DECRET 58/2018, de 4 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat Valenciana i el Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana. [2018/4631]

PREÀMBUL



L'espai litoral és un dels actius territorials més importants amb què compta la Comunitat Valenciana. Segons els experts, més del 15 % del producte interior brut (PIB) valencià, i més del 85 % del valor afegit brut (VAB) procedent del sector turístic es genera en la franja de 500 metres mesurada des del límit interior de la ribera del mar. Però, tot i ser important el seu valor econòmic, no ho és menys el seu valor ambiental o social. El litoral acull 10 parcs naturals, el 90 % de la superfície dels aiguamolls de major valor, 23 llocs d'interès comunitari, gran part del sòl agrícola d'alta capacitat productiva i diversos paisatges de rellevància regional. Des del punt de vista social, més del 80 % de la població de la Comunitat viu pròxima al litoral, en la denominada cota 100, i el seu ús i gaudi és el més massiu i valorat per la ciutadania de la Comunitat Valenciana, tal com succeeix en gran part del territori nacional i de la Unió Europea.

Aquesta rellevància de l'espai costaner i la seua ordenació i gestió ha sigut un tema recurrent en la Unió Europea que, malgrat no disposar de competències en ordenació del territori i del litoral, ha emès documents molt importants com la Recomanació 2002/413/CE sobre la gestió integrada del litoral a Europa, que ja posa l'accent en la necessitat d'una visió àmplia i global de l'ordenació i gestió dels espais costaners, i la necessitat de protecció dels trams del litoral lliures d'edificació. També és important esmentar el Conveni per a la protecció del mar Mediterrani de 1976, que encara que inicialment orientat a la lluita contra la contaminació marina, s'ha anat ampliant cap a la protecció general del medi litoral. En el seu marc s'ha elaborat el Protocol per a la gestió integrada de les zones costaneres del Mediterrani, ratificat per l'Estat espanyol en 2010. En aquest protocol ja es manifesta la importància de la protecció de les zones obertes del litoral i la limitació de l'extensió lineal del desenvolupament urbanístic costaner.



Des de les competències de l'Administració general de l'Estat, en aquests últims anys, s'ha produït una reforma legislativa sobre l'espai costaner que va tindre la seua primera fita amb l'aprovació de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, i que es va completar amb l'entrada en vigor d'un nou Reglament general de costes aprovat pel Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre. De la mateixa forma, totes les comunitats autònomes amb front costaner han regulat, en major o menor mesura, aquest espai, i són els instruments d'ordenació territorial els utilitzats de forma majoritària per a la regulació d'usos i activitats en aquesta franja, generalment més enllà de la línia que delimita el domini públic maritimoterrestre.

Però, malgrat aquest reconeixement com a espai valuós des del punt de vista econòmic, ambiental i social, el litoral de la Comunitat Valenciana és un espai fràgil i amenaçat per la gran pressió que s'exerceix sobre els seus recursos naturals, especialment el sòl, on ja la meitat dels primers 500 metres des del límit interior de la ribera del mar és urbà o urbanitzable, el 44 % és protegit per la legislació ambiental i el restant 6 % és no urbanitzable del denominat règim comú. Aquesta pressió per l'ús del territori s'ha incrementat, si més no, en els últims decennis, ja que des de 1990 fins a la fi de la bambolla immobiliària el creixement del sòl urbanitzat del litoral va créixer a un ritme superior en més de tres vegades al de la població, segellant gran quantitat de sòl estratègic per a dedicar-lo a l'habitatge de segona residència, la qual cosa ha originat un parc sobredimensionat i amb grans problemes per a ser absorbit pel mercat.

Per tot això, i amb la finalitat de preservar i fer valdre aquest espai litoral des de la perspectiva de la conservació activa promoguda per l'Estratègia Territorial Europea, cal formular un instrument d'àmbit supramunicipal que identifique els sòls costaners de major valor ambiental, territorial, cultural i de protecció enfront de riscos naturals i induïts, els ordene i establisca una regulació dels usos i activitats admissibles en aquests amb la finalitat de garantir un ús racional i sostenible d'aquest espai. Aquest és el gran principi rector del pla, no es tracta de fossilitzar els espais litorals d'interès sinó garantir-los un ús adequat per a garantir la seua preservació i valoració des d'un punt de vista intel·ligent i creatiu.

Aquest instrument, que adopta la forma de pla d'acció territorial, contribuirà de manera decisiva al necessari procés de requalificació de l'oferta turística de la Comunitat Valenciana, preservant els valors del litoral i dotant de major qualitat l'espai urbà ja construït, la qual cosa permetrà satisfer les demandes de determinats segments turístics del litoral que, davant la gran competència d'escala mundial, valoren les característiques diferencials i identitàries dels territoris i la presència d'espais verds i oberts que permeten conviure amb un paisatge de qualitat en la primera línia del mar. Això permet, a més, desenvolupar activitats recreatives complementàries a la modalitat tradicional del turisme de sol i platja, dins d'un mercat turístic cada vegada més exigent pel que fa a un medi ambient adequat i uns paisatges d'elevada qualitat.



En aquest marc, tant la Constitució com l'Estatut d'Autonomia atorguen a la Comunitat Valenciana competències exclusives en matèria d'ordenació del territori i del litoral. Aquestes competències estan desenvolupades per la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, la qual en l'article 16 regula els plans d'acció territorial, definits com a instruments d'ordenació que desenvolupen els objectius, principis i criteris de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s'aprova l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. En aquest marc legislatiu ja s'apunta, d'una banda, la introducció de la infraestructura verda del territori com un element clau de l'ordenació urbana, tant estructural com detallada i, d'una altra, la necessitat d'ordenar i gestionar aquesta infraestructura en l'àmbit dels 1.000 metres terra endins des de la ribera del mar.

Aquest pla d'acció territorial de caràcter sectorial, que s'incorpora com a annex I d'aquest decret, consta de 17 articles desenvolupats en sis capítols, tres disposicions addicionals i tres transitòries. El primer capítol estableix les disposicions generals que són de naturalesa i aplicació a aquest tipus de plans i proposa un àmbit d'aplicació del pla, que regularà únicament el sòl en situació bàsica de sòl rural, dividit en tres franges de sòl, que comptaran amb una major permissivitat d'usos a mesura que ens allunyem de la ribera del mar. Aquestes franges són, amb caràcter general, les delimitades pels 500, 1.000 i 2.000 metres mesurats en projecció horitzontal des del límit interior de la ribera del mar.



El capítol segon defineix les categories de protecció dels sòls del litoral sota el principi de la conservació activa. Són els sòls que ja compten amb protecció ambiental, els sòls regulats per altres instruments d'ordenació territorial, els sòls no urbanitzables de protecció del litoral, els sòls de reforç del litoral i els corredors ecològics i funcionals.



Tots ells en situació bàsica de sòl rural, sense programa d'actuació aprovat o, si en tenen, que han transcorregut els terminis determinats per a executar-lo sense que això siga imputable a les administracions públiques. En aquest context, els sòls ja regulats per instruments d'ordenació i gestió ambientals es regiran per aquests. Sense perjudici d'això, aquests sòls hauran de mantindre el seu estat rural en aquells supòsits en què hi haja coincidència amb els regulats per aquest pla. També es preveu la possibilitat de sòls regulats per uns altres plans d'acció territorial sobre aquest àmbit, en aquest cas es garanteix la prevalença d'aquest pla en els sòls denominats sòls no urbanitzables de protecció del litoral amb algunes especificitats en el cas d'aprovació d'un pla d'acció territorial en l'àmbit de l'Horta de València.



Els sòls regulats amb major detall, per ser específics d'aquest pla, són els ja esmentats no urbanitzables de protecció del litoral i no urbanitzables de reforç del litoral. En els primers, que se situen amb caràcter general en els primers 500 metres des del límit interior de la ribera del mar mesurats en projecció horitzontal terra endins, no es permeten amb caràcter general noves edificacions però sí la rehabilitació i adequació de les existents per a usos residencials i terciaris relacionats amb la proximitat del mar i l'activitat turística dins de paràmetres d'elevada sostenibilitat. També són compatibles els usos agraris, als quals es dota d'un règim específic respecte de les instal·lacions admissibles, així com les dotacions públiques de nova planta que necessàriament hagen d'implantar-se en la franja del litoral. A més, aquests sòls podran incorporar-se a la xarxa primària de zones verdes del municipi i ser adscrits als processos de gestió urbanística del planejament municipal.



Pel que fa als sòls no urbanitzables de reforç del litoral, situats entre els 500 i 1.000 metres mesurats en projecció horitzontal terra endins des del límit interior de la ribera del mar, són els que reforcen la protecció dels sòls de la categoria precedent dotant-los de continuïtat física i funcional. En aquests sòls, juntament amb els usos i activitats permesos en els anteriors també es podran autoritzar campaments de turisme, usos esportius oberts que no comporten la construcció d'habitatges, estacions de subministrament de carburants vinculades a vies de comunicació i establiments hotelers i assistencials amb baixa ocupació de parcel·la i ambient rural. De la mateixa forma que els anteriors, aquests podran incorporar-se a la xarxa primària de zones verdes dels municipis.



Finalment, en els sòls denominats corredors ecològics i funcionals, que es concretaran per la planificació municipal, només s'autoritzaran aquelles actuacions que no suposen un menyscapte per a aquesta funció connectora del territori.

El capítol tercer regula els sòls denominats comuns del litoral, que són els no inclosos en les categories precedents dins dels 1.000 metres des de la ribera del mar i mesurats en projecció horitzontal terra endins. En aquests predominen amb caràcter general les determinacions del planejament urbanístic, amb algunes excepcions per a evitar la implantació d'usos i activitats que suposen una hipoteca per a la qualitat del litoral, no es permeten els nous usos industrials en aquest àmbit excepte els relacionats amb l'activitat logística portuària que són de per si estratègics per a la Comunitat Valenciana. També s'estableixen determinacions relatives a la incorporació d'aquests sòls als processos de transformació urbanística que hauran de seguir els criteris de sostenibilitat urbanística i territorial emanats de la legislació vigent en aquesta matèria, i especialment de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.



