TEXTO CONSOLIDADO

 

Versió vigent: 01.01.2020 - 15.06.2020

 

Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana [1]

 

(DOGV núm. 842 de 09.06.1988) Ref. 0901/1988

 

 

Sia notori i manifest a tots els ciutadans, que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei promulgue la següent Llei:

 

 

PREÀMBUL

 

Aquesta Llei parteix de no voler ignorar el fet social del joc legalitzat, entenent per tal no tant l'activitat recreativa o lúdica per definició sinó la modificació patrimonial en tant que designi de l'atzar. La realitat del joc és socialment admesa: és una dada de partida amb independència de valoracions extrajurídiques. Es fa ineludible, però, que les Corts Valencianes jutgen sobre la matèria, ja que tampoc es pot desconèixer, en els termes desiguals que delimiten la riquesa o la pobresa, que la realitat que en resulta és finalment complexa i obedient a diferents interessos socials. Junt a la deficient assignació de recursos que la important quantitat de diners apostat en joc deixa pressuposar, sembla cada vegada més inqüestionable que la seua recol·locació final no alimenta per se una més justa distribució de la renda. Per la qual cosa el problema dels límits a l'hora de regular noves ofertes lligades a l'atzar, com els problemes de regulació inherents a les ofertes (públiques o privades) ja implantades, segueix sent una qüestió oberta sobre la qual cada vegada menys convé improvisar.

La Comunitat Valenciana assumeix, en virtut de l'Estatut d'autonomia d'1 de juliol de

1982, competència exclusiva sobre casinos de joc, jocs i apostes, amb l'única exclusió de les apostes mútues esportivo-benèfiques. El Reial Decret 1038/1985, de 25 de maig, féu efectiva tal competència sobre les matèries ressenyades.

Enfront de la pretensió liberalitzadora sense reserves que suposà l'alçament de l'absurda prohibició del joc, pròxima en el temps, i com a març específic que les competències estatuàries demanden sobre això de coherència capaç de conjugar eficiència i equitat, aquesta Llei introdueix en l'àmbit del territori valencià la necessària racionalitat en un sector, cada vegada més consolidat des del punt de vista empresarial i de col·locació directa, on no sembla justificable que l'Administració deixe en mans dels particulars les normes d'explotació del joc.

La racionalitat que persegueix introduir aquesta Llei pretén aconseguir, en resum, els objectius següents:

1. Garantir el pacífic desenvolupament de les activitats en què es manifesta el joc.

2. Aconseguir la seguretat jurídica en el flux de relacions establert entre el ciutadà que arrisca els seus diners a l'espera d'obtenir un increment o utilitat i els organitzadors normalment configurats com a empresa.

3. Crear les vies jurídiques mínimes per adequar el joc a la situació social i econòmica i que alhora servesca d'element regulador entre l'oferta empresarial i la demanda social.

Per complir els principis indicats és necessària, fins i tot urgent, l'aprovació d'aquesta Llei del Joc i les Apostes per a la Comunitat Valenciana, que recull les peculiaritats i la realitat social del seu àmbit territorial.

El rang de Llei es troba justificat per dos motius fonamentals: en primer lloc, per afectar un dret fonamental com és la llibertat d'empresa, reconegut en l'article 38 de la Constitució, juntament amb el 128 i 131 de la norma de capçalera estatal, que ho reculí com a matèria reservada a Llei segons l'article 53.1 de l'esmentat text legal; en segon lloc, per establir parcialment un nou procediment sancionador, amb una tipificació d'infraccions i previsió de sancions en matèria de joc, qüestions totes elles afectades pel mateix principi de reserva de llei.

S'agrupa l'articulat de la Llei en quatre Títols dedicats respectivament a establir els principis bàsics del sistema, configurar les diverses modalitats del joc amb les seues condicions o elements peculiars, assenyalar els diversos subjectes partícips en l'activitat i, finalment, establir les normes necessàries per a garantir-ne el compliment, o, el que és el mateix, articular-ne la condició d'eficàcia a través del règim sancionador.

Ha de destacar-se l'enquadrament de l'acció administrativa referent a les autoritzacions en l'àmbit d'allò discrecional, que no és sinònim d'arbitrarietat sinó avantatge per adequar l'acció administrativa a les necessitats concretes del moment, sense que això supose menyspreu a l'assenyalament de condicions objectives prèviament establertes.

S'exigeix a l'executiu valencià l'anàlisi permanent de l'estructura, les circumstàncies i els efectes entorn al joc com a punt de partida per a dissenyar una adequada planificació del sector que actue a manera de veritable canalitzador de l'esmentada activitat administrativa.

S'ha partit de definir les modalitats bàsiques sense desconèixer que tal interés, davant fenòmens com el que ens ocupa, suposa l'elecció i el rebuig simultanis de peces d'un mateix mosaic, però això ha estat fet amb plena consciència de la necessitat de tal tasca i dels avantatges del sistema. En regular els elements personals del sector s'ha pretés coordinar el necessari control administratiu i l'exigència d'una línia de conducta -que en aquest cas no ha de veure's com a obstacle de l'acció sinó enfortidora de la necessària honestedat professional i empresarial- amb la llibertat d'acció empresarial configurada pel nostre sistema polític.

D'altra banda el règim sancionador s'acobla amb el Dret punitiu general, d'on pren els seus principis bàsics. S'ha eludit deliberadament l'equivalència entre infracció i mer incompliment, que a més de fer necessària la posterior tipificació, resulta una manifestació anacrònica del principi medieval de «responsabilitat objectiva».

Es tracta doncs, en resum, d'una Llei no excessivament extensa per reservar la seua ulterior concreció a normes reglamentàries, que possibilita d'altra banda l'exercici de les competències estatuàries en la matèria i busca la claredat i solidesa dels seus principis per permetre desenvolupar una activitat consentida per la societat i al mateix temps, des del punt de vista administratiu, harmonitzar els plurals interessos posats en joc.

