Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

 

Versió vigent: 09.02.2021 –

 

Decret 199/2011, de 23 de desembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi.

 

(DOGV núm. 6678 de 26.12.2011) Ref. 012887/2011

 

 

PREÀMBUL

 

L'article 49.1.5.a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic. Així mateix, l'article 26.2 de Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural s'ha de fer mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.

Així mateix, la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'article 45 disposa que han de ser declarats béns d'interés cultural les activitats, coneixements, els usos i les tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i el gènere de vida tradicionals del poble valencià. Igualment, poden ser declarats béns d'interés cultural els béns immaterials que són expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.

Mitjançant la Resolució de 29 de desembre de 2010, de la Conselleria de Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial a favor de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi.

En la tramitació de l'expedient s'ha concedit tràmit d'audiència a l'Ajuntament d'Alcoi, que va presentar al·legacions el 2 de febrer de 2011, les quals van ser estimades en la seua totalitat.

En compliment del que disposa l'article 27 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, en l'expedient consten els informes favorables de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, la Universidad Católica de Valencia-San Vicente Mártir i el Consell Valencià de Cultura.

Per tot açò, complits els tràmits previstos en l'article 43 de la Llei del Consell i als articles 26 i següents de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, a proposta de la consellera de Turisme, Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 23 de desembre de 2011,

 

 

DECRETE

 

Article 1. Objecte

Es declara Bé d'Interés Cultural Immaterial la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi.

 

Article 2. Descripció del bé i valors

La descripció del bé i els seus valors es fan constar en l'annex del present decret.

 

Article 3. Mesures de protecció

La gestió de la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi és competència de l'Ajuntament d'Alcoi. Si es produïra qualsevol canvi en la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi que modificara el que es disposa en l'annex i excedira el normal desplegament dels actes de la festivitat anual, els interessats ho haurien de proposar a la Direcció General de Patrimoni Cultural, perquè, si és el cas, emeta l'autorització administrativa corresponent i la consegüent modificació del present decret, justificant-ho en la millora tutelar dels valors protegits.

Les administracions públiques han de vetlar pel manteniment i la dignitat de la festa, i han de fomentar la difusió d'este bé, garantir-ne l'estudi i la documentació amb criteris científics, i incorporar-ne els testimonis disponibles en suports materials que en garantisquen la pervivència.

 

 

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

 

Única. Publicació i inscripció

El present decret es publicarà en el Butlletí Oficial de l'Estat i la declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, i es comunicarà, així mateix, al Registre General de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura.

 

 

DISPOSICIÓ FINAL

 

Única. Entrada en vigor

El present decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

 

València, 23 de desembre de 2011

 

El president de la Generalitat,

ALBERTO FABRA PART.

 

La consellera de Turisme, Cultura i Esport,

LOLA JOHNSON SASTRE

 

 

ANNEX

 

 

1. Introducció, exposició de motius.

La festivitat de l'Epifania a Alcoi té una personalitat pròpia amb la Cavalcada de Reis Mags, que es documenta per primera vegada l'any 1866, si bé és a partir de 1885 quan la Cavalcada adquireix les característiques que la defineixen i que l'han convertida en la Cavalcada de Reis Mags més antiga d'Espanya. I és que la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi és la proclamació de la il·lusió dels xiquets feta realitat, una celebració que, si bé està estesa per tot Espanya i a la Comunitat Valenciana, té en la ciutat d'Alcoi un distintiu que la fa singular, especial i única. No sols es tracta de l'antiguitat, cent vint-i-cinc anys, sinó de la pròpia configuració i contingut.

Lluny de ser una desfilada festiva en ús, esta cavalcada es manté fidel al seu significat i escenifica amb la major versemblança l'arribada dels Mags d'Orient i la seua adoració a l'Infant Jesús. És en realitat una ambiciosa posada en escena de l'Epifania, que culmina la nit de cada 5 de gener, però que s'emmarca en una trilogia que arranca amb la representació de l'adoració dels pastors (Les pastoretes), prossegueix amb l'anunci de l'arribada de Ses Majestats (El bando), pronunciat per un ambaixador reial que arriba a la ciutat la vespra de la celebració, acompanyat pels patges i les burretes que transporten bústies, a manera d'alforges, on menuts i majors depositen les seues cartes, les seues il·lusions, per a fer-les arribar amb rapidesa als Reis Mags, ja que és el correu més directe que hi ha.

La convocatòria i la responsabilitat de l'organització d'esta festivitat recauen sobre l'Ajuntament d'Alcoi, que prepara el programa d'actes i s'encarrega de desplegar-lo, en estreta col·laboració amb l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi. A més, hi participen moltes associacions locals, que aporten els mitjans humans necessaris i que superen les mil persones.

