 d'esta illa fins a la intersecció amb la prolongació de la posterior de la parcel·la núm. 01 de l'illa cadastral núm. 13.696 per la qual prosseguix cap al sud. Creua el carrer del Doctor Ros i continua per les façanes núm. 10, 09 i 08 de l'illa núm. 13.690 i travessa la plaça de la Constitució per la prolongació de l'alineació de la façana de la parcel·la núm. 08 fins a la seua intersecció amb l'illa núm. 12.691. Es dirigix cap al sud envoltant la dita illa fins al cantó sud-oest d'esta. Des d'este cantó travessa la plaça del Sufragi en paral·lel amb l'alineació oest de la plaça fins a la façana de la parcel·la núm. 06 de l'illa núm. 12.689. Recorre esta façana cap a l'oest, creua el carrer del Mur i continua per la façana de la parcel·la núm. 05 de l'illa núm. 11.696. S'introduïx per la mitgera entre les parcel·les núm. 02 i 05 en esta illa i continua per les mitgeres entre les parcel·les núm. 02 i 09, i 01 i 09. Continua per la façana de la parcel·la núm. 01 d'esta illa i creua la plaça de Carbó per a travessar l'illa núm. 11.695 per la mitgera entre les parcel·les núm. 5, 6 i 9. Recorre les façanes de les parcel·les núm. 05, 04 i 01 de l'illa que donen al carrer d'Albornoz i creua la travessia d'Albornoz fins a la seua intersecció amb l'illa núm. 11.694. Gira a l'oest per les façanes d'esta illa que donen a la travessia d'Albornoz, creua el carrer de Sant Roc i continua cap al nord per les façanes de les illes núm. 03, 04, 05 i 06 de l'illa núm. 12.700 fins a arribar a l'origen, punt A.

3.3.Delimitació de l'entorn de protecció de l'església de Santa Caterina

Origen: intersecció de l'eix del carrer de la Sang amb l'eix del carrer de Salvador Enguix, punt A.

Sentit: horari.

Línia delimitadora: des de l'origen, la línia s'introduïx en l'illa cadastral núm. 12.689 per la mitgera entre les parcel·les núm. 02 i 03 i recorre les parts posteriors de les parcel·les núm. 02, 10, 09 i 07 d'esta illa. Envolta la plaça del Sufragi i el carrer del Mur i s'introduïx en l'illa núm. 11.696 recorrent les parts posteriors de les parcel·les núm. 05, 02 i 01. Envolta la plaça del Carbó i la de Casassús. Continua per l'eix del carrer Ensenyança i travessa l'illa núm. 13.693 entre les parcel·les núm. 24 i 25 i 19 i 20. Creua el carrer de Carcos i incorpora la parcel·la núm. 15 de l'illa núm. 13.695 i la núm. 01 de l'illa núm. 13.696. Creua el carrer del Doctor Ros i s'introduïx en l'illa núm. 13.690 entre les parcel·les 09 i 10 i recorre les parts posteriors de les parcel·les 09, 08, 07; continua per l'eix del carrer de Chulvi i creua l'illa cadastral núm. 12.684 entre les illes 04 i 05, 03 i 06 i 09 i 01 fins al punt d'origen.

3.4. Delimitació de l'entorn dels escuts

Es considera l'entorn de l'escut la façana on està ubicat.

ANNEX III

BÉNS DE RELLEVÀNCIA LOCAL

Relació de les edificacions més destacades del centre històric d'Alzira, propostes com a Béns de Rellevància Local que han de ser inscrits en la secció segona de l'Inventari General del Patrimoni General del Patrimoni Cultural, sense perjuí d'altres que justificadament en l'estudi detallat del Catàleg Urbanístic puguen ser incorporades en el seu moment:

Es consideren Béns de Rellevància Local les edificacions més representatives de la història i arquitectura d'Alzira. No se'ls delimita entorn de protecció per estar inclosos en el conjunt històric.

Monestir de Santa Llúcia: antic monestir i primitiu hospital municipal, del qual subsistix la portada renaixentista de l'església (on es troba l'escut heràldic de la ciutat, Bé d'Interés Cultural), la nau i el claustre.

Casa al carrer de Sant Roc núm. 16: portada gòtica del segle XV, i la resta, del segle XIX. Casa d'Empenyorament.

Palau de Casassús: palau senyorial del s. XVII, de tres plantes. Es troben arcs gòtics en la planta baixa. A la façana es troba un escut nobiliari declarat Bé d'Interés Cultural.

Edifici de vivendes al carrer major de Santa Caterina núm. 2: edifici de vivendes historicista de caràcter neorenaixentista. Construït en 1934.

Restes gòtiques de l'església de Santa Maria. Va ser un antic temple de reconquista fundat per Jaume I després de la seua entrada a la vila sobre una de les seues mesquites. Subsistixen un fragment de portada, una finestra ogival, dos mènsules, tres fragments de carreus tallats amb motlures, una creu funerària i diversos carreus. Estes restes conformen un xicotet monument construït en 1957.

Restes arqueològiques del pont de Sant Bernat i els seus casalicis. Vincle d'unió del conjunt, va ser suprimit i soterrat en 1966-67, per a la urbanització del llit fluvial. Les seues úniques restes visibles són els casalicis.