El capítol quart, i amb la finalitat d'harmonitzar els nous desenvolupaments en el litoral, estableix un conjunt de condicions generals per a garantir la funcionalitat i connectivitat de la infraestructura verda, tant la rural com la urbana, la conveniència del manteniment de la qualificació de les zones verdes localitzades en les proximitats del mar i la necessitat que siga el departament competent en paisatge de la Generalitat l'encarregat d'informar sobre els estudis d'integració paisatgística de qualsevol instrument d'ordenació dins de la franja dels 500 metres mesurats des del límit interior de la ribera del mar. També estableix condicions per als sòls afectats per una possible desafecció de la línia del domini públic maritimoterrestre, evitant que aquests puguen quedar en uns limbs jurídics i donant prioritat a la seua adscripció al règim del sòl protegit o com a zona verda del municipi. En el cas que aquestes zones comptaren amb edificació consolidada el seu règim seria el regulat pel planejament urbanístic dins del marc establert per la legislació de costes.



El capítol cinc regula el Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana seguint les determinacions de la legislació estatal en matèria de costes, i a l'efecte de les autoritzacions de les activitats que s'han d'implantar en el domini públic maritimoterrestre. En aquest sentit, el catàleg identifica aquestes tipologies de costa i regula un règim específic per a les activitats que s'han d'implantar, tot això dins de la cobertura legal que ofereixen les competències exclusives de la Generalitat en matèria d'ordenació del territori i del litoral i la legislació bàsica estatal en matèria de costes.

El capítol sisé està dedicat a la via del litoral, un itinerari apte per a sistemes de transport no motoritzat, que permet recórrer tota la franja costanera de la Comunitat Valenciana, des de Vinaròs fins a Pilar de la Horadada, el qual connecta tots els espais litorals de major valor ambiental, territorial i cultural de la costa i, al seu torn, pot posar-se en relació amb unes altres rutes interiors. La planificació territorial i urbana haurà d'incorporar aquesta infraestructura verda en els seus instruments d'ordenació i gestió i dotar-la de la necessària continuïtat.

En les disposicions addicionals del pla s'estableix una excepció del compliment de l'índex màxim de creixement de sòl de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana per als nous desenvolupaments en l'àmbit del litoral que implanten usos dominants hotelers, seguint un objectiu de foment d'aquest tipus d'instal·lació turística, i el desenvolupament futur d'un programa d'actuació per a fer valer l'espai litoral.



Pel que fa a les disposicions transitòries, la primera té una gran importància perquè es refereix a sòls de valor del litoral però que tenen un programa d'actuació aprovat. En aquests casos, els programes hauran d'executar-se en els terminis establerts en la legislació vigent en el moment de la seua aprovació, sense que en cap cas, l'inici de les obres puga excedir de 5 anys des de l'aprovació d'aquest pla. La segona disposició transitòria es refereix a aquelles declaracions d'interès comunitari, relatives a activitats terciàries o de serveis, que hagen iniciat la seua informació pública abans del 16 de novembre de 2016, les quals quedaran exemptes de l'aplicació de les determinacions del pla i la tercera regula les activitats extractives en funcionament.



En resum es tracta d'un pla que corregeix una absència de planificació supramunicipal en un àmbit d'elevat valor i fragilitat. El pla està justificat en una gran demanda social per la qualitat d'un espai que és el més utilitzat per la ciutadania de la Comunitat Valenciana com a forma d'esbargiment i oci però que, a més, suposa la base d'una activitat econòmica estratègica com el turisme, que comptabilitza un elevat percentatge del PIB i de l'ocupació a la Comunitat Valenciana. Es tracta d'un pla que té com a objectiu preservar els valors ambientals, culturals i territorials del litoral però sobretot fer-los valdre, des del principi de la conservació activa, i permetre que tant la ciutadania de la Comunitat Valenciana com el turisme i persones visitants perceben i senten aquest espai com a propi, singular i diferenciat.



Finalment, s'ha de ressenyar que durant el procediment d'elaboració i tramitació d'aquest pla, s'ha realitzat un exhaustiu pla de participació pública en el qual, a més de la ciutadania en general, han estat consultades diferents administracions públiques, així com els principals agents socials, públics i privats que tenen relació i estan expressament afectats per les determinacions d'aquest pla. Les al·legacions realitzades han estat analitzades i, en la mesura del que ha estat possible, incorporades a la documentació. De la mateixa manera, s'han recollit els informes pertinents de les diferents conselleries i administracions públiques i del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient i els dictàmens del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i s'han aplicat en la seua elaboració i tramitació els principis establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l'Administració de la Generalitat per a 2018.

Per tot això, de conformitat amb l'article 2.2 del Decret 8/2016, de 5 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament dels òrgans territorials i urbanístics de la Generalitat, a proposta del president de la Generalitat, en virtut de l'assumpció de funcions efectuada mitjançant Decret 4/2018, de 26 de març, del president de la Generalitat, pel qual es resol la substitució de la titular de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, i es deleguen determinades atribucions, oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, el Consell, amb la deliberació prèvia, en la reunió del 4 de maig de 2018





DECRETE



Article únic. Aprovació del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat Valenciana i del Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana

1. S'aprova el Pla d'acció territorial de la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana, la normativa del qual s'inclou en l'annex I d'aquest decret. Formant part del mateix Pla, s'aprova igualment el Catàleg de Platges, la normativa del qual es recull en l'annex II d'aquest decret.

2. La documentació íntegra del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat Valenciana i del Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana es podrà consultar en la seu central de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, així com a través d'internet en la pàgina web de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, http://www.habitatge.gva.es/pativel.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Desenvolupament

Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d'ordenació del territori i paisatge per a dictar totes les disposicions que requerisca l'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret.



Segona. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació d'en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 4 de maig de 2018



El president de la Generalitat

XIMO PUIG I FERRER







ANNEX I

Normativa del Pla d'Acció Territorial

de la Infraestructura Verda del Litoral



Índex

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Naturalesa, objectius i vinculació

Article 2. Contingut del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral

Article 3. Àmbit del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral

Article 4. Vigència, divulgació, revisió i modificació del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral

Capítol II. Règim de les zones de protecció

Article 5. Definició i categories de les zones de protecció

Article 6. Sòls litorals de protecció ambiental

Article 7. Sòls litorals regulats per altres plans d'acció territorial



Article 8. Sòls no urbanitzables de protecció litoral

Article 9. Règim dels sòls no urbanitzables de protecció litoral

Article 10. Sòls no urbanitzables de reforç del litoral

Article 11. Règim dels sòls no urbanitzables de reforç del litoral



Article 12. Corredors ecològics i funcionals. Definició i règim

Capítol III. Règim urbanístic del sòl comú del litoral

Article 13. Sòl comú del litoral. Definició i règim

Capítol IV. Condicions generals d'ordenació del litoral

Article 14. Determinacions generals i instruments de paisatge

Article 15. Afeccions i servituds de la legislació de costes i de la de servituds aeronàutiques

Capítol V. Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana

Article 16. Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana

Capítol VI. La via del litoral de la Comunitat Valenciana

Article 17. Ordenació i gestió de la via del litoral de la Comunitat Valenciana

Disposició addicional primera. Flexibilització de l'índex d'ocupació de sòl per a activitats econòmiques de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

Disposició addicional segona. Programa d'actuacions en el litoral

Disposició addicional tercera. Adaptació al canvi climàtic.

Disposició transitòria primera. Àmbits amb programa d'actuació aprovat

Disposició transitòria segona. Declaracions d'interès comunitari en tramitació

Disposició transitòria tercera. Activitats extractives.





CAPÍTOL I

Disposicions generals



Article 1. Naturalesa, objectius i vinculació

1. El Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat Valenciana és un pla d'acció territorial de naturalesa sectorial dels regulats en l'article 16 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.

2. Els objectius del pla són els següents:

a) Definir i ordenar la infraestructura verda supramunicipal del litoral, i protegir els seus valors ambientals, territorials, paisatgístics, culturals, educatius i de protecció avant els riscos naturals i induïts i del canvi climàtic.

b) Garantir la connectivitat ecològica i funcional entre els espais del litoral i l'interior, i evitar la fragmentació de la infraestructura verda.



c) Potenciar el manteniment d'espais lliures d'edificació i urbanització en la franja litoral, i evitar la consolidació de continus edificats i de barreres urbanes que afecten els valors de l'espai litoral.



d) Garantir l'efectivitat de la protecció de les servituds del domini públic maritimoterrestre i de les seues zones de protecció.

e) Harmonitzar el règim jurídic general dels sòls de l'espai litoral.



f) Millorar la qualitat i funcionalitat dels espais del litoral ja urbanitzats, de gran importància econòmica, social i ambiental, i especialment per al foment d'un turisme de qualitat.

g) Facilitar l'accessibilitat i la mobilitat de vianants i ciclistes en el litoral i en les seues connexions amb l'interior del territori.

3. Les determinacions d'aquest pla prevalen davant de les dels plans urbanístics municipals. Sense perjudici d'això, el planejament estructural municipal podrà contindre determinacions que impliquen un major nivell de protecció.



Article 2. Contingut del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral

1. El pla consta de la documentació següent:

a) Memòria informativa, que conté una anàlisi i diagnòstic del litoral de la Comunitat Valenciana i una avaluació dels escenaris territorials a curt, mitjà i llarg termini.

b) Memòria justificativa de la proposta de conservació activa dels sòls del litoral, les seues diferents categories de protecció i la funcionalitat dels diferents sòls atenent el seu protagonisme en el disseny i gestió de la infraestructura verda del litoral.

c) Plans d'ordenació, a escala 1.20.000, que defineixen l'àmbit del pla, la delimitació dels sòls no urbanitzables de protecció litoral, dels sòls no urbanitzables de reforç del litoral i els corredors ecològics i funcionals.

d) Estudi de paisatge, que delimita unitats de paisatge, objectius i propostes d'ordenació i gestió del territori des del punt de vista del paisatge.

e) Normativa, on s'estableixen les determinacions de regulació, protecció i desenvolupament del pla.

f) Memòria de sostenibilitat econòmica.

g) Documentació per a l'avaluació ambiental i territorial estratègica, que inclou l'estudi ambiental i territorial estratègic.

h) Catàleg de platges de la Comunitat Valenciana i normativa.

i) Proposta de traçat de la via del litoral de la Comunitat Valenciana.



j) Catàleg de proteccions que es tramitarà i aprovarà de forma independent.

