Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 1/2020, d'11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana. [2020/4472]

(DOGV núm. 8834 de 15.06.2020) Ref. Base de dades 004404/2020

LLEI 1/2020, d'11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana. [2020/4472]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:


Índex
Preàmbul
Títol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte de la llei
Article 2. Àmbit d’aplicació de la llei
Article 3. Principis rectors de l’activitat de joc
Article 4. Polítiques de joc responsable

Títol II. Mesures de prevenció de la ludopatia
Article 5. Mesures de caràcter general per a la prevenció de la ludopatia
Article 6. Estratègia Valenciana Integral de Prevenció i Tractament del Joc Patològic
Article 7. Perspectiva inclusiva
Article 8. Limitacions de la publicitat, promoció, patrocini i informació comercial
Article 9. Jocs autoritzables
Article 10. Jocs prohibits

Títol III. Organització i ordenació de l’activitat del joc
Capítol I. Òrgans de control del joc i competències
Article 11. Atribucions del Consell
Article 12. Atribucions de la conselleria competent en matèria de joc
Article 13. Atribucions de l’òrgan directiu competent en matèria de joc
Article 14. La Comissió de Joc de la Comunitat Valenciana
Article 15. La Comissió Tècnica de Coordinació Interadministrativa de Matèria de Joc
Capítol II. De les persones jugadores i del personal de les empreses de joc
Secció primera. Persones jugadores
Article 16. Drets de les persones jugadores
Article 17. Obligacions de les persones jugadores
Article 18. Prohibicions de participació en activitats de joc
Article 19. Prohibicions d’accés a locals i portals web de joc

Secció segona. Personal de les empreses de joc
Article 20. Del personal que realitza la seua activitat en empreses de joc
Secció tercera. Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana i Control d’Admissió
Article 21. Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana
Article 22. Control d’admissió en locals de joc i en el joc realitzat per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius

Capítol III. Empreses de joc
Secció primera. Autoritzacions
Article 23. Autoritzacions
Article 24. Requisits generals de les autoritzacions de les empreses de joc
Article 25. Extinció i revocació de les autoritzacions
Secció segona. Requisits de les empreses de joc
Article 26. Requisits de constitució de les empreses de joc
Article 27. Prohibicions per a ser titulars de les autoritzacions per a l’organització del joc
Article 28. Fiances
Capítol IV. Tipus de joc en l’àmbit de la Comunitat Valenciana
Secció primera. Modalitats de jocs presencials
Article 29. Jocs de loteries i bitllets
Article 30. Els jocs de casinos
Article 31. Jocs de bingo
Article 32. Jocs de màquines recreatives o d’atzar
Article 33. Classificació de les màquines de joc
Article 34. Requisits i ubicació de les màquines de joc
Article 35. Joc de les apostes
Article 36. Les rifes, tómboles i combinacions aleatòries
Secció segona. Joc practicat a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius
Article 37. Definició
Article 38. Autorització
Article 39. Requisits de les empreses
Article 40. Obligacions de les empreses de joc
Article 41. Lloc empleats sota la denominació «.es»
Article 42. Drets i obligacions de les persones jugadores
Article 43. Sistemes tècnics de joc
Article 44. Unitat Central de Joc
Capítol V. Locals de jocs
Secció primera. Establiments de joc
Article 45. Establiments de joc
Article 46. Casinos de joc
Article 47. Sales de bingo
Article 48. Salons recreatius
Article 49. Salons de joc
Article 50. Locals específics d’apostes
Article 51. Altres locals habilitats per a la instal·lació de màquines de joc
Capítol VI. Homologació del material de joc i laboratoris d’assaig
Article 52. Homologació de material de joc
Article 53. Laboratoris o entitats d’assaig

Capítol VII Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana
Article 54. Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana

Títol IV. Inspecció i control de l’activitat del joc
Article 55. La inspecció
Article 56. Funcions i facultats de la inspecció
Article 57. Actes d’inspecció

Títol V. Règim sancionador
Article 58. Infraccions administratives
Article 59. Infraccions molt greus
Article 60. Infraccions greus
Article 61. Infraccions lleus
Article 62. Responsables de les infraccions
Article 63. Sancions administratives
Article 64. Competència per a l’exercici de la potestat sancionadora

Article 65. Sancions accessòries
Article 66. Graduació de les sancions
Article 67. Pagament de les sancions
Article 68. Procediment sancionador
Article 69. Prescripció i caducitat
Article 70. Mesures provisionals

Títol VI. Tributació sobre el joc
Capítol I. Tribut relatiu a les rifes, tómboles o combinacions aleatòries
Article 71. Fet imposable
Article 72. Exempcions
Article 73. Meritació i exigibilitat
Article 74. Contribuents
Article 75. Base imposable
Article 76. Quota íntegra
Capítol II. Tribut relatiu a les apostes
Article 77. Fet imposable
Article 78. Meritació i exigibilitat
Article 79. Contribuents
Article 80. Responsables
Article 81. Base imposable
Article 82. Quota íntegra
Capítol III Tribut relatiu als jocs de sort, envit o atzar
Secció primera. Disposicions generals
Article 83. Fet imposable
Article 84. Meritació i exigibilitat
Article 85. Contribuents
Article 86. Responsables
Article 87. Base imposable
Article 88. Quota íntegra

Secció segona. Especialitats relatives al joc del bingo electrònic

Article 89. Base imposable
Secció tercera. Especialitats relatives al joc del bingo diferent de l’electrònic
Article 90. Meritació i exigibilitat
Article 91. Base imposable
Article 92. Quota íntegra
Secció quarta. Especialitats relatives als casinos de joc
Article 93. Període impositiu, meritació i exigibilitat
Article 94. Base imposable
Article 95. Quota íntegra
Article 96. Quota líquida
Article 97. Especialitats de cada pagament trimestral
Secció quinta. Especialitats relatives a l’explotació de màquines recreatives i d’atzar
Article 98. Període impositiu, meritació i exigibilitat
Article 99. Quota íntegra
Capítol IV. Tribut relatiu als jocs quan es desenvolupen a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics, interactius o de comunicació a distància l’àmbit dels quals siga el de la Comunitat Valenciana

Article 100. Fet imposable
Article 101. Meritació i exigibilitat
Article 102. Contribuents
Article 103. Base imposable
Article 104. Quota íntegra

Disposicions transitôries
Disposició transitòria primera. Normativa dels reglaments de joc

Disposició transitòria segona. Règim transitori de les autoritzacions concedides d’acord amb la normativa anterior
Disposició transitòria tercera. Règim sancionador
Disposició transitòria quarta. Fiances
Disposició transitòria quinta. Apostes en el joc de pilota valenciana

Disposició transitòria sexta. Suspensió de les autoritzacions d’explotació
Disposició transitòria sèptima. Període transitori d’adaptació dels salons de Joc
Disposició transitòria octava. Període transitori d’adaptació de les màquines de joc tipus B i de les màquines auxiliars d’apostes
Disposició transitòria novena. Màquines auxiliars d’apostes en locals d’hostaleria i semblants i en recintes esportius
Disposició transitòria desena. Moratòria de noves autoritzacions
Disposició transitòria onzena. Termini d’elaboració de l’Estratègia valenciana integral de prevenció i tractament del joc patològic


Disposicions addicionals
Disposició addicional primera. Instal·lació en règim d’assaig
Disposició addicional segona. Zones saturades d’establiments de joc

Disposició addicional tercera. Modificació de la disposició addicional quarta de la Llei 2/2018
Disposició addicional quarta. Del cos d’inspecció al joc
Disposició addicional quinta. Modificació de la disposició addicional cinquena de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana

Disposició derogatòria
Única. Derogacions normatives
Disposicions finals
Disposició final primera. Desenvolupament normatiu
Disposició final segona. Entrada en vigor


PREÀMBUL

I

La Comunitat Valenciana, d’acord amb l’article 49.1.31.a de l’Estatut d’autonomia, va assumir les competències exclusives en matèria de casinos, jocs i apostes, a exclusió de les apostes mútues esportivobenèfiques.
En l’exercici d’aquesta competència, es va promulgar la Llei 4/1988, de 3 de juny, de la Generalitat, del joc de la Comunitat Valenciana, amb els objectius de racionalitzar el sector, garantir el desenvolupament pacífic de les activitats en què es manifesta el joc i assolir la seguretat jurídica en les relacions entre les persones participants en els jocs i les organitzadores d’aquests.
Durant aquests anys i amb la finalitat de donar resposta als canvis substancials en les modalitats de joc s’han anat abordant les modificacions legals oportunes i s’han anat aprovant nous reglaments reguladors de cada sector del joc.
L’activitat de joc per diners (jocs d’atzar i apostes) comporta el risc de desenvolupar, per part de la persona jugadora, un trastorn addictiu associat al joc, conegut com a ludopatia o joc patològic. El Manual de diagnòstic i estadística de trastorns mentals de l’Associació Americana de Psiquiatria, en la cinquena edició, de 2013 (DSM-V), defineix el joc patològic com una conducta de joc persistent i desadaptativa que genera un malestar clínicament significatiu i el classifica dins de la categoria de trastorns addictius, en la qual s’inclouen també les addiccions a substàncies. Es tracta d’un trastorn mental que, a més d’engendrar conseqüències negatives per a les persones afectades i el seu entorn en els àmbits econòmic, laboral, social, familiar i legal, sovint és altament comòrbid amb altres malalties mentals i amb l’abús de substàncies.

Concretament, l’article 60.5 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, defineix les addiccions no químiques com el joc patològic —entre altres— com aquelles conductes que són inicialment no pernicioses però l’ús continuat i abusiu de les quals pot generar dependència, de tal forma que la persona se sent incapaç d’abandonar aquesta conducta i en pateix les conseqüències negatives de manera individual, familiar i sociolaboral. Així mateix, l’article 60.2 d’aquesta llei estableix que les persones que patisquen trastorns addictius tenen la consideració de malalts.
L’Estratègia nacional sobre addiccions 2017-2024 caracteritza el joc patològic com un trastorn multicausal, en el qual intervenen factors de risc ambiental (gènere, edat, nivell socioeconòmic, estudis, disponibilitat i oferta de joc, etc.), psicològics (impulsivitat i cerca de sensacions, dèficits en estratègies d’afrontament i solució de conflictes, comorbiditat, dèficits i alteracions neuropsicològiques) i biològics.

Com s’afirma en l’Informe sobre addiccions comportamentals publicat el 2020 per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, que depèn del Ministeri de Sanitat, aquest trastorn sol començar en l’adolescència en els homes i en edats més avançades en les dones, i passa per diferents oscil·lacions, però amb tendència a convertir-se en un problema crònic. És a dir, es considera que el problema té un començament, seguit de períodes de remissió i agudització durant la resta de la vida adulta. Habitualment, la preocupació, la necessitat i la conducta de joc augmenten durant els períodes d’estrès i, així mateix, els problemes que sorgeixen com a resultat del joc tendeixen a una intensificació de la conducta de joc.
El Manual de diagnòstic i estadística de trastorns mentals estableix una bateria de criteris de diagnòstic composta per nou característiques conductuals. La persistència durant almenys dotze mesos de quatre en el comportament d’una persona jugadora indica l’existència d’un trastorn addictiu al joc o joc patològic, mentre que l’existència d’una a tres, indica una relació problemàtica amb el joc o joc problemàtic, la qual pot derivar en una relació patològica amb el joc.

Segons el recent Informe sobre addiccions comportamentals, publicat el 2020, en el qual s’analitza la incidència tant del joc presencial com del joc en línia, l’extrapolació de l’enquesta Edades (edició 2017) sobre una mostra de persones entre 15 i 64 anys al conjunt de la població espanyola d’aquesta franja d’edat, indica que el 2 % de les persones realitzarien un possible joc problemàtic (2,9 % en homes i 1,1 % en dones) i un 0,5 % presentarien un possible trastorn del joc o joc patològic. Malgrat la prohibició del joc per diners a les persones menors d’edat, en el mateix informe es recull que els resultats de l’enquesta Estudes 2018-2019 sobre una mostra de persones estudiants entre els 14 i 18 anys extrapolats al total de població d’estudiants de 14 a 18 anys indiquen que el 4,7 % dels estudiants presentaria un possible joc problemàtic (7,6 % en homes i 2,0 % en dones).

