Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

Versió vigent: 01.01.2023 -

Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. [1]  [2]

 

(DOGV núm. 3267 de 18.06.1998)

 

 

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

 

 

PREÀMBUL

 

I

 

El patrimoni cultural valencià és una de les principals senyes d'identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que l'integren constitueixen un llegat patrimonial d'inapreciable valor, la conservació i enriquiment del qual correspon a tots els valencians i, especialment, a les institucions i als poders públics que els representen.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l'article 31, atribueix a la Generalitat competència exclusiva sobre el patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic i sobre els arxius, biblioteques, museus, hemeroteques i tots altres centres de depòsit cultural que no siguen de titularitat estatal, sense perjudici de la reserva de competència en favor de l'estat sobre la defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental contra l'exportació i l'espoliació, establida per l'article 149.1.28 de la Constitució Espanyola; i l'article 33 li atribueix l'execució de la legislació de l'estat en matèria de museus, arxius i biblioteques de titularitat estatal, l'execució de la qual no es reserve a l'estat. D'altra banda, l'article 46 del text constitucional disposa que els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels béns que l'integren, de qualsevol règim jurídic i titularitat.

L'estat, basant-se en aquesta reserva i en el títol competencial de l'article 149.2 de la Constitució, ha promulgat la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i el Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, que la desplega parcialment, modificat aquest últim pel Reial Decret 64/1994, de 21 de gener, per a adaptar-lo a la interpretació donada pel Tribunal Constitucional a determinats preceptes de la llei. Normativa aquesta que ha sigut fins ara, íntegrament, d'aplicació directa a la Comunitat Valenciana.

El ple exercici per la Generalitat de la competència pròpia en matèria de patrimoni cultural exigeix, tanmateix, l'establiment a l'àmbit de la Comunitat Valenciana d'una norma amb rang de llei que done resposta a les necessitats que presenta la protecció d'aquest patrimoni, superant les insuficiències del marc legislatiu vigent fins ara.

En l'exercici, doncs, d'aquesta competència, i amb aquest objectiu, es promulga la present Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

 

II

 

La Llei del Patrimoni Cultural Valencià constitueix el marc legal de l'acció pública i privada dirigida a la conservació, difusió, foment i acreixement del patrimoni cultural en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, determina les competències dels poders públics en la matèria, les obligacions i drets que incumbeixen els titulars dels béns i les sancions que es deriven de les infraccions als seus preceptes. Tanmateix, no es concep la llei, tal com ha sigut freqüent en matèria de patrimoni històric, com un conjunt de normes predominantment prohibitives al costat d'algunes altres que estableixen en favor dels titulars dels béns certs drets, de caràcter més teòric que real al no disposar de mecanismes necessaris per a exercir-los ni correlatives obligacions de l'administració. Per contra, el legislador parteix del fet, tantes vegades confirmat per l'experiència, que sense la  col·laboració de la societat en la conservació, restauració i rehabilitació de l'ingent nombre de béns del patrimoni cultural, la gran majoria de titularitat privada, l'acció pública en aquesta matèria està destinada al fracàs per falta de mitjans suficients per a afrontar una tasca d'aquestes proporcions.

Per això, la llei tracta, en primer lloc, de fomentar l'estima general del patrimoni cultural, a través de l'educació i la informació, com el mitjà més eficaç d'assegurar la col·laboració social en la protecció i conservació d'aquell. I pretén també, de manera especial, promoure l'interés dels propietaris dels béns en la conservació, restauració i rehabilitació d'aquests a través de mesures concretes, l'aplicació de les quals es concep en molts dels casos com un dret del propietari, legalment exigible, establit com a contraprestació a les inevitables limitacions dominicals que la llei imposa. A aquest mateix propòsit respon el principi general establit en l'article 9, que obliga l'administració a afavorir la incorporació dels béns del patrimoni cultural a usos actius, adequats a la seua naturalesa.

Si ambdós objectius s'aconsegueixen, disposant, a més, de l'acció dels poders públics, en els tres aspectes de conservació del patrimoni propi, vigilància i foment, el compliment dels fins de la llei estarà en gran part assegurat.

 

III

 

La llei adopta en la denominació el terme cultural per considerar-lo el més ajustat a l'amplitud dels valors que, segons el que es disposa en l'article 1, defineixen el patrimoni que constitueix el seu objecte, la naturalesa del qual no s'esgota en allò purament històric o artístic. Tanmateix, no obstant aquesta amplitud amb què es conceptua el patrimoni cultural, es diferencien ja en l'article 2 les tres categories de béns que formen part d'aquell segons la importància dels valors que incorporen, a les quals es relacionen diferents graus de protecció, detallats al llarg de l'articulat de la llei. Es tracta així de distingir els béns que tenen algun dels valors assenyalats en l'article 1, que són òbviament innumerables i la regulació dels quals es dirigeix en gran manera a facilitar l'accés d'aquests a un nivell superior de protecció quan en siguen mereixedors, d'aquells altres que pel major valor cultural exigeixen la concentració dels esforços públics i privats en les tasques de conservació i foment, mitjançant la inclusió prèvia en l'Inventari.

 

IV

 

L'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, al qual es dedica el primer capítol del títol II, és la institució bàsica entorn de la qual es configura el sistema legal de classificació i protecció dels béns de naturalesa cultural que mereixen una empara especial. La llei concep l'Inventari com un instrument unitari, adscrit a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que evite la dispersió derivada de l'existència de diferents instruments de catalogació, segons es referisquen a béns mobles o immobles. En ell s'inscriuen tota classe de béns, mobles o immobles o immaterials, classificats segons dos nivells de protecció: el corresponent als béns declarats d'interés cultural i l'assignat als béns inventariats que no siguen objecte d'aquesta declaració. Als primers es destina la secció primera de l'Inventari i la resta s'inscriuran en alguna de les altres seccions, reservant-se, per raó de l'especialitat, la secció quarta per als béns del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual que tinguen rellevància cultural i la cinquena als béns immaterials del patrimoni etnològic.

La llei té entre els seus objectius fonamentals el d'impulsar la formació d'un Inventari el més complet possible de tots aquells béns del patrimoni cultural valencià que meresquen una protecció especial, ja que el legislador és conscient que d'això depén en gran manera l'èxit de la política de conservació i foment d'aquesta riquesa cultural. Preveu diferents procediments per a la inclusió dels béns en l'Inventari, segons la categoria de protecció a què accedisquen i la naturalesa, moble o immoble o immaterial d'aquells. I ha preferit, abans que establir obligacions genèriques de difícil compliment, promoure l'interés dels titulars de béns de valor cultural en la inscripció dels béns en l'Inventari. Per a això, es preveu l'aplicació de les mesures de foment del títol VI amb caràcter general a tots els béns inclosos en l'Inventari, als quals s'equiparen els que hagen iniciat l'expedient per a ser-hi inclosos; es constreny la possibilitat de dació de béns culturals en pagament de deutes als prèviament inclosos en l'Inventari; es reconeix a tota persona la condició d'interessat per a promoure l'aprovació o modificació dels catàlegs de béns i espais protegits a l'efecte d'incloure-hi béns immobles amb la qualificació de béns de rellevància local i s'estableix la preferència en els concursos d'ajudes públiques dels ajuntaments que hagen aprovat els esmentats catàlegs.

El segon dels capítols del títol II conté el règim comú a tots els béns de l'Inventari. S'estableixen els drets de tanteig i retracte en favor de la Generalitat respecte dels béns inventariats, i també sobre determinats béns mobles que es venguen en subhasta, i es reconeix el mateix dret als ajuntaments respecte dels béns immobles inventariats situats en el seu terme municipal. Es declara l'interés social per a l'expropiació, en determinades circumstàncies, de tots els béns inventariats, no tan sols d'aquells declarats d'interés cultural, i es proclama respecte de tots els béns inventariats de titularitat dels ens públics territorials el caràcter d'inalienables i imprescriptibles.

 

V

 

El capítol tercer del mateix títol es dedica als béns d'interés cultural, als quals es reserva el grau màxim de protecció legal, es regula en la secció primera el procediment especial per a la declaració d'interés cultural, amb terminis per a resoldre diferents en funció de la naturalesa dels béns que siguen objecte de l'expedient. La secció segona conté el règim especial dels béns immobles d'interés cultural, que recull els efectes de la declaració sobre llicències municipals i el planejament urbanístic. S'estableix, amb caràcter general, la necessitat d'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a les intervencions sobre aquests béns, i es fixen els criteris a què han d'ajustar-se tant aquestes intervencions com els plans especials de protecció, l'elaboració dels quals és obligatòria quan es produïsca la declaració d'interés cultural d'un bé immoble, llevat del cas dels monuments i els jardins històrics.

El règim dels béns mobles d'interés cultural es regula en la secció tercera, on s'estableix el règim de les intervencions i els trasllats i la prohibició de disgregar les col·leccions sense autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. I, finalment, es dedica la secció quarta d'aquest capítol als béns immaterials d'interés cultural, el règim específic de protecció dels quals s'establirà en el decret que els declare com a tals.

 

VI

 

El capítol IV es refereix a la resta de béns de l'Inventari General. Els primers d'ells són els béns de rellevància local, és a dir, aquells béns immobles inclosos amb aquesta qualificació en els catàlegs de béns i espais protegits regulats per la legislació urbanística. La llei no fa una recepció en bloc en l'Inventari General de tots els immobles inclosos en els esmentats catàlegs, ni dels que es puguen incloure en el futur, ja que, certament, la major part d'ells té un valor cultural relatiu, significatiu únicament per a l'àmbit humà o l'entorn en què se situen. Per això s'estableix l'esmentada categoria de béns de rellevància local dins dels nivells de protecció que han de determinar els catàlegs, en la qual s'inclouran els immobles que tinguen en si mateixos un valor històric, artístic, arqueològic, paleontològic o etnològic suficient per a justificar l'aplicació del règim de protecció, les limitacions i les mesures de foment que la llei reserva als béns inventariats.

En aquest punt, respectant la competència que la normativa urbanística atribueix a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports respecte de l'aprovació definitiva dels catàlegs i el procediment establit per a la tramitació, es dóna caràcter vinculant a l'informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència pel que fa a la qualificació de béns de rellevància local dins dels catàlegs, assegurant així, en consonància amb el sistema general establit per la llei, la intervenció de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural en la decisió sobre l'accés d'aquests béns a l'Inventari General.

Es tracta, en definitiva, de distingir els béns immobles de valor històric, artístic, arqueològic, paleontològic o etnològic significatiu, que tenen accés a l'Inventari, del patrimoni arquitectònic simplement catalogat, el règim propi del qual, sense perjudici de les normes d'aquesta llei que se li hagen d'aplicar, es troba en la normativa urbanística i en la de foment de la rehabilitació d'edificis. Amb això s'evita la dispersió dels recursos destinats a la protecció i foment del patrimoni cultural i es delimiten amb claredat els camps d'actuació dels òrgans competents en matèria de patrimoni cultural i d'habitatge.

Les dues últimes seccions del capítol IV es refereixen, respectivament, als béns mobles i immaterials de l'Inventari, constituïts aquests últims per les activitats i coneixements de valor etnològic, establint-s'hi les particularitats dels respectius procediments per a la inscripció i el règim de protecció que els és aplicable.

 

VII

 

El títol III es dedica al patrimoni arqueològic i paleontològic, l'especialitat del qual exigeix determinar no només el règim d'autoritzacions i llicències a què han de subjectar-se les actuacions arqueològiques i paleontològiques, sinó també el de les obres afectades per aquestes, el destí dels productes d'aquestes actuacions i el règim de les troballes casuals. La llei preceptua la intervenció de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència tant en l'autorització d'actuacions arqueològiques i paleontològiques, com en la d'obres que resulten afectades per l'existència de restes d'aquesta naturalesa, però disposa la participació de la Generalitat en el finançament dels treballs arqueològics o paleontològics que, en aquest últim cas, s'hagen de fer quan es tracte d'obres en què no es poguera preveure l'existència d'aquelles restes. Pel que fa al règim de les troballes casuals, es regula el dret a la recompensa en metàl·lic dels descobridors i propietaris.

 

VIII

 

El títol IV es dedica al règim dels museus, als quals s'equiparen les col·leccions museogràfiques permanents. La llei estableix el contingut mínim dels expedients per a la creació o reconeixement d'ambdues categories d'institucions museístiques i preveu la integració d'aquestes, ja siguen de titularitat pública o privada, en el Sistema Valencià de Museus, configurat com una estructura organitzativa que es crea per a facilitar la coordinació i tutela per la Generalitat dels museus i col·leccions museogràfiques permanents que s'hi integren. S'estableixen els mecanismes legals per a la inclusió dels fons dels museus i col·leccions en l'Inventari General, amb la qualificació fins i tot de béns d'interés cultural, així com el règim general dels depòsits i les eixides temporals de fons. Es prohibeix la disgregació dels fons dels museus i col·leccions museogràfiques permanents sense autorització expressa de l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural i es garanteix l'accés públic als museus, llevat de les restriccions que la mateixa llei preveu.

S'hi recullen així mateix mesures especials de protecció dels fons davant situacions excepcionals dels mateixos centres que els contenen i que pogueren afectar de forma negativa la preservació d'aquells. Per a això, es condiciona l'augment de fons en un museu o col·lecció museogràfica a l'acreditació de la capacitat de la institució per a atendre degudament els fins que li són propis en relació amb aquests fons, garantint-se en última instància l'exposició pública d'aquests. S'estableix també un règim excepcional per al depòsit dels fons d'un museu en un altre o altres centres de depòsit quan se'n pose en perill la conservació, seguretat o accessibilitat. I, finalment, es tutela la destinació dels fons d'un museu en el supòsit de dissolució o clausura, a fi que el trasllat no desvirtue la naturalesa dels béns culturals exposats.

 

IX

 

El títol V es refereix al patrimoni documental, bibliogràfic, audiovisual i informàtic i al règim general dels arxius i biblioteques. El primer es defineix com a integrant del patrimoni cultural valencià i s'ordena la formació del Cens del Patrimoni Documental Valencià i del Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic i Audiovisual Valencià, però es preveu l'accés a l'Inventari General, amb la categoria fins i tot de béns d'interés cultural, només per als béns inclosos en aquests Cens i Catàleg que tinguen valor cultural significatiu, a fi de no estendre abusivament les mesures i limitacions que la llei estableix per als béns de l'inventari a l'ingent nombre de documents i obres bibliogràfiques que integren l'esmentat patrimoni. D'altra banda, es determinen les línies generals del règim dels arxius i biblioteques, creant-se el Sistema Arxivístic Valencià, i s'ordena l'establiment per via reglamentària de les normes sobre conservació i vigència administrativa dels documents de les administracions públiques.

 

X

 

El títol VI conté les mesures de foment del patrimoni cultural dirigides, d'una banda, a compensar els titulars de béns del patrimoni cultural de les càrregues i limitacions en els seus drets que la llei els imposa. Significativament, la llei situa al davant d'aquest títol el reconeixement de l'interés públic de les activitats de conservació i promoció del patrimoni cultural i el seu caràcter de font de riquesa econòmica col·lectiva, establint la consegüent obligació de l'administració de cooperar en aquestes activitats quan siguen dutes a terme pels particulars. Es configuren així les ajudes públiques previstes en la llei com un dret dels particulars derivat del compliment de les obligacions que la mateixa llei imposa, superant la concepció de mera concessió graciosa amb què en la pràctica han estat regulades. Es tracta de fomentar amb això l'interés dels titulars d'aquests béns en la conservació i manteniment, no per la via, tantes vegades inoperant per si mateixa, de l'obligació, la prohibició i la sanció, sinó preferentment mitjançant la cooperació pública al sosteniment de les càrregues que la naturalesa cultural dels béns comporta per als seus propietaris.

Es preveuen tres tipus de mesures en relació amb els titulars dels béns. El primer se centra en l'ajuda directa a les actuacions de conservació i acreixement del patrimoni cultural, mitjançant el finançament del cost d'aquestes actuacions a càrrec de les consignacions pressupostàries que a l'efecte es faran anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat. S'estableix el dret dels titulars de béns immobles d'interés cultural de rebre ajuda pública per al sosteniment de la càrrega que suposa la visita pública d'aquests béns. I s'opta per concentrar els recursos que la Generalitat destina a la conservació i foment del patrimoni cultural mitjançant l'obligació de consignar anualment per a aquest fi en la llei de pressupostos una quantitat equivalent a l'1% de l'import del capítol d'inversions reals dels pressupostos de l'exercici anterior, en lloc del denominat 1% cultural del pressupost de cada obra pública que s'execute, sistema aquest últim que la pràctica ha demostrat de difícil control i escàs compliment.

El segon tipus de mesures es refereix a l'accés al crèdit oficial o reforçat amb subsidis de fons públics dels titulars de béns del patrimoni cultural, i el seu objecte és fomentar l'interés d'aquests en la conservació i rehabilitació d'aquests béns, situant-los en aquest aspecte en condicions d'igualtat, com a mínim, amb els habitatges de nova construcció.

I, finalment, el tercer tipus de mesures fa referència als beneficis fiscals de què gaudeixen aquests béns. En aquest punt la llei ha d'acontentar-se amb una declaració general com la continguda en l'article 95, el desenvolupament del qual queda condicionat necessàriament a l'ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en matèria tributària. No obstant això, s'incentiva l'aplicació per les corporacions locals dels beneficis fiscals previstos per la legislació estatal i s'estableix la possibilitat del pagament amb béns inscrits en l'Inventari General de tota classe de deutes amb la hisenda de la Generalitat.

En una altra direcció, les mesures previstes en el títol VI fan referència a l'acció pública encaminada a promoure en la societat l'estima pels valors del patrimoni cultural, a través de l'ensenyament, en tots els nivells, i del reconeixement oficial de les actuacions destacades dutes a terme per particulars en defensa d'aquest patrimoni. No és aliena a aquest fi l'obligació, que s'estableix amb caràcter general per als ens públics valencians, de destinar amb preferència els immobles de què siguen titulars a una activitat pública que no en desvirtue els valors artístics, històrics o culturals, cosa que, d'una banda, n'afavoreix la conservació i, d'una altra, familiaritza els ciutadans amb aquests béns i fomenta l'estima per ells. I, en el mateix sentit, es preveu la cessió als particulars, sota determinades condicions, de l'ús dels immobles de titularitat pública quan això redunde en la millor conservació i estima pública.

 

XI

 

La llei dedica l'últim títol a les infraccions i sancions, que es tipifiquen en la major part dels casos atenent la importància del dany causat al bé. Les activitats constitutives d'infracció no podran ser mai font de lucre per a l'infractor. Es consagra, a més, el principi de necessitat de reparació del dany causat i s'augmenta notablement, en relació amb la normativa aplicable fins ara, el límit màxim de la sanció per infraccions greus.

La no-necessitat de l'aplicació del règim sancionador previst en la llei serà la millor prova del compliment de la voluntat col·lectiva de la qual ella mateixa és expressió: el propòsit decidit dels valencians de conservar i acréixer la riquesa insubstituïble del seu patrimoni cultural.

 

 

TÍTOL I
Del patrimoni cultural valencià

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 1. Objecte [3]

1. Esta llei té com a objecte la protecció, la conservació, la difusió, el foment, la investigació i l'acreixement del patrimoni cultural valencià.

2. El patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural, existents en el territori de la Comunitat Valenciana o que, trobant-se fora de la Comunitat, siguen especialment representatius de la història i la cultura valenciana. La Generalitat promourà el retorn a la Comunitat Valenciana d'estos últims a fi de fer possible l'aplicació a estos de les mesures de protecció i foment previstes en esta llei.

3. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana.

Així mateix, formen part del mencionat patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, esportives, religioses, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, les que mantenen i potencien l'ús del valencià, i els festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana. [4]

4. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià.

 

Article 2. Classes de béns

Els béns que, a l'efecte d'aquesta llei, integren el patrimoni cultural valencià poden ser:

a) Béns d'interés cultural valencià. Són aquells que per les seues singulars característiques i rellevància per al patrimoni cultural són objecte de les especials mesures de protecció, divulgació i foment que es deriven d'aquesta declaració.

b) Béns inventariats no declarats d'interés cultural. Són aquells que per tenir algun dels valors esmentats en l'article 1 en grau particularment significatiu, encara que sense la rellevància reconeguda als béns d'interés cultural, formen part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i gaudeixen del règim de protecció i foment que es deriva d'aquesta inclusió.

c) Béns no inventariats del patrimoni cultural. Són tots els béns que, d'acord amb l'article 1.2 d'aquesta llei, formen part del patrimoni cultural valencià i no estan inclosos en cap de les dues categories anteriors. Seran objecte de les mesures de protecció que aquesta llei preveu amb caràcter general per als béns del patrimoni cultural, així com de totes altres que puguen establir les normes de caràcter sectorial per raó dels seus valors culturals.

 

Article 3. Divulgació

Sense perjudici de la competència que l'article 2.3 de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol atribueix a l'administració de l'estat, la Generalitat promourà la divulgació del coneixement del patrimoni cultural valencià, tant a l'interior de la comunitat autònoma com a fora, podent establir o impulsar, en l'àmbit de les seues competències, els oportuns intercanvis culturals, convenis o acords amb organismes públics i amb particulars, nacionals, supranacionals o estrangers.

 

Article 4. Col·laboració entre les administracions públiques

1. La Generalitat i les diferents administracions públiques de la Comunitat Valenciana col·laboraran entre si per a la millor consecució dels fins previstos en aquesta llei.