2. Són documents de caràcter vinculant la normativa, els plànols d'ordenació, el catàleg de platges naturals i urbanes i la seua normativa i el catàleg de proteccions. Prevaldrà la documentació escrita sobre la gràfica i, en cas de discrepància entre els documents del pla, l'ordre de prevalença serà: normativa, plànols d'ordenació, memòria justificativa i memòria informativa. En cas de discrepància entre plànols, prevaldrà el de major detall. En qualsevol cas, prevaldran les determinacions que tinguen com a finalitat millorar la consecució dels objectius del pla.



Article 3. Àmbit del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral

1. El pla, que regula els sòls en situació bàsica de sòl rural, presenta els àmbits següents:

a) Àmbit estricte, que comprèn els sòls situats en la franja de 500 metres d'amplitud, mesurats en projecció horitzontal terra endins des del límit interior de la ribera del mar i coincident amb la zona d'influència de la legislació de costes.

b) Àmbit ampliat, que comprèn els sòls situats en la franja entre els 500 metres i els 1.000 metres d'amplitud, mesurats en projecció horitzontal terra endins des del límit interior de la ribera del mar i dota de reforç i continuïtat ecològica, funcional i visual els sòls definits en l'apartat anterior i garanteix l'amortiment dels impactes sobre aquests.



c) Àmbit de connexió, que comprèn els sòls situats en la franja entre els 1.000 metres i els 2.000 metres d'amplitud, mesurats en projecció horitzontal terra endins des del límit interior de la ribera del mar, on s'analitzarà, ordenarà i garantirà la connectivitat ecològica i funcional de l'espai litoral amb la resta del territori.

2. Els àmbits territorials delimitats en el pla podran ampliar-se o reduir-se justificadament amb la finalitat d'adaptar-se a límits recognoscibles, per tractar-se de sòls contigus a un espai natural protegit o per presentar característiques físiques, ambientals o paisatgístiques homogènies.

3. Els municipis afectats per aquest Pla d'acció territorial són els següents: Alacant, Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixech, Alcalà de Xivert, Alfafar, l'Alfàs del Pi, Almàssera, Almassora, Almenara, Altea, Bellreguard, Benavites, Benicarló, Benicàssim, Benidorm, Benissa, Borriana, Cabanes, Calp, el Campello, Canet d'En Berenguer, Castelló de la Plana, Xilxes, Cullera, Daimús, Dénia, Elx, Finestrat, Foios, Gandia, Guardamar de la Safor, Guardamar del Segura, la Llosa, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Miramar, Moncofa, Nules, Oliva, Ondara, Orihuela, Orpesa, Pego, Peníscola, Pilar de la Horadada, Piles, la Pobla de Farnals, el Poble Nou de Benitatxell, els Poblets, Puçol, el Puig de Santa Maria, Quartell, Sagunt, San Fulgencio, Sant Joan d'Alacant, Santa Pola, Sedaví, Sueca, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torreblanca, Torrevieja, València, el Verger, la Vila Joiosa, Vinaròs, Xàbia, Xeraco i Xeresa.



Article 4. Vigència, divulgació, revisió i modificació del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral

1. La vigència d'aquest pla és indefinida, fins que no es revise.

2. La conselleria amb competències en ordenació del territori i paisatge impulsarà les accions necessàries per a la seua divulgació i coneixement públic. Sense perjudici de les publicacions que es realitzen, de tot o part del seu contingut, la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge facilitarà l'accés al pla des de la seua pàgina web.

3. La conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge, d'ofici o a instàncies dels municipis afectats, podrà modificar-lo puntualment quan concórreguen circumstàncies territorials o mediambientals que així ho aconsellen. En tot cas, només podran aprovar-se modificacions que tinguen com a finalitat millorar la consecució dels objectius del pla.

4. La conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge, d'ofici o a instàncies dels municipis afectats, podrà revisar el pla amb la finalitat d'adaptar nous criteris respecte de les seues determinacions substancials. Concretament, són causa de revisió:

a) L'adopció de noves polítiques territorials d'incidència sobre el litoral que suposen la modificació substancial dels objectius del pla.



b) Una evolució de la realitat socioeconòmica o territorial, del paisatge, del patrimoni cultural o dels recursos naturals, que entren en contradicció amb els objectius del pla.

c) El transcurs de vint anys des de la seua aprovació definitiva.

En tot cas, la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i paisatge haurà d'analitzar si concorre alguna de les dues primeres circumstàncies als deu anys de l'aprovació del pla.

5. Les modificacions o revisions d'aquest pla se sotmetran al mateix procediment legal que el previst per a aprovar-lo.

6. No tindrà el caràcter de modificació d'aquest pla:

a) La concreció de la via del litoral i la inclusió d'altres recursos paisatgístics, culturals i de dinamització del territori.

b) L'adequació a una realitat física diferent de la manifestada en el mateix pla, conseqüència d'un error material o de fet.

c) Les alteracions derivades del canvi d'escala, per a ajustar-se al planejament territorial, urbanístic i sectorial o per a adequar-se a les característiques topogràfiques i morfològiques dels terrenys, a l'existència d'altres elements de la infraestructura verda o a les xarxes d'infraestructures de serveis. En aquests casos, es podran re-delimitar o adequar les zones de protecció quan es complisquen les condicions següents:



1r. No s'altere, de forma substancial, la funcionalitat i la forma de cada zona.

2n. L'ajust no podrà ser superior a un 5 % d'augment o disminució de la superfície de cada zona.

En aquests supòsits, l'adequació o concreció del pla haurà de ser aprovada per resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d'ordenació del territori i paisatge, amb consulta pública prèvia i informe dels ajuntaments afectats i de l'òrgan ambiental.





CAPÍTOL II

Règim de les zones de protecció



Article 5. Definició i categories de les zones de protecció

1. Es defineixen com a zones de protecció els àmbits territorials homogenis del litoral delimitats en els plànols d'ordenació pels seus valors ambientals, territorials, paisatgístics, culturals, educatius i de protecció enfront de riscos naturals i induïts i del canvi climàtic.



2. Les categories de protecció són les següents:

a) Sòls litorals de protecció ambiental.

b) Sòls litorals regulats per altres plans d'acció territorial.

c) Sòls no urbanitzables de protecció litoral (Sòl tipus 1 en els plànols d'ordenació).

d) Sòls no urbanitzables de reforç del litoral (Sòl tipus 2 en els plànols d'ordenació).

e) Corredors ecològics i funcionals.



Article 6. Sòls litorals de protecció ambiental

1. S'inclouen en aquesta categoria els sòls de la infraestructura verda del litoral que se situen en l'àmbit d'aquest pla i s'adapten a les categories establertes en l'article 5, apartats 2, a, b, c, d i g de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.

2. Aquests sòls es regiran per la seua legislació i els seus instruments d'ordenació i gestió específics. La seua zonificació i règim d'usos estan establerts per la normativa ambiental i els instruments de planificació i gestió ambiental. Quan l'àmbit coincidisca amb sòls de protecció del litoral 1 i 2 es mantindran en situació bàsica rural preservant-los del procés urbanitzador.



Article 7. Sòls litorals regulats per altres plans d'acció territorial



1. S'inclouen en aquesta categoria els sòls situats en l'àmbit d'aquest pla i regulats per altres plans d'acció territorial integrats o que efectuen un tractament integrat de la infraestructura verda.

2. Aquests sòls es regiran pel que establisca el pla d'acció territorial que els regule, excepte en els àmbits definits com a sòl no urbanitzable de protecció litoral que quedaran regulats pel que disposa aquest pla. En tot cas, els plans d'acció territorial de caràcter sectorial que analitzen riscos del territori o altres variables ambientals seran aplicables conforme a la seua normativa i àmbit.

3. Sense perjudici del que estableix l'apartat anterior, cal assenyalar les excepcions següents:

a) Els sòls de la zona 18 Horta Nord Meliana situats a l'est de l'autovia V-21 es regiran per aquest pla, i els situats a l'oest se sotmetran a les determinacions del Pla d'acció territorial d'ordenació i dinamització de l'Horta de València o un altre de naturalesa similar.

b) Els sòls de la zona 19 Horta Nord Alboraia íntegrament se sotmetran al règim que s'establisca en l'esmentat pla de l'Horta de València.





Article 8. Sòls no urbanitzables de protecció litoral

1. S'inclouen en aquesta categoria els sòls de majors valors ambientals, territorials, paisatgístics, culturals, educatius i de protecció enfront de riscos, situats en l'àmbit d'aquest pla i delimitats en els plànols d'ordenació, que no hagen sigut inclosos en la categoria de sòls litorals de protecció ambiental.

2. Són sòls en situació bàsica de sòl rural, amb independència de la seua classificació urbanística, sempre que no tinguen un programa d'actuació aprovat o, si en tenen, que hagen transcorregut els terminis establerts per a la seua execució per causes no imputables a l'Administració.



3. Amb caràcter general, es localitzen en els primers 500 metres des del límit interior de la ribera del mar, i poden estendre's cap a l'interior a través de connectors ecològics com ara llits fluvials, vies pecuàries o sòls en general que garantisquen la connectivitat amb espais naturals protegits, i poden ajustar-se a límits recognoscibles que tinguen un elevat potencial de visualització.



Article 9. Règim dels sòls no urbanitzables de protecció litoral

1. Aquest pla classifica com a sòls no urbanitzables de protecció litoral els grafiats amb el dígit 1 en els plànols d'ordenació, i estableix les mesures necessàries per a la protecció dels seus valors ambientals, territorials, paisatgístics, culturals, educatius i de protecció enfront de riscos. Aquests sòls hauran de romandre en situació bàsica de sòl rural i podran formar part de la xarxa primària de zones verdes d'acord amb les determinacions del planejament municipal, sempre que es garantisca la seua funcionalitat com a infraestructura verda.