 

 

TÍTOL I. Disposicions generals

 

Article 1. Objecte de la Llei

1. Aquesta Llei té per objecte la regulació, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, del joc i de les apostes en les seues distintes modalitats, i en general de qualsevol activitat per la qual s'arrisquen quantitats de diners o objectes susceptibles d'avaluació econòmica, en funció del resultat d'un esdeveniment futur o incert, independentment de la incidència que hi tinga l'habilitat dels participants o el mer atzar.

2. Queden exclosos de l'àmbit d'aquesta Llei els jocs o competicions de pur passatemps o esplai constitutius d'usos socials de caràcter tradicional, familiar o amistós, sempre que no siguen objecte d'explotació lucrativa pels jugadors o altres persones.

 

Article 2. Jocs autoritzables

1. Perquè un joc puga ser autoritzat és requisit indispensable la seua inclusió prèvia en el

Catàleg de Jocs i Apostes de la Generalitat Valenciana.

2. En el Catàleg de Jocs i Apostes seran inclosos, com a mínim, els següents:

a) Les loteries.

b) Els exclusius dels Casinos de Joc, que seran els següents:

- Ruleta Francesa.

- Ruleta Americana.

- Vint-i-u o Black Jack.

- Bola o Boule.

- Trenta i Quaranta.

- Punt i Banca.

- Ferrocarril, Bacarrà o Chemin de Fer.

- Bacarrà a dues cartes.

- Daus o Craps.

- Ruleta de la Fortuna.

c) El joc del Bingo, en les seues distintes modalitats.

d) Els que es desenvolupen mitjançant l'ús de màquines recreatives i d'atzar.

e) El joc de butlletes.

f) Les rifes, tómboles i combinacions aleatòries.

g) Les apostes sobre esdeveniments esportius o d'altre caràcter prèviament determinats. Se n'exceptuen les Apostes Mútues Esportivo-Benèfiques, segons que preveu l'article 31.31 de la LO 5/1982, d'1 de juliol.

3. Per Decret del Consell, el Consell, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, previ informe de la Comissió de Joc de la Comunitat Valenciana, es podrà incloure en el Catàleg jocs i apostes no recollits en l'apartat anterior, si es considera oportú regular-los en base a la seua incidència econòmica o social. El Consell retrà compte d'aquest Decret a la Comissió corresponent de les Corts Valencianes.

4. Els jocs no inclosos en el Catàleg tindran la consideració legal de prohibits a tots els efectes i el material utilitzat hi serà objecte de comís.

5. En tot cas la pràctica dels jocs i apostes haurà de realitzar-se amb material prèviament homologat per l'òrgan competent, que tindrà la consideració de material de comerç restringit.

 

Article 3. Autoritzacions

1. L'organització, l'explotació i la pràctica dels jocs i/o les apostes permeses a què es refereix l'article segon d'aquesta Llei, requerirà la prèvia autorització administrativa, tindrà una duració determinada i es concedirà d'acord amb la planificació del sector a què fa referència l'article quart d'aquesta Llei i amb subjecció als requisits i procediments que reglamentàriament s'hi establesquen.

2. Les autoritzacions podran ser concedides bé per a activitats a realitzar en un o diversos actes, bé per un període de temps, renovable, si s'escau, per l'Administració.

Les autoritzacions sols són transferibles en els casos que regles determinen i sempre amb coneixement exprés de l'Administració.

3. No podran ser titulars d'autorització per a la realització de totes les activitats necessàries per a la pràctica i organització dels jocs i/o les apostes a què es refereix aquesta Llei, els qui es troben en alguna de les circumstàncies següents:

a) Haver estat condemnat mitjançant sentència ferma per delicte de falsedat, contra les persones, contra la propietat o contra la Hisenda Pública, dins dels cinc anys anteriors a la

data de l'autorització.

b) Els qui han fet fallida i no han estat rehabilitats i els qui havent estat declarats en estat legal de suspensió de pagaments o concurs de creditors hagen estat declarats insolvents o no hagen complit totalment les obligacions adquirides.

c) Haver estat sancionat per dues o més infraccions tributàries greus, en els últims cinc anys per tributs sobre el joc i les apostes.

La incursió en alguna causa d'incapacitat amb posterioritat a l'atorgament de l'autorització en comportarà la pèrdua, i no podrà tornar a sol·licitar-se durant un període de cinc anys.

 

Article 4. Competències

1. Correspon al Consell:

- L'aprovació del Catàleg de Jocs i Apostes així com la inclusió o exclusió de qualsevol modalitat de joc no contemplada en l'article segon d'aquesta Llei.

- Aprovar la planificació general del sector, sense perjudici de la coordinació general que pogués correspondre a l'Administració Central.

- L'aprovació dels reglaments específics de cada joc i/o apostes inclòs en el Catàleg de Jocs i Apostes.

2. Correspon a la Conselleria d'Economia i Hisenda:

- L'elaboració de les normes necessàries per al control i la direcció dels jocs i les apostes.

- La concessió de les autoritzacions necessàries per a realitzar les activitats relacionades amb els jocs i les apostes.

- L'elevació al Consell de les propostes de la seua competència.

- La vigilància i control de les activitats relacionades amb els jocs i les apostes.

3. Correspon a la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana:

- Informar sobre els acords que ha de prendre el Consell en funció de les competències a què es refereix el punt Un d'aquest article.

- Dur a la consideració de la Conselleria d'Economia i Hisenda totes les iniciatives i els estudis que considere oportuns en matèria de jocs i apostes, i la resta de competències que reglamentàriament se li atribuesquen.

 

 

TÍTOL II. De les distintes modalitats de jocs i locals on es practiquen

 

Article 5. Requisits dels jocs

1. Els jocs i les apostes permesos només es podran practicar amb els requisits, les condicions i en els establiments, llocs i espais assenyalats en esta llei i les seues disposicions reglamentàries.

