Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

Versió vigent: 07.04.2023 -

Decret 39/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament que regula les pràctiques de Policia Sanitària Mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana

 

(DOGV núm. 4961 de 08.03.2005)

 

 

El Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, aprovat pel Decret 2263/1974, de 20 de juliol, ha donat cobertura sanitària a les pràctiques i ritus funeraris amb els mitjans materials, elements de transport i tècniques constructives propis del moment en què es va aprovar. El Decret 12/1995, de 10 de gener, del Consell de la Generalitat, el va desplegar.

L'esmentat Decret 2263/1974 és anterior a l'augment dels moviments migratoris i turístics, fenòmens estos d'especial intensitat a la Comunitat Valenciana.

Amb la present regulació es dóna cobertura a l'actual tendència de fer les vetles en edificis diferents del domicili mortuori. Així mateix té en consideració la diversitat de confessions religioses, amb els seus ritus diferenciats, i la pràctica creixent de les cremacions com a destinació definitiva del cadàver.

El Consell de la Generalitat és competent en la matèria, segons que disposa el Reial Decret 278/1980, de 25 de gener, sobre transferència de competències en matèria d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, cultura i sanitat, a proposta del conseller de Sanitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb la deliberació prèvia del Consell de la Generalitat, en la reunió del dia 25 de febrer de 2005,

 

 

DECRETE

 

Article únic

S'aprova el reglament que regula les pràctiques de Policia Sanitària Mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, que figura annex al present decret.

 

 

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

 

Sense perjuí del que estableix la disposició final segona, les empreses funeràries existents a l'entrada en vigor d'este reglament tenen un any per adaptar-se a les seues disposicions.

La mateixa adaptació procedeix en el cas dels cementeris existents.

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

 

Queda derogat el Decret 80/1993, de 28 de juny, del Consell de la Generalitat, de consideració de sepelis ordinaris de determinats trasllats, així com les altres disposicions, del mateix rang o d'un rang inferior, que s'oposen al que estableix el present decret.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera

Es faculta el conseller de Sanitat per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i l'aplicació del present decret.

 

Segona

El present decret entra en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

Alacant, 25 de febrer de 2005

 

El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

 

El conseller de Sanitat,
VICENTE RAMBLA MOMPLET

 

 

ANNEX
Reglament que regula les pràctiques de policia sanitària
mortuòria en l'àmbit de la Comunitat Valenciana

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 1. Objecte

1. L'objecte del present reglament és la regulació de l'activitat de policia sanitària mortuòria en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

2. La policia sanitària mortuòria, com a part integrant de la intervenció de l'administració Pública en matèria sanitària, comprén:

a) La regulació de qualsevol classe de pràctiques sanitàries sobre cadàvers i restes cadavèriques.

b) Les condicions tecnicosanitàries que han de tindre totes les empreses, instal·lacions i servicis funeraris.

c) Les normes sanitàries que han de tindre els cementeris i la resta de llocs de soterrament que puguen ser autoritzats.

d) La funció inspectora i la potestat sancionadora, per al cas d'incompliment de la normativa vigent sobre la matèria.

e) Totes aquelles activitats que, per raó de la matèria, puguen quedar dins de l'àmbit de regulació del present reglament.

 

Article 2. Distribució competencial [1]

1. Les facultats administratives en matèria de policia sanitària mortuòria corresponen a la Generalitat i als ajuntaments.

2. En concret, és competència dels ajuntaments:

a) L′autorització de cementeris i tanatoris, tant de construcció nova com, si és el cas, d′ampliació, reforma i clausura definitiva.

b) L′autorització de forns crematoris o d′incineració de cadàvers.

c) L′autorització de forns crematoris de cementeri.

d) L′autorització d′inhumació de cadàvers.

e) L′autorització de cremació o incineració de cadàvers.

f) El control sanitari de les empreses, les instal·lacions i els servicis funeraris regulats en este reglament.

g) I també les altres autoritzacions que determina este reglament.

Les competències dites es regulen a través d′una ordenança municipal, que s′ha d′adaptar al que estableix este reglament.

3. Les ordenances o reglaments municipals poden establir requisits de qualitat o disponibilitat dels mitjans amb què han de comptar les empreses funeràries, si bé els requisits dits han de justificar-se d′acord amb objectius de qualitat del servici, i han de ser proporcionals a la població i l′índex de mortalitat del municipi. En cap cas, directament o indirectament, poden comportar una restricció a la lliure concurrència entre empreses funeràries.

 

Article 3. Competències de la Generalitat [2]

Són competència de Generalitat:

1. La inspecció sanitària d′empreses, instal·lacions i servicis funeraris, quan ho aconsellen raons de salut pública.

2. L′acreditació per a la realització de pràctiques de tanatoestètica correspon a la Conselleria de Sanitat que, com a desplegament d′este reglament, ha de fixar els criteris i els requisits per a accedir a esta acreditació.

 

Article 4. Competència del Registre Civil

La comprovació de les defuncions i la confirmació i inscripció en el Registre Civil s'han de fer d'acord amb el que estableix la normativa vigent en esta matèria.

 

Article 5. Autoritzacions judicials

Les autoritzacions previstes en este reglament es fan sense perjuí de les autoritzacions judicials que corresponguen segons la legislació vigent.

 

Article 6. Definicions

Per a este reglament s'entén per:

a) Cadàver: el cos humà durant els cinc primers anys següents a la mort. Este termini es computa des de la data de la mort que figure en la inscripció de la defunció en el Registre Civil.

b) Cementeri: el recinte tancat adequadament habilitat per a inhumar restes humanes, que compta amb l'autorització sanitària corresponent i la resta de requisits reglamentaris.

c) Cremació o incineració: la reducció a cendres del cadàver, de restes humanes o de restes cadavèriques, per mitjà de la calor.

d) Conducció: el transport d'un cadàver, criatura abortiva o membre procedent d'amputació, en fèretre o caixa de restes, des del domicili mortuori, lloc de l'avortament o de l'amputació, fins al cementeri o lloc d'incineració, sempre que ambdós llocs estiguen dins de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

e) Depòsit de cadàvers: la sala o dependència, annexa generalment a un centre hospitalari, cementeri o tanatori, destinada al depòsit temporal de cadàvers, de restes cadavèriques, de criatures abortives o de membres procedents d'amputacions, que no s'han de vetlar.

f) Domicili mortuori: lloc on s'ha produït un òbit i roman el cadàver fins al moment de ser conduït a una destinació final. Tenen esta consideració el lloc on es produeix l'òbit, així com els tanatoris i els depòsits de cementeris.

g) Empresa funerària: persona física o jurídica que, prèviament autoritzada per a això, presta l'activitat de servicis funeraris sota qualsevol forma de gestió admesa en dret, i s'encarrega d'actuar davant de l'administració Pública competent per a l'obtenció dels permisos necessaris i la resta de requisits exigits en la normativa aplicable, des que es produeix l'òbit fins a la destinació final del cadàver.

h) Fèretre i caixa de restes: caixa per a depositar el cadàver i les restes cadavèriques, respectivament, que s'ajuste a les condicions tècniques previstes en este reglament.

i) Forn crematori o d'incineració: instal·lació composta d'un o diversos forns per a la incineració de cadàvers, de restes humanes o de restes cadavèriques.

j) Forn crematori de cementeri: instal·lació destinada específicament a la destrucció de roba i la resta d'objectes que procedisquen de l'evacuació i neteja de sepultures, i que no siguen restes humanes, cadàvers o restes cadavèriques.

k) Lloc d'etapa: es consideren com a llocs d'etapa els tanatoris i els llocs públics o privats on el cadàver haja de romandre depositat per a la pràctica de servicis religiosos o cerimònies laiques d'acord amb els costums locals.

l) Putrefacció: procés que condueix a la transformació de la matèria orgànica per via autolitiva per mitjà de l'atac al cadàver per microorganismes i fauna complementària auxiliar.

m) Pràctica sanitària sobre cadàvers: qualsevol tipus de manipulació sanitària que es fa sobre els cadàvers, fora de les destinades a l'obtenció de peces anatòmiques i teixits per a trasplantaments.

n) Restes cadavèriques: el que queda del cos humà després del procés de transformació de la matèria orgànica i, en tot cas, una vegada transcorreguts cinc anys des de la mort.

o) Restes humanes: parts del cos humà d'entitat suficient procedents d'avortaments, mutilacions, operacions quirúrgiques o autòpsies, dissecció o treballs científics.

p) Sepultura: qualsevol lloc destinat a la inhumació de cadàvers o restes cadavèriques dins d'un cementeri o en lloc degudament autoritzat. S'inclou en este concepte:

1. Fossa: excavacions practicades directament en terra.

2. Nínxol: cavitats d'una construcció funerària per a la inhumació d'un o més cadàvers o restes cadavèriques, construïdes artificialment, que poden ser subterrànies o aèries, tancades amb una llosa o barandat.

