TEXTO CONSOLIDADO

 

Versió vigent: 26.11.2021 -

 

Decret 93/2001, de 22 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor en la Comunitat Valenciana. [1]

 

(DOGV núm. 4008 de 28.05.2001) Ref. 2211/2001

 

 

El Decret 23/1988, de 8 de febrer, del Govern Valencià, de mesures de protecció de menors en situació de desemparament en la Comunitat Valenciana, es va dictar després de la publicació de la Llei 21/1987, d'11 de novembre, per la qual es modifiquen determinats articles del codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil en matèria d'adopció, i va completar i desenvolupar la mencionada llei en l'àmbit de les competències assumides per la Generalitat en matèria de protecció de menors.

La necessitat d'agilitzar els procediments d'adopció de mesures tutelars, com a condició necessària per a l'eficaç protecció de la infància i la joventut, va fer necessària la promulgació del Decret 31/1991, de 18 de febrer, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 23/1988, abans mencionat.

La Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil de 1881, va suposar la resposta del legislador a les demandes de la societat i diverses institucions socials sobre la necessitat d'adequar l'ordenament jurídic a la realitat social, i va suposar la constitució d'un marc jurídic de protecció que vincula tots els poders públics, les institucions específicament relacionades amb els menors, els pares i familiars, i la societat en general.

L'evolució normativa indicada, així com la necessitat d'adequar el marc jurídic regulador de les mesures de protecció de menors en situació de risc i desemparament a la Comunitat Valenciana a la nova regulació estatal, feia necessari dictar una norma que completara i que reunira, en un sol instrument jurídic, les actuacions que ha de desenvolupar la Generalitat en aquesta matèria.

El caràcter de servei públic de l'activitat d'assistència social i de prestació de serveis socials a la població es dedueix de la mateixa Constitució, en què s'obliga els poders públics a mantindre un règim públic per a tots els ciutadans que garantisca l'assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat, servei que té especial rellevància en l'àmbit del menor, en el qual la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, i els articles 172 i següents del codi Civil, atribueixen a les entitats públiques amb competències en aquesta matèria l'exercici de les funcions de tutela i d'adopció de les mesures necessàries per a la guarda dels menors en situació de risc i desemparament. D'altra banda, l'esmentada llei orgànica, en els seus articles 2 i 11.2 a), conté un mandat clar dirigit als poders públics perquè en la seua actuació el principi rector siga sempre el de la supremacia de l'interés del menor, tant en les actuacions administratives com en les judicials.

Junt amb tot l'anterior, no es pot passar per alt que la dilatada experiència aconseguida des que la Comunitat Valenciana ha assumit les competències en matèria de protecció de menors, de conformitat amb allò que s'ha establit en el seu Estatut d'Autonomia, ha permés conéixer les necessitats i detectar les possibles millores que cal introduir en l'àmbit de la protecció de menors en situació de risc i desemparament a la Comunitat Valenciana.

Així mateix, cal destacar l'assumpció de les competències en aquesta matèria per part de la Conselleria de Benestar Social, d'acord amb el Decret 7/2000, de 22 de maig, del president de la Generalitat, pel qual s'assigna a la Presidència i a les conselleries determinades competències, així com la unificació, en un sol centre directiu, de les funcions que la normativa vigent atribueix a la Generalitat en matèria del menor i de les adopcions, d'acord amb el Decret 138/2000, de 12 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Benestar Social.

Aquestes reformes feien necessària la promulgació d'una norma reglamentària que regulara, de forma integral, les mesures de protecció que cal exercir sobre els menors en situació de risc i desemparament de la Comunitat Valenciana, els procediments de les distintes institucions de protecció de menors, de la tutela, de la guarda, de l'acolliment residencial, de l'acolliment familiar i de l'adopció nacional i internacional, així com establir les bases dels registres de famílies educadores i de sol·licituds d'adopció, i ordenar també aquells òrgans de propostes i de decisió de mesures protectores.

En virtut d'allò que s'ha exposat, d'acord amb allò que s'ha establit en l'article 38 i concordants de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià, amb l'informe previ del Consell Valencià de Benestar Social, a proposta del conseller de Benestar Social, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Govern Valencià, en la reunió del dia 22 de maig de 2001,

 

 

DECRETE

 

Article únic

S'aprova el Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor en la Comunitat Valenciana.

 

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera

En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest decret, es revisaran les situacions i mesures de protecció adoptades fins aleshores, a fi d'adequar-les a les disposicions d'aquesta norma.

 

Segona

Les dades que a l'entrada en vigor d'aquest decret consten als arxius administratius de la Generalitat, referents a les famílies educadores i a les persones sol·licitants d'adopció, es traslladaran, respectivament, al corresponent Registre de Famílies Educadores i al Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana, respectant les condicions que tingueren reconegudes, especialment l'antiguitat.

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

 

Queden derogades les següents normes:

a) L'Ordre de 20 de març de 1986, de la Conselleria de Treball i Seguretat Social, per la qual s'estableix el recurs de famílies educadores en la Comunitat Valenciana.

b) El Decret 23/1988, de 8 de febrer, del Govern Valencià, de mesures de protecció de menors en situació de desemparament en la Comunitat Valenciana.

c) El Decret 31/1991, de 18 de febrer, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 23/1988.

d) Qualsevol altra disposició d'igual o inferior rang que s'opose al que disposa aquest decret.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera

Es faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria de protecció de menors per a modificar les funcions i la composició de la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor previstes en el reglament.

 

Segona

Es faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria de protecció de menors per a dictar les normes que calga per al desenvolupament i l'execució del reglament.

 

Tercera

Aquest decret entrarà en vigor als tres mesos de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.

 

 

València, 22 de maig de 2001

 

El president de la Generalitat,

EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO

 

El conseller de Benestar Social,

RAFAEL BLASCO CASTANY

 

 

 

Reglament de Mesures de Protecció Jurídica del Menor en la Comunitat Valenciana.

 

 

TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals

 

Article 1. Competències de la Generalitat

1. Les competències que en matèria de protecció i adopció de menors té atribuïdes la Generalitat seran exercides, en els termes establits en les lleis i en aquest reglament, pel departament o per l'òrgan de l'administració autonòmica que les tinga assignades.

2. Com a expressió del principi de desconcentració, les competències en matèria de protecció i d'adopció de menors seran exercides per les direccions territorials competents.

 

Article 2. Competències de les entitats locals

1. Les entitats locals, en el marc de les competències atribuïdes per la legislació d'acció social i de protecció de menors i per les normes reguladores del règim local, seran competents per a exercir les següents funcions en matèria de protecció social de menors:

a) Prevenció de situacions de desprotecció social i desarrelament familiar.

b) Informació, orientació i assessorament als menors i a les famílies.

c) Apreciació, intervenció i aplicació de les mesures oportunes en situacions de risc.

d) Intervenció familiar.

e) Detecció i diagnòstic de situacions de desemparament i proposta de mesures protectores a l'òrgan autonòmic.

f) Seguiment de les mesures de protecció adoptades per l'òrgan autonòmic.

g) Participació en els programes d'acolliment familiar i d'adopció de menors, en les fases d'informació, captació i formació de famílies, així com en els seguiments d'acolliments i adopcions.

h) Disseny, implantació i avaluació de programes de reinserció social.

i) Altres intervencions en matèria de protecció social de menors que els siguen atribuïdes per aquesta o per altres normes.

2. Les competències de les entitats locals s'exerciran a través dels equips municipals de serveis socials o dels serveis integrals d'atenció a la família d'àmbit municipal.

3. La Generalitat prestarà la necessària cooperació tècnica i financera per a l'efectiu compliment d'aquestes funcions.

4. En tot cas, l'administració de la Generalitat exercirà funcions de coordinació sobre la gestió de les entitats locals que realitzen actuacions en matèria de protecció de menors.

 

Article 3. Col·laboració d'entitats d'integració familiar

Les entitats d'integració familiar, prèviament habilitades per l'administració de la Generalitat, podran col·laborar en l'àmbit de la protecció de menors, realitzant funcions de suport, guarda i mediació, segons les condicions que s'establisquen en la seua normativa específica.

 

Article 4. Menors objecte de protecció

1. Les mesures de protecció previstes en aquesta norma s'aplicaran als xiquets i als joves menors de divuit anys que residisquen o que es troben transitòriament al territori de la Comunitat Valenciana, en els quals concórrega alguna circumstància susceptible d'actuació protectora, llevat que en virtut de la llei que els siga aplicable hagen assolit abans la majoria d'edat.