L’evidència científica més recent indica una situació molt preocupant de la prevalença del joc problemàtic i del joc patològic en la població espanyola, particularment, en les persones menors d’edat i joves. L’estudi publicat el 2019 per la Unitat d’Investigació Joc i Addiccions Tecnològiques del Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de València realitzat a partir d’una enquesta a una mostra aleatòria estratificada de 6.816 persones entre 18 i 95 anys representativa de la població espanyola indica que la prevalença del joc patològic a Espanya se situa en el 0,7 % de la població, superior a les estimacions oficials prèvies. Així mateix, en una altra investigació publicada el 2019 per la mateixa unitat d’investigació sobre una mostra de 7.964 escolars entre 15 i 19 anys de 104 centres educatius públics i privats de les tres províncies de la Comunitat Valenciana es mostra que el 16,3 % manifesta un joc de risc (almenys compleix un criteri diagnòstic de trastorn de joc del DSM-V), i és major la incidència en la franja d’edat de 18-19 anys (23 %) que en la de 15-17 anys (15 %); mentre que el 2,2 % pot considerar-se que té un problema de trastorn de joc (compleix almenys quatre criteris de diagnòstic de trastorn del joc del DSM-V), 4,8 % en adolescents joves (18-19 anys) i 1,8 % en persones menors d’edat (15 a 17 anys). Aquests resultats indiquen una prevalença del joc patològic en les persones menors d’edat i adolescents joves que triplica la trobada per a la població espanyola en general.

Així mateix, les diferents investigacions posen de manifest una major incidència del joc problemàtic i del joc patològic sobre la població masculina respecte de la femenina en totes les franges d’edat, com també una major invisibilitat de les dones afectades per ludopatia, vinculada als estereotips de gènere, que retarda i dificulta l’accés i la continuïtat del seu tractament.
Segons l’estudi «Joves, jocs d’atzar i apostes. Una aproximació qualitativa», publicat el 2020 pel Centre Reina Sofia per a la Infància i l’Adolescència i la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció, un dels principals factors de risc per al desenvolupament de l’addicció al joc en les persones adolescents i joves és la incorporació de la pràctica del joc per diners —especialment les apostes esportives— dins del model d’oci juvenil normalitzat, inicialment en dinàmiques grupals en locals de joc o apostes i establiments d’hostaleria, que en alguns casos consolida posteriorment aquestes pràctiques de joc de manera individual a través del joc en línia mitjançant dispositius mòbils. Aquest informe conclou que «mai com en aquest moment els i les menors d’edat han estat exposats i exposades a una presència de jocs d’atzar i apostes així; a més, des de la proximitat que representa no sols l’existència de nombroses sales de joc, i de tantes possibilitats per a jugar en línia, sinó també l’assimilació d’aquestes com a opció normalitzada d’oci juvenil».

Les diferents investigacions assenyalen que entre els factors promotors de l’increment de la prevalença del joc problemàtic i del joc patològic en la població espanyola —especialment, adolescents i joves— durant la darrera dècada assenyalen la implantació creixent de les diferents modalitats de joc en format electrònic, incloses les apostes esportives, disponibles tant mitjançant accessibilitat individual, a través de telèfons mòbils, tauletes o ordinadors personals, com a través de màquines de joc i màquines auxiliars d’apostes en locals de joc i apostes o en establiments d’hostaleria; el creixement exponencial de la presència de sales de joc i cases d’apostes —en molts casos als voltants de centres educatius— als teixits urbans; l’absència de regulació eficaç de la publicitat i de la promoció del joc que previnga comportaments de joc compulsiu; l’insuficient desenvolupament de les polítiques de joc responsable i dels programes de prevenció de la ludopatia, o la insuficient oferta d’oci educatiu, espais recreatius, esportius i culturals, en particular, dirigida a persones adolescents i joves.

En aquest moment, tenint en compte la implantació dels canvis tecnològics, l’aparició de noves formes de joc, la necessitat d’actuar per a la prevenció de les conductes addictives vinculades al joc, la protecció dels col·lectius de persones vulnerables i l’impacte social dels jocs d’atzar i les apostes en les diferents modalitats, com també l’antiguitat de la vigent Llei de joc, no es considera suficient fer meres modificacions de la vigent llei reguladora del joc i, per tant, cal elaborar un nou marc jurídic, inclòs en el Pla normatiu de la Generalitat, adaptat als actuals usos i necessitats socials, que s’adeqüe a l’entorn normatiu sobre el joc, tant a nivell estatal, en particular a la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, com a les diferents normes autonòmiques que, per ser més recents, afronten problemes comuns.

En definitiva, aquesta norma pretén donar resposta a la creixent preocupació social amb relació a les conseqüències derivades de la proliferació de les activitats de joc en les diferents modalitats i a una nova situació del mercat del joc, d’acord amb els principis d’interès superior de les persones menors d’edat, de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència que han de presidir l’actuació de les administracions públiques.
Aquesta llei recull la labor reguladora que exerceix l’administració en aquesta activitat, preferentment amb relació a l’ordenació i la planificació a la Comunitat Valenciana, la prevenció de la ludopatia, les relacions entre persones jugadores i operadores, la protecció de les persones menors d’edat i persones afectades per ludopatia, les polítiques de joc responsable, la protecció de l’ordre públic i la prevenció dels fenòmens del blanqueig dels diners. Així mateix, l’administració exerceix la comesa de garantir un entorn en el qual els agents econòmics que compleixen els requisits establits per l’administració puguen desenvolupar l’activitat amb seguretat jurídica.
La Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, en l’article 5, preceptua que les autoritats competents que en l’exercici de les seues respectives competències establisquen límits a l’accés a una activitat econòmica o l’exercici d’aquesta de conformitat amb el que hi ha previst en l’article 17 d’aquesta llei o exigisquen el compliment de requisits per al desenvolupament d’una activitat, n’han de motivar la necessitat en la salvaguarda d’alguna raó imperiosa d’interès genera i els límits o els requisits que s’hi imposen han de ser proporcionats a la raó imperiosa d’interès general invocada.
Entre els conceptes definits com a raons imperioses d’interès general en l’article 3.11 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i l’exercici d’aquestes, hi ha l’ordre públic, la salut pública, la protecció dels drets, la seguretat de les persones consumidores i de les destinatàries de serveis com també la lluita contra el frau, conceptes, alguns, que estan també recollits en l’article 17 de la Llei 20/2013, per a considerar que es justificaria l’exigència d’una autorització administrativa perquè hi concorren els principis de necessitat i proporcionalitat.
L’activitat de joc té unes característiques intrínseques que fan necessària una regulació, per part de l’administració, que establisca mecanismes que donen seguretat a les persones participants en els jocs, garantisquen la protecció a les persones menors d’edat i a aquelles que ho necessiten per motius de salut i que permeten vetllar per l’ordre públic en el desenvolupament dels jocs per evitar-hi el frau.
L’especial protecció a la salut i la seguretat de les persones consumidores dels jocs, la protecció dels drets —en particular, de les persones menors d’edat—, la garantia de l’ordre públic i impedir el frau en l’activitat del joc, són raons imperioses d’interès general que justifiquen el règim d’autorització prèvia per a l’accés i l’exercici d’activitats econòmiques que es preveu en aquesta llei, ja que el control a posteriori no garantiria el compliment d’aquests objectius que s’entenen obligatoris per a l’administració.
Aquestes mateixes raons justifiquen els efectes desestimatoris del silenci administratiu, sense perjudici que en la reglamentació específica de cada joc o aposta es puga establir el contrari, i l’exigència de la resta de requisits previstos, com acreditar que determinades empreses hagen d’estar en possessió d’un capital mínim desemborsat.
D’altra banda, i amb la finalitat de coadjuvar a l’assoliment de l’objectiu de protecció de la salut de les persones, en particular la protecció de la població infantil i adolescent davant el consum de jocs d’atzar i apostes i el dret a l’oci educatiu, establits en l’article 40 i 68, respectivament, de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, com també a l’assoliment de l’objectiu de prevenció i tractament de les conductes addictives en línia amb l’article 61 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, aquesta llei preveu la implementació d’un conjunt de mesures de caràcter multidisciplinari de prevenció i lluita contra el joc patològic, inclosa l’elaboració d’una Estratègia valenciana integral de prevenció i tractament del joc patològic, com també la incorporació de determinats requisits de distància a centres escolars per a l’autorització de sales de joc i locals específics d’apostes, l’exigència de sistema de control d’accés en tots els establiments de joc i de sistema d’activació-desactivació en les màquines de joc i apostes instal·lades en establiments d’hostaleria.

Així mateix, i amb la finalitat d’unificar els aspectes administratius i fiscals que recauen sobre el sector de joc, s’ha integrat en un sol text el règim jurídic dels jocs i els aspectes tributaris d’aquesta activitat.



II

L’aparició de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions està transformant el món en què vivim, introduint canvis radicals en la manera de viure i també en la pràctica del joc, amb un creixement de les possibilitats d’oferir i participar en les diferents modalitats de joc a través de mitjans electrònics, telemàtics o de comunicació a distància.

És prioritari en l’àmbit autonòmic, i a l’empara de la competència exclusiva que té la Comunitat Valenciana en matèria de joc, aprovar un nou marc normatiu capaç de donar resposta a aquesta nova realitat l’àmbit de la qual siga el territori de la Comunitat Valenciana.
Tenint en compte les competències exclusives que aquesta comunitat autònoma ostenta, la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, en l’article 2.1, exclou del seu àmbit d’aplicació les activitats de joc realitzades a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius l’àmbit dels quals no siga estatal.
En conseqüència, dins de la competència exclusiva de la Comunitat Valenciana en matèria de jocs, aquesta llei de joc regula l’organització d’aquest nou tipus de joc i habilita la via reglamentària per al desenvolupament posterior.


III

Amb un ànim codificador, la llei integra en un sol text els aspectes juridicoadministratius de l’ordenació del joc i l’àmbit tributari de l’activitat esmentada. Tanmateix, aquesta tendència codificadora no s’esgota amb la integració dels aspectes fiscals en aquest text, sinó que els articles dedicats al règim fiscal comprenen tots els elements configuradors del tribut: elements subjectius (obligats tributaris), elements objectius (fet imposable, bases, tipus de gravamen, beneficis fiscals), temporals i formals.
Atès l’article 50 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, les competències normatives de la Generalitat en matèria de tributs sobre el joc només assoleixen els elements següents: exempcions, base imposable, tipus de gravamen i quotes fixes, bonificacions, meritació i els aspectes d’aplicació dels tributs.

Evidentment, aquells preceptes que regulen els elements abans esmentats tenen un efecte directe i regulador de les competències normatives de la Generalitat, mentre que la resta de l’articulat en matèria fiscal té un efecte merament informador d’aquells elements del tribut als quals no arriba la competència normativa.


IV

Aquesta llei està dividida en sis títols, onze disposicions transitòries, cinc disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. Amb aquest contingut es busca dotar de suport normatiu els jocs qualsevol que siga el mitjà utilitzat per a practicar-los i servir així mateix com a marc de referència per al posterior desenvolupament de cadascuna de les modalitats de joc previstes, com també prevenir el joc patològic o ludopatia.
En el títol I s’inclouen les disposicions generals que regulen aspectes com l’objecte, l’àmbit d’aplicació i exclusions.
L’objecte de la llei es configura en una doble finalitat íntimament relacionada per a servir a l’interès general de la societat: la regulació de l’activitat socioeconòmica de joc en les diferents modalitats i canals a la Comunitat Valenciana i la prevenció del joc patològic.

Així mateix, se circumscriu l’àmbit d’aplicació de la llei a les modalitats de joc objecte de regulació i al marc competencial de la Generalitat, raó per la qual els jocs de loteria de reserva estatal i les modalitats de joc en línia d’àmbit estatal es troben fora de l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma.
En aquest títol s’incorporen, per primera vegada, els principis rectors de l’activitat, que entre altres inclouen tant el respecte a les regles bàsiques de joc responsable com la prevenció del joc patològic, amb el mandat legal a l’administració i a les empreses de joc de vetllar per l’aplicació de tals principis. Així mateix, i en línia amb el mandat de no fomentar l’hàbit del joc i els seus efectes negatius, es prohibeix als agents que exercisquen l’activitat de joc la concessió de crèdits, bonificacions o assistència financera a les persones jugadores.

Especialment rellevant és la regulació de l’article 4 sobre la política de joc responsable, sense rellevància jurídica en la legislació anterior. Aquesta política es vincula al desenvolupament de les activitats de joc amb sentit de responsabilitat social corporativa i es tradueix en la llei en dos vessants vinculant, d’una banda, l’administració i, d’una altra, les empreses autoritzades mateixes amb el compromís de promoure accions preventives, de sensibilització i de control i de reparació dels efectes negatius produïts, perquè l’activitat de joc es practique des d’actituds de moderació i responsabilitat, amb particular atenció a la protecció dels col·lectius de risc i de les persones menors d’edat.
En el títol II s’inclou el conjunt de mesures de prevenció de la ludopatia que ha d’impulsar pel Consell.
Tant la prevenció com el tractament del joc patològic tenen un caràcter multidimensional i multidisciplinari; és per això que en l’àmbit de les competències del Consell s’han de desenvolupar activitats, en col·laboració amb altres administracions públiques i amb entitats socials, que permeten l’abordatge informatiu i formatiu en les esferes educativa, sanitària, esportiva i sociolaboral, l’establiment de protocols de detecció precoç en les esferes educatives i sociosanitàries, el foment de l’oci alternatiu i de l’oci educatiu, especialment dirigit a persones adolescents i joves, com també l’abordatge multidisciplinari del tractament de l’addicció al joc.
Atesa la incidència creixent del joc problemàtic i del joc patològic en la nostra societat, és necessari, a més, reforçar i coordinar els recursos necessaris per a afrontar aquesta situació. En aquest sentit, i en línia amb el Pla estratègic sobre trastorns addictius previst per la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, aquesta llei preveu l’elaboració d’una estratègia pluriennal i un programa d’acció bianual que s’han d’avaluar i d’actualitzar periòdicament, en col·laboració amb la resta d’administracions públiques i organitzacions i entitats vinculades a l’activitat de joc a la Comunitat Valenciana, per a dotar d’un enfocament específic, integral i integrador de la prevenció i el tractament del joc patològic.
Així mateix, i per a donar resposta a les necessitats específiques dels col·lectius afectats o potencialment afectats, en l’article 7 s’estableix que en totes les actuacions de prevenció i tractament cal aplicar una perspectiva transversal i inclusiva, de gènere i d’atenció a les vulnerabilitats socials.
En línia amb la política de joc responsable, la legislació vigent en matèria de protecció, drets i garanties de les persones menors d’edat i de protecció de la salut pública, s’introdueix en l’article 8 la restricció de la publicitat, la promoció, el patrocini i la informació comercial de les activitats del joc, en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Així mateix, es prohibeix la publicitat i la promoció del joc a l’exterior dels locals de joc, la publicitat estàtica, a la via pública o als mitjans de transport, del joc, com també l’emissió de publicitat sobre l’activitat de joc en els mitjans de comunicació de titularitat pública amb àmbit d’emissió limitat a part o la totalitat del territori valencià.

També dins dels locals de joc és obligatòria la disposició de fulls informatius accessibles a les persones jugadores sobre recursos disponibles per al tractament i la rehabilitació de la ludopatia i s’han de promoure ajudes, subvencions o incentius fiscals per a entitats esportives, associacions i mitjans de comunicació que duguen a terme campanyes de prevenció i lluita contra la ludopatia.
Finalment, es configuren els jocs inclosos en el Catàleg de jocs de la Comunitat Valenciana i els jocs prohibits.
El títol III es refereix a l’organització i l’ordenació de l’activitat del joc. Es troba dividit en set capítols.
En el capítol I s’estableix les competències dels diferents òrgans de control del joc. Esment especial mereix l’actualització de la configuració de la Comissió de Joc, òrgan de caràcter consultiu en matèria de joc, per a garantir la participació de les diferents parts concernides per l’activitat del joc i permetre un abordatge integral del fenomen del joc en la nostra societat. En aquesta comissió estan representats l’administració de la Generalitat, a través dels departaments amb competències afectades per l’activitat de joc i la prevenció de la ludopatia, les organitzacions sindicals i empresarials del sector, les associacions dedicades a la prevenció i la rehabilitació de la ludopatia, les associacions veïnals, el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana i organismes d’investigació universitària especialitzats en la ludopatia.

Així mateix, com a novetat, es crea la Comissió Tècnica de Coordinació Interadministrativa en Matèria de Joc com a òrgan de coordinació tècnica i administrativa interdepartamental de l’administració valenciana que inclou en la seua composició la Federació Valenciana de Municipis i Províncies amb la finalitat d’afavorir la coordinació i la col·laboració interadministrativa. Aquesta comissió té entre les seues funcions destacades elaborar i dur a terme el seguiment de l’Estratègia valenciana integral de prevenció i tractament del joc patològic.
En el capítol II es defineixen els drets i les obligacions de les persones que intervenen en el joc, com també les prohibicions per a la pràctica dels jocs i l’accés als locals, i es regula el Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc a la Comunitat Valenciana i la possibilitat de coordinació amb registres oficials equivalents a Espanya, com també el control d’admissió amb la novetat d’establir l’obligatorietat d’aquest control a tots els locals de joc.
En el capítol III s’estableix el règim d’autoritzacions de les empreses de joc i els requisits de constitució de les empreses de joc i les fiances.
En el capítol IV es defineixen les modalitats de jocs, com també la seua pràctica per mitjans presencials o a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius.
Esment especial requereix, dins de la pràctica per aquests darrers mitjans, que la Unitat Central de Joc, definida en els termes en què s’estableix en la llei, estiga situada al territori de la Comunitat Valenciana.

En el capítol V es defineixen i regulen els locals de joc.
Entre les novetats d’aquest capítol és destacable la regulació d’una distància de 850 metres, en el trajecte per als vianants més curt per vial de domini públic, a centres educatius acreditats que impartisquen educació secundària obligatòria, batxillerat, cicle de formació professional bàsica i ensenyaments artístics professionals, per a la localització de les sales de joc i els locals específics d’apostes. L’establiment d’aquesta mesura està motivat per la necessitat de reduir l’exposició de les persones menors d’edat —en particular, adolescents— a l’oferta de joc —especialment, les apostes esportives— en els seus itineraris diaris d’assistència als centres educatius, i amb això la normalització d’aquests establiments com a llocs d’oci en el seu model d’oci grupal. Cal assenyalar que és habitual que les sales de joc tinguen una zona dedicada a la pràctica de les apostes esportives. Les investigacions ressenyades en la part I d’aquesta exposició de motius assenyalen la sobreexposició de les persones adolescents i joves vinculada a la proliferació de sales de joc i locals específics d’apostes al teixit urbà, en interacció sinèrgica amb la publicitat del joc en els mitjans de comunicació, els esdeveniments esportius i els mitjans electrònics, com a factors de risc per al desenvolupament de conductes addictives associades al joc, especialment en l’adolescència, atesa la vulnerabilitat psicològica de les persones en aquesta fase de la vida. El creixement exponencial de les sales de joc i els locals específics d’apostes al teixit urbà de la Comunitat Valenciana s’ha posat de manifest entre 2013 i 2019, en què s’ha passat de 250 sales de joc i nou locals específics d’apostes autoritzats a 518 i 35, respectivament, sense cap consideració de distanciament dels centres educatius i generant una creixent preocupació social. Aquesta dinàmica de creixement contrasta amb les de la resta d’establiments de joc que a penes han variat els darrers sis anys.


Així mateix, no es permet l’establiment de sales de joc i locals específics d’apostes als espais vulnerables, així delimitats d’acord amb l’aplicació de l’article 25 de la Llei de serveis socials inclusius i el seu desenvolupament reglamentari, amb la finalitat de protegir la salut de les persones socialment més vulnerables i minimitzar els riscos sociosanitaris vinculats al joc.
D’altra banda, també s’estableixen distàncies mínimes de 500 metres entre establiments de bingo, sales de joc i cases d’apostes amb l’objectiu de reduir la concentració espacial dels establiments de joc en enclavaments urbans amb la finalitat de reduir el risc de sobreexposició de la població al joc al seu entorn quotidià i promoure un desenvolupament equilibrat, sostenible i saludable de l’entorn urbà i les activitats socioeconòmiques.
En aquest capítol també es limita la instal·lació de màquines de joc tipus B o recreatives amb premi als establiments públics d’hostaleria o semblants a un màxim de dues màquines i s’introdueix com a novetat la incorporació d’un sistema d’activació-desactivació per control remot de cada màquina, sota la responsabilitat del personal encarregat del local, la qual ha de romandre sense emissió d’estímuls sonors, visuals o lumínics durant el temps en què no estiga sent utilitzada. Així mateix, s’elimina la possibilitat d’instal·lació de noves màquines auxiliars d’apostes en aquests establiments i en recintes esportius, mentre que la disposició transitòria novena d’aquesta llei manté la instal·lació d’aquestes màquines als establiments o als recintes durant tot el període de vigència de l’autorització que tingueren concedida amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Aquestes mesures es justifiquen per l’absència de control d’entrada a les persones menors d’edat en aquests establiments i la necessitat de garantir que les persones menors d’edat no tenen accés a aquestes màquines. Els estudis referits en la part I d’aquesta exposició de motius assenyalen que, malgrat estar prohibit el joc per diners a les persones menors d’edat, l’ús de màquines de tipus B i de màquines auxiliars d’apostes esportives en establiments d’hostaleria són canals habituals utilitzats per les persones menors d’edat per a jugar per diners, especialment, com a activitat d’oci grupal. A més, aquests estudis assenyalen les apostes esportives com la principal modalitat de joc amb una incidència diferencial en les persones adolescents i joves que presenten pautes de joc problemàtic.
Així mateix, es prohibeix la instal·lació de màquines de joc en terrasses, vies públiques o zones exteriors dels establiments d’hostaleria i similars, com també en bars i cafeteries situats dins de centres docents, sanitaris, socials o juvenils i als recintes esportius.
La protecció de la salut i dels drets de les persones, en particular, en el cas de les persones menors d’edat, com a béns jurídics protegits, són raons imperioses d’interès general que justifiquen la necessitat d’establir requisits específics a l’establiment de locals de joc, com també a l’explotació de les màquines de joc als locals d’hostaleria i semblants. D’altra banda, amb l’objectiu de garantir la seguretat jurídica, es manté la validesa i la vigència de totes les autoritzacions atorgades prèviament a l’entrada en vigor d’aquesta llei durant tot el període per al qual estigueren concedides.
Addicionalment, tenint en compte els resultats dels estudis ressenyats en la part I d’aquesta exposició de motius, que indiquen l’existència la comorbiditat del tabaquisme i el joc problemàtic i el joc patològic, i en línia amb l’objectiu de prevenció de l’addicció al tabac, establit en la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, i la prohibició de caràcter general de fumar en recintes tancats establida en la normativa estatal i autonòmica, es prohibeix l’habilitació d’espais per a fumar o clubs de persones fumadores als establiments de joc. Així mateix, amb la finalitat de reduir el risc ambiental de comportaments compulsius o incontrolables de joc, també es prohibeix la publicitat de productes o entitats financeres a l’interior dels locals de joc.

Quant a la regulació dels casinos de joc, la principal novetat és la supressió de les limitacions del nombre de les autoritzacions que una mateixa empresa pot tenir en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. També s’ha establit que el nombre màxim de sales apèndix que pot tenir cada casino és de dos, en l’àmbit provincial.
En el capítol VI es regula l’homologació del material de joc i els laboratoris d’assaig, qüestions ambdues mancades o amb escàs tractament legal en l’anterior norma. Un aspecte important és el règim que s’estableix en la llei i que permet la validació d’homologacions realitzades en altres comunitats autònomes, com també els assajos realitzats per laboratoris autoritzats per altres administracions, sempre que garantisquen el nivell de compliment tècnic disposat en aquesta llei.

