DECRET 159/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s'establix el currículum de les ensenyances elementals de Música i es regula l'accés a estes ensenyances. [2007/11701]

L'article 48.1, de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (BOE, 04.05.2006), conferix a les administracions educatives les competències per a determinar les característiques i l'organització de les ensenyances elementals de Música i de Dansa.

En establir el currículum de les ensenyances elementals de Música que es regulen en el present decret, s'han pres com a referència les especials circumstàncies que concorren en la realitat de l'ensenyança musical en la nostra Comunitat, en la qual, en general, el primer contacte dels xiquets amb la música es manifesta a una edat molt primerenca.

Els nous estudis elementals de música es plantegen amb dos finalitats clarament definides: la formació musical dels xiquets i de les xiquetes que no han tingut oportunitat d'iniciar-se en la pràctica musical i la d'aquells que, després d'iniciar estudis no reglats en l'àmplia xarxa d'escoles de música, públiques i privades, localitzades en pràcticament tota la geografia valenciana, desitgen incorporar-se a l'ensenyança reglada.

Precisament, l'oportunitat que ens oferix la nova ordenació acadèmica per a ajustar el currículum de les ensenyances elementals de Música a l'especificitat de cada Comunitat, ha permés establir el procediment perquè els alumnes puguen accedir, per mitjà de la superació d'una prova de coneixements i destreses tècniques, a un curs diferent del primer.

Les ensenyances elementals de Música, d'aplicació en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, s'estructuren en quatre cursos acadèmics. Les matèries que configuren el currículum d'estes ensenyances es concreten en l'estudi del llenguatge musical i en l'aprenentatge de la tècnica d'una especialitat instrumental. Estos coneixements es complementen amb la pràctica instrumental de conjunt i la pràctica coral.

El present decret, que regula les ensenyances elementals de Música en la Comunitat Valenciana, manté la convocatòria de proves extraordinàries per a l'obtenció directa del certificat d'estudis elementals, amb la intenció que els alumnes no escolaritzats en els conservatoris o centres autoritzats puguen obtindre la certificació oficial corresponent a este nivell acadèmic en el moment en què aconseguisquen el grau de coneixements teòrics i pràctics que s'establixen en la present norma.

Per tot això, amb el dictamen previ del Consell Escolar Valencià, a proposta del conseller d'Educació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 21 de setembre de 2007,

DECRETE

CAPÍTOL I

De la finalitat i organització

de les ensenyances elementals de música

Article 1. Objecte

1. Correspon a la conselleria competent en matèria d'Educació regular i organitzar les ensenyances elementals de Música en l'àmbit de les seues competències. El present decret establix el currículum i regula l'organització de les ensenyances elementals de Música, en virtut del que disposa l'article 48, punt 1, del Capítol VI de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació.

2. Igualment, este decret regula la prova d'aptituds que permetrà l'ingrés a les ensenyances elementals, així com la prova que permetrà l'accés directe als cursos diferents del primer. També establix els documents d'avaluació propis d'estes ensenyances.

Article 2. Àmbit d'aplicació

Este decret s'aplicarà en tots els centres de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana que impartisquen les ensenyances que es regulen en esta norma.

Article 3. Finalitat i organització

1. Les ensenyances elementals de Música tenen com a finalitat proporcionar a l'alumnat una formació artística de qualitat i garantir la seua qualificació en el nivell competencial propi d'estes ensenyances.

2. La finalitat de les ensenyances elementals de Música s'ordena en tres funcions bàsiques: formativa, orientadora i preparatòria per a les ensenyances professionals de Música.

3. Les ensenyances elementals de Música tindran una estructura de quatre cursos de duració.

Article 4. Objectius generals de les ensenyances elementals de Música

Les ensenyances elementals de Música tenen com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i les alumnes capacitats generals, els valors cívics propis del sistema educatiu i, a més, les capacitats següents:

a) Apreciar la importància de la música com a llenguatge artístic i com a mitjà d'expressió cultural dels pobles i de les persones.

b) Adquirir i desenrotllar la sensibilitat musical a través de la interpretació i del gaudi de la música de les diferents èpoques, gèneres i estils, per a enriquir les possibilitats de comunicació i de realització personal.

c) Interpretar en públic amb la suficient seguretat en un mateix, per a comprendre la funció comunicativa de la interpretació musical.

d) Interpretar música en grup, per a habituar-se a escoltar altres veus o instruments i adaptar-se a l'equilibri del conjunt.

e) Ser conscient de la importància del treball individual i adquirir les tècniques d'estudi que permetran l'autonomia en el treball i la valoració d'este.

f) Valorar el silenci com a element indispensable per a desenrotllar la concentració, l'audició interna i el pensament musical, així com la seua funció expressiva en el discurs musical.

g) Conéixer i valorar la importància de la música pròpia de la Comunitat Valenciana, així com les seues característiques i manifestacions més importants.

h)Adquirir l'autonomia adequada, en l'àmbit de l'audició, de la comprensió i de l'expressió musical.

i) Conéixer i aplicar les tècniques de l'instrument, d'acord amb les exigències de les obres.

Article 5. Especialitats de les ensenyances elementals de Música

Són especialitats de les ensenyances elementals de Música:

– Acordió

– Arpa

– Clarinet

– Clavecí

– Contrabaix

– Fagot

– Flauta travessera

– Flauta dolça

– Guitarra

– Instruments de plectre

– Oboé

– Percussió

– Piano

– Saxòfon

– Trombó

– Trompa

– Trompeta

– Tuba

– Viola

– Viola de gamba

– Violí

– Violoncel

CAPÍTOL II

Del currículum

Article 6. Currículum

1. Segons el que disposa este decret, s'entén per currículum de les ensenyances elementals de Música el conjunt d'objectius, continguts, principis metodològics i criteris d'avaluació que han de regular el procés d'ensenyança/aprenentatge d'estes ensenyances i que s'inclouen en l'annex I d'este decret.

2. La distribució per cursos i el total d'hores de cada assignatura per especialitat s'establix en l'annex II d'este decret.

3. En l'annex III del present decret figura la relació numèrica professor/alumne, d'aplicació a les ensenyances regulades en esta norma.

4. Correspon a la conselleria competent en matèria d'Educació regular l'organització i el règim acadèmic dels centres integrats que impartisquen les ensenyances elementals de Música i l'Educació Primària, per mitjà de les adaptacions curriculars corresponents. La finalitat de les ensenyances elementals de música s'ordena en tres funcions bàsiques: formativa, orientadora i preparatòria per a les ensenyances professionals de Música.

CAPÍTOL III

De l'ingrés en les ensenyances elementals de música

Article 7. Ingrés

1. El consell escolar de cada centre públic, o l'òrgan competent en el cas de centres privats, establirà, respectant les instruccions que dicte amb esta finalitat la conselleria competent en matèria d'Educació, el procediment d'ingrés a les ensenyances elementals de Música, d'acord amb el projecte educatiu i amb les possibilitats organitzatives del centre docent.

2. Per a iniciar els estudis del primer curs de les ensenyances elementals de Música serà necessari realitzar una prova, mitjançant la qual es valoraran les aptituds de l'aspirant per a cursar les dites ensenyances.

3. Les ensenyances elementals de Música es cursaran ordinàriament entre els huit i els dotze anys d'edat. L'inici de les ensenyances elementals amb menys de huit anys o més de dotze s'entendrà com a excepcional. En este cas, la conselleria competent en matèria d'Educació atendrà el tractament d'esta excepcionalitat.

4. Els conservatoris i centres autoritzats de música, de caràcter reglat, de l'àmbit de gestió de la conselleria competent en matèria d'Educació, establiran en els seus projectes educatius els criteris de valoració de les proves d'ingrés, ateses les aptituds dels aspirants per a cursar les especialitats sol·licitades i l'edat idònia establida.

5. La prova d'ingrés als centres que impartixen les ensenyances elementals de Música es realitzarà en una única convocatòria en el mes de setembre, efectuada pel centre docent corresponent.

Article 8. Adjudicació de places escolars

1. L'adjudicació de les places escolars vacants en cada especialitat es realitzarà d'acord amb les puntuacions finals obtingudes en les proves d'ingrés.

2. L'elaboració d'estes proves, així com la seua estructuració, competix a l'òrgan de coordinació docent del centre que corresponga.

3. La realització i valoració de les proves serà a càrrec d'una comissió de valoració designada pel director del centre.

Article 9. De l'accés a altres cursos diferents de primer

1. Es podrà accedir a cada curs de les ensenyances elementals sense haver cursat els anteriors, sempre que, a través d'una prova realitzada davant d'una comissió d'avaluació designada pel director del centre, l'aspirant demostre posseir els coneixements tècnics, instrumentals i teoricopràctics necessaris per a seguir amb aprofitament les ensenyances corresponents, valorant-se l'edat idònia.

2. Les proves, que tindran l'estructura i l'organització que el Projecte Educatiu del Centre determine, versaran sobre els continguts dels cursos precedents a aquell a què l'aspirant opta.

3. La prova d'accés a cada curs de les ensenyances regulades en este decret es realitzarà en una convocatòria anual durant el mes de setembre, efectuada pel centre docent. Els centres obriran, amb la suficient antelació, un termini perquè els interessats sol·liciten el curs i l'especialitat a la qual volen accedir.

4. La superació d'esta prova d'accés faculta exclusivament per a matricular-se en el curs acadèmic per al qual haja sigut convocada.