L'inici de la festa dels Reis Mags com a cavalcada, repartiment de presents a xiquets i malalts, es data a Alcoi el 1866, tal com ho reflectix el Diario de Alcoy. No obstant això, les circumstàncies de l'època impedeixen que esta novetat arrele en el calendari nadalenc local i se'n posposa la continuïtat fins a 1885, quan es recupera la celebració de la Cavalcada de Reis Mags gràcies a una societat recreativa local, el Panerot. Des d'eixe any una estrela obri la comitiva mostrant als Mags el camí que han de seguir, com en els relats evangèlics. I, a més, des d'estes dates s'instal·la un betlem, lloc on arriben els monarques per a adorar l'Infant Jesús. En 1887 s'introdueix la novetat del telegrama, que, fet públic el dia anterior a la Cavalcada, anuncia als xiquets la imminent arribada de Ses Majestats. També arrela en estos anys inicials la figura dels patges, jóvens servidors dels Reis Mags que, mascarats, pugen als balcons de les cases per mitjà d'escales de fusta per a entregar els regals als xiquets.

Dos anys després, en 1889, s'introdueix una altra de les característiques singulars de la festa de Reis a Alcoi, que és, sens dubte, la celebració de l'acte de Les pastoretes. En essència, esta desfilada vol recordar el moment en què, anunciada la bona nova per l'àngel als pastors, estos deixen els ramats i acudeixen davant de l'estable per a adorar l'Infant. A Alcoi, xiquets i xiquetes, vestits de pastorets, porten presents a l'Infant Jesús, acompanyats per un ramat de cabres i ovelles, amb carros adornats amb motius vegetals. L'adoració dels pastors a la Sagrada Família, amb les danses i les cançonetes, proporcionen ambient a este acte que constitueix un immillorable preludi de la festivitat dels Reis.

La Societat el Panerot no ignorava les difícils condicions de les classes populars, així com el gran nombre d'òrfens o persones grans que vivien asilats en diferents establiments assistencials de la ciutat. Perquè estes persones no quedaren sense obsequi de Reis, la Societat feia subscripcions entre els socis i la resta de veïns per a obtindre fons. En 1894, l'Ajuntament d'Alcoi va començar a col·laborar-hi per mitjà de la distribució de regals i bons d'aliments de primera necessitat entre la població més necessitada. Encara que en 1914 esta entitat deixà d'organitzar la Cavalcada, hi continuaren d'altres societats, agrupacions o filades amb el propòsit que la Cavalcada no perdera brillantor i popularitat.

El 1924, un nou element s'incorporà a la celebració de la festa dels Reis Mags: el Bando. El dia 4 de gener, a poqueta nit, un enviat de Ses Majestats, sobre un corser, va proclamant pels principals carrers d'Alcoi el bando que anuncia la prompta arribada dels Reis d'Orient. Darrere d'este enviat o ambaixador reial van unes burretes conduïdes per sengles patges, les quals porten al llom les bústies que han d'arreplegar la correspondència per mitjà de la qual els xiquets demanen als Reis Mags els joguets i els regals per a la família. El text del primer bando i, per això, el més popular, és obra del sacerdot i poeta alcoià Enrique Abad Vilaplana.

Després de la guerra civil, la Cavalcada passà a ser organitzada pel Frente de Juventudes, amb el qual col·laboraren nombrosos comerços i entitats de la ciutat. El 1967 s'afig a l'organització el mateix Ajuntament a través de la Comissió Municipal de Festes, amb la qual cosa les desfilades guanyen en excel·lència i participació, ja que comptem també amb la col·laboració de la Creu Roja Local i els membres de les tres bandes musicals de la localitat. Este impuls municipal va donar pas el 1970 a una nova entitat nascuda específicament per a potenciar la Cavalcada alcoiana, l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags, amb el lema «Cap xiquet sense un joguet».

Aquell any de 1970 es va realitzar un itinerari fins llavors inèdit i una nova concepció de la desfilada, sota la direcció artística del pintor Luis Solbes Payá. Dos anys després s'hi introdueixen per primera vegada camells i dromedaris sobre els quals cavalquen els Reis d'Orient, i varia l'orde de la desfilada: el rei Baltasar, conegut popularment a Alcoi com «el Rei Negre», desfila enmig dels altres dos monarques, i no al final com és habitual en la resta de les cavalcades del país. Ambdós novetats, cavalcadures i canvi d'ubicació del Mag, arrelen en la desfilada i es converteixen en elements tradicionals de la Cavalcada alcoiana. Durant un període de 14 anys, l'Associació d'Amics i Dames dels Reis Mags hi aportarà noves iniciatives, canvis d'itinerari, millores en el vestuari, etcètera, fins que el 1984 l'organització de la Cavalcada retorna a l'Ajuntament d'Alcoi, que actualment rep la col·laboració de l'Associació de Sant Jordi i d'altres entitats locals -entre les quals se sorteja la persona que encarnarà cada rei-, a més de les bandes de música i dels grups de danses, els quals aporten els mitjans humans i el seu bon fer perquè la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi tinga anualment la solemnitat que la caracteritza.

