DECRET 29/2006, de 3 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es declaren Bé d'Interés Cultural amb la categoria de Zona Paleontològica, els jaciments d'icnites dels termes municipals de Morella, Bicorp, Bejís, Alpuente, Dos Aguas i Millares, de la Comunitat Valenciana.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 5213 de 07.03.2006 | |
| Número identificador: | 2006/X2588 | |
| Referència Base de Dades: | 1306/2006 | |
-
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: prehistòria, bé cultural, protecció del patrimoni Descriptors toponímics: Morella, Bicorp, Bejís, Alpuente, Dos Aguas, Millares
DECRET 29/2006, de 3 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es declaren Bé d'Interés Cultural amb la categoria de Zona Paleontològica, els jaciments d'icnites dels termes municipals de Morella, Bicorp, Bejís, Alpuente, Dos Aguas i Millares, de la Comunitat Valenciana. [2006/X2588]
L'article 31.5 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la comunitat autònoma en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Per la seua banda, l'article 26.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà per mitjà de decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'administració General de l'Estat.
Mitjançant Resolució de 30 de juny de 2004, de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, es va procedir a la incoació de l'expedient relatiu a la declaració com a zona paleontològica de diversos jaciments d'icnites de dinosaures de la Comunitat Valenciana, i en concret dels següents:
. Jaciment icnològic del Barranc de Vallivana, al terme municipal de Morella.
. Jaciment icnològic del Barranc del Randero, al terme municipal de Bicorp.
. Jaciment icnològic de Bejís, al terme municipal de Bejís.
. Jaciment icnològic de Corcolilla, al terme municipal d'Alpuente.
. Jaciment icnològic de Dosaigües, al terme municipal de Dos Aguas.
. Jaciment icnològic de La Arquela, al terme municipal d'Alpuente.
. Jaciment icnològic de Losilla, al terme municipal d'Alpuente.
. Jaciment icnològic de Tambuc est, al terme municipal de Millares.
. Jaciment icnològic de Tambuc oest, al terme municipal de Millares.
. Jaciment icnològic de Vizcota, al terme municipal d'Alpuente.
En la tramitació de l'expedient, de conformitat amb el que establix l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, s'han seguit els tràmits pertinents relatius a la publicació de la resolució d'incoació de l'expedient, la seua comunicació a les persones interessades i l'exposició al tauler d'anuncis dels Ajuntaments respectius, així com els corresponents tràmits d'audiència i informació pública. També consten en l'expedient els informes favorables de la Universitat de València i del Consell Valencià de Cultura, informes exigits per l'esmentat precepte. Així mateix, de la tramitació de l'expedient es desprén el compliment del que preveu l'article 49 bis de la Llei de Govern Valencià.
En virtut del que s'exposa i d'acord amb el que establix la normativa mencionada, a proposta del conseller de Cultura, Educació i Esport, i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la seua reunió del dia 3 de març de 2006,
DECRETE
Article 1
Es declaren Bé d'Interés Cultural, amb categoria de zona paleontològica, els jaciments paleontològics següents:
. Jaciment icnològic del barranc de Vallivana, al terme municipal de Morella.
. Jaciment icnològic del barranc del Randero, al terme municipal de Bicorp.
. Jaciment icnològic de Bejís, al terme municipal de Bejís.
. Jaciment icnològic de Corcolilla, al terme municipal d'Alpuente.
. Jaciment icnològic de Dosaigües, al terme municipal de Dos Aguas.
. Jaciment icnològic de La Arquela, al terme municipal d'Alpuente.
. Jaciment icnològic de Losilla, al terme municipal d'Alpuente.
. Jaciment icnològic de Tambuc est, al terme municipal de Millares.
. Jaciment icnològic de Tambuc oest, al terme municipal de Millares.
. Jaciment icnològic de Vizcota, al terme municipal d'Alpuente.
Article 2
La normativa de protecció a aplicar és la següent:
1. Normativa de protecció del jaciment: a fi de preservar la integritat del bé, no s'hi autoritzarà cap actuació, per tant queden prohibits els moviments de terres i excavacions, llevat que, per tractar-se d'actuacions amb fins científics justificats o destinats a la tutela i protecció del bé, tinguen l'autorització expressa de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.
