Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

 

Versió vigent: 01.01.2022 -

 

Llei 7/2002, de 3 de desembre, de Protecció contra la Contaminació Acústica

 

(DOGV núm. 4394 de 09.12.2002) Ref. 5470/2002

 

 

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:

 

 

PREÀMBUL

 

El soroll, considerat com un so indesitjable pel receptor o com una sensació auditiva desagradable i molesta, és causa de preocupació en l'actualitat, pels seus efectes sobre la salut, sobre el comportament humà i individual i de grup; degut a les conseqüències físiques, psíquiques i socials que comporta.

L'evolució experimentada pels països desplegats en les últimes dècades, amb la proliferació d'indústries, l'augment espectacular del parc automobilístic i dels mitjans de transport públic, alhora que ha contribuït a elevar la qualitat de vida dels ciutadans i de les ciutadanes, ha ocasionat un increment de la contaminació ambiental i, en particular, de la produïda per sorolls i vibracions.

Les conseqüències negatives del soroll, per les seues característiques peculiars, afloren al llarg de dilatats períodes de temps. Aquestes característiques del soroll, unides a la complexitat dels processos per a la seua avaluació i control van ser determinants perquè fins a l'any 1972 no fora reconegut oficialment, en el Congrés de Medi Ambient organitzat per Nacions Unides a Estocolm, com agent contaminant.

En els nostres dies, el soroll és considerat com a una forma important de contaminació i una clara manifestació d'una baixa qualitat de vida. Les conseqüències de l'impacte acústic ambiental, tant d'ordre fisiològic com psicofisiològic, afecten cada vegada un major nombre de persones i en particular els habitants de les grans urbs. 

Els estudis realitzats sobre la contaminació acústica en la Comunitat Valenciana destaquen l'existència d'uns nivells de soroll per sobre dels límits màxims admissibles pels organismes internacionals i en particular per la Unió Europea, en superar els 65 dB(A) de nivell equivalent diürn i els 55 dB(A) durant el període nocturn. Encara que els resultats indiquen clarament que les ciutats grans són més sorolloses que les xicotetes, mostren, sens dubte, que la contaminació acústica és un fenomen generalitzat en totes les zones urbanes i constitueix un problema important en la Comunitat Valenciana.

El problema del soroll és, per la seua pròpia naturalesa, un problema local. D'ací que la resposta pública haja de venir fonamentalment de l'àmbit d'actuació de les administracions municipals.

En l'actualitat sols una tercera part dels ajuntaments valencians disposen d'ordenances municipals sobre el soroll ambiental, sense que existisca una norma de rang superior que determinen les pautes a seguir en la seua realització, la qual cosa constitueix un factor negatiu important en la lluita contra el soroll en la nostra comunitat.

Per altra banda, l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea comporta l'obligat compliment de l'ordenament jurídic corresponent al Dret Comunitari. La Unió Europea ha abordat la lluita contra el soroll en el marc de la seua política mediambiental a través de directives comunitàries la finalitat de les quals és reduir la contaminació acústica produïda per diferents tipus d'emissors acústics. 

Si a tot això afegim la inexistència d'una normativa bàsica d'àmbit estatal que desplegue la Llei de Protecció de l'Ambient Atmosfèric 38/1972 establint els límits màxims d'immissió permissibles en els distints usos del sòl i la tipificació dels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient continguts en el capítol III, article 325 al 331 del vigent Codi Penal, on explicitament s'esmenten els sorolls i vibracions, trobarem raons més que suficients per a justificar la necessitat que en l'àmbit de la Comunitat Valenciana es procedisca a l'elaboració de la present llei.

La llei consta de cinc títols, tres disposicions addicionals, dues transitòries i dues finals. La regulació dels processos de planificació acústica en el seu títol III, en línia amb els projectes comunitaris més novedosos, constitueix uns dels seus aspectes més destacats. A això contribueixen les figures del Pla Acústic d'Acció Autonòmica i, fonamentalment i en línia amb la concepció municipalista de la llei, els plans acústics municipals en els quals s'integra un altre dels seus elements rellevants: els mapes acústics. 

La finalitat d'estos mapes consisteix a descriure de manera precisa l'estat acústic del municipi per a poder, a través del programa d'actuacions, adoptar aquelles mesures necessàries per a aconseguir minimitzar l'impacte acústic generat per les diferents activitats millorant amb això la qualitat de vida dels ciutadans, autèntic objectiu de l'elaboració de la present llei.

A aquesta elaboració habilita la competència de la Generalitat Valenciana en matèria de medi ambient per al desplegament legislatiu i execució de la legislació estatal, com també per establir normes addicionals de protecció recollida en l'article 149.1.23ª de la Constitució i l'article 32.6 de l'Estatut d'Autonomia.

En ús d'estes atribucions i en compliment del deure superior de vetlar per la salut i el benestar dels ciutadans de la nostra comunitat i per garantir de manera eficaç els drets constitucionals a la integritat física i moral, a la protecció de la salut, a gaudir d'un medi ambient adequat, a la intimitat familiar i personal, s'hi redacta aquesta Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica, amb l'objectiu de preservar el medi natural, de fer més habitables els nuclis urbans, de millorar la qualitat de vida i garantir el dret a la salut de tots els valencians.

El projecte de llei consta de cinc títols, tres disposicions addicionals, dues transitòries i dues finals.

 

 

TÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 1. Objecte

La present llei té per objecte previndre, vigilar i corregir la contaminació acústica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana per a protegir la salut dels seus ciutadans i millorar la qualitat del seu medi ambient.

 

Article 2. Concepte

S'entén per contaminació acústica o soroll ambiental, als efectes de la present llei, els sorolls i les vibracions no desitjats o nocius generats per l'activitat humana.

 

Article 3. Àmbit d'aplicació

La present llei serà d'aplicació en la Comunitat Valenciana a les activitats, comportaments instal·lacions, mitjans de transport i màquines que en el seu funcionament, ús o exercici produïsquen sorolls o vibracions que puguen causar molèsties a les persones, generar riscos per a la salut o benestar o deteriorar la qualitat del medi ambient,

Així mateix, queden sotmesos a les prescripcions establertes en la present llei tots els elements constructius i ornamentals en tant contribuïsquen a la transmissió de sorolls i vibracions produïts en el seu entorn.

 

Article 4. Competències administratives

1. La Generalitat i les administracions locals exerciran de forma coordinada les competències que respectivament els atribueix esta llei. Per tal de garantir-ne l'eficàcia en l'aplicació, la Generalitat i les Diputacions Provincials prestaran col·laboració tècnica i financera als municipis.

2. En defecte d'atribució expressa, la competència serà de la Conselleria competent en medi ambient 

 

Article 5. Ordenances municipals

1. Els ajuntaments podran desplegar les prescripcions contingudes en la present llei i en els seus desplegaments reglamentaris mitjançant les corresponents ordenances municipals de protecció contra la contaminació acústica. 

2. El Pla Acústic d'Acció Autonòmica establirà, a fi de facilitar l'elaboració i l'homogeneïtat de les ordenances, models de regulació orientatius a incorporar en aquestes.

 

Article 6. Principis de l'actuació pública

1. L'acció de la Generalitat i de les administracions locals es basarà en l'exercici coordinat de les seues competències conforme als principis de prevenció, reducció i correcció, per aquest ordre.

2. Els poders públics adoptaran les mesures necessàries per a:

a) Promoure la investigació en tècniques de mesurament, anàlisi, avaluació i minimització del soroll, per a la qual cosa la Generalitat inclourà aquestes actuacions en el programa del Centre de Tecnologies Netes.

b) Fomentar la implantació de maquinària, instal·lacions i aparells que generen el menor impacte acústic, mitjançant l'ús de la millor tecnologia disponible i econòmicament viable.

c) Controlar, a través de les corresponents certificacions tècniques, la implantació dels aïllaments acústics necessaris per aconseguir nivells d'immissió sonora admissibles.

d) Elaborar i aplicar una planificació racional que tinga per objecte l'ordenament acústic del municipi, i distingisca les àrees que requereixen una especial protecció per la sensibilitat acústica dels usos que se'n despleguen, d'aquelles altres que estaran subjectes a una major intensitat sonora per les activitats que se'n desenrotllen.

e) Facilitar informació sobre les conseqüències sobre la salut de les persones i sobre els usos i pràctiques quotidians que permeten disminuir els nivells acústics.

f) Elaborar i desplegar programes de formació i educació ambiental adreçats als ciutadans en general i als agents sobre els qui té major incidència la contaminació acústica.

g) Obrir vies de diàleg i participació entre les administracions públiques, els agents econòmics i socials i els ciutadans.

h) Desplegar instruments econòmics destinats a fomentar la implantació en les empreses de programes, procediments i tecnologies destinats a la prevenció, reducció i control de les seues emissions sonores.

i) Adoptar les mesures necessàries, en el marc de la legislació específica, a fi de garantir una bona qualitat acústica dels espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

 

 

TÍTOL II
Valoració de sorolls i vibracions i nivells de pertorbació

 

CAPÍTOL I
Valoració del soroll i vibracions

 

Article 7. Definicions [1]

1. A l'efecte d'aquesta llei, els paràmetres de sorolls i vibracions queden definits en l'annex I.

2. Els termes acústics no indicats en l'annex I s'han d'interpretar de conformitat amb el codi tècnic d'edificació previst en la Llei d'ordenació de l'edificació. En absència d'aquest s'han d'aplicar les normes bàsiques d'edificació: condicions acústiques d'edificació (NBE-CA-88), les possibles modificacions d'aquestes, les normes UNE-EN i, si no n'hi ha, les normes ISO.