5. La prova d'accés a cursos diferents del primer es realitzarà amb posterioritat a la d'ingrés al primer curs i estarà condicionada a l'existència de places vacants després d'acabat el procés ordinari d'adjudicació i de matriculació.

Article 10. Reclamació de qualificacions a la prova d'accés

1. S'establix un període de tres dies hàbils, a partir de la publicació dels resultats de la prova, perquè els aspirants puguen presentar reclamació contra la puntuació aconseguida en la prova d'ingrés a primer curs i a un curs distint del primer a les ensenyances elementals de Música. Esta reclamació es farà per escrit i es dirigirà al director del centre, amb l'al·legació, en cada cas, dels motius que consideren oportuns. El director del centre, amb l'informe previ de la comissió de valoració, resoldrà en el termini de tres dies hàbils.

2. Els interessats podran interposar un recurs d'alçada davant del director territorial d'Educació, en els terminis que establix l'article 115 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 11. Admissió i matriculació

1. L'admissió d'alumnes estarà sotmesa als principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i supeditada als resultats obtinguts en les proves referides.

2. L'oferta de places escolars en les ensenyances elementals de Música que han de convocar anualment els centres de titularitat de la conselleria competent en matèria d'Educació serà determinada per l'administració educativa valenciana.

3. L'alumnat no podrà simultaniejar les ensenyances elementals de Música en dos centres. Conseqüentment, cada alumne o alumna tindrà un únic expedient acadèmic en un centre només.

Article 12. Assignatures comunes i pròpies de l'especialitat

1. Són assignatures comunes a tot el currículum de les ensenyances elementals: Llenguatge Musical i Cor.

2. Són assignatures pròpies de l'especialitat: Instrument individual i Conjunt.

3. Els alumnes i les alumnes que cursen més d'una especialitat únicament cursaran les assignatures comunes en una. Una vegada superades en una especialitat, la qualificació obtinguda serà vàlida per a la resta d'especialitats. En els documents d'avaluació de cada especialitat es farà constar la qualificació de les assignatures comunes superades.

Article 13. Ampliació de matrícula

És competència del consell escolar de cada centre públic, o dels òrgans competents en el cas de centres privats, autoritzar amb caràcter excepcional la matriculació en més d'un curs d'aquells alumnes que, amb l'orientació prèvia del professorat, així ho sol·liciten, sempre que el conjunt de professors que impartixen classes als dits alumnes assegure la seua adequada capacitat d'aprenentatge per a cursar les ensenyances en les condicions establides.

CAPÍTOL IV

De l'avaluació, l'acció tutorial, la promoció i la permanència

Article 14. Avaluació

1. Els professors avaluaran l'aprenentatge dels alumnes, els processos d'ensenyança i la seua pròpia pràctica docent.

2. L'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, encara que diferenciada segons les distintes assignatures del currículum.

3. L'avaluació de l'alumnat en les ensenyances elementals de Música es durà a terme tenint en compte els objectius educatius i els criteris d'avaluació establits en el currículum que s'aprova en este decret, i en coherència amb el projecte educatiu elaborat pel centre docent.

4. L'avaluació serà realitzada pel conjunt de professors de l'alumne coordinats pel professor tutor, actuant els dits professors de manera integrada al llarg del procés d'avaluació i en l'adopció de les decisions resultants del dit procés.

5. L'avaluació final i qualificació de l'alumnat es realitzarà en el mes de juny.

6. Els resultats de l'avaluació final de les distintes assignatures que componen el currículum s'expressaran per mitjà de l'escala numèrica d'1 a 10 sense decimals, i es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a cinc i negatives les inferiors a cinc.

7. Els resultats de l'avaluació, i si és el cas les qualificacions, s'expressaran en els termes següents:

Insuficient: 1, 2, 3 o 4.

Suficient: 5.

Bé: 6.

Notable: 7 o 8.

Excel·lent: 9 o 10.

8. La nota mitjana del curs serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries de l'especialitat cursades per l'alumnat, expressada amb una aproximació de dos decimals per mitjà d'arredoniment.

Article 15. Tutoria

1. L'acció tutorial, que forma part de la funció docent, es desenrotllarà al llarg de les ensenyances elementals de Música.

2. El professor tutor tindrà la responsabilitat de coordinar tant l'avaluació com la funció d'orientació de l'alumnat.

3. El professor tutor serà el professor de l'especialitat que curse l'alumne. Els centres educatius inclouran plans d'acció tutorial en els seus projectes educatius.

Els centres educatius promouran compromisos educatius entre les famílies i tutors legals, i el centre mateix, en què es contemplen activitats per a millorar el rendiment acadèmic dels alumnes.

Article 16. Promoció

1. Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat la totalitat de les assignatures de cada curs o quan tinguen avaluació negativa en una assignatura com a màxim. En el supòsit d'assignatures pendents referides a la pràctica instrumental, la recuperació haurà de realitzar-se en la classe del curs següent. Per a la resta d'assignatures, els centres establiran en els seus projectes educatius els criteris per a recuperar-les. En cap cas es podrà qualificar l'assignatura motiu de promoció sense haver aprovat l'assignatura pendent.

2. Els alumnes que, en acabar el quart curs, tinguen pendents d'avaluació positiva tres assignatures o més, hauran de repetir el curs en la seua totalitat. Quan la qualificació negativa es produïsca en una o en dos assignatures, només serà preceptiu cursar les assignatures pendents

Article 17. Límit de permanencia

1. El límit de permanència en les ensenyances elementals de Música serà de cinc anys. L'alumne no podrà romandre més de dos anys en el mateix curs.

2. La conselleria competent en matèria d'Educació podrà autoritzar, amb caràcter excepcional, que determinats alumnes puguen ampliar un any més el límit de permanència, en supòsits de malaltia greu o d'altres circumstàncies que meresquen una consideració semblant i que impedisquen el normal desenrotllament dels estudis.

Article 18. Certificat d'ensenyances elementals

1. Els alumnes i les alumnes que hagen superat les ensenyances elementals de Música obtindran el certificat d'Ensenyances Elementals de Música, en el qual constarà l'especialitat cursada.

2. El certificat d'Ensenyances Elementals de Música serà expedit pels conservatoris públics que impartisquen les ensenyances corresponents.

Article 19. Obtenció directa del certificat d'Ensenyances Elementals de Música

Els conservatoris públics elementals i professionals que impartisquen les ensenyances elementals de Música organitzaran en el primer trimestre del curs proves per a l'obtenció directa del certificat d'Ensenyances Elementals de Música.

CAPÍTOL V

Correspondència amb altres ensenyances

Article 20. Correspondència amb altres ensenyances

1. La conselleria competent en matèria d'Educació facilitarà a l'alumnat la possibilitat de cursar simultàniament les ensenyances elementals de Música i l'Educació Primària.

2. A fi de fer efectiu el que preveu l'apartat anterior, es podran adoptar mesures d'organització i d'ordenació acadèmica que inclouran, entre altres, les convalidacions i la coordinació horària entre centres educatius.

Article 21. Admissió prioritària

La conselleria competent en matèria d'Educació determinarà els centres que impartisquen ensenyances d'Educació Primària i d'Educació Secundària que hauran d'aplicar l'admissió prioritària per a aquells alumnes que cursen simultàniament ensenyances elementals de Música i ensenyances d'Educació Primària i Secundària.

CAPÍTOL VI

De l'autonomia curricular dels centres

Article 22. Autonomia curricular dels centres

1. Els equips educatius dels centres docents concretaran i completaran el currículum de les ensenyances elementals de Música per mitjà de l'elaboració del projecte educatiu del seu centre.

2. El projecte educatiu, en l'apartat de concreció del currículum, haurà d'adequar els objectius generals i específics de les ensenyances elementals de Música a les característiques de l'alumnat i l'entorn del centre. També distribuirà per cursos els continguts i objectius específics, adoptarà criteris metodològics generals i unificarà totes les decisions sobre avaluació.

3. El projecte educatiu garantirà l'acció coherent i coordinada dels equips docents, estimulant l'activitat investigadora i el treball en equip dels professors.

4. Els centres, en l'exercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, projectes d'innovació educativa i formes d'organització o ampliació de l'horari escolar. Estes hauran de ser autoritzades per la conselleria competent en matèria d'Educació.

5. Els professors desenrotllaran programacions docents en coherència amb el currículum establit en este decret i amb el projecte educatiu de cada centre.

6. La conselleria competent en matèria d'Educació fomentarà i orientarà l'elaboració de materials curriculars que faciliten el treball del professorat en este sentit.

Article 23. De la figura del pianista acompanyant

En els centres dependents de la conselleria competent en matèria d'Educació existirà la figura del pianista acompanyant. Estos professors s'integraran en el departament o departaments didàctics corresponents a les especialitats en què exercisquen la seua faena.

CAPITOL VII

Dels documents d'avaluació

Article 24. Documents d'avaluació

1. Són documents d'avaluació de les ensenyances elementals de Música, l'expedient acadèmic personal, les actes d'avaluació i els informes d'avaluació individualitzats.

2. Els documents d'avaluació portaran les firmes fefaents de les persones que corresponga en cada cas, amb indicació del càrrec exercit. Així mateix, s'hi farà constar el nom i els cognoms dels firmants.