3. Tomba: lloc soterrat d'inhumació d'un o més cadàvers o restes cadavèriques, cobert per una llosa i integrat per un o més nínxols.

4. Panteó: monument funerari destinat a la inhumació de diferents cadàvers o de restes cadavèriques, integrat per un o més nínxols.

5. Mausoleu: tomba monumental o conjunt monumental de tombes

6. Columbari: construcció funerària amb nínxols per a depositar les urnes amb cendres.

7. Cripta: volta subterrània d'una església que serveix de sepultura i que comprén un o més nínxols.

q) Tanatoestètica: conjunt de tècniques de cosmètica i modelatge que permeten millorar l'aparença del cadàver.

r) Tanatopràxia: conjunt de tècniques aplicades al cadàver que retarden o impedeixen els fenòmens de putrefacció. Tenen esta consideració les següents tècniques:

—La refrigeració, mètode que, mentre actua, retarda el procés de putrefacció del cadàver per mitjà del descens artificial de la temperatura dins dels límits previstos en l'article 38.1 del present reglament.

—La congelació, que és el mètode de conservació del cadàver per mitjà de la hipotèrmia, segons que estableix l'article 38.1 del present reglament.

—La conservació transitòria, mètode que, per mitjà de l'aplicació de substàncies químiques, retarda el procés de putrefacció.

—L'embalsamament, mètode que impedeix l'aparició de fenòmens de putrefacció

s) Tanatori: establiment funerari habilitat com a lloc d'etapa del cadàver entre el lloc de defunció i el d'inhumació o cremació, degudament preparat per a la realització de pràctiques de tanatopràxia i tanatoestètica, i per a l'exposició dels cadàvers.

t) Trasllats: transport del cadàver o resta cadavèrica des del domicili mortuori, tanatori, cementeri o lloc de soterrament autoritzat, segons el cas, fins al lloc d'inhumació o incineració, quan un dels dos llocs estiga fora del territori de la Comunitat Autònoma Valenciana. Així mateix, es considera trasllat el transport en idèntiques circumstàncies a les anteriors quan es tracte de cadàvers exhumats, o de criatures abortives i membres.

 

 

CAPÍTOL II
Destinació final dels cadàvers i restes
humanes i la seua classificació

 

Article 7. Destinació final dels cadàvers

La destinació final de tot cadàver serà:

a) El soterrament en cementeri o lloc autoritzat.

b) La incineració o cremació.

c) La immersió en alta mar, en els supòsits legalment previstos.

d) La utilització per a fins científics i d'ensenyança, d'acord amb les disposicions vigents.

e) La preservació, per mitjà de les pràctiques previstes en este reglament o de les que reglamentàriament autoritze la Conselleria de Sanitat.

 

Article 8. Destinació final de les criatures abortives i de restes humanes

1. També tindran una de les destinacions expressades en l'article anterior les restes humanes procedents d'avortaments, amputacions i intervencions quirúrgiques, així com les criatures abortives, sense un altre requisit en l'orde sanitari que el certificat mèdic que n'acredite la causa i procedència.

2. En el cas que el metge firmant del certificat deduïsca l'existència de possibles riscos de contaminació, contagi o radiacions, ho posarà en coneixement de la Conselleria de Sanitat, que adoptarà les mesures oportunes.

 

Article 9. Classificació dels cadàvers

Per a este reglament, els cadàvers es classifiquen en dos grups, segons les causes de defunció:

— Grup I: la causa de la mort representa un risc sanitari tant de tipus professional per al personal funerari com per al conjunt de la població, com ara el còlera, carboncle, ràbia, pesta, febra hemorràgica causada per virus, encefalitis de Creutzfeldt-Jacob, diftèria, àntrax, i contaminació per productes radioactius i aquelles altres causes que, en el seu moment, puga determinar l'autoritat sanitària de forma general, o les que, en atenció a circumstàncies epidemiològiques concretes, determine l'alcalde del municipi afectat, o l'òrgan autonòmic de Sanitat, si l'abast territorial d'estes circumstàncies excedeix l'àmbit territorial del terme municipal.

— Grup II: quan la causa de la mort no estiga inclosa en el grup anterior.

 

Article 10. Regles generals [3]

1. Es prohibeix la conducció, el trasllat, la inhumació i la incineració de cadàvers sense un fèretre de les característiques que indica este reglament, llevat dels casos d′anormalitats epidemiològiques greus o de catàstrofes, i dels altres previstos expressament en este reglament.

2. En els casos d′anormalitats epidemiològiques greus, l′alcalde del municipi afectat pot autoritzar que es facen inhumacions sense fèretre, en les condicions que es determinen. En el cas que la anormalitat o la catàstrofe excedisca el terme municipal, correspon a l′òrgan autonòmic de sanitat autoritzar les inhumacions sense fèretre i determinar-ne les condicions. Ambdós autoritats han de ser informades, immediatament, de les decisions que puga haver adoptat cada una fent ús de les competències respectives.

3. Els municipis han de facilitar un sepeli adequat, inclosos la conducció, el fèretre i la sepultura dels cadàvers, restes humanes i restes cadavèrics que hagen aparegut dins del terme municipal i no puguen ser identificats o no disposen de mitjans econòmics suficients per a costejar-los. En els casos en què intervinga l′Autoritat Judicial, se l′ha d′informar del moment i el lloc del soterrament, i això sense perjuí del que disposa l′article 5 d′este reglament.

 

Article 11. Classes de fèretres [4]

1. Per a la utilització obligatòria, segons corresponga en cada cas, els fèretres poden ser dels tipus següents:

a) Comú: construït en fusta, aglomerat o un altre material biodegradable de característiques semblants, autoritzat d′acord amb el que preveu l′apartat 2 d′este article, d′un mínim de 15 mil·límetres de grossor, sense clavills i amb les parts sòlidament unides entre si.

b) Especial o de trasllat: està compost per dos caixes. L′exterior, de característiques anàlogues a les dels fèretres comuns, amb una grossària mínima de 20 mil·límetres i reforçada. La interior pot ser de làmines de plom o de zinc de 0,30 mil·límetres com a mínim, soldades entre si, o de qualsevol altre material que complisca tècnicament els requisits d′estanquitat.

Els fèretres especials han de ser condicionats de manera que impedisquen els efectes de la pressió dels gasos en l′interior per mitjà de l′aplicació de filtres depuradors i altres dispositius adequats.

c) Fèretres per a incineració: les condicions les fixen les necessitats d′eliminació de residus aliens al cadàver i les del forn crematori. En este cas, cal ajustar-se a les indicacions dels responsables de cementeris i crematoris i, si no n′hi ha, dels fabricants de fèretres.

