Ficha disposicion

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto2
  Origen de disposició: Conselleria Agricultura i Pesca
  Grup temàtic: Legislació, Reglamentació
  Matèries: Agricultura i alimentació
  Descriptors:
  	Temàtics: política d'estructuració agrària, ordenació hidroagrícola, desenvolupament rural, utilització de les terres, programa d'actuació, preus, preu màxim, preu mínim
  	Descriptors toponímics: Pedralba, Vilamarxant

Decret 56/1987, de 24 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es modifica la delimitació i el Pla General de Transformació de la Zona Regable de Pedralba-Vilamarxant.

El Reial Decret 1158/1981, de 8 de maig, declarà d'interés nacional la transformació en regadiu de la Zona de Pedralba Vilamarxant i aprovà el Pla General de Transformació, pel qual aquella era delimitada.

Posteriorment, fou redactat el Pla de Millores Territorials i Obres, que aprovà l'Ordre del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de data 15 d'octubre de 1981.

A proposta de l'Ajuntament de Pedralba, formulada per raó de les peticions reiterades dels propietaris afectats, la Conselleria d'Agricultura i Pesca de la Comunitat Valenciana estudià la possibilitat d'estendre el perímetre inicialment determinat i així s' ha vist la conveniència d' inclou re a la zona dues àrees menudes de terrenys de característiques climatològiques i edafològiques anàlogues a l'actual. Ambdues partides, denominades «Zambuch» i «Chucheve» queden dominades pels sondeigs ja realizats i, per tant, l'aigua de reg hi arribarà sense necessitat de cap elevació.

La inclusió de les dues partides es faria com a integrants del Sector I al qual són confrontants. Per a aquesta ampliació no cal cap cabdal nou, ja que hi hauria prou amb el disponible als deu sondeigs existents.

D'altra banda, és oportú amb aquest motiu de fixar els preus màxims i mínims aplicables als terrenys de la Zona, d'acord amb el que disposa l'apartat i) de l'article 97 de la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari de 12 de gener de 1973 i la disposició final primera del Reial Decret 1158/1981, de 8 de maig.

En atenció d'aquests motius, a proposta del Conseller d'Agricultura i Pesca i amb la deliberació prèvia del Consell en sessió celebrada el dia 24 d'abril de 1987,

DECRETE:

Article primer

U. Es declaren d'interés per a la Comunitat Valenciana les actuacions a seguir d'acord amb el que disposen el Capitol I del Títol III, Llibre III, de la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari (Zones regables), a l'àrea geogràfica que determina el punt dos d'aquest article, com a ampliació de la zona regable de Pedralba-Vilamarxant que figurava al Reial Decret 1158/1981, de 8 de maig, que declarà d'interés nacional i aprovà el Pla General de Transformació de la Zona Regable de Pedralba-Vilamarxant (València).

Dos. La delimitació de cadascuna de les dues parcel·les en què s'amplia és la següent:

Partida de «Zambuch»: Comença a l'encreuament del cami de Zambuch amb el comí Pla de Blai, segueix per aquest fins a la línia divisoria dels termes Pedralba-Bugarra, continua aquesta línia en direcció sud fins al seu embrancament amb el camí de Zambuch i després per aquest últim en direcció est, fins a l'encreuament amb el camí Pla de Blai, punt de partida.

La superfície total així delimitada és de 90 Ha., de les quals són regables 50 Ha., i 22 Ha. són de regadiu nou.

Partida de «Chucheve»: Comença a l'encreuament de la carretera Pedralba-Quart de Poblet amb la línia de separació dels termes de Pedralba-Vilamarxant, continua per aquesta línia de terme en direcció nord fins trobar el riu Túria, el qual seguirà aigües amunt fins a la línia de terme, punt de partida.

La superfície total així delimitada és de 265 Ha., de les quals 43 Ha., són regables i 32 Ha. són de regadiu nou.

