Disposicion Consolidada

TEXT CONSOLIDAT

 

Versió vigent: 01.01.2024 –

 

Llei 8/2010, de 23 de juny, de Règim Local de la Comunitat Valenciana

 

(DOGV núm. 6296, de 24.06.2010) Ref. 007170/2010

 

 

Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:

 

 

PREÀMBUL

 

I

 

La Constitució Espanyola de 1978 regula el marc competencial en matèria de règim local des d'una perspectiva bifront. D'una banda, l'article 149.1.18.ª atribueix a l'Estat la competència exclusiva sobre les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris que, en tot cas, han de garantir als administrats un tractament comú davant d'elles; d'altra banda, l'article 148.1.2.ª afirma que les comunitats autònomes podran assumir competències en les alteracions dels termes municipals compresos en el seu territori, com també, en general, les funcions que corresponguen a l'administració de l'Estat sobre les corporacions locals i la transferència de les quals autoritze la legislació sobre règim local. En execució de les seues competències l'Estat va dictar la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, norma que posteriorment va ser desenrotllada legal i reglamentàriament configurant d'esta manera els aspectes essencials del règim local a Espanya.

En referència amb els títols competencials que afecten la matèria objecte de la regulació proposada, en el marc autonòmic valencià l'article 49.1.8.a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, -segons redacció donada per la Llei Orgànica 1/2006 de 10 d'abril-, atribueix a la Generalitat competències en matèria de «Règim local, sense perjuí del que disposa el número 18 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola. Alteracions dels termes municipals i topònims».

L'esmentada modificació estatutària duta a terme per la Llei Orgànica 1/2006 ha suposat la creació d'un títol, el VIII, dedicat íntegrament a l'administració local, i estableix el seu article 64.1 l'obligació d'aprovar una llei de règim local de la Comunitat Valenciana en l'exercici de la iniciativa legislativa recollida en l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Per tant, d'acord amb el repartiment constitucional de competències actualment existent, la Generalitat té competència exclusiva en règim local en el marc de l'imprescindible respecte a les normes bàsiques dictades per l'Estat, sent d'altra banda una obligació estatutària la necessitat dictar una llei de règim local de la Comunitat Valenciana.

 

II

 

La present Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana compleix amb l'esmentat mandat estatutari i configura un model d'administració local basat en una sèrie de principis recollits en l'esmentada norma, en la Constitució Espanyola de 1978 i en la Carta Europea de l'Autonomia Local. El principi d'autonomia, consagrat en l'article 137 de la Constitució i en el 63 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana constitueix l'eix entorn al qual es configura el règim local valencià. Este principi es potencia al llarg del text legal per mitjà d'una regulació normativa que deixa un ampli marge d'actuació a la potestat d'autoorganització dels ens locals de la Comunitat Valenciana.

Altres principis que inspiren esta norma, recollits en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, tenen com a objecte garantir la millor prestació dels servicis als ciutadans, i són per un costat el principi de subsidiarietat i d'un altre, atesa la diversa realitat del mapa local de la Comunitat Valenciana, el principi de la diferenciació, basat en l'existència d'entitats locals de molt distinta naturalesa, grandària i capacitat econòmica i de gestió. Finalment el text legal preveu i desenrotlla els principis de descentralització administrativa i de suficiència financera dels ens locals, presents així mateix en la Carta Europea de l'Autonomia Local, en la Constitució Espanyola i en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

En desplegament d'estos principis i d'acord amb la normativa exposada s'ha elaborat esta llei en el marc de la Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Es tracta d'una llei l'objecte prioritari de la qual és completar el model de règim local establit en la legislació bàsica estatal adaptant-lo a la realitat i a les característiques pròpies del règim local valencià, i cobrir d'esta manera els buits legals existents fins a la data en l'àmbit normatiu local.

La llei parteix de la premissa fonamental de considerar el municipi, entitat local per antonomàsia, com a entitat de primer nivell, i les restants entitats locals com a entitats de segon nivell, que a banda de les competències o comeses atribuïdes directament, tenen una actuació d'execució subsidiària als municipis quan estos no puguen exercitar en tot o en part les competències atribuïdes.

La regulació del municipi que du a terme el text legal desenrotlla les competències autonòmiques assumides per l'Estatut d'Autonomia i les previsions que en este sentit realitza la legislació bàsica estatal. D'esta manera es regula la creació i la supressió de municipis o l'alteració dels termes municipals. Pel que fa a l'organització municipal el règim local a Espanya parteix de la divisió entre l'organització bàsica dels municipis comuns a tots ells i que és regulada en la legislació estatal, i els òrgans complementaris la regulació dels quals es deixa en mans de les comunitats autònomes. Esta llei preveu un règim de mínims per mitjà de la regulació d'una sèrie d'òrgans com el Consell Social Municipal, el Consell Territorial de Participació o el Defensor o Defensora dels Veïns, que permet un ampli marge d'actuació en la configuració de la seua organització complementària a la capacitat autoorganitzativa de cada municipi.

A fi d'adequar-se al caràcter multiforme del mapa local valencià la Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana preveu la possibilitat d'establir mesures de foment de les agrupacions municipals i l'existència de règims especials, destacant com principal novetat en este àmbit la figura del règim de gestió compartida, que dispensa als xicotets municipis acollits a este la prestació de determinats servicis públics i configura un model simplificat d'organització i funcionament.

La regulació de la província en esta llei que parteix de l'article 66 de l'Estatut d'Autonomia incideix especialment en la funció provincial d'assistència i cooperació als municipis i els atorga un especial protagonisme en els supòsits d'aplicació del règim de gestió compartida.

A fi de cobrir el buit legal existent fins a la data, cobert només de manera parcial per l'aplicació de la legislació bàsica estatal, la llei dedica un dels seus títols a la regulació detallada de les entitats locals menors. A estes entitats se'ls reconeix la seua categoria d'entitat local amb personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins. La seua regulació que es du a terme persegueix els objectius de millorar la qualitat de vida dels veïns, millorar la gestió dels assumptes locals, incrementar la participació ciutadana i protegir determinades singularitats culturals i històriques existents en el nostre territori. Pel que fa a les funcions que estes entitats poden assumir la llei regula quines són les seues competències i aquelles altres que poden assumir per delegació del municipi de què depenen. El règim jurídic d'estes entitats es regula en tots els seus aspectes, incloent-hi els procediments de creació i supressió, les normes d'organització interna i els processos electorals d'estes.

Un dels aspectes clau del present text legal és el foment de les figures associatives municipals perquè es considera que estes contribueixen de forma molt efectiva a la millora en la prestació dels servicis públics per part dels ens locals, la qual cosa redunda en una millora singular de la qualitat de vida dels ciutadans. En este sentit, la llei afronta una regulació minuciosa de les mancomunitats de municipis partint dels principis bàsics regulats en la normativa estatal. Les mancomunitats són una expressió del dret d'associació dels municipis i per això estan directament vinculades al principi d'autonomia local, el seu establiment i regulació es considera essencial per a la prestació de servicis i la realització d'obres públiques de caràcter supramunicipal i per a la millora en la prestació d'aquells. Així mateix la llei potència el paper de les mancomunitats de municipis com a factors de desenrotllament en determinades zones, per a la qual cosa es crea la figura de les mancomunitats d'interés preferent destinades a la reactivació econòmica i demogràfica dels municipis que així ho precisen.

La figura de les mancomunitats no exclou altres formes d'expressió del dret d'associació de les entitats locals com són els consorcis amb altres administracions públiques o els convenis interadministratius, regulats igualment en esta llei.

Un dels aspectes més rellevants del règim local a nivell estatal i inclús comunitari és la cada vegada importància major que els distints ordenaments jurídics atribueixen a la participació ciutadana, sobretot després de la recomanació del Consell d'Europa de l'any 2001 en esta matèria, com va posar de manifest la Llei 11/2008, de 3 de juliol de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana.

La Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana regula un catàleg de drets dels veïns davant de les administracions locals i incorpora al llarg del seu articulat figures jurídiques que tendeixen a la potenciar la participació dels veïns en la vida pública local, i que atribueixen una importància clau a l'aplicació de les noves tecnologies en este àmbit d'actuació.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atorga una especial rellevància a l'aplicació del principi de descentralització administrativa per mitjà de l'atribució a les Corts de l'obligació d'impulsar l'autonomia local a través de la delegació de competències als ajuntaments i altres entitats supramunicipals, i de la descentralització d'aquelles competències susceptibles d'això.

Es regulen amb rang legal una sèrie d'institucions que tenen per fi millorar la col·laboració i la coordinació en el funcionament de les administracions públiques com la Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies prevista en l'Estatut d'Autonomia, i la Comissió Interdepartamental de Coordinació de Polítiques Locals.

L'aprovació a nivell estatal de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, ha suposat un important canvi en el repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes quant al règim jurídic del personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal. La llei inclou un capítol dedicat exclusivament a este cos de funcionaris on es regulen les competències que en relació a estos té atribuïdes la Generalitat.

En matèria de béns de les entitats locals s'establix una regulació complementària de la normativa bàsica estatal, adaptant a les peculiaritats de l'administració local aspectes previstos en la legislació patrimonial de l'Estat i de la Comunitat Valenciana. Així mateix, s'aclareixen aspectes procedimentals que no quedaven prou aclarits en la normativa aplicable fins a la data com el de l'autorització per part de la Generalitat de les alienacions de béns dels ens locals, per a això es fixa el termini per a dictar una resolució expressa, es determina el sentit del silenci administratiu i es regula la cessió d'ús de béns patrimonials.

La llei regula així mateix el règim d'activitats i servicis dels ens locals a través de diversos instruments que han d'assegurar l'accés dels veïns i veïnes a béns i servicis de primera necessitat.

Finalment en la Llei de Règim Local de la Comunitat Valenciana es crea el Fons de Cooperació Municipal en compliment de l'obligació estatutària de l'article 64.3 amb la dotació del qual es pretén potenciar l'autonomia local sobre la base del principi de subsidiarietat destinat a tots els municipis de la Comunitat.

 

 

TÍTOL PRELIMINAR
Disposicions generals

 

Article 1. Entitats locals

1. La Comunitat Valenciana s'organitza en municipis, comarques i províncies als quals es garanteix l'autonomia per a la gestió dels interessos respectius.

2. Gaudeixen, així mateix, de la condició d'entitats locals les entitats locals menors, àrees metropolitanes i mancomunitats de municipis.

 

Article 2. Legislació sobre règim local

1. Les entitats locals valencianes es regiran pel que disposa esta llei i en la normativa que la desenrotlla, sense perjuí del que estableix la normativa bàsica estatal.

2. Els reglaments orgànics de cada entitat local s'aplicaran en tot el que no està previst per la legislació bàsica, per esta llei i, si és el cas, pels reglaments que la desenrotllen.

 

Article 3. Registre d'Entitats Locals

Es crea el Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana, que estarà adscrit a la conselleria competent en matèria de règim local. S'hi inscriuran totes les entitats locals de la Comunitat Valenciana. Les dades del Registre de les Entitats Locals de la Comunitat Valenciana seran públics. La seua organització i funcionament es regularà mitjançant un reglament.

 

Article 4. Llengua oficial de les entitats locals

El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ho és també de l'administració local i de totes les corporacions i institucions públiques que en depenguen.

De conformitat amb el que disposa l'Estatut d'Autonomia, tota la ciutadania té dret a triar la llengua oficial, valencià o castellà amb què relacionar-se amb les entitats locals, i estes tenen el deure correlatiu d'atendre-la en la llengua triada, en els termes establits en la legislació sobre ús del valencià.

 

 

TÍTOL I
El municipi

 

CAPÍTOL I
El terme municipal

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 5. Terme municipal

1. El terme municipal és l'àmbit territorial en qual l'ajuntament exerceix les seues competències.

2. El terme municipal que haurà de ser continu, excepcionalment podrà mantindre situacions de discontinuïtat. Els ajuntaments hauran d'adoptar les iniciatives necessàries per a eliminar qualsevol disfunció que en eixe sentit els afecte.

 

Article 6. Delimitació de termes municipals

1. S'entén per delimitació el procediment administratiu per mitjà del qual s'estableixen amb caràcter definitiu, la totalitat o una part de la línia límit d'un terme municipal.

2. El procediment de delimitació podrà iniciar-se d'ofici per la conselleria competent en matèria de règim local, o per algun dels ajuntaments directament afectats, en la forma en què reglamentàriament es determine. La resolució del procediment correspondrà, en tot cas, a la conselleria competent en matèria d'administració local, amb un informe previ de la diputació provincial corresponent i dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana. El procediment de delimitació entre municipis de comunitats autònomes diferents es regeix per les normes estatals.

3. No poden modificar-se els límits de termes municipals establits amb caràcter definitiu llevat que es demostre l'existència d'errors materials o vicis de procediment en el moment de la seua definició, o que circumstàncies sobrevingudes impedisquen o dificulten el reconeixement de la línia límit sobre el terreny.

4. El replantejament i amollonament són operacions de naturalesa tècnica que tenen com a objecte plasmar o verificar sobre el terreny el traçat de la línia límit dels termes municipals, i a través d'estes no es podrà introduir cap modificació dels susdits límits. Els ajuntaments interessats establiran els procediments que consideren adequats per a portar a la pràctica estes operacions.

 

Article 7. Objectius generals de la creació o supressió de municipis i alteració dels termes municipals

1. Qualsevol alteració dels termes municipals, inclosa la creació o supressió de municipis, haurà de justificar-se per la consecució dels següents objectius:

a) Adaptar els termes municipals a la realitat física, demogràfica, socioeconòmica, històrica o cultural.

b) Incrementar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

c) Facilitar la participació ciutadana en els assumptes locals.

d) Dotar-se d'una adequada dimensió territorial d'estos de manera que amb això es millore la seua capacitat econòmica i s'augmente l'eficàcia i l'eficiència en la prestació dels servicis públics.

e) Harmonitzar, si és el cas, l'estructura territorial de l'administració local amb les directrius d'ordenació territorial.

2. Estos objectius són l'expressió de l'interés públic autonòmic i els promotors de qualsevol de les iniciatives previstes en este article hauran d'acreditar quina és la fórmula més adequada, de les previstes en esta llei, per a aconseguir-los.

 

 

Secció segona. Creació i supressió de municipis

 

Article 8. Creació de municipis

La creació de municipis es produeix:

1. Per segregació de part del territori d'un municipi.

2. Per segregació de part del territori de dos o més municipis i posterior agregació per a configurar un terme municipal continu.

3. Per la fusió de dos o més municipis limítrofs.

 

Article 9. Creació d'un municipi per segregació de part del territori d'un altre o altres

1. La creació d'un municipi per la segregació de part del territori d'un altre o altres, haurà de complir les següents condicions.

a) Que els nuclis de població que hagen de segregar-se es troben diferenciats territorialment respecte dels del municipi matriu, per concórrer les circumstàncies següents:

Primera: Que els esmentats nuclis estiguen separats per una distància mínima de 3.000 metres de sòl no urbanitzable en el moment d'iniciar-se el procediment.

Segona: Que els principals nuclis de població dels municipis resultants es troben a una distància superior a 5.000 metres en línia recta o existisquen entre ells obstacles naturals o artificials que contribuïsquen al seu aïllament respectiu.

b) Disposar, els municipis resultants, dels recursos suficients per al compliment de les competències municipals.

A estos efectes s'entendrà per recursos econòmics municipals tots els previstos per la legislació vigent reguladora de les hisendes locals.

c) Mantindre, els municipis resultants, la totalitat dels servicis i la qualitat en la seua prestació existents en el municipi originari.

d) Tindre, els municipis resultants, territori i població suficient per a assegurar la seua viabilitat a llarg termini. En tot cas, ambdós municipis hauran de comptar amb una població superior a 2.000 habitants i s'haurà d'acreditar que en ambdós no es registra una tendència a la disminució de la població.

e) Que la creació d'un nou municipi siga coherent amb les directrius i criteris d'ordenació territorial establides per la Generalitat.

2. En cap cas podrà crear-se un municipi independent a partir de polígons industrials, urbanitzacions aïllades o nuclis de població de característiques semblants.

3. En tot cas la resolució que s'adopte es basarà en una valoració global de les condicions establides en l'apartat primer, tenint en tot cas una especial rellevància les argumentacions d'orde històric i cultural que puguen efectuar-se.

 

Article 10. Supressió de municipis

La supressió de municipis es produeix:

1. Per incorporació d'un o més municipis a un altre o altres limítrofs.

2. Per la fusió de dos o més municipis limítrofs.

3. Per la desaparició de la població municipal.

 

Article 11. Caràcter voluntari de la supressió de municipis

1. La supressió d'un municipi, siga quina siga la modalitat utilitzada per a això, haurà de ser aprovada per la majoria absoluta del nombre legal de membres del Ple de la corporació afectada.

2. En el cas que s'acredite la desaparició d'algun dels elements constitutius del municipi, podrà iniciar-se el procediment d'ofici per la Generalitat.

3. El procediment per a la supressió de municipis es regularà mitjançant un reglament.

 

Article 12. Supressió d'un municipi per fusió o incorporació a un altre o altres limítrofs

1. La supressió d'un municipi per fusió o incorporació a un altre o altres limítrofs ha de justificar-se per la consecució d'algun dels objectius de l'article 7 i ha de concórrer alguna de les circumstàncies següents:

a) Població inferior a 500 habitants o que sent superior es trobe en situació de descens continu i acusat.

b) Confusió dels nuclis de població sobre els quals recau la capitalitat dels municipis com a conseqüència del desenrotllament urbanístic.

c) Insuficiència de recursos econòmics, tècnics i administratius per a prestar els servicis mínims obligatoris establits per la llei.

d) Falta reiterada de candidats en les eleccions dels seus òrgans de govern o la falta de funcionament d'estos.

e) Concurrència de condicions econòmiques, administratives o de qualsevol altre caràcter que pogueren fer-la necessària o convenient.

2. La fusió implica la supressió dels municipis afectats i la constitució d'un nou. La incorporació implica l'annexió de tots els elements constitutius del municipi o municipis afectats un altre municipi, el qual assumeix la personalitat jurídica dels municipis incorporats, així com els seus drets i obligacions.

 

Article 13. Govern i administració provisional

En els supòsits de creació de nous municipis o fusió de dos o més municipis limítrofs, la conselleria competent en matèria d'administració local designarà d'acord amb el que disposa la legislació bàsica de règim electoral i en la forma que s'establisca reglamentàriament, una comissió gestora que tindrà com a objecte l'administració de l'entitat fins que se celebren eleccions locals.

 

 

Secció tercera. Alteració de termes municipals

 

Article 14. Principis generals del procediment per a l'alteració de termes municipals

1. El procediment per a l'alteració de termes municipals pot iniciar-se d'ofici per la Generalitat o pels municipis directament afectats.

2. La iniciació del procediment pels municipis afectats requereix acord del Ple de la corporació, adoptat per majoria absoluta.

3. Els veïns interessats en la segregació de part del territori municipal per a agregar-lo a un altre municipi limítrof o per a crear un nou municipi, presentaran la seua sol·licitud davant de l'ajuntament, que procedirà a la seua tramitació.

4. Els tràmits del procediment i els documents que integren l'expedient es regularan mitjançant un reglament. En tot cas, seran preceptius els informes previs del Consell Tècnic de Delimitació Territorial, de la diputació provincial corresponent i el dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

5. La resolució del procediment adoptarà la forma de decret del Consell.

 

Article 15. Iniciació d'ofici per la Generalitat

L'acord d'iniciació l'adoptarà la conselleria competent en matèria de règim local per si, a sol·licitud de les diputacions provincials acordada pel Ple de la corporació per majoria absoluta, del Consell de Govern de les comunitats autònomes limítrofes o del ministre o ministra competent en matèria d'administració territorial.

 

Article 16. Segregació de part del terme municipal per a agregar-lo a un altre limítrof

1. Sense perjuí del que disposa l'article 6.3, pot acordar-se l'alteració de termes municipals per mitjà de la segregació de part del territori d'un municipi per a agregar-lo a un altre limítrof, per alguna de les causes següents:

a) Confusió de nuclis de població com a conseqüència del desenrotllament urbanístic.

b) Necessitat de dotar un municipi limítrof del territori indispensable per a ampliar els servicis existents o instal·lar aquells nous que imperativament haguera de prestar com a conseqüència del desenrotllament socioeconòmic.

c) Existència de condicions econòmiques, administratives o de qualsevol altre caràcter que pogueren fer-la necessària o convenient.

d) Quan siga necessari l'intercanvi equilibrat de territori per a regularitzar la línia límit entre municipis limítrofs o la discontinuïtat de termes municipals.

