Disposicion Consolidada

Texto h2

LLEI 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.

Texto
Texto Texto
Publicat en:   DOGV núm. 8240 de 22.02.2018
Entrada en vigor :   23.02.2018
Origen disposició :   Presidència de la Generalitat
Referència Base de Dades:   001885/2018
Estat :   Vigent
Data de fi de Vigència:  
Compendi :   Enllaç al Compendi
 

Permalink ELI:

https://dogv.gva.es/va/eli/es-vc/l/2018/02/21/4/con/
Seleccionar redacció :


TEXT CONSOLIDAT

 

Versió vigent: 01.01.2024 -

 

Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià[1]

 

(DOGV núm. 8240 de 22.02.2018) Ref. 001885/2018

 

 

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

 

 

ÍNDEX

 

Preàmbul

Títol preliminar

Capítol únic. Disposicions generals

Títol I. El model lingüístic valencià

Capítol I. El Programa d'educació plurilingüe i intercultural

Capítol II. El projecte lingüístic de centre

Capítol III. La intervenció didàctica a l'aula

Capítol IV. Relacions del centre amb les famílies i l'entorn

Capítol V. L'acreditació, la capacitació i la formació del professorat

Títol II. L'avaluació global, la supervisió i l'assessorament al model lingüístic educatiu valencià

Capítol I. L'avaluació global del model lingüístic educatiu

Capítol II. La supervisió i l'assessorament al model lingüístic educatiu

Disposicions addicionals

Disposicions transitòries

Disposicions derogatòries

Disposicions finals

 

 

PREÀMBUL

 

I

 

La Constitució espanyola de 1978 proclama, en l'article 3.1, que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat i que tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. A més a més, determina en el punt 3.2 que les altres llengües espanyoles han de ser també oficials en les comunitats autònomes respectives, d'acord amb els seus estatuts. I en el punt 3.3 estableix que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció.

L'article 6 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana declara que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. I en el punt 6.2 precisa que el valencià és oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial a tot l'Estat. Tothom té dret a conèixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del valencià i en valencià. A més a més, el punt 6.5 prescriu que s'ha d'atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, preveu en l'article 2 que el sistema educatiu espanyol s'orientarà a la consecució, entre d'altres, dels fins següents: la capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n'hi ha, i en una o més llengües estrangeres.

L'any 1983 les Corts Valencianes aprovaren la Llei d'ús i ensenyament del valencià, la quarta llei d'ençà de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, una llei que ha representat l'eina més important de recuperació de la nostra llengua a través de l'escola i de la comunitat educativa de manera destacada. S'establí així, fa 34 anys, que el valencià seria incorporat a l'ensenyament en tots els nivells educatius i que, als territoris de predomini lingüístic castellà, la incorporació del valencià es faria de manera progressiva.

Aquestes últimes dècades hem avançat, però les dades de coneixement i ús del valencià actuals ens porten a concloure que encara ens queda camí per recórrer per a assolir la plena igualtat lingüística. Així ho expressa el Consell Valencià de Cultura quan indica que en els contextos en els quals hi ha una llengua predominant i una altra minoritzada, el model lingüístic més efectiu és l'exposició plena a la llengua de menor implantació social. Cal tenir en compte com a punt de partida l'alumnat valencià que ha d'aconseguir l'objectiu que persegueix la Llei d'ús i ensenyament del valencià, és a dir, dominar el valencià en igualtat de condicions amb el castellà.

També l'Acadèmia Valenciana de la Llengua assenyala que, des d'un punt de vista pedagògic, l'aprenentatge del valencià i en valencià ha d'estar complementat i no substituït per l'aprenentatge del castellà i de l'anglès o altres llengües d'Europa o emergents en el camp internacional. La llengua pròpia d'un territori és precisament la base més positiva i exitosa per a la formació multilingüe. Al mateix temps l'informe «Un nou model lingüístic educatiu per a l'educació plurilingüe i intercultural del sistema educatiu valencià», elaborat per les universitats valencianes, afirma que en l'àmbit de la recerca sobre programes plurilingües hi ha un acord quasi unànime sobre la necessitat que l'ús vehicular de la llengua minoritzada ha de ser majoritari si realment es pretén corregir el bilingüisme social asimètric.

També s'indica que ha de ser un model únic, que s'aplique gradualment i amb els suports necessaris per a afavorir una implantació adequada a totes les zones.

Quant a la introducció de la llengua estrangera com a llengua vehicular d'aprenentatge, cal portar-la a cap de manera progressiva a fi que l'alumnat aprofite les estratègies d'aprenentatge lingüístic adquirides en les dues llengües oficials.

Esdevé, doncs, un exercici de responsabilitat social encarar nous esforços per tal de garantir la pervivència del valencià i la convivència igualitària d'ambdues llengües oficials.

L'Europa multilingüe ha apostat sempre per construir una ciutadania plurilingüe oberta al món, on la diversitat cultural i humana, lluny de ser un obstacle per al creixement individual i per a la construcció política, constituïsca una oportunitat compartida per al conjunt de la ciutadania.

El març de 2002 s'anunciaren les conclusions del Consell d'Europa reunit a Barcelona, on els governs es van comprometre a millorar la competència plurilingüe de la ciutadania europea, reforçant el coneixement de la llengua materna o oficial i d'altres dues llengües estrangeres.

L'any 2012 es van presentar els resultats de l'enquesta europea de competència lingüística, una iniciativa a gran escala, elaborada per la Comissió Europea, destinada a donar suport a les polítiques d'aprenentatge de llengües a tot Europa. Els resultats són contundents respecte a la distància que ens separa d'altres països, on les polítiques públiques d'aprenentatge de llengües fa anys que han donat resultats: formar generacions plenament bilingües. Així doncs, l'estudi conclou que els resultats obtinguts demostren que a Espanya cal millorar el nivell de competència en llengües estrangeres de l'alumnat, especialment en anglès. En analitzar els nivells de rendiment per destreses, s'observa que els pitjors resultats s'obtenen en les habilitats orals, per la qual cosa convindrà realitzar un major esforç en l'adquisició d'aquestes destreses.

