Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Esport
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Cultura
  Descriptors:
  	Temàtics: bé cultural, monument, protecció del patrimoni
  	Descriptors toponímics: Alpuente

DECRET 53/2005, d'11 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'aqüeducte Los Arcos, al terme municipal d'Alpuente. [2005/F2958]

L'article 31.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic arqueològic i científic. Per la seua banda, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un bé d'interés cultural es farà per mitjà de decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració general de l'estat.

Mitjançant la Resolució de 20 de setembre de 1983, de la Direcció General de Belles Arts i Arxius del Ministeri de Cultura, es va acordar tindre per incoat l'expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, de l'aqüeducte Los Arcos, al terme municipal d'Alpuente.

L'expedient en qüestió va ser remés per a la seua tramitació a la Generalitat segons el que disposa el Reial Decret 3.066/1983, de 13 d'octubre, sobre traspàs de funcions i servicis de l'estat a la Generalitat en matèria de cultura i, en concret, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb allò que s'ha preceptuat en el Decret 171/1983, de 29 de desembre, de la Presidència de la Generalitat.

Mitjançant la Resolució de 23 de juny de 2004, de la Direcció General de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Valencià, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, es va acordar continuar l'expedient incoat d'acord amb les disposicions vigents, i obrir un període d'informació pública. La dita resolució, amb els seus annexos, a més, va ser exposada en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament d'Alpuente, al qual es va concedir tràmit d'audiència, sense que es realitzaren al·legacions.

De conformitat amb el que establix l'apartat 5 de l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, consta a l'expedient l'informe favorable del Consell Valencià de Cultura, així com la sol·licitud d'informe efectuada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Informe este últim que, davant de la falta d'evacuació en termini, i en virtut del que disposa l'esmentat precepte, ha d'entendre's emés en sentit favorable.

En virtut del que s'exposa, a proposta del conseller de Cultura, Educació i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 11 de març de 2005,

DECRETE

Article 1

Declarar Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'aqüeducte Los Arcos, al terme municipal d'Alpuente.

Article 2

L'entorn de protecció afectat per la declaració de bé d'interés cultural, així com el règim de protecció d'este, queden definits en els annexos adjunts, que formen part del present decret. La documentació complementària es troba en l'expedient de la seua raó.

Disposició addicional

La present declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

Disposició final

El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Castelló de la Plana, 11 de març de 2005

El president de la Generalitat,

FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller de Cultura, Educació i Esport,

ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

ANNEX I

Dades sobre el bé objecte de la declaració

1. Denominació:

a) Principal

Aqüeducte Los Arcos.

2. Descripció :

a) Immoble objecte de la declaració:

L'aqüeducte es troba a 2,50 quilòmetres al nord de la vila, a la carretera d'Alpuente a La Yesa. Conduïa l'aigua procedent de les fonts Nueva i Marimacho, s'utilitzava per a abastir les necessitats de la vila i el reg de la seua horta, salvant el desnivell que ocasiona la conca del riu Reguero.

Escolano li atribuïx una gran antiguitat, potser a causa de la seua proximitat a un mur d'origen romà; no obstant això, consta, per l'existència d'alguns documents, que va ser construït, com a màxim, a finals del segle xvi.

Esta obra d'enginyeria hidràulica té una gran importància per constituir una de les poques obres d'esta índole a la Comunitat Valenciana, així com per posseir, a més, un valor històric, com a representació d'una forma d'intervenció en l'entorn i explotació dels seus recursos que s'ha produït en este lloc. Figura, així mateix, a l'escut de la vila.

Hi ha a Xàtiva un aqüeducte semblant a este quant a la traça dels seus arcs i a les seues pedres llavorades, datat entre els segles xiv i xv, encara que de menor longitud que el d'Alpuente.

L'aqüeducte té una longitud de 265,50 metres, de traçat recte, excepte a uns 14 metres de l'inici, que presenta una xicoteta curvatura. S'hi aprecien encara restes de la séquia que, des de les fonts, conduïa l'aigua fins a l'aqüeducte.

La seua amplària és d'1,20 metres, no del tot uniforme, encara que la seua variació és sempre mínima. El canal en forma de U, ubicat en la seua part superior, té un amplària lliure de circulació d'aigua de 0,33 metres, i porta un pendent pròxim a l'1,5%.

El màxim desnivell que salva l'aqüeducte és de 10 metres al lloc on discorre el riu Reguero, pròxim a un terç de l'inici. L'alçària va disminuint progressivament a un costat i a l'altre d'este desnivell fins a arribar a les cotes de 0,50 metres i 1,10 metres a l'inici i final del recorregut, respectivament.

La seua fàbrica és de maçoneria concertada en els seus arcs, i la resta és de paredat de capserrat, no mancat en alguns trams de rebles i terregalls.

L'aqüeducte consta de 13 arcs apuntats (ogivals) de traçat regular; d'estos, 10 arcs són semblants i situats a la dreta del riu (orientació sud), són arcs rebaixats, encara que per la seua directriu alguns puguen identificar-se com a arcs rebaixats trencats. Les seues línies d'arrancada coincidixen amb la superfície del terreny, excepte dos d'estos, que la presenten a una alçària d'1,60 metres i 2,30 metres, estos arcs porten precisament en els seus estreps uns contraforts.

