Ordre de 29 de juliol de 1991, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'aproven les Instruccions que regulen l'organització i el funcionament dels centres docents d'Educació Pre-escolar, Educació General Bàsica, Educació Especial, Batxillerat i Formació Professional, mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, de la Generalitat Valenciana.
(DOGV núm. 1605 de 16.08.1991) Ref. Base de dades 2383/1991
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Cultura, Educació i Ciència Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: organització de l'ensenyament, centre d'ensenyament, ensenyament públic, ensenyament primari, educació preescolar, educació especial, formació professional, ensenyament secundari, ensenyament professional
Ordre de 29 de juliol de 1991, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'aproven les Instruccions que regulen l'organització i el funcionament dels centres docents d'Educació Pre-escolar, Educació General Bàsica, Educació Especial, Batxillerat i Formació Professional, mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, de la Generalitat Valenciana.
L'organització i el bon funcionament dels centres docents constitueixen la garantia més immediata d'una activitat educativa eficaç, d'acord amb els principis i els objectius que conté la Constitució Espanyola, l'Estatut dautonomia i les normes legals que els desenrotllen, singularment la Llei Orgànica del dret a l'educació.
Conscient d'això, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ha regulat, en el marc de les seues competències, els aspectes fonamentals de la vida dels centres, mitjançant instruccions que s'han dictat per als diferents cursos acadèmics i que van conduir a la publicació de l'Ordre de 15 de juny de 1990, a fi que els centres disposaren d'un març de referència permanent amb la cobertura legal més adequada.
No obstant això, la publicació de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, ha obert un període de transició durant el qual cal introduir en lorganització dels centres diverses modificacions que els preparen i els orienten perquè l'actual sistema educatiu deixe passar paulatinament el nou sistema que s'hi estableix.
Finalment, l'experiència recollida de laplicació de les normes contingudes en lOrdre de 15 de juny de 1990, aconsella de modificar altres aspectes a fi de millorar el funcionament dels centres i aprofitar al màxim els recursos educatius.
Per tot això, en virtut de les competències que m'atribueix l'article 35 de la Llei 5/1983, de 10 de desembre, de Govern Valencià,
ORDENE:
Article primer
S'aproven les instruccions que figuren com a annexos d'aquesta ordre i a les quals s'haurà d'ajustar lorganització i el funcionament dels centres d'educació pre-escolar, educació general bàsica, educació especial, batxillerat i formació professional mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.
Article segon
Les instruccions a què fa referència aquesta ordre seran d'aplicació als centres privats concertats, en tot allò que els efecte, d'acord amb la normativa vigent en aquesta matèria.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Queden derogades lOrdre de 15 de juny de 1990, sobre organització i funcionament dels centres docents de nivell no universitari, mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, i les disposicions de rang igual o inferior a aquesta en tot allò que s'hi oposen.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritzen les Direccions Generals d'Ordenació i Innovació Educativa, de Centres i Promoció Educativa, i de Règim Econòmic i de Personal, a aclarir, adequar i desenrotllar les instruccions que s'aproven mitjançant aquesta ordre, i a dictar instruccions específiques per a lorganització i el funcionament dels centres que participen en lexperimentació de la reforma educativa, en làmbit de les respectives competències.
Segona
Aquesta ordre entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 29 de juliol de 1991.
El Conseller de Cultura, Educació i Ciència,
ANDREU LOPEZ BLASCO
ANNEX I
Instruccions per les quals es regula lorganització i el funcionament dels centres d'educació Pre-escolar, Educació General Bàsica i Educació Especial mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.
I. Programació general anual del centre
Tots els centres mantinguts amb fons públics elaboraran, abans de linici del període lectiu, la programació general anual, que garantirà el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, el correcte exercici de les competències dels diferents òrgans de govern i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar, i les institucions i altres entitats de lentorn quan es requeresca.
Aquesta programació general anual haurà d'incloure, a més, els elements potenciadors de les actituds, normes i valors que configuren la pròpia cultura que es manifesta fonamentalment mitjançant la llengua, la qual possibilita als alumnes una millor integració i comprensió en el medi que ens envolta.
Els centres educatius aprofitaran totes les oportunitats que ofereix la convivència entre l'alumnat com a factor d'enriquiment en el desenrotllament de la personalitat d'ambdós sexes.
Per a això, utilitzarà una metodologia no discriminatòria, potenciadora de la participació de xiquets i xiquetes en tot tipus d'activitats, tot evitant l'assignació de tasques diferenciades i la utilització de materials didàctics que pel seu contingut determinen comportaments i activitats discriminatòries per raó de sexe.
1. Contingut
La programació general anual del centre serà elaborada per lequip directiu, tenint en compte les propostes i els acords del claustre i del consell escolar.
La programació general anual contindrà els aspectes següents:
1.1 Horari general del centre
Els horaris de les activitats necessitaran l'aprovació prèvia dels Serveis Territorials de Cultura i Educació; amb aquest fi es trametran abans del dia 15 de setembre als Serveis Territorials corresponents. Aquests horaris es compliran en sessions de matí i de vesprada, distribuïdes en els períodes lectius establerts en el centre, amb les pauses adequades per al millor desenvolupament de les activitats docents en cada nivell, cicle o modalitat educativa.
Per a realitzar la distribució horària s'aplicarà el que preveu lOrdre d'01.09.1984 ( DOGV 25.09.1984), lOrdre de 20.05.1986 ( DOGV 23.06.1986) i lordre de calendari escolar vigent per a cada curs.
Els horaris s'ajustaran perquè, dins de les 25 hores, els temps d'esplai tinguen una durada total màxima de 2h 30m setmanals. Per a la seua organització s'evitarà la coincidència dels alumnes dels cursos superiors amb els dels primers nivells, llevat que disposen d'instal·lacions adequades per a això.
La distribució de lhorari en les diferents àrees preveurà les diverses possibilitats d'agrupament flexible de l'alumnat, les tasques individualitzades, els treballs en equip, l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials i la connexió i relació amb el món del treball.
De cap manera no es podran plantejar propostes d'horari, agrupament o models organitzatius l'atenció dels quals implique la dedicació d'un nombre de mestres diferent de la dotació de plantilla que la catalogació reconeix al centre.
Els centres podran sol·licitar dels Serveis Territorials de Cultura i Educació, abans del 30 de juny, l'autorització de lhorari especial del centre que vulguen aplicar durant el curs següent. Aquest horari es farà sempre en sessions de matí i vesprada, amb un interval entre aquestes sessions d'almenys dues hores, tret dels centres d'educació especial en què linterval podrà ser d'1h 30m. La sessió de la vesprada no podrà tenir una durada inferior a 1h 30m.
A la sol·licitud de distribució de lhorari especial que es formule s'adjuntarà un informe del consell escolar amb expressió del nombre dels membres favorables a la proposta presentada.
Quan els Serveis Territorials de Cultura i Educació autoritzen els horaris especials dels centres, podran unificar-los per localitats, barris o zones si ho consideren convenient. En cap cas no podrà autoritzar-se un horari especial llevat que hi haja alguna de les circumstàncies següents:
- Pròrroga justificada d'horaris autoritzats amb anterioritat
- Raons especials d'escolarització.
- Altres circumstàncies.
1.2 Activitats docents.
1.2.1 Programació de les activitats docents
La programació de les activitats docents, inclosos els programes educatius específics i el programa d'acció per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, es realitzarà coordinadament pels mestres que imparteixen docència als diferents grups d'alumnes i inclourà, a més a més de la programació dels ensenyaments propis de cada cicle, àrea o modalitat educativa, la metodologia que cal utilitzar, les adaptacions curriculars i els criteris i procediments d'avaluació i recuperació fixats pel claustre.
El claustre estudiarà aquestes propostes de programació, que elevarà a lequip directiu perquè siguen incloses en la programació general anual del centre.
El cap d'estudis, en coordinació amb la resta de lequip directiu, coordinarà aquestes actuacions i en vetllarà pel seu correcte desenrotllament.
1.2.2 Pla d'acció tutorial
S'hi establiran els criteris orientadors de la tasca de tutoria. Inclourà, almenys, els continguts següents:
a) Criteris d'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, que consideraran, entre d'altres, les característiques i la situació personal de cada alumne i les necessitats educatives especials.
b) Criteris de coordinació dels mestres tutors amb tots els professionals de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
c) Planificació de les activitats que afavoresquen la màxima integració, adaptació i participació en el centre de l'alumnat, especialment del procedent d'un altre nivell educatiu, i de nou ingrés.
d) Planificació de les activitats d'informació i assessorament acadèmic i professional als alumnes, especialment a aquells que han de prendre decisions davant diferents opcions o especialitats, en acabar la seua escolaritat.
1.2.3. Activitats per a afavorir la presència del valencià com a llengua vehicular, de relació i d'ús en la administració del centre.
1.3. Activitats complementàries
La programació de les activitats complementàries s'acomodarà a les directrius o criteris elaborats pel consell escolar del centre, i haurà d'explicitar:
- Objectius, activitats, calendari, nivells, mestres que hi participen i itinerari en cas de desplaçament.
- Previsió d'aspectes avaluables en l'activitat.
- Els centres concertats s'atindran al que disposa lOrdre de 13 de febrer de 1987, per la qual es desplega el Decret 128/86, de 20 d'octubre, que regula les activitats complementàries i de serveis dels centres concertats.
1.4. Documentació administrativa
La documentació administrativa i estadística de la programació general anual del centre, la constituirà:
- Documentació d'organització del centre:
a) Calendari de reunions del claustre i del consell escolar
b) Calendari de les sessions d'avaluació
c) Calendari de reunions dels departaments
d) Calendari de reunions dels equips docents
e) Horari general del centre
- Quadre estadístic dels resultats acadèmics del curs anterior
- Quadre estadístic de la matrícula i la seua distribució per nivells i cicles.
1.5. Relacions amb les famílies i la comunitat
Aquesta programació explicitarà un disseny dels canals de comunicació amb les famílies i la comunitat, especificant objectius i activitats per al compliment d'aquest.
1.6. Activitats d'orientació
Aquestes activitats s'inclouran en la programació general anual del centre. S'hi hauran de detallar:
1.6.1. El pla d'actuació del Servei Psicopedagògic Escolar.
El pla d'activitats dels Serveis Psicopedagògics Escolars determina les funcions generals que desenvoluparà aquest Servei. En cada centre s'elaborarà un pla d'actuació que haurà de reflectir la prioritat de les esmentades funcions d'acord amb les necessitats detectades, les demandes formulades pel mateix centre, i el compromís mutu per a la realització d'aquest.
1.6.2. La programació del departament d'orientació
En la programació del departament d'orientació s'inclouran els programes de coordinació del pla d'acció tutorial i de lorientació.
2. Calendari per a l'elaboració i l'aprovació de la programació general anual
El director del centre establirà el calendari d'actuacions, tenint en compte que l'aprovació de la programació general anual l'haurà de fer el consell escolar abans del 15 d'octubre.
La programació general anual, després de l'informe del claustre, es presentarà per a l'aprovació al consell escolar, que respectarà en tot cas els aspectes docents que són competència del claustre.
3. Seguiment i avaluació de la programació general anual
Una vegada aprovada, la programació general anual es quedarà en la secretaria del centre a disposició dels mestres, dels membres del consell escolar i de la Inspecció educativa i se n'haurà d'enviar un exemplar al Servei Territorial de Cultura i Educació abans del 31 d'octubre, juntament amb una còpia de l'acta de la sessió del consell escolar en què s'haurà aprovat.
La programació general anual serà d'obligat compliment per a tots els membres de la comunitat escolar. La direcció comunicarà al consell escolar i a l'autoritat administrativa competent qualsevol transgressió dels acords expressats en aquesta, i iniciarà les actuacions pertinents.
La Inspecció educativa comprovarà l'adequació de la programació general anual al que estableix aquesta ordre i elaborarà els respectius informes, que trametrà als centres corresponents abans del 30 de novembre.
Periòdicament, i almenys una vegada cada trimestre, el claustre es reunirà per a avaluar el nivell de realització de la programació general anual i proposar-hi les modificacions oportunes.
Durant el mes de juny, el consell escolar, lequip directiu i el claustre avaluaran el grau de compliment de la programació general anual i analitzaran les dificultats trobades en la seua realització, dacord amb el procés de seguiment i avaluació trimestral, per a dissenyar unes propostes de millora.
Les conclusions d'aquesta avaluació es recolliran en una memòria que, amb linforme del consell escolar del centre, es trametrà, abans del 10 de juliol, al Servei Territorial de Cultura i Educació, perquè siga analitzada per la Inspecció educativa.
II. Horari del personal docent
1. Distribució de lhorari
El mestre dedicarà 30 hores setmanals a les activitats del centre.
Aquestes hores tindran la consideració de lectives, complementàries recollides en lhorari individual i complementàries computades mensualment.
La resta de lhorari, fins a les 37.30 hores setmanals, seran de lliure disposició del mestre per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.
1.1. Horari lectiu
El mestre dedicarà un total de 25 hores setmanals a la docència directa amb un o més grups d'alumnes, inclosos els temps d'esplai.
Si després de l'adscripció a grups, àrees o cicles, hi ha algun mestre que no completa les 25 hores de docència, la direcció del centre li assignarà altres activitats, a fi de cobrir el seu horari personal donant prioritat a l'atenció als alumnes en els casos d'absències d'algun mestre.
L'organització dels horaris es farà de manera que es preveja aquesta atenció, per a la qual cosa es tindrà en compte la disponibilitat horària, dins les 25 hores de docència, de tots els mestres del centre. Aquestes activitats estaran incloses en la programació general anual del centre.
Després d'atendre les necessitats lectives de tots els grups d'alumnes, la direcció aplicarà les hores disponibles de manera que, preferentment, es dediquen a:
- Cobrir les hores necessàries perquè els òrgans unipersonals disposen de temps per al desenvolupament de les tasques pròpies del càrrec.
- Dedicar una hora setmanal a l'acció tutorial del seu grup d'alumnes.
- Reduir lhorari dels coordinadors de cicle, de departament i d'altres membres docents amb reducció horària.
- Realitzar activitats de suport per a l'alumnat amb necessitats eductives especials.
- Permetre el desdoblament dels grups amb més de 20 alumnes en la matèria d'idiomes estrangers.
- Organitzar els recursos didàctics.
- Atenció a la biblioteca, procurant que aquesta tasca corresponga a un o dos mestres especialistes en llengua o ciències socials.
- Realitzar activitats de laboratori, preferentment pel mestre especialista de ciències naturals i de matemàtiques.
- Reduir l'horari lectiu dels mestres de 55 o més anys d'edat, quan la disponibilitat horària del centre ho permeta i els interessats ho sol·liciten formalment a la direcció. Aquests mestres realitzaran activitats complementàries fins a completar les 25 hores setmanals.
- Suport als mestres en les activitats que requeresquen la presència de més d'un mestre per grup.
1.2. Hores complementàries recollides en lhorari individual
A més de lhorari lectiu, es dedicarà 1 hora setmanal, al centre, a l'acció tutorial amb l'alumnat i les famílies.
La suma de les hores lectives i les hores complementàries d'obligada permanència en el centre, recollides en lhorari individual de cada mestre, serà de 26 hores setmanals, que seran assignades pel cap d'estudis en la confecció dels horaris.
1.3. Hores complementàries computades mensualment
La resta de les hores, fins a completar les 30 hores de dedicació al centre, es computaran mensualment a cada mestre pel cap d'estudis i comprendran les activitats següents:
- Assistència a reunions del claustre i del consell escolar.
- Assistència a sessions d'avaluació.
- Assistència a reunions de departaments i d'equips docents.
- Programació i realització d'activitats complementàries.
- Activitats institucionals de perfeccionament individual dels mestres
2. Horari dels òrgans unipersonals de govern
Es computaran com a hores lectives les hores que els òrgans unipersonals de govern dediquen a lexercici de les seues funcions, d'acord amb les disponibilitats horàries.
Les hores dedicades a les funcions directives seran fins a un màxim de:
Unitats Director C d'estudis Secretari
8 a 19 9 6 6
20a29 12 9 9
30a39 15 12 12
40 i més 18 15 15
3. Altres adequacions de lhorari lectiu
3.1 Els coordinadors de cicle i de departament, en els centres en què s'establesquen per a assegurar un millor funcionament, dedicaran a aquestes funcions fins a 2 hores setmanals.
3.2. Els mestres responsables de lorganització, la distribució i el manteniment del material didàctic, i sempre que ho permeten les disponibilitats horàries del centre, podran dedicar a aquestes funcions fins a un màxim de 2 hores setmanals. Aquesta dedicació no es podrà aplicar a més de 2 mestres.
3.3 El mestre d'educació física es dedicarà, prioritàriament, als grups i nivells de la segona etapa a raó de 2h 30m setmanals per grup. Si una vegada cobertes les necessitats de la segona etapa no es cobreix lhorari lectiu, la direcció del centre el completarà amb activitats d'educació física en la resta dels nivells, començant pels grups del cicle mitjà, a raó d'1h 30m per grup.
Quan, després d'ateses les necessitats d'educació física, el mestre d'aquesta especialitat no complete les 25 hores setmanals de docència, la direcció del centre li assignarà altres activitats de les regulades en l'apartat 1.1. d'aquest epígraf, a fi de cobrir el seu horari personal.
3.4. El cap d'estudis tindrà en compte, si s'escau, el mestre que pertany a la Junta Provincial de Personal quan s'elaboraran els seus horaris personals.
4. Compliment de lhorari per part dels mestres
El control d'assistència dels mestres correspon al cap d'estudis.
Sense perjudici del que disposen els apartats posteriors, la direcció del centre haurà de trametre a la Unitat d'Inspecció educativa, durant els cinc primers dies lectius de cada mes, els comunicats de faltes relatius al mes anterior, elaborats pel cap d'estudis. En els models habituals s'inclouran les absències o els retards referits a les hores de dedicació al centre, dacord amb el seu horari personal, independentment que estiguen o no justificats.
En el quadre estadístic que hi ha en la part superior del comunicat de faltes, es computaran com a classes no fetes només les derivades de la falta d'assistència a classe dels mestres, siguen justificades o no, sempre que aquestes no hagen estat substituïdes formalment per un altre mestre nomenat a aquest efecte.
Juntament amb el comunicat de faltes es trametran els justificants omplerts i signats pels mestres corresponents.
Quan es tracte de malaltia o d'incapacitat transitòria serà obligatòria la presentació del comunicat mèdic corresponent lliurat pel facultatiu competent, a partir del segon dia de la malaltia o de la incapacitat. Aquest comunicat s'ajustarà als models oficials de MUFACE o de la seguretat social, segons calga. Per a les malalties d'un dia, les direccions dels centres determinaran la documentació justificativa que en cada cas estimen oportuna.
Qualsevol absència que es produesca haurà de ser notificada pel mestre corresponent al cap d'estudis al més aviat possible.
En tot cas, i al marge de la tramitació dels comunicats mèdics de baixa preceptius, el mestre haurà de formalitzar i lliurar al cap d'estudis els justificants corresponents el mateix dia de la seua reincorporació al centre. Amb aquesta finalitat, es tindran a disposició dels mestres els models de justificants en la direcció d'estudis.
Una còpia del comunicat de faltes tramés a la Unitat d'Inspecció educativa es farà pública, en un lloc visible, a la sala de mestres.
Una altra còpia es quedarà a la secretaria del centre a disposició del consell escolar per a la seua consulta.
Si al cap de cinc dies lectives d'haver-se produït la falta no s'ha presentat al cap d'estudis cap justificació, o no queda prou justificada amb la documentació aportada, la direcció del centre comunicarà per escrit a la persona interessada la consideració de falta injustificada en el termini màxim de deu dies a partir de la data de la falta, i quedarà interromput, mitjançant lesmentada comunicació en la qual es farà constar el rebut i la data, el termini d'un mes previst per a la prescripció de les faltes lleus, establert en l'article 20.1 del Reial Decret 33/86 (BOE del 17 de gener).
A continuació, la direcció del centre trametrà en el termini de cine dies, a la Unitat d'Inspecció educativa, una còpia de la comunicació dirigida a linteressat de la falta injustificada, que s'haurà d'efectuar individualment per cadascuna de les persones que es troben en aquesta situació.
Als efectes disciplinaris previstos en l'article 31.2 de la Llei 30/84, de 2 d'agost, i l'article 17 del Reial Decret 33/86, de 10 de gener, la Inspecció educativa elevarà una proposta, al director territorial, de les sancions corresponents a les faltes d'assistència i de puntualitat arreplegades en els comunicats mensuals.
Les faltes d'assistència, quan constituesquen faltes lleus, se sancionaran amb la deducció proporcional de retribucions, dacord amb el que estableix el Reial Decret 33/86, de 10 de gener, als efectes del qual lhorari diari de compliment mitjà per part dels mestres queda establert en set hores i mitja.
Pel que fa a la relació de mestres o personal lectiva que exercesquen el dret de vaga, la direcció del centre haurà de trametre lesmentada relació al Servei Territorial corresponent en un termini màxim de deu dies. Es trametrà una relació per cada un dels dies en què s'exercesca el dret de vaga.
Les esmentades relacions seran prèviament exposades als taulers disposats a aquest efecte, per al coneixement del personal interessat i per a la possible correcció d'errades.
No obstant això, la direcció del centre s'atindrà en cada ocasió al que dispose l'administració educativa sobre terminis i forma de tramesa del comunicat de vaga.
D'acord amb el que estableix la disposició addicional dotze de la Llei 30/84, de 2 d'agost (BOE del dia 3), els funcionaris que exercesquen el dret de vaga no meritaran ni percebran les retribucions que corresponguen al temps que hagen estat en aquesta situació, sense que la deducció d'havers que es faça tinga, en cap cas, caràcter de sanció disciplinària ni efecte el règim respectiu de les seues prestacions socials.
Quan la Inspecció educativa detecte qualsevol incompliment per part d'un director o d'una directora de les responsabilitats que aquesta ordre li confereix en el control de l'assistència dels mestres, siga per no enviar el comunicat de faltes, per fer-ho fora del termini, o per no haver realitzat les notificacions subsegüents a què fan referència els paràgrafs anteriors, ho comunicarà al director territorial per a l'adopció de les mesures oportunes.
5. Concessió de permisos als mestres per part de la direcció.
Els directors dels centres poden concedir, per delegació dels directors territorials, els permisos prevists en l'article 30.2 de la Llei 30/84, de 2 d'agost (BOE del dia 3).
No obstant això, caldrà tenir en compte que els esmentats permisos no han de provocar desatenció de les classes, o, en qualsevol cas, han d'originar el menor nombre possible d'hores lectives no impartides. Per a açò, la direcció del centre podrà condicionar la concessió del permís al fet que un altre mestre o una altra mestra del centre es faça càrrec de les classes que queden sense impartir.
En el comunicat de faltes mensuals es farà constar l'absència a classe del mestre o de la mestra absent, especificant en les observacions «permís de direcció» i si ha estat o no substituït. Si les seues classes han estat substituïdes, les hores corresponents no se sumaran en el total d'«hores de classe no impartides en el mes».
III. Horari del personal d'administració, serveis i lectiva
La jornada lectiva establerta en el Decret 50/1989, de 18 d'abril (DOGV del 27 de juny), s'haurà de complir de dilluns a divendres. Cal recordar que les vesprades obligatòries d'atenció al públic seran les dels dimarts i dels dijous de 17 a 19 hores, llevat els mesos de juliol i agost en què no hi haurà horari d'atenció al públic a les vesprades. De manera excepcional, es permetrà la realització de la jornada de vesprada en dies diferents dels assenyalats anteriorment quan ho exigiran les necessitats del servei.
Les vacances i els permisos seran els que estableix la normativa vigent per a tots els funcionaris públics.
El personal lectiva, educadors, adjunts de taller i fisioterapeutes de centres d'educació especial, de serveis de suport a la integració escolar i d'escoles infantils tindran la jornada lectiva, els permisos i les vacances que estableix el conveni col·lectiu.
La jornada lectiva del personal que depén d'altres administracions serà la que dispose la reglamentació vigent.
El Secretari o la secretària del centre vetllarà pel compliment de la jornada del personal d'Administració, serveis i lectiva, i assabentarà immediatament la direcció de qualsevol incompliment. El procediment que se seguirà serà el mateix que es fixa per al personal docent.
Si lincompliment es refereix al personal lectiva destinat al centre, caldrà atenir-se al que disposa el conveni lectiva en vigor.
IV. Organització de l'ensenyament per cicles
D'acord amb el que disposen els Reials Decrets 69/1981, de 09.01.1981 (BOE 17.01.1981), i 710/1982, de 12.02.1982 (BOE 15.04.1982), el cicle constitueix la unitat bàsica d'organització pedagògica en matèria de programació, avaluació i recuperació de l'alumnat.
En aquest sentit, l'organització funcional dels centres podrà realitzar-se per unitats o agrupament per cicles, d'acord amb el nombre d'alumnes i de mestres de cadascun. Els agrupaments seran flexibles quan ho aconsellen les necessitats educatives de l'alumnat.
L'agrupament d'escolars serà mixt i haurà d'afavorir l'aprenentatge cooperatiu, evitant qualsevol tipus de discriminació. En cap cas no podrà ser criteri d'agrupament la capacitat intel·lectual o el rendiment escolar de l'alumnat.
V. òrgans de coordinació didàctica
1. Tutories
1.1. Nomenaments de tutors
En tots els centres hi haurà un tutor per cada grup d'alumnes. Aquest serà designat per la direcció del centre, a proposta del cap d'estudis, entre els mestres que impartesquen una matèria comuna a tot l'alumnat del grup i tenint en compte els criteris que a aquest efecte propose el claustre.
Els mestres que resten, llevat dels membres de l'equip directiu, que no hagen sigut designats tutors de grups d'alumnes, hauran de col·laborar amb la resta dels mestres en l'atenció de les tutories, d'acord amb els criteris determinats per l'equip directiu.
1.2. Funcions dels mestres tutors
Els mestres tutors han de vetllar pel desenrotllament correcte del procés educatiu dels alumnes del seu grup.
Per això, han de fomentar la coordinació del treball dels mestres del grup o cicle quant a metodologia, organització, seguiment dels alumnes i criteris d'avaluació, afavorint l'adaptació del currículum a les característiques individuals o del grup. Així mateix, han de fomentar la coordinació amb els mestres de suport i amb els altres professionals que intervenen en leducació dels alumnes amb necessitats educatives especials.
La tasca de tutoria ha de tendir, també, a afavorir l'autoconeixement i el desenrotllament personal dels alumnes, a potenciar la seua autoavaluació, a promoure la integració màxima en el centre de l'alumnat amb necessitats educatives especials, proposant al departament d'orientació les adaptacions curriculars que considere necessàries, i a educar en el respecte de la cultura de les minories ètniques.
Els mestres tutors són els responsables de coordinar lelecció de delegats del seu nivell en la segona etapa.
Així mateix, han d'actuar, en primera instància, en els conflictes d'ordre acadèmic o disciplinari que afecten els alumnes del seu grup.
En l'hora lectiva setmanal d'acció tutorial prepararan activitats que ajuden els alumnes a l'adquisició de tècniques de treball intel·lectual, que afavoresquen, dacord amb les característiques evolutives, la seua participació en lorganització dels grups de treball, de l'aula i del centre.
Així mateix, informaran els alumnes de totes les normes reguladores del procés educatiu que els afecten i els ajudaran a determinar i a resoldre els conflictes que puguen sorgir-los.
Les hores complementàries de tutoria estaran destinades a realitzar les activitats següents:
- Formalitzar la documentació administrativo-pedagògica de l'alumnat del seu grup.
- Col·laborar amb el cap d'estudis en el control d'assistència a classe de l'alumnat i comunicar-ho oportunament als pares, indicant l'abast de les possibles faltes d'assistència, segons la normativa que estableix el reglament de règim interior del centre.
- Col·laborar amb el departament d'orientació del centre.
- Convocar, al començament de curs, tots els pares del grup d'alumnes per informar-los: de lhorari de classes; del mestre responsable de cada assignatura; de les hores de tutoria; del reglament de règim interior, de les faltes d'assistència, justificacions i abast d'aquestes; dels drets i deures de l'alumnat; de les reclamacions de notes; de la legislació sobre consum de tabac i d'alcohol, i de totes les normes reguladores del procés educatiu que els afecten.
- Rebre els pares o tutors legals durant la resta del curs, per tal d'informar-los de la marxa acadèmica, el rendiment i les dificultats dels filis, i de suggerir-los mètodes de col·laboració en leducació d'aquests, com també recollir la informació que els pares o tutors legals aporten per tal d'aconseguir un millor coneixement de l'alumne o de l'alumne. Una còpia dels informes emesos s'incorporarà a lexpedient personal de l'alumne.
- Orientar i assessorar l'alumnat i els pares sobre levolució escolar, les possibilitats educatives i professionals posteriors, dotant-los d'elements no discriminatoris per a la presa de decisions sobre lorientació, tendents a corregir les desigualtats socials com són, entre d'altres, les existents per raó del sexe.
El cap d'estudis coordinarà el treball dels tutors, i hi mantindrà les reunions periòdiques que caldran.
2. Departaments
El departament s'entén com un òrgan tècnic de participació docent en làmbit pedagògic basat en els principis de treball en equip, i com un mitjà per a la millora qualitativa de lensenyament i del perfeccionament dels mestres.
2.1. Departaments didàctics:
2.1.1 Als centres de 20 o més unitats s'establiran preceptivament els departaments de:
- Llengües.
- Ciències.
- Ciències socials i Etica.
- Expressió artística i pre-tecnologia.
- Expressió dinàmica i educació física.
2.1.2. Als centres de menys de 20 unitats es podran establir els departaments de:
- Lletres.
- Ciències.
- Expressió artística i dinàmica, i pre-tecnologia.
2.1.3. D'altra banda, podran establir-se, a més a més, d'altres departaments que la realitat escolar aconselle, com ara de tecnología educativa, relacions escola-empresa, educació intercultural, de temps lliure, etc.
2.1.4. Als centres específics d'educació especial els departaments s'adequaran a les àrees del currículum que hi ha al centre. Aquests podran ser:
- Llenguatge i comunicació.
- Socialització.
- Desenvolupament lògico-matemàtic.
- Plàstica, pre-taller i formació professional d'aprenentatge de tasques.
- Expressió dinàmica.
2.1.5 Els departaments didàctics realitzaran la programació didàctica de la seua àrea, que haurà d'incloure els objectius mínims que cal aconseguir en cada àrea, nivell i cicle educatiu i els criteris d'avaluació que faciliten la coherència interna, tant de làrea com del nivell i cicle.
Els departaments hauran de coordinar i controlar la programació, l'avaluació i la recuperació, i valorar els resultats de l'avaluació, com a procediment per a la revisió permanent de la programació, lestabliment d'estratègies de recuperació i l'adequació de la metodologia didàctica.
2.1.6. Correspon, també, als departaments didàctics:
- Proposar el material d'ús de mestres i d'alumnes dacord amb el disseny curricular.
- Valorar i experimentar mètodes i tècniques per a una millora qualitativa de lensenyament.
- Elaborar materials i tecnologies pròpies adequades a làrea.
- Plantejar, en la mesura de les seues possibilitats, contactes amb empreses i institucions per a enriquir el currículum.
2.1.7. Per a aconseguir la necessària cohesió entre lensenyament i el procés educatiu, cal establir la coordinació interdepartamental, tasca fonamental del cap d'estudis.
Amb aquesta finalitat, cada mestre estarà adscrit, com a mínim, a un departament. Per a la seua coordinació hi haurà un cap de departament elegit entre els seus components.
L'assistència a les reunions dels departaments serà obligatòria per a tots els membres. Seran convocades pel cap del departament com a mínim una vegada al mes.
El pla de treball i el calendari d'activitats de cada departament s'inclourà en la programació general anual del centre.
2.2. Departament d'orientació:
2.2.1. El departament d'orientació té com a funcions prioritàries possibilitar que lorientació escolar, a la qual tot alumne té dret, i la tasca tutorial, part essencial del procés educatiu, s'integren en el projecte educatiu del centre. Per a això ha de convertir-se en el recurs tècnic que permeta donar suport i coordinar l'acció tutorial dels mestres i lorientació escolar, acadèmica, vocacional i professional dels alumnes, i per a això comptarà amb l'assessorament tècnic de lequip psicopedagògic escolar.
La planificació d'activitats del departament es desenrotllarà, dones, entorn d'aquestes dues funcions prioritàries:
a) Suport a l'acció tutorial.
El departament d'orientació realitzarà, en el mare del projecte educatiu del centre, anàlisis i estudis referents a les necessitats de l'alumnat i dels recursos de què disposa el centre per a donar-los resposta, per tal d'assessorar els mestres en qüestions pràctiques d'organització i d'agrupament de l'alumnat, fent especial atenció al tractament flexible de la diversitat, les aptituds, els interessos i les motivacions que té.
Promourà, també, accions encaminades a afavorir la sensibilització i el canvi d'actituds que possibiliten la integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials, assessorant tècnicament i proporcionant material, en la mesura de les seues possibilitats, per a realitzar les adaptacions curriculars de centre, d'aula o individuals que es detecten com a necessàries.
Així mateix, coordinarà la tasca educativa dels mestres d'educació especial i de tots els professionals que realitzen les seues funcions amb alumnes amb necessitats educatives especials.
Finalment, col·laborarà amb els mestres en la resolució dels possibles problemes d'aprenentatge detectats en l'alumnat, i li proporcionarà suport tècnic perquè l'alumnat utilitze convenientment tècniques de treball intel·lectual.
b) Orientació
El departament d'orientació coordinarà, sistematitzarà i, si fa al cas, organitzarà la informació i l'assessorament a l'alumnat i a les seues famílies sobre temes educatius i professionals. En aquest àmbit, tendirà especialment a afavorir el pas de l'alumnat quan accedeix a un altre nivell o a una altra modalitat d'ensenyament i a orientar-lo davant les diverses opcions curriculars i professionals.
2.2.2. Abans de linici del període lectiva, el departament d'orientació elaborarà el pla d'acció tutorial perquè siga proposat i aprovat posteriorment pel claustre i inclòs en la programació general anual del centre.
Així mateix, farà la programació de les seues actuacions sota la direcció del cap d'estudis i la coordinació del psicopedagog, conformement amb els acords adoptats pel conjunt dels components del departament.
El cap d'estudis es responsabilitzarà del compliment de la programació anual del departament.
Aquesta programació anual inclourà, necessàriament, els aspectes següents:
- Els objectius que es pretenen aconseguir.
- La proposta d'activitats i recursos que s'utilitzaran.
- La distribució temporal d'objectius i d'activitats.
En lelaboració de la programació es tindran en compte les directrius i els criteris emanats del claustre relatius a matèries del departament d'orientació.
La programació del departament s'inclourà en la programació general anual del centre.
El cap d'estudis realitzarà el seguiment de la programació. D'aquest seguiment deixarà constatació en les actes de reunió del departament.
2.2.3. Al final del curs s'arreplegarà en una memòria la valoració dels resultats obtinguts i de les activitats desenrotllades.
3. Equips docents
Els equips docents s'entenen com a òrgans tècnico-pedagògics de participació docent, constituïts pels mestres del mateix nivell o cicle, per a coordinar l'acció educativa, tant a efectes organitzatius com didàctics.
El mestre d'educació especial formarà part dels equips docents de cicle.
Un dels mestres, elegit pels components, assumirà les funcions de coordinador.
3.1 Seran funcions pròpies dels equips docents:
- L'establiment de la programació operativa del nivell i del cicle, dacord amb la programació establerta pels departaments respectius, que constarà de:
- Objectius que cal assolir
- Activitats que s'han de realitzar, tant pels mestres com per l'alumnat.
- Mitjans i materials didàctics que han d'utilitzar.
- Distribució temporal de la programació.
- Adaptacions curriculars.
- Recuperació.
- L'avaluació de tot el procés educatiu.
- L'aplicació de les orientacions metodològiques i la utilització dels materials didàctics suggerits pels departaments.
- La realització de reunions d'informació i d'orientació familiar sobre temes específics d'àrea, cicle i nivell.
3.2. El calendari de reunions i el programa d'activitats dels equips docents s'inclourà en la programació general anual del centre.
VI. Educació especial
1. Centres, unitats i serveis d'educació especial
Les unitats i els serveis d'educació especial dels centres ordinaris es dedicaran exclusivament a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
1.1. Els centres ordinaris d'EGB que compten amb recursos d'educació especial escolaritzaran l'alumnat que, assistint a centres específics d'educació especial, puguen dur a terme el seu procés educatiu amb els suports i les adaptacions necessàries.
1.2. Els centres ordinaris d'EGB que compten amb mestres d'educació especial i els centres declarats d'integració educativa, adoptaran lorganització adequada a fi que les activitats educatives dels alumnes integrats es realitzen en l'aula amb el seu grup-classe, llevat d'aquelles que pel seu caràcter (logopèdia, rehabilitació física, tractaments individualitzats, etc.) resulte més eficaç practicar-les fora de l'aula, individualment o en grup menut. En qualsevol cas, el temps de permanència dels alumnes fora de l'aula no superarà, com a mitjana, cinc hores setmanals.
2. Alumnes amb necessitats educatives especials
La direcció dels centres ordinaris d'EGB amb aules d'educació especial elaborarà, durant el mes de setembre, una relació de l'alumnat que, bé per ser de nova incorporació al centre, o bé per no haver estat atés durant el curs anterior, estiga pendent d'una valoració orientada a determinar les adaptacions i els suports que necessite Aquesta relació serà tramesa al SPE de zona o al gabinet homologat corresponent. Si el centre ja està atés de manera sistemàtica per un d'aquests serveis, la relació es lliurarà al membre del servei que atén el centre.
2.1. Per a realitzar una valoració diagnòstica funcional, el mestre tutor omplirà un qüestionari i/o un registre d'observacions on es manifeste la situació de l'alumne pel que fa al seu grau d'aprenentatge i de socialització respecte del grup-classe.
3. Adaptacions curriculars
3.1. Les adaptacions curriculars poden considerar-se com una estratègia metodològica orientada a respondre a la diversitat de l'alumnat, que responsabilitza tots els mestres en la resposta educativa i facilita un major grau d'integració i de participació de l'alumnat amb necessitats educatives especials.
L'adaptació curricular individualitzada és lúltim pas que cal donar quan, després de la realització dels ajustaments i les modificacions en els diferents elements de la proposta educativa del centre, l'alumne no troba una resposta a les seues necessitats especials. Per tant, l'adaptació curricular individualitzada és el conjunt d'ajustaments realitzats en els elements de la proposta curricular del grup, orientats a donar resposta a les necessitats educatives especials d'un alumne.
L'adaptació curricular individualitzada sorgeix d'un procés de presa de decisions on l'avaluació contínua és un element essencial. Es concretarà en tres aspectes:
a) La prioritat d'algunes àrees curriculars o de determinats continguts de les àrees, en relació amb les propostes del currículum general per a tot l'alumnat.
b) La inclusió d'objectius i de continguts referits a aspectes específics.
c) La modificació del temps previst per a assolir determinats objectius curriculars.
3.2. Els centres ordinaris d'EGB i els d'educació especial planificaran accions conjuntes per a:
- Afavorir i facilitar la integració social dels alumnes dels centres específics d'educació especial.
- Facilitar la integració escolar en el sistema educatiu ordinari de l'alumnat susceptible d'aquesta.
VII. Educació compensatòria
1. Centres, unitats i serveis
1.1. Els centres d'EGB declarats d'acció Educativa Singular (CAES) o que desenvolupen un Projecte d'actuació Educativa Preferent, de singularitat Rural o Urbana, que compten amb recursos personals i/o econòmics del Programa, destinarà aquests recursos a la realització de les accions específiques previstes en el projecte aprovat.
1.2. En la programació general anual dels Centres d'Acció Educativa Singular (CAES), o amb Projecte d'Actuació Educativa Preferent:
a) Es preveurà la flexibilitat organitzativa necessària per a donar les respostes educatives previstes i aprovades en el projecte.
b) Pel que fa a lesmentat projecte, s'hi inclouran: objectius, mesures organitzatives, temporalització, activitats, criteris d'avaluació i recursos addicionals que rep el centre.
1.3. En la memòria anual dels centres esmentats hauran de figurar els resultats que es deriven del seguiment i de l'avaluació del projecte.
2. Alumnes amb necessitats educatives especials
La direcció dels centres d'EGB declarats d'acció Educativa Singular (CAES), o amb Projecte d'Actuació Educativa Preferent aprovat, manifestaran al SPE o Gabinet autoritzat les necessitats específiques d'intervenció per a atendre problemàtiques de l'alumnat amb necessitats educatives especials, amb incidència en el grup de classe, per tal que es tinga en compte en el seu pla d'actuacions.
3. Adaptacions curriculars
Independentment del que assenyala l'apartat 3.1. del capítol VI sobre adaptacions curriculars d'Educació Especial, i basant-se en els mateixos fonaments, els centres d'EGB declarats d'acció Educativa Singular (CAES), o els que desenvolupen un Projecte d'Actuació Educativa Preferent, hi podran introduir adaptacions curriculars sempre que estiguen previstes en els projectes aprovats.
VIII. Altres programes institucionals d'innovació, investigació i experimentació educativa
Sense perjudici de les instruccions que la Direcció General corresponent dicte per als mestres que despleguen aquests programes, els centres públics dels nivells afectats tindran en compte:
- La programació general anual dels centres públics que realitzen programes institucionals d'innovació, d'investigació i d'experimentació educativa, inclouran lesmentat programa, especificant els objectius, lorganització i el desenvolupament, els recursos addicionals que el centre rep, la distribució temporal del projecte i de les seues activitats, i els criteris d'avaluació.
- En la memòria anual figuraran els resultats que es deriven del seguiment i de l'avaluació d'aquests programes.
IX. Ensenyament de religió
L'ensenyament de la religió s'ajustarà al que estableix la legislació vigent.
Els directors arbitraran les mesures oportunes, atenent les circumstàncies concretes dels centres, perquè la realització d'aquestes activitats no supose cap discriminació de l'alumnat.
X. Salut i higiene
Els centres docents promouran la creació d'un ambient higiènic i saludable fomentant els hàbits i les actituds sanes de la comunitat educativa. A aquest respecte es recorda el que estableixen lOrdre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de 15-1-1990 (DOGV 13-2-1990), sobre la venda, la distribució i el consum de tabac i de begudes alcohòliques, i la Resolució de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa de 15-1-1990 (DOGV 13-2-1990), sobre limitacions en el consum de tabac en els centres públics de nivells no universitaris.
ANNEX II
Instruccions per les quals es regula lorganització i el funcionament dels centres de Batxillerat i de Formació Professional mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.
1. Programació General anual del centre
Tots els centres mantinguts amb fons públics elaboraran, abans de linici del curs, la programació general anual que garantirà el desenrotllament coordinat de totes les activitats educatives, lexercici correcte de les competències dels diferents òrgans de govern i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar.
1. Contingut
La programació general anual serà elaborada per lequip directiu, tenint en compte les propostes i els acords del claustre i del consell escolar i contindrà els aspectes següents:
1.1. Horari general del centre
D'acord amb el que estableix lordre de calendari escolar vigent per a cada curs, ateses les particularitats de cada centre i per al millor aprofitament de les activitats docents i complementaries, lequip directiu, després d'escoltar el claustre, estudiarà i proposarà la jornada escolar i lestructura de lhorari general al consell escolar, que l'aprovarà.
En els centres on no estiga constituït el consell escolar, la direcció, escoltat el claustre, sol·licitarà al director territorial, abans del 15 de setembre, l'aprovació de l'estructura de lhorari general del centre i la jornada escolar.
En tots els casos s'hauran de respectar els criteris següents:
- S'establirà un màxim de vuit períodes lectives diaris, de dilluns a divendres, repartits en una doble sessió de quatre o cine hores al matí i de tres, com a màxim, a la vesprada.
- Després de cada dos o tres períodes lectives hi haurà un període de descans de vint minuts com a mínim.
- Els períodes lectives tindran una durada mínima de cinquanta minuts efectius.
Els directors territorials, després de linforme de la Inspecció educativa, podran autoritzar uns horaris que no s'ajusten als criteris anteriors quan així ho exigesquen les necessitats urgents d'escolarització, la utilització del transport escolar en centres d'àmbit rural o comarcal, la realització de pràctiques formatives en les empreses, o altres circumstancies.
El termini de sol·licitud d'horari especial finalitzarà el 15 de setembre.
Els centres que impartesquen ensenyaments de formació professional de segon grau, o experimentals d'educació tècnico-professional (mòduls professionals de nivells 2 i 3), flexibilitzaran els horaris de l'alumnat de formació professional de segon grau, de manera que es facilite la realització de pràctiques formatives en les empreses. Els centres de formació professional confeccionaran, així mateix, els horaris de tallers i de laboratoris de manera que es facilite la realització de cursos de formació professional ocupacional.
En els centres on hi haja serveis residencials, l'horari general del centre inclourà el desenrotllament de totes les activitats acadèmiques, formatives i residencials, distingint entre dies lectives, no lectives i festius.
1.2. Activitats docents
D'acord amb el que disposa l'article 14.f. del Decret 12/1986, de 10 de febrer (DOGV de 10 de març), pel qual s'aprova el reglament dels òrgans de govern dels centres públics, el claustre de professors establirà les activitats docents del centre.
En la programació de les activitats esmentades figuraran:
1.2.1. Criteris pedagògics per a lelaboració dels horaris de l'alumnat:
Una vegada considerada la proposta de la junta de delegats de l'alumnat, s'inclouran, almenys, els següents:
- Les matèries es distribuiran adequadament al llarg de cada sessió diària.
- Les matèries a què corresponguen dos períodes lectius setmanals, no podran ser impartides en dies consecutius i les de tres períodes lectius no s'impartiran en tres dies consecutius. Tampoc no podrà haver-hi dos o més períodes lectius diaris de la mateixa matèria. Els EATP, en BUP, així com les Pràctiques i les Tècniques d'Expressió Gràfica, en FP, podran tenir, a aquest efecte, un tractament especial dacord amb les seues característiques.
- En cap cas, lhorari de l'alumnat no inclourà hores lliures intercalades en el seu horari lectiu.
- En cap cas, les preferències horàries del professorat, o el dret a lelecció arreplegat en l'apartat 2 de lepígraf II d'aquestes instruccions, no podran obstaculitzar l'aplicació d'aquests criteris.
- Els grups de més de 25 alumnes dels seminaris de Ciències Naturals i de Física i Química podran desdoblar-se una hora a la setmana per a realitzar les pràctiques de laboratori en les condicions que s'estableixen al subapartat 2.1.4., de lepígraf II. Igualment, en les condicions previstes en el subapartat 2.1.4. de lepígraf II, i per a grups d'Idiomes estrangers de més de 25 alumnes en Batxillerat, COU i Formació Professional, es podrà realitzar el desdoblament per a afavorir el desplegament de la competència comunicativa oral.
1.2.2. Pla d'acció tutorial
S'hi establiran els criteris orientadors de la tasca de tutoria. Inclourà, almenys, els apartats següents:
a) Criteris d'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, que consideraran, entre d'altres, les característiques i la situació personal de cada alumne i les necessitats educatives especials.
b) Criteris pels quals es regiran i s'organitzaran les sessions d'avaluació.
c) Planificació de les activitats que afavoresquen la màxima adaptació i participació de l'alumnat en el centre, especialment del procedent d'un altre nivell educatiu, o de nou ingrés.
d) Planificació de les activitats d'informació i d'assessorament acadèmic i professional als alumnes, especialment a aquells que han de prendre decisions davant diferents opcions o especialitats.
1.2.3. Avaluacions i sistemes de recuperació
La valoració del rendiment educatiu se sotmetrà al principi d'avaluació continua establert en la normativa vigent.
Es qualificarà l'alumnat, almenys, en tres de les sessions d'avaluació establertes, a més a més de l'avaluació final.
Les sessions d'avaluació que es realitzen al llarg del curs seran distribuïdes de manera que el total de dies lectius compresos en cada període d'avaluació siga anàleg.
La sessió d'avaluació final es realitzarà al final de les activitats lectives, dacord amb el calendari escolar. S'hi anotaran les qualificacions del curs corresponent a cada alumne i alumne. Per això, i respectant el principi d'avaluació contínua, s'hauran de realitzar anteriorment totes les recuperacions oportunes previstes en les programacions dels seminaris o departaments. A BUP, lesmentada sessió englobarà les denominades «avaluació final» i «prova de suficiència del mes de juny» i es realitzarà en lúltima setmana del mes de juny, quan hauran acabat les proves de suficiència.
No obstant això, es realitzaran totes les sessions conjuntes, del tutor o de la tutora amb els professors del grup d'alumnes, que el cap d'estudis, el departament d'orientació i els mateixos tutors consideren oportunes. Una d'aquestes sessions haurà de ser, necessàriament, prèvia a la decisió d'enviar els alumnes a la prova de suficiència, decisió que ha de ser presa en una reunió conjunta de tots els professors del grup.
Per als alumnes amb assignatures pendents de cursos anteriors, el claustre establirà els criteris pels quals es regiran les activitats de recuperació, considerant que la sessió amb caràcter «final i de suficiència» es realitzarà al mes de maig, amb el fi que aquests alumnes puguen ser avaluats en totes les assignatures del curs en què estan matriculats.