Per això, és fonamental la incorporació de temps dedicat expressament a la comunicació oral tant en les hores lectives com en les activitats complementàries i extraescolars.

 

 

II

 

Els governs i les institucions han de desenvolupar accions polítiques tendents a incrementar el capital lingüístic de la ciutadania, superar les barreres idiomàtiques entre grups de parlants i eliminar els prejudicis envers les llengües coexistents dins d'un mateix territori, considerant-les sota els principis d'igualtat, respecte, cooperació i enriquiment territorial i cultural mutu.

El professorat valencià ha estat al llarg d'aquests darrers anys una de les claus en la recuperació de la llengua pròpia i un referent en pràctiques educatives innovadores amb relació a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües. No obstant això, les dades demolingüístiques i el coneixement de la realitat sociolingüística de la Comunitat Valenciana, finalitat de les investigacions sociològiques portades a terme des de 1984 fins a l'actualitat, ens confirmen que només al voltant d'un 30 % és plenament competent en valencià i només un 6 % ho és en anglès. Esdevé, per tant, un deure social i educatiu la necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del valencià en el conjunt de la població actual, com també la manca de domini efectiu de l'anglès com a llengua de comunicació internacional. Cal aplicar mesures per a afavorir l'equilibri efectiu entre les dues llengües oficials i afavorir la normalització lingüística del valencià; per tant, cal dotar, de cara a formar noves generacions del futur, un programa d'ensenyament plurilingüe que garantisca un coneixement òptim de les dues llengües oficials i almenys una llengua estrangera, sense renunciar a la incorporació d'altres llengües. Per tant, cal que ens dotem, de cara a formar les noves generacions del futur, d'un programa d'educació plurilingüe que garantisca un coneixement òptim de les dues llengües oficials i, almenys, una llengua estrangera, sense renunciar a incorporar-hi altres llengües.

Les llengües ens acompanyen al llarg de la vida. Per això és convenient estar exposats contínuament a les llengües objecte d'aprenentatge i estar-hi en contacte permanent. Cal que la presència de les llengües en l'educació estiga garantida en totes les etapes educatives i en tots els ensenyaments amb una proporció raonable que assegure la competència a l'alumnat en les dues llengües oficials i l'anglès com a llengua estrangera preferentment. El coneixement de llengües genera més oportunitats, obri portes de futur, millora l'ocupabilitat i enriqueix la ciutadania amb un major nombre de competències professionals.

Espanya va ratificar la Carta Europea de las Llengües Regionals o Minoritàries, que va entrar en vigor l'1 d'agost de 2001. L'objectiu d'aquesta és la prevenció i el desenvolupament de les llengües minoritàries, promocionant-les en l'àmbit públic, així com mantenir la riquesa cultural europea. La signatura de la Carta compromet els estats a diverses qüestions com ara: reconeixement de les llengües minoritàries o regionals respecte de l'àrea geogràfica en què es parlen, accions per a promoure aquestes llengües, facilitar-ne l'estudi i l'ensenyament, facilitar aprendre-les als no-parlants, eliminació de les discriminacions, promoció del respecte mutu entre els grups lingüístics diferents i aplicació dels principis de la Carta a les llengües sense territori. A més, la Carta inclou la promoció de mesures en diversos àmbits com l'educació, les administracions públiques, els mitjans de comunicació, les activitats culturals o els tribunals de justícia.

 

 

III

 

La dimensió transversal de l'ensenyament i del coneixement de llengües s'ha d'incorporar a l'acció de les polítiques públiques, ja que són clau per a l'èxit de les seues actuacions. La coresponsabilitat de tots els òrgans i institucions de la Generalitat, del Consell, la seua coordinació, col·laboració i complicitat són imprescindibles en aquest nou enfocament. I més enllà dels poders públics, el diàleg amb els agents externs i la seua implicació en aquesta nova manera d'entendre el valor que ens aporta el coneixement de llengües són irrenunciables i necessaris per a fer de la diversitat lingüística motor de noves i majors oportunitats personals i socials.

L'escola ha de reflectir la realitat social, però també hi ha d'introduir les correccions pertinents per tal de conciliar l'interès general, la protecció dels drets lingüístics i les necessitats formatives en llengua estrangera d'una ciutadania valenciana internacional i oberta al món. Una formació lingüística rica, plural, flexible i eficaç és premissa indefugible per a la correcció de les desigualtats socials i sociolingüístiques, individuals i col·lectives comeses, que l'escola ha d'assumir com a objectiu prioritari.

El redreçament de l'ús social de les llengües i la correcció de desequilibris socials i territorials han de servir per a vertebrar la societat valenciana en conjunt, aprofundir en les diverses varietats lingüístiques i promoure el respecte a la identitat plural, la cooperació entre territoris, el reconeixement del valencià com a llengua pròpia de tots els valencians i valencianes i la necessitat d'aprenentatge de les llengües de comunicació internacional.

Actuar de manera responsable i amb equitat esdevé l'objectiu final de l'educació plurilingüe, per a respondre a les exigències de la comunicació i amb la voluntat de garantir la pervivència futura del valencià. L'alumnat esdevé el centre de tot el procés de construcció educativa, on tot pivota al seu voltant per tal de formar la societat de futur i garantir unes competències bàsiques, entre les quals hi ha les lingüístiques. Només comptant amb els esforços i els compromisos de tota la comunitat educativa -alumnat, famílies i professorat- i amb la implicació dels agents socials -on hi ha els partits polítics- s'avançarà significativament en la conquesta del coneixement igualitari d'ambdues llengües oficials.

 

 

IV

 

En el context i amb els objectius exposats, s'estableix en aquesta llei un model lingüístic educatiu que es configura amb la confluència de diversos instruments i àmbits d'intervenció. D'una banda, el marc normatiu europeu, estatal i autonòmic es completa amb els objectius i els nivells bàsics de referència que estableix aquesta llei, mitjançant el contingut i l'organització del Programa d'educació plurilingüe i intercultural.

D'altra banda, el projecte lingüístic de centre concreta en cada centre educatiu l'organització de l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües, la normalització del valencià i el foment del plurilingüisme, ateses les característiques pròpies del centre i el context on s'ubica.

