Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de Ramaderia de la Comunitat Valenciana. [2003/2772]

(DOGV núm. 4455 de 07.03.2003) Ref. Base de dades 1046/2003

LLEI 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, de Ramaderia de la Comunitat Valenciana. [2003/2772]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
1
L'activitat productiva ramadera contribuïx, tant directament com indirectament, al sosteniment econòmic d'un bon nombre de famílies de la Comunitat Valenciana. S'assenta preferentment en els municipis de l'interior, de predomini del sector primari, que patixen en les últimes dècades un fenomen de descens de la població que, al seu torn, comporta un constant abandó dels processos de cria animal.
A més de generar rendes i fixar població en el medi rural, la ramaderia complix també una funció important en este entorn en relació amb la preservació del medi i el manteniment de la biodiversitat. Els modes de producció animal extensius tradicionals permeten estabilitzar els ecosistemes amb criteris de sostenibilitat, com ho demostra la convivència dels sistemes agrosilvopastorals fins ben entrat el segle XX.
Finalment, els productes obtinguts a partir dels animals poden contribuir al desenrotllament endogen d'eixes àrees en què se n'assenta la cria actuant com un element més en la millora de la qualitat de vida de les persones ocupades en el sector i residents en eixes zones.
Totes estes raons justifiquen l'establiment, mitjançant una llei pròpia de la Generalitat, del marc normatiu general d'ordenació de l'activitat ramadera a la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu fonamental de promoure el seu desenrotllament sostenible, especialment en les àrees d'interior, fixant les condicions i els estímuls per al seu exercici. Les Corts Valencianes donen compliment, en relació amb la ramaderia valenciana, al mandat dirigit als poders públics en l'article 130 de la Constitució, segons el qual «atendran la modernització i el desenrotllament de tots els sectors econòmics i, en particular, de l'agricultura, de la ramaderia, de la pesca i de l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols».
Però, d'altra banda, el destí dels productes finals de la cria del bestiar és l'alimentació de la població, per la qual cosa el procés de la seua obtenció ha de realitzar-se d'acord amb unes restriccions que protegisquen i garantisquen la salut pública, i este és un altre dels objectius fonamentals que inspiren este text legislatiu, així mateix en la línia del compliment del mandat constitucional als poders públics, vinculat al reconeixement del dret a la protecció de la salut, de «tutelar la salut pública a través de mesures preventives» (article 43 de la Constitució).
I per a la protecció dels interessos dels agents que realitzen la pràctica de la ramaderia és necessari també arbitrar una sèrie de controls que eviten l'extensió i eradiquen les malalties específiques del bestiar, fins i tot de les no transmissibles als consumidors, regulant el règim de l'actuació administrativa a estos efectes.
Finalment es perseguix una millora de la qualitat dels productes obtinguts com a element indispensable per a incrementar les rendes i potenciar el desenrotllament d'una indústria derivada en les zones d'assentament, entenent inclòs en este concepte totes les exigències que la societat imposa en matèria de benestar animal.
2
L'article 34.1.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana atribuïx a esta la competència exclusiva en la matèria ramaderia, «d'acord amb les bases i l'ordenació de l'activitat econòmica general [...] en els termes de les disposicions dels articles trenta-huit i cent trenta-un, i en els números onze i tretze de l'apartat u de l'article cent quaranta-nou de la Constitució».
Per la seua banda, l'article 31.3 assigna a la Generalitat la competència exclusiva per a regular les “normes procesals i de procediment administratiu que es deriven de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l'organització de la Generalitat”.
A l'empara d'estes habilitacions competencials, respecte dels seus límits constituïts per les competències estatals concurrents, es dicta la present llei, que amb esta finalitat partix del concepte ampli de ramaderia com a activitat econòmica sobre la qual incidix una acció pública amb una tradicional extensió de continguts que encara pot reconéixer-se-li. Això exigix que es tinguen en compte altres títols competencials concrets que puguen llavors afectar la ramaderia, com els relatius a la protecció del medi ambient o a la sanitat, matèries en què compartixen responsabilitats l'Estat i la Generalitat.
En particular, i quant a la sanitat animal, en especial a les zoonosis i a la seguretat alimentària dels productes d'origen animal, s'han de tindre en compte les competències estatals en les matèries de comerç exterior, de sanitat exterior i de bases i coordinació general de la sanitat de l'article 149.1, regles 10a i 16a de la Constitució.
A vegades, la legislació estatal vigent reguladora dels distints aspectes tècnics, econòmics i sanitaris de la ramaderia no es troba formulada formalment com a bàsica (a l'efecte del repartiment competencial amb les comunitats autònomes) perquè és anterior a la Constitució. No obstant això, atés que és evident el caràcter fonamental en relació amb l'interés general de l'Estat d'algunes de les regulacions de la dita legislació, com és el cas de la legislació d'epizoòties, s'ha procedit a deduir-ne, d'acord amb la jurisprudència constitucional, els continguts que es poden considerar bàsics i demanar una regulació uniforme per a tot l'Estat, per tal de respectar-los en l'exercici de la competència normativa autonòmica exercida a través d'esta llei, i que no podia demorar-se condicionada a l'exercici per l'Estat de les seues pròpies competències d'acord amb el règim constitucional i estatutari que les distribuïx entre ell i les comunitats autònomes, en particular amb la Comunitat Valenciana.
3
La pertinença d'Espanya a la Unió Europea condiciona qualsevol estratègia a desenrotllar pel propi Estat i per la Generalitat en matèria de producció agrària i alimentària. La política agrícola comuna, la política de seguretat alimentària i la política mediambiental de la Unió Europea constituïxen un marc obligatori per a la Generalitat en la presa de decisions sobre l'establiment del règim peculiar de l'activitat ramadera en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
La política agrícola comuna de la Unió Europea establix les mesures que s'articulen en el conjunt de mercat únic per a garantir una renda estable i un nivell de vida equitatiu, i limita qualsevol iniciativa dels estats membres, que pot ser dels seus governs regionals, sotmetent-les al control previ de la seua compatibilitat amb el mercat únic, per a evitar qualsevol distorsió de la competència entre els productors de la Unió Europea. Exclou la possibilitat d'intervenció directa o indirecta sobre els mercats dels diferents subsectors pecuaris, i deixa a estes altures fora de les organitzacions comunes de mercat alguns sectors ramaders com la cuniculicultura, l'apicultura o el sector equí. No obstant això, permet articular polítiques i accions tendents a millorar la competitivitat de la producció ramadera a través de la incorporació de components de qualitat dels aliments, protecció del benestar animal i del medi ambient.
D'altra banda, les actuacions de les institucions comunitàries per a la prevenció de la salut dels consumidors a través de l'alimentació s'han emmarcat en el Llibre Blanc de la Seguretat Alimentària, des de la publicació del qual s'han aprovat diferents texts normatius que establixen l'estratègia d'actuació en esta matèria. No obstant això, com ja s'ha comprovat en la gestió del Pla de Seguretat Alimentària de la Comunitat Valenciana, és possible construir i dissenyar en el àmbt autonòmic, com per descomptat en l'estatal, models d'actuació sobre mínims imposats per la normativa comunitària. Així pretén fer-ho la present llei, que incorpora les exigències mínimes que, amb caràcter general, imposen les noves estratègies de seguretat alimentària en la producció ramadera.
En fi, la política mediambiental de la Unió Europea és molt àmplia, i abraça en les seues mesures de caràcter horitzontal pràcticament la totalitat de les activitats econòmiques. En la present llei s'aborden aquells aspectes que, per la seua especificitat, hagen de condicionar l'activitat ramadera en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Aquesta llei planteja com una de les seues finalitats el foment de la ramaderia extensiva, com a instrument d'equilibri i desenvolupament rural i també el foment de les explotacions ramaderes ecològiques.
4
Sense perjuí de les seues finalitats essencials de caràcter substantiu, que podrien ser complides per una pluralitat de disposicions legals, cada una d'estes reguladora d'un aspecte concret, la Llei de Ramaderia de la Comunitat Valenciana pretén també ser la norma de referència del règim legal que ordena l'activitat ramadera en el seu àmbit territorial, en totes les seues dimensions, tècnica, econòmica i sanitària.
D'una banda, ha de complir esta funció per als propis ramaders valencians i altres operadors relacionats amb la ramaderia, que s'enfronten a un règim especialment complex, tenint en compte que les disposicions que regulen l'activitat ramadera en els seus aspectes diversos són innumerables, extenses i amb un origen divers, en la Comunitat Europea, en l'Estat i en la pròpia Generalitat. En la Llei de Ramaderia de la Comunitat Valenciana es presenten, i es relacionen sistemàticament, totes les institucions fonamentals que conformen el dit règim, sense perjuí que la seua completa regulació –quan no l'esgote la pròpia llei– calga buscar-la després en les disposicions comunitàries i en les lleis i reglaments estatals, o en el desplegament reglamentari adoptat, si és procedent, per l'administració pecuària valenciana.
D'altra banda, també es vol dotar esta administració pecuària, per a l'exercici més eficaç de les seues competències i gestió dels seus servicis, d'un referent unitari de les finalitats públiques concretes a què ha de servir, així com de l'estructura de mitjans d'actuació a la seua disposició per a aconseguir-les, sense perjuí igualment que l'ordenació de la ramaderia a la Comunitat Valenciana requerisca completar-se amb les altres normes comunitàries i estatals esmentades, si és procedent, de preferent aplicació. I en relació amb això també la llei anticipa les regulacions reglamentàries que poden ser necessàries afavorint la programació de l'activitat normativa de l'administració autonòmica en la matèria.
En efecte, esta llei, titulada de Ramaderia, és una llei el contingut normatiu de la qual té per objecte els distints aspectes i vessants de l'activitat ramadera a la Comunitat Valenciana, i les facultats de l'administració de la Generalitat en relació amb esta.
La dita globalitat de la llei es percep també en la seua pròpia estructura. Després del títol I, on s'establixen les finalitats de la llei i el seu àmbit d'aplicació, i es determinen els elements fonamentals de l'administració pecuària de la Generalitat, els títols II a V s'ocupen fonamentalment dels aspectes tecnicoeconòmics de l'activitat ramadera: l'explotació ramadera i la seua titularitat (títol II), els diferents mitjans de producció (en general en el títol IV) i, entre estos, en primer lloc, els animals (títol III). Les pastures constituïxen un element productiu de la ramaderia extensiva, i al seu règim d'aprofitament se li dedica –per la seua complexitat i extensió– un títol específic (títol V). La sanitat animal i la seguretat alimentària en relació amb els productes d'origen animal són objecte dels títols VI i VII. I al servici del control administratiu del compliment de tot el contingut de la llei, en tots els aspectes tècnics i sanitaris de la ramaderia, es regula la inspecció pecuària (títol VIII) i el règim sancionador (títol IX).
En el procediment d'elaboració del projecte de llei s'ha donat audiència a l'administració general de l'Estat, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, les cambres agràries provincials, les organitzacions professionals agràries, les organitzacions empresarials, les associacions professionals interessades i les societats protectores d'animals. Ha emés el seu dictamen el Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i s'ha oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
5
Amb la direcció superior del Govern Valencià, l'administració pecuària de la Generalitat responsable del compliment de les finalitats de la llei, i amb esta finalitat dotada de les potestats corresponents, es configura al voltant d'una conselleria competent en la matèria ramadera, tant en els aspectes productius com sanitaris, integrant els tradicionals servicis veterinaris oficials, constituïts pels veterinaris de la Generalitat que tinguen assignades les funcions en relació amb el control veterinari animal i zootècnic. Al costat d'estos servicis veterinaris oficials, la llei incorpora des de la normativa comunitària la possibilitat d'habilitar o autoritzar administrativament els veterinaris en l'exercici lliure de la seua professió per al compliment d'algunes funcions pròpies de control veterinari animal i zootècnic.
Adscrit a la conselleria competent en producció i sanitat animal es crea el Consell Assessor de Ramaderia de la Comunitat Valenciana com a òrgan de participació, assessorament i consulta de la Generalitat en matèria de ramaderia, el qual es dota d'una composició reduïda en el seu nucli permanent per a un funcionament més eficaç, així com flexible, i s'adequa la incorporació d'altres interessos a la naturalesa dels assumptes a tractar.
Constatant el seu protagonisme creixent, la llei reconeix que les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran realitzar actuacions d'interés ramader en el seu àmbit territorial, i destaca determinats servicis i activitats que podran particularment prestar i realitzar, per a la qual cosa reben la dotació de mitjans addicionals per part de l'administració de la Generalitat.
A banda d'això, a l'empara de l'article 45.2 de l'Estatut d'Autonomia, es deleguen als ajuntaments l'exercici de les competències administratives de la Generalitat en matèria d'ordenació i adjudicació dels aprofitaments de pastures, herbes i restollades.
6
Davant de la dualitat de sentits amb què s'empra l'expressió explotació ramadera en les disposicions comunitàries, estatals i autonòmiques, segons la matèria sobre la qual versen, unes vegades com a empresa i altres com a instal·lació, la Llei de Ramaderia de la Comunitat Valenciana opta pel primer sentit seguint la línia marcada per la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de Modernització de les Explotacions Agràries, encara que s'ocupa de fixar també l'altre concepte, però amb els térmens unitat de producció. A l'efecte, la present llei considera com a explotació ramadera el conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular en l'exercici de l'activitat econòmica de cria i reproducció d'animals per a la seua comercialització, o la dels seus productes, i que constituïsca en si mateixa una unitat tecnicoeconòmica. Una explotació ramadera pot comprendre una o diverses unitats de producció, enteses com qualsevol instal·lació, construcció o, en el cas de cria a l'aire lliure, qualsevol lloc o el conjunt d'estos situats en el mateix emplaçament, en què es tinguen, es crien o manegen animals o s'exposen al públic. Naturalment, esta definició (a l'efecte d'esta llei) no impedix en cap cas que les unitats de producció es consideren explotacions ramaderes a l'efecte de l'aplicació de les disposicions comunitàries i estatals en què així es conceptuen.
En la realitat de la ramaderia valenciana, hi ha explotacions amb diverses unitats de producció i, a més, els seus animals poden ser bé propietat del titular de l'explotació bé propietat d'allò que es denomina empresa integradora, que ha sigut necessari definir, així com descriure el contingut de la seua relació amb el ramader integrat, a l'efecte d'establir les seues responsabilitats respectives.
Hi ha una abundant normativa que regula el control registral i, en general, la documentació administrativa de les explotacions ramaderes i de les seues unitats productives, justificada tota esta normativa en motius de control del moviment pecuari, en raons d'ajudes directes i indirectes gestionades atorgades en el marc de la política agrícola comuna i en el desplegament de programes de protecció de la salut pública. Esta normativa constituïx la base ineludible de la regulació per la Llei del Registre d'Explotacions Ramaderes i del Llibre d'Explotació Ramadera. A través del registre, l'administració pecuària de la Generalitat controla la instal·lació de noves unitats de producció ramadera, així com les seues modificacions, en tots els requeriments tècnics i econòmics legalment i reglamentàriament establits.
La promoció de la modernització de les explotacions ramaderes constituïx una finalitat general de la Llei de Ramaderia de la Comunitat Valenciana, i a esta es dirigix específicament la previsió de l'establiment i el desplegament d'un programa de contingut múltiple: el suport a les inversions i la incorporació de noves tecnologies, el foment de la ramaderia extensiva, la promoció de la capacitació professional i el desenrotllament i foment dels projectes d'investigació i desplegament tecnològic en matèria de producció ramadera.
Des de la perspectiva de la política ramadera, preocupa a la Generalitat l'impuls de la investigació en matèria de ramaderia, però dirigida a resoldre els problemes del sector ramader per al seu desplegament tecnològic. D'ací el mandat legal que, al marge dels aspectes organitzatius, que es resoldran en el marc del règim legal de la política científica i tecnològica de la Generalitat, els projectes d'investigació que desenrotllen els seus organismes públics d'investigació en relació amb la producció ramadera, la sanitat i el benestar animal i la seguretat alimentària s'integraran i coordinaran en un Centre d'Investigació i Tecnologia Animal.
7
El títol III de la llei es dedica als animals, com a mitjà de producció, inclosa l'atenció a les seues condicions de benestar. En el conjunt de matèries que són objecte de regulació en este títol hi ha una àmplia regulació comunitària i estatal, en relació amb la qual la llei habilita les mesures administratives adequades per a exigir-ne i imposar-ne més eficaçment el compliment als responsables en cada cas.
Quant a la identificació del bestiar, l'objectiu fonamental és aconseguir-ne la traçabilitat al llarg del procés productiu, identificant en cada moment el responsable dels animals tant a l'efecte de seguretat alimentària com de sanitat o de benestar animal. Els beneficiaris d'estes mesures són els consumidors, per tal com és un mecanisme afegit de garantia sanitària; els titulars de les explotacions, que estan sotmesos al risc del moviment il·legal del bestiar; i per descomptat els propis animals, per als quals s'incrementa el nivell de les condicions d'estabulació, trasllat i maneig.
En el capítol II es concreten les condicions de benestar dels animals en les explotacions i en el transport, sobre la base de les normes comunitàries més avançades en la matèria, així com dels tractats internacionals subscrits per Espanya. El règim d'actuació administrativa per a exigir el compliment d'estes condicions es tanca amb un procediment de restitució per la pròpia administració pecuària de les condicions de benestar animal en aquells casos en què es constate l'incompliment de les mesures imposades, quan el maltractament dispensat als animals els haja de causar la mort.
La regulació per la llei de les condicions de trasllat dels animals s'adequa a la normativa comunitària i estatal, i s'adopten, en la mesura que es pot, mesures liberalitzadores respecte d'aquelles explotacions ramaderes integrades en xàrcies de vigilància epidemiològica operatives. Però han de ser inflexibles, i ho són en la llei, les mesures restrictives dels moviments del bestiar en aquells casos en què no es complisquen les condicions sanitàries, d'identificació i documentals establides.
Es dedica un capítol especial als recursos genètics i a la reproducció. Encara que en el marc de la política agrícola comuna és molt limitada la intervenció pública en estos camps, s'ha considerat convenient preveure l'actuació administrativa en relació amb les races autòctones en perill d'extinció, seguint les orientacions i consideracions sobre això dels organismes internacionals, i en la mesura que contribuïxen al manteniment d'una ramaderia més integrada en l'ecosistema.
Respecte de la resta de qüestions relacionades amb els recursos genètics referits als animals de renda, la llei únicament imposa el coneixement per part de l'administració dels establiments i les instal·lacions en què es desenrotllen, amb un objectiu comercial, programes de selecció, hibridació i millora.
8
La regulació de l'activitat ramadera en el vessant productiu exigix establir-ne les condicions tècniques, de benestar animal, sanitàries, mediambientals i de salut pública, així com referir-se a la dimensió més econòmica de la qualitat de la producció d'origen animal.
La llei ha pretés fixar els criteris bàsics sobre les condicions d'emplaçament que hauran de respectar les explotacions ramaderes, tant des dels punts de vista de l'ordenació del territori, urbanístic i mediambiental, com des del punt de vista de la sanitat animal, sense perjuí que hi ha aspectes que en efecte s'han de resoldre predominantment des d'altres perspectives sectorials, i d'ací algunes ambigüitats que es puguen percebre en esta Llei de Ramaderia de la Comunitat Valenciana, que partix del reconeixement de la funció essencial que complix la llicència municipal d'activitat.
L'aclariment d'estes qüestions, així com la determinació de les exigències constructives, permetrà el desenrotllament i l'expansió ordenats de les instal·lacions que alberguen animals, sense perjuí de la concurrència d'ordenacions sectorials importants en estos aspectes, com la del porcí.
L'alimentació animal no sols preocupa des de la perspectiva productiva. En els últims anys s'ha dictat una normativa comunitària i estatal nombrosa i extensa com a conseqüència de greus crisis alimentàries ocorregudes recentment. Amb la regulació de la llei valenciana es pretén, primerament, conéixer tots els agents que intervenen en el mercat de les matèries primeres i dels aliments per al bestiar. A partir d'ací es fixen les bases per a permetre una aplicació efectiva de les normes vigents relatives al registre i l'autorització de determinades activitats, si és procedent, i per a imposar programes d'autocontrol de qualitat. I s'atorga cobertura legal a l'actuació administrativa de repressió davant les irregularitats que puguen detectar-se en els establiments dedicats a la producció de pinsos i en les granges que n'utilitzen. La mateixa sistemàtica se seguix en l'àmbit dels medicaments veterinaris i d'altres productes zoosanitaris, que igualment disposen d'una important normativa comunitària i estatal.
La regulació dels mitjans de producció pecuària es completa amb un capítol específicament dedicat als diferents residus originats per l'activitat ramadera. Amb caràcter general s'exigix que totes les instal·lacions productives pecuàries que allotgen animals disposen de sistemes adequats per a eliminar cadàvers, fems i purins. A banda, es fixen les bases per a exercir un control de tots els establiments dedicats a la gestió i transformació de residus, amb independència d'altres legislacions que puguen afectar-los, amb l'objecte ací de protegir la sanitat animal d'interés general. Amb això, i amb la regulació d'un procediment específic d'actuació administrativa davant de les situacions d'incompliment per estos centres, es perseguix el control estricte d'estes activitats, i la seua paralització quan el seu funcionament no es produïsca en les condicions exigides.
Sobre la comercialització dels productes d'origen animal, objectiu final de l'activitat pecuària, interessa en primer lloc delimitar els subjectes responsables del comerç del bestiar, identificant legalment la figura tradicional de l'operador comercial o tractant de bestiar. Per al control de la seua activitat, a favor de la seguretat alimentària i de la sanitat animal, es crea el Registre d'Operadors Comercials. També s'assegura el control, des de la perspectiva sanitària, de les concentracions d'animals en mercats, fires, concursos, subhastes i exposicions temporals d'animals procedents d'explotacions ramaderes i d'animals de companyia.
En relació amb la comercialització, la Llei de Ramaderia de la Comunitat Valenciana s'ocupa també de la millora de la qualitat dels productes d'origen animal, des de la consideració de la ramaderia com a instrument estratègic per al desenrotllament rural. Es preveu el suport de l'administració pecuària de la Generalitat a l'autocontrol de qualitat en la producció ramadera, i s'advertix que l'elaboració de productes artesanals ha de complir les mateixes condicions imposades a tots els operadors comercials i establiments de primera transformació.
Es pot comprovar que la perspectiva sanitària està present en la regulació dels distints aspectes de l'activitat productiva pecuària, la qual cosa no obsta per a la consideració especial per la llei, diferenciadament, dels programes sanitaris que han de desplegar de manera permanent les explotacions ramaderes sota la supervisió d'un veterinari, si bé diverses explotacions, amb la denominació d'agrupacions de defensa sanitària ramadera, poden desenrotllar el programa sanitari en comú, dirigit a millorar el seu nivell productiu i sanitari. S'imposa a l'administració el foment d'esta formula associativa, com un instrument eficaç per a la millora de la sanitat animal i l'elevació dels nivells de seguretat alimentària.
9
La legislació vigent en matèria d'aprofitament de pastures, herbes i restollades es troba constituïda per la Llei de 7 d'octubre de 1938 i pel Reglament de Pastures, Herbes i Restollades aprovat per mitjà del Decret 1.256/1969, de 6 de juny.
En el marc d'esta normativa, els principis inspiradors del qual, consolidats en el costum, es desitja respectar, la present Llei de Ramaderia de la Comunitat Valenciana establix en el títol V una nova regulació, que arreplega l'experiència més recent en la gestió administrativa de l'aprofitament dels recursos pasturables, i, cosa que és més important, adequa el règim organitzatiu i competencial a la nova realitat de les competències autonòmiques i de la supressió, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, de les cambres agràries d'àmbit municipal. D'acord amb esta adequació s'opta, en síntesi, per operar una delegació de la Generalitat en favor dels ajuntaments, que hauran de constituir una Comissió Local de Pastures (amb la qual es comprometen en la gestió els propis agents, agricultors i ramaders), que podran establir una taxa per la prestació dels servicis de gestió del règim d'ordenació de l'aprofitament de les pastures, herbes i restollades, i als quals es dota de règim de gestió administrativa en la matèria notòriament simplificat.
Atés que la Generalitat conserva l'exercici d'algunes competències en la matèria, així com li corresponen determinades funcions en relació amb l'exercici pels ajuntaments de les competències delegades, en la conselleria competent en matèria de producció animal es constituiran comissions territorials de pastures d'àmbit provincial.
10
La legislació vigent sobre sanitat animal té la seua base fonamental en la Llei d'Epizoòties, de 20 de desembre de 1952, i en el reglament que la desplega, aprovat per mitjà del Decret de 4 de febrer de 1955, encara que es tracta d'un ordenament sectorial molt més extens, integrat per altres disposicions reglamentàries molt nombroses de distint rang, moltes de les quals dictades com a conseqüència de la important producció normativa en la matèria de la Unió Europea.
Tota esta legislació, així com l'orientació dels treballs preparatoris d'un avantprojecte de llei bàsica estatal de sanitat animal, és té en compte en esta Llei de Ramaderia de la Comunitat Valenciana quan regula, en el títol VI, la vigilància, el control i l'eradicació de les malalties dels animals. Esta regulació es dirigix a un triple objecte: establir el marc general d'actuació de l'administració pecuària de la Generalitat en esta matèria, d'acord amb la normativa comunitària i estatal esmentada; regular un procediment flexible d'actuació administrativa, susceptible d'adaptació a les distintes situacions; i determinar clarament les competències i responsabilitats dels distints òrgans, habilitant-los per a l'adopció de totes les mesures per al compliment eficaç de la seua funció.
Es diferencien dos vies d'intervenció. La primera, l'adopció de mesures sanitàries generals i obligatòries de vigilància, control i eradicació de les malalties dels animals subjectes a declaració obligatòria. I la segona, el desplegament de campanyes específiques de control i eradicació de determinades malalties, quan posen en risc la salut pública, condicionen la sanitat del bestiar o suposen un perjuí al sector ramader. Es regulen les mesures i accions que, en estos dos casos, es troben a disposició de l'administració pecuària de la Generalitat.
Complementàriament, s'establix un sistema de qualificacions sanitàries per a reconéixer, afavorint-ne el moviment comercial, aquelles explotacions ramaderes que desenrotllen amb resultat favorable plans de control i eradicació de malalties dels animals.
11
Les últimes crisis alimentàries exigixen habilitar un règim eficaç d'actuació administrativa dirigit a garantir la salubritat dels productes d'origen animal destinats al consum humà. En el cas de les zoonosis o malalties dels animals transmissibles a l'home, la protecció de la salut pública s'aconseguix a través dels mecanismes generals de vigilància, control i eradicació de les malalties dels animals, però tractant-se de la protecció dels consumidors quant a la presència en els productes d'origen animal de residus i substàncies nocius per a la salut era necessari un sistema distint d'actuació.
De conformitat amb els principis del Llibre Blanc de la Seguretat Alimentària de la Unió Europea, així com de l'Oficina Internacional d'Epizoòties, este sistema es basa en l'adopció per la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal d'un pla anual de vigilància i investigació, i en la dotació als seus òrgans competents de poders suficients per a actuar cautelarment davant de les situacions de sospita i en la forma definitiva adequada en el cas de confirmació d'un tractament il·legal o de la utilització d'un producte prohibit en una explotació ramadera.
12
Es regula amb caràcter general l'activitat inspectora a desenrotllar per l'administració pecuària de la Generalitat, al servici de totes les potestats administratives habilitades per la llei en relació amb els distints aspectes que són el seu objecte.
De la inspecció pecuària, se'n regula en particular la programació; els procediments, els mètodes i les formalitats; i la condició i les facultats del personal inspector.
13
La llei es tanca amb un títol fonamental, el títol IX, relatiu al règim sancionador.
Quant a la tipificació de les infraccions i a les seues sancions, el seu contingut atén molt directament la legislació bàsica estatal vigent en la matèria, i en els aspectes sobre els quals encara cal remetre's a la Llei d'Epizoòties de 1952 s'han tingut en compte els anteriorment esmentats treballs preparatoris d'un avantprojecte de llei bàsica estatal de sanitat animal.
Sobre el procediment per a la imposició de les sancions s'opera sense més una remissió a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i al Reglament de Procediment per a l'Exercici de la Potestat Sancionadora, dictat per al desplegament del títol IX de la dita llei.
TÍTOL I
Disposicions generals
CAPÍTOL I
Finalitat i àmbit
Article 1. Objecte
En el marc de les polítiques agrícola i sanitària de la Unió Europea, d'acord amb les normes bàsiques i de coordinació adoptades per l'Estat en les matèries de producció ramadera i de sanitat animal, i sense perjuí així mateix de la regulació estatal del comerç i la sanitat exteriors en relació amb les dites matèries, són objecte de la present llei, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana:
a) La regulació de l'activitat ramadera, quant als requisits del seu exercici empresarial o professional, al benestar dels animals i a les condicions tècniques de les seues instal·lacions i mitjans de producció i comercialització.
b) La reglamentació de l'aprofitament de les pastures i restollades.
c) L'establiment de les mesures de prevenció i control de les malalties infectocontagioses i parasitàries dels animals, així com el control dels productes zoosanitaris de risc per a l'alimentació humana.
d) La regulació de l'actuació inspectora de l'administració de la Generalitat en l'àmbit de la llei.
e) L'adopció d'un règim sancionador propi en les matèries de producció i sanitat animal.
f) La fixació de les bases de l'organització de l'administració pecuària valenciana.
Article 2. Fins
1. Són fins de la present llei:
a) La promoció del desenrotllament sostenible de l'activitat ramadera mitjançant la utilització adequada dels recursos naturals.
b) La promoció de la modernització de les explotacions ramaderes, amb la incorporació de les noves tecnologies disponibles i la formació i capacitació professional dels agents que constituïxen el sector.
c) La protecció de la salut pública mitjançant la prevenció i l'eradicació de les malalties que afecten el bestiar i poden ser transmeses a l'home, així com a través de la prevenció i el control dels riscs directes o indirectes derivats de la utilització de mitjans de producció ramadera que puguen generar residus al seu pas pels organismes animals en què han sigut utilitzats.
d) La protecció de la sanitat animal a través de programes de prevenció i eradicació de les malalties dels animals susceptibles de causar perjuís econòmics als ramaders.
e) La garantia del benestar dels animals.
f) La promoció de la millora de la qualitat dels productes d'origen animal.
g) Potenciar la ramaderia extensiva i la millora genètica, especialment de les espècies autòctones, millorant l'adaptació de les produccions ramaderes al territori valencià.
2. Estos fins orientaran l'actuació, normativa i executiva, de la Generalitat i de la seua administració en les matèries objecte de la present llei.
3. La conselleria competent promocionarà les explotacions ramaderes amb certificació europea d'agricultura ecològica.
Article 3. Aplicació territorial
Esta llei és d'aplicació en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, atesos, segons la matèria objecte de regulació, el lloc de permanència dels animals o de la seua situació en trànsit, el domicili de les explotacions ramaderes o la localització de les seues unitats productives, instal·lacions i mitjans de producció, i, en general, el lloc de realització de les actuacions relatives als animals o a l'activitat pecuària.
Article 4. Àmbit objectiu
1. Les disposicions de la present llei relatives a la sanitat animal s'entenen referides a:
a) els animals de producció, inclosos els de pelleteria;
b) els animals de companyia i d'experimentació;
c) els animals de caràcter esportivocinegètic i la fauna salvatge, marina i fluvial, quan comprometen la sanitat de la cabanya ramadera o la seguretat alimentària dels consumidors; i
d) les seues explotacions, instal·lacions i cultius, i les seues produccions específiques i derivades.
2. Les normes relatives a les condicions de benestar animal seran aplicables als animals de producció, amb les excepcions següents:
a) S'exclouen en tot cas els animals que visquen en el medi natural i els invertebrats.
b) Pel que fa exclusivament a les particulars condicions, circumstàncies i exigències de l'activitat de què són objecte, d'acord amb la seua regulació especial, els animals destinats a participar en competicions, exposicions o actes o activitats culturals o esportives i els animals per a experiments o de laboratori.
3. Les normes reguladores de les explotacions ramaderes en els aspectes productius, tècnics i econòmics seran d'aplicació a les activitats econòmiques en relació amb els animals referits en l'apartat 1 del present article, si bé en el cas dels de companyia, de caràcter esportivocinegètic i de la fauna salvatge, només quan les activitats es referisquen a la seua cria i reproducció per a comercialització.
4. Les disposicions relatives als productes zoosanitaris, aliments per a animals i la resta de mitjans de producció animal seran aplicables en qualsevol moment, circumstància o fase de la seua elaboració o fabricació, emmagatzemament o conservació, transport, comercialització, aplicació, utilització o subministrament, i fins i tot davant de la seua presència residual, si és procedent, en animals vius i en els productes derivats i subproductes d'origen animal.
5. La present llei regirà sense perjuí de l'aplicació, quan procedisca, de la legislació especial protectora dels animals de companyia.
CAPÍTOL II
L'administració pecuària
Article 5. Conselleria competent
Les competències i funcions derivades de la present llei corresponen al Govern Valencià i, amb la seua superior direcció, a la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal, els servicis tècnics de la qual integraran, a més de la resta de personal tècnic, els veterinaris i les veterinàries de la Generalitat que tinguen assignades les funcions de control veterinari animal i zootècnic a què es referix esta llei.
Article 6. Servicis veterinaris oficials
Constituïxen servicis veterinaris oficials de la Generalitat els veterinaris i les veterinàries adscrits a la seua conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal que tinguen atribuïdes les funcions en relació amb el control veterinari animal i zootècnic a què es referix esta llei.
Article 7. Veterinaris d'explotació habilitats
1. La conselleria competent podrà habilitar veterinaris i veterinàries d'explotació o d'agrupació de defensa sanitària, en l'exercici lliure de la seua professió, per al compliment de les funcions pròpies de control veterinari animal i zootècnic relatives a la vigilància epidemiològica i a l'expedició dels certificats o documents d'acompanyament dels animals exigits per la normativa veterinària. L'habilitació serà per a funcions concretes i àmbits territorials o explotacions ramaderes determinades. La conselleria competent podrà determinar la incompatibilitat d'aquestes habilitacions en els supòsits que puguen afectar la salut pública.
2. En l'exercici delegat de les funcions pròpies de control, el veterinari habilitat continuarà actuant en l'exercici lliure de la seua professió, en el marc de la prestació dels seus servicis que tinga contractada privadament amb les explotacions en relació amb les quals exercisca les dites funcions.
3. Mitjançant decret del Govern Valencià s'establiran els requisits i el procediment d'habilitació i el règim d'actuació dels veterinaris habilitats, tenint en compte en tot cas les regles que s'establixen en el present article.
4. Per a l'habilitació s'exigirà el compliment, almenys, dels requisits següents:
a) Reunir les condicions necessàries per a exercir la professió veterinària.
b) No tindre participació financera o relacions familiars amb els titulars o responsables de les explotacions incloses en l'àmbit de l'habilitació.
c) Acreditar coneixements especialitzats en matèria de policia sanitària aplicable a les espècies compreses en l'habilitació.
5. Els veterinaris habilitats actualitzaran periòdicament els seus coneixements, en particular quant a la reglamentació sanitària d'aplicació.
6. Entre les causes de revocació de l'habilitació es consignarà la d'incompliment de les condicions d'objectivitat i imparcialitat.
Article 8. Xàrcies de vigilància epidemiològica
1. La conselleria competent, amb la col·laboració de les altres administracions públiques i departaments de la Generalitat i dels agents amb intervenció i interessos en el sector ramader, crearà per a cada espècie ramadera o espècies afins una xàrcia de vigilància epidemiològica, constituïda pel conjunt de mitjans humans, tècnics i informàtics dirigits a obtindre informació de manera permanent sobre la situació sanitària i el moviment comercial del bestiar.
2. Els veterinaris i les veterinàries habilitats, així com els de les agrupacions de defensa sanitària ramadera, estaran obligats a subministrar informació a les xàrcies i a rebre informació de les mateixes en els térmens reglamentàriament establits.
Article 9. Consell Assessor de Ramaderia
1. El Consell Assessor de Ramaderia de la Comunitat Valenciana és l'òrgan de participació, assessorament i consulta de la Generalitat en matèria de ramaderia, adscrit a la conselleria competent.
2. Estarà presidit per la persona que ostente la titularitat de l'esmentada conselleria, qui podrá, a més, designar la vicepresiència o vicepresidències, si escau, d'entre els càrrecs de l'administració de la Generalitat, competents en matèria de producció i sanitat animal.
3. Seran vocals del consell, designats pel titular de la conselleria, un representant proposat per cada una de les organitzacions professionals agràries i de les associacions empresarials amb implantació en el sector ramader valencià; dos veterinaris dels servicis veterinaris oficials de la Generalitat per a les competències de control veterinari animal i zootècnic i, actuant com a secretari, un altre funcionari de l'administració pecuària de la Generalitat.
4. Podran participar en les reunions del consell, quan la naturalesa dels assumptes a tractar ho requerirà, i en tot cas a convocatòria del seu president, representants dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana, a través de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, de les cambres agràries, dels sindicats de treballadors més representatius, dels col·legis professionals, de les associacions de protecció i defensa dels animals, de les organitzacions de consumidors i usuaris i també d'altres conselleries de la Generalitat.
5. Les funcions del Consell Assessor de Ramaderia són les següents:
a) Assessorar el Govern Valencià, i la seua administració, en les matèries de producció i sanitat animal i seguretat alimentària, i en tots els assumptes que li siguen sotmesos pel conseller competent en matèria de ramaderia.
b) Emetre informes sobre els projectes de disposicions legislatives i reglamentàries, excepte les de caràcter merament d'execució tècnica o administrativa sense contingut administratiu, en matèria de producció, benestar i sanitat animal.i seguretat alimentària relacionada amb la ramaderia.
Article 10. Entitats locals
1. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana podran realitzar actuacions d'interés ramader en el seu àmbit territorial, en el marc de l'autonomia municipal i provincial constitucionalment garantida.
2. Es delega en els ajuntaments, perquè afecta els interessos municipals, l'exercici de les competències administratives de la Generalitat en matèria d'ordenació i adjudicació dels aprofitaments de pastures, herbes i restollades, a l'efecte de les quals se'ls habilita per a establir la taxa municipal corresponent per la prestació dels servicis.
3. Així mateix, els ajuntaments i les diputacions provincials podran, en particular, prestar servicis i realitzar activitats dirigides a col·laborar amb els ramaders en la protecció de la sanitat animal, en la utilització pecuària dels recursos naturals i subproductes agraris i en la retirada i eliminació de cadàvers, fems i purins.
4. Per a la realització d'estes actuacions, l'administració de la Generalitat podrà aportar mitjans a les entitats locals, incloses infraestructures i instal·lacions creades i construïdes amb l'objecte de la cessió a aquells per a les finalitats previstes. Esta cessió gratuïta de béns a les entitats locals es realitzarà de conformitat amb el règim previst en la legislació reguladora del patrimoni de la Generalitat.
TÍTOL II
Els ramaders i les ramaderes, i les seues explotacions
CAPÍTOL I
Elements de les explotacions
Article 11. Explotació ramadera
A l'efecte de la present llei, es considera explotació ramadera el conjunt de béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular en l'exercici de l'activitat econòmica de cria i reproducció d'animals per a la seua comercialització, o la dels seus productes, que constituïsca en si mateixa una unitat tecnicoeconòmica, sense perjuí de la seua divisió, per raons tècniques, en diferents unitats de producció.
Article 12. Unitat de producció
1. Constituïx una unitat de producció ramadera, amb la seua denominació tradicional o tècnica de granja, masia, corral, piscifactoria, viver, etcètera, qualsevol instal·lació, construcció o, en el cas de cria a l'aire lliure, qualsevol lloc, o el conjunt d'estos situats en el mateix emplaçament, en què es tinguen, es crien o es manegen animals, o s'exposen al públic.
2. Tota unitat de producció ramadera formarà part d'una explotació més àmplia o constituirà una explotació independent.
3. Les unitats de producció situades en un mateix emplaçament que pertanguen a un únic titular formaran part necessàriament de la mateixa explotació, als efectes d'esta llei.
Article 13. Empresa integradora
1. Es considera integració, a l'efecte d'esta llei, aquella relació contractual ramadera en la qual una part, denominada integrador o empresa integradora, aporta animals i determinats mitjans de producció, com ara pinsos, productes zoosanitaris o assistència tècnica, la qual es podrà o no comprometre a la retirada, per a la comercialització, dels animals criats o dels seus productes, i l'altra, denominada ramader o ramadera integrats, aporta la resta de mitjans, com ara els servicis d'allotjament, calefacció, energia elèctrica, aigua, mà d'obra i cures sanitàries.
2. Les empreses integradores es consideraran operadors comercials, amb les seues obligacions, durant el temps en què els animals es troben directament al seu càrrec, i en el cas que disposen, per a la explotació ramadera directa, d'unitats productives pròpies, tindran també la condició d'explotació ramadera, amb totes les obligacions inherents a la seua titularitat.
Article 14. Centres de concentració
1. Es consideren centres de concentració de bestiar, a l'efecte d'esta llei, les unitats de producció de les explotacions ramaderes en les quals es reunisquen animals procedents d'altres explotacions, mantinguts durant curts períodes de temps considerats en el conjunt de la duració del procés productiu de cada espècie ramadera, i destinats a proveir altres explotacions ramaderes o els escorxadors.
2. La qualificació d'una unitat productiva com a centre de concentració de bestiar comportarà les obligacions següents:
a) Dedicar les seues instal·lacions exclusivament a l'allotjament temporal d'animals.
b) Allotjar animals d'una única espècie ramadera.
c) Comptar amb infraestructures i equips per a un correcte maneig del bestiar i per a una desinfecció de vehicles adequada i efectiva.
d) Mantindre períodes d'inactivitat en les instal·lacions, i dur a terme en elles labors de neteja i desinfecció.
Article 15. Titularitat
1. El titular o la titular de l'explotació ramadera és la persona natural, denominada en este cas ramader o ramadera, o la persona jurídica que exercisca l'activitat en l'explotació i n'assumix la responsabilitat, amb independència de qui posseïsca la propietat de les instal·lacions i del bestiar allotjat.
2. La condició de titular de l'explotació es reconeixerà en tot cas a qui conste com tal en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana.
Article 16. Obligacions
Són obligacions dels titulars de les explotacions ramaderes:
a) Exercir l'activitat ramadera amb totes les autoritzacions administratives exigides per les distintes legislacions sectorials.
b) Proveir les coses necessàries perquè les unitats productives complisquen les condicions higièniques i sanitàries imposades, amb l'objecte d'evitar l'aparició i la difusió de malalties epizoòtiques.
c) Complir les condicions establides per a assegurar el benestar dels animals.
d) Dotar l'explotació de personal capacitat i mantindre'l format.
e) Complir respecte dels animals de la seua explotació les exigències d'identificació animal.
f) Prendre les mesures higienicosanitàries necessàries, d'acord amb el programa sanitari de l'explotació, i col·laborar amb l'administració en l'execució i el desplegament dels seus programes i plans sectorials.
g) Aplicar al bestiar de l'explotació unes pràctiques de cria que no impliquen risc per a la salut dels consumidors i usuaris dels productes d'origen animal.
h) Comunicar a les administracions públiques, en els térmens reglamentàriament establits, les dades de la seua explotació, fins i tot, si és procedent, a la xàrcia de vigilància epidemiològica corresponent.
