Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
  Grup temàtic: Legislació, Autoritzacions administratives
  Matèries: Salut pública Sanitat Malaltia infecciosa
  Descriptors:
  	Temàtics: política sanitària, malaltia infecciosa

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública va dictar «Resolució de 6 de maig de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures relatives a la circulació de persones, a la permanència de grups de persones en espais públics i privats i a la llibertat de culte, en matèria de salut pública, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, durant el període comprés entre el 9 de maig de 2021 i el 30 de maig de 2021».



En afectar drets fonamentals, en virtut del que es disposa en l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, va ser sotmesa a autorització judicial, La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per Interlocutòria 173/2021, de 7 de maig de 2021, acorda autoritzar la mateixa, si bé redueix el termini de vigència inicialment previst, per la qual cosa la seua vigència serà durant el període comprés entre el 9 de maig de 2021 i el 24 de maig de 2021.

Mitjançant aquesta resolució es publica la resolució citada de 6 de maig de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, si bé s'ha introduït la correcció efectuada per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana quant al terme de vigència de les mesures, que es reprodueix a continuació:



«Resolució de 6 de maig de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures relatives a la circulació de persones, a la permanència de grups de persones en espais públics i privats i a la llibertat de culte, en matèria de salut pública, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, durant el període comprés entre el 9 de maig de 2021 i el 30 de maig de 2021.



Antecedents de fet



La situació epidemiològica en la Comunitat Valenciana a conseqüència de la crisi sanitària causada pel SARS-CoV-2, una vegada finalitzat l'estat d'alarma previst pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per a contindre la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, i la seua pròrroga per Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021, fa indispensable que es mantinguen, a partir d'aquesta data, una sèrie de mesures en matèria de salut pública necessàries per a la protecció de la salut.

Durant tot aquest període, mitjançant decrets del President de la Generalitat i amb base en els reials decrets citats, s'han anat dictant mesures respecte de la mobilitat de les persones en el territori de la Comunitat Valenciana, la seua llibertat de circulació en franges horàries i la permanència de grups de persones en espais públics i privats i en llocs de culte, tot això amb l'objectiu clar d'impedir l'increment i la multiplicació de possibles cadenes de transmissió de la malaltia.



Encara que decaiga l'estat d'alarma, la situació d'emergència sanitària segons declaració de l'OMS continua existint, i per això entenem que s'han d'adoptar determinades mesures, emparades en els principis de precaució i prudència. L'informe d'epidemiologia de 5 de maig de 2021 (dades de 4 de maig) de la subdirecció general d'Epidemiologia, Vigilància de la Salut i Sanitat Ambiental, justifica i fonamenta aquesta necessitat.

En aquest informe que reflecteix una situació epidemiològica més favorable quant a nombre de contagis, índex d'ocupació dels hospitals i, especialment, dels seus llits d'UCI, i que situa en un nivell de risc baix a la Comunitat Valenciana, també assenyala:

«L'evolució de la pandèmia és positiva puix que es manté el nivell d'alerta 1 encara que cal assenyalar que l'excés significatiu de casos en alguns departaments de salut, així com el nivell d'alerta 4 o alerta 3 en alguns municipis de major grandària, són motius de preocupació. De fet, si no s'arribaran a tallar les cadenes de transmissió, l'evolució de la pandèmia podria ser desfavorable».

«Totes les Comunitats Autònomes veïnes excepte Múrcia es troben en aquests nivells de risc. Per tant, queda clar que l'evolució de la pandèmia en el nostre entorn més immediat manté nivells de risc alt o molt alt el que implicarà una major probabilitat d'exposició, i per tant de contagi, en el moment que s'incremente la mobilitat entre autonomies, fet que pot ocórrer amb la finalització de l'estat d'alarma».

Aquestes raons ens porten a determinar que no és oportú fer una transició disruptiva que puga posar en perill els resultats obtinguts. Es requereix seguir en una línia de desescalada, extremant la prudència, precaució i control, per a contindre l'epidèmia, la qual com hem dit continua existint.

Així mateix, cal observar que la limitada massa de persones vacunades hui dia, no permet encara aconseguir un percentatge d'immunitat suficient que ens permeta considerar una situació d'immunitat col·lectiva. En aquest sentit l'informe d'epidemiologia apunta:

«La campanya de vacunació enfront de la COVID-19 ha permés que avance el procés d'immunització de la població sent el seu impacte molt significatiu en el nombre de casos i molt especialment en la letalitat dels grups de major edat. A data 4 de maig, segons les dades que consten en el Ministeri de Sanitat, hi ha vacunats amb almenys 1 dosi, 1.221.939 persones i amb la pauta completa 517.502. Per grups d'edat, han rebut la pauta completa el 99,7 % dels majors de 80 anys, el 23,9 % del grup entre 70 i 79 anys i el 4,5 % del grup comprés entre 60-69 anys. Si bé són dades molt esperançadores, el percentatge de població vacunada és encara insuficient per a parlar d'immunitat, per la qual cosa les mesures no farmacològiques continuen sent les úniques veritablement eficaces a nivell poblacional».

I contínua el mateix document indicant:

«…. l'avanç de la campanya de vacunació que, encara que tranquil·litzador, no permet encara considerar una situació d'immunitat col·lectiva. L'experiència adquirida en més d'un any de lluita contra la pandèmia ens condueix a assumir que la represa de normalitat que representa la finalització de l'efectivitat de l'estat d'alarma no pot suposar l'abandó de totes les mesures no farmacològiques. De fer-ho, el risc d'una nova onde epidèmica és màxim i ens obligaria, una altra vegada, a l'adopció de mesures més dràstiques per a la seua contenció».

Es fa necessari mantindre un elevat nivell de mesures no farmacològiques que garantisquen un adequat nivell d'assistència mèdica i hospitalària, almenys durant el període en què es completa la vacunació de la població de més de 50 anys que, a aquest efecte, resulta ser la més vulnerable a la COVID-19.



També cal observar, la falta de certesa sobre les formes de contagi, sobre l'impacte real de la propagació del virus, sobre les conseqüències a mitjà i llarg termini per a la salut de les persones que s'han vist afectades en major o menor mesura per aquest virus. L'aparició de noves variants circulants en la Comunitat, sent la variant B.1.1.7 (anglesa) la predominant, no afavoreixen, començant a detectar-se amb major freqüència casos de variant B.1.351 (sud-africana) i P.1 (índia), encara que en aquestes es puga considerar que el risc de transmissió, de moment, és moderat.



L'Auto 40/2020, de 30 d'abril, del Tribunal Constitucional, dictat en el Recurs d'Amparo núm. 2056/2020 es refereix a les especials circumstàncies que presenta la lluita contra la pandèmia del COVID-19 en la qual, caracteritzada per ser una lluita contra un virus amb una extrema velocitat de propagació i facilitat de contagi i contra el qual no existeix encara un tractament mèdic absolutament efectiu, resulta que la racionalitat o proporcionalitat de les mesures preventives qüestionades davant la incertesa científica respecte de la malaltia en qüestió, ha de discernir-se, encara, des de la perspectiva de la prevenció. Concretament assenyala:

«En l'estat actual de la investigació científica, els avanços de la qual són canviants amb l'evolució dels dies, fins i tot de les hores, no és possible tindre cap certesa sobre les formes de contagi, ni sobre l'impacte real de la propagació del virus, així com no existeixen certeses científiques sobre les conseqüències a mitjà i llarg termini per a la salut de les persones que s'han vist afectades en major o menor mesura per aquest virus. Davant aquesta incertesa tan accentuada i difícil de calibrar des de paràmetres jurídics que acostumen a basar-se en la seguretat jurídica que recull l'art. 9.3 de la Constitució, les mesures de distanciament social, confinament domiciliari i limitació extrema dels contactes i activitats grupals, són les úniques que s'han adverat eficaces per a limitar els efectes d'una pandèmia de dimensions desconegudes fins hui. (..) ens trobem en un escenari en què els límits a l'exercici dels drets, que indubtablement es donen, s'imposen per la necessitat d'evitar que un exercici extralimitat del dret puga entrar en col·lisió amb altres valors constitucionals (STC 42/2000, de 14 de febrer, FJ 2). En aquest cas els valors de la vida, la salut i la defensa d'un sistema d'assistència sanitària els limitats recursos de la qual és necessari garantir adequadament».



És a dir, precisament la manca que encara existeix a hores d'ara de la situació de pandèmia, de determinades certeses sobre el tractament de la malaltia i sobre les formes de transmissió i contagi del virus del COVID-19, imposa la necessitat de mantindre mesures preventives de distanciament social, fins i tot de confinament si fora necessari i limitació de contactes i activitats socials, que són les úniques fins ara que s'han mostrat eficaces per a defensar el dret a la vida i a la salut i per a, almenys, limitar els efectes d'una pandèmia de dimensions desconegudes fins hui.

Cal afegir, a més, que és doctrina consolidada del Tribunal Constitucional la que, conforme a la STC 53/1985, el dret fonamental que es proclama en l'article 15 de la Constitució ha de caracteritzar-se de la següent manera:

«Aquest dret a la vida, reconegut i garantit en la seua doble significació física i moral per l'art. 15 de la Constitució, és la projecció d'un valor superior de l'ordenament jurídic constitucional -la vida humana– i constitueix el dret fonamental essencial i troncal quan és el supòsit ontològic sense el qual els restants drets no tindrien existència possible».

Davant aquestes circumstàncies el principi de precaució aconsella l'adopció de mesures que eviten o disminuïsca la capacitat de contagi.

Les mesures que s'han mostrat més eficaces i, per tant, les que més compleixen amb el principi d'adequació, són les de distanciament social i restricció de la mobilitat, i algunes d'aquestes mesures poden implicar limitacions, que no restricció absoluta, d'alguns drets fonamentals, com el de lliure circulació o reunió.

L'informe de la subdirecció general d'epidemiologia assenyala:

«Es manté l'àmbit social com l'entorn on predominen els brots epidèmics, indicatiu que les activitats socials continuen sent el principal origen dels contagis. És cridaner el nivell de transmissibilitat en els brots i entre ells destaca el brot detectat en la residència d'estudiants Ausias March amb una taxa d'atac superior al 50 % i 127 casos».

En aquest context es considera apropiat, en aquests moments, evitar la mobilitat de les persones en una franja horària procliu a l'agrupació de persones i a les concentracions per a unes certes activitats, com és des de les 00.00 hores fins a les 06.00 hores, que impliquen conductes que poden afavorir la propagació del virus.



Aquesta mesura és proporcional ja que conté la limitació del dret a la circulació en una franja horària concreta, no durant tot el dia; així mateix conté excepcions, com els desplaçaments al lloc de treball per a efectuar la seua prestació laboral, professional o empresarial, així com el retorn al lloc de residència habitual després de la jornada laboral; i a més, es projecta en la franja horària on presumiblement hi ha menor circulació de persones i menor activitat econòmica i de tota mena.



Aquesta mesura temporal, resulta adequada i proporcional amb l'actual situació, suposant un benefici per a l'interés general, en la cura de la salut pública, que evita o minimitza perjudicis sobre altres béns o valors que puguen entendre's en conflicte.

Així mateix, s'estima adequat amb l'actual situació epidemiològica limitar el número persones en els àmbits públics i privats. Com és conegut, i segons les dades disponibles sobre els principals àmbits de transmissió dels brots, el major percentatge d'aquests es produeixen en l'àmbit social, sobretot en reunions de familiars i d'amics no convivents; és a dir, trobades socials on se solen relaxar les mesures no fent bon ús de la màscara o realitzant activitats on és incompatible el seu ús continu, com ara menjar o beure. En aquest sentit, es consideren eficaços la limitació del nombre de persones no convivents en aquestes reunions, sobretot en interiors.

Aquesta limitació també es considera proporcional, ja que no es restringeix de manera absoluta el dret de reunió, sinó que es limita a un nombre de persones no convivents, i també té excepcions.

Es tracta de mesures que afecten el nucli de llibertats i drets fonamentals, com són la llibertat ambulatòria, el dret de reunió i de llibertat religiosa, però que suposen únicament la seua restricció o limitació i no la seua suspensió, exigint el control judicial en garantia i en els termes de l'article 117.4 de la Constitució.

Són mesurades que, adoptades per l'autoritat competent en matèria de salut pública, persegueixen una fi constitucionalment legítima, com és la defensa de la salut pública, la integritat física i la salut de la població, i tenen el caràcter d'urgent donada la necessitat de la seua adopció després de la finalització de l'estat d'alarma, resultant indispensable en aquests moments fins que es puga arribar a una situació de normalitat.



L'informe epidemiòleg aprofundeix en això i assenyala:

«El consens científic actual assenyala la conveniència de limitar la interacció social per a frenar la transmissió del virus en les comunitats en absència immunitat generalitzada i d'un tractament efectiu per a la malaltia. Existeix evidència internacional que les activitats en locals d'oci, incloent restaurants i cafeteries, i les celebracions privades tenen un pes important en la transmissió del virus augmentant de manera estadísticament significativa la probabilitat de contagi i multiplicant l'efecte exposició comparat amb altres activitats de la vida quotidiana en comunitat».

«Per això, en llaures a una acció de protecció de la salut i seguretat de la ciutadania, sembla pertinent continuar adoptant mesures que afavorisquen la disminució de les relacions socials com la limitació de l'horari nocturn, o la permanència de grups no majors de 10 persones en espais tant públics com privat. Si bé han de flexibilitzar-se altres mesures d'interacció social seguint els criteris establits per al nivell d'alerta 1 en la guia d'Actuacions de resposta coordinades per al control de la transmissió per COVID-19 del Ministeri de Sanitat (actualització de 26 de març), és convenient continuar amb el tancament de l'oci nocturn i la limitació d'horaris i agrupacions de persones en aquells establiments que, per la seua idiosincràsia, és impossible l'ús permanent de la màscara, com es va establir en els acords del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat 14 d'agost».



Totes aquestes raons fonamenten la necessitat que durant un temps concret, s'adopten aquestes mesures especials i temporals, que permeten la contenció de la transmissió, mentre es produeix l'avanç de la vacunació i l'assoliment d'arribar a un percentatge alt d'immunitat de la població més vulnerable.



Fonaments de dret



1. La Generalitat, mitjançant la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, té competència exclusiva en matèria d'higiene, de conformitat amb l'article 49.1.11 a) de l'Estatut d'Autonomia, i competència exclusiva en matèria d'organització, administració i gestió de totes les institucions sanitàries públiques dins del territori de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb l'article 54.1 del mateix text legal.



2. La Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix en l'article 1 que «amb la finalitat de protegir la salut pública i previndre la seua pèrdua o deterioració, les autoritats sanitàries de les diferents administracions públiques podran, dins de l'àmbit de les seues competències, adoptar les mesures previstes en la present llei quan així ho exigisquen raons sanitàries d'urgència o necessitat», i en l'article 3, més en concret, que «amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguen o hagen estat en contacte amb aquests i del medi ambient immediat, així com les que es consideren necessàries en cas de risc de caràcter transmissible».

3. L'article 26.1 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, preveu: «En cas que existisca o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries adoptaran les mesures preventives que estimen pertinents, com la confiscació o immobilització de productes, suspensió de l'exercici d'activitats, tancaments d'empreses o les seues instal·lacions, intervenció de mitjans materials i personals i totes les altres que es consideren sanitàriament justificades».

4. La Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública, per part seua, estableix en l'article 54.1 que «sense perjudici de les mesures previstes en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, amb caràcter excepcional, i quan així ho requerisquen motius d'extraordinària gravetat o urgència, l'Administració general de l'Estat i les de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla, en l'àmbit de les seues competències respectives, podran adoptar les mesures que siguen necessàries per a assegurar el compliment de la llei», i en l'apartat 2, que «en particular, sense perjudici del qual preveu la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, l'autoritat competent podrà adoptar, mitjançant una resolució motivada, les següents mesures:

a) La immobilització i, si és procedent, el decomís de productes i substàncies.

b) La intervenció de mitjans materials o personals.

c) El tancament preventiu de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries.

d) La suspensió de l'exercici d'activitats.

e) La determinació de condicions prèvies en qualsevol fase de la fabricació o comercialització de productes i substàncies, així com del funcionament de les instal·lacions, establiments, serveis i indústries a què es refereix aquesta llei, amb la finalitat de corregir les deficiències detectades.

f) Qualsevol altra mesura ajustada a la legalitat vigent si hi ha indicis racionals de risc per a la salut, inclosa la suspensió d'actuacions d'acord amb el que estableix el títol II d'aquesta llei».