Per últim, constitueix un element essencial del sistema la intervenció didàctica del professorat en l'aula, que ha de possibilitar entorns d'aprenentatge rics i l'ús més adequat de les llengües cooficials i estrangeres en els processos d'ensenyament-aprenentatge, mitjançant les actuacions metodològiques més idònies.

 

 

V

 

La norma s'estructura en tres títols i trenta articles, cinc disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, dues disposicions derogatòries i dues disposicions finals.

El títol preliminar té un únic capítol que s'estructura en tres articles. El primer i el segon estableixen l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la llei, respectivament, i en el tercer es determinen quines són les llengües curriculars en el sistema educatiu valencià i el tractament d'altres llengües pròpies diferents d'aquestes tot atenent el respecte de les minories.

El títol primer té cinc capítols i regula l'organització del model lingüístic valencià i en defineix l'estructura. El primer capítol, que té nou articles, descriu el Programa d'educació plurilingüe i intercultural, en determina els objectius i els nivells bàsics de referència, i regula els percentatges mínims de cada una de les llengües que s'han de garantir en tots els centres i l'organització de l'ensenyament de llengües en el sistema educatiu valencià. El segon, amb vuit articles, descriu el projecte lingüístic de centre, els objectius, l'estructura, el procediment d'elaboració, aprovació i avaluació. En el capítol tercer es regula, en dos articles, la intervenció didàctica i metodològica en l'aula. En el capítol quart, amb dos articles també, les relacions del centre amb les famílies i l'entorn. En el capítol cinquè, amb tres articles, es tracta l'acreditació del coneixement de llengües pel professorat, així com la capacitació i la formació per a l'aplicació del Programa d'educació plurilingüe i intercultural.

El títol segon es compon de dos capítols i tracta l'avaluació global i la supervisió del model educatiu lingüístic valencià.

En les disposicions addicionals es regula l'aplicació de la llei a altres ensenyaments del sistema educatiu, al primer cicle d'educació infantil en centres d'educació infantil i primària. També s'hi estableix la col·laboració amb altres organismes i entitats per a la dinamització de l'educació plurilingüe a la Comunitat Valenciana i amb els mitjans de comunicació amb presència al territori valencià per tal d'implementar activitats que reforcen el coneixement de les llengües regulades en aquesta llei. Finalment, s'hi estableix l'aplicació als centres que tenen autoritzat un programa plurilingüe d'ensenyament en valencià.

Les disposicions transitòries estableixen el calendari d'implantació i la normativa aplicable fins a la implantació del Programa d'educació plurilingüe i intercultural, el període d'adaptació per a l'acreditació de la competència lingüística en anglès i la vigència dels programes plurilingües implantats fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

 

Índex

 

TÍTOL PRELIMINAR

 

CAPÍTOL ÚNIC
Disposicions generals

 

Article 1. Objecte

L'objecte d'aquesta llei és regular l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües curriculars, assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals de l'alumnat valencià i promoure la presència en l'itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius.

 

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Les disposicions d'aquesta llei són d'aplicació en tots els centres d'educació públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, degudament autoritzats per a impartir ensenyaments d'educació infantil, educació primària, educació especial, educació secundària obligatòria i batxillerat, cicles formatius de formació professional i formació de les persones adultes.

2. Els centres privats no concertats podran acollir-se al que disposa aquesta llei.

 

Article 3. Les llengües en el sistema educatiu

1. El sistema escolar valencià és un sistema educatiu plurilingüe i intercultural que té com a llengües curriculars el valencià, el castellà, l'anglès i altres llengües estrangeres.

2. Els centres educatius han de promoure un ús normal del valencià, de conformitat amb la normativa vigent que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'administració de la Generalitat i d'acord amb les prescripcions del pla de normalització lingüística del centre.

3. Podran ser objecte d'estudi i promoció, i així s'establirà en el projecte lingüístic de centre, el romanó, llengua pròpia del Poble Gitano; la llengua de signes, usada per les persones sordes de la Comunitat Valenciana, i el braille, sistema de lectura i escriptura que utilitzen les persones amb discapacitat visual o ceguera.

4. Els centres educatius hauran de considerar les llengües de les minories lingüístiques del centre i generar espais d'intercanvi intercultural. Així mateix, hauran de garantir el dret a una educació plurilingüe i intercultural a l'alumnat amb necessitats educatives especials.

 

Índex

 

TÍTOL I
El model lingüístic valencià

 

CAPÍTOL I
El Programa d'educació plurilingüe i intercultural

 

Article 4. Objectius del Programa d'educació plurilingüe i intercultural

El Programa d'educació plurilingüe i intercultural desenvolupat en aquesta llei té els objectius següents:

1. Garantir a l'alumnat del sistema educatiu valencià l'assoliment d'una competència plurilingüe que implique:

a) El domini oral i escrit de les dues llengües oficials, el domini funcional d'una o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb llengües i cultures no curriculars però pròpies d'una part de l'alumnat.

b) L'interès i la curiositat per les llengües, el coneixement sobre com són i com funcionen i els procediments per a la construcció d'aquests coneixements a partir de l'observació, la manipulació i la comparació de les diferents llengües presents en l'aula, i des d'una perspectiva crítica sobre com s'usen.

2. Garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat del sistema educatiu valencià i la seua integració en el sistema educatiu i en la societat valenciana:

a) Garantint el dret de tot l'alumnat a assolir el seu potencial màxim pel que fa al coneixement i a l'ús de les llengües, independentment de la procedència sociocultural de les famílies, de les competències comunicatives, de les experiències culturals amb què arriben al centre i de les seues aptituds i estils d'aprenentatge.

b) Formant l'alumnat per a conviure i integrar-se com a ciutadà de ple dret en una societat multilingüe i multicultural.