2. La segregació de part d'un terme municipal per a la seua incorporació a un altre municipi, siga quina siga la seua causa, pot donar lloc a una indemnització pel municipi de destí a favor del municipi d'origen, sobre la base dels rendiments de la part segregada i durant un període de temps no superior a deu anys.

 

 

Secció quarta. Foment de la fusió de municipis

 

Article 17. Foment de les fusions i incorporacions

1. La Generalitat incentivarà les fusions i incorporacions de municipis en què concórreguen les circumstàncies dels apartats a, c, d i e de l'article 12. Amb este fi podrà crear un fons o dotació destinada a accions directes de foment i a la concessió d'ajudes per a una millor prestació de servicis dels municipis resultants.

2. Per a facilitar la integració i la prestació eficaç dels servicis municipals les diputacions provincials prestaran als municipis resultants l'assistència i assessoraments adequats i establiran en favor seu prioritats i preferències en els Plans Provincials de Cooperació.

3. Es promouran els convenis i acords oportuns per a una eficaç coordinació de les anteriors mesures de foment entre totes les administracions públiques.

 

 

Secció quinta. El Consell Tècnic de Delimitació Territorial

 

Article 18. Consell Tècnic de Delimitació Territorial

1. El Consell Tècnic de Delimitació Territorial, regulat reglamentàriament, és un òrgan d'estudi, consulta, proposta, mediació i arbitratge respecte de les matèries relatives a la demarcació i delimitació territorial de les entitats locals valencianes.

2. S'adscriu a la conselleria competent en matèria d'administració local, i el seu informe serà preceptiu i no vinculant en tots els procediments que versen sobre alteració de termes municipals, creació i supressió de municipis, delimitació, constitució d'entitats locals menors i qualssevol altres relatius a la demarcació territorial de les entitats locals de la Comunitat Valenciana.

 

 

CAPÍTOL II
Denominació, capitalitat i símbols

 

Secció primera. Denominació i capitalitat

 

Article 19. Denominació dels municipis

La denominació d'un municipi serà l'aprovada oficialment.

 

Article 20. Capital del municipi

S'entén per capital del municipi el nucli de població on té la seu l'ajuntament.

 

Article 21. Procediment per al canvi de denominació de municipis

1. El canvi de denominació d'un municipi serà aprovat per decret del Consell, a instàncies de la corporació mitjançant un acord plenari adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres i amb un informe previ de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

2. El procediment i criteris per a portar a efecte l'alteració de la denominació dels municipis es desenrotllarà reglamentàriament.

 

 

Secció segona. Símbols

 

Article 22. Escut i bandera

1. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran adoptar escut, bandera i altres símbols representatius, com també modificar els que ja tingueren i rehabilitar els que utilitzen amb caràcter històric, prèvia instrucció del corresponent procediment tramitat de conformitat amb les normes reglamentàries reguladores de la matèria.

2. L'aprovació, modificació i rehabilitació d'escuts i banderes municipals s'inscriurà en el Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana, i es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

 

 

CAPÍTOL III
La població

 

Article 23. Població municipal

1. El conjunt de veïns i veïnes constitueix la població del municipi.

2. Són veïns d'un municipi les persones que residint habitualment en este, es troben inscrits en el Padró municipal. La condició de veí o veïna s'adquireix des del mateix moment de la seua inscripció en el Padró municipal.

3. Els ciutadans espanyols que tinguen o adquirisquen veïnat administratiu en un municipi de la Comunitat Valenciana tenen la condició política de valencians.

 

Article 24. Padró d'habitants

1. El Padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns del municipi. Les seues dades constitueixen prova de la seua residència en el municipi i del seu domicili habitual.

2. La formació, actualització, revisió i custòdia del Padró municipal correspon a l'ajuntament, d'acord amb el que preveu la legislació bàsica de règim local. La inscripció de dades en el Padró contindrà obligatòriament les dades contingudes en la legislació bàsica estatal.

3. La Generalitat i les diputacions provincials donaran suport tècnica i econòmicament als municipis per a la gestió i ús del Padró, podran formalitzar convenis que regulen la col·laboració recíproca en la seua elaboració i manteniment i l'accés a les seues dades per a l'exercici de les seues competències.

4. Els ajuntaments remetran les dades dels seus respectius padrons a l'Institut Nacional d'Estadística i a l'Institut Valencià d'Estadística.

5. Les dades del Padró són confidencials i l'accés a estos es regirà pel que disposa la legislació reguladora del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal i en la legislació reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

6. Les dades del Padró municipal se cediran a altres administracions públiques que ho sol·liciten sense consentiment previ de l'afectat només quan els siguen necessaris per a l'exercici de les seues competències respectives, i exclusivament per a assumptes en què la residència o el domicili siguen dades rellevants. També poden servir per a elaborar estadístiques oficials sotmeses al secret estadístic, en els termes que preveu la legislació reguladora de la funció estadística pública.

 

Article 25. Drets i deures dels veïns i les veïnes

1. La condició de veí o veïna confereix els següents drets i deures:

a) Ser elector i elegible d'acord amb el que disposa la legislació electoral.

b) Participar en la gestió municipal d'acord amb el que disposen les lleis i, si és el cas, quan la col·laboració amb caràcter voluntari dels veïns siga interessada pels òrgans de govern i administració municipal i en els Consells Territorials de Participació a través d'associacions i/o altres entitats.

c) Utilitzar, d'acord amb la seua naturalesa, els servicis públics municipals, i accedir als aprofitaments comunals, d'acord amb les normes aplicables.

d) Contribuir per mitjà de les prestacions econòmiques i personals legalment previstes a la realització de les competències municipals.

e) Ser informat, prèvia petició raonada, i dirigir sol·licituds a l'administració municipal en relació a tots els expedients i documentació municipal, d'acord amb el que preveu l'article 105 de la Constitució.

f) Demanar la consulta popular en els termes que preveu la llei.

g) Sol·licitar la prestació i, si és el cas, l'establiment del corresponent servici públic, així com exigir-lo en el supòsit de constituir un servici de caràcter obligatori

h) Exercir la iniciativa popular en els termes que preveu la legislació bàsica de règim local.

i) Aquells altres drets i deures establits en les lleis.

2. La inscripció dels estrangers en el Padró municipal no constituirà prova de la seua residència legal ni els atribuirà cap dret que no els conferisca la legislació vigent, especialment en matèria de drets i llibertats dels estrangers a Espanya.

3. Per a fer efectius els drets enumerats en l'apartat primer d'este article, els veïns podran formular les seues queixes al Síndic de Greuges, de conformitat amb la Llei 11/1998, de 26 de desembre, o si és el cas dirigir-se al Defensor o Defensora dels Veïns, tot això sense perjuí d'iniciar els procediments administratius i jurisdiccionals corresponents previstos en la llei.

 

 

CAPÍTOL IV
Organització del govern i l'administració dels municipis

 

Article 26. Govern i administració municipal

1. El govern i l'administració municipal, excepte en aquells municipis que legalment funcionen en règim de consell obert, correspon a l'ajuntament, integrat per l'alcalde i els regidors.

Les atribucions dels distints òrgans de govern es concretaran en el corresponent Reglament Orgànic Municipal en els termes establits en la normativa bàsica de règim local. En aquest reglament es farà referència a les responsabilitats en matèria de seguretat i prevenció de riscs laborals.

2. L'organització municipal s'ajusta a les disposicions següents:

a) La legislació bàsica de règim local o sectorial.

b) Les contingudes en esta llei, les normes que la desenrotllen o en les lleis sectorials de la Comunitat Valenciana.

c) Les normes d'organització i funcionament que adopten els ajuntaments per mitjà del corresponent Reglament Orgànic Municipal o per mitjà d'acords del Ple municipal.

3. El règim de govern i administració municipal en consell obert es regeix per les seues normes específiques.

4. Els ajuntaments podran utilitzar les denominacions tradicionals de Casa de la Vila i Batle aprovades en els reglaments orgànics respectius o per acord plenari.

 

Article 27. Àmbit d'aplicació

Estes normes d'organització s'apliquen a les categories de municipis que en cada cas s'assenyalen, exceptuant en tot cas el règim dels municipis de gran població.

 

Article 28. Reglament Orgànic Municipal

1. Els municipis podran comptar amb un Reglament Orgànic Municipal en el qual es regule la seua organització i funcionament. En este, els ajuntaments podran completar l'organització municipal adaptant-la a les seues necessitats. Aquest reglament serà obligatori, en tot cas, per als ajuntaments de més de 20.000 habitants.

2. L'ajuntament està obligat a dotar els òrgans complementaris dels mitjans necessaris per al seu funcionament correcte, almenys al mateix nivell que els servicis o òrgans administratius municipals.

 

Article 29. Defensor o Defensora dels Veïns i Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions

1. Per a la defensa dels drets dels veïns davant l'administració municipal, la comprovació de les queixes rebudes i de les deficiències observades en el funcionament dels serveis municipals, els municipis podran crear, mitjançant un acord plenari, la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions o bé la figura del Defensor o Defensora dels Veïns, encarregat de supervisar l'activitat de l'administració municipal, de conformitat amb el que hi ha establert en la legislació bàsica estatal.

2. El Defensor o Defensora dels Veïns és designat pel Consell Social del municipi o, si no n'hi ha, pel Ple municipal entre veïns de prestigi reconegut.

La Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions estarà formada per representants de tots els grups que integren el Ple de forma proporcional al nombre de membres que hi tinguen.

3. L'organització i el funcionament els regularà reglamentàriament l'ajuntament. Anualment donarà compte al Ple municipal del resultat de la seua activitat, amb especificació dels suggeriments o les recomanacions no admeses per l'administració, com també del grau de col·laboració dels departaments municipals.

4. Les competències atribuïdes al Defensor o Defensora dels Veïns s'entenen sense perjudici d'aquelles que la legislació vigent atribueix al Defensor del Poble i al Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.

 

Article 30. Consell Territorial de Participació

Als municipis en què hi haja nuclis de població diferents del principal que agrupen més del vint per cent de la població municipal, es crearà un consell territorial de participació, que estarà integrat per un representant de cadascun dels nuclis existents, elegit en la forma en què reglamentàriament es determine per l'ajuntament. En la resta dels casos, la creació d'aquest òrgan serà potestatiu.

El Consell Territorial de Participació té com a funció principal la d'assessorament i elaboració de propostes sobre les necessitats estos nuclis, en general, i de cada un d'ells en particular. El consell territorial presentarà un informe al Ple amb caràcter anual, preferentment en la fase inicial d'elaboració dels pressupostos.

 

Article 31. Comissions municipals

1. En els municipis de més de 5.000 habitants, i en els de menys que així ho dispose el seu reglament orgànic o ho acorde el Ple, existiran, si la seua legislació autonòmica no preveu en este àmbit una altra forma organitzativa, òrgans que tinguen com a objecte l'estudi, informe o consulta dels assumptes que han de ser sotmesos a la decisió del Ple, com també el seguiment de la gestió de l'alcalde, la Junta de Govern Local i els regidors que exerceixen delegacions, sense perjuí de les competències de control que corresponen al Ple. Tots els grups polítics integrants de la corporació tindran dret a participar en els esmentats òrgans, per mitjà de la presència de regidors que pertanyen a estos en proporció al nombre de regidors que tinguen en el Ple.

2. Tots els grups polítics integrants de la corporació, excepte renúncia expressa, estan representats en les esmentades comissions, per mitjà dels seus regidors, en proporció al nombre de regidors que tinguen en el Ple. Quan per la composició de la corporació no siga possible aconseguir la susdita proporcionalitat, podrà optar-se bé per repartir els llocs de manera que la formació de majories siga la mateixa que en el Ple, bé per integrar les comissions amb un nombre de membres igual per a cada grup, aplicant-se el sistema de vot ponderat.

3. Correspon al Ple, a proposta de l'alcalde o alcaldessa, determinar el nombre, denominació i funcions de les comissions municipals.

4. El Ple, sense necessitat de proposta prèvia de l'alcalde o alcaldessa pot constituir comissions municipals especials de caràcter temporal per a qüestions específiques, que quedaran dissoltes una vegada que complisquen les funcions que li foren encomanades pel Ple.

Com a ens independents o vinculats al Consell Social Municipal, els ajuntaments podran dotar-se també de consells de participació de caràcter sectorial. El seu funcionament vindrà determinat per normatives incloses al Reglament Orgànic Municipal o a altres reglaments que regulen específicament la participació ciutadana.

 

Article 32. Consell Social del municipi

Els municipis de més de 5.000 habitants podran crear un Consell Social, integrat per representants de les organitzacions ciutadanes més representatives dels sectors econòmics, socials, culturals i mediambientals. La seua organització i funcionament es regularà pel Reglament Orgànic Municipal.

Corresponen al Consell les funcions que determine el Ple en el Reglament Orgànic Municipal, entre les quals s'inclou l'emissió d'informes, estudis i propostes en matèria pressupostària, urbanística i mediambiental.

El Consell Social del municipi pot requerir informes el Defensor o Defensora dels Veïns i a la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions sobre la seua activitat sempre que ho considere oportú.

 

 

CAPÍTOL V
Competències

 

Article 33. Competències dels municipis

1. Els municipis, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seues competències, poden promoure qualsevol classe d'activitats i prestar tots els servicis públics que contribuïsquen a satisfer les necessitats i aspiracions dels veïns i veïnes.

2. Les competències dels municipis poden ser pròpies o delegades segons el que disposa la legislació bàsica estatal i en esta llei.

3. Els municipis valencians tenen competències pròpies en les matèries següents:

a) Seguretat en llocs públics.

b) Ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes.

c) Protecció civil, prevenció i extinció d'incendis.

d) Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística; promoció i gestió de vivendes; parcs i jardins, desenrotllament d'espais comercials urbans, pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins i vies rurals, excepte les pecuàries.

e) Patrimoni historicoartístic.

f) Protecció del medi ambient.

g) Comerç local, mercats i venda no sedentària i defensa dels usuaris i consumidors.

h) Protecció de la salubritat pública.

i) Participació en la gestió de l'atenció primària de la salut.

j) Cementeris i servicis funeraris.

k) Prestació dels serveis socials, promoció, reinserció social i promoció de polítiques que permeten avançar en la igualtat efectiva d'homes i dones.

l) Subministrament d'aigua, incloent-hi la de consum humà i enllumenat públic; servicis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d'aigües residuals.

m) Transport públic de viatgers.

n) Activitats o instal·lacions culturals i esportives; ocupació del temps lliure; turisme.

o) Participar en la programació de l'ensenyança i cooperar amb l'administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics, intervindre en els seus òrgans de gestió i participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria; la conservació, manteniment i vigilància dels edificis i recintes dels col·legis públics d'educació infantil, educació primària i educació especial; cooperar amb l'administració educativa en l'obtenció de solars per a la construcció de nous centres públics.

p) Seguretat alimentària, escorxadors, fires i abastiments

q) Recollida i gestió d'animals vagabunds i abandonats.

r) Gestió i adjudicació de pastos.

s) Gestió i manteniment d'infraestructura i servicis comuns, d'interés agrari a través dels Consells Locals Agraris.

4. Les lleis sectorials de la Generalitat asseguraran als municipis el seu dret a intervindre en tots els assumptes que afecten directament el cercle dels seus interessos, atribuint-los les competències que procedisca en atenció a les característiques de l'activitat pública de què es tracte i a la capacitat de gestió de l'entitat local, de conformitat amb els principis de descentralització i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans.

 

Article 34. Servicis mínims obligatoris

Els municipis, per si mateixos o associats, hauran de prestar com a mínim els servicis següents:

a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementeri, recollida de residus, neteja viària, abastiment domiciliari d'aigua de consum humà, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques i control d'aliments i begudes i agència de lectura.

b) En els municipis amb població superior a 5.000 habitants, a més: parcs públics, biblioteca pública, mercat, tractament de residus i seguretat pública.

c) En els municipis amb població superior a 20.000 habitants, a més: protecció civil, prestació de servicis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic i defensa d'usuaris i consumidors, en particular, l'assessorament i informació en matèria de consum.

d) En els municipis amb població superior a 50.000 habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi ambient.

 

Article 35. Prestació homogènia dels servicis mínims

1. La prestació dels servicis mínims establits en esta llei constitueix un objectiu a la consecució del qual es dirigiran preferentment les funcions assistencials i de cooperació municipal de les diputacions provincials, i també la coordinació i ajuda de la Comunitat Autònoma.

2. El Consell, per mitjà de la conselleria competent en matèria d'administració local, determinarà els estàndards mínims de qualitat dels servicis públics a fi d'obtindre uns nivells homogenis de prestació dels servicis mínims. En la seua concreció s'establiran els mecanismes necessaris de coordinació amb les Diputacions provincials, com també la possible dispensa, sempre amb caràcter excepcional, de l'èxit dels mateixos.

 

Article 36. Dispensa de l'obligació de prestar els servicis mínims

1. Si l'establiment o prestació dels servicis mínims establits en esta llei resultara impossible o de molt difícil execució, els municipis poden sol·licitar al Consell la corresponent dispensa.

2. Una vegada autoritzada la dispensa el Consell, d'acord amb la diputació provincial i amb audiència prèvia del municipi afectat, podrà adoptar les mesures necessàries de les previstes en esta llei a fi de garantir l'adequada prestació dels servicis en el termini més breu possible.

3. La dispensa, que en tot cas tindrà caràcter provisional s'autoritza per un temps determinat.

 

Article 37. Procediment

L'autorització de la dispensa s'ajustarà al procediment següent:

1. Sol·licitud de l'ajuntament dirigida a la conselleria competent en matèria d'administració local, acompanyada dels informes necessaris per a la seua justificació i del resultat del tràmit d'informació pública.

2. Informe preceptiu de la diputació provincial i, si escau, del Consell Social del municipi.

3. La resolució, que serà sempre motivada, correspon al Consell. En esta es faran constar les mesures a les quals es refereix l'apartat 2 de l'article 36.

 

 

CAPÍTOL VI
Règims especials

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 38. Classes de règims especials

Els municipis a més de funcionar en règim comú poden funcionar en règim de consell obert, en règim de gestió compartida i d'acord amb uns règims especials, segons el que disposa la legislació bàsica de règim local i en esta llei.

 

Article 39. Disposicions generals

1. El Consell mitjançant un decret pot establir règims especials municipals d'organització i funcionament per a aquells municipis en els quals concórreguen circumstàncies vinculades a l'activitat econòmica, a la seua història, al patrimoni artístic o cultural, a recursos o conflictes mediambientals o de naturalesa sectorial de la magnitud suficient com per a condicionar i interferir el funcionament normal de l'organització municipal o de la prestació dels servicis municipals.

2. El procediment per a l'aplicació d'un règim especial d'organització i funcionament a un municipi es regularà mitjançant un reglament.

 

Article 40. Regulació dels règims especials

1. Els municipis que complisquen els requisits per a sol·licitar l'aplicació d'un règim especial d'organització i funcionament ho sol·licitaran a la conselleria competent en matèria d'administració local.

Amb la sol·licitud s'adjuntaran els informes que demostren la conveniència i oportunitat de la seua aplicació i una proposta en la qual s'especifiquen les característiques que, al seu parer, ha de reunir l'esmentat règim.

2. L'aplicació d'un règim especial d'organització i funcionament comportarà la creació d'un Consell Municipal de Participació integrat per representants de la corporació i de les associacions i col·lectius ciutadans interessats en la matèria de què es tracte.

3 Si existira Consell Social este assumirà les funcions previstes per al Consell Municipal de Participació, sempre que s'hi troben representats adequadament els agents socials citats.

4. Els municipis que funcionen amb un mateix règim especial per raó de la matèria s'associaran davall alguna de les fórmules previstes en les lleis a fi d'actuar com a interlocutors de l'administració autonòmica i de les diputacions provincials. A este efecte coneixeran i informaran les normes i la resta d'iniciatives públiques de les susdites administracions relacionades amb la matèria determinant del seu règim especial.

