Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

Versió vigent: 01.01.2024 -

Llei 10/2005, de 9 de desembre, de la Generalitat, d'Assistència Jurídica a la Generalitat.

 

(DOGV núm. 5152 de 12.12.2005)

 

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:

 

 

PREÀMBUL

 

1

 

L'administració ha d'actuar sempre conforme a la llei i al dret, sent els tribunals garants de la legalitat de l'actuació de l'administració. Així ho proclamen els articles 1.1, 9.1, 103.1 i 106.1 de la nostra Constitució. 

Precisament per això, cal que la Generalitat compte amb una assistència jurídica que coadjuve al fet que la seua activitat sencera se subjecte efectivament a l'ordenament jurídic, i que estiga en condicions de fer-ne valdre davant els diferents òrgans jurisdiccionals la legalitat de l'actuació, els seus drets i interessos, que són sempre vicaris, és a dir, drets i interessos de tots els valencians. 

Esta llei no té més objectiu que aconseguir que la Generalitat dispose dels mitjans institucionals, organitzatius i personals idonis per assegurar el respecte a la llei i al dret en la seua activitat sencera, sabent defendre esta actuació davant els tribunals quan siga qüestionada pels ciutadans, la qual cosa és especialment important ateses les competències de la Generalitat, l'extensió del seu àmbit d'actuació i la consciència cada vegada major dels ciutadans de la realitat de l'estat de dret i dels mitjans amb què este compta per a corregir les actuacions de l'administració contràries a l'ordenament jurídic, cosa que ha suposat un volum de litigiositat en les dues últimes dècades sense precedents en la història d'Espanya.

 

2

 

El capítol I de la llei, sota la rúbrica "Disposicions generals", conté la regulació de l'estructura orgànica de l'assistència jurídica a la Generalitat. 

La llei concep l'assistència jurídica com la doble funció d'assessorar en dret l'administració i representar-la i defendre-la davant els òrgans jurisdiccionals competents, conforme a les previsions de l'article 551 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial. A més, esta assistència té vocació de ser integral, de referir-se a la Generalitat sencera, incloent-hi també les entitats de dret públic, societats i fundacions vinculades o que en depenen d'ella, a què es refereixen els apartats 2 i 3 de l'article 5 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de La Generalitat, aprovat pel Decret Legislatiu de 26 de juny, del Consell de La Generalitat. 

Seguint la tradició juridicoadministrativa espanyola, que ja és secular i ha estat recentment renovada en l'estat autonòmic, i que tan bons fruits ha donat en este camp, l'assistència jurídica a la Generalitat s'encomana a un cos de funcionaris formats i especialitzats a assessorar en dret i representar i defendre l'administració. En açò, la llei no se separa ni de l'experiència estatal, ni de l'opció organitzativa adoptada per la majoria de les comunitats autònomes (Andalusia, Comunitat de Madrid, Catalunya, Castella-la Manxa, Castella i Lleó...). 

Tant per denominar l'òrgan com el cos de funcionaris, la llei opta per utilitzar les expressions "advocacia" i "advocats", ja que l'objecte propi de l'advocacia, l'exercici de la qual constitueix la professió dels advocats, és precisament assistir jurídicament, donar consell i assessorament jurídic a qui ho requereix i representar i defendre els ciutadans davant els tribunals. 

L'Advocacia de la Generalitat és, a més, general, en el sentit que engloba la totalitat de l'assistència jurídica a la Generalitat, siga quina en siga la matèria jurídica sobre la qual versarà l'assistència i l'òrgan concret que la requerisca. Este caràcter general es reforça, a més, per mitjà de l'adscripció de l'advocacia de la Generalitat a la Presidència de la Generalitat.

 

3

 

La llei col·loca davant l'Advocacia General de la Generalitat, l'advocat general de la Generalitat, que haurà de ser nomenat entre juristes de prestigi i experiència reconeguda en l'àmbit del dret públic valencià, amb una experiència d'almenys 15 anys. 

A més, i com a funció essencial, a l'advocat general de la Generalitat correspon garantir un altre dels eixos inspiradors de la llei, el principi d'unitat d'actuació, criteri i doctrina dels advocats de la Generalitat. 

L'advocat general de la Generalitat és, a més, el primer advocat de la Generalitat, i, com a tal, pot no només impartir les instruccions que estime necessàries als altres advocats de la Generalitat, sinó també assumir personalment qualsevol actuació que se'ls encomane, per a la qual cosa gaudeix, mentre deté el càrrec, de la condició d'advocat de la Generalitat. 

Destacar, finalment, que l'advocat general de la Generalitat pot estar auxiliat per un director general de l'Advocacia General de la Generalitat, el nomenament del qual és potestatiu per al Consell de la Generalitat, i que el càrrec pot ser atribuït pel Consell de la Generalitat al titular d'un altre òrgan superior de la Presidència de la Generalitat.

 

4

 

Element essencial de la llei és la creació del Cos d'Advocats de la Generalitat, creació que va ser vivament recomanada pel dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana 432/2003, de 31 de juliol, les directrius del qual té presents la llei. 

L'ingrés en el Cos d'Advocats de la Generalitat es produirà exclusivament per mitjà d'oposició lliure entre llicenciats en dret, oposició que serà enjudiciada per un òrgan col·legiat compost per juristes de diferent especialització i que combinarà exercicis teòrics i pràctics, sobre la base d'un temari que garantisca una profunda formació d'advocat generalista, ja que seran molt variats els assumptes jurídics als quals hauran d'enfrontar-se els futurs advocats de la Generalitat. 

Els funcionaris d'este cos monopolitzen l'assistència jurídica a la Generalitat i a les entitats de dret públic dependents o vinculades a ella, la qual, atès que implica l'exercici de funcions públiques, això és, de l'auctoritas inherent als poders públics, només podrà ser encomanada amb caràcter excepcional o auxiliar a particulars aliens a l'administració, no subjectes per tant a l'estatut especial dels funcionaris públics. 

Es tracta, per tant, d'un cos de funcionaris que busca una excel·lència especial en la seua preparació, excel·lència que s'hauria de mantindre al llarg de tota la carrera funcionarial, per a la qual cosa és essencial que els funcionaris d'este cos compten amb unes condicions que n'aconseguisquen la fidelització i estímul en l'exercici de les seues funcions. A esta finalitat tendeixen algunes de les previsions de la llei, com l'establiment d'un complement de destinació mínim per als llocs de treball reservats a advocats de la Generalitat. 

No obstant això, la llei tracta d'aprofitar el cabal d'experiència acumulat en el Gabinet Jurídic de la Generalitat durant els darrers vint anys, per a la qual cosa preveu una via d'ingrés específica a través d'un curs selectiu per als lletrats actuals que compten amb un mínim d'experiència de dos anys. D'esta via es podran beneficiar també aquells funcionaris que exercisquen amb caràcter exclusiu funcions idèntiques a les dels lletrats del Gabinet Jurídic de la Generalitat en entitats de dret públic vinculades o que en depenen. Dins d'estes entitats, naturalment, no s'inclouen les institucions de la Generalitat, com el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana o el Síndic de Greuges, a causa de l'especial naturalesa i estatut jurídic d'estes institucions, l'assessorament en dret de les quals no correspon actualment al Gabinet Jurídic de la Generalitat ni correspondrà en el futur a l'Advocacia General de la Generalitat. 