3. Garantir la normalització de l'ús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu.

 

Article 5. Nivells bàsics de referència per a les llengües

Per a la consecució dels objectius que figuren en l'article 4, el Programa d'educació plurilingüe i intercultural assegurarà que l'alumnat, en acabar les diferents etapes educatives, haja assolit les competències orals i escrites del Marc europeu comú de referència que es determinen a continuació:

a) En acabar els ensenyaments obligatoris, com a mínim, el nivell de valencià i castellà equivalent al B1 i l'equivalent a l'A1 de la primera llengua estrangera.

b) En acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris, com a mínim, el nivell de valencià i castellà equivalent al B2 i l'equivalent a l'A2 de la primera llengua estrangera.

 

Article 6. El Programa d'educació plurilingüe i intercultural

1. Tot els centres educatius sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià aplicaran el Programa d'educació plurilingüe i intercultural.

2. El Programa d'educació plurilingüe i intercultural s'elaborarà d'acord amb les necessitats del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i amb l'objectiu de garantir l'assoliment de les competències plurilingües i interculturals fixades en aquesta llei.

3. Tots els centres educatius dissenyaran el seu programa d'educació plurilingüe i intercultural tenint en compte el següent:

a) El temps mínim destinat als continguts curriculars en cadascuna de les llengües oficials, en el conjunt de l'escolaritat obligatòria, ha de ser del 25 % de les hores efectivament lectives. S'ha d'impartir en cadascuna de les llengües oficials la matèria o l'assignatura corresponent al seu aprenentatge i al mateix temps, com a mínim, un altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg.

b) El temps destinat als continguts curriculars en llengua estrangera, en el conjunt de l'escolaritat obligatòria, pot oscil·lar entre el 15 % i el 25 % de les hores lectives.

c) Per a calcular aquests percentatges es tindran en compte les hores destinades al currículum de cada una de les àrees lingüístiques, les hores destinades a la competència comunicativa oral i les àrees o les matèries en què s'utilitze cada llengua com a vehicular de l'aprenentatge.

4. Els centres educatius o els grups que utilitzen una metodologia de treball per projectes o qualsevol altra metodologia amb plantejaments globalitzats han de respectar en tot cas les proporcions de les llengües del seu projecte lingüístic.

 

Article 7. Organització dels ensenyaments de les llengües en els diferents nivells educatius

Els centres hauran d'aplicar el Programa d'educació plurilingüe i intercultural amb les característiques següents:

1. En el segon cicle d'educació infantil:

a) L'anglès s'incorporarà amb un enfocament d'obertura a les llengües o mitjançant la modalitat d'incorporació primerenca, amb el 10 % de l'horari curricular.

b) El temps destinat a continguts curriculars en valencià i en castellà s'adequarà al que disposa l'article 6.

2. En l'educació primària:

a) El valencià, el castellà i l'anglès tindran un tractament com a àrea lingüística des del primer curs de l'educació primària.

b) El temps destinat a continguts curriculars en valencià, en castellà i en llengua estrangera s'adequarà al que disposa l'article 6.

3. En l'educació secundària obligatòria i el batxillerat:

a) Continuarà el tractament del valencià, del castellà i de l'anglès com a àrees lingüístiques.

b) S'hi incorporarà, com a segona llengua estrangera optativa d'oferta obligatòria, preferentment, una llengua romànica.

c) El temps destinat a continguts curriculars en valencià, en castellà i en llengua estrangera s'adequarà al que disposa l'article 6.

d) El temps destinat als continguts curriculars en llengua estrangera, en batxillerat, pot oscil·lar entre el 10 % i el 25 % de l'horari curricular.

4. En l'educació especial

a) En els centres específics d'educació especial l'alumnat serà atès en la llengua oficial que millor domine i s'afavorirà el contacte amb l'altra llengua oficial i llengües estrangeres d'acord amb les seues necessitats i possibilitats.

b) L'alumnat amb adaptacions curriculars que realitze l'escolaritat en centres ordinaris seguirà el projecte lingüístic del centre amb les adaptacions que en determine el diagnòstic.

5. En la formació de les persones adultes

La concreció del Programa d'educació plurilingüe i intercultural s'ha d'articular de la manera següent:

a) El valencià i el castellà han de tenir un tractament com a mòduls en tots els nivells dels dos cicles.

b) En el cicle II s'ha d'incorporar l'anglès com a mòdul en els dos nivells.

c) En els dos nivells del cicle II es pot incorporar l'anglès o una altra llengua estrangera determinada pel consell escolar com a llengua vehicular, en un mòdul a triar pel centre. L'anglès tindrà caràcter prioritari.

d) El temps destinat a continguts curriculars en valencià, castellà i llengua estrangera s'adequarà al que disposa l'article 6.

6. En els cicles formatius de formació professional

Els temps destinats a continguts curriculars en valencià i castellà s'adequaran al que disposa l'article 6, i els temps destinats a continguts curriculars en llengua estrangera podran oscil·lar entre el 10 % i el 25 %.

 

Article 8. Programes experimentals

La conselleria competent en matèria d'educació podrà autoritzar programes plurilingües experimentals innovadors sempre que complisquen o superen els objectius establits en aquesta llei.

 

Article 9. Alumnat d'incorporació tardana

A l'alumnat que s'incorpora al sistema educatiu valencià a partir del segon curs d'educació primària procedent d'altres sistemes educatius espanyols o estrangers, se li realitzarà, si cal, una adaptació d'accés al currículum de conformitat amb els objectius que s'estableixen en aquesta llei.

La conselleria competent en matèria d'educació fomentarà l'aplicació de programes específics per a l'acollida de l'alumnat d'incorporació tardana.

 

Article 10. Formació de persones adultes

A l'alumnat que es matricula en els centres de formació de persones adultes i que no ha rebut ensenyament de valencià per estar escolaritzat amb anterioritat a l'aplicació de la Llei 4/83, d'ús i ensenyament del valencià, o per la seua incorporació tardana al sistema educatiu valencià, se li haurà de realitzar una adaptació d'accés al currículum, de conformitat amb els objectius que s'estableixen en aquesta llei.

 

Article 11. Foment del valencià i millora de la competència en llengües estrangeres

a) La conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb el que disposa l'article 6 d'aquesta llei i en compliment de l'article 3.2 de la Constitució; l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana; el punt 2 de la disposició addicional 38 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià, promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen el 50 % del temps curricular en valencià.

b) La conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb el que disposa l'article 6 d'aquesta llei i per tal de millorar la competència lingüística de l'alumnat en llengües estrangeres, promourà que els centres educatius sostinguts amb fons públics vehiculen un 25 % del temps curricular en anglès.