Tres. La delimitació completa de la zona, incloent-hi l'ampliació actual, és la següent: comença a l'encreuament de la carretera de Pedralba a Quart de Poblet amb el riu Túria, segueix aquest aigües amunt fins trobar el camí de Zambuch pel qual continua fins que el creua el camí del Pla de Blai després seguirà per aquest fins a la línia divisoria dels termes de Pedralba-Bugarra, i per aquesta en direcció sud, fins al camí de la Serratilla, el qual segueix fins als sondejos quatre a deu, tot unint-los en línia recta fins al Corral de Colàs. Del Corral de Colàs en línia recta fins al Corral del Pelao i, d'ací en línia recta, fins a la confluència del barranc Seco i el vessant del Purtel. Des d'aquest punt, seguirà la línia recta fins a la intersecció del camí de la Bassa de Matenet i Camí Corral de Vela, després seguirà per aquest últim fins a l'encreuament del barranc del Lidonero, per continuar en línia recta fins a la Font de la Teja.

Des de la Font de la Teja, en línia recta a l'encreuament de la carretera de Pedralba a Xiva i el camí del Seguero Quito. Des d'aquest encreuament i en línia recta a Volá del Cuervo, segueix en línia recta fins a l'encreuament de la carretera de Pedralba a Xest i la local de Vilamarxant. Segueix cap al Sud per l'esmentada carretera de Pedralba a Xest fins trobarse amb el camí de Teulada a Xest. Per aquest cami continua fins creuar-se amb el camí del corral de Masaseir, pel qual continua fins que conflueix amb el camí del Salto de la Zona pel qual segueix fins creuar-se amb la travessia de La Hoya i per aquesta fins trobar-se amb el camí de Jelosa. Segueix per aquest camí fins l'encreuament amb el camí de la Llomayna, per on segueix fins ajuntar-se amb el camí del Corral de la Pedrera, pel qual continua fins al cami del Cabo Blanco, i d'aci fins unir-se amb la travessia de Fuente Caliente per la qual segueix fins a la carretera de Tavernes de la Valldigna a Llíria.

Continua per aquesta carretera fins que aquesta creua la local de Pedralba a Quart de Poblet i per aquesta fins arribar a la intersecció amb la línia de termes i en direcció Nord fins que es troba amb el riu Túria, el qual seguirà aigües amunt fins trobar-se amb la carretera Pedralba-Quart de Poblet, punt de partida.

La zona així delimitada té una superfície de 3120 Ha., de les quals es consideren regables 2087, pertanyents als termes municipals de Pedralba i Vilamarxant, de la Província de València.

Article segon

Amb caràcter general i a partir d'aquesta data serà d'aplicació a la superfície que s'amplia el que disposa el Reial Decret 1158/1981, de 8 de maig, que aprova, junt amb la declaració d'interés nacional, el Pla General de Transformació de la Zona Regable amb aigües subterrànies de Pedralba-Vilamarxant (València).

Article tercer

En raó de la productivitat i per tal d'aplicar els preus màxims i mínims pagables als propietaris, s'estableixen les classes de terra següents:

I. SECA.

A. Terres de conreu.

Classe primera - conreu primer.

Terrenys de coloració rogenca o marró rogenca, profunds, amb sol homogeni format per grans fins sense intercalacions de capes de graveta, sense d'altres elements grossos, en profunditat inferior a 1 m.; composició argiloso-calcària o calcàrio-argilosa; textura forta o mitjana, segons la proporció d'argila; terrenys plans (pendent inferior a un 201o) de fertilitat bona, aptes per a tots els conreus bons per a les condicions meteorològiques de la zona, susceptibles de conreu de cereal, amb producció mitjana per al blat superior a 15 Qm. per hectàrea.

Classe segona - coureu segon

Sols de coloració marró rogenc o marró, moderadament profunds, no inferior a 1 m. però amb intercalacions a partir de 35 cm. d'alguna capa de graveta o de pedra menuda de grossària no inferior als 25 cm. Composició calcàrio-argilosa o lleugerament arenosa.

Textura mitjana o lleugera, terrenys plans o de poc pendent. Fertilitat mitjana, aptes per a tots els conreus bons per a les condicions meteorològiques de la zona, susceptibles de conreu de cereal, amb una producció mitjana per al blat de 9 Qm. per hectàrea.