Així mateix, i a fi d'afavorir la creació efectiva del Cos d'Advocats de la Generalitat, es preveu que els funcionaris que estiguen prestant servicis en l'actual Gabinet Jurídic de la Generalitat i que no hagen pogut ingressar en el Cos d'Advocats de la Generalitat per esta via, puguen estar exempts de realitzar les proves de caràcter pràctic en les dos primeres convocatòries d'oposicions d'ingrés a tal cos. 

En paral·lel al reforçament de la formació pràctica pròpia d'estes mesures, la llei preveu també que les persones que hagen demostrat una sòlida formació teòrica per mitjà de la recent superació de les proves teòriques d'ingrés en cossos de funcionaris de caire semblant al d'advocats de la Generalitat, puguen estar exemptes de realitzar les proves de caràcter teòric en les dos primeres convocatòries d'oposicions d'ingrés a tal cos. 

La combinació d'estes mesures, que asseguren una formació específica per a l'exercici de l'advocacia, bé en el seu vessant pràctic, bé en el seu vessant teòric, permetrà cobrir una bona part dels llocs de treball reservats a advocats de la Generalitat al poc de temps de l'entrada en vigor de la llei, i ocuparan provisionalment les places que hagen de proveir-se en el futur per mitjà de funcionaris ingressats per oposició els actuals funcionaris del Gabinet Jurídic de la Generalitat, amb caràcter voluntari i seguint un ordre preestablert en la pròpia llei. 

Per a l'aplicació d'estes mesures especials, la llei té en compte la data d'entrada en vigor del Decret 27/2001, de 30 de gener, del Consell de la Generalitat, d'organització i règim de funcionament dels servicis jurídics de la Generalitat (açò és, l'1 de febrer de 2001), per ser esta la norma que va suposar la primera unificació general de l'assistència jurídica a la Generalitat. 

Finalment, la llei es preocupa que els funcionaris que estiguen prestant servicis a l'entrada en vigor de la llei en el Gabinet Jurídic de la Generalitat i que no ingressen en el cos, voluntàriament o per no haver superat el curs selectiu, continuen mantenint en l'essencial les seues condicions professionals actuals.

 

5

 

La llei regula també l'assistència jurídica externa, és a dir, la que es presta, no per l'Advocacia General de la Generalitat, sinó per persones o entitats alienes a ella, a fi de garantir una millor coordinació per l'advocat general de la Generalitat de l'assistència jurídica a l'administració de la Generalitat, les entitats de dret públic vinculades o que en depenen d'ella i les seues societats i fundacions, a què es refereixen l'apartat 1 de l'article 5 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, aprovat pel Decret Legislatiu de 26 de juny, del Consell de La Generalitat. 

Així, en primer lloc, s'incideix que tan sols amb caràcter excepcional podrà encomanar-se la representació i defensa en juí de l'administració de la Generalitat a persones que no siguen funcionaris del cos d'advocats de la Generalitat, siguen altres empleats públics, siguen professionals aliens a l'administració. 

A més, es regula un mecanisme d'habilitació per a l'exercici de funcions pròpies dels advocats de la Generalitat a funcionaris específics o, excepcionalment, altres persones, la qual cosa pot ser útil en supòsits concrets de gran especialització com els procediments en matèria de menors o altres d'anàlegs. 

D'altra banda, es preveu l'extensió convencional de l'assistència jurídica dels advocats de la Generalitat a les seues societats i fundacions, les quals d'esta manera precisaran d'una menor externalització dels servicis. 

Finalment, es regula l'externalització de l'assistència jurídica per l'administració de la Generalitat i les entitats de dret públic vinculades o que en depenen a què es refereix l'apartat 1 de l'article 5 del Text refós de la Llei d'Hisenda Pública de La Generalitat, aprovada per Decret Legislatiu de 26 de juny, del Consell de La Generalitat (ja funcionen amb subjecció al dret públic, ja al dret privat), preveient-se que esta se sotmeta a dos informes de l'advocat general de la Generalitat, a saber: 

1. Un, de caràcter preceptiu i vinculant, a fi que per part de l'advocat general de la Generalitat es puga valorar la necessitat o conveniència d'externalitzar la prestació d'assistència jurídica així com l'objecte i el seu règim de prestació. 

2. Un altre, de caràcter preceptiu però no vinculant, a fi que l'advocat general de la Generalitat puga emetre el seu parer sobre els possibles prestadors de l'assistència jurídica. 

Quant a les societats i fundacions de la Generalitat, i donada la seua personalitat juridicoprivada i el seu especial règim de contractació, es preveu un únic informe, a fi que la societat o fundació corresponent puga conéixer l'opinió de l'advocat general de la Generalitat abans d'encomanar o contractar els diferents tipus d'assistència jurídica que puguen resultar necessaris, incloent també l'assistència jurídica prestada pel propi personal laboral de la societat o fundació. 

A més, la llei estén la funció directora i coordinadora de l'advocat general de la Generalitat a l'assistència jurídica externa. 

Finalment, i donat el caràcter general de l'Advocacia General de la Generalitat, que ho és no sols dels òrgans que formen part de l'estructura departamental de l'administració de la Generalitat, sinó també de les entitats de dret públic vinculades o que en depenen, a què es refereix l'apartat 1 de l'article 5 del Text refós de la Llei d'Hisenda Pública de La Generalitat, aprovada per Decret Legislatiu de 26 de juny, del Consell de la Generalitat, es preveu que les persones que estiguen prestant servicis jurídics en les dites entitats en règim de dret laboral continuen fent-ho fins a l'extinció del vincle laboral, de manera que una vegada extingides les funcions que se'ls han encomanat, passaran a ser prestades per l'Advocacia General de la Generalitat. 

 

6

 

Els capítols II i III de la llei regulen l'exercici de les funcions consultiva i contenciosa, respectivament. 

De la primera, cal destacar que la llei adopta un criteri restrictiu, sobre què s'entén per funció consultiva, la qual consisteix a assessorar en dret, però no a suplir per mitjà d'activitats que van més enllà de l'assessorament, la tasca dels altres òrgans administratius, delimitant clarament les funcions pròpies d'un advocat de la Generalitat de les característiques dels òrgans gestors. 

Així mateix, per mor del principi d'eficàcia administrativa i el seu caràcter d'òrgan suprem consultiu del Consell de la Generalitat i de l'administració de la Generalitat, la llei intenta evitar la duplicitat d'informes de l'Advocacia General de la Generalitat i del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. Això no impedeix, per descomptat, que l'Advocacia General de la Generalitat puga col·laborar amb els òrgans proponents dels corresponents textos normatius en la seua redacció. 