1.2.4. Projectes
Projectes de coordinació interdisciplinària, de coordinació internivellar, de renovació pedagògica, d'extensió educativa, projectes d'Acció Professional que despleguen les activitats previstes en la programació general del centre, activitats de coeducació, perfeccionament, experimentació, transició, orientació educativa i professional o altres programes que es duguen a terme en el centre.
1.2.5. Programacions de cada un dels seminaris o departaments didàctics i del departament d'orientació.
1.2.6. Criteris per al desenrotllament del programa de pràctiques en alternança, en els centres on es duga a terme, d'acord amb les instruccions que dicten la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i la Direcció General de Centres i Promoció Educativa. Així mateix, s'hi inclouran les visites informatives corresponents i les activitats formatives en empreses públiques i privades per tal que l'alumnat conega el món del treball i la preparació professional que haurà d'adquirir per a accedir-hi.
1.2.7. Activitats per a afavorir la presència del valencià com a llengua vehicular, de relació i d'ús en la administració del centre.
1.3. Activitats complementàries
La direcció podrà encomanar a la vice-direcció que elabore, en col·laboració amb el cap d'estudis, el programa d'activitats complementàries, arreplegant les propostes de seminaris o de departaments, tutors i altres sectors de la comunitat educativa, i seguint les directrius del consell escolar.
En els centres on hi haja serveis residencials, el personal especialitzat programarà les activitats residencials i formatives, d'acord amb. les directrius elaborades prèviament pel consell escolar del centre i sota la coordinació i la supervisió dels òrgans residencials corresponents. Així mateix col·laborarà en la programació de les activitats que es referesquen a lorientació i la tutoria d'alumnes i a les activitats complementàries.
1.4. Memòria administrativa
1.4.1. Equipament i obres
- Informe del Secretari o de la secretària del centre sobre la situació dels recursos materials que té el centre i de les necessitats que caldria cobrir al llarg del curs.
- Informe sobre les reformes, els condicionaments i les millores que se sol·liciten per al curs.
1.4.2. Documentació administrativa i estadística de principi de curs, que inclourà.
- Document d'organització del centre: calendari de claustres, consells escolars, sessions d'avaluació, reunions de seminaris didàctics, reunions de departament i divisions, relació de caps de seminari, departament, divisió, tutories.
- Resultats acadèmics del curs anterior.
- Document d'estudi de les plantilles del curs següent.
- La matricula i la seua distribució per cursos i per grups, en BUP i COU, i per branques, professions i especialitats en formació professional.
1.5. Pla d'actuació del Servei Psicopedagògic Escolar.
El Pla d'activitats dels Serveis Psicopedagògics Escolars determina les funcions generals que farà aquest Servei. En cada centre s'elaborarà un pla d'actuació que haurà de reflectir la prioritat de les esmentades funcions dacord amb les necessitats detectades, les demandes formulades pel mateix centre i el compromís mutu per a realitzar-lo.
2. Calendari per a lelaboració i l'aprovació de la programació general anual.
La direcció del centre establirà el calendari d'actuacions, tenint en compte que l'aprovació de la programació general anual s'haurà d'efectuar abans del 31 d'octubre.
La programació general anual, amb linforme corresponent del claustre de professors, serà elevada, per a l'aprovació posterior, al consell escolar del centre, que respectarà, en tot cas, els aspectes docents que competeixen a seminaris, departaments o claustre de professors.
3. Seguiment i avaluació de la programació general anual
Una vegada aprovada, la programació general anual es quedarà en la secretaria del centre, a disposició dels professors i dels membres del consell escolar, i se n'enviarà un exemplar al servei territorial corresponent abans del 15 de novembre, juntament amb una còpia de l'acta de la sessió del consell escolar en la qual va ser aprovada.
La programació general anual serà d'obligat compliment per a tots els membres de la comunitat escolar. La direcció comunicarà al consell escolar i a l'autoritat administrativa competent qualsevol conducta que no respecte els acords que hi figuren i haurà d'iniciar immediatament les actuacions oportunes.
La Inspecció educativa comprovarà l'adequació de la programació general anual al que estableixen aquestes Instruccions, i indicarà les correccions que escaiguen.
En finalitzar el curs, el consell escolar i lequip directiu faran l'avaluació del grau de compliment de la programació general anual. Les conclusions més rellevants s'arreplegaran en una memòria, que es trametrà, abans del 10 de juliol, al Servei Territorial, perquè l'analitze la Inspecció educativa.
II. Horari del personal docent
1. Distribució de l'horari
El professorat dedicarà trenta hores setmanals a les activitats del centre.
Aquestes hores tindran la consideració d'hores lectives, de complementàries arreplegades en l'horari individual i de complementàries computades mensualment. La resta, fins a les trenta-set hores i mitja setmanals, seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.
1.1. Hores lectives
Les hores lectives seran divuit. Excepcionalment, es podrà arribar a un màxim de vint-i-una hores lectives, quan la distribució horària del seminari o del departament ho exigesca i sempre dins d'aquest. En aquest cas, totes les hores lectives que passen de les divuit, es compensarien amb les hores complementàries establertes pel cap d'estudis i arreplegades en els horaris individuals, a raó de dues hores complementàries per cada hora lectiva.
Es consideraran hores lectives les següents:
1.1.1. Docència directa amb un grup d'alumnes, ja es tracte de:
- Períodes lectius normals.
- Repassos, aprofundiment, tallers, seminaris, segon idioma, cursos monogràfics (Ordre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de 30 de maig de 1988 -DOGV del 18 d'agost), modificada per lOrdre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de 31 de maig de 1990 -DOGV del 28 de juny-).
- Desdoblament de grups (pràctiques de laboratori o d'idiomes).
1.1.2. Hores de reducció dels diferents òrgans unipersonals i de coordinació didàctica per a exercir la seua funció.
- Directors, Caps d'estudi, Secretaris d'Instituts i Administradors d'Instituts de Formació Professional en centres amb més de 1.000 alumnes: dotze hores de reducció.
-. Directors, Caps d'estudi, Secretaris d'Instituts i Administradors d'Instituts de Formació Professional en centres amb menys de 1.000 alumnes: nou hores de reducció.
- Vice-directors i Caps d'estudi d'Extensions de Batxillerat i Seccions de Formació Professional: sis hores de reducció.
- Vice-secretaris d'Extensions de Batxillerat i Seccions de Formació Professional: tres hores de reducció.
- Vice-directors i Vice-secretaris d'Instituts: tres hores de reducció.
- Caps de Seminari: tres hores de reducció.
- Professor Tutor: una hora per a realitzar activitats de tutoria amb els alumnes del seu grup.
- Caps de Departament i Caps de Divisió: tres hores, en les condicions previstes en l'apartat 2.1.4. d'aquest epígraf.
- Cap de Departament de Pràctiques: fins a nou hores en les condicions previstes en l'apartat 2.1.4. d'aquest epígraf, per a col·laborar en l'aplicació del Programa de Pràctiques en Alternança i d'Iniciació Professional.
Quan un professor o una professora exercesca més d'un càrrec dels que es preveuen en aquest apartat, impartirà l'horari lectiu que corresponga al càrrec amb major reducció de l'horari lectiu.
1.2. Hores complementàries recollides en l'horari individual
- Dues hores per als representants del professorat en el consell escolar.
- Entre una i tres hores de guàrdia, depenent de les necessitats del centre.
- Dues hores de tutoria, una per a atenció a pares i l'altra de col·laboració amb el cap d'estudis o el departament d'orientació.
- Una hora per a reunions de seminari, de departament i de divisió.
- Hores de despatx dels membres de l'equip directiu.
- Hores de col·laboració amb la vice-direcció en activitats complementàries.
- Hores de dedicació a l'organització d'activitats esportives.
- Hores de dedicació a lorganització d'activitats coeducatives.
- Hores de preparació de pràctiques de laboratori.
- Hores de biblioteca.
- Hores de dedicació al programa de pràctiques en alternança i d'iniciació professional.
- Altres activitats complementàries.
La suma d'hores lectives i d'hores complementàries de permanència obligada al centre, arreplegades en lhorari individual de cada professor, serà de vint-i-cinc setmanals, i seran assignades pel cap d'estudis en la confecció dels horaris.
1.3. Hores complementàries de còmput mensual
Les hores que resten, fins a completar les trenta de dedicació al centre, les computarà mensualment a cada professor el cap d'estudis i comprendran les activitats següents:
- Assistència a reunions de claustre i de consell escolar.
- Assistència a sessions d'avaluació.
- Assistència a activitats institucionals de perfeccionament individual del professorat.
- Altres activitats complementàries.
2. Elaboració dels horaris
En el primer claustre del curs, el cap d'estudis comunicarà als seminaris o departaments el nombre de grups d'alumnes que correspon a cada assignatura, que, d'acord amb les dades de matrícula i lescolarització a la localitat, hagen estat autoritzats pel director territorial.
Igualment, el cap d'estudis informarà del nombre total d'hores lectives de cada seminari o departament corresponents als períodes normals de docència directa amb els alumnes referits als plans d'estudis vigents continguts en l'article primer de lOrdre de 30 de maig de 1988, pel que fa al Batxillerat Unificat i Polivalent, en lOrdre de 7 de juny de 1988, pel que fa a la Formació Professional de Primer Grau, i en les disposicions relatives als plans d'estudis vigents de les diverses especialitats de Formació Professional de Segon Grau. Per al seu càlcul es consideraran exclusivament els Ensenyaments i Activitats Tècnico-Professionals autoritzats pel director general d'Ordenació i Innovació Educativa abans de linici del curs.
Finalment, informarà del professorat amb destinació definitiva al centre que prestarà serveis en el seminari e departament el pròxim curs escolar i especificarà les reduccions horàries que corresponguen pel desplegament de les funcions dels òrgans Unipersonals, tret de les que s'hi preveuen per als caps de departament de pràctiques, caps de departament i caps de divisió, que no es faran constar inicialment.
Durant aquesta sessió del claustre, els seminaris o departaments realitzaran una reunió extraordinària per a adscriure els torns, les assignatures i els cursos entre els seus membres.
Per q això es tindrà en compte el que- s'indica tot seguit:
2.1. Determinació de professors amb horari en el seminari o departament.
2.1.1. El seminari o departament calcularà, en primer lloc, el total d'hores lectives de professors de què disposa, d'acord amb allò que preveu el subapartat 1.1. i descomptades les reduccions comunicades pel cap d'estudis. D'aquesta manera s'obtindrà el nombre total d'hores lectives que pot desplegar el seminari o departament durant el pròxim curs escolar.
2.1.2. Si el nombre total d'hores lectives de professor, de què disposa el seminari o departament, era igual o superior al nombre total d'hores lectives de grups d'alumnes, comunicat pel cap d'estudis, en quinze hores i inferior a trenta-tres hores, quedaria sense horari en el centre un professor del seminari o departament. Si aquesta diferència era igual o superior a trenta-tres hores lectives i inferior a cinquanta-una hores lectives, quedarien dos professors sense horari en el centre, i així successivament. D'aquesta norma queden exceptuats els seminaris o departaments que es componen d'un únic professor.
La determinació del professorat del seminari o departament que ha de quedar sense horari en el centre es realitzarà mitjançant petició voluntària del professorat del seminari o departament fins a completar el nombre total que haja de quedar sense horari en el centre, començant pel més antic en el centre cas d'haver-hi més professors sol·licitants que el nombre establert per a restar sense horari en el centre.
Cas de no haver-hi suficients sol·licitants entre els professors del seminari o departament, per a restar sense horari en el centre es determinarà aquest començant pel professor més modern en el Cos.
2.1.3. Si el nombre total d'hores lectives de professor era inferior o igual al nombre total d'hores lectives de grups d'alumnes, comunicat pel cap d'estudis, es realitzarà la distribució, entre el professorat del seminari o departament, dels torns, assignatures i cursos, de la forma que es preveu tot seguit, i haurà de quedar sense adscriure un nombre d'hores lectives de grups d'alumnes igual a la diferència entre el nombre total d'hores lectives de grups d'alumnes i el nombre total d'hores lectives de professor, sempre que aquesta diferència no siga igual o inferior a quatre hores, ja que, en aquest cas, seran distribuïdes entre el professorat del Seminari o Departament.