2. La pràctica dels jocs i apostes regulats en esta llei podrà realitzar-se de forma presencial o a través dels mitjans electrònics, telemàtics o de comunicació a distància en les condicions i amb els requisits que reglamentàriament es determinen.

 

Article 6. Casinos de Joc

1. Tindran la consideració legal de Casinos de Joc els locals o establiments que, reunint els requisits exigits, hagen estat autoritzats per a la pràctica dels jocs a què fa referència l'apartat 2.b) de l'article segon d'aquesta Llei. Així mateix podran practicar-se en els Casinos de Joc, prèvia autorització, altres jocs dels inclosos en el Catàleg.

2. L'atorgament de l'autorització requerirà, si s'escau, prèvia convocatòria de concurs públic en què es valorarà l'interés turístic del projecte, la solvència dels promotors i el programa d'inversions, i en tot cas es requerirà informe de l'Ajuntament del terme municipal on s'hagués d'instal·lar.

3. La capacitat, la superfície i el funcionament dels Casinos de Joc, així com els serveis mínims que hauran de prestar al públic, s'ajustarà a allò fixat reglamentàriament.

4. L'autorització serà concedida per un període de deu anys.

5. Podrà autoritzar-se a cada un dels casinos de joc la instal·lació i funcionament d'una o diverses sales que, formant part del casino de joc, es troben situades fora del recinte o complex on este estiga ubicat, en el nombre, la distància, el període i les condicions que reglamentàriament es determinen.

Les dites sales funcionaran com apèndix del casino del qual formen part, i s'hi podran practicar, amb autorització prèvia, jocs exclusius de casinos, així com altres jocs dels inclosos en el Catàleg, en els termes que s'establisquen reglamentàriament.

 

Article 7. Joc en vaixells

Els vaixells no inferiors a 15.000 tones dedicats al transport de viatgers, quan la companyia que els explote tinga el domicili en la Comunitat Valenciana i el trajecte s'inicie i acabe en ports del dit territori, podran ser autoritzats per a l'organització, l'explotació i la pràctica de determinats jocs dels específicament prevists per als Casinos, amb les condicions que reglamentàriament es determinen.

 

Article 8. Sales de Bingo

1. El joc del bingo només es podrà practicar en les sales expressament autoritzades a este efecte, amb els cartons homologats oficialment, la venda dels quals haurà d'efectuar-se dins de la sala on el joc es desenvolupe, o a través dels mitjans assenyalats en l'article 5,2 de la present llei per l'entitat o societat titular de la sala autoritzada.

2. Es podrà autoritzar el trasllat i instal·lació de noves sales de bingo amb les distàncies, requisits i condicions que reglamentàriament es determinen. [2]

3. A les sales de bingo podran instal·lar-se màquines de joc i practicar-se els jocs d'apostes i bitllets, en les condicions que reglamentàriament es determinen.

4. L'autorització es concedirà per un període màxim de deu anys.

 

Article 9. Màquines de joc

1. Són màquines de joc els aparells manuals o automàtics que a canvi d'un preu en permeten la utilització com a mer instrument d'esplai o passatemps del jugador o l'obtenció per aquest d'un premi.

2. A efectes del seu règim jurídic, les màquines es classifiquen en els grups següents:

- Tipus A o purament recreatives, que no oferixen al jugador o usuari cap premi en metàl·lic directament ni indirectament, i es poden dividir en manuals i electròniques.

- Tipus B o recreatives amb premi, que a canvi del preu de la partida o jugada concedeixen a l'usuari un temps d'ús o de joc i, eventualment, un premi el valor del qual no podrà excedir de 20 vegades el fixat com a preu de la partida.

- Tipus C o d'atzar, que a canvi del preu de la partida o jugada poden oferir un premi de fins a 400 vegades el valor de la partida. No obstant això, podran autoritzar-se maquines progressives en què el premi màxim no podrà excedir de 10.000 vegades el valor de l'aposta.

En tot cas, la quantia i el percentatge de premis podrà ser modificat pel Consell a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda.

3. Reglamentàriament podran determinar-se les condicions d'instal·lació de màquines tipus B i C progressives interconnexionades el conjunt de les quals puga concedir un premi proporcional a les màquines que l'integren.

4. Queden excloses d'esta llei les màquines expenedores que es limiten a efectuar mecànicament la venda dels productes o mercaderies, sempre que el valor dels diners depositats en les màquines corresponga al valor de mercat dels productes que entreguen, així com les màquines tocadiscos o videodiscos i les de naturalesa estrictament manual o mecànica, sense components elèctrics, de competició pura o esport que no donen premi directe o cap indirecte i expressament es determinen reglamentàriament.

També queden excloses d'esta llei les màquines de mer passatemps o recreació que no oferixen al jugador o usuari premi en metàl·lic o en espècie, ni directa ni indirectament, i es limiten a concedir a l'usuari un temps d'ús o de joc a canvi del preu de la partida, podent oferir com a únic al·licient addicional, per causa de l'habilitat del jugador, la possibilitat de continuar jugant pel mateix import inicial en forma de prolongació de la mateixa partida.

La utilització de les màquines mencionades en el paràgraf anterior no implicarà l'ús d'imatges o realització d'activitats que puguen ferir la sensibilitat o perjudicar la formació de la infància i la joventut. Tampoc podran transmetre missatges contraris als drets reconeguts en la Constitució Espanyola i en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, ni contindre elements racistes, sexistes, pornogràfics o que facen apologia de la violència ni usar imatges o efectuar activitats pròpies de locals no autoritzats per a menors. [3]

5. Les màquines tipus C podran, així mateix, interconnectar-se amb la finalitat d'atorgar premis especials que el jugador podrà rebre pel simple fet d'estar jugant en una de les màquines interconnectades, independentment que obtinga alguna combinació guanyadora i de l'aposta realitzada. Reglamentàriament es podran determinar les condicions de la interconnexió.

