LLEI 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2017/12191]
(DOGV núm. 8202 de 30.12.2017) Ref. Base de dades 011729/2017
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Pressupostos i política pressupostària Descriptors: Temàtics: hisenda regional, impost sobre la renda de les persones físiques, llista de preus, preu autoritzat, impost local, impost sobre transmissions patrimonials, deducció fiscal , monografies
LLEI 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2017/12191]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
ÍNDEX
TÍTOL I. MESURES FISCALS
CAPÍTOL I. TRIBUTS CEDITS
Secció primera. Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de lImpost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits.
CAPÍTOL II. TRIBUTS PROPIS
Secció primera. Modificació de la Llei 10/1997, de 16 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de taxes per inspeccions i controls sanitaris danimals i els seus productes.
Secció segona. Modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat.
Secció tercera. Impost sobre leliminació de residus en abocadors.
TÍTOL II. MESURES ADMINISTRATIVES
CAPÍTOL I. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT
Secció primera. Règim local.
Secció segona. Prevenció i extinció dincendis.
Secció tercera. Servei mèdic en festejos taurins tradicionals
CAPÍTOL II. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA DIGUALTAT I POLÍTIQUES INCLUSIVES
Secció primera. Mediació familiar.
Secció segona. Diversitat Funcional.
Secció tercera. Punts de trobada familiar.
Secció quarta. Serveis socials
CAPÍTOL III. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DHISENDA I MODEL ECONÒMIC
Secció primera. Patrimoni de la Generalitat.
Secció segona. Gestió pressupostària i funció interventora.
Secció tercera. Política financera.
Secció quarta. Pla especial de suport a la inversió productiva a municipis de la Comunitat Valenciana
CAPÍTOL IV. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA, ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, REFORMES DEMOCRÀTIQUES I LLIBERTATS PÚBLIQUES
Secció primera. Col·legis oficials.
Secció segona. Funció pública.
CAPÍTOL V. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DEDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT
Secció única. Esport.
CAPÍTOL VI. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DE SANITAT UNIVERSAL I SALUT PÚBLICA
Secció única. Ordenació farmacèutica.
CAPÍTOL VII. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DECONOMIA SOSTENIBLE, SECTORS PRODUCTIUS, COMERÇ I TREBALL
Secció primera. Comerç.
Secció segona. Emprenedoria.
CAPÍTOL VIII. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DAGRICULTURA, MEDI AMBIENT, CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT RURAL
Secció primera. Matèria forestal.
Secció segona. Residus.
Secció tercera. Ramaderia.
Secció quarta. Patrimoni arbori.
Secció cinquena. Pesca marítima i aqüicultura.
Secció sisena. Procediments.
CAPÍTOL IX. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DHABITATGE, OBRES PÚBLIQUES I VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI
Secció primera. Mobilitat.
Secció segona. Contaminació acústica.
Secció tercera. Ordenació del territori.
Secció quarta. Habitatge.
CAPÍTOL X. MODIFICACIONS LEGISLATIVES EN MATÈRIES COMPETÈNCIA DE LA CONSELLERIA DE TRANSPARÈNCIA, RESPONSABILITAT SOCIAL, PARTICIPACIÓ I COOPERACIÓ
Secció única. Incompatibilitats
TÍTOL III. MESURES DORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I DE REESTRUCTURACIÓ DENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I. MESURES ORGANITZATIVES EN LÀMBIT DENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL ADSCRITS A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT
Secció primera. Modificació del règim jurídic de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.
Secció segona. Modificació del règim jurídic de lAgència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.
CAPÍTOL II. MESURES ORGANITZATIVES EN LA VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA DIGUALTAT I POLÍTIQUES INCLUSIVES
Secció única. Modificació de la denominació de les oficines datenció a persones migrades (OAPMI), que passen a denominar-se oficines datenció a persones migrades (PANGEA).
CAPÍTOL III. MESURES ORGANITZATIVES EN ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL ADSCRITS A LA CONSELLERIA DHISENDA I MODEL ECONÒMIC
Secció única. Modificació del règim jurídic de lInstitut Valencià de Finances (IVF).
CAPÍTOL IV. MESURES ORGANITZATIVES EN ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL ADSCRITS A LA CONSELLERIA DEDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT
Secció primera. Pròrroga del mandat dextinció de Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA (CIEGSA).
Secció segona. Creació de lInstitut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació.
CAPÍTOL V. MESURES ORGANITZATIVES EN ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL ADSCRITS A LA CONSELLERIA DHABITATGE, OBRES PÚBLIQUES I VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI
Secció primera. Modificació del règim jurídic i de la denominació de lEntitat dInfraestructures de la Generalitat (EIGE), que passa a denominar-se Entitat Valenciana dHabitatge i Sòl.
Secció segona. Modificació del règim jurídic de lInstitut Cartogràfic Valencià.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera. Delegació de competències en les entitats locals, en matèria dobres, gestió i manteniment dinstal·lacions i infraestructures de titularitat de la Generalitat.
Disposició addicional segona. Pagament en espècie per a lextinció dels deutes líquids, vençuts i exigibles, no tributaries, de les entitats del seu sector públic amb la Generalitat.
Disposició addicional tercera. Règim dintegració del personal laboral que exerceix funcions que deixen de ser competència de lIVF i passen a ser-ho de la Conselleria amb competències en matèria dhisenda i model econòmic.
Disposició addicional quarta. Subrogació de la Generalitat en les relacions jurídiques de lInstitut Valencià de Finances (IVF) en matèria de política financera i tresor i en matèria de certificació i signatura electrònica a què es refereix larticle 48.
Disposició addicional cinquena. Adaptació de referències dels òrgans competents en la legislació aplicable en matèria de supervisió prudencial de les entitats financeres que estiguen sota la tutela administrativa de la Generalitat, així com en la legislació aplicable en matèria dendeutament de la Generalitat, coordinació de lendeutament del sector públic de la Generalitat i mercat de valors.
Disposició addicional sisena. Suspensió de lexigència de màster universitari per a laccés als cossos del subgrup A1.
Disposició addicional setena. Règim retributiu i de jornada de treball dels nomenaments eventuals per a latenció continuada del personal estatutari temporal.
Disposició addicional vuitena. Efectes en matèria de personal de lextinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera.
Disposició addicional novena. Efectes en matèria de personal de lextinció de contracte de gestió integral de centres de titularitat pública en làmbit de la diversitat funcional.
Disposició addicional desena. Retribució de les guàrdies en personal sanitari exempt de realitzar-les per embaràs.
Disposició addicional onzena. Expropiacions necessàries per a la correcta gestió de lhospital comarcal del Departament de Salut de la Ribera.
Disposició addicional dotzena. Termini per a la resolució dels procediments sancionadors en matèria dindústria.
Disposició addicional tretzena. Urgent ocupació de terrenys per actuacions derivades del II Pla director de sanejament i depuració i altres obres de la Comunitat Valenciana.
Disposició addicional catorzena. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques.
Disposició addicional quinzena. Efectes en matèria de personal de lextinció de lencàrrec de gestió en matèria dextinció dincendis i altres emergències, per al servei de bombers forestals, definit en la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió demergències.
Disposició addicional setzena. Consell Valencià de la Joventut.
Disposició addicional dissetena.
Disposició addicional divuitena. De la creació de les places dorientadors laborals per a locupació.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Disposició transitòria primera. Règim transitori de la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris.
Disposició transitòria segona. Vigència de les zones de gran afluència turística declarades a lentrada en vigor daquesta llei.
Disposició transitòria tercera. Expedients de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, en tramitació.
Disposició transitòria quarta. Règim transitori de lInstitut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació.
Disposició transitòria cinquena. Expedients sobre planificació en matèria de mobilitat iniciats amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta llei.
Disposició transitòria sisena.
Disposició transitòria setena. Reglament de funcionament de lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga.
DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera. Habilitació al Consell per a laprovació del text refós de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana.
Disposició final segona. Habilitacions per al desenvolupament del que disposen els articles 48 i 49 en relació amb lInstitut Valencià de Finances (IVF).
Disposició final tercera. Habilitació per a desplegament reglamentari.
Disposició final quarta. Entrada en vigor.
PREÀMBUL
I
La Generalitat, en virtut del que disposa larticle 52.1 de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana, dacord amb les bases i lordenació de lactivitat econòmica general, i en els termes que disposen els articles 38, 131 i els números 11 i 13 de lapartat 1 de larticle 149 de la Constitució Espanyola, té la competència exclusiva per a la planificació de lactivitat econòmica de la Comunitat Valenciana.
En exercici daquesta competència exclusiva, la Llei de pressupostos de la Generalitat per a lany 2018 estableix determinats objectius de política econòmica del Consell de la Generalitat, la consecució dels quals exigeix laprovació de diverses normes. La present llei recull, a aquest efecte, una sèrie de mesures referents a aspectes tributaris, de gestió administrativa i de caràcter organitzatiu.
II
Quant a lestructura de la present Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i dorganització de la Generalitat, per primera vegada sha dividit en tres títols, amb els seus corresponents capítols, seccions i articles, amb la finalitat daconseguir una visió més clara de les tres parts heterogènies que integren el seu contingut.
Així en el títol I, es contenen les mesures referents a aspectes tributaris i fiscals.
En el títol II, es contenen les mesures dacció administrativa que com a complement a la planificació econòmica que es conté en la Llei de pressupostos per a 2018, exigeixen abordar modificacions legislatives daquelles lleis que regulen les matèries que són competència de la Presidència, la Vicepresidència i de cadascuna de les conselleries en les quals sorganitza ladministració de la Generalitat.
En el títol III, es contenen mesures de caràcter organitzatiu que afecten, essencialment, alguns dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat i que exigeixen la modificació dalgunes disposicions legals que regulen el seu règim jurídic.
Finalment, atesa la seua extensió i heterogeneïtat i també com a novetat, sincorpora a la llei un índex amb la seua estructura, amb la finalitat de simplificar la seua anàlisi.
III
El títol I es compon de dos capítols, el primer dedicat a les mesures tributàries que sadopten en relació amb els tributs cedits, i el segon en relació amb dos tributs propis.
Han de destacar-se, com a mesures tributàries essencials que conté la llei, en el capítol I, del títol I, les modificacions de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, del tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits, que en síntesi són les següents:
En primer lloc, en làmbit de limpost sobre la renda de les persones físiques. Es considera convenient proposar la modificació dun dels requisits que sexigeixen en unes deduccions autonòmiques vigents, la darrendament dhabitatge habitual, i la de larrendament dun habitatge com a conseqüència de la realització duna activitat, per compte propi o alié, en municipi diferent daquell en el qual el contribuent residia amb anterioritat, per a perfilar el seu contingut a la finalitat que es persegueix i és que el beneficiari daquest, larrendatari, siga el que tinga lobligació de presentar el model dautoliquidació corresponent de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Lexigibilitat del depòsit de la fiança a la qual es refereix larticle 36.1 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, darrendaments urbans, a favor de la Generalitat, correspon a larrendador.
En segon lloc, en làmbit de la tributació que recau sobre el joc:
a) Si aclareix el règim de les exempcions en el cas de les rifes i tómboles i, al seu torn, sintrodueix una nova exempció que afecta aquelles que es realitzen en ocasió desdeveniments darrelament popular o que corresponguen amb usos socials de caràcter tradicional, tals com les rifes de cistelles de nadal organitzades per comerços o establiments dhostaleria.
b) En el cas de les apostes, es generalitza la definició de la base imposable en atenció als ingressos nets procedents del joc.
c) En els supòsits de jocs realitzats mitjançant màquines recreatives i datzar, sestableix que la meritació de limpost és per trimestres naturals.
d) Shan adequat els tipus de gravamen a la realitat socioeconòmica actual en el cas de les rifes, tómboles, combinacions aleatòries, apostes, casinos de joc i en el cas dexplotació de màquines recreatives i datzar.
e) Samplia el termini de declaració dels tributs, que serà, amb caràcter general, el dun mes des de la meritació.
En tercer i últim lloc, samplia fins al 31 de desembre de 2018 la vigència del tipus de devolució del gasoil professional per als transportistes (48 euros per 1.000 litres), aplicable en relació amb el tipus autonòmic de limpost sobre hidrocarburs establit per al gasoil dús general, ja que persisteixen, actualment, les circumstàncies socioeconòmiques que van justificar el seu establiment.
IV
Com a complement per a la planificació de lactivitat econòmica de la Comunitat en uns casos i en uns altres, per la necessitat dadaptar algunes normes a la realitat social i econòmica o a la normativa bàsica estatal vigent, resulta necessari aprovar les modificacions legals en algunes matèries competència de les conselleries en què sorganitza ladministració de la Generalitat, que es contenen en el títol II.
Així, en làmbit de les competències de la Presidència de la Generalitat, destaca la modificació de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, quant al règim electoral de les entitats locals menors, per a donar resposta a algunes disfuncions i problemes de governabilitat, a la regulació de la composició de la junta veïnal i el seu procés electoral, en una aposta innovadora per la democràcia directa.
Pel que es refereix a les modificacions en matèria digualtat i polítiques inclusives, és rellevant la modificació en matèria de mediació familiar, per a simplificar el procediment per a lexercici del dret a la cerca i coneixement de la filiació i identificació de la seua família biològica de les persones adoptades, suprimint la intervenció de les persones mediadores en aquest procediment que es contenien en la norma autonòmica i atribuint aquesta competència a lentitat pública, tal com ho estableix larticle 180 del Codi civil.
En matèria de funció pública, com a novetat important, saprova introduir un nou permís retribuït per a les funcionàries de la Generalitat, a partir del primer dia de la setmana 37 dembaràs fins a la data del part, i que el cas de gestació múltiple podrà iniciar-se el primer dia de la setmana 35 dembaràs fins a la data del part, amb la finalitat dadaptar la Llei reguladora de la funció pública valenciana al que es disposa en la disposició addicional setze del text refós de la Llei de lEstatut bàsic de lempleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 doctubre.
En matèria de sanitat, una altra de les modificacions en matèria dordenació farmacèutica, que incorpora la llei, a més dadaptar i desenvolupar la normativa autonòmica a la normativa estatal vigent, té com a finalitat la cura efectiva de les persones residents dels centres sociosanitaris de la Comunitat Valenciana, a través duna correcta selecció, adquisició, dispensació, administració i seguiment de la seua farmacopea, un ús racional del medicament, així com generar més de 65 nous llocs de treball de farmacèutics especialistes en farmàcia hospitalària.
Daltra banda, i com a qüestió rellevant en matèria de concessions sanitàries, es regulen en la disposició addicional huitena, els efectes en matèria de personal de lextinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera, tenint en compte que al març de 2018 es produirà lextinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera formalitzat entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i «RIBERA SALUT II, Unió Temporal dEmpreses, Llei 18/82», dacord amb el que estableix la clàusula 5 del contracte.
En conseqüència, en data 1 dabril de 2018, el servei revertirà a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, amb els efectes previstos en larticle 283 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual saprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, la qual cosa fa necessari adoptar les mesures legals necessàries en relació amb el personal que presta els seus serveis en lesmentat departament de salut.
Un altre dels objectius importants que, en matèria de comerç, persegueix la llei és resoldre el debat que sha plantejat en els últims temps en la societat valenciana sobre els horaris comercials, i es modifica a aquest efecte la Llei 3/2001, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, atesa la transcendència econòmica daquesta regulació i els diversos sectors econòmics i socials implicats en aquesta.
Finalment, en aquest títol, en matèria mediambiental, amb lobjectiu de millorar la qualitat acústica a lentorn de les carreteres i altres infraestructures de transport i la seua correcta integració en els entorns urbans, metropolitans o rurals i assegurar la qualitat de vida dels ciutadans i preservar els valors naturals, patrimonials i mediambientals, es modifica la Llei 7/2002, de protecció contra la contaminació acústica.
V
En el títol III, la llei conté mesures dorganització administrativa que afecten, en la seua major part, ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a les diferents conselleries.
De totes elles, destaquem com a rellevant, la modificació del règim jurídic de lInstitut Valencià de Finances (IVF), en la mesura que suposa avançar en el compliment dun dels compromisos inclosos en lAcord del Botànic, com és la recuperació del sistema financer valencià, amb lobjectiu de donar suport als sectors productius de la Comunitat Valenciana, desenvolupant la seua activitat com a intermediari financer preferentment respecte del sector privat, sense que en cap cas puga considerar-se entitat financera de les que vénen regulades en la Llei 10/2014, de 26 de juny, dordenació, supervisió i solvència dentitats de crèdit.
A aquest efecte, passen a ser exercides per la Conselleria dHisenda i Model Econòmic les funcions que fins al moment desenvolupava lIVF, en matèria de política financera i de control i coordinació del crèdit públic, avals, o altres garanties a favor dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat o qualsevol altra entitat de caràcter públic, el control, inspecció i disciplina de les entitats financeres, així com les funcions com a autoritat de certificació de la Comunitat Valenciana i com a prestador de serveis de certificació i el control de la seguretat en les comunicacions electròniques, informàtiques i telemàtiques de la Generalitat.
Finalment, les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals complementen la llei recollint diverses previsions que, per raons de tècnica legislativa, no es consideren susceptibles dincloure en els títols anteriorment al·ludits.
TÍTOL I
Mesures fiscals
CAPÍTOL I
Tributs cedits
Secció primera
Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat, per la qual es regula el tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits
Article 1
Es modifica lapartat 2.n de la lletra n de lapartat U de larticle quart de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, pel qual es regula el tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tenir la redacció següent:
«2.n Que el contribuent, com a arrendatari, haja presentat la corresponent autoliquidació de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivada del contracte darrendament daquest habitatge habitual.»
Article 2
Es modifica lapartat 2.n de la lletra ñ de lapartat U de larticle quart de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tenir la redacció següent:
«2.n Que el contribuent, com a arrendatari, haja presentat la corresponent autoliquidació de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivada del contracte darrendament daquest habitatge.»
Article 3
Es modifica la lletra n, apartat 1, de larticle 4. Deduccions autonòmiques, i lapartat Quatre de larticle 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat.
«n) Per arrendament de lhabitatge habitual, sobre les quantitats satisfetes en el període impositiu:
El 15 %, amb el límit de 550 euros.
El 20 %, amb el límit de 700 euros, si larrendatari té una edat igual o inferior a 35 anys. La mateixa deducció amb el mateix percentatge resultarà aplicable, amb idèntic límit, en el cas que larrendatari siga discapacitat físic o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 %, o psíquic, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 %.
El 25 %, amb el límit de 850 euros, si larrendatari té una edat igual o inferior de 35 anys i, a més, és discapacitat físic o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 %, o psíquic, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 %.»
[...]
Quatre. A lefecte del que hi ha disposat en els subapartats 1 i 2 del paràgraf primer de la lletra a, en el paràgraf primer de la lletra b, en el paràgraf primer de la lletra c, en el paràgraf primer de la lletra d, quan el contribuent pertanga a una família nombrosa o monoparental de categoria general; en el punt 2 del paràgraf segon de la lletra e, en el punt 3 del paràgraf segon de la lletra f, en el paràgraf primer de la lletra g, en el paràgraf primer de la lletra h, en el número 3 del paràgraf segon de la lletra y, en el paràgraf primer de la lletra w de lapartat U de larticle quart daquesta llei, la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de lestalvi no podrà ser superior a 25.000 euros, en tributació individual, o a 40.000 euros, en tributació conjunta.
A lefecte del que hi ha disposat en el punt 5 del paràgraf segon de la lletra n, i en el punt 4 del paràgraf segon de la lletra ñ de lapartat U de larticle quart daquesta llei, la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de lestalvi no podrà ser superior a 30.000 euros, en tributació individual, o a 50.000 euros, en tributació conjunta. Els mateixos límits de base liquidable seran aplicables a lefecte del que hi ha disposat en el paràgraf primer de la lletra d de lapartat U de larticle quart daquesta llei, quan el contribuent pertanga a una família nombrosa o monoparental de categoria especial.
A lefecte del que hi ha disposat en el punt 1.r del paràgraf tercer de la lletra y de lapartat U de larticle quart daquesta llei, la suma de les bases liquidables de la unitat familiar no podrà ser superior a 25.000 euros.»
Article 4
Es modifica larticle 14 bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i de la resta de tributs cedits, on safegeix un apartat Tres amb la redacció següent:
Tres
1. La transmissió de la totalitat o part dun o més habitatges i els seus annexos una persona física o jurídica a lactivitat de la qual se li apliquen les normes dadaptació del Pla general de comptabilitat del sector immobiliari gaudirà duna bonificació de la quota de limpost en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, sempre que complisca els requisits següents:
a) Que ladquisició es realitze com a pagament total o parcial per al lliurament dun habitatge al transmetent.
b) Que lhabitatge lliurat al transmetent vaja a constituir el seu habitatge habitual.
c) Que el lliurament de lhabitatge al transmetent estiga subjecte i no exempt de limpost sobre el valor afegit.
d) Que lactivitat principal de ladquirent siga la construcció dedificis, la promoció immobiliària o la compravenda o larrendament de béns immobles pel seu compte.
e) Que els béns adquirits sincorporen a lactiu circulant de ladquirent amb la finalitat de vendrels o llogar-los.
f) Que en el termini de tres anys, els béns adquirits es transmeten a una persona física per al seu ús com a habitatge o es destinen a larrendament dhabitatge, dacord amb el que disposa la Llei 29/1994, de 24 de novembre, darrendaments urbans.
Tant la transmissió com la formalització de larrendament hauran de formalitzar-se en document públic.
g) Que lempresa adquirent estiga al corrent amb les obligacions tributàries amb la Generalitat.
2. La bonificació sobre la quota de limpost tindrà les modalitats següents:
Concepte Percentatge
de bonificació
Si a lhabitatge adquirit es realitzen obres tendents a conservar o millorar el rendiment energètic, la salubritat o laccessibilitat en lhabitatge, així com a suprimir barreres arquitectòniques. 50 %
Si lhabitatge adquirit es destina a larrendament de habitatge, de conformitat amb el que disposa la Llei 29/1994, de 24 de novembre, darrendaments urbans, sempre que reunisca condicions dhabitabilitat. 50 %
Si lhabitatge adquirit es destina a larrendament de habitatge, de conformitat amb el que disposa la Llei 29/1994, de 24 de novembre, darrendaments urbans, després de la realització dobres tendents a conservar o millorar el rendiment energètic, la salubritat o laccessibilitat en lhabitatge, així com a suprimir barreres arquitectòniques. 70 %
3. Laplicació daquesta bonificació és provisional, per la qual cosa només cal fer constar en lescriptura pública que ladquisició de lhabitatge i, si escau, annexos sefectua a fi de vendrels o arrendar-los a un particular per al seu ús com a habitatge. Per a lelevació a definitiva, el subjecte passiu ha dacreditar la transmissió o larrendament posterior de la totalitat dels béns adquirits.
4. Davant de lincompliment de qualsevol dels requisits, condicionants o terminis per a laplicació de la bonificació prevista en aquest article, el subjecte passiu haurà de presentar, dins del termini reglamentari de presentació, comptat des del dia després de lincompliment, una autoliquidació complementària sense bonificació i amb deducció de la quota ingressada, amb aplicació dels corresponents interessos de demora.
5. A lefecte de laplicació de la bonificació, és necessari tenir en compte les regles especials següents:
a) Quan es transmeten habitatges que formen part duna edificació sencera en règim de propietat vertical, la bonificació només serà aplicable amb relació a la superfície que sassigne com a habitatge en la divisió en propietat horitzontal posterior, quedant exclosa la superfície dedicada a locals comercials.
b) La bonificació serà aplicable a lhabitatge i el terreny en què es troba enclavada sempre que formen una mateixa finca registral i la venda posterior del termini dels tres anys comprenga la totalitat daquesta.
c) En el cas dadquisició de parts indivises, el dia inicial del termini de tres anys a què es refereix la lletra f de lapartat 1 serà la data dadquisició de la primera part indivisa.
d) Queden expressament excloses de laplicació daquesta bonificació:
Les adjudicacions dimmobles en subhasta pública.
Les transmissions de valors que incórreguen en els supòsits a què es refereix larticle 17.2 del text refós de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre.
6. Mitjançant una ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda, sestabliran els supòsits, les condicions i els mitjans de justificació de les obres tendents a conservar o millorar el rendiment energètic de lhabitatge que donen lloc a laplicació de la bonificació regulada en aquest article.
Article 5
Es modifica larticle 15 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tenir la redacció següent:
«U. El tribut que grava els jocs de sort, envit o atzar sexigeix, en cas dexplotació de màquines i aparells automàtics, dacord amb les regles següents:
1. El període impositiu és el trimestre natural.
2. La meritació es produeix:
a) Amb caràcter general, el primer dia del període impositiu.
b) En el cas dexplotació de màquines de nova autorització, la meritació coincideix amb lautorització dexplotació.
c) En el cas dalçament de la suspensió de lautorització dexplotació de la màquina, la meritació coincideix amb aquest alçament.
3. El contribuent està obligat a practicar operacions dautoliquidació tributària i a realitzar lingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment del trimestre natural en què shaja produït la meritació assenyalada en la lletra a de lapartat 2 anterior. Si lúltim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent. En els supòsits de les lletres b i c de lapartat 2 anterior, lingrés del deute tributari es realitzarà en el moment de la meritació.
4. La quota íntegra sobté aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent, en funció de la classificació de les màquines o aparells automàtics aptes per a la realització dels jocs:
Classificació de la màquina o aparell automàtic apte per a la realització dels jocs Quantia trimestral (euros)
1 Tipus B (recreatives amb premi)
1.1 Dun sol jugador 900,00
1.2
Dun sol jugador, que tinguen limitada laposta màxima a 10 cèntims deuro i que no permeten la realització de partides simultànies 275,00
1.3
En les que puguen intervenir dos o més jugadors, sempre que el joc de cadascun daquests siga independent del que fan els altres 1.500,00 + (10 %
quota del punt 1.1 x
nombre de jugadors)
2 Tipus C (atzar)
2.1 Dun sol jugador 1.295,00
2.2
En les que puguen intervenir dos o més jugadors, sempre que el joc de cadascun daquests siga independent del que fan els altres 2.158,00 + (10 %
quota dun jugador x
nombre de jugadors
Dos. Els tipus de gravamen en el cas del tribut que grava els jocs de sort, envit o atzar, en la modalitat de gravamen sobre establiments diferents de casinos de joc, són els següents:
1. Amb caràcter general: El 25 % de les quantitats jugades.
2. En les modalitats del joc del bingo diferents del bingo electrònic, dacord amb la tarifa següent:
Tram dimport acumulat del valor facial dels cartons adquirits durant lany natural (euros) Tipus de gravamen (percentatge)
1 Inferior o igual a 400.000 1,00 %
2 Entre 400.000,01 i 3.000.000 12,50 %
3 Entre 3.000.000,01 i 8.000.000 15,00 %
4 Més de 8.000.000 17,50 %
En aquests casos, el tribut es reporta en el moment de ladquisició dels cartons, i sha dingressar en aquest moment. El contribuent està obligat a practicar operacions dautoliquidació tributària i a realitzar lingrés del deute tributari.
3. En el bingo electrònic: el 25 % de la diferència entre les quantitats jugades i els imports destinats a premis. El contribuent està obligat a practicar operacions dautoliquidació tributària i a fer lingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. Lautoliquidació ha de comprendre de manera agregada tots els jocs meritats en el mes natural. Si lúltim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent.
Tres. Els tipus de gravamen del tribut que grava els jocs de sort, envit o atzar que sexigeixen en la modalitat de gravamen sobre casinos de joc són els següents:
1. Amb caràcter general, la tarifa següent:
Tram de la base imposable comprés entre (euros) Tipus de gravamen (percentatge)
0 i 2.000.000,00 20 %
2.000.000,01 i 4.000.000,00 30 %
4.000.000,01 i 6.000.000,00 40 %
Més de 6.000.000,00 50 %
La tarifa anterior saplica tant als jocs organitzats o efectuats en els casinos de joc (sala principal) com en les sales apèndix daquests, si bé saplica separadament a la base imposable de cadascuna de les sales.
2. En establiments situats fora dels casinos de joc o de sales apèndixs, a través de terminals en línia, la quota íntegra sobté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen del 25 %.
3. En el cas de partides de pòquer organitzades en els casinos de joc o les sales apèndix, saplica una bonificació del 60 % de la part proporcional de la quota íntegra que corresponga a aquestes partides, sempre que es complisquen els requisits següents:
1.r Que la partida tinga la consideració de competició, torneig o similar.
2.n Que els participants en el joc paguen una entrada o buy-in.
4. Pel que fa als ingressos trimestrals, el contribuent està obligat a practicar operacions dautoliquidació tributària i a fer lingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment de cada trimestre natural. Si lúltim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent.
Quatre. El tribut que grava les rifes, tómboles, o combinacions aleatòries sexigeix dacord amb les regles següents:
1. Nestan exemptes:
a) Les organitzades per lOrganització Nacional de Cecs Espanyols.
b) Les organitzades per la Creu Roja Espanyola.
c) Per a un mateix organitzador, sempre que lactivitat habitual o principal daquest no siga lorganització o realització de jocs, en qualsevol de les modalitats, i en relació amb un mateix any natural: les dues primeres rifes o tómboles, sempre que el valor total dels premis oferits en cadascun dels dos jocs no excedisca de 600 euros.
d) Les rifes o tómboles organitzades per entitats amb finalitats benèfiques, religioses, culturals, turístiques, esportives o ambientals legalment autoritzades i inscrites en el registre corresponent, sempre que es justifique la destinació dels fons a les finalitats indicades.
e) Les rifes o tómboles declarades dutilitat pública o benèfiques.
2. El tipus de gravamen és:
a) El 20 %, amb caràcter general.
b) El 10 %, en les combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries o promocionals, definides com aquells sorteigs que, amb finalitat exclusivament publicitària o de promoció dun producte o servei, i tenint com a única contraprestació el consum del producte o servei, sense cap sobrepreu ni tarifació addicional, ofereixen premis en metàl·lic, espècie o serveis, i exigeixen, si escau, la condició de client de lentitat objecte de la publicitat o promoció.
c) En les tómboles de durada inferior a quinze dies organitzades en ocasió de mercats, fires o festes i els premis oferits de les quals diàriament no excedisquen dun valor total de 5.000 euros, el contribuent pot optar entre satisfer els tributs conformement al tipus previst en la regla 1 daquest apartat, o bé a raó de 100 euros per cada dia de durada, en capitals de província o poblacions de més de cent mil habitants; de 70 euros per cada dia, en poblacions dentre vint mil i cent mil habitants, i de 30 euros per cada dia de durada, en poblacions inferiors a vint mil habitants.
3. El contribuent està obligat a practicar operacions dautoliquidació tributària i a fer lingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. Lautoliquidació ha de comprendre de manera agregada tots els jocs meritats en el mes natural. Si lúltim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent.
Cinc. En el tribut que grava les apostes, el tipus de gravamen és del 20 %, i la base imposable és limport total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc, com també qualsevol altre ingrés que es puga obtenir directament derivat de lorganització o realització daquest, deduïts els premis satisfets als participants. El contribuent està obligat a practicar operacions dautoliquidació tributària i a fer lingrés del deute tributari durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. Lautoliquidació ha de comprendre de manera agregada tots els jocs meritats en el mes natural. Si lúltim dia del termini és inhàbil, el termini finalitzarà el dia hàbil immediat següent.
Sis. En el joc per mitjans electrònics, telemàtics o de comunicació a distància làmbit del qual siga el de la Comunitat Valenciana, la quota íntegra sobté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen del 25 %.»
Article 6
Es modifica la disposició addicional catorze de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de limpost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits, que passa a tenir la redacció següent:
«Disposició addicional catorze
Tipus autonòmic de devolució del gasoil dús professional de limpost sobre hidrocarburs
El tipus autonòmic de devolució del gasoil dús professional de limpost sobre hidrocarburs al qual es refereix lapartat 6 de larticle 52 bis de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, dimpostos especials és, fins al 31 de desembre de 2018, de 48 euros per 1.000 litres.»