Quant al contingut de la funció contenciosa, cal destacar l'extensió de la posició processal dels advocats de l'Estat als de la Generalitat, la regulació específica de la disposició de l'acció processal (que no correspon als òrgans de l'Advocacia General de la Generalitat, excepte els casos de delegació) i la regulació de la defensa d'autoritats i empleats públics pels advocats de la Generalitat, la qual, com a novetat, es pot produir tant quan el defensat siga part passiva en el procediment (supòsit més freqüent), com quan en siga part activa, tenint en compte la llei, a més, la possible existència d'assegurances que cobrisquen la defensa jurídica (esteses en sectors com el sanitari o el docent). 

A més, és convenient ressaltar la novetat que introdueix la llei en permetre que, en la defensa de particulars, hi puga col·laborar l'Advocacia General de la Generalitat o ser sufragada a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, si així ho acorda el Consell de la Generalitat quan l'interés general dels valencians ho faça aconsellable. 

No obstant, la llei limita la discrecionalitat del Consell de la Generalitat fixant criteris per a determinar quan és possible prestar esta col·laboració i determinant-ne el contingut concret, partint sempre d'un principi de ple respecte de la llibertat dels particulars i de la independència dels professionals encarregats de la seua defensa.

 

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 1. Objecte de la llei

1. Esta llei té per objecte regular l'assistència jurídica a La Generalitat i també a les entitats de dret públic, societats i fundacions vinculades o que en depenen, a les quals es refereixen els apartats 2 i 3 de l'article 5 del text refós de la Llei d'Hisenda pública de La Generalitat, aprovat per decret legislatiu de 26 de juny, del Consell de La Generalitat.

2. Als efectes d'esta llei, s'entén per assistència jurídica l'assessorament en dret i la representació i la defensa en judici, en els termes establerts en els capítols II i III, tot això sense perjudici de les competències per la legislació als sotssecretaris.

3. Esta llei no s'aplicarà a l'assessorament en dret de les Corts Valencianes, de la Sindicatura de Comptes, del Síndic de Greuges i del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, que estarà encomanat als seus propis òrgans, d'acord amb la seua normativa específica. 

Així mateix, esta llei tampoc s'aplicarà a la representació i defensa en juí de les Corts Valencianes, de la Sindicatura de Comptes i del Síndic de Greuges, la qual correspondrà als lletrats de les Corts Valencianes, llevat que els seus òrgans de govern l'encomanen a l'Advocacia General de la Generalitat per a algun procés concret o classe determinada d'estos. 

La representació de les Corts Valencianes en els recursos d'inconstitucionalitat correspondrà al seu membre o comissionat que designen, conforme a la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional.

 

Article 2. Advocacia General de la Generalitat

1. Correspon a l'Advocacia General de la Generalitat, davall la superior direcció de l'advocat general de la Generalitat, la prestació de l'assistència jurídica regulada en esta llei. 

En compliment de les seues funcions d'assessorament en dret i representació i defensa en juí, l'Advocacia General de la Generalitat gaudeix d'independència funcional amb relació al contingut dels seus informes en dret i actuacions judicials, que estaran sempre subjectes a criteris jurídics objectius.

2. L'advocat general de la Generalitat és l'òrgan superior de direcció de l'Advocacia General de la Generalitat, i serà nomenat i separat pel Consell de la Generalitat, a proposta del president de la Generalitat, entre juristes de reconegut prestigi, i tindrà el rang que s'establisca en el decret de nomenament. Durant l'exercici del seu càrrec estarà habilitat per exercir les funcions d'advocat de la Generalitat. 

Per mitjà de decret del Consell de la Generalitat, el càrrec d'advocat general de la Generalitat podrà ser atribuït al titular d'un altre òrgan superior de la Presidència de la Generalitat.

3. Són funcions de l'advocat general de la Generalitat, a més de les assenyalades en la resta de l'articulat d'esta llei, les següents: 

a) Exercir la direcció, iniciativa i inspecció de totes les unitats de l'Advocacia General de la Generalitat. 

b) Garantir la realització efectiva dels principis d'unitat d'actuació, criteri i doctrina i de coordinació de l'Advocacia General de La Generalitat Valenciana, a l'efecte de la qual podrà dictar les instruccions oportunes i assumir personalment qualsevol actuació, consultiva o contenciosa encarregada a un advocat de La Generalitat Valenciana. 

c) Elaborar la memòria anual de l'Advocacia General de La Generalitat que serà tramesa al Consell i a Les Corts dins dels sis primers mesos de cada any. Esta memòria inclourà, en tot cas, informació sobre l'assistència jurídica externa a La Generalitat, amb indicació del cost de cada assumpte pel qual se sol·licita i les raons que van motivar-ne l'externalització.

4. El Consell de la Generalitat, a proposta del president de la Generalitat, podrà nomenar un director general de l'Advocacia General de la Generalitat entre advocats de la Generalitat amb, almenys, cinc anys d'antiguitat. 

Al director general correspondrà l'administració ordinària dels assumptes de l'Advocacia General de la Generalitat i la seua direcció ordinària, assistint d'una manera personal i directa l'advocat general de la Generalitat i exercint aquelles funcions que li siguen encomanades o delegades per este.

5. Tots els ingressos per costes i convenis previstos en l'article 7.2 d'aquesta llei s'inclouran com a ingressos d'hisenda de La Generalitat Valenciana i se'ls donarà la destinació que s'establisca reglamentàriament.

 

Article 3. Cos d'Advocats de la Generalitat

1. Es crea el Cos d'Advocats de la Generalitat, corresponent al grup A de titulació, al qual s'ingressa pel sistema d'oposició lliure entre llicenciats en dret. 

El Cos d'Advocats de la Generalitat s'adscriu a l'Advocacia General de la Generalitat.

2. Correspon als advocats de la Generalitat l'exercici de les funcions d'assessorament, representació i defensa a què es refereix l'article 1 d'esta llei, en els termes establits en els capítols II i III. Els llocs de treball que tinguen com a objecte l'exercici d'estes funcions es classificaran com a llocs d'administració especial, als efectes de l'article 16.3 i 10 del text refós de la Llei de Funció Pública Valenciana, aprovat per Decret Legislatiu de 24 d'octubre de 1995, del Consell de la Generalitat, i la seua provisió i exercici efectiu correspondrà, exclusivament, a funcionaris del Cos d'Advocats de la Generalitat.