2. Amb caràcter general es permeten nous usos miners sempre que estiguen previstos en un instrument d'ordenació i gestió ambiental. En cas contrari, queden prohibits, igual que els moviments de terra que alteren el perfil del terreny excepte els necessaris per a l'activitat agrícola, la millora ambiental o la funcionalitat de les infraestructures.



3. En aquesta categoria de sòl es prohibeixen noves edificacions, excepte les necessàries per a implantar els usos següents:

a) Els destinats a la conservació i manteniment dels valors que justifiquen la seua conservació activa.

b) Les activitats recreatives, culturals, educatives o esportives, sempre que la seua funcionalitat requerisca necessàriament la seua implantació en la franja costanera.

c) Les dotacions públiques i infraestructures que hagen de situar-se necessàriament en aquest espai. Entre aquestes, s'inclouen, amb caràcter excepcional, les zones d'acampada pública amb un elevat grau de naturalització que se situen fora de la franja de 200 metres mesurats en projecció horitzontal des del límit interior de la ribera del mar terra endins. En tot cas, els seus serveis s'implantaran sobre edificacions preexistents i, si no n'hi ha, la nova edificació no podrà superar els 200 m² de superfície en una sola planta.

d) Les instal·lacions estacionals de cultiu sota plàstic no superiors a un metre d'alçària i els hivernacles. Per als hivernacles serà necessària una parcel·la amb una superfície mínima de 2.000 m² i una ocupació màxima del 40 % d'aquesta.

e) Els usos agraris i les casetes d'eines de menys de 25 m² vinculades a l'explotació agrària, amb una superfície mínima de 5.000 m², que pot estar formada per diferents parcel·les cadastrals o registrals discontínues. Aquesta vinculació es farà constar en el Registre de la Propietat. També es permet la venda directa dels seus productes en l'explotació, sempre que no implique una nova construcció.

En els supòsits establerts en els apartats d i e d'aquest punt se sol·licitarà informe a la conselleria competent en matèria d'agricultura i desenvolupament rural.

4. En tot cas, aquestes noves edificacions no podran situar-se en pendents de terreny superiors al 25 %.

5. Es permet la rehabilitació i adequació dels edificis existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest pla, a més de per a la implantació dels usos esmentats anteriorment, per al seu ús com a habitatges, restauració, allotjaments turístics, ús educatiu, comercial amb menys de 100 metres quadrats de superfície de venda, així com qualsevol altra activitat d'interès públic vinculada a l'ús i gaudi del litoral, i es justifique la impossibilitat d'implantar-los en una altra categoria de sòl litoral menys restrictiva quant al règim de protecció. En edificacions catalogades es permetran ampliacions de fins al 20 % de la seua superfície. Si escau, serà necessari que les edificacions existents estiguen legalment implantades o se sotmeten al procés de minimització d'impactes ambientals en els termes establerts en la legislació en matèria d'urbanisme.



6. Tots els projectes de rehabilitació i nova implantació de construccions i instal·lacions en aquesta categoria de sòl hauran de justificar la seua adequació a les afeccions ambientals i territorials i elaborar estudi d'integració paisatgística. Els òrgans de la Generalitat competents en la matèria hauran d'informar sobre aquests projectes.

7. El planejament urbanístic haurà de definir els elements de comunicació de vianants i ciclistes en què es materialitze la connectivitat funcional que han de complir aquests espais. Aquests elements hauran de tindre una amplària mínima de 3 metres, llevat que es justifique la impossibilitat de complir aquesta condició.



Article 10. Sòls no urbanitzables de reforç del litoral

1. S'inclouen en aquesta categoria els sòls inclosos en l'àmbit d'aquest pla, que presenten valors ambientals, territorials, paisatgístics, culturals, educatius i de protecció enfront de riscos, la vocació territorial dels quals és reforçar la protecció i amortiment d'impactes sobre els sòls no urbanitzables de protecció litoral i ambiental, i garantir la seua continuïtat ecològica, funcional i visual.

2. Són sòls en situació bàsica de sòl rural, amb independència de la seua classificació urbanística, sempre que no tinguen un programa d'actuació aprovat o, si en tenen, que hagen transcorregut els terminis establerts per a la seua execució per causes no imputables a l'Administració.



3. Amb caràcter general, aquests sòls se situen entre la franja de 500 metres i la de 1.000 metres mesurats des del límit interior de la ribera del mar, i poden ajustar-se a límits recognoscibles que tinguen un elevat potencial de visualització.



Article 11. Règim dels sòls no urbanitzables de reforç del litoral

1. Aquest pla classifica com a sòls no urbanitzables els grafiats amb el dígit 2 en els plànols d'ordenació, i estableix les mesures necessàries per a la protecció dels seus valors ambientals, territorials, paisatgístics, culturals, educatius i de protecció enfront de riscos. Aquests sòls hauran de romandre en situació bàsica de sòl rural i podran formar part de la xarxa primària de zones verdes d'acord amb les determinacions del planejament municipal, sempre que es garantisca la seua funcionalitat com a infraestructura verda.

2. Amb caràcter general es permeten nous usos miners sempre que estiguen previstos en un instrument d'ordenació i gestió ambiental. En cas contrari, queden prohibits, igual que els moviments de terra que alteren el perfil del terreny excepte els necessaris per a l'activitat agrícola, la millora ambiental o la funcionalitat de les infraestructures.



3. Aquests sòls hauran de romandre en la situació bàsica de sòl rural i, a més dels usos i activitats permesos en la categoria de sòl anterior, es podran autoritzar:

a) Dotacions públiques, infraestructures, usos esportius i recreatius a l'aire lliure.

b) Usos hotelers i assistencials, sempre que l'ocupació de l'edificació no supere el 10 % de la parcel·la, amb una alçària màxima de dues plantes, i poden ocupar fins a un 25 % de la parcel·la amb usos complementaris a l'activitat que no comporten obres sobre rasant. La resta de la parcel·la haurà de mantindre's amb les seues característiques naturals pròpies o en cultiu. En cap cas aquestes instal·lacions podran ser reconvertides a usos residencials i hauran de ser demolides, a càrrec de la persona interessada, en cas de romandre cinc anys sense activitat de forma injustificada.

c) Campaments de turisme o assimilats hauran de complir les determinacions següents:

1r S'hauran d'enquadrar en l'especialitat de càmping ecològic de conformitat amb la normativa vigent en matèria de turisme.

2n Tindre una superfície màxima de 20.000 metres quadrats.

3r Les instal·lacions permanents només es permetran per a la implantació d'elements comuns, no es permetran per a allotjaments.

4t L'estada màxima de permanència de persones i d'elements de residència mòbil com ara caravanes o assimilats haurà de ser de tres mesos.

d) Estacions de subministrament de carburants, vinculades a les vies de comunicació.

e) Els usos agraris, conforme al que estableix la legislació urbanística.

4. En tot cas, aquestes noves edificacions no podran situar-se en pendents de terreny superiors al 25 %.

5. La implantació de qualsevol ús haurà de garantir que no s'alteren les condicions paisatgístiques i funcionals de l'àmbit, considerant la seua magnitud, efectes acumulatius, grau de segellament de sòl i visibilitat i integració en la morfologia del territori i el paisatge.

6. Tots els projectes de rehabilitació i nova implantació de construccions i instal·lacions en aquesta categoria de sòl hauran de justificar la seua adequació a les afeccions ambientals i territorials i elaborar estudi d'integració paisatgística. Els òrgans de la Generalitat competents en matèria de paisatge hauran d'informar sobre aquests projectes.

7. El planejament territorial i urbanístic haurà de definir els elements de comunicació de vianants i ciclistes en els quals es materialitze la connectivitat funcional que han de complir aquests espais. Aquests elements tindran una amplària mínima de 3 metres, tret que es justifique la impossibilitat de complir aquesta condició.



Article 12. Corredors ecològics i funcionals. Definició i règim

1. Són sòls que, amb independència de la seua classificació urbanística, hauran de ser concretats i ordenats pel planejament territorial i urbanístic per a garantir la connectivitat ecològica i funcional dels sòls esmentats en els articles 8 i 10 d'aquesta normativa amb l'interior del territori. Apareixen grafiats en els plànols d'ordenació com a vectors de localització aproximada per a la seua concreció pel planejament territorial i urbanístic.

2. Amb caràcter general, romandran en la situació bàsica de sòl rural, i només es permetran usos i activitats que no menyscaben la seua funcionalitat com a elements de connexió ecològica i funcional.

3. Els connectors fluvials han de tindre una amplitud mínima de 20 metres en sòls en situació bàsica d'urbanitzats, que podrà augmentar fins a 50 metres en el sòl en situació bàsica de sòl rural, mesurats des de la ribera del llit, en tots dos marges d'aquest.

4. Sense perjudici del règim establert en els apartats anteriors, la regulació d'usos en els àmbits de connexió definits en l'àmbit de connexió d'aquest pla, es regiran pel que estableix el planejament municipal.





CAPÍTOL III

Règim urbanístic del sòl comú del litoral



Article 13. Sòl comú del litoral. Definició i règim

1. S'inclouen en aquesta categoria els sòls en situació bàsica rural en la franja de 1.000 metres, mesurats des del límit interior de la ribera del mar terra endins i que no han sigut inclosos en cap de les categories precedents i no tinguen un programa d'actuació aprovat o, si en tenen, que hagen transcorregut els terminis establerts per a la seua execució per causes no imputables a l'Administració.