CAPÍTOL II
Tributs propis
Secció primera
Modificació de la Llei 10/1997, de 16 de desembre,
de la Generalitat Valenciana, de taxes per inspeccions i controls sanitaris danimals i els productes daquests
Article 7
Es modifiquen els subapartats a i e de lapartat U de larticle 9 bis de la Llei 10/1997, de 16 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de taxes per inspeccions i controls sanitaris danimals i els seus productes, amb la redacció final següent:
«Article 9 bis
Deduccions en la quota
Resultaran aplicables a la quota les deduccions següents:
Un. En relació amb les quotes corresponents a operacions de sacrifici, i amb el màxim de la suma de tres deduccions en cada liquidació del període impositiu, les que corresponguen entre les següents:
a) Deducció per suport instrumental al control oficial, que serà procedent quan el subjecte passiu pose a disposició dels serveis dinspecció roba de treball, el material i els equipaments apropiats per a dur a terme les activitats de control específiques en les mateixes instal·lacions, incloent-hi, a aquest efecte, equips de protecció individual adequats, espais de treball suficients i degudament equipats i condicions, així com les eines i estris necessaris per realitzar les funcions dinspecció oficial: 20 % de la quota.
b) Deducció per activitat planificada i estable, que serà procedent quan els subjectes passius disposen dun sistema de planificació i programació de la producció, el porten a la pràctica de manera efectiva i permeten als serveis dinspecció conèixer el servei que cal prestar amb una anticipació mínima de setanta-dues hores, a fi de preveure els recursos necessaris i optimitzar lorganització daquest servei: 25 % de la quota.
c) Deducció per horari regular diürn, que serà procedent quan en el període impositiu, el subjecte passiu duga a terme lactivitat entre les 08.00 hores i les 22.00 hores, de dilluns a divendres laborables: 25 % de la quota.
d) Deducció per personal de suport al control oficial, que serà procedent quan el subjecte passiu, dacord amb la seua activitat i la normativa vigent, pose a disposició dels tècnics facultatius sanitaris, encarregats del control oficial, personal propi que col·labore de forma efectiva i prou rellevant en aquest control: 10 % de la quota. En el cas de la producció de carns daus de corral i lagomorfs, la deducció a aplicar per aquest concepte serà el 35 % de la quota per a aquells establiments que disposen de personal de suport al control oficial que participe en funcions específiques en relació amb el control daquesta producció, dacord amb els requisits que estableix el Reglament 854/2004, de 29 dabril.
e) Deducció per equipament de material i servei informàtic, material doficina i comunicacions, que serà procedent quan el subjecte passiu pose a disposició dels serveis dinspecció els equipaments i serveis informàtics, material doficina i comunicacions necessaris per a poder dur a terme les actuacions de registre dels controls oficials, incloent-hi a aquest efecte, equipament de material informàtic i servei, material doficina suficient i servei de comunicació: 20 % de la quota.
f) Deducció pel control i inspecció ante mortem en explotació, que serà procedent quan les operacions dinspecció ante mortem shagen practicat en el bestiar en lexplotació dorigen i no calga repetir-les en lescorxador, en virtut del que preveu lannex I, secció I, capítol II, punt B.5, del Reglament 854/2004, del 29 dabril: 10 % de la quota
Dos. Així mateix, podrà aplicar-se una deducció de 20 % a la quota resultant de les operacions de sacrifici danimals porcins i solípedes/èquids, per la implantació i acreditació, de manera individual o mitjançant lassociació amb un laboratori oficial, públic o privat, dun sistema de qualitat per al control de la presència de triquina. Aquesta deducció és compatible amb les que resulten de laplicació del que disposa lapartat U daquest article.
Tres. En relació amb les quotes corresponents als controls en sales despecejament i en establiments de transformació de la caça, i amb el màxim de la suma de dues deduccions en cada liquidació del període impositiu, les que corresponguen dentre les següents:
a) Deducció per sistemes dautocontrol avaluats, que serà procedent quan lestabliment dispose dun sistema dautocontrol basat en lanàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC), siga avaluat oficialment per lautoritat competent i aquesta avaluació done un resultat favorable: 20 % de la quota.
b) Deducció per activitat planificada i estable, que serà procedent quan els subjectes passius que duguen a terme lactivitat despecejament o manipulació de la caça disposen en la seua producció dun sistema de planificació i programació i el porten a la pràctica de manera efectiva, que permeta als serveis dinspecció conèixer el servei que cal prestar amb una anticipació mínima de setanta-dues hores, a fi de preveure els recursos i optimitzar lorganització: 20 % de la quota.
c) Deducció per horari regular diürn, que serà procedent quan en el període impositiu el subjecte passiu duga a terme lactivitat entre les 08.00 hores i les 22.00 hores, de dilluns a divendres laborables: 25 % de la quota.
Quatre. Les deduccions a què fan referència les lletres c i f de lapartat U i la lletra c de lapartat Tres només es poden aplicar a la part de la producció que complisca els requisits per a laplicació de la deducció.
Cinc. Laplicació de les deduccions exigirà el seu reconeixement previ, a sol·licitud del subjecte passiu, mitjançant resolució del conseller competent en matèria de sanitat. En cas de manca de resolució en el termini de tres mesos comptador des de lendemà de la presentació de la sol·licitud, aquesta sentendrà estimada. En qualsevol cas, laplicació de les deduccions sol·licitades es podrà efectuar a partir del període impositiu següent al del seu reconeixement exprés o presumpte, el qual tindrà un període de vigència dun any.»
Secció segona
Modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny,
de ports de la Generalitat
Article 8
Es modifica lapartat 3 de larticle 82 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:
«Article 82. Bonificacions
[...]
3. Les autoritzacions per a lexercici dactivitats que siguen dinterès educatiu, investigador, cultural, social o esportiu sol·licitades per administracions públiques, la durada de les quals es preveja inferior a set dies estan exemptes del pagament de la taxa corresponent.»
Secció tercera
Impost sobre leliminació de residus en abocadors
Article 9. Impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica
Es crea limpost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica, que es regirà per les disposicions incloses en els apartats següents:
U. Naturalesa, objecte, àmbit daplicació i afectació de limpost
1. Limpost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica és un tribut propi de la Generalitat, el fi del qual és fomentar, en làmbit de la Comunitat Valenciana, el reciclatge i la valorització dels residus, així com la disminució de limpacte sobre el medi ambient derivat de leliminació en abocador i incineració, coincineració sense valorització denergia i valorització energètica.
2. Els ingressos procedents daquest impost es troben afectats a despeses de la Generalitat en làmbit de la planificació, el control, la gestió i leliminació dels residus, en la forma que establisca la llei de Pressupostos de la Generalitat.
3. Aquest impost és compatible amb qualsevol taxa o contribució especial aplicable a les operacions gravades.
4. A efectes de limpost, el concepte de residu, en els distints tipus, així com el de valorització, eliminació i la resta de termes propis de la legislació mediambiental seran els establits en la normativa comunitària, estatal i autonòmica sobre residus.
Dos. Fet imposable
Constitueix el fet imposable de limpost el dipòsit de residus en abocadors públics o privats de la Comunitat Valenciana, per a leliminació, així com la gestió a través dinstal·lacions i equipaments industrials instal·lats a la Comunitat Valenciana, de gestió de residus per a la incineració, la coincineració sense valorització denergia o la valorització energètica, disposen o no dautorització administrativa per a això.
Tres. Supòsits de no-subjecció
No estaran subjectes a limpost:
1. El dipòsit de residus inerts adequats, efectuat de conformitat amb el Decret 200/2004, d1 doctubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i rebliment o amb fins de construcció.
2. El dipòsit de les matèries a què es refereix lapartat 1 de larticle 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, com excloses del seu àmbit daplicació i aquelles a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de larticle 2 de lesmentada llei.
3. La incineració, coincineració sense valorització denergia o valorització energètica de biomassa i de farines càrnies, inclosos aquells percentatges daquests residus que, tot i estar dins daltres mixtos, lempresa aconseguisca acreditar davant de ladministració.
Quatre. Exempcions
Estaran exempts de limpost:
1. La realització del fet imposable referida als residus domèstics la gestió de la qual siga competència de lEstat, de la comunitat autònoma o de les entitats locals. No sentendran inclosos en aquest supòsit els residus semblants als domèstics generats en les indústries.
2. El dipòsit en abocadors de residus generats en el procés de valorització energètica de residus urbans (cendres i escòries) o de combustibles substitutius a partir de residus.
3. El dipòsit en abocadors de residus ordenat per autoritats públiques en situacions de força major o catàstrofe.
Cinc. Subjectes passius
1. Seran subjectes passius, a títol de contribuents, les persones, físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica a què es refereix lapartat 4 de larticle 35 de la Llei general tributària que depositen els residus en abocador, planta incineradora o coincineradora sense valorització denergia o de valorització energètica.
2. Tindran la consideració de substituts del contribuent les persones, físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica a què es refereix lapartat 4 de larticle 35 de la Llei general tributària que siguen titulars de lexplotació dels abocadors, plantes incineradores o coincineradores sense valorització denergia o de valorització energètica en els quals es depositen els residus.
També tindran la consideració de substituts del contribuents les persones, físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica a què es refereix lapartat 4 de larticle 35 de la Llei general tributària que siguen perceptors dels imports econòmics corresponents a la gestió adequada del residu per part dels seus productors, dacord amb una norma legal, segons el principi de responsabilitat ampliada del productor.
Els substituts del contribuent queden obligats a comprovar el pes o volum dels residus que sentreguen en abocador, planta incineradora, coincineradora sense valorització denergia o de valorització energètica, abans de gestionar-los-hi. A aquest efecte, hauran dinstal·lar i mantenir mecanismes de pesada o cubicatge.
Sis. Base imposable
La base imposable estarà constituïda, segons escaiga, de conformitat amb el que estableix lapartat Vuit, pel pes, expressat en tones mètriques, o el volum, expressat en metres cúbics, dels residus.
Set. Determinació de la base imposable. La base imposable es determinarà:
a) Per estimació directa, amb caràcter general, per mitjà de sistemes de pesada o cubicatge que complisquen els requisits establits per la conselleria competent en matèria de medi ambient.
b) Per estimació indirecta, a més dels supòsits previstos en la Llei general tributària, quan es produïsca lincompliment de lobligació del substitut del contribuent de verificar el pes o volum dels residus depositats a la que es refereix lapartat Cinc, punt 2.
En aquest cas, per a la determinació de la base imposable, ladministració podrà tenir en compte qualsevol dada, circumstància o antecedent que puga resultar indicatiu del pes, volum i caracterització dels residus dipositats, amb determinació de la densitat i composició.
Vuit. Quota íntegra i tipus de gravamen
1. La quota íntegra de limpost serà el resultat de multiplicar la base imposable pels següents tipus impositius, segons escaiga:
a) En el cas de residus no perillosos, exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, quan siguen susceptibles de valorització, 30 euros per tona mètrica. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona.
b) En el cas de residus no perillosos, exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, quan no siguen susceptibles de valorització, 25 euros per tona mètrica. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona.
c) En el cas de residus procedents de construcció i demolició, 3 euros per metre cúbic. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de metre cúbic.
d) En el cas de residus perillosos, quan siguen susceptibles de valorització, 42 euros per tona mètrica. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona.
e) En el cas de residus perillosos, quan no siguen susceptibles de valorització, 35 euros per tona mètrica. Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona.
2. A lefecte del que disposa el número 1 daquest apartat, sentendrà per residus susceptibles de valorització aquells que, en condicions adequades de segregació en origen, recollida i transport, haurien sigut valoritzables i aquells declarats com a valoritzables dacord amb el que estableix la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats. En tot cas, es consideraran residus susceptibles de valorització aquells per als quals hi haja una instal·lació de valorització autoritzada en làmbit de la Comunitat Valenciana i inscrita en el Registre General de Gestors de Residus de la Comunitat Valenciana. La relació de residus susceptibles de valorització es publicarà mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. En les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat es podrà modificar la quantia dels tipus regulats en aquest apartat.
Nou. Repercussió
1. El substitut del contribuent haurà de repercutir íntegrament limport de limpost sobre el contribuent i aquest quedarà obligat a suportar-ho, sempre que la repercussió sajuste al que disposa aquesta llei i la normativa de desenvolupament.
2. La repercussió de limpost haurà defectuar-se en document específic, en la forma i els terminis que es fixen per ordre de la conselleria competent en matèria dhisenda.
3. Les controvèrsies que puguen produir-se amb referència a la repercussió de limpost, tant respecte a la procedència com a la quantia, es consideraran de naturalesa tributària a lefecte de les corresponents reclamacions en la via economicoadministrativa.
Deu. Meritació
Limpost es meritarà en el moment en què es produïsca el dipòsit dels residus en labocador o en el moment de la incineració, coincineració sense valorització denergia o valorització energètica dels residus.
Onze. Autoliquidació
Els subjectes passius, per cada abocador i trimestre natural, estaran obligats a autoliquidar limpost i a ingressar limport del deute tributari en els vint primers dies naturals del mes següent a cada trimestre, en el lloc i forma que sestablisquen per ordre de la conselleria competent en matèria dhisenda.
Aquesta autoliquidació comprendrà tots els fets imposables realitzats durant el trimestre natural a què es referisca, incloses les operacions exemptes, i es presentarà inclús en el cas de no haver-se produït cap fet imposable durant el període.
Dotze. Liquidació
Ladministració tributària podrà dictar la liquidació que procedisca de conformitat amb allò que disposa larticle 101 de la Llei general tributària.
Tretze. Gestió, recaptació i inspecció
1. La gestió, inspecció i recaptació daquest impost corresponen a lInstitut Valencià dAdministració Tributària.
2. A lefecte daquest impost i amb independència de lobligació dautoliquidació, sestablirà un cens de titulars de lexplotació dels abocadors. La seua organització i funcionament, així com la regulació de lobligació dels contribuents de limpost de realitzar declaracions dalta, modificació de dades i baixa en aquest cens, sestabliran mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria dhisenda.
Catorze. Infraccions i sancions
Les infraccions tributàries relatives a aquest impost seran qualificades i sancionades de conformitat amb el que preveu la Llei general tributària.
Quinze. Desenvolupament reglamentari
1. Sautoritza al conseller competent en matèria dhisenda perquè determine, mitjançant una ordre, els supòsits i condicions en què els obligats tributaris i les entitats a què es refereix larticle 92 de la Llei general tributària podran presentar per mitjans telemàtics autoliquidacions, comunicacions i qualsevol altre document amb transcendència tributària a lefecte daquest impost, així com els supòsits i les condicions en què aquesta presentació haurà de realitzar-se per mitjà de mitjans telemàtics.
2. Sense perjudici del que disposa el número 1 daquest apartat, es faculta el Consell de la Generalitat per a dictar totes les disposicions que reglamentàries resulten necessàries per al desenvolupament i aplicació daquest impost.
Títol ii
Mesures administratives
CAPÍTOL I
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Presidència de Generalitat
Secció primera
Règim local
Article 10
Es modifiquen els articles 64, 65.2, 66, 144, 145, 146, 148, 149 i 151.2, subapartat d, i sintrodueixen els articles 66 bis i 66 ter en la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i contingut següents:
«Article 64. Constitució de la comissió gestora
1. En les entitats locals menors en què no shaja pogut dur a terme lelecció de vocals en les juntes veïnals per falta de candidatures, sha de constituir una comissió gestora integrada per tres, cinc o set membres en funció del nombre dhabitants de lentitat local menor, dacord amb el que estableix aquesta llei.
2. La determinació del nombre de membres de la comissió gestora que correspon a cada partit, federació, coalició o agrupació delectors lha de dur a terme la junta electoral de zona o, si aquesta ha cessat en les seues funcions, la Junta Electoral Central, de conformitat amb els resultats de les últimes eleccions per a lajuntament en la secció o seccions constitutives de lentitat local menor.
3. Lelecció dels membres de la comissió gestora lha de fer el departament del Consell competent en matèria dadministració local, a proposta de lajuntament a què pertanga la respectiva entitat local menor, mitjançant un acord del ple adoptat per majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en els termes establits reglamentàriament.
4. Lelecció del president o presidenta de la comissió gestora sha de dur a terme mitjançant votació dels membres daquesta. Si en la primera votació no sobté majoria, el departament del Consell competent en matèria dadministració local designarà el candidat o candidata que haja sigut proposat pel partit, coalició o agrupació delectors que haja obtingut el nombre més gran de vots en les últimes eleccions per a lajuntament, en la secció o seccions constitutives de lentitat local menor.
5. En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació dun membre de la comissió gestora sha de designar un nou membre pel procediment establit en els apartats dos i tres daquest article.
Article 65. Òrgans de govern
2. La junta veïnal, sense perjudici del supòsit específic previst en larticle 64, ha destar integrada per la presidència i pels vocals, el nombre dels quals resultarà daplicar lescala següent:
D1 a 250 habitants 3
De 251 a 1.000 habitants 5
De 1.001 en endavant 7
El nombre total de membres de la junta veïnal no pot ser superior a un terç del nombre de regidors de lajuntament a què pertanyen.
Article 66. Elecció dels membres dels òrgans de govern
1. Lelecció dels vocals de la junta veïnal sha de fer de conformitat amb els resultats de les eleccions que, en paral·lel amb les realitzades per a lajuntament, se celebren en la secció o seccions constitutives de lentitat local menor.
Per a lelecció dels membres de la junta veïnal poden presentar-se candidatures mitjançant llistes tancades en aquelles entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants, o candidatures a través de llistes obertes de candidats en aquelles entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants, dacord amb el que estableix aquesta llei, i hi regeix supletòriament el que disposa la normativa de règim electoral general.
2. Les candidatures poden ser presentades per partits i federacions inscrits en el registre corresponent, coalicions electorals constituïdes dacord amb la llei i les agrupacions delectors que obtinguen un nombre de firmes no inferior al 5 %, de les persones inscrites en la secció o seccions del cens electoral corresponent a lentitat local menor, sense que en cap cas el nombre de firmants puga ser inferior a cinc.
3. Cada partit, federació, coalició o agrupació delectors pot presentar una llista amb un nombre màxim de candidats i candidates, composta per tres, cinc o set membres en funció del nombre dhabitants de lentitat local menor, dacord amb el que estableix larticle 65, apartat segon, daquesta llei, amb un màxim de tres suplents.
Les llistes es presentaran amb una composició paritària de dones i homes, en la composició de les quals salternaran consecutivament les persones candidates de sexe distint.
4. Els candidats i candidates proposats en les llistes no han destar incursos en les causes dinelegibilitat o incompatibilitat establides per la normativa de règim electoral general per a ser regidor.
La candidatura a regidor o regidora del municipi pot simultaniejar-se amb la candidatura a membre de la junta veïnal duna entitat local menor pertanyent a aquell, i, a més, són compatibles lexercici dels càrrecs de la presidència, la vocalia i la regidoria.
5. En les entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants la proclamació de membres electes de la junta veïnal sha de fer dacord amb les regles següents:
a) No shan de tenir en compte aquelles candidatures que no hagen obtingut almenys el 5 % dels vots vàlids emesos en la circumscripció.
b) Sordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures.
c) Es divideix el nombre de vots obtingut per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al de membres que componga la junta veïnal, i així sha de formar un quadre semblant al que apareix en lexemple pràctic.
Els membres de la junta veïnal satribueixen a les candidatures que obtinguen els quocients majors en el quadre, en ordre decreixent.
d) Quan en la relació de quocients en coincidisquen dos corresponents a candidatures distintes, el membre de la junta veïnal sha datribuir a la que haja obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi ha dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, el primer empat sha de resoldre per sorteig, i els successius, de forma alternativa.
e) Els membres de la junta veïnal corresponents a cada candidatura sadjudiquen als candidats inclosos en aquesta per lordre de col·locació en què apareguen.
Exemple pràctic: 650 vots vàlids emesos en una entitat local menor que escull 5 membres en la junta veïnal. Votació repartida entre tres candidatures:
Per consegüent: la candidatura A obté tres candidats. La candidatura B, dos candidats, i la candidatura C, no obté cap candidat.
f) En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació dun membre de la junta veïnal, la vacant ha de ser atribuïda al candidat o, si és el cas, al suplent de la mateixa llista a qui corresponga, per lordre de col·locació en què apareguen.
6. En les entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants la proclamació de membres electes de la junta veïnal sha de fer dacord amb les regles següents:
a) Cada partit, coalició, federació o agrupació pot presentar una llista com a màxim de tres candidats o candidates, i els respectius suplents.
b) Cada elector o electora pot donar el vot a un màxim de dos entre els candidats i candidates proclamats en lentitat local menor corresponent.
c) Sha defectuar el recompte de vots obtinguts per cada candidat, ordenant en una columna les quantitats representatives de major a menor.
d) Són proclamats electes aquells candidats o candidates que obtinguen el nombre més gran de vots fins a completar el nombre de membres de la junta veïnal. En cas dempat, sha de resoldre per sorteig.
e) En cas de defunció, renúncia, incapacitat o inhabilitació dun membre de la junta veïnal, la vacant ha de ser atribuïda a la persona suplent que figure en la mateixa llista i, si no nhi ha, al següent candidat o candidata que més vots haja obtingut.
7. El mandat dels membres de la junta veïnal és el mateix que el dels regidors i regidores dels ajuntaments i coincident amb aquest.
Una vegada finalitzat el seu mandat, els membres de la junta cessant continuen les seues funcions únicament per a ladministració ordinària de lentitat local menor fins a la constitució de la nova junta veïnal, sense que en cap cas puguen adoptar acords per als quals legalment es requerisca majoria qualificada.
Article 66 bis. Elecció de la presidència de lentitat local menor
En la mateixa sessió de constitució de la junta veïnal sha defectuar lelecció del president o presidenta de lentitat local menor, dacord amb el procediment següent:
1. En les entitats locals menors amb una població igual o inferior a 250 habitants:
a) Poden ser candidats tots els membres de la junta veïnal.
b) És proclamat president o presidenta electe el candidat o candidata que obtinga la majoria absoluta dels vots dels membres de la junta veïnal.
c) Si cap daquests obté majoria absoluta, és proclamat president o presidenta el membre de la junta veïnal que haja obtingut més vots populars en lentitat local menor. En cas dempat sha de resoldre per sorteig.
2. En les entitats locals menors amb una població superior a 250 habitants:
a) Poden ser candidats a la presidència tots els membres de la junta veïnal que encapçalen la llista corresponent.
b) Si algun dels candidats o candidates obté majoria absoluta de vots dels membres de la junta veïnal, és proclamat electe.
c) Si cap dells obté majoria absoluta, sha de proclamar president o presidenta el membre de la junta veïnal que encapçale la llista que haja obtingut el nombre més gran de vots populars en lentitat local menor. En cas dempat, sha de resoldre per sorteig.
3. En cas de renúncia al càrrec, defunció o incapacitat del president o presidenta, la vacant sha de resoldre dacord amb el procediment previst en aquesta llei per a lelecció de la presidència.
En casos dabsència o malaltia que impedisquen a la persona titular de la presidència de lentitat local menor efectuar temporalment les seues funcions, aquesta ha de designar dentre els vocals de la junta veïnal a qui ha de substituir-lo.
Article 66 ter. Sessió de constitució de la junta veïnal
1. Les juntes veïnals es constitueixen en sessió pública el trenta dia posterior a la realització de les eleccions, llevat que shaja presentat recurs contenciós electoral contra la proclamació dels membres de la junta veïnal; en aquest supòsit sha de constituir el seixanta dia posterior a lelecció.
2. Amb aquest fi sha de constituir una mesa dedat integrada per les persones triades de major i menor edat, presents en lacte, i ha dactuar com a secretari o secretària qui ho siga de lentitat local menor.
3. La mesa ha de comprovar les credencials presentades, o acreditacions de la personalitat de les persones electes, basant-se en els certificats que lajuntament del municipi a què pertanga lentitat local menor haja remés a la junta electoral de zona.
4. Fetes les comprovacions, la mesa ha de declarar constituïda la junta veïnal si hi concorren almenys tres dels membres.
Article 144. Principis generals
1. En la distribució de responsabilitats administratives entre les entitats locals la Generalitat vetlarà pel respecte als principis de subsidiarietat, coordinació, cooperació i col·laboració.
2. Sense perjudici de latribució de competències a les entitats locals per la legislació corresponent, es podrà delegar lexecució de funcions i encarregar la gestió de les activitats i serveis a aquelles entitats locals de la Comunitat Valenciana que, pels seus mitjans, puguen assumir, quan amb això es garantisca la proximitat de la gestió a la ciutadania i sassolisca una major participació daquesta, assegurant-se, en tot cas, la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels serveis.
Article 145. Descentralització de competències
1. Es procedirà a la descentralització a favor de les entitats locals de la Comunitat Valenciana de totes aquelles competències que siguen susceptibles daixò, atenent la seua capacitat de gestió.
2. La descentralització de competències a què es refereix aquest precepte sha de fer per llei de les Corts i haurà danar acompanyada dels suficients recursos econòmics perquè siga efectiva.
Article 146. Resolucions i convenis de delegació
1. Mitjançant llei de les Corts, amb subjecció als requisits i condicions establits en la legislació bàsica estatal, es podrà delegar lexecució de les funcions i competències en aquelles entitats locals de la Comunitat Valenciana que, pels seus mitjans, puguen assumir-les, assegurant la deguda coordinació i eficàcia en la prestació dels serveis.
2. En desplegament de la normativa establida en el paràgraf anterior, es podrà delegar en les entitats locals de la Comunitat Valenciana, mitjançant resolució de la persona titular del departament corresponent del Consell o, si és el cas, mitjançant conveni, autoritzat pel Consell, lexercici de les seues competències.
3. La delegació, i, si és el cas, la seua revocació, sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
4. La delegació podrà referir-se a lexercici duna competència, a determinats aspectes funcionals daquesta, a lexercici de potestats administratives concretes o a lestabliment i prestació dun determinat servei.
[...]
Article 148. Mitjans de control sobre la delegació
Els mitjans de control sobre la delegació que podrà exercir la Generalitat, que segueix mantenint la titularitat de les competències, es concretaran en la resolució de delegació o, si és el cas, en el corresponent conveni que se subscriga, i podran ser:
1. Aprovar instruccions tècniques de caràcter general.
2. Elaborar programes dacció i directrius sobre les funcions delegades.
3. Demanar informació sobre la gestió.
4. Enviar comissionats i formular els requeriments pertinents al president o presidenta de lentitat local delegada per a lesmena de les deficiències observades.
5. Requerir el compliment dels programes i directrius a què es refereix el número 2 anterior, quan haja quedat acreditat lincompliment per lentitat local delegada.
Article 149. Revocació de la delegació
1. Si lentitat local incompleix les obligacions que es deriven de la llei de delegació, de la resolució de delegació o dels termes del corresponent conveni, o dels programes i directrius a què es refereix larticle 148.2, el Consell li advertirà daixò formalment i, si manté la seua actitud, transcorregut el termini dun mes des de la recepció de lescrit dadvertència, podrà revocar la delegació o, si és el cas, resoldre el conveni subscrit.
2. Per raons dinterès públic degudament justificades el Consell podrà revocar la delegació o revisar el seu contingut.
3. Lacord de revocació es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Article 151. La Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies
[...]
2. Li correspondran les funcions següents:
[...]
d) Informar preceptivament sobre les normes reglamentàries, així com dels plans o programes de la Generalitat que afecten específicament competències pròpies de les entitats locals de la Comunitat Valenciana.»
Secció segona
Prevenció i extinció dincendis
Article 11
Sintrodueix una nova disposició addicional en la Llei 7/2011, d1 dabril, de la Generalitat, dels serveis de prevenció, extinció dincendis i salvament de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:
«Disposició addicional setena
Titulació escala de comandament
En les convocatòries que realitzen els serveis de prevenció, extinció dincendis i salvament de la Comunitat Valenciana per a laccés a categories en què es requereix el nivell de titulació de grup B, durant els pròxims cinc anys, i en tant ladministració educativa generalitza loferta dels títols de tècnic superior específics, sadmeten per a participar-hi les aportades pels aspirants que pertanyen a la categoria immediatament inferior i que corresponguen a nivells de titulació superiors a lexigit, com ara: diplomatures, enginyeries tècniques, arquitectures tècniques, llicenciatures, arquitectures, enginyeries superiors o graus.»
Secció tercera
Servei mèdic en festejos taurins tradicionals
Article 12
Safegeix una disposició addicional nova en la Llei 14/2010, de 3 de desembre, despectacles, activitats recreatives i establiments públics de la Comunitat Valenciana, amb el text següent:
Disposició addicional cinquena
Per a la celebració dels festejos taurins tradicionals (bous al carrer), lorganitzador haurà de disposar dun servei mèdic atès per personal mèdic i personal dinfermeria. El personal dels serveis medicoquirúrgics, tant en instal·lacions permanents com temporals o mòbils, constarà almenys del cap del servei medicoquirúrgic, que serà llicenciat en medicina amb lespecialitat de cirurgia general o traumatologia, la funció del qual serà la de responsable de les actuacions medicoquirúrgiques que es deriven de lespectacle; un ajudant que tindrà la titulació de llicenciat en medicina, la funció de la qual serà la dajudar en els actes mèdics que es produïsquen en lespectacle; un diplomat (graduat) universitari dinfermeria o ajudant tècnic sanitari i personal auxiliar.
La persona que exercisca la direcció del servei mèdic haurà de tenir coneixements en suport vital avançat i formació en matèria dassistència mèdica a ferits en festejos taurins. La certificació serà emesa pel seu col·legi professional o pels organismes oficials competents.
CAPÍTOL II
Modificacions legislatives en matèries competència de la
Vicepresidència i Conselleria dIgualtat i Polítiques Inclusives
Secció primera
Mediació familiar
Article 13
Es modifiquen els articles 3, 9, 13 i 32 de la Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar en làmbit de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
«Article 3. De lobjecte de la mediació familiar
La mediació familiar ha dintroduir nous recursos en el sistema públic de serveis socials i ha de tenir com a objecte:
a) La solució daquells conflictes previstos en larticle 13 daquesta llei, que sorgisquen entre persones unides amb relació afectiva, per vincle matrimonial o no, o per vincle familiar, fins al quart grau de consanguinitat o afinitat.
b) Demanar, en tant lordenament jurídic ho permeta, la informació referent a la filiació i identificació de la família biològica i dels fills adoptats majors dedat, per a possibilitar-ne la trobada, I protegir sempre la confidencialitat de les dades identificatives dambdues persones.
Article 9. Dels deures de les persones mediadores
La persona mediadora, al llarg de la seua actuació, ha de:
a) Facilitar la comunicació entre les parts i promoure la comprensió entre aquestes.
b) Conscienciar les parts, si escau, de la necessitat de vetllar per linterès superior dels fills menors i de les persones amb capacitat dobrar judicialment modificada.
c) Tenir en compte linterès de la família, en especial, el dels membres més vulnerables.
d) Propiciar que les parts prenguen les seues pròpies decisions disposant de la informació i lassessorament suficients perquè desenvolupen els acords duna manera lliure, voluntària i exempta de coaccions.
e) Mantenir la reserva respecte als fets coneguts en el curs de la mediació, llevat que lalçament daquesta siga compatible amb la legislació vigent respecte al secret professional o hi haja acceptació expressa de les parts. Aquesta reserva inclourà també el supòsit que la persona mediadora fóra citada com a testimoni, si les parts han renunciat prèviament al dret de proposar el que sha tractat en la mediació en una prova testifical. En tot cas, no estarà subjecta a aquest deure la informació obtinguda que no siga personalitzada i sutilitze per a finalitats de formació o investigació, comporte una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica duna persona, o done coneixement dun possible fet delictiu.
f) Mantenir la imparcialitat en la seua actuació.
g) Ser neutral, ajudant a aconseguir acords sense imposar ni prendre part per una solució o mesura concreta.
h) Mantenir la lleialtat en lexercici de la seua funció i en relació amb les parts.
i) Fer un seguiment després del procés de mediació a fi davaluar el compliment dels acords resultants de la mediació i valorar futurs processos de mediació entre les parts.