3. El règim retributiu dels funcionaris del Cos d'Advocats de la Generalitat s'ajustarà al que estableix l'article 55 del text refós de la Llei de Funció Pública Valenciana, aprovat per Decret Legislatiu de 24 d'octubre de 1995, del Consell de la Generalitat, sent el complement de destinació mínim dels llocs de treball reservats a funcionaris del Cos d'Advocats de la Generalitat el corresponent al nivell 26 i establint directament la relació de llocs de treball de l'Advocacia General de la Generalitat el complement específic de tals llocs, en atenció a la seua especial responsabilitat i dificultat tècnica. [1]

4. Les proves selectives d'ingrés en el Cos d'Advocats de la Generalitat hauran de basar-se en un temari que exigirà profunds coneixements en totes les branques del dret, amb especial èmfasi en les matèries de dret civil, dret processal, dret constitucional i autonòmic i dret administratiu, i combinaran de forma equilibrada els exercicis teòrics i pràctics, havent de ser avaluades d'acord amb els principis d'igualtat, objectivitat, mèrit i capacitat. 

Les bases de les convocatòries de proves selectives d'ingrés al Cos d'Advocats de la Generalitat podran preveure que aquelles persones que hagueren superat en la convocatòria immediatament anterior proves iguals a les previstes en les pròpies bases, queden exemptes de la necessitat tornar a superar-les. Esta exempció podrà condicionar-se a l'obtenció d'una qualificació mínima, i haurà d'estar prevista expressament en ambdues convocatòries. 

En totes les convocatòries es reservaran un 20% de les places per als funcionaris de carrera de la Generalitat, del grup A, llicenciats en dret.

5. L'òrgan de selecció que avaluarà tals proves estarà integrat, exclusivament, pels següents set membres, nomenats pel titular de la Conselleria competent en la matèria: 

a) ^[2] L'advocat o advocada de la Generalitat que propose l'advocat o l'advocada general, que el presidirà. 

b) Un catedràtic o un professor titular d'universitat de disciplines jurídiques d'universitats públiques de la Comunitat Valenciana, proposat pel rector de la universitat a què corresponga per orde d'antiguitat.

c) Un registrador de la Propietat, un notari o un advocat col·legiat amb, almenys, quinze anys d'antiguitat, proposat pel degà autonòmic de la Comunitat Valenciana del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d'Espanya, el degà del Col·legi Notarial de València o el president del Consell General de Col·legis d'Advocats de la Comunitat Valenciana. 

d) Un magistrat, proposat pel president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. 

e) Un representant del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, proposat pel seu president. 

f) Dos advocats de la Generalitat o un advocat de la Generalitat i un advocat de l'Estat, i hi actuarà de secretari un dels advocats de la Generalitat, proposats per l'advocat general de la Generalitat o per l'advocat general de l'Estat.

6. ^[3] El règim d'incompatibilitats dels advocats de la Generalitat serà l'establit amb caràcter general per al personal al servici de l'administració del Consell.

No obstant això, en tot cas, l'exercici del lloc d'advocat de la Generalitat serà per complet incompatible amb l'exercici de l'advocacia en defensa d'interessos privats o públics davant de la Generalitat, o en assumptes que siga com siga es relacionen amb les competències del departament, servici, organisme o unitat en què es presten els servicis.

7. En l'exercici de les seues funcions, els advocats de la Generalitat estaran subjectes, a més de l'estatut dels funcionaris públics, a les normes deontològiques professionals dels advocats.

 

Article 3 bis. Personal lletrat habilitat [4]

1. En els termes que s'establisquen reglamentàriament, quan les necessitats del servei ho requerisquen, la persona titular de l'Advocacia General de la Generalitat podrà habilitar personal funcionari de l'Administració de la Generalitat, del grup A1 de titulació, que posseïsca la titulació exigida per a ingressar en el cos de l'Advocacia de la Generalitat, a l'efecte que puguen realitzar determinades actuacions en substitució d'aquests tant en l'exercici de la funció consultiva com en la contenciosa que els correspon. En qualsevol cas, les persones lletrades habilitades actuaran sota la direcció i la coordinació de l'advocat o de l'advocada general de la Generalitat.

L'habilitació prevista en el paràgraf anterior ho serà tan sols per a actuacions o classes d'actuacions les mateixes concretes i determinades, relacionades amb les funcions ordinàries de les persones habilitades, i tindrà caràcter temporal.

Aquest personal continuarà percebent les retribucions corresponents al lloc de treball que ocupa. No obstant això, quan l'habilitació exigisca la dedicació exclusiva durant tota la seua jornada laboral per a realitzar les funcions esmentades i les retribucions del seu lloc de treball foren de nivell inferior, el personal habilitat tindrà dret a percebre les retribucions assignades als llocs de treball de nivell mínim reservats al cos de l'Advocacia de la Generalitat, per mitjà de l'abonament de les corresponents diferències retributives. [5]

2. L'habilitació pot ser revocada en qualsevol moment per la persona titular de l'Advocacia General de la Generalitat.

3. En tot cas, les persones lletrades habilitades han de gaudir del règim de representació i defensa en judici que, per llei, correspon a l'Advocacia General de la Generalitat, i han d'actuar en judici sota l'expressa denominació de «lletrats habilitats de l'Advocacia General de la Generalitat”.

 

Article 4. Assistència jurídica externa [6]

1. Tots els contractes o convenis que haja de subscriure l'Administració de la Generalitat i les entitats de dret públic vinculades o que en depenen, siga quina siga la seua classe o quantia o les característiques del contractista, que tinguen com a objecte la prestació serveis de representació i defensa en judici, assessorament en dret, consell jurídic i qualsevol altre tipus d'assistència jurídica, inclosa l'elaboració d'esborranys d'avantprojectes o projectes de normes i disposicions i l'emissió d'informes i dictàmens de juristes independents i de prestigi, requeriran un informe favorable de la persona titular de l'Advocacia General de la Generalitat.

L'absència d'aquest informe previ determinarà la nul·litat de ple dret de l'acte d'adjudicació del contracte, i, en els termes de l'article 36. 2 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, es podrà exigir a l'autoritat o funcionari que haja adjudicat el contracte les possibles indemnitzacions que puguen abonar-se com a conseqüència de la declaració de nul·litat del contracte.

Així mateix, el contractista exigirà, amb caràcter previ a la subscripció del contracte, l'acreditació de l'autorització de l'Advocacia per part de l'Administració o entitat que adjudique el contracte, i en cas que no siga acreditada, quedarà exempt de l'obligació de subscriure el contracte.

2. Aquest informe serà sol·licitat:

a) En els contractes administratius, amb anterioritat a l'aprovació de l'expedient a què es refereix l'article 110 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat per Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

b) En els convenis administratius, abans de l'aprovació o autorització d'aquests per l'òrgan competent.

3. Les societats mercantils i fundacions de la Generalitat, a què es refereixen el capítol II del títol IX de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, hauran de sol·licitar informe de la persona titular de l'Advocacia General de la Generalitat abans de contractar, encomanar o encarregar la prestació d'assistència jurídica, tant amb caràcter permanent com amb caràcter puntual, incloent-hi els serveis de secretaria i assessoria lletrada dels seus òrgans d'administració.