 

Article 12. Suport a la comunitat educativa

1. La conselleria competent en matèria d'educació ha d'informar les famílies, formar el professorat i dotar els centres amb recursos addicionals perquè tot l'alumnat puga assolir els objectius i els nivells de referencia bàsics establits en aquesta llei.

2. Les actuacions assenyalades en el punt 1 d'aquest article consistiran, entre altres, en:

a) Dotar de professorat addicional per a garantir la implantació efectiva del Programa d'educació plurilingüe i intercultural.

b) Promoure la realització d'activitats complementàries i extraescolars en què es fomente la competència comunicativa oral en valencià i en anglès.

c) Posar en marxa plans específics de formació del professorat.

d) Elaborar materials curriculars i difondre les bones pràctiques dels centres en les diferents etapes educatives.

3. Les diferents mesures assenyalades en aquest article seran susceptibles d'aplicar-se a tots els centres educatius. Tindran prioritat els centres:

a) Que escolaritzen alumnat majoritàriament no valencianoparlant.

b) Que escolaritzen alumnat amb risc d'exclusió.

c) Que escolaritzen un nombre elevat d'alumnat nouvingut.

d) Que promoguen la normalització del valencià i la millora de la competència en llengües estrangeres mitjançant els temps curriculars determinats en l'article 11 d'aquesta llei.

 

Índex

 

CAPÍTOL II
El projecte lingüístic de centre

 

Article 13. Definició

1. El projecte lingüístic de centre és l'instrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula i concreta l'aplicació del Programa d'educació plurilingüe i intercultural d'acord amb les característiques del centre educatiu i de l'alumnat.

2. Tots els centres de la Comunitat Valenciana de nivell no universitari sostinguts amb fons públics han d'elaborar el projecte lingüístic de centre, de conformitat amb les disposicions d'aquesta llei.

3. El projecte lingüístic de centre formarà part del projecte educatiu de centre i s'elaborarà tenint en compte les exigències, les expectatives, les possibilitats i les limitacions del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i de l'entorn on el centre s'ubica.

4. Amb l'objectiu d'evitar la segregació de l'alumnat, el projecte lingüístic de centre aplicarà la mateixa distribució del temps curricular en cadascuna de les llengües vehiculars a tot l'alumnat del mateix curs.

 

Article 14. Objectius

El projecte lingüístic de centre té com a finalitat:

a) Garantir la consecució dels objectius i els nivells bàsics de referència que figuren en els articles 4 i 5 d'aquesta llei, a més d'aquells objectius propis que el centre determine a partir del context i de la seua proposta pedagògica.

b) Convertir-se en un instrument per a la transparència, l'eficàcia i el treball conjunt dels centres, les famílies i l'administració educativa.

 

Article 15. Estructura del projecte lingüístic de centre

El projecte lingüístic de centre concretarà i adequarà al centre educatiu el Programa d'educació plurilingüe i intercultural mitjançant els elements següents:

1. El pla d'ensenyament i ús vehicular de les llengües, que determina l'organització i el tractament didàctic de l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües, definint:

a) La proporció d'ús vehicular en cada una d'aquestes llengües fins a completar el 100 % del temps curricular.

b) Els enfocaments metodològics que s'han de prioritzar en l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües curriculars.

c) El moment, la seqüència i l'enfocament en la introducció del tractament sistemàtic de l'alfabetització inicial en cada una de les llengües curriculars.

d) Les mesures de suport a l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües tant dins del centre com en l'entorn local i global.

e) El tractament de les persones nouvingudes i de l'alumnat vulnerable (alumnat procedent d'entorns socioculturals deprimits i alumnat amb dificultats d'adquisició i aprenentatge de les llengües).

f) La modalitat de presència de les llengües i les cultures no curriculars en l'activitat educativa del centre.

g) Les mesures organitzatives que garantisquen, en l'ensenyament i l'ús vehicular de les llengües, la coherència en els diferents nivells educatius i la continuïtat entre etapes, pel que fa als continguts i a la metodologia; l'organització i l'agrupament òptim de l'alumnat, i la creació d'entorns d'aprenentatge òptims, tot utilitzant estratègicament la totalitat dels recursos que el centre té o pot aconseguir; espais i contextos, que el centre té i que pot utilitzar per a millorar el temps d'exposició a les llengües en un àmbit no formal.

2. El pla de normalització lingüística del centre, que determina les mesures previstes per a la promoció de l'ús del valencià i que ha d'incloure els àmbits d'intervenció següents:

a) Àmbit administratiu

b) Àmbit de gestió i planificació pedagògica

c) Àmbit social i d'interrelació amb l'entorn.

3. La proposta per a avaluar l'assoliment dels objectius concrets del projecte, relacionar els resultats amb els elements del projecte que hi hagen pogut influir i aprofitar les conclusions per a introduir-hi modificacions i millores.

4. La proposta d'avaluació, que estableix les mesures que adoptarà el centre per tal d'avaluar l'assoliment dels objectius del projecte lingüístic de centre, per tal de determinar les modificacions i les millores pertinents.

 

Article 16. Procediment d'elaboració i aprovació

1. El projecte lingüístic de centre, l'elaborarà el centre educatiu per un període de quatre cursos escolars. De conformitat amb el que estableix l'article 18 d'aquesta llei i transcorregut el període de quatre cursos escolars, el centre educatiu haurà d'avaluar el projecte lingüístic de centre i promoure, si escau, les modificacions oportunes.

2. L'elaboració del projecte lingüístic de centre serà el resultat d'un procés participatiu que es basarà en criteris pedagògics.

3. La direcció del centre educatiu, en el marc del que estableix l'article 132 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, definirà i elevarà la proposta de projecte lingüístic de centre per a autoritzar-lo o, si escau, modificar-lo davant la conselleria competent en matèria d'educació.