En l'apartat 3 de l'esmentat precepte s'estableix: «Les mesures s'adoptaran prèvia audiència dels interessats, excepte en cas de risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, i la seua duració no excedirà del temps exigit per la situació de risc que les va motivar. Les despeses derivades de l'adopció de mesures cautelars previstes en el present article aniran a càrrec de la persona o empresa responsable».

5. L'article 83.2 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, estableix: «Així mateix, les activitats públiques i privades que, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i seguretat de les persones, incloses les de promoció i publicitat, se sotmetran a les mesures d'intervenció que reglamentàriament s'establisquen».



I l'article 86.2.b de l'esmentada Llei de Salut de la Comunitat Valenciana, de regulació de les mesures especials cautelars i definitives, assenyala: «Quan l'activitat exercida poguera tindre una repercussió excepcional i negativa en la salut, les autoritats públiques sanitàries, a través dels seus òrgans competents en cada cas, podran procedir a l'adopció de les mesures especials que siguen necessàries per a garantir la salut i seguretat de les persones, que tindran caràcter cautelar o, després del corresponent procediment contradictori, caràcter definitiu.

Sense perjudici del que es disposa en la normativa bàsica estatal, les mesures que pot utilitzar l'Administració seran, entre altres, les següents:

a) El tancament d'empreses o les seues instal·lacions.

b) La suspensió de l'exercici d'activitats.

(...)».



6. La Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, d'aplicació en tot el territori nacional, estableix aquestes mesures mentre no siga declarada oficialment la finalització de la situació de crisi sanitària i assenyala que correspon a les administracions competents assegurar les normes de prevenció, d'higiene, d'aforament, organitzatives i totes aquelles necessàries per a previndre els riscos de contagi i d'aglomeracions, tant en espais tancats com en la via pública a l'aire lliure, i la seua emplene per les persones i entitats titulars d'establiments comercials, d'allotjaments, d'hostaleria, restauració, d'equipaments culturals, activitats recreatives, instal·lacions esportives i d'altres equipaments, locals, centres i llocs d'altres sectors, així com la seua observança per les entitats organitzadores d'activitats i esdeveniments.

7. L'Acord de 19 de juny de 2020, del Consell, sobre mesures de prevenció enfront de la COVID-19, que segueix en vigor fins a la finalització de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, assenyala que cap l'adopció de mesures extraordinàries en salvaguarda de la salut pública a causa de la pandèmia per coronavirus SARS-CoV2 per part de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. De manera exacta l'Acord disposa:



«Seté. Seguiment

Les mesures preventives recollides en aquest acord seran objecte de seguiment per a garantir la seua adequació a la situació epidemiològica i sanitària. A aquest efecte, podran ser modificades o suprimides mitjançant acord del Consell o resolució de la persona titular de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Així mateix, correspon a la persona titular de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública adoptar les mesures necessàries per a l'aplicació del present acord i establir, d'acord amb la normativa aplicable i a la vista de l'evolució de la situació sanitària, totes aquelles mesures addicionals o complementàries que siguen necessàries».



Amb base en l'exposat i de conformitat amb l'article 81.1 b) de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, resolc:



Primer. Mesures relatives a la circulació de persones

Queda limitada la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn entre les 00.00 hores i les 06.00 hores en tot el territori de la Comunitat Valenciana, llevat que s'haja de realitzar alguna de les activitats següents:

a) Adquisició de medicaments, productes sanitaris i altres béns de primera necessitat.

b) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

c) Assistència a centres d'atenció veterinària per motius d'urgència.

d) Compliment d'obligacions laborals, professionals, empresarials, institucionals o legals.

e) Retorn al lloc de residència habitual després de realitzar algunes de les activitats previstes en aquest apartat.

f) Assistència i cura a majors, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

g) Desenvolupament d'activitats cinegètiques vinculades al control de la sobreabundància d'espècies cinegètiques que puguen causar danys als ecosistemes, en els cicles productius de l'agricultura i la ramaderia i en la seguretat viària.

h) Per causa de força major o situació de necessitat.

i) Qualsevol altra activitat d'anàloga naturalesa, degudament acreditada.



j) Proveïment de carburant en gasolineres o estacions de servei, quan resulte necessari per a la realització de les activitats previstes en els paràgrafs anteriors.