3. A l'efecte d'aquesta llei, s'entén per «dia» o horari diürn el comprés entre les 08.00 i les 22.00 hores, i per «nit» o horari nocturn qualsevol interval comprés entre les 22.00 i les 08.00 hores de l'endemà.

4. S'exceptua en el que s'indica en l'apartat 3 el soroll produït per les infraestructures de transport definides en l'article 53. Per a aquest emissor acústic s'entendrà per «dia» el període comprés entre les 07.00 i les 19.00 hores, per «vesprada» el període comprés entre les 19.00 i les 23.00 hores i per «nit» el període comprés entre les 23.00 i les 07.00 hores.

5. Els ajuntaments de 150.000 a 200.000 habitants també poden exceptuar del que indica l'apartat tres, que per la seua idiosincràsia tinguen una dinamització de l'espai públic tradicional. A aquestes zones s'entén per «dia» el termini comprés de 07.00 a 23.00 hores i per «nit» el termini comprés entre les 23.00 i les 07.00 hores, d'acord amb la Llei estatal 37/2003, de novembre, de contaminació acústica. [2]

 

Article 8. Mesurament i avaluació de sorolls

1. Els nivells de soroll es mesuraran i expressaran en decibels amb ponderació normalitzada A, que s'expressarà amb les sigles dB(A).

2. Reglamentàriament es determinaran els procediments de mesurament i avaluació de sorolls, aïllaments acústics, protecció aportada als ocupants d'immobles, nivells sonors produïts per vehicles a motor i altres mitjans de transport, i altres anàlegs.

 

Article 9. Mesurament de vibracions

1. Per a mesurar les vibracions caldrà utilitzar com a magnitud l'acceleració i s'expressarà en metre per segon cada segon (m.s^-2).

2. Per a l'avaluació de vibracions en edificis, s'haurà de mesurar l'acceleració eficaç de vibració mitjançant anàlisis en bandes de terç d'octava. Reglamentàriament s'haurà d'establir el procediment per al càlcul de l'índex K de molèstia. 

 

Article 10. Aparells de mesurament

1. Els mesuraments de nivells sonors es realitzaran emprant sonòmetres, sonòmetres integradors - promitjadors i calibradors sonors que complisquen amb la normativa vigent reguladora del control metrològic de l'estat sobre els instruments destinats a mesurar nivells de so audible.

2. Els mesuraments de vibracions es realitzaran emprant acceleròmetres i analitzadors de freqüència, segons els procediments establerts reglamentàriament.

 

 

CAPÍTOL II
Nivells de pertorbació

 

Article 11. Normes generals

Cap font sonora no podrà emetre o transmetre nivells de soroll i vibracions superiors als límits establerts en el present títol.

 

Article 12. Nivells sonors en l'ambient exterior

1. Cap activitat o instal·lació no haurà de transmetre a l'ambient exterior nivells sonors de recepció superiors als indicats en la taula 1 de l'annex II en funció de l'ús dominant de la zona. Reglamentàriament s'establirà el procediment d'avaluació d'estos nivells.

2. En l'ambient exterior, serà un objectiu de qualitat que no se superen els nivells sonors de recepció, expressats com a nivell sonor continu equivalent L_A,eq,T, que en funció de l'ús dominant de cada zona en la taula 1 de l'annex II.

3. En aquells casos en els quals la zona d'ubicació de l'activitat o instal·lació no corresponga amb cap de les establertes en l'esmentada taula, s'aplicarà la més pròxima per raons d'analogia funcional o equivalent necessitat de protecció acústica.

4. En aquelles zones d'ús dominant terciari, en les quals estiga permés l'ús residencial, s'aplicaran els nivells corresponents a aquest últim.

 

Article 13. Nivells sonors en l'ambient interior

1. Cap activitat o instal·lació no transmetrà a l'interior dels locals pròxims o confrontants nivells sonors superiors als límits establerts en la taula 2 de l'annex II.

2. Els nivells anteriors s'aplicaran així mateix als locals o usos no esmentats, atenent a raons d'analogia funcional o d'equivalent protecció acústica.

 

Article 14. Nivells d'emissió sonora

Amb independència dels supòsits establerts als àmbits de regulació específica establerts en el títol IV, els nivells d'emissió vénen limitats pels nivells de recepció establerts als articles anteriors.

 

Article 15. Nivells de vibracions

1. La instal·lació de màquines o dispositius que puguen originar vibracions en l'interior dels edificis s'efectuarà adoptant els elements antivibratoris adequats, l'efectivitat dels quals s'haurà de justificar en els corresponents projectes. 

2. No es permetrà la instal·lació ni el funcionament de màquines o dispositius que originen en l'interior dels edificis nivells de vibracions amb valors K superiors als límits expressats en la taula 1 de l'annex III. 

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, es prohibeix el funcionament de màquines, equips i altres activitats o instal·lacions que transmeten vibracions detectables directament sense necessitat d'instruments de mesurament a l'interior d'edificis destinats a ús sanitari, docent o residencial.

 

 

TÍTOL III
Plans i programes acústics

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 16. Objecte

La planificació acústica té per objecte la identificació dels problemes i l'establiment de les mesures preventives i correctores necessàries per a mantenir els nivells sonors per davall dels previstos en la present llei.

 

Article 17. Obligatorietat de la planificació acústica

Els instruments de planificació i gestió acústica vincularan a totes les administracions públiques i a tots els ciutadans en el territori de la Comunitat Valenciana.

 

Article 18. Instruments de planificació i gestió acústica

Els instruments de planificació i gestió acústica són:

a) Pla Acústic d'Acció Autonòmica.

b) Plans acústics municipals.

c) Ordenances municipals.

d) Declaració de zones acústicament saturades.

 

 

CAPÍTOL II
Pla acústic d'acció autonòmica

 

Article 19. Objecte

El Pla Acústic d'Acció Autonòmica tindrà per objecte coordinar les actuacions de les administracions públiques en les seues accions contra el soroll, fomentar l'adopció de mesures per a la seua prevenció i la reducció de les emissions sonores per damunt dels màxims legalment previstos, conscienciar i formar els ciutadans i potenciar la investigació i implantació de noves tecnologies per aconseguir la reducció o eliminació de la contaminació acústica.

 

Article 20. Contingut

La conselleria competent en medi ambient elaborarà el Pla Acústic d'Acció Autonòmica, que serà aprovat pel Consell de la Generalitat mitjançant acord, amb el següent contingut:

a) Mesures per a la prevenció i reducció de la contaminació acústica mitjançant la investigació i la incorporació de millores tecnològiques en les construccions i instal·lacions, en el desenvolupament d'activitats i en els processos de producció i productes finals constitutius de fonts sonores. 

b) Programes de conscienciació social dels ciutadans i de formació d'empresaris i treballadors en les accions contra el soroll.

c) Mesures correctores a fi de garantir els nivells d'immissió previstos en el títol II d'aquesta llei. 

d) Mesures de finançament per a dur a terme les esmentades actuacions.

e) Models orientatius d'ordenances municipals.

f) Mesures de prevenció y reducció de la contaminació acústica del trànsit rodat.

 

 

CAPÍTOL III
Plans acústics municipals

 

Secció primera. Normes generals

 

Article 21. Objecte dels plans acústics municipals

Els plans acústics municipals tenen per objecte la identificació de les àrees acústiques existents al municipi en funció de l'ús que sobre estes existisca o estiga previst i les seues condicions acústiques, així com l'adopció de mesures que permeten la progressiva reducció dels nivells sonors per a situar-los per davall dels previstos en la present llei.