3. La conselleria competent en matèria d'Educació establirà el format d'estos documents d'avaluació.

Article 25. Trasllats d'expedient

1. Els trasllats d'expedients d'alumnes que cursen ensenyances elementals de Música en altres centres de caràcter reglat queden condicionats a l'existència de places escolars vacants en cada una de les assignatures que l'alumne haja de cursar en el centre receptor. Les places escolars vacants es convocaran una vegada escolaritzats els alumnes del centre i els que han superat la prova d'aptituds d'ingrés a les ensenyances elementals de Música.

2. Quan un alumne o una alumna es trasllade de centre abans d'haver conclòs els estudis d'ensenyances elementals de Música, el centre d'origen trametrà al de destinació, a petició d'este, els corresponents documents d'avaluació, fent constar, en la diligència corresponent, que les qualificacions concorden amb les actes que es custodien en el centre.

3. El trasllat d'expedient d'alumnes que cursen estudis en centres no pertanyents a l'àmbit de gestió de la conselleria competent en matèria d'Educació queda condicionat a l'existència de places vacants en el centre receptor.

4. El centre receptor obrirà el corresponent expedient acadèmic de l'alumne i hi incorporarà les dades acadèmiques trameses pel centre de procedència, sempre que els continguts curriculars de les ensenyances superades en els centres de gestió d'altres administracions s'ajusten als estudis que es regulen en el present decret. Per a això, en els centres elementals de música es constituirà la corresponent comissió dictaminadora.

Article 26. Llengües oficials dels documents bàsics

Els documents d'avaluació seran redactats en les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Article 27

La conselleria competent en matèria d'Educació garantirà l'adequació de la prova d'accés a les ensenyances professionals de Música al currículum de les ensenyances elementals de Música.

Disposició addicional

Única. Alumnat amb discapacitat i atenció a la diversitat

1. La conselleria competent en matèria d'Educació adoptarà les mesures oportunes per a l'adaptació del currículum a les necessitats de l'alumnat amb discapacitat i li facilitarà l'accés a estes ensenyances.

2. La conselleria competent en matèria d'Educació, a proposta dels centres educatius, autoritzarà les adaptacions necessàries per a permetre la realització de la prova específica d'ingrés a les persones amb discapacitat que opten a fer-la.

3. Aquells alumnes amb discapacitats que superen les proves específiques, i que s'hi hagen matriculat, seran objecte d'un adequat seguiment pel grup de professors. Els centres que escolaritzen alumnes amb discapacitat disposaran dels recursos necessaris, humans i materials per a atendre el procés d'ensenyança/aprenentatge.

Disposició transitòria

Única. Incorporació d'alumnes procedents de plans anteriors amb assignatures pendents

Els alumnes que, a l'entrada en vigor d'este decret, cursen estudis de grau elemental de Música, d'acord amb el pla d'estudis regulat pel Decret 151/1993, pel qual s'establix el currículum dels graus elemental i mitjà de Música i es regula l'accés als dits graus, s'incorporaran als cursos respectius de les ensenyances elementals de Música d'acord amb les condicions que es regulen en la present norma.

Disposició derogatòria

Única

a) Pel que a les ensenyances elementals de Música es referix, queda derogat el Decret 151/1993, de 17 d'agost, pel qual s'establix el currículum oficial dels graus elemental i mitjà de música i es regula l'accés als dits graus, el Decret 72/1996, de 2 d'abril, i el Decret 90/2006, sense perjuí de la seua aplicació transitòria en funció de la nova ordenació del sistema educatiu establit pel Reial Decret 806/2006, de 30 de juny del calendari d'aplicació de la Llei Orgànica d'Educació.

b) També queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al present decret.

Disposicions finals

Primera

S'autoritza la conselleria competent en matèria d'Educació a dictar les disposicions necessàries per a aplicar i desplegar este decret.

Segona

El present decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, si bé els seus efectes acadèmics seran els referits en el calendari d'aplicació de la Llei Orgànica d'Educació, regulat pel Reial Decret 806/2006, de 30 de juny.

Valencia, 21 de setembre de 2007.

El president de la Generalitat,

Francisco Camps Ortiz

El conseller d'Educació,

Alejandro Font de Mora Turón

ANNEX I

Assignatures del grau elemental

CONJUNT

Introducció

Durant els cursos tercer i quart de les ensenyances elementals de Música, l'alumnat arriba a tindre un cert domini bàsic dels continguts referits a l'instrument propi de l'especialitat que cursa, i convé, en extensió de la pràctica coral, oferir-li un espai curricular en què defendre's amb el seu instrument i intentar posar en pràctica les estratègies del conjunt ja avançades en Cor. De l'expressió vocal a l'expressió instrumental. Les dificultats que se li presenten, així com els plantejaments de solució a eixes dificultats, uns dirigits pel professor i uns altres apresos i resolts per la mateixa maduresa i incipient experiència de l'alumnat, donen a esta assignatura una naturalesa d'espai convergent de continguts i d'aplicació de destreses que amb la pràctica s'aconseguixen refermar.

Véncer les dificultats, suggerides com a reptes, permeten a l'individu créixer en la seua formació a través de l'experiència. Respectant l'espontaneïtat inherent a tot procés creatiu, tant el professor com l'alumne, cada un en el seu àmbit, participen d'un procés d'enriquiment comú. S'arriba, per tant, a l'adquisició d'hàbits que han de ser dirigits i dissenyats per l'equip docent, per a poder donar així els fruits que s'esperen d'esta assignatura. Verdaderament no pot donar-se una diferenciació dels continguts en les ensenyances elementals més enllà del que ésjustament organitzatiu. La visió de la formació musical i de l'educació artística es mostra com un tot des de l'inici.

La pedagogia més actual, aplicada a les nostres ensenyances elementals, commina al tractament col·legiat de la formació. La transversalitat i l'equilibri són paraules clau dins d'un disseny formatiu de qualitat, ja que s'hi veuen implicats absolutament tots els elements que, a hores d'ara, participen de la construcció del model educatiu. Esta assignatura conduïx cap a la integració de matèries, al mateix temps que permet la discriminació positiva, a mesura que es madura en les habilitats i continguts, de tot allò que resulta inherent a les ensenyances musicals, deixant de costat el que no ho és. L'alumnat ha de veure en el disseny de la seua formació sempre el futur immediat que li espera, per a conduir-se decididament cap a este.

Els criteris d'agrupació han d'atendre dins de cada centre l'heterogeneïtat que es pot donar entre els grups a formar. S'aprofita així la idiosincràsia del centre a favor del tractament de la diversitat.

D'esta manera, quan es tracte d'instruments d'agrupació poc tradicional, com pot ser el cas de pianistes, els objectius de l'assignatura s'adequaran als seus continguts propis, reforçant la seua assimilació sense deixar de ser atesos sota la perspectiva del conjunt.

S'obri també una via al coneixement històric de l'instrument i del conjunt en ell mateix; així com també dels compositors i intèrprets, al mateix temps que s'al·ludix als suports audiovisuals com a recursos de formació auditiva i crítica de gran valor pedagògic.

Objectius

Comprendre la funcionalitat del conjunt basant-se en la participació individual.

Potenciar l'expressivitat dins del grup.

Afavorir la creativitat.

Conéixer els instruments musicals i la seua gamma tímbrica i familiaritzar-s'hi.

Aproximar l'alumnat al continu històric dels esdeveniments musicals que es veuen i es traduïxen en continguts per a ell en eixe moment.

Aproximar l'alumnat a la història de l'instrument, dels compositors, dels intèrprets, a la discografia i a la videografia.

Familiaritzar-se amb la pràctica instrumental de conjunt.

Habituar-se al treball de l'assaig.

Desenrotllar la seua capacitat de discriminació auditiva.

Gaudir de la participació en un grup instrumental.

Apreciar la necessitat de la concertació.

Respondre a l'exigència de la pulsació única.

Reconéixer-se dins de la col·lectivitat.

Reconéixer els continguts comuns amb altres matèries.

Reforçar i refermar els continguts apresos en Llenguatge Musical i en Cor.

Potenciar la socialització.

Continguts

El grup: la necessitat de la disciplina de conjunt. L'afinació. Les qüestions mecàniques versus les expressives. El domini de l'instrument enfront de les exigències del conjunt. La recepció del compàs. La pulsació externa i la pulsació interna. L'agògica i la dinàmica. La paleta tímbrica. L'escoltament mutu com a base de l'equilibri i l'afinació. Entonació interior i afinació del conjunt. La terminologia específica aplicada. Aproximació a la història dels esdeveniments musicals. L'assaig i la seua tècnica. Pràctica del repertori triat. Aproximació a la música de cambra. Aproximació a la improvisació. La valoració del públic a través de les audicions.

Criteris d'avaluació

Valoració de l'actitud de l'alumnat i la seua disposició. Amb este criteri es pretén subratllar la importància per al desenrotllament del model formatiu, de l'actitud positiva cap a la participació en el conjunt. Així mateix, este criteri emfatitza la motivació que pot produir la didàctica aplicada. Per tant, permet avaluar la mateixa pràctica docent.

Realitzar audicions periòdiques. Amb este criteri es pretén posar ràpidament a l'alumne en contacte amb el públic i, al mateix temps, potenciar l'activitat musical de l'entorn docent.

Mostrar l'habilitat en el maneig dels termes específics. Amb este criteri es desitja comprovar la voluntat de l'alumnat cap a l'aprofundiment en el fet musical.

Interpretar les peces triades. Amb este, es vol comprovar l'assimilació de continguts i el desenrotllament individual dins del grup. També permet comprovar el desenrotllament general del grup com a unitat, de l'èxit col·lectiu del qual se sent artífex cada un dels seus membres, de manera que es reforça la consciència de grup musical.