Finalment, en el capítol VII, i com a instrument d’ordenació i control de l’exercici empresarial de les activitats del joc, es dona tractament legal al Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana, en el qual s’han d’anotar totes les circumstàncies que es referisquen a la inscripció, la modificació i la cancel·lació de les dades corresponents a les empreses, els establiments, el material i qualsevol altre element que tinga relació amb l’activitat del joc.
En el títol IV, corresponent a la inspecció i el control de l’activitat, es recullen les funcions i les facultats del personal encarregat de la inspecció, les actes d’inspecció com a documents que gaudeixen de presumpció de veracitat i que reflecteixen els fets constatats en les actuacions inspectores i les denúncies.
En el títol V, que al·ludeix al règim sancionador, respecte a la llei anterior, s’ha pretès homogeneïtzar els tipus infractors. Amb això es milloren els principis de tipicitat i proporcionalitat en la imposició de les sancions corresponents. Pel que fa al procediment sancionador, la llei atribueix les competències sancionadores al Consell, a la persona titular de la conselleria competent en matèria de joc i a la persona titular de la direcció competent en matèria de joc. Es requalifiquen els diferents tipus d’infraccions i es revisen les quanties de les sancions, que passen a establir-se per trams.

Finalment, en el títol VI, Tributació sobre el joc, es regulen els aspectes fiscals del joc competència de la Generalitat. Respecte a la regulació precedent, els canvis més significatius són els següents:

a) En l’àmbit de les rifes, tómboles o combinacions aleatòries s’aclareix el règim de les exempcions i s’introdueix una nova exempció que afecta aquelles que es realitzen en ocasió d’esdeveniments d’arrelament popular o que corresponguen amb usos socials de caràcter tradicional, com ara les rifes de cistelles de Nadal organitzades per comerços o establiments d’hostaleria.
b) En el cas de les apostes, es generalitza la definició de la base imposable en atenció als ingressos nets procedents del joc.
c) En els supòsits de jocs realitzats mitjançant màquines recreatives i d’atzar, s’estableix que la meritació de l’impost és per trimestres naturals.
d) D’altra banda, també s’han adequat els tipus de gravamen en el cas de les rifes, tómboles, combinacions aleatòries, apostes, casinos de joc i en el cas d’explotació de màquines recreatives i d’atzar.
Una altra de les novetats és la generalització de la presentació de l’autoliquidació per mitjans telemàtics i l’ampliació del termini de declaració i ingrés del tribut, que és amb caràcter general d’un mes.
Les disposicions transitòries permeten mantenir la vigència de la normativa existent fins que s’adapte, sempre que no s’opose a aquesta llei, i s’estableix un règim transitori tant per a les autoritzacions concedides per la normativa anterior com per al règim sancionador i les fiances.
Com a novetat de la llei es legalitza la situació de les apostes en el joc de la pilota valenciana, mitjançant un sistema provisional, fins que se n’aprove una reglamentació específica, que sense sotmetre l’activitat als mateixos requisits que per a les apostes ordinàries, permeta un cert control administratiu sobre la seua pràctica i sobre qui hi intervé.
Es preveu la possibilitat de suspendre temporalment les autoritzacions d’explotació de les màquines de tipus B i C, fins que s’adeqüe el Reglament de màquines recreatives i d’atzar.
Es concedeix un termini de sis mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, perquè les sales de joc i els locals específics d’apostes facen les obres d’adaptació necessàries amb l’objectiu de complir amb els requisits establits en l’article 22 d’aquesta llei referit al control d’admissió en locals de joc.
Així mateix, es concedeix un termini de dotze mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, perquè les màquines de joc tipus B i les màquines auxiliars d’apostes situades en establiments d’hostaleria i similars, com també aquelles màquines d’apostes situades en recintes esportius, facen les adaptacions necessàries per a complir el requisit de disposar del sistema d’activació-desactivació establit en l’article 51 d’aquesta llei.
S’estableix el règim transitori per a les màquines auxiliars d’apostes instal·lades als locals d’hostaleria i similars i en recintes esportius que poden esgotar el període de vigència de la seua autorització i han d’incorporar un sistema d’activació-desactivació similar al requerit per a les màquines de joc tipus B instal·lades en aquesta mena d’establiments. Una vegada finalitzat aquest període de vigència de l’autorització no es pot renovar.
S’estableix un període màxim de cinc anys, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, de suspensió de noves autoritzacions d’establiments de joc i de noves autoritzacions d’explotació de màquines de joc tipus B o recreatives amb premi, destinades a ser instal·lades en locals d’hostaleria o similars. El fort creixement de l’oferta de joc presencial dels darrers anys, el creixement del nombre de persones afectades per conductes de joc problemàtic i addicció al joc com també la creixent preocupació social amb relació a la proliferació d’establiments de joc (jocs d’atzar i apostes) a les ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana aconsella l’establiment d’una suspensió temporal de noves autoritzacions.

Tanmateix, tenint en compte que la renovació d’autorització dels establiments de joc s’han de realitzar d’acord amb la normativa vigent, aquesta suspensió no és aplicable en aquells casos en què siga necessari un canvi d’emplaçament de l’establiment de joc per a complir amb el requisit de distància establit en l’apartat 5 de l’article 45 d’aquesta llei. Així mateix, el requisit de distància establit en l’apartat 6 de l’article 45 d’aquesta llei no és aplicable en el cas de renovació d’autorització de l’establiment de joc. D’aquesta manera es possibilita la renovació d’autoritzacions dels establiments de joc i la continuïtat de la seua activitat.

Amb l’objectiu de desenvolupar una planificació i una ordenació quantitativa de l’activitat del joc al territori de la Comunitat Valenciana, tenint en compte criteris de salut pública, demogràfics, socioeconòmics i territorials, durant aquest període de suspensió la conselleria competent en matèria de joc ha de coordinar un estudi que analitze l’impacte social i sobre la salut pública de les instal·lacions de joc existents.

Finalment, s’estableix un termini de dotze mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, per a l’elaboració de l’Estratègia valenciana integral de prevenció i tractament del joc.
Mitjançant les disposicions addicionals es regula la instal·lació en règim d’assaig de modalitats i material de joc per a comprovar-ne la viabilitat comercial; s’habilita la possibilitat de declaració de zones saturades d’establiments de joc per part dels ajuntaments; es modifica la definició de comunicació accessible per persones menors d’edat i s’estableix la remissió de l’informe anual de l’òrgan directiu competent en matèria de publicitat institucional a la Comissió de Joc i la seua publicació, en la disposició addicional quarta de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l’interès ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques; s’estableix una ràtio mínima per habitant de personal adscrit a la Generalitat destinat a tasques d’inspecció, control i vigilància en matèria de joc a la Comunitat Valenciana, i s’aclareix la normativa aplicable a determinats cossos funcionarials de l’administració de la Generalitat mitjançant la modificació de la disposició addicional cinquena de la Llei 10/2020, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana.

La disposició derogatòria deroga amb caràcter general la Llei 4/1988, de 3 de juny, del joc de la Comunitat Valenciana, l’article 15 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de la resta de tributs cedits, i totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposen al que hi ha establit en aquesta llei, com també la disposició addicional quarta del Decret 56/2015, de 30 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de casinos de joc de la Comunitat Valenciana, que impedia a la Generalitat la convocatòria d’un concurs públic per a la instal·lació d’un casino fins que no estigueren autoritzades set sales apèndixs per cadascun dels casinos.
Igualment, queda derogat l’apartat 8, de l’article 26, del Decret 115/2006, de 28 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de màquines recreatives i d’atzar, en el que afecta la suspensió de les autoritzacions d’explotació tenint en compte el nou règim de suspensions establit en la disposició transitòria sisena.
També es deroga la disposició addicional segona del Decret 42/2011, de 15 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el reglament d’apostes de la Comunitat Valenciana, i s’elimina els requisits d’obertura i manteniment d’un nombre mínim de locals específics d’apostes i d’instal·lació d’un nombre mínim de màquines auxiliars d’apostes per al manteniment dels títols habilitants a les empreses operadores d’apostes.

Les disposicions finals contenen l’habilitació al Consell per al desenvolupament normatiu i l’entrada en vigor de la llei.


TÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte de la llei
Aquesta llei té per objecte:
a) La regulació, en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, del joc en les seues distintes modalitats i denominacions, i en general de qualsevol activitat per la qual s’arrisquen quantitats de diners o objectes susceptibles d’avaluació econòmica, en funció del resultat d’un esdeveniment futur incert, independentment de la incidència que hi tinga l’habilitat dels participants o el mer atzar.

La pràctica del joc, objecte d’aquesta llei, pot realitzar-se de forma presencial o a través de mitjans electrònics, telemàtics o de comunicació a distancia, en les condicions i amb els requisits que es determinen en aquesta llei i en els reglaments que la desenvolupen.
b) La prevenció del joc patològic o ludopatia.

Article 2. Àmbit d’aplicació de la llei
1. La present llei s’ha d’aplicar a les persones físiques i jurídiques que intervinguen en la gestió, l’explotació i la pràctica dels jocs, i també a les dedicades a la fabricació, comercialització, distribució, instal·lació i el manteniment del material relacionat amb el joc i altres activitats connexes.
2. Queden exclosos de l’àmbit d’aquesta llei:
a) El joc i les competicions de pur passatemps o recreació constitutiva d’usos socials de caràcter tradicional, familiar o amistós, sempre que no siguen objecte d’explotació lucrativa per les persones jugadores o per part d’altres persones i sense que en cap cas hi intervinguen diners o premis susceptibles de valoració econòmica, excepte en el supòsit previst en el paràgraf següent.
En qualsevol cas, es considera de caràcter social o amistós el joc del bingo en les associacions o centres d’atenció per a persones majors de 65 anys i en centres de persones amb discapacitat, per als majors d’edat, amb els requisits que es determinen reglamentàriament.

b) Les màquines expenedores que es limiten a efectuar mecànicament la venda dels productes o mercaderies, sempre que el valor dels diners depositats en les màquines corresponga al valor de mercat dels productes que lliuren en els termes que es determinen reglamentàriament.
c) Les màquines, els aparells, instruments o dispositius que facen servir xarxes informàtiques, telemàtiques, o qualsevol altre mitjà de comunicació o connexió a distància l’objecte dels quals siga la reproducció d’imatges, música, comunicació, informació, sense possibilitat d’accés a algun tipus de joc amb aposta. Per la utilització d’aquests serveis no es poden concedir premis en metàl·lic o en espècie.
d) Les màquines de mer passatemps o recreació que no ofereixen a la persona jugadora o usuari cap premi en metàl·lic o en espècie, ni directament ni indirectament, sinó que es limiten a concedir a l’usuari un temps d’ús o de joc a canvi del preu de la partida, que poden oferir com a únic al·licient addicional, per causa de l’habilitat de la persona jugadora, la possibilitat de continuar jugant pel mateix import inicial en forma de prolongació del temps de joc. Aquestes màquines no poden utilitzar imatges o efectuar activitats pròpies de locals no autoritzats per a persones menors d’edat.
e) Les màquines o els aparells de naturalesa estrictament manual o mecànica, o amb incorporació d’elements electrònics que no tinguen influència decisiva per al desenvolupament del joc, sempre que no donen cap premi ni directe ni indirecte, i expressament es determine reglamentàriament.
f) Les Apostes Mútues Esportives Benèfiques i els jocs reservats a la competència de l’Administració de l’Estat.
No obstant això, en els termes, condicions i requisits establits en aquesta llei i en les seues disposicions reglamentàries de desplegament, l’obertura de locals presencials oberts al públic i la instal·lació d’equips en tots els locals de pública concurrència, que permeten la participació en jocs a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius autoritzats per l’Administració de l’Estat, exigeix, en tot cas, l’autorització administrativa prèvia de l’òrgan competent en matèria de joc a la Comunitat Valenciana.
No resulta exigible l’esmentada autorització per a obrir locals i per a instal·lar terminals que permeten la participació en els jocs de loteries de la reserva, d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc.