2. Normativa de protecció de l'entorn de protecció: en les actuacions a realitzar a l'entorn de protecció del bé serà aplicable l'article 62 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, la qual cosa implica que, per a dur a terme qualsevol intervenció, s'haurà d'aportar el corresponent estudi previ paleontològic, havent d'executar, si és el cas, les actuacions paleontològiques pertinents.
3. Serà aplicable la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, quant a possibles afeccions als àmbits previstos en esta norma i totes aquelles de gestió i ordenació que se'n deriven.
En l'annex es descriuen els jaciments i els seus valors, l'estat de conservació i es delimita l'entorn de protecció. La informació relativa a l'emplaçament i la titularitat dels jaciments i la resta de documentació complementària consta en l'expedient corresponent.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
La present declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
DISPOSICIÓ FINAL
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 3 de març de 2006
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller de Cultura, Educació i Esport,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN
ANNEX
JACIMENTS D'ICNITES DE LA COMUNITAT VALENCIANA INCLOSOS EN LA DECLARACIÓ COM A BÉ D'INTERÉS CULTURAL VALENCIÀ.
I. JACIMENT ICNOLÒGIC DEL BARRANC DE VALLIVANA
1. Denominació:
Barranc de Vallivana.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: Castelló.
c) Municipi: Morella.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del perímetre extern del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
Les icnites es localitzen en un aflorament de calcàries micrítiques bioclàstiques del cretaci inferior, formades en un sistema deposicional lacustre. Les calcàries es disposen en bancs tabulars de potència centimètrica a decimètrica. Les icnites apareixen únicament sobre un estrat calcari d'uns 50 cm. de potència.
Sobre la superfície de l'estrat es poden distingir cinc icnites tridàctiles. A causa de la meteorització i l'erosió superficial, les icnites estan dèbilment marcades i és difícil reconéixer-les, per la qual cosa multitud de marques irregulars de la superfície de l'estrat podrien correspondre a altres tantes impressions, parcialment preservades (dinotorbació generalitzada en l'estrat).
Les icnites, per la seua morfologia i grandària, poden ser atribuïdes a dinosaures teròpodes de talla reduïda a mitjana. Es tracta d'empremtes tridàctiles mexaxòniques amb taló agut, dígit III més llarg que els altres i dígits II i III orientats en sentit medial.
Tres de les icnites s'agrupen en un rastre amb orientació N-S (N210E). Les altres dos icnites tridàctiles, més grans que les anteriors, es disposen en direcció perpendicular al rastre número 1.
El jaciment ha sigut recentment excavat.
Edat del jaciment: cretaci inferior (valanginià inferior-hauterivià superior).
5. Estat de conservació:
. Substrat: les icnites es troben sobre roques calcàries coherents, sense perill d'arenització o fragmentació. Grans fractures transversals creuen els afloraments, però no posen en perill la integritat d'estos. L'acció erosiva de les aigües d'escorrentia, incrementada per l'efecte de dissolució química, ha produït la dilatació i expansió de les fractures i, en alguns sectors de l'aflorament, ha esborrat les empremtes.
. Icnites: les icnites es troben dèbilment marcades sobre el sostre de l'estrat rocós. En alguns sectors les impressions s'han esborrat per efectes de la dissolució de la calcària.
II. JACIMENT ICNOLÒGIC DEL BARRANC DEL RANDERO
1. Denominació:
Barranc del Randero.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Bicorp.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del perímetre extern del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
Les icnites es localitzen sobre estrats de calcàries micrítiques i calcàries estromatòlites laminades, en disposició subhoritzontal. Les calcàries es disposen en bancs tabulars de potència centimètrica a decimètrica. Presenten clavills de dessecació i ripples d'onatge que indiquen condicions d'exposició subaèria (ambient de plana de marea).
S'identifiquen dos icnites tridàctiles mexaxòniques completes de diferent grandària i una tercera icnita parcialment conservada. Altres marques de la superfície de l'estrat podrien correspondre a empremtes dèbilment preservades.
Les empremtes, per la seua morfologia (tridàctiles, taló agut, dígit III més gran) i grandària (fins a 50 cm. d'amplària d'icnita número 2), poden ser atribuïdes a dinosaures teròpodes de talla mitjana a gran talla.