Segon. Mesures relatives a la permanència de grups de persones en espais privats i públics

1. En espais d'ús públic, tant tancats com a l'aire lliure, no es podran formar grups de més de 10 persones, llevat que es tracte de persones convivents i sense perjudici de les excepcions previstes en els següents apartats d'aquesta resolució, així com en altres actes administratius que siguen aplicables.

2. En domicilis i espais d'ús privat, tant a l'interior com en l'exterior, no es podran formar grups de més de 10 persones, llevat que es tracte de persones convivents i no més de dos nuclis de convivència, i sense perjudici de les excepcions previstes en els següents apartats d'aquesta resolució, així com en altres actes administratius que siguen aplicable.

3. S'exceptuen de les limitacions establides en els apartats anteriors les següents situacions:

a) Les activitats no professionals relacionades amb la criança i les cures, com l'atenció i acompanyament a persones menors d'edat, persones majors, en situació de dependència, amb diversitat funcional o en situació d'especial vulnerabilitat.

b) La convivència alterna de fills i filles amb els seus progenitors o progenitores no convivents entre ells.

c) L'acolliment familiar de persones menors d'edat en qualsevol de les seues tipologies.

d) La reunió de persones amb vincle matrimonial o de parella que viuen en domicilis diferents.

e) Les persones que viuen soles, que es podran incorporar, durant tot el període de vigència de la mesura, a una altra única unitat de convivència, sempre que en aquesta unitat de convivència només s'incorpore una única persona que viva sola.

4. Tampoc estan incloses en les limitacions previstes en l'apartat anterior, les activitats laborals, les institucionals, les de transport i les dels centres docents que imparteixen els ensenyaments a les quals fa referència l'article 3 de la Llei orgànica d'Educació, inclòsa l'ensenyament universitari, ni aquelles activitats per a les quals s'estableixen mesures específiques.



Tercer. Mesures relatives a llocs de culte

La permanència en llocs de culte, per a reunions, celebracions i trobades religioses, incloses les cerimònies nupcials o altres celebracions religioses específiques, no podrà superar el 75 % del seu aforament, sempre que la distància interpersonal respecte un mínim de 1,5 metres. L'aforament màxim haurà de publicar-se en lloc visible de l'espai destinat al culte i s'hauran de complir les mesures generals de seguretat i higiene establides per les autoritats sanitàries.



Quart. Col·laboració

Sol·licitar per al compliment de la present resolució, la col·laboració de la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana i dels Ajuntaments de la Comunitat Valenciana, a l'efecte de cooperació, en el seu cas, a través dels cossos i forces de seguretat i de la policia local, per al control i aplicació de les mesures adoptades.



Cinqué. Règim sancionador

L'incompliment de les mesures de la present resolució quedarà subjecte al procediment de l'activitat inspectora i al règim sancionador establit en el Decret llei 11/2020, de 24 de juliol, del Consell, de règim sancionador específic contra els incompliments de les disposicions reguladores de les mesures de prevenció davant la Covid-19.



Sisé. Eficàcia i vigència

Aquesta resolució produïra efectes des de les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021, fins a les 00.00 hores del dia 24 de maig de 2021.



Seté. Autorització judicial

Notifique's a l'Advocacia de la Generalitat en ordre, en el seu cas, a sol·licitar l'autorització judicial prevista en article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa».



La present resolució posa fi a la via administrativa podent interposar-se recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la seua notificació, davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en els articles 10.1 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que va dictar l'acte, en el termini d'un mes, de conformitat amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Tot això sense perjudici que puga interposar-se qualsevol altre recurs dels previstos en la legislació vigent.



València, 8 de maig de 2021.- La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública: Ana Barceló Chico.