2. Les entitats locals estan obligades a protegir i donar a conéixer els valors del patrimoni cultural existent en l'àmbit territorial respectiu. Els correspon especialment:

a) Adoptar les mesures cautelars necessàries per a evitar el deteriorament, pèrdua o destrucció dels béns del patrimoni cultural.

b) Comunicar a l'administració de la Generalitat qualsevol amenaça, dany o pertorbació de la seua funció social de què siguen objecte aquests béns, així com les dificultats i necessitats de qualsevol ordre que tinguen per al compliment de les obligacions establides en la present llei.

c) Exercir la resta de funcions que expressament els atribuïsca aquesta llei, sense perjudici del que estableix la legislació urbanística, mediambiental i qualsevol altra que s'haja d'aplicar en matèria de protecció del patrimoni cultural.

3. La Generalitat Valenciana prestarà assistència tècnica a la resta d'administracions públiques valencianes i establirà els mitjans de col·laboració amb aquestes en els casos i en la mesura en què siga necessari per al compliment dels fins de la present llei.

 

Article 5. Col·laboració dels particulars

1. Els propietaris i posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià han de custodiar-los i conservar-los adequadament a fi d'assegurar el manteniment dels seus valors culturals i evitar que es perden, es destruïsquen o es deterioren.

2. Qualsevol que tinga coneixement del perill de destrucció, deteriorament o pertorbació en la funció social d'un bé del patrimoni cultural, o de la consumació d'aquests fets, ho haurà de comunicar immediatament a l'administració de la Generalitat o a l'ajuntament corresponent, els quals adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present llei.

3. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment d'aquesta llei davant les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. La legitimació per a l'exercici d'accions davant els tribunals de justícia es regirà per la legislació de l'estat.

4. La Generalitat Valenciana fomentarà el marc de col·laboració amb associacions de voluntariat per a la conservació i difusió del patrimoni cultural valencià.

 

Article 6. Col·laboració de l'església catòlica

1. Sense perjudici del que es disposa en els acords subscrits entre l'estat espanyol i la santa seu, l'església catòlica, com a titular d'una part singularment important dels béns que integren el patrimoni cultural valencià, vetlarà per la protecció, conservació i divulgació d'aquests i prestarà a les administracions públiques competents la col·laboració adequada al compliment dels fins d'aquesta llei, amb subjecció al que s'hi disposa.

2. La Generalitat podrà establir mitjans de col·laboració amb l'església catòlica a fi d'elaborar i desenvolupar plans d'intervenció conjunta que asseguren la protecció més eficaç del patrimoni cultural de titularitat eclesiàstica a l'àmbit de la Comunitat Valenciana. Així mateix, podrà establir l'adequada col·laboració a aquests fins amb la resta de confessions religioses reconegudes per la llei.

 

Article 7. Institucions consultives i òrgans assessors

1. Són institucions consultives de l'Administració de la Generalitat en matèria de patrimoni cultural el Consell Valencià de Cultura, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, les universitats de la Comunitat Valenciana, el Consell Assessor d'Arxius, el Consell de Biblioteques, el Consell Assessor d'Arqueologia i Paleontologia, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat , i totes altres que siguen creades o reconegudes pel Consell, sense perjuí de l'assessorament que puga demanar-se a altres organismes professionals i entitats culturals. [5]

2. Seran òrgans assessors de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en l'exercici ordinari de les seues funcions en matèria de patrimoni cultural, a més de la Junta de Valoració de Béns a què es refereix l'article 8, les comissions tècniques que s'establisquen reglamentàriament per a les diferents matèries que són objecte d'aquesta llei.

 

Article 8. Junta de Valoració de Béns

1. Es crea la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià com a òrgan assessor de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La Junta estarà composta per vuit vocals. Sis d'ells seran designats, a proposta de les institucions consultives assenyalades en l'article 7.1 de la present llei, pel conseller de Cultura, Educació i Ciència entre persones de reconeguda competència en les diferents matèries que són objecte de les funcions de la Junta. Els dos vocals restants seran designats pel conseller de d'Economia, Hisenda i Administració Pública. El nomenament del president i del vicepresident de la Junta es regularà reglamentàriament.

2. Són funcions de la Junta:

a) Valorar els béns de caràcter cultural que la Generalitat es proposa adquirir amb destí a museus, biblioteques, arxius o altres centres de depòsit cultural de titularitat pública, quan aquests no tinguen els seus propis òrgans de valoració.

b) Informar sobre l'exercici per la Generalitat Valenciana dels drets de tanteig i retracte establits en l'article 22.

c) Informar sobre l'autorització per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la permuta de béns de titularitat pública inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, prevista en l'article 24.

d) Ser oïda abans de l'emissió per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de l'informe vinculant preceptuat en l'article 96 per a l'acceptació de béns culturals en pagament de deutes amb la hisenda de la Generalitat Valenciana.

e) Realitzar totes les valoracions de béns de caràcter cultural que li siguen sol·licitades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i, a través d'aquesta en la forma que reglamentàriament es determine, per la resta d'administracions públiques valencianes, per al millor compliment dels fins d'aquesta llei.

f) La resta que legalment o reglamentàriament se li atribuïsquen.

 

 

CAPÍTOL II
Normes generals de protecció
del patrimoni cultural

 

Article 9. Protecció i promoció pública

1. Els poders públiques garantiran la protecció, conservació i acreixement del patrimoni cultural valencià, així com l'accés de tots els ciutadans als béns que l'integren, mitjançant l'aplicació de les mesures que aquesta llei preveu per a cada una de les diferents classes de béns.

2. L'acció de les administracions públiques es dirigirà de manera especial a facilitar la incorporació dels béns del patrimoni cultural a usos actius i adequats a la seua naturalesa, com a mitjà de promoure l'interés social en la conservació i restauració d'aquells.

 

Article 10. Suspensió d'intervencions [6]

1. La conselleria competent en matèria de cultura suspendrà cautelarment qualsevol intervenció, en béns mobles o immobles que posseesquen algun dels valors esmentats en l'article 1.2 d'aquesta llei quan considere que la intervenció posa en perill aquests valors.

En tot cas, i sense perjudici de les competències municipals, seran objecte de suspensió les intervencions que subjectes a la tutela patrimonial s'executen sense autorització, se n'aparten o amb vulneració del planejament aprovat a tal efecte. Així mateix, en el marc del que hi ha disposat en l'article 35.5, es podrà acordar la suspensió d'intervencions que hagen estat autoritzades segons el que hi ha disposat en aquesta llei quan apareguen signes o elements de valor cultural que evidencien la falta d'adequació de l'autorització concedida.

2. Tractant-se de béns immobles, requerirà a l'ajuntament corresponent que adopte les mesures necessàries per a l'efectivitat des de la suspensió que seran executades subsidiàriament per la Conselleria mateix en defecte d'actuació municipal. En el termini de dos mesos a comptar de la suspensió la Conselleria, amb un informe previ de l'ajuntament, acordarà el que en cada cas siga procedent, inclosa, si és el cas, la iniciació del procediment corresponent per a la inscripció del bé en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Transcorregut el termini assenyalat sense que haguera recaigut resolució s'entendrà alçada la suspensió.

 

Article 11. Impacte ambiental i transformació del territori [7]

1. Els estudis d'impacte ambiental relatius a tota classe de projectes, públics o privats, o els estudis ambientals i territorials estratègics relatius als plans urbanístics que requerisquen avaluació ambiental ordinària, quan puguen incidir sobre béns integrants del patrimoni cultural valencià que afecten l'ordenació estructural, hauran d'incorporar l'informe de la conselleria competent en matèria de cultura sobre la conformitat del projecte o pla amb la normativa de protecció del patrimoni cultural. Aquest informe s'emetrà en el termini improrrogable de quaranta-cinc dies i vincularà a l'òrgan que haja de realitzar l'avaluació ambiental quant a les matèries de patrimoni cultural valencià que siguen competència de la Generalitat i tinguen incidència en l'ordenació estructural. [8]

2. Transcorreguts quaranta-cinc dies des que es va sol·licitar, s'entendrà emés en sentit desfavorable en matèria de l'ordenació estructural. El transcurs del termini expressat no eximirà a la Conselleria competent en matèria de cultura de l'obligació d'emetre l'informe corresponent. [9]

3. Tractant-se de projectes inclosos en plans o programes d'infraestructures aprovats per la Generalitat, una vegada expirat el termini a què fa menció en el primer paràgraf d'aquest article, es podrà requerir per escrit a la conselleria competent en matèria de cultura a fi que n'emeta l'informe; passats 30 dies des de la presentació del requeriment sense que aquest s'haja evacuat, s'entendrà emès en sentit favorable i es podran prosseguir les actuacions, sense perjudici del que hi ha disposat en l'article 83.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

4. El termini per a l'emissió d'aquest informe començarà a computar a partir de l'aportació, davant l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural, de l'estudi d'impacte ambiental elaborat segons el que hi ha establert en l'apartat següent.

5. La conselleria competent en matèria de cultura determinarà les actuacions prèvies necessàries per a l'elaboració de l'informe contemplat en l'apartat anterior que, si escau, se sotmetran al règim d'autoritzacions previst en aquesta llei.

6. Aquells projectes de planificació o transformació del territori que per la legislació específica no estiguen subjectes a tràmits d'avaluació ambiental però que comprenguen en el seu àmbit béns inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o béns de naturalesa arqueològica o paleontològica, hauran de sotmetre's a informe previ de la Conselleria competent en matèria de cultura, que serà vinculant quant a les matèries de patrimoni cultural valencià que siguen competència de la Generalitat i tinguen incidència en l'ordenació urbanística. [10]

 

Article 12. Comerç de béns mobles

Les persones físiques o jurídiques dedicades habitualment al comerç de béns mobles integrants del patrimoni cultural valencià, de les característiques que reglamentàriament s'assenyalaran, s'inscriuran en el registre que a aquest efecte durà la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. També hauran de formalitzar davant aquesta Conselleria un llibre registre en el qual anotaran les transaccions que efectuen sobre aquells béns quan reunisquen el valor i totes altres circumstàncies que així mateix es determinaran reglamentàriament.

 

Article 13. Exportació

1. L'exportació dels béns del patrimoni cultural valencià es regirà pel que es disposa en la legislació de l'estat.

2. La Generalitat realitzarà davant l'administració de l'estat els actes conduents que aquells béns mobles il·legalment exportats que formen part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià o que, d'acord amb aquesta llei, hagueren de ser-hi inscrits, siguen destinats a museus, a biblioteques o a arxius públics situats a la Comunitat Valenciana quan hagen sigut recuperats i, conforme a la legislació estatal, no siguen cedits als propietaris anteriors.

 

Article 14. Inspecció i vigilància [11]

1. Reglamentàriament es determinarà l'estructura i el funcionament dels òrgans d'inspecció i vigilància del patrimoni cultural que asseguren el compliment de les disposicions d'aquesta llei. Aquests òrgans estaran integrats pel personal especialitzat en la protecció del patrimoni cultural que dependrà funcionalment de la conselleria competent en matèria de cultura.

2. La inspecció autonòmica podrà sol·licitar de les administracions municipals totes les dades i els antecedents que foren necessaris per a l'exercici de les seues competències.

3. Les forces i els cossos de seguretat, en l'àmbit de les seues competències respectives, col·laboraran amb la funció inspectora, prestant-li auxili quan els siga sol·licitat.

4. El personal adscrit a la inspecció tindrà la consideració d'agent de l'autoritat i estarà capacitat per a demanar, amb el dit caràcter, tota la informació, documentació i ajuda material que necessite per a l'adequat compliment de les seues funcions. Este personal està facultat per a requerir i examinar qualsevol classe de documents relatius al planejament, comprovar l'adequació dels actes d'intervenció, edificació i ús a la normativa urbanística i patrimonial aplicable i obtindre la informació necessària per al compliment de les seues funcions. En la seua actuació se li haurà de facilitar el lliure accés a les finques, edificacions o locals on es realitzen les obres o usos que es pretenguen inspeccionar i que no tinguen la condició de domicili o de lloc assimilat a este.

5. De les actes d'inspecció es lliurarà una còpia a les persones afectades que ho sol·liciten per escrit.

6. Les actes de la inspecció gaudeixen de la presumpció de veracitat, i el seu valor i força probatoris només cediran quan en l'expedient que s'instruïsca com a conseqüència de estes s'acredite el contrari de manera inequívoca i indubtable.

 

 

TÍTOL II
De l'Inventari General del Patrimoni Cultural
Valencià i del règim de protecció dels béns inventariats

 

CAPÍTOL I
De l'Inventari General

 

Article 15. Objecte i contingut de l'Inventari [12]

1. Es crea l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, adscrit a la conselleria competent en matèria de Cultura, com a instrument unitari de protecció dels béns mobles, immobles i immaterials del patrimoni cultural els valors dels quals hagen de ser especialment preservats i coneguts.

2. En l'Inventari s'inscriuran:

1r. Els béns mobles, immobles i immaterials, declarats d'interés cultural d'acord amb el que disposa el capítol III del títol II d'esta llei. Formaran la secció 1a de l'Inventari.

2n. Els béns immobles de rellevància local, inclosos amb este caràcter en els catàlegs de béns i espais protegits. S'inscriuran en la secció 2a de l'Inventari.

3r. Els béns mobles de rellevància patrimonial la inclusió dels quals en l'Inventari haja sigut ordenada segons el que preveu el títol II, capítol IV, secció 2a, d'esta llei. Integraran la secció 3a de l'Inventari.

4t. Els béns de naturalesa documental, bibliogràfica i audiovisual de rellevància patrimonial, els quals s'inscriuran en la secció 4a de l'Inventari, de conformitat amb el que preveu el títol V.

5t. Els béns immaterials de rellevància local, el valor i representativitat dels quals per als àmbits comarcals i locals faça convenient la seua inscripció en la secció 5a de l'Inventari.

6t. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica de rellevància patrimonial, que constituïsquen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana. S'inscriuran en la secció 6a de l'Inventari.

3. A l'efecte d'esta llei, es consideren béns immobles, a més dels enumerats en l'article 334 del Codi Civil, tots aquells elements que siguen consubstancials als edificis o immobles de què formen part o n'hagen format, encara que puguen ser separats d'estos com un tot perfecte i aplicats a altres construccions o a usos distints de l'original.

No obstant això, es consideraran béns mobles, a l'efecte de la seua inclusió com a tals en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, aquells objectes de rellevant valor cultural que estiguen incorporats a un immoble sense el dit valor o l'estat de ruïna del qual faça impossible la seua conservació.

4. És funció de l'Inventari la identificació i documentació sistemàtica dels béns que, d'acord amb esta llei, han de formar part d'este, a fi de fer possible l'aplicació a estos de les mesures de protecció i foment previstes en la llei, així com facilitar la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural.

 

Article 16. Elaboració de l'inventari

1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència elaborarà i mantindrà, mitjançant la permanent actualització de les seues dades, l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, per a la qual cosa les administracions públiques i els particulars li prestaran la seua col·laboració en els termes establits en aquesta llei.

2. Sense perjudici del que s'estableix en la disposició addicional primera, la inclusió i exclusió de béns de l'Inventari es farà conforme al procediment previst en aquest títol per a cada una de les classes de béns inventariables.

3. Els propietaris o posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià hauran de facilitar a les administracions públiques competents l'examen d'aquests béns, així com les informacions pertinents, per a incloure'ls, si escau, en l'Inventari.

4. Només a l'efecte de l'elaboració de l'Inventari General, els propietaris o posseïdors de béns mobles del patrimoni cultural, del valor i característiques que reglamentàriament es determinen, estan obligats a comunicar l'existència d'aquests a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

 

Article 17. Publicitat

1. L'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià tindrà caràcter públic, sense perjudici de les restriccions que aquesta mateixa llei estableix respecte del patrimoni arqueològic i paleontològic.

2. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior, es requerirà consentiment exprés del titular per a la consulta de dades relatives a la propietat i valor dels béns inscrits, excepte els de titularitat pública, i a la localització quan es tracte de béns mobles.

3. La Generalitat Valenciana facilitarà l'accés a l'Inventari dels particulars i les entitats públiques mitjançant l'establiment d'una xarxa descentralitzada de transmissió de dades.

4. Reglamentàriament es determinaran les condicions i formes d'accés a les dades contingudes en l'Inventari.

 

 

CAPÍTOL II
Règim general de protecció
dels béns inventariats

 

Article 18. Obligacions dels titulars

1. Els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià estan obligats a conservar-los i mantenir-ne la integritat del valor cultural.

2. Podran destinar els béns inventariats de què siguen titulars als usos que consideren convenients, sempre que no siguen incompatibles amb les obligacions imposades en l'apartat anterior. No obstant això, qualsevol canvi d'ús haurà de ser comunicat prèviament, per escrit, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. La no-oposició d'aquesta en el termini d'un mes, a comptar de la recepció de la comunicació, suposarà l'aprovació del nou ús. Tractant-se de béns declarats d'interés cultural serà necessària l'autorització prèvia de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en els termes dels articles 36.2 i 41.1 d'aquesta llei.

3. Igualment, estan obligats a proporcionar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència tota informació que aquesta els requerisca sobre l'estat de tals béns i l'ús que se'ls estiguera donant, així com a facilitar-ne la inspecció i examen als efectes previstos en aquesta llei. La mateixa obligació tindran respecte de l'ajuntament on es trobe el bé quan es tracte d'immobles o de béns mobles declarats d'interés cultural.

4. A més, hauran de permetre l'accés dels investigadors als béns inventariats, després de sol·licitud raonada. El compliment d'aquesta obligació podrà ser dispensat excepcionalment per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència quan considere, per resolució motivada, que hi ha causa justificada per a això.

5. La transmissió per actes inter vivos o mortis causa o la formalització de qualsevol altre negoci jurídic, així com els trasllats i tots altres actes materials sobre els béns inventariats, hauran de ser comunicats a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència perquè ho anote en l'Inventari General. En cas de transmissió inter vivos o de constitució de qualsevol dret real el transmissor estarà obligat a donar a conéixer a l'adquirent l'existència de la inscripció en l'Inventari.

 

Article 19. Execució subsidiària

1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, quan els propietaris o posseïdors de béns inclosos en l'Inventari General no duguen a terme les actuacions necessàries per al compliment de l'obligació de conservació i manteniment establida en l'article 18, podrà, després del requeriment als interessats, ordenar que les execute subsidiàriament la mateixa administració, sent el cost íntegre d'aquestes actuacions a càrrec de l'obligat.

2. Les actuacions de conservació i manteniment dels béns inventariats realitzades voluntàriament pels titulars seran objecte de les ajudes previstes en el títol VI d'aquesta llei.

 

Article 20. Prohibició d'enderrocament

Els béns mobles inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià no podran enderrocar-se, total o parcialment, mentre estiga en vigor la inscripció en l'Inventari. Si aquesta queda sense efecte, només podrà atorgar-se llicència de demolició, d'acord amb allò establit en la legislació urbanística, després de l'exclusió de l'immoble del corresponent catàleg de béns i espais protegits.

 

Article 21. Expropiació

1. Constituirà causa d'interés social per a l'expropiació per la Generalitat dels béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià el perill de destrucció o deteriorament del bé, o el destí d'aquest a un ús incompatible amb els seus valors. Podran expropiar-se per igual causa els immobles que pertorben o impedisquen la contemplació d'un bé inclòs en l'Inventari General o siguen causa de risc o perjudici per a aquest, respectant la trama urbana de què forme part l'edifici.

2. Els ajuntaments podran acordar l'expropiació en els mateixos casos, quan es tracte de béns immobles inclosos en l'Inventari General que es troben en el seu terme municipal, havent de notificar el seu propòsit a la Generalitat, que podrà exercir amb caràcter preferent aquesta potestat iniciant el corresponent expedient dins dels dos mesos següents a la notificació.

 

Article 22. Drets de tanteig i retracte [13]

1. Sense perjuí dels drets d'adquisició preferent que la Llei del Patrimoni Històric Espanyol estableix a favor de l'administració de l'Estat, aquells que es proposaren la transmissió a títol onerós del domini o de drets reals d'ús i gaudi sobre un bé inclòs en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte d'aquell que s'haguera iniciat expedient d'inclusió, hauran de notificar-ho a la conselleria competent en matèria de Cultura, indicant la identitat de l'adquirent i el preu, la forma de pagament i la resta de condicions de la transmissió que es pretén. Quan es tracte de béns immobles, s'identificarà amb precisió per mitjà de l'aportació de pla de situació i identificació cadastral i registral, si és el cas. Per a este tipus de béns la conselleria competent en matèria de Cultura, en el termini de deu dies, comunicarà la transmissió a l'ajuntament corresponent als efectes previstos en l'apartat següent.

2. En el termini dels dos mesos següents a la notificació rebuda per la Conselleria competent en matèria de Cultura, La Generalitat podrà exercitar el dret de tanteig, per a si o per a altres entitats de dret públic o de caràcter cultural o benèfic declarades d'utilitat pública, obligant-se al pagament en idèntiques condicions que les pactades pels qui realitzen la transmissió. El tanteig podrà ser exercitat també pels ajuntaments, en el mateix termini, en relació amb els béns immobles situats en el seu terme municipal. L'exercici del dret de tanteig per La Generalitat tindrà en tot cas caràcter preferent.

3. Si el propòsit d'alienació no s'haguera notificat adequadament o la transmissió s'haguera realitzat en condicions diferents de les notificades, La Generalitat, i subsidiàriament l'ajuntament corresponent quan es tracte de béns immobles, podrà, en els mateixos termes establits per al tanteig, exercir el dret de retracte en el termini de sis mesos des que va tindre coneixement fefaent de la transmissió.

