DECRET 111/2008, de 25 de juliol, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església parroquial de Nuestra Señora de la Asunción, d'Utiel.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5817 de 30.07.2008 | |
| Número identificador: | 2008/9478 | |
| Referència Base de Dades: | 009201/2008 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura i Esport Grup temàtic: Informació juridicoadministrativa, Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, patrimoni arquitectònic, monument Descriptors toponímics: Utiel
DECRET 111/2008, de 25 de juliol, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església parroquial de Nuestra Señora de la Asunción, d'Utiel. [2008/9478]
L'article 49.1.5ª. de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural s'ha de fer mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració general de l'Estat.
Mitjançant una Resolució de 17 d'octubre de 2006 de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i Museus, es va acordar incoar l'expedient de declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, a favor de l'església parroquial de Nuestra Señora de la Asunción, d'Utiel.
La dita resolució, amb els seus annexos, va ser comunicada als interessats en l'expedient i a l'Ajuntament d'Utiel, als quals se'ls va concedir tràmit d'audiència.
En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'expedient consten els informes favorables de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i del Consell Valencià de Cultura.
L'expedient va ser sotmés a informació pública durant un termini d'un mes, i s'han obtingut els informes exigits per l'article 43 de la Llei del Consell.
En virtut d'allò exposat, i d'acord amb el que establix la normativa indicada, a proposta de la consellera de Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 25 de juliol de 2008,
DECRETE
Article 1
Es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, l'església parroquial de Nuestra Señora de la Asunción, d'Utiel.
Article 2
L'entorn de protecció afectat per la declaració de Bé d'Interés Cultural, així com el seu règim de protecció, queden definits en els annexos, que formen part del present decret. La documentació complementària figura en l'expedient corresponent.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única
La present declaració s'ha d'inscriure en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
DISPOSICIÓ FINAL
Única
El present decret s'ha de publicar en el Boletín Oficial del Estado, i entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Valencia, 25 de juliol de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
La consellera de Cultura i Esport,
TRINIDAD MARÍA MIRÓ MIRA
ANNEX I
Dades sobre el bé objecte de la declaració
1. Denominació:
Església de Nuestra Señora de la Asunción.
2. Descripció:
Basada en l'Estudi previ 93/2, de la Direcció General de Patrimoni Artístic, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
A) Immoble objecte de la declaració:
La magnífica església de Nuestra Señora de la Asunción, d'Utiel, és un clar exponent del gòtic meridional, que es definix per un espai interior únic, de formes rectangulars i quadrades i marcadament tancat de cara al medi exterior. Amb sistema perimetral de capelles entre contraforts interiors, respon a la tipologia uninau tan difosa a la corona d'Aragó i al sud de França.
La seua construcció continua la trajectòria iniciada en la segona mitat del segle xv en els edificis públics, on noves solucions tècniques i elements decoratius enriquixen les formes tradicionals i s'introduïx l'ús de pilars i nervadures entorcillats de secció helicoïdal. És llavors quan es construïx l'edifici més significatiu del període, la Llotja de València (1483-98), i en el pla de l'arquitectura religiosa és a la part sud, en contacte amb l'influx castellà (Utiel va pertànyer al marquesat de Villena), on es fan les obres més importants, entre les quals destaca l'església de Santiago de Villena, per influència de la Llotja de València de gruixuts pilars entorcillats d'arestes vives i una banda de decoració esculpida a manera de capitell. També hi ha elements de secció helicoïdal en l'ampliació de la catedral d'Orihuela. En els pilars helicoïdals, per la seua cronologia, la parroquial d'Utiel s'emparenta també amb el convent de Santa Clara de Múrcia i la part dels peus de la col·legiata de Gandia.
El temple consta dels elements següents:
a.1. La Nau Central:
Ampli espai rectangular rodejat de cinc capelles per cada costat, construïdes entre els contraforts i un absis de cinc costats, huitavat, amb capelles de planta poligonal irregular de quatre i sis costats.
Mesura en l'interior 37,7 m de longitud per 15,10 m d'amplària als peus i 14,75 al presbiteri; les capelles entre contraforts mesuren entre els seus eixos 5,5 m les quatre primeres i 6,25 m la resta, amb una profunditat mitjana de 3,5 m, la qual cosa fa un total de 22,40 m d'amplària. L'altura de la nau és de 23 m.
L'interior està format per una doble estructura d'arcs apuntats, situats a dos nivells diferents. L'inferior marca l'accés a les capelles laterals i arranca en mènsules dels contraforts a una altura de 9,80 m i 12,80 m de la clau; les dovelles estan formades per carreus de pedra llavorada.