Interpretació per grups reduïts de peces fàcils que permeten mostrar la capacitat expressiva musical de cada u. Amb este criteri es vol valorar la particularitat en el desenrotllament formatiu de cada individu. Al mateix temps, este tractament conduïx a la comprensió de la música de cambra com a mitjà d'apreciació sensible dels continguts més subtils.

Interpretar en grups reduïts bases d'acompanyament i línies melòdiques alternades entre cada membre. Amb este criteri es pretén valorar l'eficàcia de la metodologia aplicada respecte a la comprensió de continguts de creativitat i espontaneïtat musical.

Valoració de les actituds i de l'assistència com a garanties de seguiment del procés d'aprenentatge.

CORO

Introducció

En el desenrotllament del grau elemental, juntament amb la presència del Llenguatge Musical i de l'Instrument Pprincipal, el Cor aporta a la pràctica musical l'activitat col·lectiva, que implica relació social, col·laboració dels alumnes i atenció especial del professor amb orientació molt marcada, més que en la pràctica musical individual o del grup en Llenguatge Musical, cap a la interpretació.

Donat el caràcter grupal del cant coral, la seua pràctica s'erigix com emblemàtica de la participació social en la música, però no és l'única aportació. L'experiència coral aportarà a l'alumne de música el cultiu de la memòria musical i la interiorització del fet sonor, sobretot en les interpretacions polifòniques, al mateix temps que, per mitjà d'estes, proporcionarà exemples vius del fenomen harmònic. Les dimensions pedagògiques del Cor, més que indiscutibles, són insubstituïbles, d'això la importància que adquirixen en este període d'iniciació musical.

D'altra banda, la formació vocal que es deriva del Cor va acompanyada sempre del contrast de la veu pròpia amb la dels altres, la qual cosa és una ocasió per a l'observació dels timbres i la seua comprensió. La pràctica del cor és una exercitació permanent en les realitzacions dinàmiques i agògiques. Si la pràctica instrumental aporta motivació a causa de la progressió fàcilment comprovable, la pràctica coral potencia la motivació per la constància del grup en la recerca de la perfecció de la interpretació. L'estudi de la música adquirix ací caràcter de realització acabada. Esta activitat suposa un espai curricular més de convergència de continguts i de destreses adquirides en les altres matèries. D'esta manera, al llarg del grau elemental, les tres activitats es complementen, completant la formació.

Alguns problemes sorgits en l'aprenentatge del Llenguatge Musical trobaran explicacions més comprensibles amb l'ajuda de la pràctica coral, exemplificació freqüent de la teoria musical. D'altra banda, en este nivell, el Cor permetrà l'aproximació cultural als repertoris, en els quals tindran acollida obres de distintes èpoques i estils junt amb les del folklore, tant universal com pròxim. En el mateix sentit, l'aproximació a la interiorització de línies melòdiques per mitjà del cant interior beneficiarà la comprensió de continguts propis de l'especialitat instrumental.

Objectius

1. Aconseguir actituds positives des del primer contacte amb el cant coral de forma lúdica i de gaudi immediat a través de la imitació i sense exigències tècniques prèvies.

2. Descobrir la veu com a vehicle d'expressió musical i adquirir hàbits positius d'higiene vocal per a desenrotllar-la i millorar-la.

3. Adquirir els hàbits necessaris per a l'èxit de la tècnica vocal de qualitat, imprescindible per a cantar amb naturalitat i de forma expressiva.

4. Utilitzar la veu com a instrument musical i, per tant, com a mitjà d'expressió artística.

5. Aprendre a formar part del conjunt coral per mitjà d'escoltar distintes veus, d'acord amb el nivell corresponent, prenent consciència de la importància de l'aportació individual al resultat sonor del grup i assumint responsabilitats en el desenrotllament de les tasques.

6. Experimentar la funció comunicativa del cant a través d'audicions públiques.

7. Apreciar i interpretar la cançó popular dels distints pobles, començant per la pròpia.

8. Adquirir un repertori coral (senzill) de diferents èpoques i estils i interpretar-lo amb una sensibilitat musical acurada, així com la capacitat d'expressar-lo amb naturalitat en l'articulació i de forma dinàmica, amb una afinació correcta, homogeneïtat en el fraseig i igualtat en els atacs i en els talls.

9. Relacionar els coneixements del Llenguatge Musical a través del cant coral per a enriquir el seu bagatge musical.

10. Aproximar l'alumne al món del concert davant del públic.

Continguts

El cos propi com a instrument: posició, relaxació, respiració, ressonància. De la paraula parlada a la cançó. Tècnica vocal: realització de vocalitzacions apropiades a 1, 2 i 3 veus, segons possibilitats. Cànons i cançons populars pròpies i de distints països. Cançons polifòniques segons possibilitats i nivells. Treball sobre les cançons: amb la mètrica de les paraules; el fraseig, la respiració, la col·locació de la veu, l'afinació, l'empastat, la dinàmica, l'articulació, els gestos, l'expressivitat; el text: comprensió, dicció, memorització. Desenrotllament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenrotllament permanent i progressiu de la memòria musical. Adquisició d'hàbits correctes i eficaços d'estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els seus distints nivells. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori coral que es consideren útils per al desenrotllament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne. Desenrotllament d'hàbits propis d'esta pràctica. Pràctica de la relaxació. Pràctica de l'assaig i la concertació.

Criteris d'avaluació

1. Interpretar qualsevol de les obres programades durant el curs en conjunt de tres membres per corda com a màxim. Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de cada alumne enfront del grup i per veus, ja que, en formar part d'una corda amb dos persones més, es pot descobrir fàcilment cada aportació individual, en ser, en eixe moment, quasi solistes.

2. Entonar intervals i acords a partir del La del diapasó, ampliant progressivament la dificultat. Este criteri tracta d'avaluar la capacitat perquè cada membre del cor pense durant un temps mínim el so que li correspon i el reproduïsca de forma afinada. Així mateix, es constata el grau d'interiorització de les distintes relacions intervàliques.

3. Improvisar i preparar en grups obres homofòniques molt senzilles i de clars contorns tonals sense l'ajuda directa del professor. Este criteri pretén valorar la capacitat de desxifrar obres senzilles desconegudes en aplicar els coneixements adquirits de Llenguatge Musical sobre les cançons i la cooperació en el treball en grups perquè el resultat final siga expressiu.

4. Realitzar audicions públiques amb el repertori preparat durant el curs amb el professor. Este criteri tracta de valorar actituds de disciplina, puntualitat, col·laboració, orde i responsabilitat davant del grup, al mateix temps que permet comprovar la funció comunicativa del cant a través de la reacció del públic.

5. Valoració de les actituds i de l'assistència com a garanties de seguiment del procés d'aprenentatge.

LLENGUATGE MUSICAL

Introducció

El llenguatge musical ha de ser l'eix vertebrador de tota l'ensenyança de la música, ha d'informar tota pràctica musical, així com afavorir l'aprofundiment en el fet musical des del punt de vista tècnic. El llenguatge musical no ha de confondre's amb la interpretació que a vegades es fa de la música com a llenguatge i el que comunica la realització musical. És evident que, només metafòricament, es pot identificar la música com una llengua de relació, ja que no té caràcter semàntic com les llengües.

Amb l'expressió llenguatge musical es vol designar el conjunt de termes i conceptes que definixen el conjunt de recursos integrats en la música com a ciència i art, i que permeten la realització del fet musical. L'expressió llenguatge musical engloba els tradicionals conceptes de solfeig i teoria de la música.

L'objecte fonamental de l'estudi del llenguatge musical en el grau elemental implica l'adquisició del coneixement significatiu del codi que permet parlar sobre música, emprant els termes adequats perquè esta comunicació puga ser compartida; implica també la possessió dels conceptes necessaris per a la descodificació de la seua representació gràfica, així com la seua codificació per a la representació significativa de les produccions alienes o pròpies; i també implica la capacitat per a la realització musical en els aspectes de lectura, escriptura i composició. Amb tot això, a més, es posen les bases per a la valoració cultural i crítica de la música.

D'altra banda, el coneixement del llenguatge musical propicia en l'alumne el desenrotllament de les capacitats vocals, rítmiques, psicomotores, auditives i expressives com a conseqüència de l'exercici motivat pel mateix aprenentatge. En cap cas ha d'entendre's la lectura i l'escriptura de la música com a forma de descodificació i codificació mecàniques, sinó com a realització d'una sèrie d'operacions xifrades en el pensament i la memòria musicals que conduïxen a la interpretació. Així aconseguix la música la seua expressió i la seua comunicació, que existixen encara que no tinguen valoració semàntica com qualsevol llenguatge de relació.

El coneixement del llenguatge musical haurà de proporcionar a l'alumne el domini de la lectura i l'escriptura musicals, per a la qual cosa haurà de comptar amb les capacitats pertinents. L'ús de la veu i la formació de l'oïda, l'adquisició del ritme i el desenrotllament psicomotor són les vies per a l'adquisició de les dites capacitats.

La programació dels continguts haurà de tindre en compte, sobretot en els dos primers anys del grau elemental, els coneixements i experiències que l'alumne posseïx com a conseqüència d'activitats anteriors; i estarà presidida per l'intent d'adaptació a les característiques pròpies de l'etapa de maduració psicològica dels alumnes, per a evitar així disfuncions de ritme i d'intensitat en el procés d'ensenyança i aprenentatge. D'esta manera es tendirà a la formulació metodològica adequada.