 

 

Secció segona. Municipis en règim de consell obert

 

Article 41. Municipis que funcionen en règim de consell obert [1]

Els municipis que funcionen en règim de consell obert seran els establits per la normativa estatal bàsica en matèria de règim local.

 

Article 42. Procediment [2]

1. La constitució en règim de consell obert de municipis requereix la petició de la majoria dels veïns i l'acord favorable de dos terços del nombre legal de membres de l'ajuntament.

2. Perquè els municipis que funcionen en règim de règim de consell obert passen al règim comú es requereix acord de l'assemblea veïnal, adoptat per la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres. En tot cas, la resolució definitiva correspon al Consell.

 

Article 43. Òrgans de govern i administració

El govern i administració dels municipis en règim de consell obert correspon a l'alcalde o alcaldessa, a l'Assemblea Veïnal i, com a òrgans complementaris, als tinents d'alcalde i a la Comissió Informativa i de Control.

 

Article 44. Atribucions de l'alcalde o alcaldessa, l'Assemblea Veïnal i els òrgans complementaris

L'alcalde o alcaldessa i l'Assemblea Veïnal exerciran les competències que corresponguen al municipi per mitjà de l'exercici de les atribucions que les lleis atorguen en el règim comú a l'alcalde o alcaldessa de l'ajuntament i al Ple, respectivament. Els òrgans complementaris a què es refereix l'article anterior ajustaran les seues atribucions als usos, costums i tradicions locals si n'hi haguera, i si no n'hi ha a allò que s'ha disposat per al règim comú tant en esta llei com en la normativa bàsica de règim local.

 

 

Secció tercera. Règim de gestió compartida

 

Article 45. Àmbit d'aplicació

1. El règim especial previst en esta secció podrà aplicar-se als municipis amb població inferior a 500 habitants.

2. També poden beneficiar-se d'este règim especial aquells municipis la població resident dels quals es trobe compresa entre 500 i 1.000 habitants, en els quals l'evolució demogràfica siga negativa de forma persistent.

3. En els supòsits en què es considere convenient i simultàniament amb l'aplicació d'este règim especial a determinats municipis, la Generalitat podrà proposar la constitució de Mancomunitats d'interés preferent, en els termes exposats en l'article 107 esta llei.

 

Article 46. Contingut del règim especial de gestió compartida

L'aplicació a un municipi del règim especial de gestió compartida es durà a efecte, amb un informe previ de la diputació provincial corresponent, per mitjà d'un decret del Consell, en el qual es regularan les qüestions següents:

1. Especialitats en el règim de dispensa de la prestació dels servicis municipals mínims obligatoris.

2. Disseny d'un règim simplificat d'organització i funcionament.

3. Disposicions sobre agrupació amb altres municipis limítrofs per al sosteniment de personal comú o per a la prestació de determinats servicis bàsics no obligatoris en forma mancomunada o davall qualsevol altra fórmula associativa.

4. Programa de reorganització de la gestió municipal, consistent en un «sistema de gestió compartida» que s'articularà per mitjà de convenis subscrits entre el municipi i la diputació provincial respectiva, com també a través de les fórmules de col·laboració que es determinen amb els diferents departaments de la Generalitat, sobre els sectors que es considere oportú. Això sense perjuí d'altres funcions d'assistència que puga prestar la diputació provincial.

5. Mesures de foment, amb especial referència a la preferència d'estos municipis en les convocatòries d'ajudes d'altres administracions.

6. Termini de vigència.

En tot cas la instauració del règim de gestió compartida tindrà per objectiu final l'eliminació de les causes que van determinar la seua aplicació.

 

Article 47. Supressió voluntària de municipis

1. Si a la finalització del termini de vigència del règim especial de gestió compartida es concloguera que les causes que van determinar la inclusió del municipi en el susdit règim no es poden eliminar o s'agreujaren en el futur, la Generalitat podrà promoure, sempre amb la conformitat del municipi, la seua supressió per mitjà d'alguna de les fórmules previstes en esta llei, especialment per incorporació a un altre.

2. El municipi suprimit es constituirà en Entitat local menor d'aquell al qual s'incorpore, llevat que voluntàriament renuncie a l'esmentada condició o esta resulte innecessària o perjudicial per als afectats, amb una dotació de competències que s'han de determinar reglamentàriament i un àmbit territorial d'influència igual al del seu anterior terme municipal.

3. En este procediment seran preceptius els informes del Consell Tècnic de Delimitació Territorial, la diputació provincial i el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

 

 

TÍTOL II
La província

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 48. Concepte i finalitats

1. La província és una entitat local determinada per l'agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia i plena capacitat per al compliment dels seus fins.

2. Són fins propis i específics de la província:

a) La cooperació a l'establiment dels servicis municipals obligatoris, per a garantir la seua prestació integral i adequada en tot el territori de la província.

b) Participar en la coordinació de l'administració local amb la de la Generalitat i amb la de l'Estat.

c) En general, el foment i l'administració dels interessos peculiars de la província.

3. El territori de la Comunitat Valenciana comprén el dels municipis integrats en les províncies d'Alacant, Castelló i València.

4. El terme provincial és l'àmbit territorial en el qual la Diputació exerceix les seues competències.

 

Article 49. Govern i administració

El govern i administració autònoma de les províncies de la Comunitat Valenciana correspon a les Diputacions provincials d'Alacant, Castelló i València.

 

Article 50. Competències de la província

1. Són competències pròpies de les diputacions provincials les que li atribuïsca la legislació bàsica de règim local i la resta de lleis de l'Estat i de la Comunitat Valenciana en els diferents sectors de l'acció pública i, en tot cas les següents:

a) Prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis i altres entitats locals, especialment a les de menor capacitat econòmica i de gestió.

b) Prestar, si és el cas, els servicis públics que afecten uns quants municipis, quan la seua gestió no siga assumida per qualsevol de les fórmules associatives d'àmbit supramunicipal per a la prestació de servicis públics previstes en la legislació aplicable.

c) Cooperar al foment del desenrotllament econòmic i social de la província sense perjuí de les competències d'altres administracions públiques.

2. La Generalitat per mitjà d'una llei de les Corts podrà transferir o delegar en les diputacions provincials l'execució d'aquelles competències que no siguen d'interés general de la Comunitat Valenciana.

Les diputacions provincials actuaran com a institucions de la Generalitat i estaran sotmeses a la legislació, reglamentació o inspecció d'esta sempre que s'executen competències delegades per esta.

 

Article 51. Cooperació als servicis obligatoris municipals

L'assistència i cooperació provincial es dirigirà preferentment a l'establiment i prestació dels servicis municipals obligatoris establits en esta llei, i en especial en els supòsits de municipis amb el règim especial de gestió compartida.

 

 

CAPÍTOL II
Coordinació de la generalitat amb les diputacions provincials

 

Article 52. Coordinació de funcions

1. La Generalitat coordinarà les funcions pròpies de les diputacions provincials que siguen d'interés general per a la Comunitat Valenciana. Per llei de les Corts, aprovada per majoria absoluta, que establiran les fórmules generals de coordinació i la relació de les funcions que han de ser coordinades, fixant-se, si és el cas, les singularitats que, segons la naturalesa de la funció, siguen indispensables per a la seua major adequada coordinació.

2 A fi d'institucionalitzar les relacions entre la Generalitat i les diputacions provincials d'Alacant, Castelló i València, analitzar l'estat de col·laboració i coordinació dels seus respectius interessos i promoure la cohesió territorial en la Comunitat Valenciana se celebrarà amb periodicitat anual una cimera de cohesió territorial entre la Generalitat i les diputacions provincials.

 

 

TÍTOL III
La comarca

 

Article 53. Concepte i divisió comarcal

1. Les comarques són circumscripcions administratives de la Generalitat i entitats locals determinades per l'agrupació de municipis per a la prestació de serveis i gestió d'assumptes comuns. Les polítiques de la Generalitat tindran en consideració el caràcter de realitat històrica i cultural de les comarques de la Comunitat Valenciana.

2. De conformitat amb el que disposa l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana correspon la les Corts per mitjà d'una llei aprovada per majoria de dos terços, la determinació de la divisió comarcal, en el marc de la legislació de l'Estat i després de ser consultades les entitats afectades.

 

 

TÍTOL IV
Entitats locals menors

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 54. Definició

1. Són entitats locals menors aquells nuclis de població separats territorialment del municipi al qual pertanyen i que, tenint característiques peculiars, es constituïsquen com a tals d'acord amb el que preveu la present llei.

No podran constituir-se en entitat local menor aquells nuclis de població que pertanyents a un municipi, exerceixen la seua capitalitat. Cap entitat local menor podrà pertànyer a més d'un municipi.

2. Les entitats locals menors tindran la consideració d'entitat local i disfrutaran de personalitat i capacitat jurídica plena per a l'exercici de les seues competències.

 

Article 55. Objectius generals per a la constitució d'entitats locals menors

1. Es podran constituir entitats locals menors per a la consecució dels següents objectius:

a) Incrementar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.

b) Optimitzar la gestió administrativa dels servicis públics municipals.

c) Promoure o intensificar la participació ciutadana.

2. També es podran constituir entitats locals menors per a protegir singularitats històriques o culturals vinculades a un sector de la població o del territori municipal, quan concórreguen circumstàncies que ho justifiquen.

 

Article 56. Competències de l'entitat local menor

1. Les competències de les entitats locals menors podran ser pròpies o delegades.

2. L'exercici per les entitats locals menors de les seues competències pròpies o delegades estarà limitat a l'àmbit del seu territori.

 

Article 57. Competències pròpies de l'entitat local menor

Sense perjuí del supòsit específic previst en l'article 47.2, seran competències pròpies de les entitats locals menors:

1. Administració, conservació i aprofitament del patrimoni que, si és el cas, se'ls assigne.

2. Ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes.

3. Parcs i jardins.

4. Pavimentació de vies públiques urbanes i conservació de camins rurals, quan existisquen en l'àmbit territorial d'influència de l'entitat.

5. Fires i mercats.

6. Enllumenat públic.

7. Neteja viària.

8. Activitats recreatives i d'ocupació del temps lliure.

9. Turisme.

10. Execució d'obres i prestació de servicis del seu exclusiu interés quan no estiguen a càrrec de l'ajuntament o altres entitats supramunicipals.

 

Article 58. Delegació de competències, obres i servicis

1. L'ajuntament podrà delegar en l'entitat local menor la competència per a la prestació de servicis, així com l'execució de les obres que considere convenient.

En l'acord de delegació es farà constar la fórmula de control que es reserva l'ajuntament delegatori i els mitjans que es posen a disposició de l'entitat receptora de la delegació.

Per a ser efectiva la delegació, requerirà l'acceptació per part de l'entitat local menor.

2. No serà delegable, en cap cas, la competència municipal relativa a l'ordenació urbanística.

 

Article 59. Garanties per a la prestació d'altres servicis municipals

L'acord de constitució de l'entitat local menor farà menció expressa a les competències pròpies d'esta, a les que siguen objecte de delegació pel municipi en els termes de l'article anterior i a la forma en la qual es garantisca la prestació adequada, pel municipi, si és el cas, dels servicis següents:

1. Seguretat en llocs públics.

2. Protecció de la salubritat pública.

3. Prestació d'assistència sanitària.

4. Educació.

5. Gestió i disciplina urbanística.

6. Protecció del patrimoni historicoartístic.

7. Defensa dels consumidors i usuaris.

8. Servicis socials.

9. Activitats i instal·lacions culturals i esportives.

 

Article 60. Potestats

1. Per a l'exercici de les seues competències, a les entitats locals menors els corresponen les potestats i prerrogatives que la legislació bàsica de règim local atribueix als municipis. No obstant això, la potestat tributària es limitarà a l'establiment de taxes, contribucions especials i preus públics.

Els acords que adopten sobre disposició de béns, operacions de crèdit i expropiació forçosa, hauran de ser ratificats per l'ajuntament per a ser eficaços.

2. Les entitats locals menors podran sol·licitar ajudes i subvencions previstes per als municipis i realitzar qualsevol acte o gestió administrativa de semblant naturalesa sobre matèries de la seua competència.

3. També podran establir acords d'assistència amb entitats supramunicipals que presten servicis de la seua competència, en els termes establits en el títol VI d'esta llei, quan l'ajuntament corresponent no hi participe.

 

 

CAPÍTOL II
Creació

 

Article 61. Condicions que s'han de complir per a la creació d'entitats locals menors

1. Per a la constitució d'una entitat local menor haurà de concórrer alguna de les circumstàncies següents:

a) Que la seua pertinença al municipi siga conseqüència de la supressió o alteració d'un altre.

b) Que es tracte de nuclis de població amb una identitat històrica i cultural fàcilment recognoscible i independent de la resta del municipi al qual pertany.

c) Que així ho acorde l'ajuntament, en l'exercici de la seua potestat d'autoorganització, en aplicació d'un model propi de gestió descentralitzada mitjançant un acord plenari.

d) Que s'acredite de forma manifesta que la prestació dels servicis públics municipals és deficient i discriminatòria, en relació amb la resta del municipi.

2. En tot cas, els nuclis de població al qual es refereix l'apartat anterior, hauran de complir els requisits següents:

a) Estar separat de qualsevol altre nucli de població del municipi per una franja de sòl no urbanitzable en el moment d'iniciar-se el procediment. Una vegada iniciat aquell i fins a la seua conclusió, l'ajuntament adoptarà les mesures necessàries per a impedir qualsevol canvi en esta situació.

b) Disposar d'una població mínima de 50 veïns, requisit que no operarà en els supòsits de supressió voluntària de municipis previstos en el títol I.

3. La resolució que s'adopte es fonamentarà en una valoració global de les circumstàncies concurrents en cada cas.

4. En cap cas es constituiran com a tals les urbanitzacions o nuclis de població de característiques semblants.

 

Article 62. Iniciació del procediment

1. El procediment per a constitució d'entitats locals menors podrà iniciar-se d'ofici per l'ajuntament del municipi al qual pertanga o per petició dirigida a este per la majoria absoluta dels veïns residents en el nucli que ho pretén.

2. Quan la iniciativa partisca del municipi serà necessari acord de la corporació municipal adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

3. El procediment s'ajustarà a les normes que s'establisquen pel corresponent reglament.

 

Article 63. Resolució del procediment

1. Els procediments iniciats d'ofici pels ajuntaments seran resolts per estos. L'acord que resolga el procediment requerirà la mateixa majoria qualificada que l'exigida per a la seua iniciació.

2. En els procediments d'iniciativa dels veïns, la resolució del procediment correspondrà al Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria d'administració local.

3. Siga quina siga la forma d'iniciació, el procediment es resoldrà motivadament, amb un informe previ de la diputació provincial corresponent, en el termini de sis mesos, es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província corresponent i, quan la resolució siga favorable, es comunicarà a l'administració de l'Estat i s'inscriurà en el Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana.

Quan la resolució no s'adopte en l'esmentat termini, s'entendrà desestimada la petició. Contra les resolucions denegatòries d'estos procediments cabran els recursos establits en la normativa aplicable.

 

Article 64. Constitució de la comissió gestora [3]

1. En les entitats locals menors en què no s'haja pogut dur a terme l'elecció de vocals en les juntes veïnals per falta de candidatures, s'ha de constituir una comissió gestora integrada per tres, cinc o set membres en funció del nombre d'habitants de l'entitat local menor, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

2. La determinació del nombre de membres de la comissió gestora que correspon a cada partit, federació, coalició o agrupació d'electors l'ha de dur a terme la junta electoral de zona o, si aquesta ha cessat en les seues funcions, la Junta Electoral Central, de conformitat amb els resultats de les últimes eleccions per a l'ajuntament en la secció o seccions constitutives de l'entitat local menor.

3. L'elecció dels membres de la comissió gestora l'ha de fer el departament del Consell competent en matèria d'administració local, a proposta de l'ajuntament a què pertanga la respectiva entitat local menor, mitjançant un acord del ple adoptat per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en els termes establits reglamentàriament.

4. L'elecció del president o presidenta de la comissió gestora s'ha de dur a terme mitjançant votació dels membres d'aquesta. Si en la primera votació no s'obté majoria, el departament del Consell competent en matèria d'administració local designarà el candidat o candidata que haja sigut proposat pel partit, coalició o agrupació d'electors que haja obtingut el nombre més gran de vots en les últimes eleccions per a l'ajuntament, en la secció o seccions constitutives de l'entitat local menor.

5. En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació d'un membre de la comissió gestora s'ha de designar un nou membre pel procediment establit en els apartats dos i tres d'aquest article.

 

 

CAPÍTOL III
Organització i funcionament

 

Article 65. Òrgans de govern [4]

1. Els òrgans de govern i administració de les entitats locals menors seran la Presidència i la Junta Veïnal.

2. La junta veïnal, sense perjudici del supòsit específic previst en l'article 64, estarà integrada per la presidència i pels vocals, el nombre dels quals resultarà d'aplicar l'escala següent:

 

D'1 a 250 habitants	3
De 251 a 1.000 habitants	5
De 1.001 en avant	7

 

Article 66. Elecció dels membres dels òrgans de govern [5]

1. L'elecció dels vocals de la junta veïnal s'ha de fer de conformitat amb els resultats de les eleccions que, en paral·lel amb les realitzades per a l'ajuntament, se celebren en la secció o seccions constitutives de l'entitat local menor.

Per a l'elecció dels membres de la junta veïnal poden presentar-se candidatures mitjançant llistes tancades en aquelles entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants, o candidatures a través de llistes obertes de candidats en aquelles entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants, d'acord amb el que estableix aquesta llei, i hi regeix supletòriament el que disposa la normativa de règim electoral general.

 

2. Les candidatures poden ser presentades per partits i federacions inscrits en el registre corresponent, coalicions electorals constituïdes d'acord amb la llei i les agrupacions d'electors que obtinguen un nombre de firmes no inferior al 5 %, de les persones inscrites en la secció o seccions del cens electoral corresponent a l'entitat local menor, sense que en cap cas el nombre de firmants puga ser inferior a cinc.

 

3. Cada partit, federació, coalició o agrupació d'electors presentarà una llista completa amb el nombre de candidats o candidates següent:

– Tres candidats/es, en les entitats locals menors amb població fins a 250 habitants.

– Cinc candidats/es, en les entitats locals menors amb població compresa entre 251 a 1.000 habitants.

– Set candidats/es, en les entitats locals menors amb població compresa entre 1.001, en avant.

Les llistes es presentaran amb una composició paritària de dones i homes, en la seua composició s'alternaran consecutivament les persones candidates de sexe diferent.

 

4. Els candidats i candidates proposats en les llistes no han d'estar incursos en les causes d'inelegibilitat o incompatibilitat establides per la normativa de règim electoral general per a ser regidor.

La candidatura a regidor o regidora del municipi pot simultaniejar-se amb la candidatura a membre de la junta veïnal d'una entitat local menor pertanyent a aquell, i, a més, són compatibles l'exercici dels càrrecs de la presidència, la vocalia i la regidoria.

 

5. En les entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants la proclamació de membres electes de la junta veïnal s'ha de fer d'acord amb les regles següents:

a) No s'han de tenir en compte aquelles candidatures que no hagen obtingut almenys el 5 % dels vots vàlids emesos en la circumscripció.

b) S'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures.

c) Es divideix el nombre de vots obtingut per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al de membres que componga la junta veïnal, i així s'ha de formar un quadre semblant al que apareix en l'exemple pràctic.

Els membres de la junta veïnal s'atribueixen a les candidatures que obtinguen els quocients majors en el quadre, en ordre decreixent.

d) Quan en la relació de quocients en coincidisquen dos corresponents a candidatures distintes, el membre de la junta veïnal s'ha d'atribuir a la que haja obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi ha dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, el primer empat s'ha de resoldre per sorteig, i els successius, de forma alternativa.

e) Els membres de la junta veïnal corresponents a cada candidatura s'adjudiquen als candidats inclosos en aquesta per l'ordre de col·locació en què apareguen.