El segon nivell marca l'arrancada de l'estructura de la coberta, i està format per pilars entorcillats d'aresta viva, adossats als estreps, que s'alcen fins a l'arrancada de les voltes. Estos pilars tenen bases semicirculars adornades amb un bordó, i capitells sostinguts per dos àngels amb escuts. D'estos capitells partixen els arcs formers apuntats, de traça més senzilla que els que tanquen les capelles i els arcs que configuren la volta.
La volta presenta una traça molt singular, ja que els arcs torals són de mig punt, en compte dels usuals apuntats. Tots estos arcs principals de pedra són espiralats, excepte el tercer i el sisé, que tenen estries longitudinals. Estes voltes tenen nervadures transversals, tercelets, que arranquen de la clau de l'arc faixó que les separa; les nervadures transversals no són espiralades sinó estriades.
Als peus de la nau es va construir l'any 1811 el cor alt sobre tres voltes bufades sostingudes per arcs entre pilastres de capitell jònic amb garlandes.
L'aspecte interior de la nau ha experimentat diverses modificacions. Després de la guerra civil, en el costat de l'epístola s'afigen tres grans finestres, que desfiguren l'aspecte i el sistema d'il·luminació. Recentment, s'ha picat la maçoneria, deixant-la vista.
a.2. La Torre Campanar
Esta imponent fàbrica de carreuat va començar a construir-se en el període de 1564-1568, quaranta anys després de l'inici de les obres de l'església, dirigida per Martín de Baca.
El campanar és de planta rectangular i fa 7,90 x 6,90 m, mesurats en la planta del campanar. L'alçària total del campanar és de 45,5 m.
La planta de campanes presenta un gran buit amb arc de mig punt en cada una de les façanes, i està coberta amb una volta de creueria. A la seua coberta s'accedix a través d'una escaleta de caragol. Els cantons de la torre presenten pilastres, seguint la mateixa modulació que el frontis de la façana principal, que després trobem en el gir amb la torre del rellotge. Estes pilastres es troben també en el punt mitjà del campanar fins a l'altura de la façana.
a.3. La Capella de la Comunió i la Sagristia
Situada en un cos edificat de forma rectangular adossat a l'església al costat de l'epístola. Per les dades documentals obtingudes, este cos podia haver-se construït en dos fases. La primera correspondria a la primitiva capella de la comunió, datada el 1610, que constava d'una nau i tres arcs interiors, que sostenien una volta i una coberta de fusta.
Sobre esta capella es va edificar l'actual el 1905, d'estil neogòtic, d'una sola nau i tres voltes de creueria amb arcs apuntats, que deixen entre els contraforts tres capelles d'escassa profunditat en cada costat.
La segona fase correspondria a la construcció de la sagristia a finals del segle XVII. En un principi consistia en un ampli espai rectangular de 12,5 m de longitud i 8,20 m d'amplària, amb una altura de 9 m, cobert per una volta plana. Este gran espai va romandre sense modificacions fins a mitjans d'este segle, en què es va subdividir amb la col·locació d'un forjat intermedi.
a.4. L'exterior
L'aspecte exterior de l'església és molt sobri i hi destaquen els seus alts murs llisos fins a l'altura de la primera cornisa, que correspon a la coberta de les capelles laterals de la nau central. Este mur engloba els contraforts, que són vistos a partir d'esta altura fins a la cornisa de la nau central.
Els contraforts varien en alçària, els més alts corresponen als arcs faixons de les dos primeres voltes comptades des dels peus del temple. La fàbrica dels cantons és de carreus vistos i la resta de maçoneria.
Entre els murs i sobre les capelles laterals se situen les finestres que, amb arcs de mig punt, il·luminen la nau central. El muntant de les finestres és de carreus llavorats, ocults darrere del morter que cobrix l'exterior de la façana.