4. En qualsevol classe de subhastes públiques en què es pretenga l'alienació de béns inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte dels quals s'haguera incoat expedient d'inscripció, així com de béns mobles no inventariats que posseïsquen el valor i les característiques que reglamentàriament es determinaran, els subhastadors hauran de notificar la subhasta a la conselleria competent en matèria de Cultura amb una antelació no inferior a un mes, i hauran d'indicar el preu d'eixida a subhasta del bé, i el lloc i hora de celebració d'esta. La Conselleria comunicarà les subhastes relatives a béns immobles a l'ajuntament del lloc on es troben situats. La Generalitat, i subsidiàriament l'ajuntament corresponent quan es tracte de béns immobles, podrà, en els termes establits en l'apartat segon, exercir els drets de tanteig i retracte sobre els béns objecte de la subhasta pel preu d'eixida o de rematada respectivament.

5. El que disposa este article no s'aplicarà als immobles compresos en conjunts històrics que no hagen sigut objecte d'inscripció independent en l'Inventari.

 

Article 23. Escriptures públiques [14]

No s'autoritzaran, ni s'inscriuran en el Registre de la Propietat o Mercantil escriptures públiques de transmissió del domini i de constitució o transmissió de drets reals d'ús i gaudi sobre els béns a què es refereix l'article anterior sense la justificació prèvia i fefaent que s'ha notificat a l'òrgan competent en matèria de Cultura el propòsit de transmissió per mitjà de l'aportació de la corresponent còpia segellada, testimoni de la qual s'incorporarà a l'escriptura.

 

Article 24. Limitacions a la transmissió

1. Els béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià de què siguen titulars les administracions públiques de la Comunitat Valenciana són inalienables i imprescriptibles, excepte les transmissions que puguen acordar-se entre les administracions públiques.

2. No obstant el que es disposa en l'apartat anterior i sense perjudici del règim jurídic del domini públic, les administracions públiques de la Comunitat Valenciana podran, per causa d'interés públic i amb autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, oïda la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià, acordar amb els particulars la permuta dels seus béns, mobles o immobles, inclosos en l'Inventari General, sempre que no estiguen declarats d'interés cultural, amb altres d'almenys igual valor cultural. La permuta no suposarà en cap cas l'exclusió dels béns alienats del règim de protecció dels béns inventariats.

3. Tractant-se de béns mobles podran, amb els mateixos requisits, acordar-ne la permuta també amb entitats públiques o particulars estrangers, després de l'obtenció de la preceptiva autorització d'exportació per l'administració de l'estat, d'acord amb allò previst en la legislació estatal sobre el patrimoni històric.

4. La transmissió dels béns inventariats de què siguen titulars les institucions eclesiàstiques es regirà per la legislació estatal.

 

Article 25. Béns immaterials

El règim de protecció dels béns immaterials que, segons allò previst en l'article 15, siguen inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià serà l'específicament previst per a aquests en la present llei.

 

 

CAPÍTOL III
Dels béns d'interés cultural valencià

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 26. Classes [15]

1. Els béns d'interés cultural seran declarats atenent a la classificació següent:

A) Béns immobles. Seran adscrits a alguna de les categories següents:

a) Monument. Es declararan com a tals les realitzacions arquitectòniques o d'enginyeria i les obres d'escultura colossal.

b) Conjunt històric. És l'agrupació de béns immobles, contínua o dispersa, clarament delimitable i amb entitat cultural pròpia i independent del valor dels elements singulars que la integren.

c) Jardí històric. És l'espai delimitat producte de l'ordenació per l'home d'elements naturals, complementat o no amb estructures de fàbrica i estimat per raons històriques o pels seus valors estètics, sensorials o botànics.

d) Espai etnològic. Construcció o instal·lació, o conjunt d'estes, vinculades a formes de vida i activitats tradicionals, que, per la seua especial significació siguen representatives de la cultura valenciana.

e) Lloc històric. És el lloc vinculat a esdeveniments del passat, tradicions populars o creacions culturals de valor històric, etnològic o antropològic.

f) Zona arqueològica. És el paratge on hi ha béns l'estudi dels quals exigeix l'aplicació preferent de mètodes arqueològics, hagen sigut o no extrets i es troben tant en la superfície com en el subsòl o davall les aigües.

g) Zona paleontològica. És el lloc on hi ha un conjunt de fòssils d'interés científic o didàctic rellevant.

h) Parc cultural. És l'espai que conté elements significatius del patrimoni cultural integrats en un medi físic rellevant pels seus valors paisatgístics i ecològics.

B) Béns mobles declarats individualment com a col·lecció o com a fons de museus i col·leccions museogràfiques.

C) Documents i obres bibliogràfiques, cinematogràfiques, fonogràfiques o audiovisuals declarades individualment com a col·lecció o com a fons d'arxius i biblioteques.

D) Béns immaterials. Poden ser declarats d'interés cultural les activitats, creacions, coneixements, pràctiques, usos i tècniques representatius de la cultura tradicional valenciana, així com aquelles manifestacions culturals que siguen expressió de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, les que mantenen i potencien l'ús del valencià, i els festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana. [16]

2. La declaració es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de Cultura, sense perjuí del que disposa l'article 6 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol, respecte dels béns adscrits a servicis públics gestionats per l'administració de l'Estat o que formen part del patrimoni nacional.

3. No podrà declarar-se d'interés cultural l'obra d'un autor viu sinó mitjançant autorització expressa del propietari i de l'autor, excepte en el cas de béns immaterials de naturalesa tecnològica, sempre que haja transcorregut un termini de cinc anys des de la seua creació, respecte a la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual.

 

Article 27. Procediment [17]

1. La declaració d'un bé d'interés cultural es farà en la forma establida en l'article anterior, amb la prèvia incoació i tramitació del corresponent procediment per la conselleria competent en matèria de Cultura. La iniciació del procediment podrà realitzar-se d'ofici o a instància de qualsevol persona.

2. La sol·licitud d'incoació haurà de ser resolta en el termini de tres mesos. La denegació, si és el cas, haurà de ser motivada.

3. La incoació es notificarà als interessats, si foren coneguts, i a l'ajuntament del municipi on es trobe el bé.

Sense perjuí de la seua eficàcia des de la notificació, la resolució que acorde la incoació es publicarà en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado, i es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural dependent de l'administració de l'Estat per a la seua anotació preventiva. Tractant-se de monuments i jardins històrics i espais etnològics es comunicarà, a més, al Registre de la Propietat amb la mateixa finalitat.

4. La incoació del procediment per a la declaració d'un bé d'interés cultural determinarà l'aplicació immediata al bé afectat del règim de protecció previst per als béns ja declarats.

5. El procediment que s'instruïsca haurà de comptar amb els informes favorables a la declaració almenys de dos de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 d'esta llei. Els informes podran ser sol·licitats tan per l'administració que tramita el procediment com per qui, si és el cas, va instar la incoació.

Transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud de l'informe sense que este s'haja emés s'entendrà que és favorable. No obstant això, si en l'expedient consta algun informe contrari a la declaració serà necessària l'existència de dos informes favorables expressos.

Quan es tracte de béns immaterials de naturalesa tecnològica a què es refereix l'article 26.1.D. d'esta llei, s'haurà de demanar informe de l'òrgan de l'administració de La Generalitat competent en matèria de Noves Tecnologies.

6. Tractant-se de béns immobles es donarà audiència a l'ajuntament interessat i s'obrirà un període d'informació pública d'un mes. En cas de béns immaterials, es donarà audiència a les entitats públiques i privades més estretament vinculades a l'activitat proposada per a la declaració.

7. El procediment haurà de resoldre's en el termini d'un any si es refereix a un bé moble, de dos anys en el cas de béns immaterials i de quinze mesos si es tracta d'immobles, a comptar de la data de la incoació. Si el procediment es refereix a declaració de conjunts històrics o zones arqueològiques o paleontològiques o parcs culturals o d'immobles que exigisquen un estudi complementari o que comporten la inscripció d'elements en altres seccions de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià el termini serà de vint mesos. En este últim supòsit, no s'aplicaran els terminis que per a cada procediment concret d'inscripció en l'Inventari s'estableixen en esta llei. Una vegada caducat el procediment, no podrà tornar a iniciar-se en els tres anys següents, excepte a instància de la propietat o d'alguna de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 d'aquesta llei..

 

Article 28. Contingut de la declaració [18]

1. El decret que declara un bé d'interés cultural haurà de determinar amb claredat els valors del bé que justifiquen la declaració i haurà de contindre una descripció detallada d'este, amb les parts que l'integren, que permeta una identificació precisa.

2. En el cas dels béns immobles haurà de determinar, a més:

a) El caràcter amb què són declarats, segons la classificació continguda en l'article 26 d'esta llei.

b) La delimitació de l'entorn de protecció quan es tracte de monuments i jardins històrics, en tot cas. En els espais etnològics i les zones arqueològiques i paleontològiques, l'entorn serà delimitat, tret dels casos en què es justifique la seua innecessarietat. L'entorn inclourà el subsòl, si és procedent, i assenyalarà els immobles que hagen de ser inscrits separadament en l'inventari com a béns de rellevància local, si no ho estigueren ja, i determinar, a estos efectes, l'obligació per als ajuntaments d'inscriure'ls en els seus respectius catàlegs de béns i espais protegits, tal com determina l'article 46.1.

c) La delimitació de l'àmbit afectat per la declaració, quan es tracte de conjunts històrics, llocs històrics i parcs culturals, que no compten amb entorn de protecció. La declaració haurà de determinar els immobles compresos en l'àmbit que es declaren per si mateixos béns d'interés cultural o béns de rellevància local, amb els seus corresponents entorns de protecció, quan siga procedent.

d) La relació de les pertinences o accessoris històricament incorporats al monument, jardí històric o espai etnològic, amb l'adscripció en la secció de l'Inventari General que millor s'acomode a la seua naturalesa i valor cultural. Així mateix, s'ha d'identificar la possible existència de béns immaterials associats a este.

e) Les normes de protecció del bé d'acord amb les particularitats detallades en els apartats anteriors. En el cas que, d'acord amb el que disposa esta llei, siga preceptiva l'aprovació d'un pla especial de protecció, regiran provisionalment fins a l'aprovació d'este instrument d'ordenació.

3. Si es tracta de col·leccions de béns mobles, la declaració enumerarà i descriurà cada un dels elements que integren la col·lecció. En el cas dels fons de museus, col·leccions museogràfiques, arxius i biblioteques, caldrà ajustar-se al que disposen els articles 72 i 79 d'esta llei.

4. En el cas dels béns immaterials, s'haurà de definir, a més, l'àmbit espacial i temporal.

 

Article 29. Inscripció i publicitat [19]

1. El decret en què es declare un bé d'interés cultural ordenarà la inscripció d'este en la secció 1a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Així mateix, determinarà la inscripció de la resta de béns continguts en la declaració en la secció de l'inventari que corresponga.

2. La declaració es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'administració de l'Estat, a l'efecte de la inscripció prevista en la Llei del Patrimoni Històric Espanyol.

3. La declaració es notificarà als interessats, així com a l'ajuntament del lloc on es trobe situat, i es publicarà en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado.

4. Quan es tracte de monuments i jardins històrics, la conselleria competent en matèria de Cultura instarà, d'ofici, la inscripció gratuïta de la declaració d'interés cultural en el Registre de la Propietat. En cas de conjunts històrics es farà la inscripció respecte dels immobles compresos en el conjunt que es declaren per si mateixos bé d'interés cultural.

 

Article 30. Extinció de la declaració de bé d'interés cultural

1. La declaració d'un bé d'interés cultural només podrà deixar-se sense efecte en virtut d'un decret del Govern Valencià, després de la tramitació d'un expedient, incoat d'ofici o a instància del titular d'un interés legítim i directe, amb els mateixos requisits i garanties exigits per a la declaració, llevat del que disposa l'article 72.2 en relació amb els fons de museus i col·leccions museogràfiques permanents. Els informes a què es refereix l'article 27.5 hauran de ser sempre expressos.

2. No podran invocar-se com a causes per a deixar sense efecte la declaració d'un bé d'interés cultural les que es deriven de l'incompliment de les obligacions establides en aquesta llei.

3. La resolució que deixe sense efecte una declaració d'interés cultural donarà lloc a la cancel·lació de la corresponent inscripció en la secció 1.ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, sense perjudici que, si així es disposa, es mantinga la inclusió del bé en qualsevol de la resta de seccions de l'Inventari.

4. De la resolució dictada se'n donarà compte a l'administració de l'estat perquè produïsca els seus efectes en el Registre General de Béns d'Interés Cultural que depén d'aquesta.

5. Tractant-se de monuments i jardins històrics, la resolució que deixe sense efecte la declaració d'interés cultural es comunicarà també al registre de la propietat perquè hi conste.

 

Article 31. Programes d'actuacions de conservació

A l'efecte de l'aplicació de les mesures de foment previstes en aquesta llei, els titulars de béns declarats d'interés cultural podran presentar a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència programes de conservació i manteniment d'aquests béns, en què s'assenyalaran les actuacions necessàries per a l'adequada conservació i el cost estimat d'aquestes.

 

Article 32. Règim de visites

1. Per a fer possible l'adequat coneixement i difusió pública dels béns del patrimoni cultural valencià, els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns immobles declarats d'interés cultural hauran de facilitar la visita pública d'aquests, almenys, durant quatre dies al mes, en dies i horari predeterminats, que es faran públics amb la difusió adequada tant en mitjans de comunicació com en centres d'informació turística i cultural. El règim de visites que s'establisca haurà de garantir degudament el respecte al dret a la intimitat personal i familiar.

Sense perjudici de la contribució pública al règim de visites prevista en l'article 92 d'aquesta llei, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència prestarà als titulars dels béns, en la forma que reglamentàriament es determine, l'assistència necessària per al compliment d'aquesta obligació en la condicions adequades.

L'observança d'aquesta norma podrà ser dispensada, en tot o en part, per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per causa justificada.

2. En el cas de béns mobles que no estiguen habitualment exposats al públic, els titulars d'aquests estaran obligats a cedir-los temporalment a exposicions organitzades per entitats o institucions públiques, després de l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb el desplegament reglamentari.

 

 

Secció segona.
Règim dels béns immobles d'interés cultural

 

Article 33. Suspensió i revisió de llicències [20]

1. La incoació d'un procediment per a la declaració d'un immoble com a bé d'interés cultural determinarà la suspensió de l'atorgament de llicències municipals de parcel·lació, urbanització, construcció, demolició, activitat i la resta d'actes d'edificació i ús del sòl que afecten l'immoble i el seu entorn de protecció, així com de les dites actuacions quan siguen dutes a terme directament per les entitats locals; quedaran també suspesos els efectes de les llicències ja atorgades. La suspensió dependrà de la resolució o la caducitat de l'expedient.

No obstant això, la conselleria competent en matèria de Cultura autoritzarà les actuacions mencionades quan, a la vista dels criteris d'aplicació directa disposats en la present llei i de la normativa específica de protecció, si n'hi haguera, s'aprecie que no perjudiquen els valors del bé que van motivar la incoació del procediment.

2. Declarat un immoble com a bé d'interés cultural, la conselleria competent en matèria de Cultura, en el termini de tres mesos i amb audiència de l'ajuntament corresponent, emetrà un informe vinculant sobre les llicències, o els seus efectes, i les actuacions urbanístiques suspeses com a conseqüència de la incoació del procediment, i podrà proposar les modificacions necessàries per a la seua adequació al contingut de la declaració i a les disposicions d'esta llei. Transcorregut el dit termini sense haver-se emés l'informe, s'entendrà alçada la suspensió de totes aquelles actuacions que no entren en contradicció amb les normes de protecció aprovades.

3. Si com a conseqüència d'este informe l'ajuntament haguera d'anul·lar o de modificar una llicència atorgada de conformitat amb la normativa vigent en el moment de la seua concessió, La Generalitat es farà càrrec de la indemnització que, si és el cas, corresponga, conforme als criteris establits en la legislació urbanística.

 

Article 34. Planejament urbanístic [21]

1. Els plans d'ordenació previstos en la legislació urbanística que afecten béns immobles declarats d'interés cultural s'ajustaran als termes de la declaració. La declaració sobrevinguda a l'aprovació dels plans determinarà la modificació d'estos si fóra necessària per a la seua adaptació al contingut de la declaració.

En tot cas, els béns immobles així declarats, els entorns de protecció que puguen correspondre'ls, i els seus corresponents instruments de regulació urbanística formaran part de l'ordenació estructural del planejament municipal.

2. La declaració d'un immoble com a bé d'interès cultural determinarà per a l'ajuntament corresponent l'obligació d'aprovar provisionalment un pla especial de protecció del bé o un altre instrument urbanístic, d'anàleg contingut, que atenga les previsions contingudes en l'article 39 i trametre'l a l'òrgan urbanístic competent per a l'aprovació definitiva, en el termini d'un any des de la publicació de la declaració. L'aprovació provisional haurà de comptar amb informe previ de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquest informe s'emetrà, en el termini de sis mesos, sobre la documentació que vaja a ser objecte d'aprovació provisional i tindrà caràcter vinculant.

3. Seran nuls de ple dret els instruments urbanístics aprovats amb incompliment del que disposa l'apartat anterior.

4. Si al moment de la declaració hi ha ja aprovat un pla especial de protecció de l'immoble, o un altre instrument de planejament amb esta finalitat, l'ajuntament podrà sotmetre'l a informe de la conselleria competent en matèria de Cultura, per a la seua convalidació, si és procedent, a l'efecte d'este article.

5. Fins que es produïsca l'aprovació definitiva del corresponent pla especial regiran transitòriament les normes de protecció contingudes en el decret de declaració, d'acord amb el que preveu l'article 28 d'esta llei.

6. Si es tracta de monuments i jardins històrics, l'obligatorietat de redactar el pla especial de protecció s'entendrà referida únicament a l'entorn del bé. No obstant això, la declaració podrà eximir l'ajuntament competent de l'obligació de redactar el mencionat pla especial quan es considere suficient la incorporació al planejament de les normes de protecció de l'entorn contingudes en la mateixa declaració, que en este cas regiran amb caràcter definitiu.

7. En el cas dels espais etnològics l'exigència de la necessitat o no de delimitació i regulació d'entorn de protecció serà determinada per la declaració.

8. La declaració d'interés cultural d'un immoble determinarà per a l'ajuntament on es trobe el bé l'obligació d'incloure'l en l'ordenació estructural del seu planejament i en el corresponent catàleg de béns i espais protegits amb el grau de protecció adequat al contingut d'esta llei i al decret de declaració.

9. La Generalitat prestarà als ajuntaments l'assistència tècnica i econòmica necessària per a l'elaboració dels plans especials de protecció dels béns immobles declarats d'interés cultural.

 

Article 35. Autorització d'intervencions [22]

1. Les intervencions en immobles i àmbits patrimonialment protegits s'han d'ajustar al règim següent:

a) Tota intervenció que afecte un monument, un jardí històric o un espai etnològic haurà de ser autoritzada per la conselleria competent en matèria de cultura, prèviament a la concessió de la llicència municipal, quan siga preceptiva, o al dictat de l'acte administratiu corresponent per a la seua posada en pràctica. Les intervencions en llocs històrics, zones arqueològiques i paleontològiques i parcs culturals es regiran pel que disposa la normativa continguda en la declaració i els instruments d'ordenació que la despleguen.

b) Fins a l'aprovació o convalidació definitiva del corresponent pla especial de protecció o document assimilable, en els conjunts històrics i en els entorns de protecció dels béns d'interés cultural es requerirà autorització per part de la conselleria competent en matèria de cultura per a les actuacions de transcendència patrimonial que així es determinen en la normativa provisional de protecció continguda en la declaració, quan hi haja, i que en tot cas inclouen les relatives a obres de nova planta, de demolició i d'ampliació d'edificis existents, i les que comporten l'alteració, canvi o substitució de l'estructura portant i/o arquitectònica i del disseny exterior de l'immoble, incloses les cobertes, les façanes i els elements artístics i acabaments ornamentals. També requeriran autorització les actuacions d'urbanització dels espais públics que sobrepassen la seua mera conservació i/o reposició, i la instal·lació d'antenes i dispositius de comunicació.

S'entén per intervencions sense transcendència patrimonial, i, per tant, no requereixen l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura, les habilitacions interiors dels immobles que no afecten la seua percepció exterior i aquelles que es limiten a la conservació, reposició i manteniment d'elements preexistents, que siguen reversibles i que no comporten alteració de la situació anterior.

c) Excepcionalment, aquells ajuntaments que per raó de població o capacitat de gestió compten amb una comissió tècnica municipal de caràcter multidisciplinari integrada per personal funcionari o laboral amb titulació tècnica i/o superior competent per a avaluar l'adequada protecció dels valors arquitectònics, arqueològics i històrics de l'àmbit protegit, i en la qual existisca representació de la conselleria competent en matèria de cultura, podran sol·licitar la delegació de l'exercici de les competències assenyalades en la lletra b d'este apartat. La resolució de la conselleria per la qual es produïsca esta delegació ha d'incloure els àmbits o actuacions exceptuades d'esta i l'obligació de comunicar les autoritzacions o llicències concedides en el termini màxim de deu dies des del seu atorgament.

2. Les autoritzacions que es concedisquen en virtut del que disposa este article s'han d'ajustar a la normativa provisional de protecció i, si no n'hi ha i depenent de l'àmbit, als criteris d'aplicació directa disposats en els articles 38 i 39 d'esta llei. Les autoritzacions s'entendran denegades una vegada transcorreguts tres mesos des que es van sol·licitar sense que haja recaigut una resolució expressa.

3. Una vegada aprovat definitivament el pla especial de protecció o instrument anàleg, no serà necessària l'esmentada autorització prevista en l'apartat 1.b excepte per a aquelles intervencions i per a aquells àmbits que l'informe esmentat en l'apartat 2 de l'article anterior així ho considere expressament per la seua especial transcendència. En el cas de les zones arqueològiques o paleontològiques, caldrà ajustar-se al que disposa l'article 62 en relació amb la necessitat d'actuacions arqueològiques o paleontològiques prèvies a l'execució de les obres. Les llicències i aprovacions municipals hauran d'ajustar-se estrictament a les determinacions del pla.