Edat del jaciment: cretaci superior (santonià-campanià).
5. Estat de conservació:
. Substrat: les icnites es troben sobre roques calcàries coherents, sense perill d'arenització o fragmentació. La meteorització química de l'aigua sobre la calcària ha produït la dilatació i l'expansió de les fractures del substrat rocós, i l'esborrat parcial d'algunes empremtes.
. Icnites: les icnites es troben moderadament marcades sobre les làmines més superiors de l'estrat rocós, encara que el seu contorn es troba difuminat per acció de les aigües meteòriques.
III. JACIMENT ICNOLÒGIC DE BEJÍS
1. Denominació:
Bejís.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: Castelló.
c) Municipi: Bejís.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del punt mitjà del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
S'han identificat tres icnites en el sostre de dos estrats de gresos rojos del triàsic (fàcies Bundsandstein). Un bloc de gres, caigut al peu del camí, conté dos empremtes pentadàctiles (possiblement de Chiroterium), pertanyents a un mateix rastre. Determinades marques mal definides en l'estrat podrien constituir una tercera empremta. L'estrat conté, a més, pistes d'invertebrats i marques de corrent. Una tercera empremta tridàctila digitígrada, de tipus dinosauriforme, es localitza sobre el sostre d'un estrat de gres situat sobre el talús de la carretera. La icnita presenta una morfologia arredonida, lleugerament més llarga que ampla, amb les impressions dels dits unides. Es tracta d'una morfologia semblant a la corresponent a la petjada d'un dinosauriforme basal o d'un dinosaure prosauròpode. No es pot descartar la seua atribució a un altre grup faunístic (tecodonts o altres arcosaures).
Edat del jaciment: triàsic inferior-mitjà (fàcies Bundsandstein).
5. Estat de conservació:
. Substrat: roín. La superfície de l'estrat de gres es degrada per un procés de descamació superficial que conduïx a la separació de les làmines.
. Icnites: roín, especialment la icnita tridàctila, que experimenta el deteriorament de la superfície de l'estrat. Seria aconsellable actuar amb urgència, per evitar-ne la pèrdua.
IV. JACIMENT ICNOLÒGIC DE CORCOLILLA
1. Denominació:
Corcolilla.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Alpuente.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del perímetre extern del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
Les icnites es localitzen en el sostre d'un estrat canaliforme de gresos blancs, que forma part d'una seqüència detrítica constituïda per una alternança de nivells d'arenes i argiles grises. NPC.
S'identifiquen 53 icnites tridàctiles (42 icnites aïllades i 12 icnites que formen part de 3 rastres). Corresponen a dinosaures teròpodes i ornitòpodes de talla xicoteta o mitjana (longituds de les icnites compreses entre 15-43 centímetres i 19-33 centímetres, respectivament). Es diferencien dos morfotipus principals: empremtes tridàctiles mexaxòniques amb taló agut, dígit III més llarg que els altres i dígits II i III orientats en sentit medial, atribuïbles a dinosaures teròpodes de talla mitjana, i empremtes tridàctiles més amples, amb impressions digitals més arredonides, de longitud equivalent, envoltant subcircular i taló arredonit, que són morfologies més pròpies d'empremtes deixades per dinosaures ornitòpodes.
L'anàlisi de l'orientació de les icnites determina una direcció preferent de desplaçament cap al N-NE, amb un menor percentatge d'icnites amb orientació contraposada.
Es reconeixen tres rastres compostos per 4, (6?), 4 i 3 icnites, respectivament.
Edat del jaciment: juràssic superior (fàcies Pürbeck).
5. Estat de conservació:
. Substrat: el nivell de gres sobre el qual es localitzen les icnites es troba intensament degradat, i patix un procés d'arenització i erosió subsegüent que ha causat la desaparició de gran part de la superfície original de l'estrat.
. Icnites: les icnites es troben impreses sobre el sostre d'un estrat rocós en via d'arenització. En determinats sectors les empremtes s'han esborrat com a conseqüència de la degradació de l'estrat.