4. La contractació laboral de caràcter indefinit o de caràcter temporal superior a un any en les societats i fundacions de la Generalitat, a què es refereixen el capítol II del títol IX de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, quan aquesta tinga com a objecte la prestació d'assistència jurídica, requerirà informe de la persona titular de l'Advocacia General Generalitat amb caràcter previ a la formalització del contracte.

5. Els informes a què es refereixen els apartats anteriors hauran d'emetre's en el termini de quinze dies. Si no s'emet dins del termini esmentat, es considerarà que s'ha emés favorable i podran prosseguir les actuacions.

6. En la prestació d'assistència jurídica, els contractistes, juristes, advocats i la resta de professionals a qui se'ls haja encomanat o amb els quals s'haja contractat o convingut, quedaran subjectes a la coordinació de la persona titular de l'Advocacia General de la Generalitat, a qui hauran d'informar de la seua actuació en els termes que aquest establisca, sense perjudici de la seua autonomia i independència professional.

 

 

CAPÍTOL II
Funció consultiva

 

Article 5. Assessorament en dret

1. ^[7] Correspon als advocats de la Generalitat integrats en l'Advocacia General de la Generalitat l'assessorament en dret al president de la Generalitat, al Consell de la Generalitat i a l'administració que en depenga, així com a les entitats autònomes i de dret públic vinculades o dependents d'aquella, sense perjuí de les especials funcions del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, com a òrgan consultiu suprem del Consell de la Generalitat i de la seua administració, de conformitat amb el que disposa la Llei 10/1994, de 19 de desembre, de la Generalitat, del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

L'assessorament en dret de les societats i fundacions de La Generalitat, a les quals es refereixen els apartats 2 i 3 de l'article 5 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, aprovat per Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Consell de la Generalitat, podrà encomanar-se a l'Advocacia General de la Generalitat a través de l'oportú conveni, en el qual es determinarà la compensació econòmica que haurà d'abonar-se a la Hisenda de la Generalitat.

La no-subscripció de conveni no impedirà la plena vigència del que estableixen els apartats 4, 5 i 7 de l'article 4 d'esta llei.

2. ^[8] Serà preceptiu l'informe de l'Advocacia General de la Generalitat en els casos següents:

a) Els avantprojectes de lleis i projectes de disposicions amb força de llei o disposicions de caràcter general.

b) Els convenis i acords administratius.

c) En matèria de contractació, en els supòsits previstos a este efecte en la legislació vigent en matèria de contractes del sector públic, i la resta de normes aplicables, ja es tracte de contractes administratius o de contractes privats.

d) Les propostes de resolució dels recursos administratius, en els casos en què la resolució que pose fi a la via administrativa corresponga al Consell de la Generalitat.

e) Les propostes de resolucions de terminació convencional dels procediments administratius.

f) Els expedients de declaració de lesivitat d'actes administratius, prèviament a la seua impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.

g) Propostes de resolució d'expedients sancionadors la imposició dels quals corresponga al Consell.

h) Les bases generals reguladores de la concessió de subvencions i ajudes corresponents a la Generalitat.

i) Els estatuts i regles de règim intern de les entitats de qualsevol naturalesa, societats i fundacions vinculades o dependents de la Generalitat.

j) Les propostes de resolucions relatives a l'exercici d'accions judicials o al desistiment, aplanament, o sotmetiment a transacció judicial o arbitratge, quan la competència no l'exercisca l'advocat general de la Generalitat.

k)  La validació dels documents que acrediten la representació dels interessats en els procediments de contractació expressaran la seua concreta eficàcia en relació amb el fi per al qual van ser presentats. [9]

l) Els expedients de pagament de costes a què fóra condemnada la Generalitat, quan se suscite controvèrsia.

m) Els assumptes en què els òrgans de l'orde jurisdiccional penal facen oferiment d'accions a la Generalitat.

n) Qualsevol altre assumpte en què les disposicions vigents exigisquen un informe jurídic amb caràcter preceptiu.

3. En tots els altres supòsits, els òrgans competents podran sol·licitar informe de l'advocacia de la Generalitat quan ho consideren necessari en atenció a la importància econòmica, transcendència social o dificultat tecnicojurídica de l'assumpte de què es tracte.

 

Article 6. Caràcter dels informes

1. Els informes emesos per l'Advocacia General de la Generalitat no són vinculants, llevat que una llei hi dispose el contrari, però els actes i resolucions administratives que se n'aparten hauran de ser motivats. 

La falta de dictamen, encara que siga preceptiu, no implicarà per si sola la invalidesa o ineficàcia de l'acte corresponent.

2. Els informes emesos per l'Advocacia General de la Generalitat es fonamentaran en dret, sense perjuí que els advocats de la Generalitat hi puguen fer els consells o advertiments que creguen necessaris per a la millor defensa dels interessos de la Generalitat, com ara proposta d'estratègies processals, conveniència d'arribar a acords o transaccions i altres d'anàlogues.

 

 

CAPÍTOL III
Funció contenciosa

 

Article 7. Representació i defensa en juí [10]

1. Correspon als advocats i advocades de la Generalitat integrats en l'Advocacia General de la Generalitat la representació i defensa en judici del president de la Generalitat, del Consell i la seua Administració; i dels organismes públics vinculats o que en depenen davant qualssevol jurisdiccions i ordres jurisdiccionals, siguen espanyols, siguen supranacionals o internacionals, inclosos els procediments que se seguisquen davant d'òrgans arbitrals i parajudicials.

2. La representació i defensa en judici de les societats i fundacions de la Generalitat, a les quals es refereixen els articles 156 i 157 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, podrà encarregar-se a l'Advocacia General de la Generalitat a través del conveni oportú, en què es determinarà la compensació econòmica que haurà d'abonar-se a Hisenda de la Generalitat.

La no subscripció de conveni no impedirà la plena vigència del que estableixen els apartats 3, 4 i 6 de l'article 4 d'aquesta llei.

3. Excepcionalment, quan així ho aconselle la naturalesa de l'assumpte i a proposta de l'autoritat competent de les previstes en l'article 9. 5, la persona titular de l'Advocacia General de la Generalitat podrà acordar que la representació i defensa en judici siga assumida per un advocat o advocada, o confiar-li només la defensa, i encarregar la representació a un procurador o procuradora. En aquests casos, els professionals designats donaran compte de totes les seues actuacions a la persona titular de l'Advocacia General de la Generalitat, quedaran subjectes a la seua direcció i coordinació, i actuaran de conformitat amb les normes contingudes en els estatuts professionals que se'ls apliquen.

4. Els advocats i les advocades de la Generalitat, pel fet de ser nomenats i prendre possessió del seu càrrec, exerceixen, sense necessitat especial d'acreditació, la representació processal de la Generalitat.

 

Article 8. Actuació de l'Advocacia General de la Generalitat i dels advocats de la Generalitat

1. Quan alguna norma preveja la intervenció en algun assumpte d'índole jurídica, judicial o no judicial, que estiga interessada o siga part la Generalitat, del Servici Jurídic de l'Estat o de l'advocat de l'Estat, la dita intervenció s'entendrà referida a l'Advocacia General de la Generalitat i a l'advocat de la Generalitat, respectivament.