4. Els projectes d'intervenció en béns immobles declarats d'interés cultural han de contindre un estudi sobre els valors històrics, artístics, arquitectònics o arqueològics de l'immoble, l'estat actual d'este i les deficiències que presente, la intervenció proposada i els efectes d'esta sobre els valors esmentats. L'estudi serà redactat per un equip de tècnics competents en cada una de les matèries afectades i indicarà, en tot cas, de forma expressa, el compliment dels criteris establits en l'article 38.

Dins del mes següent a la conclusió de la intervenció, el promotor del projecte presentarà davant de la conselleria competent en matèria de cultura una memòria descriptiva de l'obra realitzada i dels tractaments aplicats, amb la documentació gràfica del procés d'intervenció elaborada per la direcció facultativa.

S'exclouen del que disposa este apartat els immobles compresos en conjunts històrics que no tinguen per si mateixos la condició de béns d'interés cultural.

5. Totes les autoritzacions d'intervenció s'entendran atorgades en funció de les circumstàncies existents en el moment que es dicten, per la qual cosa podran ser modificades o deixades sense efecte en cas de concórrer circumstàncies sobrevingudes que facen perillar els valors protegits a l'empara d'esta llei. La modificació o privació d'efectes es produirà amb audiència prèvia dels interessats i, d'acord amb el que disposa l'article 10, podrà acordar-se la paralització cautelar, total o parcial, abans de dictar-se la resolució que resulte pertinent.

6. L'autorització s'entendrà caducada si transcorren dos anys sense haver-se iniciat les actuacions per a les quals va ser sol·licitada, sense perjuí que la seua vigència puga prorrogar-se, a sol·licitud de l'interessat, per una sola vegada i per un nou termini no superior a l'inicial. Esta caducitat haurà de ser declarada expressament de conformitat amb el que estableix l'article 42.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

7. Les actuacions promogudes per l'òrgan competent en matèria de patrimoni cultural s'han d'ajustar al que disposa esta llei i s'entendran autoritzades amb l'aprovació del corresponent projecte.

 

Article 36. Llicències municipals [23]

1. Els ajuntaments no podran atorgar llicències ni dictar actes equivalents, que habiliten actuacions d'edificació i ús del sòl relatives a immobles declarats d'interés cultural, o als seus entorns, sense haver-se acreditat per l'interessat l'obtenció de l'autorització de la conselleria competent en matèria de Cultura, quan siga preceptiva conforme al que disposa l'article 35.

2. També caldrà que el sol·licitant acredite haver obtingut l'autorització preceptiva de la conselleria competent en matèria de cultura per a la concessió de permisos o llicències d'activitat que suposen canvi en l'ús d'un bé immoble d'interès cultural, d'acord amb el que hi ha previngut en l'article 18.2. Aquesta autorització s'entendrà denegada una vegada transcorreguts tres mesos des que es va sol·licitar sense que haguera recaigut resolució expressa.

3. En cap cas es concediran llicències condicionades a la posterior obtenció de les autoritzacions exigides en els apartats anteriors.

4. Els ajuntaments comunicaran a la conselleria competent en matèria de Cultura, les llicències i permisos urbanístics i d'activitat que afecten béns subjectes a tutela patrimonial, dins dels deu dies següents a la seua concessió. Ja que es tracta de monuments i jardins històrics, immobles compresos en els seus entorns i béns de rellevància local la comunicació es farà de forma simultània a la notificació a l'interessat.

 

Article 37. Obres il·legals [24]

1. Les obres realitzades sense autorització o que s'aparten del contingut d'esta es consideraran il·legals i l'ajuntament o, si és el cas, la conselleria competent en matèria de Cultura, prèvia audiència amb les persones interessades i amb expressa advertència d'execució subsidiària requerirà al promotor d'estes la restitució dels valors afectats, per mitjà de la remoció, demolició o reconstrucció del que s'ha fet. Si no fóra atés el requeriment, l'administració realitzarà aquella restitució a càrrec del responsable de la infracció. En cas que un acte municipal haja donat cobertura a les dites actuacions i l'Ajuntament no promoga les accions conduents per a la reparació de les seues conseqüències, l'execució subsidiària correspondrà a la conselleria competent en matèria de Cultura.

2. De les obres executades sense l'autorització de la conselleria competent en matèria de Cultura, quan siga preceptiva, s'haja concedit o no llicència municipal, seran responsables solidaris el promotor, el constructor i el tècnic director d'estes.

3. De la concessió de llicències municipals o altres actes que contravenen el que disposen els dos articles anteriors seran responsables els ajuntaments que els van dictar, en els termes establits en la legislació urbanística.

 

Article 38. Criteris d'intervenció en monuments, jardins històrics i espais etnològics. [25]

1. Qualsevol intervenció en un monument, jardí històric o espai etnològic declarat d'interès cultural haurà d'anar encaminat a la preservació i l'acreixement dels interessos patrimonials que varen determinar aquest reconeixement i s'ajustarà als criteris següents:

a) La intervenció respectarà les característiques i els valors essencials de l'immoble. Es conservaran les seues característiques volumètriques, espacials, morfològiques i artístiques, així com les aportacions de diferents èpoques que hagen enriquit els seus valors originals.

En cas que s'autoritze alguna supressió, haurà de quedar degudament documentada.

b) Es preservarà la integritat de l'immoble i no s'autoritzarà la separació de cap de les seues parts essencials ni dels elements que en siguen consubstancials. Els béns mobles vinculats com a pertinences o accessoris a un immoble declarat d'interès cultural només podran separar-se'n en benefici de la protecció i de la difusió pública d'aquest, o quan es produesca un canvi d'ús i sempre amb l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. Reglamentàriament es determinaran les condicions dels trasllats esmentats, perquè asseguren el compliment de les finalitats que els justifiquen.

c) Els béns immobles d'interès cultural són inseparables del seu entorn. No s'autoritzarà el desplaçament d'aquests, tret que resulte imprescindible per causa d'interès social o força major, mitjançant resolució de la conselleria competent en matèria de cultura i amb l'informe previ d'almenys dos de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 d'aquesta llei.

d) Podran autoritzar-se, sempre que hi haja alguna pervivència d'elements originals o coneixement documental suficient d'allò perdut, les reconstruccions totals o parcials del bé. En tot cas, haurà de justificar-se documentalment el procés reconstructiu.

La reconstrucció procurarà, en la mesura que les condicions tècniques ho permeten, la utilització de procediments i materials originaris. El resultat haurà de fer-se comprensible a través de gràfics, maquetes, mètodes virtuals o qualsevol tècnica de representació que permeta la diferenciació entre els elements originals i els reconstruïts.

e) Queda prohibida la col·locació de rètols i cartells publicitaris, conduccions aparents i elements impropis en els espais etnològics, els jardins històrics i les façanes i cobertes dels monuments, així com de tots els elements que en menyscaben o impedesquen l'apreciació o la contemplació adequada.

f) La conselleria competent en matèria de cultura podrà autoritzar la instal·lació de rètols indicadors del patrocini dels béns i de l'activitat a la qual es destinen.

2. En cas que es trobe separat algun element original del monument, jardí històric o espai etnològic del qual formava part, la conselleria competent en matèria de cultura promourà la recuperació dels que tinguen especial rellevància artística o històrica.

 

Article 39. Plans especials de protecció [26]

1. Els plans especials de protecció dels immobles declarats d'interés cultural establiran les normes de protecció que, des de l'esfera urbanística, donen una millor resposta a la finalitat d'aquelles provisionalment establides en la declaració, i regularan amb detall els requisits a què han de subjectar-se els actes d'edificació i ús del sòl i les activitats que afecten els immobles i el seu entorn de protecció.

La memòria justificativa dels dits documents de planejament donarà raó expressa del compliment de les determinacions establides en el present article, en funció de les particularitats urbanístiques i patrimonials de l'àmbit protegit.

2. Els plans especials de protecció dels conjunts històrics i les seues modificacions tindran en compte els criteris següents:

a) Es mantindrà l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt, i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística.

No es permetran modificacions d'alineacions, alteracions de l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, llevat que contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt.

b) No obstant el que disposa l'apartat anterior, amb caràcter excepcional, el Consell podrà autoritzar, oïts almenys dos dels organismes a què es refereix l'article 7 d'esta llei, que els plans especials de protecció dels conjunts històrics prevegen modificacions de l'estructura urbana i arquitectònica en cas que es produïsca una millora de la seua relació amb l'entorn territorial o urbà, o s'eviten els usos degradants per al mateix conjunt o es tracte d'actuacions d'interés general per al municipi, o de projectes singulars rellevants.

c) Justificadament, amb l'aprovació del pla, es podrà establir un perímetre continu o discontinu de més abast que el reconegut en la declaració. El perímetre així declarat passarà a integrar-se en el conjunt històric amb caràcter general.

d) Els plans especials articularan, respecte del patrimoni arqueològic del seu àmbit, les cauteles establides en la matèria per esta llei, de manera concorde amb el que disposen els articles 59 a 65 d'esta. Les dites cauteles tindran com a objecte aquelles actuacions que suposen remoció o alteració del subsòl, estiguen subjectes o no a llicència municipal

e) El planejament incentivarà operacions de rehabilitació urbana que faciliten la recuperació residencial de l'àrea i les activitats econòmiques tradicionals junt amb altres compatibles amb els valors del conjunt. Propiciarà igualment la implantació, en els edificis i espais que siguen aptes per a això, d'aquelles dotacions i usos públics que contribuïsquen a la rehabilitació immoble i a la posada en valor i gaudi social del conjunt.

f) El planejament tindrà com a objecte, amb caràcter general, la conservació dels immobles i la seua rehabilitació, exceptuant-ne aquells altres que no s'ajusten als paràmetres bàsics de les edificacions tradicionals de la zona i que, per esta raó, es qualifiquen expressament i justificadament pel Pla com a impropis, distorsionants o inharmònics.

Amb la finalitat de facilitar l'avaluació patrimonial i assegurar la continuïtat dels processos de renovació urbana, es garantirà l'edificació substitutòria en els derrocaments d'immobles, i es condicionarà la concessió de la llicència de derrocament a la valoració del corresponent projecte d'edificació. Idèntic criteri es practicarà en el desenrotllament de remodelacions urbanes previstes o permeses pel planejament.

Els immobles que siguen substituïts, conseqüència de la seua destrucció per qualsevol circumstància, prendran com a referència les tipologies arquitectòniques de la zona o àrea en què es troben ubicats, d'acord amb el que es desplega en la lletra j) del present apartat.

g) El pla especial haurà de contindre un catàleg de béns i espais protegits que definisca els diversos graus de protecció i tipus d'intervenció possibles. El catàleg, a més d'incloure els immobles culturalment o arquitectònicament destacats, comprendrà tots aquells relacionats amb els patrons caracteritzadors del conjunt que puguen ser objecte de conservació o rehabilitació.

El règim d'intervenció es determinarà en funció dels valors específics de cada immoble o del seu paper urbà, expressament assenyalats en el document. En cas d'edificis subjectes a possible remodelació o buidatge amb manteniment d'elements significatius, particularment la fatxada, el catàleg regularà les actuacions que s'hagen de realitzar, de manera que siguen congruents amb la seua tipomorfologia, respectant l'edificabilitat, la cota de trobada de forjats i cobertes i la disposició originària d'obertures.

Quan, per qualsevol circumstància, resulte destruït un bé catalogat, el terreny subjacent romandrà subjecte al règim propi de l'edificació precedent. En este supòsit, es procedirà a la restitució, en la mesura que es puga, dels valors de l'immoble, d'acord amb la seua caracterització original, i si no és possible, d'acord amb els paràmetres tipològics establits per a l'àmbit en què s'ubique.

En tot cas, els catàlegs deixaran constància, amb la denominació corresponent, de tots aquells immobles que formen part de l'Inventari de Patrimoni Cultural Valencià, amb indicació, si és el cas, dels respectius entorns de protecció.

h) El planejament especial declararà fora d'ordenació aquelles construccions i instal·lacions erigides amb anterioritat a la seua aprovació que siguen disconformes amb el règim de protecció exigit per esta llei, i establirà el règim específic d'intervenció admissible en estes.

i) Els plans especials procuraran l'adaptació morfològica d'aquells immobles que siguen dissonants respecte de la caracterització pròpia del conjunt, i proveiran les mesures d'ornament que hagen de regir en la conservació de fatxades i cobertes d'immobles no expressament catalogats.

j) A fi d'assegurar l'harmonització de noves edificacions amb l'ambient en què s'inserisquen, el planejament especial disposarà de normativa reguladora dels paràmetres tipològics, morfològics i materials exigibles a estes edificacions, diferenciada en funció de les característiques pròpies de cada zona homogènia, delimitada així per mitjà d'estudis historicoarquitectònics, urbanístics i paisatgístics, el nivell de detall dels quals pot arribar a detallar fronts urbans, eixos o trams viaris, illes i fins i tot llenços de fatxades d'estes.

Per a això es regularan, com a mínim, els paràmetres següents: escala i parcel·lació, relació orogràfica, relació entre pla de fatxada i alineació, secció general, perfil i cobertes, voltes i la seua disposició, relació massís-obertura, tipologia d'obertures, composició, materials, acabats, ornament, color i il·luminació.

El planejament podrà assenyalar causes o àmbits d'excepcionalitat en què les actuacions no queden subjectes, totalment o parcialment, a la present regulació, condicionant la seua autorització a la resolució expressa de la conselleria competent en matèria de Cultura.

k) El pla contindrà criteris relatius a l'ornament d'edificis, espais lliures i viaris en la seua relació amb l'escena o paisatge urbà, de manera que garantisca i acresca els seus valors i la percepció d'estos.

Pel que fa als immobles, regularà, amb caràcter limitador, l'establiment o la instal·lació d'accessoris com ara tendals, marquesines, dispositius lluminosos o qualssevol altres prominents o sobreposats a la seua envoltant arquitectònica. Igualment, assegurarà la recuperació de l'aspecte, l'ornament i el cromatisme característics de les edificacions, implantant, per a aquelles que no tinguen referents propis, que siguen remodelables o de nova construcció, la corresponent carta de color i repertori d'acabats als quals atindre's, i per a totes, en general, les prescripcions tècniques que condicionen la il·luminació d'exteriors.

Pel que fa a espais o vials, regularà la reposició o renovació de paviments, l'enjardinament i arbratge, el mobiliari urbà, les senyalitzacions, l'eliminació de barreres arquitectòniques, l'enllumenat i la resta d'elements ambientals. Així mateix, regularà l'assignació d'ús i ocupació, tenint particularment en consideració el manteniment de les pràctiques rituals o simbòliques tradicionals.

l) El pla prohibirà la publicitat exterior en qualsevol dels seus formats i suports de fixació (pals, tanques, panells, cartells, lones, tendals, etc.), així com aquella que utilitze mitjans acústics, de projecció o de generació d'imatges, excepte la d'activitats cíviques, culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible i per temps limitat puguen ser autoritzables a través del procediment que s'hi determine. Per mitjà d'una regulació estricta sobre presentació, grandària i ubicació, podrà exceptuar-se d'esta prohibició la publicitat que s'inserisca en mobiliari urbà de titularitat o concessió pública. Les lones o teixits protectors de les obres de rehabilitació, reforma o nova construcció de fatxades seran d'aspecte neutre i uniforme, de gramatge que permeta la major transparència possible, sense que siguen acceptables altres grafies o retolacions que les determinades per les ordenances municipals per a la identificació legal de les actuacions, llevat que reproduïsquen impreses en esta i a escala real, les fatxades que cobreixen, i en este cas la normativa del pla podrà permetre la incorporació, de manera discreta i en extensió inferior al 15 per cent de la superfície, d'identificacions o missatges publicitaris.

No es consideren publicitat, a l'efecte del present apartat, els indicadors i la retolació d'establiments que siguen identificatius de les marques corporatives i de l'activitat que s'hi desenrotlle. El pla establirà la normativa reguladora que garantisca la seua integració harmònica en els edificis i en el paisatge del conjunt.

m) El pla disposarà que tota instal·lació urbana elèctrica, telefònica o de qualsevol altra naturalesa es canalitze subterràniament, i quedarà expressament prohibida l'estesa de xarxes aèries o adossades a les fatxades. Les antenes de telecomunicació i dispositius semblants se situaran en llocs en què no perjudiquen la imatge urbana o de part del conjunt.

n) El planejament analitzarà l'estructuració viària per a articular normativament la jerarquització i funcionalitat de l'espai públic en relació amb l'ús, l'accessibilitat, i l'estacionament de vehicles. Prioritzarà l'ús de vianants, el transport públic i la dotació d'estacionaments per a residents, a fi d'evitar al màxim les afeccions del trànsit rodat.

o) El Pla establirà la documentació tècnica necessària que permeta avaluar la idoneïtat i transcendència patrimonial de cada intervenció. Amb este fi, exigirà estudis documentals de caràcter historicoartístic, urbà i arquitectònic que, amb suport gràfic, permeten l'anàlisi comparativa entre la situació de partida i la proposta.

p) Els plans preveuran instruments per a aconseguir un seguiment documental i una gestió integrada del conjunt històric, i, en tot cas, recolliran la creació d'una comissió mixta amb representació de la conselleria competent en matèria de Patrimoni de La Generalitat i de l'ajuntament en què es debatran, de manera puntual i per a la millor consecució de les finalitats perseguides per la norma, aquelles qüestions en què hi haja un marge d'interpretació. En última instància, en cas de discrepàncies interpretatives o de sobrevindre noves incidències patrimonials no previstes pel pla, resoldrà, oït el parer municipal, la conselleria competent en matèria de Cultura.

q) La Generalitat promourà la conservació dels béns d'interés cultural incloent l'adopció de mesures per al manteniment de les tradicions i les activitats culturals pròpies, evitant la pèrdua d'usos i costums que són part del nostre patrimoni immaterial"

3. En els plans especials de protecció i les seues modificacions, pel que fa a entorns de monuments, jardins històrics i, si és el cas, d'espais etnològics es tindrà en compte el següent:

a) A fi de proveir l'adequada protecció i valoració d'estos béns, l'entorn de protecció haurà de ser delimitat amb precisió pel mateix pla especial quan no s'haja fet en el moment de la declaració o no s'haja incorporat posteriorment en procediment exprés. Excepcionalment, el planejament podrà proposar, per motius justificats en la millora tutelar, reajustaments de l'àmbit de protecció prèviament reconegut. La delimitació així tramitada adquirirà vigència amb caràcter general a partir de l'entrada en vigor del corresponent planejament.

b) La delimitació s'ajustarà als criteris següents:

b.1) Per als que es troben en àmbits urbans:

- Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el bé, i en les quals qualsevol intervenció que es realitze puga afectar-lo visualment o físicament.

- Parcel·les que donen al mateix espai públic que el bé i que constitueixen l'entorn visual i ambiental immediat i en el qual qualsevol intervenció que es realitze puga suposar una alteració de les condicions de percepció del bé o del caràcter patrimonial de l'àmbit urbà en què s'ubica.

- Espais públics en contacte directe amb el bé i les parcel·les enumerades anteriorment i que constitueixen part del seu ambient immediat, accés i centre del gaudi exterior d'estes.

- Espais, edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, encara que no tinguen una situació d'immediatesa amb el bé, afecten de manera fonamental la seua percepció del mateix o constituïsquen punts clau de visualització exterior o del seu gaudi paisatgístic.

- Perímetres de presumpció arqueològica, susceptibles de troballes relacionades amb el bé d'interés cultural o amb la contextualització històrica de la seua relació territorial.

b.2) Per als que es troben en àmbits no urbans o periurbans:

- En la seua relació urbana atendran els mateixos criteris expressats anteriorment. En la seua restant relació territorial, a més dels perímetres de presumpció arqueològica abans mencionats, inclouran els àmbits confrontants, delimitats segons referents geogràfics, topogràfics, etnològics i paisatgístics, les components naturals i rurals dels quals conformen el seu paisatge consubstancial, així com els camins més pròxims des d'on és possible la seua contemplació.

c) Tret de determinació expressa de la declaració, serà també d'aplicació per a l'elaboració dels plans especials de protecció dels monuments, jardins històrics i, si escau, espais etnològics i els seus entorns, la regulació arbitrada per a conjunts històrics en l'apartat 2 d'aquest article, excepte el que es regula en els epígrafs b i p d'aquest article.

d) El pla establirà amb precisió, en desplegament del que disposa l'apartat 2 de l'article 35, aquelles intervencions que, pel seu àmbit d'incidència o per la seua transcendència patrimonial, requeriran l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de Cultura.

e) Cap intervenció no podrà alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del bé. La regulació urbanística procurarà a més la recuperació d'aquells valors arquitectònics i paisatgístics acreditats que s'hagen vist afectats amb anterioritat a la declaració.

f) En tot cas, s'arbitraren les mesures necessàries per a l'eliminació d'elements, construccions i instal·lacions que no complisquen una funció directament relacionada amb el destí o característiques del bé i suposen un deteriorament visual o ambiental d'este espai.

g) En àmbits rurals, el pla vetlarà perquè el tractament de la geomorfologia i orografia del terreny resulte d'acord amb la contextualització historicopaisatgística del bé, i prohibirà qualsevol moviment de terres que puga afectar la caracterització pròpia del lloc, així com qualsevol classe d'abocament.

4. Els llocs històrics, les zones arqueològiques i paleontològiques i els parcs culturals s'ordenaran així mateix mitjançant els plans especials de protecció corresponents o altres instruments d'ordenació que complesquen les exigències establertes en aquesta llei.