 

Article 22. Supòsits d'elaboració

1. Els municipis de més de 20.000 habitants elaboraran els seus respectius plans acústics que contemplaran tot el terme municipal.

2. Els municipis que malgrat no estar obligats per la present llei a l'elaboració d'un Pla Acústic Municipal així ho decidisquen a través d'acord del ple de la corporació municipal es podran dotar del seu corresponent Pla Acústic, que haurà d'observar el que disposa aquesta llei pel que fa al seu procediment d'elaboració i contingut.

3. Els municipis hauran d'adoptar un pla acústic municipal que continga les mesures oportunes per a disminuir el nivell sonor exterior fins a situar-lo per davall dels límits de l'annex II per a aquelles zones en les quals existeixen nombroses activitats destinades a l'ús d'establiments públics i nivells de recepció en l'ambient exterior, produïts per la superposició de les múltiples activitats existents i per l'activitat de les persones que utilitzen estos establiments, com també en aquelles altres confrontants amb vies de comunicació, que superen en més de 10 dB(A) els nivells fixats a l'esmentat annex avaluats pel procediment que reglamentàriament s'hi determine.

4. Els municipis amb més de 20.000 habitants on concorren les circumstàncies descrites en l'apartat anterior, podran donar prioritat en la tramitació als plans acústics municipals d'àmbit de zona.

 

Article 23. Contingut dels plans acústics municipals

1. Els plans acústics municipals constaran d'un mapa acústic, regulat en la secció segona del present capítol i d'un programa d'actuació.

2. Els plans acústics municipals inclouran dins del seu programa d'actuació les següents mesures:

a) Ordenació de les activitats generadores de soroll implantades o a implantar en l'àmbit d'aplicació del pla.

b) Regulació del trànsit rodat.

c) Programes de minimització de la producció i transmissió de sorolls.

d) Establiment de sistemes de control de soroll.

e) Qualssevol altres que s'hi consideren adequades per a reduir els nivells de soroll. 

 

Article 24. Procediment

1. Els ajuntaments elaboraran els plans acústics municipals basant-se en un projecte subscrit per tècnic competent.

2. El projecte de Pla acústic municipal se sotmetrà a informació pública pel termini d'un mes, mitjançant la publicació de sengles anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un dels diaris d'informació general de major difusió a la província. Així mateix es donarà audiència a les associacions veïnals interessades.

3. Després del tràmit d'informació pública i l'informe de les administracions que pogueren resultar afectades, la conselleria competent en medi ambient, com a últim tràmit previ a la seua aprovació, emetrà en el termini d'1 mes un informe vinculant sobre el pla. La seua no-emissió en el termini establert donarà lloc a la interrupció del procediment.

4. L'aprovació correspondrà al ple de l'ajuntament en el termini de dos mesos des de la remissió de l'informe de la conselleria competent en medi ambient. 

5. Els acords d'aprovació dels plans es publicaran en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i entraran en vigor, tret que en ells s'hi dispose el contrari, el dia següent de la seua publicació.

 

Article 25. Relació amb els instruments de planejament urbanístic

En els instruments de planejament urbanístic s'haurà de contemplar la informació i les propostes que estan continguts en els plans acústics municipals. En defecte d'estos, els instruments de planejament urbanístic o territorial incorporaran un estudi acústic en el seu àmbit d'ordenació a través de la utilització de models matemàtics predictius que permeten avaluar el seu impacte acústic i adoptar les mesures adequades per a la seua reducció.

 

 

Secció segona. Mapes acústics

 

Article 26. Mapes acústics

1. Els mapes acústics tenen per objecte analitzar els nivells de soroll existents al terme municipal i subministrar informació sobre les fonts sonores causants de la contaminació acústica. 

2. A tal efecte distingiran entre zones rústiques i urbanes, i s'hauran d'establir àrees diferenciades per l'ús que sobre estes existisca o estiga previst, per les fonts que generen la contaminació acústica o les condicions de qualitat sonora que requerisquen els valors existents en elles.

Aquestes àrees seran les següents:

a) Principals vies de comunicació. 

b) Àrees industrials i recreatives, on es produirà la implantació d'estos usos, tenint en compte els majors nivells de soroll que genera,

c) Àrees residencials i comercials.

d) Àrees especialment protegides per estar destinades a usos sanitaris i docents. 

e) Àrees especialment protegides pels valors mediambientals que hi resideixen i que precisen ser preservats de la contaminació acústica. 

f) Àrees dels centres històrics.

 

Article 27. Contingut dels mapes acústics

En l'àmbit de cadascuna de les zones i àrees que establisquen, els mapes acústics contindran:

a) Resultats dels mesuraments, anàlisis dels nivells de soroll i identificació de la naturalesa de les fonts sonores que els produeixen.

b) Resultats dels mesuraments i anàlisis específics del soroll del trànsit, distingint els carrers en funció dels nivells d'intensitat sonora.

c) Diagnòstic de la situació en general i per a cadascuna de les àrees determinades.

 

 

CAPÍTOL IV
Zones acústicament saturades

 

Article 28. Zones acústicament saturades

1. Són zones acústicament saturades aquelles on es produeixen uns elevats nivells sonors a causa de l'existència de nombroses activitats recreatives, espectacles o establiments públics, a l'activitat de les persones que els utilitzen, al soroll del trànsit en les dites zones així com qualsevol altra activitat que indica en la saturació del nivell sonor de la zona.

2. Seran declarades zones acústicament saturades aquelles on, encara que cada activitat individualment considera complisca amb els nivells establerts en aquesta llei, se sobrepassen dues vegades per setmana durant tres setmanes consecutives o, tres alternes en un termini de 35 dies naturals, i en més de 20 dB(A), els nivells d'avaluació per sorolls en l'ambient exterior establerts en la taula 1 de l'annex II. El paràmetre a considerar serà L_A,eq,1 durant qualsevol hora del període nocturn i L_A,eq,14 per a tot el període diürn. 

 

Article 29. Declaració

1. Correspon a l'Ajuntament, d'ofici o a petició de persona interessada, la proposta de declaració de zona acústicament saturada, que podrà incloure l'adopció de mesures cautelars.

2. Aquesta proposta se sotmetrà a un tràmit d'informació pública per un període de 30 dies a través de la publicació de sengles anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un dels diaris d'informació general de major difusió en la província.

3. Després del tràmit d'informació pública, la conselleria competent en medi ambient emetrà, durant el termini d'un mes, un informe vinculant sobre la proposta de declaració. La seua absència d'emissió durant el termini establert donarà lloc a la interrupció del procediment. 

4. La declaració de zona acústicament saturada correspon al ple de l'ajuntament. Quan alguna d'aquestes zones comprenga més d'un terme municipal, la seua declaració correspondrà, a proposta dels ajuntaments afectats, al conseller competent en matèria de medi ambient.

5. L'acord de declaració de zona acústicament saturada es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i entrarà en vigor, tret que es dispose el contrari, a l'endemà de la seua publicació.

 

Article 30. Efectes

La declaració de zona acústicament saturada habilitarà l'administració que haja procedit a declarar esta per a l'adopció de totes o alguna de les següents mesures:

a) Suspendre la concessió de llicències d'activitat que pogueren agreujar la situació.

b) Establir horaris restringits per al desplegament de les activitats responsables, directament o indirectament, dels elevats nivells de contaminació acústica. 

c) Prohibir la circulació d'alguna classe de vehicles o restringir-ne la velocitat, o limita aquella a determinats horaris, d'acord amb les altres administracions competents.

d) Qualssevol de les altres mesures que se consideren adequades per a reduir els nivells de contaminació acústica. 

 

Article 31. Vigència

1. Les mesures adoptades es mantindran en vigor mentre no quede acreditada la recuperació dels nivells superats mitjançant informe tècnic, es resolga el cessament de la declaració de zona acústicament saturada, segons els casos, pel ple de l'ajuntament o conseller competent en matèria de medi ambient i es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2. En la resolució de cessament i a l'objecte de no veure reproduïdes les circumstàncies que motivaren la declaració de la zona com a acústicament saturada, s'inclourà un programa d'actuacions amb el contingut establert en l'article 23 de la present llei.

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior i constatada una nova superació de nivells, l'administració competent podrà declarar de nou la zona com a acústicament saturada, d'acord amb el procediment abreujat que reglamentàriament s'establisca.