Objectius

L'ensenyança del llenguatge musical en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Compartir vivències musicals amb els companys del grup, per a enriquir la seua relació afectiva amb la música a través del cant, del moviment, de l'audició i de la pràctica instrumental.

2. Establir la relació necessària entre els coneixements –destreses i actituds– adquirits en etapes anteriors i l'estudi del llenguatge musical que ara es realitza.

3. Desenrotllar la correcta emissió de la veu per mitjà de la reproducció, creació i discriminació d'intervals i melodies, fins a transformar-los en recursos expressius propis.

4. Adquirir la coordinació motriu necessària per a una interpretació rítmica adequada, utilitzant els recursos corresponents.

5. Desenrotllar l'oïda interna per al reconeixement de timbres, altures, duracions i intensitats, així com estructures formals, indicacions dinàmiques, expressives i agògiques, per mitjà de la relació entre el so i la seua representació gràfica.

6. Interpretar de memòria melodies i cançons que conduïsquen a una millor comprensió dels distints paràmetres musicals.

7. Desenrotllar el pensament musical conscient per mitjà d'experiències harmòniques, formals i tímbriques, servint-se de la pràctica auditiva, vocal i instrumental.

8. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

9. Descobrir la necessitat del codi musical per a la creació musical, la seua representació significativa i la seua interpretació, i aprofundir en el coneixement d'este.

Continguts

– Ritme. Percepció, identificació i interiorització de la pulsació. Percepció, identificació i interiorització de l'accent. Reconeixement d'unitats mètriques (compassos) binàries, ternàries i quaternàries, tant de subdivisió binària com ternària. Fórmules rítmiques bàsiques. Simultaneïtat de ritmes homogenis. Tempo i agògica. Pràctica, identificació i coneixement de grups de valoració especial continguts en una pulsació. Pràctica, identificació i coneixement de signes que modifiquen la duració (punt, lligadura). Pràctica, identificació i coneixement de figures rítmiques característiques (síncope, anacrusi, contratemps). Pràctica i identificació de canvis de compàs amb equivalències pulsació=pulsació o figura=figura.

– Entonació, audició i expressió. Educació de la veu. Respiració, emissió, articulació. Altura del so: to, intensitat, timbre, duració, afinació determinada i indeterminada. Sensibilització i pràctica melòdica tant auditiva com vocal. Reproducció memoritzada vocal i escrita de fragments melòdics i cançons. Lectura de notes amb emissió vocal del so que els correspon. Claus de Sol en 2ª i Fa en 4ª. Reconeixement auditiu i reproducció vocal d'intervals melòdics simples –majors, menors i justos–, dins i fora del concepte tonal. Reconeixement auditiu d'intervals harmònics, majors, menors i justos. Interpretació vocal a l'uníson i a dos veus d'obres adequades al nivell amb text o sense, amb acompanyament o sense. Lectura de notes disposades de forma horitzontal i vertical en clau de Sol en 2ª i Fa en 4ª. Iniciació a l'estudi de les claus de Do en 3ª i Do en 4ª. Percepció i identificació de graus i funcions tonals, escales, alteracions. Sensibilització, identificació i reconeixement d'elements bàsics, harmònics i formals, amb dificultat adequada al nivell (tonalitat bimodal, modulacions, cadències, frases, ordenacions formals: repeticions, imitacions, variacions, contrast). Reproducció d'audicions rítmiques, melòdiques i ritmicomelòdiques a una veu. Identificació d'errors o diferències entre un fragment escrit i el que escolta. Identificació, coneixement i interpretació dels termes i signes que afecten l'expressió. Utilització improvisada dels elements del llenguatge musical, amb proposta prèvia o sense. Desenrotllament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenrotllament permanent i progressiu de la memòria musical. Pràctica de la improvisació. Adquisició d'hàbits correctes i eficaços d'estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els seus distints nivells. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori vocal que es consideren útils per al desenrotllament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne. Desenrotllament d'automatismes. Pràctica de la relaxació.

Criteris d'avaluació

1. Imitar estructures melòdiques i rítmiques breus amb la veu i/o amb la percussió. Este criteri d'avaluació pretén comprovar el grau de memòria i la capacitat de reproduir amb fidelitat el missatge rebut, tant en els seus aspectes sonors com en la seua realització motriu.

2. Reconéixer auditivament la pulsació d'una obra o fragment; mantindre la dita pulsació durant períodes de silenci, així com reconéixer l'accent periòdic.

Es pretén constatar la percepció i interiorització de la pulsació, així com la identificació de l'accent periòdic.

3. Interpretar estructures rítmiques d'una obra o fragment, bé siga de forma vocal, instrumental o percudida. Amb este criteri es tracta de constatar la capacitat d'encadenar diverses fórmules rítmiques dins d'un tempo establit.

4. Aplicar un text a un ritme senzill o viceversa. Té com a objecte comprovar la capacitat de l'alumne per a associar ritmes amb paraules o frases de la mateixa accentuació.

5. Entonar una melodia o cançó tonal amb acompanyament o sense. Comprovació de la capacitat de l'alumne per a aplicar adequadament l'entonació, l'afinació i l'expressivitat a un fragment tonal. En cas que es produïra acompanyament instrumental, este no reproduirà la línia melòdica.

6. Identificar intervals melòdics i harmònics majors, menors o justos. Pràctica d'entonació dels intervals melòdics i dels harmònics partint d'un so donat. Amb este criteri es pretén detectar el domini de l'interval.

7. Identificar auditivament el mode major o menor d'una obra o fragment. Es pretén constatar amb este criteri la capacitat de l'alumne per a discriminar ambdós modes.

8. Reproduir models melòdics senzills, escales o acords a partir de diferents altures. Es tracta de comprovar la destresa de l'alumne per a reproduir un mateix fet melòdic des de qualsevol so.

9. Reproduir per escrit fragments musicals escoltats, referint-se a aspectes rítmics i/o melodicotonals. Per mitjà d'este criteri s'avalua la capacitat de l'alumne per a interioritzar i reproduir imatges sonores percebudes.

10. Identificar després d'una audició els trets característics (rítmics, melòdics, modals, cadencials, formals, tímbrics, etc.) de les obres escoltades o interpretades. Es tracta de comprovar la capacitat de l'alumne per a reconéixer algun d'estos aspectes.

11. Improvisar estructures melòdiques i/o rítmiques sobre un fragment escoltat. Es pretén comprovar la capacitat creativa de l'alumne.

12. Improvisar de forma individual o col·lectiva xicotetes formes musicals, partint de premisses relatives a diferents aspectes del llenguatge musical.

Per mitjà d'este criteri es tracta de comprovar el desenrotllament creatiu, seleccionant diversos elements dins d'una forma musical i discernint idees principals i secundàries.

13. Identificar auditivament i interpretar canvis senzills, de compàs. S'intenta verificar la capacitat de percepció auditiva i de realització pràctica de canvis de compàs d'una unitat igual o diferent. En eixe cas només:

1) Negra=negra

2) Negra=negra amb punt

3) Negra=blanca

4) Corxera=corxera, i viceversa en els casos 2) i 3).

14. Entonar una melodia o cançó tonal amb acompanyament o sense. Té com a objecte comprovar la capacitat de l'alumne per a aplicar les seues tècniques d'entonació i exactitud d'afinació a un fragment tonal aplicant indicacions expressives presents en les partitures. Si es produïx acompanyament instrumental, este no reproduirà la melodia.

15. Llegir internament, en un temps donat i sense verificar l'entonació, un text musical i reproduir-lo de memòria. Este criteri tracta de comprovar la capacitat de l'alumne per a imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de caràcter melodicorítmic a partir de l'observació de les partitures.

INSTRUMENTS

Introducció

La pràctica de l'instrument en el grau elemental és paral·lela a l'adquisició del llenguatge musical i coadjuvant en esta adquisició. Més que conduir a la prematura consciència d'intèrpret, ha de plantejar-se com un període d'experiència i descobriment en què l'alumne, en contacte amb els instruments i després de l'elecció d'un, madurarà les seues preferències. Més tard, en finalitzar el grau mitjà, decidirà per la seua dedicació a la branca de la interpretació preferida o s'inclinarà per qualsevol de les especialitats musicals en què el domini de l'instrument ocupe un lloc menys determinant.

Siga com siga, la tècnica instrumental o vocal que en estos primers passos es pose en contacte amb el xiquet ha d'estar revestida de la gradació adequada al llarg del desenrotllament curricular, de manera que s'assegure la continuïtat i ampliació sense rectificacions ni esmenes.

La problemàtica de la interpretació ha d'aparéixer clara, amb els seus atractius i les seues dificultats, per a ajudar-lo a concretar la seua decisió personal, únic procediment vàlid per a suscitar motivacions profundes i raonades que eviten frustracions previsibles. Açò pareix fonamental si s'advertix, d'acord amb la pedagogia actual, que a tan primerenca edat la vocació musical del xiquet, en nombrosos casos, no està clarament definida, i no se'l pot forçar a prendre decisions irreversibles.

Sens dubte, la pràctica instrumental ajudarà el xiquet a comprendre i concretar alguns conceptes apareguts en el llenguatge musical, l'abstracció del qual se li tornarà més accessible gràcies a la seua possible realització a través de l'instrument. No obstant això, esta activitat, conscientment iniciada en el grau elemental, haurà de prosseguir la seua marxa ascendent en el grau mitjà.