2. Amb caràcter general, es regiran per la legislació urbanística vigent i el planejament urbanístic municipal, amb les especificitats següents:

a) Abans de classificar nous sòls es prioritzarà la culminació dels desenvolupaments existents, les actuacions de rehabilitació i renovació urbana enfront de les noves ocupacions del territori.

b) No es podran classificar nous sòls com a urbanitzables o urbans fins que s'haja consolidat per l'edificació el 70 % dels sòls urbans i urbanitzables existents en la franja de 1.000 metres del terme municipal, i podran eximir-se d'aquesta condició quan es tracte d'ampliacions de sòl per a usos productius no industrials o dotacions públiques. L'índex d'edificabilitat bruta dels nous sectors no haurà de ser superior a l'índex d'edificabilitat bruta mitjana de les zones ja consolidades en la franja de 500 metres, mesurats des del límit interior de la ribera del mar, en el terme municipal.



c) Es prioritzaran aquells desenvolupaments contigus als teixits urbans existents que siguen adjacents almenys en un 35 % del seu perímetre amb sòls urbans o urbanitzables amb ordenació detallada.

d) Excepte en sòls classificats com a urbans a l'entrada en vigor d'aquest pla, no es podrà urbanitzar ni edificar en pendents de terreny superiors al 25 %, amb l'excepció de sectors amb tipologia d'habitatges aïllats, en els quals es permetrà un pendent de fins al 30 %. Quant a les pautes d'urbanització i edificació se subjectaran al que estableixen les directrius 145 i 146 de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

e) Amb caràcter preferent, els espais lliures d'edificació i zones verdes urbanes se situaran confrontants amb el domini públic maritimoterrestre i hidràulic i facilitaran l'accés al litoral.

f) Amb caràcter preferent, les masses arborades i els espais naturals d'interès existents dins d'un sector s'hauran d'incorporar al sistema de zones verdes.

3. En aquesta categoria de sòl no es permetran:

a) Declaracions d'interès comunitari per a usos i activitats de naturalesa industrial, ni d'estacionament de maquinària i vehicles.

b) Nous sectors d'usos industrials excepte els vinculats als usos portuaris i logístics.

4. Tots els instruments de planejament i declaracions d'interès comunitari en aquesta categoria de sòl hauran d'elaborar un estudi d'integració paisatgística. L'òrgan de la Generalitat competent en matèria de paisatge haurà d'informar sobre aquests.





CAPÍTOL IV

Condicions generals d'ordenació del litoral



Article 14. Determinacions generals i instruments de paisatge

1. Amb la finalitat d'aconseguir un desenvolupament harmònic de l'espai litoral, en tot l'àmbit d'aquest pla s'aplicaran les determinacions següents:

a) S'haurà de garantir la connectivitat funcional i ecològica de la infraestructura verda en tots els àmbits assenyalats en el pla, així com la comunicació no motoritzada mitjançant un element apte per a aquesta, amb una amplària mínima de 3 metres.

b) Les zones verdes de xarxa primària qualificades en la franja dels 500 metres del litoral, mesurats des del límit interior de la ribera del mar, hauran de mantindre la seua qualificació.

c) Podran adscriure's als sòls urbanitzables o urbans, sòls de les categories de sòls no urbanitzables de protecció litoral i no urbanitzables de reforç del litoral, que formaran part de la xarxa primària de zones verdes.

2. L'òrgan de la Generalitat competent en matèria de paisatge haurà d'informar sobre els estudis d'integració paisatgística de qualsevol instrument de planejament urbanístic en la franja de 500 metres d'amplitud, mesurada en projecció horitzontal terra endins des del límit interior de la ribera del mar.



Article 15. Afeccions i servituds de la legislació de costes i de la de servituds aeronàutiques

1. Les afeccions i servituds determinades per la legislació de costes es regularan pel que disposa la normativa vigent en la matèria.



2. Qualsevol actuació en la zona de servitud de protecció haurà de complir el que estableix la Llei 22/1988, 28 juliol, de costes i el Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de costes.

3. En el cas de desafecció de la zona de domini públic maritimoterrestre, el nou sòl desafectat s'haurà de sotmetre a les regles següents:



a) Si està confrontant amb sòls protegits pel planejament urbanístic o territorial o amb sòls de protecció ambiental s'aplicarà el règim aplicable a aquests sòls.

b) Si està confrontant amb sòls urbans o urbanitzables, es regularan pel planejament aplicable a aquests sòls. Si els terrenys estan ocupats per edificacions públiques o privades, el planejament municipal determinarà lliurement el règim d'usos i llicències que en tot cas haurà de respectar les limitacions establertes en la legislació de costes. Si els terrenys no estan edificats, s'incorporaran al planejament com a zones verdes.

4. Les servituds determinades per la legislació aeronàutica es regularan pel que disposa la normativa vigent en la matèria.

5. Qualsevol actuació en la zona de servituds aeronàutiques i en les zones de seguretat de les instal·lacions radioelèctriques per a navegació aèria haurà de complir el que estableix el Decret 584/1972, de 24 de febrer, de servituds aeronàutiques.

6. En els àmbits dels sistemes generals aeroportuaris que figuren com a zona de servei aeroportuari en els plans directors dels aeroports d'Alacant-Elx i València l'ús dominant haurà de ser exclusivament l'ús públic aeroportuari.





CAPÍTOL V

Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana



Article 16. Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana

El Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana, segons allò que ha regulat la legislació en matèria de costes, forma part d'aquest pla i es regirà per les seues pròpies disposicions normatives.





CAPÍTOL VI

La via del litoral de la Comunitat Valenciana



Article 17. Ordenació i gestió de la via del litoral de la Comunitat Valenciana

1. La via del litoral és un eix estructural que articula els nuclis costaners i forma part de la infraestructura verda del litoral. És un itinerari apte per als sistemes de mobilitat no motoritzada, possibilita el recorregut íntegre del litoral i connecta físicament i funcionalment els elements i espais de major valor ambiental, cultural i paisatgístic d'aquest àmbit.



2. La planificació territorial i urbanística haurà d'integrar en la seua ordenació i gestió la via del litoral, podrà proposar alternatives al seu traçat i establir connexions amb eixos verds de semblants característiques. En la mesura del que siga possible el traçat discorrerà per la zona de servitud de trànsit.

3. El disseny del traçat de la via del litoral haurà de seguir els criteris establerts en la Directriu 137 de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i es realitzarà a través dels programes de paisatge o dels instruments de planificació municipal que hauran de garantir la seua continuïtat i una amplària mínima de 3 metres i màxima de 6.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Flexibilització de l'índex d'ocupació de sòl per a activitats econòmiques de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana

Es podrà aplicar un factor de flexibilitat de l'índex d'ocupació de sòl per a activitats econòmiques, tal com es defineix en l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana de fins al 100 per cent, sempre que es justifique la necessitat de major superfície per a la implantació d'usos hotelers en la franja del terme municipal inclosa en l'àmbit d'aquest pla. Amb caràcter excepcional, i amb la finalitat de fomentar el model urbà compacte, es podrà admetre un percentatge d'ús residencial, que en cap cas podrà superar el 25 per cent.

El percentatge de factor corrector de flexibilitat de sòl serà concretat cas a cas en funció de l'avaluació de les característiques ambientals i territorials de l'àmbit d'actuació, de les alternatives que comporten un menor segellament de sòl i de l'adaptació del planejament municipal a l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i a legislació vigent.





Segona. Programa d'actuacions en el litoral

1. En desenvolupament d'aquest pla s'haurà d'elaborar un programa d'actuacions en àrees prioritàries del litoral. El programa anirà encaminat a la regeneració i qualificació del patrimoni natural, paisatgístic i cultural del litoral, incloent-hi la millora de l'entorn urbà i la regeneració de l'espai públic. Preferentment, es desenvoluparà en els sòls no urbanitzables de protecció litoral.

2. Haurà d'incorporar un conjunt de projectes i actuacions pilot en el qual tindran prioritat els sòls de titularitat de les administracions públiques.

3. Haurà d'establir un marc temporal i pressupostari, i identificar els diferents agents inversors per a cada projecte.

4. S'haurà d'integrar dins d'estratègies o programes que es financen amb fons europeus.

5. Aquestes actuacions s'hauran de tramitar com a programes de paisatge de conformitat amb el que estableix la legislació vigent en la matèria. Els ingressos públics derivats de la implantació d'usos i activitats en les zones 1 i 2 contribuiran al finançament d'aquests programes.



Tercera. Adaptació al canvi climàtic

Tots els sòls que es troben per davall d'1 metre del nivell del mar han de mantindre's en situació bàsica de sòl rural. En cas que tinguen la condició de sòl urbanitzable sense programa aprovat a l'entrada en vigor d'aquest pla, podran desclassificar-se, formar part de la xarxa primària de zones verdes o modificar la seua ordenació per a adaptar-se al futur Pla d'adaptació de la costa al canvi climàtic.





DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Primera. Àmbits amb programa d'actuació aprovat

1. Els sòls amb programa d'actuació aprovat inclosos en l'àmbit d'aquest pla, i identificats en els plànols d'ordenació amb el rètol «Disposició transitòria», hauran d'executar i finalitzar les obres d'urbanització en els terminis i condicions establerts en la legislació vigent en el moment de l'aprovació del programa. En cap cas, l'inici de les obres d'urbanització podrà superar els cinc anys des de l'aprovació d'aquest pla i la finalització i recepció de les obres d'urbanització i dotacions públiques cinc anys més.



2. Si transcorreguts els terminis indicats no s'han complit les obligacions indicades, el sòl quedarà subjecte al règim establert en aquest pla.



3. En els programes d'actuació aprovats que s'executen a l'empara d'aquesta disposició es podran introduir les modificacions següents amb la finalitat de facilitar la seua gestió:

a) Forma de gestió i agent urbanitzador.

b) Ordenació detallada del planejament que execute.

c) Els canvis que resulten necessaris com a conseqüència d'informes sectorials preceptius i vinculants o per modificacions de la legislació vigent.

4. En els programes anteriorment indicats, l'execució dels quals estiga paralitzada per causes imputables a l'administració o els seus concessionaris, els terminis d'execució començaran a computar quan siga possible executar-los.



Segona. Declaracions d'interès comunitari en tramitació

Als expedients de declaració d'interès comunitari relatius a activitats terciàries o de serveis que hagen iniciat la seua informació pública abans del 16 de novembre de 2016, i se situen en l'àmbit estricte i ampliat d'aquest pla, no se'ls aplicaran les determinacions d'aquest pla.