4. Amb caràcter previ, el consell escolar, o el consell social en el cas dels centres integrats de formació professional, consensuarà la proposta de projecte lingüístic de centre per majoria qualificada de dos terços dels membres.

5. Si el consell escolar o, si escau, el consell social no arriba a consensuar una proposta per majoria qualificada de dos terços dels membres, l'administració educativa determinarà el projecte lingüístic de centre aplicable d'acord amb les avaluacions i el context socioeducatiu i demolingüístic del centre.

6. El projecte lingüístic de centre dels centres de educació secundària obligatòria s'adaptarà d'acord amb els projectes lingüístics de centre dels centres adscrits d'educació infantil i primària. La conselleria competent en matèria d'educació vetllarà per la coherència i la progressivitat dels itineraris a través de les diferents etapes educatives.

7. En els centres privats concertats, l'elaboració, la sol·licitud d'autorització i la coordinació del projecte lingüístic de centre correspon a la titularitat del centre, oït el consell escolar.

 

Article 17. Incidència en la programació general anual i en els plans d'actuació per a la millora

1. En la programació general anual del centre educatiu hauran de recollir-se les innovacions didàctiques i les mesures organitzatives previstes en el projecte lingüístic de centre per a cada curs escolar.

2. Les millores i les innovacions derivades de l'avaluació de l'aplicació del projecte lingüístic de centre hauran de constar en el pla d'actuació per a la millora i ser incloses en la programació general anual.

 

Article 18. Avaluació de resultats

Almenys cada quatre cursos escolars els centres educatius faran una avaluació dels resultats i del procés d'aplicació del projecte lingüístic de centre, d'acord amb les mesures d'avaluació que es preveuen en cadascun dels projectes.

 

Article 19. Modificacions del projecte lingüístic de centre

1. D'acord amb els resultats de l'avaluació prevista en l'article anterior, els centres educatius hauran de proposar les modificacions necessàries en el projecte lingüístic de centre per tal de garantir que l'alumnat assolisca els objectius d'educació plurilingüe i intercultural i els nivells bàsics de referència determinats en aquesta llei.

2. Així mateix, els centres educatius podran sol·licitar la modificació del projecte lingüístic de centre autoritzat abans dels quatre anys en la forma que determine la conselleria competent en matèria d'educació.

3. En qualsevol cas, el projecte lingüístic de centre i les ulteriors modificacions proposades pels centres educatius, haurà d'autoritzar-los la conselleria competent en matèria d'educació abans de l'inici del procediment d'admissió d'alumnat del curs següent.

4. El procediment per a la modificació del projecte lingüístic de centre serà el mateix que determina l'article 16 d'aquesta llei per a elaborar-lo.

 

Article 20. Assessorament als centres

La conselleria competent en matèria d'educació proporcionarà als centres l'assessorament i el suport necessaris per a l'elaboració, l'aplicació i el seguiment dels projectes lingüístics de centre.

 

Índex

 

CAPÍTOL III
La intervenció didàctica en l'aula

 

Article 21. La programació d'aula

1. El professorat del sistema educatiu valencià adaptarà la programació d'aula als objectius previstos en el projecte lingüístic de centre i prendrà com a referència metodològica l'aprenentatge integrat de llengües i continguts.

2. La conselleria competent en matèria d'educació desenvoluparà normativament els aspectes metodològics i els processos d'avaluació de la intervenció didàctica a l'aula.

3. La conselleria competent en matèria d'educació promourà que els centres disposen de materials educatius amb els enfocaments metodològics adients per a la gestió acadèmica i didàctica del Programa d'educació plurilingüe i intercultural.

 

Article 22. Continuïtat en educació infantil i primària i educació secundària obligatòria

Els centres d'educació secundària obligatòria es coordinaran amb els centres d'educació infantil i primària que tinguen adscrits per tal de garantir l'aplicació correcta del Programa d'educació plurilingüe i intercultural i la seua continuïtat metodològica en l'aprenentatge de les llengües.

 

Índex

 

CAPÍTOL IV. Relacions del centre amb les famílies i l'entorn

 

Article 23. Relacions del centre amb les famílies

Els centres dissenyaran accions específiques d'informació i suport formatiu a les famílies sobre el Programa d'educació plurilingüe i intercultural.

 

Article 24. Relacions del centre amb l'entorn

Els centres educatius podran adoptar mesures de cooperació entre els diferents agents educadors de la localitat o la zona on es troben ubicats, especialment amb els ajuntaments, les institucions culturals, les empreses, les ONG i el teixit associatiu local, amb la finalitat de col·laborar en la promoció d'un aprenentatge de les llengües lligat a l'entorn i d'afavorir la cohesió social al voltant del plurilingüisme.

 

Índex

 

CAPÍTOL V
L'acreditació, la capacitació i la formació del professorat

 

Article 25. Acreditació del coneixement de llengües: requisits específics del professorat per als llocs docents

1. Es considerarà que disposa de la competència suficient per a vehicular àrees no lingüístiques en castellà i en valencià el professorat que acredite nivell de coneixement C1 de valencià i C1 de castellà, respectivament, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

2. Sense perjudici del que estableix la disposició transitòria segona d'aquesta llei, es considerarà que disposa de la competència suficient per a vehicular àrees en anglès el professorat que acredite el nivell de coneixement C1 d'anglès, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

 

Article 26. Competència didàctica del professorat

La conselleria competent en matèria d'educació regularà la competència didàctica del professorat dels nivells d'ensenyament no universitari per a impartir àrees, matèries o mòduls no lingüístics en valencià, en anglès i en altres llengües.

 

Article 27. Formació per a l'aplicació del Programa d'educació plurilingüe i intercultural

1. El Consell, a través de la conselleria competent en matèria d'educació, promourà que els plans d'estudi de les universitats proporcionen al professorat la formació inicial i continua òptima per al compliment dels objectius del Programa d'educació plurilingüe i intercultural que es regula en aquesta llei.

2. El Consell, a través de la conselleria competent en matèria d'educació, garantirà una oferta formativa per al personal docent adequada per a l'aplicació correcta del Programa d'educació plurilingüe i intercultural, ateses les necessitats lingüístiques i didàctiques d'aquest model educatiu i les condicions laborals del professorat.