2. Els advocats de la Generalitat tindran en les seues actuacions, judicials i no judicials, la mateixa consideració, privilegis, prerrogatives i posició processal que atribueixen als advocats de l'Estat les normes vigents i, en particular, els articles 11, 12, 13.1, 14 i 15 de la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d'Assistència Jurídica a l'Estat i Institucions Públiques, tal com preveu la seua disposició addicional quarta. 

En especial, els actes de comunicació processal hauran de remetre's directament a l'Advocacia General de la Generalitat en el domicili que a estos efectes s'assenyale, excepte en els casos en què s'haja designat un advocat o procurador dels tribunals per a assumir la representació i defensa en juí.

3. Tots els òrgans de l'administració de la Generalitat i de les entitats de dret públic, societats i fundacions vinculades o que en depenen a les quals els advocats de la Generalitat ho sol·liciten i, en particular, els òrgans interessats en els processos, hauran de prestar la col·laboració precisa per a la millor defensa dels interessos en litigi, especialment pel que fa a les actuacions probatòries i a la comunicació de resolucions judicials.

4. L'advocat general de la Generalitat podrà impartir als advocats de la Generalitat les instruccions que consideren pertinents per a l'adequada conducció de les actuacions processals en què intervinguen.

5. Els advocats de la Generalitat estan obligats d'elevar consulta a l'advocat general de la Generalitat quan, en el curs de les actuacions corresponents, sorgisca cap incident d'especial transcendència, així com en els altres supòsits en què s'establisca reglamentàriament.

 

Article 9. Disposició de l'acció processal

1. Els advocats de la Generalitat no podran iniciar cap acció en nom de la Generalitat sense estar-hi prèviament autoritzats per l'autoritat competent.

2. Els advocats de la Generalitat no podran desistir dels procediments iniciats, ni aplanar-se enfront de les demandes formulades de contrari, sense estar-hi prèviament autoritzats per l'autoritat competent.

3. En casos d'urgència o necessitat, les autoritzacions previstes en l'apartat 1 podran ser atorgades per l'advocat general de la Generalitat, el qual en retrà compte immediatament a l'autoritat competent.

4. L'atorgament ordinari de les autoritzacions previstes en l'apartat 1 podrà ser delegat en l'advocat general de la Generalitat.

5. Són autoritats competents per a l'atorgament de les autoritzacions a què es refereixen els apartats anteriors, segons els casos: 

a) El president de la Generalitat, el Consell de la Generalitat i els consellers competents per raó de la matèria. 

b) Els presidents i directors de les entitats de dret públic vinculades o dependents de la Generalitat. 

c) Els òrgans d'administració de les societats i fundacions de la Generalitat, a les quals es refereixen els apartats 2 i 3 de l'article 5 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de la Generalitat, aprovat per Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Consell de la Generalitat.

 

Article 10. Convenis amb entitats locals 

L'Advocacia General de La Generalitat podrà subscriure convenis amb les entitats locals de la Comunitat Valenciana que tinguen com a objecte la representació i defensa d'aquelles pels advocats de La Generalitat, excepte en els procediments en què hi haja conflicte d'interessos amb la pròpia Generalitat o entitats de dret públic, societats o fundacions vinculades o que en depenguen de la mateixa, a la que es refereixen els apartats 2 i 3 de l'article 5 del text refós de la Llei d'Hisenda Pública de La Generalitat, aprovat per Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Consell de La Generalitat. Tals convenis es publicaran en el Diari Oficial de La Generalitat Valenciana. 

En estos casos, la representació i defensa de l'entitat local corresponent per l'advocat de la Generalitat s'acreditarà per la simple menció del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en què s'haja publicat el conveni.

 

Article 11. Defensa i assistència lletrada d'autoritats i personal al servici de la Generalitat

1. L'advocat de la Generalitat podrà assumir la defensa de les autoritats i del personal al servici de la Generalitat contra els quals es deduïren, davant els corresponents òrgans judicials, pretensions de responsabilitat civil o penal derivades de fets realitzats en l'exercici dels seus càrrecs, funcions o ocupacions, sempre que les esmentades persones hagueren actuat amb subjecció a la legalitat o complint ordes superiors que no constituïsquen una infracció manifesta, clara i terminant de l'ordenament jurídic i que existisca coincidència d'interessos. 

Així mateix, l'advocat de la Generalitat podrà assumir l'assistència lletrada de les autoritats i del personal al servici de la Generalitat en aquells casos en què hagueren estat objecte d'una acció il·lícita manifesta i greu en ocasió de l'exercici dels seus càrrecs, funcions o ocupacions.

2. La defensa o assistència lletrada serà assumida a sol·licitud de l'interessat, amb un informe del seu superior, i en virtut d'acord adoptat per l'advocat general de la Generalitat.

3. La facultat concedida a l'interessat per este article no menyscaba el seu dret a designar advocat que l'assistisca o a sol·licitar que aquell siga designat d'ofici. 

Quan hi haja contractes d'assegurança que cobrisquen contingències a què es refereix este article, establits per la Generalitat i en els quals el personal al servici de la Generalitat tinguera la condició d'assegurat, la defensa o assistència lletrada de l'advocat de la Generalitat tindrà caràcter excepcional.

4. En els casos de detenció o presó provisional, l'interessat podrà sol·licitar directament a l'advocat general de la Generalitat la defensa de l'advocat de la Generalitat, la qual cosa serà resolta per aquell a la vista de les circumstàncies, tot retent-ne compte al seu superior.

5.a) Per a concedir l'assistència jurídica que regula el punt 1 d'aquest article, l'Advocacia General valorarà, amb caràcter previ, la possible coincidència d'interessos entre el sol·licitant de l'assistència i la Generalitat, atenent factors com ara l'especial afecció de la Generalitat respecte dels béns jurídics protegits, la possible relació amb la defensa de drets fonamentals o l'aparença d'actuació legítima per part de l'autoritat o funcionari.

S'entendrà en tot cas que no hi ha coincidència d'interessos i, per tant, es denegarà l'assistència jurídica, quan la persona que sol·licita l'assistència estiga imputada pels següents delictes tipificats en el Codi Penal: delictes contra la hisenda pública i contra la Seguretat Social, delictes relatius a l'ordenació del territori i de l'urbanisme i la protecció del patrimoni històric i el medi ambient, delictes contra la seguretat col·lectiva, delictes relacionats amb els incendis i delictes contra l'Administració pública.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, i en els supòsits als quals fa referència, quan hi haja una aparença d'actuació legítima per part del funcionari o l'autoritat, el Consell de la Generalitat podrà autoritzar que l'advocat de la Generalitat assumisca la seua defensa, sempre que no resulten compromesos els interessos de la Generalitat. L'actuació de l'advocat de la Generalitat finalitzarà quan, a conseqüència de la instrucció, es deduïsca que els interessos de l'autoritat o el funcionari no són coincidents amb els de la Generalitat, quan de la resolució judicial motivada es deduïsca l'existència d'indicis racionals de culpabilitat i, en tot cas, quan es dicte una interlocutòria de processament o una interlocutòria de procediment abreujat.

b) L'assistència jurídica es denegarà sempre que el demandant, el denunciant o el querellant siga una altra autoritat o empleat públic de la Generalitat. Igualment, es denegarà l'assistència jurídica quan el demandat, el denunciat o el querellat siga una altra autoritat o empleat públic de la Generalitat.