 

 

TÍTOL IV
Àmbits de regulació específica

 

CAPÍTOL I
Condicions acústiques de l'edificació

 

Article 32. Disposicions generals

Les condicions acústiques exigibles als diversos elements que componen l'edificació i les instal·lacions d'aquesta, per al compliment de les determinacions d'aquesta llei, seran les del Codi tècnic de l'edificació. Mentre no s'aprove el codi tècnic esmentat, s'atendrà al que hi ha previst en la Norma bàsica de l'edificació: Condicions acústiques de l'edificació (NBE-CA-88). [3]

 

Article 33. Instal·lacions en l'edificació

1. Les instal·lacions i serveis generals de l'edificació hauran de comptar amb les mesures correctores necessàries per a evitar que el soroll i les vibracions transmesos per aquestes superen els límits establerts en la present llei.

2. El propietari o propietaris de tals instal·lacions i serveis seran responsables del seu manteniment.

 

Article 34. Certificats d'aïllament acústic

Per a l'obtenció de la llicència d'ocupació dels edificis, a més dels certificats que determina la normativa vigent, s'exigiran, almenys, els certificats acreditatius de l'aïllament acústic dels elements que constitueixen els tancaments verticals de façana i parets mitjanes, el tancament horitzontal i els elements de separació amb sales que continguen fonts de soroll.

 

 

CAPÍTOL II
Condicions acústiques de les activitats comercials, industrials i de servicis

 

Secció primera. Normes generals

 

Article 35. Condicions generals

1. Els titulars de les activitats o instal·lacions industrials, comercials o de servicis estan obligats a adoptar les mesures necessàries d'insonorització de les seues fonts sonores i d'aïllament acústic per a complir, en cada cas, les prescripcions establertes en esta llei.

2. La mínima diferència estandarditzada de nivells D_nT,w exigible als locals situats en edificis d'ús residencial o que confinen amb edificis d'ús residencial i destinats a qualsevol activitat amb un nivell d'emissió superior a 70 dB(A) serà la següent:

a) Elements constructius horitzontals i verticals de separació amb espais destinats a ús residencial, 50 dB si l'activitat funciona solament en horari diürn i 60 dB si ha de funcionar en horari nocturn encara que siga només de forma limitada.

b) Elements constructius horitzontals i verticals de tancament exterior, façanes i cobertes, 30 dB.

3. Reglamentàriament s'establirà el procediment de mesurament i les condicions en què es podrà utilitzar com a paràmetre d'avaluació la diferència de nivells D_w, en lloc de D_nT,w.

 

Article 36. Estudis acústics [4]

1. Els projectes d'activitats que d'acord amb la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d'activitats a la Comunitat Valenciana, o norma que la substituïsca, se subjecten a autorització ambiental integrada, llicència ambiental o declaració responsable per incompliment de la condició relativa a soroll i vibracions establida en l'annex III de l'esmentada llei, s'acompanyaran d'un estudi acústic que comprenga totes i cada una de les fonts sonores i una avaluació de les mesures correctores que cal adoptar per a garantir que no es transmeten a l'exterior o a locals contigus, en les condicions més desfavorables, nivells superiors als establits en la present llei.

2. Serà suficient la presentació de l'estudi acústic en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental quan el projecte d'activitat de què es tracte estiga sotmés a este tràmit d'acord amb la normativa d'impacte ambiental.

 

Article 37. Auditories acústiques

1. Els titulars d'activitats susceptibles de generar sorolls i vibracions de conformitat amb el que estableix l'article anterior hauran de realitzar un autocontrol de les emissions acústiques almenys cada cinc anys o en un termini inferior si així s'establira en el procediment d'avaluació d'impacte ambiental o en el de qualificació de l'activitat.

2. L'auditoria sobre sorolls i vibracions tindrà per objecte l'establiment de sistemes de gestió interns, l'avaluació sistemàtica dels resultats obtinguts i l'adopció de mesures per a reduir la incidència ambiental. 

3. L'auditoria haurà de ser realitzada per un organisme dels autoritzats en aplicació del procediment reglamentari que s'hi establesca. Els seus resultats es faran constar en un llibre de control que estarà a disposició de les administracions competents.

4. Reglamentàriament, es crearà un registre públic en el qual constaran tots els organismes autoritzats amb base al que disposa l'apartat anterior així com el contingut mínim dels llibres de control i el procediment per a la seua expedició.

5. La Generalitat i les administracions locals podran concedir ajudes econòmiques a les empreses i institucions per a la realització de les auditories, condicionades a la posterior execució de les mesures correctores recollides en els corresponents informes. 

 

 

Secció segona. Espectacles, establiments públics i activitats recreatives

 

Article 38. Àmbit d'aplicació [5]

Les activitats subjectes a la normativa específica d'espectacles, establiments públics i activitats recreatives, a més del compliment de les condicions regulades en la secció anterior, inclosa l'obligatorietat de presentació d'estudi acústic i realització d'auditories acústiques, s'ajustaran a les establides en esta secció.

 

Article 39. Locals tancats

1. L'aïllament acústic exigible als elements constructius delimitadors dels locals, que entre les seues instal·lacions compten amb sistemes d'amplificació sonora regulables a voluntat, es deduirà conforme als següents nivells d'emissió mínims:

a) Sales de festes, discoteques, tablaos i altres locals autoritzats per actuacions en directe: 104 dB(A).

b) Locals i establiments amb ambientació musical procedent exclusivament d'equips de reproducció sonora: 90 dB(A).

c) Bingos, salons de joc i recreatius: 85 dB(A).

d) Bars, restaurants i altres establiments hotelers sense equip de reproducció sonora: 80 dB(A).

2. L'aïllament acústic exigible a la resta de locals es deduirà conforme al nivell d'emissió més pròxim per analogia als assenyalats en l'apartat anterior o bé segons les seues pròpies característiques funcionals, considerant en tot cas l'aportació produïda pels elements mecànics i el públic. 

3. En aquells locals on el nivell sonor siga superior a 90 dB(A) s'haurà de col·locar, en els seus accessos, un avís perfectament visible sobre les seues conseqüències nocives.

 

Article 40. Locals a l'aire lliure

1. En les llicències o autoritzacions municipals d'instal·lació o funcionament d'activitats recreatives, espectacles o establiments amb terrasses o a l'aire lliure s'inclouran els nivells màxims de potència sonora que aquestes activitats poden produir.

2. L'administració competent podrà acordar la suspensió temporal de l'autorització en el cas de registrar-se en vivendes o locals contigus o pròxims nivells sonors de recepció superiors als establerts en aquesta llei.

 

Article 41. Efectes acumulatius

En zones d'ús dominantment residencial, d'ús sanitari i docent i a fi d'evitar efectes acumulatius, la implantació d'activitats recreatives i d'oci que incorporen ambientació musical i també aquelles altres productores de sorolls i vibracions hauran de respectar la distància respecte de qualsevol altra activitat en els termes que fixe l'administració local per a les dites zones, mitjançant les ordenances o els plans acústics municipals.

 

 

CAPÍTOL III
Treballs en la via pública i en l'edificació que produïsquen sorolls

 

Article 42. Treballs amb utilització de maquinària

1. En els treballs que es realitzen en la via pública i en l'edificació dins de les zones urbanes consolidades no s'autoritzarà la utilització de maquinària el nivell de pressió sonora de la qual supere 90 dB(A) mesurats a cinc metres de distància.

2. Excepcionalment, l'ajuntament podrà autoritzar, per raons de necessitat tècnica, la utilització de maquinària amb nivell de pressió sonora superior als 90 dB(A), i es limitarà l'horari de la dita maquinària en funció del seu nivell acústic i de les característiques de l'entorn ambiental en el qual treballle i s'adoptaran totes aquelles mesures correctores que foren oportunes. 

3. En els plecs de prescripcions tècniques dels contractes de les administracions públiques s'especificaran els límits d'emissió aplicables a la maquinària.

 

Article 43. Limitacions

1. Els treballs realitzats tant en la via pública com en l'edificació no es podran realitzar de les 22.00 a les 08.00 hores si es produeixen nivells sonors superiors als establerts amb caràcter general en la taula 1 de l'annex II.

2. S'exceptuen de la prohibició anterior les obres urgents, les que es realitzen per raons de necessitat o perill, i aquelles que per les seues especials circumstàncies no poden realitzar-se durant el dia. 

3. En tot cas, el treball nocturn requerirà autorització municipal. L'autorització determinarà els límits sonors que s'hauran de complir en funció de les circumstàncies que concórreguen en cada cas.

 

Article 44. Càrrega i descàrrega

Queda prohibida la realització d'operacions de càrrega i descàrrega que superen en horari nocturn, en les zones residencials o d'ús sanitari i docent, els límits sonors establerts en la taula 1 de l'annex II.

 

Article 45. Servici públic nocturn de neteja i recollida de fem

1. El servici públic nocturn de neteja i recollida de fem adoptarà les mesures i precaucions necessàries per a reduir al mínim els nivells sonors de pertorbació de la tranquil·litat ciutadana.

2. En els plecs de prescripcions del contracte d'este servici s'especificaran els límits màxims d'emissió sonora aplicables als vehicles i als seus equips.

 

 

CAPÍTOL IV
Sistemas d'alarma i comportament i dels ciutadans

 

Article 46. Sistemes d'alarma

1. Els titulars i responsables de sistemes d'alarma els hauran de mantenir en perfecte estat d'ús i funcionament, a fi d'evitar que s'autoactiven o activen per causes injustificades o distintes de les que motivaren la seua instal·lació, així com també complir les normes de funcionament d'aquestos mecanismes que reglamentàriament s'establisquen.

2. Les forces i cossos de seguretat podran utilitzar els mitjans necessaris per a interrompre les emissions sonores o les vibracions dels sistemes d'alarma en cas que el seu funcionament siga anormal, sense perjudici de sol·licitar les autoritzacions judicials necessàries. Així mateix podran retirar els vehicles en els quals es produïsca el mal funcionament de l'alarma, a dipòsits destinats a tal efecte.

 

Article 47. Comportament dels ciutadans

1. La generació de sorolls i vibracions produïts per l'activitat directa de les persones, animals domèstics i aparells domèstics o musicals en la via pública, espais públics i en l'interior dels edificis s'haurà de mantindre dins dels límits que exigisca la convivència ciutadana i la present llei.

2. La nocturnitat dels fets es contemplarà a fi de tipificar la infracció que poguera considerar-se comesa i graduar la sanció que resultara imposable.

 

 

CAPÍTOL V
Regulació del soroll produït pels mitjans de transport

 

Secció primera. Vehicles de motor

 

Article 48. Concepte

Als efectes de la present llei, se consideren vehicles de motor tots aquells subjectes a les prescripcions del Reial Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s'aprova el Text Articulat de la Llei sobre el Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària.

 

Article 49. Nivell admissible

El nivell de soroll emès pels vehicles a motor es considerarà admissible sempre que no supere els límits establerts reglamentàriament per a cada tipus, en les condicions d'avaluació que igualment s'hi establesquen a aquest efecte.

 

Article 50. Condicions de circulació [6]

1. Tot vehicle de tracció mecànica haurà de tenir en bones condicions de funcionament el motor, transmissió, carrosseria i la resta d'elements capaços de produir sorolls i vibracions i, en especial, el dispositiu silenciador dels gasos d'escapament a fi que el nivell sonor emés pel vehicle en circular o amb el motor en marxa no excedisca dels límits establerts.

2. Queda prohibida la circulació de vehicles que emeten sorolls superiors als reglamentats, com també la incorrecta utilització o conducció de vehicles de motor que done lloc a sorolls innecessaris o molestos.

3. Si fóra necessària i inevitable la circulació ocasional de vehicles que emeten sorolls superiors als establerts en la present llei, l'administració competent haurà de tramitar i autoritzar si és procedent el corresponent permís especial de circulació.

4. Els vehicles hauran de circular amb la documentació acreditativa de la comprovació favorable dels seus nivells d'emissió per part dels centres d'inspecció tècnica de vehicles.

 

Article 51. Inspecció tècnica de vehicles

1. Els centres d'inspecció tècnica de vehicles comprovaran el nivell d'emissió sonora dels vehicles. A aquest efecte s'habilitaran les instal·lacions i disposaran els instruments necessaris per a realitzar les comprovacions d'emissió acústica pels procediments que reglamentàriament s'hi determinen.

2. El servei d'inspecció de vehicles habilitaran les instal·lacions i instruments necessaris perquè les comprovacions d'emissió acústica dels vehicles de motor es puguen realitzar d'acord amb la normativa vigent.

 

Article 52. Control de sorolls

1. Els agents de vigilància del trànsit rodat formularan denúncies per infracció del que hi ha disposat en aquesta llei quan comproven, amb els aparells mesuradors de soroll i mitjançant el procediment que s'establesca reglamentàriament, que el nivell de soroll produït pel vehicle sobrepassa els límits en les condicions d'avaluació que s'establesca a l'efecte.

2. Si el vehicle excedira els límits establerts en més de 6 dB(A) serà immobilitzat i traslladat a dependències habilitades a l'efecte. El titular del vehicle, previ lliurament de la seua documentació, podrà retirar-lo mitjançant un sistema de remolc o càrrega o qualsevol altre mitjà que possibilite portar a un taller de reparació sense posar el vehicle en marxa.

3. La recuperació de la documentació requerirà un nou mesurament per a acreditar que les deficiències han quedat esmenades. I, en tot cas, haurà d'admetre's la prova contradictòria certificada per un tècnic competent i aparells homologats.

 

 

Secció segona. Sorolls produïts per infraestructures de transport

 

Article 53. Normativa aplicable [7]

1. El soroll produït per les infraestructures de transport existents en l'àmbit de la Comunitat Valenciana s'ha d'avaluar seguint els procediments i criteris establits reglamentàriament.

2. Els projectes de noves infraestructures han de preveure les mesures encaminades a complir els objectius de qualitat establits en la taula 3 de l'annex II, sempre que aquests siguen viables tècnicament i econòmicament.

Igualment, aquests projectes han de preveure les mesures encaminades a complir els nivells de vibracions establits en la taula 1 de l'annex III de la llei esmentada, sempre que aquests siguen viables tècnicament i econòmicament.

3. En el supòsit en què la presència d'una infraestructura de transport ocasione una superació en més de 10 dB(A) dels límits fixats en la taula 3 del annex II avaluats pel procediment que reglamentàriament es determine, l'administració pública competent en l'ordenació del sector ha d'adoptar un pla de millora de qualitat acústica.

4. Els plans han de determinar les accions prioritàries que cal realitzar per a millorar els índexs de qualitat acústica en el cas que se sobrepassen els valors de superació assenyalats en l'apartat 3. Aquests plans han d'incloure en tot cas les mesures necessàries per a no sobrepassar els nivells de superació esmentats en aquells àmbits rellevants que expressament així es delimiten en els mapes estratègics de soroll per l'especial sensibilitat acústica que presenten.

5. A l'efecte d'aquesta llei, es consideren infraestructures integrades en conurbacions aquells trams que discórreguen o siguen contigus amb el sòl classificat com a urbà, formen part de les xarxes metropolitanes o tinguen com a funció distribuir el trànsit d'accés a aquestes o evitar el pas per un nucli urbà determinat mitjançant un traçat perimetral. En aquestes infraestructures, d'acord amb el que s'estableix per als plans acústics municipals en l'article 21 d'aquesta llei, és objecte específic del pla de millora de la qualitat acústica l'adopció de les mesures que permeten la reducció progressiva dels nivells de soroll, i s'han d'incloure en el seu programa d'actuació aquelles que siguen procedents en aquest aspecte d'entre les assenyalades en l'apartat 2 de l'article 23.

En les infraestructures integrades en conurbacions, el nivell de priorització i la tipificació de les mesures assenyalades en el paràgraf anterior han de ser congruents amb el que s'estableix els plans acústics municipals en els casos en què siga procedent formular-ne. En qualsevol cas, ha de ser igualment congruent la programació de l'execució efectiva d'aquestes mesures. Les administracions competents en les infraestructures esmentades anteriorment i els ajuntaments concernits poden subscriure els acords i convenis que siguen procedents per a implantar-les, mantindre-les i gestionar-les a fi d'assegurar la màxima eficàcia possible.

A l'efecte d'aquesta llei no es consideren noves infraestructures les que s'executen o implanten en viaris urbans ja existents amb independència de quina siga la seua titularitat. En aquests casos els objectius i criteris d'actuació així com la tipificació de solucions que es puguen utilitzar són els establits en aquest apartat.

 

Article 53 bis. Mesures preventives i plans de millora de qualitat acústica en infraestructures de transport [8]

1. Els projectes de noves infraestructures han de contindre un estudi acústic que avalue l'impacte de la infraestructura sobre el seu entorn i justifique la utilització de la millor tecnologia disponible de protecció contra sorolls i vibracions, segons el procediment que reglamentàriament es determine. Aquest estudi acústic ha d'estar firmat per un tècnic competent i ha d'estar contingut en l'estudi d'impacte ambiental de la infraestructura.

2. Quan es pose en ús, s'ha de comprovar el nivell sonor que transmet a l'entorn. En cas que se superen en més de 10 dB(A) els objectius de qualitat, s'han de revisar i modificar les mesures correctores per a evitar aquesta superació.

3. A l'efecte de l'elaboració del Pla de millora de la qualitat acústica, s'entendrà que és administració pública competent en l'ordenació del sector aquella que siga titular de la infraestructura en qüestió, siga l'Administració estatal, autonòmica o alguna de les entitats que integren l'Administració local.

Si la titularitat de la infraestructura és de l'Administració autonòmica, serà òrgan competent per a l'elaboració del Pla de millora de la qualitat acústica la conselleria amb competències en matèria d'infraestructures.

4. El Pla de millora de la qualitat acústica pot incloure, segons les circumstàncies, alguna de les mesures següents, o aquelles altres que es consideren adequades:

a) Prohibició de la circulació d'alguna classe de vehicles amb possibles restriccions de velocitat durant determinats intervals horaris en què la circulació siga més intensa.

b) Utilització de mescles asfàltiques acústicament absorbents per a la banda de redolament del paviment.

c) Posada en servei de transports públics especialment silenciosos, com els elèctrics, a gas, mixtos i semblants.

d) Condicionament acústic dels túnels, especialment en les seues embocadures.

e) Utilització de pantalles acústiques de diverses formes i materials, segons els casos, que queden, en la mesura que siga possible, integrades en l'entorn.

f) Quantes mesures de gestió de trànsit es consideren oportunes.

5. En el cas que les mesures viables econòmicament i tècnicament no aconseguisquen reduir els nivells sonors per davall dels que s'estableixen en l'apartat 1 d'aquest article, els sectors del territori afectats en el funcionament o desenvolupament de les infraestructures de transport, així com els sectors de territori situats a l'entorn d'aquestes infraestructures, existents o projectades, podran quedar gravats per servituds acústiques, delimitades en els mapes de soroll, d'acord amb el que s'estableix en l'article 10 de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.

6. En relació amb els procediments i criteris d'avaluació del soroll produït per infraestructures de transport rodat, ferroviari i tramviari, per al cas d'infraestructures existents, queda com segueix:

Per a avaluar el soroll produït per la infraestructura, es realitzaran mesuraments del nivell sonor segons les següents indicacions:

a) El paràmetre a mesurar serà el nivell de pressió sonora equivalent ponderat (LAeq,T), durant les 12 hores del període dia (Ld), 4 hores del període vesprada (Le) o les 8 hores de la nit (Ln). No obstant això, es podran aplicar tècniques de mostreig segons la següent metodologia:

– S'hauran de realitzar almenys 3 sèries de mesuraments del LAeq, T, amb tres mesuraments en cada sèrie, d'una duració mínima de 5 minuts (Ti = 300 segons), amb intervals temporals mínims de 5 minuts, entre cadascuna de les sèries.

– L'avaluació del nivell sonor en el període temporal d'avaluació es determinarà a partir dels valors dels índexs LAeq,T, de cadascuna de les mesures realitzades aplicant la següent expressió:

 

Veure expressió (pdf)

 

On:

T és el temps en segons corresponent al període temporal d'avaluació considerat.

Ti és l'interval de temps de la mesura i.

n és el nombre de mesuraments del conjunt de les sèries de mesuraments realitzades en el període de temps de referència T.

El valor del nivell sonor resultant, s'arredoneix incrementant-lo en 0,5 dBA, prenent la part sencera com a valor resultant.

b) La localització dels punts de mesurament pot variar segons la zona en què se situe la infraestructura i els receptors més pròxims:

– En les edificacions. En l'exterior de les edificacions (balcons, terrasses) els punts de mesurament s'han de situar, almenys, a 1,5 metres del sòl i el més allunyat possible de la façana (si pot ser, a 2 metres).

– A nivell de carrer. Al carrer s'han de localitzar els punts de mesurament almenys a 2 metres de les façanes pròximes.

– En camp obert. En camp obert s'han de localitzar els punts de mesurament almenys a 10 metres de la font de soroll, preferentment a una altura entre 3 i 11 metres i mai inferior a 1,5 metres del sòl.

– En general, els mesuraments s'han d'efectuar a una cota superior a la de la infraestructura, a uns 4 metres aproximadament d'altura sobre aquesta. S'ha d'indicar clarament on s'ha situat el micròfon del sonòmetre: altura, distància a la carretera, etc.

c) Les condicions del mesurament seran les següents:

– S'han de fer mesuraments amb sonòmetres que complisquen les característiques dels articles 6 i 7.

– El micròfon s'ha d'orientar cap a la infraestructura, amb una lleugera inclinació cap amunt (d'uns 30 – 45o).

– El sonòmetre s'ha de situar situarà preferiblement sobre trípode.

– Si s'ha situat el micròfon a menys de 2 metres d'una superfície reflectora, ha d'aplicar-se la correcció per reflexió.

– Les condicions d'humitat i temperatura han de ser compatibles amb les especificacions del fabricant de l'equip de mesura.

– En l'avaluació del soroll transmès no seran vàlids els mesuraments realitzades en l'exterior amb pluja.

– Serà preceptiu que, abans i després de cada mesurament, es faça una verificació acústica de la cadena de mesurament mitjançant calibrador sonor, que garantisca un marge de desviació no superior a 0,3 dB respecte al valor de referència inicial.

– Els mesuraments al medi ambient exterior s'han de realitzar usant equips de mesures amb pantalla antivent. Així mateix, quan en el punt d'avaluació la velocitat del vent és superior a 5 metres per segon s'ha de desistir del mesurament.

 

 

TÍTOL V
Règim jurídic

 

CAPÍTOL I
Inspecció i control

 

Article 54. Actuació inspectora

1. La facultat inspectora de les activitats subjectes a aquesta llei correspon als ajuntaments i als diferents òrgans de l'administració autonòmica competents per raó de la matèria.

2. Tant els alcaldes com l'òrgan corresponent de la conselleria competent en medi ambient podran ordenar la pràctica de visites d'inspecció o mesures de vigilància respecte de les activitats sotmeses a aquesta llei, a l'objecte de comprovar la seua adequació a les prescripcions normatives o de les corresponents autoritzacions o llicències.

3. El personal de l'administració que tinga encomanada la funció inspectora tindrà la condició d'agents de l'autoritat.

4. Els titulars o responsables dels establiments i activitats productores de sorolls i vibracions facilitaran als inspectors de l'administració l'accés a les seues instal·lacions o focus generadors de sorolls i disposaran el seu funcionament d'acord a les diferents velocitats, potències, càrregues o marxes que els indiquen els inspectors, i podran presenciar la inspecció.

5. L'ajuntament, abans d'atorgar la llicència d'ocupació, verificarà si els diversos elements constructius que componen l'edificació compleixen les normes establertes en aquesta llei.

6. Igualment, l'ajuntament, prèviament a la concessió de la llicència d'obertura o autorització de funcionament, verificarà l'efectivitat de les mesures correctores adoptades en compliment de la present llei.

 

 

CAPÍTOL II
Infraccions i sancions

 

Article 55. Infraccions

1. Es qualifiquen de lleus les infraccions següents:

a) Superar els límits sonors establerts en la present llei en menys de 6 dB(A).

b) Obtindre nivells de transmissió de vibracions corresponents a la corba K de l'annex III immediatament superior a la màxima admissible per a cada situació.

c) La realització d'activitats prohibides o l'incompliment de les obligacions previstes en la llei quan no siguen expressament tipificades com a infraccions greus o molt greus.

d) Circular el vehicle sense la preceptiva documentació acreditativa de la comprovació favorable dels seus nivells d'emissió per part dels centres d'inspecció tècnica de vehicles. [9]

2. Es qualifiquen de greus les infraccions següents:

a) La reincidència en infraccions lleus.

b) L'incompliment de les mesures de correcció d'infraccions lleus en el termini fixat per a fer-ho o dur a terme la correcció de manera insuficient.

c) Superar els nivells sonors permesos en més de 6 dB(A) en el cas de sorolls produïts per vehicles de motor.

d) Sobrepassar de 6 a 15 dB(A), en la resta de supòsits, els límits establerts en la present llei.

e) Obtindre nivells de transmissió de vibracions corresponents a dues corbes K de l'annex III immediatament superiors a la màxima admissible per a cada situació,

f) Obstaculitzar la labor inspectora o de control de les administracions públiques.