Tercera. Activitats extractives

Qualsevol activitat extractiva legalment establerta i en funcionament a l'entrada en vigor d'aquest pla, podrà continuar desenvolupant-se conforme al seu pla d'explotació i a la llicència concedida. Durant el desenvolupament d'aquesta activitat haurà de dur-se a terme el compliment del projecte de restauració.





ANNEX II

Normativa del Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana



Índex

Capítol I. Objecte de la normativa

Article 1. Objecte i objectius

Capítol II. Normativa de caràcter general.

Article 2. Categories dels trams de costa catalogats

Article 3. Autorització d'usos en el domini públic maritimoterrestre



Article 4. Instal·lacions de caràcter fix o permanent en les platges

Article 5. Amplària mínima de platja en relació amb les possibles ocupacions

Article 6. Llindars d'ocupació de les platges

Article 7. Zona activa de platja

Article 8. Trams lliures d'ocupació

Article 9. Trànsit per als vianants i no desnaturalització del principi d'ús públic de les platges

Article 10. Àmbit dels plans d'usos de temporada

Article 11. Autorització d'usos diferents dels comuns en trams de platja que alberguen elements mereixedors de protecció ambiental



Article 12. Compromís de millora ambiental i de salvaguarda de les platges

Article 13. Autorització d'usos en domini públic maritimoterrestre fora de les platges

Article 14. Vigència i revisió de les autoritzacions

Article 15. Règim transitori

Capítol III. Normativa relativa als trams naturals

Article 16. Caràcter temporal o permanent de les instal·lacions en trams naturals

Article 17. Llindar d'ocupació en trams naturals

Article 18. Establiments expenedors de menjars i begudes en trams naturals

Article 19. Usos no permesos en trams naturals

Article 20. Zones de protecció integral (N0)

Capítol IV. Normativa relativa als trams urbans

Article 21. Llindar d'ocupació en trams urbans

Article 22. Instal·lacions expenedores de menjar i beguda en trams urbans

Article 23. Instal·lacions fixes o de caràcter permanent en trams urbans

Article 24. Instal·lacions destinades a activitats esportives de caràcter nàutic federat en trams urbans subjectes a autorització

Article 25. Realització d'esdeveniments en trams urbans

Capítol V. Efectes, revisió i modificació del Catàleg

Article 26. Efectes del Catàleg

Article 27. Revisió o modificació del Catàleg





CAPÍTOL I

Objecte de la normativa



Article 1. Objecte i objectius

La normativa següent té per objecte establir uns criteris generals per a les autoritzacions i concessions d'obres, instal·lacions, usos o activitats que es pretenguen implantar en el domini públic maritimoterrestre de la Comunitat Valenciana, en desenvolupament dels objectius generals expressats en la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes i en el Reglament general de costes aprovat per Reial decret 876/2014, de 10 d'octubre, això és:

a) Dotar els trams naturals de les platges d'un elevat nivell de protecció que restringisca les ocupacions, i autoritzar únicament les que siguen indispensables o estiguen previstes en la normativa aplicable.

b) Regular l'ocupació i ús dels trams urbans de les platges de manera que es garantisca una adequada prestació dels serveis que siga compatible amb l'ús comú.





CAPÍTOL II

Normativa de caràcter general



Article 2. Categories dels trams de costa catalogats

La categoria i subcategoria assignada a cada tram de platja en el procés de catalogació és la que estableix la fitxa corresponent del Catàleg.



Article 3. Autorització d'usos en el domini públic maritimoterrestre

1. Amb caràcter general només poden autoritzar-se aquelles activitats o instal·lacions que, per la seua naturalesa, no puguen tindre una altra ubicació, procurant que la seua ocupació siga la mínima possible.

2. Les instal·lacions de servei de la platja s'hauran de situar, preferentment, fora de la platja i de la ribera del mar.

3. No es podran autoritzar discoteques, pubs o establiments amb finalitats similars.



Article 4. Instal·lacions de caràcter fix o permanent en les platges

1. Per regla general no es permetrà en la platja l'emplaçament d'instal·lacions i edificacions de servei a les platges de caràcter fix o permanent excepte, si escau, les destinades a Creu Roja, seguretat o salvament, instal·lacions d'accessibilitat universal o altres semblants lligades a l'ús públic, sempre fora de les zones de major valor ambiental. Totes les instal·lacions i edificacions que es pretenguen situar hauran de ser desmuntables i, acabada la temporada de bany, hauran de retirar-se i deixar la platja lliure i expedita.

2. Únicament en trams urbans i en absència de limitacions derivades de la presència de valors ambientals o del risc d'inundació (pel caràcter regressiu del tram de costa considerat), podran justificar-se instal·lacions de caràcter fix o permanent diferents de les enumerades anteriorment, davant la impossibilitat física de situar-les en terrenys adjacents a la platja, en el passeig marítim o en la franja de servitud de protecció.





Article 5. Amplària mínima de platja en relació amb les possibles ocupacions

1. Amb la finalitat d'assegurar la compatibilitat dels usos que requereixen autorització amb l'ús comú de les platges, sempre que l'amplària disponible des de la ribera del mar a la línia de riba definida per la plenamar siga inferior a 35 m en el perfil d'estiu, les instal·lacions associades a aquests usos se situaran fora de la platja, en la zona de servitud de protecció o, si escau, sobre els passejos marítims.

2. No obstant això, en casos degudament justificats en què l'amplària disponible es trobe entre 25 m i 35 m, i sempre que el nivell d'afluència a la platja ho permeta, podran autoritzar-se ocupacions de domini públic respectant els llindars d'ocupació establerts per a cada categoria de platja.

3. Quan l'amplària disponible no supere els 25 m únicament seran autoritzables, amb justificació prèvia, instal·lacions puntuals, entenent com a tals aquelles amb una superfície inferior a 12 m².



Article 6. Llindars d'ocupació de les platges

1. D'acord amb el que estableix la Llei de costes i el seu Reglament, la superfície de les ocupacions de domini públic maritimoterrestre serà la mínima possible, i l'ocupació total de totes aquestes, independentment de l'ús a què estiguen destinades, haurà de garantir que, com a mínim, els percentatges següents de la superfície de platja considerada en plenamar queden destinats a l'ús lliure:

a) 50 % en platges urbanes

b) 90 % en platges naturals.

2. En aquest sentit, en el càlcul de les superfícies susceptibles de ser ocupades per instal·lacions i activitats de platja, s'emprarà com a superfície computable aquella efectivament apta per a aquests usos. D'aquesta manera, per exemple, en platges amb formacions dunars o altres elements mereixedors de protecció no susceptibles de ser ocupats, s'emprarà com a superfície computable la resultant de llevar l'àrea ocupada per aquests elements de la superfície total de la platja. Tampoc serà computable la zona activa de la platja definida en l'article 7.



Article 7. Zona activa de platja

1. Les instal·lacions que es pretenga autoritzar en les platges s'hauran de situar a no menys de 6 m de la línia de riba definida per la plenamar. D'acord amb el Reglament general de costes, aquesta franja deurà deixar-se lliure permanentment.

2. En trams de platja en els quals l'amplària disponible siga superior a 40 m, aquesta distància haurà de ser d'almenys 10 m, excepte en casos degudament justificats en què per raons lligades a la protecció de valors ambientals siga aconsellable mantindre-la entre 6 i 10 m.



Article 8. Trams lliures d'ocupació

1. Les longituds dels trams de platja lliures d'ocupació hauran de ser, com a mínim, equivalents a les que es preveu en explotació, sense que aquestes últimes puguen superar els 100 metres, tret que la configuració de la platja o la preservació dels seus valors ambientals aconselle una altra distribució.

2. En aquest sentit, la longitud de cada tram lliure d'ocupació no haurà de ser inferior a 24 metres.



Article 9. Trànsit per als vianants i no desnaturalització del principi d'ús públic de les platges

1. Amb la finalitat de garantir el trànsit per als vianants i no desnaturalitzar el principi d'ús públic de les platges, s'haurà de mantindre una distància mínima de 12 m entre les diferents unitats d'explotació dels serveis de temporada en platges, encara que es tracte de parts o lots sota una única autorització o concessió, excepte per a establiments expenedors de menjar i beguda per als quals regeixen les distàncies establertes en el Reglament general de costes.

2. Així mateix, els eixos d'accés a la platja hauran de quedar lliures d'instal·lacions de qualsevol tipus en tota la seua amplària i amb un mínim, excepte en el cas d'excepcions degudament justificades, de 12 m.



Article 10. Àmbit dels plans d'usos de temporada

Tret d'acord entre municipis adjacents, cada ajuntament únicament podrà incloure en el seu Pla d'usos de temporada, els possibles usos resultants de computar les superfícies de platja corresponents a la part del tram de costa del seu terme municipal.



Article 11. Autorització d'usos diferents dels comuns en trams de platja que alberguen elements mereixedors de protecció ambiental

1. L'autorització o concessió d'usos diferents dels comuns en trams de platja que alberguen elements mereixedors de protecció ambiental d'acord amb la informació recollida en les fitxes corresponents del Catàleg, a més del compliment de les determinacions d'aquesta normativa i qualssevol altres que siguen aplicables, requerirà l'informe favorable de l'òrgan amb competències en la protecció i conservació d'aquests elements sobre la compatibilitat d'usos esmentats i, si escau, sobre el compliment de les mesures de precaució ambiental que s'han d'adoptar.



2. Les mesures de precaució ambiental podran operar en àrees més o menys extenses de cada tram de costa on, d'acord amb la realitat territorial, siga necessari adoptar-les per a garantir la protecció i conservació de valors mereixedors de protecció presents en les platges, i podran implicar limitacions permanents, temporals i espacials sobre l'autorització d'usos i instal·lacions en funció dels valors ambientals concrets a preservar en aquestes àrees.