L'alumne del grau elemental experimenta al llarg d'este període –8 a 12 anys–importants canvis en el seu desenrotllament físic, intel·lectual i emocional, la qual cosa implica lògicament plantejaments pedagògics flexibles; l'activitat del professor ha d'adaptar-se a esta realitat canviant i ha d'ajudar l'alumne a descobrir els seus millors dots. Només així podrà enfrontar-lo amb la pràctica instrumental adequada amb previsió de futur. La motivació fundada en raons ambientals, provocada per les realitats musicals de l'entorn, no sempre es correspon amb les possibilitats reals de l'alumne, per la qual cosa aclarir les seues raons ajudarà poderosament a l'encert en l'elecció.

Esta elecció d'instrument en el grau elemental, per consegüent, serà adequada si garantix el progrés de l'alumne en el coneixement del llenguatge musical i de la música en general més que si és definitiva, ja que el que es decidix en el grau elemental, no és el futur de l'alumne com a intèrpret, sinó com a possible músic. Només així pot assegurar-se el respecte màxim a la personalitat de l'alumne, així com l'aprofitament de les millors vocacions per al que veritablement se senten cridats. La capacitat de la memòria musical sens dubte queda potenciada a través de la pràctica instrumental. En primer lloc, per l'associació entre els elements motor i sonor que propicia l'instrument; en segon lloc, pel major caràcter lúdic que conferix la pràctica de l'instrument al llenguatge musical i, en un tercer pla, gens despreciable, per l'opció que se li concedix al jove intèrpret de comprovar la realització a través de l'instrument de la idea formada en la seua ment, gràcies a la lectura de la melodia, del text musical corresponent.

Consideracions sobre els continguts:

En els continguts de cada especialitat instrumental s'integren els comuns a tots els instruments, que es qualifiquen com a continguts transversals, i els propis de cada instrument particular, segons les seues característiques tècniques.

Per a evitar reiteracions innecessàries, els continguts comuns s'oferixen més avall, abans de l'enumeració dels instruments. No obstant això, el professor entendrà que estos continguts comuns han de sumar-se als propis, que apareixen com a tals en cada ocasió.

Esta forma de destacar i reconéixer els continguts comuns està avalada per dos principis de caràcter metodològic:

Articular la formació musical de l'alumne, siga quin siga l'instrument triat.

Recalcar la interrelació existent entre els diversos instruments i els seus corresponents grups.

Continguts comuns

Desenrotllament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenrotllament permanent i progressiu de la memòria musical. Adquisició d'hàbits correctes i eficaços d'estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els seus distints nivells. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori propi de cada instrument que es consideren útils per al desenrotllament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l'alumne. Pràctica de la improvisació. Pràctica instrumental en grup. Desenrotllament d'automatismes. Pràctica de la relaxació. Iniciació a la grafia contemporània.

ACORDIÓ

Objectius

L'ensenyança de l'acordió en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat de la posició corporal que permeta el control dels elements anatomicofuncionals que intervenen en la relació del conjunt cos i instrument per a la seua correcta col·locació.

3. Adquirir domini en la pràctica de l'instrument per mitjà de la coordinació dels diversos elements articulatoris, el digital i el del pulmó.

4. Descobrir les característiques i possibilitats sonores de l'instrument a través del seu ús en el marc d'exigències del nivell.

5. Formar repertori d'obres de diferents estils i èpoques, amb dificultats coincidents amb el nivell, que servisquen per a la seua interpretació com a solista i en grup.

Continguts

Desenrotllament paral·lel d'ambdós mans dins de la modalitat d'instrument triada (MI-MIII, free bass, MI-MIII/II, convertor). Estudi dels diversos sistemes d'escriptura i grafies pròpies de l'instrument. Coordinació, independència, simultaneïtat i sincronització dels diversos elements articulatoris: dits, mans, avantbraç/pulmó, etc. Independència de mans i dits: dos veus o línies en la mateixa mà, diferència entre melodia i acompanyament polirítmic. Control del so: atac, manteniment i cessament del so; regularitat, gradació rítmica i dinàmica; simultaneïtat i independència de les parts en la interpretació de diverses textures, etc. Estudi del pulmó: possibilitats i efectes, ocupació de respiració i atac, regularitat, dinàmica, accents d'avantbraç, braç, etc. Estudi de la registració: canvis de registres durant la interpretació, coneixement aplicat de la funció dels registres per a comprendre la relació entre el que s'escriu i el que s'escolta, registració d'obres, etc. Interpretació de textures melòdiques, a l'uníson (MI/III), polifòniques

(MI/III), homofòniques (MI-MIII/II), etc. Aplicació pràctica dels conceptes de posició fixa i desplaçament de la posició sobre els diferents manuals; digitació de xicotets fragments en funció de les seues característiques musicals: tempo, moviments melòdics, articulació, etc. Aprenentatge dels diversos modes d'atac i articulació digital (legato, staccato, etc.), articulació de pulmó (trèmolo de pulmó, ricochet de pulmó, etc.) i de les combinacions d'ambdós. Utilització de la dinàmica i d'efectes diversos.

ARPA

Objectius

L'ensenyança de l'arpa en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat de la posició adequada del cos d'acord amb la configuració de l'instrument.

3. Adquirir domini de l'instrument d'acord amb els seues característiques i possibilitats sonores per mitjà de l'ús d'este en el marc d'exigències del nivell.

4. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, per mitjà del coneixement de les característiques i possibilitats de l'instrument, tant en la interpretació individual com de conjunt.

5. Interpretar obres d'acord amb els objectius i continguts propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

Continguts

Iniciació al coneixement de les digitacions en funció do, les conveniències tècniques i expressives. Estudi de la taula d'afinació i exercicis pràctics amb aparells auxiliars i sense. Pràctica dels pedals i de la seua aplicació als processos modulants. Pràctica d'intervals harmònics, acords, escales i arpegis. Desenrotllament de la velocitat. Iniciació a les tècniques d'efecte i expressió: legatos, sforzandos, articulacions, picats, picat-lligats, solt (les tres últimes amb tota la varietat de tècniques d'apagats). Tècniques de flexibilitat i balanceig de monyiques i braços, respiració i relaxació.

CLAVECÍ

Objectius

L'ensenyança del clavecí en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat de la posició adequada del cos que afavorisca l'activitat del conjunt braç–avantbraç–mà respecte a l'instrument.

3. Intentar el perfeccionament gradual de la qualitat sonora per mitjà del coneixement i ús correcte del mecanisme intern de l'instrument.

4. Utilitzar les possibilitats expressives i dinàmiques de distintes combinacions de teclats i registres.

5. Interpretar obres d'acord amb els objectius i continguts propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

6. Introduir-lo en la valoració de la música al llarg de la seua història per mitjà de la interpretació d'obres representatives de les distintes èpoques.

7. Interpretar amb independència les distintes línies melòdiques en obres contrapuntístiques.

Continguts

Pràctica de les diferents articulacions i atac. Estudi de les diferents digitacions i la seua estreta connexió amb l'articulació i el fraseig. Pràctica d'exercicis d'independència i enfortiment dels dits. Treball en dos teclats. Coneixement dels distints baixos obstinats sobre els quals s'han construït determinades obres.

FLAUTA DE BEC

Objectius

L'ensenyança de la flauta dolça en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució dels dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat de la posició corporal que permeta respirar amb naturalitat i que afavorisca la correcta col·locació de l'instrument i la coordinació entre ambdós mans.

3. Buscar la correcta emissió, l'afinació, l'articulació i la flexibilitat del so per mitjà del control de la respiració diafragmàtica.

4. Descobrir les característiques i possibilitats sonores de l'instrument i saber utilitzar-les, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com de conjunt.

5. Utilitzar els reflexos necessaris per a corregir de forma automàtica l'afinació de les notes i la qualitat del so.

6. Valorar el fonament de l'expressivitat musical de l'instrument per mitjà de la comprensió de les distintes articulacions.

7. Interpretar obres d'acord amb els continguts i objectius propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

Continguts

Coneixement de la digitació pròpia de les distintes flautes i de la seua pràctica. Pràctica de les diferents articulacions i atacs. Interpretació del repertori propi del conjunt de flautes de dificultat adequada a este nivell.

GUITARRA

Objectius

L'ensenyança de la guitarra en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat de la posició corporal adequada que possibilite i afavorisca l'acció del conjunt braç–avantbraç–monyica–mà–dits de la mà esquerra sobre el diapasó i els dits de la mà dreta sobre les cordes.

3. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, per mitjà del coneixement de les característiques i les possibilitats de l'instrument, tant en la interpretació individual com de conjunt.

4. Introduir-lo en la valoració de la música al llarg de la seua història per mitjà de la interpretació d'obres representatives de les distintes èpoques.

5. Interpretar obres d'acord amb els continguts i objectius propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

Continguts

Percepció i desenrotllament de les funcions motrius que intervenen en l'execució guitarrística i de la seua adequada coordinació. Desenrotllament de l'habilitat de cada mà i la sincronització de les dos. Afinació de les cordes. Desenrotllament de la distància entre els dits de la mà esquerra. Principis generals de la digitació guitarrística i el seu desenrotllament en funció d'expressar amb la major claredat les idees i els continguts musicals. Treball de la dinàmica i l'agògica. Utilització de les possibilitats tímbriques de l'instrument. Coneixements bàsics dels distints recursos de la guitarra. Aprenentatge de les diverses formes d'atac en la mà dreta per a aconseguir progressivament la qualitat sonora adequada i realitzar distints plans simultanis. Desenrotllament de la conducció clara de les veus en obres contrapuntístiques. Harmònics naturals.