ANNEX IV

NORMATIVA DE PROTECCIÓ DEL CONJUNT HISTÒRIC I DELS SEUS MONUMENTS I ENTORNS DE PROTECCIÓ

Conjunt històric

Article 1. Segons el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998 d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció necessitarà, amb caràcter previ a la concessió de llicència o aprovació municipal, l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport; la dita autorització s'ajustarà als criteris establits en l'article 39 de l'esmentada llei i a les determinacions de la dita normativa que en aplicació d'esta es concreten per a este àmbit.

Article 2. L'article anterior regirà transitòriament fins a l'aprovació del preceptiu Pla Especial de Protecció o siga convalidat, si és procedent, el planejament urbanístic del mateix abast i rigor, a l'efecte de l'article 34.2 de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 3. El règim d'intervencions patrimonialment admissibles en els béns seleccionats en el present decret per al seu reconeixement com a Béns de Rellevància Local garantirà la protecció integral dels seus valors d'acord amb el que disposa l'art. 50 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, per als béns així reconeguts. Això sense perjuí de l'obligació municipal d'adaptar el contingut del seu Catàleg de Béns i Espais Protegits a l'efecte d'incloure estos immobles amb l'expressada qualificació, fet que implicarà la plena aplicació del que es preceptua en l'esmentat article.

Article 4. Totes les intervencions requeriran per a la seua autorització patrimonial la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.

Este últim aspecte serà avaluat pel tècnic municipal, de l'informe sospesat del qual l'ajuntament podrà derivar la falta d'autorització prèvia en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la correcta conservació, el bon ús i l'habitabilitat interior dels immobles que no tinguen reconeixement individualitzat de Bé d'Interés Cultural o Bé de Rellevància Local, i que, per plantejament, tècnica i abast no suposen posar en perill els valors de l'edifici, en si mateix i/o en la seua contribució als valors generals de l'àmbit protegit.

En estos casos, l'ajuntament comunicarà a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, en el termini de 10 dies, la concessió de llicència municipal, adjuntant com a mínim l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de transcendència patrimonial.

Article 5. Amb les úniques excepcions que la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià establix, i que justificadament puguen ser invocades, i mentres no es proveïsca del planejament a què fa referència l'article 2 de la present normativa, les intervencions atendran transitòriament la normativa del Pla General d'Alzira publicada en el Butlletí Oficial de la Província de València de 5 de juliol de 2002, amb les complementacions següents:

– Es garantirà l'edificació substitutòria en els enderrocaments d'immobles, amb la qual cosa es condicionarà la concessió de la llicència d'enderrocament a l'obtenció prèvia de la d'edificació.

– En el planejament a què fa referència l'article 2 d'esta normativa s'haurà de resoldre la trobada entre les parts posteriors dels edificis situats en la subzona RCH/Z7 amb la resta de les subzones confrontants.

– En els edificis impropis de caràcter substantiu, el règim de fora d'ordenació que regix per a estos s'atindrà a la definició següent: “Es regirà pel règim de fora d'ordenació i se'ls aplicaran les ordenances d'esta normativa en els supòsits que concloga la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, en cas de remodelació amb eliminació de plantes o substitució voluntària d'estos”.

– Les alineacions que configuren l'illa en la capçalera de l'església de Santa Caterina que donen al carrer de Sant Roc hauran de ser mantingudes, mentres no es justifique el contrari en el planejament especial a què fa referència l'article 2 d'esta normativa.

Article 6. Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l'apreciació de l'escena o paisatge urbà dels monuments, el seu entorn i el conjunt en general, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o plantació d'arbres, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres de semblant tall i conseqüències, hauran de sotmetre's a autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, que resoldrà d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans al·ludits.

Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat sol·licite i obtinga autorització expressa.

Monuments

Article 7. Caldrà atindre's al que disposa la secció segona, Règim dels Béns Immobles d'Interés Cultural, del capítol III, títol II de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià aplicable a la categoria de Monument.

Article 8. Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució d'estos fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons el que disposa l'article 18 de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Entorns de monuments

Article 9. De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei, als entorns dels monuments –encara que siguen dotats d'una planificació patrimonialment validada– qualsevol actuació requerirà l'autorització prèvia de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport excepte en els supòsits previstos en l'article 4 de la present normativa, que també s'aplicarà en estos àmbits.

Article 10. Mentres no es proveïsquen estos entorns del planejament específic a què fa referència l'art. 34 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, regirà, amb caràcter transitori, la normativa determinada en el present decret per al conjunt històric, o la que, en substitució d'esta, dispose el planejament patrimonial aprovat per este. La Conselleria de Cultura, Educació i Esport podrà, a la vista del nivell de detall d'este últim document, eximir l'ajuntament de l'obligatorietat de redactar documents planificadors específics per a estos àmbits.

Béns de Rellevància Local

Article 11. Caldrà atindre's al que disposa la secció primera, dels Béns de Rellevància Local, del capítol IV, títol II de la Llei 4/1998 d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià aplicable als Béns de Rellevància Local.

Article 12. Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució d'estos fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons el que disposa l'article 50 de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Béns mobles.

Article 13. Caldrà atindre's al que disposa la secció tercera, del capítol III, títol II de la Llei 4/1998 d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, relativa al règim dels Béns Mobles d'Interés Cultural.

DISPOSICIONS GENERALS

Article 14. Totes les actuacions i obres que suposen l'alteració del subsòl del conjunt quedaran subjectes al que disposa el títol III de la Llei 4/98, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i requeriran la intervenció arqueològica prèvia.

Article 15. La contravenció del que preveu la present normativa en determinarà la responsabilitat dels causants en els termes establits en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, i en la resta de lleis que s'hi apliquen.

ANNEX V

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA