ORDRE de 7 d'octubre de 1998, del conseller de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es modifica l'annex núm. III de l'Ordre de 17 de gener de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, sobre avaluació en Batxillerat i l'annex núm. III de l'Ordre de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, per la qual s'estableixen les matèries optatives de Batxillerat i es regula el seu currículum. [1998/X8753]

L'Ordre de 17 de gener de 1995, de la Conselleria de Educació i Ciència, sobre avaluació en Batxillerat, conté en el seu annex III l'acta final de 1r i 2n curs de Batxillerat i les claus de l'acta final de les matèries comunes i de modalitat de Batxillerat. Per la seua part, l'Ordre de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, per la qual s'estableixen les matèries optatives de Batxillerat i es regula el seu currículum, estableix en el seu annex III les claus de l'acta final de Batxillerat de les matèries optatives.

La introducció del Programa de Gestió de Centres, que no existia quan es publicaren les ordres mencionades, ha fet que es modifiquen alguns aspectes del model d'acta final de Batxillerat, com de les claus de l'acta final per a poder adaptar-los al Programa de Gestió de Centres.

Per tant, en virtut de les competències que em confereix l'article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià,

ORDENE

Primer

L'acta final de 1r i 2n curs de Batxillerat, així com les claus de les modalitats, opcions i matèries comunes, de modalitat i optatives, són les que es contenen en l'annex núm. I de la present ordre.

Segon

L'annex núm. I de l'Ordre de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, per la qual s'estableixen les matèries optatives de Batxillerat i es regula el seu currículum, conté una denominació d'una matèria que convé adequar-la a la denominació de la Comunitat Valenciana, per tant, on diu en l'annex I de la Ordre mencionada «Geografia i Història del País Valencià», ha de dir «Geografia i Història de la Comunitat Valenciana».

Tercer

L'annex núm. II de l'Ordre citada, conté els currículums de totes les matèries optatives del Batxillerat. En la relació i en el currículum de les matèries s'ha d'adequar el nom d'una matèria i on diu «Geografia i Història del País Valencià», ha de dir «Geografia i Història de la Comunitat Valenciana». Així mateix, l'annex de currículum de la matèria «Geografia i Història del País Valencià», es substitueix pel que es conté en l'annex II de la present ordre.

Quart

Queda derogat l'annex núm. III de l'Ordre de 17 de gener de 1995 i l'annex núm. III de l'Ordre de 10 de maig de 1995.

DISPOSICIO FINAL

La present ordre entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 7 de octubre de 1998

El conseller de Cultura, Educació i Ciència

FRANCISCO E. CAMPS ORTIZ

Annex I

Claus de l'Acta Final de Batxillerat

Modalitats i opcions

H Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials

1r i 2n curs

A Opció Humanística i Sociocultural

B Opció de Ciències Socials

C Modalitat de Ciències de la Natura i de la Salut

2n curs

A Opció Cientificotècnica

B Opció de Ciències de la Salut

T Modalitat de Tecnologia

2n curs

A Opció cientificotècnica

B Opció tecnicoprofessional

A Modalitat d'Arts

2n curs

A Opció d'Arts Plàstiques

B Opció d'Arts Plàstiques i Disseny

Annex I

Claus de l'Acta Final de Batxillerat

Matèries

Matèries comunes

EF Educació Física

FIL Filosofia

CL1 Castellà: Llengua i Literatura I

VL1 Valencià: Llengua i Literatura I

NL1 Llengua Estrangera I: Anglés

FR1 Llengua Estrangera I: Francés

AL1 Llengua Estrangera I: Alemany

IT1 Llengua Estrangera I: Italià

H Història

CL2 Castellà: Llengua i Literatura II

VL2 Valencià: Llengua i Literatura II

NL2 Llengua Estrangera II: Anglés

FR2 Llengua Estrangera II: Francés

AL2 Llengua Estrangera II: Alemany

IT2 Llengua Estrangera II: Italià

REL Religió

Matèries de Modalitat

Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials

EOE Economia i Organització d'Empreses

GR Grec

HC Història del Món Contemporani

AT Llatí I

MCS Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I

ECO Economia

GEO Geografia

HA Història de l'Art

HF Història de la Filosofia

AT2 Llatí II

MC2 Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II

Modalitat de Ciències de la Natura i de la Salut

BG Biologia i Geologia

FQ Física i Química

M1 Matemàtiques I

BIO Biologia

CTM Ciències de la Terra i Mediambientals

DT2 Dibuix Tècnic

FIS Física

M2 Matemàtiques II

QUI Química

Modalitat de Tecnologia

FQ Física i Química

M1 Matemàtiques I

TC1 Tecnologia Industrial I

DT2 Dibuix Tècnic

ET2 Electrotècnia

FIS Física

M2 Matemàtiques II

MCN Mecànica

TI2 Tecnologia Industrial II

Modalitat d'Arts

DA1 Dibuix Artístic I

DT Dibuix Tècnic

VOL Volum

DA2 Dibuix Artístic II

HA Història de l'Art

IMA Imatge

FD Fonaments del Disseny

TEG Tècniques d'Expressió Graficoplàstica

Matèries Optatives

Comunes

PSI Psicologia

NL3 2n Idioma Estranger I: Anglés

FR3 2n Idioma Estranger I: Francés

AL3 2n Idioma Estranger I: Alemany

IT3 2n Idioma Estranger I: Italià

INF Informàtica I

VLI Valencià: Llengua i Imatge

CLD Castellà: Llenguatge i Documentació

FLC Fonaments Lèxics de les Ciències i de la Tècnica

MUS Música

NL4 2n Idioma Estranger II: Anglés

FR4 2n Idioma Estranger II: Francés

AL4 2n Idioma Estranger II: Alemany

IT4 2n Idioma Estranger II: Italià

EF2 Educació Física II

RCM Referents Clàssics de les Manifestacions Culturals Modernes

FC Filosofia de la Ciència

Modalitat d'Humanitats i Ciències Socials

SOC Sociologia

GR2 Grec II

EO2 Economia i Organització d'Empreses II

GHC Geografia i Història de la Comunitat Valenciana

LCV Valencià: Literatura Contemporània

LCC Castellà: Literatura Contemporània

INH Informàtica per a les Humanitats i les Ciències Socials

ANT Antropologia

ID Introducció al Dret

Modalitat de Ciències de la Natura i de la Salut

INC Informàtica per a les Ciències de la Natura i de la Salut

FA Física Aplicada

BH Biologia Humana

GL Geologia

TLF Tècniques de Laboratori Físico-Químiques

Modalitat de Tecnologia

CM Ciència dels Materials

ELT Electrònica

QUI Química

TCF Tecnologia de la Fabricació Mecànica

INT Informàtica per a la Tecnologia

Modalitat d'Arts

TA Tallers Artístics

MF Matemàtiques de la Forma

VO2 Volum II

ASR Ampliació dels Sistemes de Representació Tècnics i Gràfics

INA Informàtica per a les Arts

Annex II

Geografia i Història de la Comunitat Valenciana

(Batxillerat de Humanitats i Ciències Socials)

I. Introducció

La Geografia i la Història de la Comunitat Valenciana té com a objecte explicar els processos socials, tant en la seua dimensió espacial com temporal, que han configurat i configuren la realitat social valenciana, en els seus aspectes específics, que la diferencien d'altres realitats d'àmbit més ampli amb es quals és necessari establir, també, relacions.

L'estudi de la Geografia i Història de la Comunitat Valenciana ha de contribuir a què els alumnes comprenguen millor els processos espacials i temporals que conformen el territori valencià, a què expliquen la societat en què viuen i les actituds i comportaments de les persones que formen eixa societat. Els processos objecte d'estudi han de permetre entendre les accions humanes en el temps i en l'espai; el seu aprenentatge ha d'aportar, així, una lúcida i crítica ullada sobre el present, la qual cosa, sense dubte, atorga a la Geografia i Història un important component educatiu.

Així, la Geografia i Història de la Comunitat Valenciana pot aportar elements que permeten als estudiants involucrar-se críticament en la construcció de la societat en què viuen, cosa que implica una reflexió que ha de recolzar-se en els marcs teòrics que aporten les dos disciplines en tant que ajuden a informar l'actuació sobre la realitat. El caràcter d'esta matèria duu a profunditzar en el coneixement de la realitat social, cosa que suposa escometre l'estudi de processos socials complexos, dotar l'alumnat d'elements d'anàlisi que milloren la consciència i capacitat d'involucrar-se en estos processos que, a través de la reflexió sobre el propi coneixement que aporten la Geografia i la Història, són elements que confereixen a esta matèria un important valor educatiu i una imprescindible formació intel·lectual.

Per tot això, l'objecte de la matèria és proporcionar un coneixement més crític i profund sobre l'entorn social, espacial i històric que, més directament, influeix en els alumnes; un coneixement que precisa de les relacions entre les dos fonts disciplinars.

Els nuclis de continguts recullen esta concepció de la matèria, prioritzant-se aquells processos que confereixen singularitat a la realitat valenciana, sense que això impedisca que hagen d'establir-se les relacions oportunes amb processos comuns en àmbits més amplis. Per això, els nuclis de continguts tenen un valor diferent en el conjunt, cosa que haurà de reflectir-se en l'elaboració de les programacions didàctiques. Així, el primer dels nuclis referit als aspectes metodològics s'integrarà en el desplegament de la resta dels nuclis; mentre que l'ordre dels diferents nuclis pot ser alterat depenent de la programació triada. Així mateix, els nuclis referits a processos històrics no han de ser entesos exclusivament en el sentit d'una història lineal i progressiva cap a la societat actual, sinó que prima en ells el criteri de la rellevància dels processos històrics seleccionats per a explicar millor la singularitat de la realitat valenciana actual. L'últim dels nuclis ha de ser considerat com a una reflexió, ara més informada, dels problemes i perspectives que ha d'afrontar la societat valenciana i que dóna sentit a esta matèria.

La Geografia i la Història de la Comunitat Valenciana pot contribuir a enriquir la reflexió i el coneixement d'altres disciplines, profunditzant en l'explicació dels processos espacials i històrics a través de la comparació, la relació o la diferenciació dels processos més amplis que facen intel·ligibles aquells altres que tenen lloc en l'àmbit més restringit al qual es refereix esta matèria. Això farà que puguen valorar-se millor aquells aspectes de diferencialitat que identifiquen a la societat valenciana actual en contextos més amplis sense perdre de vista la contribució que el coneixement del mencionat context puga aportar a la seua comprensió i explicació. Tot això no fa sinó subratllar el caràcter propedèutic d'esta matèria.