 

Article 40. Ruïna

1. Si, a pesar del que es disposa en l'article 18 d'aquesta llei, arriba a incoar-se un expedient per a la declaració de la situació legal de ruïna d'un immoble declarat d'interés cultural, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència intervindrà com a interessada en aquest expedient, la incoació del qual haurà de ser-li notificada. L'expedient haurà de ser també sotmés a informació pública per termini d'un mes a fi de fer possible el compliment del que es disposa en l'article 5.3 d'aquesta llei. La incoació de l'expedient podrà donar lloc a l'expropiació de l'immoble en els termes establits en l'article 21.

De conformitat amb el que s'estableix en l'article 30.2, la situació de ruïna d'un immoble declarat d'interés cultural que siga conseqüència de les obligacions establides en la present llei, no podrà mai servir de causa per a deixar sense efecte la dita declaració i determinarà per al propietari l'obligació de realitzar al seu càrrec les obres de restauració i conservació necessàries, sense que siga aplicable en aquest cas el límit del deure normal de conservació que estableix la legislació urbanística.

2. Quan, a conseqüència del mal estat de conservació d'un immoble declarat d'interés cultural, l'ajuntament corresponent, per a evitar danys a tercers, haja d'adoptar mesures que puguen afectar elements de l'edificació, ho comunicarà immediatament a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que haurà de resoldre amb la urgència necessària i en tot cas en el termini de 72 hores, assenyalant les condicions a què haja de subjectar-se la intervenció.

3. Quan, per qualsevol circumstància, resulte destruïda una construcció o edifici declarat d'interés cultural, caldrà aplicar, pel que fa al règim del terreny subjacent i l'aprofitament subjectiu del propietari, allò disposat en la legislació urbanística en relació amb la pèrdua o destrucció d'elements catalogats.

4. En el cas que un immoble siga derruït i forme part d'un entorn o conjunt inscrit en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, la nova construcció s'ajustarà a la tipologia i a l'estil de l'entorn o conjunt urbanístic.

 

 

Secció tercera.
Règim dels béns mobles d'interés cultural

 

Article 41. Ús i conservació [27]

1. Els béns mobles declarats d'interés cultural no podran ser sotmesos a cap tractament, ni a canvi en l'ús que se n'estiguera fent, sense autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. S'entendrà concedida pel transcurs de tres mesos des que es va sol·licitar sense que s'haja dictat resolució.

2. La sol·licitud d'autorització haurà d'anar acompanyada, almenys, de la documentació següent:

a) Memòria de l'estat de conservació del bé i estudi relatiu dels valors històrics i culturals redactats per un tècnic competent.

b) Projecte d'intervenció en què s'indiquen les tècniques, els materials i els processos a utilitzar i el lloc on s'efectuarà aquella.

c) Acreditació de la capacitat tècnica i professional de les persones que hagen de dirigir i dur a terme la intervenció.

3. La conselleria competent en matèria de cultura podrà inspeccionar en tot moment les intervencions que es realitzen sobre els béns mobles d'interés cultural i ordenarà la suspensió immediata d'estes quan no s'ajusten a l'autorització concedida o s'estime que les actuacions professionals no tenen el nivell adequat.

4. Si durant el transcurs de les intervencions aparegueren signes o elements desconeguts que pogueren suposar l'atribució d'una autoria diferent a l'establerta fins aquell moment, o un canvi significatiu en l'obra original, se suspendria la intervenció i es retria compte immediat a la conselleria competent en matèria de cultura que va concedir l'autorització, perquè es permetre o no la continuació de la intervenció i establirà, si ho considerava oportú, les condicions adequades.

5. Dins del mes següent a la conclusió de la intervenció, el promotor del projecte presentarà davant la conselleria competent en matèria de cultura una memòria descriptiva dels treballs realitzats i dels tractaments aplicats, amb la documentació gràfica del procés d'intervenció elaborada per qui haja realitzat l'actuació.

 

Article 42. Depòsit i exposició

1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà, després de la instrucció del corresponent expedient contradictori, acordar el depòsit provisional del béns mobles d'interés cultural en centres de titularitat pública quan perille la seguretat o la conservació d'aquells béns.

2. Els propietaris i posseïdors legítims dels dits béns podran acordar amb les administracions públiques de la Comunitat Valenciana la cessió en depòsit d'aquests. Aquesta cessió comportarà el dret de l'administració a exposar al públic els béns depositats, excepte causa en contrari degudament justificada.

 

Article 43. Trasllats

Els trasllats de béns mobles d'interés cultural hauran de fer-se amb les garanties suficients per a evitar que se'ls puga causar dany i es comunicaran, amb una antelació mínima de 15 dies, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que assenyalarà les condicions tècniques a què s'haja d'ajustar el trasllat. La comunicació indicarà l'origen i el destí del bé i si el trasllat és de caràcter temporal o definitiu. Una vegada realitzat aquest, se'n donarà compte a la Conselleria perquè l'anote en l'Inventari.

En quedaran exclosos aquells béns mobles d'interés cultural que per la pròpia naturalesa són tradicionalment traslladats provisionalment en dates determinades o en festivitats, segons la tradició. Tot això, sense perjudici del control necessari per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

 

Article 44. Integritat de les col·leccions

Les col·leccions de béns mobles declarades d'interés cultural no podran ser disgregades pels propietaris o posseïdors sense autorització prèvia de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que haurà de disposar de l'informe favorable d'almenys dues de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 de la present llei.

 

 

Secció quarta.
Règim dels béns immaterials d'interés cultural

 

Article 45. Declaració i règim de protecció [28]

1. Les activitats, les creacions, els coneixements, les pràctiques, els usos i les tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i les formes de vida tradicionals dels valencians seran declarats béns d'interès cultural. Igualment podran ser declarats béns d'interès cultural els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o de lleure, i en especial les que han estat objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

2. El decret establirà les mesures de protecció i foment de la manifestació cultural objecte de la declaració que millor garantisquen la seua conservació. En qualsevol cas, s'ordenarà l'estudi i la documentació amb criteris científics de l'activitat o coneixement de què es tracte, incorporant els testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua pervivència.

Els ajuntaments afectats per les diferents declaracions de béns d'interès cultural en rebran complida informació oficial. [29]

 

 

CAPÍTOL IV
De la resta de béns de l'Inventari General

 

Secció primera. Dels béns de rellevància local

 

Article 46. Concepte [30]

1. Són béns immobles de rellevància local tots els béns immobles que, encara que no reuneixen els valors a què es refereix l'article 1 d'aquesta llei en grau tan singular que justifique la declaració com a béns d'interès cultural, tenen, no obstant això, significació pròpia, en l'àmbit comarcal o local, com a béns destacats de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic.

Aquests béns hauran d'incloure's en els catàlegs de béns i espais protegits corresponents, previstos en la legislació urbanística, amb la qualificació expressada de béns immobles de rellevància local i s'inscriuran en la secció 2a. de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Aquests béns i la normativa de protecció formaran part de l'ordenació estructural del planejament municipal, que es desenvoluparà de conformitat amb els criteris de planificació establerts per a les categories de béns d'interès cultural corresponents.

2. Els béns de rellevància local seran inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià atenent les categories següents:

a) Monument d'interés local.

b) Nucli històric tradicional.

c) Jardí històric d'interés local.

d) Espai etnològic d'interés local

e) Lloc històric d'interés local.

f) Espai de protecció arqueològica.

g) Espai de protecció paleontològica.

3. La inexistència, si és el cas, de béns immobles qualificats de rellevància local en un determinat catàleg de béns i espais protegits haurà de ser motivada en el mateix catàleg.

 

Article 47. Formació dels catàlegs de béns i espais protegits [31]

1. Correspon als ajuntaments proposar justificadament, a través del Catàleg de Béns i Espais, la selecció dels immobles del seu terme municipal que aspiren al reconeixement de bé de rellevància local.

2. Sense perjuí del que disposa la legislació urbanística en relació amb l'elaboració dels catàlegs de béns i espais protegits, a l'efecte d'esta llei, tals documents hauran de comprendre, de manera succinta, l'estudi i avaluació de tots els camps d'interés patrimonial de naturalesa immoble que tinguen presència en el seu municipi, sent redactats per equips pluridisciplinaris en la composició dels quals participaran, necessàriament, titulats superiors en les disciplines d'arquitectura, arqueologia, història de l'art i etnologia o antropologia que garantisquen la solvència tècnica dels treballs.. En estos es destacaran els valors concrets, els diversos graus de protecció i tipus d'intervenció possibles, segons els criteris establits en els dos últims incisos de l'epígraf g) de l'apartat 2 de l'article 39 esta llei.

3. Els catàlegs de béns i espais protegits i les modificacions d'aquests hauran de ser objecte d'informació de la conselleria competent en matèria de cultura. Aquest informe s'emetrà, en el termini de sis mesos, sobre la documentació que haja de ser objecte de l'aprovació provisional. L'informe tindrà caràcter vinculant, tant pel que fa a l'aprovació provisional del document de planejament, com pel que fa a l'aprovació definitiva, i tindrà efectes vinculants en tot el que es refereix a la inclusió, l'exclusió i el règim de protecció dels béns qualificats de rellevància local. Reglamentàriament es determinaran els requisits patrimonials dels catàlegs urbanístics.

4. La conselleria competent en matèria de Cultura, quan aprecie l'existència d'immobles que hagen de ser inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural com a béns de rellevància local, i que no hagen sigut reconeguts a través del catàleg urbanístic, ho comunicarà a l'ajuntament, amb els efectes previstos en l'article 10, perquè, oïts els possibles interessats, es pronuncie en el termini d'un mes. En el termini del mes següent, la conselleria dictarà una resolució, podrà, si és el cas, iniciar el procediment per a la inscripció del bé en la secció segona del dit Inventari. Transcorregut este últim termini sense que hagués dictat una resolució, s'entendrà alçada la protecció cautelar i decaiguda la proposta.

5. L'anunci, segons el que preveu la legislació urbanística, de la informació pública dels catàlegs de béns i espais protegits o dels plans que els continguen, determinarà l'aplicació immediata als béns qualificats de rellevància local que consten en els dits catàlegs del règim de protecció i les mesures de foment previstes en esta llei per als béns de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. La resolució per la qual s'inicie el procediment per a la inscripció del bé, serà objecte de publicació en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i determinarà l'aplicació cautelar del règim de protecció que en esta s'indique.

6. La conselleria competent en matèria de Cultura prestarà als municipis que ho requerisquen l'assistència tècnica necessària per a l'elaboració dels seus catàlegs de béns i espais protegits.

 

Article 48. Inclusió en l'Inventari General [32]

1. L'aprovació o modificació definitiva dels catàlegs de béns i espais protegits que incloguen béns immobles qualificats de rellevància local determinarà la inscripció d'estos béns en la secció 2ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural. A este efecte, l'òrgan urbanístic que haja acordat l'aprovació definitiva comunicarà la seua resolució a la conselleria competent en matèria de Cultura i li remetrà un exemplar original del catàleg.

2. En els supòsits extraordinaris previstos en els articles 10 i 47.4, la inclusió en l'inventari es realitzarà mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, amb audiència prèvia als interessats i oïda, almenys, una de les institucions consultives a què es refereix l'article 7 de l'esta llei.

3. La inscripció de béns en la secció 2ª de l'Inventari General del Patrimoni Cultural serà objecte de publicació en el Diari Oficial de La Generalitat o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

 

Article 49. Inscripció en el registre de la propietat

La inclusió d'un bé de rellevància local en l'Inventari General es comunicarà al registre de la propietat perquè hi conste.

 

Article 50. Règim de protecció [33]

1. Els béns immobles de rellevància local estaran subjectes a les normes de protecció contingudes en el corresponent catàleg de béns i espais protegits, al règim general dels béns immobles de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i al que disposa la legislació urbanística respecte dels béns catalogats.

2. Els catàlegs de béns i espais protegits establiran les mesures de protecció que, en funció dels valors reconeguts, n'asseguren l'adequada conservació i apreciació. En relació amb els béns immobles de rellevància local hauran de contindre, com a mínim, les determinacions següents:

a) Situació i descripció detallada del bé i dels elements protegits.

b) Determinació dels valors patrimonials que justifiquen la qualificació de rellevància local.

c) Entorn d'afecció del bé, si és procedent.

d) Definició del grau de protecció i del règim d'intervenció autoritzat.

3. Els catàlegs prestaran l'adequada protecció, per mitjà de la seua qualificació com a béns immobles de rellevància local, a les mostres més representatives i valuoses de l'arquitectura popular i del patrimoni arquitectònic industrial del terme municipal, així com inclouran, amb esta consideració, als jaciments arqueològics i els paleontològics d'especial valor existents en este àmbit territorial, amb la qualificació d'espais de protecció arqueològica o paleontològica. Així mateix podran proposar la qualificació com a béns de rellevància local els nuclis històrics tradicionals existents en el seu terme municipal, o una part d'estos, quan els seus valors patrimonials així ho meresquen.

4. Les llicències municipals d'intervenció en els béns immobles de rellevància local, els actes d'anàloga naturalesa i les ordes d'execució d'obres de reparació, conservació i rehabilitació, s'han d'ajustar estrictament a les determinacions establides en els catàlegs. Els ajuntaments, en els termes que s'establisquen reglamentàriament, hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria de cultura, simultàniament a la notificació a l'interessat, les actuacions que ells mateixos realitzen, les llicències d'intervenció concedides i les ordes d'execució que dicten sobre estos béns.

5. Respecte a les llicències d'excavacions o remocions de terra amb fins arqueològics o paleontològics, caldrà ajustar-se al que disposa l'article 60.5.

6. En els termes que s'establisquen reglamentàriament, serà aplicable als projectes d'intervenció en béns immobles de rellevància local el que disposa l'article 35.4 d'esta llei.

7. Quant a la declaració de ruïna dels béns immobles de rellevància local, serà aplicable el que preceptuen els apartats 1 i 3 de l'article 40 d'esta llei.

 

 

Secció segona.
Dels béns mobles de rellevància patrimonial [34]

 

Article 51. Concepte [35]

Els béns mobles que posseïsquen algun dels valors assenyalats en l'article 1 d'esta llei en grau rellevant, encara que sense la singularitat pròpia dels béns declarats d'interés cultural, seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la qualificació de béns mobles de rellevància patrimonial, a l'efecte de la seua adequada protecció, conservació, estudi i coneixement públic. La inclusió podrà fer-se a títol individual, com a col·lecció o en concepte de fons de museus, arxius, biblioteques i la resta de centres de depòsit cultural previstos en esta llei.

 

Article 52. Procediment [36]

1. La inclusió de béns mobles en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià es farà mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, amb la tramitació prèvia del corresponent procediment, d'ofici o a instància dels seus propietaris o posseïdors legítims o de l'ajuntament on es trobe situat el bé o amb el coneixement d'este. L'expedient haurà de ser resolt en el termini de sis mesos des de la sol·licitud o la incoació d'ofici. La denegació, si és el cas, de la sol·licitud d'incoació haurà de ser motivada.

2. La incoació del procediment determinarà l'aplicació immediata del règim de protecció previst en esta llei per als béns mobles de rellevància patrimonial.

3. La resolució donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 3a de l'Inventari, excepte en cas de béns del patrimoni documental, bibliogràfic o audiovisual de rellevància patrimonial la inscripció del qual es farà en la secció 4a, i es notificarà a l'administració de l'estat a l'efecte de la corresponent inscripció en l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric Espanyol.

 

Article 53. Règim de protecció [37]

S'aplicarà als béns mobles de rellevància patrimonial el que disposa l'article 41 sobre ús i conservació dels béns mobles d'interés cultural, així com la prohibició de disgregació de col·leccions establida en l'article 44.

 

Article 54. Exclusió de béns mobles de l'Inventari

L'exclusió de béns mobles de l'Inventari General es farà pel mateix procediment previst per a la inclusió i produirà la cancel·lació de la inscripció.

 

 

Secció tercera.
Dels béns immaterials de rellevància local. [38]

 

Article 55. Concepte [39]

Sense perjuí del que disposa l'article 45 d'esta llei, s'inclouran en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la qualificació de béns immaterials de rellevància local, aquelles creacions, coneixements, pràctiques, tècniques, usos i activitats més representatives i valuoses de la cultura i les formes de vida tradicionals valencianes. Igualment s'inclouran els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

 

Article 56. Procediment [40]

1. La inclusió en l'Inventari dels Béns Immaterials, quan no siguen objecte de declaració com a béns d'interés cultural, es farà mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, amb la tramitació prèvia del corresponent procediment, iniciat d'ofici o a instància de qualsevol persona. La incoació, la denegació de la qual haurà de ser motivada, es notificarà a les entitats, públiques o privades, directament relacionades amb la pràctica o coneixement de què es tracte.

2. La resolució es dictarà en el termini d'un any des de la sol·licitud o la incoació d'ofici i donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 5a de l'Inventari.

3. En el procediment per a la inclusió en l'Inventari de Béns Immaterials de naturalesa tecnològica de rellevància patrimonial a què es refereix l'article 26.1.D. d'esta llei, s'haurà de demanar informe de l'òrgan de l'administració de La Generalitat competent en matèria de Noves Tecnologies.

 

Article 57. Règim de protecció [41]

La resolució per la qual s'incloga en l'Inventari un bé immaterial establirà les mesures que garantisquen la preservació i difusió del seu coneixement, per mitjà de la seua investigació i documentació en els termes disposats en l'article 45.2 d'esta llei.

Els ajuntaments afectats per les declaracions de béns immaterials del patrimoni de tot tipus en rebran complida informació oficial.

 

 

TÍTOL III
Del patrimoni arqueològic i paleontològic

 

Article 58. Concepte [42]

1. Formen part del patrimoni arqueològic valencià els béns immobles, objectes, vestigis i qualssevol altres senyals de manifestacions humanes que tinguen els valors propis del patrimoni cultural i el coneixement dels quals requerisca l'aplicació de mètodes arqueològics, tant si es troben en la superfície com en el subsòl o davall les aigües i hagen sigut o no extrets. També formen part del patrimoni arqueològic els elements geològics relacionats amb la història de l'ésser humà, els seus orígens i antecedents.

2. Integren el patrimoni paleontològic valencià els béns mobles i els jaciments que continguen fòssils d'interés rellevant.

3. Els ajuntaments, a través del planejament urbanístic, hauran de delimitar les àrees existents en el seu terme municipal que puguen contindre restes arqueològiques o paleontològiques. La delimitació serà efectuada pel servici municipal d'arqueologia i paleontologia o per tècnics competents i qualificats en les esmentades matèries, i s'elevarà a la conselleria competent en matèria de Cultura per a l'aprovació. En cas de ser aprovada, l'àrea o les àrees delimitades, s'inclouran en el catàleg de béns i espais protegits del municipi com a àrees de vigilància arqueològica o paleontològica, la norma de protecció urbanística del qual assegurarà la seua subjecció al que disposa l'article 62 d'esta llei.

4. Excepcionalment, quan l'Ajuntament no delimite les mencionades àrees i existisca perill per al patrimoni arqueològic o paleontològic, la conselleria competent en matèria de cultura podrà, subsidiàriament, procedir a la seua delimitació.

5. De conformitat amb allò que s'ha preceptuat en esta llei, les àrees de vigilància arqueològica i paleontològica d'especial valor hauran de ser incloses en els catàlegs de béns i espais protegits amb la qualificació de béns de rellevància local i seran inscrites en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la denominació d'espais de protecció arqueològica o paleontològica. Si és el cas, en funció dels seus valors, podran accedir a la declaració de bé d'interés cultural, com a zona arqueològica o paleontològica.

6. Sense perjuí de les disposicions especials contingudes en el present títol, les restes materials de valor cultural el descobriment de les quals siga producte d'actuacions arqueològiques, així com les restes o vestigis fòssils, seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, individualment o com a col·lecció arqueològica o paleontològica, d'acord amb el que preveu esta llei.

7. A l'efecte d'esta Llei, s'entén per servicis municipals d'arqueologia i paleontologia aquells departaments o institucions municipals, amb arqueòlegs o paleontòlegs titulats, encarregats de l'execució i supervisió tècnica de les intervencions arqueològiques o paleontològiques que es realitzen en el seu terme municipal. Reglamentàriament es determinaran les seues competències i funcions. La conselleria competent en matèria de Cultura o altres institucions supramunicipals podran gestionar este servici en aquells municipis amb què així es convenie.

 

Article 59. Actuacions arqueològiques i paleontològiques [43]

1. A l'efecte d'aquesta llei, es consideren actuacions arqueològiques:

a) Les prospeccions arqueològiques, es a dir, les exploracions superficials, subterrànies o subaquàtiques, sense remoció del terreny, dirigides al descobriment, l'estudi i la investigació de tota classe de restes històriques, així com dels elements geològics que hi estiguen relacionats. S'hi inclouen també les tècniques d'observació i reconeixement del subsòl per mitjà de l'aplicació d'instruments geofísics, electromagnètics i altres dissenyats a l'efecte.

b) Les excavacions arqueològiques, es a dir, les remocions en la superfície, en el subsòl o en els medis subaquàtics realitzades amb les finalitats assenyalades en l'apartat anterior.

c) Els estudis directes d'art rupestre, constituïts pels treballs de camp orientats al descobriment, l'estudi, la documentació gràfica i la reproducció d'aquesta classe de vestigis humans, així com els mateixos treballs referits a la musivària i l'epigrafia.

d) Els treballs relatius a arqueologia de l'arquitectura, es a dir, les actuacions que tenen com a finalitat documentar tots els elements constructius que configuren un edifici o un conjunt d'edificis i l'evolució històrica d'aquests.

2. Són actuacions paleontològiques les esmentades en els apartats a) i b) del número anterior, quan es referesquen a elements paleontològics de valor cultural significatiu.