Les arts plàstiques estan presents també en esta Cavalcada: l'Ajuntament d'Alcoi convoca un concurs per a premiar el millor cartell anunciador amb què pregonar, a la façana de la casa consistorial, l'arribada dels Reis Mags.

Per tant, la posada en escena de la festivitat dels Reis Mags constitueix hui en dia una de les més preades senyes d'identitat de la ciutat. Una festa que convoca cada any a Alcoi la major part de la població i centenars de visitants que volen viure en directe el missatge i l'emoció d'esta centenària Cavalcada.

Per tot el que s'ha exposat anteriorment, la Cavalcada de Reis Mags d'Alcoi és mereixedora, com a manifestació cultural singular, de la major protecció que la Llei de Patrimoni Cultural Valencià atorga als elements de l'anomenat patrimoni immaterial o intangible.

 

2. Dades sobre el bé objecte de la declaració.

2.1. Denominació: la Cavalcada de Reis Mags.

2.2. Localitat: Alcoi.

2.3. Descripció del bé: [1]

La celebració d'esta festivitat s'estructura en tres actes principals:

 

Les Pastoretes

La celebració d'aquesta cavalcada infantil es remunta a l'any 1889. Inicialment va ser una desfilada infantil que, en la vesprada del dia 5, eixia de la ciutat per a rebre els Reis. Actualment, se celebra el matí del diumenge o del dia festiu anterior al 5 de gener i transcorre pel carrer de Sant Nicolau i finalitzar a la plaça d'Espanya, al costat del Naixement d'un Betlem vivent. Els protagonistes són un grup de xiquets i xiquetes abillats amb vestits de pastors, que desfilen amb els seus ramats per a acudir a l'estable i obsequiar l'Infant Jesús. L'acte rememora l'anunci -de l'àngel als pastors- de la bona nova del naixement de Jesús. Com a preàmbul d'aquesta desfilada, a les 10.00 hores, a la plaça d'Espanya els membres d'un grup de danses tradicionals preparen un esmorzar popular.

A les 12.00 h s'inicia l'acte de Les Pastoretes des del Partidor (zona alta del carrer de Sant Nicolau), en el qual intervenen els músics de la Corporació Musical La Primitiva, que interpreten per a l'ocasió una partitura, L'entrà dels Reis, inspirada en antigues nadales i cançons populars que evoquen les aromes d'aquestes terres, peça musical composta pel músic alcoià Camilo Pérez Monllor expressament per a la festa dels Reis Mags. Així mateix, intervenen diversos grups de danses que ballen durant el recorregut als sons de la Corporació Musical La Primitiva, entitat a la qual en 1913 el mestre Pérez Monllor va entregar la seua partitura L'entrà dels Reis. En el festeig s'incorporen carros engalanats amb verds brancatges, un ramat d'ovelles i xiquets i xiquetes abillats amb vestits rústics de pastorets i pastoretes, que són els encarregats de repartir entre el públic al·leluies amb versos que evoquen el naixement de Jesús al Portal de Betlem.

L'acte finalitza al voltant de les 13.30 hores a la plaça, amb l'Adoració dels Pastors a la Sagrada Família. Les danses i les cançonetes aconsegueixen sumar ambient a aquest acte que constitueix un immillorable preludi de la festivitat dels Reis Mags.

Formació:

Grup musical (Corporació Musical La Primitiva)

Grup de danses

Carros amb xiquets

Grup de danses

Carros amb xiquets

Grup de música popular

Ramat d'ovelles

 

El Ban Reial

El dia 4 de gener de cada any la ciutat d'Alcoi es veu immersa en una certa inquietud i també una especial complicitat entre la gent: es prepara la visita dels Reis Mags. I ho anuncia i ho pregona un original telegrama, similar al que ja des de 1887 se situava a la façana de l'oficina de Correus, després a la façana de la casa consistorial i actualment a l'edifici de la societat Cercle Catòlic d'Obrers, a la plaça d'Espanya.