 

Article 10. Requisits de les màquines de joc

1. Les màquines de joc classificades en l'article anterior hauran de complir com a mínim els requisits següents:

a) Trobar-se inscrites en el corresponent Registre de Models Homologats.

b) Portar incorporada una placa d'identitat de la màquina.

c) Comptar amb l'autorització d'explotació.

d) Comptar amb l'autorització d'instal·lació o Butlletí de Situació, segons es determine reglamentàriament.

2. Les condicions per a la instal·lació seran establertes reglamentàriament.

 

Article 11. Locals habilitats per a la instal·lació de maquines de joc

1. Les màquines de joc sols poden instal·lar-se en els establiments o locals indicats en aquesta Llei.

2. S'entén per salons recreatius aquells establiments dedicats exclusivament a l'explotació de màquines de tipus A o purament recreatives. Es denominaran salons ciber quan s'hi exploten únicament màquines recreatives de tipus A mitjançant suport informàtic.

3. S'entén per salons de joc aquells establiments dedicats específicament a l'explotació de màquines de tipus B o recreatives amb premi, si bé s'hi podran també explotar màquines de tipus A i practicar-se els jocs d'apostes i bitllets, en les condicions que reglamentàriament es determinen.

4. El nombre de màquines que s'han d'instal·lar en bars, cafeteries, restaurants, clubs, càmpings i altres establiments anàlegs, serà el que es fixe reglamentàriament, sense que en cap cas es puga superar la instal·lació conjunta de més de dues màquines de tipus B.

5. En els locals autoritzats per a la instal·lació de màquines recreatives i d'atzar, només podran explotar-se jocs autoritzats per la conselleria competent en matèria de joc.

6. El Consell, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, elaborarà un Reglament específic per als salons recreatius i salons de joc, esmentats en aquest article, adaptant a les seues característiques les normes generals per a locals de pública concurrència.

7. Es podrà autoritzar la instal·lació de nous salons de joc, així com el canvi de classificació de saló recreatiu a saló de joc, amb les distàncies, requisits i condicions que reglamentàriament es determinen. [4]

 

Article 12. Apostes

1. Podrà autoritzar-se la realització d'apostes dins els recintes en què es realitzen determinades competicions, com hipòdroms, canòdroms, frontons o similars, i en altres espais o condicions que expressament es determinen per via reglamentària.

2. S'entén per aposta aquella activitat per la qual s'arrisca una quantitat de diners sobre els resultats d'un esdeveniment prèviament determinat, de resultat incert i aliè a les parts intervinents.

 

Article 13. Jocs mitjançant butlletes

1. El joc mitjançant butlletes és aquell que té lloc a través de l'adquisició per un preu de determinats bitllets o butlletes que expressament indicaran el premi en metàl·lic i que necessàriament haurà de romandre desconegut per a tots fins la seua obertura o raspadura manual. Aquesta modalitat de joc podrà practicar-se bé de forma individualitzada o bé combinada amb una altra, determinada prèviament en el bitllet o butlleta i sempre per indicació del preu i dels premis que poguessen correspondre.

2. L'organització dels jocs mitjançant bitllets correspondrà a la Generalitat Valenciana; la seua explotació sols podrà dur-se a terme directament o a través d'una empresa pública o un societat mixta de capital públic majoritari.

 

Article 14. Rifes, tómboles i combinacions aleatòries

1. Podrà autoritzar-se la celebració de rifes, tómboles i combinacions aleatòries en les condicions i requisits que reglamentàriament s'establisquen.

Les combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries estaran exceptuades d'esta autorització, sempre que la participació del públic en estes activitats siga gratuïta i en cap cas existisca sobrepreu o tarifació addicional. Igualment podrà autoritzar-se reglamentàriament la celebració de rifes i tómboles el benefici de la qual es destine íntegrament al finançament de festes populars. [5]

2. Els premis de rifes i tómboles necessàriament hauran de ser en espècie i no canviables per diners, llevat d'autorització expressa de l'òrgan competent. Les combinacions aleatòries hauran de tenir una finalitat publicitària.

 

 

TÍTOL III. De les empreses titulars d'autorització per a la realització
de jocs i apostes, i del personal empleat

 

Article 15. Empreses de joc

1. L'organització i explotació de jocs i/o apostes únicament podrà ser realitzada per persones físiques o jurídiques expressament autoritzades i inscrites en els Registres que per al cas es determinen.

2. La Generalitat Valenciana, bé directament, bé a través d'empreses públiques o societats mixtes de capital públic majoritari, podrà assumir la realització de jocs i apostes.

3. Els titulars d'empreses de joc, hauran de prestar les garanties i ajustar-se als requisits i les condicions que reglamentàriament es determinen per a cada joc i/o aposta. Les fiances que s'establesquen tindran com a límit màxim el 10% del volum d'operacions realment realitzades en l'exercici immediatament anterior i de l'estimat com a previsible, en atenció als mitjans humans i materials que s'han d'utilitzar, quan es tracte d'empresa de nova creació.

La fiança prestada quedarà afecta a les responsabilitats i al compliment de les obligacions que es deriven del règim sancionador previst en la present llei i les normes de desplegament, així com al pagament dels premis als jugadors i al compliment de les obligacions derivades dels tributs específics en matèria de joc.

Els empresaris del joc estaran, així mateix, obligats a trametre a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública la informació que aquesta sol·licite, a fi de complir les funcions de control, coordinació i estadística.

4. El que estableix l'apartat anterior serà aplicat als qui esporàdicament o eventual siguen autoritzats per a l'organització i explotació d'alguna modalitat de joc.

5. La transmissió d'accions o participacions d'Entitats dedicades a l'organització i explotació de jocs i apostes requerirà, en tot cas, autorització prèvia de l'Administració.