Article 3. Principis rectors de l’activitat de joc
1. Les actuacions en matèria de joc s’han d’atendre als principis de:
a) Protecció de les persones menors d’edat i d’aquelles que tinguen reduïdes les capacitats intel·lectuals i volitives, o es troben incapacitades legalment o judicialment així com aquelles persones inscrites en el Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana o en el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc, i s’ha d’impedir el seu accés a la pràctica i als establiments de joc en qualssevol de les modalitats.
b) Respecte a les regles bàsiques d’una política de joc responsable.
c) Prevenció del joc patològic i dels perjudicis a les persones usuàries i, en especial, als col·lectius socials més vulnerables.
d) Transparència en el desenvolupament dels jocs en les distintes modalitats.
e) Garantia del pagament dels premis i que no es produïsquen fraus en el desenvolupament dels jocs.
f) Mesures d’intervenció i control per part de l’administració.
g) Col·laboració en el compliment de la legislació de prevenció de frau i blanqueig de capitals.
h) Seguretat jurídica de les empreses operadores i de les persones que participen en jocs.
i) Foment d’ocupació estable i de qualitat en el sector.
2. En tot cas, en l’ordenació del joc, s’ha de tindre en compte la realitat i la incidència social de l’activitat de joc, les repercussions econòmiques i la diversificació empresarial del joc, en les distintes modalitats. S’ha d’afavorir la concurrència en condicions d’igualtat, no s’ha de fomentar l’hàbit del joc i s’han d’evitar els seus efectes negatius. Per a això l’administració ha de vetlar per l’aplicació dels principis rectors i les empreses han de col·laborar en aquest objectiu.

3. Les empreses o els agents que exercisquen l’activitat del joc no poden concedir préstecs ni qualsevol altra modalitat de crèdit o assistència financera als participants, ni concedir bonificacions, partides gratuïtes o elements bescanviables per diners als usuaris del joc.


Article 4. Polítiques de joc responsable
1. Joc responsable s’entén com el conjunt de mesures tendents a mantenir que l’activitat de joc de la persona jugadora es realitza de manera conscient, sense detriment de la seua voluntat i lliure determinació, dins uns paràmetres saludables. El joc responsable es fonamenta, entre altres, en els principis següents:
a) El joc és una forma d’oci.
b) El joc és una activitat social.
c) El joc pot provocar addicció.
d) Jugar no és un mitjà de vida.
e) Responsabilitat social corporativa.
2. Les polítiques de joc responsable suposen que l’exercici de les activitats de joc s’abordarà des d’una política integral de responsabilitat social corporativa que contemple el joc com un fenomen complex on s’han de combinar accions preventives, de sensibilització, d’intervenció i de control, i també de reparació dels efectes negatius produïts.

3. Les accions preventives s’han d’enfocar a la sensibilització, l’educació, la informació i la difusió de les bones pràctiques del joc, i també a sensibilitzar, informar i difondre respecte els possibles efectes que una pràctica no adequada del joc pot produir.
Les empreses operadores de joc han d’elaborar un pla de mesures en relació amb la mitigació dels possibles efectes perjudicials que puga produir el joc sobre les persones i han d’incorporar les regles bàsiques del joc responsable.
En tot cas, la conselleria competent en matèria de joc així com les empreses autoritzades, pel que fa a la protecció de les persones consumidores, han de vetlar per l’aplicació de mesures que han d’incloure les accions següents:
a) Prestar l’atenció que cal als grups en risc.
b) Proporcionar al públic la informació necessària perquè puga fer una selecció conscient de les activitats de joc i perquè la seua actitud davant del joc siga moderada, no compulsiva i responsable.
c) Informar, d’acord amb la naturalesa i els mitjans utilitzats en cada joc, de la prohibició de participar a les persones menors d’edat o a les persones incloses en el Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc, així com establir tots els mecanismes de control necessaris per garantir-ho.
4. Les activitats de joc han de ser desenvolupades amb sentit de la responsabilitat social corporativa per les empreses operadores de joc, mitjançant pràctiques empresarials obertes i transparents basades en valors ètics i el respecte cap a les persones empleades, les persones jugadores, la societat en general i el medi ambient. Les empreses titulars de locals de joc o de llocs o pàgines web de joc han d’oferir a les persones usuàries informació sobre la naturalesa i els mitjans utilitzats en jocs oferits, la prohibició de participar a les persones menors d’edat o a les persones incloses en el Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc, els riscos que un excés d’activitat de joc podria provocar i els possibles efectes que una pràctica no adequada del joc pot produir, fomentant les actituds de joc responsable, moderat, no compulsiu i conscient. Així mateix, les empreses titulars de locals de joc o de llocs o pàgines web de joc han d’impartir al seu personal cursos de formació relacionats amb les pràctiques de joc responsable i prevenció del joc patològic.

5. Correspon a la conselleria competent en matèria de joc i a les empreses autoritzades vetlar per l’efectivitat de les polítiques del joc responsable.


Títol ii
Mesures de prevenció de la ludopatia

Article 5. Mesures de caràcter general per a la prevenció de la ludopatia
1. El Consell, en l’àmbit de les seues competències, ha de portar a terme, almenys, les activitats següents amb l’objectiu de prevenir i atendre situacions de joc patològic, especialment, en allò que puga afectar les persones menors d’edat i joves:
a) La realització de tallers i activitats formatives d’educació per a la salut, informació sanitària i prevenció del joc patològic en els àmbits educatius, sanitari, esportiu i sociolaboral.
b) L’establiment de protocols de detecció precoç i control de la ludopatia en l’àmbit educatiu i sociosanitari.
c) El foment de l’oci alternatiu i l’oci educatiu especialment adreçat a les persones adolescents i joves.
d) La implantació d’unitats multidisciplinars específiques de tractament d’addicció al joc.
2. Les activitats a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article es poden desenvolupar en col·laboració amb altres administracions públiques i amb entitats socials.

Article 6. Estratègia Valenciana Integral de Prevenció i Tractament del Joc Patològic
1. La Comunitat Valenciana ha de disposar d’una Estratègia Valenciana Integral de Prevenció i Tractament del Joc Patològic de caràcter plurianual. Aquesta estratègia ha de contenir un pla d’acció bianual en el qual s’ha d’abordar les accions coordinades de prevenció i tractament de la ludopatia entre les diverses administracions públiques valencianes.

2. El pla d’acció i l’estratègia s’avaluaran periòdicament, i si escau, s’actualitzaran.
3. L’elaboració i el seguiment de l’estratègia i del pla d’acció han de comptar amb la participació de les administracions públiques, organitzacions, entitats i associacions vinculades o afectades per l’activitat de joc a la Comunitat Valenciana.

Article 7. Perspectiva inclusiva
La perspectiva de gènere i l’atenció a les vulnerabilitats socials han de ser elements transversals que cal considerar en l’elaboració i l’aplicació de les mesures i accions a què es refereixen els articles 5 i 6 d’aquesta llei.

Article 8. Limitacions de la publicitat, promoció, patrocini i informació comercial
1. En l’àmbit del joc autonòmic i respecte a les empreses operadores de joc autoritzades per la Generalitat, es restringeix qualsevol tipus de publicitat, promoció, patrocini i qualsevol forma de comunicació comercial, inclosa aquella que es realitze telemàticament a través de les xarxes de comunicació social, referides a les activitats de joc i dels establiments en què es practiquen.
2. Es prohibeix la publicitat i la promoció del joc a l’exterior dels locals de joc, així com la publicitat estàtica del joc en la via pública o mitjans de transport, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

3. Dins l’àmbit assenyalat en l’apartat 1 d’aquest article, es restringeix reglamentàriament la distribució gratuïta o promocional de productes, béns, serveis o qualsevol altra actuació l’objectiu o efecte directe o indirecte, principal o secundari, dels quals siga la promoció de l’activitat de joc.
4. Així mateix, es restringeix reglamentàriament el lliurament gratuït, o per preu inferior al de mercat, de fitxes, cartons, butlletes o altres elements bescanviables per diners, els quals permeten la participació en el joc.
5. Dins els locals en els que es realitzen activitats de joc és obligatori que les persones consumidores i usuàries tinguen a la seua disposició, en lloc visible i fàcilment accessible, fulls informatius que continguen informació i dades de contacte d’institucions dedicades al tractament i rehabilitació de persones amb trastorns addictius associats al joc. La conselleria competent en matèria de prevenció i tractament d’addiccions establirà el format i el contingut d’aquests fulls informatius.

6. Els mitjans de comunicació de titularitat pública, amb l’àmbit d’emissió limitat a part del territori valencià o la seua totalitat, no han d’emetre publicitat sobre l’activitat del joc, tant presencial com en línia. Aquesta prohibició inclou també els serveis de la societat de la informació, l’emissió de programes i d’imatges en què les persones presentadores, col·laboradores o convidades apareguen jugant, o esmenten o mostren, directament o indirectament, establiments, salons o locals associats al joc, excepte en aquells casos en què tinguen com a objectiu la prevenció o la sensibilització respecte del joc patològic o la ludopatia. La conselleria competent en matèria de joc pot autoritzar excepcions a aquesta limitació en el cas dels jocs de titularitat pública o amb reserva estatal.
7. S’han de promoure línies d’ajuda, subvencions i/o incentius fiscals per a entitats esportives, associacions o mitjans de comunicació (especialment en línia) que realitzen campanyes vinculades a la prevenció i la lluita contra la ludopatia.
Article 9. Jocs autoritzables
1. Els jocs permesos, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, només poden practicar-se amb els requisits, amb les condicions i en els establiments, llocs i espais assenyalats en aquesta llei i en les seues disposicions reglamentàries.
2. Perquè un joc puga ser autoritzat és requisit indispensable la inclusió prèvia d’aquest en el Catàleg de Jocs de la Generalitat.
3. El Catàleg de Jocs és l’instrument bàsic d’ordenació del joc en què s’especifiquen les distintes denominacions amb què siguen conegudes les seues possibles modalitats, i també els elements personals i materials que, com a mínim, siguen necessaris per a la seua pràctica.
Reglamentàriament s’han d’establir les regles essencials per al desenvolupament de cada modalitat de joc i les condicions, restriccions i prohibicions que, si és el cas, es considere necessari establir per a la pràctica d’aquests jocs.
4. En el Catàleg de Jocs seran inclosos, com a mínim, els següents:

a) Les loteries i el joc de bitllets.
b) Els exclusius dels casinos de joc.
c) El joc del bingo, en les distintes modalitats.
d) Els que es desenvolupen per mitjà de l’ocupació de màquines recreatives i d’atzar.
e) Les rifes, tómboles i combinacions aleatòries.
f) Les apostes sobre esdeveniments esportius, o d’un altre caràcter, prèviament determinats.
5. Per decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de joc, amb un informe previ de la Comissió de Joc de la Comunitat Valenciana, es poden incloure en el catàleg uns altres jocs no especificats en l’apartat anterior.

Article 10. Jocs prohibits
Són jocs prohibits tots els no van inclosos en el Catàleg de Jocs de la Comunitat Valenciana, i aquells que, tot i ser-hi, es realitzen sense la preceptiva autorització o en la forma, llocs o per persones diferents de les que s’especifiquen en els corresponents reglaments.
Particularment està prohibida l’organització de:
a) Modalitats de jocs propis de casino, amb el mateix o distint nom, inclús en la seua modalitat de tornejos, quan es realitzen fora dels casinos o realitzades al marge de les autoritzacions, dels requisits i de les condicions establides en aquesta llei i en els reglaments que la despleguen.
b) Modalitats del joc del bingo, amb el mateix o distint nom, realitzades al marge de les autoritzacions i requisits establits en aquesta llei i en els reglaments que la despleguen.
c) Apostes sobre esdeveniments que atempten contra la dignitat de les persones, el dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge, o el benestar dels animals; que es basen en la comissió de delictes o faltes o en esdeveniments polítics o religiosos o en esdeveniments prohibits per la legislació vigent, i també les realitzades al marge de les autoritzacions i requisits establits en aquesta llei i en els reglaments que la despleguen.



TÍTOL III
Organització i ordenació de l’activitat del joc

CAPÍTOL I
Òrgans de control del joc i competències

Article 11. Atribucions del Consell
Corresponen al Consell les següents atribucions en matèria de joc:

a) L’aprovació del Catàleg de Jocs i també la inclusió o exclusió de qualsevol modalitat de joc no prevista en l’article 9 d’aquesta llei.

b) Aprovar les directrius i criteris que han regir el desenvolupament del sector del joc a la Comunitat Valenciana.
c) L’aprovació dels reglaments específics de cada joc inclosos en el Catàleg de Jocs.
d) La regulació del règim de publicitat, patrocini i promoció.
e) L’aprovació del reglament regulador del Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana.
f) Qualsevol altra competència que li siga atribuïda per la llei i les disposicions que la despleguen.