Els altres tres arcs, situats a l'esquerra del riu són, al seu torn, semblants, arcs apuntats equilàters amb línies d'arrancada a uns 2,50 metres del sòl i proveïts de contraforts a un costat i a l'altre, la missió dels quals és resistir les espentes de l'aigua quan el riu porte major cabal.

L'arc que cobria el riu ha desaparegut, era el principal de l'arcada amb uns 11 metres de llum i uns 6,50 metres de fletxa, va ser arrossegat per una revinguda en 1880, que va causar també desperfectes als arcs pròxims. En una rehabilitació efectuada en els anys 1986-1988 s'han construït ací dos arcs de formigó en ambdós fronts del mur, amb directriu semblant a l'anterior. Estos arcs són exempts i la clau forma un nuc que servix d'agafador a la canal, i esta, al seu torn, servix de connexió amb la resta de l'aqüeducte.

b) Parts integrants:

– L'aqüeducte.

– La séquia.

c) Delimitació de l'entorn afectat:

– Justificació de la delimitació proposada:

Per la seua condició històrica d'aqüeducte rodejat d'hortes, s'inclouen al perímetre de protecció les parcel·les rústiques més pròximes i les carreteres i els camins rurals des d'on és possible la seua contemplació com a tal.

– Origen: intersecció de la carretera d'Almeza amb el camí que la creua a 450 metres des de la carretera d'Alpuente a La Yesa.

– Sentit: horari.

– Línia delimitadora: des de l'origen la línia continua cap al nord pels límits oest i nord de la parcel·la 306 del polígon cadastral número16, per a prosseguir cap al nord pel límit est de la parcel·la 307 fins al barranc del Reguero. Creua el barranc i continua pels límits sud de les parcel·les números 540, 539, 536, 535, 534, 532, 530, 531, 550, 549 i 548, del mateix polígon; travessa la carretera d'Alpuente a La Yesa i seguix pels límits oest de les parcel·les 197, 274, 267, 257, 256, 255 i 258 del polígon número 14, fins a trobar-se amb el camí dels Vallejos i prosseguir per este incorporant-lo fins a enfrontar-se amb el límit oest de la parcel·la número 345; continua per este i després pel límit nord-est de la parcel·la número 349, totes del mateix polígon; travessa el barranc del Reguero, seguix pel límit nord de les parcel·les números 176, 178, 159 i 156 del polígon número17, travessa la carretera d'Alpuente a La Yesa i continua pel límit est de les parcel·les números 220 i 211 d'este; gira a l'oest pel camí fins a enfrontar amb el límit oest de la parcel·la número 241 del polígon número 16, creua el camí i continua pels límits oest de les parcel·les 241, 242, 243, i 244, creua el camí existent i continua pel límit sud de la parcel·la número 258 i els límits oest de les parcel·les 258, 257, 256 i 260, voreja la parcel·la 260, i la incorpora fins al punt d'origen.

d) Béns mobles que comprén i constituïsquen part essencial de la seua història.

No es coneixen.

3. Normativa de protecció de l'aqüeducte d'Alpuente i el seu entorn:

– Monument:

Article 1

Caldrà ajustar-se al que disposa la secció segona, règim dels béns immobles d'interés cultural, del capítol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument.

Article 2

Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudiment patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució d'estos fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons allò que ha disposat l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

– Entorn de protecció:

Article 3

De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que pretenga abordar-se en l'entorn de protecció del monument requerirà de l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s'emetrà conforme als criteris establits en la present normativa, i en allò no previst en esta per mitjà de l'aplicació directa dels criteris previstos en l'article 39 de l'esmentada llei.

Totes les intervencions requeriran, per al seu tràmit d'autorització, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua transcendència patrimonial.

Article 4

A fi de preservar el paisatge històric de l'aqüeducte, no s'autoritzarà cap edificació per a qualsevol ús, i queden expressament prohibits els abocaments de residus i moviments de terres, excepte els requerits per al seu estudi i conservació.

Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat sol·licite i obtinga autorització expressa.

No es permetran instal·lacions o elements emergents, com ara fanals, sitges, marquesines, rètols, depòsits elevats etc., que pertorben el caràcter rústic de l'àmbit protegit.

No es permetran les tanques opaques o que desvirtuen la continuïtat paisatgística del territori.

Article 5

Els edificis existents no podran augmentar el seu volum edificat. El seu acabat exterior haurà d'atindre's a l'ambient rústic en què estan situats. Tot això sense perjuí de la possible aplicació de l'article 21 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, a estos immobles.

Article 6

Els canvis en l'ús agrícola actual de les parcel·les seran objecte d'autorització segons l'article 3 d'esta normativa. A les zones de cultiu, a menys de 10 metres de l'aqüeducte, no es permetran les plantacions d'arbres de gran port que impedisquen la contemplació paisatgística o perjudiquen el monument.

Article 7

Qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l'immoble o del seu entorn de protecció se sotmetrà al que disposa el títol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article 8

Esta normativa és transitòria fins a l'aprovació del preceptiu Pla Especial de Protecció previst en l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per als entorns de protecció dels monuments.

Article 9

La contravenció del que preveu la present normativa determinarà la responsabilitat dels seus causants en els termes establits en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i la resta de lleis que siguen aplicables.

ANNEX II

Documentació gràfica