Exemple pràctic: 650 vots vàlids emesos en una entitat local menor que escull 5 membres en la junta veïnal. Votació repartida entre tres candidatures:

 

A (350 vots) B(250 ) C (50)

 

Divisions	1	2	3	4	5	6	7	8	9
A	350	175	116,60	87,50	70	58,30	50,00	43,75	38,80
B	250	125	83,33	62,50	50	41,66	35,71	31,25	27,77
C	50	25	16,60	12,50	10	8,30	7,14	6,25	5,50

 

Per consegüent: la candidatura A obté tres candidats. La candidatura B, dos candidats, i la candidatura C, no obté cap candidat.

 

f) En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació d'un membre de la junta veïnal, la vacant serà atribuïda al candidat o, si escau, al suplent de la mateixa llista a qui corresponga, per l'ordre de col·locació en què apareguen.

 

6. En les entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants la proclamació de membres electes de la junta veïnal es realitzarà d'acord amb les regles següents:

a) Cada partit, coalició, federació o agrupació presentarà una llista completa amb tres candidats o candidates.

b) Cada elector o electora podrà donar el seu vot a un màxim de tres entre els candidats o candidates proclamats en l'entitat local menor corresponent.

c) S'ha d'efectuar el recompte de vots obtinguts per cada candidat, ordenant en una columna les quantitats representatives de major a menor.

d) Són proclamats electes aquells candidats o candidates que obtinguen el nombre més gran de vots fins a completar el nombre de membres de la junta veïnal. En cas d'empat, s'ha de resoldre per sorteig.

e) En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació d'un membre de la junta veïnal, la vacant serà atribuïda al suplent que figure en la mateixa llista i, si no n'hi ha, al següent candidat o candidata que més vots haja obtingut.

 

7. El mandat dels membres de la junta veïnal és el mateix que el dels regidors i regidores dels ajuntaments i coincident amb aquest.

Una vegada finalitzat el seu mandat, els membres de la junta cessant continuen les seues funcions únicament per a l'administració ordinària de l'entitat local menor fins a la constitució de la nova junta veïnal, sense que en cap cas puguen adoptar acords per als quals legalment es requerisca majoria qualificada.

 

8. La convocatòria de les eleccions als òrgans de govern de les entitats locals menors de la Comunitat Valenciana s'aprovarà per decret del Consell. El decret de convocatòria contindrà com a mínim, el següent: la data de celebració de les eleccions, el nombre de membres de la junta veïnal, la duració de la campanya electoral i el règim jurídic aplicable.

La tramitació del decret de convocatòria correspondrà a la conselleria competent en matèria de processos electorals. El decret es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

Article 66 bis. Elecció de la presidència de l'entitat local menor [6]

En la mateixa sessió de constitució de la junta veïnal s'ha d'efectuar l'elecció del president o presidenta de l'entitat local menor, d'acord amb el procediment següent:

1. En les entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants:

a) Poden ser candidats tots els membres de la junta veïnal.

b) És proclamat president o presidenta electe el candidat o candidata que obtinga la majoria absoluta dels vots dels membres de la junta veïnal.

c) Si cap d'aquests obté majoria absoluta, és proclamat president o presidenta el membre de la junta veïnal que haja obtingut més vots populars en l'entitat local menor. En cas d'empat s'ha de resoldre per sorteig.

2. En les entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants:

a) Poden ser candidats a la presidència tots els membres de la junta veïnal que encapçalen la llista corresponent.

b) Si algun dels candidats o candidates obté majoria absoluta de vots dels membres de la junta veïnal, és proclamat electe.

c) Si cap d'ells obté majoria absoluta, s'ha de proclamar president o presidenta el membre de la junta veïnal que encapçale la llista que haja obtingut el nombre més gran de vots populars en l'entitat local menor. En cas d'empat, s'ha de resoldre per sorteig.

3. En cas de renúncia al càrrec, defunció o incapacitat del president o presidenta, la vacant s'ha de resoldre d'acord amb el procediment previst en aquesta llei per a l'elecció de la presidència.

En casos d'absència o malaltia que impedisquen a la persona titular de la presidència de l'entitat local menor efectuar temporalment les seues funcions, aquesta ha de designar d'entre els vocals de la junta veïnal a qui ha de substituir-lo.

 

Article 66 ter. Sessió de constitució de la junta veïnal [7]

1. Les juntes veïnals es constitueixen en sessió pública el trenta dia posterior a la realització de les eleccions, llevat que s'haja presentat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels membres de la junta veïnal; en aquest supòsit s'ha de constituir el seixanta dia posterior a l'elecció.

2. Amb aquest fi s'ha de constituir una mesa d'edat integrada per les persones triades de major i menor edat, presents en l'acte, i ha d'actuar com a secretari o secretària qui ho siga de l'entitat local menor.

3. La mesa ha de comprovar les credencials presentades, o acreditacions de la personalitat de les persones electes, basant-se en els certificats que l'ajuntament del municipi a què pertanga l'entitat local menor haja remés a la junta electoral de zona.

4. Fetes les comprovacions, la mesa ha de declarar constituïda la junta veïnal si hi concorren almenys tres dels membres.

 

Article 67. Atribucions dels òrgans de govern

1. La Presidència i la Junta Veïnal exerciran les atribucions que la legislació establisca com a pròpies de l'alcalde i del Ple de l'ajuntament, respectivament, limitats a l'àmbit de competències de l'entitat local menor.

2. La Presidència designarà, entre els vocals de la Junta Veïnal, a qui haja de substituir-lo en els casos i amb els efectes previstos en la legislació general reguladora del règim local.

 

Article 68. Dret de la Presidència a assistir als plens municipals

El president o presidenta o el vocal que el represente tindrà dret a assistir amb veu però sense vot a les sessions de l'ajuntament en el qual es tracten assumptes que afecten directament l'entitat local menor. Per a l'exercici d'este dret haurà de ser citat a la reunió de la corporació com un membre més d'esta i tindrà accés a la documentació necessària.

En les sessions ordinàries a les quals assistisca, podrà formular precs i preguntes sobre qüestions que afecten l'entitat local menor.

 

Article 69. Règim de sessions de la Junta veïnal

La Junta Veïnal es reunirà, amb caràcter ordinari, cada tres mesos i amb caràcter extraordinari quan ho decidisca el president o ho sol·licite la majoria dels seus membres. En este últim cas, la celebració de la sessió no podrà demorar-se per més d'un mes des que va ser sol·licitada.

Per a la vàlida constitució de la Junta Veïnal es requereix l'assistència de dos terços del nombre legal dels seus membres, mai inferior a tres, entre els quals ha de comptar-se necessàriament el president o presidenta.

 

 

CAPÍTOL IV
Recursos

 

Article 70. Recursos de les entitats locals menors

1. La Hisenda de les entitats locals menors estarà constituïda pels recursos següents:

a) Ingressos procedents del seu patrimoni i la resta de dret privat.

b) Taxes i preus públics.

c) Contribucions especials.

d) Subvencions i altres ingressos de dret públic.

e) Ingressos procedents d'operacions de crèdit.

f) Multes.

g) Aportacions municipals i participacions en els ingressos del municipi, de conformitat amb el que establix l'article següent.

2. Totes les matèries relacionades amb el règim econòmic i pressupostari de les entitats locals menors es regiran per la legislació reguladora de les hisendes municipals, amb les adaptacions derivades del caràcter peculiar d'estes entitats.

 

Article 71. Garantia de recursos econòmics suficients

Els ajuntaments garantiran a les entitats locals menors els ingressos mínims necessaris per a la seua organització i funcionament, i per a l'exercici de les seues competències pròpies i les que expressament li hagen sigut delegades.

 

 

CAPÍTOL V
Modificació i supressió

 

Article 72. Procediment per a la modificació i supressió

1. Procedirà la supressió d'una entitat local menor quan el nucli de població que li serveix de base deixe de reunir els requisits de l'article 61.2.

Així mateix, podrà acordar-se la supressió de les entitats locals menors en els supòsits següents:

a) Incompliment continuat i manifest de les competències que detinguen.

b) Insuficiència de candidats o candidates per a cobrir l'òrgan col·legiat de govern en un procés electoral o impossibilitat de constituir la Junta Veïnal per renúncia dels seus membres i dels que els haurien de substituir.

c) Quan s'aprecien motius notoris de necessitat econòmica o administrativa.

2. La iniciativa per a procedir a la supressió correspondrà:

a) A l'ajuntament, l'acord del qual haurà de ser adoptat pel Ple per mitjà de majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.

b) A la Junta Veïnal mitjançant un acord adoptat per dos terços dels membres que legalment la formen.

c) A la conselleria competent en matèria d'administració local.

El procediment serà el mateix que l'establit per a la seua constitució, havent de donar-se audiència a totes les parts interessades. En cas de no resoldre's el procediment en el termini de 6 mesos el silenci administratiu tindrà caràcter negatiu.

3. La modificació de les entitats locals menors es durà a efecte, de conformitat amb el procediment que reglamentàriament s'establisca, per acord de qui va resoldre sobre la seua constitució. Les modificacions es comunicaran a la Generalitat per a la seua inscripció en el Registre d'Entitats Locals.

 

 

TÍTOL V
Àrees metropolitanes

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 73. Objecte i contingut

1. El present títol té com a objecte la regulació dels instruments bàsics d'actuació de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana, per a la realització d'activitats i prestació de servicis en l'àmbit territorial dels municipis que la integren.

2. Constitueixen els instruments bàsics d'actuació:

a) La creació d'entitats metropolitanes per a la planificació conjunta, programació, coordinació, gestió i execució de determinats servicis.

b) La coordinació de les Entitats metropolitanes en l'àmbit autonòmic.

3. La utilització dels instruments al·ludits en el punt anterior estarà presidida, en tot cas, pels principis d'eficàcia administrativa i de respecte a l'autonomia local i al dret de participació dels municipis afectats.

 

 

CAPÍTOL II
Les àrees metropolitanes

 

Article 74. Caràcters essencials

1. Les àrees metropolitanes són entitats locals integrades pels municipis de grans aglomeracions urbanes entre els nuclis de població de les quals existisquen vincles urbanístics, econòmics i socials que facen necessària la planificació conjunta i la gestió coordinada de determinades obres i servicis.

2. Les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana tindran personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a l'exercici de les seues competències. Així mateix exerciran les potestats enumerades en el número 1 de l'article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases del Règim Local. Les potestats de programació i planificació s'exerciran sense perjuí de les competències atribuïdes per esta llei a la Generalitat.

 

Article 75. Creació de les àrees metropolitanes

1. La Generalitat podrà crear, modificar o suprimir entitats metropolitanes, que podran tindre caràcter sectorial quan així ho requerisca la prestació d'un determinat servici públic, ajustant-se per a això al que disposa l'article 43 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

2. La llei de creació de cada entitat metropolitana serà aprovada per majoria qualificada de les Corts d'acord amb les previsions de l'article 65.3 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i contindrà, a més de les prescripcions previstes en esta llei, els municipis integrants de l'ens metropolità, així com els fins que justifiquen la seua creació i competències necessàries per a la seua consecució, d'acord amb el principi de respecte a l'autonomia municipal.

 

Article 76. Inscripció en el Registre d'Entitats Locals

L'àrea metropolitana, constituïts els corresponents òrgans de govern, haurà d'inscriure's en el Registre d'Entitats Locals de l'administració de l'Estat i en el Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana.

 

Article 77. Organització de les àrees metropolitanes

Són òrgans de les entitats metropolitanes de la Comunitat Valenciana els següents:

1. L'Assemblea.

2. La Presidència.

3. La Comissió de Govern.

 

Article 78. L'Assemblea

1. L'Assemblea és l'òrgan superior de govern de l'entitat metropolitana i, en el seu plenari, estaran representats tots els municipis que la integren.

2. L'Assemblea estarà formada per una persona en representació de cada municipi o el seu suplent, triats ambdós pel Ple de l'Ajuntament d'entre els seus membres.

Cada un dels representants, o el seu suplent en absència del primer, disposarà d'un nombre de vots ponderats que garantisca la participació de tots els municipis en la presa de decisions i una justa distribució de les càrregues entre ells.

La dita ponderació vindrà determinada per l'atribució al representant de cada municipi, o en la seua absència al seu suplent, d'un vot, a més d'un vot per cada tram complet de deu mil habitants del total de la seua població. En tot cas, s'imputarà un vot a cada representant dels municipis amb una població inferior als deu mil habitants.

3. El nombre d'habitants que servirà de base per a l'aplicació de l'apartat anterior serà el de la població de dret dels municipis que s'haja pres com a referència en les eleccions municipals immediatament precedents a la constitució de l'Assemblea.

4. L'Assemblea es constituirà en el termini màxim d'un mes comptador des de l'entrada en vigor de la llei de creació de cada entitat metropolitana. La reunió se celebrarà en les dependències municipals de l'ajuntament amb més població de l'àrea metropolitana.

La sessió constitutiva de l'Assemblea es convocarà pel conseller competent en matèria d'administració local. El mandat dels membres de l'Assemblea es renovarà, en tot cas, dins del mes següent a la constitució dels ajuntaments després de les corresponents eleccions locals.

5. L'Assemblea celebrarà una sessió ordinària com a mínim cada sis mesos. Quant al règim del seu funcionament, caldrà ajustar-se al que disposa el títol V de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, en tot allò que siga aplicable a les entitats metropolitanes.

6. En el cas que un ajuntament no formalitzara l'elecció dels seus representants en l'Assemblea en el termini assenyalat, esta podrà constituir-se sempre que dispose de quòrum suficient. L'entitat es dirigirà a l'ajuntament afectat amb la finalitat que resolga com més prompte millor el nomenament pendent.

 

Article 79. Atribucions de l'Assemblea

L'Assemblea exercirà les atribucions següents:

1. L'aprovació dels programes i projectes d'actuació, d'obres i de servicis.

2. L'aprovació del reglament de règim interior, com també les normes d'organització administrativa i de funcionament dels servicis.

3. El control dels òrgans de govern de l'entitat metropolitana.

4. L'adopció d'acords sobre els criteris aplicables per a determinar les aportacions dels municipis integrats, d'acord amb les prescripcions contingudes en la present llei.

5. L'aprovació i modificació dels pressupostos.

6. L'aprovació de la gestió i l'aplicació dels resultats econòmics.

7. L'aprovació de la memòria anual.

8. L'aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball.

9. La creació, participació, modificació i dissolució dels ens instrumentals a què es referix el present títol.

10. La designació dels membres de la Comissió de Govern.

11. Les atribucions que, segons la normativa de règim local, corresponen al Ple de l'ajuntament en tot allò que siga aplicable a les Entitats metropolitanes.

 

Article 80. La Presidència

1. La Presidència de l'entitat metropolitana és l'òrgan de govern unipersonal de l'ens i serà triat per l'Assemblea d'entre els seus membres, per majoria qualificada de dos terços en la primera volta o per majoria absoluta en la segona volta, referides ambdós majories al nombre de vots ponderats que corresponguen a cada un dels seus membres, segons el que disposa el present títol.

2. Corresponen a la Presidència les atribucions següents:

a) Representar a l'entitat metropolitana.

b) Convocar, presidir, suspendre i alçar les sessions de l'Assemblea i de la Comissió de Govern, i decidir els empats amb vot de qualitat.

c) Dirigir, inspeccionar i impulsar els servicis i obres competència de l'entitat metropolitana.

d) Desenrotllar la gestió econòmica de l'entitat i contractar obres i servicis, amb les limitacions establides en la normativa de règim local respecte a l'Alcaldia.

e) Exercir la direcció superior, direcció i organització dels servicis administratius i personal de l'entitat, així com el nomenament de la gerència, si és el cas.

f) Executar els acords de l'Assemblea i elaborar la memòria anual, així com les atribucions que, segons la normativa de règim local, corresponen a l'Alcaldia de l'ajuntament en tot allò que siga aplicable a les entitats metropolitanes, i aquelles altres que no estiguen expressament atribuïdes a altres òrgans d'estes.

3. De les Vicepresidències:

a) Existiran dos Vicepresidències, que seran designades per la Presidència d'entre els membres de la Junta de Govern Local, i informaran l'Assemblea d'eixos nomenaments.

b) Correspon a les Vicepresidències substituir la Presidència, per l'orde del seu nomenament, en els casos d'absència, malaltia o impediment que la impossibilite en l'exercici de les seues atribucions.

 

Article 81. La Comissió de Govern

1. Correspon a la Comissió de Govern l'assistència a la Presidència en les funcions d'orientació, impuls i coordinació dels servicis de l'entitat metropolitana, i té en particular les atribucions següents:

a) Proposar als òrgans de govern aquelles modificacions organitzatives i funcionals que es consideren convenients a l'efecte d'aconseguir una qualitat millor en la prestació dels servicis.

b) Informar sobre l'adquisició de béns i de drets per l'entitat metropolitana.

c) Exercir les competències que li siguen delegades per la Presidència o per l'Assemblea de l'entitat metropolitana.

2. La Comissió de Govern està integrada pels membres següents:

Presidència: la de l'entitat metropolitana.

Vocals: huit membres de l'Assemblea, triats per esta de manera que es designe almenys un representant de cada un dels següents trams de població:

Municipis de fins a 10.000 habitants.

Municipis de 10.001 a 20.000 habitants.

Municipis de 20.001 a 100.000 habitants.

Municipis de més de 100.000 habitants.

Secretari: El de l'entitat metropolitana, que actuarà amb veu i sense vot.

3. La Comissió de Govern es reunirà almenys una vegada al mes i totes les vegades que siga necessari, a iniciativa de la Presidència o a sol·licitud d'una tercera part dels seus membres.

 

Article 82. Ens instrumentals de l'àrea metropolitana

Les entitats metropolitanes podran acordar la creació d'empreses, societats mercantils i altres entitats de caràcter públic o mixt, o participar-hi, com també el nomenament dels seus òrgans col·legiats, segons siga procedent, per a la prestació de servicis metropolitans, si la gestió per mitjà d'estes formes d'administració contribueix a una major qualitat i eficàcia en els servicis.

 

Article 83. Funcionament dels òrgans col·legiats de l'àrea metropolitana

1. El règim de sessions, funcionament i adopció d'acords dels òrgans col·legiats de les entitats metropolitanes s'ajustarà al que disposa la normativa de règim local, amb les especialitats que resulten de les seues normes específiques.

2. El quòrum d'assistència per a la vàlida celebració de les sessions dels òrgans col·legiats de les entitats metropolitanes serà el d'un terç del nombre legal dels seus membres, que correspondrà com a mínim al terç de vots de l'Assemblea. Este quòrum haurà de mantindre's durant tota la sessió.

3. El règim per a l'adopció vàlida d'acords per part dels òrgans col·legiats de les entitats metropolitanes serà el mateix que regeix per als òrgans col·legiats de les entitats locals, i es computaran els vots dels membres presents d'acord amb els criteris de ponderació establits en el present títol.

 

Article 84. Competències

1. Serà competència de cada entitat metropolitana de la Comunitat Valenciana la gestió supramunicipals d'obres o servicis, que es determinaran en la seua llei de creació i es referiran, en tot cas, a l'àmbit territorial d'una àrea metropolitana que requerisca una coordinació o planificació conjunta d'estos.

2. Per a l'exercici de les seues competències, les entitats metropolitanes elaboraran i aprovaran un programa d'actuació per a l'establiment i prestació dels servicis que els corresponguen.

 

Article 85. Recursos econòmics de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana [8]

La hisenda de les entitats metropolitanes de la Comunitat Valenciana estarà integrada pels següents ingressos:

1. Els procedents del seu patrimoni i altres de dret privat.

2. Taxes, contribucions especials i preus públics, de conformitat amb el que es preveu en la normativa d'hisendes locals

3. Prestacions patrimonials públiques de caràcter no tributari. En el cas dels serveis públics subjectes a tarifes aquestes hauran de diferenciar entre quotes fixes, que aniran destinades a garantir la correcta implantació de les infraestructures i aquells costos que romanen invariables, i les quotes variables, que respondran a l'ús o la freqüentació del servei públic.

4. Aportacions dels municipis integrats en l'entitat, que seran fixades per l'assemblea d'acord amb els criteris assenyalats en aquest títol.