B. Terres de conreu amb plantacions.

VINYA

Classe tercera - vinyar primer.

Ceps amb ben formats, sobre sol de primera classe, amb una producció mitjana anual superior a 50 Qm. per Ha de raïm de taula o per a vinificació. Sense presentar atac fil·loxèric. En conreu únic o associat.

Classe quarta - vinyar segon.

Ceps sobre qualsevol classe de terreny, amb una producció mitja de 40 Qm. per Ha. de raïm de taula o per a vinificació en cultiu únic o associat.

GARROFERES

Classe cinquena - garroferes primera

Plantació de garroferes amb copa ben formada, amb densitat mitja de 40 arbres per Ha. Producció mitjana per Ha. superior a 38 Qm.

Classe sisena - garroferes segona

Plantació de garroferes amb una densitat mitjana de 30 arbres per Ha. i una producció mitjana per Ha. de 26 Qm.

OLIVERES

Classe setena - oliverar primera

Constituït per oliveres de bon port i desenvolupament, en plantació regular en març de 9-11 metres i producció mitjana superior a 15 Qm. d'olives per Ha.

Classe vuitena - oliverar segona

Oliveres en plantació regular en març de 9-11 metres i una producció mitja superior a 7 Qm. d'olives per hectàrea.

FRUITERS

Classe novena - Fruiters secà, única

Fruiters de pinyol o llavor en plantació regular en març de 5-8 metres, amb una producció mitjana referida a l'albercoquer de 50 Qm. per hectàrea.

AMETLERS

Classe desena - ametlers, única

Plantació regular d'ametlers, en març de 6-7 metres, amb una producció mitjana d'ametla superior a 9 Qm. per Ha.

C. Forest erma o pasturatges

Classe onzena - forest erma o pasturatges, única

Terrenys no susceptibles de conreu normal perquè tenen escàs o nul sol laborable, aprofitable en part per a llenya o per a pastures d'escàs valor, així com per a forest alta, i fins i tot per a plantacions arbòries de poc de tronc.

II. REGADIU

D. Cítrics

Classe dotzena - cítrics, classe única

Tarongers amb una producció mitjana per hectàrea compresa entre 130 i 200 Qm.

E. Fruiters

Classe tretzena - fruiters reg, classe única

Plantació regular d'arbres fruiters de pinyol o llavor (en conreu únic o associats), amb una producció mitjana referida a l'albercoquer compresa entre 140 i 180 Qm. per Ha.

F. Terres en blanc

Classe catorzena - conreu reg, classe única

Regadius dedicats al conreu hortícola o herbaci, en alternativa adient a la zona.

Article quart

Per a les classes de terres establertes a l'article anterior es fixen els preus màxims i mínims que figuren a l'escala següent:

PREUS PER HECTAREA (PTES)

CLASSES DE TERRA MINIM MÀXIM

I. SECÀ

Classe I Conreu de la 1a 625.000 790.000

Classe II Conreu de 2ª 460.000 625.000

Classe III Vinyar de 1ª 750.000 900.000

Classe IV Vinyar de 2ª 600.000 750.000

Classe V Garroferes de 1ª 620.000 760.000

Classe VI Garroferes de 2ª 480.000 620.000

Classe VII Oliveres de 1ª 565.000 650.000

Classe VIII Oliveres de 2ª 480.000 565.000

Classe IX Fruiters única 800.000 960.000

Classe X Ametlers única 700.000 830.000

Classe XI Forest erma o pasturatge 160.000 200.000

II. REGADIU

Classe XII Cítrics única 2.100.000 3.600.000

Classe XIII Fruiters única 1.400.000 2.200.000

Classe XIV Conreu única 1.600.000 2.400.000

Aquests preus tindran una vigència màxima de cinc anys.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Segona

La Conselleria d'Agricultura i Pesca dictarà, en l'àmbit de les seues competències, totes les disposicions complementàries de rang inferior que considere necessàries per al compliment d'aquest Decret.

València, 24 d'abril de 1987.

El President de la Generalitat,

JOAN LERMA I BLASCO

El Conseller d'Agricultura i Pesca,

LLUIS FONT DE MORA I MONTESINOS