Article 12. Atribucions de la conselleria competent en matèria de joc

Correspon a la conselleria que exercisca les funcions en matèria de joc les atribucions següents:
a) La incoació i instrucció dels projectes dels reglaments de desenvolupament d’aquesta llei que aprove el Consell i la seua execució.
b) La incoació i instrucció per a l’elaboració i aprovació de les ordres de la conselleria per al control i la direcció dels jocs.
c) L’elevació al Consell de les propostes de la seua competència.
d) Autoritzar la instal·lació dels casinos de joc.
e) La vigilància i el control de les activitats relacionades amb el joc per al compliment de la seua normativa reguladora, i també per a l’efectivitat de les polítiques de joc responsable.
f) Qualsevol altra competència que expressament li siga atribuïda per aquesta llei i les disposicions que la despleguen.

Article 13. Atribucions de l’òrgan directiu competent en matèria de joc
Correspon a l’òrgan directiu competent en matèria de joc les atribucions següents:
a) L’atorgament i la revocació de les autoritzacions per a organitzar, gestionar i explotar els jocs i les apostes i les activitats relacionades.

b) Homologar el material de joc.
c) La inspecció i el control de les activitats relacionades amb el joc, i també de les empreses que participen i dels establiments en què es practique.
d) L’administració dels registres de joc corresponents.
e) Qualsevol altra competència que li siga atribuïda expressament per les disposicions que despleguen aquesta llei i també pel reglament d’organització i funcionament de la conselleria competent en matèria de joc.

Article 14. La Comissió de Joc de la Comunitat Valenciana
1. La Comissió de Joc de la Comunitat Valenciana és l’òrgan consultiu, d’estudi i assessorament en matèria de joc, i la presideix el conseller competent en matèria de joc.
La seua composició, organització i funcionament s’ha de determinar reglamentàriament. No obstant això, la composició d’aquesta comissió ha de tenir, entre d’altres, la representació de:
a) els centres directius de l’administració de la Generalitat competents en matèria de joc, tributs, salut pública i assistència sanitària, serveis socials, protecció de les persones menors d’edat, joventut i educació;
b) organitzacions sindicals i empresarials del sector en l’àmbit de la Comunitat Valenciana;
c) associacions dedicades a la prevenció i la rehabilitació de la ludopatia que desenvolupen la seua activitat a la Comunitat Valenciana;
d) associacions de defensa de les persones consumidores i usuàries amb àmbit territorial de la Comunitat Valenciana;
e) associacions de veïns i veïnes amb àmbit territorial de la Comunitat Valenciana;
f) el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, i
g) unitats d’investigació o centres d’investigació universitaris especialitzats en la recerca, prevenció i tractament de la ludopatia.

En la seua composició s’ha de procurar una presència equilibrada de dones i homes en la designació de les persones membre que no hi siguen per raó del seu càrrec.
2. Correspon a la Comissió de Joc:
a) Informar sobre els projectes de llei i les disposicions de caràcter general que en matèria de joc haja d’aprovar el Consell.
b) Portar a la consideració de la conselleria competent en matèria de joc totes les iniciatives i estudis que considere oportuns en matèria de jocs per a la realització dels fins establits en aquesta llei.
c) Analitzar la situació del sector del joc i la incidència de les activitats del joc en la societat valenciana.
d) Promoure iniciatives per a fomentar les polítiques de joc responsable i lluita contra el joc patològic.
e) Aprovar l’informe anual de l’activitat de joc a la Comunitat Valenciana.
f) La resta de competències que se li atribuïsquen reglamentàriament.

Article 15. La Comissió Técnica de Coordinació Interadministrativa en Matèria de Joc
1. La Comissió Técnica de Coordinació Interadministrativa en Matèria de Joc és l’òrgan de coordinació tècnica i administrativa de l’administració valenciana en matèria de joc, i està presidida per la persona titular de la direcció general competent en matèria de joc.

2. La seua composició, organització i funcionament s’ha de determinar reglamentàriament. No obstant això, hi estan representats, per la persona titular de la direcció general corresponent, els centres directius de la Generalitat Valenciana competents, almenys, en matèria de joc, tributs, salut pública i assistència sanitària, serveis socials, protecció de les persones menors d’edat, joventut i educació, així com la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
3. Aquesta comissió pot obtenir la col·laboració i l’assessorament de les persones expertes que considere necessàries per a l’adopció de les seues decisions.
4. Correspon a aquesta comissió:
a) Analitzar la situació del sector del joc i la incidència de les activitats del joc en la societat valenciana.
b) Coordinar les actuacions relacionades amb l’aplicació d’aquesta llei i les normatives que les desenvolupen per part de les administracions públiques valencianes, en particular pel que fa al foment de les polítiques de joc responsable i la prevenció i lluita contra el joc patològic.

c) Elaborar i realitzar el seguiment de l’Estratègia Valenciana Integral de Prevenció i Tractament del Joc Patològic i els plans d’acció corresponents, sota la coordinació de la conselleria competent en matèria de sanitat i salut pública i amb la col·laboració, almenys, de les parts membre de la Comissió de Joc.
d) La resta de competències que se li atribuïsquen reglamentàriament.


CAPÍTOL II
De les persones jugadores i del personal de les empreses de joc

Secció primera
Persones jugadores

Article 16. Drets de les persones jugadores
1. Són persones jugadores les persones físiques que practiquen o participen, en qualitat d’usuàries, en activitats de joc, incloent-hi les apostes.
2. Les persones jugadores tenen, davant l’empresa de gestió i explotació de joc, l’establiment de joc i el seu personal, els drets següents:

a) A ser tractades respectuosament i d’acord amb les regles de cortesia.
b) A obtenir informació precisa, clara, veraç i suficient sobre les regles que han de regir el joc o l’aposta en què desitgen participar.
c) Al temps d’ús corresponent al preu de la partida que es tracte.

d) Al cobrament dels premis que els puga correspondre de conformitat amb la normativa específica de cada joc.
e) A jugar lliurement, sense coaccions o amenaces provinents d’altres persones jugadores, del personal de l’establiment de joc o de qualsevol altra tercera persona, com també el dret al fet que el joc es desenvolupe de manera neta i amb subjecció a la normativa legal.
f) A conèixer en tot moment l’import que ha jugat o apostat en aquells jocs en què es jugue a través de suport electrònic, com també, en el cas de disposar un compte d’usuari obert amb l’empresa de gestió i explotació de jocs, a conèixer el seu saldo.
g) A rebre informació en els establiments de joc sobre la pràctica de joc responsable.
h) A tenir a la seua disposició, de manera immediata, els fulls de reclamacions, i formular les queixes i les reclamacions que estimen oportunes a través dels fulls de reclamacions regulats en el Decret 77/1994, de 12 d’abril, del govern valencià, pel qual es regulen els fulls de reclamacions dels consumidors i els usuaris de la Comunitat Valenciana, així com poder acudir al Sistema Arbitral de Consum de la Comunitat Valenciana, com a sistema de resolució de conflictes extrajudicials.

i) Al fet que la identificació de la persona usuària es realitze de manera segura, mitjançant l’exhibició del document nacional d’identitat, passaport o document equivalent o sistema de firma electrònica reconeguda, amb subjecció a la normativa vigent en matèria de protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals.

j) A conèixer, en tot moment, la identitat de l’empresa de gestió i explotació de jocs, especialment, en el cas dels jocs desenvolupats per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius; com també a conèixer, en el cas de reclamacions o possibles infraccions, la identitat del personal que interactue amb la persona jugadora.

k) A rebre informació de l’adhesió a la Junta Arbitral de Consum, quan l’empresari s’hi trobe adherit.

Article 17. Obligacions de les persones jugadores
Les persones jugadores tenen les obligacions següents:
a) Identificar-se davant les empreses de gestió i explotació de jocs a l’efecte d’accés i participació en aquests.
b) Complir les normes i regles dels jocs en què participen.
c) Respectar els principis del joc responsable.
d) No alterar el desenvolupament normal dels jocs.
e) Respectar el dret d’admissió de locals de joc.
f) Fer ús adequat dels aparells i les màquines i mantenir una actitud respectuosa cap al personal dels locals i cap a la resta de persones jugadores.

Article 18. Prohibicions de participació en activitats de joc
No poden participar en les activitats de joc:
a) Les persones menors d’edat, les persones incapacitades legalment i les persones que pertorben la tranquil·litat i el desenvolupament dels jocs. Pel que fa a les persones menors d’edat, s’exceptua l’ús de les maquines de tipus A.
b) Les persones que figuren en el Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana o en altres registres equivalents existents en l’Estat espanyol en què aquest estiga coordinat.
c) Les persones directives, accionistes i partícips en les seues pròpies empreses de joc.
d) Les persones directives de les entitats esportives, persones participants o organitzadores, àrbitres, i també altres col·lectius de persones que puguen determinar-se reglamentàriament, respecte d’esdeveniments o activitats esportives sobre les quals es fan apostes.
e) Les persones directives, titulars o les persones empleades dels establiments on es troben instal·lades maquines de tipus B i C i màquines auxiliars d’apostes en qualitat de persona jugadora o apostadora.

Article 19. Prohibicions d’accés a locals i portals web de joc
1. Les persones organitzadores de joc i responsables de locals de joc han d’impedir l’entrada als locals o sales de joc, o, si és el cas, l’estada en aquests:
a) A les persones menors d’edat.
b) A les persones que pretenguen entrar-hi portant armes o objectes que puguen utilitzar-se com a tals, o a les persones que, una vegada dins dels establiments de joc i apostes, alteren de qualsevol forma l’ordre públic.
c) A qualsevol persona que presente símptomes d’embriaguesa, d’estar sota la influència de substàncies psicotròpiques o d’alienació mental, així com aquelles que manifesten un comportament agressiu o violent que puga pertorbar l’ordre, la tranquil·litat i el desenvolupament dels jocs.
d) A les persones que figuren en el Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana o en el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc.
2. No es permet l’obertura i el registre d’un compte de persona jugadora en pàgines web a les persones incurses en prohibició de jugar d’acord amb allò que estableix l’article 18 d’aquesta llei.
3. La prohibició d’accés a les persones menors d’edat ha de constar de forma clara i visible en l’entrada del local i en el portal de la pàgina web, en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana. Aquesta prohibició s’ha de garantir en els termes i condicions que s’establisquen reglamentàriament.
4. Les persones menors d’edat poden tenir accés a les sales recreatives i a la zona A de les sales de joc sempre que disposen d’accés diferenciat que impedisca l’accés a la resta de zones de joc, en les condicions establides reglamentàriament.


Secció segona
Personal de les empreses de joc

Article 20. Del personal que realitza la seua activitat en empreses de joc
1. Les persones que ocupen els càrrecs d’administradors, gerents i apoderats o siguen accionistes o partícips d’empreses de joc no han de trobar-se incursos en cap de les circumstàncies establides en l’apartat 1, de l’article 27 d’aquesta llei.
2. Les persones empleades que participen directament en el desenvolupament dels jocs de casinos, i també els seus cònjuges, ascendents, descendents i col·laterals, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, no poden tenir cap participació en la societat titular de l’empresa de joc.

3. Les empreses de joc han de subministrar al personal que hi realitza la seua activitat laboral formació bàsica relativa a la regulació del joc, la prevenció dels riscos associats al joc, les polítiques de joc responsable, la identificació de conductes addictives associades al joc i bones pràctiques d’intervenció davant situacions de joc problemàtic o patològic.


Secció tercera
Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc
de la Comunitat Valenciana i Control d’Admissió

Article 21. Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana
1. El Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana té l’objectiu d’impedir la participació en les activitats de joc a les persones que voluntàriament hi sol·liciten la seua inscripció i les que hagen de ser-hi inscrites en virtut de resolució judicial o administrativa.
2. Reglamentàriament s’ha d’establir el contingut, l’organització i el funcionament del registre esmentat, que no pot incloure més dades que les estrictament necessàries per al compliment de les finalitats determinades en aquesta llei. La difusió de les dades incloses en aquests ha de servir, únicament, per al compliment de les finalitats establides legalment.
3. La conselleria competent en matèria de joc ha de procurar la coordinació del Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana amb el Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc, establit per l’article 22 de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc. Així mateix, pot establir mecanismes de coordinació amb altres registres oficials equivalents existents a l’Estat espanyol per a la comunicació de dades i, si escau, la interconnexió dels registres, per al compliment de les finalitats establides legalment i d’acord amb la normativa de protecció de les dades personals.