V. JACIMENT ICNOLÒGIC DE DOSAIGÜES
1. Denominació:
Dosaigües.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Dos Aguas.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del perímetre extern del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
S'identifica un rastre principal, compost aproximadament per 27 icnites, disposades segons una direcció nord-sud. El rastre principal és creuat per diversos rastres de menor longitud, mal definits, de direcció pràcticament perpendicular a l'anterior. En total s'han cartografiat unes 50 icnites.
Les icnites, algunes de les quals marcades amb gran profunditat, es presenten amb morfologies mal definides, de subcirculars a ovalades, o fins i tot irregulars, per haver-se format sobre un substrat molt fluid, fàcilment deformable. El fons d'algunes empremtes sí que pareix mostrar una certa morfologia tridàctila. Moltes presenten clavills circulars i radials entorn de la depressió central, que indiquen possiblement que la capa més externa de sediment presentaria un cert grau de compacitat, probablement per exposició subaèria. Per la seua distribució, les icnites del rastre principal són atribuïdes amb reserva a un dinosaure bípede, encara que la disparitat de grandària de les icnites que el componen obliga a pensar en una preservació diferencial, o en una correspondència amb impressions de les mans (icnites menors) i peus (icnites majors) d'un dinosaure quadrúpede. No obstant això, no s'observa amb claredat l'associació del parell .peu-mà., típica dels rastres de dinosaures quadrúpedes.
Edat del jaciment: cretaci superior (cenomanià).
5. Estat de conservació:
. Substrat: les icnites es localitzen sobre roques calcàries laminades, ordenades en fins estrats, intensament fissurats i diaclasats, havent-se produït en alguns sectors el despreniment parcial de les capes o làmines.
. Icnites: en alguns sectors s'han perdut les empremtes pel despreniment de les làmines de l'estrat sobre les quals estaven impreses, de manera que només queda marcada la subimpressió sobre la capa inicialment subjacent. En altres punts les empremtes presenten bon estat de preservació, conservant fins i tot estructures anulars entorn de la depressió central.
VI. JACIMENT ICNOLÒGIC DE LA ARQUELA
1. Denominació:
La Arquela.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Alpuente.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del límit exterior del llit de la rambla (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
Tres afloraments diferents. Un primer aflorament amb sis icnites en el llit de la rambla. Un segon aflorament amb cinc empremtes de dinosaures, on són visibles les seues seccions verticals al talús que constituïx la paret del llit del barranc. Un tercer aflorament, aigua avall, compost per dos icnites, visibles també en una secció vertical del llit.
En els tres casos, les icnites es presenten com a estructures de deformació dels estrats (depressions tancades), reblides de material de diferent composició de la de l'estrat deformat. El contorn de les empremtes es considera circular o ovalat. No es poden atribuir a cap icnotaxó en particular.
Edat del jaciment: juràssic superior (fàcies Pürbeck).
5. Estat de conservació:
. Substrat: els gresos que alberguen les icnites es presenten poc cimentades, amb tendència a l'arenització. Per això, les aigües corrents que es canalitzen en la capçalera de la rambla estan produint l'afonament i el retrocés de l'escarpa on es localitzen el primer grup d'icnites. El segon grup d'icnites, localitzat igualment sobre un front inestable, es troba altament degradat per afonament.
. Icnites: risc que el jaciment es destruïsca a mitjan-llarg termini per causes naturals, ja siga per desagregació granular o per afonament dels estrats en què es troben.
VII. JACIMENT ICNOLÒGIC DE LOSILLA
1. Denominació:
Losilla.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Alpuente.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del perímetre extern del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
Es reconeixen fins a 72 estructures subcirculars de considerable profunditat, que podrien correspondre amb marques de xafades de grans dinosaures. Es tractaria de subimpressions mal definides, no d'impressions directes, encara que tampoc es pot descartar que corresponguen a estructures de dissolució del sostre de l'estrat.
Edat: juràssic superior (fàcies Pürbeck).
5. Estat de conservació:
. Substrat: les estructures circulars que podrien ser assimilades a icnites de vertebrats es troben sobre roques calcàries coherents, sense perill d'arenització o fragmentació.
La meteorització química de l'aigua sobre la calcària ha produït la dilatació i expansió de fractures i clavills, i el consegüent esborrat d'algunes empremtes.
. Icnites: les estructures circulars retenen l'aigua de precipitació i d'escorrentia superficial, amb la qual cosa s'ha produït la dissolució de les cavitats originals, fent-ne molt difícil la interpretació.