5. Participació, en el seu cas, en tributs de l'Estat i de la comunitat autònoma.

6. Transferències de la Generalitat, així com altres subvencions i ingressos de dret públic.

7. El producte de les operacions de crèdit.

8. El producte de les multes i sancions, en l'àmbit de les seues competències.

9. Els recursos contemplats per al finançament de les àrees metropolitanes en la Llei reguladora de les hisendes locals, sense perjudici que el recàrrec sobre l'impost de béns immobles previst en la citada llei no puga excedir del tipus màxim permès, encara que coexistisca més d'un ens metropolità en la mateixa demarcació territorial.

10. Qualsevol altre recurs que li corresponga d'acord amb la legislació de règim local.

 

Article 86. Aportacions dels municipis integrants de l'àrea metropolitana

1. El règim econòmic de les entitats metropolitanes de la Comunitat Valenciana garantirà, en tot cas, la justa i proporcional distribució de les càrregues entre tots els municipis integrats.

2. Les aportacions econòmiques dels municipis es fixaran per l'Assemblea per mitjà d'un percentatge referit a la seua participació en els tributs de l'Estat, al benefici directe o indirecte que reben dels servicis prestats per l'entitat metropolitana corresponent i als vots que exerceixen dins de l'Assemblea.

3. En cas d'impagament de les aportacions dels municipis aprovades per l'òrgan plenari de l'entitat local, podrà ser descomptada dels lliuraments que corresponga fer a Generalitat a favor dels dits municipis d'acord amb el procediment establit en la normes corresponents i en tot cas amb càrrec a recursos econòmics procedents de fons de la Generalitat. [9]

 

 

CAPÍTOL III
Planificació i coordinació autonòmiques

 

Article 87. La coordinació autonòmica de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana

1. La Generalitat determinarà, per mitjà dels instruments de planificació i coordinació territorials previstos en la normativa vigent, les directrius i objectius prioritaris que hauran de ser atesos per les entitats metropolitanes en la seua gestió.

2. Es constituirà un Consell Assessor Mixt de Coordinació Autonòmica, que es regularà reglamentàriament, presidit pel conseller amb competència en administració local, el qual estarà integrat per representants de totes les entitats metropolitanes existents en la Comunitat, representants dels òrgans del govern de la Generalitat competents en la matèria i els responsables de la gestió en cada un dels ens instrumentals creats segons el que preveu el present títol.

3. Serà atribució del Consell Assessor Mixt informar, amb caràcter previ, les actuacions de coordinació i planificació autonòmica en els respectius àmbits d'actuació de les entitats metropolitanes, així com formular totes les propostes i iniciatives considere convenients per a millorar la seua gestió.

 

 

TÍTOL VI
Mancomunitats i altres fórmules associatives d'entitats locals

 

CAPÍTOL I
Disposicions comunes

 

Article 88. Fórmules associatives municipals

1. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana, en el lliure exercici del seu dret a associar-se, podran constituir Mancomunitats i altres associacions previstes en la legislació vigent.

2. També podran formar agrupacions de municipis per al sosteniment en comú de personal o celebrar convenis interadministratius.

3. Els municipis podran recórrer a les fórmules associatives previstes en els apartats anteriors encara que no pertanguen a la mateixa província ni hi haja entre ells continuïtat territorial, si esta no es requereix per la naturalesa de les finalitats de l'entitat associativa.

Així mateix, quan concórreguen circumstàncies que ho facen convenient, podran integrar-se en les distintes fórmules associatives, municipis pertanyents a altres comunitats autònomes.

4. La Generalitat per a la consecució dels seus objectius de política territorial podrà promoure o suggerir l'associacionisme municipal per mitjà de qualsevol de les fórmules previstes legalment, sempre dins del màxim respecte a l'autonomia municipal.

 

Article 89. Aspectes procedimentals

1. Per a la creació, modificació i dissolució de les esmentades fórmules associatives serà necessari el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de cada corporació, així com per a l'adhesió a estes i per a l'aprovació i modificació dels seus estatuts.

2. Sense perjuí del que estableix específicament per a cada fórmula associativa, dels seus acords de constitució es donarà coneixement a aquelles entitats locals que, podent estar interessades, no hi hagen intervingut, a l'efecte de mantindre una recíproca i constant informació. Així mateix es donarà coneixement a la conselleria competent en matèria d'administració local.

3. L'associació d'entitats locals per a l'exercici d'activitats econòmiques es realitzarà de conformitat amb el procediment previst en la normativa general de règim local.

 

Article 90. Personal, mitjans patrimonials i econòmics i contractació

1. Les entitats associatives a les quals es fa referència en esta llei podran comptar amb personal propi. En les seues normes constitutives podran preveure la cessió o el traspàs dels servicis corresponents, del personal dels ens matrius i la consegüent compensació econòmica.

2. Així mateix, les esmentades normes constitutives podran preveure, de conformitat amb la normativa en vigor, el traspàs de mitjans patrimonials i econòmics.

L'adscripció de mitjans patrimonials es durà a terme preferentment per mitjà de la cessió de l'ús d'estos, d'acord amb les condicions que s'establisquen en cada cas. En el mateix acord de cessió s'establiran els supòsits i condicions en què l'ús dels béns i mitjans patrimonials adscrits revertirà al seu titular.

3. Les entitats associatives a les quals es fa referència en esta llei s'ajustaran als principis generals continguts en la legislació de contractes del sector públic.

 

 

CAPÍTOL II
Mancomunitats [10]

 

Article 91. Derogat

 

Article 92. Derogat

 

Article 93. Derogat

 

Article 94. Derogat

 

Article 95. Derogat

 

Article 96. Derogat

 

Article 97. Derogat

 

Article 98. Derogat

 

Article 99. Derogat

 

Article 100. Derogat

 

Article 101. Derogat

 

Article 102. Derogat

 

Article 103. Derogat

 

Article 104. Derogat

 

Article 105. Derogat

 

Article 106. Derogat

 

Article 107. Derogat

 

 

CAPÍTOL III
Els consorcis

 

Article 108. Objecte i definició

1. En el marc de la coordinació i cooperació administrativa, les entitats locals valencianes podran constituir consorcis amb altres entitats locals d'igual o distint nivell territorial, així com amb altres administracions públiques per a finalitats d'interés comú i amb entitats privades sense finalitat lucrativa que tinguen finalitats d'interés públic concurrents.

2. El Consorci és una entitat pública de caràcter voluntari i associatiu, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a crear i gestionar servicis i activitats d'interés local o comú.

 

Article 109. Creació

1. Els consorcis es constituiran per acord de les diferents entitats que els integren o per adhesió posterior, segons allò que s'ha disposat, en este cas, en els seus estatuts.

En el cas de les entitats locals, l'acord s'adoptarà per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

2. L'aprovació dels estatuts del consorci ha d'anar precedida d'informació pública per un termini de trenta dies.

3. Els estatuts hauran de ser aprovats per totes les entitats consorciades d'acord amb la seua legislació específica i remesos a l'òrgan de la Generalitat competent en matèria d'administració local, el qual ordenarà, si compleix els requisits legals, la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

4. Els òrgans de representació dels consorcis estaran integrats per comissionats de totes les entitats consorciades en la proporció que es fixe en els estatuts.

 

Article 110. Estatuts

1. Els estatuts del consorci, com a norma bàsica seua, contindran com a mínim els punts següents:

a) Denominació i domicili del consorci, així com les entitats que l'integren.

b) Fins de l'entitat i activitats o servicis que se li encomanen o assignen.

c) Règim d'organització i funcionament intern amb especial referència als òrgans de govern i gestió i forma de designació dels representants dels membres d'aquells.

d) Règim financer, pressupostari i comptable.

e) Règim al qual quedaran sotmeses les relacions jurídiques amb tercers derivades de les activitats del consorci.

f) Règim jurídic del personal, de conformitat amb el que disposa l'article 159.3 d'esta llei, i normes específiques per al cas de dissolució.

g) Duració.

h) Procediments per a la seua dissolució i normes per a la seua liquidació.

i) Procediment per a la modificació dels estatuts.

2. Les seues peculiaritats hauran de posar-se en relació amb el règim general de les entitats locals o, si és el cas, amb el d'altres administracions que intervinguen en el consorci. En tot cas, als consorcis integrats exclusivament per entitats locals els serà aplicable la normativa de règim local, quan els fins siguen propis d'estes.

3. Els consorcis podran utilitzar qualsevol de les formes de gestió dels servicis locals.

 

 

CAPÍTOL IV
Els convenis interadministratius

 

Article 111. Objecte i contingut

1. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran cooperar entre si o amb l'administració de l'Estat o de la Comunitat Autònoma per mitjà de convenis o acords que tinguen com a finalitat l'execució en comú d'obres, la prestació de servicis comuns o la utilització conjunta de béns o instal·lacions.

2. Els dits convenis o acords contindran:

a) Els òrgans que celebren el conveni i la capacitat jurídica amb la qual actua cada una de les parts.

b) La competència que exerceix cada administració.

c) El seu finançament.

d) Les actuacions que s'acorde desenrotllar per al seu compliment.

e) El termini de vigència, la qual cosa no impedirà la seua pròrroga si així ho acorden les parts firmants del conveni.

f) L'extinció per causa diferent de la prevista en l'apartat anterior, així com la forma d'acabar les actuacions en curs per al supòsit d'extinció.

g) Els mecanismes que cal utilitzar per a la realització de les actuacions conjuntes i la resolució dels conflictes que pogueren plantejar-se.

h) La possibilitat de crear un òrgan mixt de vigilància i control per a resoldre els problemes d'interpretació i compliment que puguen plantejar-se respecte dels convenis de col·laboració.

3. Els convenis hauran de publicar-se en el Butlletí Oficial de la Província o en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, segons l'àmbit territorial de les administracions que el firmen.

 

 

TÍTOL VII
Disposicions comunes a les entitats locals

 

CAPÍTOL I
Funcionament en règim comú

 

Article 112. Àmbit d'actuació

Sense perjuí del règim establit específicament per a cada una de les entitats locals, les disposicions del present títol s'aplicaran a municipis, províncies, entitats locals menors, comarques, àrees metropolitanes i mancomunitats de municipis.

 

Article 113. Classes i règim de sessions

1. Els òrgans de govern col·legiats de les entitats locals celebraran sessions ordinàries, de periodicitat preestablida, i extraordinàries, que podran ser, si és el cas, urgents.

2. El règim de sessions dels òrgans de govern col·legiats quant a periodicitat de les sessions, convocatòries, orde del dia i quòrum d'assistència es regirà pel que preveu la legislació bàsica estatal de règim local; en els articles següents d'esta llei; en el reglament orgànic municipal o si no n'hi ha pel que es dispose mitjançant un acord plenari.

 

Article 114. Competències de control

En els plens ordinaris la part dedicada al control de l'actuació de la resta dels òrgans de govern local tindrà substantivitat pròpia i diferenciada de la part resolutiva, garantint-se la participació de tots els grups municipals en la formulació de precs, preguntes i mocions.

 

Article 115. Desenrotllament de la sessió

1. Quan per a l'adopció d'un acord fóra preceptiva la votació favorable per una majoria qualificada i el nombre d'assistents a la sessió fóra inferior a ella, es retirarà l'assumpte de l'orde del dia, per a la seua posterior inclusió en la sessió següent.

2. Serà necessari l'informe previ del secretari o secretària i, si és el cas, de l'interventor o interventora o dels que legalment els substituïsquen, per a l'adopció d'acords en els casos previstos en la legislació bàsica estatal de règim local.

 

Article 116. Propostes de resolució

1. Els grups municipals o una quarta part dels membres de la corporació podran presentar al Ple propostes per al seu debat i votació.

2. S'inclouran en l'orde del dia les propostes presentades amb deu dies naturals d'antelació a la data del Ple ordinari. Si la proposta es presentara passat el dit termini només podrà procedir-se al seu debat i votació plenària mitjançant un acord previ que aprecie la seua urgència adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

 

Article 117. Debat i votació

1. Els assumptes seran objecte de debat abans de ser sotmesos a votació, llevat que ningú demane la paraula.

2. Si s'hagueren formulat vots particulars o esmenes, estos hauran de debatre's en primer lloc, i després passar a la discussió del dictamen o informe.

3. Es consideraran aprovades per assentiment les proposicions que no susciten objecció o oposició. En cas contrari, se sotmetrà a votació.

 

Article 118. Preguntes

1. Els membres de les corporacions podran formular en el Ple, oralment o per escrit, precs i preguntes relatius a l'actuació o als propòsits d'actuació dels òrgans de govern de la corporació.

2. En l'orde del dia de les sessions ordinàries es reservarà un temps per a formular preguntes. Les preguntes formulades oralment en el transcurs d'una sessió seran contestades en la sessió següent, llevat que l'interpel·lat done resposta immediata.

3. Si la pregunta es formula per escrit, haurà de fer-se setanta-dos hores abans, com a mínim, de l'inici de la sessió, i serà contestada durant esta, llevat que el destinatari demane el seu ajornament per a la sessió següent.

4. Podran formular-se preguntes per a respondre per escrit. En este cas, han de ser contestades en el termini màxim d'un mes, i posteriorment informar al Ple en la primera sessió que celebre.

 

Article 119. Sessions de la Comissió Especial de Comptes

1. La Comissió Especial de Comptes es reunirà necessàriament abans de l'1 de juny de cada any per a examinar els comptes generals de la corporació, als quals s'adjuntaran els corresponents justificants i antecedents. Podrà, no obstant això, celebrar reunions preparatòries, si el seu president ho decideix o si ho sol·licita una quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la comissió.

2. Els comptes generals, així com els seus justificants i la documentació complementària estaran a disposició dels membres de la comissió, perquè la puguen examinar i consultar, com a mínim, quinze dies abans de la primera reunió.

3. La Comissió Especial de Comptes, sí així es determina pel Reglament Orgànic o mitjançant un acord plenari, podrà actuar com a comissió informativa permanent per als assumptes d'economia i hisenda de l'entitat local.

 

Article 120. Règim aplicable

1. Les regles i requisits generals relatius a la convocatòria i al sistema de votació del Ple seran aplicables als altres òrgans col·legiats.

2. El quòrum d'assistència per a la constitució vàlida de les comissions informatives serà el d'1/3 del nombre legal dels seus membres. Este quòrum haurà de mantindre's al llarg de tota la sessió.

 

Article 121. Actes

1. De totes les sessions dels òrgans col·legiats s'alçarà acta en la qual constarà, com a mínim: el lloc de la reunió, la data i hora de començament i terminació de la sessió, el nom de qui la presidisca i dels restants membres assistents, el seu caràcter ordinari o extraordinari, els assumptes debatuts, amb expressió succinta, en les sessions plenàries, de les opinions emeses, indicació del sentit dels vots i els acords adoptats, així com aquelles altres incidències succeïdes o detalls que es consideren necessaris per a reflectir allò que s'ha succeït en la sessió.

2. L'acta s'elaborarà pel secretari o secretària o per qui legalment el substituïsca i se sotmetrà a votació en la sessió ordinària següent. Es farà constar en l'acta l'aprovació de l'acta de la sessió anterior, com també les rectificacions que siguen pertinents, sense que en cap cas puga modificar-se el fons dels acords.

 

Article 122. Llibre d'actes

1. Les actes de les sessions, una vegada aprovades, es transcriuran en el llibre d'actes o plecs de fulls habilitats en la forma que reglamentàriament s'establisca, i les autoritzaran amb les seues firmes el president o presidenta i el secretari o secretària de la corporació. Les entitats garantiran la conservació en suport digital dels llibres d'actes dels òrgans col·legiats.

2. El llibre d'actes o els plecs de fulls ben habilitats tenen la consideració d'instrument públic solemne i hauran de portar en tots els seus fulls, correctament foliats, la firma del president i el segell de la corporació. En el cas en què les actes es transcriguen en document electrònic, este serà validat per mitjà de la firma electrònica.

3. Els requisits i formalitats que hagen de complir-se per a l'habilitació de plecs de fulls i la seua enquadernació posterior, i, si és el cas, la transcripció de les actes en document electrònic, es fixaran reglamentàriament pel Consell.

4. Es conservarà una còpia en valencià de totes les actes en totes les poblacions que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià declara com termes municipals de predomini lingüístic valencià atenent a criteris històrics.

 

Article 123. Llibre especial

Les resolucions del president o presidenta de les corporacions locals i d'altres òrgans unipersonals es transcriuran, així mateix, en el llibre especial destinat a este efecte o plecs de fulls legalment habilitats, que tindran, igualment, el valor d'instrument públic solemne. Les entitats garantiran la conservació en suport digital dels llibres de resolucions.

 

Article 124. Llengües

Les actes, les convocatòries de les sessions, els ordres del dia, les mocions, els vots particulars, les propostes d'acord, els dictàmens de les comissions municipals i la resta d'actuacions es redactaran en qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana, i s'hi respectarà, en tot cas, la llengua utilitzada per la persona intervinent. Qualsevol membre de la corporació tindrà dret a exigir, mitjançant petició expressa, la documentació a la que es refereix aquest article en qualsevol de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

 

 

CAPÍTOL II
Estatut dels membres de les corporacions locals

 

Article 125. Aspectes generals

1. La determinació del nombre de membres de les corporacions locals, el procediment per a la seua elecció, la duració del seu mandat i els supòsits d'inelegibilitat i incompatibilitat es regularan pel que disposa la legislació electoral.

2. Els membres de les corporacions locals, una vegada presa possessió del seu càrrec i fins a la terminació del seu mandat, gaudeixen dels honors, prerrogatives i drets propis d'este i estan obligats al compliment estricte dels deures inherents a aquell.

3. Es regiran per la seua legislació específica les situacions dels funcionaris i funcionàries que passen a tindre la condició de membres de les corporacions locals, així com el règim de responsabilitat civil i penal dels actes i omissions en l'exercici del càrrec.

 

Article 126. Deure d'assistència a sessions

1. Els membres de les corporacions locals tenen el dret i el deure assistir a totes les sessions del Ple i de les comissions que en formen part.

2. Quan, sense justificació suficient, no assistiren o s'absentaren de dos reunions consecutives del Ple o de les comissions que en formen part, o de tres alternatives durant el període d'un any, podran ser sancionats pel president amb la pèrdua del dret a percebre retribució o assignació econòmica fins a un màxim de tres mesos, amb audiència prèvia de l'interessat.

3. Així mateix, el president de la corporació, amb l'autorització prèvia del Ple, podrà privar de la percepció de les retribucions o assignacions econòmiques als membres de la corporació en cas d'incompliment reiterat dels deures del seu càrrec, amb les mateixes condicions assenyalades en l'apartat anterior. L'esmentada privació no tindrà naturalesa sancionadora.

 

Article 127. Altres drets i deures

1. Els membres de les corporacions locals tenen dret a votar lliurement en el Ple i en les comissions de les quals en formen part. Tindran també dret a intervindre en els debats de conformitat amb el que disposa el Reglament Orgànic Municipal i atenent als criteris sobre l'ordenació dels debats.

2. Estaran obligats a observar la deguda cortesia i a respectar les normes de funcionament dels òrgans de la corporació, com també a guardar secret sobre els debats que tinguen este caràcter.

 

Article 128. Dret d'informació

1. Per al millor compliment de les seues funcions, els membres de les corporacions locals tenen dret a obtindre de l'alcalde o president, o de la Junta de Govern Local, tots els antecedents, dades i informacions que estiguen en poder dels servicis de la corporació i siguen necessaris per a l'exercici del seu càrrec. El dret d'informació dels membres de les corporacions locals tindrà caràcter personal i indelegable.

2. Els servicis de la corporació facilitaran directament informació als seus membres en els casos següents:

a) Quan exercisquen funcions delegades i la informació es referisca a assumptes propis de la seua responsabilitat;

b) Quan es tracte d'assumptes inclosos en l'orde del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals siguen membres;

c) Quan es tracte d'informació continguda en els llibres de registre o en el seu suport informàtic, com també en els llibres d'actes i de resolucions de l'Alcaldia; i

d) Quan siga informació de lliure accés pels ciutadans i ciutadanes.

3. En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entendrà acceptada si no es dicta una resolució denegatòria en el termini de cinc dies naturals següents a aquell en què s'haguera presentat la sol·licitud. La denegació haurà de ser motivada.