 

El Ban Reial es va incorporar a la festivitat de Reis d'Alcoi, com a preludi d'aquesta, l'any 1924. Al vespre del 4 de gener, un emissari de Ses Majestats recorre els carrers de la ciutat anunciant l'arribada dels Reis Mags, que, després de llargues jornades de viatge des de l'Orient, acudeixen a oferir els seus presents a l'Infant Jesús.

Al voltant de les 18.00 hores i al voltant de la plaça d'Espanya, s'inicia el Pregó del Tio Piam, un acte recuperat en 1996 i que consisteix en l'anunci d'un personatge popular de l'Alcoi del segle XIX, el Tio Piam, que pregona la imminent arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar. L'acte consisteix en una senzilla cercavila de gent vestida a la manera antiga, entre els quals es troba qui interpreta el Tio Piam. En el seu breu parlament, el Tio Piam convida que paren els batans, els telers i els molins de paper davant de la important visita que arribarà a la ciutat per la porta d'Alacant. Per a rememorar el Tio Piam, va ser compost un pregó, amb text compost per Joel García Pérez, que s'acompanya amb els sons de dolçaines i tabals.

 

Pregó del Tio Piam

És fa saber a tots

que per la porta d'Alacant

arribarà a aquesta ciutat

una visita molt important.

 

L'Ambaixador de Ses Majestats,

Melcior, Gaspar i Baltasar

ve il·lusionat a avisar

que els tres reis demà han d'arribar.

 

Donada la importància

del qual us ha de comunicar

pareu batans i telers

i les fàbriques de paper.

 

La feina heu de deixar

perquè l'Ambaixador puga apreciar

que Alcoi espera impacient

l'arribada dels Reis d'Orient.

 

Avisats pel Pregó del Tio Piam, els representants del poble alcoià, vestits amb la indumentària tradicional (bruses, pantalons de ratlles, gorres, barrets, capes i mantes per als homes, i calces, brials, gipons, mantellines i mantons per a les dones), abandonen el seu treball habitual per a dirigir-se des de la plaça d'Espanya fins a la font Redona a rebre l'Il·lustre Ambaixador Reial. Amb ells van també els personatges del cèlebre Betlem del Tirisiti, bé d'interés cultural. Uns personatges que prenen vida per a entusiasmar els xiquets i xiquetes que assisteixen a aquesta popular desfilada. El Sereno, que interpel·la els menuts per l'hora, el Rector, el Monesillo i les Beates, el Senyoret i la Guapeta, l'Agüelo, que, amb el seu caràcter nerviós i un punt irascible, arranca nombrosos crits del públic, i, per descomptat, Tirisiti, el personatge central del Betlem. La participació del públic queda assegurada pels crits que els menuts i més grans dirigeixen a la comitiva, especialment a Tirisiti, al Torero, que rememora el matador Andrés Coloma, Clásico, al Sereno per a preguntar-li l'hora i a l'Agüelo per a irritar-lo més encara.

Tot aquest grup de persones ascendeix pel carrer de Sant Nicolau per a anar a rebre l'Ambaixador Reial, i que comence l'acte del Ban Reial al voltant de les 18.30 h. Aquest festeig, que anuncia la vinguda dels Reis per a l'endemà, s'acompanya amb fanfàrries musicals, que encapçalen el seguici de la singular desfilada que recorre un llarg itinerari (carrer de Sant Nicolau, plaça d'Espanya, Sant Llorenç), i que conclou al final de l'avinguda del País Valencià.

Una atmosfera de misteri envolta el festeig de l'Ambaixador Reial, que és acompanyat per un grup de portadors de torxes que visten de patges amb una indumentària molt original. El personatge, a la part alta d'una carrossa, recita un text els versos del qual -declamats en valencià- són un missatge d'esperança que revifa la il·lusió dels més menuts. La peça literària del Ban Reial és una composició poètica de versos populars, especialment dirigida als xiquets i xiquetes d'Alcoi, que anualment aporta novetats i temes d'actualitat. D'aquest text, que s'encarrega ex professo cada any, es realitza una edició en fullets per a ser repartits entre el públic que ocupa els carrers per a escoltar l'emissari reial, que en al seu recorregut arriba a declamar-lo en vint-i-cinc ocasions.

Quan la comitiva arriba a la plaça, al voltant de les 20.00 hores, s'entreveu a la llunyania de la serra de Mariola la llum càlida de les fogueres del campament que espera l'arribada de la caravana règia. Aquests tradicionals fogueres es documenten des de l'any 1928 i n'està a càrrec un grup de membres del Centre Excursionista d'Alcoi.