Article 22. Control d’admissió en locals de joc i en el joc realitzat per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius

1. Els establiments de joc a què es refereixen les lletres a, b, c i e de l’article 45.3 d’aquesta llei han de disposar d’un servei d’admissió que controle l’accés al local de totes les persones jugadores o visitants i que comprove que no es troben incurses en les prohibicions regulades en els articles 18 i 19 d’aquesta llei.
El servei d’admissió ha de disposar d’un sistema que permeta la connexió directa amb l’òrgan competent en matèria de joc per a l’actualització de les persones incloses en el Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana i en altres registres oficials equivalents existents a l’Estat espanyol, d’acord amb l’aplicació del que hi ha establit en l’article 21.3 d’aquesta llei.

2. En el joc practicat a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics o interactius, la comprovació a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article s’ha de fer cada vegada que la persona jugadora s’identifique en el sistema de joc.
3. Les empreses que exploten modalitats de joc per mitjà de canals telemàtics han de disposar d’un sistema que permeta identificar la persona jugadora i comprovar que no està incursa en les prohibicions per a jugar regulades en l’article 18 d’aquesta llei.
4. La utilització del sistema d’identificació s’ha de subjectar a les prescripcions de la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
5. S’ha d’establir reglamentàriament el contingut, l’organització i el funcionament del control d’admissió.


CAPÍTOL III
Empreses de joc

Secció primera
Autoritzacions

Article 23. Autoritzacions
L’organització i l’explotació de les distintes modalitats de jocs, que determina aquesta llei, i també la fabricació, comercialització i distribució del material de joc, l’han de dur a terme exclusivament aquelles persones físiques, majors d’edat, o jurídiques, autoritzades com cal i inscrites en el Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana.

La Generalitat Valenciana, bé directament, bé a través de societats mercantils de la Generalitat, pot organitzar la realització dels jocs que aquesta llei o les seues normes de desplegament determinen.

Article 24. Requisits generals de les autoritzacions de les empreses de joc
1. Amb la sol·licitud prèvia de l’autorització, amb les dades d’identificació del sol·licitant, l’òrgan competent en matèria de joc ha de concedir les autoritzacions d’acord amb les directrius i els criteris que han de regir el desenvolupament del sector del joc a la Comunitat Valenciana i amb subjecció als requisits i als procediments que s’estableixen en aquesta llei i en els reglaments que la despleguen.
2. El termini màxim per a concedir i notificar l’autorització és de sis mesos. Si ha transcorregut el termini i no s’ha fet la notificació, caldrà considerar desestimada la sol·licitud.
3. L’autorització ha de tindre una duració determinada i estar vinculada a l’exercici de l’activitat. Pot ser renovada, si és el cas, per part de l’Administració.
4. A les empreses de joc que hagen obtingut l’autorització o el títol habilitant en altres comunitats autònomes o en l’Administració estatal no els cal l’autorització exigida a la Comunitat Valenciana, sempre que acrediten el compliment dels requisits establits en aquesta llei i en les seues normes de desplegament.
5. Les autoritzacions per a diverses activitats podran concedir-se en unitat d’acte o mitjançant l’adopció de diferents actes.
6. En les modalitats de joc, que s’establisquen reglamentàriament, l’autorització requereix la convocatòria prèvia d’un concurs públic.

7. Les autoritzacions només són transferibles en els casos i en els termes que es determinen reglamentàriament.

Article 25. Extinció i revocació de les autoritzacions
1. Les autoritzacions s’extingeixen en els casos següents:
a) Per renúncia expressa dels interessats.
b) Pel transcurs del temps per al qual van ser concedides, sense perjudici de les renovacions escaients.
c) Per defunció o extinció de la personalitat jurídica del titular, sense perjudici de les transmissions escaients.
2. Pot acordar-se la revocació de l’autorització, amb audiència prèvia dels interessats, per alguna de les causes següents:
a) Incompliment d’algun dels requisits exigits per la normativa per a la concessió de l’autorització o les condicions a què estigueren subordinades.
b) Cessament de l’activitat objecte d’autorització en els termes que s’establisquen reglamentàriament.
c) Per manca de compliment dels requisits assenyalats en l’article 26 d’aquesta llei.
d) En virtut del procediment administratiu sancionador corresponent, o quan en un procediment judicial una sentència ferma així ho determine.
3. Per qualsevol altra circumstància que s’establisca reglamentàriament.


Secció segona
Requisits de les empreses de joc

Article 26. Requisits de constitució de les empreses de joc
1. L’organització i l’explotació de les diferents modalitats de joc poden dur-les a terme persones físiques, majors d’edat, o jurídiques, autoritzades com cal i inscrites en el Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana.
2. Les empreses titulars de jocs de casino i les empreses operadores d’apostes han de ser persones jurídiques constituïdes davall la forma de societat anònima, l’administració d’aquestes ha de ser col·legiada i l’objecte social, únic i exclusiu, és l’explotació de casinos de joc i activitats complementàries o accessòries relacionades amb aquest, o l’explotació del joc d’apostes i la fabricació de material de joc d’apostes en el cas de les operadores d’apostes.
3. Les empreses titulars de l’explotació del joc del bingo poden constituir-se davall la forma de societats anònimes, societats de responsabilitat limitada, societats laborals i cooperatives de treball de la Comunitat Valenciana. L’objecte social únic és l’explotació del joc del bingo i, si és el cas, dels restants jocs d’atzar que puguen autoritzar-se i els serveis complementaris.
Igualment, les entitats benèfiques esportives, culturals i turístiques que tinguen més de tres anys d’ininterrompuda existència legal i funcionament poden ser titulars de sales de bingo. Aquestes entitats poden realitzar l’explotació del joc, bé directament o bé a través d’empreses de serveis, inscrites com cal i sotmeses al mateix règim legal i de garanties que les empreses titulars, en els termes que es determinen reglamentàriament.
4. En la resta de les empreses de joc, solament han de tenir un objecte social únic i exclusiu quan així ho exigisca la reglamentació específica de cada joc.
5. Les empreses de joc amb personalitat jurídica han de tenir un capital social mínim, segons s’exigisca en la reglamentació específica de cada joc, constituït en accions o participacions nominatives, i ha d’estar totalment subscrit i desembossat.
6. La participació de capital estranger en les empreses de joc, s’ha d’ajustar al que estableix la legislació vigent en matèria d’inversions estrangeres.
7. Les societats explotadores de jocs han de posseir la nacionalitat espanyola d’acord amb la normativa específica sobre nacionalitat i domicili social de les empreses mercantils o bé estar constituïdes i domiciliades en països de la Unió Europea i que tinguen almenys un representant a Espanya.
8. Totes les empreses de joc hauran d’haver constituït i mantindre actualitzada una fiança, en la quantia i amb la forma que s’exigisquen reglamentàriament, i també complir la resta dels requisits establerts en les reglamentacions específiques de cada joc.
9. Totes les empreses de joc han d’acreditar, en els termes que es determinen reglamentàriament, l’elaboració i la implantació de plans de seguretat i salut laboral que prevegen la protecció front el risc de patir ludopatia de les persones treballadores vinculades a l’empresa.
Article 27. Prohibicions per ser titular d’autoritzacions per a l’organització del joc
1. En cap cas poden ser titulars de les autoritzacions per a l’organització i explotació dels jocs regulats per aquesta llei les persones físiques o jurídiques en el capital de les quals participen persones o formen part dels seus òrgans de representació o direcció les persones que es troben en alguna de les circumstàncies següents:
a) Haver sigut condemnades per mitjà de sentència ferma, dins dels quatre anys anteriors a la data de la sol·licitud de l’autorització, per delicte contra la salut pública, de falsedat, d’associació il·lícita, de contraban, contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic, contra l’Administració pública o contra la Hisenda pública i la Seguretat Social, i també per qualsevol infracció penal derivada de la gestió o explotació de jocs per als quals no hagen sigut autoritzats.
b) No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o davant la Seguretat Social.
c) Haver sigut sancionada la persona física o la persona jurídica mitjançant una resolució ferma, en els últims quatre anys, amb la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions segons la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions o la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària.
d) Haver sigut sancionada la persona física o jurídica mitjançant una resolució definitiva, en els últims quatre anys, per infraccions molt greus, arreplegades en la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.
e) Haver sigut sancionada la persona física, la persona jurídica o els seus socis, directius o administradors, mitjançant una resolució administrativa ferma per dos o més infraccions molt greus en els últims quatre anys, per incompliment de la normativa de joc de l’Estat o de les comunitats autònomes.
f) Haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver sigut declarades insolvents en qualsevol procediment, trobar-se declarades en concurs, llevat que en aquest haja adquirit eficàcia un conveni, estar subjectes a intervenció judicial o inhabilitades d’acord amb la normativa aplicable en matèria concursal, sense que haja conclòs el període d’inhabilitació fixat en la sentència de qualificació del concurs.
g) Incórrer en algun dels supòsits establits en el règim d’incompatibilitat de l’empleat públic o comprés en l’àmbit d’aplicació de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana o tractar-se de qualsevol dels càrrecs electius regulats en la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, en els termes que s’hi establisquen o els de la normativa autonòmica que regule aquestes matèries.

2. La justificació de no incórrer en les circumstàncies anteriors pot realitzar-se per mitjà de testimoni judicial, certificats telemàtics o transmissions de dades, d’acord amb el que estableix la normativa reglamentària que regule la utilització de tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques, o certificació administrativa, segons els casos. Quan aquests documents no puguen ser expedits per l’autoritat competent, poden ser substituïts per una declaració responsable que complisca els requisits establits en la Llei de Procediment administratiu comú de les Administracions públiques.
3. La pèrdua dels requisits esmentats a l’article 26 i la concurrència d’una prohibició de les establertes en la Llei amb posterioritat a l’atorgament de l’autorització comportarà la pèrdua d’aquesta.


Article 28. Fiances
1. Les empreses que realitzen activitats relacionades amb el joc, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, han de constituir una fiança en els termes, amb les formes i les quanties que es determinen reglamentàriament para cada un dels jocs.
La fiança prestada queda afecta a les responsabilitats i al compliment de les obligacions que es deriven del règim sancionador previst en la present llei i les seues normes de desplegament, i també al pagament dels premis a les persones jugadores i al compliment de les obligacions derivades dels tributs específics en matèria de joc.
2. Les obligacions a què es refereix l’apartat 1 poden fer-se efectives d’ofici contra les fiances depositades.
3. Les fiances poden ser constituïdes en metàl·lic, per aval d’entitats bancàries o de societats de garantia recíproca i per contracte d’assegurança de caució, d’acord amb els requisits establits en la Llei 20/2015, de 14 de juliol, d’ordenació, supervisió i solvència de les entitats asseguradores i reasseguradores i responen de les obligacions derivades d’aquesta llei.
4. La fiança ha de mantenir-se actualitzada en la quantia exigida reglamentàriament. Si es produïra, per qualsevol circumstància, una disminució de la seua quantia, la persona o entitat que l’haguera constituït hauria de completar-la en la quantia obligatòria en el termini que en cada cas s’establisca reglamentàriament o, a falta d’aquest, en el termini d’1 mes, que es compta des de la data de la disminució.
5. Les fiances s’extingeixen si desapareixen les causes que van motivar-ne la constitució, si no hi ha responsabilitats pendents o si ha transcorregut el termini màxim de prescripció de les responsabilitats, i en aquests casos s’han de tornar, a petició de la persona interessada, després de la liquidació, si és procedent.
6. El que estableixen els apartats anteriors també s’aplica als titulars de les empreses de joc que es constituïsquen esporàdicament o eventualment per a l’objectiu mencionat.


CAPÍTOL IV
Tipus de joc en l’àmbit de la Comunitat Valenciana

Secció primera
Modalitats de jocs presencials

Article 29. Jocs de loteries i bitllets
1. El joc de les loteries i el joc dels bitllets tenen lloc per mitjà de l’adquisició per un preu de determinats bitllets o butlletes, amb l’opció d’obtenir un premi en metàl·lic.
En el joc de les loteries el premi s’obté després de la celebració d’un sorteig posterior.
En el joc de bitllets, el premi està fixat en la part oculta del bitllet, i la persona jugadora el descobreix per manipulació.