4. En tot cas, els membres de les corporacions locals hauran de tindre accés a la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'orde del dia de les sessions dels òrgans col·legiats que pertanguen des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracte d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, haurà de facilitar-se la documentació indispensable per a poder tindre coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat.

5. Els membres de la corporació hauran de respectar la confidencialitat de la informació a què tinguen accés per raó del càrrec sense donar-li publicitat que poguera perjudicar els interessos de l'entitat local o de tercers; sent directament responsables.

 

Article 129. Imparcialitat

1. Els membres de les corporacions locals no podran invocar ni fer ús de la seua condició per a l'exercici de qualsevol activitat mercantil, industrial o professional.

2. En l'exercici del càrrec, observaran en tot moment les normes sobre incompatibilitats i s'abstindran de participar en la deliberació, votació, decisió i execució de qualsevol assumpte en què concórrega alguna de les causes a què es refereix la legislació de procediment administratiu i contractes de les administracions públiques.

L'actuació dels membres de les corporacions locals en què concórreguen les mencionades circumstàncies podrà suposar, si ha sigut determinant per a l'adopció de l'acord, la invalidesa dels actes en què hagen intervingut.

 

Article 130. Retribucions

1. Les quantitats que les corporacions locals de la Comunitat Valenciana poden consignar en els seus pressupostos amb destinació a l'abonament de les retribucions i indemnitzacions als seus membres per l'exercici dels seus càrrecs es determinaran basant-se en els criteris i amb els límits que s'establisquen reglamentàriament.

2. Les esmentades quantitats podran ser revisades anualment.

 

Article 131. Declaracions d'activitats i de béns

1. Els representants locals, així com els membres no electes de les Juntes de Govern Local formularan declaració sobre causes d'incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcione o els puga proporcionar ingressos econòmics.

Formularen així mateix declaració dels seus béns patrimonials i de la participació en societats de qualsevol tipus, amb informació de les societats per elles participades i de les liquidacions dels Impostos sobre la Renda, Patrimoni i si és el cas, Societats.

Les esmentades declaracions efectuades en els models aprovats pels plens respectius, es duran a terme abans de la presa de possessió, en ocasió del cessament i al final de mandat, així com quan es modifiquen les circumstàncies de fet.

2. Les declaracions anuals de béns i activitats seran publicades amb caràcter anual, i en tot cas en el moment de la finalització del mandat, en els termes que fixe l'estatut municipal.

Les esmentades declaracions s'inscriuran en els següents registres d'interessos.

a) La declaració sobre causes de possible incompatibilitat i activitats que proporcionen o puguen proporcionar ingressos econòmics, s'inscriurà, en el Registre d'Activitats constituït en cada entitat local, que tindrà caràcter públic.

b) La declaració sobre béns i drets patrimonials s'inscriurà en el Registre de Béns Patrimonials de cada entitat local, en els termes que establisca el seu respectiu Estatut i tindrà caràcter públic, d'acord amb els criteris següents:

1r Podran accedir al registre:

- Els òrgans judicials per a la instrucció o resolució de processos que requerisquen el coneixement de les dades que estiguen en el registre, de conformitat amb el que disposa la normativa processal.

- El Ministeri Fiscal quan realitze activitats d'investigació en l'exercici de les seues funcions que requerisquen el coneixement de les dades que estiguen en el Registre, d'acord amb el que dispose la normativa processal.

- El Defensor del Poble o el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana en els termes que preveuen les seues lleis de creació.

2n En la resta de casos, l'accés al registre es referirà al contingut de les declaracions de béns i drets patrimonials i s'ometran, en relació amb els béns patrimonials, aquelles dades referents a la seua localització i se salvaguardaran la privacitat i seguretat dels seus titulars. Les esmentades declaracions, amb les excepcions assenyalades, seran objecte de publicació en el Butlletí Oficial de la Província en els termes previstos reglamentàriament.

3. Els representants locals i membres electes de la Junta de Govern Local respecte als quals, per raó del seu càrrec, resulte amenaçada la seua seguretat personal o la dels seus béns o negocis, la dels seus familiars, socis, empleats o persones amb les quals tingueren relació econòmica o professional podran realitzar la declaració dels seus béns i drets patrimonials davant del secretari o la secretària de la diputació provincial. Dites declaracions s'inscriuran en el Registre Especial de Béns Patrimonials, creat a estos efectes en aquelles institucions.

En este supòsit, aportaran al secretari o secretària de la seua respectiva entitat mera certificació simple i succinta, que acredite haver emplenat les seues declaracions, i que estes estan inscrites en el Registre Especial al qual es refereix el paràgraf anterior, que serà expedida pel funcionari o funcionària encarregat d'este.

4. Produïda una causa d'incompatibilitat, correspon al Ple la seua declaració, i haurà de ser comunicada a l'interessat perquè en el termini dels 10 dies següents a què la reba puga optar entre la renúncia a la condició de membre de la corporació local o l'abandó de la situació d'incompatibilitat.

Si no manifesta la seua opció transcorregut l'esmentat termini, s'entendrà que renuncia a la condició de membre de la Corporació Local.

 

Article 132. Suspensió de la condició de membre de la corporació local

Qui exercisca la condició de membre d'una corporació local quedarà suspés en els seus drets, prerrogatives o deures quan una resolució judicial ho comporte d'acord amb la normativa aplicable.

 

Article 133. Pèrdua de la condició de membre de la corporació local

Qui exercisca la condició de membre d'una corporació local perdrà eixa condició per les causes següents:

1. Per resolució judicial ferma que declare la pèrdua de la condició de membre de la corporació o anul·le l'elecció o proclamació de candidats.

2. Per defunció.

3. Per extinció del mandat, sense perjuí que continue en les seues funcions, només per a l'administració ordinària, fins a la presa de possessió dels seus successors.

4. Per renúncia, que es farà efectiva per escrit davant del Ple de la Corporació.

5. Per incompatibilitat, en els supòsits i condicions establits en la legislació electoral.

 

Article 134. Grups municipals

1. Els membres de les corporacions locals es constituiran en grups municipals a l'efecte de la seua actuació corporativa.

2. Els grups es correspondran amb els partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions les llistes de les quals hagen obtingut llocs en la corporació. No podran formar grup propi els que pertanyen a formacions polítiques que no s'hagen presentat així davant l'electorat. Ningú pot pertànyer simultàniament a més d'un grup.

3. Els grups polítics es constituiran per mitjà d'un escrit dirigit al president de la corporació, firmat pels membres d'esta que desitgen integrar-lo, en el qual expressen la seua voluntat de formar-ne part, la seua denominació, el nom del seu portaveu i de qui, si és el cas, puga substituir-lo. L'escrit haurà de formalitzar-se en el termini dels deu dies hàbils següents a la constitució de la corporació i en tot cas abans de la convocatòria de la sessió extraordinària del Ple per a determinar l'organització i funcionament municipal.

4. Passaran a tindre la condició de regidors no adscrits aquells membres de la corporació en què concórrega alguna de les circumstàncies següents:

a) No haver constituït Grup Municipal dins dels terminis establits en el paràgraf anterior.

b) No haver-se integrat en el Grup Municipal constituït per la formació electoral que va presentar la candidatura per la qual van concórrer a les eleccions.

c) Haver abandonat o haver sigut expulsats per mitjà de votació del grup municipal. En este últim supost haurà de quedar constància escrita de l'acord adoptat.

d) Haver abandonat o haver sigut expulsats de la formació política que va presentar la candidatura per la qual van concórrer a les eleccions. Aquesta circumstància serà comunicada pel representant general de la formació política, la coalició o l'agrupació d'electors corresponent al secretari municipal, qui ho posarà en coneixement del Ple de la corporació, perquè d'ofici procedesca en conseqüència.

Els drets econòmics i polítics dels membres no adscrits no podran ser superiors a qui els hagueren correspost de romandre en el grup de procedència, i s'exerciran en la forma que determine el Reglament Orgànic de cada corporació.

 

Article 135. Funcionament dels grups municipals

1. Correspon als grups polítics municipals designar, per mitjà d'un escrit del portaveu, a aquelles persones dels seus components que hagen de representar-los en tots els òrgans col·legiats integrats per membres de la corporació. Els regidors no adscrits, al no pertànyer a cap grup polític municipal, no tindran portaveu.

2. Les funcions i atribucions dels grups polítics municipals no comportaran menyscabament de les quals la legislació atribueix als òrgans municipals i als membres de la corporació.

3. Cada corporació local, de conformitat amb el seu reglament orgànic i en la mesura de les seues possibilitats, posarà a disposició de cada grup mitjans i locals adequats.

 

Article 136. Junta de Portaveus

1. Els portaveus dels grups polítics, presidits pel president o presidenta de la corporació, integraran la Junta de Portaveus, que tindrà les funcions següents:

a) Accedir a les informacions que la presidència els proporcione per a difondre-la entre els membres del seu grup;

b) Canalitzar les peticions dels grups en relació amb el seu funcionament i amb la seua participació en els debats corporatius.

c) Consensuar el règim dels debats en sessions determinades.

2. La Junta de Portaveus tindrà sempre caràcter d'òrgan complementari i deliberant, en les seues sessions no s'adoptaran acords ni resolucions amb força d'obligar davant de tercers.

 

 

CAPÍTOL III
Informació i participació ciutadana

 

Article 137. Aspectes generals

1. Amb independència de l'organització complementària prevista en el capítol IV del títol I, i altres preceptes concordants, les corporacions locals facilitaran la més àmplia informació sobre la seua activitat i promouran la participació de tota la ciutadania en la vida local.

2. Les formes, mitjans i procediments de participació que les corporacions establisquen en exercici de la seua potestat d'autoorganització no podran, en cap cas, menyscabar les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius regulats per la llei.

 

Article 138. Drets dels ciutadans i ciutadanes

1. Tots els ciutadans i ciutadanes, en la seua relació amb les corporacions locals, tindran dret a:

a) Conéixer, en qualsevol moment, l'estat de la tramitació dels procediments en els quals tinguen la condició d'interessats, i obtindre còpies de documents continguts en ells;

b) Identificar les autoritats i el personal al servici de les administracions públiques davall la responsabilitat de les quals es tramiten els procediments.

c) Obtindre còpia segellada dels documents que presenten, i aportar-la juntament amb els originals, com també a la seua devolució, excepte quan els originals hagen d'estar en el procediment.

d) Formular al·legacions i aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d'audiència, que hauran de ser tingudes en compte per l'òrgan competent al redactar la proposta de resolució.

e) No presentar documents no exigits per les normes aplicables al procediment de què es tracte, o que ja es troben en poder de l'administració actuant.

f) Obtindre informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposen als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposen realitzar i siguen de competència municipal.

g) Accedir als registres i arxius en els termes que preveu la Llei de Procediment Administratiu Comú. La denegació o limitació d'este accés haurà de verificar-se mitjançant una resolució motivada.

h) Obtindre còpies i certificacions que acrediten els acords de les corporacions locals.

i) Ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i funcionaris, que hauran de facilitar-los l'exercici dels seus drets i el compliment de les seues obligacions.

j) Obtindre resolució expressa de totes les sol·licituds que formulen en matèries de competència de les entitats locals.

k) Exigir responsabilitats de les corporacions locals i del personal al seu servici, quan així corresponga legalment.

l) Requerir a l'entitat local interessada l'exercici de les accions i recursos necessaris per a la defensa dels seus drets.

m) Dirigir escrits a les corporacions locals en qualsevol de les dos llengües oficials

2. Els reglaments, ordenances locals, així com els plans generals, quan hagueren sigut aprovats definitivament i entrat en vigor, juntament amb la seua documentació completa, podran ser consultats en qualsevol moment per tots els ciutadans.

3. Les entitats locals podran, en la forma que prevegen els seus respectius reglaments orgànics, elaborar cartes de servicis que informen sobre els servicis de competència municipal, els compromisos de qualitat en la seua prestació i en general els drets dels veïns i veïnes en relació als esmentats servicis.

 

Article 139. Participació en sessions [11]

1. Les sessions del ple de les corporacions locals seran públiques. Hi tindran accés els mitjans de comunicació per a l'exercici de la funció que tenen, i la ciutadania en general, en les condicions que fixe el reglament orgànic, i s'hi respectarà, en tot cas, el dret fonamental d'informació garantit en l'article 20 de la Constitució espanyola.

2. A les sessions de les comissions municipals podran ser convocats, només a l'efecte d'escoltar el seu parer o de rebre el seu informe respecte d'un tema concret, representants de les associacions veïnals o entitats de defensa d'interessos sectorials.

3. Seran públiques les sessions dels òrgans de participació.

4. Seran públiques les sessions de la resta d'òrgans complementaris que puguen ser establerts, excepte que un acord del ple, aprovat per majoria absoluta, establisca el contrari.

5. La publicitat de les sessions dels òrgans que estableix l'apartat anterior es realitzarà en els termes que prevegen els reglaments o acords plenaris pels quals es regisquen.

6. Es permetrà, en tot cas, la gravació de les reunions per part de particulars. Sense perjudici de la iniciativa ciutadana, el consistori podrà promoure la gravació i la posterior publicació de les reunions en plataformes accessibles per a la ciutadania, amb independència de la possible validació o certificació com a acta o fins i tot la difusió en temps real a través d'internet, que, en tot cas, també estarà permès.

 

Article 140. Formes de participació ciutadana

Les corporacions locals hauran de preveure en els seus reglaments orgànics els distints mitjans de participació ciutadana i, en especial, en les formes següents:

1. Remissió als mitjans de comunicació social de la localitat de les convocatòries i ordes del dia de les sessions.

2. Difusió adequada i suficient de les exposicions públiques d'actuacions i projectes d'interés i repercussió social.

3. Implantació d'oficines d'informació al ciutadà i de mitjans tecnològics que la faciliten.

4. Canalització de les peticions i els suggeriments provinents dels ciutadans, d'acord amb el marc legal vigent.

 

Article 141. Altres formes de participació ciutadana

1. Els ajuntaments hauran d'establir i regular en normes de caràcter organitzatiu procediments i òrgans adequats per a la participació efectiva dels veïns en els assumptes de la vida pública local, tant en l'àmbit del municipi en el seu conjunt com en el dels districtes, en el cas que existisquen en el municipi les susdites divisions territorials.

2. Els veïns que gaudisquen del dret de sufragi actiu en les eleccions municipals podran exercir la iniciativa popular, en els termes que preveu la legislació bàsica estatal. Estes iniciatives poden portar incorporada una proposta de consulta popular local.

3. Així mateix, les entitats locals, i especialment els municipis, hauran d'impulsar la utilització interactiva de les tecnologies de la informació i la comunicació per a facilitar la participació i la comunicació amb els veïns, per a la presentació de documents i per a la realització de tràmits administratius, d'enquestes i, si és el cas, de consultes ciutadanes.

Les diputacions provincials col·laboraran amb els municipis que, per la seua insuficient capacitat econòmica i de gestió, no puguen desenrotllar en grau suficient el deure establit en este apartat.

4. El funcionament d'estos instruments de participació ciutadana assegurarà, igualment, condicions d'inclusió social i plena ciutadania, i afavorirà la participació de les persones amb discapacitat, de les persones majors, dels jóvens i de les persones estrangeres residents en el municipi.

5. Els ajuntaments podran dotar-se de mitjans públics de comunicació social. Reglamentàriament s'establiran els mecanismes necessaris per a garantir la participació de la pluralitat política i, específicament, de les forces polítiques amb representació municipal.

 

Article 142. Associacions

1. Les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns tindran la consideració d'entitats de participació ciutadana, sempre que estiguen inscrites en el Registre Municipal d'Associacions Municipals.

2. En relació amb el municipi, les associacions podran:

a) Demanar informació directa dels assumptes que siguen del seu interés;

b) Elevar propostes d'actuació en l'àmbit de les matèries de competència municipal.

c) Formar part dels òrgans de participació i intervindre en les sessions del Ple i de les comissions d'estudi, informe o consulta, d'acord amb el que disposa el Reglament Orgànic.

3. Els municipis, d'acord amb les seues possibilitats pressupostàries, podran concedir ajudes econòmiques a les associacions. L'assignació d'ajudes s'efectuarà amb criteris objectius, d'acord amb la importància i representativitat de les associacions.

 

Article 143. Iniciativa i consulta popular local

Amb independència de l'exercici per part dels veïns de la iniciativa popular en els termes que preveu la legislació bàsica de règim local, els alcaldes, amb l'acord previ del Ple per majoria absoluta, podran sotmetre a consulta popular els assumptes de la competència pròpia municipal i de caràcter local que siguen d'especial importància per als interessos dels veïns i veïnes, excepte els relatius a les hisendes locals.

 

 

TÍTOL VIII
Relacions entre la comunitat autònoma i les entitats locals

 

CAPÍTOL I
Disposicions comunes

 

Article 144. Principis generals [12]

1. En la distribució de responsabilitats administratives entre les entitats locals la Generalitat vetlarà pel respecte als principis de subsidiarietat, coordinació, cooperació i col·laboració.

2. Sense perjudici de l'atribució de competències a les entitats locals per la legislació corresponent, es podrà delegar l'execució de funcions i encarregar la gestió de les activitats i serveis a aquelles entitats locals de la Comunitat Valenciana que, pels seus mitjans, puguen assumir, quan amb això es garantisca la proximitat de la gestió a la ciutadania i s'assolisca una major participació d'aquesta, assegurant-se, en tot cas, la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels serveis

 

Article 145. Descentralització de competències [13]

1. Es procedirà a la descentralització a favor de les entitats locals de la Comunitat Valenciana de totes aquelles competències que siguen susceptibles d'això, atenent la seua capacitat de gestió.

2. La descentralització de competències a què es refereix aquest precepte s'ha de fer per llei de les Corts i haurà d'anar acompanyada dels suficients recursos econòmics perquè siga efectiva.

 

 

CAPÍTOL II
De la delegació de competències

 

Article 146. Resolucions i convenis de delegació [14]

1. Mitjançant llei de les Corts, amb subjecció als requisits i condicions establits en la legislació bàsica estatal, es podrà delegar l'execució de les funcions i competències en aquelles entitats locals de la Comunitat Valenciana que, pels seus mitjans, puguen assumir-les, assegurant la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels serveis.

2. En desplegament de la normativa establida en el paràgraf anterior, es podrà delegar en les entitats locals de la Comunitat Valenciana, mitjançant resolució de la persona titular del departament corresponent del Consell o, si és el cas, mitjançant conveni, autoritzat pel Consell, l'exercici de les seues competències.

3. La delegació, i, si és el cas, la seua revocació, s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

4. La delegació podrà referir-se a l'exercici d'una competència, a determinats aspectes funcionals d'aquesta, a l'exercici de potestats administratives concretes o a l'establiment i prestació d'un determinat servei.

 

Article 147. Acceptació de la delegació

L'efectivitat de la delegació requerirà la seua acceptació per l'entitat local interessada, llevat que per llei s'impose obligatòriament. En este cas la delegació haurà de mantindre l'equilibri financer de l'entitat local receptora.

 

Article 148. Mitjans de control sobre la delegació [15]

Els mitjans de control sobre la delegació que podrà exercir la Generalitat, que segueix mantenint la titularitat de les competències, es concretaran en la resolució de delegació o, si és el cas, en el corresponent conveni que se subscriga, i podran ser:

1. Aprovar instruccions tècniques de caràcter general.

2. Elaborar programes d'acció i directrius sobre les funcions delegades.

3. Demanar informació sobre la gestió.

4. Enviar comissionats i formular els requeriments pertinents al president o presidenta de l'entitat local delegada per a l'esmena de les deficiències observades.

5. Requerir el compliment dels programes i directrius a què es refereix el número 2 anterior, quan haja quedat acreditat l'incompliment per l'entitat local delegada.

 

Article 149. Revocació de la delegació [16]

1. Si l'entitat local incompleix les obligacions que es deriven de la llei de delegació, de la resolució de delegació o dels termes del corresponent conveni, o dels programes i directrius a què es refereix l'article 148.2, el Consell li advertirà d'això formalment i, si manté la seua actitud, transcorregut el termini d'un mes des de la recepció de l'escrit d'advertència, podrà revocar la delegació o, si és el cas, resoldre el conveni subscrit.