3. Atenent el nivell de protecció associat a cada categoria de tram i al caràcter rural o urbanitzat del sòl adjacent al domini públic, l'autorització de nous usos i instal·lacions en determinades zones de platja podrà quedar subjecta a una o diverses de les mesures de precaució ambiental recollides en la taula següent:



MESURES DE PRECAUCIÓ AMBIENTAL PER A ACTIVITATS I INSTAL·LACIONS EN DETERMINADES ÀREES DINS DE LA PLATJA QUE PODRAN OPERAR EN TRAMS CATALOGATS COM A N1, N2 i O2

INSTAL·LACIONS/ACTIVITATS PER PRESÈNCIA DE FAUNA PER PRESÈNCIA DE FLORA O HÀBITATS DUNARS

Instal·lacions fixes

Establiments o instal·lacions de caràcter fix No permeses en trams N1 i N2.

En trams catalogats com O2, exclusió de nous establiments, excepte, si escau i en absència d'alternatives viables, els elements imprescindibles per a garantir els serveis de Creu Roja, salvament i accessibilitat universal No permeses en trams N1 i N2

En trams catalogats com O2, exclusió de nous establiments, excepte, si escau i en absència d'alternatives viables, els elements imprescindibles per a garantir els serveis de Creu Roja, salvament i accessibilitat universal. Si escau, excepte impossibilitat material o absència d'alternatives millors, hauran de respectar les distàncies de resguard establertes per l'òrgan competent i instal·lar, si cal, l'abalisament corresponent



Instal·lacions desmuntables

Establiments expenedors de menjar i beguda de caràcter estacional Exclusió temporal entre l'1 de març i el 30 de juny Hauran de respectar les distàncies de resguard establertes per l'òrgan competent i instal·lar, si cal, l'abalisament corresponent.



Altres establiments o instal·lacions de caràcter estacional Exclusió temporal entre l'1 de març i el 30 de juny, excepte, si escau i en absència d'alternatives viables, els elements imprescindibles per a garantir els serveis de Creu Roja, salvament i accessibilitat universal. Hauran de respectar les distàncies de resguard establertes, si escau, per l'òrgan competent i instal·lar, si cal, l'abalisament corresponent.

Passarel·les d'accés a les platges Entre l'1 de març i el 30 de juny es pot limitar la instal·lació de passarel·les d'accés a la platja, llevat que no hi haja punts d'accés alternatius a aquesta o que la seua no instal·lació siga una alternativa contraproduent des del punt de vista dels objectius de conservació dels valors ambientals a protegir. Els accessos a la platja hauran de ser, amb caràcter general i excepte excepcions degudament justificades, perpendiculars a aquesta, i s'haurà d'evitar la instal·lació de passarel·les paral·leles o obliqües a les formacions dunars.

Si escau, les passarel·les hauran d'anar acompanyades dels elements d'abalisament i senyalització necessaris per a canalitzar l'accés a la platja i garantir la correcta protecció dels seus valors ambientals.

Elements permanents1 associats a activitats recreatives o esportives (per ex. porteries, xarxes de voleibol de platja, canastres, zones de jocs) No permesos En trams N1 i N2, amb sòl contigu al DPMT rural, no permesos.



En trams N1 i N2 amb sòl contigu al DPMT urbanitzat, i en trams O2, respectaran les distàncies de resguard establertes, si escau, per l'òrgan competent i hauran d'anar acompanyades, si cal, per l'abalisament corresponent.



Papereres i elements de recollida de residus En trams N1 i N2:

– Els elements de recollida de residus s'hauran d'instal·lar preferentment en els accessos, especialment en aquelles zones que no tenen caràcter urbanitzat, i s'haurà d'evitar col·locar-los en la platja.

– En cas que s'opte per col·locar-los en la platja, no podran col·locar-se abans de l'1 de juliol i hauran de retirar-se abans del 30 d'octubre. En trams N1 i N2:

– Els elements de recollida de residus s'hauran d'instal·lar preferentment en els accessos, especialment en aquelles zones que no tenen caràcter urbanitzat, i s'haurà d'evitar col·locar-los en la platja.

– En cas que s'opte per col·locar-los en la platja, no podran col·locar-se abans de l'1 de juliol i hauran de retirar-se abans del 30 d'octubre.

Activitats

Presència de gossos No permesa en trams N1.

En trams N2 i O2, subjecta a exclusió temporal entre l'1 de març i el 30 de juny. No permesa en trams N1.

En trams N2 i O2 en el cas d'àrees delimitades subjectes a autorització, s'hauran de respectar les distàncies de resguard establertes, si escau, per l'òrgan competent i hauran d'anar acompanyades, si cal, per l'abalisament corresponent.

Pràctica d'esports i/o activitats recreatives en l'arena que requerisquen autorització No permesa en trams N1.

En trams N2 i O2, subjecta a exclusió temporal entre l'1 de març i el 30 de juny. No permesa en trams N1.

En trams N2 i O2 s'hauran de respectar les distàncies de resguard establertes, si escau, per l'òrgan competent i hauran d'anar acompanyades, si cal, per l'abalisament corresponent.

Pràctica d'esports nàutics i de platja que únicament requereixen la instal·lació d'un canal d'abalisament d'ús públic (no s'entenen incloses les instal·lacions subjectes a autorització o concessió que no es permeten en platges naturals)

No permesa en trams N1.

En trams N2 i O2, subjecta a exclusió temporal entre l'1 de març i el 30 de juny. No permesa en trams N1.

En trams N2 i O2 s'hauran de respectar les distàncies de resguard establertes, si escau, per l'òrgan competent i hauran d'anar acompanyades, si cal, per l'abalisament corresponent.

Neteja amb maquinària. En zones de trams N1 i N2 en les quals el sòl contigu al domini públic siga rural, l'ús de maquinària pot estar permès, excepte en situacions excepcionals2, únicament entre l'1 de juliol i el 31 d'octubre.

En zones en les quals el sòl contigu al domini públic tinga caràcter urbanitzat, excepte en situacions excepcionals, l'ús de maquinària per a la neteja de platja pot quedar subjecte al règim següent:

De l'1 de novembre al 30 de juny es limitarà a la franja de 10 m des de la línia de riba.

De l'1 de juliol al 31 d'octubre es permet l'ús de maquinària per a la neteja de platges sense restriccions.

Pot establir-se un resguard que s'ha de respectar, excepte en situacions excepcionals.

Aquest resguard pot ser d'almenys 15 m des del peu de duna, i en platges amples, en les quals la distància des del peu de duna a la riba siga superior a 50 m, el resguard des del peu de duna pot augmentar a 30 m

Retirada manual de restes orgàniques Pot quedar regulada en determinades zones de trams N1, i no es permet, excepte en situacions excepcionals, la retirada manual de restes orgàniques d'origen mareal o pròpies de l'hàbitat entre l'1 de novembre i el 30 de juny Sense necessitat de regulació addicional



Realització d'esdeveniments d'interés general amb repercussió turística No permeses en trams N1 i N2.

En determinades zones de trams O2, subjecta a exclusió temporal entre l'1 de març i el 30 de juny. No permeses en trams N1 i N2.

En trams O2, s'hauran de respectar les distàncies de resguard establertes, si escau, per l'òrgan competent i hauran d'anar acompanyades, si cal, per l'abalisament corresponent.



Circulació de vehicles autoritzats Entre l'1 de març i el 30 de juny es limitarà a la franja de 10 m des de la línia de riba. S'haurà de respectar un resguard d'almenys 15 m des del peu de duna. En platges amples, en les quals la distància des del peu de duna a la riba siga superior a 50 m, el resguard des del peu de duna augmentarà a 30 m.







1 Tenen la consideració d'elements permanents aquells que es mantenen instal·lats durant tot l'any.

2 Tenen la consideració de situacions excepcionals aquelles derivades d'esdeveniments extraordinaris (per ex. temporals) que produeixen una acumulació extraordinària de restes en la platja (per ex. algues, meduses o procedents d'al·luvió) incompatible amb l'ús públic de la costa o que generen problemes de salubritat.



Article 12. Compromís de millora ambiental i de salvaguarda de les platges

Les administracions públiques, en l'àmbit de les seues respectives competències podran fomentar la pràctica d'actuacions ambientals i de salvaguarda dels elements naturals mereixedors de protecció en les platges, addicionals a les previstes en aquest catàleg.



Article 13. Autorització d'usos en domini públic maritimoterrestre fora de les platges

1. Les activitats i instal·lacions subjectes a autorització en el domini públic maritimoterrestre de l'àmbit de la Comunitat Valenciana fora de les zones de platja, quedaran subjectes al mateix règim establert per a les platges en funció del caràcter natural o urbà del tram de costa de què es tracte, llevat de les zones portuàries, que es regeixen per la seua normativa pròpia i no estan subjectes a les determinacions del Catàleg.



2. Les ocupacions en àrees de domini públic maritimoterrestre, que no tinguen la naturalesa de ribera del mar, quedaran subjectes al règim establert per a trams urbans.



Article 14. Vigència i revisió de les autoritzacions

1. En el cas que els ajuntaments facen ús de la facultat de sol·licitar l'autorització per als usos de temporada per un termini de 4 anys (o superior a l'any), les condicions establertes en els informes a què es refereix l'apartat 1 de l'article 11 tindran la mateixa vigència. Excepcionalment podran ser revisades i modificades per la necessitat d'establir mesures addicionals imprescindibles per a la protecció del tram de platja, per l'aparició de nous béns d'interès no catalogats.



2. Amb la finalitat de facilitar l'emissió d'informes en matèria de costes, als quals es refereix l'apartat 1 de l'article 11, i en conseqüència reduir els terminis per a la tramitació anual de les autoritzacions per a activitats, usos i instal·lacions de temporada, en el cas que l'ajuntament no haja optat per la sol·licitud per a un període de 4 anys, haurà de remetre la documentació acompanyada d'una certificació expressiva de les activitats, usos i instal·lacions que es prorroguen amb les mateixes condicions i les que es modifiquen i s'addicionen a les anteriors.





Article 15. Règim transitori

Per a instal·lacions o edificacions existents amb concessió o autorització en vigor o prorrogada, s'aplicarà el règim transitori previst en la vigent Llei de costes i el seu Reglament.