Article 17. Incorporació de jóvens i dones
1. La Generalitat establirà i mantindrà un programa d'incorporació de jóvens i dones a les activitats relacionades amb la producció animal.
2. El programa inclourà les accions següents:
a) Mesures específiques de suport econòmic a la incorporació dels jóvens i les dones.
b) Previsió del seu accés prioritari a les mesures de foment de la modernització de les explotacions ramaderes.
c) Promoció i desenrotllament d'activitats de formació teoricopràctica dirigides a jóvens i dones per a la seua incorporació al sector pecuari.
CAPÍTOL II
Registre d'Explotacions Ramaderes
Article 18. Concepte
1. El Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana és el registre administratiu únic adscrit a la conselleria competent en el qual s'han d'inscriure preceptivament, per a l'exercici de l'activitat ramadera, totes les explotacions ramaderes amb unitats de producció radicades a la Comunitat Valenciana.
2. Els titulars de les explotacions seran responsables de la sol·licitud de la seua inscripció, i de les seues modificacions, en el registre, i de l'exercici de l'activitat ramadera amb la inscripció prèvia.
Article 19. Organització i contingut
1. El Registre d'Explotacions Ramaderes s'organitzarà per províncies, i en cada una per seccions atenent les distintes espècies ramaderes objecte de les explotacions, amb indicació de la comarca a la qual pertanyen. Dins de cada secció, podran diferenciar-se categories per l'orientació zootècnica de les explotacions i per la capacitat productiva d'aquestes.
2. En el registre, que assignarà un número a cada explotació, figuraran les dades d'identificació del titular de l'explotació i dels seus responsables, el domicili, localitat i comarca d'esta, la localització de les seues unitats productives, la seua qualificació com a centre de concentració, la classificació de l'explotació i el nombre de places per categoria d'animals, i, si és procedent, la capacitat productiva i el cens actualitzat dels animals de l'explotació.
3. La qualificació com a centre de concentració s'atorgarà a sol·licitud del titular de l'explotació o d'ofici, per la conselleria competent, a aquelles unitats productives que posseïsquen la dita condició.
Article 20. Gestió
Sense perjuí de les competències del director o la directora general competent en matèria de producció ramadera per a resoldre sobre les inscripcions, anotacions i cancel·lacions en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, i de la possibilitat de la seua delegació, la gestió podrà desconcentrar-se en els òrgans administratius territorials de la conselleria.
Article 21. Coordinació de registres
1. No caldrà que sol·liciten la inscripció en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana els titulars de les explotacions, els establiments i les instal·lacions d'animals que s'hagen d'inscriure i hagen realitzat degudament la inscripció en els registres administratius següents:
a) El Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana, previst en la legislació valenciana protectora dels animals de companyia.
b) El Registre de Granges Cinegètiques i, respecte dels vedats privats de caça en què es produïsquen espècies cinegètiques, en el Registre Oficial de Vedats de Caça, regulats en la legislació de caça.
c) El Registre d'Establiments d'Aqüicultura de la Comunitat Valenciana, previst en la legislació de pesca marítima de la Comunitat Valenciana.
d) El Registre de Piscifactories, de les espècies de les aigües continentals.
2. En estos casos, la inscripció en el Registre d'Explotacions Ramaderes es realitzarà d'ofici d'acord amb les dades que hauran de subministrar, en el termini d'un mes, els òrgans administratius responsables d'estos altres registres, computat el termini esmentat des de la inscripció practicada en estos.
Article 22. Inscripció
1. La inclusió de noves explotacions en el Registre d'Explotacions Ramaderes es realitzarà a sol·licitud del seu titular, que haurà d'acreditar la seua personalitat jurídica, si és procedent.
2. Seran requisits de la primera inscripció, referits a cada una de les unitats productives integrants de l'explotació:
a) Disposar de llicència municipal d'activitat.
b) Complir les normes de distàncies mínimes a altres unitats productives, establiments i instal·lacions ramaderes.
c) Complir les condicions tècniques, higièniques i sanitàries exigides a les instal·lacions ramaderes.
Article 23. Canvi de titularitat
1. En el cas de transmissió de la titularitat d'una explotació ramadera completa ja inscrita en el Registre d'Explotacions Ramaderes, l'anotació en este del canvi de titularitat requerirà la comunicació per l'anterior i el nou titular, i este acreditarà, si és procedent, la seua personalitat jurídica.
2. Quan la transmissió es limite a una unitat productiva, en tot cas íntegra, ja inclosa en el Registre d'Explotacions Ramaderes, formant part d'una explotació inscrita, per a la constància del canvi de titularitat en el registre n'hi haurà prou, així mateix, amb la comunicació efectuada per l'anterior i el nou titular, i este acreditarà si és procedent la seua personalitat jurídica. Quan la unitat productiva segregada i transmesa no s'incorpore a una explotació ja inclosa en el registre, la comunicació del canvi de titularitat determinarà la inscripció automàtica de la nova explotació ramadera.
3. No es tramitaran les comunicacions de canvi de titularitat quan es referisquen a unitats de producció d'explotacions ramaderes respecte de qualsevol de les unitats productives de les quals, siga o no l'afectada pel canvi de titularitat, s'haja dictat requeriment administratiu d'adopció de mesures correctores, tècniques, higièniques o sanitàries pendents de compliment.
Article 24. Variació d'explotacions
1. La implantació i posada en marxa d'una nova unitat productiva prèviament no registrada requerirà la seua inclusió en el Registre d'Explotacions Ramaderes, formant part de l'explotació ja inscrita. Seran requisits de la inscripció, referits a la nova unitat productiva:
a) Disposar de llicència municipal d'activitat.
b) Complir les normes de distàncies mínimes a altres unitats productives, establiments i instal·lacions ramaderes.
c) Complir les condicions tècniques, higièniques i sanitàries exigides a les instal·lacions ramaderes.
2. A l'efecte de l'exigència dels requisits assenyalats en l'apartat anterior s'assimila a l'alta d'una nova unitat de producció l'augment dels volums construïts, l'ampliació dels límits perimetrals d'una unitat productiva prèviament registrada i la partició o segregació d'una unitat productiva. Les altres modificacions només requeriran, per a la seua anotació en el registre, la sol·licitud per part del titular de l'explotació.
3. Les modificacions d'explotacions ramaderes com a conseqüència de la transmissió d'unitats productives completes entre explotacions inscrites s'anotaran en el registre amb motiu de la comunicació del canvi de titularitat d'acord amb les disposicions de l'article anterior.
Article 25. Cessament d'activitat
La cancel·lació de la inscripció en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana d'una explotació ramadera o d'una unitat productiva completa es produirà en els casos següents:
a) A petició del titular de l'explotació.
b) Pel cessament de l'activitat o per la seua suspensió durant més d'un any, ampliable a tres a petició del titular de l'explotació basada en causa justificada.
c) Sanció administrativa de cessament de l'activitat i clausura de l'explotació o de la unitat productiva, imposada de conformitat amb les disposicions de la present llei.
Article 26. Llista annexa
En una llista annexa al Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, organitzada per térmens municipals, s'incorporaran, amb les dades fonamentals de titularitat i espècies animals, a més de les que puguen exigir-se reglamentàriament, totes aquelles instal·lacions en què es tinguen, es crien o es manegen animals, respecte de les quals no existisca obligació d'inscripció en el dit registre però que hagen de ser objecte de control sanitari oficial.
Article 27. Explotacions no registrades
1. L'exercici de l'activitat ramadera en una explotació o en una unitat productiva no inscrites en el Registre d'Explotacions Ramaderes determinarà l'adopció, sense perjuí de la responsabilitat administrativa que puga exigir-se d'acord amb el títol IX d'esta llei, de les mesures següents per part de l'administració pecuària de la Generalitat:
a) La immobilització cautelar dels animals pels servicis veterinaris oficials, sense perjuí de les autoritzacions especials de trasllat que puguen concedir-se per estos mateixos servicis per raons sanitàries o de benestar animal.
b) El director o la directora general competent en matèria de producció animal, amb l'audiència prèvia del titular de l'explotació, li dirigirà requeriment de la seua inscripció en el Registre d'Explotacions Ramaderes en el termini màxim de dos mesos.
Estes actuacions seran comunicades a l'ajuntament corresponent i a la conselleria competent en matèria d'activitats qualificades.
2. La resolució d'inscripció en el Registre d'Explotacions Ramaderes comportarà l'alçament de la mesura d'immobilització, en tot cas amb el control sanitari previ dels animals pels servicis veterinaris oficials.
3. Quan no siga sol·licitada en el termini la inscripció, o en el cas que siga denegada, s'ordenarà el trasllat a un escorxador de tots els animals de l'explotació o de la unitat productiva, i els servicis veterinaris oficials expediran a l'efecte una autorització especial de trasllat en què es reflectirà l'estat sanitari dels animals.
4. El trasllat dels animals, amb el cessament total de l'activitat pecuària, haurà de produir-se, en compliment de les disposicions de l'apartat anterior, en el termini màxim d'un mes, transcorregut el qual sense que s'haja acomplit voluntàriament l'orde de trasllat, es procedirà a l'execució forçosa subsidiària d'este, a costa de l'obligat, amb el control dels servicis veterinaris oficials.
Article 28. Modificacions no registrades
1. Quan es comprove l'exercici de l'activitat ramadera en una unitat productiva que haja sigut objecte d'una modificació assimilada a l'alta de conformitat amb el que assenyala l'article 24.2 de la present llei, que no haja sigut inclosa en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, la conselleria competent requerirà el titular de l'explotació perquè procedisca a instar la dita inscripció en el termini màxim de dos mesos, a més de disposar la incoació del procediment sancionador corresponent d'acord amb el títol IX d'esta llei.
Esta actuació serà comunicada a l'ajuntament corresponent i a la conselleria competent en matèria mediambiental.
2. En el cas de no sol·licitar-se en el termini la inscripció de la modificació, o quan siga denegada, s'ordenarà el cessament de l'activitat ramadera en les instal·lacions afectades per la modificació en el termini màxim de dos mesos.
3. L'incompliment del que establix l'apartat anterior suposarà, amb l'audiència prèvia del titular de l'explotació, la imposició de multes coercitives, que seran successives en el cas que es mantinga l'incompliment dels requeriments successius, per nous terminis iguals, en les quanties següents:
a) La primera, equivalent al valor dels animals allotjats en l'ampliació de les instal·lacions.
b) La segona, el doble del valor dels animals.
c) La tercera i successives, el triple del valor dels animals.
CAPÍTOL III
Llibre d'Explotació Ramadera
Article 29. Concepte
1. Les explotacions ramaderes inscrites en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana i les instal·lacions que alberguen animals objecte de control sanitari oficial disposaran d'un Llibre d'Explotació Ramadera, que incorporarà, permanentment actualitzada, la informació bàsica sobre l'explotació relativa a la seua titularitat, emplaçament, orientació productiva, infraestructura, censos i actuacions i incidències sanitàries, així com els altres punts que puguen establir-se reglamentàriament.
2. En el cas d'explotacions ramaderes integrades per diverses unitats productives, el Llibre d'Explotació Ramadera es compondrà d'un exemplar per cada una d'estes.
Article 30. Format
1. La conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal aprovarà el model oficial del Llibre d'Explotació Ramadera.
2. El Llibre d'Explotació Ramadera podrà portar-se per mitjans informàtics, sempre que en queden garantides l'autenticitat, la integritat i la conservació, i en les condicions que, si és procedent, puguen establir-se reglamentàriament, amb l'autorització prèvia de la conselleria competent, que es concedirà amb la comprovació del compliment d'estos requisits.
Article 31. Gestió
1. El Llibre d'Explotació Ramadera, per a cada explotació o instal·lació d'animals a què es referix l'article 29, l'expedirà la conselleria competent, que facilitarà l'exemplar o els exemplars del llibre que corresponguen al titular o responsable d'aquelles, el qual haurà de cuidar la seua conservació.
2. El titular de l'explotació, o el responsable de la instal·lació o de l'animal, haurà de mantindre permanentment actualitzat el Llibre d'Explotació Ramadera, en les condicions que s'establisquen reglamentàriament.
3. L'exemplar o els exemplars del llibre es visaran almenys anualment pels servicis veterinaris oficials.
4. El titular o el responsable de l'explotació o instal·lació, així com qualsevol persona ocupada en ella que en un determinat moment es trobe al seu càrrec, tindran l'obligació d'exhibir el Llibre d'Explotació Ramadera, en qualsevol moment i immediatament que li siga requerit, als servicis veterinaris oficials i a qualsevol agent de l'autoritat en funcions de control administratiu del compliment de qualsevol legislació sectorial d'índole sanitària o mediambiental. La negativa o el retard injustificat a esta exhibició es considerarà obstaculització a l'activitat inspectora en relació amb el règim sancionador establit en la present llei.
CAPÍTOL IV
Modernització de les explotacions
Article 32. Programes de modernització
1. La Generalitat establirà i mantindrà un programa de modernització de les explotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana que tindrà entre els seus objectius els següents:
a) Mantindre la viabilitat econòmica de les explotacions ramaderes.
b) Millorar les condicions de treball de les persones dedicades a l'activitat ramadera.
c) Incrementar la seguretat dels processos productius dedicats a l'obtenció d'aliments d'origen animal.
d) Reduir l'impacte ambiental de l'exercici de l'activitat ramadera.
e) Millorar les condicions de benestar animal en les explotacions.
f) Millorar les mesures de seguretat dels treballadors i les treballadores de les explotacions ramaderes.
2. El programa de modernització de les explotacions ramaderes s'instrumentarà mitjançant el suport econòmic a les inversions i incorporació de noves tecnologies, el foment de la ramaderia extensiva, la promoció de la capacitació professional i el desenrotllament i foment dels projectes d'investigació i desplegament tecnològic en matèria de producció ramadera.
Aquest programa s'elaborarà en els 18 mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Article 33. Suport econòmic a la modernització
1. El règim d'ajudes a la modernització afavorirà les inversions tendents a renovar les instal·lacions, equips i infraestructures de les explotacions, amb especial atenció a la millora de les condicions d'higiene, salubritat i bioseguretat, i a l'adaptació d'aquelles a les condicions de benestar animal i de reducció dels impactes ambientals provocats per la pròpia activitat.
2. El suport econòmic a la incorporació de noves tecnologies en les empreses ramaderes comprendrà els àmbits de la genètica i la reproducció, l'alimentació, el maneig i la gestió de l'explotació.
3. L'administració pecuària autonòmica destinarà a estes accions els fons procedents de l'Estat i de la Unió Europea i els propis que assignarà la Generalitat als seus pressupostos anuals.
4. En tot cas, la regulació de les ajudes que s'establisquen se sotmetrà a les reglamentacions generals i sectorials establides per la Unió Europea.
Article 34. Foment de la ramaderia extensiva
1. L'administració de la Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana, a l'objecte de reduir els impactes sobre el medi natural i de promoure el desenrotllament rural, potenciaran les pràctiques ramaderes extensives, compatibles amb el manteniment de l'entorn, especialment en les zones catalogades com a desfavorides.
2. La conselleria competent desplegarà un programa de suport a les inversions dirigides a contribuir a l'extensificació de l'activitat ramadera, a facilitar el manteniment d'explotacions que utilitzen este sistema i, en especial, a afavorir les activitats ramaderes extensives desenrotllades en el marc d'un sistema de producció agrària sostenible aplicat d'acord amb el programa corresponent reconegut per l'administració pecuària valenciana.
Article 35. Formació i capacitació professional
1. Els responsables i treballadors de les explotacions ramaderes hauran de mantindre actualitzats els seus coneixements en el sector d'activitat en què participen i, en particular, en els aspectes referents a les implicacions del seu treball en la salut dels consumidors i en el benestar animal.
2. A estos efectes, hauran de participar, amb la periodicitat que s'establisca i amb aprofitament, en els cursos de reciclatge i actualització tècnica que organitze la conselleria competent, que garantirà en tot cas la seua celebració anual en distints llocs del territori de la Comunitat Valenciana, de forma fàcilment accessible a totes les persones obligades.
3. Els cursos es podran organitzar directament per la conselleria competent o, amb l'homologació, per altres entitats públiques i privades.
4. L'administració pecuària de la Generalitat avaluarà, amb les organitzacions professionals agràries, les associacions empresarials i els sindicats de treballadors amb implantació en el sector ramader valencià, les necessitats de formació i capacitació professional del personal dedicat a labors de producció animal.
Article 36. Centre d'Investigació i Tecnologia Animal
1. Els projectes d'investigació que despleguen els organismes públics d'investigació de la Generalitat en relació amb la producció ramadera, la sanitat i el benestar animal i la seguretat alimentària s'integraran i es coordinaran en el centre d'investigació i tecnologia animal, amb l'objecte de facilitar la transferència al sector ramader dels resultats obtinguts i el coneixement per aquells organismes de les necessitats del sector ramader valencià.
2. L'organització, la naturalesa i el règim del Centre d'Investigació i Tecnologia Animal seran els adequats a la intensitat de la integració dels projectes i a l'abast de les funcions de coordinació que se li assignen, en el marc del règim legal de la política científica i tecnològica de la Generalitat.
Article 37. Suport a projectes pilot
L'administració de la Generalitat podrà finançar, d'acord amb els fons que obtinga i la pròpia aportació, els programes de desenrotllament i innovació tecnològica destinats a millorar la qualitat i competitivitat de les explotacions pecuàries. Dedicarà atenció especial a les espècies autòctones i a l'adaptació d'aquestes al medi.
Article 38. Agrupacions de desenrotllament ramader
1. El programa de modernització d'explotacions ramaderes possibilitarà l'accés a les ajudes públiques que establisca la Generalitat als pressupostos generals anuals de les accions que, per l'entitat i el cost majors, promoguen i executen diversos titulars d'explotacions ramaderes per a l'aprofitament conjunt, i en particular la consistent en la contractació de servicis tècnics professionals o la incorporació de tecnologies que requerisquen uns determinats volums de producció.
2. Estos grups d'explotacions, sense perjuí de la forma jurídica que prenguen, seran reconeguts com a agrupacions de desenrotllament ramader, i hauran de ser considerats en l'obtenció de beneficis, ajudes i qualssevol altres mesures de foment previstes en esta llei.
3. La conselleria competent crearà un registre d'agrupacions de desenvolupament ramader.
TÍTOL III
Els animals
CAPÍTOL I
Identificació
Article 39. Obligatorietat
1. Els animals, així com, si és procedent, els productes d'animals, hauran de ser identificats en les condicions imposades en la reglamentació de la Unió Europea i en les disposicions estatals corresponents, sense perjuí del seu desplegament i la regulació per part del Govern Valencià de l'ús i l'aplicació a cada espècie dels diferents sistemes d'identificació establits amb caràcter general.
2. L'obligació d'identificació pertoca als titulars de les explotacions ramaderes de les quals formen part els animals i, en un altre cas, als propietaris o tenidors.
3. La identificació, en les condicions establides per a cada espècie, és també exigible respecte dels animals criats per a autoconsum.
4. Respecte dels animals de companyia, el règim d'identificació a què es referix esta llei és aplicable exclusivament durant la permanència dels animals en l'explotació de cria i reproducció. Fora d'esta circumstància, caldrà ajustar-se a les disposicions de la legislació especial sobre els animals de companyia.
Article 40. Sistemes especials d'identificació
El Govern Valencià, per raons específiques de control sanitari, per l'interés a determinar la traçabilitat o rastrejabilitat dels animals o com a conseqüència de programes d'eradicació de malalties, podrà establir sistemes addicionals o complementaris d'identificació, si és procedent, individual.
Article 41. Mitjans tècnics del sistema d'identificació
La conselleria competent garantirà l'eficàcia dels sistemes d'identificació animal mitjançant la incorporació i l'ocupació de les tècniques i els mitjans electrònics i informàtics que permeten el seguiment i la localització del bestiar.
Article 42. Animals no identificats
1. Els animals presents en les explotacions ramaderes que no es troben identificats en les condicions establides per esta llei seran considerats sospitosos de patir malaltia infectocontagiosa o parasitària o d'haver rebut el subministrament de productes alimentaris i zoosanitaris no autoritzats.
2. Estos animals seran immobilitzats i, si és procedent, aïllats pels servicis veterinaris oficials de manera immediata, i, una vegada realitzats els controls i les investigacions necessaris, segons el seu resultat:
a) Seran identificats per a la seua continuïtat en l'explotació, llevat que existisca risc per a la salut pública o el benestar animal.
b) S'ordenarà el sacrifici dels animals en escorxador o en la pròpia explotació i, si és procedent, la destrucció dels cadàvers.
3. Els gastos derivats de l'aplicació de les mesures previstes en este article aniran a càrrec del titular de l'explotació.
Article 43. Productes no identificats
Els productes d'origen animal que es troben en les instal·lacions de les explotacions ramaderes i que no es troben identificats en les condicions establides legalment i reglamentàriament seran immobilitzats fins que se n'acrediten la procedència i les condicions de producció, i sense perjuí de la responsabilitat administrativa que puga exigir-se d'acord amb el règim sancionador del títol IX de la present llei.
CAPÍTOL II
Benestar animal
Article 44. Condicions generals de benestar
1. Els titulars de les explotacions ramaderes i els propietaris o tenidors d'animals tenen l'obligació d'acomplir les condicions de benestar animal establides legalment i reglamentàriament.
2. En tot cas, s'imposen les obligacions de caràcter general següents:
a) Subministrar als animals aigua i aliment de forma adequada a les necessitats de cada espècie.
b) Ubicar als animals en ambients adequats i proveir-los de refugis i d'àrees de descans amb prou espai, llum i ventilació.
c) Previndre els danys, les ferides i les malalties dels animals, i procedir al diagnòstic i tractament en cas d'aparició.
d) Facilitar l'expressió dels comportaments habituals de cada espècie.
e) Evitar als animals patiments i danys inútils.
3. Quan es detecte l'incompliment de les condicions de benestar animal, els servicis veterinaris oficials dictaran una orde de restitució, en què es concretaran les mesures que cal prendre i el termini per a això.
4. En cas que no es prenguen les mesures ordenades, s'incoarà el procediment sancionador corresponent per a exigir les responsabilitats administratives que procedisquen, d'acord amb el títol IX de la present llei.
5. Així mateix, en cas que no es prenguen les mesures, quan el maltractament dispensat als animals els haja de causar la mort, el director o la directora general competent en producció animal dictarà resolució declarant l'incompliment de l'orde de restitució del benestar animal, amb la concurrència de la dita circumstància de la gravetat del maltractament. Esta resolució portarà implícita les declaracions d'utilitat pública i de la necessitat i urgència de l'ocupació, a l'efecte de l'expropiació dels animals i, si és procedent, de tots els de l'explotació, per incompliment de la funció social de la propietat.
Article 45. Benestar en el transport
1. Les condicions generals de benestar animal esmentades en l'article anterior seran també aplicables en el transport dels animals, en el qual seran d'aplicació, en particular, les condicions bàsiques següents:
a) Habilitar prou espai perquè els animals puguen romandre drets o gitats durant el transport.
b) Protegir-los de la intempèrie i de les inclemències del temps.
c) Disposar de sòls sòlids i antilliscants, tant en les rampes d'accés com en l'interior del mitjà de transport.
d) Realitzar el transport amb mitjans prèviament nets i desinfectats.
2. Les condicions de benestar animal exigides en el seu transport seran tingudes en compte en el règim d'autorització dels vehicles i en la seua concreta aplicació.
CAPÍTOL III
Trasllats dels animals
Article 46. Moviment d'animals
1. El trasllat d'animals procedents d'una explotació ramadera i amb destinació a una altra explotació o a unitat productiva de la mateixa explotació, a escorxador o a un mercat i, en qualsevol cas, sempre que abandonen el seu terme municipal, haurà d'acompanyar-se d'un document d'identificació i origen acreditatiu segons el qual en els animals no s'observa malaltia infectocontagiosa o parasitària i que en l'explotació, i en el seu terme municipal, no hi ha declarada oficialment cap malaltia.
2. D'acord amb la reglamentació comunitària i estatal, este document consistirà en un certificat sanitari emés pels servicis veterinaris oficials o per veterinari habilitat a este efecte, amb les dades bàsiques i el període de validesa establits reglamentàriament.
3. Per als moviments dins del territori de la Comunitat Valenciana, sempre que es troben implantades i operatives les xàrcies de vigilància epidemiològica, es podran establir reglamentàriament altres modalitats de document sanitari en les quals no siga preceptiva l'emissió pels servicis veterinaris oficials o per veterinari habilitat.
Article 47. Moviment de bestiar indocumentat
1. Els animals traslladats sense la documentació acreditativa de la seua identificació, origen i situació sanitària seran considerats sospitosos de patir malaltia infectocontagiosa o parasitària i d'haver rebut el subministrament de productes alimentaris i zootècnics no autoritzats.
2. Estos animals seran retinguts i, si és procedent, aïllats, i una vegada realitzats els controls i les investigacions i expedida la documentació oportuna, seran reexpedits al seu origen, enviats a escorxador o sacrificats in situ.
3. Els gastos ocasionats per la retenció, l'aïllament, la pràctica del control i l'aplicació de la mesura aniran a càrrec del responsable dels animals.
Article 48. Manteniment temporal
1. Les disposicions del present capítol seran d'aplicació al manteniment temporal d'animals en els establiments de primera transformació i en els mercats, fires, concursos, subhastes i exposicions a què es referixen els articles 76 i 80 de la present llei.
2. Les mesures previstes en l'article anterior en relació amb el moviment de bestiar indocumentat s'adoptaran igualment respecte dels animals concentrats en mercats, fires, concursos, subhastes i exposicions temporals no autoritzats.
CAPÍTOL IV
Recursos genètics i reproducció
Article 49. Races en perill d'extinció
1. En el Catàleg de Races d'Animals Domèstics en Perill d'Extinció, la conselleria competent inclourà aquelles races d'animals domèstics en general, i particularment de renda, que es troben en perill d'extinció d'acord amb els estàndards reconeguts internacionalment, amb menció especial de les espècies autòctones.
2. La inclusió d'una raça en este catàleg suposarà l'elaboració i l'aprovació d'un programa de recuperació i conservació dels recursos genètics, que inclourà almenys la determinació del prototip racial dels individus a protegir, el pla de protecció del material genètic i els estímuls per a l'expansió de la raça. Aquests programes seran revisats i actualitzats cada tres anys. Podran justificar l'admissió d'excepcions al sacrifici obligatori d'animals que puga preveure's en programes generals d'eradicació de malalties, sempre que no supose riscs per a la salut.
3. Es fomentarà la cria i utilització d'este tipus de bestiar per part d'aquelles explotacions extensives que pretenguen un desenrotllament sostenible de l'entorn.
Article 50. Programes de selecció i hibridació
1. Els establiments dedicats a la cria, producció i venda d'animals, o del seu semen, òvuls o embrions, destinats a la producció ramadera en altres explotacions, hauran de comunicar els seus programes de selecció, hibridació i obtenció a la conselleria competent. Estos programes expressaran, entre altres aspectes, el procediment d'elecció de progenitors, l'esquema d'encreuaments i el sistema d'avaluació, si és procedent.
2. Els programes hauran de complir la normativa específica establida amb caràcter general per a l'espècie animal de què es tracte.
Article 51. Reconeixement de programes de millora
1. Les explotacions ramaderes que desenrotllen un programa de selecció o hibridació que implique la comercialització d'animals, o del seu semen, òvuls o embrions, que introduïsquen, mantinguen o incrementen els resultats productius pecuaris, podran ser reconegudes per la conselleria competent com a centres de millora ramadera.
2. Este reconeixement es concedirà d'acord amb el que s'establisca reglamentàriament, i en tot cas s'exigirà una avaluació permanent, externa i independent del compliment dels programes i de la consecució d'objectius.
TÍTOL IV
La producció ramadera
CAPÍTOL I
Les instal·lacions i altres mitjans
Article 52. Condicions generals de les instal·lacions
Les instal·lacions dedicades a l'allotjament i alberg dels animals, que formen part d'explotacions ramaderes, hauran de complir les condicions higièniques, sanitàries, de benestar animal, d'ordenació territorial, urbanístiques i mediambientals exigides per la present llei, les seues disposicions complementàries i la legislació sectorial corresponent.
Article 53. Emplaçament
Les instal·lacions ramaderes hauran de situar-se en terrenys classificats urbanísticament com a sòl no urbanitzable, excepte en aquelles zones en què els instruments d'ordenació territorial i urbanística determinen la incompatibilitat de l'ús o activitat ramadera. En tot cas, i sense perjuí que puga exigir-se per aquells instruments una distància major, les instal·lacions mencionades s'ubicaran a una distància mínima de 1.000 metres dels nuclis de població superior a 2.000 habitants, de 500 metres com a mínim per als nuclis de població entre 500 i 1.999 habitants, i de 250 metres en el nuclis de població inferiors a 500 habitants.
Article 54. Distàncies de seguretat sanitària
1. Les instal·lacions ramaderes guardaran una distància mínima de 1.000 metres respecte a les instal·lacions d'altres unitats de producció de la mateixa espècie ramadera. Esta distància es reduirà a la mitat en el cas d'explotacions porcines, avícoles i cunícoles amb una capacitat inferior a 120 UBM, açò és, unitat de bestiar major, equivalent a un boví adult, i a la tercera part en la resta de les espècies quan no s'arribarà a esta grandària.
2. La distància de les instal·lacions ramaderes respecte d'altres establiments en què es concentren animals o s'emmagatzemen o transformen residus d'origen animal serà com a mínim de 1.000 metres amb caràcter general, si bé reglamentàriament es determinaran els supòsits en què, per raons de risc sanitari associat al moviment del bestiar o dels seus productes, la distància mínima serà de 2.000 metres.
Article 55. Condicions tècniques
Les instal·lacions ramaderes hauran de complir les condicions següents:
a) Hauran de situar-se en una àrea voltada en la qual es puguen aplicar mesures de protecció contra agents transmissors de malalties.
b) Comptaran amb construccions i equips sobre els quals es puga realitzar una eficaç neteja i desinfecció.
c) Les construccions, els equips i els materials utilitzats no hauran de ser perjudicials per als animals.
d) Comptaran amb femers i fosses de purins estanques amb prou capacitat per a emmagatzemar i estabilitzar les dejeccions abans del seu aprofitament posterior.
e) Hauran de disposar d'un sistema d'eliminació d'animals morts, del qual podrà dispensar-se amb la condició de tindre contractat externament el servici.
f) Les altres que establisca el Govern Valencià mitjançant decret, dirigides a garantir la salut alimentària i la sanitat i el benestar animals.
Article 56. Vehicles de transport
1. Els vehicles destinats al transport d'animals hauran de disposar de la targeta d'autorització de transport de bestiar, expedida per la conselleria competent de la Generalitat, o del document d'autorització equivalent per a la realització de la dita activitat expedit per l'autoritat pública competent en l'àmbit de la Unió Europea. La targeta o document haurà d'anar en el vehicle sempre que es transporten animals.
2. L'expedició de la targeta, amb una vigència màxima de quatre anys, estarà condicionada al compliment de la normativa que siga d'aplicació i en particular a les condicions de benestar animal, i podrà ser retirada en el cas d'incompliment sobrevingut d'estes condicions.
3. En els vehicles de transport de bestiar es portarà un llibre de transport de bestiar en què s'anotarà, per a la realització de cada trasllat d'animals, la identificació, l'origen i el destí del bestiar i la data del moviment.
4. Els vehicles hauran de ser netejats, desinfectats i, si procedix, desinsectats després de cada transport, la qual cosa, en el cas de transport de vertebrats, haurà d'acreditar-se de la manera en què es dispose reglamentàriament, amb la determinació dels supòsits i les condicions en què la higienització puga realitzar-se per mitjans propis.
Article 57. Mesures correctores
Quan es comprove l'incompliment de les condicions tècniques, higièniques i sanitàries de les instal·lacions, vehicles de transport i altres mitjans de producció, els servicis veterinaris oficials dictaran requeriment d'esmena de les deficiències, i es concedirà amb esta finalitat el termini adequat per a l'adopció de les mesures correctores.
CAPÍTOL II
Alimentació animal
Article 58. Registre d'Alimentació Animal
1. Tots els establiments i operadors radicats a la Comunitat Valenciana que participen, directament o indirectament, en el procés d'elaboració i distribució d'aliments per als animals, hauran d'inscriure's en el Registre d'Alimentació Animal de la Comunitat Valenciana, registre administratiu únic adscrit a la conselleria competent.
2. De l'obligació prevista en el paràgraf anterior, en quedaran exonerades totes les activitats de producció agrícola que tinguen per objecte l'obtenció i la introducció al mercant de primeres matèries destyinades a l'alimentació animal.
Article 59. Règims d'inscripció
1. El règim d'inscripció per a cada categoria o sector d'activitat serà el que es derive del règim d'autorització o control administratiu previ que establisca la reglamentació comunitària o estatal o la que puga dictar el Govern Valencià.
2. En els casos en què no estiga establit un règim d'autorització o control administratiu previ, serà en tot cas preceptiva la comunicació prèvia al Registre d'Alimentació Animal, per part dels seus titulars, de l'exercici de les activitats relacionades amb l'alimentació animal.
Article 60. Ingredients i etiquetatge
1. Els fabricants i intermediaris d'additius, premescles d'additius i altres matèries primeres d'ús en l'alimentació animal, així com els fabricants i comercialitzadors de pinsos i els ramaders que els elaboren per a autoabastiment, radicats a la Comunitat Valenciana, hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal les matèries primeres utilitzades i dels productes finals obtinguts, amb la llista d'ingredients i la seua composició en cada cas.
2. La comercialització d'estos productes haurà de complir les condicions d'etiquetatge establertes reglamentàriament.
Article 61. Control de qualitat
1. Els establiments esmentats en l'article anterior aplicaran al llarg de tot el seu procés productiu un mètode d'autocontrol de qualitat, identificaran els punts crítics i adoptaran normes i procediments que tinguen per objecte minimitzar el risc derivat de l'ocupació de components que tinguen establit un límit màxim de residus en productes d'origen animal.
2. El mètode de control intern haurà de ser aprovat per la conselleria competent, com a condició de la inscripció de l'establiment en el Registre d'Alimentació Animal de la Comunitat Valenciana.
Article 62. Incompliments
1. La comprovació de l'existència d'un establiment o operador comercial no inscrit en el Registre d'Alimentació Animal, quan esta inscripció es requerisca legalment amb caràcter previ a l'exercici de l'activitat, determinarà la immobilització pels servicis veterinaris oficials de les matèries primeres i dels productes elaborats que es troben en els seus magatzems i instal·lacions, mentrestant el seu titular procedix a la seua legalització.
2. Igualment s'acordarà la immobilització quan es detecte l'incompliment de les condicions del règim d'autorització, fins que s'adopten les mesures i actuacions dirigides al total compliment.
3. Els productes destinats a l'alimentació animal que es troben en les explotacions ramaderes, faltats d'identificació i etiquetatge en les condicions legalment exigides, quedaran immobilitzats fins que s'acredite la seua composició i les seues condicions de producció i comercialització.
4. Si no se n'acredita en el termini d'un mes des de la immobilització la composició i les condicions, el director o la directora general en matèria de producció animal ordenarà la seua destrucció o el seu destí distint de l'alimentació animal.
CAPÍTOL III
Medicaments veterinaris i altres productes zoosanitaris
Article 63. Definicions
1. És medicament veterinari tota substància medicinal i les seues associacions o combinacions destinades a la utilització en els animals que es presente dotada de propietats per a previndre, diagnosticar, tractar, alleujar o curar malalties o per a modificar les funcions corporals, en els térmens establits en la normativa aplicable. També es consideren medicaments les substàncies medicinals o les seues combinacions que puguen ser administrades als animals amb qualsevol d'estos fins, encara que s'oferisquen sense referència explícita a ells.
2. Són productes zoosanitaris les substàncies o mescles de substàncies destinades al diagnòstic de les malalties dels animals, o al maneig, higiene i atenció d'estos; o aquelles destinades a la desinfecció, desratització o desinsectació de locals o instal·lacions ramaderes, o dels mitjans de transport; o aquells productes d'ús específic en l'àmbit ramader en els térmens establits en la normativa d'aplicació, excepte, en tot cas, els medicaments veterinaris, els homeopàtics inclosos.
Article 64. Productes clandestins
1. Es consideraran clandestins els medicaments veterinaris i els productes zoosanitaris que no disposen de les autoritzacions preceptives per a la seua fabricació, comercialització i utilització.
2. Tots estos productes clandestins, després del seu descobriment, seran immobilitzats de forma immediata pels servicis veterinaris oficials, i se n'ordenarà la destrucció, amb l'audiència prèvia dels interessats, pel director o la directora general competent en matèria de sanitat animal.
Article 65. Producció i distribució de medicaments veterinaris
1. Els establiments dedicats a l'elaboració, fabricació, emmagatzemament, distribució, venda i dispensació de medicaments veterinaris hauran d'estar degudament autoritzats o homologats en les condicions legalment establides.
2. Es prohibix la producció, emmagatzemament, distribució i venda de medicaments veterinaris clandestins.
3. L'elaboració, fabricació i comercialització de medicaments veterinaris, i qualsevol tinença amb estes finalitats, es realitzaran garantint i acreditant l'origen dels productes mitjançant els corresponents albarans, factures o prescripcions facultatives.
4. Les competències de la Generalitat en les matèries regulades en este article correspondran a la seua administració farmacèutica, excepte pel que fa als pinsos medicamentosos i el seu règim especial, respecte dels quals les exercirà la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal.
Article 66. Utilització de medicaments veterinaris
1. Es prohibix la tinença, amb qualsevol finalitat, en les instal·lacions i la resta de mitjans de les explotacions ramaderes, i la seua aplicació als animals, de medicaments veterinaris clandestins.
2. L'aplicació o el subministrament als animals de les explotacions ramaderes dels medicaments veterinaris, medicaments homeopàtics veterinaris i pinsos medicamentosos haurà de realitzar-se amb prescripció facultativa i d'acord amb la norma que esta indique, i el titular i el veterinari o la veterinària que l'haja efectuada l'anotarà en el llibre registre de tractaments medicamentosos, que haurà de portar-se actualitzat, en cada una de les unitats productives, en les condicions establides reglamentàriament.
3. El titular de l'explotació ramadera serà en tot cas responsable del respecte dels terminis d'espera per a la comercialització de les carns o productes destinats a consum humà procedents d'animals sotmesos a tractaments medicamentosos, d'acord amb les seues condicions d'autorització.
4. Les competències de la Generalitat quant a la utilització dels medicaments veterinaris, medicaments homeopàtics veterinaris i pinsos medicamentosos en les explotacions ramaderes correspondran a la conselleria competent en producció i sanitat animal.
Article 67. Control de productes zoosanitaris
1. Només podran ser posats en el mercat i utilitzats en les explotacions ramaderes els productes zoosanitaris que disposen de les autoritzacions legalment establides.
2. Es prohibix la tinença, amb qualsevol finalitat, en les instal·lacions i d'altres mitjans de les explotacions ramaderes, i el seu ús en estes, de productes zoosanitaris clandestins.
CAPÍTOL IV
Residus d'origen animal
Article 68. Destrucció de cadàvers i subproductes
1. Els titulars de les explotacions ramaderes i els propietaris o tenidors per qualsevol altra condició d'animals morts o de qualssevol subproductes i decomissos d'origen animal generats en el procés de sacrifici, estaran obligats a la seua destrucció higiènica, en les condicions de manipulació i trasllat i mitjançant els sistemes establits per la normativa vigent.
2. Es prohibix l'abandó d'animals morts o moribunds, així com dels referits subproductes i residus d'origen animal, sense perjuí de la seua utilització en esquers per a voltors o canyets en les condicions establides per l'administració mediambiental, tenint en compte les exigibles per raons de sanitat animal.
3. S'establirà una normativa específica per al tractament dels cadàvers de les distintes espècies ramaderes.
Article 69. Centres de transformació
1. Els centres d'arreplegada, emmagatzemament, aprofitament, transformació o eliminació de cadàvers, decomissos, subproductes, materials especificats de risc i altres residus d'origen animal es regiran per les disposicions de la reglamentació comunitària i estatal, sense perjuí del seu desplegament pel Govern Valencià.
2. Per al seu funcionament requeriran, amb caràcter previ, autorització concedida d'acord amb el dit règim per la conselleria competent.
3. En tot cas, els titulars dels centres hauran de complir les obligacions següents:
a) Aplicar les mesures de bioseguretat reglamentàriament exigides.
b) Portar i mantindre diàriament actualitzat un registre de proveïdors de matèries primeres i de destí dels productes finals de la seua activitat.
c) Comunicar a la conselleria mencionada les xàrcies d'arreplegada de subproductes i cadàvers que tinguen establides.
Article 70. Centres de transformació no autoritzats
1. El funcionament sense l'autorització preceptiva dels centres de transformació a què es referix l'article anterior determinarà:
a) L'adopció pels servicis veterinaris oficials de les mesures cautelars de paralització de l'activitat, d'immobilització de les matèries primeres transformades i de tractament immediat dels cadàvers i residus en altres centres autoritzats.
b) El director o la directora general competent en matèria de producció animal, amb l'audiència prèvia del titular del centre de transformació, li dirigirà requeriment perquè en el termini màxim de dos mesos procedisca a la seua legalització.
Estes actuacions seran comunicades a l'ajuntament corresponent i a la conselleria competent en matèria d'activitats qualificades.
2. La concessió de l'autorització comportarà l'alçament de l'orde cautelar d'immobilització, amb l'exigència en tot cas del reprocessament de tots els productes transformats i el tractament de les matèries primeres.
3. En el cas de no sol·licitar-se en el termini l'autorització, o quan esta siga denegada, s'exigirà el reprocessament dels productes immobilitzats en un centre de transformació autoritzat o la seua destrucció en les condicions establides per les autoritats competents en sanitat animal i en medi ambient.
Article 71. Deficiències dels centres de transformació
1. Quan es comprove l'incompliment de les condicions legalment establides per al funcionament dels centres de transformació, els servicis veterinaris oficials dirigiran requeriment d'esmena de deficiències, i, en funció de la naturalesa i gravetat d'estes, disposaran les mesures de caràcter preventiu següents, que es mantindran fins a l'acreditació del compliment del requeriment:
a) La paralització del procés de producció, d'alguna de les seues fases o de l'ocupació d'algun dels mitjans.
b) La prohibició de comercialització del producte acabat, inclosa l'obligació de retirada del producte distribuït.
2. Quan s'acredite el compliment del requeriment d'esmena, els servicis veterinaris oficials podran exigir el reprocessament dels productes transformats.
Article 72. Fems i purins
1. Els titulars de les explotacions ramaderes seran responsables del correcte emmagatzemament i gestió dels fems i purins que s'hi generen, acomplint les condicions establides legalment i reglamentàriament.
2. Amb l'objecte de possibilitar el major aprofitament de fems i purins, i de forma racional, la Generalitat regularà la seua utilització directa com a fertilitzants en les explotacions agràries, com a supòsit expressament exclòs de la legislació de residus.
3. Les activitats d'arreplegada, concentració i tractament de fems i purins realitzades per establiments distints a les explotacions ramaderes hauran de ser comunicades a la conselleria competent en producció i sanitat animal. Esta comunicació inclourà la informació de les explotacions subministradores, els vehicles utilitzats, les xàrcies d'arreplegada i les mesures de bioseguretat adoptades. La conselleria, en funció de la situació epidemiològica en l'àrea d'actuació de l'establiment, podrà exigir l'adopció d'altres mesures.