INSTRUMENTS DE CORDA FREGADA

Violí, viola, violoncel, contrabaix

Objectius

L'ensenyança dels instruments de corda en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat d'adoptar la posició adequada que permeta la correcta col·locació de l'instrument i que afavorisca el maneig de l'arc i l'activitat de la mà esquerra, així com la coordinació entre els dos, l'instrument i l'arc.

3. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, per mitjà del coneixement de les característiques i possibilitats de l'instrument, tant en la interpretació individual com en la de conjunt.

4. Desenrotllar la precisió i els reflexos necessaris per a corregir de forma automàtica l'afinació de les notes i la qualitat del so.

5. Interpretar obres d'acord amb els objectius i continguts propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

6. Introduir-lo en la valoració de la música al llarg de la història, a través de la interpretació d'obres representatives de les distintes èpoques.

Continguts

Producció del so: cordes a l'aire, emprant tot l'arc i lesdistintes longituds d'este. Posició de l'instrument i de l'arc: control muscular. Coneixement dels colps d'arc bàsics i del vibrato com a elements d'expressió musical. Estudi de les posicions. Desenrotllament del moviment horitzontal del braç dret (cantabile) i del moviment perpendicular dels dits de la mà esquerra així com de la coordinació entre els dos moviments.

INSTRUMENTS DE PLECTRE

Objectius

L'ensenyança dels instruments de plectre, en el grau elemental, tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat d'adoptar la posició corporal adequada que facilite i afavorisca l'acció del conjunt braç-avantbraç-monyica-mans-dits de la mà esquerra sobre el diapasó i els dits de la mà dreta sobre el plectre i les cordes.

3. Intentar el perfeccionament continu de la qualitat sonora en el marc d'exigències del nivell, per mitjà del coneixement de les característiques i possibilitats de l'instrument, tant en la interpretació individual com en la de conjunt.

4. Utilitzar, sempre dins de les exigències del nivell i de les característiques de les obres, les distintes articulacions del plectre possibles en estos instruments.

5. Interpretar obres d'acord amb els continguts i objectius propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

Continguts

Coneixement del diapasó i del funcionament de la mà esquerra. Coordinació entre les dos mans. El diapasó en la bandúrria i en la mandolina: les seues característiques. Pràctica de l'afinació amb i sense aparells auxiliars. Pràctica de les distintes articulacions del plectre (directa, indirecta, alçaplectre, batut...), tenint en compte les diverses qualitats dels sons a emetre.

INSTRUMENTS DE VENT–FUSTA

Flauta travessera, oboé, clarinet, fagot i saxòfon

Objectius

L'ensenyança dels instruments de vent–fusta en el grau elemental tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat d'adoptar la posició corporal que permeta respirar amb naturalitat i que afavorisca la correcta col·locació de l'instrument i la coordinació entre les dos mans.

3. Fer possible la correcta emissió, afinació, articulació i flexibilitat del so a través del control de la respiració diafragmàtica i dels músculs que formen l'embocadura.

4. Desenrotllar la precisió i els reflexos necessaris per a corregir, de forma automàtica, l'afinació de les notes i la qualitat del so.

5. Descobrir les característiques i possibilitats sonores de l'instrument per a utilitzar-les, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com en la de conjunt.

6. Exercitar-se en el perfeccionament de la qualitat sonora i de la correcta afinació, per mitjà del control de la columna de l'aire i de l'educació de l'oïda.

7. Adquirir una emissió estable del so en l'extensió aconsellable per a cada un dels instruments, per mitjà de l'ús del vibrato i els diferents matisos, a fi d'enriquir la interpretació.

8. Interpretar obres d'acord amb els continguts i objectius propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

9. Conéixer el muntatge i la fabricació de les llengüetes i poder rebaixar-les perquè funcionen correctament (instruments de llengüeta doble).

Continguts

Exercicis de respiració amb i sense instrument (notes mantingudes controlant l'afinació, la qualitat del so i la dosificació de l'aire). Pràctica d'escales i intervals (terceres, quartes) controlant l'emissió de l'aire en diferents articulacions. Emissió del so en relació amb les diverses dinàmiques i altures. Desenrotllament de la flexibilitat en els salts, les articulacions, els trinats, etc. Pràctica de conjunt amb altres instruments per a desenrotllar l'afinació, l'ajust i la precisió rítmica.

INSTRUMENTS DE VENT–METALL

Trompa, trompeta, trombó, tuba

Objectius

L'ensenyança dels instruments de vent–metall, en el grau elemental, tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat d'adoptar la posició corporal que permeta respirar amb naturalitat i que afavorisca la correcta col·locació de l'instrument i la coordinació entre les dos mans.

3. Fer possible que l'alumne adquirisca els principis bàsics de l'emissió, l'afinació i l'articulació, per mitjà del control, la respiració i la formació de l'embocadura.

4. Desenrotllar els reflexos i mecanismes necessaris per a arribar a adquirir, de forma automàtica, la qualitat del so i l'afinació de les notes.

5. Descobrir les característiques i possibilitats sonores de l'instrument per a utilitzar-les, dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com en la de conjunt.

6. Interpretar obres d'acord amb els continguts i objectius propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

7. Demostrar una sensibilitat auditiva que permeta el control permanent de l'afinació i el perfeccionament continu de la qualitat sonora.

Continguts

Enfortiment dels músculs facials. Estudi de l'emissió del so. Principis bàsics de la digitació. Pràctica de les distintes articulacions. Treball de la dinàmica. Desenrotllament de la flexibilitat dels llavis, amb la pràctica d'intervals lligats i amb posicions fixes. Estudi de l'embocadura. Utilització d'instruments afins, que per les seues dimensions faciliten l'aprenentatge posterior de la tuba o el trombó (bombardí o trombó de pistons) o de la trompeta (cornetí i corneta de pistons).

PERCUSSIÓ

Objectius

L'ensenyança de la percussió, en el grau elemental, tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir les característiques de tots els instruments que constituïxen la família de la percussió i les seues possibilitats sonores per a utilitzar-les dins de les exigències del nivell, tant en la interpretació individual com en la col·lectiva.

3. Desenrotllar la sensibilitat auditiva i els reflexos necessaris per a corregir de forma automàtica l'afinació de les notes i la qualitat del so.

4. Desenrotllar la precisió i els reflexos necessaris per a ajustar les seues actuacions amb les dels altres instruments del conjunt.

5. Interpretar obres d'acord amb els continguts i objectius propis de cada nivell de manera que l'alumne forme el seu repertori.

Continguts

Desenrotllament de l'habilitat de cada mà i del joc coordinat de les dos. Desenrotllament de la versatilitat necessària per a tocar simultàniament o successivament distints instruments. Coneixements bàsics de la manera de producció del so en cada instrument (distints tipus de baquetes, dits, mans, etc.). Principis generals sobre els canvis de mans. Aprenentatge de les diverses modalitats d'atac. Estudi dels instruments de xicoteta percussió, amb especial insistència en tots aquells que es puguen tocar directament amb la mà (bongós, pandero, tumbadoras, etc.). Aprenentatge elemental de la caixa, el xilòfon i els tabals com a instruments bàsics per al desenrotllament rítmic, melòdic i auditiu (afinació); estudis de dificultat progressiva en estos instruments. Estudi d'obres de nivell elemental per a conjunt de percussió que reunisquen una gamma àmplia i variada d'instruments amb intercanvi sistemàtic dels diversos instruments que integren el conjunt. Desenrotllament de la pràctica de conjunt com a mitjà indispensable per a adquirir la percepció simultània de la diversitat tímbrica característica de la percussió.

PIANO

Objectius

L'ensenyança del piano, en el grau elemental, tindrà com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes les capacitats següents:

1. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l'instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell.

2. Descobrir la necessitat d'adoptar la posició adequada del cos respecte a l'instrument, de manera que possibilite i afavorisca l'acció del conjunt braç–avantbraç–mà sobre el teclat.

3. Descobrir les característiques i possibilitats sonores de l'instrument per a utilitzar-les dins de les exigències del curs.

4. Introduir-lo en la valoració de la música al llarg de la història, per mitjà de la interpretació d'obres representatives de les distintes èpoques.

5. Interpretar obres d'acord amb els objectius i continguts propis de cada nivell, de manera que l'alumne forme el seu repertori.

6. Mostrar un grau de desenrotllament tècnic que permeta abordar –sempre dins de les exigències del nivell– els distints estils d'escriptura que són possibles en un instrument de la capacitat polifònica del piano.