2. Al menor estranger que es trobe en el territori de la Comunitat Valenciana en situació de risc o desemparament, se li aplicaran les mesures de protecció regulades en aquest reglament, d'acord amb allò que s'ha disposat en la legislació vigent en matèria de protecció jurídica del menor.

 

Article 5. Principis d'actuació

1. L'Administració autonòmica i, si s'escau, la local, en l'exercici de les funcions en matèria de protecció de menors, hauran d'observar els següents principis d'actuació:

a) En tota actuació primarà l'interés del menor sobre qualsevol altre interés legítim que hi poguera concórrer.

b) En tot cas hauran de respectar-se els drets reconeguts als menors en les lleis i en els tractats i convenis internacionals.

c) S'actuarà, amb caràcter prioritari, en la prevenció de possibles situacions de risc o de desprotecció en què puguen trobar-se els menors.

d) Es donarà prioritat a la intervenció en l'àmbit familiar dels menors, procurant la permanència d'aquests en aquell, llevat que no siga convenient per al seu interés.

e) En el cas que, com a últim recurs, siga necessària la separació del menor de la seua família:

- Serà prioritària la intervenció dirigida a possibilitar el retorn del menor al seu nucli familiar.

- Es procurarà que el menor s'estiga el més pròxim possible al seu entorn sociofamiliar.

- Prevaldran les mesures que no impliquen l'internament del menor, procurant que aquest romanga en un centre el mínim temps possible, llevat que convinga al seu interés.

- S'evitarà, en la mesura que siga possible, la separació de germans, procurant que es confien a una mateixa institució o persona.

f) La família del menor haurà de ser informada adequadament de cada una de les mesures de protecció que s'adopten, així com del seu cessament o modificació. Així mateix, la família del menor tindrà dret que li siga oferit un programa d'intervenció, amb el deure de complir-lo, a fi de disminuir la situació de risc o perjuí per al menor.

g) S'haurà de sentir el menor prèviament a l'adopció, modificació o cessament de mesures que afecten la seua esfera personal, familiar o social, sempre que la seua edat i condicions ho permeten.

h) Es procurarà obtindre la col·laboració del menor i de la seua família, evitant, en la mesura que siga possible, les interferències innecessàries en la seua vida.

i) El manteniment, modificació o cessament d'una mesura protectora estarà en funció dels resultats aconseguits en la intervenció. Tant la mesura de protecció adoptada com la intervenció realitzada amb la família, haurà de plasmar-se documentalment, incloent-hi el seu desenvolupament temporal.

j) Totes les actuacions realitzades es desenvoluparan successivament en les fases de detecció de la problemàtica, avaluació de la situació, disseny del projecte d'intervenció, execució del projecte i seguiment i avaluació d'aquest.

2. A fi d'assegurar l'objectivitat, imparcialitat i seguretat jurídica en l'actuació protectora, caldrà garantir el caràcter col·legiat i interdisciplinar en l'adopció de mesures.

 

Article 6. Obligacions de les administracions públiques

L'Administració autonòmica i, si s'escau, la local, en l'exercici de les funcions en matèria de protecció de menors, hauran de complir les següents obligacions:

a) Prestar una atenció immediata al menor que ho necessitara, actuant si escau al seu àmbit de competències o donant trasllat, en un altre cas a l'òrgan competent, així com posar els fets en coneixement dels seus representants legals o, quan siga necessari, del Ministeri Fiscal o dels òrgans judicials.

b) Verificar la situació denunciada i adoptar les mesures necessàries en funció d'aquella actuació.

c) Garantir la intimitat dels menors així com la dels interessats en el procediment, tenint caràcter reservat les dades i la informació obtinguda.

d) Informar als pares, tutors o guardadors sobre la situació dels menors sota la guarda o tutela de l'entitat pública, llevat que existisca una resolució judicial que ho prohibisca.

e) Promoure la participació i solidaritat dels ciutadans, així com la sensibilització social davant de situacions d'indefensió del menor.

f) Fomentar les actuacions tendents a disminuir els factors de risc, desemparament i marginació dels menors.

g) La coordinació de les actuacions amb tots els organismes i institucions públiques i privades que actuen en l'àmbit de l'atenció de menors.

 

Article 7. Mesures de protecció de menors

1. Es consideren mesures de protecció de menors aquelles actuacions encaminades a previndre o a erradicar situacions de risc i desemparament i a garantir el desenvolupament integral del menor.

2. A les administracions públiques, dins de les seues respectives competències, els escau l'adopció de les mesures de protecció de menors previstes en aquest reglament, sense perjuí de les funcions atribuïdes per les lleis al Ministeri Fiscal i als òrgans judicials.

3. Es consideren mesures de protecció de menors les següents:

a) L'ajuda o el suport familiar en situacions de risc.

b) L'assumpció de la tutela pel ministeri de la llei, amb la declaració prèvia de la situació de desemparament del menor.

c) La guarda.

d) L'acolliment familiar.

e) L'acolliment residencial.

f) L'adopció.

g) Qualssevol altres que redunden en interés del menor, ateses les seues circumstàncies personals, familiars i socials.

4. L'entitat pública competent en matèria de protecció i adopció de menors en cada àmbit provincial obrirà un expedient personal a cada menor. L'esmentat expedient serà únic en l'àmbit territorial de la província.

L'expedient haurà de contindre tots els documents, informes, resolucions administratives i judicials de qualsevol índole que afecten el menor. [2]

5. Tot menor respecte al qual la Generalitat haja adoptat una mesura de protecció jurídica disposarà d'un pla de protecció de menors elaborat per la direcció territorial competent en matèria de protecció de menors, que arreplegarà tots els elements necessaris per al desenvolupament, execució i revisió de la intervenció que es realitze amb el menor i, si és el cas, amb la seua família. [3]

 

Article 8. Deure de comunicació

1. Tota persona o entitat i, especialment, la que per la seua professió o funció detecte una situació de risc o de possible desemparament d'un menor, ho posarà en coneixement de les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors, dels equips municipals de serveis socials corresponents, o de l'autoritat més pròxima, sense perjuí de prestar-li l'auxili immediat que necessite.

2. L'Administració pública garantirà la reserva absoluta de la identitat del comunicant, en els termes que la llei establisca.

 

Article 9. Col·laboració judicial i policial

1. Si l'execució de la mesura de protecció acordada exigira l'entrada en domicili o lloc l'accés al qual requerisca el consentiment del seu titular, i no s'obtinguera aquest consentiment, se sol·licitarà al jutjat competent l'autorització judicial d'entrada, d'acord amb allò que s'ha previst en la normativa vigent.

2. Així mateix, podrà demanar-se la cooperació i assistència de les forces i cossos de seguretat en l'execució de les mesures acordades, en els termes previstos en la normativa vigent.

Les resolucions de tutela administrativa s'executaran en coordinació amb la Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana, sempre que siga requerida la seua intervenció per les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors.

 

Article 10. Deure de col·laboració

1. Totes les administracions públiques estan obligades a prestar la col·laboració necessària en la prevenció de les situacions de risc i desemparament de menors i en l'execució de les mesures de protecció previstes en aquesta norma.

2. Els responsables dels centres i serveis sanitaris i dels centres escolars, ja siguen públics o privats, tenen l'obligació de col·laborar amb els serveis socials municipals i amb el departament de l'administració autonòmica competent en matèria de protecció de menors, en la realització d'actuacions destinades a evitar o a resoldre les situacions de risc o de desemparament dels menors.

A l'efecte de les resolucions administratives dictades a l'empara d'aquesta norma, tenen caràcter executiu i seran d'obligat i d'immediat compliment.

 

Article 11. Duració i revisió de les mesures de protecció

1. Les mesures de protecció de menors han d'adoptar-se amb previsió expressa de la seua duració, sempre que la seua naturalesa ho permeta. La duració haurà de ser la mínima per a aconseguir els objectius que amb elles es persegueixen, i inicialment, i excepte causes justificades, no superarà els sis mesos, i seran revisades una vegada transcorregut el termini fixat, sense perjuí que la revisió es realitze abans com a conseqüència d'una variació de les circumstàncies.

2. El cessament, la pròrroga transcorreguts els sis mesos o el termini fixat o la modificació de la mesura revisada, quan la competència per a això escaiga a la Generalitat, es formalitzarà en una resolució administrativa de la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors, a proposta de la Comissió Tècnica competent.