II. Objectius generals

El desplegament de la matèria ha de contribuir a què l'alumnat adquiresca les capacitats següents:

1. Explicar, situant-los adequadament en el temps i l'espai, processos, fets i successos rellevants de la Comunitat Valenciana, valorant la seua significació i les seues repercussions en el present.

2. Comprendre els diferents projectes de construcció de la Comunitat Valenciana de forma crítica i raonada, relacionant els problemes i les solucions preses, les accions empreses i els fets esdevinguts.

3. Entendre que la Comunitat Valenciana constitueix una realitat social i cultural diferenciada en relació a marcs espacials més amplis, però destacant els trets de diversitat.

4. Comprendre i valorar la interacció entre la societat valenciana i el territori que ocupa i com utilitza l'espai i aprofita els recursos naturals, així com la relació que això té en les esferes econòmica, social, política i mediambiental.

5. Explicar els principals processos polítics, econòmics, socials i culturals que han configurat la trajectòria històrica de la societat valenciana, identificant els trets més significatius i analitzant els factors que els han conformat.

6. Usar amb propietat els conceptes i les formes de raonament específiques de la Geografia i de la Història.

7. Planificar activitats d'indagació i síntesi en les quals s'analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l'historiador i del geògraf.

8. Desenrotllar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitat davant els problemes socials, adoptant actituds democràtiques i adquirint independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.

III. Nuclis de continguts

Aproximació al coneixement geogràfic i històric

Aquest primer nucli assumeix continguts de tota la resta de nuclis. Es fa explícit per què no es considere tan sols un apèndix o siga tractat de manera autònoma. La seua presència és imprescindible i ha d'impregnar la resta dels nuclis de continguts. El fet que la matèria es fonamente a partir de dos disciplines diferents, que tenen metodologies pròpies, obliga a fer algunes matisacions.

Es tracta d'emfasitzar la concepció de la Geografia i de la Història com dos formes de coneixement que utilitzen unes formes de raonar i operar. La reflexió i consciència entorn als processos d'elaboració de coneixement forma part d'ells. És necessari establir com a continguts bàsics aquelles accions metodològiques que permeten a l'alumnat construir un coneixement significatiu. Això suposa realitzar una sèrie d'accions metodològiques com són: el plantejament i resolució de problemes, la identificació i correcció de representacions de la realitat estereotipades, l'elaboració i verificació d'hipòtesis, l'obtenció i processat d'informació provinent de fonts diverses, l'anàlisi dels factors i la construcció d'explicacions coherents. Ara bé, per a desenrotllar els continguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball; anàlisi de documents escrits, lectura i interpretació de mapes de diferent tipus, dades estadístiques, gràfiques i imatges formals que adquiresquen una rellevància especial pel caràcter més especialitzat d'esta matèria.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

- Definició d'un problema referit a un procés geogràfic o històric i formulació d'hipòtesis de treball.

- Anàlisi d'elements i factors que configuren els processos socials abordats. Elaboració de síntesi integrant informació de diferent tipus.

- Utilització crítica de dades i elaboració d'informacions tot utilitzant diferents codis comunicatius: verbal, cartogràfic, gràfic i estadístic.

- Utilització crítica de fonts i material historiogràfic divers. Contrast d'interpretacions historiogràfiques.

Les societats anteriors a la conquesta feudal

La conquesta de les terres valencianes en el segle XIII suposa, en bona mesura, una espècie d'acta de naixement. El coneixement global d'estes societats anteriors a aquest fet, aquelles que han poblat bona part de la Comunitat Valenciana, encara sent societats molt diverses entre elles, permeten de comprendre, precisament, el canvi transcendent que va suposar el procés de formació de la societat feudal valenciana.

Així, en aquest nucli s'atendrà especialment a les manifestacions materials de les societats antigues més rellevants en funció de les explicacions de processos posteriors. Per això, l'estudi de la societat islàmica s'escometrà en el nucli següent per a facilitar una millor comprensió del brusc trencament que va suposar un fet tan important en la història de la Comunitat Valenciana com va ser la Conquesta.

Les diferents societats tractades han deixat, encara que en desigual mesura, importants vestigis materials que permeten d'escometre l'anàlisi de la seua tecnologia, recursos, formes de vida, estructura social i econòmica, creences, etc. Tot això facilitarà una reflexió al voltant dels canvis i continuïtats dels processos històrics, així com sobre la mateixa idea de progrés.

En conseqüència, en escometre els continguts d'aquest nucli, haurà d'atorgar-se un paper destacat al tractament de fonts històriques materials i, per tant, aprofundir en el mètode arqueològic, tot això per tal de subratllar el valor propedèutic de la matèria.

Així, els continguts que configuren aquest nucli són:

- Les societats agràries.

- Les societats urbanes: l'herència mediterrània.

Conquesta i colonització

El procés de la conquesta cristiana i la posterior repoblació de la Comunitat constituïx una autèntica ruptura amb la societat anterior. El seu estudi permetrà comprendre la configuració de la societat valenciana i els mecanismes amb què es va dotant en un procés històric peculiar. A través de l'anàlisi del procés de conquesta feudal podrà escometre's l'estudi de tots els elements de la societat valenciana en l'Edat Mitjana fins a la constitució de la Monarquia Hispànica. La implantació del feudalisme s'inicia amb la conquesta i el consegüent procés de senyorialització resultant del repartiment del territori. Es tracta d'un nou sistema econòmic i social d'estructures semblants a les de l'Occident cristià, que continuarà en els segles posteriors. Al mateix temps, el nou Regne es dotarà d'unes instàncies jurídiques i administratives que, a pesar del seus vincles amb Aragó i Catalunya, dotaran la nova societat d'una certa consciència diferenciada.