Disposa de dos portades; la principal, als peus de la nau, és la que dóna al carrer de Santa María. Treballada en pedra, de 1625, d'estil manierista, és de composició molt senzilla. Té les motlures són quasi planes i està adornada amb pinacles coronats amb boles. Damunt d'esta portada es troba la finestra situada en l'eix de la nau, realitzada, igual que la porta, amb una modulació senzilla. L'acabament es compon d'una cornisa contínua sobre la qual s'han disposat senzills frontons entre pilastres, amb el corresponent a la portada principal, d'un traçat corb. A la façana que dóna a la plaça de l'Ajuntament, s'obri la porta lateral del centre, de la mateixa traça que l'anterior i feta en una data posterior. Està composta, igualment per un arc de mig punt, però, a diferència de l'altra porta, està emmarcada per dos pilastres a cada costat, amb fornícula coronada per un frontó.
b) Parts integrants
La nau central i les capelles laterals
El campanar
La capella de la Comunió
La sagristia
Les façanes
c) Delimitació de l'entorn afectat
c.1. Justificació de la delimitació proposada:
El criteri general seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció consistix a incloure dins de la seua àrea els elements urbans següents:
- Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el Bé d'Interés Cultural (BIC) i en què qualsevol intervenció que es realitze pot afectar-lo tant visualment com físicament.
- Parcel·les que donen al mateix espai públic que el Bé d'Interés Cultural i constituïxen l'entorn visual i ambiental immediat i en què qualsevol intervenció que es realitze pot suposar una alteració de les condicions de percepció o del caràcter de l'espai urbà.
- Espais públics en contacte directe amb el Bé d'Interés Cultural i les parcel·les enumerades anteriorment i que constituïxen part del seu ambient urbà immediat.
- Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, tot i no tindre una situació d'immediatesa amb el Bé d'Interés Cultural, n'afecten de forma fonamental la percepció.
c.2. Origen: trobada entre l'eix del carrer Real i el del carrer Álamos. Punt A.
c.3. Sentit: horari.
c.4. Línia delimitadora: des de l'origen, la línia seguix l'eix del carrer Álamos i gira a l'oest, recorre les posteriors de les parcel·les que donen al carrer Real fins a la núm. 14, creua el carrer Real i continua per la posterior de la parcel·la núm. 1 de la plaça de l'Ajuntament i les del carrer Sant Maria fins a l'eix del carrer Pozo, hi seguix fins que troba l'eix del carrer Santa Maria. Gira per este per la mitgera nord de la parcel·la núm. 6 del carrer Santa Maria i recorre les posteriors de les parcel·les que donen a la plaça de l'església i de la núm. 1 del carrer Beato Gálvez, continua per la mitgera nord d'este carrer i creua el carrer Beato Gálvez. Incorpora les parcel·les núm. 4 i 6 d'este carrer i núm. 15 del carrer Santísima Trinidad, i continua al sud per les posteriors de les parcel·les que donen al carrer Beato Gálvez i al carrer Traición fins a l'eix del carrer Real i per ací fins al punt d'origen.
d) Béns mobles que comprén, i que constituïxen part essencial de la seua història:
d.I. Béns mobles que integren o formen part de l'edifici
d.I.1 Pintura mural
d.I.1.a. Àngels majors adorant el sagrament eucarístic, núm. 46.17.249-001-0007.
d.I.1.b. Escut i llegenda, núm. 46.17-249-001-0008.
d.I.1.c Fragment, núm. 46.17.249-001-0012.
d.I.2. Escultura
d.I.2.a. Escut heràldic, núm. 46.17.249-001-0032.
d.I.2.b. Pica baptismal, núm. 46.17.249-001-0006.
d.II. Béns mobles que no formen part de l'edifici però que s'hi vinculen consubstancialment.
d.II.1. Escultura
d.II.1.a. Sant Francesc Gálvez Iranzo, núm. 46.17.249-001-0013.
d.II.1.b. Mare de Déu del Remei, núm. 46.17.249-001-0010.
d.II.1.c. Jesús crucificat, núm. 46.17.249-001-0028.
d.II.1.d. Jesuset natzaré, núm. 46.17.249-001-0030.
d.II.1.e. Sant Francesc Gálvez Iranzo, núm. 46.17.249-001-0022.
d.II.1.f. Crucifix, núm. 46.17.249-001-0026.
d.II.2. Orfebreria
d.II.2.a. Creu processional, núm. 46.17.249-001-0015.
d.II.2.b. Custòdia barroca, núm. 46.17.249-001-0029.
d.II.2.c. Enquadernació barroca, núm. 46.17.249-001-0016.
d.II.2.d. Calze renaixentista, núm. 46.17.249-001-0017.
d.II.2.e. Custòdia barroca, núm. 46.17.249-001-0018.
d.II.2.f. Custòdia historicista, núm. 46.17.249-001-0019.
d.II.2.g. Enquadernació barroca, núm. 46.17.249-001-0031.
d.II.2.h. Calze neogòtic, núm. 46.17.249-001-0020.
d.II.2.i. Encenser renaixentista, núm. 46.17.249-001-0021.
e) Normativa de protecció de l'Església de Nuestra Señora de la Asunción, d'Utiel, i el seu entorn:
Monument:
Article 1
Cal atindre's al que disposa la secció segona, règim dels béns immobles d'interés cultural, del capítol III, títol II, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument.