CAPÍTOL III

Normativa relativa als trams naturals



Article 16. Caràcter temporal o permanent de les instal·lacions en trams naturals

1. Totes les instal·lacions que es pretenga situar en trams naturals de platja hauran de ser de temporada i desmuntables en tots els seus elements, incloent-hi, si escau, les connexions necessàries a energia elèctrica, aigua i sanejament.

2. Només es permetran instal·lacions o elements desmuntables de caràcter permanent, sempre que la seua presència siga compatible amb les mesures de precaució ambiental establertes, si escau, en els casos següents:

a) Dutxes i rentapeus.

b) Elements d'accés a la platja, com per exemple passarel·les.

c) En àrees en les quals el sòl contigu al domini públic maritimoterrestre tinga caràcter urbanitzat i en trams catalogats com a «Natural comú (N3)»:

– Elements associats a activitats recreatives, com ara zones de jocs.



– Instal·lacions destinades a Creu Roja, seguretat o salvament, instal·lacions d'accessibilitat universal o altres semblants lligades a l'ús públic lliure i gratuït de la costa.



Article 17. Llindar d'ocupació en trams naturals

Amb caràcter general, en trams naturals, l'ocupació per instal·lacions i activitats subjectes a autorització no podrà excedir el 10 % de la superfície resultant de llevar, de la superfície total de platja considerada en plenamar, les àrees indicades en l'article 6.



Article 18. Establiments expenedors de menjars i begudes en trams naturals

1. Els establiments expenedors de menjars i begudes hauran de tindre una superfície màxima de 70 m², dels quals podran destinar-se a instal·lació tancada com a màxim 20 m². Aquestes instal·lacions seran de temporada i desmuntables en tots els seus elements.

2. La distància dels establiments d'aquest tipus a uns altres que complisquen la mateixa funció (estiguen en el mateix tram de platja o en un adjacent) no podrà ser inferior a 300 metres.

3. En el cas que un tram natural de platja afecte més d'un terme municipal, tret d'acord entre els municipis adjacents, la ubicació d'establiments expenedors de menjars i begudes haurà de guardar una distància mínima de 150 m respecte al límit del terme municipal.

4. En el cas de trams naturals de longitud inferior a 300 m en àmbits urbanitzats, com per exemple els associats a l'existència de micro-reserves o altres elements ambientals de similar extensió, els usos i instal·lacions s'hauran de situar preferentment en els trams urbans confrontants. La separació, si escau, entre establiments situats a banda i banda del tram natural haurà de ser d'almenys 300 metres.



Article 19. Usos no permesos en trams naturals

En trams naturals no estan permeses:

a) Les instal·lacions de caràcter fix.

b) Les instal·lacions destinades a la pràctica d'activitats esportives nàutiques de caràcter federat. No s'entén inclosa en aquest apartat la pràctica, lliure i no subjecta a explotació econòmica per un tercer, d'esports nàutics que únicament requerisquen un canal d'abalisament.

c) La realització d'esdeveniments nacionals i internacionals definits en el Reglament general de costes, excepte en el cas d'activitats que per la seua naturalesa no poden tindre una altra ubicació. No s'entenen inclosos en aquesta prohibició, i en conseqüència es consideren compatibles amb les determinacions del Catàleg, xicotets tornejos esportius sense cap instal·lació, excepte l'estrictament necessària per a l'activitat esportiva i altres activitats grupals com ara tai-txi, ioga i similars que no requerisquen cap instal·lació.



Article 20. Zones de protecció integral (N0)

1. Dins dels trams definits com a N1, en les zones de platja recollides en la taula següent, a més de les mesures de precaució indicades per a aquest tipus de trams, estaran prohibits els establiments expenedors de menjar i beguda de caràcter estacional i la neteja amb maquinària



Coordenades UTM Datum ETRS89 fus 30

2. No obstant això, la neteja amb maquinària podrà permetre's per a fer front a situacions excepcionals, sempre que així ho autoritze l'òrgan de la Generalitat competent en matèria de biodiversitat. Tenen la consideració de situacions excepcionals aquelles derivades d'esdeveniments extraordinaris (per ex. temporals) que produeixen una acumulació extraordinària de restes en la platja incompatible amb l'ús públic de la costa o que generen problemes de salubritat.





CAPÍTOL IV

Normativa relativa als trams urbans



Article 21. Llindar d'ocupació en trams urbans

1. Amb caràcter general, en trams urbans, l'ocupació per instal·lacions i activitats subjectes a autorització no podrà excedir el 50 % de la superfície resultant de llevar, de la superfície total de platja considerada en plenamar, les àrees indicades en l'article 6.

2. En aquells casos en què l'amplària de platja disponible estiga entre 25 i 35 m aquest percentatge es reduirà al 25 %.



Article 22. Instal·lacions expenedores de menjar i beguda en trams urbans

1. Els establiments destinats a expendre menjar i beguda hauran de ser preferentment desmuntables i de temporada, i es podran autoritzar anualment i per un termini de fins a 4 anys com a servei de temporada, d'acord amb les condicions establertes en la Llei de costes i el seu Reglament.

2. Tots els elements d'aquestes instal·lacions desmuntables i de temporada hauran de ser retirats de les platges en finalitzar aquesta, sense perjudici que, en el cas que hi haja una autorització per un termini superior a un any, puga reinstal·lar-la a l'inici de la temporada següent. No obstant això podran romandre-hi els elements existents de serveis de llum, aigua i clavegueram, sempre que el ministeri competent en matèria de costes o els seus serveis perifèrics atorguen el preceptiu títol habilitant.

3. D'acord amb el Reglament general de costes, en cas que la superfície tancada supere els 20 metres quadrats hauran de comptar amb un títol concessional.



Article 23. Instal·lacions fixes o de caràcter permanent en trams urbans

1. Només es podran autoritzar instal·lacions fixes amb les superfícies, dimensions i distàncies establertes en el Reglament general de costes en els trams de platja urbana que es justifique que no poden tindre una altra ubicació en els termes establerts en l'article 4.

2. Es permetran instal·lacions o elements desmuntables de caràcter permanent, sempre que la seua presència siga compatible amb les mesures de precaució ambiental que, si escau, puguen establir-se, en els casos següents:

a) Dutxes i rentapeus.

b) Elements d'accés a la platja, com per exemple passarel·les.

c) Elements associats a activitats recreatives, com ara zones de jocs i instal·lacions esportives de titularitat pública i d'ús lliure i gratuït.





Article 24. Instal·lacions destinades a activitats esportives de caràcter nàutic federat en trams urbans subjectes a autorització

L'ocupació del domini públic amb instal·lacions subjectes a autorització destinades a activitats esportives de caràcter nàutic federat, únicament podrà produir-se en trams urbans de platja. Aquestes instal·lacions s'hauran de situar, preferentment, fora de la platja, en zones de domini públic més aptes per a aquestes finalitats o en aquelles en què els nivells d'intensitat d'ús les faça més compatibles. Quan això no siga possible, s'hauran de situar preferentment en els extrems de la platja i hauran de tindre caràcter estacional, com els serveis de temporada.



Article 25. Realització d'esdeveniments en trams urbans

En els termes establerts en el Reglament general de costes podran autoritzar-se esdeveniments d'interès general amb repercussió turística.



CAPÍTOL V

Efectes, revisió i modificació del Catàleg



Article 26. Efectes del Catàleg

1. Aquesta normativa s'aplicarà amb caràcter vinculant en els plans d'usos de temporada corresponents i en els tràmits d'atorgament d'autoritzacions i concessions d'obres, instal·lacions, usos o activitats que es pretenguen implantar en el domini públic maritimoterrestre de la Comunitat Valenciana, en desenvolupament dels objectius generals expressats en la Llei de costes i el seu Reglament sobre el règim d'ocupació i ús de les platges atenent la seua naturalesa.

2. Les autoritzacions i concessions en domini públic maritimoterrestre estaran subjectes en tot cas a l'obtenció del corresponent títol habilitant de l'Administració general de l'Estat, que podrà ser denegat per raons d'interès públic d'acord amb la Llei de costes i el seu Reglament, quan estime que el seu atorgament siga perjudicial per a la integritat del domini públic o la seua utilització.

3. De la mateixa manera, l'Administració local haurà d'incorporar a les ordenances i instruments de gestió de platges les determinacions vinculants que es deriven de l'aprovació del Catàleg, i les haurà d'adaptar, si escau, a la realitat territorial del seu àmbit costaner concret.

4. En aquells casos en què puguen suscitar-se discrepàncies contradictòries entre l'aplicació de les disposicions del Catàleg i les de la regulació bàsica de la Llei de costes i el seu Reglament, prevaldran aquelles més beneficioses per a la protecció del medi ambient i del domini públic maritimoterrestre.



Article 27. Revisió o modificació del Catàleg

1. Es considera revisió o modificació del Catàleg la introducció de canvis que afecten els seus objectius, la normativa o les categories i els criteris de classificació establerts per als trams de costa.

2. La revisió o modificació del Catàleg es produirà sota alguna de les circumstàncies següents:

a) Per la necessitat justificada d'ajustar les seues determinacions per a assegurar un major grau de compliment dels seus objectius, o d'aquells expressats en l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, en la Llei de costes i el seu Reglament o en els instruments supramunicipals d'ordenació i gestió del litoral que puguen aprovar-se.

b) Per la revisió del Pla d'acció territorial de la infraestructura verda del litoral de la Comunitat Valenciana.

La revisió del Catàleg es durà a terme mitjançant el mateix procediment seguit per a la seua aprovació.

3. No constitueix revisió o modificació del Catàleg:

a) L'establiment i actualització, per part dels òrgans competents en matèria d'espais naturals protegits, biodiversitat i costes, de les àrees concretes afectades per limitacions permanents, temporals i espacials que es deriven, si escau, de l'aplicació de mesures de precaució ambiental sobre l'autorització d'usos i instal·lacions en funció dels valors ambientals concrets que s'han de preservar en cada zona.



b) L'adequació del Catàleg mitjançant la incorporació d'informació de caràcter territorial o ambiental a les fitxes corresponents sense efectes sobre la catalogació dels trams.