3. Es qualifiquen de molt greus les infraccions següents:

a) La reincidència en infraccions greus.

b) L'incompliment de les mesures de correcció d'infraccions greus en el termini fixat o realitzar la correcció de manera insuficient.

c) Superar els nivells sonors permesos en més de 15 dB(A).

d) Obtindre nivells de transmissió de vibracions corresponents a més de dues corbes K de l'annex III immediatament superiors a la màxima admissible per a cada situació.

 

Article 56. Responsabilitat

1. Seran responsables:

a) De les infraccions a les normes d'aquesta llei comeses amb ocasió de l'exercici d'activitats subjectes a concessió, autorització o llicència administrativa, el seu titular.

b) De les comeses amb motiu de la utilització de vehicles, el seu propietari quan la infracció resulte del funcionament o estat del vehicle, o el conductor en aquells casos en els quals la infracció siga conseqüència de la seua conducció.

c) De la resta d'infraccions, el causant de la pertorbació o qui subsidiàriament resulte responsable segons les normes específiques.

2. La responsabilitat administrativa ho serà sense perjudici de la responsabilitat civil i penal on poguera incórrer.

3. En els supòsits en els quals s'apreciara un fet que poguera ser constitutiu de delicte o falta, es posarà en coneixement de l'òrgan judicial competent, i mentre l'autoritat judicial tinga constància de l'assumpte, s'haurà de suspendre el procediment administratiu sancionador.

 

Article 57. Sancions [10]

1. La competència per a acordar la iniciació del procediment sancionador correspon a la persona titular de l'alcaldia i, subsidiàriament, a la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria.

Si en l'exercici de les facultats d'inspecció l'administració de la Generalitat detecta un incompliment de les prescripcions d'aquesta llei, ho ha de fer saber a la persona titular de l'alcaldia respectiva perquè adopte les mesures oportunes. Transcorregut el termini d'un mes sense adoptar-les, l'administració de la Generalitat pot requerir-ho de nou o procedir a incoar el procediment sancionador i retre compte, en aquest cas, a l'autoritat municipal de les resolucions que adopte.

2. Correspon als ajuntaments i a la Generalitat imposar les sancions previstes en aquesta llei d'acord amb els principis establits en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del règim jurídic del sector públic, sense perjudici de les especialitats previstes en aquest títol. El termini per a resoldre el procediment i notificar la resolució, en els procediments sancionadors tramitats d'acord amb aquesta llei, és d'un any.

3. La competència per a imposar les sancions correspon:

a) A la persona titular de l'alcaldia quan la quantia no excedeix de 6.000 euros.

b) A la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria quan la quantia excedeix de 6.000 euros.

4. La persona titular de l'alcaldia ha de proposar als òrgans competents de la Generalitat imposar sancions quan estime que correspon una multa en quantia superior al límit de la seua competència.

5. La retirada temporal de la llicència, quan corresponga, pot acordar-la la persona titular de l'alcaldia. La retirada definitiva pot acordar-la la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria.

 

Article 58. Quantia de les sancions

Les infraccions previstes en aquesta llei podran donar lloc a la imposició de les següents sancions:

a) En el cas de les infraccions molt greus: multa des de 6.001 a 60.000 euros i retirada definitiva de les llicències o autoritzacions corresponents.

b) En el cas de les infraccions greus: multa des de 601 a 6.000 euros i retirada temporal de les llicències o autoritzacions corresponents.

c) En el cas de les infraccions lleus: multa des de 60 a 600 euros.

 

Article 59. Circumstàncies modificatives

Les circumstàncies a tenir en compte per a la graduació de les sancions seran les següents: 

a) Naturalesa de la infracció.

b) Gravetat del dany produït.

c) Conducta de l'infractor en ordre al compliment de la normativa.

d) Reincidència, reiteració o continuació en la comissió de la mateixa infracció.

e) Transcendència econòmica, ambiental o social de la infracció. 

 

Article 60. Obligació de reposar

1. Els infractors estaran obligats a adoptar les mesures correctores necessàries establides per l'òrgan sancionador, amb independència de la sanció penal o administrativa que s'impose.

2. La prescripció d'infraccions no afectarà l'obligació de restaurar ni a la d'indemnització de danys i perjudicis causats. 

 

Article 61. Multes coercitives i execució subsidiària

1. Amb independència de les sancions que puguen correspondre en concepte de sanció, si l'infractor no adoptara voluntàriament les mesures correctores en el termini que s'assenyala en el requeriment corresponent, l'òrgan competent podrà acordar la imposició de multes coercitives successives. La quantia de cadascuna d'elles no superarà el 20% de l'import de la sanció prevista.

2. Igualment es podrà ordenar l'execució subsidiària en els termes previstos en l'article 98 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

 

Article 62. Mesures cautelars

Amb independència del que establisquen els apartats anteriors i en atenció a la gravetat del perjudici ocasionat, a nivell de soroll transmés, així com també en els casos de molèsties manifestes als veïns, l'administració actuant podrà ordenar la suspensió immediata del funcionament de la font pertorbadora, fins que siguen corregides les deficiències existents.

 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera. Situacions especials

1. L'autoritat competent, tant la local com la autonòmica per raó de la matèria a la qual pertanga la font generadora del soroll o vibracions i atorgue les autoritzacions pertinents per a la celebració de situacions especials referides al present, podrà eximir, amb caràcter temporal, del compliment dels nivells de pertorbació màxims fixats en la present llei en determinats actes de caràcter oficial, cultural, festiu, religiós i altres anàlogues. En aquests últims es consideren compresos els esdeveniments musicals que se celebren en la Comunitat Valenciana, als quals s'exigirà que disposen de marca turística contemplada en la normativa autonòmica i que adopten les millors tecnologies disponibles a fi de reduir els nivells de soroll transmès als receptors més pròxims que, en cap cas, podran superar els límits màxims establits en la corresponent resolució específica. [11]

2. El titular de l'activitat, instal·lació o maquinària causant de la pertorbació acústica, o en el seu defecte l'administració autoritzant, informarà al públic sobre els perills d'exposició a elevada pressió sonora, recordant el llindar dolorós de 130 dB(A) establert per les autoritats sanitàries.

3. En casos excepcionals, quan la regulació vigent no ho contemple de manera expressa, l'autoritat competent per raó de la matèria a la qual pertany la font generadora del soroll o les vibracions, amb l'informe previ de la conselleria competent en medi ambient, podrà exceptuar l'aplicació dels nivells màxims de pertorbació a tot o a part d'un projecte determinat, i s'hi podran establir uns altres nivells màxims específics sempre que es garantesca la utilització de la millor tecnologia disponible.

4. Restaran exclosos del compliment dels nivells de pertorbació els projectes relacionats amb la defensa nacional i els aprovats específicament per una llei de l'estat o de la Generalitat sense menyscapte de l'obligatorietat de garantir la utilització de la millor tecnologia disponible de protecció contra els sorolls i vibracions.

 

Segona. Actualització de sancions

La quantia de les sancions establides en la present llei podrà ser actualitzada reglamentàriament pel Consell de la Generalitat mitjançant l'aplicació a estes de l'índex de preus al consum.

 

Tercera. Sentit del silenci administratiu

El silenci administratiu davant les sol·licituds d'autoritzacions i altres peticions que es realitzen d'acord amb aquesta llei tindrà un sentit negatiu.

 

Cuarta. Normativa aplicable [12]

En la consideració dels límits establits per a la protecció acústica de conformitat amb aquesta llei hauran d'aplicar-se els que resulten més exigents en qualsevol cas a la vista de la normativa bàsica i autonòmica, excepte en el cas dels que resulten d'aplicació al soroll ocasionat com a conseqüència del funcionament de les infraestructures de la competència de l'Estat, al qual s'aplicarà en qualsevol cas el que es disposa en la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, i la normativa reglamentària estatal de desplegament.