 

Article 16. Entitats titulars de Casinos

Les empreses titulars de Casinos hauran de reunir els requisits mínims següents:

a) Constituir-se sota la forma de societats anònimes i tenir per objecte l'explotació d'un

Casino i eventualment el desplegament d'activitats de promoció turística.

b) Ostentar la nacionalitat espanyola.

c) Tenir el capital social totalment desemborsat, dividit en accions nominatives, i almenys en la quantia que es fixe reglamentàriament.

d) L'administració de la societat serà col·legiada.

e) Cap persona física o jurídica no podrà ostentar participació en el capital ni càrrecs directius en més d'una societat explotadora de Casinos de Joc en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

 

Article 17. Entitats titulars de Sales de Bingo

1. Podran ser titulars de Sales de Bingo:

a) Les Entitats benèfico-esportives, culturals i turístiques que tinguen més de tres anys d'ininterrompuda existència legal i funcionament.

b) Les entitats mercantils constituïdes a este efecte amb la forma de societats anònimes, societats de responsabilitat limitada, societats laborals i cooperatives de treball CV, que tinguen la nacionalitat espanyola i tinguen un capital totalment desembossat, en la quantia i forma que es fixe reglamentàriament, l'objecte social de les quals siga l'explotació de sales de bingo. [6]

2. Les Entitats enumerades en la lletra a) de l'apartat anterior tindran preferència en l'obtenció de l'autorització per a l'explotació de Sales de Bingo. Us esmentades Entitats podran realitzar l'explotació del joc bé directament o bé a través d'empreses de serveis constituïdes com a Societats Anònimes, Societats Anònimes Laborals i Cooperatives de Treball CV, sense que en aquest últim cas supose minoració de les responsabilitats que aquelles adquiresquen davant l'administració.

 

Article 18. Empreses operadores de màquines de joc

1. L'explotació de màquines de joc en locals autoritzats de titularitat pròpia o d'altri sols podrà ser efectuada per les denominades empreses operadores.

2. Ostentaran tal consideració les persones naturals o jurídiques que, prèviament autoritzades, siguen inscrites en el Registre que amb aquesta finalitat durà la Conselleria d'Economia i Hisenda. Els casinos de joc tindran, en tot cas, la condició d'empreses operadores.

 

Article 19. Del personal que realitza la seua activitat en empreses de joc

1. Les persones que realitzen la seua activitat professional en empreses dedicades a la gestió i a l'explotació de joc i/o apostes, i que reglamentàriament es determinen, hauran d'estar en possessió del document professional corresponent, per a l'atorgament del qual

serà necessària l'absència d'antecedents penals per alguna de les circumstàncies previstes en l'article tercer apartat tres, així com no haver sigut sancionat administrativament en els últims cinc anys immediatament anteriors per falta tipificada en esta Llei com greu o molt greu.

2. Els documents professionals a què es refereix el número anterior seran lliurats i renovats per terminis màxims de cinc anys, i podran ser revocats per acord motivat de l'autoritat administrativa competent.

3. Els empleats que participen directament en la pràctica dels jocs de Casinos o Sales de Bingo, així com els seus cònjuges, ascendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i els col·laterals, no podran tenir cap participació en la societat titular de l'empresa de joc, llevat que fossen gestionats per Societats Anònimes Laborals i Cooperatives de Treball CV.

4. La contractació per part de les empreses de joc de personal estranger es regirà per la legislació vigent en la matèria.

 

Article 20. Dels Directors, partícips i accionistes d'empreses de joc

Les persones que exercisquen els càrrecs d'administradors, gerents i apoderats o siguen accionistes o partícips d'empreses de joc i/o apostes no hauran de trobar-se sotmeses a cap de les circumstàncies previstes en els apartats a) i b) de l'article 3, ni haver sigut sancionades administrativament en els últims cinc anys per alguna de les faltes molt greus tipificades en esta llei.

 

Article 21. Usuaris [7]

1. No podran participar en jocs i apostes:

a) Els menors d'edat o els que, per decisió judicial, hagen sigut declarats incapaços, pròdigs o culpables en procediment concursal.

b) Els que voluntàriament sol·liciten la seua exclusió.

c) Els directius, accionistes i partícips en les seues pròpies empreses de joc i apostes.

d) Els esportistes, entrenadors o altres participants en l'esdeveniment o activitat esportiva sobre la qual es realitza l'aposta.

e) Els directius de les entitats esportives participants o organitzadores respecte de l'esdeveniment o activitat esportiva sobre la qual es realitza l'aposta.

2. Els organitzadors de jocs, a més de a les persones previstes en el número anterior, hauran d'impedir l'entrada als locals o sales de jocs als que pretenguen entrar-hi portant armes o objecte que puguen utilitzar-se com a tals així com a qualsevol persona que presente símptomes d'embriaguesa, intoxicació per drogues o altres substàncies anàlogues o alienació mental. Igualment hauran de ser expulsats dels locals o sales de joc els que alteren de totes maneres l'orde públic.

3. Els menors podran tindre accés als salons recreatius i a la zona A dels salons de joc.

4. Els titulars dels establiments de joc, amb l'autorització prèvia i en la forma que reglamentàriament s'establisca, podran imposar altres condicions d'admissió o prohibicions d'accés a les sales de joc i apostes.

5. Els usuaris o participants en els jocs tenen les obligacions següents:

a) Identificar-se davant de les empreses de gestió i explotació de jocs i apostes.

b) Complir les normes i regles dels jocs i apostes en què participen.

c) No alterar el normal desenrotllament dels jocs.

d) Respectar el dret d'admissió de locals i sales de joc i apostes.

6. En els establiments autoritzats per a la pràctica dels jocs existirà un llibre de reclamacions a disposició dels jugadors així com dels agents de l'autoritat i dels funcionaris públics que s'habiliten per a la labor inspectora.