 

Índex

 

TÍTOL II
L'avaluació global, la supervisió i l'assessorament
al model lingüístic educatiu valencià

 

CAPÍTOL I
L'avaluació global del model lingüístic educatiu

 

Article 28. Finalitat de l'avaluació global del model lingüístic educatiu valencià

La conselleria competent en matèria d'educació farà, almenys cada quatre anys, una avaluació global del model lingüístic educatiu valencià que tindrà, entre d'altres, les finalitats següents:

1. Comprovar el grau de compliment dels objectius proposats.

2. Millorar la qualitat de l'educació plurilingüe i intercultural que proporciona.

3. Adequar la política lingüística educativa a les necessitats de la societat.

4. Optimitzar els recursos del sistema educatiu i augmentar-ne l'eficàcia i la transparència.

5. Facilitar la incorporació d'innovacions en els processos metodològics, organitzatius i de funcionament.

6. Introduir canvis per a millorar el model lingüístic educatiu.

 

Índex

 

CAPÍTOL II
La supervisió i l'assessorament
al model lingüístic educatiu

 

Article 29. Actuacions de la Inspecció d'Educació

Dins del pla d'actuació anual de la Inspecció d'Educació es determinaran les actuacions de la Inspecció d'Educació destinades a garantir el compliment d'aquesta llei i de les normes que la desenvolupen.

 

Article 30. Assessoria tècnica docent en matèria d'educació plurilingüe

La conselleria competent en matèria d'educació establirà anualment els plans de treball dels assessors tècnics docents en matèria d'educació plurilingüe i prioritzarà el treball amb els centres que s'indiquen en l'article 12 d'aquesta llei.

 

Índex

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera. Aplicació a altres ensenyaments del sistema educatiu

1. La conselleria competent en matèria d'educació determinarà reglamentàriament la presència en l'ensenyament de les llengües curriculars i la proporció de l'ús vehicular d'aquestes en el primer cicle de l'educació infantil i en els ensenyaments de règim especial.

2. El Consell, mitjançant la conselleria competent en matèria d'educació, promourà que les universitats públiques i privades de la Comunitat Valenciana proporcionen a l'alumnat la possibilitat de desenvolupar les competències lingüístiques en valencià, castellà i anglès, així com en altres llengües estrangeres, amb la finalitat de fomentar l'educació plurilingüe com un avantatge per a la competitivitat, la mobilitat i l'ocupabilitat i com a eina per a reforçar el diàleg intercultural.

 

Segona. Primer cicle d'educació infantil en centres d'educació infantil i primària

Aquells centres que tinguen autoritzades unitats d'infantil de dos anys del primer cicle d'educació infantil aplicaran el que determina l'article 7.1 d'aquesta llei.

 

Tercera. Col·laboració amb altres organismes i entitats

La conselleria competent en matèria d'educació promourà l'adopció de convenis de col·laboració amb aquelles entitats de prestigi reconegut per a la dinamització de l'educació plurilingüe i intercultural a la Comunitat Valenciana tant dins dels centres com, especialment, entre les famílies i la comunitat educativa.

 

Quarta. Col·laboració amb mitjans de comunicació

1. Per tal de promoure activitats que reforcen el coneixement i l'ús de les llengües que regula aquesta llei, el Consell promourà els convenis de col·laboració que s'estimen oportuns amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i amb altres mitjans de comunicació presents al territori valencià.

2. El Consell promourà la programació i la producció d'audiovisual en valencià, la versió original subtitulada i els continguts audiovisuals en llengua estrangera adaptats a les necessitats de les diferents etapes educatives.

 

Cinquena. Aplicació als centres amb un programa plurilingüe d'ensenyament en valencià

Els centres d'educació infantil i primària que en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei tenen autoritzat un programa plurilingüe d'ensenyament en valencià hauran d'establir un percentatge vehicular en valencià igual o superior al que tenen autoritzat i respectar les disposicions d'aquesta llei que configuren el Programa d'educació plurilingüe i intercultural.

 

Índex

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

 

Primera. Calendari d'implantació i normativa aplicable fins a la implantació total del Programa d'educació plurilingüe i intercultural

1. Aquesta llei s'implantarà de manera progressiva d'acord amb el calendari següent:

a) Curs 2018-2019. Educació infantil i primer cicle d'educació primària

b) Curs 2019-2020. Segon i tercer cicle d'educació primària i centres d'educació especial

c) Curs 2021-2022. Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional i Formació de Persones Adultes.[2]

2. Fins a la implantació del Programa d'educació plurilingüe i intercultural en cada nivell educatiu d'acord amb el calendari d'aplicació determinat en el paràgraf anterior, s'aplicaran els programes bilingües i plurilingües regulats per les disposicions normatives vigents fins a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei.

 

Segona. Acreditació transitòria de la competència lingüística en anglès

Amb caràcter transitori i fins al curs acadèmic 2026-2027, es considerarà que disposa de la competència suficient per a vehicular àrees en anglès el professorat que acredite el nivell de coneixement B2 d'anglès, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.

 

Tercera. El projecte lingüístic d'infantil i primària per al curs 2018-2019

Els centres educatius han d'elaborar el projecte lingüístic de centre per a les etapes d'infantil i primària, d'acord amb el que s'indica en aquesta llei, a través de la plataforma telemàtica que la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport pose a disposició dels centres. La direcció dels centres ha de presentar aquesta proposta de PLC, perquè siga autoritzat per la conselleria, fins al 16 de març de 2018.

 

Índex

 

DISPOSICIONS DEROGATÒRIES

 

Primera. Derogació normativa

Queden derogades totes les normes d'igual o inferior rang que s'oposen al que estableix aquesta llei.

 

Segona

Queda derogat, sense perjudici d'allò previst en les disposicions transitòries d'aquesta llei, el Decret llei 3/2017, d'1 de setembre, del Consell.

 

Índex

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera. Desplegament reglamentari

S'autoritza la persona titular del departament competent en matèria d'educació perquè dicte les disposicions necessàries per a l'aplicació i el desplegament d'aquesta llei.