CAPÍTOL V
La comercialització dels productes d'origen animal
Article 73. Posada en el mercat
L'eixida dels animals o dels productes d'origen animal des de les explotacions ramaderes es realitzarà, en tot cas, davall la responsabilitat d'una de les persones següents, físiques o jurídiques:
a) El titular de l'explotació ramadera, quan després de l'eixida dels animals de l'explotació realitze per ell mateix la comercialització.
b) El titular de l'establiment de primera transformació de productes d'origen animal quan realitze la compra dels animals directament en les explotacions ramaderes.
c) Qualsevol altra persona que realitze el procés de comercialització.
Article 74. Operadors comercials o tractants
Tindran la consideració d'operadors comercials pecuaris o tractants:
a) Els titulars de centres de concentració, sense perjuí de la consideració d'estos centres així mateix com a unitats de producció d'explotacions ramaderes a l'efecte de l'aplicació d'esta llei.
b) Les empreses integradores.
c) Les persones a què es referix l'apartat c) de l'article anterior que no siguen titulars d'explotacions ramaderes ni d'establiments de primera transformació.
d) Aquells altres que siguen considerats operadors comercials pecuaris per la normativa comunitària i estatal.
Article 75. Registre d'Operadors Comercials
1. Els operadors comercials que exercisquen la seua activitat en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana hauran d'inscriure's en el Registre d'Operadors Comercials Pecuaris de la Comunitat Valenciana dependent de la conselleria competent.
2. Per a esta inscripció, es comunicaran la titularitat de l'activitat, el domicili personal o social, els centres de concentració vinculats i els vehicles dedicats a l'activitat.
3. Els operadors comercials hauran de registrar tots els animals i productes d'origen animal sobre els quals exercisquen una possessió física o financera, amb indicació de la seua explotació d'origen i de la data d'eixida, i del centre de destí i de la data d'arribada i de les actuacions i incidències sanitàries. Estes anotacions hauran de realitzar-se en el Llibre d'Operador Comercial Pecuari, que en el cas dels centres de concentració substituirà el Llibre d'Explotació Ramadera o el seu exemplar corresponent.
Article 76. Establiments de primera transformació
1. Tindran la consideració d'establiments de primera transformació els escorxadors, les centrals lleteres i indústries làcties, els centres de processament i envasament de mel, els centres de classificació d'ous i els establiments de manipulació de pells, cuiros, plomes, llanes i pèls, així com qualsevol altre que utilitze com a matèria primera productes obtinguts en les explotacions ramaderes.
2. Tots estos establiments, amb independència de la normativa específica que els siga d'aplicació, hauran de:
a) Anotar en un registre cada entrada d'animals o productes d'origen animal amb la identificació individual si és procedent, fent referència a l'explotació d'origen, a l'operador comercial, si és procedent, i a la data d'admissió.
b) Aplicar les mesures de normalització i tipificació de productes d'origen animal establides per la Unió Europea per a la consecució del mercat únic.
c) Transmetre als operadors comercials els requeriments de qualitat dels productes demanats en la cadena de distribució i consum de productes d'origen animal.
Article 77. Autocontrol en la producció
La conselleria competent afavorirà, en especial mitjançant mesures de suport econòmic a la contractació de servicis tècnics externs de control, la implantació de protocols de producció per a la millora de la qualitat tècnica i sanitària dels productes d'origen animal. Estos protocols hauran d'incloure les
mesures d'autocontrol i de supervisió externa que en garantisquen el compliment. Es compliran en tot cas els requisits establits per la reglamentació vigent en matèria de seguretat alimentària.
Article 78. Elaboració artesanal
La manipulació, transformació i elaboració de productes artesanals en les explotacions ramaderes o en instal·lacions annexes a estes estaran sotmeses a les exigències imposades a qualssevol operadors comercials i establiments de primera transformació.
Article 79. Promoció i protecció de la qualitat
La conselleria competent en matèria de protecció de la qualitat dels productes agrícoles i alimentaris, en coordinació amb l'administració pecuària valenciana i amb el sector ramader, estudiarà i promourà les possibilitats de la protecció dels productes d'origen animal produïts a la Comunitat Valenciana diferenciats per la seua qualitat, a l'empara del règim comunitari i estatal de protecció de les indicacions geogràfiques i de les denominacions d'origen dels productes agrícoles i alimentaris i en fomentarà la inscripció, si escau, en els registres d'etiquetes ecològiques.
Article 80. Mercats, fires, concursos, subhastes i exposicions
1. Les concentracions en mercats, fires, concursos, subhastes i exposicions temporals d'animals procedents d'explotacions ramaderes i en tot cas d'animals de companyia, se celebraran davall la responsabilitat del seu promotor o organitzador, que haurà de comptar amb l'assistència, degudament formalitzada, d'un servici veterinari que garantisca la sanitat i el benestar dels animals.
2. Sense perjuí de les autoritzacions legalment exigibles, el promotor o organitzador de la concentració haurà de comunicar la seua celebració a la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal amb una antelació mínima de 15 dies, expressant el lloc, data i hora de la celebració i identificant el servici veterinari responsable de l'esdeveniment.
3. Dins dels 10 dies següents a la comunicació, la conselleria competent, per raons sanitàries, podrà prohibir la celebració de la concentració o condicionar-la a l'adopció de determinades mesures.
4. El Govern Valencià desplegarà reglamentàriament les determinacions d'este article.
CAPÍTOL VI
Programes sanitaris de les explotacions
Article 81. Obligatorietat
Les explotacions ramaderes desenrotllaran de manera permanent un programa sanitari, elaborat i aplicat amb la supervisió d'un veterinari o veterinària en l'exercici de la seua professió, que en aquella funció rebrà la qualificació de veterinari o veterinària de l'explotació.
Article 82. Concepte
1. El programa sanitari d'una explotació ramadera és el conjunt de mesures que tenen per objecte millorar el seu nivell sanitari:
a) mesures de bioseguretat;
b) estratègies de desinsectació, desinfectació i desratització;
c) accions de millora de condicions higièniques; i
d) plans de prevenció i lluita davant les malalties dels animals.
2. Així mateix, en el marc de l'aplicació del programa sanitari, el titular i el veterinari de l'explotació hauran de deixar constància documental de les accions executades, dels diagnòstics realitzats i dels tractaments prescrits, si és procedent, en el Llibre d'Explotació Ramadera.
Article 83. Agrupacions de defensa sanitària ramadera
1. La conselleria competent reconeixerà com a agrupacions de defensa sanitària ramadera (ADS) les entitats associatives, dotades de personalitat jurídica, constituïdes per titulars d'explotacions ramaderes que manegen animals de la mateixa espècie o d'espècies afins i que tinguen per objecte el desenrotllament d'un programa sanitari en comú dirigit a millorar el seu nivell productiu i sanitari.
2. El programa sanitari en comú de l'agrupació de defensa sanitària podrà ser específic per a una o diverses malalties o integral, per al conjunt sanitari de les explotacions que la integren.
3. El programa sanitari comú se sotmetrà a aprovació dels servicis veterinaris oficials, i l'acreditació del seu desenrotllament i compliment serà condició per a l'obtenció i el manteniment del reconeixement de l'agrupació de defensa sanitària.
4. Les agrupacions de defensa sanitària han de comptar amb la permanent direcció tècnica, almenys, d'un veterinari o veterinària que desplegue el programa sanitari comú.
5. Per al reconeixement de les agrupacions de defensa sanitària podran establir-se reglamentàriament altres condicions, fins i tot la limitació del nombre d'agrupacions existents en un mateix àmbit territorial.
6. El programa sanitari comú de l'agrupació de defensa sanitària, quan siga integral, podrà suplir els programes sanitaris de les explotacions a què es referixen els dos articles anteriors.
Article 84. Foment de les ADS
1. Les agrupacions de defensa sanitària es beneficiaran prioritàriament del suport tècnic prestat per l'administració pecuària de la Generalitat.
2. Així mateix, les agrupacions de defensa sanitària tindran prioritat en l'accés a les subvencions públiques de la Generalitat que s'establisquen per al desplegament de programes sanitaris que tinguen per objecte reduir la incidència o prevalença de les malalties del bestiar, o per a la implantació de xàrcies de vigilància epidemiològica.
TÍTOL V
L'aprofitament de pastures i restollades
CAPÍTOL I
Règim comú d'ordenació de l'aprofitament
i la seua extensió
Article 85. Objecte
1. L'aprofitament per la ramaderia extensiva de les pastures, herbes i restollades de les superfícies agrícoles i forestals situades en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, excepte dels terrenys expressament exclosos en els térmens establits en els articles següents, es realitzarà de conformitat amb les disposicions del present títol, en el reglament que puga adoptar el Govern Valencià per desplegar-lo i en les ordenances de pastures aprovades d'acord amb estos. Supletòriament, serà d'aplicació el Reglament de Pastures, Herbes i Restollades aprovat per mitjà del Decret 1.256/1969, de 6 de juny, o la normativa estatal que el substituïsca, sense perjuí del caràcter bàsic o d'aplicació directa i preferent que puguen tindre les seues disposicions.
2. D'acord amb les disposicions de la seua legislació especial, és lliure l'aprofitament de les pastures de les vies pecuàries.
Article 86. Térmens municipals exclosos
1. El director o la directora general competent en matèria de producció animal, d'ofici o a instància de l'ajuntament corresponent, podrà excloure de l'aplicació del règim d'ordenació de l'aprofitament de pastures, herbes i restollades regulat en esta llei aquells térmens municipals en què així ho aconsellen les característiques especials de les seues explotacions agràries, o la carència o poca importància de les pastures susceptibles d'esta classe d'aprofitament.
2. En el procediment que es tramitarà per a declarar-ne l'exclusió, seran preceptius els informes de la Comissió Territorial de Pastures corresponent i, en cas d'estar constituïda, la Comissió Local de Pastures.
3. En el Diari Oficial de la Generalitat es publicarà una ressenya de les exclusions acordades, així com de la seua eventual revocació.
Article 87. Terrenys exclosos
1. Queden exclosos del règim d'aprofitament pecuari regulat en esta llei:
a) Les finques voltades amb caràcter permanent, bé de forma natural o artificial.
b) Les praderies naturals o artificials, de caràcter permanent o temporals.
c) Les superfícies de vinyes, oliverars, garroferes o fruiters.
d) Les hortes i altres terrenys de regadiu.
e) Les muntanyes de domini públic, les d'utilitat pública i les protectores.
f) Les finques enclavades en les superfícies excloses quan l'únic accés practicable per al bestiar siga a través d'estes.
2. Sense perjuí que els terrenys exclosos, per trobar-se en els anteriors supòsits, puguen i hagen d'indicar-se en l'ordenança de pastures, herbes i restollades corresponent del municipi, o puguen declarar-se al marge d'esta ordenança, en tot cas per l'ajuntament corresponent, amb l'informe previ de la Comissió Local de Pastures, l'exclusió serà en tot cas efectiva encara que no conste expressament indicada o declarada de les maneres mencionades.
Article 88. Segregació de finques
1. Les superfícies incloses amb caràcter general en el règim comú d'ordenació de l'aprofitament regulat en esta llei podran ser, no obstant això, segregades d'este, en l'ordenança de pastures, herbes i restollades del municipi o al marge de l'ordenança, però en tot cas per l'ajuntament corresponent, a petició dels seus propietaris, i amb l'informe previ de la Comissió Local de Pastures, sempre que es troben en alguna de les situacions següents:
a) Que es troben en un mateix límit i que siguen objecte d'explotació ramadera dels seus aprofitaments de pastures pel mateix titular de la finca, amb una càrrega ramadera anual mínima de 0,1 UBM/ha.
b) Que es troben en un mateix límit o confrontant les unes amb les altres, formant un conjunt o vedat o polígon, i que siguen objecte d'aprofitament ramader independent, mitjançant acord privat dels propietaris o cultivadors amb el ramader o ramaders. En estos casos, l'administració pecuària no intervindrà en els conflictes entre les parts, que hauran de suscitar-se davant dels òrgans jurisdiccionals ordinaris.
2. Mitjançant modificació de l'ordenança de pastures, herbes i restollades del municipi, o al marge d'esta, l'ajuntament podrà revocar les segregacions de finques acordades, amb l'informe previ de la comissió local de pastures, en el cas d'incompliment de les condicions de la seua concessió.
CAPÍTOL II
Organització administrativa
Article 89. Delegació en els ajuntaments
La delegació en els ajuntaments de la Comunitat Valenciana de l'exercici de les competències administratives de la Generalitat en matèria d'ordenació i adjudicació dels aprofitaments de pastures, herbes i restollades, és amb caràcter obligatori, per temps indefinit i amb l'abast, el contingut i les condicions que es determinen en el present títol, inclusivament la possibilitat de l'establiment d'una taxa municipal per la prestació dels servicis.
Article 90. Òrgans municipals competents
Les competències que este títol atribuïx als ajuntaments s'exerciran per l'alcalde o l'alcaldessa, llevat que les seues disposicions organitzatives ho atribuïsquen expressament a un altre òrgan municipal, en l'exercici de la seua autonomia.
Article 91. Comissions locals de pastures
1. En els ajuntaments de la Comunitat Valenciana es constituirà una Comissió Local de Pastures com a òrgan municipal competent en matèria d'aprofitament de pastures, herbes i restollades, sense perjuí de les funcions d'altres òrgans municipals en esta matèria, de conformitat amb les disposicions d'esta llei.
2. No serà obligatòria la seua constitució o existència en els ajuntaments dels municipis el terme dels quals es trobe exclòs del règim comú d'ordenació del dit aprofitament, d'acord amb les disposicions de l'article 86 de la present llei.
3. La Comissió Local de Pastures estarà composta per:
a) El president, que ho serà l'alcalde o l'alcaldessa, o un regidor o regidora en qui delegue.
b) Tres vocals en representació dels propietaris de terres en el terme municipal.
c) Tres vocals en representació dels titulars d'explotacions ramaderes en règim d'extensiu amb alguna unitat productiva radicada en el terme municipal.
d) El secretari o la secretària de l'ajuntament, o el funcionari en qui delegue, que actuarà com a secretari de la comissió amb veu però sense vot.
e) Un funcionari de la conselleria competent en matèria de producció animal podrà participar, sense vot, com a assessor de la comissió, a petició del seu president.
4. Els sis vocals agricultors i ramaders seran designats, per a un període de quatre anys, pel Consell Agrari Municipal, o, quan este no estiga constituït, per no ser preceptiu, la designació l'efectuarà el Ple de la corporació.
Article 92. Funcions
Corresponen a la Comissió Local de Pastures les funcions següents:
a) Elaborar i proposar l'aprovació de l'ordenança de pastures, herbes i restollades del municipi, així com les seues modificacions.
b) Fixar, dins dels límits assenyalats per la comissió territorial de pastures corresponent, el preu per hectàrea i cap de bestiar del gaudi de les pastures, herbes i restollades, així com dels aprofitaments extraordinaris per collites deficients no recol·lectades.
c) Concretar les càrregues ramaderes per a l'any ramader a començar, dins dels límits establits per l'ordenança.
d) Proposar l'adjudicació dels aprofitaments.
e) Resoldre les discrepàncies sobre les exclusions que declara l'article 87 del present títol, tenint en compte el que disposa el seu apartat 2.
f) Informar sobre les peticions o propostes de segregacions de finques a què es referix l'article 88.
g) Informar a la Comissió Territorial de Pastures del seu àmbit de tots els assumptes que considere d'interés en relació amb l'aprofitament de pastures, herbes i restollades.
Article 93. Funcionament
1. El funcionament de la Comissió Local de Pastures es regirà pel reglament amb què la dotarà l'ajuntament respectiu.
2. En tot cas, es reunirà a convocatòria del seu president o presidenta, i almenys amb caràcter ordinari una vegada al trimestre.
3. Tres vocals de la comissió podran sol·licitar la celebració de reunions extraordinàries, que convocarà el president o presidenta en el termini de cinc dies, i no podrà demorar-se la seua celebració més de 10 dies des de la sol·licitud.
Article 94. Comissions territorials de pastures
1. En la conselleria competent en matèria de producció animal es constituiran comissions territorials de pastures d'àmbit provincial, amb seu en cada una de les tres capitals.
2. Estes comissions s'adscriuran, si és procedent, als servicis territorials d'àmbit provincial de la conselleria, el cap o la cap de la qual ocuparà la presidència de la comissió, o subsidiàriament qui designe el director o directora general competent en matèria de producció animal.
3. Seran vocals de cada una de les comissions territorials de pastures:
a) Dos funcionaris dels servicis tècnics de la conselleria competent en producció i sanitat animal, designats pel director o directora general competent en matèria de producció animal.
b) Un funcionari o funcionària tècnics de la conselleria en matèria d'agricultura, designat pel director o directora general competent en matèria de producció vegetal.
c) Tres agricultors.
d) Tres ramaders.
e) Un representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
f) Un representant de la cambra agrària provincial.
g) Serà secretari, amb veu però sense vot, un funcionari o funcionària designat pel president o presidenta de la comissió.
4. Els sis vocals agricultors i ramaders seran designats pel president de la comissió territorial de pastures a proposta de les organitzacions professionals agràries més representatives.
Article 95. Funcions
Corresponen a les comissions territorials de pastures les funcions següents:
a) Emetre informes preceptius, amb caràcter previ a la seua aprovació, sobre les propostes d'ordenances de pastures, herbes i restollades, i de les seues modificacions.
b) Determinar els preus mínims i màxims exigibles pel gaudi de les pastures, herbes i restollades i pels aprofitaments extraordinaris per collites deficients no recol·lectades.
c) Emetre informar sobre els recursos contra els actes municipals en matèria d'aprofitament de pastures, herbes i restollades que haja de resoldre la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal.
d) Assessorar els ajuntaments del seu àmbit territorial en l'exercici de les seues competències delegades en matèria d'aprofitament de pastures, herbes i restollades.
Article 96. Funcionament
1. Les comissions territorials de pastures es regiran pel reglament amb què els dotarà la direcció general competent en matèria de producció ramadera, i per les seues pròpies normes de funcionament.
2. Es reuniran a convocatòria del seu president o presidenta respectiu, en este cas almenys amb caràcter ordinari una vegada al trimestre.
3. Tres vocals de la comissió podran sol·licitar la celebració de reunions extraordinàries, que convocarà el president o presidenta en el termini de cinc dies, i no podrà demorar-se la seua celebració més de 10 dies des de la sol·licitud.
Article 97. Recursos administratius
1. Els actes dictats pels òrgans dels ajuntaments en matèria d'aprofitament de pastures, herbes i restollades, inclusivament l'aprovació definitiva de les ordenances a què es referix l'article 99.1.h) de la present llei, es podran recórrer administrativament davant del director o la directora general en matèria de producció ramadera, que els resoldrà. El règim d'este recurs serà el previst per al recurs d'alçada, llevat que procedirà preceptivament contra els actes dels ajuntaments que posen fi a la via administrativa al si de l'entitat local.
2. El director o directora general en matèria de producció ramadera serà igualment competent per a resoldre els recursos d'alçada que s'interposen contra els acords de les comissions territorials de pastures.
CAPÍTOL III
Ordenació de les pastures i normes generals
d'aprofitament
Article 98. Contingut de les ordenances
En les ordenances de pastures, herbes i restollades haurà de consignar-se:
a) El nombre d'hectàrees del terme municipal, amb especificació de les corresponents a sòl rústic i la classificació en este dels terrenys sotmesos al règim d'ordenació del seu aprofitament pecuari i els exclosos i segregats d'acord amb els articles 87 i 88 del present títol, consignant el motiu concret en cada cas.
b) L'extensió i els límits del polígon o polígons en què quede dividida la superfície dels terrenys del terme municipal sotmesos al règim d'ordenació de les pastures, amb indicació dels enclavaments existents.
c) El polígon o els polígons, o enclavaments, destinats, si és procedent, al bestiar transhumant.
d) El polígon o els polígons, o enclavaments, adequats per a l'aïllament del bestiar malalt.
e) El nombre d'hectàrees que necessite per al seu suport una unitat de bestiar major (UBM) o el seu equivalent, sense comptar les cries, en cada un dels polígons, per any complet o per temporada de pastures.
f) Les classes dels aprofitaments, èpoques, duració i normes sobre estos.
g) L'amplària de les vies pecuàries i de les servituds de pas existents.
h) Normes reguladores dels procediments d'adjudicació dels aprofitaments.
i) Altres disposicions que complisquen les disposicions del present títol i que ordenen l'aprofitament pecuari de les pastures, herbes i restollades en el terme municipal.
Article 99. Procediment
1. L'aprovació de les ordenances i de les seues modificacions es realitzarà d'acord amb els tràmits següents:
a) Elaboració de la proposta per la Comissió Local de Pastures.
b) Aprovació inicial pel Ple de l'ajuntament.
c) Exposició al públic en el tauler d'anuncis de l'ajuntament per un termini de 30 dies, durant el qual es podran presentar al·legacions.
d) Simultàniament, quan afecte terrenys forestals distints dels assenyalats en l'apartat b) de l'article 87.1 d'esta llei, sol·licitud a l'administració forestal d'autorització del seu aprofitament de conformitat amb la legislació forestal de la Comunitat Valenciana. L'autorització s'entendrà concedida una vegada transcorregut un mes sense que s'haja dictat decisió desfavorable.
e) Resolució de les al·legacions per la comissió local de pastures, que formularà la seua proposta definitiva.
f) Remissió per l'ajuntament a la Comissió Territorial de Pastures de la proposta definitiva, juntament amb altres informes i documents que trobe oportuns.
g) Informe de la Comissió Territorial de Pastures, en el termini de 20 dies des de la recepció, sobre si hi ha cap contradicció de la proposta d'ordenança amb el present títol. Si no s'emet en el termini s'entendrà favorable.
h) Aprovació definitiva per l'ajuntament, en el termini de 20 dies. Si no s'emet cap resolució en el dit termini s'entendrà aprovada l'ordenança.
2. Les exclusions i les segregacions de terrenys i les revocacions d'estes a què es fa referència en els articles 87 i 88 del present títol, es podran realitzar al marge de l'ordenança de conformitat amb les disposicions dels preceptes esmentats, i no es consideraran modificacions a l'efecte d'este article. No obstant això, les exclusions, segregacions i revocacions mencionades s'incorporaran formalment a l'ordenança en la modificació immediata d'esta que es tramite i s'aprove.
3. Les ordenances de pastures, herbes i restollades, i les seues modificacions, hauran de ser aprovades abans del començament de l'any ramader en què hagen d'entrar en vigor, i regiran per temps indefinit.
Article 100. Publicitat
1. L'ajuntament tindrà a disposició dels ciutadans un exemplar de l'ordenança en vigor, junt amb les resolucions d'exclusions i segregacions de terrenys i de la seua revocació, i se'n facilitarà una còpia a qui la sol·licite.
2. En el Diari Oficial de la Generalitat es publicarà una ressenya de l'aprovació de l'ordenança i de les seues modificacions, el contingut íntegre de la qual s'exposarà durant un mes en el tauler d'anuncis de l'ajuntament respectiu.
Article 101. Recollida dels restolls
Els agricultors no podran llaurar ni cremar els restolls fins a la data que determine l'ordenança de pastures del municipi, sense perjuí del compliment de les disposicions vigents en matèria de prevenció d'incendis forestals o de protecció del medi ambient.
Article 102. Entrada del bestiar en els restolls
El bestiar no podrà entrar en els restolls fins que no s'haja plegat la collita.
Article 103. Aprofitaments en circumstàncies especials
1. Les finques amb collites deficients, no recol·lectades o aprofitades pel seu cultivador, podran ser aprofitades pel ramader o ramadera adjudicataris, a partir de la data que assenyale l'ordenança de pastures, herbes i restollades del municipi.
2. El bestiar no podrà romandre en els guarets llaurats i preparats per a la sembra immediata i, en tot cas, després de pluges intenses i recents, en els terminis que assenyale l'ordenança.
Article 104. Danys
1. Els titulars de les explotacions agràries i els ramaders podran reclamar el rescabalament dels danys i perjuís que els haja pogut produir l'incompliment de la reglamentació sobre l'aprofitament de les pastures en el règim comú d'ordenació.
2. Sense perjuí de les accions legals que corresponguen al perjudicat, les dues parts implicades podran voluntàriament i d'acord comú sotmetre a la Comissió Local de Pastures, en intervenció arbitral, la determinació de la responsabilitat de l'agricultor o del ramader, així com l'import dels danys, sempre que es preveja i es regule esta possibilitat en les ordenances de pastures del municipi.
CAPÍTOL IV
Adjudicació dels aprofitaments
Article 105. Formes d'adjudicació
L'adjudicació de les pastures subjectes al règim comú d'ordenació del seu aprofitament regulat en este títol la realitzarà l'ajuntament de les maneres següents:
a) Adjudicació directa d'acord amb criteris objectius de preferència.
b) Subhasta pública de les pastures no concedides pel procediment anterior.
Article 106. Condicions dels ramaders
1. Només podran accedir a este règim comú d'ordenació dels aprofitaments els titulars d'explotacions ramaderes que complisquen les condicions sanitàries, tècniques i de benestar animal exigides en esta llei.
2. L'ordenança de pastures, herbes i restollades del municipi podrà establir el requisit de la inscripció dels ramaders en un registre de beneficiaris dels aprofitaments de les pastures del seu terme.
Article 107. Criteris de preferència en l'adjudicació
1. Les pastures seran adjudicats a sol·licitud dels titulars d'explotacions ramaderes en el termini que assenyalen les ordenances de pastures respectives.
2. Les primeres pastures a adjudicar seran les comunals; s'assignarà a cada ramader o ramadera resident les hectàrees de pastures que li corresponguen en funció de les unitats de bestiar major de què realment dispose, i serà llavors quan podran adjudicar-se pastures a ramaders de municipis limítrofs.
3. Posteriorment es repartirà la resta de superfícies aprofitables, i tindran preferència les explotacions ramaderes amb unitats productives en el terme municipal respecte a les d'explotacions amb unitats en térmens limítrofs, i les d'estes respecte a les altres.
4. Si dins del mateix orde de preferència coincidixen sol·licituds sobre el mateix polígon que superen la càrrega ramadera establida en l'ordenança de pastures, tindran preferència les explotacions que tinguen qualificació sanitària; en segon lloc, les que formen part d'una agrupació de desenrotllament ramader a què es fa referència en l'article 38 d'esta llei; i, finalment, les que en tinguen adjudicades en els anys anteriors.
Article 108. Subhasta pública
1. Les pastures que no hagen sigut objecte d'adjudicació pel procediment previst en l'article anterior ho seran mitjançant subhasta pública celebrada per l'ajuntament corresponent, a la qual podran assistir qualssevol titulars d'explotacions pecuàries, sense distinció de la seua procedència, i sense altres requisits que els previstos en l'article 106.1 de la present llei.
2. La subhasta es convocarà mitjançant la publicació en el tauler d'anuncis de l'ajuntament, amb una antelació de 15 dies a la celebració, que serà almenys abans d'un mes de la data fixada per al començament de l'aprofitament.
3. Se celebrarà una primera subhasta a l'alça sobre el tipus assenyalat en la convocatòria, i en el cas de no adjudicar-se la totalitat dels polígons se celebrarà una segona subhasta, en el termini de 10 dies des de la celebració de la primera, amb un tipus del 80% del que va servir per a la primera.
Article 109. Règim de les adjudicacions
1. Les adjudicacions d'aprofitament seran pel termini establit en cada cas, d'acord amb l'ordenança de pastures del municipi, que fins i tot podrà preveure la seua vigència indefinida en tant no es modifiquen les condicions determinants de l'adjudicació.
2. En l'acte d'adjudicació definitiva, dictat per l'ajuntament, amb l'informe previ en tot cas de la Comissió Local de Pastures, es farà constar: titular de l'aprofitament; identificació, extensió i tipus de terreny del polígon o polígons adjudicats; classe de bestiar; nombre de caps i UBM que representen; termini d'aprofitament i preu.
3. La relació d'adjudicataris de pastures, amb les dades referides, serà pública i s'exposarà per al coneixement general en el tauler d'anuncis de l'ajuntament.
4. Els aprofitaments adjudicats no podran ser subarrendats ni cedits, sense perjuí de la pròpia transmissió de la titularitat de l'explotació ramadera o d'alguna de les seues unitats productives, i de la possibilitat de permuta d'aprofitaments en els térmens que establisca l'ordenança de pastures, herbes i restollades.
5. Les adjudicacions de pastures podran ser suspeses pels servicis veterinaris oficials de l'administració pecuària de la Generalitat, per raons de sanitat animal i per evitar la propagació de malalties infectocontagioses.
CAPÍTOL V
Règim econòmic
Article 110. Fixació de preus
1. Les comissions territorials de pastures determinaran anualment, amb la deguda antelació, i en tot cas tres mesos abans del començament de l'any ramader, els preus mínims i màxims dels aprofitaments que regiran durant eixe any, per hectàrea i per cap de bestiar, en les distintes zones ramaderes de la província, tenint-ne en compte la qualitat i quantitat.
2. Respectant els dits límits mínim i màxim, cada Comissió Local de Pastures fixarà els preus concrets de les pastures en el terme del seu municipi.
3. En les adjudicacions directes, els preus seran els fixats per la Comissió Local de Pastures, i en la subhasta pública seran els que s'hi aconseguisquen.
Article 111. Cobrament i pagament del preu
1. Els ramaders adjudicataris de les pastures hauran d'ingressar-ne l'import a l'ajuntament en la forma i els terminis que establisca la respectiva ordenança de pastures segons la forma d'adjudicació.
2. Els titulars de les explotacions agrícoles amb superfícies sotmeses al règim comú d'ordenació de l'aprofitament de les pastures tindran dret a percebre, a partir dels dos mesos següents a l'acabament de l'aprofitament, l'import que els corresponga en funció del preu de l'aprofitament, o del que haja resultat en la subhasta, descomptat en tot cas l'import de l'exacció municipal regulada en l'article següent.
3. Estos titulars de les explotacions agràries perdran el dret a la percepció de les quantitats que els corresponguen per renúncia fefaent dirigida a l'ajuntament o per prescripció del seu dret. Els ajuntaments destinaran estes quantitats a finalitats d'interés municipal agrari.
Article 112. Taxa municipal
1. En els municipis subjectes al règim d'ordenació de l'aprofitament de les pastures, herbes i restollades, els ajuntaments podran establir una taxa per la prestació, en virtut de la delegació que opera la present llei, dels servicis de gestió del dit règim.
2. Seran subjectes passius de la taxa, en concepte de contribuents, els titulars de les explotacions agràries les pastures dels quals hagen sigut adjudicats d'acord amb el règim d'ordenació regulat en este títol, amb dret a obtindre de l'ajuntament el preu que li hagen ingressat els ramaders adjudicataris.
3. L'import de la taxa podrà ser fins d'un 20% del preu d'adjudicació dels aprofitaments.
4. La taxa es meritarà en el moment del pagament a l'agricultor o agricultora, per part de l'ajuntament, del preu de l'aprofitament que este haja percebut dels ramaders adjudicataris.
5. La liquidació de la taxa la practicarà l'ajuntament quan se salde a l'agricultor el preu de l'aprofitament, i es cobrarà per aquell descomptant d'este preu l'import de la taxa.
TÍTOL VI
La vigilància, el control i l'eradicació
de les malalties dels animals
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 113. Malalties
1. De conformitat amb les disposicions comunitàries i estatals, i amb les disposicions de la present llei, seran objecte de mesures sanitàries obligatòries de vigilància, control i eradicació les malalties dels animals subjectes a declaració obligatòria en l'àmbit de la Unió Europea, d'Espanya i de l'Oficina Internacional d'Epizoòties, així com aquelles altres que determine el Govern Valencià mitjançant decret.
2. En el cas d'altres malalties dels animals, quan existisca risc imminent per a la salut pública, els servicis veterinaris oficials podran adoptar, amb caràcter excepcional, les mesures sanitàries previstes en el present títol. El manteniment d'estes mesures durant un període superior a un mes requerirà la inclusió de la malaltia pel Govern Valencià entre les malalties a què es referix l'apartat anterior.
Article 114. Mesures de caràcter general
Per a la vigilància, control i eradicació de les malalties dels animals s'establixen, a disposició de l'administració pecuària de la Generalitat, les accions sanitàries de caràcter general següents:
a) Notificació de la presència de malalties.
b) Investigació i diagnòstic.
c) Declaració oficial de la malaltia.
d) Actuacions preventives i tractament.
e) Control dels moviments dels animals i de la destinació dels cadàvers.
f) Sacrifici del bestiar.
g) Actuacions complementàries.
Article 115. Campanyes de control i eradicació
1. La conselleria competent desplegarà programes específics, que podran tindre caràcter obligatori, de control o d'eradicació de malalties presents en el territori de la Comunitat Valenciana, quan estes malalties posen en risc la salut pública, condicionen la sanitat del bestiar o suposen un perjuí al sector ramader que justifique el cost del desenrotllament del programa.
Els programes de control tindran per objecte reduir la incidència de la malaltia a nivells sanitàriament acceptables.
Els programes d'eradicació tindran per objecte l'eliminació de l'agent productor de la malaltia en el territori de la Comunitat Valenciana.
2. Així mateix, s'aplicaran els programes estatals i europeus aprovats en relació amb malalties del bestiar presents a la Comunitat Valenciana.
3. Els programes propis seran aprovats mitjançant orde del conseller o consellera competent, i podran incloure les mesures següents:
a) Restricció i control dels moviments del bestiar.
b) Identificació del bestiar.
c) Inspeccions.
d) Presa de mostres.
e) Diagnòstic clínic, serològic i epidemiològic.
f) Desinfecció, desinsectació i desratització obligatòria.
g) Lluita obligatòria contra vectors.
h) Aplicació obligatòria de tractaments i vacunes.
i) Sacrifici obligatori d'animals.
j) Eliminació obligatòria de cadàvers i matèries contumaces.
k) Qualificacions sanitàries.
l) Qualsevol altra que es considere necessària per a l'objecte previst en el programa,
4. Els programes seran planificats, organitzats, dirigits i avaluats pels servicis veterinaris oficials, i la seua execució podrà realitzar-se per estos mateixos servicis o mitjançant la contractació d'assistències tècniques per a la realització material de les accions previstes en estos, sense perjuí de les actuacions que corresponga realitzar al titular o al veterinari de l'explotació.
Article 116. Qualificacions sanitàries
1. Les explotacions ramaderes que desenrotllen amb resultat favorable, d'acord amb els criteris establits en la normativa específica aplicable, plans de control o eradicació de malalties dels animals podran ser reconegudes per la conselleria competent mitjançant un títol acreditatiu de la seua qualificació sanitària, a l'efecte de facilitar-ne el moviment comercial.
2. El document acreditatiu s'expedirà a sol·licitud del titular de l'explotació una vegada realitzades les oportunes comprovacions sanitàries, que quedaran en suspens quan es comprove la presència de la malaltia per a la qual s'ha obtingut la qualificació i fins que se'n comprove l'extinció total.
3. La qualificació sanitària podrà obtindre's també per un municipi, agrupació de defensa sanitària ramadera o, en general, una zona o territori determinat, quan totes les seues explotacions es troben lliures d'una malaltia o estiguen qualificades sanitàriament.
4. Reglamentàriament s'establirà el procediment i les condicions de concessió de la qualificació, així com de la retirada quan l'explotació no aplique els plans de control o eradicació de malalties.
Article 117. Plans d'alerta sanitària
1. La conselleria competent en matèria de sanitat animal, oïda la Comissió Consultiva de Ramaderia, podrà posar en marxa plans d'alerta sanitària que tinguen per objecte la detecció immediata de les malalties infectocontagioses o parasitàries molt difusives en les que existisca un risc important de presentació en el territori de la Comunitat Valenciana.
2. En els plans d'alerta sanitària participaran tots els agents relacionats amb l'activitat ramadera afectada.
CAPÍTOL II
Notificació, investigació i diagnòstic
Article 118. Notificació
1. Tota persona, física o jurídica, estarà obligada a comunicar a l'administració pecuària de la Generalitat tots els brots espontanis de què tinguen coneixement o sospita, de malalties de caràcter epizoòtic, o que per la seua especial virulència, extrema gravetat o ràpida difusió impliquen un perill potencial de contagi per a la població animal, domèstica o salvatge, o un risc cert per a la salut pública o per al medi ambient. Serà igualment obligatòria la comunicació de qualsevol procés patològic que, encara que no tinga les característiques mencionades, ocasione la sospita de ser una malaltia de les incloses en les llistes que s'establisquen com a malalties de declaració obligatòria.
2. L'administració pecuària de la Generalitat facilitarà una acreditació documental d'haver rebut la comunicació de la malaltia.
3. Estaran especialment obligats a la comunicació de les sospites de malalties de declaració obligatòria els veterinaris o les veterinàries de l'explotació, els director tècnics o les directores tèniques de les agrupacions de defensa sanitària i els laboratoris dedicats al diagnòstic veterinari.
4. Els laboratoris que exercisquen la seua activitat a la Comunitat Valenciana, tant públics com privats, hauran de comunicar a l'administració pecuària de la Generalitat els servicis de diagnòstic veterinari que presten, i hauran de portar un llibre de registre en què consten les mostres rebudes, les analitzades, els resultats obtinguts i els dictàmens emesos.
Article 119. Visita, comprovació i mesures provisionals
1. Els servicis veterinaris oficials visitaran periòdicament les instal·lacions i altres llocs on es crien, alberguen o mantinguen animals, amb l'objecte de comprovar-ne l'estat sanitari. Estes visites seran immediates després de la comunicació a què es referix l'article anterior.
2. En esta intervenció veterinària es realitzarà un diagnòstic clínic preliminar que, en el cas que confirme la sospita de la presència d'una malaltia infectocontagiosa o parasitària d'actuació oficial, determinarà l'adopció pels servicis veterinaris oficials de les mesures provisionals previstes per la normativa vigent, així com la presa de mostres per al correcte i complet diagnòstic. Tot això es comunicarà al centre directiu de la Generalitat competent en matèria de sanitat animal.
3. Estes mesures de prevenció i de presa de mostres es podran adoptar igualment en el cas de malalties en què, encara que declarades oficialment fora de l'àmbit de la Comunitat Valenciana, hi haja risc de difusió a esta com a conseqüència dels moviments de bestiar.
Article 120. Immobilització i aïllament
1. Els animals, les explotacions i els productes ramaders podran ser sotmesos, amb el control veterinari oficial, a immobilització, aïllament i quarantena adequats, en funció dels períodes d'incubació o diagnòstic, fins que s'entenga que deixen de ser un risc per a la salut pública o per a altres animals.
2. La immobilització i aïllament afectarà els animals malalts, els sospitosos o fins i tot els sans que convisquen amb ells.
3. Les mesures podran estendre's a l'àmbit territorial que requerisquen les circumstàncies.
Article 121. Diagnòstic
Els servicis veterinaris oficials establiran el diagnòstic definitiu de la malaltia sobre la base dels exàmens clínics i anatomopatològics, els estudis epidemiològics i les tècniques de laboratori disponibles que permeten concloure la causa de la malaltia.
Article 122. Laboratoris de diagnòstic
1. En el procés de diagnòstic s'utilitzaran els laboratoris propis de l'administració pecuària de la Generalitat, així com els d'altres administracions i institucions públiques que permeten obtindre resultats fiables en el menor temps possible.
2. Amb aquesta finalitat, la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal, disposarà de, si més no, un laboratori equipat amb les tècniques precises per al diagnòstic de malalties de declaració obligatòria i també les altres de control oficial.
CAPÍTOL III
Declaració oficial de la malaltia
Article 123. Declaració administrativa
1. La confirmació definitiva pels servicis veterinaris oficials d'una de les malalties a què es referix l'article 113 determinarà que pel conseller o consellera competent en matèria de producció i sanitat animal es realitze la declaració oficial de la seua existència, en els térmens establits en la normativa d'aplicació.
2. La declaració es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat i es notificarà a l'administració general de l'Estat.
3. En execució i compliment de la declaració oficial de la malaltia, el director o directora general competent en matèria de sanitat animal procedirà a la ratificació, complementació o rectificació de les mesures que van ser anteriorment adoptades amb caràcter provisional.
Article 124. Anunci de l'extinció
D'acord amb el mateix procediment tramitat per a la declaració, el mencionat director o directora general competent en matèria de sanitat animal anunciarà l'extinció de la malaltia declarada oficialment, amb indicació de les mesures cancel·lades així com aquelles mesures de seguiment que procedisca adoptar o mantindre pel temps limitat que s'entenga necessari.
Article 125. Prevenció i tractament
1. Es podran ordenar tractaments sanitaris o vacunacions de caràcter obligatori per a impedir la difusió de la malaltia, i la seua eficàcia podrà estendre's a tot l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana o limitar-se a una zona determinada al voltant del fogar declarat.
2. Així mateix, podran imposar-se mesures de desinfecció, desinsectació i desratització de les instal·lacions, de control de cadàvers, de control de vectors, de maneig de la càrrega ramadera i de pasturatge, de distàncies d'exercici de les activitats pecuàries, de maneig dels animals i condicions de manteniment del bestiar.
CAPÍTOL IV
Sacrifici obligatori
Article 126. Procedència
El sacrifici dels animals sospitosos, malalts o amb risc de ser afectats podrà imposar-se obligatòriament com a mesura provisional, com a mesura emparada en la declaració oficial d'una malaltia o formant part de les campanyes de control o eradicació d'altres malalties.
Article 127. Execució
1. El sacrifici dels animals es realitzarà amb caràcter general en escorxadors o en les instal·lacions autoritzades a l'efecte. No obstant això, per raons d'urgència, necessitat o conveniència, justificades en el procés de difusió de la malaltia, podrà autoritzar-se el sacrifici in situ, complint en tot cas les condicions en matèria de benestar animal i assegurant la correcta destrucció i destinació dels cadàvers i altres matèries contumaces.
2. Si dins del termini establit a l'efecte els propietaris no procedixen al sacrifici dels animals, el podrà realitzar la conselleria competent, i aniran a càrrec dels dits propietaris els gastos que es generen per tal concepte.
Article 128. Indemnitzacions
1. El sacrifici obligatori dels animals i, si és procedent, la destrucció obligatòria dels mitjans de producció que es consideren contaminats, donaran lloc a la indemnització corresponent, d'acord amb els barems i les condicions que s'establisquen reglamentàriament, després de la instrucció del procediment corresponent i amb audiència prèvia de l'interessat, si és procedent.
2. No es tindrà dret a indemnització en els casos següents:
a) Quan l'explotació o la unitat productiva d'esta en què es troben els animals no figure inscrita en el Registre d'Explotacions Ramaderes.
b) Quan no s'haja comunicat com més aviat millor, la sospita de l'existència de la malaltia en l'explotació o quan amb qualsevol altra conducta, per acció o omissió, s'haguera contribuït a la difusió de la malaltia.
c) Per l'incompliment de les mesures sanitàries provisionals o definitives legalment imposades per al control de la malaltia.
d) Quan en l'explotació es troben animals la identificació, l'origen i la situació sanitària dels quals no estiguen acreditats amb la documentació corresponent, llevat que s'acredite causa justa.
e) Quan es comprove una manipulació que tinga per objecte alterar la fiabilitat dels resultats de les proves de diagnòstic practicades.
f) Quan el sacrifici no es realitze en els terminis i les condicions establides.
g) Quan es tracte d'animals de companyia, llevat que siguen objecte d'activitat econòmica de cria i reproducció, en el marc de'una explotació ramadera.