 

 

TÍTOL IV. Règim sancionador

 

Article 22. Infraccions administratives

1. Són infraccions administratives en matèria de joc les accions o omissions tipificades en la present llei, i el reglament o reglaments que la despleguen podran introduir especificacions o graduacions a estes infraccions.

La concurrència de causes internes o externes que impedisquen o anul·len l'exercici de la lliure voluntat podrà provar-se per qualsevol dels mitjans admesos en dret.

2. Les infraccions en matèria de joc es classifiquen en faltes molt greus, greus i lleus.

 

Article 23. Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

a) L'organització i explotació de jocs o apostes sense posseir la corresponent autorització administrativa, així com la celebració o pràctica d'estos fora dels locals o recintes permesos o en condicions diferents de les autoritzades, o la utilització de mitjans, modes o formes no permesos o prohibits en els reglaments específics dels diferents jocs. [8]

b) La fabricació, la comercialització o l'explotació d'elements de joc incomplint les normes dictades a l'efecte bé per l'Estat bé per la Generalitat, segons la seua competència.

c) La cessió de les autoritzacions concedides, excepte amb les condicions o els requisits establerts en aquesta Llei i altres normes que la desenvolupen o complementen.

d) La participació com a jugadors directament o mitjançant terceres persones, del personal empleat i directiu, dels accionistes i partícips d'empreses dedicades a la gestió, l'organització i explotació del joc, així com la dels cònjuges, ascendents i descendents d'aquells en línia directa de primer grau, en els llocs i apostes que gestionen o exploten aquestes empreses.

e) La manipulació dels jocs en perjuí dels participants o de la Hisenda Pública. [9]

f) La concessió de préstecs als jugadors o apostants en els llocs on se celebren jocs i apostes.

g) L'impagament total o parcial als jugadors o apostants de les quantitats amb què haguessen estat premiats.

h) Obtenir les corresponents autoritzacions mitjançant l'aportació de dades o documents no conformes amb la realitat.

i) La negativa o obstrucció a l'actuació inspectora de control i vigilància realitzada per agents de l'autoritat, així com pels funcionaris i òrgans encarregats o habilitats específicament per a l'exercici de tals funcions.

j) La vulneració de les normes i condicions essencials en virtut de les quals es concediren les preceptives autoritzacions.

k) La venda de cartons, butlletes o bitllets de joc, apostes, rifes o tómboles per persones distintes de les autoritzades.

l) Permetre o consentir la pràctica de jocs o apostes en locals no autoritzats o en condicions diferents de les autoritzades,o per persones no autoritzades, així com la instal·lació i explotació de màquines recreatives i d'atzar que manquen de la preceptiva autorització.

ll) Efectuar publicitat dels jocs i apostes o dels locals o establiments en què estes es practiquen contravenint la normativa que regula la publicitat del joc. [10]

m) Instal·lar màquines en nombre que excedesca de l'autoritzat.

n) La participació com a jugadors directament o per mitjà de terceres persones, dels que intervinguen en l'esdeveniment objecte del joc o de l'aposta, que puguen influir en el resultat d'este esdeveniment, i que ho tinguen prohibit en virtut de la present llei o dels reglaments que la despleguen, així com la dels seus cònjuges, ascendents i descendents en línia directa de primer grau.

ñ) L'incompliment o violació de les mesures cautelars adoptades per l'Administració. [11]

 

Article 24. Faltes greus

Són faltes greus:

a) Permetre la pràctica de jocs o apostes, així com l'accés als locals o sales de joc autoritzades a persones que ho tinguen prohibit en virtut d'aquesta Llei i dels reglaments que la desenvolupen.

b) Reduir el capital de les Societats o les fiances de les Empreses de Joc i/o apostes per baix dels límits legals establerts, o procedir a qualsevol transferència no autoritzada de les accions o participacions, així com incomplir les prescripcions d'aquesta Llei relatives a les ampliacions i la transmissió de capital fiscal.

c) La inexistència de les mesures de seguretat dels locals exigides en l'autorització d'obertura o el mal funcionament d'aquests.

d) Les promocions de venda mitjançant activitats anàlogues a les dels jocs inclosos en el Catàleg.

e) No facilitar als òrgans competents la informació necessària per a un adequat control de les activitats de jocs i apostes.

f) No exhibir en l'establiment de joc, així com en les màquines autoritzades, el document acreditatiu de l'autorització establert per aquesta Llei, així com aquells que en el desenvolupament d'aquesta norma i disposicions complementàries s'establesquen.

g) L'admissió de més jugadors dels que permeta la capacitat del local.

h) No conservar en el local els documents que s'establesquen en els reglaments que desenvolupen aquesta Llei, així com la seua pèrdua sense causa justificada.

i) Realitzar la transmissió d'una màquina sense l'autorització corresponent.

j) La pràctica de jocs d'atzar en establiments públics, en cercles tradicionals o clubs públics o privats.

k) Mancar o dur incorrectament els llibres o registres comptables exigits en la corresponent reglamentació de joc.

l) La pertorbació de l'orde en els establiments de joc en la mesura que afecte el normal exercici de l'activitat així com la conducta insultant o agressiva amb el personal de l'establiment. [12]

m) Utilitzar, per part de jugadors i apostadors, fitxes, cartons, bitllets o altres elements de joc que siguen falsos, així com manipular màquines u elements de joc. [13]

 

Article 25. Faltes lleus

Són faltes lleus:

a) Practicar jocs d'atzar i apostes dels denominats tradicionals no inclosos en el Catàleg de Jocs, en establiments públics, cercles tradicionals o clubs públics o privats, quan la suma total de les apostes tinguen un valor econòmic superior en cinc vegades al salari mínim interprofessional diari

b) Dur inexactament el fitxer de visitants.

c) Col·locar la documentació que ha de dur incorporada la màquina de manera que es dificulte la seua visibilitat des de l'exterior, o la falta de protecció eficaç per a impedir-ne la deterioració o la manipulació.

d) La falta de llibre de reclamacions en els locals autoritzats per al joc, en la forma que reglamentàriament es determine.

e) En general, l'incompliment dels requisits o les prohibicions establerts en la Llei, els reglaments i altres disposicions que la desenvolupen i completen, no assenyalats com a faltes greus o molt greus.