L'estudi de la conquesta feudal o, més pròpiament, de la baixa Edat Mitjana Valenciana, obri tot un ventall de possibilitats a l'hora d'explicar com naix una societat, com s'organitza i quan complex és un procés com aquest en què s'interrelacionen múltiples variables històriques. I tot això rep major significació en tant que podem apreciar sense grans dificultats les diferències entre la societat anterior, la islàmica, i la nova, i el procés de canvi de l'una a l'altra. Convé ressaltar també com a contingut del nucli el destacat paper que té el patrimoni històric i la importància de determinades despulles materials a l'hora de tractar qüestions com ara l'estructura del poblament i la relació home-territori.

Per tot això, els continguts d'aquest nucli són els següents:

- Xarq Al Andalus: la societat andalusí abans de la conquesta.

- La conquesta i la formació de la societat feudal valenciana.

- La creació del Regne de València.

La societat valenciana de l'Antic Règim

Els continguts d'aquest nucli se centren en l'estudi de les transformacions del règim senyorial en el període comprés entre els segles XVI i XVIII. La interrelació entre les transformacions del període i la pròpia dinàmica i contradiccions del règim senyorial, afavoreixen l'estudi de la societat valenciana des de la seua inclusió en la Monarquia Hispànica fins el moment en què comencen a albirar-se els elements que faran possible que s'establisquen les bases per a la desaparició de la societat feudal i l'adveniment de la societat liberal-burgesa. L'anàlisi dels canvis economicosocials, la seua evolució lligada als diferents moments d'expansió i crisi, facilita la comprensió global de la societat valenciana de l'Antic Règim, ja que permet escometre l'estudi dels principals fets polítics i socials, tot establint relacions i constatant els vincles existents entre ells en una explicació multifactorial, però amb un clar eix vertebrador. Al centrar l'estudi en les transformacions del règim senyorial, podrà escometre's l'anàlisi de fets tan destacats durant estos tres segles de la història valenciana com les Germanies; l'expulsió dels moriscs i la posterior repoblació de la Comunitat; l'apogeu del bandolerisme i els moviments socials de finals del segle XVII, que evidencien les contradiccions del model de dominació senyorial de la Comunitat Valenciana; o la Guerra de Successió, connectada al malestar generat per estes contradiccions i que suposa la fi de l'època foral; les notables transformacions del segle XVIII, que s'inicia amb el triomf borbònic i el decret de Nova Planta, és un segle de fort creixement demogràfic, agrari i industrial, i d'incipients canvis socials; finalment, la crisi de l'Antic Règim, que posa les bases per a la desaparició del model de societat estudiat.

Així, els continguts que configuren aquest nucli són els següents:

- Transformacions del règim senyorial i conflictes socials.

- La crisi de l'Antic Règim i les lluites anti-senyorials.

La formació de la societat capitalista

Els continguts d'aquest nucli se centren en l'estudi en profunditat d'un procés històric de transformació social de gran transcendència, com és la formació de la societat capitalista. Es tracta d'un procés global de canvi, que té diferents ritmes, avanços i retrocessos. Un procés revolucionari que va a transformar la societat valenciana en tots els aspectes i l'anàlisi del qual constituïx el nucli central d'este bloc. Una anàlisi del procés d'incorporació de la Comunitat Valenciana al sistema capitalista, de les tensions polítiques i socials, de les profundes transformacions econòmiques, les seues contradiccions i limitacions, dels antagonismes socials i polítics.

Escometre l'estudi del canvi que es produeix en la societat valenciana durant el llarg segle XIX suposa escometre l'anàlisi de la configuració de la societat burgesa, la formació i consolidació del capitalisme, la desfeta de l'Antic Règim, l'articulació d'un sistema de poder i la posada en marxa d'un nou sistema polític. Suposa donar compte de l'ascens de la burgesia com a classe hegemònica en una nova societat; explicar la formació de la classe obrera, els seus mecanismes de lluita, les seues organitzacions; comprendre la consolidació de la cultura contemporània.

L'estudi de tots estos fets complexos haurà d'escometre's des de la globalitat que suposa el procés determinant i en clara interrelació amb al que succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol i en la resta de l'Europa occidental, a fi de facilitar una millor comprensió dels fenòmens analitzats. Al mateix temps, òbviament, caldrà remarcar les peculiaritats del mencionat procés a la Comunitat Valenciana. Tot això pot permetre, per una altra banda, apropar als alumnes alguns dels debats més significatius de la historiografia valenciana dels últims anys, com la revolució burgesa, les característiques del procés industrialitzador o la integració al mercat mundial. Els continguts d'este nucli són especialment adequats per a afavorir la reflexió sobre el mètode de reconstrucció històrica al contrastar diferents interpretacions i opinions, analitzant l'estat de la investigació i les condicions històriques en què es realitza. Alhora, permet establir un diàleg constant amb el present.

Els continguts d'este nucli són els següents:

- La dinàmica del canvi: de l'ascens del liberalisme fins a la crisi del sistema. La formació de la burgesia valenciana.