2. Per raons d'interès públic degudament justificades el Consell podrà revocar la delegació o revisar el seu contingut.

3. L'acord de revocació es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

 

CAPÍTOL III
De la comanda de gestió

 

Article 150. Comanda de gestió

1. Per a garantir una prestació més pròxima a la ciutadania, el Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria d'administració local, pot encomanar la realització d'activitats de caràcter material, tècnic o de servicis de la seua competència a les entitats locals amb capacitat de gestió, i actuar amb estes amb subjecció plena a les instruccions generals i particulars que es dicten per la Generalitat.

2. La comanda de gestió no suposa la cessió de la titularitat de les competències ni dels elements substantius del seu exercici.

3. La comanda de gestió es formalitzarà per mitjà de conveni subscrit entre les administracions interessades que es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. En els casos en què afecte les condicions de treball de qualsevol de les dues administracions, el conveni de col·laboració serà consultat prèviament, en els àmbits afectats i les condicions de treball negociades, amb les organitzacions sindicals.

4. El conveni a què es refereix el número anterior contindrà la determinació de l'activitat encomanada, la vigència, les facultats de direcció i control i els mitjans econòmics precisos per a dur-la a terme, i es fixarà el percentatge de finançament que hi aportarà cada administració.

5. En cas d'incompliment de les directrius i mesures contingudes en el conveni, la conselleria competent en matèria d'administració local, advertirà d'això formalment a l'entitat local, i si mantinguera la seua actitud la comanda de gestió podrà, amb audiència prèvia d'aquella, ser suspesa o deixada sense efecte.

 

 

CAPÍTOL IV
De la col·laboració

 

Article 151. La Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies

1. La Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies és l'òrgan deliberant i consultiu, de naturalesa paritària, per a fer efectiva de forma institucional i estable la relació de cooperació entre la Generalitat i la representació de les entitats locals de la Comunitat Valenciana, adscrit a la conselleria amb competències en matèria d'administració local.

2. Li correspondran les funcions següents:

a) Debatre sobre les sol·licituds i demandes de les entitats locals de la Comunitat Valenciana en relació amb l'actuació, projectes i normes dels distints departaments del Consell.

b) Aprofundir en l'autonomia local i en les polítiques de cooperació entre la Generalitat i les entitats locals.

c) Informar preceptivament sobre les iniciatives legislatives en matèria de règim local.

d) Informar preceptivament sobre les normes reglamentàries, així com dels plans o programes de la Generalitat que afecten específicament competències pròpies de les entitats locals de la Comunitat Valenciana. [17]

 

Article 152. Composició

La Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, regulada reglamentàriament, està integrada per representants de la Generalitat i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

 

 

CAPÍTOL V
De la coordinació

 

Article 153. Comissió Interdepartamental de Coordinació de Polítiques Locals

Es crea la Comissió Interdepartamental de Coordinació de Polítiques Locals a fi de garantir la coordinació de les accions, plans, ajudes i incentius de l'administració autonòmica dirigides a les entitats locals.

En esta comissió podran participar les entitats locals afectades i, si és el cas, l'administració de l'Estat.

Les seues funcions, composició i funcionament es regularan reglamentàriament.

 

 

CAPÍTOL VI
De la impugnació d'actes i acords

 

Article 154. Deure d'informació

1. Les entitats locals, sense perjuí de les competències sectorials de control que per raó de la matèria pogueren tindre els distints departaments del Consell, tenen el deure de remetre a la conselleria competent en matèria d'administració local de la Generalitat, en la forma i terminis determinats reglamentàriament, còpia o extracte dels acords adoptats pel Ple i la Junta de Govern Local respectivament, i extracte de les resolucions i decrets de la Presidència.

Els presidents de les corporacions locals i, de forma immediata, els secretaris seran responsables del compliment d'este deure.

2. La Generalitat, per mitjà de la conselleria competent en matèria d'administració local, podrà sol·licitar ampliació de la informació a la qual es refereix l'apartat anterior, que haurà de remetre's en el termini màxim de vint dies hàbils. Fins que es reba l'esmentada informació quedarà suspés el termini per a formular requeriment o per a impugnar directament l'acte o acord davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.

3. Sense perjuí de la seua executivitat, fins que no es complisca el deure de remissió establit en l'apartat 1 o, si és el cas, l'apartat 2, i hagen transcorreguts els terminis per al requeriment o impugnació, els actes i acords adoptats no podran ser impugnats per la Generalitat.

4. La Generalitat podrà, a més, demanar en l'àmbit de les seues competències i obtindre informació concreta sobre l'activitat de les entitats locals, a fi de comprovar l'efectivitat de l'aplicació de la legislació autonòmica, i podrà sol·licitar inclús l'emissió d'informes, l'exhibició d'expedients i la remissió de còpies certificades d'estos.

5. Per al compliment del que disposa este article les administracions públiques podran utilitzar mitjans electrònics de comunicació amb les garanties i requisits establits en la normativa aplicable.

 

Article 155. Mesures de reacció

Quan la Generalitat considere que un acte o acord d'una entitat local infringeix l'ordenament jurídic, o menyscabe competències autonòmiques o interferisquen el seu exercici o excedisquen de les competències de les esmentades entitats locals, podrà adoptar alguna de les mesures següents:

1. Requerir a l'entitat local perquè anul·le l'esmentat acte o acord.

2. Impugnar directament davant de la jurisdicció contenciosa administrativa el referit acte o acord.

 

Article 156. Requeriment de legalitat

1. Quan la Generalitat decidisca fer ús del requeriment al qual es refereix l'article anterior, es formularà en el termini de quinze dies hàbils a partir de la recepció de la comunicació de l'acte o acord. El requeriment haurà de ser motivat i expressar la normativa que s'estime vulnerada.

2. Si l'entitat local no atenguera el requeriment en el termini d'un mes, la Generalitat podrà impugnar l'acte o acord davant de la jurisdicció contenciosa administrativa en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà a aquell en què vença el requeriment dirigit a l'entitat local, o al de la recepció de la comunicació d'esta, de rebutja al requeriment, si es produeix dins del termini assenyalat per a tal fi.

 

Article 157. Impugnació directa

1. La Generalitat podrà impugnar directament, davant de la jurisdicció contenciosa administrativa els actes i acords de les entitats locals, quan considere que infringeixen l'ordenament jurídic o menyscaben competències autonòmiques, interferisquen en el seu exercici o excedisquen de la competència de les esmentades entitats locals.

2. El termini per a formular l'esmentada impugnació serà de dos mesos des de la comunicació de l'acte o acord.

3. Si l'acord de l'ens local afecta la integritat i efectivitat de l'interés de la Generalitat, esta podrà demanar expressament la suspensió de l'acte o acord impugnat.

 

Article 158. Impugnació per les entitats locals

1. Les entitats locals territorials podran impugnar les disposicions generals i actes de la Generalitat que lesionen la seua autonomia. Amb este fi des de l'endemà al que reben comunicació d'aquelles o es publiquen en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, podran:

a) Requerir motivadament a la Generalitat, en el termini de quinze dies, perquè anul·le la disposició o acte en el termini màxim d'un mes, o

b) Impugnar la disposició o acte davant de l'òrgan jurisdiccional competent en el termini establit en la legislació reguladora del corresponent procediment.

L'acte de la Generalitat, exprés o presumpte, que no atenga el requeriment a què es refereix la lletra a de l'apartat anterior, podrà ser objecte de la mateixa impugnació.

2. Així mateix, els municipis i províncies podran plantejar davant del Tribunal Constitucional els conflictes en defensa de l'autonomia local contra lleis de la Generalitat que lesionen l'autonomia local constitucionalment garantida, en els termes que preveu la Llei Orgànica que regula este Tribunal.

 

 

TÍTOL IX
Del personal al servici de les entitats locals

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 159. Personal de les entitats locals

1. El personal al servici de les corporacions locals estarà format per:

a) Funcionaris i funcionàries de carrera.

b) Funcionaris i funcionàries interins.

c) Personal laboral, ja siga fix, per temps indefinit o temporal.

d) Personal eventual.

2. Entre els funcionaris de carrera s'inclouen els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal als que correspon l'exercici de les funcions públiques necessàries en totes les entitats locals.

3. El règim jurídic dels empleats públics al servici de l'administració local que no siguen habilitats de caràcter estatal, es regirà pel que disposa la legislació bàsica, en la Llei de Funció Pública de la Generalitat i el seu desenrotllament reglamentari.

 

 

CAPÍTOL II
Agrupacions per al sosteniment de personal comú

 

Article 160. Classes

Els ens locals territorials podran constituir agrupacions per a sostindre personal comú o amb seu administrativa comuna quan ho justifique una realització més eficaç de les funcions públiques, falta de mitjans econòmics dels ens interessats o la seua proximitat geogràfica.

 

Article 161. Procediment de creació

1. El procediment per a la constitució de les dites agrupacions s'iniciarà per la Generalitat a instàncies de les entitats locals interessades, mitjançant un acord del seu òrgan plenari.

2. L'agrupació es regirà per uns estatuts, en els que s'inclourà, almenys:

a) Lloc o llocs de treball que s'agrupen.

b) Distribució del cost dels llocs de treball entre els ens locals agrupats.

c) Organització del treball i distribució de l'horari laboral.

d) Termini de vigència i causes de dissolució.

e) Procediment de modificació d'estatuts.

f) Composició de la Junta de Govern de l'agrupació i normes de funcionament.

g) Règim jurídic aplicable al personal comú, de conformitat amb el que disposa l'article 159.3 d'esta llei.

3. El procediment, que es desenrotllarà reglamentàriament, se sotmetrà a informació pública per un termini d'un mes i a audiència de les entitats locals interessades, i serà resolt per orde de la conselleria competent en matèria d'administració local.

4. A proposta de les entitats locals agrupades, podrà modificar-se o suprimir-se l'agrupació constituïda d'acord amb el procediment previst en el paràgraf anterior.

 

 

CAPÍTOL III
Dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional [18]

 

Article 162. Es deixa sense contingut.

 

Article 163. Es deixa sense contingut.

 

Article 164. Competències de la Generalitat

En relació amb els funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, correspon a la Generalitat, sense perjudici d'unes altres que resulten de la legislació vigent, les competències executives següents:

1. Creació, supressió i classificació dels llocs de treball reservats al personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional.

2. Constitució i dissolució de les agrupacions d'entitats locals per al sosteniment en comú de llocs de treball reservats a aquests funcionaris.

3. Declarar l'exempció de l'obligació de les entitats locals de mantindre el lloc de treball de Secretaria.

4. Determinar els mèrits corresponents al coneixement de les especialitats de l'organització territorial de la Comunitat Valenciana, del seu dret propi i de l'idioma valencià.

5. Fer la publicació coordinada de les convocatòries dels concursos ordinaris per a la provisió de llocs de treball en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, i la impugnació de les bases que no s'ajusten a la legalitat.

6. Efectuar els nomenaments provisionals de competència autonòmica, comissions de serveis, acumulacions, nomenaments de personal interí i de personal accidental.

7. Gestionar les borses de treball per a la provisió interina de llocs reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional.

8. Autoritzar permutes entre funcionaris amb habilitació de caràcter nacional dins de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

9. La incoació i resolució dels expedients disciplinaris instruïts al personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional que es trobe destinat en la Comunitat Valenciana en els termes previstos en la normativa bàsica estatal.

 

Article 165. Registre de mèrits de determinació autonòmica

Per a l'adequat exercici de les competències esmentades en l'article anterior en la conselleria competent en matèria d'administració local existirà un registre de mèrits de determinació autonòmica de la Comunitat Valenciana i de llocs reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional regulat reglamentàriament.

 

Article 166. Es deixa sense contingut.

 

Article 167. Es deixa sense contingut.

 

Article 168. Es deixa sense contingut.

 

Article 169. Agrupacions per al sosteniment en comú de llocs reservats.

1. En municipis de classe tercera es podrà procedir a l'agrupació per al sosteniment en comú del lloc de secretaria quan el volum dels seus recursos o serveis siguen insuficients.

2. Podran agrupar-se per al sosteniment en comú dels llocs d'intervenció i de tresoreria, les entitats locals les secretaries de les quals estiguen classificades en classe segona o tercera, sense que els siguen aplicable les limitacions indicades en l'apartat anterior.

3. Per procedir a la constitució de les agrupacions previstes en aquest article es requereix l'informe previ de la Diputació Provincial corresponent. Una vegada aprovada l'agrupació, el lloc resultant, es classificarà per la conselleria competent en matèria d'Administració local, que procedirà a la seua comunicació al Ministeri competent.

 

Article 170. Procediments

1. La creació i supressió de llocs de treball reservats a personal funcionari local amb habilitació de caràcter nacional es realitzarà per la conselleria competent en matèria d'administració local, d'ofici o a instàncies de l'entitat local interessada.

2. Els llocs de col·laboració seran creats discrecionalment per la pròpia entitat local, en els termes que reglamentàriament es desenvolupe, corresponent-ne a la conselleria competent en matèria d'administració local la classificació.

3. Els procediments per a portar a efecte l'agrupació de municipis, així com la seua dissolució, i l'exempció i la seua possible revocació seran objecte de desenvolupament reglamentari.

 

Article 171. Es deixa sense contingut.

 

Article 172. Es deixa sense contingut.

 

Article 173. Es deixa sense contingut.

 

Article 174. Es deixa sense contingut.

 

Article 175. Es deixa sense contingut.

 

Article 177. Es deixa sense contingut.

 

 

TÍTOL X
Béns, activitats i servicis

 

CAPÍTOL I
Disposicions generals

 

Article 178. Protecció i defensa del patrimoni

1. Les entitats locals tenen l'obligació de protegir i defendre el seu patrimoni. Per a això procuraran la seua inscripció registral i exerciran les potestats administratives i accions judicials que siguen procedents per a eixa finalitat. Qualsevol veí o veïna podrà requerir eixe exercici a l'entitat local interessada.

2. Les mateixes obligacions de protecció i defensa corresponen a les persones titulars de concessions i altres drets sobre béns de domini públic.

3. El personal al servici de les administracions públiques i la ciutadania han de col·laborar en la protecció i defensa de l'esmentat patrimoni.

4. Les entitats locals no podran aplanar-se a les demandes judicials que afectaren el domini i la resta de drets reals integrants del seu patrimoni.

 

 

CAPÍTOL II
Règim d'aprofitament i disposició

 

Article 179. Canvi de qualificació jurídica per mitjà d'alteració expressa

1. L'alteració de la qualificació jurídica dels béns de les entitats locals requereix la instrucció d'un procediment, d'acord amb els principis establits en la legislació bàsica de règim jurídic i procediment administratiu comú, en el qual s'acrediten la seua oportunitat i legalitat.

2. El procediment haurà de ser resolt pel Ple de la corporació, prèvia informació pública per un termini d'un mes. Si l'alteració de la qualificació jurídica es refereix a béns de domini públic o comunals, l'acord haurà d'adoptar-se per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

 

Article 180. Alteració automàtica

No obstant el que disposa l'article anterior, l'alteració de la qualificació jurídica i l'afectació dels béns al domini públic es produeix automàticament en els supòsits següents:

1. Aprovació definitiva del planejament urbanístic i dels projectes d'obres i servicis.

2. Adscripció de béns patrimonials per més de vint-i-cinc anys a un ús o servici públic, o a l'aprofitament comunal.

3. Adquisició per cessió obligatòria a fi de ser destinats a l'ús públic o a la prestació d'un servici públic determinat.

4. Adquisició per usucapió de béns destinats a l'ús o servici públic o a l'aprofitament comunal.

 

Article 181. Desafectació de béns comunals

1. Els béns comunals que per la seua naturalesa intrínseca o per altres causes no hagueren sigut objecte de gaudi d'esta índole durant més de deu anys, encara que en algun d'ells s'haja produït acte aïllat d'aprofitament, podran ser desproveïts del seu caràcter comunal i qualificats com patrimonials mitjançant un acord de l'entitat local respectiva. Este acord requerirà, informació pública prèvia, el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació i l'aprovació posterior de la conselleria competent en matèria d'administració local.

2. En estos casos, si foren susceptibles d'aprofitament agrícola o d'un altre tipus, el seu destí preferent serà el seu arrendament als veïns del municipi, bé individualment, bé agrupats en cooperatives o societats que permeten la rendibilitat de la seua explotació.

 

Article 182. Cessió de béns a altres administracions públiques

Les entitats locals podran afectar béns i drets demanials a un ús o servici públic competència d'una altra administració i transmetre-li la seua titularitat quan no resulten necessaris per al compliment dels seus fins. L'administració que els adquireix mantindrà la titularitat del bé mentre continue afectat l'ús o servici públic que va motivar la mutació i per tant, conserve el seu caràcter demanial. Si el bé o dret no fóra destinat a l'ús o servici públic o deixara de destinar-se posteriorment, revertirà a l'administració transmetent, integrant-se en el seu patrimoni amb totes les seues pertinences i accessions.

 

Article 183. Adscripció i aportació de béns a organismes, entitats i societats locals

1. Les entitats locals podran adscriure directament als seus organismes autònoms els béns i drets necessaris per al compliment dels seus fins.

Els béns i drets adscrits conservaran la qualificació jurídica originària que els corresponga com a béns del patrimoni de l'entitat local, sense que els organismes que els reben adquirisquen la seua propietat, atribuint-se'ls únicament facultats amb vista a la seua conservació i utilització per al compliment dels fins que es determinen en l'adscripció. Quan es tracte de béns immobles, serà per compte de l'organisme autònom la seua conservació, defensa i millora, i els servicis i subministraments que li siguen propis, com també els impostos que el graven.

2. Les entitats locals podran aportar directament béns patrimonials, drets concessionals i altres drets reals, amb la seua valoració tècnica prèvia, a les societats creades per elles o en les que tinguen participació, per a la prestació de servicis i exercici d'activitats econòmiques.

 

Article 184. Concessions i autoritzacions demanials

1. L'atorgament de concessions sobre béns de domini públic s'efectuarà en règim de concurrència. No obstant això, podrà acordar-se l'atorgament directe en els supòsits previstos en la llei.

2. Una vegada atorgada la concessió haurà de procedir-se a la seua formalització en document administratiu. Este document serà títol suficient per a inscriure la concessió en el Registre de la Propietat.

3. Les concessions s'atorgaran per un temps determinat. El seu termini màxim de duració, incloses les pròrrogues, no podrà excedir 75 anys, llevat que s'establisca un altre menor en les normes especials que s'apliquen.

4. Les concessions d'ús privatiu o aprofitament especial del domini públic podran ser gratuïtes, atorgar-se amb contraprestació o condició o estar subjectes a la taxa per utilització privativa o aprofitament especial de béns del domini públic local, d'acord amb el que preveu la legislació bàsica estatal.

5. Regiran les prohibicions per a ser titular de concessió demanial previstes en la legislació bàsica estatal en matèria de patrimoni.

6. El règim de les autoritzacions demanials es regirà pel que estableix la normativa bàsica aplicable.

 

Article 185. Utilització dels béns patrimonials

1. Correspon a les entitats locals regular la utilització dels seus béns patrimonials, d'acord amb criteris de rendibilitat. La seua utilització podrà realitzar-se directament per l'entitat o convindre's amb els particulars en la forma que legalment procedisca.

2. L'explotació dels béns o drets patrimonials podrà efectuar-se per mijtà de qualsevol negoci jurídic, típic o atípic.

3. Els contractes per a l'explotació dels béns i drets patrimonials s'adjudicaran tenint en compte l'oferta econòmica més avantatjosa sense que el preu siga l'únic criteri a tindre en compte, llevat que, per les peculiaritats del bé, la limitació de la demanda, la urgència resultant d'esdeveniments imprevisibles o la singularitat de l'operació, procedisca l'adjudicació directa. Les circumstàncies determinants de l'adjudicació directa hauran de justificar-se de manera suficient en l'expedient. En tot cas, l'usuari haurà de satisfer un preu que no podrà ser inferior al 6% del valor en venda dels béns.

 

Article 186. Cessions gratuïtes

1. Els béns immobles patrimonials no podran cedir-se gratuïtament, excepte a entitats o institucions públiques o societats amb capital majoritari públic i institucions privades d'interés públic sense finalitat lucrativa, sempre que els fins que justifiquen la cessió redunden en benefici dels habitants del terme municipal. D'estes cessions també es donarà compte a la conselleria competent en matèria d'administració local.