Article 129. Reposició d'animals
1. La reposició d'animals s'autoritzarà una vegada comprovada l'absència de risc de persistència de l'agent patogen.
2. La conselleria competent establirà els incentius necessaris per a afavorir la reposició del bestiar sacrificat obligatòriament.
TÍTOL VII
La vigilància i el control del bestiar
per a la seguretat alimentària
Article 130.
1. De conformitat amb les disposicions comunitàries i estatals, i amb el que establix el present títol, seran objecte de mesures administratives de vigilància i control per l'administració pecuària de la Generalitat la presència de residus i substàncies nocius per a la salut en els animals els productes dels quals es destinen al consum humà.
2. La protecció de la salut pública davant les zoonosis o malalties dels animals transmissibles a l'home es realitzarà per la dita administració d'acord amb el que establix el títol anterior.
Article 131. Mesures administratives
Per a la vigilància i el control del bestiar els productes del qual es destinen al consum humà, quant a la presència en ells de residus i substàncies nocius per a la salut, la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal podrà adoptar les accions següents:
a) Planificació de la vigilància de les explotacions ramaderes.
b) Comprovació de les comunicacions i sospites de la presència de residus i substàncies nocives.
c) Actuacions preventives.
d) Investigació i confirmació.
e) Destrucció dels productes.
f) Qualsevol altra mesura oportuna per a la consecució de l'objectiu de preservar la salut del consumidor.
Article 132. Pla de vigilància
1. La conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal adoptarà i aplicarà un pla anual de vigilància i investigació per a la detecció de productes i residus de productes d'ús legalment prohibit o limitat.
2. Este pla especificarà els mostratges a realitzar i els productes objecte de vigilància, que en qualsevol cas hauran d'incloure els pinsos i l'aigua de beguda subministrada als animals, així com els teixits, líquids biològics o productes en què el control de residus i substàncies siga més eficaç.
Article 133. Comprovació
Davant de la sospita de tractaments il·legals o d'utilització de productes no autoritzats, com a conseqüència de l'activitat inspectora i de vigilància de l'administració pecuària de la Generalitat, de la denúncia d'altres òrgans i autoritats administratives o de particulars, o de la comprovació en les explotacions de l'existència d'aliments no autoritzats o de productes zoosanitaris clandestins, els servicis veterinaris oficials requeriran al titular de l'explotació o al seu personal tècnic responsable la documentació justificativa del correcte procediment en l'ús dels mitjans de producció.
Article 134. Actuacions provisionals
1. En el cas que la comprovació preliminar a què es referix l'article anterior no siga concloent de l'ús correcte dels mitjans de producció, o quan una altra administració pública comunique la confirmació de la presència de residus o substàncies nocius en animals procedents d'una determinada explotació, els servicis veterinaris oficials podran prendre les mesures provisionals següents:
a) Immobilització cautelar dels animals i dels productes obtinguts d'ells existents en l'explotació.
b) Presa de mostres per a l'anàlisi pels laboratoris autoritzats i, si és procedent, els de referència, amb identificació i immobilització, en tot cas, de la partida d'animals o productes de la qual s'obtinga la mostra.
2. Quan les anàlisis de les mostres no confirmen la presència del producte sota sospita es procedirà a l'alçament de la mesura d'immobilització cautelarment adoptada.
Article 135. Confirmació
La confirmació d'un tractament il·legal o de la utilització d'un producte prohibit en una explotació ramadera, després de la realització de les anàlisis inicial, contradictòria i diriment comportarà les següents mesures a adoptar pel director o directora general competent en matèria de sanitat animal:
a) Destrucció de la partida d'animals o productes en els quals s'ha confirmat la presència de residus o substàncies en condicions no autoritzades.
b) Identificació individual i immobilització de tots els animals presents en l'explotació, i dels productes obtingut d'ells que existisquen en ella.
c) Presa de mostres en un nombre representatiu de la població d'animals de l'explotació.
d) Comunicació dels fets a l'autoritat competent en matèria d'higiene dels aliments, així com al Ministeri Fiscal quan puguen ser constitutius d'infracció penal.
e) Ampliació de les mesures de vigilància i control a altres explotacions i establiments relacionats amb l'explotació afectada.
Article 136. Sacrifici i destrucció
La detecció de productes i substàncies prohibits en la presa de mostres a què es referix l'apartat c) de l'article anterior comportarà el sacrifici i la destrucció de tots els animals i dels mitjans de producció afectats de l'explotació.
Article 137. Anàlisis individualitzades
No obstant les disposicions de l'article anterior, el titular de l'explotació podrà optar, alternativament, al sacrifici de tots els animals, per la realització, a càrrec seu, amb el control dels servicis veterinaris oficials, d'una presa de mostres de tots els animals de l'explotació no analitzats en el mostratge previ, amb l'objecte d'excloure individualment del sacrifici i destrucció aquells animals que no presenten restes de productes i substàncies nocives per a la salut pública.
TÍTOL VIII
La inspecció pecuària
Article 138. Competència inspectora
La conselleria competent desplegarà l'activitat inspectora necessària per a assegurar el compliment de les disposicions de la present llei i per a exigir les responsabilitats derivades de la seua infracció.
Article 139. Programes d'inspecció
L'activitat inspectora a què es referix l'article anterior es desenrotllarà d'acord amb una programació prèvia, que preveurà les inspeccions sistemàtiques i ocasionals a realitzar en els llocs en què es troben animals, els seus productes i subproductes, així com mitjans de producció per a realitzar les activitats ramaderes, i sense perjuí de la facultat de realitzar altres inspeccions que es consideren oportunes, al marge de la dita programació.
Article 140. Extensió de la programació
Els programes d'inspecció hauran d'incloure actuacions de vigilància i inspecció en explotacions ramaderes i les seues unitats productives, en centres de concentració, en establiments relacionats amb l'alimentació animal, en centres de transformació de subproductes, decomissos i residus, en establiments de primera transformació, en llocs de concentració temporal d'animals, així com en qualsevol moment o lloc on circulen o es troben animals vius, o els seus productes, derivats o subproductes, i sobre vehicles de transport de bestiar i sobre l'actuació dels operadors comercials que intervinguen sobre algun dels àmbits relacionats.
Article 141. Actuacions d'inspecció
Els programes d'inspecció hauran d'especificar les actuacions, mètodes i formes d'inspecció a seguir i aplicar:
a) Inspecció de les condicions tècniques, sanitàries i de benestar animal de les explotacions ramaderes i dels animals allotjats en estes, així com dels vehicles de transport.
b) Inspecció de les matèries primeres i dels pinsos utilitzats en l'alimentació animal i dels establiments que els elaboren i comercialitzen
c) Inspecció de l'ús dels medicaments veterinaris i de la distribució i utilització dels pinsos medicamentosos.
d) Inspecció de l'ocupació de substàncies prohibides en la producció animal.
e) Detecció i investigació de la presència de residus de substàncies prohibides en la producció animal, o en concentracions superiors a les autoritzades, en els animals vius, en líquids biològics o en productes d'origen animal.
f) Detecció i investigació de símptomes o lesions compatibles amb la presència de malalties objecte d'una vigilància sanitària específica.
g) Inspecció zoosanitària d'establiments dedicats a l'eliminació de residus d'origen animal.
Article 142. Personal inspector
1. El personal funcionari al servici de l'administració de la Generalitat i de les altres administracions públiques, en l'exercici de les funcions inspectores en les matèries objecte de la present llei, tindrà la consideració d'agents de l'autoritat, i podrà requerir l'auxili de les forces i cossos de seguretat estatals, autonòmics i locals.
2. La conselleria competent facilitarà al personal inspector aquells mitjans d'identificació que l'acredite degudament per a l'acompliment de les seues funcions.
Article 143. Facultats inspectores
1. Els funcionaris que desenrotllen les funcions d'inspecció estaran facultats per a:
a) Accedir lliurement, en presència d'algun interessat, sense notificació prèvia, a tot establiment, instal·lació, vehicle o mitjà de transport, o lloc, amb la finalitat de comprovar el grau de compliment dels preceptes d'esta llei, amb el respecte en tot cas de les normes bàsiques d'higiene i profilaxi d'acord amb la situació, sense perjuí de l'obtenció de l'oportuna autorització judicial prèvia quan la inspecció es practique en el domicili d'una persona física.
b) Practicar qualsevol diligència d'indagació, examen o prova que consideren necessària per a comprovar les condicions tècniques, sanitàries i de benestar animal a què es referix la present llei.
c) Exigir la compareixença del titular o responsable de l'explotació, empresa o instal·lació, o del seu personal, en el lloc en què porten a terme les actuacions inspectores, i podran requerir d'ells informació sobre qualsevol assumpte que presumiblement tinga transcendència a l'objecte de la inspecció, així com la col·laboració activa que la inspecció requerisca.
d) Prendre mostres dels animals o de qualssevol materials sospitosos, a fi de procedir a efectuar o proposar les proves, exàmens clínics o de laboratori i les contrastacions que es troben pertinents.
e) Examinar la identificació dels animals, la documentació, els llibres de registre, els arxius, inclosos els mantinguts en suports magnètics, i els programes informàtics, corresponents a l'explotació, al transport o a l'activitat inspeccionats i amb transcendència en la verificació del compliment de la normativa en l'àmbit de la present llei.
2. L'actuació inspectora podrà dur-se a terme en qualsevol lloc en què existisquen indicis o possibilitats d'obtenció de les proves necessàries per a la investigació de la incidència o infracció detectada, així com del compliment de les condicions previstes en la present llei.
3. Quan l'inspector o inspectora forme part dels servicis veterinaris oficials, podrà adoptar en el mateix moment de la inspecció les mesures cautelars, preventives o provisionals de la seua competència previstes en la present llei.
En un altre cas, l'inspector o inspectora podrà adoptar per si mateix les dites mesures quan existisca un risc immediat i greu per a la salut pública o la sanitat animal, però el seu manteniment haurà de ser ratificat pels servicis veterinaris oficials en el termini màxim de 48 hores, d'acord amb el règim ordinari d'adopció de cada una de les mesures establit en esta llei.
Article 144. Acta d'inspecció
1. L'inspector o inspectora alçarà acta en què constaran les dades relatives a l'explotació o empresa inspeccionada i a la persona davant de qui es realitza la inspecció, les mesures que haja ordenat i tots els fets rellevants d'esta, en especial els que puguen tindre incidència en un eventual procediment sancionador.
2. A l'efecte de l'exercici de les potestats administratives, fins i tot la sancionadora, atorgades per la present llei, els fets arreplegats en l'acta pel funcionari o funcionària inspectors observant els requisits legals pertinents tindran valor probatori sense perjuí de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar els propis interessats.
3. La dita acta es remetrà als òrgans competents de l'administració pecuària per a iniciar els procediments i adoptar les mesures que siguen procedents, de conformitat amb el que establix esta llei.
Article 145. Obligacions dels inspeccionats
Les persones físiques i jurídiques a les quals es practique una inspecció estaran obligades a:
a) Subministrar tota classe d'informació sobre instal·lacions, productes, animals, servicis, i en general sobre aquells aspectes que se li sol·liciten, i en permetran la comprovació per part dels inspectors.
b) Facilitar que s'obtinga còpia o reproducció de la informació.
c) Permetre que es practique l'oportuna prova o presa de mostres gratuïta dels productes, substàncies o mercaderies, en les quantitats que siguen estrictament necessàries.
d) En general, consentir i col·laborar en la realització de la inspecció.
TÍTOL IX
Règim sancionador
Article 146. Infraccions en ramaderia
Constituïxen infraccions en matèria de ramaderia les accions o omissions que vulneren el que establix la present llei, d'acord amb les disposicions d'este títol, sense perjuí de la responsabilitat civil, penal o d'un altre orde que, si és procedent, se'n puga exigir.
Article 147. Persones responsables
1. Es consideraran responsables de les infraccions tipificades en esta llei les persones físiques o jurídiques que les cometen, fins i tot a títol de simple inobservança.
2. Quan una infracció siga imputada a una persona jurídica, podran ser també considerades responsables les persones que integren els seus òrgans rectors o de direcció, així com els tècnics de l'atenció sanitària o, en el cas de productes farmacològics o biològics, les persones responsables del seu control i fins i tot de l'elaboració.
Article 148. Classificació d'infraccions
Les infraccions administratives a allò que s'establix en esta llei es classifiquen en lleus, greus i molt greus d'acord amb la seua tipificació en els articles següents.
Article 149. Infraccions lleus
Són infraccions lleus:
1. La falta de comunicació a l'administració pecuària de la Generalitat de les dades i la informació d'interés en matèria de producció i sanitat animal quan s'exigisca en la normativa aplicable, o el seu retard quan este siga almenys del doble del termini previst en la normativa específica reguladora, sempre que no estiga tipificat com a falta greu o molt greu.
2. L'exercici de l'activitat ramadera com a centre de concentració quan l'explotació o la unitat productiva no tinga inscrita la dita qualificació en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana.
3. L'exercici de l'activitat ramadera en una explotació o unitat productiva utilitzant una espècie animal per a la qual no estiga classificada en la seua inscripció en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana.
4. L'exercici de l'activitat ramadera en unes instal·lacions que constituïsquen una modificació d'explotació assimilada a l'alta d'una nova unitat de producció segons el que establix la present llei, sense la inscripció de la dita modificació en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana.
5. Les deficiències en llibres o tots els documents que obliguen a portar la present llei i les disposicions vigents, d'interés en matèria de producció i sanitat animal, sempre que el dit incompliment no estiga tipificat com a falta greu o molt greu.
6. La tinença en una unitat de producció ramadera de menys del 10% dels seus animals incorrectament identificats o no inscrits en els llibres de registre.
7. La tinença en les instal·lacions d'una explotació de productes d'origen animal que no es troben identificats en les condicions establides legalment i reglamentàriament.
8. La falta d'identificació dels animals transportats fins a un 10% de la partida o la no-correspondència del nombre dels animals transportats amb el que s'assenyala en la documentació sanitària de trasllat.
9. L'incompliment del requeriment administratiu d'adopció de les mesures relatives al benestar animal i a les condicions tècniques, higièniques i sanitàries de les instal·lacions ramaderes, vehicles i altres mitjans de producció, així com dels centres de transformació, excepte quan estiga tipificat l'incompliment del requeriment o la conducta que el determina com a infracció greu o molt greu.
10. La falta de comunicació dels programes de selecció, hibridació i obtenció desplegats pels establiments d'obtenció de recursos genètics d'origen ramader.
11. No emplenar adequadament la documentació sanitària exigida per al moviment i transport d'animals, quan no estiga tipificada com a falta greu o molt greu.
12. La falta de correspondència de la documentació sanitària exigida per al moviment i transport d'animals, quant a la seua destinació, dins del mateix àmbit territorial d'eficàcia de la dita documentació.
13. El transport d'animals en vehicles que manquen de targeta d'autorització de transport de bestiar.
14. L'etiquetatge insuficient o defectuós dels pinsos, additius i altres matèries primeres per a l'alimentació animal que no puga qualificar-se com a infracció greu o molt greu.
15. La introducció en el territori de la Comunitat Valenciana, sense fins comercials, des d'altres estats membres de la Unió Europea, d'animals vius, els seus productes, derivats i subproductes, pinsos, matèries primeres o additius per a l'alimentació animal, medicaments veterinaris, productes zoosanitaris o objectes connexos, o incomplint els requisits per a la seua introducció, quan estiga prohibit o limitat per raons de sanitat animal.
16. L'exercici d'activitats de fabricació, producció, comercialització, transformació, moviment, transport, concentració temporal i, si és procedent, destrucció d'animals, els seus productes, derivats i subproductes, productes zoosanitaris, pinsos, matèries primeres, productes, substàncies i additius per a l'alimentació animal subjectes al requisit de comunicació o inscripció, quan es realitze sense haver-la efectuat.
17. L'exercici d'activitats de fabricació, producció, comercialització, investigació, transformació, moviment, transport i, si és procedent, destrucció, d'animals, els seus productes, derivats i subproductes, medicaments veterinaris, productes zoosanitaris, pinsos, matèria primera, productes, substàncies i additius per a l'alimentació animal subjectes al requisit d'autorització prèvia, sense haver-ne sol·licitat en el termini la renovació, o sense complir requisits merament formals o en condicions distintes de les previstes en la normativa vigent, sempre que això no estiga tipificat com a falta greu o molt greu.
18. L'ús, elaboració, fabricació, importació, exportació, comercialització, transport, tinença, o recomanació o prescripció d'ús de pinsos, proteïnes animals elaborades o productes i substàncies l'ús dels quals haja sigut expressament prohibit o restringit, en condicions no permeses per la normativa vigent, en animals distints dels de producció, o bé quan la dita infracció no puga qualificar-se com a falta greu o molt greu.
19. La falta de comunicació de les activitats d'arreplegada, concentració i tractament de purins realitzades per establiments distints a les explotacions ramaderes.
20. L'incompliment de les mesures de bioseguretat exigides en les activitats d'arreplegada, concentració i tractament de purins realitzades per establiments distints a les explotacions ramaderes.
21. La falta d'elaboració, aplicació i desplegament del programa sanitari de l'explotació ramadera en les condicions establides per la present llei.
22. La falta de comunicació de la sospita d'aparició d'una malaltia animal, quan no estiga qualificada com a infracció greu o molt greu.
23. La transgressió del règim d'ordenació de l'aprofitament de pastures, herbes i restollades establit en el títol V d'esta llei, en el reglament que el desplegarà i en l'ordenança de pastures, herbes i restollades corresponent, quan afecte menys de 10 hectàrees en una campanya d'aprofitament de pastures.
24. L'oposició i falta de col·laboració amb l'actuació inspectora i de control de les administracions públiques, quan no estiga tipificada com a falta greu o molt greu.
25. Les simples irregularitats en l'observança de les normes establides en les lleis estatals de sanitat animal i en la present llei sense transcendència directa sobre la salut pública o la sanitat animal, i que no estiguen incloses com a infraccions greus o molt greus.
Article 150. Infraccions greus
Són infraccions greus:
1. L'exercici de l'activitat ramadera en una explotació o en una unitat productiva no inscrites en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana.
2. La declaració falsa en les comunicacions sobre els animals a l'administració pecuària de la Generalitat que preveja la normativa específica.
3. La falta de comunicació de la mort de l'animal de producció, quan la dita comunicació s'exigisca en la normativa aplicable.
4. La falta de llibres de registres que siguen preceptius, o la seua extensió sense emplenar les dades que siguen essencials per a comprovar el compliment de les normes en matèria de sanitat animal.
5. La tinença en una unitat de producció ramadera d'animals la identificació dels quals no puga ser establida o la tinença en una unitat de producció de més d'un 10% dels seus animals incorrectament identificats o no inscrits en els llibres de registre.
6. L'incompliment del requeriment administratiu d'adopció de mesures relatives al benestar animal, a les condicions tècniques, higièniques i sanitàries de les instal·lacions ramaderes, vehicles i altres mitjans de producció, quan es pose en risc la vida dels animals, la salut pública o la sanitat animal, excepte quan estiga tipificat l'incompliment del requeriment o la conducta determinant d'este com a infracció molt greu.
7. L'incompliment del requeriment d'adopció de mesures tècniques, higièniques i sanitàries en els centres de transformació, quan es pose en risc la salut pública, excepte quan estiga tipificat l'incompliment del requeriment o la conducta determinant d'este com a infracció molt greu.
8. L'ompliment, pels veterinaris habilitats per a això, dels documents oficials per al transport d'animals dels quals se sospite que estaven afectats per una malaltia de declaració o notificació obligatòria.
9. La falta de desinfecció, desinsectació i totes les mesures sanitàries que s'establisquen reglamentàriament per a explotacions i mitjans de transport d'animals.
10. L'absència de la documentació sanitària exigida per al moviment i transport d'animals, o la seua no-correspondència amb l'origen, destinació, tipus d'animals o àmbit territorial d'aplicació quan no estiga tipificat com a falta lleu.
11. La utilització de documentació sanitària defectuosa per al moviment i transport d'animals, o la falta d'identificació dels animals transportats en nombre superior al 10% de la partida.
12. L'elaboració, fabricació, importació o exportació dins del territori de la Unió Europea, comercialització, transport i recomanació o prescripció d'ús de pinsos, proteïnes animals elaborades o productes i substàncies l'ús dels quals haja sigut expressament prohibit o restringit, en condicions no permeses per la normativa vigent, en animals de producció, quan el dit incompliment comporte un risc per a la sanitat animal.
13. L'ús o tinença en l'explotació o en locals annexos de pinsos, proteïnes animals elaborades o productes i substàncies l'ús dels quals haja sigut expressament prohibit o restringit, en condicions no permeses per la normativa vigent, en animals de producció i quan el dit incompliment comporte un risc per a la sanitat animal o la salut pública.
14. L'etiquetatge insuficient o defectuós dels pinsos, additius i altres matèries primeres per a l'alimentació animal, quan el dit incompliment comporte un risc per a la sanitat animal.
15. La introducció en el territori de la Comunitat Valenciana, des d'altres estats de la Unió Europea, amb fins comercials, d'animals vius, els seus productes, derivats i subproductes, pinsos, matèries primeres o additius per a l'alimentació animal, medicaments veterinaris, productes zoosanitaris o objectes connexos, sense autorització, quan esta siga necessària, o incomplint els requisits per a la introducció, sempre que no puga considerar-se falta molt greu.