Article 13. De la sol·licitud de mediació familiar
1. La mediació familiar siniciarà a sol·licitud de qualsevol o de totes les parts en conflicte.
2. Podran sol·licitar la mediació familiar que regula aquesta llei les persones unides per relació afectiva, per vincle matrimonial o no, o per vincle familiar fins al quart grau de consanguinitat o afinitat:
a) En les crisis sorgides en la convivència entre persones unides mitjançant vincle matrimonial.
b) En lestabliment de les mesures i efectes de les sentències de nul·litat del matrimoni.
c) En lelaboració dels acords necessaris que puguen reflectir-se en el conveni regulador de la separació o el divorci.
d) En el compliment i lexecució de les sentències recaigudes en els procediments de separació, divorci o nul·litat de matrimoni.
e) En la modificació de les mesures establides per resolució judicial ferma en separació, divorci o nul·litat, per raó del canvi de circumstàncies, o decisió voluntària de les persones interessades.
f) En els conflictes sorgits en el si de lempresa familiar.
g) En qualsevol altre conflicte sorgit en la família.
3. Queda sempre fora de perill el dret constitucional a la tutela judicial efectiva, en el cas que les situacions objecte de mediació comporten un procés judicial, pot convenir-se la mediació abans de la iniciació daquest; en el curs daquest, sempre que queden en suspens les actuacions per comú acord dambdues parts, o una vegada conclòs.
4. Dins de les atribucions que la legislació estatal processal establisca, el jutge pot remetre a mediació familiar les parts en conflicte.
Article 32. De la competència en matèria de mediació familiar
En lexercici de les competències que té assumides com a pròpies, corresponen a la Generalitat Valenciana, en matèria de mediació familiar, les funcions següents:
a) Registrar i autoritzar les entitats de mediació familiar, de conformitat amb larticle 12 daquesta llei.
b) Inspeccionar les actuacions que efectuen les persones mediadores o les entitats de mediació familiar a fi de vetlar per la idoneïtat daquestes, com també pel correcte desenvolupament del procediment de mediació i la resta daspectes regulats en aquesta llei.
c) Dur a terme un seguiment del procediment de mediació a fi de corregir-ne les possibles irregularitats.
d) Exercir la potestat sancionadora en els supòsits que, dacord amb larticle 23, siguen constitutius dinfracció administrativa.
e) Donar suport a les actuacions de les entitats de mediació familiar i fomentar, mitjançant programes dajuda.
f) Col·laborar amb entitats locals, o signar un conveni amb aquestes, per a la difusió i la realització de les tasques de mediació.
g) Establir les retribucions de les persones mediadores en els supòsits de gratuïtat.
h) Designar la persona o entitat mediadora en els casos de sol·licitud de part o de lautoritat judicial.
i) Qualsevol altra que li siga atribuïda per lordenament jurídic.»
Secció segona
Diversitat funcional
Article 14
Es modifiquen els articles 4, 25.3, 43, la disposició addicional i la disposició derogatòria de la Llei 11/2003, de 10 dabril, de la Generalitat, sobre lEstatut de les persones amb discapacitat, que queden redactats de la manera següent:
«Article 4. Principis generals
Ladministració de la Generalitat, o les entitats autònomes i les empreses de la Generalitat previstes en la legislació pública valenciana, han dadoptar mesures tendents a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, i eliminar els obstacles que impedisquen la seua integració social, i en les seues actuacions shan de regir pels principis següents:
1. Principi de no-discriminació, sense que puga prevaldre cap discriminació, tant directa com indirecta, per motiu de discapacitat, ni discriminació en la forma de negar-se a facilitar els ajustaments raonables, perquè el dret a la igualtat de tracte siga real i efectiu.
2. Principi dautonomia, promovent el major grau dautosuficiència i lliure elecció de les persones amb discapacitat, sense perjudici de prestar-los lassistència adequada en els casos en què resulte necessària pel seu grau i tipus de discapacitat. Sha de promoure, mitjançant els programes i les actuacions corresponents, laccés de les persones amb discapacitat a una vida independent caracteritzada per lautosuficiència econòmica i lassumpció de protagonisme en les decisions que afecten el seu desenvolupament diari.
3. Principi de participació, com a dret de les persones amb discapacitat i de les organitzacions i associacions que les representen a intervenir en el procés de presa de decisions que afecten les seues condicions de vida.
4. Principi dintegració: la promoció educativa, cultural, laboral i social de les persones amb discapacitat sha de dur a terme procurant la seua inserció en la societat mitjançant lús dels recursos generals de què es dispose. Només quan per les característiques de la seua discapacitat requerisquen una atenció específica, aquesta pot prestar-se a través de serveis i centres especials.
5. Principi digualtat doportunitats: sha de garantir laccés de les persones amb discapacitat als béns i recursos generals de la societat, si cal mitjançant recursos complementaris i, en tot cas, eliminant tota forma de discriminació i limitació que siga aliena a la condició pròpia daquestes persones. En laplicació daquest principi, les administracions públiques han de tenir en compte les necessitats particulars de les persones o col·lectius de persones amb discapacitat, sobretot pel que fa al disseny i la provisió de serveis i recursos específics per a cadascuna daquestes, procurant garantir la cobertura territorial.
6. Principi de responsabilitat pública: ladministració de la Generalitat, o les entitats autònomes i les empreses de la Generalitat previstes en la legislació pública valenciana, han de procurar, dins de la seua disponibilitat pressupostària, els mitjans, i han de destinar els recursos financers, tècnics, humans i organitzatius necessaris per a assolir la plena realització dels principis que senumeren en aquest article. Igualment, les corporacions locals, les entitats i els organismes públics, els agents socials i les associacions i persones privades, en els seus àmbits de competències corresponents, han de participar i col·laborar amb aquest mateix fi.
7. Així mateix, hi són aplicables els principis de la legislació bàsica estatal i els drets i els principis de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i la resta de normativa legal que regeix en aquesta matèria.
Article 25. Mesures de foment per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat
[
]
3. En les ofertes docupació pública de la Generalitat, la reserva de places per a ser cobertes per persones amb discapacitat o diversitat funcional sha de fer dacord amb el que disposen la legislació bàsica estatal i la llei autonòmica reguladora de la funció pública valenciana.
[
]
Article 43. Tutela de persones amb capacitat modificada judicialment
Ladministració de la Generalitat recolzarà i dinamitzarà, en coordinació amb lautoritat judicial, latenció a les persones amb diversitat funcional i persones amb capacitat modificada judicialment, promovent entitats socials sense ànim de lucre que puguen exercir la tutela o curatela daquelles, dacord amb el que preveu el Codi Civil, així com els adequats serveis de suport.
Disposició addicional única. Terminologia
Les referències que en aquesta llei i els textos normatius i les disposicions generals de la Generalitat sefectuen a «persones amb discapacitat», shan dentendre realitzades de forma indistinta a «persones amb discapacitat o diversitat funcional».
Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga
1. Queda derogat larticle 21 de Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el sistema de serveis socials en làmbit de la Generalitat Valenciana.
2. Queden derogats els articles 50, 51, 52, 53, 54, 55, 56 i 57 de la secció 8.a (Dels concerts) del capítol V (Integració social) del títol II daquesta llei.»
Secció tercera
Punts de trobada familiar
Article 15
Es modifiquen els articles 2, 6 i 18 de la Llei 13/2008, de 8 doctubre, reguladora dels punts de trobada familiar a la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
«Article 2. Definició del punt de trobada familiar
Es denomina punt de trobada familiar el servei especialitzat en el qual es presta atenció professional per a facilitar que els xiquets, les xiquetes i els adolescents puguen mantenir relacions amb els seus familiars durant els processos i les situacions de separació, divorci, protecció dinfància i adolescència o altres supòsits dinterrupció de la convivència familiar, fins que desapareguen les circumstàncies que motiven la necessitat dutilitzar aquest recurs.
La xarxa de punts de trobada familiar és un recurs social gratuït, universal i específic en infància i adolescència. La tipologia daquesta és judicial o de protecció, i shi accedeix per resolució judicial o administrativa.
Lobjectiu de la seua intervenció, garantint en tot moment linterés superior de la persona menor dedat, és facilitar-li el dret a relacionar-se amb ambdós progenitors o altres parents o propparents, salvaguardant la seua seguretat física i emocional en aquestes trobades, mitjançant una intervenció temporal de caràcter psicològic, social, educatiu i jurídic per part de professionals especialitzats i degudament formats, a fi de normalitzar la relació i dotar-los de lautonomia suficient per a relacionar-se fora daquest servei.
Mitjançant un reglament shan destablir els requisits específics, les normes i les condicions mínimes dels punts de trobada.
[...]
Article 6. Equip tècnic del punt de trobada familiar
El punt de trobada familiar disposarà dun equip tècnic multidisciplinari que farà una intervenció psicològica, social i jurídica, integrat per professionals qualificats amb formació específica i degudament acreditada també en mediació i intervenció familiar, protecció a la infància, discapacitat, igualtat i violència de gènere.
La coordinació del punt de trobada i del seu equip tècnic multidisciplinari la realitzarà un lletrat o lletrada que actuarà com a interlocutor en les seues relacions amb fiscalia, equips psicosocials, òrgans judicials, administratius i serveis especialitzats en matèria de família i menors mitjançant els protocols de col·laboració corresponents. Així mateix lequip tècnic del punt de trobada haurà de coordinar-se amb tots aquells recursos de làmbit social, policial, sanitari, educatiu o de qualsevol altra índole que siguen necessaris per a la consecució dels objectius de la intervenció basant-se en el règim de visites establit.
Lequip multidisciplinari estarà format preferentment per persones lletrades, psicòlogues, treballadores socials, educadores socials, administratives, entre altres figures professionals.
[...]
Article 18. Tipus datenció
El servei prestat en la xarxa de punts de trobada familiar es desenvoluparà en les modalitats dintervenció següents:
1. Visites en supervisió dentregues i recollides: visites que shagen de desenvolupar fora de les dependències del punt de trobada familiar però siga necessari que lentrega i la recollida de la persona menor dedat es realitze en el mateix punt.
2. Visites tutelades: on es posarà a disposició de les persones usuàries els recursos humans i materials necessaris que garantisquen el funcionament correcte de les visites quan aquestes requerisquen latenció directa o presència continuada de lequip tècnic.
3. Visita tutelada externalitzada: excepcionalment, com a fase prèvia a la finalització de la intervenció i amb lautorització prèvia judicial o administrativa, podran desenvolupar-se les visites fora de les dependències del punt de trobada familiar davant de la presència de personal tècnic.
Lequip tècnic dels punts de trobada familiar facilitarà lorientació de caràcter psicològic, social i jurídic necessària per a dotar les persones usuàries de tècniques destinades a millorar les relacions paternofilials i maternofilials, les relacions entre les persones usuàries i les habilitats en relació amb el règim de visites, així com a eliminar obstacles i actituds negatives cap a lèxit dels objectius previstos. A aquest efecte, els punts de trobada realitzaran les intervencions tècniques corresponents per a la realització efectiva o el desenvolupament i manteniment correctes del règim de visites.»
Secció quarta
Serveis socials
Article 16
Es modifica el punt 3 de larticle 66 de la Llei 5/1977, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el sistema de serveis socials en làmbit de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:
3. Els imports derivats de lacció concertada sabonaran, prèvia prestació de la documentació preceptiva corresponent i amb càrrec al capítol destinat a transferències corrents de ladministració.
CAPÍTOL III
Modificacions legislatives en matèries competència de la
Conselleria dHisenda i Model Econòmic
Secció primera
Patrimoni de la Generalitat
Article 17
Es modifica larticle 91 de la Llei 14/2003, de 10 dabril, de patrimoni de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:
«Article 91. Cessions gratuïtes dús de béns immobles
1. Lús dels béns immobles patrimonials de la Generalitat lafectació o lexplotació dels quals no es considere previsible pot ser cedit gratuïtament pel govern valencià a favor daltres administracions públiques, entitats de dret públic o entitats sense ànim de lucre, per un termini màxim de trenta anys, per a fins dutilitat pública o interés social, que redunden directament en benefici dels habitants de la Comunitat Valenciana.
2. A aquestes cessions dús són aplicables les prescripcions contingudes en els apartats 3, 4 i 5 de larticle anterior. La cessió dús sha defectuar en la situació física i jurídica en què es troben els immobles, sempre que sinforme el cessionari daquestes circumstàncies i aquest les accepte amb les condicions que sestablisquen, sense que hi siga daplicació el que disposa el punt 2 de larticle 90.
3. No obstant això, les cessions dimmobles per un termini inferior a un any sentenen atorgades pel titular del departament competent en matèria de patrimoni, a títol de precari i en la situació física i jurídica en què es troben, sempre que sinforme el cessionari daquestes circumstàncies i aquest les accepte, sense que hi siga daplicació el que disposa el punt 2 de larticle 90.
4. Els drets i les obligacions dels cessionaris dús es regeixen, llevat que shi establisca una altra cosa, per les disposicions del Codi Civil relatives a lús i, supletòriament, a lusdefruit. El cessionari assumeix les despeses derivades de la utilització i el manteniment de limmoble, com també el pagament de limpost de béns immobles.»
Secció segona
Gestió pressupostària i funció interventora
Article 18
Safig un apartat nou 6 a larticle 26, es modifica larticle 40, apartats 1, 3, 4, 5, 7 i 8, es modifica larticle 63, apartat 1, es modifica larticle 96, apartats 2 i 3, i safig un apartat nou 4, es modifica larticle 112, es modifica larticle 120, apartat 4 i safig un apartat nou 5, es modifica lapartat primer, lletra a, de larticle 156, es modifica larticle 165, safig un apartat nou al punt 3 de larticle 171, safig un apartat nou al punt 5 de larticle 171, i safig un capítol nou V al títol X, amb un article nou 178 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queden redactats de la manera següent:
«Article 26. Dels informes
[...]
6. En els procediments de creació o modificació de llocs de treball que afecten el seu grup o subgrup dadscripció o a les seues retribucions complementàries, i que no suposen increment de despesa en el capítol I en quedar compensat amb les amortitzacions que es proposen, no serà necessari sol·licitar linforme a què es refereix el número 1 daquest article. Tanmateix es comunicarà a la conselleria amb competències en matèria dhisenda a fi que formulen les al·legacions que consideren oportunes en el termini de 20 dies.
Si de les al·legacions es dedueix lexistència dincrement de despesa, shaurà de sol·licitar linforme preceptiu i vinculant del número 1 daquest article. En cas de no deduir lincrement o en absència dal·legacions en el termini concedit, es prosseguirà amb la tramitació del procediment de creació o modificació.
Article 40. Compromisos de caràcter plurianual
1. Poden adquirir-se compromisos de despeses que hagen destendres a exercicis posteriors a aquell en què sautoritzen, sempre que lexecució sinicie en el mateix exercici i no se superen els límits i les anualitats fixats en aquest article i que se nacredite la coherència amb els escenaris pressupostaris i programes plurianuals.
[...]
3. El nombre dexercicis a què poden aplicar-se les despeses no pot ser superior a quatre. La despesa que simpute a cadascun dels exercicis posteriors no pot excedir la quantitat que resulte daplicar al crèdit inicial a què corresponga loperació els percentatges següents: en lexercici immediat següent, el 70 % en el segon exercici, el 60 %, i en els exercicis tercer i quart, el 50 %.
En els contractes dobra de caràcter plurianual, a excepció dels realitzats sota la modalitat de pagament total del preu, sha defectuar una retenció addicional de crèdit del 10 % de limport dadjudicació en el moment en què aquest es realitze. Aquesta retenció sha daplicar a lexercici en què finalitze el termini fixat en el contracte per a la terminació de lobra o al següent, segons el moment en què es preveja fer el pagament del certificat final. Aquestes retencions han de computar dins dels percentatges establits en aquest article.
Aquestes limitacions no són aplicables als compromisos derivats de la càrrega financera del deute i dels arrendaments dimmobles, inclosos els contractes mixtos darrendament i adquisició.
4. El Consell, en casos especialment justificats, pot acordar la modificació dels percentatges anteriors, incrementar el nombre danualitats de lapartat anterior o autoritzar ladquisició de compromisos de despeses que hagen datendres en exercicis posteriors en el cas que no hi haja crèdit inicial. Amb aquest fi la conselleria competent en matèria dhisenda, a iniciativa de la conselleria corresponent, ha delevar al Consell loportuna proposta, amb un informe previ del centre directiu competent en matèria de pressupostos.
Els acords de modificació dels percentatges i els dincrement del nombre danualitats shan de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en un mes des de laprovació.
5. Quan la despesa estiga totalment o parcialment finançada amb fons de lEstat o amb fons procedents de la Unió Europea, les anualitats a què pot estendres, com també els percentatges, vénen determinats per les normes fixades per ladministració finançadora, sense que els siguen daplicació, en aquests supòsits, les limitacions a què es refereix lapartat tercer daquest article. Amb aquest fi, els compromisos de despeses a què es refereix aquest paràgraf no computen en el crèdit vinculant a lefecte de laplicació dels límits a què fa referència lapartat tercer esmentat.
[...]
7. No podran adquirir-se compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs quan es tracte de subvencions a les quals resulte daplicació el que preveu larticle 168.1A daquesta llei.
No serà aplicable al que es disposa en aquest paràgraf, als convenis en matèria dhabitatge que es deriven dels plans estatals dhabitatges i que tindran la vigència daquests, incloses les addiccions i les pròrrogues.
8. Quan per causes justificades es posen de manifest desajustos entre les anualitats previstes en el contracte, o en el conveni de col·laboració, o en la resolució de concessió, i la realitat econòmica que lexecució daquest exigeix, es poden reajustar les anualitats, sempre que els romanents crediticis ho permeten. Els reajustaments els ha dacordar el Consell, a proposta del titular de lòrgan que tinga atribuïdes les competències en matèria dhisenda.
En tot cas, i pel que fa al pagament del preu dels contractes segons la normativa vigent en matèria de contractació pública, les anualitats originals tenen cobertura mitjançant crèdits ampliables dacord amb el que estableix larticle 48.1 daquesta llei.
Article 63. Bestretes de caixa fixa
1. Les bestretes de caixa fixa són provisions de fons de caràcter extrapressupostari i permanent que es realitzen a les habilitacions per a latenció immediata de despeses periòdiques o repetitives i posterior aplicació al pressupost.
Article 96. Plans anuals i elevació al Consell dinformes generals
[...]
2. La Intervenció General de la Generalitat ha de presentar anualment al Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda, un informe general amb els resultats més significatius de lexecució dels plans anuals.
El contingut de linforme pot incorporar també informació sobre els principals resultats obtinguts en altres actuacions de control, distintes del control financer i lauditoria pública, dutes a terme per la Intervenció General de la Generalitat.
3. Linforme general ha dincloure informació sobre la situació de la correcció de les deficiències posades de manifest en els informes de control financer i auditoria pública, mitjançant lelaboració dels plans dacció a què fan referència els articles 112 i 120 daquesta llei.
Els informes generals de control, una vegada presentats al Consell, shan de publicar en la pàgina web de la Intervenció General de la Generalitat.
4. La Intervenció General de la Generalitat pot elevar a la consideració del Consell, mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda, els informes de control financer i auditoria que, per raó dels resultats, estime convenient anticipar-ne el coneixement.
Article 112. Plans dacció i seguiment de mesures correctores
1. Cada conselleria ha delaborar un pla dacció que determine les mesures concretes que shan dadoptar per a esmenar les deficiències, els errors i els incompliments rellevants que es posen de manifest en els informes de control financer permanent elaborats per la Intervenció General, relatius tant a la gestió del departament mateix com a la dels organismes i entitats públiques adscrites o dependents.
2. El pla dacció sha delaborar en el termini de 3 mesos des que el titular del departament reba linforme anual de control financer permanent de lapartat 2 de larticle anterior i ha de contenir les mesures adoptades pel departament, en làmbit de les seues competències, per a corregir les deficiències, els errors i els incompliments que shagen posat de manifest en els informes tramesos per la Intervenció General i, si escau, el calendari dactuacions pendents de realitzar per a completar les mesures adoptades. El departament ha de fer el seguiment de la posada en marxa daquestes actuacions pendents i informar la Intervenció General de la Generalitat de lestat de lefectiva implantació daquestes.
3. El pla dacció sha de trametre a la Intervenció General, la qual nha de valorar ladequació per a resoldre les deficiències assenyalades i, si escau, els resultats obtinguts, i nha dinformar el Consell en linforme general següent que semeta en execució del que indica larticle 96.2 daquesta llei.
Article 120. Informes dauditories
[...]
4. El que estableix larticle 112 sobre lelaboració de plans dacció derivats de les actuacions de control financer permanent és també aplicable als informes dauditoria pública.
5. Anualment la Intervenció General de la Generalitat ha de remetre al Consell, dacord amb el procediment reglamentàriament establit, un informe resum de les auditories realitzades, en el qual shan de reflectir les excepcions contingudes en els informes, i shi ha de donar informació sobre les mesures adoptades pels òrgans gestors per a resoldre les excepcions posades de manifest en exercicis anteriors.
Article 156. Societats mercantils de la Generalitat
1. Les societats mercantils de la Generalitat són aquelles societats mercantils sobre les quals sexerceix el control per part de la Generalitat per donar-se algun dels següents supòsits:
a) Bé perquè la participació directa o indirecta en el capital social de la Generalitat o dels ens del sector públic instrumental siga igual o superior al 50 %. Per a la determinació daquest percentatge, en el cas que en el capital social participen algunes delles, se sumaran les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic instrumental de la Generalitat.
[...]
Article 165. Bases reguladores de la concessió de subvencions
1. Les bases reguladores de la concessió de subvencions seran aprovades mitjançant una ordre de la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria, i hauran de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Només serà preceptiu linforme previ de lAdvocacia General de la Generalitat i de la intervenció delegada corresponent. Tots els tràmits daquest procediment seran evacuats per via durgència, en atenció a la seua especial naturalesa.
2. Les bases reguladores contindran, com a mínim, els aspectes següents:
a) Definició del objecte de la subvenció.
b) Requisits que hauran de complir les persones beneficiàries per a lobtenció de la subvenció i forma dacreditar-los.
c) Òrgans competents per a la tramitació i resolució del procediment. En les subvencions subjectes a concurrència competitiva es concretarà la composició de lòrgan col·legiat que formule la proposta de concessió oportuna.
d) Requisits que han de reunir les entitats col·laboradores.
e) Procediment de concessió de subvencions i termini màxim per a notificar la resolució corresponent. En aquells casos en què, dacord amb la normativa estatal bàsica, no resulte necessària la publicitat de les subvencions concedides shauran de preveure els procediments que asseguren la difusió de les persones beneficiàries daquestes.
f) Criteris objectius datorgament de la subvenció i, si escau, ponderació daquests. En els supòsits excepcionals en què lúnic criteri siga el del moment de presentació de les sol·licituds corresponents shaurà de fer constar expressament aquesta circumstància.
g) Quantia individualitzada de la subvenció o criteris per a la seua determinació.
h) Circumstàncies que podran donar lloc a la modificació de la resolució si es produeix una variació de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la subvenció.
i) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària o, si escau, de lentitat col·laboradora, del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de laplicació dels fons percebuts.
j) Mètode de comprovació de la realització de lactivitat a través del pla de control corresponent.
k) En el supòsit de preveures la possibilitat defectuar abonaments a compte o pagaments anticipats de la subvenció concedida, la forma i la quantia de les garanties que, si escau, hauran daportar les persones beneficiàries.
l) Mesures de garantia que, si escau, es considere necessari constituir a favor de lòrgan concedent, mitjans de constitució i procediments de cancel·lació.
m) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o entitat, pública o privada; nacionals, de la Unió Europea o dorganismes internacionals.
n) Si és el cas, possibilitat de subcontractar totalment o parcialment lactivitat subvencionada, com també el seu percentatge màxim i règim dautorització.
o) Els condicionants requerits per la normativa de la Generalitat relatius a la notificació, autorització i comunicació dajudes públiques a la Comissió Europea.
p) Sempre que el objecte de la subvenció i la naturalesa del beneficiari així ho permeten, sincorpora lexigència dun compromís de no incórrer en deslocalització empresarial. La inclusió del compromís a què es refereix aquesta lletra exigirà el desplegament normatiu previ, en el qual queden definits tant els supòsits de fet en què el beneficiari incorre en deslocalització com el procediment per a la seua declaració i els concrets efectes daquesta.
q) Qualsevol altra previsió exigida per la normativa o que es considere procedent incloure.
[...]
Article 171.3:
[...]
c) No obstant això, sexceptuen del règim previst en els subapartats precedents les subvencions de naturalesa corrent o de capital concedides als centres tecnològics de la Comunitat Valenciana que tinguen la condició dorganisme dinvestigació i difusió del coneixement, segons la definició de lapartat 1.15.i.i del Marc sobre ajudes estatals dinvestigació, desenvolupament i innovació (DOUE C 198/01, 27.06.2014), i es troben registrats com a centres tecnològics, a lempara del que disposa el Reial decret 2.093/2008, de 19 de desembre, pel qual es regulen els centres tecnològics i els centres de suport a la innovació tecnològica dàmbit estatal i es crea el registre daquests centres, en el marc de les actuacions vinculades directament a programes i convenis en matèria dinvestigació, desenvolupament tecnològic i innovació empresarial, que podran fer-se efectives fins a un cent per cent de la subvenció corresponent a cada anualitat, una vegada concedides.
[...]
Article 171.5:
[...]
h) Els centres tecnològics de la Comunitat Valenciana que tenen la condició dorganisme dinvestigació i difusió del coneixement, segons la definició de lapartat 1.15.l·l del Marc sobre ajudes estatals dinvestigació, desenvolupament i innovació (DOUE C 198/01, 27.06.2014), i es troben registrats com a centres tecnològics, a lempara del que disposa el Reial decret 2.093/2008, de 19 de desembre, pel qual es regulen els centres tecnològics i els centres de suport a la innovació tecnològica dàmbit estatal i es crea el registre daquests centres, en el marc de les actuacions vinculades directament a programes i convenis en matèria dinvestigació, desenvolupament tecnològic i innovació empresarial. En aquests casos podrà exigir-se la presentació dun informe dauditoria elaborat per auditor o empresa auditora externa inscrita en el Registre Oficial dAuditors de Comptes.
[...]
CAPÍTOL V
Informació i transparència en matèria de subvencions
Article 178. Coordinació amb la base de dades nacionals de subvencions
1. En làmbit del sector públic de la Generalitat, correspon als titulars dels òrgans, organismes i la resta dentitats que concedisquen les subvencions i les ajudes previstes en la base de dades nacionals de subvencions, el compliment de les obligacions de tramesa dinformació que es deriven de laplicació de la normativa bàsica estatal en la matèria.
2. A la Intervenció General de la Generalitat competeix vetlar perquè les obligacions de tramesa de la informació que corresponen als òrgans gestors es complisquen adequadament, i amb aquest fi ha de dictar les instruccions necessàries. De la mateixa manera, pot ordenar la pràctica de controls sobre els processos i sistemes utilitzats i la informació transmesa, i pot realitzar-los amb els mitjans que considere adequats.»
Secció tercera
Política financera
Article 19
Es modifica larticle 4 del Decret llei 1/2017, de 9 de juny, del Consell, pel qual sestableixen les normes per a lefectiva adhesió de la Generalitat a lAcord de novació del contracte marc de reestructuració de riscos i deute de la Societat de Garantia Recíproca, que queda redactat de la manera següent:
«Article 4. Dació en pagament per a lamortització del crèdit a favor de la Generalitat que sorgeix com a conseqüència de la part de limport del venciment anticipat dels avals que es destinen al pagament de part del finançament de tipus sènior a càrrec de la SGR de la Comunitat Valenciana.
1. El crèdit a favor de la Generalitat Valenciana generat per la part de limport del venciment anticipat dels avals atorgats en el seu dia per aquesta per raó del contracte marc de refinançament de 26 de juliol de 2013, no destinat al que preveu lapartat 1 de larticle 3 anterior, i que es deriva de lamortització parcial del finançament sènior concedida per les entitats financeres, ha de ser satisfet per la SGR íntegrament mitjançant dació en pagament de lentitat o les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat, la titularitat de les quals siga 100 % de la Generalitat, que aquesta designe (després dels negocis jurídics previs necessaris entre lentitat i la Generalitat) de manera que SGR cedisca i transmeta en recompensa daquest deute, a favor de lentitat o entitats, el ple domini duna cartera composta per una sèrie dactius i drets de la seua titularitat.
2. Una vegada realitzats els negocis jurídics a què es refereix lapartat anterior, sautoritza lentitat o entitats del sector públic instrumental de la Generalitat esmentades a acceptar la dació en recompensa de crèdits i actius immobiliaris per limport resultant de lapartat indicat, per a la qual cosa, en tot cas, amb caràcter previ, cal efectuar les actuacions següents:
i) La SCR ha de lliurar els crèdits i actius immobiliaris, i adjuntar-hi la valoració daquests, efectuada per una persona o entitat taxadora independent, ajustada a lOrdre ECO/805/2003, de 27 de març, sobre normes de valoració de béns immobles i de determinats drets per a determinades finalitats financeres, corregida a la baixa atenent les possibles minusvàlues derivades de la situació del mercat immobiliari.
ii) Lentitat del sector públic instrumental de la Generalitat autoritzada ha de realitzar les actuacions que calguen en vista a la identificació dels béns i drets, la depuració de la situació jurídica daquests, i a comprovar-ne la valoració, i nha demetre informe al respecte.
3. Els immobles lliurats per la SGR dacord amb el que preveu aquest article tenen la consideració de patrimoni propi de lentitat del sector públic instrumental de la Generalitat autoritzada, i es regeixen pel que disposen els seus estatuts o normes de funcionament.»
Secció quarta
Pla especial de suport a la inversió productiva a
municipis de la Comunitat Valenciana
Article 20
Es modifica el paràgraf primer de larticle 9 del Decret llei 3/2016, de 27 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de liquidació del Pla especial de suport a la inversió productiva a municipis de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:
Article 9. Subjecte responsable
Els projectes nous que saproven dacord amb el que disposa aquest decret llei els executaran, en tot cas, els ajuntaments. Per a aquesta execució, els ajuntaments podran realitzar encàrrecs a qualsevol dels ens, els organismes i les entitats del seu sector públic que tinguen la consideració de mitjà propi personificat per reunir els requisits que estableix larticle 32 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
CAPÍTOL IV
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Conselleria de Justícia, Administració Pública,
Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques
Secció primera
Col·legis oficials
Article 21
Es modifica larticle 3 de la Llei 7/2005, de 18 de novembre, de la Generalitat, per la qual es crea el Col·legi Oficial dEnginyeria Tècnica en Informàtica de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«Article 3. Àmbit personal
1. El Col·legi Oficial dEnginyeria Tècnica en Informàtica de la Comunitat Valenciana agrupa els professionals que tenen la titulació denginyeria tècnica en informàtica, de conformitat amb els reials decrets 1460/1990, i 1461/1990, els dos de 26 doctubre, o qualsevol altre títol, amb similar formació acadèmica en la matèria, degudament homologat per lautoritat competent, de conformitat amb el disposat en la legislació estatal que incorpore al dret espanyol la normativa europea relativa al reconeixement de qualificacions professionals.
2. Per a lexercici de la professió denginyeria tècnica en Informàtica a la Comunitat Valenciana serà necessària la incorporació al col·legi en els termes establits en larticle 3.2 de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, en la redacció donada pel Reial Decret llei 6/2000, de 23 de juny, i, si escau, la comunicació prevista pel dit precepte legal.»
Article 22
Es modifica larticle 8 de la Llei 6/1997, de la Generalitat, de consells i col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«Article 8. Fusió, absorció, segregació i dissolució
1. La unió o la fusió de dos o més col·legis professionals de la mateixa professió, així com labsorció per un col·legi daltres de preexistents, sempre que cap daquests depasse làmbit de la Comunitat Valenciana, serà acordada pels col·legis afectats, de conformitat amb el que disposen els seus estatuts respectius, i haurà dobtenir laprovació, mitjançant decret del Consell, previ informe del consell valencià de col·legis professionals respectiu.
2. La unió o la fusió de dos o més col·legis de diferent professió es realitzarà mitjançant una llei de la Generalitat, previ informe dels consells valencians de col·legis professionals de les professions respectives.
3. La segregació dun col·legi professional, a més de requerir el corresponent acord del col·legi afectat, de conformitat amb els seus respectius estatuts, haurà de ser aprovada per un decret del Consell, previ informe del consell valencià de col·legis professionals de la professió respectiva.
4. La dissolució dun col·legi professional, excepte en els casos en què ho impose directament la llei, es durà a terme per un acord daquest en la forma establida en els seus estatuts, i haurà de ser aprovada per una llei de la Generalitat, previ informe del consell valencià de col·legis professionals competent.»
Secció segona
Funció pública
Article 23
Es modifiquen els articles 19.1, 35.3, 40.2, 42, 69.1, 102.2, 103.5, 107.1 i 108 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, dordenació i gestió de la funció pública valenciana, que queden redactats de la manera següent:
«Article 19
1. És personal eventual el que, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, només realitza funcions expressament qualificades com a de confiança o assessorament especial, i serà retribuït amb càrrec als crèdits pressupostaris consignats per a aquest fi.
[...]
Article 35. La classificació de llocs de treball
[...]
3. La classificació dels llocs de treball ha de contenir, com a mínim, els elements següents:
a) Número
b) Denominació
c) Naturalesa jurídica
d) Classificació professional en un grup, subgrup o agrupació professional per als llocs funcionarials i, en el respectiu grup professional, per als llocs laborals
e) Retribucions complementàries assignades a aquest
f) Forma de provisió
g) Adscripció orgànica
h) Localitat
i) Requisits per a la provisió, entre els quals ha de constar necessàriament el cos, lagrupació professional i, si escau, lescala corresponent per als llocs funcionarials que tinguen caràcter permanent en els termes que preveu la normativa de desplegament daquesta llei i la categoria professional per als llocs laborals
j) Funcions
k) Mèrits, si escau
l) Qualsevol altra circumstància rellevant per a la provisió del lloc en els termes previstos reglamentàriament.
Article 40. Supòsits especials de classificació de llocs de treball
[...]
2. Els llocs de treball de naturalesa funcionarial que tinguen el rang de caporalia, excepte les subdireccions generals i les caporalies de servei, podran classificar-se, per a la seua provisió per un cos o escala corresponent a un subgrup, o grup professional en el cas que aquest no tinga subgrup, i un altre de limmediat superior o inferior, sempre que els dos pertanguen al mateix itinerari professional.
Excepcionalment, i en els termes que sestablisquen reglamentàriament, aquests llocs de treball, en atenció a lespecificitat de les seues funcions i a fi de garantir ladequada atenció del servei públic, podran ser classificats per a la seua provisió per més dun cos o escala dun subgrup o grup professional en cas que aquest no tinga subgrup, i el seu immediatament superior o inferior.
No obstant això, el que disposen els paràgrafs anteriors i en coherència amb la regulació de la promoció interna prevista en aquesta llei i en la normativa estatal de caràcter bàsic, podran classificar-se per a la seua provisió pels subgrups A2 i C1 els llocs de treball en els quals concórreguen les característiques del present apartat.
[...]
Article 42. Contingut
1. La relació de llocs de treball és pública i ha dincloure tots els llocs de treball de naturalesa funcionarial, laboral i eventual existents.
2. Les relacions de llocs de treball han dincloure:
a) Número
b) Denominació
c) Naturalesa jurídica
d) Classificació professional en un grup, subgrup o agrupació professional per als llocs funcionarials i, en el respectiu grup professional, per als llocs laborals.
e) Retribucions complementàries assignades a aquest
f) Forma de provisió
g) Adscripció orgànica
h) Localitat
i) Requisits per a la provisió, entre els quals ha de constar necessàriament el cos, lagrupació professional i, si escau, lescala corresponent per als llocs funcionarials que tinguen caràcter permanent, en els termes que preveu la normativa de desplegament daquesta llei i la categoria professional per als llocs laborals.
j) Si és el cas, mèrits
k) Qualsevol altra circumstància rellevant per a la provisió del lloc en els termes previstos reglamentàriament.
[...]
Article 69. Permisos
1. El personal funcionari pot gaudir, després de la comunicació prèvia, en els termes i les condicions establits reglamentàriament, de permisos, almenys com a conseqüència de les causes següents:
a) Matrimoni o unió de fet
b) Tècniques prenatals i de fecundació
c) Lactància
d) Interrupció de lembaràs
e) Mèdiques i assistencials
f) Defunció o malaltia greu del cònjuge, parella de fet, un familiar o qualsevol persona que, legalment, es trobe sota la seua guarda o custòdia
g) Concurrència a proves definitives daptitud o exàmens finals
h) Trasllat de domicili habitual
i) Compliment dun deure inexcusable de caràcter públic i personal
j) Per funcions sindicals o de representació del personal
k) Assumptes propis
l) Permís retribuït, a partir del dia primer de la setmana 37 dembaràs, fins a la data de part per a les funcionàries en estat de gestació.
En el supòsit de gestació múltiple aquest permís pot iniciar-se el primer dia de la setmana 35 dembaràs, fins a la data de part.
[...]
Article 102. Lliure designació
[...]
Punt 2
d) El personal conductor al servei directe dels membres del Consell.
[...]
Article 103. Remoció i cessament en els llocs de treball
[...]
5. El personal funcionari de carrera de ladministració de la Generalitat cessat en un lloc de lliure designació o remogut dun lloc de treball obtingut pel sistema de concurs ha de ser adscrit provisionalment a un altre lloc de treball per al qual reunisca els requisits, situat en la mateixa localitat, o en una altra distinta si així ho sol·licita la persona interessada.
El lloc al qual siga adscrit ha destar classificat amb un component competencial no inferior en més de dos nivells al que la persona cessada o remoguda tinga reconegut, sempre que hi haja llocs amb aquesta classificació la forma de provisió dels quals siga la de concurs. En cas dinexistència de llocs vacants amb aquestes condicions o de proposta dadscripció provisional a un lloc de treball amb una altra forma de provisió, ladscripció pot fer-se en un lloc classificat amb el nivell competencial més alt en què hi haja vacants la forma de provisió del qual siga la de concurs.
No obstant això, el personal funcionari de carrera de ladministració de la Generalitat té dret a percebre la quantia assignada al nivell competencial que tinga reconegut.
Article 107. Nomenament provisional per millora docupació
1. El personal funcionari de carrera que reunisca els requisits de titulació, pot exercir, en els casos previstos en larticle 16, apartat 2, daquesta llei, un lloc de treball no ocupat adscrit a un cos, agrupació professional funcionarial o escala diferent del de pertinença mitjançant nomenament provisional per millora docupació.
[...]
Article 108. Canvi de lloc per motius de salut
1. El personal funcionari de carrera que ho sol·licite pot ser adscrit a llocs de treball, tant en la mateixa unitat administrativa o localitat com en una distinta quan, per motius de salut, no li siga possible realitzar adequadament les tasques assignades al seu lloc de treball. Aquest sistema de provisió de llocs tindrà preferència sobre els nomenaments de personal funcionari interí o millora docupació.
2. Aquesta sol·licitud ha de ser valorada per lòrgan competent en matèria de prevenció de riscos laborals, el qual ha demetre informe sobre si és procedent ladaptació o, si no ho és, el canvi de lloc de treball, davant de la situació posada de manifest.
3. Reglamentàriament shan de determinar el procediment i els requisits per a la concessió daquest canvi.
4. El trasllat està condicionat a lexistència de llocs dotats i vacants del cos, agrupació professional o escala a què pertany el personal funcionari, com també que aquest lloc tinga unes retribucions complementàries iguals o inferiors a les del lloc de procedència. En el cas que no siga possible aquesta adscripció, pot realitzar-se en un altre cos, agrupació funcionarial professional o escala digual o inferior classificació professional. En ambdós supòsits, cal que el personal funcionari complisca els requisits del lloc al qual se li adscriu.
El canvi no pot implicar cap minva retributiva per al personal funcionari, el qual ha de percebre les retribucions bàsiques del cos, agrupació professional o escala a què pertany, el nivell competencial reconegut i el component de complement dexercici del lloc de treball del lloc de procedència, llevat que done la seua conformitat a ser adscrit a un lloc que tinga assignada una jornada de treball inferior.
En els supòsits en què el personal tinga necessitats formatives per a lexercici de les noves funcions, lorganisme competent en la formació del personal empleat públic ha dorganitzar cursos de capacitació en les noves tasques que ha dexercir.
5. Les previsions contingudes en els apartats precedents són aplicables a les víctimes acreditades dassetjament laboral.
6. Les previsions daquest article són igualment daplicació al personal temporal.
7. El personal funcionari de carrera que, com a conseqüència del que preveu el punt 4 daquest article, resulte adscrit a un lloc dun cos, agrupació professional o escala diferent del de pertinença, pot participar en els processos específics que es convoquen per a accedir al cos, agrupació professional funcionarial o escala a què pertany el lloc al qual ha sigut adscrit.»
Article 24
Es modifica lannex I de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, dordenació i gestió de la funció pública valenciana, pel que fa als cossos següents:
«ANNEX I
Cossos i escales que es creen mitjançant la llei
A1-25-02. Medicina del treball
Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats de medicina del treball.
Requisits: llicenciatura en medicina, especialitat medicina del treball o títol universitari oficial de grau, més màster universitari que, dacord amb els plans destudis vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades a lescala del cos.
Cos: superior tècnic de ladministració del medi ambient de ladministració de la Generalitat
A1-27
Requisits:
Llicenciatura en Medicina
Llicenciatura en Farmàcia
Llicenciatura en Biologia
Llicenciatura en Veterinària
Llicenciatura en Químiques
Llicenciatura en Ciències Ambientals
Llicenciatura en Física
Llicenciatura en Ciències del Mar
Llicenciatura en Geologia
Llicenciatura en Geografia
Llicenciatura en Sociologia
Enginyeria de Forests
Enginyeria Industrial
Enginyeria de Camins, Canals i Ports
Enginyeria Geològica
Enginyeria Agrònoma
Enginyeria Química.
Títol universitari oficial de grau més títol oficial de màster universitari que, dacord amb els plans destudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.
Grup/subgrup professional: A1.
Escales:
A1-27-01. Administració del medi ambient
Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats de ladministració del medi ambient.
A1-27-02. Educació ambiental
Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats deducació ambiental.
A1-27-03. Avaluació del medi ambient
Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats davaluació de limpacte ambiental.
A1-27-04. Inspecció del medi ambient
Funcions: dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar i, en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les activitats dinspecció del medi ambient.
Cos superior de gestió dadministració general de ladministració de la Generalitat A2-01
Funcions: donar suport i col·laborar en les funcions administratives de programació, estudi, propostes, coordinació, gestió, control, inspecció i assessorament, comuns a lactivitat administrativa.
Requisits: títol universitari denginyeria tècnica. Diplomatura universitària, títol darquitectura tècnica o equivalent o bé títol universitari doficial de grau.
Escala A2-01-01 Orientador laboral docupació
Funcions: activitats dorganització, tramitació i impuls de les actuacions en matèria dorientació laboral per a locupació.
Requisits: títol universitari denginyeria tècnica. Diplomatura universitària, títol darquitectura tècnica o equivalent o bé títol universitari doficial de grau.
Cos: superior de gestió en geodèsia i cartografia de ladministració de la Generalitat
A2-12
Requisits: enginyeria tècnica topogràfica, o bé, títol universitari oficial de grau que, dacord amb els plans destudi vigents, habilite per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.
Grup/subgrup professional: A2.
Funcions: activitats de proposta, gestió, execució, control, tramitació i impuls, estudi i informe i, en general, les de col·laboració tècnica amb el cos superior i les pròpies de la professió relacionades amb les activitats tècniques de geodèsia i cartografia.
Cos: especialistes en ladministració del medi ambient de ladministració de la Generalitat
Cos dagents mediambientals
C1-13
Funcions: activitats de col·laboració, preparació, gestió de la informació, inspecció dactivitats, actualització i tramitació de documentació, elaboració i administració de dades, inventari i manteniment dequips i aplicacions i, en general, les corresponents a la professió relacionades amb les activitats mediambientals.
Requisits: títol de batxiller o superior (sense que aquesta titulació superior constituïsca requisit ni, en els processos selectius, supose cap mèrit), tècnic en treballs forestals i conservació del medi natural (cicle formatiu de grau mitjà de formació professional de la família agrària) o mòdul professional equivalent o de la família agrària o de la família de seguretat i medi ambient que habilite per a lexercici de les funcions. Permís de conduir tipus B.»
CAPÍTOL V
Modificacions legislatives en matèries competència de la
Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport
Secció única
Esport
Article 25
Es modifica larticle 56, larticle 63, apartat 2, larticle 66.1, subapartats a i b, larticle 108, al qual es modifica la lletra a del punt 5 i safigen dos nous apartats 18 i 19, es modifica lapartat 3 de larticle 109, selimina lapartat 9 i safigen els apartats 12, 13, 14, 15 i 16, larticle 112, apartat 3, al qual safig un nou subapartat h, i larticle 127, al qual safig un apartat nou 3, de la Llei 2/2011, de 22 de març, de lesport i lactivitat física de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i contingut següents:
«Article 56. Tipologia
Són entitats esportives, a lefecte de la present llei, els clubs esportius, les federacions esportives, els grups de recreació esportiva, les agrupacions de recreació esportiva, les seccions esportives daltres entitats, les seccions de recreació esportiva daltres entitats, les societats anònimes esportives i les associacions de federacions esportives de la Comunitat Valenciana.
Article 63. Constitució de noves federacions
2. La constitució duna federació esportiva requerirà la prèvia autorització de ladministració competent en matèria desport, que la concedirà o denegarà, motivadament, sobre la base dels criteris següents:
a) Reconeixement previ de la modalitat esportiva a la Comunitat Valenciana.
b) Interès general de lactivitat en làmbit autonòmic.
c) Suficient implantació a la Comunitat Valenciana.
d) Viabilitat econòmica de la nova federació.
e) Existència de la modalitat esportiva oficialment reconeguda en làmbit estatal.
f) Informe de la federació de la qual vaja a segregar-se o, si escau, de les quals vagen a fusionar-se.
g) Qualssevol altres que sestablisquen reglamentàriament.
Article 66. Funcions
1. Corresponen, amb caràcter exclusiu, a les federacions esportives de la Comunitat Valenciana les funcions següents:
a) Qualificar, organitzar i autoritzar les competicions oficials dàmbit autonòmic o inferior de la seua modalitat o especialitat esportiva, excepte les que realitzen els ens públics amb competències per a això.
b) Expedir les llicències corresponents a les seues modalitats i especialitats esportives.
Article 108. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus:
1. La realització dactivitats i la prestació de serveis relacionats amb lesport en condicions que puguen afectar greument la salut i la seguretat de les persones.
2. Lincompliment de les mesures de seguretat i higiene en matèria esportiva que supose un risc greu per a les persones o els seus béns.
3. Lincompliment dels deures relacionats amb lobligació de dissoldre una federació esportiva una vegada que shaja revocat el seu reconeixement oficial.
4. La introducció en instal·lacions on se celebren competicions o actes esportius de tota classe darmes i objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals. Sexclouen daquesta prohibició els utensilis, les armes o assimilats necessaris per a la pràctica esportiva de modalitats o especialitats que així ho requereixen i que estiguen autoritzats.
5. La realització durant la celebració de competicions esportives dactes de contingut polític aliè a les finalitats esportives, sempre que concórrega alguna de les següents circumstàncies:
a) Que provoquen discriminació, odi, violència contra grups o associacions per motius racistes o altres referents a la llibertat de consciència, ideologia o creences, situació familiar, pertinença.
b) Que inciten, animen, provoquen o siguen en sí mateixos constitutius dofenses a Espanya, a les seues comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes.
6. La introducció, venda, tinença o consum durant la celebració de competicions esportives i, dins de les instal·lacions, de tota classe de begudes alcohòliques i de substàncies estupefaents, psicotròpiques, estimulants o productes anàlegs.
7. La publicitat, directa o indirecta, de begudes alcohòliques de graduació superior a 20 graus i tabac, dins de les instal·lacions en les quals se celebren competicions esportives.
8. Lincompliment de les normes que regulen la celebració dels espectacles esportius que impedisca el seu normal desenvolupament i produïsca importants perjudicis als participants o al públic assistent.
9. Negar laccés a la instal·lació esportiva als agents de lautoritat o als funcionaris inspectors que es troben en lexercici del seu càrrec, així com la negativa a col·laborar amb aquests en lexercici de les seues funcions.
10. Obtenir les corresponents llicències dobertura o autoritzacions mitjançant laportació de documents o dades no conformes amb la realitat.
11. La superació de laforament màxim autoritzat quan supose un greu risc per a la seguretat de les persones o béns.
12. La irrupció no autoritzada en els terrenys de joc.
13. La impartició densenyaments esportius o lexpedició de títols de tècnic esportiu per centres no autoritzats.
14. La participació violenta en baralles o desordres públics en recintes esportius o la seua proximitat quan el seu origen tinga relació en lesdeveniment esportiu, i aquests ocasionen greus danys o riscos a les persones o béns.
15. Lintrusisme i la intromissió en lexpedició de titulacions esportives.
16. La reincidència en la comissió de faltes greus.
17. El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.
18. Llançament dobjectes al terreny de joc quan puguen suposar greu risc o dany a les persones assistents.
19. Llançament dobjectes al terreny de joc quan això supose un risc per a la seguretat de les persones assistents o els ocasione danys.
Article 109. Infraccions greus
Són infraccions greus:
1. Lencobriment de lànim de lucre dactivitats empresarials i professionals a través dentitats esportives sense ànim de lucre.
2. La realització dolosa de danys en instal·lacions esportives i mobiliari o equipaments esportius.
3. La no-subscripció de les assegurances obligatòries previstes en aquesta llei.
4. La realització dactivitats densenyament, gestió, entrenament i qualsevol de les activitats relacionades amb lactivitat física i lesport, sense la titulació establida en cada cas per la normativa vigent.
5. Lorganització o la participació en activitats esportives en edat escolar no autoritzades per lòrgan competent.
6. La utilització de denominacions o realització dactivitats pròpies de les federacions esportives.
7. La introducció i lexhibició en espectacles esportius de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquen una incitació a la violència, al terrorisme o constituïsquen un acte de manifest menyspree a les persones participants en lesdeveniment esportiu. Els organitzadors estaran obligats a la seua immediata retirada.
8. La introducció de bengales o focs artificials en els recintes esportius.
9. Lincompliment de mesures cautelars.
10. La reincidència en les infraccions lleus.
11. El trencament de sancions imposades per infraccions lleus.
12. Lincompliment dels requeriments o citacions realitzats per ladministració esportiva en lús de les seues competències en matèria de tutela de les entitats esportives, al marge de qualsevol procediment reglat existent.
13. Els comportaments que impliquen discriminació impedint la pràctica o participació en les activitats esportives o impedisquen laccés a les instal·lacions esportives públiques.
14. Lús indegut de la denominació de competició oficial.
15. La participació en baralles o desordres públics en recintes esportius o prop daquests quan el seu origen tinga relació amb lesdeveniment esportiu.
16. Llançament dobjectes al terreny de joc.
Article 112. Classes de sancions
[
]
3. Correspon a les infraccions greus, alternativament o acumulativament:
a) Multa de 601 a 6.000 euros, i acumulativament fins a 30.000 euros.
b) Clausura de la instal·lació esportiva per un període màxim de sis mesos.
c) Suspensió de lautorització administrativa per un període màxim de sis mesos.
d) Suspensió o prohibició de lactivitat per un període màxim de sis mesos.
e) Inhabilitació per a lorganització o promoció dactivitats esportives per un període màxim de sis mesos.
f) Prohibició daccés a qualsevol instal·lació esportiva per un període màxim dun any.
g) Cancel·lació de la inscripció en el Registre dEntitats Esportives de la Comunitat Valenciana.
h) Inhabilitació per a ocupar càrrecs en lorganització esportiva. La sanció es podrà imposar amb caràcter temporal per un període de dos a cinc anys. Excepcionalment, amb caràcter definitiu, en els supòsits de reincidència en la comissió dinfraccions dextraordinària gravetat.
Article 127. Sancions
[
]
3. A més de les sancions previstes en els apartats anteriors, també seran sancions les que establisquen les diferents entitats esportives en els seus respectius estatuts o reglaments per a les infraccions a les regles de joc o de competició o a les de la conducta o convivència esportiva en funció de lespecificitat de la seua modalitat o especialitat esportiva, amb subjecció als preceptes daquest títol.
Article 26
Es modifica larticle 4 de la Llei 2/2009, de 14 dabril, de la Generalitat, de coordinació del sistema valencià dinvestigació científica i desenvolupament tecnològic i safegeixen dos nous apartats amb la redacció següent:
j) LInstitut Superior dEnsenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana (ISEACV).
k) Fundació de la Comunitat Valenciana per al Foment dEstudis Superiors (FFES).
CAPÍTOL VI
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
Secció única
Ordenació farmacèutica
Article 27
Es modifiquen els articles 48, 49 i 64, i saddicionen els articles 48 bis i 49 bis de la Llei 6/1998, de 22 de juny, dordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i el contingut següents:
«Article 48. Principis generals de la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris
1. Els principis generals que regeixen la prestació farmacèutica a les persones usuàries dels centres sociosanitaris de la Comunitat Valenciana són lequitat farmacoterapèutica, entenent com a tal que totes les persones reben una atenció farmacèutica integral, contínua, òptima, de qualitat, segura i eficient en tots els àmbits assistencials i en totes les etapes del procés farmacoterapèutic i que puguen accedir al tractament més eficient per a un mateix problema clínic, la qualitat en tot el procés farmacoterapèutic i la integració de la prestació farmacèutica de làmbit sociosanitari en làmbit assistencial.
2. Aquests principis generals són aplicables a la prestació farmacèutica que reben les persones amb dret a aquesta prestació, independentment que siguen usuàries dun centre de titularitat pública o dun centre de titularitat privada. A lefecte daquesta llei, sentén com a centres sociosanitaris aquells centres dassistència social que presten assistència sanitària específica a sectors de la població com ara persones ancianes i qualssevol altres les condicions de salut de les quals requerisquen, a més de les atencions socials que sels presten en el centre, determinada assistència sanitària.
Article 48 bis. Estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris
1. De conformitat amb la legislació sobre prestació farmacèutica, les estructures per a lexercici de la prestació farmacèutica en aquest àmbit són:
a) Les unitats de farmacotècnia sociosanitària dels serveis de farmàcia hospitalària.
b) Les unitats funcionals datenció farmacèutica sociosanitària dels serveis de farmàcia hospitalària dels departaments de salut.
c) Les oficines de farmàcia que participen en la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris.
d) Els depòsits de medicaments dels centres sociosanitaris.
2. Tots els centres sociosanitaris que tinguen 100 llits o més en règim dassistits han de disposar dun servei de farmàcia propi, llevat que sestablisquen amb la conselleria competent en matèria de sanitat acords que els eximisquen daquesta exigència i disposen dun depòsit de medicaments en els termes que indica aquesta llei.
3. Tots els centres sociosanitaris no inclosos en lapartat anterior, independentment de la titularitat que tinguen, han de disposar de depòsits de medicaments vinculats a un servei de farmàcia hospitalari, segons el que estableix larticle 6 del Reial Decret llei 16/2012, de 20 dabril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les prestacions daquest.
4. Reglamentàriament shan de determinar les condicions per a la coordinació entre les estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sanitaris, com també els requisits de funcionament i instal·lacions daquestes.
5. Reglamentàriament shan de determinar les condicions i els termes de col·laboració de les estructures del sistema sanitari públic valencià amb les oficines de farmàcia que participen en la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris.
Article 49. Prestació farmacèutica sociosanitària en els centres sociosanitaris
La prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris es durà a terme dacord amb el que estableix la legislació vigent en la matèria, amb les següents disposicions:
1. La conselleria competent en matèria de sanitat ha de promoure la publicació de la Guia farmacoterapèutica sociosanitària com a sistema de suport a la prescripció per als professionals, dacord amb el que estableixen els articles 77 i 88 del Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual saprova el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.
2. Els medicaments shan de dispensar, amb caràcter general, en dosis unitàries individualitzades per pacient.
3. Els serveis de farmàcia, mitjançant la unitat de farmacotècnia sociosanitària, han defectuar la reposició del depòsit de medicaments i el subministrament directe de les dosis unitàries individualitzades a les persones usuàries dels centres sociosanitaris, després de la validació prèvia de les prescripcions per part dels farmacèutics i farmacèutiques de les unitats funcionals datenció farmacèutica sociosanitària.
4. Els serveis de farmàcia hospitalària, mitjançant les unitats funcionals datenció farmacèutica sociosanitària han de dispensar als depòsits a què estiguen vinculats, els medicaments prescrits mitjançant una ordre mèdica en aquells casos en què no siga possible el subministrament directe per la unitat de farmacotècnia sociosanitària.
5. Les oficines de farmàcia han de dispensar els medicaments prescrits mitjançant una recepta mèdica oficial.
Article 49 bis. Funcions de les estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris
Les estructures per a la prestació farmacèutica, realitzaran les funcions establertes per la legislació vigent en la matèria assumint com a pròpies les següents:
1. Les unitats de farmacotècnia sociosanitària dels serveis de farmàcia hospitalària, sota la responsabilitat dun farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, han dassumir com a pròpies les funcions següents:
a) Garantir i assumir la responsabilitat tècnica de ladquisició, del subministrament, de la qualitat, correcta conservació, cobertura de les necessitats, custòdia, reenvasament/fraccionament dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris necessaris per a atendre els tractaments de les persones usuàries dels centres sociosanitaris.
b) Elaborar les dosis unitàries individualitzades per a les persones residents en els centres sociosanitaris.
c) Participar, a través de la Comissió de Farmàcia i Terapèutica Sociosanitària, en el disseny de la Guia farmacoterapèutica sociosanitària.
d) Definir el procés de reposició i subministrar els medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris necessaris per a la reposició dels depòsits de medicaments dels centres sociosanitaris.
e) Realitzar totes les funcions que puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.
2. Les unitats funcionals datenció farmacèutica sociosanitària dels serveis de farmàcia hospitalària del departament de salut, sota la responsabilitat dun farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, ha dassumir com pròpies les funcions següents:
a) Dispensar els medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris necessaris per a atendre els tractaments de les persones usuàries dels centres sociosanitaris en aquells casos en què no siga possible el subministrament per la unitat de farmacotècnia sociosanitària del servei de farmàcia hospitalària.
b) Participar, mitjançant la Comissió de Farmàcia i Terapèutica Sociosanitària, en el disseny de la Guia farmacoterapèutica sociosanitària.
c) Prestar atenció farmacèutica i realitzar el seguiment farmacoterapèutic, i validar les prescripcions mèdiques, a les persones usuàries dels centres sociosanitaris amb dret a la prestació farmacèutica del Sistema Sanitari Públic Valencià, i efectuar les intervencions dirigides a lús racional, segur i eficient dels medicaments.
d) Aconseguir una atenció integral, dirigida a millorar la qualitat de vida del pacient i a garantir la continuïtat assistencial, a través de la integració i la col·laboració en lequip multidisciplinari dels centres sociosanitaris i els equips dels diferents àmbits assistencials.
e) Establir les necessitats dels depòsits de medicaments que tenen vinculats en els centres sociosanitaris del seu departament de salut, en col·laboració amb les unitats de farmacotècnia sociosanitària per a làmbit sociosanitari i amb els professionals sanitaris dels centres sociosanitaris, i participar en la definició del procés de reposició dels depòsits de medicaments dels centres sociosanitaris.
f) Garantir i assumir la responsabilitat tècnica de la qualitat i la correcta conservació, i supervisar el funcionament adequat dels depòsits de medicaments en els centres sociosanitaris que té vinculats.
g) Establir un servei dinformació de medicaments i productes sanitaris per a tot el personal i per als pacients residents dels centres sociosanitaris i col·laborar amb els sistemes de farmacovigilància.
h) Dur a terme activitats de promoció, prevenció de la salut i educació sanitària sobre qüestions de la seua competència dirigides al personal i als pacients i les pacients dels centres sociosanitaris.
i) Col·laborar i implementar les intervencions i programes que implemente ladministració sanitària per a garantir lús racional i segur dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.
j) Realitzar totes les funcions que puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.
3. Les oficines de farmàcia que participen en la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris han de realitzar les funcions següents:
a) Dispensar els medicaments prescrits mitjançant recepta mèdica oficial en compliment del que estableix la normativa estatal i autonòmica.
b) Col·laborar amb les estructures del sistema sanitari públic valencià en les condicions i els termes de col·laboració que sestablisquen reglamentàriament.
4. Els depòsits de medicaments dels centres sociosanitaris són les unitats assistencials en què es conserven i dispensen medicaments a les persones usuàries dels dits centres i en els quals, sota la responsabilitat dun farmacèutic o farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària de la unitat funcional datenció farmacèutica sociosanitària, han de realitzar les funcions següents:
a) Conservar i dispensar els medicaments i productes sanitaris als pacients i les pacients residents en aquests centres.
b) Establir un sistema que garantisca laccés del personal sanitari als medicaments durant les 24 hores del dia.
c) Col·laborar amb els sistemes de farmacovigilància.
d) Facilitar als farmacèutics i les farmacèutiques responsables de les unitats funcionals datenció farmacèutica sociosanitària, el compliment daquelles funcions que necessàriament hagen de dur a terme en les instal·lacions del depòsit de medicaments.
e) Col·laborar amb els farmacèutics i les farmacèutiques responsables de les unitats funcionals datenció farmacèutica sociosanitària en lestabliment de les necessitats de medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris del depòsit.
f) Realitzar totes les funcions que puguen redundar en un millor ús i control dels medicaments, productes dietoteràpics i productes sanitaris.
Article 64. Classificació
[...]
B) Infraccions greus
Es tipifiquen com a infraccions greus les següents:
[...]
3. La falta de serveis de farmàcia o de depòsits de medicaments en els centres hospitalaris, centres dassistència social en règim dassistits i centres sociosanitaris i penitenciaris que estiguen obligats a tenir-ne.
[...]
13 bis. La dispensació o el subministrament de medicaments en centres sanitaris i penitenciaris per oficines de farmàcia no vinculades a aquests.»
CAPÍTOL VII
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Conselleria dEconomia Sostenible,
Sectors Productius, Comerç i Treball
Secció primera
Comerç
Article 28
Es modifiquen els articles 17.4, 18, 21, 22 i 23, i la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
«Article 17. Horari general
[...]
4. No es poden habilitar els diumenges i festius següents: 1 de gener, 6 de gener, 1 de maig, 9 dOctubre i 25 de desembre, o bé el 26 de desembre, quan aquest siga declarat festiu per trasllat de la festa de Nadal.