2.1.4. En el supòsit descrit en el subapartat 2.1.2., la resta de les hores, fins a completar el nombre d'hores lectives de grups d'alumnes que falten per a igualar el nombre d'hores lectives del professorat amb horari en el seminari o departament, hauran de ser utilitzades prioritàriament de la forma següent:
a) Les assignatures del centre, previstes en l'article 7 de l'Ordre de 31 de juliol de 1987 del Ministeri d'Educació i Ciència, cas de no exercir l'opció prevista en l'esmentat article.
b) Hores de desdoblament per a pràctiques d'idiomes estrangers, de laboratori de Física i Química o de Ciències Naturals.
c) Reduccions horàries als caps de departament i caps de divisió.
d) reduccions horàries al cap de departament de pràctiques.
e) Reduccions horàries als professors de més de 55 anys. L'horari lectiu mínim d'aquests professors serà de 12 hores setmanals.
f) Desplegament de lOrdre de 31 de maig de 1990 de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
Per a la determinació de les activitats lectives descrites que completen les hores lectives del professorat del seminari o departament, d'acord amb les prioritats indicades el director del centre farà la proposta al director territorial de Cultura i Educació que resoldrà amb linforme previ de la Inspecció educativa.
No s'autoritzarà la utilització de les hores que corresponguen a un apartat dels que es descriuen anteriorment si no han estat ateses totes les necessitats del centre corresponents als apartats que el precedeixen.
2.1.5. En el supòsit descrit en el subapartat 2.1.3. el director territorial de Cultura i Educació realitzarà la proposta, amb l'informe previ de la Inspecció educativa, al director general de Règim Econòmic i de Personal, del nombre de professors al qual adscriure els grups d'alumnes i les assignatures amb el nombre d'hores corresponents que s'especifiquen en la proposta i que no hagen estat adscrites a cap professor del centre.
La Direcció General de Règim Econòmic i de Personal proveirà el professorat necessari per a completar les dotacions dels centres, en comissió de serveis, en expectativa de destinació, en pràctiques o interí, si fa al cas, abans de linici del pròxim Curs escolar.
2.1.6. Distribució de torns, d'assignatures i de cursos
En els centres on s'imparteixen ensenyaments als alumnes en dos o més torns, els professors de cadascun dels seminaris o dels departaments acordaran en quin torn faran l'activitat lectiva. Si algun professor no podia completar lhorari en el torn triat, lhauria de completar en un altre torn.
Si els professors del seminari o del departament no s'hi posaven d'acord, l'elecció de torns es faria seguint l'ordre que estableix l'apartat 2.2 d'aquest epígraf. Una volta elegit el torn, els membres del seminari o del departament acordaran la distribució de matèries i de cursos. Per a fer la distribució es tindran en compte, fonamentalment, raons pedagògiques i d'especialitat.
En els casos en què no hi haja acord se seguirà el procediment següent: seguint l'ordre que estableix l'apartat 2.2. d'aquest epígraf, el professor a qui corresponga triar en primer lloc, triarà un grup d'alumnes de l'assignatura i del curs que desitge impartir preferentment; tot seguit, ho farà el professor a qui corresponga triar en segon lloc, i així successivament fins a completar una primera volta entre els professors del seminari o del departament que estiguen presents en aqueix acte.
Finalitzada la primera volta, se'n faran d'altres successives fins que tots els professors completaran lhorari lectiu o els hauran assignat totes les matèries i grups que corresponguen al seminari o al departament. De totes les circumstàncies que es produiran en aquesta reunió extraordinària, se n'estendrà una acta, signada per tots els membres del seminari o del departament, de la qual es donarà una còpia, immediatament, al cap d'estudis.
2.1.7. La Inspecció educativa vetlarà pel compliment del que es preveu en aquest apartat, pel que fa a lelaboració dels horaris i d'acord amb els criteris establerts en l'apartat 1 i 2 d'aquest epígraf.
2.2. Ordre d'elecció
L'elecció a què es refereix el sub-apartat 2.1.6. anterior, es farà d'acord amb lordre següent:
1. Professors d'ensenyament secundari amb la condició de catedràtic i assimilats.
2. Professors d'ensenyament secundari, professors tècnics de formació professional, els pertanyents als grups A31 i A34 i els professors especials d'ITEM
3. Opositors aprovats de lúltim concurs oposició.
4. Interins.
Dins de cada apartat, la prioritat en lelecció serà determinada per:
- Apartat 1 i 2: antiguitat com a funcionari de carrera en el cos a què pertanyen. Si l'antiguitat és la mateixa, la prioritat en lelecció serà determinada pel número de registre personal més baix o pel lloc que ocupen en lordre de nomenament com a funcionari de carrera.
- Apartat 3. Ordre en què apareixen en les resolucions d'opositors aprovats.
- Apartat 4. Lloc que ocupen en la llista de professorat interí de la Direcció General de Règim Econòmic i de Personal.
2.3. Confecció dels horaris pel cap d'estudis
A la vista de la distribució de torns, d'assignatures i de cursos realitzats pels seminaris o departaments respectius, el cap d'estudis confeccionarà els horaris de l'alumnat i del professorat, respectant els criteris pedagògics establerts pel claustre i que figuraran en la programació general anual.
S'hi tindrà en compte també que el professorat haurà d'impartir cine períodes lectius diaris com a màxim i dos com a mínim, de dilluns a divendres. Els professors de pràctiques de formació professional impartiran un màxim de sis períodes lectius diaris i un mínim de dos.
El cap d'estudis tindrà en compte, si s'escau, el professorat que pertany a la Junta Provincial de Personal quan s'elaboraran els seus horaris personals.
Durant l'hora lectiva de tutoria per a la realització d'activitats amb els alumnes, d'obligat compliment, el grup d'alumnes que el tutor té al seu càrrec no ha de tenir cap altra activitat docent, per tal que el tutor puga realitzar amb ells les activitats previstes en l'apartat 4.2 de l'epígraf V.
3. Aprovació dels horaris
L'aprovació, en primera instància, de la distribució dels horaris de les classes, correspon al claustre de professors i la definitiva al director territorial, amb l'informe previ de la Inspecció educativa que, en tot cas, verificarà que els horaris han estat elaborats d'acord amb els criteris pedagògics acordats pel claustre i els establerts en 'aquestes Instruccions. Amb aquest fi, la direcció del centre trametrà els horaris al servei territorial abans del 10 d'octubre, perquè siga aprovat.
El director territorial farà la resolució corresponent, en un termini de quinze dies a partir de la recepció dels horaris esmentats.
4. Compliment de l'horari per part del professorat
El control d'assistència del professorat correspon al cap d'estudis. Per a aquesta tasca i per a mantenir el bon funcionament de l'activitat docent dels centres, el cap d'estudis comptarà amb la col·laboració dels professors de guàrdia, als qui correspon:
- atendre els grups d'alumnes que es troben sense professor per qualsevol circumstància, i orientar les seues activitats;
- vetlar per lordre i pel bon funcionament del centre;
- finalitzat el seu període de guàrdia, anotar en el comunicat corresponent les absències o els retards dels professors i qualsevol altra incidència que es produesca.
Sense perjudici del que disposen els apartats posteriors, la direcció del centre haurà de trametre a la Unitat d'Inspecció educativa, durant els cinc primers dies lectius de cada mes, els comunicats de faltes relatius al mes anterior, elaborats pel cap d'estudis. En els models habituals s'inclouran les absències o els retards referits a les hores de dedicació al centre, dacord amb el seu horari personal, independentment que estiguen o no justificats.
En el quadre estadístic que hi ha en la part superior del comunicat de faltes, es computaran com a classes no fetes només les derivades de la falta d'assistència a classe dels professors, siguen justificades o no, sempre que aquestes no hagen estat substituïdes formalment per un altre professor nomenat a aquest efecte.
Juntament amb el comunicat de faltes es trametran els justificants omplerts i signats pels professors corresponents.
Quan es tracte de malaltia o d'incapacitat transitòria serà obligatòria la presentació del comunicat mèdic corresponent lliurat pel facultatiu competent, a partir del segon dia de la malaltia o de la incapacitat. Aquest comunicat s'ajustarà als models oficials de MUFACE o de la Seguretat Social, segons calga. Per a les malalties d'un dia, les direccions dels centres determinaran la documentació justificativa que en cada cas estimen oportuna.
Qualsevol absència que es produesca haurà de ser notificada pel professor corresponent al cap d'estudis al més aviat possible. En tot cas, i al marge de la tramitació dels comunicats mèdics de baixa preceptius, el professor haurà de formalitzar i lliurar al cap d'estudis els justificants corresponents el mateix dia de la seua reincorporació al centre. Amb aquesta finalitat, es tindran a disposició del professorat els models de justificants en la direcció d'estudis. Una còpia del comunicat de faltes tramés a la Unitat d'Inspecció educativa es farà pública, en un lloc visible, a la sala de professors. Una altra còpia es quedarà a la secretaria del centre a disposició del consell escolar per a la seua consulta.
Si al cap de cinc dies lectius d'haver-se produït la falta no l'ha presentat al cap d'estudis cap justificació, o no queda prou justificada amb la documentació aportada, la direcció del centre comunicarà per escrit a la persona interessada la consideració de falta injustificada en el termini màxim de deu dies a partir de la data de la falta, i quedarà interromput, mitjançant lesmentada comunicació en la qual es farà constar el rebut i la data, el termini d'un mes previst per a la prescripció de les faltes lleus, establert en l'article 20.1 del Reial Decret 33/86, (BOE del 17 de gener).
A continuació, la direcció del centre trametrà en el termini de 5 dies, a la Unitat d'Inspecció educativa, una còpia de la comunicació dirigida a linteressat de la falta injustificada, que s'haurà de fer individualment per cada una de les persones que es troben en aquesta situació.
Als efectes disciplinaris previstos en l'article 31.2. de la Llei 30/84, de 2 d'agost, i l'article 17 del Reial Decret 33/86, de 10 de gener, la Inspecció educativa elevarà la proposta al director territorial de les sancions corresponents a les faltes d'assistència i de puntualitat, recollides en els diferents comunicats mensuals.
Les faltes d'assistència, quan constituesquen faltes lleus, se sancionaran amb la deducció proporcional de retribucions, dacord amb el que estableix el Reial Decret 33/86, de 10 de gener, als efectes del qual lhorari diari de compliment mitjà per part del professorat queda establert en set hores i mitja.
Pel que fa a la relació de professors o de personal laboral que exercesquen el dret de vaga, la direcció del centre haurà de trametre lesmentada relació al Servei Territorial corresponent en un termini màxim de deu dies. Es trametrà una relació per cada un dels dies en què s'exercesca el dret de vaga.
Les esmentades relacions seran prèviament exposades als taulers disposats a aquest efecte, per al coneixement del personal interessat i per a la possible correcció d'errades.
No obstant això, la direcció del centre s'atindrà en cada ocasió al que dispose l'administració educativa sobre terminis i forma de tramesa del comunicat de vaga.
D'acord amb el que estableix la disposició addicional dotze de la Llei 30/84, de 2 d'agost (BOE del dia 3), els funcionaris que exercesquen el dret de vaga no meritaran ni percebran les retribucions que corresponguen al temps que hagen estat en aquesta situació, sense que la deducció d'havers que es faça tinga, en cap cas, caràcter de sanció disciplinària ni efecte el règim respectiu de les. seues prestacions socials.
Quan la Inspecció educativa detecte qualsevol incompliment per part d'un director o d'una directora de les responsabilitats que aquesta Ordre li confereix en el control de l'assistència del professorat, siga per no enviar el comunicat de faltes, per fer-ho fora del termini, o per no haver realitzat les notificacions subsegüents a què fan referència els paràgrafs anteriors, ho comunicarà al director territorial per a l'adopció de les mesures oportunes.
5. Concessió de permisos al professorat per part de la direcció.
Els directors dels centres poden concedir, per delegació dels directors territorials, els permisos prevists en l'article 30.2 de la Llei 30/84, de 2 d'agost (BOE del dia 3).
No obstant això, caldrà tenir en compte que els esmentats permisos no han de provocar desatenció de les classes, o, en qualsevol cas, han d'originar el menor nombre possible d'hores lectives no impartides. Per a açò, la direcció del centre podrà condicionar la concessió del permís al fet que el seminari o el departament o un altre professor o una altra professora del centre es faça càrrec de les classes que queden sense impartir.
En el comunicat de faltes mensuals es farà constar l'absència a classe del professor o de la professora absent, especificant en les observacions «permís de direcció» i si ha estat o no substituït pel seminari o pel departament. Si les seues classes han estat substituïdes, les hores corresponents no se sumaran en el total d'«hores de classe no impartides en el mes».
III. Horari del Personal d'Administració, serveis i laboral
La jornada laboral establerta en el Decret 50/1989, de 18 d'abril (DOGV del 27 de juny), s'haurà de complir íntegrament en el centre, de dilluns a divendres. Cal recordar que les vesprades obligatòries d'atenció al públic seran les dels dimarts i els dijous de 17 a 19 hores, llevat els mesos de juliol i agost en què no hi haurà horari d'atenció al públic a les vesprades. De manera excepcional, es permetrà la realització de la jornada de vesprada en dies diferents dels assenyalats anteriorment quan ho exigiran les necessitats del servei.
Les vacances i els permisos seran els que estableix la normativa vigent per a tots els funcionaris públics.
La jornada corresponent al personal funcionari de serveis destinats en internats o residències s'adaptarà a les necessitats d'aquests.
El personal laboral tindrà la jornada, els permisos i les vacances que estableix el conveni col·lectiu.
El Secretari o la secretària del centre o, si s'escau, lòrgan residencial competent, vetllarà pel compliment de l'ajornada del personal d'administració, serveis i laboral, i assabentarà immediatament la direcció de qualsevol incompliment. El procediment que se seguirà serà el mateix que es fixa per al personal docent.
Si lincompliment es refereix al personal laboral destinat al centre, caldrà atenir-se al que disposa el conveni laboral en vigor.
IV. Horari dels serveis psicopedagògics escolars
L'horari dels professors especialitzats en psicopedagogia és de 37h 30m setmanals, distribuïdes de la manera següent:
- 30h de presència efectiva al centre o centres on estan destinats i, d'aquestes, 25h d'horari fix i 5h d'horari flexible, adaptant-se les necessitats del centre en tasques com ara atenció i formació pares, sessions d'avaluació, claustres, consells escolars, etc.
- 5h de treball fora del centre, preferiblement el divendres, dedicades a tasques de coordinació amb els SPE i Gabinets i de participació en Programes institucionals prevists en el Pla General d'Activitats dels SPE.
- 2h 30m de lliure disposició dedicades a preparació de materials i formació.
V. òrgans de coordinació didàctica
Es constituiran els òrgans de coordinació didàctica que s'indiquen tot seguit:
1. Centres de batxillerat
1.1. Seminaris didàctics
En cada institut de batxillerat es constituiran seminaris didàctics de les matèries següents: anglés, ciències naturals, dibuix, educació física i esportiva, filosofia, física i química, francés, geografia i història, grec, llatí, llengua i literatura espanyola, matemàtiques, música, religió i valencià.
Es podran impartir a més a més, classes d'altres llengües estrangeres als instituts on estiguen constituïts els seminaris corresponents.
El cap de seminari serà el professor d'ensenyament secundari amb la condició de catedràtic de la matèria respectiva. Si no hi ha cap professor de la matèria amb aquesta condició, el cap del seminari serà el professor d'ensenyament secundari d'aquesta matèria que designe la direcció, escoltat el seminari. La direcció designarà com a cap un professor interí en els casos en què no hi haja professor numerari.
Quan hi haja més d'un professor d'ensenyament secundari amb la condició de catedràtic d'una mateixa matèria, el cap del seminari serà el qui designe la direcció, escoltat el seminari.
En els casos en que un professor d'ensenyament secundari amb la condició de catedràtic exercesca un càrrec directiu, la direcció podrà adscriure com a cap de seminari, escoltats els seus membres, un altre professor del seminari. Aquest professor exercirà les funcions previstes en l'apartat 3 d'aquest epígraf i li serà aplicat el complement específic corresponent, i la reducció d'horari prevista per a exercir aquesta funció.
1.2. Departament d'orientació
En cada institut de batxillerat es constituirà el departament d'orientació creat per lOrdre de 14 de febrer de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV del 30 d abril).
2. Centres de formació professional
En cada institut de formació professional es constituiran els departaments següents:
2.1. Departament d'extensió cultural.
2.2. Departament de pràctiques
2.3. Departaments de matèries
- Departament d'humanitats.
- Departament de ciències.
- Departament tecnològic.
Així mateix, en tots els instituts de formació professional hi haurà una divisió per cada branca que s'impartesca en el centre.
El nomenament dels caps de departament i de divisió s'ajustaran a les disposicions reglamentàries en vigor.
2.4. Departament d'orientació
En cada institut de formació professional es constituirà el departament d'orientació creat per l'Ordre de 14 de febrer de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV del 30 d'abril).
3. Funcions dels seminaris, departaments, vice-direccions, divisions i seccions
3.1. Seminaris i departaments didàctics
a) Els seminaris o departaments realitzaran la programació didàctica de les seues matèries, sota la coordinació i la direcció del cap de seminari o del departament, abans del començament de les activitats lectives.
Els caps de seminari redactaran la programació didàctica de principi de curs i la memòria final, de conformitat amb els acords adoptats pel conjunt dels components del seminari.
Els caps de departament es responsabilitzaran que els professors de les diverses matèries que componen el seu departament, elaboren, de manera consensual, la programació de les matèries esmentades. Així mateix, elaboraran la memòria final, de conformitat amb els acords adoptats pel conjunt de professors de les diferents matèries del departament.
La programació inclourà, necessàriament, els aspectes següents:
- Els objectius que es pretenen aconseguir.
- La metodologia que s'emprarà.
- Les estratègies que es desenrotllaran per a l'adquisició, per part de l'alumnat, de tècniques d'estudi de les matèries respectives.
- La distribució temporal dels continguts de la matèria que s'impartirà.
- Els sistemes d'avaluació i de recuperació que se seguiran amb referència especial als mínims exigibles i als criteris de qualificació.
- Les programacions dels EATP adscrits a cada un dels seminaris.
- Les programacions de les activitats realitzades en el marc horari de les hores de lliure disposició, com ara repàs, aprofundiment, cursos, tallers, segon idioma o seminaris.
En lelaboració de les programacions es tindran en compte les directrius i els criteris emanats del claustre de professors, relatius a activitats docents, i del consell escolar, relatius a activitats complementàries.
Si algun professor o alguna professora del seminari o departament discrepa de la programació elaborada, sempre tindrà el dret i lobligació de presentar i dur a terme una programació i una metodologia alternatives, respectant, sempre, els nuclis bàsics de continguts determinats pels plans d'estudis vigents.
En els centres de formació professional es tindran en compte les experiències arreplegades del programa de formació en alternança, per tal d'adequar la programació a levolució tecnològica i a les necessitats formatives demanades per les empreses.
Correspon al departament de pràctiques, a més del que estableix l'article 66 de lOrdre Ministerial de 30 de novembre de 1975 (BOE del 20 de desembre), la programació, el seguiment, l'avaluació i el control de les estades formatives de l'alumnat a les empreses, d'acord amb els criteris a què fa referència lepígraf I punt 1.2.6.
El cap del departament de pràctiques tindrà, en relació amb el programa de formació en alternança, les funcions següents:
- La coordinació del programa, especialment pel que fa al seguiment de l'alumnat pels tutors de pràctiques en les empreses; la programació d'una oferta suficient de Llocs de pràctiques per a totes les branques, en col·laboració amb els caps de divisió; el contacte permanent amb les empreses i les institucions col·laboradores, la col·laboració en el seguiment de l'adjudicació de beques, la supervisió del pagament de les beques a l'alumnat i de les compensacions a les empreses, i el seguiment de la inserció professional dels titulats durant l'any següent a la finalització dels estudis.
- L'elaboració dels informes preceptius sobre les activitats anteriors per a elevar-los, mitjançant la direcció del centre, al consell escolar i al Servei Territorial.
La programació de cada un dels seminaris o departaments s'inclourà en la programació general anual del centre.
Els caps de seminari i de departament faran el seguiment de les programacions. D'aquest seguiment quedarà constatació en les actes de reunió del seminari o departament.
b) La direcció del centre comprovarà que lelaboració de les programacions dels seminaris o departaments didàctics s'ajusta formalment al que estableix el punt a) d'aquest apartat. En cas contrari, la direcció tornarà al seminari o departament la programació per a la seua reelaboració. Correspon a la Inspecció educativa la revisió i el seguiment de les esmentades programacions. La Inspecció educativa enviarà a cada seminari o departament un informe en què figuren les observacions a la programació que pertoquen.
c) Correspon, també, als seminaris o departaments didàctics:
- Promoure la investigació educativa i el perfeccionament dels seus components.
- Renovar la metodologia didàctica.
- Elaborar criteris comuns per a l'avaluació.
- Establir les activitats de recuperació per a l'alumnat amb assignatures pendents, i les d'aprofundiment i de reforç.
- Organitzar i realitzar activitats complementàries com ara viatges o intercanvis d'estudi, participació en setmanes culturals, eixides del centre que interessen per al contingut dels programes, activitats coeducatives, de transició, conferències, etc.
- Realitzar les proves corresponents a l'alumnat lliure, i les possibles proves parcials per a l'alumnat amb assignatures pendents. L'avaluació i la qualificació posterior es farà d'acord amb els criteris comuns fixats en la programació. La coordinació i lorganització d'aquestes activitats serà responsabilitat directa dels caps de seminari o de departament.
Els Serveis Territorials, mitjançant la Inspecció educativa, assessoraran i coordinaran les activitats dels seminaris o departaments dels diferents centres i difondran les experiències i les aportacions que siguen d'interés general.
d) El seminari o departament farà reunions que seran d'assistència obligada per a tots els seus membres. Almenys una vegada al mes, les reunions del seminari o departament tindran per objecte avaluar el desenrotllament de la seua programació i l'aplicació de les mesures correctores que aqueixa avaluació aconselle; tot allò que es tracte en aquestes sessions s'arreplegarà en les actes corresponents que seran redactades pel cap del seminari o del departament. Al final del curs s'arreplegarà en una memòria la valoració dels resultats obtinguts i les activitats realitzades.
3.2. Departament d'orientació
3.2.1. El departament d'orientació té com a funcions prioritàries possibilitar que lorientació escolar, a la qual tot alumne té dret, i la tasca tutorial, part essencial del procés educatiu, s'integre en el projecte educatiu del centre.
Per a això ha de convertir-se en el recurs tècnic que permeta donar suport i coordinar l'acció tutorial dels professors i lorientació escolar, acadèmica, vocacional i professional dels alumnes, i per a això comptarà amb l'assessorament tècnic de lequip psicopedagògic escolar.
La planificació d'activitats del departament es desenrotllarà, doncs, entorn d'aquestes dues funcions prioritàries:
a) Suport a l'acció tutorial.
El departament d'orientació realitzarà, en el marc del projecte educatiu del centre, anàlisis i estudis referents a les necessitats de l'alumnat i dels recursos de què disposa el centre per a donar-los resposta, per tal d'assessorar el professorat en qüestions pràctiques d'organització i d'agrupament de l'alumnat, fent especial atenció al tractament flexible de la diversitat, les aptituds, els interessos i les motivacions que té.
Promourà, també, accions encaminades a afavorir la sensibilització i el canvi d'actituds que possibiliten la integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials, assessorant tècnicament i proporcionant material, en la mesura de les seues possibilitats, per a realitzar les adaptacions curriculars de centre, d'aula o individuals que es detecten com a necessàries.
Així mateix, col·laborarà amb el professorat en la resolució dels possibles problemes d'aprenentatge detectats en l'alumnat, elaborarà, si fa al cas, sistemes d'intervenció, tècniques psicopedagògiques d'instauració de capacitats bàsiques i estratègies de treball intel·lectual i habilitats socials, i li proporcionarà suport tècnic perquè l'alumnat utilitze convenientment tècniques de treball intel·lectual.
b) Orientació
El departament d'orientació coordinarà, sistematitzarà i, si fa al cas, organitzarà la informació i l'assessorament a l'alumnat i a les seues famílies sobre ternes educatius i professionals.
En aquest àmbit, tendirà especialment a afavorir el pas de l'alumnat quan accedeix a un altre nivell, a una altra modalitat d'ensenyament o a la vida activa, i a orientar-lo davant les diverses opcions curriculars i professionals, sobre tot en el moment de la transició al món del treball.
3.2.2. Abans de l'inici del curs, el departament d'orientació elaborarà el pla d'acció tutorial per a la seua proposta i aprovació posterior pel claustre de professors i per a la seua inclusió en la programació general anual del centre.
Així mateix, farà la programació de les seues actuacions sota la direcció del cap d'estudis i la coordinació del psicopedagog, que serà l'encarregat de la redacció de la programació i de la memòria final, de conformitat amb els acords adoptats pel conjunt dels components del departament.
El cap d'estudis es responsabilitzarà del compliment de la programació anual del departament.
Aquesta programació anual inclourà, necessàriament, els aspectes següents:
- Els objectius que es pretenen aconseguir.
- La proposta d'activitats i de recursos que s'utilitzaran.
- La distribució temporal d'objectius i d'activitats.
En l'elaboració de la programació es tindran en compte les directrius i els criteris emanats del claustre de professors relatius a matèries del departament d'orientació.