Al final d'aquest senzill festeig que acompanya en el seu recorregut l'Ambaixador, s'incorporen unes burres que porten sobre els lloms unes bústies, on els xiquets i les xiquetes depositen les cartes que han escrit als Reis per a demanar-los els joguets dels seus somnis, amb l'esperança que demà seran atesos. Sens dubte, és la part més original, atractiva i esperada del Ban Reial. El costum que els xiquets escriguen cartes als Reis data com a mínim a Alcoi des de l'any 1931, data en la qual es crea un model de carta impresa per algun establiment tipogràfic de la ciutat.

 

Formació:

Motoristes de la Policia Local

Personatges del Betlem de Tirisiti

Grup «poble»

Banda de música

Grup «poble»

Carros de presents

Corporació Musical La Primitiva

Grup de portadors de torxes

Carrossa de l'Ambaixador Reial

Burres amb bústies

 

Cavalcada de Reis Mags

Més de mil persones participen en aquesta cavalcada. Els motoristes de la Policia Local obrin la desfilada, precedits dels heralds de la ciutat que anuncien el portador de l'Estrela, el qual encapçala i guia aquesta cavalcada, l'itinerari de la qual recorre a través dels carrers del Camí, Sant Nicolau, plaça d'Espanya, Sant Llorenç i avinguda del País Valencià i finalitza a l'inici del pont de Maria Cristina.

Les voreres dels carrers, els passejos i places, i fins l'últim balcó del recorregut, apareixen jalonats per un públic incondicional al qual no sembla importar-li el fred d'aquesta nit. L'esperit i la calor de la Cavalcada inunden al seu pas tots els racons d'Alcoi, i el nerviosisme dels xiquets i xiquetes -i també dels majors- es manifesta quan irrompen en l'escena els primers patges, uns personatges inseparables d'aquesta cavalcada, que a Alcoi són anomenats afectuosament «els negres», la participació dels quals es documenta des de l'any 1887.

Els Reis avancen amb sumptuositat sobre cavalcadures. Cada rei va acompanyat pels seus patges i portadors de torxes, mentre desenes de patges mascarats són els encarregats d'entregar als xiquets i xiquetes els seus regals. I per a això fan servir llargues escales de mà amb les quals ascendeixen als balcons de les cases. Centenars de paquets ordenats als camions que segueixen la comitiva aconsegueixen ser distribuïts entre els destinataris que havien confiat els seus encàrrecs als organitzadors.

El seguici dels Reis arriba a la plaça i els sobirans descendeixen de les seues cavalcadures i caminen cap al Naixement. El moment de l'Adoració de l'Infant Jesús s'adorna amb l'efecte de les bengales distribuïdes entre el públic, i l'acte se solemnitza amb focs d'artifici, volteig de campanes i efectes de megafonia amb la interpretació del Magnificat de Händel.

La comitiva prossegueix la desfilada per l'itinerari, amb la pompa i la solemnitat que caracteritzen aquesta cavalcada, que finalitza cap a les 21.30 hores.

El dia 6 de gener, al matí, els Reis visiten diversos centres assistencials de la ciutat per a entregar obsequis i felicitar les festes a tots aquells residents que no han pogut presenciar la Cavalcada.

Formació:

Motoristes de la Policia Local

Heralds de la ciutat, timbalers i trompeters

Personatges del Betlem de Tirisiti

Grup «poble».

Portadors de torxes i Ambaixador Reial

Grup de danses i portadors de torxes

Grup «‘soc»‘ (pastors, carros, músics), patges i portadors de torxes

Portadors de torxes, banda de música i carrossa

Primer rei: Melcior i seguici (portadors de torxes, banda de música i carrossa)

Segon rei: Baltasar i seguici (portadors de torxes, banda de música i carrossa)

Tercer rei: Gaspar i seguici (portadors de torxes, banda de música i carrossa)

Patges negres amb les escales per al repartiment de paquets

Camions de paqueteria

 

3. Definició de l'àmbit espacial i temporal. [2]

Les Pastoretes se celebra el matí del diumenge o del dia festiu anterior al 5 de gener, a les 12.00 hores, des del Partidor (zona alta del carrer de Sant Nicolau), i finalitza a la plaça d'Espanya.

El Ban Reial se celebra la vesprada del 4 de gener. S'inicia a les 18.00 hores amb el Pregó del Tio Piam i continua, al voltant de les 18.30 hores, amb el festeig del Ban Reial, pels carrers d'Alcoi.

La Cavalcada se celebra a poqueta nit del dia 5 de gener, vespra de la festa dels Reis Mags, i l'itinerari recorre els carrers de la ciutat d'Alcoi.