3. També tindran la consideració d'actuacions sotmeses al règim d'autoritzacions previst en l'article 60 i següents:

a) Les actuacions que impliquen manipulació amb tècniques analítiques de materials arqueològics o paleontològics destinades a l'estudi de béns d'aquesta naturalesa que necessiten la destrucció o l'alteració d'una part d'aquests.

b) Les actuacions relatives a la protecció, la consolidació i la restauració arqueològiques o paleontològiques, es a dir, les intervencions en jaciments arqueològics o paleontològics encaminades a afavorir la conservació d'aquests i que, consegüentment, en permeten el gaudi i l'ús social. Tindran aquesta consideració els treballs de tancaments, tancat, senyalització i neteja d'aquests jaciments, de conservació preventiva d'art rupestre, així com el terraplenat de restes arqueològiques o paleontològiques. També tindran aquesta consideració les actuacions de muntatge d'estructures subaquàtiques per a la protecció de derelictes.

c) L'estudi i, si escau, la documentació gràfica o de qualsevol altre tipus, dels jaciments arqueològics o paleontològics, així com dels materials pertanyents a aquests que es troben dipositats en museus, institucions o altres centres públics sitis a la Comunitat Valenciana.

 

Article 60. Autorització d'actuacions [44]

1. Tota actuació arqueològica o paleontològica haurà de ser autoritzada expressament per la Conselleria competent en matèria de cultura. La sol·licitud d'autorització haurà de contenir un plànol en el qual es determinen amb precisió els límits de la zona objecte de l'actuació, la identificació del propietari o els propietaris dels terrenys i un programa detallat dels treballs que en justifique la conveniència i interès científic, i la qualificació professional, determinada reglamentàriament de la direcció i l'equip tècnic encarregats d'aquests treballs. Tant l'autorització com la denegació hauran de ser motivades. Les autoritzacions concedides hauran de comunicar-se a l'ajuntament corresponent immediatament.

2. Si l'actuació s'ha de realitzar en terrenys privats, el sol·licitant, prèviament a l'autorització, haurà d'acreditar la conformitat del propietari o promoure l'expedient corresponent per a l'afectació i ocupació dels terrenys en els termes previstos en la legislació sobre expropiació forçosa.

Quan es tracte de prospeccions arqueològiques o paleontològiques el desenvolupament de les quals no implique afecció a les facultats inherents a la propietat no serà necessari acreditar la conformitat del propietari dels terrenys afectats.

3. La Conselleria competent en matèria de cultura establirà reglamentàriament els procediments d'inspecció oportuns per a comprovar que els treballs es desenvolupen segons el programa autoritzat i n'ordenarà la suspensió immediata quan no s'ajusten a l'autorització concedida o es considere que les actuacions professionals no assoleixen el nivell adequat.

4. Una vegada conclosa l'actuació arqueològica o paleontològica i, dins del termini que en l'autorització o amb posterioritat a aquesta fixe l'administració, o en defecte d'açò, el de dos anys, el promotor, a càrrec seu, sense perjudici del que disposa l'article 64.2, haurà de presentar a la Conselleria competent en matèria de cultura una memòria científica dels treballs desenvolupats, subscrita per l'arqueòleg o paleontòleg director d'aquests.

5. No s'atorgaran llicències municipals per a excavacions o remocions de terra amb finalitats arqueològiques o paleontològiques, quan la llicència siga preceptiva de conformitat amb la legislació urbanística, sense haver-se acreditat prèviament l'autorització a què es refereix l'apartat primer d'aquest article. L'atorgament de la llicència es comunicarà a la Conselleria competent en matèria de cultura simultàniament a la notificació a l'interessat.

6. Serà il·lícita tota actuació arqueològica o paleontològica que es realitze sense l'autorització corresponent, o sense subjecció als termes d'aquesta, així com les obres de remoció de terra, de demolició o qualsevol altres realitzades amb posterioritat en el lloc on s'haja produït una troballa casual de béns arqueològics o paleontològics, que no s'haja comunicat immediatament a l'administració competent. La Conselleria competent en matèria de cultura ordenarà la paralització immediata de l'actuació o de l'obra i confiscarà tots els objectes i els béns trobats, sense perjudici de les sancions que procedesquen, d'acord amb el que disposa aquesta llei.

 

Article 60 bis. Ús de detectors de metalls i altres instruments d'anàloga naturalesa. [45]

1. L'ús de detectors de metalls o altres eines o tècniques anàlogues que permeten localitzar restes de naturalesa arqueològica o paleontològica, fins i tot sense ser aquesta la seua finalitat, haurà de ser autoritzat per la conselleria competent en matèria de cultura.

2. Reglamentàriament es determinaran les condicions de l'autorització, que en tot cas requerirà l'autorització del propietari del terreny, tindrà caràcter personal i indicarà el seu àmbit territorial i temporal. Així mateix, es podran determinar usos i àmbits exempts de la necessitat d'autorització administrativa.

3. Els objectes i restes materials trobats amb la utilització d'aquests dispositius que posseïsquen els valors que són propis del patrimoni arqueològic o paleontològic queden subjectes al que disposa l'article 64, i no es consideraran en cap supòsit trobats per atzar.

 

Article 61. Execució d'actuacions arqueològiques i paleontològiques per l'administració

La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà realitzar actuacions arqueològiques o paleontològiques en qualsevol lloc en què es conega o pressupose amb fonament l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques, ajustant-se al principi del menor perjudici per als particulars. Aquestes actuacions es notificaran als ajuntaments interessats, que podran també realitzar-les després de l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, atorgada en els termes previstos en l'article 60. La determinació de la indemnització que, si és el cas, siga procedent per causa d'aquestes actuacions es farà conforme al que es disposa en la legislació sobre expropiació forçosa.

 

Article 62. Actuacions arqueològiques o paleontològiques prèvies a l'execució d'obres [46]

1. Per a la realització d'obres o un altre tipus d'intervencions o activitats que impliquen remoció de terres, siguen públiques o privades, en zones, espais de protecció, i àrees de vigilància arqueològiques o paleontològiques, així com, en absència de catàleg aprovat segons els requisits d'esta llei, en tots aquells àmbits en què es conega o presumisca fundadament l'existència de restes arqueològiques o paleontològiques d'interés rellevant, el promotor haurà d'aportar davant de la conselleria competent en matèria de Cultura un estudi previ subscrit per un tècnic competent sobre els efectes que estes puguen causar en les restes d'esta naturalesa. En cas que per a l'elaboració de l'estudi previ siga necessari escometre alguna de les actuacions previstes en l'article 59 estes seran autoritzades en els termes dels articles 60 i 64.

2. L'ajuntament competent per a atorgar la llicència o, si és el cas, l'entitat pública responsable de l'obra, intervenció o activitat remetrà un exemplar de l'estudi mencionat en l'apartat anterior a la conselleria competent en matèria de Cultura, que, a la vista d'este, determinarà la necessitat o no d'una actuació arqueològica o paleontològica prèvia a càrrec del promotor, a qui s'aplicarà el que disposen els articles 60 i 64 d'esta llei. Una vegada realitzada l'actuació arqueològica o paleontològica la conselleria determinarà, a través de la corresponent autorització administrativa, les condicions a què haja d'ajustar-se l'obra, intervenció o activitat a realitzar.

3. Els ajuntaments no concediran cap llicència o permís en els casos assenyalats en l'apartat anterior sense que s'haja aportat el corresponent estudi previ arqueològic i paleontològic i s'haja obtingut l'autorització de la conselleria competent en matèria de Cultura esmentada també en l'apartat anterior.

4. Tot acte realitzat que contravinga el que disposa este article es considerarà il·legal i se li aplicarà el que disposa l'article 37 d'esta llei.

 

Article 63. Actuacions arqueològiques o paleontològiques en obres ja iniciades

1. Si amb motiu de la realització de reformes, demolicions, transformacions o excavacions en immobles no compresos en zones arqueològiques o paleontològiques o en espais de protecció o àrees de vigilància arqueològica o paleontològica apareixen restes d'aquesta naturalesa o indicis de la seua existència, el promotor, el constructor i el tècnic director de les obres estaran obligats a suspendre immediatament els treballs i a comunicar la troballa en el termes preceptuats en l'article 65, el règim del qual s'aplicarà íntegrament.

2. Tractant-se de béns mobles, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en el termini de 10 dies des que va tenir coneixement de la troballa, podrà acordar la continuació de les obres, amb la intervenció i vigilància dels serveis competents, establint el pla de treball a què en endavant hagen d'ajustar-se. O bé, quan ho considere necessari per a la protecció del patrimoni arqueològic o paleontològic i, en tot cas, quan la troballa es referisca a restes arqueològiques de construccions històriques o artístiques o a restes i vestigis fòssils de vertebrats, prorrogarà la suspensió de les obres i determinarà les actuacions arqueològiques o paleontològiques que s'hagueren de realitzar. En qualsevol cas, donarà compte de la resolució a l'ajuntament corresponent. La suspensió no podrà durar més del temps imprescindible per a la realització de les mencionades actuacions. Caldrà aplicar les normes generals sobre responsabilitat de les administracions públiques per a la indemnització, si és el cas, del perjudicis que la pròrroga de la suspensió poguera ocasionar.

Caldrà aplicar al producte d'aquestes actuacions el que es disposa en l'article 64.

3. La Generalitat participarà en el finançament de les mencionades actuacions segons els crèdits que a l'efecte es consignen anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana.

 

Article 64. Titularitat i destí del producte de les actuacions arqueològiques i paleontològiques [47]

1. Els béns que, d'acord amb l'article 44 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, tenen la consideració de domini públic i són descoberts a la Comunitat Valenciana s'integren en el patrimoni de la Generalitat.

2. L'autorització de qualsevol classe d'actuacions arqueològiques o paleontològiques determinarà per als beneficiaris l'obligació de comunicar els seus descobriments a la conselleria competent en matèria de cultura en el termini de trenta dies i a lliurar els objectes obtinguts al museu o institució que assenyale la mateixa conselleria, de conformitat amb el que reglamentàriament s'establesca. Per a la determinació del centre on hagen de dipositar els objectes s'atendrà prioritàriament la millor conservació i funció cultural i científica i, en segon lloc, a la proximitat al lloc on s'haja realitzat l'activitat arqueològica o paleontològica o s'haja produït la troballa casual.

Si es tracta del descobriment de manifestacions d'art rupestre, aquest haurà de comunicar-se a la conselleria competent en matèria de cultura o a l'ajuntament corresponent en els mateixos terminis i amb la mateixa obligació de reserva que els establerts en l'article 65.3 per a les troballes casuals.

3. No s'aplicarà als descobriments a què es refereix l'apartat anterior el que estableix l'article 65.4 d'aquesta llei.

 

Article 65. Troballes casuals

1. Són, així mateix, béns de domini públic de la Generalitat els objectes i restes materials que posseïsquen els valors propis del patrimoni cultural, així com les restes i vestigis fòssils de vertebrats, quan siguen producte de troballes casuals i no conste la seua legítima pertinença.

2. A l'efecte d'aquesta llei es consideren troballes casuals els descobriments dels béns a què es refereix l'apartat anterior quan es produïsquen per atzar o com a conseqüència d'excavacions, remocions de terra o altres obres de qualsevol índole, fetes a llocs on no poguera presumir-se l'existència d'aquells béns.

3. El descobridor, en el termini de 48 hores, haurà de comunicar la troballa i entregar els objectes trobats a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència o a l'ajuntament en el terme municipal del qual s'haja produït aquella, qui al seu torn donarà compte de la troballa a la Conselleria dins dels dos dies hàbils següents. S'exceptuen d'aquesta obligació d'entrega aquells objectes l'extracció dels quals requerisca remoció de terres, i les restes subaquàtiques, que quedaran en el lloc on es troben fins que la Conselleria acorde el que siga procedent. Una vegada comunicat el descobriment, i fins que els objectes siguen entregats al centre o museu que designe la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el descobridor quedarà subjecte a les normes del depòsit necessari, conforme al que es disposa en el Codi Civil, llevat que els entregue a un museu públic. Per a l'elecció del centre on hagueren de quedar els béns, s'establiran els criteris assenyalats en l'article 64.

4. No obstant el que es disposa en l'apartat primer, el descobridor i el propietari del lloc on haguera sigut trobat l'objecte tenen dret a una recompensa en metàl·lic, l'import de la qual es repartirà a parts iguals entre ambdós, equivalent a la meitat del valor que en taxació legal se li atribuïsca. Si són dos o més els descobridors o els propietaris del terreny, es mantindrà la mateixa proporció.

5. L'incompliment de qualsevol de les obligacions establides en l'apartat tercer d'aquest article privarà el descobridor i, si és el cas, el propietari del terreny del dret a cap premi i la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència prendrà possessió immediata dels objectes trobats, sense perjudici de les responsabilitats que pertoquen i les sancions que siguen procedents.

6. El descobridor no tindrà en cap cas dret  de retenció sobre els béns trobats.

 

Article 66. Àrees de reserva arqueològica

La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà establir als jaciments declarats zones arqueològiques àrees de reserva arqueològica, entenent com a tals aquelles parts dels jaciments en què es considere convenient, d'acord amb criteris científics, prohibir les intervencions actuals a fi de preservar-ne l'estudi per a èpoques futures. L'establiment d'àrees de reserva arqueològica es farà constar en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

 

Article 67. Restriccions a la publicitat de les dades de l'Inventari referides a jaciments arqueològics i paleontològics

Serà necessària l'autorització de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a la consulta de les dades contingudes en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià relatives a la situació dels jaciments arqueològics o paleontològics que no estiguen oberts a la visita pública.

 

 

TÍTOL IV
Dels museus i les col·leccions
museogràfiques permanents

 

Article 68. Museus: concepte i funcions

1. Són museus les institucions sense finalitat de lucre, obertes al públic, l'objecte de les quals siga l'adquisició, conservació, restauració, estudi, exposició i divulgació de conjunts o col·leccions de béns de valor històric, artístic, científic, tècnic, etnològic o de qualsevol altra naturalesa cultural amb fins d'investigació, gaudi i promoció científica i cultural.

2. Són funcions dels museus:

a) Conservar, catalogar, restaurar i exhibir de forma ordenada les seues col·leccions, segons criteris científics, estètics i didàctics.

b) Investigar i promoure la investigació respecte de les seues col·leccions o de l'especialitat a què el museu estiga dedicat.

c) Organitzar periòdicament exposicions científiques i divulgatives d'acord amb el seu objecte.

d) Elaborar i publicar catàlegs i monografies dels seus fons.

e) Desenvolupar una activitat didàctica respecte del contingut i funcions pròpies.

f) Qualsevol altra que en les seues normes estatutàries o per disposició legal o reglamentària se'ls atribuïsca.

 

Article 69. Col·leccions museogràfiques permanents

Són col·leccions museogràfiques permanents aquelles que reuneixen béns de valor històric, artístic, científic, tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural i que, per tenir fons reduïts, escassesa de recursos o manca de tècnic competent al seu càrrec, no puguen desenvolupar les funcions atribuïdes als museus, sempre que els seus titulars garantisquen almenys la visita pública, en horari adequat i regular, l'accés dels investigadors als fons i les condicions bàsiques de conservació i custòdia d'aquests.

 

Article 70. Sistema Valencià de Museus

1. Es crea el Sistema Valencià de Museus, en què s'integraran tots aquells de què siga titular la Generalitat i els de titularitat estatal la gestió dels quals tinga encomanada, així com els museus i col·leccions museogràfiques, de titularitat pública o privada, que a aquest efecte reconega la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència conforme al que es preveu en aquesta llei.

2. Correspon a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència la inspecció i tutela de tots els museus i col·leccions museogràfiques que s'integren en el Sistema Valencià de Museus, així com l'establiment dels mitjans de comunicació i coordinació entre ells que asseguren el millor compliment de les seues finalitats.

3. Els concursos d'ajudes per al manteniment i millora de museus i col·leccions museogràfiques establiran la preferència dels integrats en el Sistema Valencià de Museus.

 

Article 71. Creació i reconeixement de museus i col·leccions museogràfiques

1. La creació de museus per la Generalitat Valenciana, així com el reconeixement, a l'efecte de la integració en el Sistema Valencià de Museus, de col·leccions museogràfiques i museus de què siguen titulars altres ens públics o els particulars, es farà per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, després de la tramitació del corresponent expedient, incoat d'ofici o a instància dels organismes públics o els particulars interessats.

Reglamentàriament es determinarà el contingut d'aquest expedient, en què haurà de constar, com a mínim, la documentació i l'inventari dels fons i el patrimoni que es posen a disposició del museu o col·lecció, així com el projecte museogràfic, que inclourà un estudi de les instal·lacions i dels mitjans materials i personals.

2. Quan així ho aconselle l'augment significatiu del volum o la qualitat dels fons d'un museu o col·lecció museogràfica integrats en el Sistema Valencià de Museus, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'ofici o a sol·licitud de part interessada, promourà un expedient per a l'adaptació del museu o col·lecció a les noves circumstàncies, en què s'avaluarà la capacitat de la institució museística per al compliment dels fins propis en relació amb aquests fons.

Si la resolució d'aquest expedient és negativa, s'adoptaran les mesures necessàries per a l'exposició pública i l'adequada custòdia i conservació dels fons que excedisquen les possibilitats materials o tècniques del museu o la col·lecció museogràfica.

 

Article 72. Inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià

1. Els fons dels museus i col·leccions museogràfiques integrats en el Sistema Valencià de Museus seran inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià per efecte de la resolució que acorde aquesta integració i després de la formació de l'inventari dels béns que els componen, i s'inscriurà en la secció 3.ª de l'Inventari General.

La incoació de l'expedient per a la integració d'un museu o col·lecció museogràfica en el Sistema Valencià de Museus determinarà l'aplicació als seus fons de les normes d'aquest títol i de les altres establides en aquesta llei per als béns mobles inventariats.

Els béns que passen a formar part dels fons de museus o col·leccions museogràfiques amb posterioritat a la integració d'aquests en el Sistema Valencià de Museus tindran, des del moment de l'adquisició, la condició de béns inventariats a l'efecte de l'aplicació del règim previst per a ells en aquesta llei, sense perjudici de la pràctica de la corresponent inscripció en l'Inventari General.

2. D'acord amb el que s'estableix en l'article 26.1.B, els fons dels museus i col·leccions museogràfiques permanents que formen part del Sistema Valencià de Museus i tinguen singular rellevància per al patrimoni cultural valencià podran ser declarats bé d'interés cultural segons el procediment establit en l'article 27. No obstant això, quan així ho exigisca la protecció dels fons d'un determinat museu o col·lecció museogràfica, podrà iniciar-se el procediment per a la declaració d'aquests fons com a bé d'interés cultural simultàniament a la incoació de l'expedient per a la integració en el Sistema Valencià de Museus i encara que no s'haguera format prèviament l'inventari dels fons, havent-se d'aplicar en tot cas als béns que formen part dels dits fons el que es disposa en l'apartat quart de l'article 27.

El decret que declare d'interés cultural els fons d'un museu o col·lecció museogràfica precisarà els béns integrants d'aquests fons que tenen per si mateixos la condició de bé d'interés cultural. Excepte aquests últims, la condició dels quals no s'extingirà sinó mitjançant el procediment previst en l'article 30, els béns integrants de fons de museus o col·leccions declarats d'interés cultural perdran aquesta condició quan isquen amb caràcter definitiu del museu o col·lecció de què es tracte, excepte quan siga per a passar a formar part d'altres fons museístics declarats també d'interés cultural.

 

Article 73. Depòsit i eixida de fons

1. Els museus i col·leccions museogràfiques que formen part del Sistema Valencià de Museus podran admetre en depòsit béns de propietat privada o d'altres administracions públiques. Els béns depositats, mentre dure el depòsit, s'integraran a tots els efectes en els fons del museu o col·lecció i estaran subjectes al mateix règim jurídic d'aquests.

2. Les eixides temporals dels museus i col·leccions museogràfiques permanents dels fons que s'hi custodien, requeriran autorització prèvia i expressa de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que assenyalarà la duració, finalitat i condicions de seguretat a què s'ajustarà l'eixida. Tractant-se d'objectes en depòsit caldrà seguir allò pactat al constituir-se aquest.

3. Excepcionalment i després de la instrucció de l'oportú expedient administratiu, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà disposar el depòsit dels fons d'un museu o col·lecció museogràfica integrats en el Sistema Valencià de Museus, en un altre o altres centres quan raons urgents de conservació, seguretat o accessibilitat dels béns així ho aconsellen i mentre no desapareguen les causes que van originar aquest trasllat.

4. En cas de dissolució o clausura d'un museu que forme part del Sistema Valencià de Museus, els seus fons seran depositats en un altre centre integrant d'aquest Sistema que siga adequat a la naturalesa dels béns exposats, tenint en compte la proximitat territorial d'ambdós centres entre si i oïdes les parts interessades. Els fons es reintegraran al museu d'origen en cas de reobertura d'aquest.

5. Caldrà aplicar als fons de museus i col·leccions museogràfiques integrades en el Sistema Valencià de Museus el que es disposa en l'article 44 respecte de la integritat de les col·leccions.

6. Tractant-se de museus de titularitat estatal la gestió dels quals tinga encomanada la Generalitat, caldrà ajustar-se, en relació amb el que disposa aquest article, al que establisca el conveni de gestió corresponent.

 

Article 74. Accés als museus

La Generalitat Valenciana garantirà i promourà l'accés de tots els ciutadans als museus i col·leccions museogràfiques integrants del Sistema Valencià de Museus en les condicions que reglamentàriament es determinen.

 

 

TÍTOL V
Del patrimoni documental, bibliogràfic,
audiovisual i informàtic

 

Article 75. Concepte i règim jurídic

1. Forma part del patrimoni cultural valencià el patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual, constituït per tots els béns d'aquesta naturalesa, reunits o no en arxius, biblioteques o altres centres de depòsit cultural, que es declara en aquest títol que l'integren.