Article 18. Calendari de diumenges i altres dies festius
1. El calendari de diumenges o festius que shabiliten per a un període de dotze mesos, que coincidirà amb lany natural, es determinarà mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de comerç, amb audiència prèvia de lObservatori del comerç valencià, convocat a aquest efecte amb antelació a linici de lany de què es tracte.
2. Per a determinar les dates habilitades caldrà ajustar-se als criteris següents:
a) Lobertura almenys un dia festiu quan es produïsca la coincidència de dos o més dies festius continuats.
b) Lobertura els diumenges i els festius corresponents als períodes de rebaixes.
c) Lobertura els diumenges i els festius de més afluència turística a la Comunitat Valenciana. Amb caràcter general, tindran aquesta consideració els diumenges i els festius compresos entre el Diumenge de Rams i el Dilluns de Sant Vicent.
d) Lobertura els diumenges o els festius de la campanya de Reis, que comprendran del 26 al 31 de desembre i des del 2 de gener fins al primer diumenge posterior al 6 de gener; i de Nadal, que comprendrà de l1 al 24 de desembre. Sexceptuen en els dos períodes els dies que no podran ser habilitats dacord amb larticle 17.4.
Article 21. Zones de gran afluència turística
1. Els establiments ubicats a les zones de gran afluència turística tindran plena llibertat per a determinar els dies i les hores en què romandran oberts al públic a la Comunitat Valenciana.
2. La declaració de zona de gran afluència turística, que podrà estendres a tot el terme municipal o una part del nucli urbà, fixarà per a cada cas les condicions daplicació, incloent-hi els períodes a què sestén. En tot cas, la declaració exclourà els diumenges i els festius que no poden ser habilitats dacord amb larticle 17.4.
3. La declaració de zona de gran afluència turística es durà a terme per la direcció general competent en matèria de comerç a sol·licitud de lajuntament interessat, amb audiència prèvia del Consell Local de Comerç o, si no nhi ha, de lòrgan semblant i de les entitats més representatives del sector dàmbit autonòmic.
4. Es consideraran zones de gran afluència turística aquelles àrees coincidents amb la totalitat o part del municipi en què concórrega alguna de les circumstàncies previstes en la legislació bàsica estatal que les regule. Reglamentàriament es determinaran les magnituds a tenir en compte per a acreditar lexistència de les circumstàncies mencionades.
5. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a la sol·licitud de la declaració de les zones de gran afluència turística, com també per a prorrogar-la, modificar-la o revocar-la. Igualment, reglamentàriament es determinarà la documentació que ha de constar en lexpedient.
6. La declaració de zona de gran afluència turística, a efectes daquesta llei, tindrà una vigència de quatre anys, prorrogables automàticament per idèntics períodes, sempre que quede acreditada per a cada cas la persistència de les causes que motivaren lautorització inicial.
No obstant això, la direcció general competent en matèria de comerç podrà procedir a la modificació o revocació anticipada en cas que lajuntament afectat efectue una nova proposta de modificació o supressió de la zona, o bé canvien o desapareguen les circumstàncies que van donar lloc a la declaració.
Article 22. Autorització dhoraris excepcionals
1. Els horaris excepcionals són aquells que es concedeixen, a petició de lajuntament interessat, per raó de circumstàncies especials no periòdiques que incrementen les oportunitats de negoci del comerç local per increments puntuals i excepcionals de la demanda a causa de la major afluència de visitants en dates concretes.
2. Qualsevol excepció satorgarà per als dies concrets, sense que sen puga estendre la vigència més enllà de lany natural per al qual es concedeix.
3. Podran sol·licitar la concessió dun horari excepcional al règim general els ajuntaments per als establiments ubicats a la zona on es produïsca lexcepcionalitat del terme municipal.
4. Els horaris excepcionals no superaran un màxim de dos diumenges o festius a lany a cada municipi, sense que això compute en el límit de deu diumenges i festius a què es refereix larticle 17.
5. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a la sol·licitud dhorari comercial excepcional, com també la documentació que haurà de constar en lexpedient.
Article 23. Competència municipal per a la determinació dels diumenges i els festius en què els comerços poden romandre oberts al públic
1. Es faculta els ajuntaments perquè, atès latractiu comercial per a les persones consumidores, puguen realitzar els canvis següents:
a) Habilitar els festius locals del seu àmbit com a oberturables.
b) Substituir fins a dos diumenges o festius dels habilitats per resolució de la conselleria competent en matèria de comerç per dos dies festius en el seu àmbit local.
c) Sol·licitar la deshabilitació, per al seu àmbit, dun màxim de dos diumenges o festius de caràcter estatal o autonòmic que hagen sigut habilitats per resolució de la conselleria competent en matèria de comerç. La sol·licitud shaurà de motivar en el fet que el dia que se sol·licita coincideix amb festivitats tradicionals locals o situacions excepcionals danàloga transcendència.
Per a la resolució favorable a aquesta sol·licitud, la direcció general competent en matèria de comerç comprovarà que al municipi sol·licitant es mantenen el nombre mínim de diumenges o festius en què legalment sha de permetre lobertura al públic.
d) Quan hi haja una acumulació de diumenges o festius per ser consecutius i un daquests siga un festiu local no habilitat, lajuntament habilitarà el diumenge o festiu no local, sempre que hi haja petició de part interessada.
2. La decisió que sadopte serà de compliment obligatori per a tots els establiments que no puguen acollir-se al règim de llibertat horària.
3. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a sol·licitar habilitar o deshabilitar els diumenges o festius a què es refereixen els apartats anteriors.
Disposició transitòria quarta. Zones de gran afluència turística
Les zones de gran afluència turística que ja estiguen declarades en el moment de lentrada en vigor daquesta llei mantindran la vigència en els termes de larticle 21.6.»
Secció segona
Emprenedoria
Article 29
Es modifiquen els articles 12 i 13 de la Llei 2/2012, de mesures urgents de suport a la iniciativa empresarial i als emprenedors, microempreses i petites i mitjanes empreses de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
«Article 12. Consell Valencià de lEmprenedoria
1. Es crea el Consell Valencià de lEmprenedoria, com a màxim òrgan de coordinació i consulta en matèria dimpuls de les polítiques de suport a les persones emprenedores. Mitjançant un reglament se nhan de determinar les funcions, lestructura administrativa, ladscripció i el funcionament.
2. El Consell Valencià de lEmprenedoria tindrà una composició paritària dhomes i dones. Queden excloses daquest còmput aquelles persones que en formen part dacord amb el càrrec específic que exercisquen. Estarà integrat per representants de les administracions públiques i de les institucions acadèmiques, socials i econòmiques relacionades amb la cultura, el foment de lemprenedoria i leconomia social en làmbit de la Comunitat Valenciana.
Article 13. Plataforma de lEmprenedoria
En els termes que preveu la Llei 3/2010, de 5 de maig, de la Generalitat Valenciana, es crea la Plataforma de lEmprenedoria, que té com a objectiu agrupar en xarxa tota la informació que puga ser dutilitat a les persones emprenedores, les microempreses i les pimes, i en concret els recursos financers a què poden accedir.
La plataforma permetrà laccés ràpid i fàcil a totes les dades dinterès que des dels diferents àmbits de ladministració pública i el sector privat es dirigisquen a aquests col·lectius.»
CAPÍTOL VIII
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Conselleria dAgricultura, Medi Ambient,
Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
Secció primera
Matèria forestal
Article 30
Safegeixen a larticle 18 els apartats 3, 4, 5, 6 i 7, es modifica larticle 70 i safegeixen els articles 72, 73, 74 75 i 76 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i el contingut següents:
«Article 18
[
]
Apartat 3. Podran crear-se amb el mateix caràcter i amb la composició, lorganització i el funcionament que es determinen altres òrgans consultius dàmbit territorial inferior, a fi de fomentar la coordinació i la participació de la ciutadania, els ens locals i la societat civil de les demarcacions forestals.
Apartat 4. Atès lapartat anterior, es crearan els denominats consells forestals de demarcació en les 12 demarcacions forestals previstes en la Llei forestal i en el Patfor: Sant Mateu, Sogorb, la Vall dAlba, Llíria, Xelva, Énguera, Requena, Polinyà de Xúquer, Alcoi, Crevillent, Xàtiva i Altea.
Aquests consells forestals de demarcació es constituiran abans del 31 de desembre de 2018.
Apartat 5. Els consells forestals de les demarcacions forestals són òrgans consultius dàmbit territorial de demarcació forestal.
Apartat 6. Reglamentàriament sen determinarà la composició, les competències i les normes de funcionament.
Apartat 7. Els consells forestals de demarcació es coordinaran amb la resta dòrgans consultius de participació i coordinació que hi ha en la Conselleria dAgricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
Article 70
Quant a la regulació del règim sancionador en matèria forestal, és aplicable el que estableixen els articles següents i, en allò que aquests no regulen cal ajustar-se al que indica la normativa bàsica estatal.
Article 72. Tipificació de les infraccions
1. A lefecte daquesta llei, i sense perjudici del que hi ha disposat al respecte en la legislació bàsica estatal, es consideren infraccions administratives en matèria dincendis forestals les accions o les activitats següents:
a) La inobservança de les disposicions dictades per a la prevenció dincendis forestals, i en especial fer foc als llocs, les zones o els dies o els períodes prohibits dacord amb aquesta llei.
b) La realització dactivitats o usos prohibits dacord amb larticle 57 daquesta llei.
c) La realització dusos o activitats sotmesos a autorització prèvia sense haver-ne obtinguda, o bé amb incompliment de les condicions que shi estableixen o les establides en la normativa que siga aplicable.
d) Lincompliment de les actuacions i els treballs preventius dincendis previstos en els articles 49, 50 i 55 daquesta llei.
e) Lincompliment de les mesures cautelars que sestablisquen per a afavorir la regeneració de terrenys forestals incendiats.
f) La inobservança de les obligacions reglamentàriament establides amb vista a la instal·lació o el funcionament dabocadors de residus i al manteniment i la conservació de vies de comunicació i conduccions elèctriques, o de qualsevol altre tipus susceptibles de provocar risc dincendis forestals.
g) Les zones dinterfície urbanoforestal, lincompliment de les obligacions i normes establides en matèria de prevenció dincendis forestals que indiquen els plans generals dordenació urbana o les normes urbanístiques de rang inferior, els plans locals de prevenció dincendis forestals i les ordenances municipals.
h) Lincompliment del deure de col·laboració previst en larticle 56.1 daquesta llei.
i) Lincompliment de les normes i les mesures de prevenció i lluita contra incendis forestals establides reglamentàriament o en els plans corresponents.
j) Lincompliment per part dels propietaris afectats, com també daquells que es determine en cada cas, de les mesures que shan dadoptar per a esmenar les deficiències assenyalades en una declaració de zona dactuació urgent (ZAU), com també en els terminis o condicions daplicació daquestes.
k) La provocació dun incendi forestal quan hi concórrega imprudència no susceptible de persecució penal.
l) La inobservança de les instruccions donades pels agents de lautoritat en ocasió dun incendi forestal.
Article 73. Classificació de les infraccions
Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
1. Infraccions molt greus
Constitueixen una infracció molt greu:
a) Les conductes tipificades en larticle 72 daquesta llei, quan originen incendis forestals que afecten una superfície el termini de reparació o restauració de la qual siga igual o superior a deu anys.
b) Les conductes tipificades en larticle 72, quan de la comissió daquestes resulte lefectiva producció dun incendi forestal, quan afecte terrenys inclosos en sòl forestal estratègic, dacord amb la definició de linstrument de planificació forestal autonòmic vigent i la superfície de lincendi siga igual o superior a 10 hectàrees.
c) Les conductes tipificades en larticle 72, quan de la comissió daquestes resulte lefectiva producció dun incendi forestal, quan afecte sòl forestal ordinari, dacord amb la definició de linstrument de planificació forestal autonòmic vigent i la superfície de lincendi siga igual o superior a 25 hectàrees.
2. Infraccions greus
Constitueixen una infracció greu:
a) Les conductes tipificades en larticle 72 daquesta llei quan originen incendis forestals que afecten una superfície el termini de reparació o restauració de la qual siga inferior a deu anys i superior a sis mesos.
b) Les conductes tipificades en larticle 72, quan de la comissió daquestes resulte lefectiva producció dun incendi forestal, quan afecte terrenys inclosos en sòl forestal estratègic, dacord amb la definició de linstrument de planificació forestal autonòmic vigent i la superfície de lincendi siga inferior a 10 hectàrees i superior a 1 hectàrea.
c) Les conductes tipificades en larticle 72, quan de la comissió daquestes resulte lefectiva producció dun incendi forestal, quan afecte sòl forestal ordinari, dacord amb la definició de linstrument de planificació forestal autonòmic vigent i la superfície de lincendi siga inferior a 25 hectàrees i superior a 5 hectàrees.
d) Es qualifica de greu la infracció de les normes de prevenció establides per als abocadors de residus, vies de comunicació, conduccions elèctriques o de qualsevol altre tipus susceptibles de provocar incendis forestals, sempre que no haja de qualificar-se com a molt greu dacord amb larticle anterior.
e) La infracció tipificada en larticle 72, punt l.
3. Infraccions lleus
Constitueixen una infracció lleu les conductes tipificades en larticle 72 daquesta llei, quan els fets constitutius de la infracció no hagen causat danys o quan originen incendis forestals que afecten una superfície el termini de reparació o restauració de la qual no excedisca de sis mesos i no hagen de qualificar-se com a greus o molt greus.
Article 74. Caducitat del procediment sancionador
El termini màxim per a la resolució del procediment sancionador és dun any, comptador des de la data de lacord diniciació. La notificació de la resolució sha dajustar al que hi ha disposat en larticle 40 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Lincompliment del termini indicat en lapartat anterior produeix la caducitat del procediment.
Article 75. Reparació del dany i indemnitzacions
1. Sense perjudici de les sancions penals o administratives que en cada cas pertoquen, les infraccions previstes en aquesta llei comporten, en tot cas i sempre que siga possible, la reparació del dany causat i la reposició de les coses al seu estat original, en la forma i les condicions fixades per lòrgan competent en matèria sancionadora o restauradora. Aquesta obligació és imprescriptible en el cas de danys al domini públic forestal.
2. La reparació ha de tenir com a objectiu la restauració de la forest o lecosistema forestal a la situació prèvia als fets constitutius de les infraccions previstes en aquesta llei. A lefecte daquesta llei sentén per restauració retornar la forest a lestat anterior al dany, i per reparació, les mesures que sadopten per a aconseguir-ne la restauració. El causant del dany està obligat a indemnitzar la part dels danys que no puguen ser reparats, i els perjudicis causats.
3. Pot requerir-se, així mateix, indemnització en els casos en què el benefici econòmic de linfractor siga superior a la màxima sanció prevista. Aquesta indemnització ha de ser com a màxim el doble de la quantia daquest benefici i en el cas de forests declarades dutilitat pública sha dingressar en el fons de millores.
4. Els danys ocasionats a la forest i el termini per a la reparació o restauració shan de determinar segons criteri tècnic degudament motivat en la resolució sancionadora o restauradora.
Article 76. Execució forçosa
1. En cas dincompliment, les resolucions administratives que imposen el deure de realitzar les mesures de prevenció, devitació, de reparació, de restauració o dindemnització, i una vegada transcorregut el termini assenyalat en el requeriment corresponent, han de ser objecte dexecució forçosa, després de ladvertència prèvia. Aquesta execució pot ser instada per les persones interessades.
2. Ladministració instructora, sempre respectant el principi de proporcionalitat, pot acordar els mitjans dexecució forçosa següents: el constrenyiment sobre el patrimoni, la imposició de multes coercitives o lexecució subsidiària.
3. La imposició de multes coercitives exigeix que en el requeriment sindique el termini de què es disposa per al compliment de lobligació i la quantia de la multa que ha de ser imposada. En tot cas, el termini ha de ser suficient per a complir lobligació. En el cas que, una vegada imposada la multa coercitiva, es mantinga lincompliment que lha motivada, pot reiterar-se per lapses de temps que siguen suficients per a complir el que ordena. Les multes coercitives són independents i compatibles amb les que es puguen imposar en concepte de sanció.
4. La quantia mínima de les multes coercitives ha de ser equivalent a la multa mínima prevista segons la classificació de la infracció i, en tot cas, no pot superar el terç de la multa prevista segons la classificació daquesta.
5. Lexecució per ladministració de les resolucions administratives que imposen el deure de realitzar o adoptar les mesures de prevenció, de reparació, de restauració o dindemnització són a costa de linfractor. Els fons necessaris per a portar a efecte lexecució subsidiària es poden exigir per via de constrenyiment de forma cautelar abans de lexecució.
6. La prescripció dinfraccions i sancions no afecta lobligació de restaurar o reparar les coses al ser i estat originals, ni la dindemnitzar pels danys o perjudicis causats.
Secció segona
Residus
Article 31
Es modifica larticle 80 de la Llei 10/2000, de 12 desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«Article 80. Procediment i competència sancionadora
1. El procediment per a la imposició de les sancions per infraccions tipificades en aquesta llei és lestablit en la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú, i en la Llei 40/2015, d1 doctubre, del règim jurídic del sector públic, sense perjudici de les especialitats previstes en aquest títol.
2. El termini per a resoldre el procediment i notificar la resolució en els procediments sancionadors tramitats dacord amb aquesta llei és dun any.
3. Dins de ladministració de la Generalitat la competència per a la imposició de les sancions establides en aquesta llei correspon:
a) A la persona titular de la direcció general competent en matèria de residus per infraccions lleus.
b) A la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de medi ambient per infraccions greus i molt greus, fins a la quantia de 600.000 euros.
c) Al Consell per infraccions molt greus de quantia superior als 600.000 euros.
4. Els municipis són competents per a la imposició de sancions per infraccions lleus i greus, en el seu àmbit competencial.
5. Els ajuntaments poden proposar als òrgans competents de ladministració autonòmica la imposició de sancions quan estimen que correspon una sanció superior al límit de la seua competència.
6. A fi devitar la doble imposició de sancions pels mateixos fets, lautoritat municipal ha de retre compte a la conselleria competent en medi ambient, i aquesta ha de retre compte als municipis afectats, de la incoació i la resolució dexpedients sancionadors.
Article 32
Sintrodueixen dues noves disposicions addicionals, la cinquena i la sisena, en la Llei 10/2000, de 12 desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:
«Disposició addicional cinquena
Material bioestabilitzat
La utilització com a esmena orgànica del material bioestabilitzat obtingut en les plantes de tractament mecànic de residus mesclats dorigen domèstic pot ser considerada una operació de valorització, i no una operació deliminació de residus en abocador, quan es complisquen els requisits següents:
a) Que aquest material complisca els requisits aplicables als productes fertilitzants elaborats amb residus establits en la normativa bàsica en matèria de productes fertilitzants. Respecte del paràmetre materials pesants, el material bioestabilitzat ha de complir els valors màxims corresponents a les classes A o B.
b) Que loperació la realitze un gestor de residus sotmès a autorització administrativa de valorització de residus. No sexigeix autorització de gestor de residus per a lús daquella esmena orgànica obtinguda a partir del tractament biològic aerobi i termòfil de residus biodegradables recollits separadament que no tinga la qualificació jurídica de residu i complisca els requisits tècnics i legals exigibles per a la inscripció en el registre de productes fertilitzants.
c) Que el tractament dels sòls produïsca un benefici a lagricultura o una millora ecològica daquests.
Disposició addicional sisena
Segellament i manteniment postclausura
dantics espais degradats
En compliment del que preveu la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, respecte de les obligacions de les comunitats autònomes en matèria de previsió danàlisi dels llocs històricament contaminats per eliminació de residus i les mesures per a la rehabilitació daquests, es faculten la conselleria competent en matèria de residus, com també les entitats locals de la Comunitat Valenciana, per a la subscripció dels convenis de col·laboració necessaris amb les entitats locals de la Comunitat Valenciana i altres administracions públiques competents i els ens dependents daquestes, per a lexecució dels treballs de segellament i manteniment postclausura daquests llocs per un període de 10 anys, amb una possible pròrroga de 10 anys addicionals, fins a un màxim total de 20 anys, que permeten efectuar els treballs necessaris al respecte.
Lexecució del conveni ha de realitzar-se dacord amb la normativa reguladora de la contractació del sector públic. Lactivitat fruit del conveni, en tot cas, sha de realitzar sense perjudici del compliment de la normativa bàsica estatal aplicable en relació amb els convenis administratius subscrits per les administracions públiques.
Secció tercera
Ramaderia
Article 33
Es modifiquen els articles 29, 82 i 143.3; safegeix un nou apartat 27 a larticle 149, i es modifiquen els articles 155, 157, 158, 159 i 160 i lapartat 4 de la disposició transitòria tercera de la Llei 6/2003, de la Generalitat, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
«Article 29. Concepte
1. Les explotacions ramaderes inscrites en el registre dexplotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana i les instal·lacions que alberguen animals objecte de control sanitari oficial han de disposar dun llibre dexplotació ramadera, que ha dincorporar, permanentment actualitzada, la informació bàsica sobre lexplotació relativa a la titularitat, lemplaçament, lorientació productiva, la infraestructura, els censos i les actuacions i incidències sanitàries, com també els altres extrems que puguen establir-se reglamentàriament.
2. En el cas dexplotacions ramaderes integrades per diverses unitats productives, el llibre dexplotació ramadera sha de compondre dun exemplar per cadascuna daquestes.
3. En les explotacions sense fins lucratius, no comercials o de capacitat reduïda en les quals segons la normativa sectorial sexigisca un llibre dexplotació, es pot establir reglamentàriament una versió reduïda del llibre dexplotació.
Article 82. Concepte
1. El programa sanitari duna explotació ramadera és el conjunt de mesures que tenen per objecte millorar-ne el nivell sanitari:
a) mesures de bioseguretat;
b) estratègies de desinsectació, desinfectació i desratització;
c) accions de millora de les condicions higièniques, i
d) plans de prevenció i lluita davant de les malalties dels animals.
2. Així mateix, en el marc de laplicació del programa sanitari, el titular i el veterinari de lexplotació han de deixar constància documental de les accions executades, dels diagnòstics realitzats i dels tractaments prescrits, si és el cas, en el llibre dexplotació ramadera.
3. El programa sanitari de lexplotació ha destar a disposició de lautoritat competent i també ha de ser actualitzat segons es determine mitjançant la normativa dordenació sectorial per a cadascuna de les espècies. En el cas que no hi haja normativa específica, el programa ha de ser actualitzat cada quatre anys.
Article 143. Facultats inspectores
[
]
3. Linspector o inspectora del servei veterinari oficial pot adoptar en el mateix moment de la inspecció les mesures cautelars, preventives o provisionals de la seua competència previstes en aquesta llei, sense perjudici del que hi ha disposat en la normativa estatal bàsica i la comunitària que puguen ser-hi aplicables.
En els casos de risc greu per a lanimal, per a la salut pública o sanitat animal, poden adoptar-se les mesures provisionals següents per a posar fi a la situació de risc abans de la iniciació del procediment sancionador:
a) La immobilització, el confinament, laïllament, la confiscació o el sacrifici danimals.
b) La no-expedició per part de lautoritat competent de documents legalment requerits per al trasllat danimals.
c) La suspensió o paralització de les activitats, instal·lacions o mitjans de transport i el tancament de locals, establiments o explotacions ramaderes.
Les administracions públiques poden adoptar les mesures provisionals oportunes fins a la resolució del corresponent expedient sancionador. Amb anterioritat a la resolució que adopte les mesures provisionals oportunes sha de donar audiència a la persona interessada amb el fi que formule les al·legacions que estime convenients.
Article 149. Infraccions lleus
Són infraccions lleus:
[
]
27. Les infraccions previstes en els articles 150, apartats 4, 5 i 10, quan lactivitat ramadera no tinga fins lucratius.
Article 155. Subvencions públiques
En el cas dinfraccions qualificades com molt greus o greus pot imposar-se també la sanció dinhabilitació per a obtenir subvencions o ajudes públiques relatives a lactivitat ramadera durant un termini màxim de cinc anys per a les infraccions molt greus i de tres anys per a les infraccions greus.
Article 157. Graduació de les sancions
1. Les sancions previstes per a cada infracció shan dimposar atesos els criteris següents de graduació:
a) El grau de culpabilitat o lexistència dintencionalitat.
b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.
c) La naturalesa dels perjudicis causats.
d) La reincidència, per comissió en el terme dun any de més duna infracció de la mateixa naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
e) El reconeixement de la infracció i lesmena de la falta o dels efectes daquesta abans que es resolga el corresponent procediment sancionador.
f) El benefici obtingut o pretès.
g) El nombre danimals afectats.
h) El dany causat o el perill en què shaja posat la salut de les persones o la sanitat dels animals.
i) Lalarma social justificada que shaja produït.
j) La realització dactes dintrusisme professional.
No obstant el que hi ha disposat en el paràgraf anterior, si, pel que fa a les circumstàncies concurrents, saprecia una qualificada disminució de la culpabilitat de limputat, lòrgan sancionador pot establir la quantia de la sanció aplicant lescala relativa a la classe dinfraccions de menor gravetat que aquella en què sintegra la considerada en el cas que es tracte.
2. Quan un sol fet siga constitutiu de dues o més infraccions, ha de sancionar només per la més greu.
Article 158. Prescripció dinfraccions
1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, a cap de dos anys, i les lleus, al cap dun any.
2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar-se des del dia en què la infracció sha comés. En el cas dinfraccions continuades o permanents, el termini començar a córrer des que ha finalitzat la conducta infractora.
3. La prescripció sinterromprà amb la iniciació, amb coneixement de linteressat, dun procediment administratiu de naturalesa sancionadora, reiniciant-se el termini de prescripció si lexpedient sancionador està paralitzat durant més dun mes per causa no imputable al presumpte responsable.
Article 159. Prescripció de les sancions
1. Les sancions imposades a lempara daquesta llei per infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; per les greus, al cap de dos anys, i per les lleus, al cap dun any, sense perjudici del dret de la hisenda pública valenciana al cobrament de les multes, que prescriu en la forma i els terminis previstos en les disposicions generals en matèria de recaptació administrativa.
2. El termini de prescripció de les sancions comença a comptar-se des de lendemà del dia en què siga executable la resolució per la qual simposa la sanció o haja transcorregut el termini per a recórrer-la.
Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de linteressat, del procediment dexecució, i torna a transcórrer el termini si aquell està paralitzat durant més dun mes per causa no imputable a linfractor.
En el cas de desestimació presumpta del recurs dalçada interposat contra la resolució per la qual simposa la sanció, el termini de prescripció de la sanció comença a comptar des de lendemà del dia en què finalitze el termini legalment previst per a la resolució del recurs.
Article 160. Procediment sancionador
1. El procediment per a la imposició de les sancions sha de tramitar de conformitat amb el que hi ha disposat en la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic, en el capítol II, i el reglament de procediment per a lexercici de la potestat sancionadora que es dicte en desplegament de la llei.
2. El termini màxim per a resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució corresponent és dun any comptador des de la data de lacord diniciació.
3. La falta de resolució en aquest termini comporta la caducitat de lexpedient, i aquest pot reobrir-se sempre que la infracció no haja prescrit, i shan de conservar tots els actes, documents i tràmits el contingut dels quals shaguera mantingut igual si no haguera caducat el procediment anterior.
4. La competència per a incoar el procediment sancionador correspon al cap o cap dels serveis territorials de la conselleria competent en producció i sanitat animal, segons làmbit territorial provincial de comissió de la infracció.
Disposició transitòria tercera
Condicions de les instal·lacions existents
[
]
4. Les instal·lacions ramaderes que a lentrada en vigor daquesta llei, estigueren inscrites en La llista dexplotacions ramaderes regulada pel Decret 76/1995, de 2 de maig, del Govern Valencià, i que no tinguen el corresponent instrument dintervenció administrativa ambiental i no puguen obtenir-lo per raons urbanístiques relatives al seu emplaçament, poden continuar exercint provisionalment lactivitat ramadera durant un període màxim de 25 anys, sempre que les instal·lacions complisquen les condicions higièniques, sanitàries, de benestar animal i ambientals legalment exigides, i shi han dadoptar les mesures correctores que, si és el cas, dirigides al compliment daquestes condicions, puguen ser requerides als titulars per part de les administracions ambiental i pecuària, com també de lajuntament competent.
A tots els efectes, fins i tot la contractació dels subministraments, lexercici provisional de lactivitat ramadera, legalment, a lempara daquesta disposició, sha dacreditar mitjançant el certificat de la inscripció de la unitat productiva en el registre dexplotacions ramaderes de la Comunitat Valenciana, en el qual no hi haja constància dhaver-se dictat una resolució administrativa de clausura i cessament de lactivitat per lincompliment dels referits requeriments dadopció de mesures correctores.
Secció quarta
Patrimoni arbori
Article 34
Safegeix un nou apartat 5 a larticle 1 i es modifica lapartat 1 de larticle 5 de la Llei 4/2006, de patrimoni arbori de la Comunitat Valenciana, amb la redacció i el contingut següents:
«Article 1. Objecte
[
]
5. Els exemplars de les espècies que siguen invasores dacord amb les normatives específiques autonòmica i estatal, quan siguen focus de dispersió al medi natural, no tenen cap protecció prevista en aquesta llei.
Article 5. Protecció expressa per la Generalitat
Han de ser protegits aquells exemplars que siguen declarats monumentals o singulars per part per la Generalitat.
1. Mitjançant una ordre de la conselleria competent en medi ambient, i a proposta de la direcció general corresponent, es poden declarar arbres monumentals aquells exemplars i conjunts arboris que per les seues característiques excepcionals dedat, port o un altre tipus desdeveniments històrics, culturals, científics, de recreació o ambientals són mereixedors de mesures de protecció i conservació específica; en particular, shan dincloure en aquesta categoria els exemplars que tinguen un coeficient de monumentalitat determinat la definició del qual sha destablir mitjançant el decret de desplegament daquesta llei. Aquesta declaració comporta que sinscriguen en el Catàleg darbres monumentals.
Secció cinquena
Pesca marítima i aqüicultura
Article 35
Es modifica lannex I de la Llei 5/2017, de 10 de febrer, de la Generalitat, de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«Annex I
Espècies subjectes a marcatge
Nom científic Nom comú
en valencià Nom comú
en castellà
Epinephelus marginatus anfós mero
Sciaena umbra corball de roca corvallo
Scorpaena scrofa cap-roig cabracho
Seriola dumerili cèrvia/letxa pez limón
Umbrina cirrosa corball verrugato
Zeus faber gall pez de San Pedro
Secció sisena
Procediments
Article 36. Terminis de resolució i silenci administratiu en procediments competència de la Conselleria dAgricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural
Sestableix el termini màxim de resolució i notificació i el sentit del silenci administratiu del procediment següent:
Nom del procediment Termini Sentit del silenci Òrgan
Inscripció/actualització de dades en el registre dexplotacions prioritàries 6 mesos Desestimatori La conselleria competent en matèria dagricultura
CAPÍTOL IX
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Conselleria dHabitatge, Obres Públiques
i Vertebració del Territori
Secció primera
Mobilitat
Article 37
Es modifica el paràgraf 12 de lexposició de motius de la Llei 6/2011, d1 dabril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«La promulgació de la Llei 39/2003, de 17 de novembre, del sector ferroviari, cenyida exclusivament als ferrocarrils dinterès general de lEstat, implica que les diverses comunitats autònomes hagen de desenvolupar marcs normatius propis que regulen les infraestructures ferroviàries. En el cas de la Comunitat Valenciana, després danalitzar la possibilitat duna llei específica per a aquesta infraestructura, en el títol III sha optat per una solució més avançada com és la duna norma estesa a qualsevol tipus dinfraestructures de transport, incloent-hi igualment les plataformes reservades per al transport públic quan no formen part duna carretera, les infraestructures logístiques i altres de similars. En tot cas, sembla summament convenient mantenir en matèria dinfraestructures el major nivell possible dhomogeneïtat legislativa, de manera que els processos de planificació i execució dinfraestructures tenen en aquesta llei una regulació semblant a la de la Llei 39/2003 abans assenyalada. El mateix passa amb les mesures tendents a assegurar la compatibilitat amb lentorn (homòlogues a les de policia de ferrocarrils de la legislació estatal).»