La programació del departament s'inclourà en la programació general anual del centre.
El cap d'estudis realitzarà el seguiment de la programació. D'aquest seguiment deixarà constatació en les actes de reunió del departament.
3.2.3. El departament d'orientació realitzarà reunions que seran d'obligada assistència per a tots els seus membres. Almenys una vegada al mes, les reunions del departament tindran com a objecte avaluar el desenrotllament de la seua programació i aplicar les mesures correctores que aqueixa avaluació fa aconsellable. El que es tracte en aquestes reunions constarà en les actes corresponents que seran redactades pel psicopedagog.
Al final del curs s'arreplegarà en una memòria la valoració dels resultats obtinguts i de les activitats desenrotllades.
3.2.4. Per a fer possible el compliment de les tasques dels seminaris i departaments didàctics, i del departament d'orientació, i facilitar les reunions periòdiques entre els components d'un mateix seminari o departament, el cap d'estudis, quan confeccione els horaris, reservarà una hora a la setmana en la qual els membres de cada seminari o departament queden lliures d'unes altres activitats. Aquesta hora figurarà en els horaris. individuals respectius.
3.3. Divisions i vice-direccions
La direcció del centre podrà encomanar als caps de divisió en els instituts de formació professional, i als vice-directors en els instituts de batxillerat, la tasca d'impulsar i coordinar les activitats interdisciplinàries, com ara viatges d'estudi, seminaris, setmanes culturals, etc.
S'encarregaran, també, de fomentar i de coordinar les activitats coeducatives interdisciplinàries que es duguen a terme al centre.
Així mateix, col·laboraran en la preparació de qualsevol altre tipus d'activitat que el centre establesca i, quan pertoque, prestaran atenció a la coordinació entre les pràctiques, la tecnologia i les tècniques d'expressió gràfica o de comunicació, i a les necessitats derivades del Pla de Formació i Inserció Professional, del Programa de Transició i del de Pràctiques en alternança.
Els vice-directors, en els instituts de formació professional, coordinaran les activitats realitzades pels caps de divisió i les esmentades en el paràgraf anterior.
4. Tutories
4.1. Nomenament de tutors
En tots els centres d'ensenyament mitjà hi haurà un tutor per cada grup d'alumnes. Aquest serà designat per la direcció del centre, a proposta del cap d'estudis, entre el professorat que impartesca una matèria comuna a tot l'alumnat del grup i tenint en compte els criteris que a aquest efecte propose el claustre de professors.
Els professors que resten, llevat dels membres de lequip directiu, que no hagen sigut designats tutors de grups d'alumnes, podran ser nomenats tutors de grups específics d'alumnes necessitats d'una orientació especial com ara repetidors de curs, alumnes amb assignatures pendents, etc.
4.2. Funcions dels professors-tutors
Els professors-tutors han de vetllar pel desenrotllament correcte del procés educatiu dels alumnes del seu grup.
Per això, han de fomentar la coordinació del treball dels professors del grup quant a metodologia, organització, seguiment dels alumnes i criteris d'avaluació, afavorint l'adaptació del currículum a les característiques individuals o del grup.
La tasca de tutoria ha de tendir, també, a afavorir l'autoconeixement i el desenrotllament personal dels alumnes, a potenciar la seua autoavaluació i a promoure la integració màxima en el centre de l'alumnat amb necessitats educatives especials, proposant al departament d'orientació les adaptacions curriculars que considere necessàries.
Els professor-tutors són els responsables de coordinar lelecció de delegats del seu grup i de presidir, coordinar i organitzar el desenrotllament de les sessions d'avaluació, redactar les conclusions i realitzar el seguiment dels acords presos, llevat de les sessions finals del curs d'orientació universitària, que seran presidides pel director o per la directora del centre.
Així mateix, han d'actuar, en primera instància en els conflictes d'ordre acadèmic o disciplinari que afecten els alumnes del seu grup.
En lhora lectiva setmanal de tutoria realitzaran activitats que ajuden els alumnes a l'adquisició de tècniques de treball intel·lectual, que afavoresquen la seua participació en la direcció dels seus estudis i en lorganització dels grups de treball en l'aula i en la revisió de la seua composició.
Així mateix, informaran els alumnes de totes les normes reguladores del procés educatiu que els afecten i els ajudaran a determinar i resoldre els conflictes que puguen sorgir-los.
Les hores complementàries de tutoria estaran destinades a realitzar les activitats següents: - Formalitzar la documentació administrativo-pedagògica de l'alumnat del seu grup.
- Col·laborar amb el cap d'estudis en el control d'assistència a classe de l'alumnat i comunicar-ho oportunament als pares, indicant l'abast de les possibles faltes d'assistència, segons la normativa que estableix el reglament de règim interior del centre.
- Col·laborar amb el departament d'orientació del centre.
- Convocar, al començament de curs, tots els pares del grup d'alumnes per informar-los: de lhorari de classes, del professorat responsable de cada assignatura, de les hores de tutoria, del reglament de règim interior, de les faltes d'assistència, les justificacions i l'abast d'aquestes, dels drets i deures de l'alumnat, de les reclamacions de notes, de la legislació sobre consum de tabac i d'alcohol, i de totes les normes reguladores del procés educatiu que els afecten.
- Rebre els pares o els tutors legals durant la resta del curs, per tal d'informar-los de la marxa acadèmica, el rendiment i les dificultats dels fills, i de suggerir-los mètodes de col·laboració en leducació d'aquests, com també recollir la informació que els pares o els tutors legals aporten per tal d'aconseguir un millor coneixement de l'alumne o de l'alumne.
- Orientar i assessorar l'alumnat i els pares sobre levolució escolar, les possibilitats educatives i professionals posteriors, dotant-los d'elements no discriminatoris per a la presa de decisions sobre lorientació, tendents a corregir les desigualtats socials com són, entre d'altres, les existents per raó del sexe.
El cap d'estudis coordinarà el treball dels tutors, i hi mantindrà les reunions periòdiques que caldran.
4.3. Hores de tutoria
L'horari dels professors-tutors inclourà:
- una hora lectiva setmanal per a la realització d'activitats de tutories amb l'alumnat del seu grup, dins del seu horari.
- dues hores complementàries setmanals per a la recepció de pares, reunions amb el cap d'estudis o amb el departament d'orientació.
Aquestes hores de tutoria es consignaran en els horaris individuals i seran comunicades als pares i als alumnes al començament del curs acadèmic.
4.4. Tutors de pràctiques en les empreses
Per cada una de les especialitats que s'impartesquen en el centre, es nomenarà un tutor de pràctiques en empreses que dedicarà la totalitat de les hores complementàries i la reducció d'hores lectives arreplegades en el seu horari individual al seguiment i l'avaluació de la formació professional en alternança.
Tindran com a funcions:
- Programar les pràctiques en la seua divisió juntament amb els responsables de lempresa on es realitzaran.
- Realitzar una visita, almenys, cada quinze dies a lempresa on els alumnes de la seua especialitat realitzen les pràctiques.
- Informar el cap del departament de pràctiques de les incidències que puguen produir-se en la seua realització.
- Efectuar la tramitació i el seguiment administratiu dels quaderns de pràctiques.
- Recollir de les empreses els aspectes de la formació que es puguen incloure en les programacions dels centres.
- Col·laborar amb el tutor del grup i amb el departament d'orientació.
- Vetlar perquè les condicions i la distribució de les pràctiques realitzades pels alumnes (xics i xiques) en les empreses siguen estrictament igualitàries.
VI. Ensenyaments de règim nocturn
1. Accés als estudis nocturns
Sense perjudici de la vigència de les normes contingudes en les Ordres Ministerials d1 d'agost de 1978 (BOE del 15 de setembre), podran incorporar-se als estudis nocturns de batxillerat o de formació professional, en qualsevol moment del curs, tots els alumnes que, havent estat escolaritzats en la modalitat ordinària de matricula des del començament del curs i tenint l'edat laboral, accedesquen a un Lloc de treball i així ho acrediten.
2. Reduccions de matèries del pla d'estudis
A l'alumnat que s'incorpore al règim d'estudis nocturns se fi aplicarà la reducció de matèries previstes en el curs que corresponga, d'acord amb els plans d'estudis vigents per a l'esmentat règim. Podran, així mateix, acollir-se al sistema de divisió del curs en grups de matèries, sempre que aquesta opció se sol·licite abans de l'1 de març.
3. Programació i desenrotllament dels continguts
Els seminaris o departaments dels centres on s'impartesca ensenyament nocturn de batxillerat o de formació professional realitzaran una programació específica dels ensenyaments de les seues matèries respectives per a l'alumnat d'aquesta modalitat d'estudis.
Aquesta programació, que estarà sotmesa al mateix procediment d'elaboració i d'aprovació que l'ordinària, haurà de tenir en compte, almenys, els criteris següents:
- Adequació dels continguts al temps realment disponible per al seu desenrotllament.
- Activitats pràctiques i exercicis, a més de les explicacions teòriques necessàries, que calguen per al compliment dels esmentats continguts. Amb aquesta finalitat, s'haurà de preveure la utilització periòdica dels laboratoris, sales de mitjans àudio-visuals, aules d'idiomes, aules de dibuix, etc.
- Selecció del material de suport per al desenrotllament dels programes de les diverses matèries (textos literaris, històrics, revistes, premsa diària, diapositives, etc.) que hauran de ser com més adequades millor a les exigències formatives d'aquest alumnat.
4. Avaluació
Les proves de cada avaluació s'adequaran a les característiques exposades en l'apartat anterior i tractaran, en general, sobre els aspectes bàsics dels programes.
5. Tutories.
Tots els professors tutors de grups d'estudis nocturns dedicaran dues hores a la setmana, almenys, a lorientació de l'alumnat del seu grup de tutoria.
Per a realitzar lesmentada tasca, el professorat consignarà en el seu horari individual dues hores setmanals situades immediatament abans del començament de lhorari dels alumnes, una d'aquestes hores serà comptabilitzada com lhora lectiva prevista amb caràcter general per a tots els professors tutors.
6. Activitats complementàries
La programació de les activitats complementàries haurà de tenir en compte les característiques específiques dels estudis nocturns.
Per a això, es preveurà l'adequació de les activitats programades amb caràcter general per a tots els alumnes del centre, i es realitzarà, si fa al cas, una programació específica per a l'alumnat d'aquesta modalitat, d'acord amb les seues motivacions i amb les seues disponibilitats horàries.
VII. Ensenyament del valencià
1. Línies en valencià
Els centres autoritzats per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, començaran o seguiran línies d'ensenyament en valencià en batxillerat, COU i formació professional.
En els grups específics constituïts d'aquestes línies, s'impartiran les classes en valencià en totes les assignatures del pla d'estudis, llevat de llengua i literatura espanyoles i idiomes estrangers, que s'impartiran en les llengües respectives.
2. Classes en valencià
Tret de les línies en valencià, en els centres de les poblacions relacionades en l'article 35, de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià on s'impartesquen assignatures en valencià, s'actuarà segons els criteris següents:
a) A proposta del professorat interessat, els centres comunicaran al director territorial corresponent, abans del 16 de setembre, el professorat i les assignatures en què puga realitzar-se l'ensenyament en valencià, perquè propose, a la Direcció General corresponent, l'autorització oportuna, d'acord amb el que estableix l'article únic de l'Ordre de 31 de gener de 1987, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (DOGV del 20 de febrer).
b) Aquesta proposta es publicarà en el tauler d'anuncis del centre abans del dia 25 de setembre, per al coneixement de l'alumnat i dels pares o tutors, i perquè, si algun pare, mare, tutor o alumne major d'edat manifesta la voluntat de no rebre les classes en valencià, puguen adoptar-se les mesures organitzatives necessàries per a atendre l'esmentada petició.
3. Activitats
Segons el que estableix l'article 9.5 del Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana sobre l'aplicació de la Llei 4/1983 d'Us i Ensenyament del Valencià, els centres hauran de promoure activitats per tal d'afavorir la presencia del valencià com a llengua vehicular.
VIII. Salut i Higiene
Els centres docents promouran la creació d'un ambient higiènic i saludable, fomentant els hàbits i les actituds sanes de la comunitat educativa.
A aquest respecte, es recorda el que estableixen lOrdre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de 15.01.1990 (DOGV 13.02.1990), sobre la venda, la distribució i el consum de tabac i de begudes alcohòliques i la Resolució de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa de 15.01.1990 (DOGV 13.02.1990), sobre limitacions en el consum de tabac en els centres públics de nivells no universitaris.