 

Article 26. Responsables de les infraccions

Són responsables de les infraccions regulades en aquesta Llei els seus autors, siguen persones físiques o jurídiques.

En el cas d'infraccions comeses en els establiments de jocs o apostes o en locals on hi haja màquines de joc, per directius, administradors o personal empleat en general, seran així mateix responsables solidaris les persones o Entitats per a les quals aquelles en presten serveis.

En tot cas, la comissió de tres faltes lleus en període d'un any tindrà la consideració d'una falta greu i la comissió de tres faltes greus en un any o de cinc en tres anys, tindrà la

consideració de molt greu.

 

Article 27. Sancions pecuniàries [14]

1. Les infraccions administratives qualificades com a lleus seran sancionades amb una multa de fins a sis mil euros; les qualificades com a greus, de fins a vint-i-cinc mil euros, i les qualificades com molt greus, de fins a sis-cents mil euros.

2. Correspondrà al Consell la imposició de sancions per infraccions molt greus la quantia de les quals es trobe compresa entre tres-cents mil euros amb un cèntim i sis-cents mil euros.

3. Correspondrà al titular de la conselleria competent en matèria de joc la imposició de sancions per infraccions molt greus la quantia de les quals es trobe compresa entre noranta mil euros i un cèntim fins a tres-cents mil euros.

4. Correspondrà al titular de la direcció general competent en matèria de joc la imposició de sancions per infraccions molt greus la quantia de les quals no excedisca noranta mil euros i per a la imposició de la resta de sancions, per infraccions greus i lleus.

5. Per a la graduació de la sanció es tindran en compte les circumstàncies personals o materials que concórreguen en el cas, així com la transcendència econòmica i social de l'acció.

La reiteració i reincidència seran circumstàncies agreujants sempre que no s'hagen tingut en compte com a element de tipicitat de la infracció.

El reconeixement de la responsabilitat per part del presumpte infractor serà circumstància atenuant per a la imposició de la sanció.

6. A més de la sanció pecuniària, la comissió d'una infracció comportarà, si és el cas, l'entrega a l'Administració i als perjudicats que hagen sigut identificats, dels beneficis il·lícits obtinguts pels tributs i quantitats defraudades, respectivament.

7. Anualment en les lleis de pressupostos podran ser revisades les quanties de les multes per a adequar-les a la realitat econòmica.

 

Article 28. Sancions no pecuniàries

1. En els casos d'infraccions greus i molt greus, en atenció a la seua naturalesa, repetició o transcendència, podran imposar-se a més de les sancions pecuniàries, les sancions següents:

- Suspensió, cancel·lació temporal o revocació definitiva de l'autorització per a la celebració, organització o explotació de jocs i/o apostes.

Clausura temporal o definitiva de l'establiment on tinga lloc l'explotació del joc i/o les apostes, o la seua inhabilitació definitiva per a activitats de joc.

- Inhabilitació temporal o definitiva per a ser titular d'autorització pel que fa al joc i les apostes.

2. Per causa d'infracció molt greu o greu comesa pel personal de l'empresa de joc, es podrà imposar, accessòriament a la sanció de multa, la suspensió de capacitat per a l'exercici de la seua activitat en llocs dedicats a l'explotació del joc.

3. En els casos de falta d'autorització, revocació o suspensió d'aquesta, podrà acordar-se el comís, la destrucció o inutilització de les màquines o els elements de joc objecte de la infracció.

4. Quan l'activitat principal que s'exercesca en un establiment no siga de joc i/o apostes, no s'hi podrà clausurar, si bé podrà acordar-se la prohibició d'instal·lació i realització d'activitats de joc.

5. En les infraccions comeses pels jugadors o visitants en atenció a les circumstàncies que concórreguen i la transcendència de la infracció, podran imposar-se com a sanció accessòria la prohibició d'entrada en els establiments de joc, per un màxim de dos anys. [15]

 

Article 29. Prescripció i caducitat [16]

1. Les faltes lleus prescriuran al cap de sis mesos, les greus als dos anys i les molt greus als tres anys.

2. El terme de la prescripció començarà a comptar del dia en què s'haja comés la infracció, s'interromprà des que el procediment es dirigisca a l'infractor, i tornarà a córrer de nou des que es paralitze el procediment o acabe sense sanció.

3. El termini màxim per a notificar la resolució del procediment sancionador serà de sis mesos, comptat des de la data de l'acord d'iniciació. Aquesta notificació s'ajustarà al que disposa l'article 40 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

4. L'incompliment del termini indicat en l'apartat anterior produirà la caducitat del procediment.

 

Article 30. Procediment sancionador

U. El procediment sancionador s'ajustarà al que preveu aquesta Llei i les normes reglamentàries dictades en el seu desenvolupament, i subsidiàriament al que estableix la Llei de Procediment Administratiu.

Dos. En el cas de falta greu o molt greu se seguiran els tràmits següents:

1. Serà iniciat en tenir coneixement de les suposades infraccions l'òrgan competent que designarà Instructor a l'efecte.

2. L'Instructor formularà plec de càrrecs que serà notificat a l'interessat qui disposarà d'un termini de vuit dies per a formular plec de descàrrecs i sol·licitar, si s'escau, el rebut de les proves.

3. L'Instructor podrà acordar, d'ofici o a instància de part, l'obertura d'un període de prova per termini no superior a trenta dies quan estime que els fets denunciats o al·legats no estiguessen suficientment acreditats.