 

Article 12. Cessament de les mesures de protecció

1. Amb caràcter general, les mesures de protecció establides en aquesta norma cessaran pels següents motius:

a) Majoria d'edat.

b) Emancipació.

c) Compliment del termini fixat per a la mesura i, si és procedent, de la seua pròrroga.

d) Desaparició de les circumstàncies que van motivar l'adopció de la mesura o quan l'interés del menor així ho aconselle.

e) La constitució de l'adopció per l'òrgan judicial competent.

f) Resolució judicial, en els casos en què ho preveja expressament la llei.

2. L'adopció, mitjançant resolució administrativa, d'una nova mesura de protecció implicarà, de forma automàtica i sense necessitat de declaració expressa, el cessament de l'anterior, llevat que foren compatibles atenent la seua naturalesa.

 

Article 13. Inscripció registral

Quan l'administració autonòmica detecte, en la instrucció de l'expedient de protecció, que el naixement del menor no es troba inscrit en el Registre Civil, les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors promouran l'oportú expedient d'inscripció de naixement davant del Registre Civil corresponent, d'acord amb la legislació vigent.

 

Article 14. Dret d'accés a arxius i registres

1. L'accés als registres i als documents integrants d'un expedient de protecció de menors, es regirà per allò que s'ha disposat en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Podrà ser denegat l'accés a determinats documents que formen part d'un expedient, quan la seua reserva siga necessària per a no perjudicar l'interés del menor o de terceres persones.

En qualsevol cas, l'accés a les dades referents a la intimitat i circumstàncies dels menors existents en els expedients de protecció, així com els relatius a la intimitat de les persones, estaran reservats a aquests.

2. Les persones que, prestant serveis en les administracions públiques o en les institucions col·laboradores, tinguen accés als registres i als expedients de protecció de menors, estan obligades a guardar secret de la informació que coneguen.

3. L'accés als registres creats en aquest reglament, en la mesura en què continguen dades susceptibles de tractament mitjançant operacions i procediments tècnics de caràcter automatitzat o no, se sotmetrà al que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

 

 

TÍTOL I
De la situació de risc

 

CAPÍTOL I
Del risc

 

Article 15. Concepte de situació de risc

Es considera situació de risc per al menor aquella que, per circumstàncies personals, interpersonals o de l'entorn, ocasiona un perjuí per al desenvolupament i/o al benestar personal o social d'aquest, sense que siga necessària l'assumpció de la tutela pel ministeri de la llei per a adoptar les mesures encaminades a la seua correcció.

 

Article 16. Situacions de risc

Són situacions de risc les següents:

1. La negligència en l'atenció física, psíquica o educativa del menor per part dels seus pares, tutors o guardadors, sempre que les omissions en l'atenció d'aquell siguen esporàdiques i lleus.

2. La utilització de l'abús físic o emocional, sempre que no es produïsquen episodis greus de maltractament i/o no hi haja un patró crònic de violència en la dinàmica relacional familiar.

3. Aquelles potencialment perjudicials per al desenvolupament físic, psíquic i emocional en les quals el menor té una satisfactòria i adequada relació amb algun dels membres de la família, o bé una edat i un estatus físic, cognitiu, emocional o temperamental que redueix la seua vulnerabilitat davant d'aquestes.

4. Aquelles de precarietat, dificultat d'afrontament de la realitat social, dificultats parentals i relacionals, o altres potencialment perjudicials per al menor, en què es compta amb el consentiment i la col·laboració dels pares, tutors o cuidadors per a la seua superació, i es poden abordar aquestes des dels recursos generals disponibles en la comunitat, així com amb recursos especialitzats que es puguen portar a terme amb la família sense necessitat d'assumir la tutela del menor.

5. Qualssevol altra situació que produïsca en el menor un perjuí en el seu desenvolupament físic o psíquic, però la magnitud del qual es considere inferior al derivat per a ell si n'assumira la tutela el ministeri de la llei.

 

Article 17. Competència

1. Escau a les entitats locals la competència per a apreciar i per a intervindre en situacions de risc i per a executar les mesures de suport familiar adoptades amb l'objecte de disminuir o d'erradicar els factors que les provoquen, així com realitzar el seguiment de l'evolució del menor en la família, excepte allò que s'ha disposat en el títol III d'aquest reglament per a la guarda voluntària.

2. Amb independència que l'apreciació de la situació de risc es puga concretar en un document administratiu, les entitats locals hauran d'establir els mecanismes necessaris per a determinar en tot moment quins menors residents en el municipi es troben en l'esmentada situació. [4]

3. La competència de les entitats locals davant situacions de risc s'exercirà pels equips municipals de servicis socials. [5]

4. Tot menor respecte al qual s'haja apreciat una situació de risc disposarà d'un pla d'intervenció familiar elaborat per l'equip municipal de servicis socials, que arreplegarà les actuacions necessàries per a la seua superació. [6]

 

Article 18. Principis generals

1. En les situacions de risc, l'actuació administrativa es dirigirà a procurar l'atenció de les necessitats del menor, a millorar el seu medi familiar i, específicament, dins de la voluntària col·laboració dels pares o tutors del menor, estarà orientada a aconseguir:

a) La integració i el manteniment del menor en el seu entorn familiar.

b) La disminució dels factors de dificultat social que incidisquen en la situació personal i social dels menors.

c) La promoció dels factors de protecció social dels menors amb la seua família.

d) La prevenció de situacions de desarrelament familiar.

2. Les situacions de risc seran ateses mitjançant les mesures de suport familiar previstes en el capítol II d'aquest títol.

3. Percebuda la situació de risc i establit el programa d'intervenció, els pares o tutors hauran de col·laborar activament en l'execució de les mesures de suport acordades, podent ser plasmada la dita col·laboració en document administratiu. L'agreujament o la persistència de la situació de risc per la negativa o per la manifesta falta de col·laboració dels pares o tutors, podrà donar lloc a la declaració de desemparament del menor.

 

 

CAPÍTOL II
Del suport familiar

 

Article 19. Concepte

El suport a la família és una mesura de protecció dirigida a atendre les necessitats bàsiques del menor i a millorar el seu entorn familiar, amb l'objectiu de mantindre'l en aquest entorn en unes condicions que permeten el seu desenvolupament integral.

 

Article 20. Tipologia de recursos de suport a la família

1. Les mesures de suport a la família podran ser de caràcter tècnic o econòmic.

2. S'entén per mesures de suport de caràcter tècnic les intervencions de caràcter socioeducatiu o terapèutic desenvolupades per professionals en favor del menor i de la seua família, tendents a la prevenció de situacions de desarrelament familiar. També tenen aquesta consideració els serveis prestats a la família per les diferents institucions que faciliten el desenvolupament de la vida familiar i que permeten una millor atenció als menors.

3. S'entén per mesures de suport de caràcter econòmic les prestacions o ajudes que es faciliten quan la causa determinant del risc per al desenvolupament del menor procedeix de situacions de carència o insuficiència de recursos econòmics.

4. Les prestacions econòmiques es concediran d'acord amb allò que s'ha disposat en la normativa específica reguladora d'aquest tipus d'ajudes.

 

Article 21. Règim de les mesures de suport familiar

1. En les situacions de risc s'actuarà mitjançant el suport a la família, com a recurs preventiu prioritari, mitjançant l'establiment de programes dirigits a atendre les necessitats bàsiques dels menors i a millorar el seu entorn familiar, amb l'objecte de garantir el seu dret a romandre en aquest en condicions que permeten el seu desenvolupament integral.

2. D'acord amb l'anterior, s'estableix com a mesura preceptiva en les situacions de risc, la intervenció tècnica per part del professional responsable del cas per a realitzar el seguiment en el mateix entorn familiar.

3. Amb aquesta finalitat, l'esmentada intervenció es podrà acompanyar, entre altres, de les següents mesures especials de suport:

a) Programes compensadors de caràcter socioeducatiu que afavorisquen la integració i que faciliten l'adequat exercici de les funcions parentals, així com una millora en les relacions sociofamiliars.

b) Prestacions econòmiques per a atendre les necessitats bàsiques dels menors.

c) L'assistència acompanyada del menor a centres de caràcter educatiu.

d) La intervenció de voluntaris en tasques de suport al menor i a la seua família.

e) L'ajuda a domicili.

f) L'atenció diürna en centres destinats a prestar un suport preventiu a la inadaptació social dels menors.

g) Programes formatius de garantia social dirigits a adolescents que, abandonant el sistema escolar, requerisquen una formació professional que afavorisca la seua incorporació laboral.

h) Programes d'orientació, mediació i teràpia familiar.

i) La guarda voluntària de menors, que es tramitarà i s'exercirà en la forma establida en el títol III d'aquest reglament.