En tots els casos, s′han de llevar ferramentes i la resta d′elements metàl·lics, i també adorns fabricats en resines o plàstics, abans de la introducció del fèretre al forn. Els fèretres han d′estar fabricats i decorats amb materials que no siguen susceptibles de formar compostos organoclorats o altament tòxics després de la combustió.

d) Caixes per a restes cadavèriques, restes humans procedents d′avortaments, amputacions i intervencions quirúrgiques: han de ser metàl·liques o de qualsevol altre material impermeable o impermeabilitzat. Les dimensions han de ser les necessàries per a contindre adequadament les restes.

2. La inclusió de nous tipus de materials per a la fabricació dels fèretres esmentats en l′apartat anterior requereix, si és procedent, l′obtenció dels certificats de conformitat emesos per organismes de control autoritzats dels previstos en la normativa d′infraestructures per a la qualitat i la seguretat industrial. En tots els casos, no es pot emprar cap tipus de material, revestiment, bossa o semblant de característiques impermeables que impedisquen la putrefacció normal dels cadàvers, excepte el que especifica l′article 11.1.d).

 

 

CAPÍTOL III
Tractament del cadàver

 

Article 12. Inhumació del cadàver

1. La inhumació d'un cadàver pot fer-se una vegada obtingudes la certificació mèdica de defunció i la llicència de soterrament, transcorregudes més de 24 hores de la defunció i abans que en faça 48.

2. En els casos en què prèviament es practicara l'autòpsia o s'obtingueren òrgans per a trasplantaments, es pot autoritzar la inhumació del cadàver abans que transcórreguen 24 hores.

3. En la determinació dels terminis màxims per a procedir a la destinació final del cadàver no computa el període durant el qual un cadàver haja sigut refrigerat, amb un màxim de 48 hores, o congelat, amb un màxim de 96 hores, en unes instal·lacions adequades per a estes finalitats, degudament autoritzades.

 

Article 13. Lloc d'inhumació

Les inhumacions de cadàvers es verificaran sempre en cementeris o en llocs de soterrament degudament autoritzats. En este cas, es requerirà l'adopció de les condicions higienicosanitàries fixades pel present Reglament i la seua normativa de desplegament.

 

Article 14. Supòsit d'inhumació immediata

1. Sense perjuí del que preveu l'article 12, quan existisquen raons sanitàries que aconsellen la inhumació immediata d'un cadàver, l'alcalde del municipi ha d'ordenar que el transporten urgentment al depòsit de cadàvers del cementeri de la mateixa localitat, excepte en els casos d'intervenció judicial, per a fer-ne la inhumació tan prompte com siga possible. Quan les raons sanitàries determinants de la inhumació immediata tinguen una incidència territorial que excedisca d'un terme municipal, la competència per a ordenar la conducció immediata correspon a l'òrgan autonòmic de Sanitat.

2. Els cadàvers contaminats per productes radioactius han de ser objecte del tractament especial que acorde l'organisme competent en la matèria.

 

Article 15. Utilització de fèretres

1. D'acord amb l'article 10, es prohibeix la conducció, el trasllat i el soterrament o la incineració de cadàvers sense el fèretre de les característiques definides en este reglament. No obstant això, i sense perjuí del que disposa l'article 26 per al cas de donants de teixits o d'òrgans, per al cas de cadàvers de persones mortes fora del seu domicili (hotels, clíniques, vies públiques), pot fer-se'n la conducció fins al centre sanitari habilitat o fins al tanatori, introduïts en un sudari impermeable amb tancament de cremallera i transportats en una llitera adequada per a això. Una vegada es troben en el tanatori o domicili mortuori s'han de depositar en fèretres reglamentaris.

2. Cada fèretre ha de contindre exclusivament el cadàver per al qual es va autoritzar la inhumació, excepte en els casos següents:

a) Mares i criatures abortives o nounats, morts ambdós en el moment del part.

b) Catàstrofes.

c) Greus anormalitats epidemiològiques.

3. En els supòsits b) i c) de l'apartat anterior, la inhumació de dos o més cadàvers en el mateix fèretre ha de ser autoritzada o ordenada per l'alcalde del municipi afectat. En el cas que la catàstrofe o la anormalitat epidemiològica afecte més d'un municipi, correspon a l'òrgan autonòmic de sanitat autoritzar o ordenar la inhumació de dos o més cadàvers en el mateix fèretre. Ambdues autoritats han de ser informades, immediatament, de les decisions que puguen haver adoptat cada una d'elles fent ús de les competències respectives.

4. Els fèretres, una vegada tancats, no es podran obrir excepte per orde judicial o a petició dels familiars, sempre que es faça en un tanatori, i sempre que es tracte de cadàvers del grup II, segons la classificació establida en l'article 9. En estes mateixes condicions pot ser autoritzat el canvi de fèretres i en queda prohibida en tot cas la reutilització.

 

Article 16. Incineració de cadàvers [5]

1. Els cadàvers poden ser incinerats independentment de la causa de la mort, excepte els que puguen presentar contaminació per productes radioactius. Si el cadàver conté elements termoactius, els familiars del difunt tenen l′obligació de declarar-ne l′existència en el cadàver i s′han d′extraure abans d′iniciar la incineració.

2. Les urnes en què es depositen les cendres resultants d′una incineració han de permetre identificar el difunt a qui corresponguen. El transport de les urnes de cendres, o el depòsit posterior, no estan subjectes a cap exigència de tipus sanitari, poden ser depositades en un lloc habilitat per a això en els cementeris o escampades a l′aire lliure, llevat de les vies públiques i la resta de llocs on hi haja una restricció específica.

3. La sol·licitud d′incineració s′adreça a l′entitat responsable del forn crematori, i s′hi ha d′adjuntar el certificat mèdic de defunció i una fotocòpia diligenciada de la llicència de soterrament i, en el cas d′un cadàver intervingut judicialment, de la resolució del jutge competent en què manifesta que no s′oposa a la incineració.

 

Article 17. Autoritzacions administratives per a l′obertura de forns crematoris o d′incineració de cadàvers i forns crematoris de cementeri [6]

1. Els forns crematoris o d′incineració de cadàvers, i també els forns crematoris de cementeri, estan subjectes a l′autorització de l′ajuntament o, si és el cas, els ajuntaments, corresponents, després d′un informe favorable en matèria de salut pública amb referència especial a la sanitat ambiental de la Conselleria de Sanitat.

2. Acabades les obres, l′empresa instal·ladora ho ha de comunicar a l′ajuntament, el qual ha de comprovar si s′hi han observat les condicions del projecte i les imposades en l′informe autonòmic, si és el cas. Feta esta comprovació, l′ajuntament pot posar en funcionament les instal·lacions o autoritzar-ne el funcionament.

3. Si transcorre un mes des de la recepció de la comunicació d′acabament de les obres i no s′ha dictat una resolució expressa d′obertura, s′entén estimada la petició.

 

Article 18. Obligacions de l′entitat responsable dels forns crematoris o d′incineració de cadàvers [7]

1. L′entitat responsable de la incineració ha de disposar d′un llibre registre d′incineració de cadàvers, de restes humanes i de restes cadavèriques. En este llibre s′han d′anotar tots els servicis prestats, amb l′especificació de nom, cognoms i número del Document Nacional d′Identitat o del document equivalent del difunt i de la data d′incineració; en el cas de restes humanes, s′ha de fer constar la peça i el nom de la persona a qui pertanga. Les dades anteriors es poden registrar en un suport informàtic.

2. Quant a la utilització de fèretres per a la incineració, cal ajustar-se al que preveu l′article 11.1.c).

3. Es prohibeix la reutilització dels fèretres que no s′incineren en la cremació, que han de ser destruïts immediatament.

 

Article 19. Condicions dels forns crematoris o d′incineració de cadàvers i forns crematoris de cementeri [8]

1. En els municipis on hi haja instal·lat un forn crematori o d′incineració de cadàvers o un forn crematori de cementeri, s′ha de regular la prestació del servici d′acord amb el que preveuen este reglament i la resta de la normativa que s′aplica.

2. Els forns crematoris o d′incineració de cadàvers han de tindre les condicions higienicosanitàries adequades per al fi a què es destinen i, com a mínim, els requisits generals següents:

a) Ubicació: serà en un edifici independent exclusiu per a usos funeraris i activitats afins o complementàries que servisquen per a la prestació millor del servici. En estes instal·lacions també poden ubicar-se les oficines i seus socials de l′empresa prestadora del servici amb tots els seus servicis empresarials, sempre que no afecten negativament la prestació del servici. Els crematoris també es poden ubicar en cementeris o tanatoris.

b) Dependències: antesala amb sala d′espera i lavabos per al públic, i sala de comiats des d′on es pot presenciar la introducció del fèretre en el forn crematori.

c) Personal i equipament: ha de disposar del personal i del material i equipament necessaris i suficients per a atendre els servicis oferits, garantint un nivell d′higiene adequat.

d) Vestidors, lavabos i dutxes per al personal.

3. Els forns crematoris o d′incineració de cadàvers han d′estar construïts de manera que complisquen els requisits mínims següents, sense perjuí de la legislació bàsica estatal que eventualment es dicte en la matèria:

a) Han d′assegurar una temperatura en la paret interna de la cambra de combustió superior a 850 ºC. La temperatura que s′ha dit s′ha d′assolir abans de la introducció del fèretre en la cambra de combustió.

b) Els gasos de combustió han de romandre en l′interior del forn almenys dos segons a 850 ºC.

c) Han de comptar amb un cremador addicional de postcombustió dels gasos procedents de la cambra principal.

d) La ximenera d′eixida de gasos ha de comptar amb orifici de mesura d′acord amb la legislació.

e) Els gasos d′eixida han de tindre els límits establits en la legislació per a este tipus d′instal·lacions.

4. Els forns crematoris de cementeri s′han d′adaptar al que estableix el Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre la incineració de residus, a la normativa que el desplega o, si és el cas, a la normativa sobre esta matèria.

 

Article 20. Prohibició [9]

No es pot derruir ni utilitzar per a altres fins cap construcció funerària destinada a la inhumació de cadàvers abans del transcurs de dos anys des de l′última inhumació, si es tracta de cadàvers compresos en el grup II de l′article 9 d′este reglament, o de cinc anys, si es tracta de cadàvers del grup I, excepte amb l′autorització de l′alcalde del municipi o per mitjà d′una autorització judicial.

 

Article 21. Autorització d′exhumació [10]

1. L′alcalde del municipi, sense perjuí del que preveu l′article anterior, per causes d′interés general o de salut pública, pot autoritzar l′exhumació de cadàvers o de restes cadavèriques que hagen de ser immediatament reinhumats o incinerats dins del mateix cementeri.

2. L′exhumació de cadàvers o de restes cadavèriques que hagen de ser conduïts o traslladats a un altre cementeri d′un altre municipi requereix l′autorització de la direcció territorial de Sanitat, per mitjà del model de sol·licitud que figura com a annex II.

3. En els casos previstos en els números 1 i 2 d′este article, els servicis municipals o els dependents de la direcció territorial de Sanitat, segons siga procedent, han de comprovar l′estat en què es troba el cadàver i, tenint en compte les circumstàncies, han de determinar les mesures higienicosanitàries adequades. Poden acordar la substitució del fèretre o de la caixa exterior, si no es troben en bon estat, en el cas de cadàvers inhumats en fèretres especials.

4. De les actuacions efectuades pels servicis municipals o els dependents de les direccions territorials de sanitat se n'ha d'estendre una acta, el model de la qual s'inclou com a annex I d'este reglament per al cas que es requerisca la participació d'un metge tanatòleg. L'han de conservar els servicis administratius del cementeri i s'ha d'anotar en el llibre registre.

 

Article 22. Procediment d′exhumació [11]

1. La sol·licitud d′exhumació s′ha de presentar davant de l′organisme competent d′acord amb el que preveuen els articles anteriors, amb un certificat literal de defunció i la llicència de soterrament.

2. L′autoritat competent ha de notificar a les persones interessades, a través dels servicis funeraris corresponents, el dia i l′hora de la pràctica de l′exhumació.

3. Si transcorre un mes des de la presentació de la sol·licitud i no s′ha dictat una resolució que autoritza l′exhumació, s′entén que la sol·licitud ha sigut estimada.

4. Es pot suspendre l′autorització d′exhumació o es pot denegar la sol·licitud, entre altres causes, per condicions climatològiques extremes.

5. En qualsevol cas, el termini màxim des de l′exhumació fins a la reinhumació d′un cadàver no pot excedir les quaranta-huit hores.

 

 

CAPÍTOL IV
La conducció i el trasllat de cadàvers

 

Article 23. Conducció dins de la Comunitat Valenciana [12]

1. Els cadàvers classificats en el grup I de l′article 9 d′este reglament han de ser conduïts en un fèretre especial o de trasllat, amb l′autorització de la direcció territorial de Sanitat, que s′obté per mitjà del model de sol·licitud que figura en l′annex II.

2. Els cadàvers sense inhumar dels classificats en el grup II de l′article 9 d′este reglament poden ser conduïts en fèretres comuns, sense perjuí del que preveuen els articles 15 i 26. Transcorregudes 48 hores des de la defunció, el cadàver ha de ser conduït en un fèretre especial o de trasllat. En els casos en què es donen circumstàncies excepcionals, el facultatiu que certifique la defunció o, en el cas de cadàvers sotmesos a autòpsia, el facultatiu que l′haja fet, han d′establir les condicions de conducció i inhumació.

3. Les restes cadavèriques, criatures abortives i membres procedents d′amputacions, quan estiguen classificats en el grup II de l′article 9 del reglament, han de ser conduïts en caixes de restes.

4. No fa falta autorització sanitària per a la conducció en els casos assenyalats en els apartats 2 i 3 d′este article.

 

Article 24. Trasllat fora de la Comunitat Valenciana [13]

1. Els cadàvers classificats en el grup I de l′article 9 d′este reglament hauran de ser traslladats en un fèretre especial o de trasllat, després de l′autorització de la direcció territorial de Sanitat.

2. Els cadàvers sense inhumar classificats en el grup II de l′article 9 han de ser traslladats en fèretres especials o de trasllat.

3. Les restes cadavèriques, criatures abortives i membres procedents d′amputacions, quan estiguen classificats en el grup II de l′article 9 del reglament, han de ser traslladats en caixes de restes.

4. És preceptiva la comunicació prèvia de trasllat a la Direcció Territorial de Sanitat de la província en la qual s'origine aquest. A la comunicació s'adjuntarà una còpia de la documentació pertinent. Quan es realitze alguna pràctica sanitària sobre el cadàver s'acompanyarà, a més, la certificació a què es refereix l'article 36 d'aquest Reglament. [14]

 

Article 25. Mitjans de conducció i trasllat de cadàvers i de restes cadavèriques

1. La conducció i trasllat de cadàvers i restes cadavèriques es pot fer utilitzant algun dels següents mitjans de locomoció:

a) Vehicles automòbils proveïts de la corresponent autorització per a la prestació del servici de transport funerari, d'acord amb la normativa vigent

b) Furgons de ferrocarril de les característiques que assenyalen els organismes competents

c) Barcos i avions d'acord amb les normes que regisquen en els convenis internacionals i que exigisquen les companyies aèries o de navegació marítimes.

d) Qualsevol altre mitjà de transport que, amb caràcter excepcional, puga ser autoritzat per l'autoritat competent. La competència per a atorgar esta autorització correspon a l'alcalde del municipi corresponent quan la destinació final del cadàver siga la mateixa localitat per als cadàvers del grup II, i a la Conselleria de Sanitat en els altres casos.

2. No es pot fer la conducció i el trasllat de cadàvers i restes cadavèriques en ambulàncies, taxis o cotxes de lloguer o de particulars, o en qualsevol altre mitjà que no estiga inclòs en l'apartat anterior.

 

Article 26. Conducció en cas de donació d'òrgans i teixits

1. En el territori de la Comunitat Autònoma Valenciana, quan el cadàver haja de ser objecte d'extracció d'òrgans per la condició de donant d'òrgans i teixits de la persona que va ser, no és obligatòria la conducció i el trasllat de cadàvers en fèretre i vehicle mortuori.

2. En el supòsit anterior, el transport es pot fer immediatament al moment de la defunció, des del lloc en què haja ocorregut fins al centre sanitari on s'haja de fer l'extracció d'òrgans i teixits, en un vehicle autoritzat per al transport sanitari, i en un termini màxim de quatre hores des de la defunció. En estos casos no és necessari depositar el cadàver en un fèretre, però han d'adoptar-se les consideracions sanitàries adequades condicionant el cadàver amb material impermeable.

3. El règim anterior procedeix quan el lloc de defunció i el centre sanitari es troben en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma Valenciana.

 

Article 27. Requisits generals

1. No té el caràcter de trasllat la conducció de cadàvers que es facen per orde judicial.

2. El trasllat o la conducció d'un cadàver del grup II per via aèria necessita que, amb caràcter previ, se'n faça, com a mínim, la conservació transitòria. Si la duració del trasllat és superior a 72 hores des de la pràctica de la tanatopràxia fins a la inhumació o incineració, el cadàver s'ha d'embalsamar necessàriament.

3. La conducció o trasllat de cadàvers conservats transitòriament o embalsamats ha de fer-se per mitjà de fèretre de trasllat.

 

Article 28. Característiques tècniques dels vehicles

Per a l'atorgament de l'autorització per a la prestació del servici de transport funerari, els vehicles han de complir les característiques tècniques següents:

a) La distància existent des del final de la cabina del conductor fins a la porta posterior del vehicle, és a dir, l'habitacle, ha de ser la suficient per a contindre el fèretre i facilitar-ne la manipulació.

b) La separació de la cabina i l'habitacle ha de ser estanca

c) L'habitacle del fèretre, fins i tot els elements d'ornament, han de ser construïts amb material impermeable i de fàcil neteja i desinfecció.

 

Article 29. Prohibició durant la conducció o trasllat de cadàvers [15]

1. Durant l′itinerari de conducció o trasllat d′un cadàver dels classificats en el grup I de l′article 9 d′este reglament, no es poden establir etapes de permanència.

2. Durant l′itinerari de conducció o trasllat d′un cadàver dels classificats en el grup II de l′article 9, no es poden establir etapes de permanència, llevat dels llocs d′etapa definits en l′article 6 d′este reglament.

 

 

CAPÍTOL V
L'embalsamament, conservació transitòria i altres pràctiques sanitàries
sobre cadàvers i restes cadavèriques

 

Article 30. Regles generals

1. Les operacions de tanatopràxia i tanatoestètica sobre cadàvers, excepte la refrigeració, han de fer-se sempre amb posterioritat a l'emissió del certificat de defunció i de la inscripció de la mort en el Registre Civil.

2. Les autòpsies han de practicar-se d'acord amb la normativa reguladora de la matèria.

3. L'autòpsia no judicial amb finalitat d'investigació científica i la utilització de cadàvers per a l'ensenyança només poden fer-se en els casos i en les circumstàncies previstes en les disposicions vigents.

4. Sobre els cadàvers de donants d'òrgans, peces anatòmiques o teixits es poden fer els diversos mitjans de tanatopràxia previstos en el present reglament, immediatament després de realitzades les corresponents extraccions.

 

Article 31. La refrigeració i congelació de cadàvers [16]

El termini màxim que un cadàver pot ser sotmés a refrigeració és de sis dies, llevat dels que es troben a disposició judicial, per la qual cosa, transcorregut el termini dit, ha de ser immediatament inhumat o incinerat o, si no, congelat, embalsamat o conservat transitòriament.

 

Article 32. L'embalsamament i la conservació transitòria

1. Les pràctiques d'embalsamament i de conservació transitòria s'han de fer abans de transcorregudes les 48 hores següents a la defunció.

2. Quant als cadàvers sotmesos a refrigeració i congelació, el termini assenyalat en l'apartat anterior es computa des del moment que el cadàver s'extrau de la cambra frigorífica.

 

Article 33. Obligació de la tanatopraxi [17]

1. La conservació transitòria d′un cadàver és obligatòria quan la inhumació o incineració s′han de fer quan hagen transcorregut 48 hores des de la defunció, o en el cas previst per a l′exposició pública del cadàver o quan, per raons sanitàries, ho determine el metge tanatòleg responsable de les pràctiques.

2. L′embalsamament d′un cadàver és, així mateix, obligatori quan haja de ser inhumat o incinerat quan hagen transcorregut 72 hores des de la defunció.

3. En la determinació dels terminis anteriors no computa el període durant el qual el cadàver haja estat refrigerat o congelat, d′acord amb l′article 31 d′este reglament.

 

Article 34. Temps màxim abans de donar destinació final al cadàver

Els cadàvers embalsamats i els conservats transitòriament no poden romandre en el domicili mortuori per un període superior a les 96 hores i 72 hores, respectivament. Transcorregut este termini han de ser conduïts immediatament a la seua destinació final.

 

Article 35. Personal acreditat per a la realització d′operacions de tanatopraxi i de tanatoestètica [18]

1. Les tècniques tanatopràctiques d′embalsamament i de conservació transitòria les ha de fer un metge designat lliurement per la família del difunt, sense perjuí de l′autorització judicial que puga ser necessària, d′acord amb la legalitat.

2. Les tècniques de tanatoestètica poden ser efectuades per personal qualificat correctament acreditat i informat documentalment de les causes de la defunció.

3. L′acreditació per a la pràctica de les tècniques de tanatoestètica previstes en este article l′atorga la Conselleria de Sanitat que, com a desplegament d′este reglament, ha de fixar els criteris i els requisits per a accedir a esta acreditació.

 

Article 36. Procediment [19]

1. La sol·licitud d′autorització d′embalsamament o conservació transitòria l′ha de presentar un familiar o representant correctament autoritzat, amb un certificat mèdic de defunció en què consten la data i l′hora de la mort, la llicència de soterrament i, si és el cas, el permís judicial per a l′embalsamament. En el cas d′haver sigut conservat en una cambra, el certificat expedit per la persona responsable de la conservació.

2. Si transcorre el termini de 12 hores comptat des de la recepció de la sol·licitud d′autorització a què fa referència l′apartat anterior i no s′ha dictat una resolució, s′entén estimada la petició.

3. Els metges o el personal acreditat que practiquen les operacions previstes en este capítol han d′enviar una acta de la pràctica mortuòria, i responsabilitzar-se′n, i han d′enviar, en un termini màxim de 24 hores, una còpia del certificat a la direcció territorial de Sanitat.

4. Els titulars de tanatoris o, si és el cas, cementeris, dotats de locals per a pràctiques sanitàries sobre cadàvers han de dur un llibre registre diari, numerat en totes les pàgines i diligenciat per la direcció territorial de Sanitat, que ha d′estar custodiat sota la responsabilitat del titular de l′establiment i pot ser controlat en qualsevol moment a requeriment de la inspecció sanitària.

En el llibre que s′ha dit s′han d′anotar per orde cronològic i permanentment actualitzat tots els servicis que es presten.

Com a mínim, han de constar les anotacions de:

a) Número del servici.

b) Nom, cognoms i número del Document Nacional d′Identitat o d′un document equivalent del difunt.

c) Estada del cadàver en el tanatori, amb la indicació de la data i l′hora de l′entrada i de l′eixida.

d) Data i hora de la intervenció i classe d′intervenció o pràctica.

e) Nom del metge i del personal que actua.

f) Procedència i destinació del cadàver.

Estes dades es poden registrar en un suport informàtic.

 

Article 37. Autorització per a l'ús de restes cadavèriques amb fins docents o d'investigació

La Conselleria de Sanitat pot autoritzar l'ús de cadàvers amb finalitats docents o científiques, si ho demana prèviament un centre oficial d'ensenyança o investigació, i amb l'autorització expressa de la família del finat, que ha estat prèviament informada de manera fefaent. No es necessita cap autorització familiar per a restes cadavèriques que es troben en fossa comuna més d'un any.

 

Article 38. Definicions tècniques i condicions higienicosanitàries [20]

1. Pel que fa a este reglament, la temperatura de refrigeració ha d′oscil·lar entre els 4 graus centígrads sobre zero i els 2 graus centígrads sota zero, i la de congelació s′establix en 18 graus centígrads sota zero.

2. Els paraments interiors de les cambres de refrigeració i congelació de cadàvers han de ser de material impermeable, de neteja i desinfecció fàcils, i s′han de mantindre en condicions perfectes d′higiene i salubritat. Estes instal·lacions han de disposar de sistemes de control permanent de temperatura.

3. Llevat que s′haja de sotmetre a conservació transitòria o embalsamament, un cadàver només es pot extraure de la cambra de refrigeració o congelació per a traslladar-lo immediat al cementeri o lloc d′incineració.

4. La inhumació o incineració s′han de fer en un temps no superior a les 6 hores des del moment d′eixida de la cambra o del vehicle refrigerat, i s′ha d′utilitzar un mitjà de transport que assegure que el cadàver no arriba a una temperatura superior als 12 graus centígrads.

5. Els locals on es facen pràctiques sanitàries sobre cadàvers han d′estar refrigerats de manera que es mantinguen a una temperatura de 18 graus centígrads. Les parets i sòls han de ser impermeables, de neteja i desinfecció fàcils. Les unions dels barandats entre si i amb el sòl han de ser arredonides. El sòl ha de ser de material llis i antilliscant, amb un pendent superior a l′1% cap als desguassos.

6. Els locals assenyalats en l′apartat anterior han d′estar dotats dels elements següents:

a) Sistema de renovació d′aire que garantisca com a mínim 6 renovacions per hora.

b) Taula d′acer inoxidable o d′un altre material fàcilment llavable i desinfectable.

c) Ferramentes necessàries per a les intervencions.

d) Piques amb preses d′aigua freda i calenta.

e) Material desinfectant.

f) Guants i tovalles d′un sol ús, que es poden substituir per un eixugador de mans.

g) Servicis higiènics, vestidor i dutxes independents, annexes al local o locals de pràctiques sanitàries.

h) Cambres frigorífiques per a la conservació de cadàvers, o qualsevol altre sistema de refrigeració que dispose del certificat de conformitat emés per un organisme de control autoritzat dels previstos en la normativa en matèria d′infraestructures per a la qualitat i la seguretat industrial.

7. En el cas de conservació transitòria, la tècnica consisteix, com a mínim, en la introducció de substàncies conservadores líquides en les masses musculars i en les cavitats corporals. Quan no siga possible la introducció d′una substància líquida, es pot substituir per un mètode de conservació en sec, a base de productes antisèptics.

8. En el cas de l′embalsamament, la tècnica consisteix, com a mínim, en la injecció intraarterial generalitzada d′un líquid fixador i conservador, el qual fa simultàniament el drenatge de la sang venosa, complementada amb la introducció en les grans cavitats del mateix líquid conservador o un d′altre i, finalment, amb el tapament dels orificis naturals. En cadàvers necropsiats, la tècnica consisteix, com a mínim, en l′extracció de tots els líquids corporals (sang, orina, contingut digestiu, etc.) i del paquet visceral, que ha de romandre dins d′un líquid fixador durant un mínim de dotze hores. Tot seguit s′injecta un líquid intraarterial fixador i conservador, per a finalitzar amb el tapament dels orificis naturals.

9. Els residus que es generen en estes operacions han de ser manipulats i gestionats d′acord amb el que estableix la legislació sobre residus sanitaris.

 

 

CAPÍTOL VI
Els tanatoris

 

Article 39. Els tanatoris han de tindre les característiques generals següents: [21]

1. Han d′estar situats en una planta baixa. Quan es tracte d′un edifici per a ús exclusiu del tanatori, pot tindre més d′una planta.

2. Han de disposar d′accessos i sales per al públic independents de les de trànsit, estada, tractament i exposició dels cadàvers.

3. Les sales d′exposició de cadàvers han de constar com a mínim de dos dependències, una per a l′exposició del cadàver i una altra per al públic. La separació entre ambdós disposarà d′una vidriera impracticable, prou àmplia que permeta al públic la visió directa del cadàver. La sala d′exposició del cadàver ha de comptar amb ventilació independent i refrigeració entre 0 i 4 graus, i ha de disposar d′un termòmetre visible des de l′exterior.

4. Sala de tanatopraxi: la sala de tanatopraxi s′ha d′ajustar al que preveuen els articles 38.5 i 38.6 d′este reglament.

5. Sala de tanatoestètica: no és obligatòria i es pot utilitzar la sala de tanatopraxi. Quan n′hi haja, ha de ser de dimensions adequades i de disposar de ventilació i refrigeració.

6. Han de disposar dels recursos humans i materials suficients i adequats per a atendre els servicis oferits, garantint un nivell adequat d′higiene, amb especial atenció a la prevenció de qualsevol malaltia transmissible i al compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

7. L′autorització d′obertura, modificació i reforma dels tanatoris correspon als ajuntaments, després d′un informe favorable de la direcció territorial de Sanitat.

 

Article 40. Exposició del cadàver en llocs públics [22]

1. Es pot autoritzar l′exposició de cadàvers en llocs públics, després de la conservació transitòria, per un període no superior a 48 hores des que s′haja produït la defunció. La direcció territorial de Sanitat ha de fixar les condicions sanitàries, si és el cas.

2. En casos excepcionals, i per una causa justificada, la direcció territorial de Sanitat pot autoritzar la pròrroga del termini establit en el paràgraf anterior fins les 96 hores, sempre que les condicions de conservació o les circumstàncies meteorològiques no ho desaconsellen.

 

 

CAPÍTOL VII
Els cementeris

 

Article 41. El servici del cementeri [23]

Tots els municipis, independentment o associats, han de prestar el servici de cementeri, d′acord amb els requisits que estableix este reglament. No obstant això, el Consell, a l′empara del que disposa la normativa de règim local, pot dispensar de la prestació d′este servici si resulta impossible o molt difícil de complir.

 

Article 42. Emplaçament dels cementeris de nova construcció [24]

1. L′emplaçament s′ha d′adequar al que preveu el planejament urbanístic.

2. En tots els casos, l′emplaçament ha de garantir un perímetre de protecció de 25 metres que, quan hi haja planejament, ha d′estar qualificat com a zona dotacional, i lliure de qualsevol classe de construccions.

 

Article 43. Idoneïtat del terreny [25]

La idoneïtat del terreny triat s′ha de comprovar per mitjà d′un estudi hidrogeològic. Este estudi ha de definir el funcionament hidrogeològic del subsòl de la zona situada en l′entorn de l′emplaçament del cementeri, i ha d′establir, a partir de les metodologies adequades, les litologies i estructures dels materials, el grossor de la zona no saturada, el tipus de porositat i una conclusió sobre el risc potencial d′afectació de les aigües subterrànies.

 

Article 44. Ampliació de cementeris [26]

1. L′ampliació d′un cementeri autoritzat abans està subjecta als mateixos requisits d′emplaçament exigits als de nova construcció.

2. Pel que fa a este reglament, s′entén per ampliació de cementeris qualsevol modificació que comporte un augment de superfície o l′ampliació del nombre total d′unitats de soterrament. La resta de modificacions té el caràcter de reforma.

3. L′estudi hidrogeològic esmentat en l′article anterior s′exigeix només en el cas que l′ampliació del cementeri es faça fora del recinte ja autoritzat.

4. La reforma de cementeris no està subjecta a les normes d′emplaçament regulades en els articles anteriors.

 

Article 45. Condicionants d′índole urbanística [27]

1. Els plans generals han d′incloure, entre els documents informatius, un estudi sobre les necessitats de superfície segons el nombre de defuncions previsibles que, en relació amb el servici de cementeri, es poden preveure en l′àmbit del planejament redactat.

2. Les figures de planejament han d′ajustar-se, en el moment de la revisió, al que preveu este reglament sobre emplaçaments de cementeris.

 

Article 46. Documentació de l′expedient de construcció, ampliació i reforma de cementeris [28]

1. Els expedients de construcció i ampliació de cementeris han d′incloure la documentació següent:

a) Un informe urbanístic en què conste que l′emplaçament del cementeri és el previst en el planejament urbanístic vigent. En el cas que no hi haja cap previsió d′emplaçament, és necessari un informe de la Comissió Territorial d′Urbanisme en què conste que s′ha seguit el procediment específic per a ubicar este ús.

b) Un estudi hidrogeològic del terreny, en el qual consten les característiques de permeabilitat, la situació del nivell freàtic i els nivells de contaminació de possibles aqüífers i també la direcció del flux subterrani.

c) El projecte de construcció o ampliació, que ha de contindre una memòria firmada per un tècnic competent en què faça constar:

1ª. El lloc d′emplaçament.

2ª. L′extensió prevista de l′ampliació o nova construcció.

3ª. La distància en línia recta fins a la zona de població més pròxima.

4ª. Les comunicacions amb la zona urbana.

5ª. La distribució dels servicis, recintes, edificis i jardins.

6ª. La memòria de les obres que s′hagen de fer i la classe de materials que s′han d′utilitzar en els murs i tancaments de les edificacions.

7ª. El número, tipus i característiques de les construccions funeràries destinades a inhumacions.

8ª. El sistema previst per a l′eliminació de rebutjos i residus sòlids i líquids.

2. Els expedients de reforma de cementeris han d′incloure la documentació anterior, excepte l′estudi hidrogeològic i l′informe urbanístic.

 

Article 47. Capacitat del cementeri

La capacitat que ha de tindre un cementeri ha de determinar-se en funció del nombre de defuncions ocorregudes en el terme municipal durant els últims anys, així com de la seua evolució. Cada cementeri, igualment, ha de disposar d'un nombre de sepultures que possibilite fer-se càrrec dels soterrars que es prevegen per als 20 anys següents a la construcció, i de terreny suficient per a poder incrementar este nombre de sepultures segons les necessitats previstes per als 25 anys següents.

 

Article 48. Instal·lacions mínimes [29]

1. Tots els cementeris han de comptar, a més del nombre que pertoque de sepultures, amb les instal·lacions següents:

a) Un local destinat al depòsit de cadàvers. Estos depòsits poden ser utilitzats com a sales d′autòpsies quan tinguen les condicions previstes a continuació:

1ª. Sòl i parets de material impermeable, de neteja fàcil.

2ª. La unió del barandat i del sòl, i dels barandats entre si, ha de ser arredonida.

3ª. El sòl ha de tindre un pendent superior a l′1% en direcció al desguàs.

4ª. Una taula d′autòpsies d′acer inoxidable o d′un altre material impermeable de neteja i desinfecció fàcils, amb desguàs i aigua freda i calenta.

5ª. L′instrumental necessari per a la intervenció i material per a desinfectar-lo.

6ª. Servicis sanitaris, vestidor i dutxes, independents i annexos a la sala d′autòpsia, per a ús exclusiu del metge forense i el personal auxiliar que faça l′autòpsia.

b) Un sector destinat a l′enterrament de restes humanes procedents d′avortaments, d′intervencions quirúrgiques, de mutilacions i de criatures abortives.

c) Un ossari general destinat a arreplegar les restes provinents de les exhumacions la comporta de registre dels qual no ha de ser inferior a 0,4 x 0,4 metres.

d) Un forn crematori de cementeri. Si no n′hi ha, els residus poden ser gestionats a través d′un gestor de residus autoritzat.

e) Columbaris per a la col·locació d′urnes i una zona destinada a escampar les cendres procedents de les incineracions.

f) Instal·lacions d′aigua i servicis higiènics.

2. Cada cementeri ha de portar un llibre registre oficial on s′han d′anotar les dades que es determinen reglamentàriament i també:

a) Les inhumacions i exhumacions que es facen, amb l′especificació del número d′orde, el nom, cognoms i el número del Document Nacional d′Identitat del difunt o del titular de la resta, la data i hora de defunció i la causa.

b) El facultatiu que signa la defunció i el número de col·legiat, i l′acta oficial de defunció que especifique si la causa de la mort el fa ser un cadàver del grup I o del II.

Les dades anteriors es poden registrar en un suport informàtic.

 

Article 49. Condicions de construcció dels nínxols [30]

1. En la construcció dels nínxols dels cementeris s′han d′observar les condicions següents:

a) Les dimensions internes dels nínxols han de ser de 0,90 metres d′ample, 0,75 m d′alt i 2,60 m de profunditat. Les de xiquets, de 0,50 m per 0,50 m, amb una profunditat d′1,60 m.

b) El sòl dels nínxols ha de tindre un pendent mínim de l′1% cap a l′interior.

2. Per a la construcció de nínxols s′han d′utilitzar sistemes que garantisquen una certa estanquitat de l′estructura i, al mateix temps, permeten la ventilació suficient per porositat. El sistema ha d′evitar l′eixida a l′exterior de líquids i olors i facilitar la destrucció del cos, aïllant totalment este procés del medi, per raons sanitàries i d′higiene.

3. Els nínxols que integren els blocs de nínxols, les fosses, les tombes, els mausoleus i els panteons han de tindre també els requisits establits en els apartats anteriors.

4. En cap cas es poden construir nínxols nous sobre altres ja fets, si no és que esta eventualitat estiguera ja prevista en el projecte original per a una segona fase.

5. En el cas que s′utilitzen nínxols prefabricats, després de l′obtenció del certificat de conformitat emés per l′organisme de control autoritzat dels previstos en la normativa en matèria d′infraestructures per a la qualitat i la seguretat industrial, la separació vertical i horitzontal dels nínxols l′han de donar les característiques tècniques de cada sistema constructiu.

6. Els columbaris han de tindre com a mínim 0,40 metres d′ample per 0,40 metres d′alt i 0,60 metres de profunditat.

 

Article 50. Soterrament de cadàvers directament en terra [31]

1. El soterrament de cadàvers directament en terra queda subjecte a les condicions següents:

a) Profunditat mínima de 2 metres, ample de 0,80 metres i llarg de 2,5 metres com a mínim; amb separacions no inferiors a 0,5 metres entre fosses, i amb una reserva de fosses de mesures especials.

b) Terreny amb una permeabilitat suficient o permeabilitat per una capa de sauló d′un mínim de 40 cm de grossària o equivalent.

c) Utilització de sistemes que asseguren una certa estanquitat i al mateix temps permeten la ventilació suficient. El sistema ha d′evitar l′eixida a l′exterior de líquids i olors i facilitar la destrucció del cos, aïllant totalment este procés del medi, per raons sanitàries i d′higiene, i ha d′estar subjecte a la valoració establida en l′estudi hidrogeològic.

2. En el cas que s′usen sistemes prefabricats, després de l′obtenció del certificat de conformitat emés per un organisme de control autoritzat dels previstos en la normativa en matèria d′infraestructures per a la qualitat i la seguretat industrial, la separació entre fosses la determinen les condicions del model prefabricat i el disseny del projecte tècnic realitzat per a implantar-lo.