- Transformacions del capitalisme: agrarisme i industrialització. La integració en el mercat mundial.

- La formació de la classe obrera valenciana. Republicanisme i valencianisme polític. Consolidació de la cultura burgesa.

La Comunitat Valenciana actual

En aquest nucli es tracta d'escometre l'estudi del procés de configuració de la Comunitat Valenciana actual, analitzar els canvis que han afectat al conjunt de la societat valenciana des dels anys trenta fins a la transició política. En aquest període es tornen a plantejar vells problemes com són el desenrotllament econòmic, la industrialització o l'articulació de projectes polítics que es desenrotllen, justament, a partir de la presa en consciència d'estos problemes, d'una anàlisi de les seues raons i que propugnen canvis en el règim polític, en l'articulació de l'Estat. Canvis que estan imbricats amb la història més general d'Espanya, però que no han de fer oblidar els trets peculiars front a altres àmbits del territori que determinen que la Comunitat Valenciana tinga una identitat pròpia. Els profunds canvis en l'estructura productiva valenciana en les dècades centrals del segle, així com en la pròpia societat, junt a una major força i consciència donarà lloc a diferents projectes polítics en l'exercici dels quals ha d'anar concretant-se la proposta de la Comunitat Valenciana com a projecte global. El procés de recuperació democràtica aconseguirà trets específics en la Comunitat Valenciana precisament en relació amb els canvis succeïts; i prendrà un rumb en el qual els projectes nascuts de l'oposició al règim franquista, marcats per diferents interessos socials, jugaran un paper destacat en la transició i en l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia.

Els continguts d'este nucli han d'afavorir la comprensió de conceptes referents al temps, i han de permetre, fonamentalment, que l'alumnat establisca relacions entre els elements i els factors dels problemes històrics tractats, en un tipus d'explicació que rebutge versions mecanicistes fundades en comportaments anòmals dels subjectes històrics. Els continguts d'este nucli han de constituir un marc idoni per a l'aproximació al medi local i per a realitzar investigacions amb factors més complexos i amb un grau d'interrelació major. Així mateix, han de facilitar una aproximació als mètodes d'altres disciplines, com ara l'arqueologia industrial o la font oral, mesurant, alhora, la importància de les fonts i el paper de l'historiador.

Per tot això, els continguts que han de figurar en aquest nucli són:

- El projecte republicà, el franquisme, la recuperació democràtica i la institucionalització de l'Autonomia.

- El desenrotllament econòmic i el canvi social. Predomini industrial i crisi de l'agricultura.

El medi físic, el territori i la població

En aquest nucli es tracta d'escometre l'anàlisi del medi físic i la seua relació amb els sers humans que el poblen. La mencionada relació posseeix una dimensió temporal indubtable. El medi és el resultat de variables que sorgeixen de la pròpia naturalesa i d'altres que nasquen de la pròpia societat, per la qual cosa cal analitzar la interrelació entre estos dos tipus de variables per explicar l'espai geogràfic resultant i la configuració històrica del territori valencià. Així, sobre un medi físic determinat per la naturalesa -resultat de la interacció entre relleu, clima, hidrografia, vegetació i sòl- s'exerceix l'acció de les diferents societats per tal d'aprofitar les possibilitats de satisfacció de les seues necessitats o salvar els obstacles que presenta. En aqueix sentit, s'escometran un conjunt de caràcters rellevants del medi físic valencià. Concretament, la dualitat entre litoral-interior o pla-muntanya, les peculiaritats climàtiques, que tinguen un component de risc destacable. Tots ells han condicionat l'acció dels seus pobladors. Una acció que, per una altra banda, ha sigut distinta segons el nivell d'evolució tècnica i cultural de cada societat. D'esta manera, es relativitza la influència de l'espai físic que és concebut no com l'escenari dels fets humans, sinó com un factor dinàmic que els explica i és explicat per estos.

D'esta manera, com a resultat de la interacció entre naturalesa i població a través de diferents activitats socials ha anat conformant-se un territori els límits del qual han estat sotmesos a l'esdevenir històric en funció del diferent aprofitament del territori que no sempre ha tingut el mateix valor des de la perspectiva dels interessos dels diferents grups socials i de les funcions que se l'han assignat.

La realitat espacial resulta conformada, per la interacció entre els factors mediambientals i socials, la qual cosa dóna lloc a diferents canvis, però també a continuïtats, depenent del marc temporal que es prenga com a referència en l'anàlisi. D'entre eixos factors, són els d'origen social els més rellevants, des de la perspectiva triada. Per tant, la població és el principal agent dels canvis espacials. Així, esta no s'ha d'estudiar únicament des del punt de vista de la demografia descriptiva, sinó, sobre tot, des de les implicacions que sobre el medi ha tingut la seua distribució, mobilitat, estructura i formes d'assentament.

Els continguts que corresponen a aquest primer nucli són:

- Les peculiaritats i contrasts del medi físic.

- Distribució i característiques de la població. Comportaments i tendències demogràfiques.

- La configuració del territori de la Comunitat Valenciana.

La utilització dels recursos i l'ordenació del territori

Els continguts d'este nucli complementen i desenrotllen els de l'anterior. En aquell, el criteri de selecció era el d'establir els components que intervenen en la configuració del territori valencià, caracteritzant-lo i diferenciant-lo, tant interiorment, com en relació amb altres territoris. Altrament, en aquest nucli s'atén al procés dinàmic que suposa l'aprofitament social dels recursos del medi físic. L'espai geogràfic constitueix un factor de les activitats econòmiques, que, també, tracten d'adequar-lo per a un aprofitament més eficaç a través de l'ordenació del territori. Per tant, serà l'aprofitament dels recursos físics i humans, a través de les activitats econòmiques, l'eix vertebrador d'este nucli.