 

Article 22. Competències per a la seua aplicació

1. A les entitats locals escau el desenvolupament i l'aplicació dels recursos de suport familiar previstos en aquest capítol, en el marc d'allò que s'ha disposat en la legislació vigent en matèria d'acció social, de protecció de menors i de règim local, excepte allò que s'ha disposat per a la guarda voluntària en el títol III d'aquest reglament.

2. Els serveis territorials competents de l'administració autonòmica coordinaran i recolzaran les entitats locals en el compliment d'aquestes funcions.

3. Així mateix, el suport familiar podrà prestar-se a través de les institucions col·laboradores d'integració familiar, habilitades d'acord amb allò que s'ha disposat en la normativa reguladora del règim d'autorització i de funcionament dels serveis i d'equipaments d'atenció a la infància i joventut.

 

TÍTOL II
De la situació de desemparament i tutela

 

CAPÍTOL I
De la declaració de desemparament

 

Article 23. Concepte de desemparament

Es considera situació de desemparament la que es produeix de fet a causa de l'incompliment, o de l'impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establits per les lleis per a la guarda de menors, quan aquests queden privats de la necessària assistència moral i material.

Amb el desemparament s'ocasiona un perjuí greu al desenvolupament personal o social del menor, que requereix inexcusablement l'assumpció de la tutela pel ministeri de la llei per a adoptar les mesures encaminades a la seua protecció i correcció.

 

Article 24. Situacions de desemparament [7]

1. Són situacions de desemparament les següents:

a) La negligència en l'atenció física, psíquica o educativa del menor per part dels seus pares, tutors o guardadors, quan les omissions en l'atenció del menor siguen sistemàtiques o greus.

b) La utilització, per part dels pares, tutors o guardadors, de l'abús físic o emocional envers el menor amb episodis greus de maltractament, o l'existència d'un patró crònic de violència en la dinàmica relacional amb aquell.

c) Aquelles perjudicials per al desenvolupament físic, psíquic i emocional en les quals el menor no disposa d'una satisfactòria i adequada relació amb algun familiar, o bé la seua edat, estat físic, cognitiu, emocional o temperamental limiten la seua capacitat d'autoprotecció davant d'estes.

d) Aquelles de precarietat, dificultat d'afrontament de la realitat social, dificultats parentals i relacionals, o altres potencialment perjudicials per al menor, en les quals no es compta amb el consentiment i col·laboració dels pares, tutors o guardadors per a la seua superació, i que no es poden abordar des dels recursos generals o especialitzats disponibles en la comunitat amb el menor integrat en la família.

e) Qualssevol altra situació que produïsca en el menor un perjudici greu en el seu desenvolupament físic o psíquic i que requerisca per a la seua protecció de la separació del seu nucli familiar per mitjà de l'assumpció de la tutela per ministeri de la llei.

2. No concorre situació de desemparament quan un guardador preste de fet al menor la necessària assistència moral i material.

Quan les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors tinguen coneixement de l'existència d'una guarda de fet respecte d'un menor, en què no s'aprecie situació de desemparament o qualsevol altra circumstància que justifique la intervenció de l'entitat pública en l'exercici de les seues funcions protectores, notificarà al Ministeri Fiscal l'existència de l'esmentada guarda de fet, a l'efecte del que preveu l'article 228 del Codi Civil.

Així mateix s'informarà als guardadors de fet de la seua obligació de promoure la constitució de la tutela en els termes que preveu l'article 229 del Codi Civil.

 

Article 25. Inici d'expedient de protecció

Quan les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors tinguen coneixement d'una presumpta situació de desemparament en què poguera trobar-se un menor, incoaran l'oportú expedient administratiu de protecció, d'acord amb allò que s'ha previst en aquest capítol, amb l'objecte de verificar la situació detectada o denunciada i d'adoptar, en conseqüència, les mesures necessàries per a assegurar-los l'assistència moral o material.

 

Article 26. Instrucció de l'expedient

1. La instrucció de l'expedient de protecció escaurà a les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors.

En tot cas caldrà que en l'expedient conste l'informe de l'equip municipal de serveis socials. L'esmentat informe contindrà una anàlisi completa de la situació personal del menor, de les seues circumstàncies sociofamiliars i del seu entorn immediat, així com una valoració de les actuacions realitzades i de les mesures adoptades prèviament per l'entitat local en exercici de les competències atribuïdes en el títol I d'aquest reglament.

2. Així mateix, les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors podran sol·licitar a qualsevol entitat, organisme o institució o professional, tots els informes tècnics, psicològics, socials, sanitaris o pedagògics que calga per al complet coneixement de les circumstàncies del menor i de les possibilitats d'atenció en la seua mateixa família.

3. L'expedient administratiu es completarà, quan això siga possible, amb la informació i documentació, relativa al menor o la seua família, que siga rellevant per a la seua instrucció, així com amb aquella que pogueren aportar els interessats.

 

Article 27. Participació de les persones interessades

1. Es garanteix al menor el dret a ser oït quan siga major de dotze anys o quan, sent d'edat inferior, tinguera suficient juí valorat en informes psicològics, que s'incorporaran a l'expedient.

Quan el procediment administratiu s'haja iniciat per haver tingut coneixement que el menor ha sigut objecte d'abusos sexuals o de qualsevol altre tipus de maltractament de naturalesa anàloga, les compareixences d'aquell es realitzaran en presència d'un professional qualificat i en la forma adequada l'especial situació detectada, procurant-hi en tot moment preservar la seua intimitat.

2. En els termes previstos en l'article 84 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, hauran de ser oïts els pares o tutors o els responsables de la guarda del menor, els quals podran al·legar i presentar els documents i justificacions que estimen pertinents.

3. Podran ser escoltades totes les persones que puguen aportar informació sobre la situació del menor o de la seua família o guardadors.

4. Totes les manifestacions efectuades per les persones interessades o, si no n'hi ha, les notificacions donant tràmit d'audiència cursades en legal forma, hauran de tindre constància escrita en l'expedient administratiu.

 

Article 28. Proposta de resolució

Completada la instrucció i practicat el tràmit d'audiència, es traslladarà l'expedient a la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor, que formularà una proposta de resolució motivada, expressant els fets i causes que determinen la declaració de desemparament, així com la mesura o les mesures de protecció complementàries que es proposen, el seu abast, la previsió de duració i la forma d'exercici.

 

Article 29. Resolució

1. El desemparament d'un menor es declararà mitjançant resolució motivada de la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors, en la qual s'expressaran les causes d'aquest.

En la mateixa resolució es declararà l'assumpció de la tutela i es manifestarà la forma d'exercici de la guarda.

2. Si no es dicta i notifica resolució expressa en el termini de sis mesos, s'entendrà que el procediment ha caducat, d'acord amb allò que s'ha establit en l'article 44 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. A aquest efecte, la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors dictarà resolució administrativa declarant la caducitat del procediment i ordenant l'arxiu d'actuacions.

 

Article 30. Notificació

La resolució de declaració de desemparament serà notificada en forma legal als pares, tutors o guardadors, en un termini de quaranta-vuit hores. Sempre que siga possible, en el moment de la notificació se'ls informarà, de forma presencial i de mode clar i comprensible, de les causes que van donar lloc a la intervenció de l'administració i dels possibles efectes de la decisió adoptada.

En l'exercici de tal actuació, que serà simultània a l'execució material de la resolució, l'administració de la Generalitat podrà demanar la cooperació i assistència de les forces i cossos de seguretat, d'acord amb allò que s'ha disposat en l'article 9 d'aquest reglament.

 

Article 31. Procediment d'urgència

1. De forma excepcional, en aquells supòsits en què es requerisca una ràpida intervenció de l'administració pública, sense esperar que es complete la instrucció del procediment ordinari de declaració de desemparament, en existir un perill per a la integritat física o psíquica d'un menor, les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors procediran, immediatament, mitjançant resolució motivada del seu titular, a declarar el desemparament i a assumir la tutela del menor, i a adoptar totes les mesures que calga per a assegurar la seua assistència material i moral.

Simultàniament haurà d'iniciar-se o de prosseguir-se la instrucció ordinària del procediment d'acord amb allò que s'ha disposat en els articles anteriors i retre'n compte a la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor, en la següent sessió que celebre, de la resolució adoptada amb caràcter d'urgència.

2. La resolució dictada en un procediment d'urgència serà notificada segons allò disposat en l'article 30.

3. A l'efecte de garantir la intervenció immediata de l'administració pública en cas d'urgència, la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors podrà delegar, exclusivament per a aquests supòsits, la firma de la citada resolució.