 

Article 51. Autorització d′altres tècniques constructives i d′altres llocs de soterrament [32]

1. La conselleria competent en matèria de qualitat de l′edificació pot autoritzar, per a les construccions funeràries destinades a inhumacions, tècniques constructives diferents de l′obra convencional, sempre que garantisquen que es produirà el procés de descomposició cadavèrica i de mineralització de les despulles en condicions higienicosanitàries i que s′acredite així per mitjà dels informes i les proves tècniques adequades.

2. La direcció territorial de la Conselleria de Sanitat pot autoritzar, igualment, la construcció de panteons especials, com ara criptes, voltes i semblants, en esglésies, i en recintes diferents dels cementeris. Finalitzada l′obra de construcció, el titular ho ha de comunicar a la direcció territorial de la Conselleria de Sanitat, la qual ha d'ordenar la visita d′inspecció de fi d′obra per a comprovar el compliment de les condicions sanitàries aplicables al cas.

3. El procediment s′ha d'adequar a la normativa de règim local.

 

Article 52. Concessió de sepultures

1. L'entitat propietària del cementeri adjudica, d'acord amb els seus reglaments aprovats i amb la legislació vigent de règim local, els diferents nínxols, fosses o mausoleus a les persones interessades. Si es tracta de cementeris públics les persones interessades adquireixen un dret d'ús que s'extingeix d'acord amb el que estableix la legislació aplicable. La mateixa naturalesa té el dret adjudicat quan el seu titular haja de construir la fossa o mausoleu funerari.

2. En el cas de cementeris privats, l'adquisició dels drets sobre nínxols, fosses o mausoleus s'adquireix o perd d'acord amb el que preveu el dret civil i este reglament.

 

Article 53. Declaració d'estat de ruïna de les sepultures

1. Les fosses, els nínxols i els mausoleus que amenacen ruïna són declarats en este estat per mitjà d'un expedient contradictori, en el qual es consideren part interessada les persones titulars del dret sobre les fosses, els nínxols o els mausoleus, com també, si és el cas, el titular del cementeri.

2. Es considera que les construccions estan en estat de ruïna quan no puguen ser reparades per mitjans normals o quan el cost de la reparació siga superior al cinquanta per cent del cost estimat a preus actuals per a la seua construcció.

3. Declarades en estat de ruïna les fosses, els nínxols o els mausoleus objecte de l'expedient, l'alcalde ha d'ordenar l'exhumació del cadàver per a la immediata inhumació en el lloc que determine el titular del dret sobre la fossa, el nínxol o el mausoleu que haja sigut declarat en estat de ruïna. Tot açò s'ha de comunicar abans de manera fefaent al titular. En el cas que el titular no dispose res, la inhumació s'ha de fer en la fossa comuna del mateix cementeri.

4. Acabada l'exhumació dels cadàvers, l'ajuntament ha d'enderrocar les fosses, els nínxols o els mausoleus declarats en estat de ruïna, de manera immediata i al seu càrrec. En els cementeris de titularitat privada, l'obligació de demolició correspon al titular, i, si este no ho fa, l'ajuntament ho pot executar a càrrec de l'obligat.

5. La declaració de l'estat de ruïna d'una fossa, un nínxol o un mausoleu comporta l'extinció del dret del seu titular. En conseqüència, tant l'exhumació per a la immediata inhumació com l'enderrocament de les fosses o el mausoleu no donen, per si mateixos, lloc a cap tipus d'indemnització.

 

Article 54. Suspensió de soterrament [33]

En el cas que per raons sanitàries o d′esgotament transitori o definitiu de la capacitat, s′estime necessari, els ajuntaments o els titulars dels cementeris afectats hi poden suspendre els soterraments, proveint el que siga necessari, en tots els casos, per a no interrompre el servici.

 

Article 55. Clausura definitiva de cementeris [34]

Sense perjuí del que estableix la legislació vigent resultant dels convenis celebrats amb la Santa Seu i la resta d′esglésies, confessions i comunitats religioses, correspon a l′ajuntament la competència per a autoritzar la clausura definitiva dels cementeris i el trasllat total o parcial de les restes.

 

Article 56. Canvi de destinació [35]

Sense perjuí del que estableix la legislació, el canvi de destinació d′un cementeri requereix abans l′autorització de la clausura i l'execució de l′ajuntament.

 

Article 57. Compliment d′obligacions [36]

1. Tots els cementeris i la resta de llocs autoritzats de soterrament, amb independència de quines en siguen la naturalesa jurídica i la titularitat, estan sotmesos al règim i als requisits sanitaris establits en este reglament.

2. Per a controlar el compliment de les condicions i els requisits previstos en esta norma, poden fer les inspeccions que consideren necessàries tant la Conselleria de Sanitat com altres òrgans autonòmics o municipals.

3. Tots els cementeris es regeixen per un reglament de règim interior, que ha d'aprovar l′ajuntament.

 

 

CAPÍTOL VIII
Les infraccions, sancions i règim sancionador

 

Article 58. Infraccions [37]

Tenen la consideració d′infraccions, d′acord amb el que preveu l′article 35 de la Llei 14/1986, de 25 d′abril, General de Sanitat, les accions i omissions següents:

1. Infraccions lleus:

a) L′incompliment de l′obligació de les empreses funeràries de comunicar els trasllats de cadàvers a l′òrgan autonòmic competent.

b) L′incompliment de l′administració dels registres establits en els articles 18.1, 36.4 i 48.2.

c) L′incompliment del que estableix per als cotxes fúnebres l′article 28.

2. Infraccions greus:

a) No tindre els llibres de registre que estableixen els articles 18.1, 36.4 i 48.2.

b) Impedir l′actuació dels inspectors correctament acreditats, en els establiments o instal·lacions regulats en este reglament.

c) L′obertura d′un fèretre tancat sense les autoritzacions que calen.

d) L′incompliment del que estableixen per a l′exhumació de cadàvers o restes cadavèriques els articles 21 i següents.

e) La conducció i trasllat de cadàvers en mitjans diferents dels previstos en l′article 25.

f) L′exposició de cadàvers en llocs públics sense l′autorització necessària.

g) La reincidència en la comissió d′infraccions lleus en els últims tres mesos.

3. Infraccions molt greus:

a) El soterrament de cadàvers, restes cadavèriques, criatures abortives o membres procedents d′amputacions en un lloc no autoritzat.

b) La realització de pràctiques de tanatopraxi en llocs o per part de personal no acreditat professionalment.

c) La conducció, trasllat i soterrament de cadàvers sense el fèretre corresponent.

d) La reincidència en la comissió de faltes greus en els últims cinc anys.

 

Article 59. Sancions

1. Les accions i omissions constitutives d'infraccions, segons el que preveu l'article anterior són objecte de les sancions administratives corresponents, amb la instrucció prèvia del procediment corresponent, sense perjuí de les responsabilitats civils, penals o d'un altre orde que hi puguen concórrer.

2. Les infraccions a què es refereix l'article 58 d'este reglament han de ser sancionades amb multa, d'acord amb el que disposa l'article 36 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat

3. En els supòsits d'infraccions molt greus el Consell de la Generalitat podrà acordar, d'acord amb el que disposa l'article 36.2 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, el tancament temporal de l'establiment, instal·lació o servici per un termini màxim de cinc anys.

 

Article 60. Òrgans competents per a la imposició de sancions

Pel que fa a la quantia de les sancions i als òrgans competents per a imposar-les, cal ajustar-se al que disposa el Decret 44/1992, de 16 de març, del Consell de la Generalitat, pel qual es determinen el procediment, les sancions i la competència sancionadora en relació amb les infraccions sanitàries i d'higiene alimentària.

 

 

 

ANNEX I
Model d'Acta d'Exhumació [38]

 

Vegeu model d'acta d'exhumació (pdf)

 

 

 

ANNEX II
Model de sol·licitud general en matèria de policia sanitària mortuòria [39]

 

Vegeu model de sol·licitud general en matèria de policia sanitària mortuòria (pdf)