VIII. JACIMENT ICNOLÒGIC DE TAMBUC EST
1. Denominació:
Tambuc est.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Millares.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del perímetre extern del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
Les icnites es localitzen sobre estrats de calcàries micrítiques i calcàries estromatòlites laminades, en disposició subhoritzontal. Les calcàries es disposen en bancs tabulars de potència centimètrica a decimètrica. Presenten clavills de dessecació i ripples d'onatge, que indiquen condicions d'exposició subaèria (ambient de plana de marea).
S'han identificat un total de 84 icnites tridàctiles completes o fragmentàries. No es cartografia un nombre indeterminat de marques presents sobre el substrat, per no ser diferenciables clarament d'altres marques de dissolució de la superfície de l'estrat.
S'identifiquen 62 icnites aïllades i 22 icnites formant part de 6 rastres. L'anàlisi de l'orientació de les icnites determina una direcció preferent de desplaçament NE-SO, amb un menor percentatge d'icnites amb orientació contraposada.
Les empremtes, per la seua morfologia i grandària, poden ser atribuïdes a dinosaures teròpodes i ornitòpodes de talla reduïda a mitjana. Hi ha una certa variabilitat en la grandària i forma de les icnites, per la qual cosa no es descarta que hagen sigut impreses per dinosaures de diferent estat de desenrotllament dins d'una població monoespecífica, o per dinosaures de diferents taxons.
Es diferencien dos morfotipus principals: empremtes tridàctiles mexaxòniques amb les impressions dels dígits individualitzades, taló agut, a vegades bilobat, dígit III més llarg que els altres i dígits II i III orientats en sentit medial, atribuïbles a dinosaures teròpodes de talla mitjana. Les empremtes tridàctiles, amb impressions digitals més arredonides, de longitud i amplària equivalent, dígits més curts i taló arredonit, són morfologies pròpies de les empremtes deixades per dinosaures ornitòpodes.
S'han identificat set rastres compostos per 3, 4, 3, 6, 3, 3 i 4 empremtes, numerats des de TE-I a TE-VII. La longitud dels rastres ve indicada en la taula corresponent.
Es pressuposa l'existència d'icnites en àrees del llit del barranc cobertes per depòsits d'arenes i graves.
Edat del jaciment: cretaci superior (campanià?).
5. Estat de conservació:
. Substrat: les icnites es troben sobre roques calcàries coherents, sense perill d'arenització o fragmentació. Grans fractures transversals creuen els afloraments, però no posen en perill la seua integritat. La meteorització química de l'aigua sobre la calcària ha produït la dilatació i expansió de les fractures, i el consegüent esborrat d'algunes empremtes. L'acció de les aigües d'escorrentia, especialment incrementat per l'efecte de la càrrega de sediments, ha esborrat les empremtes en amplis sectors dels afloraments.
Una gran part dels afloraments amb empremtes es troben coberts per depòsits de graves i arenes transportades pel corrent durant les crescudes.
. Icnites: variable. Les icnites es troben dèbilment marcades sobre les làmines més superiors dels estrats. En alguns sectors s'han esborrat per erosió del sostre de l'estrat, a causa de la dissolució per part de l'aigua o pel desgast produït pels corrents d'aigües carregades de sediment.
IX. JACIMENT ICNOLÒGIC DE TAMBUC OEST
1. Denominació:
Tambuc oest.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Millares.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del perímetre extern del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
Les icnites es localitzen sobre estrats de calcàries micrítiques i calcàries estromatòlites laminades, en disposició subhoritzontal. Les calcàries es disposen en bancs tabulars de potència centimètrica a decimètrica. Presenten clavills de dessecació i ripples d'onatge, que indiquen condicions d'exposició subaèria (ambient de plana de marea).
S'han cartografiat un total de 132 icnites tridàctiles completes o fragmentàries. No es cartografia un elevat nombre de marques presents sobre el substrat, per no ser diferenciables clarament unes altres marques de dissolució de la superfície de l'estrat.
S'identifiquen 109 icnites aïllades i 19 icnites que formen part de 6 rastres. L'anàlisi de l'orientació de les icnites determina una direcció preferent de desplaçament cap al SO, amb un menor percentatge d'icnites amb orientació contraposada.