 

Article 32. Absència de causa de desemparament

Si una vegada finalitzada la instrucció de l'expedient per l'administració de la Generalitat, es considera que no existeix causa per a declarar el desemparament del menor, a proposta de la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor, la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors dictarà una resolució motivada expressant l'esmentada circumstància i ordenant l'arxiu de l'expedient, sense perjuí de la comunicació d'aquest arxiu a l'equip municipal de serveis socials, o a la persona o entitat la denúncia de la qual va donar origen a l'inici de l'expedient.

No obstant això, si es valora que el menor es troba en una situació de risc, es posarà en tot cas en coneixement del corresponent equip municipal de serveis socials perquè adopte, segons allò que s'ha disposat en el títol I d'aquest reglament, les mesures de suport familiar que considere pertinents.

 

 

CAPÍTOL II
De la tutela

 

Article 33. Tutela per ministeri de la llei

1. Declarat el desemparament d'un menor d'acord allò que s'ha regulat en el capítol I de títol II d'aquest reglament, la Generalitat assumeix pel ministeri de la llei la seua tutela, en els termes establits en l'article 172 del codi Civil.

2. Constituïda la tutela, la Generalitat, a través de les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors, exercirà les funcions de tutor segons allò que s'ha disposat en el codi Civil.

 

Article 34. Suspensió de la pàtria potestat o tutela ordinària

L'assumpció de la tutela per la Generalitat porta amb si la suspensió de la pàtria potestat o de la tutela ordinària.

No obstant això, seran vàlids els actes de contingut patrimonial que realitzen els pares o tutors en representació del menor i que siguen beneficiosos per a aquest.

 

Article 35.  Tutela ordinària [8]

En relació amb els menors declarats en situació de desemparament i sotmesos a tutela de la Generalitat, esta podrà promoure, davant l'autoritat judicial competent i conforme al procediment establit en la legislació civil, el nomenament d'un tutor, sempre que existisquen persones que, per les seues relacions amb el menor o per altres circumstàncies, puguen assumir la tutela ordinària en interés d'este.

 

Article 36. Cessament de la tutela

1. El cessament de la tutela pel ministeri de la Llei, a proposta de la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor, serà declarat mitjançant resolució administrativa de la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors, quan hi concórrega alguna de les següents causes:

a) Desaparició de les causes que van motivar la declaració de desemparament.

b) Constitució de la tutela ordinària.

c) Adopció del menor.

d) Emancipació o majoria d'edat.

e) Mort del menor.

2. Així mateix, es declararà el cessament de la tutela quan l'expedient del menor siga traslladat a una altra comunitat autònoma i aquesta l'assumisca.

3. El cessament de la tutela administrativa per majoria d'edat o emancipació no impedirà que l'òrgan competent en matèria de menors realitze programes destinats a facilitar la plena autonomia personal i la integració social i laboral de les persones que hauran estat sota l'esmentada mesura de protecció i que voluntàriament accepten el compromís de participació.

 

 

TÍTOL III
De la guarda

 

CAPÍTOL I
De l'assumpció de la guarda

 

Article 37. Assumpció de la guarda

1. La Generalitat assumirà temporalment la guarda d'un menor, com a mesura de protecció, en els supòsits següents:

a) Quan assumisca la tutela pel ministeri de la llei, a l'empara de l'article 172.1 del codi Civil.

b) Quan els titulars de la pàtria potestat o tutors així ho sol·liciten a la Generalitat, justificant no poder atendre el menor per circumstàncies greus.

c) Quan el jutge així ho dispose, en els casos en què legalment escaiga.

2. La guarda es realitzarà mitjançant l'acolliment familiar o l'acolliment residencial. L'acolliment familiar serà exercit per la persona o persones que determinen les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors. L'acolliment residencial serà exercit pel director del centre on siga acollit el menor.

3. Qualsevol variació en la forma d'exercici de la guarda haurà de ser acordada en resolució de la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors, a proposta de la Comissió Tècnica competent.

 

 

CAPÍTOL II
De la guarda voluntària

 

Article 38. Sol·licitud de guarda voluntària

1. Els pares o tutors, quan per circumstàncies greus no puguen cuidar el menor, podran sol·licitar a la Generalitat que n'assumisca la guarda durant el temps necessari.

2. La sol·licitud expressarà el temps estimat de duració de la guarda, haurà de ser subscrita pel pare i la mare que no estiguen privats de la pàtria potestat, o pel tutor, i anirà acompanyada, necessàriament, dels documents que acrediten l'existència de circumstàncies greus que justifiquen la petició de guarda.

3. La sol·licitud podrà presentar-se a les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors o a l'ajuntament del seu municipi de residència, a través de l'equip municipal de serveis socials, o bé en qualsevol de les dependències o formes previstes en l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

 

Article 39. Instrucció de l'expedient

1. La instrucció de l'expedient de sol·licitud de guarda escaurà a les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors.

En tot cas, caldrà que en l'expedient conste informe de l'equip municipal de serveis socials. Aquest informe contindrà una anàlisi completa de la situació personal del menor, de les seues circumstàncies sociofamiliars i del seu entorn immediat, així com una valoració de la sol·licitud presentada i, si és procedent, de les actuacions realitzades i de les mesures adoptades prèviament per l'entitat local en exercici de les competències atribuïdes en el títol I d'aquest reglament.

2. Així mateix, les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors podran sol·licitar a qualsevol entitat, organisme, institució o professional, tots els informes tècnics, psicològics, socials, sanitaris o pedagògics que calga per al complet coneixement de les circumstàncies del menor i de les possibilitats d'atenció en la seua família.

3. En aquest procediment es garanteix el dret del menor a ser oït quan siga major de dotze anys o quan, sent d'edat inferior, tinguera suficient juí valorat en informes psicològics, que s'incorporaran a l'expedient.

Així mateix, hauran de ser oïts els pares o tutors o els responsables de la guarda del menor, els quals podran al·legar i presentar els documents i justificacions que estimen pertinents.

També podran ser escoltades totes les persones que puguen aportar informació sobre la situació del menor o de la seua família o guardadors.

4. Completada la instrucció i practicat, quan escaiga, el tràmit d'audiència, es traslladarà l'expedient a la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor, la qual en formularà proposta de resolució.

 

Article 40. Resolució

1. La persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors, en resolució motivada, podrà acordar l'assumpció de la guarda, fixant en aquest cas la forma d'exercici d'aquesta i la seua duració, o bé podrà denegar la petició quan no existisquen raons suficients que justifiquen la seua estimació.

2. Si no es notifica resolució expressa en el termini de sis mesos, la sol·licitud d'assumpció de guarda s'entendrà desestimada.

 

Article 41. Condicions

1. Els pares o tutors d'un menor la guarda del qual haja sigut assumida per l'entitat pública, segons allò que s'ha disposat en aquest capítol, conservaran els drets de representació legal, d'administració de béns i de visites sobre el menor.

Aquestes persones seran degudament informades dels drets i de les responsabilitats que segueixen mantenint respecte als seus fills o pupils i haurà de constar de forma expressa aquesta circumstància en la resolució estimatòria de guarda o en l'acte administratiu de la seua notificació.

2. La citada guarda s'exercirà mitjançant acolliment residencial o acolliment familiar, en els termes previstos en aquest reglament.

3. En els supòsits de guarda voluntària podrà exigir-se als pares o tutors que contribuïsquen, d'acord amb la seua capacitat econòmica, al manteniment de les càrregues que es deriven de la cura i atenció del menor.

 

Article 42. Cessament de la guarda voluntària

1. La guarda assumida a instància de pares o tutors cessarà a petició d'aquests, per compliment del termini establit en la resolució estimatòria o quan hagueren desaparegut les causes que la van motivar.

Així mateix, cessarà la guarda voluntària quan siga assumida la tutela pel ministeri de la llei, en concórrer-hi causa de desemparament del menor.

2. El cessament de la guarda voluntària s'acordarà en resolució administrativa de la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors, a proposta de la Comissió Tècnica de Mesures de Protecció Jurídica del Menor.

 

 

CAPÍTOL III
De la guarda per acord judicial

 

Article 43. Guarda per acord judicial

En els supòsits en què s'acorde judicialment la guarda d'un menor, les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors procediran, amb resolució administrativa prèvia, a ingressar aquest en un centre de primer acolliment, iniciant de forma simultània la instrucció del corresponent expedient administratiu d'acord amb allò que s'ha disposat en aquest reglament, a fi d'analitzar la situació personal, social i familiar del menor i del seu entorn, a fi d'elaborar la proposta de mesura més idònia i, si és procedent, de derivació al recurs adequat, sense perjuí del que l'òrgan judicial poguera establir en la seua resolució, en aquest cas caldrà atenir-se a ella.