Serà aplicable a aquests supòsits el que preveu el paràgraf tercer de l'apartat 5.a de la lletra anterior.

c) No obstant això, en els supòsits que regulen els dos paràgrafs anteriors, sempre que l'assistència jurídica haja sigut sol·licitada però denegada, l'interessat, si finalment resulta absolt, o l'assumpte és desestimat, arxivat o sobresegut amb caràcter definitiu o ferm, o, si és el cas, resulten íntegrament estimades les seues pretensions amb caràcter de fermesa, podrà sol·licitar en concepte d'indemnització especial, que serà a càrrec de la conselleria en la qual prestava servei en el moment de produir-se els fets, el reintegrament de les despeses de defensa i representació, que es calcularan i es reconeixeran fins a un límit màxim corresponent al regulat segons les llistes d'honoraris aprovats pels respectius col·legis professionals, quan en el procediment judicial corresponent siga preceptiva la seua participació.

També es podrà sol·licitar el reintegrament quan l'advocat de la Generalitat cesse en la seua defensa en els supòsits de l'últim incís del paràgraf tercer de l'apartat a, i finalment resulte absolt, o l'assumpte siga desestimat, arxivat o sobresegut amb caràcter definitiu i ferm.

Així mateix, en la resta de casos en els quals l'assistència jurídica haja sigut denegada després de ser expressament sol·licitada, l'interessat podrà sol·licitar la indemnització especial indicada anteriorment sempre que es complisquen els requisits expressats en el paràgraf anterior.

La indemnització especial només serà reconeguda si, amb anterioritat a l'inici de les actuacions judicials en les quals l'autoritat o el funcionari haja de ser assistit jurídicament, se sol·licita per escrit aquesta assistència segons els tràmits regulats en aquest precepte, excepte els supòsits de l'últim incís del paràgraf tercer de l'apartat 5.a.

El termini per a la resolució de les sol·licituds d'assistència jurídica, així com per a les sol·licituds d'indemnització especial, serà de tres mesos. Una vegada transcorregut aquest termini sense que s'haja dictat i notificat la resolució, es podrà entendre desestimada la sol·licitud corresponent. [11]

 

Article 12. Col·laboració per raons d'interés general en la defensa de particulars

1. Quan l'interés general dels valencians ho faça convenient en atenció a les circumstàncies previstes en l'apartat següent, el Consell de la Generalitat, amb un informe previ de l'advocat general de la Generalitat, podrà autoritzar que l'Advocacia General de la Generalitat col·labore en la defensa de particulars en determinats procediments o classes d'estos, o que el cost de la dita defensa siga sufragat totalment o parcial a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, amb subjecció, en este últim cas, a la normativa pressupostària aplicable.

2. Als efectes previstos en el paràgraf anterior, es tindrà en compte el caràcter unitari de les pretensions deduïdes pels particulars, de la seua fonamentació jurídica i dels fets dels quals deriven, l'existència d'un grup nombrós de particulars en la defensa del qual es col·labore, la complexitat de les pretensions i dificultat tècnica i econòmica dels mitjans de prova necessaris per a fer-les valdre, la repercussió positiva de tals pretensions en el progrés social i econòmic de la Comunitat Valenciana i altres circumstàncies d'anàloga naturalesa.

3. La col·laboració prevista en l'apartat 1 podrà consistir en la concertació voluntària de criteris d'actuació processal homogenis que puguen seguir els professionals, l'elaboració de models d'escrits jurídics que puguen ser utilitzats pels professionals encarregats de la dita defensa, l'emissió d'informes pericials o altres mitjans de prova que es posen a disposició de tals professionals o la promoció d'estudis jurídics i seminaris dirigits a estos. La dita col·laboració es podrà canalitzar, si fa el cas, a través dels col·legis d'advocats i procuradors. 

En cap cas la dita col·laboració podrà incloure l'assumpció per l'advocat de la Generalitat de la representació i defensa en juí de particulars.

4. En tot cas quedarà fora de perill el dret de lliure elecció d'advocat i procurador, així com la plena independència de tals professionals en l'exercici de les funcions que els hagueren estat encomanades pels seus patrocinats, de conformitat amb les normes contingudes en els estatuts professionals que s'apliquen.

5. En cap cas es podrà adoptar l'acord previst en l'apartat 1 d'este article per raons de mer interés o conveniència personal o quan existisca contraposició d'interessos amb la pròpia Generalitat.

6. El que disposa este article s'entén sense perjuí del que estableix la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'Assistència Jurídica Gratuïta, i les seues disposicions de desplegament.

 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera. Ingrés per mitjà de curs selectiu al Cos d'Advocats de la Generalitat

1. Podran ingressar, amb la sol·licitud prèvia dels interessats, en el Cos d'Advocats de la Generalitat, els funcionaris de carrera de la Generalitat o d'altres administracions públiques del grup A, llicenciats en dret, siga quina en siga la situació administrativa en què es troben, que complisquen els requisits següents: 

a) Haver-hi exercit funcions efectives i exclusives d'assessorament en dret o representació i defensa en juí de la Generalitat o entitats de dret públic vinculades o que en depenen durant, almenys, 2 anys, computables entre l'1 de febrer de 2001 i la data d'entrada en vigor d'esta llei. 

b) Superar el curs selectiu que es convoque a l'efecte.

2. El curs selectiu serà convocat dins els tres mesos següents a l'entrada en vigor d'esta llei, i tindrà com a objecte aprofundir i complementar la formació dels sol·licitants en l'exercici pràctic, consultiu i contenciós, de les diverses actuacions de l'Advocacia General de la Generalitat, amb incidència en les matèries assenyalades en l'article 3.4 d'esta llei. 

La qualificació de tal curs s'efectuarà per mitjà d'un sistema d'avaluació continuada i proves finals.

3. Estaran exempts de realitzar el curs selectiu aquells funcionaris que, havent sol·licitat de participar-hi, superen unes proves específiques que consistiran en la realització per escrit d'un o diversos exercicis pràctics. La presentació a estes proves tindrà caràcter voluntari. 

Els aspirants defensaran els seus exercicis davant l'òrgan de selecció, els membres del qual podran, al fil de l'exposició de l'aspirant, formular preguntes dirigides d'avaluar-ne la formació jurídica, sense que en cap cas les dites preguntes puguen convertir-se en un examen general de coneixements jurídics.