Les empremtes, per la seua morfologia i grandària, poden ser atribuïdes a dinosaures teròpodes i ornitòpodes de talla reduïda a mitjana. Hi ha certa variabilitat en la grandària i forma de les icnites, per la qual cosa no es descarta que hagen sigut impreses per dinosaures de diferent estat de desenrotllament dins d'una població monoespecífica, o per dinosaures de diferents taxons. En alguns sectors del jaciment, les empremtes van ser impreses sobre un substrat poc consolidat, cosa que ha determinat morfologies arredonides, sense detalls, per això no poden ser atribuïdes a cap grup taxonòmic en particular. En altres punts, la densitat i superposició d'empremtes és tan alta que es pot parlar d'un procés de dinotorbació.
Es diferencien tres morfotipus principals: empremtes tridàctiles mexaxòniques amb les impressions dels dígits individualitzades, taló agut, a vegades bilobat, dígit III més llarg que els altres i dígits II i III orientats en sentit medial, atribuïbles a dinosaures teròpodes de talla mitjana. Les empremtes tridàctiles amb impressions digitals més arredonides, de longitud equivalent, envoltant aproximadament subcircular (amplària equivalent a la longitud de l'empremta) i taló arredonit, són morfologies pròpies de les empremtes deixades per dinosaures ornitòpodes. Un tercer morfotipus correspon a empremtes plantígrades, caracteritzades per la presència d'un taló molt desenrotllat en sentit anteroposterior. Corresponen a impressions tarsals de dinosaures teròpodes de dimensió reduïda.
S'han identificat sis rastres, numerats des de TW-I a TW-VI, de longituds compreses entre 1,35 i 3,90 metres, compostos per un nombre variable d'icnites que oscil·la entre 3 i 6 empremtes.
Es pressuposa l'existència d'icnites en àrees del llit del barranc cobertes per depòsits d'arenes i graves.
Edat del jaciment: cretaci superior (campanià?).
5. Estat de conservació:
. Substrat: les icnites es troben sobre roques calcàries coherents, sense perill d'arenització o fragmentació. Grans fractures transversals creuen els afloraments, però no posen en perill la integritat d'estos. La meteorització química de l'aigua sobre la calcària ha produït la dilatació i expansió de les fractures, i el consegüent esborrat d'algunes empremtes. L'acció de les aigües d'escorrentia, especialment incrementat per l'efecte de la càrrega de sediments, ha esborrat les empremtes en amplis sectors dels afloraments.
Una gran part dels afloraments amb empremtes es troben coberts per depòsits de graves i arenes transportades pel corrent durant les crescudes.
. Icnites: variable. Les icnites es troben dèbilment marcades sobre les làmines més superiors dels estrats. En alguns sectors s'han esborrat per erosió del sostre de l'estrat, a causa de la dissolució per part de l'aigua o pel desgast produït pels corrents d'aigües carregades de sediment.
X. JACIMENT ICNOLÒGIC DE VIZCOTA
1. Denominació:
Vizcota.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Alpuente.
3. Ubicació i delimitació:
. Ubicació: consta en l'expedient administratiu.
. Delimitació de l'entorn de protecció: 5 metres entorn del punt mitjà del jaciment (conforme al plànol que consta en l'expedient).
4. Descripció i dades historicoartístiques:
Una única estructura circular d'uns 50 centímetres de diàmetre, atribuïble a la xafada d'un dinosaure sauròpode (impressió del peu). La icnita presenta un anell extern format per deformació plàstica del sediment original. La icnita es localitza sobre el sostre d'un canal de gres que presenta clavills de retracció. Forma part d'una alternança d'arenes i argiles roges i grises. Els gresos es disposen segons cossos discrets de geometria canaliforme. Corresponen a un medi ambient fluviodeltaic.
Edat del jaciment: cretaci inferior.
5. Estat de conservació:
. Substrat: la icnita es troba sobre el sostre d'un canal de gres un poc diaclasat, parcialment cobert de graves, i sobre el qual s'ha desenrotllat una incipient vegetació.
. Icnites: la icnita es troba ben conservada. La cavitat que constituïx l'empremta es troba parcialment coberta per depòsits d'arenes i graves.