Les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors comunicaran a l'autoritat judicial que va acordar la guarda, les mesures de protecció adoptades respecte d'això, així com, si és procedent, el cessament de la guarda.

 

 

TÍTOL IV
De l'acolliment familiar [9]

 

(Derogat)

 

 

TÍTOL V
De l'acolliment preadoptiu i de l'adopció

 

CAPÍTOL I
De l'acolliment preadoptiu i de l'adopció

 

Article 62. Concepte

Segons estableix l'article 173 bis del Codi Civil, l'acolliment familiar preadoptiu serà formalitzat per l'entitat pública quan aquesta eleve la proposta d'adopció del menor, amb l'informe dels serveis d'atenció al menor, a l'autoritat judicial, sempre que els acollidors reunisquen els requisits necessaris per a adoptar, hagen sigut seleccionats i hagen prestat davant l'entitat pública el consentiment a l'adopció i que es trobe el menor en una situació adequada per a la seua adopció.

 

Article 63. Principis d'actuació

L'Administració pública, en l'exercici de les seues competències en matèria d'acolliment preadoptiu i adopció de menors, haurà d'observar els següents principis d'actuació:

a) La primacia de l'interés i necessitats del menor sobre els de les persones sol·licitants d'adopció.

b) L'objectivitat i transparència dels processos de valoració psicosocial dels sol·licitants d'adopció nacional i internacional.

c) L'exclusió de marges de discrecionalitat en el procés de selecció d'adoptants.

d) La promoció de les condicions necessàries per a agilitar els procediments administratius, sempre en interés del menor.

 

 

CAPÍTOL II
Del procediment de tramitació de les sol·licituds
d'adopció nacional i internacional

 

Article 64. Sol·licitants

Podrà sol·licitar l'adopció nacional i/o internacional tota persona física resident a la Comunitat Valenciana que, detentant capacitat legal per a això i complint els requisits establits en la normativa vigent, accepte ser sotmesa a un estudi sobre les seues circumstàncies personals, socials i psicològiques de forma que puga valorar-se la seua idoneïtat per a l'exercici de la pàtria potestat en la filiació adoptiva, que preste el seu consentiment a rebre la formació necessària per a poder oferir a un menor l'estabilitat, l'atenció i el respecte que permeten el seu desenvolupament integral i, si és procedent, que accepte prestar la col·laboració necessària per a realitzar els compromisos de seguiment de l'adopció internacional.

Aquelles persones que hagen sigut declarades amb anterioritat no idònies per a l'exercici de la pàtria potestat en filiació adoptiva pel Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat no podran presentar nova sol·licitud d'adopció, ja siga nacional o internacional, fins que hagen transcorregut dos anys des de la data de la resolució en què s'acorda l'esmentada no idoneïtat. [10]

 

Article 65. Sol·licitud

1. La sol·licitud d'adopció haurà de ser presentada a les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors o en qualsevol de les dependències o formes previstes en l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú.

2. A la sol·licitud s'acompanyaran els documents exigits en la norma que desenvolupe aquest reglament.

 

Article 66. Inscripció en el Registre [11]

1. Presentada la sol·licitud, s'inscriurà en el Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana, i es procedirà a la incoació de l'oportú expedient en la direcció territorial competent per raó de la residència dels sol·licitants, mitjançant un acord de la persona titular.

2. En cap cas podran tramitar-se simultàniament més de tres sol·licituds d'adopció d'un mateix sol·licitant, de les quals dos, com a màxim, podran ser d'adopció internacional. Les dos sol·licituds d'adopció internacional no podran estar dirigides a un mateix país.

L'admissió a tràmit d'una nova sol·licitud d'adopció nacional requerirà que en l'expedient tramitat en relació amb el que haguera presentat anteriorment, s'haja dictat una resolució en què s'acorde elevar proposta prèvia d'adopció a favor seu davant l'autoritat judicial competent, o s'haja posat fi al procediment per algun altre dels supòsits previstos legalment.

3. S'entendrà que dos sol·licituds corresponen a un mateix sol·licitant quan este figure com a tal en ambdós, amb independència que en alguna d'elles puga ser-ho a títol individual o conjuntament amb una altra persona.

 

Article 67. Tramitació de les sol·licituds

1. Les sol·licituds seran tramitades segons l'ordre d'inscripció en el Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana.

Sense perjuí d'això, tindran preferència absoluta en la tramitació els expedients corresponents a sol·licitants que hagen manifestat expressament la seua voluntat d'adoptar menors en situació d'especial necessitat.

2. Als efectes d'allò que s'ha establit en aquest article, es consideren menors en situació d'especial necessitat els següents:

a) Menors amb discapacitats psíquiques.

b) Menors amb discapacitats físiques.

c) Menors amb discapacitats sensorials.

d) Menors amb malalties greus.

e) Grups de germans.

f) Menors que, en funció de la seua edat o d'altres circumstàncies, tinguen dificultats per a ser adoptats.

 

Article 68. Instrucció de l'expedient

1. La instrucció de l'expedient de sol·licitud d'adopció escaurà a les direccions territorials competents en matèria d'protecció de menors.

Durant la instrucció de l'expedient es procedirà a realitzar un estudi i una valoració psicosocial dels sol·licitants d'adopció nacional o internacional, i s'impartiran sessions de formació i preparació dels futurs pares per a l'adopció.

2. La norma que desenvolupe aquest reglament establirà el contingut de l'estudi per a la valoració psicosocial dels sol·licitants d'adopció i de les sessions de formació i preparació.

 

Article 69. Tràmit d'audiència

Les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors, a la vista dels informes psicosocials de les persones sol·licitants i de tota la documentació existent en l'expedient, i abans que aquest siga elevat al Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat, posarà de manifest als interessats l'esmentat expedient, en la forma establida en l'article 84 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

 

Article 70. Decisió del Consell d'Adopció del Menors de la Generalitat i recursos en la seua contra

1. Correspon al Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat, en l'exercici de les funcions que té atribuïdes per la seua normativa específica, acordar la idoneïtat o no idoneïtat dels sol·licitants d'adopció nacional o internacional per a l'exercici de la pàtria potestat en filiació adoptiva, que tindrà una vigència de tres anys.

No obstant això, si durant el període de vigència de la declaració d'idoneïtat, la direcció territorial competent per a la instrucció de l'expedient tinguera coneixement que ha variat substancialment alguna circumstància que puga ser determinant per a l'esmentada declaració, disposarà d'ofici que es realitze una nova valoració psicosocial dels sol·licitants i, a la vista dels informes resultants, proposarà al Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat l'acord d'una nova declaració d'idoneïtat o la revocació de la declaració vigent. [12]

2. La resolució sobre la declaració d'idoneïtat o no idoneïtat dels sol·licitants, subscrita pel president del Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat, serà recurrible davant de la jurisdicció civil.

3. La decisió del Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat declarant la idoneïtat per a l'exercici de la pàtria potestat en filiació adoptiva, donarà lloc a la seua anotació en la secció corresponent del Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana.

4. Si no es notifica una resolució expressa en el termini de sis mesos, la sol·licitud s'entendrà desestimada.

 

Article 71. Arxiu de l'expedient de sol·licitud d'adopció

1. Es procedirà a l'arxiu dels expedients de sol·licitud d'adopció en els següents casos:

a) Quan els sol·licitants d'adopció no reunisquen els requisits exigits legalment.

b) Quan els sol·licitants d'adopció no presenten, a requeriment previ, tota la documentació imprescindible per a la instrucció de l'expedient.

c) Pel falsejament o l'alteració conscient de la informació que s'ha tingut en compte per a la valoració dels sol·licitants.

d) Per incompareixença o falta de col·laboració reiterada i sense causa justificada en els processos de formació, valoració o d'actualització de la sol·licitud.

e) Per renúncia o desistiment dels sol·licitants.

f) Per la declaració de no idoneïtat dels sol·licitants, una vegada s'hagen esgotat els recursos en la seua contra.

g) Quan recaiga resolució judicial per la qual es declare l'adopció i aquesta siga ferma.

h) Per mort dels sol·licitants.

i) Per no haver transcorregut dos anys des que els sol·licitants van ser declarats no idonis per a l'exercici de la pàtria potestat en filiació adoptiva. [13]

2. La resolució d'arxiu de l'expedient es notificarà als sol·licitants i donarà lloc a la seua anotació en el Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana.

3. En el supòsit regulat en la lletra f) del punt 1 d'aquest article, l'arxiu de l'expedient no donarà lloc a la pèrdua de la seua antiguitat segons l'ordre d'inscripció en el Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana.