Article 38
Es modifiquen els articles 9, 10, 11, 12 i 13 de la Llei 6/2011, d1 dabril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:
«Article 9. Concepte i tipus
1. Els plans de mobilitat són els instruments que concreten, en un àmbit o implantació determinada, els objectius plantejats en aquesta llei i, en particular, el progrés gradual cap a patrons més equilibrats de mobilitat, amb participació creixent dels modes no motoritzats i del transport públic que haurà de ser accessible. Tals plans defineixen igualment les accions i les estratègies a emprendre amb vista a aconseguir aquests objectius i, per tant, serveixen de marc de referència a la planificació concreta en matèria de serveis públics de transport, dinfraestructures i de la resta daccions amb relació al condicionament de lespai urbà.
2. Els plans de mobilitat han de ser dels tipus següents:
a) Plans municipals de mobilitat.
b) Plans supramunicipals de mobilitat, dàmbit comarcal, metropolità o altres.
c) Plans de mobilitat delements singulars per la seua capacitat de generació o atracció de desplaçaments.
Article 10. Plans municipals de mobilitat
1. Els plans municipals de mobilitat inclouran una anàlisi dels paràmetres essencials que definisquen la mobilitat en el moment en què es formulen amb respecte al principi daccessibilitat universal, els objectius amb relació a levolució a mitjà i llarg termini i aquelles determinacions necessàries per a aconseguir aquests objectius. Abans que lajuntament aprove els plans, cal sol·licitar informe previ de lòrgan competent en matèria de mobilitat de la Generalitat.
[
.]
Article 11. Plans supramunicipals de mobilitat
1. Les determinacions dels plans supramunicipals de mobilitat shan de formular de manera anàloga als plans de caràcter municipal, si bé centrant les determinacions daquests en relació amb els desplaçaments interurbans i aquells fluxos principals de la demanda susceptibles de ser atesos pels serveis interurbans de transport.
2. Amb caràcter general, els plans supramunicipals seran formulats i aprovats per lòrgan competent en matèria de mobilitat de la Generalitat de manera concertada amb els municipis inclosos en el seu àmbit, i a la vista tant dels plans de mobilitat daquests municipis com de la planificació estatal i autonòmica en matèria de transport
3. També pot formular plans supramunicipals de mobilitat una agrupació de municipis que siga coherent des del punt de vista del transport. En tot cas, tant la determinació de làmbit com laprovació definitiva dels plans supramunicipals han danar a càrrec de la conselleria competent en matèria de mobilitat, la qual sha dadaptar a aquests plans en la planificació dinfraestructures i serveis de transport, com també per a la programació de les seues actuacions.
Article 12. Plans de mobilitat de noves àrees generadores dalta mobilitat
1. La implantació daquells usos, serveis o unitats residencials particularment rellevants en relació amb la seua capacitat de generació o atracció de demanda de desplaçaments ha de ser precedida de la formulació dun pla de mobilitat, labast del qual depèn de linstrument urbanístic necessari per a desenvolupar-lo i del fet que hi haja continuïtat o no amb nuclis urbans existents.
2. Han dentendres com a noves àrees no contigües aquelles en què la connexió viària principal amb el nucli urbà de referència tinga longituds, en sòls no urbanitzables, de més de mig quilòmetre.
3. És obligatòria la formulació dun pla de mobilitat específic en els casos següents:
3.1. Actuacions en àrees no contigües amb els nuclis urbans existents en els seus municipis:
Categoria a) Serveis públics de caràcter supramunicipal, entesos com aquells làmbit dels quals sestén fora del nucli on semplacen
Categoria b) Àrees de serveis
b.1) Terciàries
b.2) Esportives o despectacles amb gran afluència despectadors
b.3) Comercials
b.4) Esportives o àrees de gaudi de la natura
b.5) Hoteleres, hostaleres o doci
Cal redactar un pla de mobilitat específic de centre singular en els casos que, de forma unitària o conjunta amb qualsevol altre ús dels previstos en la categoria b, superen les superfícies següents:
Categories b1, b2 i b5: 10.000 m² de parcel·la
Categoria b3: 2.500 m² de superfície comercial
Categoria b4: 15.000 m² de parcel·la
Categoria c) Àrees residencials de més de 200 habitatges
Categoria d) Àrees o instal·lacions destinades a lactivitat productiva on es prevegen més de 250 llocs de treball.
3.2. Actuacions en els nuclis urbans existents o contigus amb algun altre del mateix municipi:
Categoria a) Serveis públics de caràcter supramunicipal, entesos com aquells làmbit dels quals sestenga fora del nucli on semplacen i amb un nombre de treballadors superior a 800.
Categoria b) Àrees de serveis
b.1) Terciàries
b.2) Esportives o despectacles amb gran afluència despectadors
b.3) Comercials
b.4) Esportives
Cal redactar un pla de mobilitat específic de centre singular en els casos que, de forma unitària o conjunta amb qualsevol altre ús dels previstos en aquesta la categoria b, superen els valors següents:
Categoria b1: 1.000 treballadors
Categoria b2: 10.000 m² de superfície de parcel·la
Categoria b3: 5.000 m² de superfície comercial en els municipis de menys de 50.000 habitants i 10.000 m² en els de més de 50.000 habitants.
Categoria b4: 25.000 m² de parcel·la
Categoria c) Àrees o instal·lacions destinades a lactivitat productiva on es prevegen més de 1.000 llocs de treball.
4. Els plans de mobilitat referents a les implantacions indicades en el punt anterior avaluaran la demanda associada a la nova implantació, inclosa la perspectiva daccessibilitat universal, i indicaran les solucions amb vista a atendre-les degudament sota els principis de lexistència, en tot cas, duna connexió vianant-ciclista amb els nuclis urbans pròxims i una participació adequada del transport públic amb relació al conjunt de modes motoritzats.
5. A fi dassegurar laccessibilitat a les àrees de les categories a i b dels punts 3.1 i 3.2 daquest article, aquestes shan demplaçar preferentment al costat de parades o estacions dels elements bàsics del sistema de transport públic de la Comunitat Valenciana o del municipi corresponent, entenent com a tals els que simultàniament complisquen els tres requisits següents:
a) Freqüència adequada de com a mínim un servei adaptat cada quinze minuts.
b) Capacitat suficient per a atendre almenys el 50 % de la demanda de transport associada al nou emplaçament.
c) Un sistema de connexions que garantisca un temps daccés raonable des del conjunt de làmbit de servei de la implantació considerada.
6. El pla de mobilitat proposarà les solucions adequades per a la connexió al sistema de transport públic que haurà de ser accessible siga mitjançant la modificació o la prolongació de serveis ja existents o mitjançant una anàlisi tècnica daccessibilitat a lentorn, bé mitjançant la creació de serveis alimentadors, estacionaments dissuasius i altres mesures semblants. Les propostes del pla inclouran les necessitats infraestructurals inherents a tals actuacions i una avaluació tant dels costos com de les compensacions de prestació de servei públic inherents en el cas que calguen, que en ambdós casos correran per compte del promotor de la nova implantació.
7. El pla de mobilitat ha dincloure, en els casos dàmbits amb distàncies internes entre els seus elements de més de 1.000 metres o pendents superiors al 5 % en una part significativa de la xarxa viària, aquelles solucions específiques per als desplaçaments interns per a poder assegurar lhabitabilitat daquests àmbits a les persones que no disposen de vehicle privat.
8. Correspon a la conselleria competent en matèria de transport laprovació dels plans de mobilitat previstos en aquest article, aprovació que ha de ser prèvia a latorgament de la llicència o aprovació del projecte o instrument dordenació que possibilite el desenvolupament de la implantació. El procediment sha de resoldre en el termini màxim de dos mesos, amb un informe previ de lajuntament corresponent. En els casos en què concórrega alguna de les circumstàncies previstes en el punt 6, tal aprovació quedarà supeditada a la consolidació dels costos o compensacions que shi assenyalen davant de la conselleria competent en matèria de mobilitat o lentitat de dret públic que assumisca les seues funcions. Per a això, es podran utilitzar els procediments de depòsit, garantia, aval, cessió dimmoble amb valor de renda equivalent o qualsevol altre que sestime adequat. En cas dincompliment per part del promotor del pla o de la resolució que laprove, la conselleria o lentitat mencionada han daplicar aquestes quantitats al manteniment del servei públic o a lexecució de les obres previstes en el pla indicat.
9. Els plans generals i la resta dinstruments dordenació han de prioritzar la implantació en els sòls urbanitzables immediats a estacions o punts de parada del sistema bàsic de transport, daquells usos que impliquen majors nivells de demanda de transport i preferentment de serveis públics dàmbit supralocal i, en segon lloc, de grans equipaments comercials i doci.
Article 13. Plans de mobilitat dimplantacions singulars preexistents
1. Mitjançant una resolució motivada, lautoritat competent en matèria de transport podrà instar els titulars dels centres assenyalats en les categories a i b dels punts 3.1 i 3.2 de larticle anterior que shagen implantat abans de lentrada en vigor daquesta llei i que generen nivells especialment rellevants de mobilitat a formular un pla de mobilitat.»
[
]
Article 39
Es deixen sense contingut els articles 67, 68, 69 i 70 de la Llei 6/2011, d1 dabril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana.
Article 40
Es modifica larticle 71 de la Llei 6/2011 d1 dabril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«Article 71. Adequació de la xarxa viària per a lús pel transport públic
1. Les administracions competents en la gestió de les xarxes viàries utilitzades pels serveis de transport públic han de planificar, projectar, construir i mantenir aquestes xarxes de manera que els serveis esmentats puguen ser prestats en les millors condicions possibles de funcionalitat, comoditat i seguretat.
2. En les autovies i la resta de carreteres dotades amb control daccessos, la ubicació daquests i la configuració dels enllaços han de facilitar el servei a les poblacions pròximes.
3. Els ferms emprats han dassegurar el major nivell possible de comoditat i seguretat de les persones usuàries del transport públic.
4. Lordenació semafòrica de les vies utilitzades pel transport públic sha de gestionar sota el principi de preferència absoluta per al transport públic, excepte en aquelles situacions excepcionals en què això no siga possible. Amb aquesta finalitat, a més de les tècniques usuals dordenació semafòrica, es pot recórrer a la implantació de carrils o fases específiques en els encreuaments, a cicles específics de preferència després de la detecció prèvia del vehicle de transport públic o a qualsevol altra tecnologia que resulte convenient.
5. Excepte en les situacions excepcionals que reglamentàriament es determinen, ha dhaver-hi un carril expressament reservat per al transport públic sempre que la freqüència dels serveis públics de transport que lutilitzen siga superior a una expedició cada cinc minuts, carril que sha dubicar preferentment de manera independent de les zones usades per a la parada de vehicles privats.
Secció segona
Contaminació acústica
Article 41
Es modifica larticle 53 de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat, de protecció contra la contaminació acústica, que queda redactat de la manera següent:
«Article 53. Normativa aplicable
1. El soroll produït per les infraestructures de transport existents en làmbit de la Comunitat Valenciana sha davaluar seguint els procediments i criteris establits reglamentàriament.
2. En els projectes de noves infraestructures que shagen dexecutar a la Comunitat Valenciana, shan dadoptar les mesures encaminades a complir els objectius de qualitat establits en la taula 1 de lannex II, i amb aquest fi han dusar la millor tecnologia disponible de protecció contra sorolls i vibracions.
3. En el supòsit en què la presència duna infraestructura de transport ocasione una superació en més de 10 dB (A) dels límits fixats en la taula 1 de lannex II avaluats pel procediment que reglamentàriament es determine, ladministració pública competent en lordenació del sector ha dadoptar un pla de millora de qualitat acústica.
4. Els plans han de determinar les accions prioritàries que shan de realitzar per a millorar els índexs de qualitat acústica en el cas que se sobrepassen els valors de superació assenyalats en lapartat 3. Aquests plans han dincloure en tot cas les mesures necessàries per a no sobrepassar aquests nivells de superació en aquells àmbits rellevants que expressament així es delimiten en els mapes estratègics de soroll per lespecial sensibilitat acústica que presenten.
5. A lefecte daquesta llei es consideren infraestructures integrades en conurbacions aquells trams que discorren o són contigus amb el sòl classificat com a urbà, formen part de les xarxes metropolitanes o tenen com a funció distribuir el trànsit daccés a aquestes o evitar el pas per un nucli urbà determinat mitjançant un traçat perimetral. En aquestes infraestructures, dacord amb el que sha establit per als plans acústics de municipals en larticle 21 daquesta llei, ha de ser objecte específic del pla de millora de la qualitat acústica ladopció de les mesures que permeten la progressiva reducció dels nivells de soroll, incloent-hi en el seu programa dactuació aquelles que pertoquen al respecte entre les assenyalades en lapartat 2 de larticle 23.
En les infraestructures integrades en conurbacions, en el nivell de priorització i la tipificació de les mesures assenyalades en el paràgraf anterior han de ser congruents amb el que estableixen els plans acústics municipals en els casos en què escaiga formular-los. En tot cas, ha de ser igualment congruent la programació de lexecució efectiva daquestes mesures. Les administracions competents en les infraestructures indicades i els ajuntaments implicats poden subscriure els acords i convenis que pertoquen per a la implantació, el manteniment i la gestió daquestes per a assegurar la màxima eficàcia possible.
A lefecte daquesta llei no es consideren noves infraestructures les que sexecuten o implanten en xarxes viàries urbanes ja existents, amb independència de la titularitat que tinguen. En aquests casos els objectius i criteris dactuació, com també la tipificació de solucions que shi han dutilitzar, han de ser els establits en aquest apartat.
Secció tercera
Ordenació del territori
Article 42
Es modifica el punt 7 de larticle 163 i safegeix una disposició transitòria onzena a la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, amb la redacció següent:
«Article 163
[
]
7. El termini per a resoldre el procediment de resolució de ladjudicació dels programes dactuació integrada serà de vuit mesos.
[
]
Disposició transitòria onzena
Aplicació del termini de caducitat dels documents
dabast als plans en tramitació
Els òrgans promotors dels plans en què shagen emès documents de referència assimilats als documents dabast en aplicació de la disposició transitòria primera, apartat segon daquesta llei, i els documents dabast, tots dos emesos i no caducats a data 1 de gener de 2018 en relació amb un pla general o pla general estructural, poden sol·licitar, justificadament la pròrroga de la vigència daquests fins el 20 dagost de 2019, sempre que abans del 20 dagost de 2018 hagen emès lanunci dinformació pública al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.»
Secció quarta
Habitatge
Article 43
Es modifiquen lapartat 3.r, del punt 2 de larticle 2 i lapartat b del punt 1 de larticle 15 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de lhabitatge de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:
«Article 2. El dret a gaudir dun habitatge assequible, digne i adequat
[
]
3.r Que la unitat de convivència no tinga, en el primer exercici daplicació de la llei, recursos superiors en referència a lIPREM segons el que estableix el quadre següent:
3 o més membres: 2 IPREM
2 membres: 1,5 IPREM
1 membre: 1 IPREM.
Per als exercicis següents, com a resultat de lavaluació de laplicació de la llei, shan dampliar els límits referenciats a lIPREM en un + 0,5 per a cadascuna de les tipologies de família anteriors, sempre que lampliació daquest límit no comprometa laccés al dret a lhabitatge a unitats de convivència amb ingressos situats en els trams dingressos daplicació en lexercici anterior.
Dins de cada grup, la prioritat està determinada pel nombre més gran de les condicions particulars següents de la unitat de convivència:
Dins de cada grup cal tenir en compte:
La discapacitat dalgun membre
Fills dependents
Tenir algun menor a càrrec seu
Haver patit violència de gènere
Tenir més de 60 anys
Haver sigut desnonat per impagament de la quota, per impagament del lloguer o per ser avalador dun préstec hipotecari i no poder fer-li front.
Article 15. Indicis de falta dús com a habitatge
[
]
b) Estiga desocupat de forma continuada durant un temps superior a dos anys, computats en cada cas des de lúltim dia defectiva habitació, des de latorgament de lautorització docupació corresponent o, per al cas dels habitatges que no han estat mai habitats, des que lestat dexecució daquests permeta sol·licitar les autoritzacions legals per a locupació efectiva; tot això llevat que hi haja un motiu que justifique la falta docupació o la destinació a un ús diferent del residencial. A partir del segon any en vigor de la llei, aquest termini es redueix a un any.
CAPÍTOL X
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació
Secció única
Incompatibilitats
Article 44
Es modifica larticle 7 de la Llei 8/2016, de 28 doctubre, de la Generalitat, dincompatibilitats i conflictes dinteressos de persones amb càrrecs públics no electes, que queda redactat com segueix:
Article 7. Compatibilitat
1. Lexercici del càrrec serà compatible amb les activitats privades següents, sempre que aquestes no comprometen la imparcialitat o independència del càrrec ni vagen en detriment de lestricte compliment dels deures públics:
a) La participació no lucrativa en seminaris, jornades o conferències organitzades per centres oficials destinats a la formació, sempre que no tinguen caràcter permanent i que la seua participació es dega a la condició de càrrec públic o a la seua especialitat professional.
b) La participació no lucrativa en mitjans de comunicació i difusió audiovisuals o escrits.
c) La producció i creació literària, artística, científica o tècnica i les publicacions derivades daquestes, sempre que no siguen conseqüència duna relació laboral o de prestació de serveis o suposen minva en lestricte compliment dels deures públics.
d) Les derivades de la simple administració del seu patrimoni personal o familiar, amb les limitacions establides en larticle 4.
e) Lexercici dactivitats i càrrecs en partits polítics, sempre que no perceben cap tipus de retribució per aquesta participació.
f) La participació en entitats sense ànim de lucre, sempre que no perceben una retribució ni exercisquen càrrecs directius en aquestes i es complisca el deure dabstenció de larticle 6.
2. Lexercici de les funcions del càrrec de les persones afectades serà compatible amb les activitats públiques següents:
a) Lexercici dels càrrecs que els corresponguen amb caràcter legal o institucional o per als quals siguen designades per la seua condició.
b) La representació de ladministració de la Generalitat en els òrgans col·legiats i en els consells dadministració o òrgans de govern dorganismes o empreses amb capital públic o dentitats o organismes de dret públic. Les persones incloses en làmbit daplicació daquesta llei no podran pertànyer a més de dos consells dadministració o òrgans de govern dempreses o entitats, llevat que una norma ho establisca per raó del càrrec o ho autoritze de manera excepcional el Consell.
c) La participació, en representació de ladministració de la Generalitat, com a membres dinstitucions, organismes i empreses públiques de lEstat.
d) La col·laboració amb fundacions públiques.
e) El compliment de missions temporals de representació en organitzacions o conferències nacionals i internacionals.
3. Els membres del Consell podran compatibilitzar el seu càrrec amb la condició de parlamentari, sense que es tinga dret a cap retribució per aquesta condició, dacord amb larticle 3.
4. Les persones subjectes a aquesta llei tindran dret a la percepció de despeses de locomoció o dietes per les activitats compatibles, amb el límit de les quanties exceptuades de gravamen en la legislació estatal reguladora de lIRPF.
5. Sexceptua del que hi ha disposat en aquest article al personal de lliure designació, a qui serà aplicable el règim de compatibilitats que establisca la normativa aplicable als empleats públics.
TÍTOL III
Mesures dorganització administrativa i de reestructuració
dens del sector públic instrumental de la Generalitat
CAPÍTOL I
Mesures organitzatives en làmbit dens del sector públic
instrumental adscrits a la Presidència de la Generalitat
Secció primera
Modificació del règim jurídic de la Corporació
Valenciana de Mitjans de Comunicació
Article 45
Es modifiquen els articles 13, 14, 15 i la disposició transitòria quarta, de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió dàmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, que queden redactades com segueix:
Article 13. Naturalesa i composició
1. El Consell Rector és el màxim òrgan de govern i administració de la corporació.
2. El Consell Rector de la corporació estarà compost per deu persones, entre elles la persona que ocupe la Presidència del Consell Rector, amb una representació equilibrada entre homes i dones, que selegiran dacord amb la manera com es detalla en larticle següent.
3. Les propostes per al nomenament de les persones que formen part del Consell Rector es realitzaran segons la distribució següent:
a) Cinc persones elegides per les Corts a proposta dels grups parlamentaris.
b) Una persona a proposta del Consell de la Ciutadania.
c) Dues persones proposades pel Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana.
d) Una persona a proposta de les organitzacions sindicals amb representació en els òrgans de representació del personal de la corporació i les societats que en depenguen.
e) Una persona més elegida per les Corts per a ocupar la Presidència a proposta del Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana.
4. Les persones proposades per a integrar el Consell Rector hauran de tenir la qualificació, lexperiència, els coneixements i els mèrits professionals rellevants per a desenvolupar aquesta labor. A aquest efectes, es presumeix que gaudeixen de la qualificació, els coneixements, lexperiència i els mèrits suficients els que acrediten haver exercit, durant un termini no inferior a deu anys, funcions en òrgans dadministració, alta direcció, control o assessorament en entitats públiques o privades relacionades amb làmbit de la comunicació, la gestió pública o el sector instrumental de la Generalitat; o tinguen rellevants mèrits en làmbit de la comunicació o la cultura, tant en la seua activitat professional com en la seua dimensió docent o investigadora.
Les propostes de candidatures hauran dacompanyar-se de currículum en què sacredite els mèrits requerits per a complir amb la qualificació, lexperiència i els coneixements indicats, com també declaració responsable expressa, subjecta a comprovació per part de la comissió mateixa a través dels serveis jurídics de les Corts, de no concórrer en incompatibilitat per al càrrec.
Article 14. Elecció, nomenament i mandat
1. Les persones proposades pel Consell de la Ciutadania, pel Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana i pel personal de la corporació en els termes de lapartat 3.d de larticle 13, amb caràcter previ al seu nomenament per decret del president del Consell, hauran de comparéixer en audiència pública davant la comissió de les Corts competent en la forma que aquesta determine a fi que la comissió puga informar-se de la seua idoneïtat i no concurrència dincompatibilitat per a lexercici del càrrec.
2. Per a lelecció de les persones que corresponga proposar a les Corts, els grups parlamentaris, amb la firma de dos grups parlamentaris com a mínim, presentaran les candidatures de les persones que consideren oportunes davant la comissió parlamentària competent, que determinarà les compareixences que considere oportunes, les valorarà i elegirà les cinc persones proposades que eleva al Ple de les Corts, tenint en compte el principi dequilibri de gènere.
El Ple de les Corts elegirà en una primera votació, per majoria de dos terços, cadascuna de les cinc persones proposades.
Si alguna de les persones proposades no obté la majoria necessària en primera votació del Ple, es procedirà a una segona votació, en distinta sessió plenària que sha de realitzar dins el mes següent a la primera, en què només es requerirà una majoria de tres quints dels vots favorables per a cada persona proposada.
En el cas que alguna de les persones proposades no obtinga aquesta última majoria, siniciarà, de nou, per a aquests candidats el procediment de proposta de la comissió previst en els dos primers paràgrafs daquest apartat, al qual es podran presentar les mateixes persones o altres, i serà suficient des del principi en aquest segon procediment una majoria de tres quints.
3. El nomenament formal dels consellers i de les conselleres del Consell Rector i el del seu president o presidenta es realitzarà per decret del president del Consell, dacord amb la proposta realitzada per les Corts, després de complir-se els tràmits previstos en els punts precedents. El seu nomenament serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
4. Quan es done la circumstància que alguna de les persones nomenades no sincorpore a la seua condició de conseller o consellera o es produeix vacant sobrevinguda per qualsevol de les circumstàncies previstes en els subapartats a, c, d i e de lapartat primer de larticle 18, es cobrirà la vacant corresponent dacord amb el sistema delecció i nomenament previst en els apartats precedents, exclusivament per al període que reste de mandat. El nomenament de nous consellers o conselleres, en el supòsit previst en el subapartat b de lapartat primer de larticle 18, implicarà la declaració de cessament dels consellers o conselleres ixents, la qual cosa es farà constar en la seua publicació.
5. No podran ser elegits com a membres del Consell Rector de la corporació, ni com a directors, directores, administradors o administradores de les seues societats, els cessats en els supòsits previstos en larticle 18 daquesta llei, a excepció dels previstos en les lletres a i b de lapartat primer de larticle mencionat, els quals podran concórrer a lelecció una única vegada.
6. El mandat dels consellers o conselleres serà per un període de sis anys comptats des del nomenament. Esgotat el mandat, els consellers o conselleres ixents continuaran en les seues funcions fins al nomenament dels nous consellers o conselleres.
7. El Consell Rector renovarà parcialment cada tres anys cinc i quatre consellers o conselleres, i aquesta última renovació se simultaniejarà amb la renovació de la Presidència.
Article 15. Estatut personal
1. La persona titular de la Presidència del Consell Rector tindrà dedicació exclusiva, la retribució i categoria seues seran les corresponents a les secretaries autonòmiques de la Generalitat i estarà subjecta al règim dincompatibilitats establit en lapartat 4 daquest article.
2. La persona titular de la Presidència del Consell Rector serà la comptedant a lefecte de la normativa comptable.
3. La resta de membres del Consell Rector percebran les indemnitzacions que corresponguen dacord amb el que preveja el reglament orgànic. Aquestes indemnitzacions, o qualsevol altre concepte que perceben en lexercici de les seues funcions com a membres del Consell Rector, hauran de ser de caràcter públic.
4. La condició de membre del Consell Rector és incompatible amb qualsevol vinculació directa o indirecta, a través de persones vinculades o familiars de primer grau de consanguinitat i matrimoni o relació anàloga, a empreses audiovisuals, publicitàries, de gravació de programes filmats, gravats en magnetoscopi o radiofònic; a cases discogràfiques, de serveis de la societat de la informació o a qualsevol tipus dentitats relacionades amb el subministrament o dotació de material o programes a la corporació i les seues respectives societats. Així mateix, aquesta condició serà incompatible amb la de ser membre de qualsevol òrgan dadministració o gestió empresarial daltres mitjans privats o públics de comunicació social, com també del Consell de lAudiovisual, del Consell de la Ciutadania i del Consell dInformatius.
Si un membre del Consell Rector es troba en algun dels supòsits dincompatibilitat especificats per aquest article, disposa de tres mesos per a adequar la seua situació al que estableix la llei, període durant el qual no podrà integrar-se en el Consell ni prendre part en les seues decisions i activitats.
Transcorregut aquest termini sense expressar formalment lopció per incorporar-se o mantenir-se en el Consell acreditant de manera fefaent el cessament en les circumstàncies constitutives de la incompatibilitat, sentendrà que renúncia a formar part del Consell Rector.
Igualment, la condició de membre del Consell Rector és incompatible de ser membre de les Corts o del Consell, com també amb lexercici de qualsevol càrrec delecció o designació polítiques i amb lexercici de funcions dalta direcció en partits polítics.
5. En lexercici de les seues funcions, els consellers i conselleres actuaran amb absoluta independència i transparència sense que puguen rebre instruccions, directrius o qualsevol classe dindicació imperativa de cap administració o altres institucions o entitats, excepte el que hi ha disposat en la legislació per a situacions demergència i per a períodes electorals.
6. Els membres del Consell Rector exerciran el càrrec amb subjecció als deures de diligent administració, fidelitat, lleialtat, secret i responsabilitat establits en la legislació pública i mercantil. Així mateix, ajustaran la seua actuació als principis de legalitat, objectivitat i bon govern i la defensa dels valors constitucionals i estatutaris.
Disposició transitòria quarta
Proposta duna persona al Consell Rector
pel personal de la corporació
Malgrat el que hi ha disposat en larticle 13.3.d daquesta llei, fins que no es conforme la plantilla de la corporació i les societats que en depenguen i no estiguen constituïts els òrgans de representació del personal de la corporació i les seues societats, seran els sindicats que tinguen una representació mínima del 10 per cent de delegats en el conjunt del sector públic de la Generalitat els que hauran de fer, en el termini de màxim de dos mesos des de lentrada en vigor de la llei, la proposta de la persona que ha de formar part amb caràcter transitori del Consell Rector de la corporació.
Dins dels dos mesos següents a la constitució dels òrgans de representació del personal de la corporació i les societats que en depenguen, caldrà fer la proposta que correspon a aquells, segons lapartat 3.d de larticle 13. La persona nomenada dacord amb el procediment previst en larticle 14 de la llei substituirà, des del seu nomenament, a qui haguera sigut nomenat amb caràcter transitori dacord amb lapartat precedent.
Secció segona
Modificació del règim jurídic de lAgència Valenciana
de Seguretat i Resposta a les Emergències
Article 46
Es modifica larticle 5 de la Llei 4/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la qual es crea lAgència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, que queda redactat de la manera següent:
«Article 5. Òrgans
1. Són òrgans directius de lAVSRE:
a) El Consell de Direcció de lAVSRE.
b) La direcció de lAVSRE.
2. Són òrgans de participació adscrits a lAVSRE:
a) La Comissió de Protecció Civil i les Emergències de la Comunitat Valenciana
b) La Taula Social de la Protecció Civil i les Emergències de la Comunitat Valenciana
c) La Comissió de Coordinació dels Serveis de Prevenció, Extinció dIncendis i Salvament de la Comunitat Valenciana
d) LObservatori de la Seguretat de la Comunitat Valenciana, creat i regulat per la seua pròpia normativa específica, en matèria de coordinació de policia local
e) La Comissió de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat Valenciana
f) Qualsevol altre que es cree amb aquesta naturalesa, tant mitjançant una norma legal com reglamentària.
3. Són òrgans adscrits a lAVSRE:
a) LInstitut Valencià de Seguretat i Resposta a les Emergències (IVASPE)
b) El Gabinet Tècnic de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat Valenciana
c) El Centre de Coordinació dEmergències de la Comunitat Valenciana
d) El Servei de Bombers Forestals
e) LOficina Única Postemergència.
CAPÍTOL II
Mesures organitzatives en la Vicepresidència
i Conselleria dIgualtat i Polítiques Inclusives
Secció única
Modificació de la denominació de les oficines datenció a persones
migrades (OAPMI), que passen a denominar-se oficines
datenció a persones migrades (PANGEA)
Article 47
Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de 2016, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat per a lexercici 2017, que queda redactada de la manera següent:
«Disposició addicional primera
De la modificació de la denominació de les oficines datenció a persones migrades (OAPMI), que passen a denominar-se oficines datenció a persones migrades (PANGEA)
Amb efecte d1 de gener de 2018, les agències de mediació per a la integració i la convivència social (AMICS), creades per la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, dintegració de les persones immigrants de la Comunitat Valenciana, i desenvolupades pel Decret 93/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual saprova el Reglament de la Llei 15/2008, de 5 de desembre de la Generalitat, dintegració de les persones immigrants de la Comunitat Valenciana, modificada la seua denominació mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de 2016, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat per a lexercici 2017 per la doficines datenció a persones migrades (OAPMI), passen a denominar-se oficines datenció a persones migrades (PANGEA).»