2. El patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià es regirà per les normes contingudes en el present títol i, en el que no s'hi preveu, per les disposicions d'aquesta llei que s'hagen d'aplicar als béns mobles.

 

Article 76. Béns integrants del patrimoni cultural

1. Integren el patrimoni documental valencià:

a) Els documents de qualsevol època produïts, conservats o reunits en l'exercici de la seua funció per qualsevol entitat, organisme o empresa públiques amb seu a la Comunitat Valenciana i per les persones privades, físiques o jurídiques, gestores de serveis públics en l'àmbit d'aquesta.

b) Els documents amb antiguitat superior a 40 anys que hagen sigut produïts, conservats o reunits en l'exercici de les seues activitats per entitats i associacions de caràcter polític, econòmic, empresarial, sindical o religiós i per les entitats, fundacions i associacions culturals i educatives de caràcter privat establides a la Comunitat Valenciana.

c) Els documents amb antiguitat superior a 100 anys que es troben a la Comunitat Valenciana i hagen sigut produïts, conservats o reunits per qualsevol altra entitat privada o persona física.

d) Aquells documents que, sense reunir els requisits assenyalats en l'apartat anterior, meresquen amb fonament aquesta consideració mitjançant la inclusió, per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en el Cens del Patrimoni Documental Valencià.

2. S'entén per document, a l'efecte d'aquesta llei, tota expressió en llenguatge natural o codificat i qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol tipus de suport, inclòs l'informàtic. Se n'exclouen els exemplars no originals d'edicions bibliogràfiques i publicacions.

 

Article 77. Béns integrants del patrimoni bibliogràfic i audiovisual [48]

Integren el patrimoni bibliogràfic i audiovisual valencià:

a) Els fons de biblioteques i hemeroteques i les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques de titularitat pública existents a la Comunitat Valenciana.

b) Les obres literàries, històriques, científiques o artístiques de caràcter unitari o seriat, en escriptura manuscrita o impreses, originals en format analògic o digital i en suport físic o electrònic, existents a la Comunitat Valenciana o relacionades per qualsevol motiu amb l'àmbit lingüístic o cultural valencià de les quals no conste l'existència d'almenys tres exemplars en bon estat de conservació a les biblioteques o servicis públics radicats a la Comunitat.

c) Els exemplars producte d'edicions d'obres fotogràfiques, fonogràfiques, audiovisuals, multimèdia, originals en format analògic o digital i en suport físic o electrònic, existents a la Comunitat Valenciana o relacionades per qualsevol motiu amb l'àmbit lingüístic o cultural valencià de les quals no conste l'existència d'almenys un exemplar en bon estat de conservació als seus centres de depòsit cultural o servicis públics.

d) Els fons i les obres bibliogràfiques, fotogràfiques, fonogràfiques, audiovisuals, multimèdia, originals en format analògic o digital i en suport físic o electrònic, que, sense complir els requisits indicats en este article i pel seu valor cultural, s'incloguen, per resolució de la conselleria competent en matèria de biblioteques, en el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic i Audiovisual Valencià com a integrants del dit patrimoni.

 

Article 78. Cens i catàleg

1. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en col·laboració amb les altres administracions públiques, elaborarà el Cens del Patrimoni Documental Valencià i el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic i Audiovisual Valencià, amb la qual finalitat podrà demanar dels titulars de drets sobre els béns que l'integren l'examen d'aquests i les informacions pertinents.

2. L'exclusió de béns del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià del Cens o del Catàleg a què es refereix l'apartat anterior es farà per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'ofici o a sol·licitud dels propietaris o posseïdors.

 

Article 79. Inclusió en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià [49]

1. Els fons i les obres del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià de rellevant valor cultural que estiguen inclosos en els corresponents censos o catàlegs seran inscrits mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de Cultura, amb la tramitació prèvia del procediment previst en l'article 52, en la secció 4a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, i gaudiran del règim de protecció que esta llei preveu per als béns mobles de rellevància patrimonial.

2. Els béns esmentats en l'apartat anterior que per la personalitat del seu autor o compilador, el seu interés històric o els seus valors intrínsecs tinguen especial importància per al patrimoni cultural valencià, podran ser declarats béns d'interés cultural conforme al procediment establit en l'article 27 d'esta llei.

3. Excepcionalment, quan així ho exigisca la protecció de determinats béns o col·leccions documentals, bibliogràfiques o audiovisuals, podrà iniciar-se el procediment per a la declaració com a bé d'interés cultural sense estar inclosos en els corresponents censos o catàlegs.

4. S'exceptuen del que disposa este article els fons dels arxius i biblioteques de titularitat estatal, que es regiran per la legislació de l'Estat sense perjuí, si és el cas, de la seua gestió per La Generalitat.

 

Article 80. Arxius i biblioteques [50]

1. Són arxius els conjunts orgànics de documents, o l'agrupació d'estos, reunits per les entitats públiques i pels particulars en l'exercici de les seues activitats, la utilització dels quals està dirigida a la investigació, la cultura, la informació o la gestió administrativa. S'entén així mateix per arxius les institucions culturals l'objecte de les quals és la reunió, conservació, classificació, ordenació i divulgació, amb fins d'esta naturalesa, dels mencionats conjunts orgànics. Una llei de les Corts Valencianes regularà l'exercici de les competències de la Generalitat en matèria d'arxius.

2. Són biblioteques les institucions culturals on es reuneixen, conserven, cataloguen, classifiquen i divulguen col·leccions o conjunts de llibres, manuscrits i altres materials bibliogràfics, hemerogràfics o reproduïts per qualsevol mitjà per a la seua consulta en sala pública o a través de préstec temporal, amb fins d'investigació, educació, informació i difusió cultural.

3. La Generalitat establirà centres de depòsit cultural destinats als béns del patrimoni audiovisual valencià, amb fins semblants als assenyalats per als arxius i biblioteques i amb els mitjans adequats a l'especial naturalesa dels suports a què dits béns estan incorporats. S'aplicarà a estos el règim general establit en este títol per als arxius i biblioteques.

 

Article 81. Sistema Arxivístic Valencià i Sistema Bibliotecari Valencià

1. Es crea el Sistema Arxivístic Valencià que formarà juntament amb el Sistema Bibliotecari Valencià el marc de cooperació de les institucions que integren cada un d'ambdós sistemes i d'aquests entre si, amb la finalitat de planificar i coordinar-ne l'organització, les activitats i els serveis.

2. Integren els respectius sistemes els arxius i les biblioteques que pertanyen a entitats públiques de la Comunitat Valenciana, així com aquells altres de titularitat privada la integració dels quals s'acorde per resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, mitjançant el procediment que reglamentàriament s'establisca.

3. Els  arxius i biblioteques que formen part dels seus corresponents sistemes estaran subjectes a la inspecció, tutela i coordinació de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la qual adoptarà les mesures necessàries per a assegurar el compliment de les finalitats que els són pròpies.

4. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència establirà les condicions mínimes de seguretat i conservació dels edificis destinats a arxius i biblioteques dels sistemes respectius i arbitrarà les mesures necessàries, amb la inclusió de depòsits cautelars, quan hi haja deficiències d'instal·lació que posen en perill la seguretat i la conservació dels béns del patrimoni documental o del patrimoni bibliogràfic i audiovisual.

 

Article 82. Depòsit i eixida de fons

1. Els arxius i les biblioteques que pertanyen a entitats públiques de la Comunitat Valenciana podran admetre en depòsit béns de propietat privada o d'unes altres administracions públiques.

2. Els béns del patrimoni documental, bibliogràfic o audiovisual valencià custodiats en arxius i biblioteques de titularitat pública no podran eixir d'aquests sense autorització administrativa prèvia, sense perjudici del règim de préstecs públics que, si s'escau, puga establir-se. Quan es tracte de béns en depòsit caldrà atendre allò pactat en el moment de constituir-se.

 

Article 83. Accés públic

La Generalitat facilitarà l'accés dels ciutadans als arxius i biblioteques que pertanyen als seus respectius sistemes, sense perjudici de les restriccions que per raó de la seua titularitat, de la conservació dels béns que hi custodien o de la funció de la pròpia institució puguen establir-se i sense perjudici així mateix de la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.

 

Article 84. Règim dels documents de les administracions públiques

1. Reglamentàriament es determinaran el termini de vigència administrativa i totes altres normes relatives a la circulació, conservació i qualificació dels documents de les distintes administracions públiques de la Comunitat Valenciana, així com  a la destrucció dels no reservats a la seua conservació permanent.

2. En cap cas es podran destruir els documents en poder de les administracions públiques mentre subsistisca el seu valor probatori de drets i obligacions de les persones o dels ens públics.

 

Article 85. Junta Qualificadora de Documents Administratius

Es crea la Junta Qualificadora de Documents Administratius, a la qual li correspondrà l'estudi i el dictamen de les qüestions relatives a la qualificació, utilització, integració en els arxius, exclusió d'aquests i inutilitat administrativa dels documents. La seua composició, funcionament i competències específiques es determinaran reglamentàriament.

 

Article 86. Sobre el patrimoni informàtic i els béns immaterials de naturalesa tecnològica [51]

1. A efectes d'esta llei es consideren béns immaterials de naturalesa tecnològica aquelles realitzacions intel·lectuals que constitueixen aplicacions singulars de les tecnologies de la informació que, pels processos que desenrrotllen, els continguts que transmeten o el resultat que aconsegueixen, constitueixen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana.

2. La inclusió en l'Inventari d'estos béns, quan no siguen objecte de declaració com a béns d'interés cultural, es farà per resolució del conseller competent en matèria de cultura, després de la tramitació del procediment corresponent, iniciat d'ofici o a instància de qualsevol persona. La incoació, la denegació de la qual haurà de ser motivada, es notificarà a les entitats, públiques i privades, directament relacionades amb l'ús i desenrotllament de la realització tecnològica de què es tracte i, si és procedent, a l'autor i al propietari.

3. La resolució es dictarà en el termini d'un any des de la sol·licitud o la incoació d'ofici i donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 6ª de l'Inventari.

4. La resolució per la qual s'inclou un bé immaterial de naturalesa tecnològica en l'Inventari inclourà una descripció detallada dels elements tècnics definidors d'este, de manera que permeten la seua clara delimitació respecte d'altres elements i, si és procedent, el seu desenrotllament posterior.

5. En allò que no preveja este article, s'aplicarà a esta classe de béns el règim general previst en esta llei per als béns immaterials inventariats.

 

 

TÍTOL VI
De les mesures de foment del patrimoni cultural

 

Article 87. Interés públic

Es reconeix l'interés públic de totes les activitats de conservació i promoció del patrimoni cultural valencià i el seu caràcter de font de riquesa econòmica per a la col·lectivitat. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana hauran de cooperar en aquestes activitats, quan siguen desenvolupades per particulars, mitjançant la concessió de les ajudes materials i el reconeixement públic adequat, proporcionats a la utilitat social que reporten i a les càrregues que suposen per als propietaris.

 

Article 88. Educació

1. La Generalitat, reconeixent l'estima general cap al patrimoni cultural com a base imprescindible de tota política de protecció i foment d'aquest, el promourà mitjançant les adequades campanyes públiques de divulgació i formació.

2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència inclourà en els plans d'estudi dels distints nivells del sistema educatiu obligatori el coneixement del patrimoni cultural valencià.

3. La Generalitat promourà l'ensenyament especialitzat i la investigació en les matèries relatives a la conservació i l'enriquiment del patrimoni cultural i establirà els mitjans de col·laboració adequats a aquesta finalitat amb les universitats i els centres de formació i investigació especialitzats, públics i privats.

4. Establirà així mateix les mesures necessàries per a assegurar que els funcionaris de totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana reben la formació específica sobre protecció del patrimoni cultural adequada a la naturalesa de les seues funcions.

 

Article 89. Reconeixement oficial [52]

La Generalitat valenciana atorgarà anualment, mitjançant una ordre de la conselleria competent en l'àrea de cultura, el títol de protector o protectora del patrimoni a les persones, empreses, entitats privades i corporacions que es distingisquen en activitats de conservació, protecció i enriquiment del patrimoni cultural valencià. Les persones beneficiàries d'aquest reconeixement podran emprar aquest títol en totes les manifestacions pròpies de la seua activitat.

 

Article 90. Us dels immobles de titularitat pública

1. D'acord amb el principi establit en l'article 9.2 d'aquesta llei, l'administració de la Generalitat Valenciana, les administracions i entitats públiques de la Comunitat Valenciana procuraran destinar a una activitat pública que no desvirtue els seus valors artístics, històrics o culturals els edificis integrants del patrimoni cultural dels quals siguen titulars.

2. Tots els organismes de la Generalitat, i els ens de dret públic subjectes a la seua tutela, abans d'instal·lar noves dependències sol·licitaran un informe a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència sobre l'existència d'algun immoble adequat. Si n'hi ha i n'és possible racionalment l'ús, estaran obligats a utilitzar-lo amb preferència. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en col·laboració amb l'òrgan competent sobre el patrimoni de la Generalitat, elaborarà i mantindrà actualitzat un programa sobre les possibilitats d'utilització per organismes públics dels immobles del patrimoni cultural dels quals aquesta siga titular.

3. Les administracions públiques, quan siga convenient per a la millor conservació, restauració i promoció dels béns immobles inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià dels quals siguen titulars, podran cedir l'ús d'aquests béns, fins i tot d'aquells que han sigut declarats d'interés cultural, a les persones o entitats que ho sol·liciten i garantisquen adequadament el compliment de les finalitats esmentades. Quan es tracte d'immobles que hagen sigut donats per particulars es donarà preferència als seus antics propietaris o als seus successors. La cessió requerirà en tots els casos l'informe previ de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència que tindrà caràcter vinculant. En l'expedient, que serà sotmés a informació pública, haurà de constar també l'informe favorable d'almenys dues de les institucions consultives a què fa referència l'article 7 d'aquesta llei.

La cessió es realitzarà mitjançant la subscripció del corresponent conveni amb el cessionari, que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el qual constaran la duració i les altres condicions de la cessió. En cas d'incompliment, la cessió serà immediatament revocada.

S'exceptuen del que s'ha establit en aquest apartat els béns declarats d'interés cultural l'especial significació històrica, social o religiosa dels quals siga incompatible amb el seu ús privat.

 

Article 91. Ajuda directa a la conservació

1. La Generalitat promourà la conservació del patrimoni cultural valencià mitjançant la concessió d'ajudes al finançament dels treballs de conservació, manteniment, restauració, rehabilitació, investigació i documentació respecte de béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i de les actuacions arqueològiques i paleontològiques. A aquest efecte, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència convocarà anualment els corresponents concursos públics per a la concessió d'aquestes ajudes, amb subjecció als objectius i criteris que es fixen en el programa específic que per al finançament d'aquelles actuacions ha d'incloure's cada any en la llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana, segons el que s'estableix en l'article 93 i d'acord amb els crèdits que en aquest programa es consignen.

2. Quan es tracte d'intervencions en béns que siguen objecte d'aprofitament econòmic o als quals la intervenció aporte una plusvàlua significativa, l'ajuda podrà ser concedida, en tot o en part, amb el caràcter d'avançament reintegrable i s'anotarà, per al cas dels immobles, en el registre de la propietat.

3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà també, quan resulte imprescindible per a la restauració i conservació dels béns, realitzar a càrrec seu els treballs necessaris, i establirà amb els propietaris formes d'ús o explotació conjunta d'aquests béns que asseguren l'adequada rendibilitat social o econòmica de la inversió pública.

4. Sense perjudici del que s'estableix en l'article 94, la protecció del patrimoni immoble catalogat no inclòs en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià serà objecte preferent de la política específica de foment de la rehabilitació d'edificis, en el marc de les mesures de protecció pública a l'habitatge.

 

Article 92. Contribució pública al règim de visites

1. Els propietaris o titulars de drets reals d'ús i gaudi sobre béns immobles declarats d'interés cultural que complisquen l'obligació de facilitar la visita al públic establida en l'article 32, es beneficiaran de les ajudes econòmiques que, com a contribució pública al sosteniment d'aquesta càrrega, concedirà la Generalitat Valenciana, amb el requisits i les modalitats que reglamentàriament s'establisquen.

2. A aquest efecte, els interessats hauran de presentar anualment a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència una memòria valorada i justificada de l'ajuda que se sol·licita, en la qual s'expresse l'horari, la forma i els mitjans amb què ha de desenvolupar-se la visita pública de l'immoble i el cost previst d'aquesta i, si s'escau, es done compte del desenvolupament de l'activitat durant l'exercici anterior.

3. L'import de l'ajuda es graduarà d'acord amb el que reglamentàriament s'establisca, tenint en compte l'aprofitament econòmic de què fóra susceptible l'immoble.

4. El no-ús del bé en el supòsit establit en l'article 32.2 d'aquesta llei podrà donar lloc a la indemnització en els casos i segons els criteris que reglamentàriament es determinen.

 

Article 93. Inversions culturals

1. Els pressupostos de la Generalitat Valenciana inclouran anualment una quantitat equivalent, com a mínim, a l'1% del crèdit total consignat per a inversions reals en el capítol VI de l'estat de despeses dels pressupostos de l'exercici anterior, amb destinació al finançament de programes d'investigació, conservació, restauració i rehabilitació, acreixement i promoció del patrimoni cultural valencià, gestionats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

A aquest efecte, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència elaborarà cada any, per a l'exercici següent, el pla anual de conservació i enriquiment del patrimoni cultural valencià, comprensiu dels esmentats programes i caldrà que expresse de manera clara els seus objectius i els criteris per a aplicar-los i per a la concessió d'ajudes al seu càrrec.

2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència proposarà a l'administració de l'estat els béns o sectors del patrimoni cultural valencià en què considere prioritària la realització de treballs de conservació o enriquiment amb càrrec a l'1% dels fons d'aportació pública a les obres de l'estat previst en al Llei del Patrimoni Històric Espanyol.

 

Article 94. Crèdit oficial

El finançament de les obres i actuacions esmentades en l'apartat primer de l'article 91, així com l'adquisició de béns per a l'execució immediata d'aquestes o per a destinar-les a un ús públic, tindran accés preferent al crèdit oficial o reforçat amb subsidis de fons públics. Si es tracta de béns immobles l'accés serà en condicions iguals, almenys, a les més avantatjoses previstes per a l'adquisició d'habitatges de nova construcció en la normativa sobre actuacions protegibles en matèria d'habitatge. El mateix s'aplicarà a aquells altres béns que, sense ser objecte d'inscripció independent en l'Inventari, estiguen compresos en conjunts o llocs històrics, zones arqueològiques o paleontològiques o parcs naturals i als entorns de protecció d'immobles declarats d'interés cultural que es troben subjectes a un pla especial o a les normes de protecció establides en la pròpia declaració, segons el que s'estableix en l'article 34.4.

 

Article 95. Beneficis fiscals

1. Els titulars de béns integrants del patrimoni cultural valencià gaudiran dels beneficis fiscals que, en l'àmbit de les seues respectives competències, establisquen l'estat, la Generalitat i les entitats locals.

2. La Generalitat Valenciana, en compensació a les càrregues i limitacions que s'imposen als titulars o posseïdors dels béns integrants del patrimoni cultural valencià, i com a incentiu a la participació social en les tasques de conservació i enriquiment d'aquest, establirà, en la mesura de la seua capacitat normativa en matèria tributària, les exempcions i bonificacions fiscals que garantisquen millor el compliment de les finalitats d'aquesta llei.

3. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i les diputacions provincials, en els concursos d'ajudes a les entitats locals per a obres de conservació i rehabilitació del patrimoni cultural, establirà la preferència d'aquelles que disposen d'un catàleg de béns i espais protegits d'àmbit municipal, aprovat almenys provisionalment, així com d'aquelles que acrediten l'establiment en les seues ordenances fiscals de les exempcions en el pagament dels tributs locals establides en l'article 69.3 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol i de la resta d'exempcions i bonificacions fiscals que s'establisquen legalment.

 

Article 96. Pagament amb béns culturals

1. Les persones, físiques o jurídiques, propietàries de béns inscrits en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, o respecte d'aquells que s'haja iniciat un expedient per a la inscripció, que siguen deutores de la Hisenda de la Generalitat per qualsevol títol, inclosa la imposició de les sancions establides en aquesta llei, podran fer pagament, total o parcial, dels seus deutes mitjançant la dació d'aquests béns. Si es tracta de tributs cedits per l'estat, caldrà atendre allò que estableix la normativa estatal.

2. La dació en pagament es farà amb l'oferta prèvia de l'interessat a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, formulada per escrit, indicant el codi d'identificació del bé en l'Inventari i el valor pel qual s'ofereix. En el cas que es tracte de deutes tributaris, l'oferta determinarà la suspensió del procediment recaptador, però el deute no deixarà de produir els interessos que legalment corresponguen quan l'oferta es faça una vegada vençut el període de pagament voluntari.

3. La Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, amb l'informe previ de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que tindrà caràcter vinculant i s'emetrà després d'haver oït la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià, resoldrà en el termini de dos mesos sobre l'acceptació de la dació en pagament oferida.

4. Acceptada l'entrega del bé en pagament del deute, caldrà ajustar-se, quant a la seua destinació, tractant-se d'immobles, a allò que estableix l'article 90 d'aquesta llei.

5. La denegació de la cessió o el transcurs del termini establit per a resoldre, que tindrà efectes desestimatoris, determinarà la represa del procediment recaptador.

 

 

TÍTOL VII
De les infraccions administratives i la sanció

 

Article 97. Infraccions [53]

1. Són infraccions administratives en matèria de patrimoni cultural i seran sancionades d'acord amb el que estableix aquest títol les accions o omissions contràries al que disposa aquesta llei, i que no siguen constitutives de delicte.