 

 

CAPÍTOL III
Del procediment de tramitació de l'acolliment familiar preadoptiu
i de la proposta d'adopció nacional

 

Article 72. Inici del tràmit

Les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors, una vegada tinguen constància de l'existència d'un menor susceptible de ser adoptat o de ser acollit amb caràcter preadoptiu, emetran un informe proposant al Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat la persona o persones més adequades, d'entre les declarades idònies, per a l'exercici de la pàtria potestat en la filiació adoptiva, tenint sempre en compte les característiques del menor que cal adoptar.

A fi de garantir que la incorporació del menor acollit a la família es produeix en condicions adequades, no es proposaran per a l'acolliment preadoptiu les famílies en què l'esmentada incorporació coincidisca en el temps amb la d'un altre menor, ja siga per naixement, acolliment permanent o preadoptiu, o adopció, llevat que es tracte de germans biològics. S'entendran com a coincidents les incorporacions quan entre l'inici de la convivència de cada un dels menors amb la família hi haja menys d'un any. [14]

 

Article 73. Decisió del Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat

1. A la vista de la proposta realitzada, el Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat, en l'exercici de les funcions que té atribuïdes per la seua legislació específica, decidirà en interés superior del menor, sobre l'acolliment preadoptiu i/o elevar proposta d'adopció davant dels òrgans judicials.

2. En el cas que el Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat només haguera decidit l'acolliment preadoptiu del menor, abans d'acordar sobre la proposta d'adopció, requerirà els informes tècnics de seguiment en què es valore el període d'adaptació del menor i les persones acollidores.

3. Només en el cas que els informes a què es refereix el punt anterior siguen favorables, es podrà acordar elevar proposta d'adopció a favor dels acollidors davant l'òrgan judicial competent.

 

Article 74. Acceptació de l'assignació

Notificat l'acord del Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat a les persones seleccionades, els informarà del contingut de l'expedient, en particular de l'estat de salut del menor, els seus aspectes psicològics, acadèmics, pedagògics i socials, de les obligacions que contrauran com a adoptants, així com de la tramitació administrativa i judicial de l'expedient i s'estendrà un acta en què haurà de constar expressament la seua acceptació a l'assignació i el seu consentiment a l'adopció.

 

Article 75. Formalització de la mesura i seguiment [15]

1. La decisió que adopte el Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat sobre acolliment preadoptiu i/o elevar proposta d'adopció nacional, una vegada acceptada l'assignació i prestat el consentiment per a l'adopció per les persones seleccionades, es formalitzarà en resolució administrativa subscrita per la persona titular de la direcció territorial competent per raó de la residència del menor, la qual serà notificada en legal forma.

2. A fi de constatar que la integració familiar del menor es desenvolupa adequadament mentre este es troba en acolliment preadoptiu, es realitzarà, almenys amb periodicitat semestral, un informe tècnic de seguiment a instància de la direcció territorial que instruïsca l'expedient del menor. Si del contingut de l'esmentat informe es dedueix que les mesures adoptades no responen a l'interés del menor, el Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat, amb la proposta prèvia de la direcció territorial, podrà tant acordar el cessament de l'acolliment com revocar la proposta d'adopció, la qual cosa determinarà el desistiment, davant l'òrgan judicial corresponent, de les accions judicials que s'hagueren emprés en relació amb estes mesures.

 

 

CAPÍTOL IV
Del procediment de tramitació de les adopcions internacionals

 

Article 76. Principi general d'actuació

Els expedients d'adopció internacional es tramitaran observant el procediment establit en el Conveni relatiu a la Protecció del Xiquet i a la cooperació en matèria d'Adopció Internacional, fet a La Haia el 29 de maig de 1993, ratificat per l'Estat espanyol per l'Instrument de 30 de juny de 1995, així com en qualsevol altre conveni subscrit i ratificat en la matèria.

 

Article 77. Formalització de la idoneïtat

1. El president del Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat, una vegada que les persones sol·licitants hagen sigut declarades idònies, n'emetrà el corresponent certificat d'idoneïtat.

2. En el certificat d'idoneïtat necessàriament es farà referència als següents aspectes:

a) Nom i cognoms dels sol·licitants.

b) País d'origen del menor.

3. En tot cas el certificat d'idoneïtat s'expedirà, respectant els formats, els models i els criteris exigits per la legislació del país d'origen dels menors.

 

Article 78. Remissió de l'expedient al país d'origen del menor

Una vegada declarada la idoneïtat dels sol·licitants per a l'exercici de la pàtria potestat en la filiació adoptiva, es completarà l'expedient amb els requisits i documentació requerit per cada país i es remetrà aquest a l'autoritat competent en matèria d'adopció del país a què s'haja dirigit la sol·licitud d'adopció internacional, bé a través de l'entitat pública espanyola o bé d'una entitat de mediació d'adopció internacional, la intervenció de la qual s'ajustarà a les obligacions i funcions que té atribuïdes per la seua legislació específica.

 

Article 79. L'Assignació del menor

Rebuts els informes emesos per l'autoritat central del país d'origen referents a la identitat, medi social, evolució personal i familiar, història mèdica i situació d'adoptabilitat del menor i l'assignació a una persona o persones declarades idònies pel Consell d'Adopció de Menors de la Generalitat, haurà de formalitzar-se la seua acceptació o no per part de les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors, així com procedir a la seua notificació als interessats, als qui es facilitarà tota la informació disponible sobre el menor i es demanarà la seua acceptació o no a l'assignació.

L'acceptació o no de l'assignació, tant per l'administració com pels sol·licitants, es comunicarà a l'autoritat competent en matèria d'adopcions del país d'origen del menor.

A fi de garantir que la incorporació del fill adoptiu a la família es produeix en condicions adequades, la direcció territorial competent en matèria de protecció de menors no acceptarà l'assignació quan l'esmentada incorporació coincidisca en el temps amb la d'un altre menor, ja siga per naixement, acolliment permanent o preadoptiu, o adopció, llevat que es tracte de germans biològics. S'entendran com a coincidents les incorporacions en els casos en què entre l'inici de la convivència de cada un dels menors amb la família hi haja menys d'un any. [16]

 

Article 80. Obligacions de les persones adoptants i de l'autoritat central

1. Les persones adoptants hauran d'informar al departament d'adopcions de les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors de l'entrada del menor a Espanya, així com de la seua inscripció en el Registre Civil Central o, si és procedent, en el Consular.

De les dades indicades en el paràgraf anterior es deixarà constància en el Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana.

2. L'òrgan de l'administració autonòmica competent en matèria d'adopció de menors donarà compliment als compromisos de seguiments, en els casos en què siguen exigits per les autoritats competents del país d'origen del menor.

Les persones sol·licitants d'adopció internacional seran informades de la seua obligació de prestar, a l'òrgan de l'administració autonòmica competent en matèria d'adopció de menors, la col·laboració necessària per a realitzar els compromisos de seguiment

 

Article 81. Finalització i arxiu de l'expedient [17]

Una vegada duta a terme la inscripció en el registre civil corresponent en els supòsits en què no existisca seguiment de l'adopció, o una vegada finalitze l'esmentat seguiment, es donarà per conclús l'expedient, i es procedirà al seu arxiu i a l'anotació de l'esmentat arxiu en el llibre corresponent del Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana.

 

 

CAPÍTOL V
Del Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana

 

Article 82. Creació i organització

1. Es crea un únic Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana, dependent de l'òrgan de l'administració autonòmica competent en matèria d'adopció de menors.

2. El Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana constarà d'una secció per a l'adopció nacional i d'una secció per a l'adopció internacional.

3. L'estructura del Registre de Sol·licituds d'Adopció de la Comunitat Valenciana s'establirà en la norma que desenvolupe aquest reglament.

 

 

TÍTOL VI
De l'acolliment residencial

 

Article 83. Disposició General

1. L'acolliment residencial d'un menor serà acordat per les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors quan, en interés del menor, aquest siga el recurs més adequat.

L'acolliment residencial es mantindrà pel temps estrictament necessari, sense perjuí d'allò que s'ha disposat en l'article 86 per l'acolliment en un centre de primer acolliment, i serà exercida, en tot cas, pel director del centre on siga acollit el menor, sota la vigilància directa de les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors.

2. Els trasllats de centre residencial hauran d'acordar-se en resolució motivada de la persona titular de la Direcció Territorial competent en matèria de protecció de menors, a proposta de la Comissió Tècnica competent, amb l'audiència prèvia del menor si haguera complit els dotze anys o quan, sent d'edat inferior, tinguera suficient juí valorat en informes psicològics, que s'incorporaran a l'expedient.