CAPÍTOL III
Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental
adscrits a la Conselleria dHisenda i Model Econòmic
Secció única
Modificació del règim jurídic
de lInstitut Valencià de Finances (IVF)
Article 48. Integració en la Generalitat Valenciana de les funcions i competències en matèria de política financera i tresor, certificació i signatura electrònica desenvolupades per lInstitut Valencià de Finances (IVF)
1. Des de lentrada en vigor daquesta llei, les competències i les funcions que fins a aquesta data ha desenvolupat lInstitut Valencià de Finances (IVF) que a continuació es relacionen deixaran de ser competència seua:
a) En matèria de política financera i tresor:
i) Controlar, coordinar i canalitzar loferta de crèdit públic de la Generalitat.
ii. Concedir avals i altres caucions a favor del sector públic instrumental de la Generalitat, o de qualsevol altra entitat de caràcter públic.
iii. Prestar avals, caucions o altres garanties a projectes dobres i serveis públics
iv. Efectuar la gestió, la coordinació i el seguiment de lendeutament de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, incloses les diferents fórmules de finançament extrapressupostari que siguen susceptibles doriginar obligacions econòmiques, i la negociació amb entitats financeres de les condicions dels contractes relatius a operacions de finançament i de productes derivats. Potenciar els mercats primaris i facilitar la liquiditat, en els mercats secundaris, dels títols emesos.
v) Col·laborar i assistir en les operacions de crèdit de les entitats locals, prèvia petició daquestes entitats.
vi. Realitzar la inspecció, el control i la supervisió del compliment dels compromisos assumits per les entitats de qualsevol naturalesa que hagen resultat beneficiàries de qualsevol instrument financer establit per la Generalitat, alguna de les entitats dependents o lInstitut Valencià de Finances (IVF), quan hi concórreguen circumstàncies especials que així ho aconsellen, a instàncies del Consell.
vii. Exercir el control, la inspecció i la disciplina de les entitats financeres, la supervisió prudencial de les quals siga competència de la Generalitat, en els termes que dispose la legislació bàsica estatal.
viii. Exercir les competències assignades a la Generalitat en matèria de mercat de valors.
ix. Tramitar i gestionar els avals o altres garanties que preste la Generalitat.
x) Acordar convenis de finançament o de col·laboració financera, així com qualsevol altre instrument de naturalesa jurídica, econòmica o financera amb altres institucions financeres, públiques i privades, tant dàmbit nacional com internacional, dins de làmbit de les seues competències.
xi. Prestar assessorament en matèria financera a institucions públiques o privades, així com emetre informes per al Consell o per a la Generalitat o el sector públic, a instàncies daquests o per iniciativa pròpia.
xii. Ostentar la representació de la Generalitat en les matèries díndole financera que la llei o que el Consell li encomane.
xiii. Prestar els serveis de tresoreria de la Generalitat o del seu sector públic, que se li atribuïsquen.
b) En matèria de certificació i signatura electrònica:
i) Desenvolupar totes les activitats relacionades amb la identificació electrònica i la signatura electrònica i la seguretat en les comunicacions electròniques, informàtiques i telemàtiques.
ii. Exercir les competències i les funcions atribuïdes a lAutoritat de Certificació de la Comunitat Valenciana i prestar els serveis de certificació electrònica, com a prestador de serveis de certificació, dacord amb la declaració de pràctiques de certificació a persones o a entitats públiques o privades, nacionals i estrangeres.
iii. Actuar com a tercer de confiança per a dotar de seguretat les transaccions telemàtiques (gestió documental, custòdia electrònica, registre de representació electrònica).
iv. Exercir les competències de segellament de temps i font dhora fiable.
v) Prestar serveis dassessorament i consultoria en matèria daplicacions i desenvolupaments amb signatura electrònica i seguretat de la informació i les comunicacions.
vi. Assessorar i col·laborar per a lexplotació, amb criteri de rendibilitat, tant social com econòmica, dels béns incorporals de naturalesa tecnològica adscrits a les conselleries i els ens del sector públic de la Generalitat. Aquest assessorament i col·laboració sinstrumentarà mitjançant acords amb aquestes conselleries i ens, on es fixaran els termes i les condicions.
c) En altres matèries:
vii. La coordinació institucional en matèries relacionades amb el finançament davant dòrgans de ladministració europea, central i autonòmica en làmbit de les seues competències.
2. Les competències i les funcions recollides en lapartat 1 anterior, les assumirà la conselleria amb competències en matèria dhisenda, des de lentrada en vigor daquesta regulació.
3. Els llocs de treball les funcions dels quals, segons la relació de llocs de treball de lIVF, deixen de ser competència seua sintegraran en els òrgans superiors o directius de la conselleria amb competències en matèria dhisenda que assumisca aquestes funcions. En tot cas, shaurà de respectar lantiguitat del personal i els drets i obligacions laborals reconeguts com a empleats públics.
4. Els actius que en lactualitat ostenta lInstitut Valencià de Finances (IVF) vinculats amb operacions financeres amb la Generalitat, amb el seu sector públic instrumental, així com amb les institucions firals de la Comunitat Valenciana, podran transmetres a la Generalitat. Per a això, es transmetrà a la Generalitat un volum equivalent de passius financers, amb laprovació prèvia pel Consell.
A aquest efecte, es realitzaran els actes i els tràmits que resulten necessaris perquè així conste en la comptabilitat dambdues entitats.
LInstitut Valencià de Finances (IVF) continuarà sent el titular daquells actius i passius que deriven doperacions amb el sector privat i, en particular, daquells actius de caràcter mobiliari i immobiliari adquirits com a conseqüència de processos de recuperació de deutes contrets amb lInstitut Valencià de Finances (IVF) en lexercici de la seua activitat creditícia que, com a tals, no es van incorporar al patrimoni de la Generalitat, dacord amb el que disposa larticle 171 de la Llei 5/2013.
Article 49
Es modifica larticle 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i dorganització de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:
«Article 171. Règim jurídic de lInstitut Valencià de Finances (IVF)
El règim jurídic de lInstitut Valencià de Finances (IVF) serà el següent:
I. Naturalesa i principis generals
1. LInstitut Valencià de Finances (IVF), creat mitjançant la disposició addicional vuitena de la Llei 7/1990, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a lexercici 1991, és una entitat pública empresarial de les previstes en larticle 2.3.a.2 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. LInstitut Valencià de Finances (IVF) és el principal instrument de la política financera de la Generalitat Valenciana, entesa aquesta com a suport als sectors productius de la Comunitat Valenciana. Lactivitat principal és la prestació en règim de mercat dels serveis financers que sintegren en lobjecte. A aquest efecte gaudirà de plena independència funcional de la Generalitat.
LInstitut Valencià de Finances (IVF) no podrà captar directament fons del públic en forma de dipòsit, préstec o altres anàlogues que tinguen aparellades lobligació de la seua restitució.
3. En la condició de principal instrument de la política financera de la Generalitat, lInstitut Valencià de Finances (IVF) tindrà la consideració dentitat col·laboradora de la Generalitat i actuarà en el seu nom i per compte de lòrgan que corresponga dins de la seua estructura organitzativa per a la gestió, el lliurament i la distribució dels fons que, conforme a la llei de pressupostos de la Generalitat de cada exercici, es prevegen amb la finalitat de dur a terme accions de promoció i suport de pimes, autònoms i emprenedors en sectors productius de la Comunitat Valenciana.
Quan actue exercint aquesta funció, les comeses específiques i el conjunt dobligacions que assumirà lInstitut Valencià de Finances (IVF) es reflectiran en el conveni escaient que shaurà de formalitzar a aquest efecte entre aquest i lòrgan competent de la Generalitat Valenciana.
4. El finançament majoritari provindrà dels ingressos comercials que obtinga pel desenvolupament de lactivitat i sentendran com a tals els ingressos, siga quina siga la naturalesa, obtinguts com a contrapartida de les prestacions de serveis que realitze o preste.
5. LInstitut Valencià de Finances (IVF), com a entitat pública empresarial de la Generalitat Valenciana, subjectarà lactuació als principis de legalitat, servei a linterès general, transparència, imparcialitat, economia, eficàcia, eficiència, austeritat, estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i millora contínua del servei al ciutadà.
Igualment, lInstitut Valencià de Finances (IVF) haurà dobservar un comportament socialment responsable, capaç de conciliar les demandes socials amb un desenvolupament sostenible, basat en el respecte al medi ambient, latenció al ciutadà, la igualtat doportunitats, la cohesió i la integració social i la igualtat de gènere.
En aquest sentit, lactuació de lInstitut Valencià de Finances (IVF) en matèria creditícia incentivarà ladopció per part de les empreses de criteris de sostenibilitat, tant econòmica com social o mediambiental.
Així mateix, lInstitut Valencià de Finances (IVF) subjectarà lactuació als valors, els principis generals i les normes de conducta establits en el Codi de bon govern de la Generalitat.
6. En lexercici de les seues funcions, lInstitut Valencià de Finances (IVF), en la condició dintermediari financer, es regirà per criteris de mercat i, per tant, haurà de gestionar-se amb principis dautosuficiència financera i viabilitat econòmica sense perjudici que, en làmbit de les seues competències i dacord amb els objectius de la política econòmica, la Generalitat, a través de les diferents conselleries, puga bonificar les quotes dinterès que es deriven dels préstecs atorgats per lInstitut Valencià de Finances (IVF).
II. Règim jurídic
1. LInstitut Valencià de Finances (IVF) té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat dobrar per al compliment de les seues finalitats, i queda adscrit a la conselleria competent en matèria de política financera.
2. LInstitut Valencià de Finances (IVF) es regeix pel que estableix aquesta llei, pel seu reglament dorganització i funcionament i per les normes de dret privat.
3. No obstant això, li serà aplicable:
(i) La Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública, sector públic instrumental i subvencions de la Generalitat; i
(ii) Les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat en què resulte aplicable.
4. La llei de pressupostos de la Generalitat per a cada exercici determinarà el límit màxim dels avals que prestarà i del volum dendeutament viu de lInstitut Valencià de Finances (IVF).
5. En matèria de contractació, resultarà daplicació el que preveu la legislació de contractes del sector públic per a les entitats públiques empresarials.
6. LInstitut Valencià de Finances (IVF) disposa de patrimoni i tresoreria pròpia i actua per al compliment de les funcions amb plena autonomia orgànica, financera, patrimonial, funcional i de gestió respecte de la Generalitat Valenciana. LInstitut Valencià de Finances (IVF) pot, amb plena independència i sense altres autoritzacions que les dels seus òrgans de govern, adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tot tipus de béns, concertar crèdits, realitzar contractes i convenis, així com obligar-se, interposar recursos i executar les accions establides per la llei.
7. En les actuacions dadquisició i dalienació del patrimoni shaurà de respectar els principis de publicitat, transparència, concurrència i objectivitat.
8. Els actius de caràcter mobiliari i immobiliari, adquirits com a conseqüència de processos de recuperació de deutes contrets amb lInstitut Valencià de Finances (IVF) en lexercici de la seua activitat creditícia sintegraran en el patrimoni propi de lInstitut Valencià de Finances (IVF) i es regiran quant a utilització i alienació pel que es disposa en aquest article i en virtut del reglament específic que regule el procediment.
III. Finalitats i funcions
1. LInstitut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà lactivitat com a intermediari financer preferentment respecte del sector privat. En aquest sentit, dirigirà lactivitat principalment cap als sectors productius de la Comunitat Valenciana, pimes i emprenedors i podrà atorgar qualsevol tipus de finançament a favor dautònoms, professionals i persones jurídiques privades, sempre que aquest finançament es destine a qualsevol finalitat lícita i a qualsevol àmbit sectorial, amb lexcepció del sector de la promoció immobiliària, que no pot ser finançat per lInstitut Valencià de Finances (IVF), llevat que es tracte dhabitatge protegit.
2. Serà condició perquè lInstitut Valencià de Finances (IVF) atorgue qualsevol tipus de finançament que aquesta estiga vinculada a lexercici dactivitats productives i de serveis que es desenvoluparan en làmbit de la Comunitat Valenciana, o respecte dempreses que tinguen el domicili social efectiu o la part més significativa de lactivitat a la Comunitat Valenciana.
3. Dins del finançament al sector privat, lInstitut Valencià de Finances (IVF) podrà finançar determinades operacions corporatives tals com (i) ladquisició de participacions socials per part de persones físiques dins duna empresa familiar, (ii) les aportacions socials de socis de societats cooperatives, (iii) o unes altres de naturalesa anàloga, dins dels límits establerts en la normativa que els siga aplicable.
4. Excepcionalment lInstitut Valencià de Finances (IVF) també podrà actuar com a intermediari financer per al sector públic, amb idèntica subjecció als principis de mercat que regeixen per a tota la seua activitat. A aquest efecte anualment lòrgan de govern competent de lInstitut Valencià de Finances (IVF) determinarà el percentatge màxim de recursos susceptible de ser destinat al finançament del sector públic.
5. En concret, per al compliment daquestes finalitats lInstitut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà les següents funcions:
a) Concedir crèdits, préstecs, avals i altres caucions a favor de les empreses i les entitats de naturalesa privada, col·laborar, prestar suports financers i participar en el capital i en els òrgans de govern, tant en nom propi com en representació de la Generalitat, de societats que faciliten el finançament o la promoció dempreses no financeres, així com efectuar aportacions i gestionar fons de capital de risc constituïts amb la mateixa finalitat seguint les directrius generals de la política creditícia establides per la conselleria competent en matèria deconomia.
b) Qualssevol altres que li atribuïsquen les lleis o que li encomane el Consell de la Generalitat en làmbit de les seues competències.
c) Excepcionalment podrà:
i) Finançar projectes dobres i serveis públics. En aquest sentit, en podran ser beneficiàries aquelles empreses, organismes i entitats de qualsevol tipus o naturalesa que, directament o indirectament, de manera majoritària, estiguen finançades o participades per ladministració pública, o que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió daquesta.
ii. Concedir crèdits i préstecs, a favor del sector públic instrumental de la Generalitat o de qualsevol altra entitat de caràcter públic.
6. Totes les activitats que constitueixen lobjecte de lInstitut Valencià de Finances (IVF) les podrà desenvolupar aquest, totalment o parcialment, de forma indirecta, a través de participacions en altres entitats dobjecte idèntic o anàleg.
En tal sentit, podrà utilitzar tot tipus dinstruments de dret públic i privat i signar convenis de col·laboració, concerts i protocols dactuació amb ladministració pública i amb qualsevol ens o institució pública o privada, així com constituir societats mercantils i fons i, en general, participar en qualsevol tipus dentitat i autoritzar les entitats filials perquè realitzen aquestes operacions de qualsevol tipus. Així mateix, podrà adquirir participacions en altres societats mercantils i entitats financeres, siguen públiques o privades.
IV. Òrgans de govern
Els òrgans de govern de lInstitut Valencià de Finances (IVF) són el Consell General i la Direcció General.
V. Recursos econòmics
1. Els recursos econòmics de lInstitut Valencià de Finances (IVF) estan constituïts per:
a) La dotació inicial de lInstitut Valencià de Finances (IVF) més els increments que en el seu fons social es produïsquen.
b) Les consignacions previstes en els pressupostos de la Generalitat.
c) Les rendes i els productes que generen els béns i els drets que integren el patrimoni de lInstitut Valencià de Finances (IVF).
d) Els ingressos procedents dels serveis prestats per lInstitut Valencià de Finances (IVF).
e) Els actius de caràcter mobiliari i immobiliari, adquirits com a conseqüència de processos de recuperació de deutes contrets amb lInstitut Valencià de Finances (IVF) en lexercici de la seua activitat creditícia.
f) Les comissions reportades per la prestació davals de lInstitut Valencià de Finances (IVF).
g) Les taxes i els preus públics que shi puguen establir.
h) Les subvencions o les aportacions voluntàries dentitats i dinstitucions, tant públiques com privades, o de particulars.
i) Les aportacions daltres institucions financeres, públiques o privades, que sestablisquen dacord amb les lleis o per mitjà de convenis de finançament o de col·laboració financera amb lInstitut Valencià de Finances (IVF).
j) Les emissions de valors de renda fixa o altres operacions dendeutament i els recursos derivats de la gestió integral dels seus actius i passius. Així mateix, els provinents daltres operacions financeres diferents de les assenyalades anteriorment que concorden amb la finalitat de lInstitut Valencià de Finances (IVF).
k) Els dipòsits que constituïsquen en lInstitut Valencià de Finances (IVF) altres institucions públiques o intermediaris financers.
l) Qualssevol altres recursos, diferents dels enunciats, que estiguen previstos en lordenament jurídic.
VI. Règim del personal
El personal de lInstitut Valencià de Finances (IVF) es regirà pel dret laboral i, a més, per les previsions del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 doctubre, pel qual saprova el text refós de la Llei de lEstatut Bàsic de lEmpleat Públic i de la legislació de la funció pública valenciana així com pel règim aplicable al personal de les entitats públiques empresarials que els siguen aplicables.
VII. Deure de secret
Les persones integrants dels òrgans de govern i el personal de lInstitut Valencià de Finances (IVF) han de guardar secret, fins i tot després de cessar en les seues funcions, de totes les informacions de naturalesa reservada que tinguen coneixement en lexercici dels càrrecs o les funcions. La infracció daquest deure determinarà les responsabilitats previstes en les lleis.
VIII. Incompatibilitats
1. Sense perjudici del que es disposa en la normativa en matèria dincompatibilitats, no poden formar part del Consell General de lInstitut Valencià de Finances (IVF) les persones que ostenten el càrrec de conselleria, administració, direcció, gerència, assessoria o assimilats i el personal en actiu dentitats financeres privades o, en general, de qualsevol persona jurídica que estiga relacionada amb les competències i les funcions de linstitut.
2. Així mateix, lexercici del càrrec de la direcció general requereix dedicació exclusiva i és incompatible amb qualsevol activitat retribuïda, tant de caràcter públic com privat, excepte ladministració del seu patrimoni.
IX. Garantia
Els deutes i les obligacions que lInstitut Valencià de Finances (IVF) contraga davant de tercers per a la captació de fons, així com la resta de les obligacions patrimonials contretes en lexercici de les seues funcions, gaudiran de la garantia personal de la Generalitat. Aquesta garantia té el caràcter dexplícita, irrevocable, incondicional, solidària i directa. Per tant, si linstitut incompleix les responsabilitats pecuniàries que per tots els conceptes porten causa daquestes obligacions, aquestes seran directament exigibles a la Generalitat».
CAPÍTOL IV
Mesures organitzatives en ens del sector públic
instrumental adscrits a la Conselleria dEducació,
Investigació, Cultura i Esport
Secció primera
Pròrroga del mandat dextinció de Construccions
i Infraestructures Educatives de la Generalitat
Valenciana, SA (CIEGSA)
Article 50
Es modifica larticle 29 de la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:
«Article 29. Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA (CIEGSA)
En atenció a les obligacions contractuals existents lextinció de la mercantil Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA, per qualsevol de les formes previstes en la legislació sobre societats mercantils i modificacions estructurals daquestes societats, haurà de dur-se a terme com a màxim fins al 31 de desembre de 2020. No obstant això, de manera transitòria la mercantil mencionada assumirà els encàrrecs de gestió que, per necessitats expressament justificades en el respectiu expedient, realitze la Conselleria dEducació, Investigació, Cultura i Esport quant a la instal·lació i conservació de les aules prefabricades descolarització provisional i ladequació i actualització normatives de projectes constructius ja contractats per CIEGSA a petició de ladministració.
Secció segona
Creació de lInstitut Valencià de Conservació,
Restauració i Investigació
Article 51. Creació de lInstitut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació per escissió de CulturArts
1. Es crea, per escissió de CulturArts Generalitat, entitat creada en virtut de larticle 11 del Decret llei 7/2012, de 19 doctubre, del Consell, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat, lentitat de dret públic Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I), de les que preveu larticle 2.3.a.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda adscrita a la conselleria competent en matèria de cultura, a través de lòrgan competent en matèria de patrimoni cultural, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia funcional i de gestió i plena capacitat dactuar per organitzar i exercir les funcions que se li atribueixen.
2. Les funcions que assumeix lInstitut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) són les següents:
a) En làmbit de la investigació, linstitut sinclou en la Xarxa del Ministeri dEducació, Cultura i Esport dInstituts dEspanya i en la Xarxa dinstituts iberoamericans, i els seus membres doctors podran presentar-se a projectes dR+D, R+D+I i a projectes europeus com a centre dinvestigació reconegut, així com a totes les oportunitats dinvestigació que presenten els diferents ministeris espanyols, europeus o internacionals. Podran subscriure tots els documents necessaris per a això amb una delegació prèvia de lòrgan competent en matèria de patrimoni cultural de la Generalitat.
b) La gestió dels projectes de recerca i cooperació subvencionats per entitats nacionals o supranacionals. A aquests efectes, linstitut pot actuar per delegació del representant legal de lòrgan competent en matèria de patrimoni cultural de la Generalitat en la tramitació dels projectes.
c) La custòdia i dipòsit de béns mobles i del patrimoni integrants del patrimoni cultural amb fins conservatius, científics o divulgatius, dacord amb les normes de dipòsit establides per lòrgan competent.
d) Lestudi, la investigació i la difusió de les teories, els mètodes i les tècniques que sapliquen a la conservació i la restauració de béns culturals, així com la unificació de criteris tècnics aplicables als béns culturals.
e) Com a part rellevant del patrimoni cultural valencià, els béns dinterès cultural i especialment els declarats patrimoni mundial, en les diverses categories de mobles, immobles o immaterials (art rupestre, Misteri dElx, Tribunal de les Aigües, la Llotja, etc.) seran objecte despecial atenció per linstitut en matèria de conservació i investigació, dacord amb les lleis de patrimoni cultural autonòmiques i estatals, i amb els tractats internacionals sancionats pel govern espanyol.
f) La realització de treballs in situ, a causa de lespecificitat, tendents a la recuperació, la conservació i la investigació del patrimoni arqueològic i paleontològic, derivada del caràcter dispers dels jaciments, de la naturalesa de les pintures murals, dins dels límits que estableix la Llei 4/1998, d11 de juny, de la Generalitat, de patrimoni cultural valencià, i les normes de lòrgan competent en la matèria.
La nova entitat podrà actuar com a mitjà propi de la Generalitat en lexercici de les funcions de la conselleria competent en matèria de cultura, a través de lòrgan competent en matèria de patrimoni cultural. Tota menció a CulturArts Generalitat que figure en lordenament jurídic, els plans i els programes haurà dentendres realitzada a lInstitut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació en relació amb les funcions assumides per la nova entitat.
3. La nova entitat es regirà pel que preveu aquest article i les disposicions que el despleguen; en particular, pel seu reglament de funcionament que nestablirà les funcions, lestructura organitzativa, els òrgans de govern, la composició i les atribucions, per la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per les normes de dret privat que siguen aplicables i per la resta de lordenament jurídic.
4. Lentitat podrà comptar amb personal funcionari i laboral en els termes que preveu la legislació de funció pública. Els llocs de treball de CulturArts que tinguen atribuïdes les funcions referides seran adscrits a la nova entitat i al personal que els ocupe sels aplicarà larticle 44 de lET en matèria de successió dempreses.
5. Els recursos econòmics de la nova entitat es determinaran en les lleis de pressupostos de la Generalitat Valenciana. Els béns i els drets integrants del patrimoni de CulturArts, així com els de la Generalitat que tinga adscrits i vinculats a lexercici de les funcions de la nova entitat, sincorporaran, en les mateixes condicions que tenien prèviament, a lInstitut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, mitjançant acord entre ambdues parts o mitjançant resolucions respectives que disposen lalta i la baixa en la secció o en linventari de béns corresponent.
CAPÍTOL V
Mesures organitzatives en ens del sector públic
instrumental adscrits a la Conselleria dHabitatge,
Obres Públiques i Vertebració del Territori
Secció primera
Modificació del règim jurídic i de la denominació de lEntitat
dInfraestructures de la Generalitat (EIGE), que passa a
denominar-se Entitat Valenciana dHabitatge i Sòl
Article 52
Es modifica larticle 72 de la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:
«Article 72. De lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl
U
1. LEntitat dInfraestructures de la Generalitat (EIGE) passa a denominar-se Entitat Valenciana dHabitatge i Sòl, es constitueix en entitat pública empresarial i conserva la seua personalitat jurídica, el patrimoni propi, els recursos i la plena capacitat dobrar per a la realització dels seus fins.
2. Els fins de lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl són: la promoció, la construcció i la gestió de sòl, les infraestructures, els equipaments i les edificacions dhabitatges, com també la gestió, lexplotació i el manteniment daquestes i daquelles altres ja existents respecte de les quals li siguen atribuïdes aquestes funcions, siguen de la seua titularitat o se li adscriguen.
3. En relació amb aquests fins lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl pot realitzar:
1) La construcció i la rehabilitació dhabitatges protegits, com també ladquisició dhabitatges en projecte, en execució i acabats i ladjudicació i la contractació de qualsevol classe dobres, estudis i projectes necessaris per a la construcció i la rehabilitació dhabitatges a la Comunitat Valenciana dacord amb els plans dactuació, com també ladministració, la conservació i lalienació dels habitatges adquirits, construïts o rehabilitats.
2) Ladquisició de sòl per qualssevol dels procediments legalment establits a fi de dur a terme actuacions o programes previstos en matèria dhabitatge per la Generalitat, com també la gestió daquest. Amb aquest efecte lentitat pot tenir la condició de beneficiària de lexpropiació.
3) La participació en processos urbanístics per a urbanitzar sòl destinat a lobtenció dhabitatges protegits i en les operacions de remodelació de barris, quan ho requerisquen els programes aprovats pel govern valencià, i sense perjudici de les competències atribuïdes a la conselleria amb competències en matèria dhabitatge.
4) La gestió, la conservació, el manteniment, lexplotació i la custòdia dels béns que li haja adscrit o ladministració dels quals li haja atribuït la normativa vigent.
5) La redacció, ladjudicació i la contractació de qualsevol classe destudis, projectes i obres per a la construcció i la rehabilitació dhabitatges protegits en làmbit de la Comunitat Valenciana, com també per a la conservació, el manteniment i lexplotació dels béns previstos en lapartat 4 anterior.
6) La redacció i la gestió dels instruments de planejament necessaris per a lexecució de programes amb destinació a actuacions urbanitzadores que fomenten lhabitatge social.
7) La realització de treballs denquesta, valoració, codificació i classificació del patrimoni públic de sòl de la Generalitat per a la formació del seu inventari en els termes establits per la normativa aplicable.
8) La gestió, ladministració, lexplotació i larrendament no financer dhabitatges de titularitat de lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl o de tercers, com també la gestió i ladministració de promocions dhabitatges de protecció oficial en règim de lloguer daltres promotors públics que en convinguen la gestió i ladministració amb lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl i loferta i la posada en el mercat dhabitatges privats que li siguen cedits per a destinar-los al lloguer social.
9) La gestió i ladministració del patrimoni de promoció pública de titularitat de la Generalitat Valenciana en els termes expressats en la legislació vigent o en els convenis que subscriga amb ladministració de la Generalitat.
La gestió i ladministració dels habitatges de promoció pública de titularitat de la Generalitat Valenciana a què es refereix el paràgraf anterior sha dinstrumentar mitjançant el contracte programa corresponent que sha de subscriure entre la Generalitat Valenciana, a través de la conselleria competent en matèria dhabitatge, i lentitat mateixa, amb un informe previ favorable de la conselleria amb competència en les matèries dhisenda i de sector públic.
El contracte programa ha de subjectar-se al que disposa larticle 55 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions i la legislació aplicable en matèria dhabitatge a la Comunitat Valenciana.
4. A lefecte del que preveu la normativa de contractació pública, lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl té la consideració de mitjà propi i servei tècnic de ladministració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental i li pot encomanar la realització de treballs i tasques en làmbit de les seues competències.
Dos. LEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl és una entitat pública empresarial de les previstes en larticle 155 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública del sector públic instrumental i de subvencions. Té autonomia administrativa, econòmica i financera i de patrimoni propi per al compliment dels seus fins.
LEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl està adscrita a la conselleria competent en matèria dhabitatge.
Tres. LEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl es regeix pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, en lexercici de les potestats administratives que se li atribuïsquen, per a les quals queda subjecta al que disposa la Llei 39/2015, d1 doctubre, de procediment administratiu comú, i en els aspectes específicament regulats per a aquestes en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, en el seu reglament dorganització i funcionament, i en la legislació pressupostària.
Quatre. LEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl es regeix pel que preveuen aquest article i les disposicions que el despleguen, en especial, el reglament de funcionament de lentitat que ha destablir-ne les funcions, lestructura organitzativa i la composició i atribucions dels òrgans daquesta.
Aquest reglament de funcionament saprovarà per decret del Consell.
Cinc
1. Els recursos econòmics de lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl estaran integrats per:
a) Els que obtinga tant per la gestió del seu patrimoni propi com per la gestió de la totalitat del patrimoni de promoció pública dhabitatge i sòl pertanyent a la Generalitat Valenciana que se li adscriu i que està constituït pels habitatges, locals comercials, terrenys i la resta dedificacions complementàries pertanyents a aquest, com també els provinents de la gestió i ladministració del patrimoni públic de sòl de la Generalitat Valenciana.
b) Els que deriven del contracte programa de conformitat amb el que disposa aquest article.
c) Els ingressos que obtinga per la realització dactivitats pròpies del seu objecte.
d) Les aportacions i subvencions que puguen efectuar a favor seu les distintes administracions públiques.
e) Els fons de la Unió Europea que li puguen ser assignats.
f) Els recursos obtinguts mitjançant operacions dendeutament que puga concertar, el límit anual dels quals sha de fixar en les lleis de pressupostos de la Generalitat Valenciana.
g) Qualssevol altre ingrés que obtinga dacord amb el que preveuen aquest article o les normes reglamentàries que la despleguen.
2. Els recursos de lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl poden ser alienats, gravats i cedits per acord de lòrgan superior de govern de lEntitat, de conformitat amb el que disposa larticle 95 de la Llei 14/2003, de 10 dabril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Sis
1. LEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl té, per al compliment dels seus fins, un patrimoni propi, diferent del de la Generalitat Valenciana, integrat pel conjunt de béns, drets i obligacions de què siga titular.
2. Són de titularitat de lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl els béns i els drets que se li assignen per llei o per acord del Consell i els que adquirisca o construïsca amb els seus recursos.
3. Sadscriu expressament a lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl la totalitat del patrimoni de promoció pública dhabitatge i sòl pertanyent a la Generalitat Valenciana, constituït pels habitatges, locals comercials, terrenys i la resta dedificacions complementàries pertanyents a aquest.
Set. LEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl pot disposar de personal funcionari i laboral en els termes que preveu la legislació de funció pública».
Secció segona
Modificació del règim jurídic
de lInstitut Cartogràfic Valencià
Article 53
Es modifiquen larticle 1, larticle 4, larticle 5, larticle 6, larticle 7 i larticle 12 de la Llei 9/1997, de 9 de desembre, de creació de lInstitut Cartogràfic Valencià, que queden redactats com segueix:
«Article 1
Es crea lInstitut Cartogràfic Valencià, com a organisme autònom de la Generalitat, dels previstos en la Llei dhisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, adscrit a la conselleria que tinga atribuïdes competències en matèria dordenació del territori, amb lobjectiu dimpulsar, coordinar i, si escau, fomentar les tasques de desenvolupament cartogràfic, fotogramètric, geodèsic, topogràfic i de qualsevol altra tecnologia geogràfica en làmbit de les competències de la Generalitat.
Article 4
1. LInstitut Cartogràfic Valencià es regirà pels següents òrgans:
a) El Consell Rector.
b) La Direcció de lInstitut.
2. Lestructura administrativa de lInstitut, la seua organització i la distribució de funcions i competències per al compliment de les seues finalitats sestablirà en el Reglament orgànic i funcional. El Reglament orgànic i funcional establirà els serveis tècnics i administratius que siguen necessaris, així com la delimitació de competències i activitats que se li assignen, per al compliment de les funcions que sencomanen a lInstitut.
Article 5
1. El Consell Rector estarà format per la presidència, la vicepresidència, les vocalies, la direcció de linstitut i la secretaria.
2. El president o presidenta del Consell Rector serà el conseller o consellera competent en matèria dordenació del territori.