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

2. Seran infraccions lleus:

a) L'incompliment del deure de facilitar a les administracions públiques l'examen i inspecció dels béns i les informacions pertinents, establit en els articles 16.3 i 18.3.

b) La inobservança del deure de comunicar a la conselleria competent en matèria de cultura l'existència dels béns a què es refereix l'article 16.4.

c) El canvi d'ús dels béns inclosos en l'Inventari sense la comunicació o autorització prèvies exigides en els articles 18.2, 36.2 i 41.1 i el manteniment d'un ús incompatible amb la condició de bé inventariat o declarat. Si el bé ha patit dany per causa de la seua utilització, caldrà ajustar-se al que disposa la lletra a de l'apartat tercer d'aquest article.

d) La negativa a permetre l'accés dels investigadors als béns inventariats, d'acord amb el que disposa l'article 18.4, excepte quan es tracte de béns declarats d'interés cultural, i en aquest cas caldrà ajustar-se al que disposa l'apartat tercer, lletra b, d'aquest article.

e) L'obstrucció de la tasca inspectora de l'Administració.

f) L'incompliment de les ordres de suspensió o paralització dictades per l'administració competent, sempre que com a conseqüència del seu incompliment no es produïsquen danys per al patrimoni.

g) L'incompliment del deure de comunicar les transmissions, negocis jurídics, trasllats i actes materials sobre béns de l'Inventari, establit en els articles 18.5 i 43.

h) La falta de notificació a l'administració competent de la transmissió a títol onerós de béns inventariats segons ordena l'article 22.1.

i) L'incompliment de les obligacions de facilitar la visita pública dels béns immobles d'interés cultural i de cedir a exposicions els mobles, establides en l'article 32.

j) La no-presentació a l'administració competent, dins del termini establit, de les memòries de les intervencions efectuades en béns, immobles, mobles i de les actuacions arqueològiques o paleontològiques, segons el que disposen els articles 35.3, 41.5, 50.6 i 60.4.

k) La no-comunicació a la conselleria competent en matèria de cultura per part dels ajuntaments, en el termini establit en l'article 50.4, de les llicències d'obra i les ordres d'execució sobre béns de rellevància local.

l) La realització de tractaments sobre béns mobles de rellevància patrimonial sense autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, infringint el que disposen els articles 41.1 i 53, llevat que pel seu resultat constituïsquen infracció més greu.

m) La realització, reproducció i difusió no autoritzades de fons de museus i col·leccions museogràfiques permanents de titularitat de la Comunitat Valenciana.

n) La realització de qualsevol obra o actuació en immobles integrants de conjunts històrics o entorns de protecció de béns d'interés cultural, que no compten amb inscripció independent en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb incompliment dels tràmits i condicions establides en la present llei.

ñ) L'ús de detectors de metalls o altres instruments d'anàloga naturalesa sense autorització, en àmbits no expressament permesos, o amb incompliment dels requisits o condicions establits en la corresponent autorització administrativa.

o) Causar danys per un valor de fins a 30.000 euros a béns inclosos en l'Inventari.

p) La infracció de les altres obligacions imposades per aquesta llei, sempre que no estiga qualificada en aquest mateix article com a greu o molt greu.

3. Seran infraccions greus:

a) L'incompliment del deure de conservar i mantindre la integritat del valor cultural dels béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, establit en l'article 18.1.

b) La negativa a permetre l'accés dels investigadors als béns declarats d'interés cultural.

c) La no-comunicació a la conselleria competent en matèria de cultura de les subhastes a què es refereix l'article 22.4.

d) La realització de qualsevol tipus d'intervenció sobre un bé immoble inclòs en l'Inventari General amb incompliment dels tràmits previstos en la present llei, llevat que, pels seus efectes sobre el bé inventariat, haja de constituir infracció molt greu segons el que disposa l'apartat quart.

e) L'atorgament de llicències municipals, o altres actes administratius d'eficàcia habilitant, i l'adopció de mesures cautelars pels ajuntaments amb infracció del que disposen els articles 33.1, 36, 39.2b, 40.2, 50.7 i 62.3.

f) La realització d'actuacions arqueològiques o paleontològiques, així com l'atorgament de llicència municipal o un altre acte administratiu d'eficàcia habilitant quan siga preceptiva, sense l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura preceptuada en l'article 60, llevat que en resulte dany greu per a les restes arqueològiques o paleontològiques, i en aquest cas caldrà ajustar-se al que disposa l'apartat quart, lletra d d'aquest article.

g) La realització d'obres de remoció de terra, de demolició o qualssevol altres actuacions o intervencions realitzades amb infracció del que disposa l'article 60.6, llevat que en resulte dany greu per a les restes arqueològiques o paleontològiques, i en aquest cas caldrà ajustar-se al que disposa l'apartat quart, lletra d d'aquest article.

h) L'incompliment de les obligacions de comunicar el descobriment de restes arqueològiques o paleontològiques i d'entregar els objectes trobats, fins i tot casualment, establides en els articles 60 bis, 63.1, 64.2 i 65.3, així com la realització dels actes que, si hi ha delicte, donarien lloc a l'aplicació d'algun dels articles compresos en el capítol XIV del títol XIII del Codi Penal.

i) La no-suspensió immediata de les obres amb motiu del descobriment de restes arqueològiques o paleontològiques i l'incompliment de les ordres de suspensió dictades per l'administració competent, en els supòsits previstos en els articles 62 i 63.

j) La comercialització de béns de naturalesa arqueològica o paleontològica sense que la seua procedència estiga degudament documentada.

k) La inobservança del deure de portar el llibre registre de transaccions de béns mobles establit en l'article 12, i l'omissió o inexactitud de les dades que hi hagen de constar.

l) La separació de béns mobles vinculats a un immoble declarat d'interés cultural, infringint el que disposa l'article 38.1.b.

m) La disgregació de les col·leccions de béns mobles incloses en l'Inventari, excepte les declarades d'interés cultural, i l'eixida temporal de fons dels museus o col·leccions museogràfiques integrats en el sistema valencià de museus, sense l'autorització exigida en virtut dels articles 53 i 73.2.

n) Causar danys per un valor entre 30.001 i 60.000 euros a béns inclosos en l'Inventari.

ñ) Es considera falta greu si en període de 12 mesos es cometen dues o més faltes lleus.

4. Seran infraccions molt greus:

a) El derrocament, total o parcial, dels immobles inclosos en l'Inventari, així com l'atorgament de llicències de demolició, contravenint la prohibició expressa de l'article 20.

b) El desplaçament de béns immobles declarats d'interés cultural i l'atorgament pels ajuntaments de llicència per a això, en contra del que disposa l'article 38.1.c.

c) La realització de qualsevol tipus d'intervenció sobre un bé immoble inclòs en l'Inventari General amb incompliment dels tràmits previstos en la present llei, quan es cause greu dany a aquell.

d) La realització de les actuacions mencionades en les lletres f i g de l'apartat tercer d'aquest article, quan resulten danyades greument les restes arqueològiques o paleontològiques.

e) La destrucció, total o parcial, de béns mobles inclosos en l'Inventari.

f) La disgregació de col·leccions de béns mobles declarades d'interés cultural i de fons de museus i col·leccions museogràfiques pertanyents al sistema valencià de museus sense l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, exigida segons els articles 44 i 73.5.

g) Causar danys per un valor superior a 60.000 euros a béns inclosos en l'Inventari.

5. Als efectes del que disposa aquest article, s'equiparen als béns inclosos en l'Inventari aquells respecte dels quals s'haja iniciat el corresponent procediment per a ser inscrits en aquest.

 

Article 98. Persones responsables

1. Seran responsables de les infraccions administratives derivades d'aquesta llei els que realitzen les accions o omissions que les constitueixen.

2. En el cas d'actuacions arqueològiques o paleontològiques no autoritzades, en seran responsables tots aquells que, directament o indirectament, hi hagen intervingut i que conforme al Codi Penal tindrien la consideració d'autors o còmplices.

3. Quan la infracció consistisca en l'execució d'obres sense llicència, o no s'ajuste als termes d'aquesta, o en l'atorgament de llicències municipals de contingut manifestament contrari al que es disposa en aquesta llei, caldrà ajustar-se per a la determinació de les persones responsables al que disposa la legislació urbanística respecte de les infraccions a aquesta.

 

Article 99. Sancions [54]

1. Els responsables d'infraccions d'esta llei que hagueren ocasionat danys al patrimoni cultural valorables econòmicament seran sancionats amb multa del tant al quàdruple del valor del dany causat, llevat que en aplicar el que disposa l'apartat segon d'este article resultara una multa de quantia superior.

2. En els altres casos s'imposaran les sancions següents:

a) Per a les infraccions lleus, multa de fins a 60.000 euros.

b) Per a les infraccions greus, multa de 60.001 euros a 150.000 euros.

c) Per a les infraccions molt greus, multa de 150.001 euros a 1.300.000 euros.

3. Per a la graduació de les sancions dins d'un mateix grup es tindrà en compte la gravetat dels fets, l'ús de mitjans tècnics en les actuacions arqueològiques o paleontològiques no autoritzades, el perjuí causat, la reincidència i el grau de malícia, el cabal i la resta de circumstàncies de l'infractor.

4. La quantia de la sanció no podrà ser en cap cas inferior al benefici obtingut per l'infractor com a resultat de la seua acció, podent-se augmentar la quantia de la multa corresponent fins al límit del benefici, quan fóra valorable econòmicament.

5. Les multes que s'imposen a diversos subjectes com a conseqüència de la mateixa infracció seran independents entre si.

6. L'òrgan sancionador podrà acordar, com a sanció accessòria, la confiscació dels materials i utensilis emprats en la infracció.

 

Article 100. Multes coercitives

Independentment de les sancions que pertoquen conforme al que disposa l'article anterior, l'òrgan competent podrà, amb el requeriment previ, imposar als qui estiguen subjectes al compliment de les obligacions establides en aquesta llei multes coercitives fins a 100.000 pessetes, reiterades per períodes d'un mes, fins a obtenir el compliment d'allò ordenat.

 

Article 101. Reparació de danys

Els responsables de les infraccions d'aquesta llei que hagen ocasionat danys al patrimoni cultural estaran obligats a reparar els danys causats i, en la mesura que siga possible, a restituir les coses a l'estat degut. En el cas d'incompliment d'aquesta obligació, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència durà a terme les actuacions de reparació i restitució que calguen, a costa de l'infractor.

 

Article 102. Òrgans competents [55]

Són competents per a la imposició de les sancions previstes en este títol:

a) El Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria competent en matèria de cultura, per a les multes de més de 150.000 euros.

b) El conseller competent en matèria de cultura, per a les multes fins a 150.000 euros.

 

Article 103. Procediment sancionador

La imposició de les sancions establides en aquest títol es farà amb la tramitació prèvia de l'expedient corresponent per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, d'acord amb els principis establits en la legislació del procediment administratiu comú. El termini per a resoldre serà d'un any des de la incoació.

 

Article 104. Prescripció

1. Les infraccions administratives derivades d'aquesta llei prescriuran als cinc anys d'haver-se comés, a excepció de les molt greus, que prescriuran als 10 anys.

2. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuran als cinc anys, comptadors des de la fermesa de la resolució sancionadora, les imposades per a infraccions greus als tres anys, i a l'any les que s'imposen per a les lleus.

 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera. Béns d'Interés Cultural declarats abans de l'entrada en vigor de la present llei.  [56]

1. Es consideraran béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià tots els béns existents al territori de la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor d'esta llei hagen sigut declarats béns d'interés cultural a l'empara de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, tant mitjançant un expedient individualitzat, com en virtut del que estableix l'article 40.2 d'esta llei i les seues disposicions addicionals primera i segona. Tots aquests béns s'inscriuran en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i quedaran subjectes al règim establit en la present llei per a esta classe de béns.

2. La conselleria competent en matèria de cultura elaborarà, per a l'aprovació pel Govern Valencià, la relació de les coves i abrics que continguen manifestacions d'art rupestre, els castells i els escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i la resta de peces i monuments d'índole anàloga de més de 100 anys d'antiguitat, declarats tots ells béns d'interés cultural integrants del patrimoni cultural valencià per efecte del que disposa l'apartat anterior.

3. En qualsevol cas, es consideraran béns d'interés cultural valencià tots els documents depositats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó que tinguen relació directa o indirecta amb el procés històric de l'antic Regne de València, avui Comunitat Valenciana, així com pel seu significat especial el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, que és temple espiritual, polític, històric i cultural de l'antic Regne de València, avui Comunitat Valenciana. És igualment símbol de la grandesa i sobirania del poble valencià reconegut com a nacionalitat històrica.

Conseqüentment amb esta declaració:

El Consell, en els pressupostos de La Generalitat de cada any, inclourà els crèdits necessaris per a la restauració, conservació i manteniment del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Una llei de La Generalitat regularà la destinació i utilització del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a punt de trobada i unió sentimental de tots els valencians i com a centre d'investigació i estudi per a la recuperació de la història de la Comunitat Valenciana.

 

Segona. Altres béns inventariats abans de l'entrada en vigor de la present llei. [57]

Els béns mobles i els fons de museus i col·leccions museogràfiques, arxius i biblioteques existents a la Comunitat Valenciana que a l'entrada en vigor d'esta llei estiguen inscrits en l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric Espanyol passaran a formar part de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, i s'inscriuran en la secció que corresponga segons el que estableix esta llei, sense necessitat de la tramitació de l'expedient previ a què fa referència l'article 52.

 

Tercera. Fundacions culturals [58]

La Generalitat vetlarà per la conservació, recuperació i difusió dels elements essencials de la identitat dels valencians com a poble. A tal fi, en l'exercici de les seues competències i potestats, dins del marc previst per la legislació reguladora de les fundacions, exercirà el dret de fundació per mitjà de la creació d'entitats que, presidides pel President de La Generalitat, com a més alt representant de la Comunitat Valenciana, tindran per objecte la recuperació del patrimoni moble i immoble històric de la Comunitat Valenciana, la recuperació, conservació i difusió del patrimoni immaterial de la Comunitat Valenciana, i la celebració d'esdeveniments que rememoren els fets històrics més rellevants de la nostra història com a poble.

Amb este fi, el Consell instarà la reforma dels estatuts de la Fundació de la Comunitat Valenciana Jaume II el Just i de la Fundació de la Comunitat Valenciana "Llum de les Imatges", i procedirà a la creació d'una nova entitat anomenada "Fundació Renaixença de la Comunitat Valenciana" a fi de complir el que preveu el paràgraf anterior.

 

Quarta. Actualització i adaptació de les seccions primera i segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià [59]

A fi d'actualitzar i adaptar a les determinacions d'esta llei el reconeixement i classificació dels béns immobles que hagen comptat amb expedient per a la seua declaració cultural amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 4/1998, de La Generalitat, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, la conselleria competent en matèria de Cultura, amb un informe previ de dos de les institucions consultives de les així reconegudes en l'article 7, elevarà al Consell, per a la seua aprovació per decret, la relació de béns a inscriure en la secció primera o secció segona de l'Inventari de General del Patrimoni Cultural Valencià, d'acord amb el seu valor cultural i amb la categoria que corresponga.

Podran declarar-se també pel mateix procediment aquells béns pertanyents a l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, que havent sigut objecte de reconeixement cultural entre 1936 i 1939, no hagen vist convalidada o reestablida la seua declaració amb posterioritat.

Els béns immobles així inscrits gaudiran amb caràcter general del reconeixement i es beneficiaran de les mesures de protecció i de foment que per a les seues corresponents figures estableix esta llei, sense perjuí de la complementació gradual de les seues declaracions conforme el que estableix l'apartat segon de la disposició transitòria primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de La Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.

 

Disposició addicional cinquena. Reconeixement legal de béns immobles de rellevància local, en atenció a la seua naturalesa patrimonial. [60]

Tenen la consideració de béns immobles de rellevància local, i amb aquesta denominació hauran de ser inclosos en els respectius catàlegs de béns i espais protegits, les categories d'elements arquitectònics següents:

1. Els nuclis històrics tradicionals. Aquests espais urbans, que es delimitaran en l'ordenació urbanística de cada municipi, es caracteritzen per compondre agrupacions diferenciades d'edificacions que conserven una trama urbana, una tipologia diferenciada o una silueta històrica característica.

Els municipis en el terme dels quals no hi haja cap nucli urbà que responga a aquestes característiques hauran de sol·licitar-ne l'exclusió fundada, conforme al punt 4 d'aquesta disposició addicional.

2. Els pous o caves de neu o neveres, les xemeneies de tipus industrial construïdes de rajola anteriors a 1940, els forns de calç, els antics molins de vent i els antics molins d'aigua, els rellotges de sol anteriors al segle xx, les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes, les llotges i sales comunals anteriors al segle xix, els panells ceràmics exteriors anteriors a 1940, l'arquitectura religiosa inclosos els calvaris tradicionals que estiguen concebuts autònomament com a tals, així com els elements decoratius i béns mobles relacionats directament amb el bé patrimonial que cal protegir.

3. El patrimoni històric i arqueològic civil i militar de la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, a més dels espais singulars rellevants i històrics de la capitalitat valenciana, com tots aquells edificis que s'utilitzaren de seu del govern de la República, a més dels espais rellevants que van utilitzar personatges importants de la nostra història durant el període de guerra de 1936 a 1939. Tots aquests immobles han d'estar construïts amb anterioritat a l'any 1940.

En relació amb aquest patrimoni històric i arqueològic de la Guerra Civil, sense perjudici del seu reconeixement legal de bé de rellevància local a l'entrada en vigor d'aquesta llei, la conselleria competent en matèria de cultura, amb la col·laboració de la Junta de Valoració de Béns, haurà d'executar un inventari específic d'aquests béns en el qual es diferenciarà explícitament entre béns protegits i béns que sols cal documentar, conforme a la relativa importància patrimonial. Així com els llocs de la memòria, que passaran a ser documentats per la seua importància històrica.

4. No obstant això, mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de cultura, es podrà exceptuar aquest reconeixement per a elements que, analitzats singularment, no acrediten reunir valors culturals suficients per a ser inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.

 

Disposició addicional setena [sic]. Consell Assessor de Patrimoni Històric Immobiliari. [61]

El Consell Assessor de Patrimoni Històric Immobiliari té com a funcions l'informe de les declaracions com a bé d'interès cultural dels conjunts històrics i de les seues modificacions, l'informe dels plans especials de protecció dels conjunts històrics i de les seues modificacions, i la resta de les que puguen establir-se reglamentàriament amb relació a béns immobles d'interès cultural.

La composició i el funcionament s'establiran reglamentàriament.

 

Quarta [sic]. [62] Per a realitzar les gestions encomanades en règim de descentralització funcional, es podrà crear una entitat de dret públic del Museu de Belles Arts de València, que disposarà de personalitat jurídica pròpia, autonomia funcional i de gestió, plena capacitat d'obrar per al compliment de les seues finalitats i estarà facultada per a realitzar activitats administratives, prestacionals i de foment, gestionar serveis o produir béns d'interès públic susceptibles o no de contraprestació i que quedarà adscrita a la conselleria competent en matèria de cultura.

 

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera

1. Els expedients sobre declaració de béns d'interés cultural incoats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei quedaran sotmesos, quant als seus tràmits i efectes, a allò que s'hi disposa. Mitjançant una resolució de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència s'establiran els requisits de convalidació dels informes i la resta de tràmits produïts fins aleshores en aquests expedients.

2. La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència podrà complementar les declaracions de béns d'interés cultural produïdes abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i relatives a béns integrants del patrimoni cultural valencià, a fi d'adaptar-ne el contingut als requisits que s'estableixen en aquesta.

 

Segona

Els municipis en què a l'entrada en vigor d'aquesta llei hi haja algun immoble declarat bé d'interés cultural hauran d'elaborar, en el termini d'un any, el pla especial de protecció a què es refereix l'article 34.2, aprovar-lo provisionalment i trametre'l a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva. Si ja hi ha aprovat un pla especial o altre instrument de planejament amb el mateix objecte, podran, en el mateix termini, sotmetre'l a convalidació mitjançant un informe de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència previst en el mateix article o adaptar-lo a les determinacions establides en aquesta llei.

 

Tercera

Tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, hauran d'aprovar provisionalment un catàleg de béns i espais protegits, d'àmbit municipal, o modificar el que tingueren aprovat per a adaptar-lo a les disposicions d'aquesta llei, i trametre'l a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva. En el cas que al municipi no hi haja cap bé mereixedor d'aquesta protecció, l'Ajuntament haurà de comunicar aquesta circumstància a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

 

Quarta

En el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els responsables de la instal·lació hauran de retirar, a costa seua, les conduccions i elements impropis a què es refereix l'article 38.e.

 

Cinquena

Fins que el Govern Valencià no dicte les normes de desplegament reglamentari d'aquesta llei, seran aplicables, en tot allò que s'ajusten a les disposicions d'aquesta, els reials decrets 111/1986, de 10 de gener de desplegament parcial de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i 64/1994, de 21 de gener, pel qual es va modificar parcialment l'anterior.

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

 

Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que disposa aquesta llei.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera

1. S'autoritza el Govern Valencià a dictar totes les disposicions reglamentàries que calguen per al desplegament i aplicació d'aquesta llei.

2. Queda, així mateix, autoritzat el Govern Valencià per a actualitzar per via reglamentària la quantia de les sancions establides en l'article 99, així com la de les multes coercitives establides en l'article 100. El percentatge dels increments no serà superior al dels índexs oficials d'increment del cost de vida.

 

Segona

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque observen i facen complir aquesta llei.

 

València, 11 de juny de 1998

 

El president de la Generalitat,

EDUARDO ZAPLANA HERNANDEZ-SORO