S'estudiaran, els diferents aprofitaments dels recursos naturals, especialment aquells que han influït i influeixen en l'actual realitat de la Comunitat: els espais agraris (regadiu, secà), les activitats industrials i el turisme. Totes estes suposen l'aprofitament dels recursos espacials i plantegen conflictes derivats d'estratègies que pretenen adequar l'ús de l'espai a les seues finalitats en un context d'una societat capitalista. En tal sentit, estes activitats han contribuït a l'organització del territori a través de diferents polítiques d'ordenació del territori. Esta ordenació s'ha plasmat en un sistema urbà, que és, alhora, la base de la Comunitat Valenciana al vertebrar i jerarquitzar d'una manera determinada els diferents espais intrarregionals, impulsant el desenrotllament d'alguns i dificultant el d'altres.

Els continguts d'este bloc són:

- Espais agraris, espais industrials i espais d'oci.

- El sistema urbà i el desenrotllament regional.

Problemes actuals de la Comunitat Valenciana

En aquest nucli s'han d'escometre els problemes què la societat valenciana afronta en l'actualitat. Es tracta d'estudiar aquells problemes referents a l'existència de desigualtats socials i econòmiques, els desequilibris territorials, els problemes de l'impacte de la creació del mercat únic europeu i les dificultats en la vertebració de la Comunitat Valenciana. A més a més, en aquest nucli s'escometen algunes de les conseqüències mediambientals com a resultat de les activitats humanes. Problemes com ara el risc de desertització, salinització de les aigües, la pèrdua de sòls o la deforestació han de ser tractats des d'una perspectiva de la interacció entre l'espai geogràfic i la societat en l'aprofitament i utilització dels recursos.

Els continguts d'este nucli presenten diferències respecte als anteriors, ja que tracten situacions molt properes, que plantegen dificultats d'anàlisi ja que es tracta de processos en desenrotllament, oberts i susceptibles de nous canvis com a conseqüència de les accions socials. Estes accions estan motivades, entre altres factors, per la percepció del desenrotllament d'estos processos i dels problemes que plantegen a la societat valenciana. Per això, les explicacions tindran un caràcter aproximatiu i provisional, evitant dogmatismes i plantejaments emocionals.

El desplegament dels continguts d'este nucli suposa l'anàlisi dels problemes actuals de la societat valenciana i una reflexió que tracta de mirar cap el present.

Els continguts que integren aquest nucli són els següents:

- Desequilibris socioeconòmics i espacials. Problemes mediambientals.

- Dificultats de vertebració de la Comunitat Valenciana.

- El repte de la integració en el marc de la Unió Europea.

IV. Criteris d'avaluació

1. Explicar l'organització de l'espai com a resultat de diferents processos sociohistòrics, en què es va definint el territori i el sentiment de pertinença.

A través d'este criteri es valorarà el grau d'aprenentatge aconseguit pels alumnes en la seua comprensió del comportament territorial i explicació del fet valencià. Per a això, els alumnes hauran de constatar que la Comunitat Valenciana, com a espai geogràfic delimitat no és tan sols un escenari estàtic, on es desenrotllen les accions dels sers humans, sinó que constituïx una realitat, fruit de les interaccions entre els elements del medi físic i l'acció humana en el temps.

En un primer grau, els alumnes hauran d'identificar aquells processos de caràcter espacial i històric que són significatius per a explicar la configuració del territori valencià i el desenrotllament d'una identitat i un sentiment de pertinença. Això implica que els alumnes valoraran les possibilitats que ofereix el medi per a la vida humana (allò que suposa saber reconèixer les seues característiques més rellevants), així com les modificacions i transformacions que l'acció humana, en diferents moments i de diferent forma, ha anat produint sobre el medi físic per a adequar-lo a les seues necessitats o com s'ha adaptat a ell.

En un segon grau, els estudiants hauran d'explicar l'actual distribució de la població valenciana i les seues principals característiques com a resultat, a més d'altres factors històrics, de les successives adaptacions al medi. Es tracta d'explicar quins han sigut els distints comportaments demogràfics (la seua mobilitat, distribució, estructura i formes d'assentament) en la seua interrelació amb el medi en el passat i en l'actualitat. Recolzarà els seus arguments en exemples fonamentats de com els grups humans s'adapten a les condicions del medi natural i com s'han considerat en els diferents moments històrics les diferents possibilitats i limitacions que aquest ofereix, podent arribar a apreciar les actuals accions sobre el medi i les conseqüències que això pot tindre per a la societat valenciana. Finalment seguint el raonament anterior, els alumnes analitzaran les motivacions i interessos dels qui porten a terme estes accions.

2. Identificar i analitzar els factors i característiques dels grans processos històrics configuradors de la societat valenciana actual. Explicar els canvis i permanències més importants de la història de la Comunitat Valenciana.