4. Transcorregut el termini per a formular plec de descàrrecs o conclosa, si s'escau, la fase provatòria, l'Instructor formularà proposta de resolució que serà notificada a l'interessat qui podrà al·legar el que al seu dret convinga en el termini de 15 dies.

5. A la vista de les actuacions l'òrgan competent dictarà la resolució que corresponga.

Tres. en el cas de falta lleu hom s'atindrà al que estableix l'apartat anterior a excepció del que indica el número 3. En tals casos bastarà per a iniciar el procediment la mateixa acta incoada per la Inspecció del Joc i les Apostes, cas en el qual l'actuari tindrà la consideració d'Instructor de l'expedient.

Quatre. Quan hi haja indicis de falta greu o molt greu hom podrà acordar com a mesura cautelar el tancament dels establiments en què es practique el joc vulnerant les disposicions legals així com el precinte, el dipòsit o la incautació dels materials usats per a la dita pràctica.

Les màquines recreatives i d'atzar que manquen dels requisits establerts en aquesta Llei o que infringesquen els límits d'apostes o premis, així com els instal·lats en locals no autoritzats, podran ser precintats pels agents de l'autoritat, com a mesura cautelar, la qual cosa es farà constar en l'acta incoada a l'efecte.

Cinc. Contra la resolució dictada en l'expedient sancionador hom podrà interposar els recursos que preveu el Títol V de la Llei de Procediment Administratiu.

La interposició de recursos no comportarà la suspensió de l'acte, la qual cosa sols procedirà quan es preveesca la producció de danys o perjudicis d'impossible o molt difícil reparació.

 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera

El Consell de la Generalitat Valenciana, a proposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda, aprovarà el Catàleg de Jocs i Apostes autoritzades.

 

Segona

La Conselleria d'Economia i Hisenda podrà habilitar funcionaris de les distintes Administracions Públiques perquè realitzen el control i la inspecció administrativa del joc, als quals els titulars d'autoritzacions sobre el joc i les apostes, hauran de facilitar l'accés als establiments o llocs així com als llibres, registres i documents necessaris per al compliment de la seua missió.

Aquests funcionaris, que hauran de posseir la qualificació necessària, tindran la condició d'agents de l'autoritat en l'exercici de les seues funcions.

 

Tercera

1. Es crea la Comissió del Joc de la Comunitat Valenciana com a òrgan consultiu, d'estudi i assessorament de les activitats relacionades amb el joc i les apostes.

2. L'estructura, funcionament i composició es determinaran reglamentàriament. Hi formaran part, entre d'altres, representants de l'Administració, dels empresaris i dels sindicats.

3. La constitució se'n durà a terme en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

 

Quarta [17]

1. La publicitat, promoció, patrocini i qualsevol forma de comunicació comercial de les activitats de joc podrà efectuar-se per les persones físiques o jurídiques i en els termes que reglamentàriament es determinen.

2. La publicitat de qualsevol modalitat de joc regulat en esta llei haurà d'ajustar-se a la normativa específica sobre la publicitat i no contindrà, en cap cas, gràfics, textos o imatges xenòfobs, sexistes, que fomenten comportaments compulsius o qualsevol tracte discriminatori contrari a la Constitució o a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

3. No es considerarà publicitat del joc, als efectes que preveu esta llei, la mera informació comercial identificativa duta a terme sense fins publicitaris, en els termes que reglamentàriament s'establisquen.

 

Cinquena

En els procediments relatius a les matèries objecte de la present llei, els efectes del silenci administratiu s'entendran desestimatoris, llevat que en la reglamentació específica de cada joc o aposta es preveja el contrari.

 

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera

Mentre els òrgans de la Generalitat Valenciana no facen ús de les facultats reglamentàries que els atorga aquesta Llei, s'aplicaran les disposicions generals vigents, en tot allà que no s'opose al que disposa aquesta Llei.

No obstant aixà, el que preveu l'article onze, apartat quart d'aquesta Llei, s'aplicarà en la data d'aprovació del corresponent Reglament.

 

Segona

Les autoritzacions de caràcter temporal concedides amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es consideraran vàlides i tindran el termini de vigència que s'hi havia indicat.

La renovació de les autoritzacions actualment vigents una vegada transcorregut el període de validesa, s'efectuarà d'acord amb les disposicions d'aquesta Llei i amb els criteris adoptats en planificar el sector del joc.

Les autoritzacions que no tenien assenyalat termini de vigència hauran de renovar-se, almenys, en el termini de cinc anys.

 

Tercera

El règim d'infraccions i sancions regulat en aquesta Llei s'aplicarà únicament als fets comesos a partir de la seua entrada en vigor, estenent-se, no obstant això, als anteriors en el cas que constituesca llei més favorable.

 

[Quarta]

Disposició transitòria nova [sic] [18]

Fins a l'1 de juliol del 2020, o fins a l'entrada en vigor de la nova llei del joc si aquesta es produeix abans, no s'admetran sol·licituds d'autorització d'instal·lació de nous salons de joc ni bingos ni sol·licituds d'obertura de nous locals específics d'apostes. Tampoc s'admetran sol·licituds d'instal·lació de màquines auxiliars d'apostes en els locals diferents dels assenyalats en els articles 31 i 35 del Reglament d'apostes de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 41/2011, de 15 d'abril, del Consell.

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

 

Queden derogades totes aquelles disposicions que s'oposen al que estableix aquesta Llei.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera

Hom autoritza el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament d'aquesta Llei.

 

Segona

El Conseller d'Economia i Hisenda dictarà les disposicions necessàries per acomodar els serveis de joc a les normes aprovades per aquesta Llei.

 

Tercera

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats y poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta Llei.

 

València, 3 de juny de 1988

 

El President de la Generalitat

JOAN LERMA I BLASCO