16. L'omissió de les anàlisis, proves i test de detecció de les malalties a què han de sotmetre's els animals que no es destinen a consum humà, així com la seua no-realització en els laboratoris designats per l'administració pecuària de la Generalitat, o l'omissió dels controls serològics establits per la normativa d'aplicació en cada cas o la seua realització incomplint els terminis, requisits i obligacions imposades per la normativa vigent.
17. L'ocultació, la falta de comunicació o la comunicació tardana de malalties dels animals que siguen de declaració o notificació obligatòria, sempre que no tinguen el caràcter d'especial virulència, extrema gravetat i ràpida difusió, ni es tracte de zoonosis.
18. L'extracció dels materials especificats de risc en relació amb les encefalopaties espongiformes transmissibles dels animals per subjectes no autoritzats o en centres no permesos per la legislació vigent, o l'incompliment de les obligacions previstes en la normativa vigent sobre tractament dels dits materials especificats de risc prèviament a la seua destrucció.
19. L'extracció dels materials especificats de risc en relació amb les encefalopaties espongiformes transmissibles dels animals incomplint les condicions tecnicosanitàries exigides o no respectant les autoritzacions administratives corresponents.
20. La falta de notificació pels escorxadors de les entrades i sacrificis d'animals procedents de zones afectades per una epizoòtia o zoonosi, així com, si és procedent, per part del veterinari de l'escorxador.
21. L'incompliment o transgressió de les mesures cautelars o provisionals adoptades per l'administració per a situacions específiques, a fi d'evitar la difusió de malalties o substàncies nocives, quan no estiga tipificat com a falta molt greu.
22. L'incompliment o transgressió de les mesures de prevenció, tractaments, vacunacions i sacrifici obligatori imposats per l'administració en el marc de les campanyes de control i eradicació de malalties o com a conseqüència de la declaració oficial d'una malaltia, sempre que no estiga tipificat com a falta molt greu.
23. La venda o posada en circulació, amb destinació diferent al consum humà, d'animals sospitosos o malalts diagnosticats de patir una malaltia que siga de declaració o notificació obligatòria, o dels seus productes, derivats o subproductes, quan n'estiga establida la prohibició expressa, sempre que no estiga tipificat com a falta molt greu.
24. L'abandó d'animals vius o morts, o productes o matèries primeres que comporten un risc sanitari per a la sanitat animal, la salut pública o el medi ambient, o el seu enviament a destinacions que no estiguen autoritzats, sempre que no estiga tipificat com a falta molt greu.
25. El subministrament als animals o l'addició als seus productes de substàncies a fi de corregir defectes, mitjançant processos no autoritzats, o per a ocultar una malaltia o alteració en ells, o per a emmascarar els resultats dels mètodes de diagnòstic.
26. L'incompliment de les mesures ordenades per l'administració davant de la confirmació d'un tractament il·legal o de la utilització d'un producte prohibit en una explotació ramadera, sempre que no estiga tipificat com a falta molt greu.
27. La reincidència en la mateixa infracció lleu en l'últim any. El termini començarà a comptar-se des del sendemà a aquell en què adquirisca fermesa la resolució sancionadora.
28. La transgressió del règim d'ordenació de l'aprofitament de pastures, herbes i restollades establit en el títol V d'esta llei, en el reglament que el desplegarà i en l'ordenança de pastures, herbes i restollades corresponent, quan afecte més de deu hectàrees en una campanya d'aprofitament de pastures.
29. La falta de col·laboració, l'oposició o l'obstrucció a l'actuació inspectora i de control de les administracions públiques, quan n'impedisca o en dificulte greument la realització, així com el subministrament a posta d'informació inexacta o documentació falsa als inspectors.
Article 151. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus:
1. Les infraccions greus previstes en els apartats 2, 3, 5, 17 i 18 de l'article anterior que puguen produir un risc greu i directe per a la salut de les persones.
2. La fabricació no autoritzada, la falsificació, manipulació o utilització fraudulenta de les marques identificadores dels animals de producció o dels documents d'identificació que els emparen o dels llibres de registre de les explotacions que s'establixen en la normativa específica que en regula la identificació i el registre.
3. L'ompliment, pels veterinaris habilitats per a això, dels documents oficials per al transport d'animals procedents d'una explotació o instal·lació on s'haja diagnosticat una malaltia de declaració o notificació obligatòria i que es presente amb caràcter epizoòtic sempre que tinga una especial virulència, extrema gravetat i ràpida difusió, i siga capaç de causar un dany evident a la sanitat animal o a la salut pública.
4. La utilització de documentació sanitària falsa per al moviment i transport d'animals.
5. La infracció prevista en l'apartat 12 de l'article anterior, quan el dit incompliment comporte un risc per a la salut pública.
6. La infracció greu prevista en l'apartat 15 de l'article anterior, quan supose un risc per a la salut humana, la sanitat animal o el medi ambient.
7. La infracció prevista en l'apartat 14 de l'article anterior, quan el dit incompliment comporte un risc per a la salut pública.
8. La manipulació, trasllat o disposició en qualsevol forma dels animals, els seus productes, derivats i subproductes, i de les mercaderies cautelarment intervingudes o l'incompliment de les mesures d'intervenció.
9. L'omissió de les anàlisis, proves i test de detecció de les malalties a què hagen de sotmetre's els animals amb destinació a consum humà, així com la seua no-realització en els laboratoris designats per l'administració pecuària de la Generalitat.
10. L'ocultació o falta de comunicació de casos de malalties dels animals que siguen de declaració o notificació obligatòria, quan es tracte de zoonosis, o de malalties que es presenten amb caràcter epizoòtic sempre que tinguen una especial virulència, extrema gravetat i ràpida difusió.
11. L'incompliment de l'obligació d'extracció, tenyiment o marcatge de tots els materials especificats de risc en relació amb les encefalopaties espongiformes transmissibles pels qui estiguen obligats al seu compliment i autoritzats a la seua realització.
12. La venda o la simple posada en circulació d'animals sospitosos o malalts diagnosticats de patir una epizoòtia de les considerades en l'apartat anterior, de les quals es puga derivar la introducció de la malaltia en altres explotacions o zones lliures d'esta, llevat que se n'autoritze expressament el trasllat a una indústria de transformació de cadàvers.
13. L'abandó d'animals vius o morts, prèviament diagnosticats de patir una malaltia de les considerades en l'apartat 10 d'este article.
14. La destinació per a consum humà d'animals, els seus productes, derivats o subproductes quan estiga establida la prohibició expressa.
15. El transport d'animals, malalts o sospitosos, que puguen difondre malalties d'alt risc sanitari.
Article 152. Classes de sancions
Per la comissió de les infraccions tipificades en esta llei podran imposar-se les sancions de multa, suspensió temporal de l'activitat, inhabilitació per a obtindre subvencions públiques i retirada del reconeixement com a veterinari habilitat.
Article 153. Quantia de les multes
1. Les infraccions previstes en esta llei se sancionaran amb multes compreses dins dels límits següents:
a) En el cas d'infraccions lleus: multa de 600 a 3.000 euros.
b) En el cas d'infraccions greus: multa de 3.001 a 60.000 euros.
c) En el cas d'infraccions molt greus: multa de 60.001 a 1.200.000 euros.
2. En tot cas, els límits superiors dels intervals dels imports de les multes previstes en este article podran superar-se fins al doble del benefici obtingut per l'infractor, quan este doble siga superior als dits límits.
Article 154. Suspensió de l'activitat
1. Per la comissió d'infraccions greus i molt greus podrà imposar-se, concurrentment amb la multa que corresponga, la sanció de suspensió temporal de l'activitat ramadera de la persona, física o jurídica, responsable de la infracció.
2. Esta sanció de suspensió s'imposarà per un temps màxim d'un any per a les infraccions greus i de cinc anys per a les molt greus.
Article 155. Subvencions públiques
En el cas d'infraccions qualificades com a molt greus podrà imposar-se també la sanció d'inhabilitació per a obtindre subvencions o ajudes públiques relatives a l'activitat ramadera durant un termini màxim de cinc anys.
Article 156. Veterinaris habilitats
En el cas d'infraccions comeses per veterinaris habilitats per a l'emissió de documentació sanitària oficial, podrà imposar-se, a més de la sanció de multa, la de retirada, no-renovació o cancel·lació de l'habilitació per un temps màxim de cinc anys.
Article 157. Graduació de sancions
Les sancions previstes per a cada infracció s'imposaran atenent els criteris següents: les circumstàncies del responsable, el grau de culpa i de participació, la reiteració, el benefici obtingut o pretés, el nombre d'animals afectats, el dany causat o el perill que s'haja posat a la salut de les persones o a la sanitat dels animals, l'alarma social justificada que s'haja produït i la realització d'actes d'intrusisme professional.
Article 158. Prescripció d'infraccions
1. Les infraccions molt greus prescriuran als tres anys, les greus als dos anys i les lleus als sis mesos.
2. El termini de prescripció començarà a comptar-se des del dia en què la infracció s'haja comés, i en el cas d'infraccions que suposen una activitat continuada, des que se'n tinga coneixement.
3. La prescripció s'interromprà per la iniciació del procediment sancionador, i es considerarà a este efecte la data en què siga notificat a l'interessat l'acte d'iniciació. El termini tornarà a transcórrer si l'expedient es queda paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.
Article 159. Prescripció de les sancions
Les sancions imposades a l'empara d'esta llei per infraccions molt greus prescriuran als sis anys, per les greus als dos anys i per les lleus a l'any, sense perjuí del dret de la hisenda pública valenciana al cobrament de les multes, que prescriurà en la forma i els terminis previstos en les disposicions generals en matèria de recaptació administrativa.
Article 160. Procediment sancionador
1. El procediment per a la imposició de les sancions es tramitarà de conformitat amb les disposicions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions públiques i del Procediment Administratiu Comú, i el Reglament de Procediment per a l'Exercici de la Potestat Sancionadora, dictat en desplegament del títol IX de la dita llei.
2. La competència per a incoar el procediment sancionador correspondrà al cap o la cap dels servicis territorials de la conselleria competent en producció i sanitat animal, segons l'àmbit territorial provincial de comissió de la infracció.
Article 161. Competència sancionadora
1. La competència per a la imposició de les sancions previstes en esta llei correspondrà:
a) Al Govern Valencià per la comissió d'infraccions molt greus.
b) Al conseller o consellera competent en matèria de producció i sanitat animal per la comissió d'infraccions greus.
c) Al director o directora general competent en sanitat animal per la comissió d'infraccions lleus.
2. L'òrgan competent per a imposar la sanció proposada resoldrà igualment, en tot cas, quan aprecie que la infracció comesa és de menor gravetat a aquelles per a les quals és competent de conformitat amb les regles de l'apartat anterior.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Explotació i unitat de producció
Les definicions d'explotació ramadera i d'unitat productiva, a l'efecte de la present llei, no impediran la consideració de les unitats de producció com a explotacions a l'efecte de les disposicions comunitàries i estatals, i fins i tot d'anteriors normes autonòmiques en què així es conceptuen.
Segona. Llista d'explotacions
El Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, junt amb la llista annexa a què es referix l'article 26 de la present llei, constituiran a la Comunitat Valenciana la llista d'explotacions a què es referix la Directiva 92/102/CEE, del Consell, de 27 de novembre, relativa a la identificació i al registre d'animals.
Tercera. Explotacions apícoles
Les explotacions apícoles, quant al seu caràcter transhumant i de la temporalitat dels seus assentaments, es regiran per les seues disposicions reglamentàries especials quant a la seua inscripció en el Registre d'Explotacions Ramaderes, al contingut i gestió del Llibre de l'Explotació i a les condicions de trasllat dels animals.
Quarta. Col·laboració d'entitats sense ànim de guany
1. L'administració de la Generalitat podrà realitzar les aportacions i cessions a què es referix l'apartat 4 de l'article 10 d'esta llei a favor així mateix d'entitats privades sense ànim de guany, d'agrupacions de defensa sanitària i de cooperatives agràries, per a la realització de les activitats de col·laboració amb els ramaders concretament mencionades en l'apartat 3 d'aquest precepte.
2. Les aportacions i cessions se subjectaran a les condicions que en tot cas garantisquen la satisfacció de l'interés general pecuari pretés per l'actuació administrativa.
Cinquena. Inspecció en matèria d'aprofitament de pastures
1. Corresponen als ajuntaments les funcions de vigilància i inspecció del compliment del règim d'ordenació de l'aprofitament de les pastures, herbes i restollades regulat per esta llei.
2. Els ajuntaments remetran a la conselleria competent les actes d'infracció, amb l'informe de la comissió local de pastures corresponent, a fi de la tramitació, si és procedent, del procediment sancionador corresponent, de conformitat amb les disposicions de la present llei.
Sisena. Silenci administratiu
El venciment del termini màxim de tres mesos sense haver-se notificat resolució expressa de l'interessat s'entendrà com a silenci administratiu positiu. Aixó, no obstant, s'entendrà com silenci administratiu negatiu en els procediments següents:
a) Procediments d'habilitació de veterinaris i veterinàries en l'exercici lliure de la seua professió per al compliment de funcions pròpies de control veterinari animal i zootècnic.
b) Procediments d'inscripció en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, tant per a la inclusió d'explotacions com per a la inscripció de noves unitats productives o de les seues variacions assimilades a la primera inscripció.
c) Procediments de reconeixement com a centres de millora ramadera de les explotacions ramaderes que despleguen un programa de selecció o hibridació.
d) Procediments d'inscripció en el Registre d'Alimentació Animal de la Comunitat Valenciana per a les categories o sectors d'activitat en què estiga establit un règim d'autorització o control administratiu previ.
e) Procediments d'autorització dels centres d'arreplegada, emmagatzemament, aprofitament, transformació o eliminació de cadàvers, decomissos, subproductes, materials especificats de risc i altres residus d'origen animal.
f) Procediments de reconeixement, o de qualificació sanitària, de les explotacions ramaderes que despleguen amb resultat favorable plans de control o eradicació de les malalties dels animals.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Constitució del Consell Assessor de Ramaderia
El Consell Assessor de Ramaderia de la Comunitat Valenciana es constituirà en el termini màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor de la present llei.
Segona. Inscripció de les instal·lacions ramaderes existents
1. Les explotacions ramaderes i les seues unitats productives inscrites a l'entrada en vigor de la present llei en la Llista d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana quedaran automàticament inscrites en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana que crea la present llei.
2. Les dades d'inscripció s'obtindran del contingut de la Llista i del Llibre d'Explotació Ramadera, i s'hi mantindrà, si és tècnicament possible pel que fa a la gestió del registre, el número de l'explotació.
3. En el termini de sis mesos, les conselleries competents en els altres registres administratius a què es referix l'article 21 d'esta llei hauran de comunicar les dades corresponents al Registre d'Explotacions Ramaderes.
Tercera. Condicions de les instal·lacions existents
1. Totes les instal·lacions ramaderes existents a l'entrada en vigor d'esta llei hauran de complir les condicions constructives que esta exigix amb caràcter general, en els térmens que s'establixen en els apartats següents.
2. Les instal·lacions ramaderes existents hauran de complir les condicions constructives esmentades en el termini màxim de 30 mesos des de l'entrada en vigor de la present llei. Si no les complix, se'ls aplicaran les mesures previstes en esta llei per als supòsits d'incompliment de tals condicions.
3. Les instal·lacions ramaderes existents a l'entrada en vigor d'aquesta llei que no respecten les distàncies que l'article 54 es mantindran, sense que en cap cas auestes instalacions puguen ampliarse si aixó implica reducció de les distàncies entre aquestes.
4. Les instal·lacions ramaderes que a l'entrada en vigor, amb data 20 de maig de 1995, del Decret 76/1995, de 2 de maig, del Govern Valencià, estiguen inscrites en la Llista d'Explotacions Ramaderes, i que manquen de llicència municipal d'activitat i no la puguen obtindre per raons urbanístiques relatives al seu emplaçament, podran continuar exercint provisionalment l'activitat ramadera durant un període màxim de 15 anys, sempre que les instal·lacions complisquen les condicions higièniques, sanitàries, de benestar animal i mediambientals legalment exigides, adoptant les mesures correctores que, si és procedent, dirigides al compliment de les dites condicions, puguen ser requerides als seus titulars per part de les administracions mediambiental i pecuària, així com per l'ajuntament competent.
A tots els efectes, fins i tot la contractació dels subministraments, l'exercici provisional de l'activitat ramadera, legalment, a l'empara de la present disposició, s'acreditarà mitjançant el certificat de la inscripció de la unitat productiva en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, en el qual no hi haja constància d'haver dictat resolució administrativa de clausura i cessament de l'activitat per l'incompliment dels requeriments d'adopció de mesures correctores mencionats.
5. La conselleria competent en producció animal mantindrà durent el temps de vigència d'aquest període transitori una línia d'ajudes per al trasllat de les explotacions ramaderes des de les ubicacions prohibides per la normativa urbanística d'aplicació als emplaçaments autorizats.
Quarta. Comunicació dels programes de selecció i hibridació
Els establiments actualment en funcionament dedicats a la cria, producció i venda d'animals, o del seu semen, òvuls o embrions, amb destinació a la producció ramadera en altres explotacions, hauran d'elaborar i presentar a la conselleria competent en matèria de producció i sanitat animal els seus programes de selecció i hibridació a què es referix l'article 50 de la present llei, en el termini màxim de sis mesos des de la seua entrada en vigor.
Cinquena. Inscripcions en el Registre d'Alimentació Animal
1. Els establiments i operadors radicats a la Comunitat Valenciana que participen en el procés d'elaboració i distribució d'aliments per als animals, que a l'entrada en vigor de la present llei es troben autoritzats de conformitat amb la reglamentació comunitària i estatal d'aplicació, seran inscrits d'ofici per la conselleria competent en el Registre d'Alimentació Animal de la Comunitat Valenciana.
2. En el cas d'establiments i operadors respecte dels quals la reglamentació comunitària i estatal en matèria d'alimentació animal no tinga establit un règim d'autorització o control administratiu previ, quan es troben en l'exercici de la seua activitat a l'entrada en vigor de la present llei, hauran d'efectuar la comunicació a què es referix l'article 59.2 al Registre d'Alimentació Animal de la Comunitat Valenciana, en el termini màxim de tres mesos des de la entrada en vigor esmentada.
Sisena. Comunicació d'activitats relatives a fems i purins
Els establiments distints a les explotacions ramaderes que, a l'entrada en vigor de la present llei, realitzen activitats d'arreplegada, concentració i tractament de fems i purins, hauran d'efectuar la comunicació de les seues activitats a la conselleria competent, a què es referix l'article 72.3, en el termini màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor de la llei.
Setena. Inscripció en el Registre d'Operadors Comercials
Els operadors comercials pecuaris que, a l'entrada en vigor de la present llei, realitzen la seua activitat en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, hauran d'inscriure's en el Registre d'Operadors Comercials Pecuaris de la Comunitat Valenciana en el termini de tres mesos des de la seua entrada en vigor.
Huitena. Adopció dels programes sanitaris de les explotacions
Les explotacions ramaderes en funcionament a l'entrada en vigor de la present llei hauran d'elaborar i posar en marxa els seus programes sanitaris, d'acord amb el que exigix l'article 81, en el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor de la llei.
Novena. Constitució de les comissions locals i territorials de pastures
1. Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana hauran de constituir la seua Comissió Local de Pastures en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor de la present llei, llevat que dins del primer mes des de l'entrada en vigor presenten a la direcció general competent en matèria de producció animal, que haurà de resoldre així mateix en el termini d'un mes, la seua sol·licitud d'exclusió de l'aplicació del règim d'ordenació de l'aprofitament de pastures, herbes i restollades, a l'empara de les disposicions de l'article 86 de la present llei.
2. Les comissions territorials de pastures de la conselleria competent es constituiran en el termini d'un mes des de l'entrada en vigor d'esta llei.
Desena. Ordenances de pastures en vigor
Les ordenances de pastures anteriorment aprovades mantindran la seua vigència durant una campanya ramadera completa després de l'entrada en vigor de la present llei, sense perjuí de l'aplicació immediata dels preceptes d'esta l'aplicació directa dels quals siga possible sense necessitat de desplegament per l'ordenança de pastures.
Onzena. Pagaments depositats per aprofitaments de pastures anteriors
Els ajuntaments podran disposar, per a fins d'interés municipal agrari, una vegada que es produïsca la renúncia o la prescripció del dret al seu cobrament pels titulars de les explotacions agràries creditors, de les quantitats que els corresponguen en concepte de preu d'aprofitament de les seues pastures, i que es troben depositades en la tresoreria dels dits ajuntaments en aplicació del règim d'aprofitament de pastures anterior a la present llei.
Dotzena. Comunicació dels laboratoris de diagnòstic veterinari
Els laboratoris dedicats al diagnòstic veterinari que, exercint la seua activitat a la Comunitat Valenciana, es troben en funcionament a l'entrada en vigor de la present llei, hauran d'efectuar a l'administració pecuària de la Generalitat la comunicació a què es referix l'article 118.4 en el termini màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor de la llei.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s'oposen a les disposicions de la present llei en el seu àmbit objectiu i territorial d'aplicació.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Exempció de taxes als membres de les ADS
Els ramaders i titulars d'explotacions ramaderes que pertanguen a una agrupació de defensa sanitària estaran exempts de les taxes de la Generalitat establides en matèria de moviment de bestiar i de diagnòstic de laboratori.
Segona. Desplegament reglamentari
1. El Govern Valencià dictarà les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l'execució de la present llei.
2. El decret regulador de la utilització directa de fems i purins com a fertilitzants en les explotacions agràries, a què es referix l'article 72.2 de la present llei, el prendrà el Govern Valencià en el termini màxim de 12 mesos.
Tercera. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor als 20 dies de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 4 de març de 2003
El president de la Generalitat Valenciana

linea
Mapa web