Es tracta d'avaluar, per una banda, la capacitat d'establir relacions entre els distints factors o variables dels processos històrics. Així els estudiants analitzaran les transformacions interrelacionant els elements en una explicació multifactorial. Valoraran la importància de les intencions dels subjectes històrics i consideraran els motius de les accions, individuals o col·lectives, en una explicació intencional. Finalment, conjugaran la intencionalitat i la multifactorialitat en l'explicació històrica dels canvis.

Per una altra banda, hauran d'identificar i explicar les transformacions profundes de l'organització productiva, social i política, del pensament i la cultura de la societat valenciana com a resultat d'uns processos històrics particulars. Diferenciaran els elements més dinàmics, aquells que sofreixen una major acceleració, de les continuïtats, això és, els elements persistents o resistents al canvi, en processos de llarga o curta durada. Reconeixeran les influències i repercussions dels elements canviants repecte d'altres variables en ordre a explicar que els factors històrics interactuen entre si amb diferent intensitat, modificant-se i creant una nova situació històrica. I en un últim grau, constataran, que en la nova situació, els elements nous i vells constitueixen noves combinacions portadores de nous canvis. En definitiva, identificaran la dinàmica històrica com un procés complex, conflictiu i dialèctic.

3. Localitzar i caracteritzar els distints espais agraris, industrials i d'oci a partir de l'anàlisi de factors mediambientals, socioeconòmics i polítics.

A partir d'aqueix criteri es pretén esbrinar si els alumnes expliquen la localització de diverses activitats econòmiques en determinats espais. També es vol avaluar el grau de coneixement sobre l'espai valencià, tant en la seua dimensió interna, com en la seua posició relativa respecte a altres espais més amplis. En un primer nivell, situaran i definiran les principals àrees o regions segons l'activitat econòmica predominant, analitzant alguns dels factors rellevants que la fan possible. En un segon nivell, explicaran la mencionada situació a través de la interrelació de factors mediambientals (el clima, els sòls i el relleu fonamentalment), socioeconòmics o polítics. Des d'eixa explicació els alumnes matisaran el valor relatiu de cada factor en funció de l'escala espacial que empren en la seua anàlisi, tot diferenciant el pes dels factors en relació a espais més o menys extensos. La combinació de diverses escales d'anàlisi permetrà una explicació de la localització de les diverses activitats econòmiques més vàlida.

Finalment, els alumnes introduiran en la seua anàlisi i, posteriorment, en la seua explicació el component temporal que conté tot el procés de localització espacial. Això suposa que els alumnes reconeixeran tant el caràcter canviant del medi geogràfic (resultat de la interacció entre els factors mediambientals i antròpics), com la modificació de la valoració social de l'espai (com a conseqüència de canvis socioeconòmics i tècnics) que subjau en la presa de decisions entorn a la seua ordenació per al seu ús.

4. Explicar i comprendre els conflictes socials, valorant críticament els interessos dels grups i la seua incidència en els fets estudiats. Comprendre els trets més destacats dels processos i manifestacions culturals.

A partir d'este criteri es pretén avaluar si els alumnes comprenen que la societat valenciana s'ha configurat en funció d'una sèrie d'antagonismes socials, de conflictes entre blocs més o menys circumstancials de poder, conformant una sèrie de valors culturals i morals. Per a això, els alumnes identificaran, en les diferents etapes de la Comunitat Valenciana contemporània, les desigualtats econòmiques i culturals, i les consegüents divisions socials. En primer lloc, els alumnes reconeixeran els distints interessos i aspiracions dels grups socials i establiran relacions pertinents, per una banda, entre les reivindicacions plantejades respecte a la situació històrica; i per una altra banda, entre les accions i projectes dels grups socials respecte als conflictes sorgits.

En segon lloc, els alumnes analitzaran les manifestacions culturals des de coordenades àmplies, establint relacions entre distints factors. Diferenciaran els components culturals de les distintes formacions socials i les discriminacions que poden generar-se en aspectes puntuals com ara l'educació, la creació artística, i l'accés, en general, a la cultura.

5. Identificar els trets de la societat valenciana actual en el conjunt de l'Estat espanyol i d'Europa. Situar els processos històrics i geogràfics reconeixent la seua especificitat en àmbits espacials més amplis.

Es tracta d'avaluar la capacitat de relacionar els processos històrics i d'organització de l'espai valencià amb aquells processos semblants que es desenrotllen en àmbits espacials més amplis. Aquest criteri pretén servir de guia per a avaluar el grau de comprensió dels estudiants respecte al paper de la Comunitat Valenciana en una escala major, integrant en l'explicació d'un procés estudiat concret els factors exògens i endògens. Per a això, en un primer grau, els alumnes establiran comparacions amb processos generals tals com: les revolucions burgeses, la crisi de l'Estat liberal i l'ascens dels feixismes, els moviments migratoris, el creixement econòmic dels seixanta i la crisi dels setanta, etc., diferenciant els trets comuns i els específics; identificaran les implicacions i repercussions internes dels mencionats processos com elements que permeten enriquir l'explicació històrica i geogràfica.

Els alumnes, en un segon nivell, hauran d'interrelacionar l'actual realitat valenciana amb una forma específica d'organització política de l'Estat espanyol i assenyalaran com s'emmarca tot això en el projecte de construcció d'una Europa unida. També valoraran els avantatges i inconvenients que, al seu judici, pot reportar-les un procés semblant. A l'efecte, exposaran exemples concrets sobre aspectes de la seua vida quotidiana, analitzant les diferències (equilibris i desigualtats) que existeixen amb altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol i amb els altres estats d'Europa. Per últim, explicaran com afecta al conjunt de la societat valenciana les recents transformacions ocorregudes a Europa en el marc d'una economia internacional cada volta més interdependent.