3. La mesura d'acolliment residencial podrà ser complementada amb l'estada del menor amb persona o família durant caps de setmana i períodes vacacionales, sense que això supose el cessament de l'acolliment residencial.

 

Article 84. Contingut

1. Mitjançant l'acolliment residencial s'exerceixen les funcions inherents a la guarda i en la seua aplicació haurà de procurar-se que el menor siga acollit al centre que, sent el més adequat a les seues necessitats concretes, es trobe més pròxim al seu entorn familiar o social, a fi que la relació amb aquest no sofrisca alteracions, llevat que l'interés del menor exigisca el contrari.

Així mateix, es procurarà, de forma prioritària, facilitar al menor l'accés als sistemes ordinaris de caràcter educatiu, laboral, sanitari i a qualsevol equipament o servei públic o privat del seu entorn social o de l'entorn del centre, excepte en els casos en què les necessitats específiques de protecció del menor aconsellen l'atenció en l'interior del mateix centre.

2. A l'ingrés del menor, el centre elaborarà un programa d'intervenció individualitzat d'aquest, en funció de les seues circumstàncies personals i sociofamiliars, fixant objectius a curt termini, mitjà i llarg.

 

Article 85. Tipus de centres residencials

1. L'acolliment residencial es realitzarà en centres educatius de protecció, propis o concertats, on les normes educatives dels menors estaran marcades per les seues necessitats educatives i de protecció, d'acord amb les normes generals de funcionament.

Són centres propis aquells que formen part del patrimoni de la Generalitat, encara que la seua gestió siga encomanada a una altra entitat.

Són centres concertats aquells pertanyents a altres entitats públiques o privades, amb els quals la Generalitat haja concertat places residencials per a l'internament de menors sota la seua tutela o guarda.

2. Quant a la tipologia de centres residencials se seguirà allò que s'ha disposat en la normativa reguladora del règim d'autorització i funcionament dels serveis i equipaments d'atenció a la infància i joventut.

 

Article 86. Atenció immediata en centre de primer acolliment

1. Qualsevol menor rebrà als centres de primer acolliment, disposats a aquest efecte, una atenció immediata i transitòria de caràcter integral.

Durant la seua estada en aquests, que en tot cas no haurà de superar els quaranta-cinc dies, es realitzarà o es completarà l'anàlisi de la situació personal, social i familiar del menor i del seu entorn, a fi d'elaborar la proposta de mesura més idònia i, si és procedent, de derivació al recurs adequat.

2. Atés el deure d'atenció immediata que durant les vint-i-quatre hores del dia han de prestar aquest tipus de centres, es facultarà el seu personal per a l'adopció de les mesures de protecció que no admeten demora, materialitzant-les a través de resolució administrativa, especialment en els supòsits d'urgència previstos en l'article 31.

 

Article 87. Documents de planificació dels centres residencials [18]

1. Tots els centres residencials d'atenció a menors hauran de disposar d'una planificació pròpia a llarg i a curt termini, en els termes establits en la normativa especifica que regula l'organització i funcionament dels centres de protecció i l'acolliment residencial de menors en la Comunitat Valenciana.

2. La planificació a llarg termini es plasmarà en el document denominat Projecte Global del Centre, que estarà estructurat en dos parts:

a) Projecte Educatiu.

b) Normes de Funcionament i Convivència.

3. La planificació a curt termini es plasmarà en els documents següents:

a) Programació Anual del Centre.

b) Memòria Anual del Centre.

 

Article 87 bis. Dossier individual del menor [19]

1. Tots els centres residencials d'atenció a menors hauran de disposar, respecte de cada menor acollit, d'un dossier individual del menor que, configurat com un expedient, constarà de la documentació següent:

a) La documentació administrativa que donara cobertura procedimental al cas.

b) La fitxa d'identificació personal, que arreplegarà la informació bàsica i de filiació del menor i la seua família, o persones acostades a este.

c) La documentació de caràcter personal, escolar i d'una altra índole que li anara inherent al menor.

d) La documentació de caràcter sanitari referida a informació actualitzada relativa a malalties actives del menor, al·lèrgies i contraindicacions, si n'hi ha; medicació prescrita si és el cas; i valoració de la seua disminució si existeix.

e) El programa d'intervenció individualitzada (PII), els materials previstos per a l'elaboració del PII i els materials tècnics que se'n deriven.

2. El programa d'intervenció individualitzada es concep com una eina d'organització i planificació, singular i personalitzada, de les actuacions amb el menor durant la seua estada en el centre, en continua revisió, amb l'objectiu d'influir positivament en el desenvolupament del menor en els diferents contextos.

El programa d'intervenció individualitzada contindrà el disseny del procés educatiu del menor, en el qual es detallarà una síntesi de l'avaluació de les àrees de funcionament individual i d'adaptació al context, una justificació dels objectius que s'han d'aconseguir i les activitats i recursos per a aconseguir-ho. Els elements del programa estaran subjectes a temporalització i s'establirà un seguiment continu.

El programa d'intervenció individualitzada serà elaborat pels educadors responsables de cada grup educatiu i supervisat per l'equip educatiu. En els centres de recepció de menors, el programa d'intervenció individualitzada se centrarà en el diagnòstic i pronòstic de la situació del menor per mitjà de l'admissió i avaluació del cas i l'orientació del mateix a través de l'informe de derivació.

El programa d'intervenció individualitzada respectarà sempre el document del Pla de Protecció de Menors.

 

Article 88. Seguiment

1. La direcció del centre residencial informarà a les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors, a requeriment d'aquestes o almenys semestralment, sobre la situació personal dels menors residents, comunicant el grau de compliment del règim de visites dels seus pares i familiars, i elevant propostes motivades sobre les mesures de protecció més adequades a les seues necessitats.

2. Així mateix, hauran d'informar les esmentades direccions territorials de totes les anomalies i incidències que es produïsquen respecte als menors.

3. Igualment remetrà al Ministeri Fiscal o a l'autoritat judicial competent, a través de les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors, tots els informes que li siguen sol·licitats.

 

 

TÍTOL VII
De les comissions tècniques [20]

 

Derogat

 

 

TÍTOL VIII
De la col·laboració amb l'administració de justícia

 

Article 93. De la vigilància del Ministeri Fiscal

Les direccions territorials competents en matèria de protecció de menors, a fi de facilitar la superior vigilància de la tutela, l'acolliment o la guarda dels menors, així com la inspecció dels centres que escau al Ministeri Fiscal, hauran de:

a) Comunicar-li de forma immediata els nous ingressos de menors en centres.

b) Remetre-li còpia de totes les resolucions administratives i dels escrits de formalització relatius a la constitució, variació i cessació de tuteles, guardes i acolliments, i de la documentació relativa a aquests.

c) Retre-li compte de qualsevol novetat d'interés en les circumstàncies del menor.

d) Facilitar-li l'accés als centres i a qualsevol de les seues dependències, i la consulta dels arxius.

e) Atendre els requeriments i escrits relatius a l'exercici de les seues funcions.

 

Article 94. Coordinació amb els òrgans jurisdiccionals

Els equips tècnics, centres i serveis del departament o de l'òrgan que tinga assignades les competències en matèria de protecció de menors o dels seus serveis territorials, es coordinaran amb els òrgans jurisdiccionals per a garantir la millor eficàcia en la protecció de menors.

 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera

Els organismes públics col·laboradors en l'execució de les competències de protecció de menors, podran rebre formació específica sobre qüestions relacionades amb menors, vetlaran pel compliment d'allò que s'ha previst en la legislació vigent en matèria de protecció de menors, i col·laboraran en l'execució dels actes que l'administració de la Generalitat dicte en la seua aplicació.

 

Segona

A l'efecte de la seua tramitació, quan els guardadors de fet del menor presenten sol·licitud de guarda voluntària, s'hi aplicarà el procediment regulat en el capítol II del títol III d'aquest reglament, sempre que s'acredite que no escau adoptar una altra mesura de protecció.

 

Tercera

Les resolucions que es dicten en matèria de protecció de menors seran recurribles davant de l'ordre jurisdiccional civil.

 

Quarta [21]

El procediment regulat en el capítol III del títol V del present reglament s'aplicarà en la tramitació de l'acolliment preadoptiu i de la proposta d'adopció de tot menor que es trobe sota la tutela d'una entitat pública espanyola, amb independència de la seua nacionalitat, i es considerarà que les sol·licituds d'adopció nacional es formulen per a l'adopció d'un menor que es trobe en esta circumstància i no exclusivament per a l'adopció de menors de nacionalitat espanyola.