4. L'òrgan de selecció que avaluarà les proves a les quals es refereix l'apartat anterior d'esta disposició addicional, estarà compost per un mínim de tres funcionaris, designats pel titular de la Conselleria competent en la matèria, en els quals concórrega algun dels requisits següents: 

a) Pertànyer a cossos especials de funcionaris del grup A, llicenciats en dret, al servici de l'administració general de l'Estat o de l'administració de les comunitats autònomes, l'objecte específic i exclusiu dels quals siga la representació i defensa en juí o l'assessorament en dret de l'administració respectiva del grup A, llicenciats en dret. 

b) Pertànyer a les carreres judicial o fiscal. 

c) Ser notaris o registradors de la Propietat.

 

Segona. Funcionaris del Cos d'Advocats de l'Estat 

S'integraran en el Cos d'Advocats de la Generalitat els funcionaris del Cos d'Advocats de l'Estat que hagen estat transferits en el passat o siguen transferits en el futur a la Generalitat.

 

Tercera. Llocs de treball de naturalesa laboral 

El personal de naturalesa laboral que, a l'entrada en vigor d'esta llei, estiga prestant funcions d'assistència jurídica a la Generalitat o a les entitats de dret públic vinculades o que en depenen, continuarà desenvolupant les dites funcions fins a l'extinció del vincle laboral. En l'exercici de tals funcions, estaran subjectes a la direcció i coordinació de l'advocat general de la Generalitat.

 

Quarta. Modificació de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, de Govern Valencià

1. L'article 49.3 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, de Govern Valencià, queda redactat de la manera següent: "Hi serà preceptiu, en tot cas, l'informe del sotssecretari o sotssecretaris competents".

2. L'article 49 bis.1.e) de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, de Govern Valencià, queda redactat de la manera següent: 

"e) Amb anterioritat a l'aprovació definitiva del projecte, este haurà de ser remés a la Sotssecretaria del departament, la qual sol·licitarà l'informe de l'Advocacia General de la Generalitat en el departament, quan no hi siga preceptiu el dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana".

 

Cinquena ^[12]

No obstant el que disposen els articles 7.1 i 8.2 de la present llei, l'advocat o advocada general de la Generalitat podrà excepcionalment autoritzar la col·legiació d'un o diversos advocats de la Generalitat, als únics i exclusius efectes de portar a terme la representació i defensa en juí de la Generalitat davant de determinades institucions jurisdiccionals supranacionals o internacionals.

 

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera. Exempció de proves

1. En les dues primeres convocatòries de proves selectives d'ingrés al Cos d'Advocats de la Generalitat, la convocatòria podrà eximir de realitzar les proves de caràcter pràctic els funcionaris de carrera de la Generalitat o d'altres administracions públiques del grup A, llicenciats en dret, que hagueren exercit funcions efectives i exclusives d'assessorament en dret o representació i defensa en juí de la Generalitat o entitats de dret públic vinculades o que en depenguen durant, almenys, 6 mesos amb posterioritat a l'1 de febrer de 2001.

2. En les dues primeres convocatòries de proves selectives d'ingrés al Cos d'Advocats de la Generalitat, la convocatòria podrà eximir de realitzar les proves de caràcter teòric les persones que hagen superat amb posterioritat a l'1 de febrer de 2001 la totalitat de les proves selectives teòriques d'ingrés en cossos especials de funcionaris del grup A, llicenciats en dret, al servici de l'administració general de l'Estat o de l'administració de les comunitats autònomes, l'objecte específic i exclusiu de la qual siga la representació i defensa en juí o l'assessorament en dret de l'administració respectiva. 

En tot cas, tals proves teòriques hauran d'haver consistit, almenys, en l'exposició oral de temes seleccionats a l'atzar davant un òrgan integrat per especialistes de les diferents branques del saber jurídic. El seu temari haurà de garantir profunds coneixements en totes les branques del dret, amb especial èmfasi en les matèries de dret civil, dret processal, dret constitucional i autonòmic i dret administratiu.

 

Segona. Aprovació de la relació de llocs de treball de l'Advocacia General de la Generalitat i la seua provisió

1. El titular de la Conselleria competent en la matèria aprovarà la relació de llocs de treball de l'Advocacia General de la Generalitat dins els tres mesos següents a l'entrada en vigor d'esta llei. Esta relació de llocs de treball incorporarà també els llocs de treball de grups inferiors al grup A què formen part de la relació de llocs de treball del Gabinet Jurídic de la Generalitat. 

2. Una vegada fet el curs selectiu a què es refereix la disposició addicional primera, el titular de la Conselleria competent en la matèria convocarà concurs per a la provisió dels llocs de treball reservats a funcionaris del Cos d'Advocats de la Generalitat entre les persones que hagueren ingressat en el Cos d'Advocats de la Generalitat, sense perjuí que qualsevol d'ells poguera passar a exercir llocs de lliure designació.

3. 4. 5. ^[13]

 

Tercera 

Durant els cinc anys següents a l'entrada en vigor d'esta llei, el nomenament de director general de l'Advocacia General de la Generalitat podrà recaure en qualsevol funcionari públic del grup A, llicenciat en dret, amb almenys cinc anys d'antiguitat. 

La persona que tinga el càrrec de director general de l'Advocacia General de la Generalitat en el moment en què vença tal termini de cinc anys, continuarà exercint-lo fins que el Consell de la Generalitat n'acorde el cessament. 

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

 

Queda derogada la Llei 5/1984, de 29 de juny, de la Generalitat, de Compareixença en Juí de la Generalitat. 

Així mateix, queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposen a esta llei. 

El Reglament d'Organització i Règim Jurídic dels Servicis Jurídics de la Generalitat, aprovat pel Decret 27/2001, de 30 de gener, del Consell de la Generalitat, continuarà vigent en tot el que no s'opose al que estableix esta llei.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera 

El Consell de la Generalitat aprovarà el Reglament de l'Advocacia General de la Generalitat dins els sis mesos següents a l'entrada en vigor d'esta llei.

 

Segona 

Entre la convocatòria de les primeres oposicions d'ingrés al Cos d'Advocats de la Generalitat i l'inici de les proves selectives no podran transcórrer menys de sis mesos. 

El programa de les proves selectives previstes en l'article 3.4 d'esta llei s'aprovarà dins els dos mesos següents a l'entrada en vigor.

 

Tercera 

El Consell de la Generalitat i les conselleries corresponents realitzaran les modificacions pressupostàries i orgàniques, transferències i habilitacions de crèdit que, si fa el cas, siguen necessàries per al compliment del que preveu esta llei.

 

Quarta 

Les mencions que la normativa vigent a l'entrada en vigor d'esta llei faça al Gabinet Jurídic de la Generalitat, al seu director o als lletrats de la Generalitat, s'entendran fetes a l'Advocacia General de la Generalitat, a l'advocat general de la Generalitat o als advocats de la Generalitat, respectivament.

 

Quinta 

Esta llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. 

 

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei. 

 

València, 9 de desembre de 2005 

 

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