 

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera

Les activitats i les instal·lacions industrials, comercials o de servici i també les subjectes a la normativa específica d'espectacles, establiments públics i activitats recreatives amb llicència atorgada amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta llei, hauran d'adaptar-se al que hi ha disposat en aquesta llei en els casos següents, excepte les llicències d'obra emeses amb anterioritat que continuaran regint-se per la normativa anterior:

a) Amb caràcter general, l'adaptació haurà de produir-se en el termini de sis mesos des de l'aprovació del reglament de desplegament d'aquesta llei.

b) Quan s'impose així com a exigència per a la reobertura dels establiments clausurats per incompliment de la normativa vigent, en la sanció recaiguda com a conseqüència de la infracció d'alguna de les prescripcions contingudes en la legislació que siga d'aplicació.

c) Quan es realitzen modificacions, ampliacions o reformes que excedesquen de les obres de simple higiene, ornat o conservació.

d) Si s'incompleixen de manera reiterada les condicions acústiques que van permetre la concessió.

 

Segona

Les ordenances municipals aprovades i les zones acústicament saturades declarades a la data d'entrada en vigor d'esta llei hauran d'adequar el seu contingut a esta en el termini d'un any des de l'aprovació del reglament de desplegament de la present llei.

 

Disposició transitòria tercera [13]

Allò que s'ha indicat en els apartats 2 i 3 de l'article 53 no serà aplicable obligatòriament en els projectes l'aprovació dels quals es produïsca amb anterioritat a l'1 de juliol de 2020, en què es podran adoptar els objectius de qualitat establits en la taula 1 del annex II.

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA [14]

 

Única

Queden derogats els articles i els procediments d'avaluació regulats en el Decret 104/2006, de 14 de juliol, del Consell, de planificació i gestió en matèria de contaminació acústica, que s'oposen o contradiguen aquest text legal. La resta queda en vigor.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera

El Consell de la Generalitat aprovarà mitjançant decret el reglament de desplegament de la present llei en el termini d'un any des de la seua entrada en vigor.

 

Segona

La present llei entrarà en vigor l'endemà d'haver sigut publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

 

València, 3 de desembre de 2002

 

El president de la Generalitat Valenciana,

JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZ

 

 

 

ANNEX I

DEFINICIONS

 

Acceleració eficaç de la vibració: valor quadràtic mitjà (RMS) de l'acceleració de l'ona de vibració.

 

Aceleròmetre: dispositiu electromecànic per a mesuraments de vibracions.

 

Analitzador de freqüències: equip de mesurament acústica que permet analitzar els components en freqüència d'un so.

 

Banda d'octava: quan la freqüència de tall superior és doble a la inferior. Les freqüències centrals estan fixades per les normes UNE-74.002-78 i són definides per la mitjana geomètrica dels extrems.

 

Veure imatge

 

Banda de terç d'octava: són els tres intervals en els quals resta dividida una octava. La freqüència de tall superior és [arrel cúbica de 2 (per a aclariment consultar el DOGV en pdf, pàgina 31230)]  vegades la inferior. Les freqüències centrals estan fixades per les normes UNE-74.002-78, i són definides per la mitjana geomètrica dels extrems.

 

Veure imatge

 

Conseqüències nocives: efectes negatius sobre la salut humana com són molèsties provocades pel soroll, alteració del son, interferència amb la comunicació oral, efectes negatius sobre l'aprenentatge, pèrdua auditiva, estrés o hipertensió.

 

D: diferència de nivells entre dos locals: Es defineix com a la diferència de nivells de pressió sonora entre el local emissor i el receptor.

 

D = L₁ - L₂  ;

on

L₁ = nivell de pressió sonora en el local emissor

L₂ = nivell de pressió sonora en el local receptor

D_n: diferència de nivells normalitzada; és la diferència de nivells, en decibels, correspon a una àrea d'absorció de referència en el recinte receptor

 

 

on

D és la diferència de nivells, en decibels

A és l'àrea d'absorció acústica equivalent del recinte receptor m²

A₀ és l'àrea d'absorció de referència: 10 m² per a recintes de grandària comparable

 

D_nT: diferència de nivells estandaritzada entre dos locals. Es defineix com a la diferència de nivells de pressió sonora entre el local emissor i el receptor a un valor del temps de reverberació del local receptor.

 

 

on

T és el temps de reverberació en el local receptor

T₀ és el temps de reverberació de referència (0,5 s)

 

DW: Magnitud global per a la valoració de l'aïllament al soroll com a diferència de nivells que suposa una ponderació de les diferències de nivells entre totes les bandes de freqüència.

 

Decibel: escala convinguda habitualment per a mesurar la magnitud del so. El nombre de decibels d'un so equival a 10 vegades el valor del logaritme decimal de la relació entre l'energia associada al so i una energia que es pren com a referència. Este valor també es pot obtenir de manera equivalent establint la relació entre els quadrats de les corresponents pressions sonores, en aquest cas el factor 10 vegades haurà de substituir-se per 20 vegades ja que el logaritme d'un número al quadrat és igual al doble del logaritme del citat número.

 

L_w = 10 log₁₀ (W / W_ref)                                W= potència sonora

 

L_r = 10 log₁₀ (I/I_ref)                                         I= intensitat sonora

 

L_p= 10 log₁₀ (P/P_ref)² = 20 log₁₀ (P/P_ref)         P= pressió sonora

 

Avaluació: qualsevol mètode que permeta mesurar, calcular, predir o estimar el valor d'un indicador de soroll o efectes nocius corresponents.

 

L_Aeq,T: nivell sonor continu equivalent. Es defineix en la norma ISO 1996 com el valor del nivell de pressió en dB en ponderació A, d'un soroll estable que en un interval de temps T, posseeix la mateixa pressió sonora quadràtica mitjana que el so que es mesura i el nivell del qual varia amb el temps.

 

Mapa acústic: representació gràfica dels nivells de soroll existents en un territori, ciutat o espai determinat per mitjà d'una simbologia adequada.

 

Molèstia: grau de molèstia que provoca el soroll ambiental determinat a través d'enquestes. 

 

Nivell d'emissió: nivell de pressió acústica existent en un determinat lloc, originat per una font sonora que funcione en el mateix emplaçament.

 

Nivell de recepció: és el nivell de pressió acústica existent en un determinat lloc, originat per una font sonora que funciona en un emplaçament diferent.

 

Nivell sonor exterior: és el nivell sonor en dB(A), procedent d'una activitat (font emissora) i mesurat en l'exterior, en el lloc de recepció.

 

Nivell sonor interior: és el nivell sonor en dB(A), procedent d'una activitat (font emissora) i mesurament en l'interior de l'edifici receptor, en les condicions d'obertura o tancament en les quals el nivell de soroll siga màxim.

El nivell sonor interior solament s'utilitzarà com a indicador del grau de molèstia per soroll en un edifici, quan se supose que el soroll es transmet des del local emissor per l'estructura i no per via aèria de façana, finestres o balcons, en aquest cas el criteri a aplicar serà el de nivell sonor exterior.

 

Pressió sonora: la diferència instantània entre la pressió originada per l'energia sonora i la pressió baromètrica en un punt determinat de l'espai.

 

Reverberació: fenomen que consisteix en la permanència del so durant un breu temps, després de cessar l'emissió de la font.

 

Soroll: és qualsevol so que moleste o incòmode els éssers humans, o que produïsca o té l'efecte de produir un resultat psicològic i fisiològic advers sobre estos.

 

Salut: estat d'absolut benestar físic, mental i social, segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut.

 

So: sensació percebuda per l'oïda humana, a causa de la incidència d'ones de pressió.

 

Sonòmetre: instrument proveït d'un micròfon amplificador, detector de RMS, integrador-indicador de lectura i corbes de ponderació, que s'utilitza per a mesurament de nivells de pressió sonora.

 

Vibracions: pertorbació que provoca l'oscil·lació dels cossos sobre la seua posició d'equilibri.

 

 

 

ANNEX II

Nivells sonors [15]

 

 

TAULA 1
Nivells de recepció externs

 

 

 

 

 

TAULA 2
Nivells de recepció interns

 

 

 

 

TAULA 3
Nivells de recepció externs per a infraestructures

 

 

 

 

ANNEX III

NIVELLS DE VIBRACIONS

 

Taula 1

 

 

 

Les zones de treball que exigisquen un alt índex de precisió tindran un valor K igual a 1, dia i nit.

Es consideraran vibracions transitòries aquelles el nombre d'impulsos de les quals siga inferior a tres successos per dia.

Per a avaluar la molèstia produïda per les vibracions, s'utilitzarà l'índex K mitjançant les següents expressions:

 

 

on «a» és l'acceleració de la vibració expressada en (m.s^-2) i «f» n'és la freqüència de la vibració expressada en (Hz), o bé mitjançant la gràfica que s'adjunta a continuació.

 

Ver gràfica