 

Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

 

Índex

 

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

 

 

València, 21 de febrer de 2018

 

El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER 

 

Índex

 

 

 



[1]  Tingueu en compte el que es disposa a l'article 108 de la Llei 7/2023, de 26 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat (DOGV núm. 9756 de 30.12.2023):
Article 108

Suspensió en l'aplicació de determinats articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià, en termes municipals de predomini lingüístic castellà:

U. Àmbit d'aplicació

La suspensió dels preceptes de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià, a què es refereix l'apartat Dos.1 següent, serà aplicable en tots els centres docents, públics i privats, situats en els termes municipals de predomini lingüístic castellà que es relacionen en l'article 36 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del valencià, en els quals s'impartisquen ensenyaments no universitaris regulats per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

Dos. Suspensió en l'aplicació de determinats articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat

1. Fins a l'inici del curs escolar 2025/2026, queda suspesa l'aplicació dels següents articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el Sistema Educatiu Valencià, en tots els centres docents compresos en l'àmbit d'aplicació indicat en l'apartat anterior:

a) L'article 6.3.a, en els extrems relatius al temps mínim d'un 25 % de les hores efectivament lectives destinades als continguts curriculars en valencià; així com l'obligatorietat d'impartir en valencià com a mínim, una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàleg.

b) L'article 7.1.b i la disposició addicional segona, respecte al temps destinat a continguts curriculars en valencià en Educació Infantil.

c) L'article 7.2.b, quant al temps destinat a continguts curriculars en valencià en Educació Primària.

d) L'article 7.3.c, quant al temps destinat a continguts curriculars en valencià en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.

e) L'article 7.5.d, referent al temps destinat a continguts curriculars en valencià en la formació de persones adultes.

f) L'article 7.6, respecte al temps destinat a continguts curriculars en valencià en formació professional.

g) L'article 11.a.

h) La disposició addicional cinquena.

2. De conformitat amb el que s'estableix en l'article 19.2 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, a l'alumnat que s'aculla a les excepcions establides per l'article 24 de la citada Llei 4/1983, de 23 de novembre, no li serà aplicable el que es disposa en els següents articles de l'esmentada Llei 4/2018:

a) L'article 4.1.a, quant al domini oral i escrit del valencià.

b) L'article 5, referent al nivell de valencià i a les competències orals i escrites del Marc Europeu Comú de Referència a aconseguir, com a mínim, tant en acabar els ensenyaments obligatoris, com en acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris.

c) L'article 14.a, referent als objectius i nivells bàsics de referència del valencià.

Tres. Projectes lingüístics de centre

1. A conseqüència de la suspensió dels articles de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, establida en l'apartat dos anterior, els centres situats en municipis de predomini lingüístic castellà podran optar entre:

a) Mantindre l'aplicació dels seus projectes lingüístics de centre vigents en els mateixos termes en què s'hagen aprovat, o

b) Proposar la modificació de l'aplicació dels seus projectes lingüístics de centre, de manera que en el seu pla d'ensenyament i ús vehicular de les llengües, una o diverses de les àrees, matèries, àmbits o mòduls que s'havien d'impartir en valencià puguen impartir-se en castellà, a proposta del consell escolar.

2. En els centres que opten pel que estableix l'epígraf 1.b anterior, i no prevegen la vehiculació d'àrees, matèries, àmbits o mòduls no lingüístics en valencià, l'alumnat haurà de cursar, com a mínim indispensable, l'assignatura de Valencià; tot això sense perjudici del que disposa l'article 24.1 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, respecte de l'avaluació de l'ensenyament del valencià.

3. En els centres públics, els consells escolars tindran la competència per a elevar a l'Administració educativa, perquè l'autoritze, la modificació dels seus projectes lingüístics de centre, en virtut del que estableix l'epígraf 1.b d'aquest apartat. Les decisions dels consells escolars s'adoptaran per majoria simple.

4. En els centres privats, la persona física o jurídica que exercisca la titularitat d'aquests tindrà la competència per a elevar a l'Administració educativa, perquè l'autoritze, la modificació del seu projecte lingüístic de centre, en virtut del que estableix l'epígraf 1.b d'aquest apartat. En els centres privats concertats, amb caràcter previ, s'haurà d'oir el consell escolar. En els centres privats no concertats que s'hagen acollit a l'aplicació de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, aquesta decisió s'adoptarà de conformitat amb l'autonomia establida per l'article 25 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació.

5. En els centres públics i privats concertats que opten per proposar la modificació dels seus projectes lingüístics, de conformitat amb el que estableix l'epígraf 1.b d'aquest apartat, no serà aplicable el que preveuen els articles 16 i 19 de la Llei 4/2018, de manera que el procediment d'autorització de la modificació del projecte lingüístic s'haurà d'ajustar al que indica aquest apartat.

6. Abans de l'inici del procediment d'admissió del següent curs escolar, la direcció dels centres públics convocarà una sessió extraordinària del consell escolar en la qual s'incloga com a punt de l'ordre del dia la decisió d'aquest òrgan sobre mantindre o proposar la modificació del projecte lingüístic de centre en aplicació d'aquest apartat. Amb caràcter previ, s'oirà el claustre. Al seu torn, la titularitat dels centres privats haurà de comunicar a l'Administració educativa la decisió esmentada.

Quatre. Llibres de text i materials curriculars

Els centres docents que, en virtut de l'epígraf 1.b de l'apartat tres anterior, opten per modificar l'aplicació dels seus projectes lingüístics de centre, mantindran la relació de llibres de text i materials curriculars seleccionats durant el període de vigència d'aquests establit per la normativa reglamentària vigent a aquest efecte.”

[2] L'apartat 1 c) de la disposició transitòria primera es modifica per l'apartat 1 de l'article 2 del Decret Llei 2/2020, de 3 d'abril, de mesures urgents, en l'àmbit de l'educació, de la cultura i de l'esport, per a pal·liar els efectes de l'emergència sanitària provocada per la Covid-19. (DOGV núm. 8781 de 06.04.2020) Ref. Base de dades 002939/2020.

 

Mapa web