2. En tot cas, la cessió haurà d'efectuar-se de conformitat amb el procediment previst en el Reglament de Béns de les entitats locals i per a una finalitat concreta que es justifique, amb fixació del termini per a dur-la a termini, produint-se la reversió automàtica en cas d'incompliment o per falta d'ús.

 

Article 187. Cessió d'ús de béns patrimonials

1. Les entitats locals poden cedir l'ús de béns patrimonials directament o per concurs, de forma gratuïta o amb la prestació que puga acordar-se, a altres administracions públiques o entitats privades sense finalitat lucrativa per a la seua destinació a finalitats d'utilitat pública i d'interés social, relacionats amb la prestació de servicis socials, sanitaris, activitats educatives, culturals esportives o altres d'anàlogues que redunden en benefici dels veïns. L'acord haurà de determinar la finalitat concreta a la qual han de destinar-se els béns, la duració o el caràcter de la cessió en precari.

2. El termini màxim de la cessió d'ús dels béns serà de 30 anys.

 

Article 188. Alienació de béns patrimonials a títol onerós

1. Les alienacions de béns patrimonials hauran de realitzar-se, com a regla general, per subhasta pública. No obstant això, podrà utilitzar-se el concurs sempre que el preu no siga l'únic criteri determinant per a l'alienació, i en particular quan el plec de condicions oferisca al licitador la possibilitat d'abonar en espècie part del preu del bé o quan el bé objecte de l'alienació es destine al compliment per l'adjudicatari de fins d'interés general. [19]

2. L'òrgan competent podrà acordar l'alienació directa quan es done algun dels següents casos, que haurà de quedar acreditat en l'expedient:

a) Quan l'adquirent siga una altra administració pública o, en general, qualsevol persona jurídica de dret públic.

b) Quan l'adquirent siga una societat mercantil en el capital de la qual siga majoritària la participació directa o indirecta d'una o diverses administracions públiques o persones jurídiques de dret públic.

c) Quan l'adquirent siga una entitat sense ànim de lucre i el bé vaja a ser destinat a fins d'utilitat pública o interés social.

d) Quan es tracte de parcel·les sobrants i la venda es realitze a un propietari contigu, d'acord amb la seua valoració pericial.

e) Quan es tracte de béns qualificats com a no utilitzables, d'acord amb la seua valoració pericial.

f) Quan siga declarada deserta la subhasta o concurs promoguts per a l'alienació o estos resulten fallits com a conseqüència de l'incompliment de les seues obligacions per part de l'adjudicatari, sempre que no haja transcorregut més d'un any des de la realització d'estos. En este cas, les condicions de l'alienació no podran ser inferiors de les anunciades prèviament o d'aquelles en què s'haja produït l'adjudicació.

g) Quan l'alienació s'efectue a favor de qui exercisca un dret d'adquisició preferent reconegut per disposició legal.

h) Quan la titularitat del bé corresponga a dos o més propietaris i la venda s'efectue a favor d'un o més copropietaris. [20]

3. La cessió de béns del patrimoni municipal del sòl s'ajustarà a la seua normativa específica.

4. Les vivendes de promoció pública municipal s'adjudicaran d'acord amb la seua normativa específica, atenent a criteris de caràcter social.

5. Els ingressos obtinguts per l'alienació de béns no podran destinar-se a finançar gastos corrents llevat que es tracte de parcel·les sobrants de vies públiques no edificables o d'efectes no utilitzables en servicis municipals o provincials.

 

Article 189. Permutes

1. La permuta de béns patrimonials requerirà expedient en què s'acredite la necessitat o conveniència d'efectuar-la i l'equivalència de valors entre els béns. La permuta podrà també efectuar-se si la diferència de valors entre els béns no és superior al 50% del que tinga el valor més alt i s'establisca la compensació econòmica pertinent.

2. Les entitats locals podran permutar béns immobles patrimonials a canvi d'altres futurs, sempre que els esmentats béns siguen determinats o susceptibles de determinació, sense necessitat nou conveni entre les parts i conste racionalment que arribaran a tindre existència

Serà necessari en tot cas que el que permute preste aval suficient pel valor del bé futur, amb la seua taxació pericial prèvia del tècnic designat per l'entitat local corresponent. La cancel·lació de l'aval procedirà quan el bé futur tinga existència real i s'haja consumat la permuta.

 

Article 190. Alienació de béns històrics o artístics

1. Els monuments, edificis o objectes d'índole artística o històrica, inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, són imprescriptibles i inalienables, excepte les transmissions que puguen acordar-se entre les administracions públiques.

2. No obstant això, podran, per causa d'interés públic i amb autorització de l'òrgan competent de la Generalitat, oïda la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià, acordar la permuta amb altres béns de particulars, d'almenys el mateix valor cultural, sempre que no estiguen declarats d'interés cultural.

3. Tractant-se de béns mobles, podran, amb els mateixos requisits, acordar la seua permuta també amb entitats públiques o particulars estrangers, prèvia obtenció de la preceptiva autorització d'exportació per part de l'administració de l'Estat.

 

Article 191. Comunicació a la Generalitat

1. Tota alienació, gravamen o permuta de béns immobles haurà de comunicar-se a la conselleria competent en matèria d'administració local. Si el seu valor excedira el 25% dels recursos ordinaris del pressupost anual de la corporació requerirà a més l'autorització d'aquella.

2. El procediment d'autorització tindrà una duració màxima de sis mesos, a falta de resolució expressa el silenci administratiu tindrà caràcter negatiu.

 

 

CAPÍTOL III
Dels servicis públics locals

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 192. Creació de servicis públics

Les entitats locals acordaran de manera expressa la creació del servici públic local i aprovaran el reglament pel qual es regule abans de començar a prestar-lo. Així mateix, determinaran les modalitats de prestació i el règim estatutari dels usuaris.

 

Article 193. Accés als servicis públics

Tots els ciutadans que reunisquen els requisits establits en cada cas tindran el mateix dret a la utilització dels servicis públics locals, sense que puga existir discriminació en la seua prestació que no siguen les derivades de la capacitat del mateix servici.

La reglamentació del servici podrà establir avantatges econòmics en benefici dels grups socials de menor capacitat econòmica o necessitats d'especial protecció.

 

Article 194. Continuïtat de la prestació

1. La prestació dels servicis públics es realitzarà amb la continuïtat prevista en el seu reglament regulador. En els supòsits de gestió indirecta, el contractista no podrà interrompre-la a causa de l'incompliment en què haja pogut incórrer l'entitat local, sense detriment del seu dret al rescabalament dels danys i perjuís ocasionats.

2. Les entitats locals estan facultades per a adoptar les mesures necessàries dins del marc legal vigent per a garantir l'adequat funcionament dels servicis mínims locals de caràcter públic en el cas d'exercici del dret de vaga pel personal adscrit a estes.

 

Article 195. Recepció obligatòria

La recepció i ús dels servicis reservats a les entitats locals podrà ser declarat obligatori per als ciutadans per mitjà de disposició reglamentària o acord, quan la seguretat, salubritat i altres circumstàncies d'orde públic o econòmic ho requerisquen.

 

 

Secció segona. Dels servicis i activitats de caràcter econòmic

 

Article 196. La iniciativa econòmica de les entitats locals

1. Les entitats locals, per a la satisfacció de les necessitats dels veïns i veïnes, podran prestar els servicis i realitzar les activitats econòmiques que estimen pertinents, d'acord amb l'article 128.2 de la Constitució.

2. La prestació de servicis i la realització d'activitats econòmiques podrà realitzar-se en règim de lliure concurrència o en monopoli. Únicament procedirà el monopoli respecte de les activitats o servicis expressament reservats per llei a les entitats locals.

 

Article 197. Requisits per a la prestació de servicis i exercici d'activitats econòmiques

1. Els acords de les entitats locals relatius a la prestació de servicis i a l'exercici d'activitats econòmiques requeriran la tramitació d'un procediment en què s'acredite la conveniència i oportunitat de la iniciativa per als interessos públics locals.

2. L'expedient es tramitarà d'acord amb el procediment següent:

a) Acord inicial del Ple. L'adopció de l'acord requerirà l'elaboració prèvia per una comissió nomenada a este efecte d'una memòria que comprenga els aspectes socials, financers, tècnics i jurídics de l'activitat, la forma de gestió, la previsió dels ingressos i el preu dels servicis oferits i els supòsits de cessament de l'activitat.

b) Exposició pública, per un termini no inferior a un mes, a l'efecte de reclamacions i al·legacions.

c) Aprovació del projecte pel Ple de l'entitat.

3. Quan els servicis reservats es presten en règim de lliure concurrència, bastarà per al seu establiment l'acord del Ple de l'entitat, que determinarà la forma de gestió del servici.

4. Quan els servicis reservats es presten en règim de monopoli, l'acord del Ple haurà d'adoptar-se per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, i requerirà l'aprovació del Consell, que s'atorgarà si concorren les circumstàncies d'interés públic legitimadores de l'exclusió de la iniciativa privada, com ara la impossibilitat física o econòmica d'establir més d'una infraestructura de xarxa per al servici, o ho aconsellen raons de seguretat, salubritat o orde públic. Recaigut acord de la corporació, s'elevarà expedient complet a la conselleria competent en matèria d'administració local. La resolució del Consell haurà d'adoptar-se en el termini de tres mesos des de la recepció de l'expedient complet, entenent-se aprovada si no hi ha resolució expressa en el dit termini.

5. L'acord aprovatori de la prestació dels servicis en règim de monopoli comportarà la declaració d'utilitat pública i la necessitat ocupació dels béns o adquisició dels drets afectats pel servici.

 

 

TÍTOL XI
Hisendes locals

 

CAPÍTOL I
Relacions econòmic financeres

 

Article 198. Principis d'actuació

1. Les relacions economicofinanceres entre la Generalitat i les entitats locals es fonamentaran en els principis de solidaritat i respecte a l'autonomia local amb l'únic objectiu de promoure un desenrotllament equilibrat i sostenible en tot el territori valencià.

2. Les entitats locals estan subjectes a l'obligació de presentar el compte general a la Sindicatura de Comptes en els termes i terminis assenyalats en la legislació que regula la Sindicatura de Comptes de la Generalitat. La presentació del compte general a la Sindicatura de Comptes podrà efectuar-se telemàticament en la forma que s'establisca.

3. Les entitats locals que per insuficiència de mitjans no pogueren elaborar el compte general podran sol·licitar de la diputació provincial que corresponga l'assistència per a la seua elaboració.

 

Article 199. Tutela financera [21]

1. Correspon a la Generalitat, de conformitat amb els articles 49.1.8.ª i 51 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana exercir la tutela financera sobre les entitats locals, en el marc i amb els límits establits en els articles 140 i següents de la Constitució Espanyola i en la legislació bàsica de l'Estat.

2. En l'exercici d'esta competència, correspon a la Generalitat:

a) El seguiment de la legalitat dels actes i acords locals en matèria economicofinancera. A este efecte, les entitats locals hauran de remetre a la conselleria competent per raó de la matèria, els seus pressupostos, liquidacions, els acords d'imposició de tributs locals i la resta de documentació comptable financera, en els termes establits en la legislació bàsica de l'Estat i en la de desplegament que, si és el cas, puga dictar la Generalitat.

b) L'autorització de l'endeutament dels ens locals de la Comunitat Valenciana, en els termes que preveu el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i resta de normativa vigent.

c) L'adopció de tots aquells actes jurídics que la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, i la resta de normativa de desplegament, atribuïx a l'òrgan competent de la comunitat autònoma que exercisca la tutela financera.

d) El seguiment de la situació financera de les entitats locals, en el marc del que disposa la normativa vigent.

3. A sol·licitud dels representants legals de les entitats locals, l'Administració autonòmica podrà emetre informes i dictàmens sobre la seua situació econòmica, l'agilitat en la percepció d'aportacions o subvencions o la bestreta dels fons corresponents.

4. Les bases reguladores i les convocatòries d'ajudes o subvencions a les entitats locals que s'aproven i convoquen per la Generalitat, contemplaran com a requisit per al seu pagament, l'acreditació d'estar al corrent en el compliment de l'obligació de rendició dels seus comptes anuals davant de la Sindicatura de Comptes, de conformitat amb la normativa aplicable. Així mateix, podran contemplar com a requisit per al seu pagament que els peticionaris hagen remés a la conselleria competent els documents als quals es refereix l'apartat 2 d'este article. A fi d'evitar duplicitats en la petició de documentació, se subscriuran els convenis que procedisquen, en els quals es preveuran les fórmules de coordinació i col·laboració en la documentació sol·licitada a les entitats locals.

5. Als efectes d'acreditar el compliment de les esmentades obligacions legals, la conselleria competent, o si és el cas, la Sindicatura de Comptes, expedirà a petició de l'entitat local interessada, la certificació d'haver-hi remés la documentació prevista en l'apartat 4 d'este article, o si és el cas, que ha presentat el compte general a la Sindicatura de Comptes.

 

Article 200. De les mesures de sanejament

D'acord amb les entitats locals i les seues associacions representatives la Generalitat podrà establir, en el marc i amb els límits de les previsions pressupostàries anuals, mesures que fomenten el sanejament de les hisendes locals.

 

 

CAPÍTOL II
El fons de cooperació municipal de la Comunitat Valenciana [22]

 

Derogat

 

 

DISPOSICIÓ ADDICIONAL ÚNICA [23]

 

U. Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics.

1. Es manté vigent l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics creada per la Llei 2/2001, d'11 de maig, de creació i gestió d'àrees metropolitanes a la Comunitat Valenciana, en l'àrea territorial integrada pels municipis d'Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixech, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Benetússer, Beniparrell, Bétera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Emperador, Foios, Godella, Llocnou de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Moncada, Montserrat, Montroi, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Real, Rocafort, San Antonio de Benagéber, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vinalesa i Xirivella. [24]

2. A la mencionada entitat metropolitana li correspon la competència del servici de l'aigua en alta, la producció i subministrament fins el punt de distribució municipal. [25]

3. L'organització, el funcionament i el règim econòmic de l'entitat metropolitana són els previstos en aquesta llei. Les infraestructures afectes directa o indirectament als serveis públics de competència d'aquesta entitat metropolitana, no quedaran subjectes a taxes, preus o cànons que els ens locals puguen imposar per raó de la seua titularitat, ús, afeccions, activitat o rendiment. Tampoc no quedaran subjectes a subsidis, pagaments o compensacions per cap externalitat, sense perjudici de les indemnitzacions que les lleis sectorials pogueren establir. [26]

 

Dos. Entitat Metropolitana de Tractament de Residus

1. Es manté vigent l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus, creada per la Llei 2/2001, d'11 de maig, de Creació i Gestió d'Àrees Metropolitanes a la Comunitat Valenciana, en l'àrea territorial integrada pels municipis d'Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Benetússer, Beniparrell, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Emperador, Foios, Godella, Llocnou de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Moncada, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Rocafort, San Antonio de Benagéber, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vinalesa i Xirivella.

2. A la mencionada entitat metropolitana li correspon la prestació dels servicis de valorització i eliminació de residus urbans, d'acord amb els objectius marcats per la Generalitat, a través de la normativa sectorial i de conformitat amb els instruments de planificació en ella previstos.

3. L'organització, funcionament i règim econòmic de l'entitat metropolitana són els previstos en esta llei.

 

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera. Vot ponderat en mancomunitats

El funcionament de les mancomunitats per mitjà del sistema de vot ponderat entrarà en vigor després de la celebració de les següents eleccions locals i nova constitució dels seus òrgans de govern, i es mantindrà fins a eixe moment el sistema que s'utilitzara.

 

Segona. Procediments en tramitació

Els procediments relatius a la constitució i modificació d'estatuts de mancomunitats de municipis i els relatius a l'alteració dels termes municipals, iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'esta llei, s'ajustaran al que disposa esta llei.

 

Tercera. Inscripció en el Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana

La inscripció de les entitats locals en el Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana es produirà d'ofici per la Generalitat quan s'aprove el reglament a què es fa referència en l'article 3 d'esta llei, sense perjuí que, en tot cas, siga exigible la comunicació a la conselleria competent en matèria d'administració local de tota la informació que siga necessària per a completar l'esmentat registre.

 

Quarta. Règim especial de gestió compartida

L'aplicació als municipis del règim especial de gestió compartida previst en l'article 45 i següents de d'esta llei es realitzarà pel Consell de forma gradual en funció de les prioritats que s'establisquen i es valorarà l'oportunitat que es constituïsquen prèviament mancomunitats d'interés preferent en els termes que preveu l'article 107 d'esta llei.

 

Quinta. Llocs de lliure designació reservats funcionaris amb habilitació de caràcter estatal

Els llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal classificats per a la seua provisió pel sistema de lliure designació amb anterioritat al 13 de maig de 2007 dels municipis que no complisquen els requisits que estableix l'article 121 de la Llei 7/1985, quan queden vacants seran reclassificats d'ofici per la direcció general competent en matèria d'administració local, en la classe i categoria corresponents.

 

Sexta. Adaptació dels estatuts de les mancomunitats

En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'esta llei les mancomunitats de municipis i altres fórmules associatives d'estos adaptaran, si és el cas, els seus estatuts al que disposa esta llei.

En el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei es crearà una comissió mixta, integrada per representants de la Generalitat i de l'Ajuntament de València, que tindrà com a objecte l'estudi i l'elaboració d'una Carta Municipal de València, que haurà d'estar redactada en el termini màxim d'un any des de la constitució de la comissió. En aquest moment es proposaran les mesures legislatives a nivell estatal conduents a dotar la ciutat de València d'un règim municipal especial que regule un règim financer especial per a l'Ajuntament de València.

 

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA [27]

 

1. Queden derogades expressament les disposicions següents:

a) El Decret 129/1985, de 23 d'agost, pel qual s'estableixen les directrius de les funcions pròpies declarades d'interés comunitari.

b) El Decret 99/1985, de 30 de juliol, del Consell, pel qual es crea i regula provisionalment el Consell Valencià d'Administració Local.

c) L'article 102 de la Llei 12/2009, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat.

d) La Llei 12/1986, de la Generalitat, de 31 de desembre, de Creació del Consell Metropolità de l'Horta, la Llei 4/1995, de 16 de març, de l'Àrea Metropolitana de l'Horta, La Llei 8/1999, de 3 de desembre, per la qual se suprimeix l'Àrea Metropolitana de l'Horta i la Llei 2/2001, d'11 de maig de Creació i Gestió d'Àrees Metropolitanes de la Comunitat Valenciana.

 

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera. Òrgans de col·laboració i coordinació previstos en la llei

En el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'esta llei, el Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria d'administració local, regularà per decret el règim orgànic i de funcionament dels òrgans de col·laboració i coordinació previstos en la llei.

 

Segona. Funcionament d'altres entitats locals

El funcionament de les mancomunitats de municipis i la resta d'entitats locals se subjectarà al que preveu específicament per a cada una d'elles en les disposicions d'esta llei, al que disposen els estatuts pels quals es regisquen o en les disposicions que les creen i, supletòriament, pel que preveu esta llei amb caràcter general per a les entitats locals

 

Tercera. Adaptació de les entitats locals menors

Per mitjà d'un decret del Consell es regularà el procediment d'adaptació de les entitats locals menors ja constituïdes al que disposa esta llei.

En tot cas el sistema d'elecció dels òrgans de govern entrarà en vigor en les eleccions municipals que se celebren després de l'entrada en vigor d'esta llei.

 

Quarta. Habilitació de desenrotllament reglamentari

1. Es faculta al Consell a dictar totes les disposicions reglamentàries que siguen necessàries per al desenrotllament i aplicació d'esta llei.

2. Fins que s'efectue allò que s'ha assenyalat en l'apartat anterior, s'aplicaran els reglaments de l'Estat sobre les distintes matèries en tot allò que no s'opose, contradiga o siga incompatible amb esta llei. Una vegada aprovats els corresponents reglaments pel Consell, les disposicions reglamentàries estatals s'aplicaran supletòriament.

 

València, 23 de juny de 2010

 

El president de la Generalitat,

 

FRANCISCO CAMPS ORTIZ