Continguts

Desenrotllament de la percepció interna de la pròpia relaxació, així com dels indispensables esforços musculars que requerix l'execució instrumental, tractant sempre de trobar un equilibri satisfactori entre els dos factors. Assentar les bases d'una utilització conscient del pes del braç. Desenrotllament de l'habilitat de cada mà i del joc coordinat de les dos. Planificació del treball de la tècnica, tenint en compte els següents principis generals: a) pràctica de la tècnica digital dirigida a incrementar la independència, la velocitat, la resistència i la capacitat de diversificació dinàmica, partint dels moviments de les articulacions dels dits; b) estudi dels moviments possibles a partir de les distintes articulacions del braç (monyica, colze, muscle), com ara caigudes, llançaments, desplaçaments laterals, moviments circulars i de rotació i tota la combinatòria que permet; c) percepció clara del fet que la interacció permanent d'eixos diferents tipus d'accions constituïxen la base de qualsevol tècnica pianística eficaç. Estudi dels principis generals de la digitació pianística i el seu desenrotllament en funció de la complexitat progressiva de les dificultats a resoldre. Aprenentatge de les diverses maneres d'atac i d'articulació en relació amb la dinàmica, la conducció de la frase i la densitat de la textura musical. Desenrotllament de la capacitat d'obtindre simultàniament sons de distinta intensitat entre les dos mans o entre els dits d'una mateixa mà, tractant d'aconseguir una diferenciació dinàmica que resulta indispensable en un instrument polifònic com el piano, ja es tracte de la relació melodia–acompanyament o de plantejaments contrapuntístics de major o menor complexitat.

Criteris d'avaluació: grau elemental, instrument

1. Interpretar amb fluïdesa fragments d'obres musicals a primera vista. Este criteri servirà al professor per a comprovar la capacitat de lectura i el domini de l'instrument, d'acord amb els continguts propis del nivell.

2. Interpretar fragments musicals emprant la mesura, l'afinació, l'articulació i el fraseig adequat. Este criteri d'avaluació pretén comprovar la assimilació i aplicació correctes dels esmentats principis de llenguatge musical d'acord amb el nivell corresponent.

3. Interpretar obres d'estils diferents. Amb este criteri d'avaluació es pretén detectar la maduresa interpretativa de l'alumne davant de la varietat d'obres i estils.

4. Interpretar en públic, com a solista i de memòria, fragments i obres representatives del seu nivell d'instrument. Este criteri d'avaluació tracta de comprovar la capacitat de memorització i execució de les obres, d'acord amb els objectius i continguts propis de cada curs i la motivació de l'alumne en l'estudi de la música.

5. Interpretar fragments, estudis i obres d'acord amb la visió dels continguts exposats pel professor. Este criteri d'avaluació pretén verificar la capacitat de l'alumne per a assimilar les pautes de treball que se li marquen.

6. Crear improvisacions en l'àmbit rítmic i tonal que se li assenyale. Este criteri d'avaluació intenta avaluar l'habilitat de l'estudiant per a improvisar, amb l'instrument, sobre els paràmetres rítmics i melòdics donats, amb autonomia i creativitat.

7. Actuar com a membre d'un grup i ajustar la seua actuació a la dels altres instruments Este criteri d'avaluació pretén valorar el sentit de col·laboració i interdependència entre els membres del grup.

8. Demostrar capacitat per a tocar o cantar alhora que s'adapta a les veus dels altres. Este criteri comprova la capacitat de l'alumne per a adaptar l'afinació, la precisió rítmica i dinàmica a la dels altres músics en el seu treball en comú.

9. Descobrir els trets característics de les obres escoltades en les audicions. Este criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a percebre els aspectes essencials d'una obra i relacionar-los amb els coneixements adquirits encara que no els interprete per ser nous per a ell o representar dificultats superiors a la seua capacitat.

10. Demostrar seguretat i precisió en l'ús de la terminologia adequada per a comunicar als altres juís personals sobre les obres estudiades en este nivell. Este criteri avalua l'assimilació dels termes i conceptes del llenguatge musical utilitzats en la comunicació sobre la música, tant en els aspectes docents, com en els crítics i col·loquials. Açò acreditarà el coneixement del codi del llenguatge musical.

11. Mostrar en els estudis i obres la capacitat d'aprenentatge progressiu individual. Este criteri d'avaluació pretén verificar que els alumnes són capaços d'aplicar en el seu estudi les indicacions del professor i, amb estes, desenrotllar una autonomia progressiva de treball que li permeta valorar correctament el seu rendiment.

PRINCIPIS METODOLÒGICS DEL GRAU ELEMENTAL

En la nova ordenació, l'estudi de l'instrument i el de llenguatge musical es comença i es prosseguix simultàniament, a fi que la constitució corporal i la psicomotricitat del xiquet i de la xiqueta s'adapten a les peculiaritats i al maneig dels distints instruments.

A causa d'esta circumstància i de la llarga duració de la formació musical, l'alumne es veu obligat a simultaniejar estos estudis amb els de caràcter general, és a dir, part de l'Educació Primària i de la Secundària Obligatòria en els seus cicles. Convé, per tant, que els processos dels dos tipus d'ensenyança seguisquen els mateixos principis d'activitat constructiva com a factor decisiu en la realització de l'aprenentatge, conseqüència lògica del protagonisme que l'alumne adquirix en este sistema al modificar i reelaborar els seus esquemes de coneixement. S'apunten ací alguns principis metodològics de caràcter general que el professorat procurarà adequar al procés d'ensenyança-aprenentatge del llenguatge musical i de l'instrument:

a) Adequar els continguts i la seua seqüenciació al moment i a la situació del desenrotllament evolutiu del xiquet o de la xiqueta, de manera que l'aprenentatge siga constructiu, progressiu i motivador.

b) Motivar l'alumne a l'estudi de la música a través de la seua activitat i participació en el procés, donant-li el protagonisme que li corresponga en la seua pròpia formació musical.

c) Respectar les peculiaritats dels alumnes, individualment i col·lectivament, facilitant així la convivència en el si del grup i la col·laboració, de manera que s'eviten les discriminacions de qualsevol tipus.

d) Utilitzar procediments i recursos variats que estimulen la capacitat crítica i creativa de l'alumne per mitjà de l'acceptació del diàleg i les argumentacions raonades.

e) Procurar que l'assimilació dels continguts conceptuals per part de l'alumne es complete amb l'adquisició de continguts procedimentals i actitudinals que propicien la seua autonomia en el treball tant per al moment present com per al futur.

f) Facilitar als alumnes el coneixement i l'ús del codi convencional d'expressió al mateix temps que la correcció i l'exactitud en l'ús del llenguatge, a fi que l'aprenentatge i la comunicació siguen efectius.

g) Exercitar la creativitat de l'alumne, de manera que adquirisca estratègies pròpies d'estudi i de realitzacions musicals a fi que puga superar les dificultats que se li presenten en el procés d'ensenyança-aprenentatge.

Encara que la interpretació instrumental no siga opció definitiva en el grau elemental, adquirix tota la seua importància per a l'aprofundiment en el coneixement del llenguatge musical. En la interpretació, a pesar de ser un fet profundament subjectiu, convergixen el missatge del creador de l'obra, la personal manera de transmetre-la de l'intèrpret, d'acord amb la seua sensibilitat i l'orientació de l'educador, que ha d'esforçar-se més a ajudar a resoldre dificultats i proporcionar opcions a l'intèrpret que a imposar-li criteris.

Els criteris d'avaluació han d'apuntar al tipus i grau d'aprenentatge aconseguits pels alumnes en un moment determinat, en relació amb les capacitats previstes en els objectius generals i en els específics de cada especialitat.

El nivell de consecució dels objectius no pot ser valorat mecànicament, sinó amb flexibilitat, d'acord amb les característiques del cicle educatiu en què es troba l'alumne. L'avaluació, contínua i personalitzada, complix així la seua funció informativa i formativa ja que oferix al professor indicadors del desenrotllament sobre els successius nivells d'aprenentatge dels alumnes i li aporta dades per a aclarir les seues noves estratègies didàctiques. Açò permet aplicar els mecanismes correctors a les insuficiències advertides en el procés. En este sentit, els tradicionals exàmens són també indicadors de l'evolució del procés educatiu, però no l'únic constituent de l'avaluació del progrés dels alumnes.

En conseqüència, els criteris d'avaluació abans mencionats hauran d'apuntar a:

a) La comprovació del grau de domini del llenguatge musical a través de la pràctica instrumental i del cant.

b) L'observació i verificació del desenrotllament i control de les destreses necessàries per a l'execució musical.



*********************************************



c) La valoració tècnica i estètica de la interpretació individual i col·lectiva.

d) L'estimació que manifesta de l'art en general i de la música en particular, per l'interés posat en executar-la.

e) El sentit de convivència i col·laboració entre condeixebles, demostrat a l'hora d'estudiar i d'interpretar col·lectivament.

Tot això situarà la labor d'ensenyança i aprenentatge en el marc de la formació humanística que necessita l'estudiant de música.

ANNEX II

Càrrega lectiva de les ensenyances elementals de música



* Excepte en Percussió, assignatura per a la qual les classes seran sempre col·lectives. Es constituïxen grups d'alumnes en funció de les possibilitats organitzatives del centre. El temps lectiu assignat per a cada un d'estos grups serà de dos hores setmanals, i la relació professor /alumne no ha de superar la proporció 1/5.

** Temps lectius. El nombre mínim de setmanes per curs acadèmic serà de 30.

ANNEX III

Relació numèrica professor – alumne

Llenguatge musical: 1/10

Cor: Màxim 1/30

Instrument: 1/1. Excepte en Percussió que tindrà la relació 1/5 en un temps lectiu assignat de dos hores setmanals.

Conjunt: En funció de les característiques de l'agrupació que es constituïsca. Màxim 1/30

ANNEX IV

Equivalències a efectes acadèmics de les ensenyances de grau elemental de Música del Pla d'estudis regulat per la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, amb les ensenyances elementals de Música corresponents a la Llei Orgànica 2/2006, de maig, d'Educació.