Article 2
Pel que fa als béns mobles, cal atindre's al que disposa la secció tercera del capítol III, títol II, de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, relativa al règim dels béns mobles d'interés cultural.
Article 3
Els usos permesos són tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i el gaudi patrimonial del Bé i que contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L'autorització particularitzada d'ús s'ha de regir pel que disposa l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Entorn de protecció:
Article 4
De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que pretenga abordar-se en l'entorn de protecció del monument requerirà l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s'ha d'emetre conforme als criteris establits en la present normativa, i per al que no s'hi preveja, s'han d'aplicar directament els criteris de l'article 39 de la llei esmentada.
Totes les intervencions requeriran per al tràmit d'autorització la definició precisa de l'abast, amb la documentació tècnica que per la seua especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la transcendència patrimonial.
Article 5
Sense perjuí del que disposa l'article anterior, d'un sospesat informe tècnic municipal es podrà derivar la no-necessitat del tràmit d'autorització previ en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior d'estos immobles.
En estos casos, l'Ajuntament haurà de comunicar a la conselleria competent en materia de cultura en el termini de deu dies la concessió de la llicència municipal, adjuntant, com a mínim, l'informe tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la falta de transcendència patrimonial.
Article 6
La contravenció del que preveuen els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l'Ajuntament en els termes establits en l'article 37 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 7. Criteris d'intervenció
- S'han de mantindre les pautes de la parcel·lació històrica de l'entorn.
- S'han de mantindre les alineacions històriques de l'edificació conservades fins a l'actualitat.
- Els edificis tradicionals del conjunt, pel seu alt valor ambiental i testimonial d'una arquitectura i tipologia que el caracteritzen, han de mantindre les façanes visibles des de la via pública, preservant-ne i restaurant-ne els caràcters originaris.
- El nombre de plantes permeses és de tres altures (planta baixa més dos), i queden prohibits els semisoterranis.
- L'alçària reguladora màxima, definida segons el Reglament de Zones d'Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana, és de 10 m per a tres plantes i de 4 m per a planta baixa o una planta.
- Les cobertes, d'acord amb la tipologia de la zona, han de ser en el cos principal de l'edifici, la profunditat edificable del qual oscil·larà entre 8 i 11 metres, inclinades, de teula àrab, amb pendent màxim del 35%, de dos aiguavessos i carener d'una alçària màxima de 2,25 m respecte de l'alçària de la cornisa. Únicament es podrà dispensar d'este requisit, amb caràcter excepcional, en aquells casos en què s'acredite l'existència d'una singular justificació historicocontextual.
- Les noves edificacions s'han d'adequar estèticament a la tipologia i els acabats tradicionals d'Utiel, i la façana haurà d'atendre les disposicions següents:
- Ràfol amb longitud màxima de volada de 35 cm.
- Impostes, motlures, marcs, cèrcols, acabaments ornamentals i tots altres elements compositius amb una longitud màxima de volada de 15 cm.
- Buits de façana de proporció vertical.
- Balcons de barana metàl·lica, amb amplària màxima de volada de 40 cm, 15 cm de cantell i longitud màxima de 1,80 m. Es prohibixen els miradors.
- Es prohibixen les persianes, excepte les persianetes exteriors enrotllables tradicionals.
- L'ús permés en esta zona és el residencial. S'admeten els usos següents, sempre que se'n mostre la compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona:
a) Magatzems
b) Locals industrials ubicats en planta baixa
c) Locals d'oficina
d) Ús comercial
Article 8
Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en la contemplació de l'escena o paisatge urbà del monument i el seu entorn, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions de reurbanització, enjardinament o plantació d'arbres, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualsevol altre d'un tipus i unes conseqüències similars, hauran de sotmetre's a l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans esmentats.
Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i durant un temps limitat, sol·licite i obtinga autorització expressa.
Article 9
Qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l'immoble o del seu entorn de protecció s'ha de sotmetre al que disposa el títol III de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 10
Esta normativa és transitòria fins a l'aprovació del Pla Especial de Protecció, previst en l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per als entorns de protecció dels monuments.
<div id="AquiVaUnaImagen"></div>