3. La vicepresidència correspon a la direcció de lInstitut Cartogràfic Valencià.
4. Les vocalies seran les següents:
a) Una persona que represente cadascuna de les universitats valencianes.
b) Una persona que represente la conselleria competent en matèria dordenació del territori.
c) Una persona que represente la conselleria competent en matèria dobres públiques i transports.
d) Una persona que represente la conselleria competent en matèria de medi ambient.
e) Una persona que represente la conselleria competent en matèria deconomia.
f) Una persona que represente la conselleria competent en matèria dhisenda.
g) Una persona que represente la conselleria competent en matèria dadministracions públiques.
h) Una persona que represente cadascuna de les diputacions provincials.
i) Una persona que represente lInstitut Geogràfic Nacional, nomenada per lòrgan competent de ladministració general de lEstat.
j) Tres persones que representen la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
k) Fins a cinc persones de lliure designació pel Consell entre persones dacreditada competència en les matèries pròpies de lInstitut.
5. El Consell Rector sajustarà als principis de composició i presència equilibrada entre dones i homes, establits per la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Article 6
El Consell Rector disposarà de les més àmplies facultats en la direcció i gestió de lInstitut Cartogràfic Valencià, sense perjudici de les competències que corresponguen a la direcció de lInstitut. El seu règim de constitució, funcionament i adopció dacords sajustarà al que estableix la Llei 40/2015, d1 doctubre, de règim jurídic del sector públic.
Article 7
Són funcions del Consell Rector:
1. La proposta del Pla cartogràfic o les seues pròrrogues, i el seguiment i control de la seua execució.
2. Aprovar el programa anual dactuació de lInstitut Cartogràfic Valencià.
3. Lavaluació dels resultats del Pla cartogràfic i del programa dactuació de lexercici anterior.
4. Laprovació de la proposta de pressupost anual de lInstitut.
5. Laprovació dels comptes anuals de lInstitut.
6. Conèixer tots els assumptes de competència de lInstitut i informar-ne.
7. Emetre informe sobre denominacions, referències i codis, continguts en el Nomenclàtor Geogràfic Nacional, en làmbit valencià.
8. Designar la persona secretària, a proposta de la presidència del Consell Rector.
Article 12
1. La direcció de lInstitut Cartogràfic Valencià és nomenada pel consell, a proposta del conseller o consellera que tinga atribuïdes les competències en matèria dordenació del territori.
2. La direcció assumeix direcció, la gestió ordinària i lexecució de les competències que desenvolupa lInstitut, sota la superior autoritat de la presidència daquest, i exercirà les competències inherents a la direcció.
3. En particular, li correspon a la persona titular de la direcció de lInstitut les funcions següents:
a) La representació ordinària de lInstitut.
b) Les relacions ordinàries amb altres administracions públiques o entitats públiques o privades.
c) Dirigir lactuació de lInstitut.
d) Desenvolupar els plans i programes dactuació cartogràfics de lInstitut.
e) Lelaboració de les instruccions sobre organització i funcionament efectiu de lInstitut.
f) Proposar a la presidència la subscripció dinstruments de col·laboració amb altres entitats, i lacceptació de les delegacions de competències o encàrrecs de gestió de funcions daltres administracions públiques o de les seues entitats dependents a favor de lInstitut.
g) Lexercici de la direcció superior del personal de lInstitut i lelaboració de les propostes en matèria de personal a lòrgan competent de la Generalitat en matèria de funció pública.
h) Lelaboració de lavantprojecte de pressupost de lInstitut, per a la seua elevació al Consell Rector.
i) Lelaboració de la memòria justificativa i econòmica del Pla cartogràfic i del programa anual dactuació, i, a iniciativa pròpia, de les propostes de millora de la planificació i programació de les activitats de lInstitut per a la seua elevació al Consell Rector.
j) Aprovar les despeses i ordenar els pagaments de lInstitut, dins dels límits legals i pressupostaris.
k) Retre els comptes de lorganisme.
l) La facultat de subscriure contractes en nom de lorganisme.
ll) Lelaboració dels acords que deguen sotmetres a laprovació del Consell Rector.
m) Lorganització dels serveis dependents de lInstitut, dins del marc de la normativa sobre funció pública que resulte daplicació.
n) Gestionar els recursos econòmics de lInstitut.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Delegació de competències en les entitats locals, en matèria dobres, gestió i manteniment dinstal·lacions i infraestructures de titularitat de la Generalitat
1. A lempara del que estableixen els articles 64.2 i 66.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, i atenent la seua capacitat de gestió, sautoritza el Consell o a les persones titulars dels departaments competents del Consell, segons linstrument de delegació utilitzat, per a delegar lexercici de les funcions que corresponguen a ladministració de la Generalitat en matèria de construcció, ampliació, adequació, reforma, gestió i manteniment de centres, instal·lacions i infraestructures de titularitat de la Generalitat, en aquelles entitats locals en el territori de les quals estiguen situades o vagen a situar-se aquestes.
2. Aquesta delegació requerirà acceptació per part de lentitat local interessada, i sarticularà, prèvia sol·licitud daquesta, mitjançant resolució de la persona titular del departament competent del Consell, o mitjançant la subscripció dun conveni de col·laboració entre ladministració de la Generalitat i lentitat local sol·licitant, en els quals es fixaran els termes en què shaja defectuar lexercici de la competència. En aquests instruments es concretaran els mitjans de control, dels previstos en la Llei de règim local de la Comunitat Valenciana, que exercirà la Generalitat sobre la delegació.
3. Aquesta delegació anirà acompanyada dels suficients recursos econòmics perquè siga efectiva i que garantisquen lequilibri financer de lentitat receptora.
Segona. Pagament en espècie per a lextinció dels deutes líquids, vençudes i exigibles, no tributàries, de les entitats del seu sector públic amb la Generalitat
1. Ladministració de la Generalitat i els organismes autònoms daquesta poden acceptar el pagament en espècie per a lextinció dels deutes líquids, vençuts i exigibles que les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat, exclosos els organismes autònoms i consorcis, hagen contret amb els primers, sempre que tinguen la consideració de drets de naturalesa pública de la hisenda pública de la Generalitat. Sexclouen els deutes tributaris, que es regiran per la seua normativa específica.
El pagament en espècie pot estar referit als béns mobles i immobles titularitat de les entitats deutores.
2. Lacceptació del pagament en espècie requereix un acord del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria que tinga les competències en matèria de sector públic, a sol·licitud de lentitat deutora, amb un informe previ favorable de la conselleria o departament dadscripció o tutela.
A aquesta proposta sha dadjuntar la documentació següent:
a) Justificació que es tracta dun crèdit vençut, líquid i exigible, com també concepte, naturalesa i import del deute, efectuada per lòrgan competent.
b) Informe del Servei de Gestió Immobiliària de valoració del bé o béns, com sobre la depuració física i jurídica daquest.
c) Informe de la direcció general amb competències en matèria de sector públic, sobre linterès dacceptar aquesta forma de pagament.
3. Leficàcia de lacord dacceptació queda condicionada al lliurament o la posada a disposició de bé o béns oferits; si es produeix aquesta en la forma establida en lacord dacceptació, es produirà lefecte extintiu del deute. Si no es produeix el lliurament o la posada a disposició dels béns en els referits termes, quedarà sense efecte lacord dacceptació.
Lacord dacceptació del Consell sha de traslladar al centre directiu amb competències en matèria de patrimoni, a lefecte de la incorporació del bé o béns a lInventari General de Béns i Drets de la Generalitat.
Tercera. Règim dintegració del personal laboral que exerceix funcions que deixen de ser competència de lIVF i passen a ser-ho de la conselleria amb competències en matèria dhisenda i model econòmic
Saplicarà larticle 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 doctubre, pel qual saprova el text refós de la Llei de lestatut dels treballadors (Estatut dels treballadors), a lassumpció de les funcions que fins a lentrada en vigor daquesta regulació exercia lInstitut Valencià de Finances (IVF) i que, en virtut del que disposa larticle 48 daquesta llei i a partir de la seua entrada en vigor, passarà a exercir-les la conselleria amb competències en matèria dhisenda, dacord amb lestructura organitzativa que sestablisca en el seu reglament orgànic i funcional.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, laplicació de larticle 44 al personal de lInstitut Valencià de Finances (IVF), que actualment exerceix les competències i les funcions previstes en larticle 48.1.b (certificació i signatura electrònica) i que deixen de ser competència de lInstitut Valencià de Finances (IVF), no es produirà fins que la conselleria amb competències en matèria de tecnologies dinformació i de les comunicacions puga assumir lexercici daquestes competències i funcions.
Quarta. Subrogació de la Generalitat en les relacions jurídiques de lInstitut Valencià de Finances (IVF) en matèria de política financera i tresor i en matèria de certificació i signatura electrònica a què es refereix larticle 48
Els òrgans de la Generalitat que assumisquen les competències previstes en larticle 48 daquesta llei que fins a aquest moment hagen sigut competència de lIVF se subrogaran en el seu lloc en tots els expedients, els contractes, les relacions jurídiques, els mitjans materials i qualssevol altres recursos de naturalesa anàloga, sense que això implique la necessitat dincoar de nou els procediments ni determine qualsevol altre canvi que afecte lelement subjectiu de la relació jurídica de què es tracte.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, la subrogació dels òrgans de la Generalitat en els expedients, els contractes, les relacions jurídiques, els mitjans materials i qualssevol altres recursos de naturalesa anàloga que estiguen vigents en el moment de lentrada en vigor de larticle 48 daquesta llei i que siguen necessaris per a lexercici de les competències i les funcions previstes en larticle 48.1.b (certificació i signatura electrònica), que deixen de ser competència de lInstitut Valencià de Finances (IVF), no es produirà fins que la conselleria amb competències en matèria de tecnologies dinformació i de les comunicacions puga assumir lexercici daquestes competències i funcions.
Cinquena. Adaptació de referències dels òrgans competents en la legislació aplicable en matèria de supervisió prudencial de les entitats financeres que estan sota la tutela administrativa de la Generalitat, així com en la legislació aplicable en matèria dendeutament de la Generalitat, coordinació de lendeutament del sector públic de la Generalitat i mercat de valors
1. Totes les referències fetes a les competències i funcions de lInstitut Valencià de Finances en la legislació relativa a la supervisió prudencial de les entitats financeres que estan sota la tutela administrativa de la Generalitat, endeutament de la Generalitat, coordinació de lendeutament del sector públic de la Generalitat i mercat de valors, així com en el seu desenvolupament reglamentari, sentenen fetes a la conselleria competent en matèria dhisenda.
2. Les competències i funcions que sindiquen en lapartat anterior daquesta disposició addicional seran exercides a través dels òrgans superiors o directius que es determinen en el reglament orgànic i funcional de la dita conselleria.
Sisena. Suspensió de lexigència de màster universitari per a laccés als cossos del subgrup A1
1. Lexigència destar en possessió del màster universitari previst en lannex I de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, dordenació i gestió de la funció pública valenciana per a laccés als cossos i escales del subgrup A1, no és aplicable als processos selectius que es convoquen a partir de l1 de gener de 2018.
2. Sexceptuen del que preveu lapartat anterior els casos en què per a accedir a un cos o escala funcionarial sexigisca un altre títol universitari, substitutiu del grau o complementari o addicional a aquest, i en aquest cas caldrà ajustar-se al que disposa la llei mitjançant la qual es cree el respectiu cos o escala.
3. Així mateix, queden exceptuats del que preveu lapartat primer, els processos selectius que es convoquen per a laccés als cossos o escales les funcions dels quals, de conformitat amb la normativa estatal aplicable, coincidisquen amb lexercici duna professió regulada, i en aquest cas caldrà ajustar-se al que aquesta normativa dispose.
Setena. Règim retributiu i de jornada de treball dels nomenaments eventuals per a latenció continuada del personal estatutari temporal
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública obrirà un procés de negociació en la mesa sectorial per a establir un règim de treball i retributiu que millore la situació del personal amb nomenament datenció continuada i complisca amb el principi digualtat de salari a igualtat de tipus de treball.
La negociació en mesa sectorial haurà de dur-se a terme dins del primer trimestre de 2018 i el termini dexecució dels seus efectes haurà dacordar-se per la mesa sectorial.
Vuitena. Efectes en matèria de personal de lextinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera
1. En data 31 de març de 2018 es produirà lextinció del contracte de gestió de servei públic per concessió del departament de salut de la Ribera formalitzat entre la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i Ribera Salut II, Unió Temporal dEmpreses, Llei 18/1982, dacord amb el que estableix la clàusula 5 del contracte.
En conseqüència, en data 1 dabril de 2018 el servei revertirà a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, amb els efectes previstos en larticle 283 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual saprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic.
De conformitat amb la disposició addicional 26 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de lEstat per a lany 2017 i en virtut del que disposa larticle 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 doctubre, pel qual saprova el text refós de la Llei de lestatut dels treballadors, relatiu a la successió dempreses, daplicació en aquest cas, en data 1 dabril de 2018 la Generalitat, a través de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, se subrogarà en la condició docupador que lempresa concessionària, Ribera Salut, ostentava en els contractes de treball realitzats a lempara de lEstatut dels treballadors per a la incorporació del personal necessari per a la prestació del servei, ja siguen temporals o indefinits. El personal afectat seguirà en els seus llocs en condició de personal a extingir i exercirà les tasques i amb idèntica condició de personal laboral fins que cesse per les causes legals dextinció dels contractes laborals previstes en lEstatut dels treballadors. No hi serà obstacle la qualificació de les places que puga ocupar aquest personal com a pròpies de personal estatutari i les podrà exercir transitòriament en la condició a extingir.
En tot cas, ladquisició per aquest personal de la condició plena de personal estatutari només podrà fer-se mitjançant la superació dels processos normativament establits a aquest efecte i amb respecte als principis constitucionals i legals aplicables.
2. Es reconeix el personal estatutari fix al servei de les institucions sanitàries dependent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, declarat en la situació administrativa de serveis sota un altre règim jurídic dacord amb el que disposa larticle 65 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de lestatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, en haver formalitzat un contracte de treball per temps indefinit amb lempresa concessionària Ribera Salut, el dret dopció entre mantenir la vinculació laboral derivada de lempresa concessionària o, bé, sol·licitar la reincorporació al servei actiu com a estatutari fix en els termes i les condicions previstos en lesmentat article 65.
3. El mateix dret dopció es reconeix el personal estatutari fix al servei de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que va ser declarat en la situació dexcedència per incompatibilitat, prevista en larticle 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, dincompatibilitat del personal al servei de les administracions públiques, dacord amb el que disposa larticle 116 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de lordre social, en haver formalitzat un contracte de treball per temps indefinit amb lempresa concessionària Ribera Salut, entre mantenir la vinculació laboral derivada de lempresa concessionària o, bé, sol·licitar la reincorporació al servei actiu com a estatutari fix en els termes i les condicions previstos en lesmentat article 116.
Lopció recollida en els punts 2 i 3 relativa al personal estatutari haurà dexercitar-se en el termini màxim de tres mesos a partir de la data defectivitat de la reversió.
En el cas que optara per mantenir la vinculació laboral derivada de lempresa concessionària, es declararà, prèvia sol·licitud, en la situació administrativa dexcedència per prestació de serveis en el sector públic respecte de condició de personal estatutari fix, de conformitat amb allò que disposa larticle 66 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre.
4. Shabilita la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública per a desenvolupar reglamentàriament aquesta disposició addicional.
Novena. Efectes en matèria de personal de lextinció de contracte de gestió integral de centres de titularitat pública en làmbit de la diversitat funcional
1. De conformitat amb la disposició addicional 26 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de lEstat per a lany 2017 i per raó del que disposa larticle 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 doctubre, pel qual saprova el text refós de la Llei de lestatut dels treballadors, relatiu a la successió dempreses, produïda lextinció dun contracte de gestió integral de centres de diversitat funcional de titularitat pública, la Generalitat, a través de lInstitut Valencià dAtenció Social i Sanitària (IVASS), se subrogarà en la condició docupador que les empreses contractades tinguen, per no resultar convenient per a linterès públic en aquest sector de població especialment vulnerable, sobre el qual ladministració té una especial responsabilitat, una gestió indirecta del servei públic de naturalesa contractual.
2. El personal afectat continuarà en el seu lloc en condició de personal a extingir i només podrà adquirir la condició de fix mitjançant la superació dels processos normativament establits a aquests efectes i amb respecte als principis constitucionals i legals aplicables.
Desena. Retribució de les guàrdies en personal sanitari exempt de realitzar-les per embaràs
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública obrirà un procés de negociació en la mesa sectorial per a establir els supòsits i les condicions per a retribuir les guàrdies a les dones que en queden exemptes a causa duna adaptació del lloc de treball per risc durant lembaràs i la lactància.
La negociació en mesa sectorial haurà de dur-se a terme dins del primer trimestre de 2018 i el termini dexecució dels seus efectes lhaurà dacordar la mesa sectorial.
Onzena. Expropiacions necessàries per a la correcta gestió de lhospital comarcal del Departament de Salut de la Ribera
Es declara la utilitat pública i interès social, com també la urgent docupació, a lefecte dexpropiació forçosa, de totes aquelles parcel·les i, si és el cas, les construccions destinades als accessos i aparcaments de lHospital de la Ribera i que actualment sutilitzen per al servei daquest, i això com a conseqüència de la reversió del contracte de gestió de servei públic, en la modalitat de concessió administrativa, de la prestació dels serveis datenció sanitària integral de làrea 10 de la Comunitat Valenciana (actualment Departament de Salut de la Ribera), per pas a gestió directa de ladministració.
Així mateix, aquesta declaració afecta totes aquelles parcel·les incloses dins de lilla pertanyent a la xarxa primària o estructural, qualificada de DOTACIONAL DE SERVEIS PÚBLICS (DES 1-Hospital la Ribera), pel Pla general dAlzira, aprovat definitivament per la Comissió Territorial dUrbanisme de València, de data 21/12/2001 (DOGV 14/08/2002). A excepció daquelles parcel·les on semplaça la construcció principal de lHospital, i que són propietat de la Generalitat.
Dotzena. Termini per a la notificació de les resolucions en procediments sancionadors en matèria dindústria
Sestableix un termini màxim de sis mesos per a resoldre el procediment sancionador en matèria dindústria i notificar la dita resolució, comptat des de la data de lacord diniciació.
Tretzena. Urgent ocupació de terrenys per actuacions derivades del II Pla director de sanejament i depuració i altres obres de la Comunitat Valenciana
Es declara la necessitat durgent ocupació dels béns i drets afectats dexpropiació forçosa, ocupació temporal, o imposició de servituds, com a conseqüència de lexecució de les obres que a continuació sexpressen, derivades del II Pla director de sanejament i depuració i altres obres de la Comunitat Valenciana:
Benasau. EDAR de la pedania dAres (Alacant)
Crevillent. Col·lector general del barri de lEstació (Alacant)
Moncofa. EBAR del nucli urbà i conducció a lEBAR de Xilxes dAlt (Castelló)
Navarrés. EDAR de Playamonte (València)
Pobla de Farnals. Renovació del col·lector general (València)
Requena. EDAR de les pedanies 1.a i 2.a fase (València)
Requena. EDAR de les pedanies 3.a i 4.a fase (València)
Sagunt. Nova EDAR (València)
Vila real. Reforma de lEDAR Onda Betxí Vila-real les Alqueries (Castelló)
Totes, tant si les realitza la Generalitat com entitats habilitades com a beneficiàries dexpropiacions i entitats locals.
Catorzena. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques
Es declara la necessitat durgent ocupació dels béns i drets afectats dexpropiació forçosa com a conseqüència de lexecució de les obres que a continuació sexpressen:
Anell verd metropolità de València.
Tram oest (subtrams 4 i 5) (València)
Nova via per a vianants i bicicletes de connexió entre València i lHorta Sud (CV-400) (València)
Via per a vianants i bicicletes a la Pobla de Farnals (fase I) (València)
Passarel·la de vianants en el PK 19+700 en la carretera CV-35. Camí de Casablanca, a la Pobla de Vallbona (València)
Via per a vianants i bicicletes, antic trenet de Carcaixent a Tavernes. Tram 3 (València)
Via verda dOjos Negros. Tram dAlgímia dAlfara Albalat dels Tarongers (València)
Via per a vianants i bicicletes a lassegador de Sant Joan i lassegador dEl Prado a Requena (València)
Electrificació de la línia 9 FGV Tram Benidorm Benidorm Intermodal (Alacant)
Millora de la seguretat viària de la carretera CV-865 Elx Santa Pola. Tram Valverde assegador de Cendres. Elx (Alacant)
Millora de la seguretat viària de la carretera CV-820. Tram: PK 1+810 / PK 2+950. El Moralet (Alacant)
Millora de la seguretat viària de la carretera CV-95. Rotonda daccés a Jacarilla, PK 9+650. Oriola Jacarilla (Alacant)
Restauració i millora de la carretera CV-755 en el PK 4+000, el Castell de Guadalest (Alacant)
Intersecció entre la carretera CV-11, en el PK 16+955 i el camí del Molí de Toni en Sant Jordi (Castelló)
Rotonda a la CV-50, PK 82 en laccés a les urbanitzacions de forest Horquera i la Llomayna, a Vilamarxant (València)
Rotonda en la unió de la carretera reial de Madrid Sud amb lAvinguda dEspioca a Silla (València)
Millora de la seguretat viària a la carretera CV-567,
PK 2+200, a Vallés (València)
Millora de la seguretat viària a la carretera CV-660, Fontanars Ontinyent (València)
Glorieta en la intersecció de la carretera de València (antiga N-340), amb el ramal deixida de lA-7, en laccés nord a Rotglà i Corberà (València)
Glorieta en la carretera CV-610, PK 9+100, en el TM de Benigànim (València)
Glorieta en la intersecció de les carreteres CV-515 i CV-516, en el TM dAlbalat de la Ribera (València)
Glorieta en la carretera CV-50, PK 3+100, a Tavernes de la Valldigna (València).
Ronda sud-oest de Vila-real
Bulevard de la Plana
Anell verd metropolità sud. FEDER
Anell verd metropolità nord. FEDER
Encreuament Via Xurra i L3 metropolitana amb barranc de Carraixet. FEDER
Quinzena. Efectes en matèria de personal de lextinció de lencàrrec de gestió en matèria dextinció dincendis i altres emergències, per al servei de bombers forestals, definit en la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió demergències
La Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió demergències, en els articles 32, 37 i 59, configura el servei de bombers forestals de la Generalitat Valenciana com a servei públic essencial de caràcter autonòmic, amb dependència de lAgència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències o la conselleria competent en matèria de protecció civil i gestió demergències.
Aquest servei, sota la denominació genèrica de servei de brigades demergència o semblant, sha prestat de manera directa per la Generalitat Valenciana mateixa i sota les modalitats de conveni, Icona-Tragsa-Generalitat Valenciana de 20 doctubre de 1989 i Tragsa-Generalitat Valenciana de 30 de novembre de 1998 i 20 de novembre de 2006, per a passar a ser encomanat finalment a Tragsa en la condició de mitjà propi instrumental i servei tècnic de ladministració pública, situació en què es troba actualment.
Lencàrrec de gestió vigent de la Generalitat Valenciana a Tragsa de lactual servei públic de bombers forestals sextingirà el 30 de juny de 2018.
De conformitat amb la disposició addicional 26 de la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de lEstat per a lany 2017 i en virtut del que disposa larticle 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 doctubre, pel qual saprova el text refós de lEstatut dels treballadors, relatiu a la successió dempreses, lAgència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències se subrogarà abans del 30 de novembre de 2018 en la condició docupador que lempresa TRAGSA ostenta en els contractes de treball realitzats a lempara de lEstatut dels treballadors per a la incorporació del personal necessari per a la prestació del servei de bombers forestals, ja siguen temporals o indefinits. El personal afectat seguirà en els seus llocs amb la condició de personal a extingir i exercirà les seues tasques amb idèntica condició de personal laboral, fins al cessament per les causes legals dextinció dels contractes laborals previstes en lEstatut dels treballadors.
En tot cas, ladquisició per aquest personal de la condició plena de personal de lAgència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, en els termes de larticle 15 i concordants de la Llei 4/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, reguladora daquesta, només podrà dur-se a terme per mitjà de la superació dels processos normativament establits a aquest efecte i amb respecte als principis constitucionals i legals daplicació.
Setzena. Consell Valencià de la Joventut
Totes les referències que hi ha en el text de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, a Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV) passen a substituir-se per la denominació Consell Valencià de la Joventut (CVJ).
Dissetena
Es modifica en el punt 3 de la disposició addicional novena de la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i dorganització de la Generalitat, amb la redacció següent:
3. Sense perjudici daçò i amb la finalitat de garantir el bon funcionament dels serveis públics, amb caràcter excepcional i de forma motivada, podrà proposar-se la prolongació del servei actiu o la rehabilitació del personal funcionari que exercisca o haja exercit funcions dinvestigació, defensa contra plagues i malalties i projectes dinversió i gestió de fons europeus que, per les especials característiques i circumstàncies, així ho requerisquen. Aquesta proposta serà formulada pel departament on preste els serveis aquest personal, prèvia conformitat de linteressat, i haurà de sotmetres per a aprovar-se a la conselleria en matèria de funció pública.
La proposta per a la prolongació del servei actiu o rehabilitació del personal funcionari haurà de ser motivada. Es justificarà la necessitat que aquest personal continue exercint les seues funcions per raons científiques o tècniques, per formar part de projectes o dirigir procediments despecial complexitat i rellevància tècnica, científica, econòmica o social que vagen a veures interromputs o compromesos en el compliment dels fins que amb això persegueix ladministració en el cas que el personal afectat no exercisca les funcions corresponents.
Divuitena. De la creació de les places dorientadors laborals per a locupació
El Consell, durant el primer quadrimestre de 2018, adoptarà les mesures necessàries en làmbit de la funció pública, pressupostària i administrativa per a la creació de lescala per a lorientació per a locupació.
La previsió mínima per a aquesta escala haurà de ser de 120 places nivell A2.
Amb caràcter excepcional, els actuals orientadors laborals adscrits al Servof (POLP 2008) seran incorporats a les places de nova creació amb caràcter de personal interí durgència o fórmula assimilable.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Règim transitori de la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris
Fins al moment en què entren en funcionament les estructures per a la prestació farmacèutica en els centres sociosanitaris establides en larticle 48 bis de la Llei 6/1998, de 22 de juny, dordenació farmacèutica, els medicaments necessaris per als pacients i les pacients daquests centres i els dels centres dassistència social que presten assistència sanitària específica inclosos en el Programa datenció farmacèutica en centres sociosanitaris públics de la Conselleria dIgualtat i Polítiques Inclusives, shan de proveir dacord amb la normativa de prestació farmacèutica vigent a la Comunitat Valenciana, i aquest programa es mantindrà fins a la seua integració en la conselleria competent en la prestació farmacèutica.
Segona. Vigència de les zones de gran afluència turística declarades a lentrada en vigor daquesta llei
El període de quatre anys previst en larticle 21.6 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, comença a comptar en el moment de lentrada en vigor daquesta llei per a les zones afectades per la disposició transitòria quarta de la Llei 3/2011 esmentada.
Tercera. Expedients de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, en tramitació
Els expedients en tràmit corresponents a sol·licituds que hagen sigut presentades amb antelació a lentrada en vigor del reglament a què fan referència els articles 21, 22 i 23 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, shan de resoldre dacord amb la normativa anterior.
Quarta. Règim transitori de lInstitut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació
Lentrada en funcionament de lInstitut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) es produirà quan entre en vigor el seu reglament orgànic i funcional. Fins a aquest moment, seguirà exercint les funcions corresponents la Subdirecció General de Conservació i Restauració de CulturArts.
Cinquena. Expedients sobre planificació en matèria de mobilitat iniciats amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta llei
Els expedients sobre planificació en matèria de mobilitat iniciats amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta llei han de seguir la seua tramitació dacord amb la normativa anterior.
Sisena
La meritació de limpost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica, referida a la realització del fet imposable incineració, coincineració o valorització energètica, es produirà a partir de l1 de juliol de 2018.
Setena. Reglament de funcionament de lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl
El reglament de funcionament de lEntitat Valenciana dHabitatge i Sòl a què fa referència larticle 52 daquesta llei haurà daprovar-se dins dels sis mesos següents a lentrada en vigor.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Normativa que es deroga
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o dun rang inferior que soposen a aquesta llei i, en particular, les següents:
La disposició addicional primera de la Llei 7/2001, de 26 de novembre, reguladora de la mediació familiar en làmbit de la Comunitat Valenciana.
La disposició addicional segona de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat.
Els articles 21 bis, 21 ter, 22 bis i 23 bis de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana.
-Els articles 2 ter, apartat Cinc, 10 bis, 10 ter, 10 quarter, 11 i 16, apartat tercer, de la Llei 9/1997, de 9 de desembre, de creació de lInstitut Cartogràfic Valencià.
Els articles 5.1, 8 i 9 del Decret 186/2000, de 22 de desembre, del govern valencià, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional de lInstitut Cartogràfic Valencià
LOrdre de 15 de novembre de 2006, del conseller de Justícia, Interior i Administracions Públiques per la qual saprova la Carta de serveis de lInstitut Cartogràfic Valencià.
LOrdre de 13 de maig de 2002, del conseller de Justícia i Administracions Públiques, per la qual es regulen els preus públics per la venda de documentació tècnica de cartografia.
La Resolució de 10 de novembre de 2009, del director de lInstitut Cartogràfic Valencià, per la qual es regula el procediment de les queixes i dels suggeriments en làmbit de lICV.
Article 155 de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i dorganització de la Generalitat.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació al Consell per a laprovació de text refós de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana
Es faculta el Consell perquè en el termini dun any a comptar des de lentrada en vigor daquesta llei redacte i aprove un decret legislatiu amb un text refós únic en què es regularitzen, aclarisquen i harmonitzen les normes amb rang legal vigents en làmbit autonòmic valencià en matèria de comerç.
Segona. Habilitacions per al desenvolupament del que es disposa en els articles 48 i 49 en relació amb lInstitut Valencià de Finances (IVF)
En el termini de tres mesos a comptar de la publicació daquesta llei, saprovaran les modificacions que resulten oportunes en els reglaments orgànics i funcionals i en les relacions de llocs de treball de la Conselleria dHisenda i Model Econòmic i de lInstitut Valencià de Finances (IVF) per a adequar-les al que estableixen els articles 48 i 49 daquesta llei, sassignaran les competències i funcions que deixen destar atribuïdes a lInstitut Valencià de Finances (IVF) als òrgans que, dins de lestructura organitzativa de la Conselleria dHisenda i Model Econòmic, es considere més convenient i es procuraran les adscripcions dels llocs de treball que resulten necessàries.
Immediatament després de lentrada en vigor de la nova regulació de lInstitut Valencià de Finances (IVF) prevista en els articles 48 i 49 daquesta llei, la conselleria amb competències en matèria de tecnologies dinformació i de les comunicacions delegarà, amb caràcter temporal, les competències i funcions previstes en larticle 48.1.b (certificació i firma electrònica) a favor de lInstitut Valencià de Finances (IVF), que les estava exercint fins llavors. Aquesta delegació estarà vigent fins que la conselleria amb competències en matèria de tecnologies dinformació i de les comunicacions puga assumir directament o indirectament lexercici daquestes competències i funcions.
Tercera. Habilitació per a desplegament reglamentari
Sautoritza el Consell per a dictar totes les disposicions que calguen per al desplegament del que preveu aquesta llei.
Quarta. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2018.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, lentrada en vigor del que disposen els articles 48 i 49 sobre la nova regulació de lInstitut Valencià de Finances (IVF) es produirà quan entre en vigor el reglament orgànic i funcional de la conselleria amb competències en matèria dhisenda i model econòmic, així com el reglament dorganització i funcionament de lInstitut Valencià de Finances (IVF), que saproven per adaptar-lo a aquesta nova regulació.
Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 28 de desembre de 2017
El president de la Generalitat
Ximo Puig i Ferrer