6. Identificar els problemes bàsics de la societat valenciana actual i explicar els diferents projectes de resolució que plantegen estos problemes, així com la seua repercussió.

A partir d'aquest criteri es tracta d'avaluar si els alumnes comprenen els diferents problemes en la seua complexitat. En un primer nivell, els alumnes establiran relacions pertinents entre els diferents factors d'un problema i identificaran les contradiccions que expliquen una situació conflictiva. En un segon nivell, diferenciaran la incidència dels elements estructurals dels fets immediats, és a dir les conseqüències a curt i a llarg termini. Així mateix, n'escometran l'anàlisi considerant diverses escales espacials que revelen les diverses dimensions i complexitat dels problemes.

Finalment, explicaran i valoraran críticament les actuacions davant els problemes referents als interessos i supòsits ideològics que es dedueixen dels projectes. N'establiran relacions entre els problemes existents i les mesures preses per a solucionar-los i entre les accions empreses i els fets esdevinguts. Analitzaran i debatran els conflictes d'interessos entre els distints sectors o grups socials implicats i l'oportunitat de les mesures que es proposen per a evitar o corregir els problemes, tals com els desequilibris mediambientals o la reconversió de sectors econòmics.

7. Utilitzar els conceptes necessaris per a explicar els processos històrics i espacials, comprenent i assumint les especials característiques de la conceptualització.

A partir d'este criteri es vol avaluar el grau de conceptualització dels processos històrics i geogràfics. Els alumnes hauran d'utilitzar els conceptes històrics i geogràfics amb propietat, aplicant-los en l'explicació de processos històrics i processos espacials segons diferents escales d'anàlisi. En tal sentit, en constataran la modificació del significat d'un concepte com a conseqüència de la variació de l'objecte estudiat i de l'àmbit temporal i espacial en el qual s'emmarca. És a dir, en construiran els conceptes en relació als fets històrics i geogràfics analitzats. En un grau superior, n'establiran relacions amb altres conceptes realitzant les necessàries generalitzacions conceptuals sobre els fets concrets.

La utilització dels conceptes es valorarà en el context d'una explicació. En un primer grau, els alumnes utilitzaran dades, informacions o fets rellevants en la seua exposició, diferenciant una opinió d'una explicació fonamentada. En un segon grau, n'aplicaran els conceptes històrics i geogràfics a diversos fets de diferents processos històrics i espacials. Finalment, reconeixeran l'especificitat de la conceptualització en Història i Geografia per la qual els termes adquireixen un significat diferent en funció de la temporalitat o l'escala en què s'emmarque l'anàlisi d'un procés concret.

8. Reconèixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crítica.

Des d'este criteri es vol comprovar si l'alumnat reconeix que són possibles diferents interpretacions d'un mateix procés o fet històric o espacial. La interpretació ha de sotmetre's a l'anàlisi crítica. Per a això, en primer lloc, els alumnes diferenciaran entre la informació al voltant d'un fet i la seua interpretació. En un segon grau, verificaran la congruència d'una interpretació d'un fet amb altres informacions relatives al mateix. Finalment, contrastaran diverses interpretacions sobre fets i processos històrics i espacials raonant en grau de validesa i elaborant una interpretació personal a partir d'elements d'altres interpretacions.

9. Reconèixer que la informació de les fonts sols resulta fructífera davant preguntes o problemes prèviament plantejats. Utilitzar fonts diverses per a elaborar explicacions històriques i geogràfiques.

Aquest criteri al·ludeix a la comprensió de l'especial relació entre l'historiador i el geògraf i les fonts d'informació en el procés de construcció del coneixement històric i geogràfic. En un primer grau, reconeixeran la importància de les fonts per poder obtindre informació sobre el passat, citant-les en les seues argumentacions. En un segon grau, valoraran la rellevància de la informació en funció de les preguntes plantejades. Finalment, contrastaran la informació obtinguda a partir de diverses fonts per a fonamentar una explicació vàlida.

10. Identificar i utilitzar els procediments i tècniques bàsiques d'aprenentatge, comprenent i valorant l'anàlisi històrica i geogràfica com un procés en constant reelaboració.

A partir d'este criteri es tracta d'avaluar la capacitat dels alumnes per a desenrotllar un estudi concret seguint una metodologia d'aprenentatge. Per a això, els alumnes definiran i analitzaran problemes, formularan hipòtesis i realitzaran dissenys de treball per a contrastar-les. També hauran de comunicar correctament les seues conclusions a través de l'elaboració de síntesi, informes o representacions cartogràfiques coherents amb els estudis i investigacions traçades, argumentant i contrastant els seus coneixements a través de dades rellevants obtingudes de diverses fonts d'informació.

En un grau de major complexitat i profunditat de l'aprenentatge, els alumnes hauran de reconèixer el camí seguit en l'aprenentatge, exposant les diverses accions metodològiques i els motius que han guiat les decisions per a portar-les a terme a l'efecte d'ampliar el seu propi coneixement. També valoraran el procés seguit i sotmetran els seus propis coneixements a la reflexió, acceptant la crítica i superant estereotips. I, per últim, constataran la necessitat d'investigar abans d'emetre un judici sobre actuacions, personatges o problemes actuals.