2. L’organització del joc de les loteries i del joc dels bitllets, que tinguen lloc dins del territori de la Comunitat Valenciana, correspon a la Generalitat Valenciana. La seua explotació només pot la pot fer aquesta, també a través d’una societat mercantil de la Generalitat. Poden participar en la comercialització entitats de caràcter social en els termes que es determinen reglamentàriament.
3. Les condicions per a la celebració dels jocs s’estableixen reglamentàriament.

Article 30. Els jocs de casinos
1. Són jocs propis dels casinos de joc i, per tant, només poden practicar-se en els establiments autoritzats com a casinos de joc, aquells que figuren com a exclusius en el Catàleg de Jocs o regulats en les disposicions de desplegament d’aquesta llei.
2. Amb l’autorització prèvia, poden organitzar-se i celebrar-se tornejos sobre els jocs propis del casino d’acord amb el que s’establisca reglamentàriament.

Article 31. Jocs de bingo
1. El joc del bingo, en les diverses modalitats, només pot practicar-se en les sales autoritzades expressament a aquest efecte, amb cartons homologats oficialment, la venda dels quals s’ha de fer dins de la sala on el joc es desenvolupe.
2. En les sales de bingo poden instal·lar-se màquines de joc i practicar-se el joc d’apostes, i també autoritzar-se qualsevol altre joc o aposta que es determinen reglamentàriament.
3. Les condicions per a la celebració de les diferents modalitats del joc del bingo s’han d’establir reglamentàriament.

Article 32. Jocs de màquines recreatives o d’atzar
1. Són màquines recreatives o d’atzar els aparells manuals o automàtics que a canvi d’un preu concedeixen a l’usuari un temps d’ús o de joc i la possibilitat d’obtenir un premi.

2. Les màquines recreatives o d’atzar poden permetre la participació d’una sola persona jugadora o d’algunes.
3. Els jocs poden estar residenciats en la mateixa màquina o ser subministrats des d’un servidor de joc en els termes i amb els requisits que es determine reglamentàriament.
4. Les màquines de tipus B i C poden interconnectar-se entre si dins del mateix establiment o entre màquines instal·lades en diversos establiments de la Comunitat Valenciana, en els locals i amb els requisits, les condicions i els límits dels premis que es determinen reglamentàriament.

Article 33. Classificació de les màquines de joc
Pel que fa al règim jurídic, les màquines de joc es classifiquen en els següents grups:
1. Màquines de tipus A
Són les que no ofereixen a la persona jugadora o usuària premis en metàl·lic, directament ni indirecta.
Les màquines de tipus A, a més de proporcionar un temps d’ús o de joc, a canvi del preu de la partida, poden concedir un premi directe en espècie, vals o fitxes acumulables, en funció de l’habilitat, la destresa o el coneixement de la persona jugadora, bescanviables per premis, que consisteixen, exclusivament, en joguets infantils.
En aquest cas, els premis han d’estar exposats visiblement en l’establiment d’instal·lació, juntament amb la informació relativa als vals o a les fitxes que calen per a obtenir-los.
Les màquines de tipus A no poden incloure modalitats de jocs la pràctica de les quals estiga prohibida a persones menors d’edat.
En cap cas es pot accedir des d’aquestes màquines a llocs o pàgines d’internet que oferisquen encreuament d’apostes, jocs d’atzar o premis en diners o en espècie que no siguen joguets infantils.
La utilització de les màquines mencionades en el paràgraf anterior no implica l’ús d’imatges o la realització d’activitats que puguen ferir la sensibilitat o perjudicar la formació de la infància i la joventut ni usar imatges o efectuar activitats pròpies de locals no autoritzats per a persones menors d’edat.
2. Màquines de tipus B amb premi programat
Són les que a canvi del preu de la partida o jugada concedeixen a l’usuari un temps d’ús o de joc i, eventualment, un premi d’acord amb el programa de joc.
També es consideren màquines de tipus B les següents:
a) Les anomenades grues, cascades o semblants, que atorguen premis en metàl·lic o en espècie diferents dels previstos per a les màquines de tipus A.
b) Les expenedores que incloguen algun element de joc, apostes, envit, atzar o habilitat de la persona jugadora que condicione l’obtenció del premi en espècie o diners.
c) Aquelles altres que, per incloure algun element de joc, envit, aposta, o atzar, presenten raons suficients per a la seua inclusió aquí, segons el parer de la conselleria competent en matèria de joc.
3. Màquines de tipus C
1. Són màquines de tipus C o d’atzar, les que concedeixen a l’usuari, a canvi de l’aposta, un temps de joc i eventualment un premi que depenga sempre de l’atzar. Als efectes d’aquesta definició, s’entén per atzar la probabilitat d’obtenir un símbol, resultat, combinació o premi amb independència de l’habilitat de l’usuari o dels resultats de les partides anteriors o posteriors.
2. Els requisits, les condicions tècniques i interconnexió i els premis d’aquestes màquines de joc s’han de concretar reglamentàriament.

Article 34. Requisits i ubicació de les màquines de joc
1. S’han d’establir, reglamentàriament, les condicions de fabricació, d’inscripció i d’instal·lació, i també les condicions tècniques d’homologació i de funcionament, d’interconnexió, els preus de les partides i els premis.
2. Les màquines de joc han de complir, com a mínim, els requisits següents:
a) Estar inscrites en el registre de models homologats corresponent.

b) Portar incorporada una placa d’identitat de la màquina, gravada amb el número que corresponga al fabricant o importador en el Registre de Fabricants i Importadors de Màquines Recreatives i d’Atzar i de Material de Joc, amb el número del model que li corresponga en el Registre de Models i amb la sèrie i el número de fabricació de la màquina, que han de ser correlatius.
c) Disposar de l’autorització d’explotació segons les especificitats descrites en els decrets de desenvolupament. Les autoritzacions d’explotació tenen una validesa de cinc anys.
3. La instal·lació de les màquines de joc requereix com a mínim:
a) Que el local estiga autoritzat i inscrit en el registre corresponent.

b) Disposar de l’autorització d’instal·lació o butlletí de situació.
La instal·lació d’una màquina de joc en un emplaçament concret requereix l’autorització d’instal·lació, document administratiu pel qual s’autoritza la instal·lació d’una màquina concreta dels tipus B o C o el butlletí de situació que ha d’emparar la instal·lació d’una màquina de tipus A. L’autorització serà sol·licitada pel titular de l’explotació de la màquina de joc i pel titular de l’explotació del local on es pretenga instal·lar.
L’autorització d’instal·lació i el butlletí de situació tenen una validesa de cinc anys, renovable amb la sol·licitud prèvia expressa, efectuada pels titulars indicats en el paràgraf anterior, per terminis d’aquesta duració, sempre que en el moment de la sol·licitud de renovació es complisquen els requisits exigits per la normativa vigent.
Les autoritzacions per a la instal·lació de les màquines s’han d’ajustar a les especificitats concretades en via reglamentària.
4. Ha de constar, de manera clara, visible i per escrit, en la part frontal o en la pantalla de vídeo de les màquines de joc tipus B i tipus C la prohibició de jugar a les persones menors de 18 anys, l’avís que el joc pot produir addicció i informació de contacte d’organitzacions que oferisquen informació i assistència sobre trastorns associats amb el joc. Aquests missatges han d’estar disponibles en les dues llengües de la Comunitat Valenciana.
5. En el termini de 24 mesos, la conselleria competent en matèria de joc ha de desenvolupar les disposicions normatives que regulen les condicions tècniques i els protocols de comunicació i accessibilitat per part de l’administració competent en matèria de joc als registres de jugades efectuades per les màquines tipus B i C, amb finalitats estadístiques i fiscals, garantint el respecte a la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals.

Article 35. Joc de les apostes
1. S’entén per aposta aquella activitat per la qual s’arrisca una quantitat de diners sobre els resultats d’un esdeveniment prèviament determinat, de desenllaç incert i aliè a les parts intervinents. L’explotació de la modalitat de les apostes requereix l’obtenció prèvia de l’autorització corresponent.
2. Poden autoritzar-se les apostes dins els recintes en què es realitzen determinades competicions, com ara hipòdroms, canòdroms, frontons o semblants, i en altres espais o condicions que expressament es determinen en via reglamentària.
3. Ha de constar, de manera clara, visible i per escrit, en la part frontal o en la pantalla de vídeo de les màquines auxiliars d’apostes la prohibició de jugar a les persones menors de 18 anys, l’avís que el joc pot produir addicció i informació de contacte d’organitzacions que oferisquen informació i assistència sobre trastorns associats amb el joc. Aquests missatges han d’estar disponibles en les dues llengües de la Comunitat Valenciana.

Article 36. Les rifes, tómboles i combinacions aleatòries
1. Pot autoritzar-se la celebració de rifes i tómboles en les condicions i amb els requisits que s’establisquen reglamentàriament.
S’entén per rifa aquella modalitat del joc consistent en el sorteig a celebrar d’un objecte o més, prèviament determinats, entre els adquirents d’un o més bitllets o butlletes d’import únic, correlativament numerats o diferenciats entre si d’una altra manera.

S’entén per tómbola aquella modalitat del joc en què la persona jugadora participa en el sorteig de diversos objectes exposats al públic per mitjà de l’adquisició de bitllets o butlletes que contenen, si és el cas, la indicació del premi que es pot obtenir.
2. Les combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals és una modalitat de joc per la qual una persona o entitat, amb finalitat exclusivament publicitària d’un producte o servei, sorteja premis en metàl·lic o en espècie, entre els qui adquirisquen aquests béns o serveis i que siguen clients seus.
Aquesta modalitat de joc estarà exceptuada de l’autorització administrativa, sempre que la participació del públic en aquestes activitats siga gratuïta i en cap cas ha d’haver-hi sobrepreu o tarifació addicional.



Secció segona
Joc practicat a través de mitjans electrònics,
informàtics, telemàtics o interactius

Article 37. Definició
1. Es considera joc desenvolupat a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius, l’organització i l’explotació de qualsevol dels jocs inclosos en el Catàleg de Jocs quan es practiquen per aquests canals i en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

2. Als efectes d’aquesta llei, els termes que s’hi fan servir tenen els significats següents:
a) Unitat central de joc: s’entén per unitat central de joc el conjunt d’elements tècnics, programes, sistemes, dispositius, instal·lacions i sistemes específics necessaris per a l’explotació dels jocs a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics i interactius. En la unitat central de joc s’ha de registrar, totalitzar, gestionar i processar el desenvolupament del joc. La unitat central de joc està constituïda per la unitat principal i la rèplica que permeta l’exercici normal de l’activitat de joc amb totes les garanties, en els supòsits en què la unitat principal es trobe fora de servei.
b) Registre de persona usuària. S’entén per registre de persona usuària el registre únic que permet a la persona jugadora accedir a les activitats de joc d’una determinada empresa de jocs i apostes.
c) Compte de joc. S’entén per compte de joc el compte obert per la persona jugadora i vinculat al seu registre d’usuari, en què es carreguen els pagaments de la participació en les activitats de joc i s’abonen els imports de la participació. Aquest compte mai no pot presentar saldo negatiu.

Article 38. Autorització
1. L’organització i l’explotació d’aquests jocs en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, requereixen autorització de l’òrgan competent en matèria de joc en aquesta Comunitat i s’han de subjectar a les condicions i als requisits previstos per a cada una de les modalitats de joc establides en aquesta llei i les seues disposicions reglamentàries.
2. Aquesta autorització només es pot concedir a les empreses de joc que tinguen la unitat central ubicada en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, i s’atorga per un període de cinc anys, renovable per terminis d’aquesta duració, sempre que es complisquen els requisits exigits per la normativa vigent.
3. L’accés als jocs autoritzats implica el desenvolupament total d’aquests en les unitats centrals de joc ubicades en el territori de la Comunitat Valenciana.
4. El procediment per a l’obtenció de la corresponent autorització i el seu contingut s’ha d’ajustar als termes que s’establisquen reglamentàriament.

Article 39. Requisits de les empreses
Les empreses que pretenguen obtenir aquesta autorització per a l’exercici d’activitats d’aquests jocs estan obligades a:
1. Constituir-se sota la forma jurídica de societat anònima, i el seu objecte social únic ha de ser l’organització, comercialització i explotació de jocs realitzats a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics o interactius.
2. Acreditar solvència tècnica, econòmica i financera, en els termes que s’establisquen reglamentàriament.
3. Sotmetre’s al compliment dels requisits i de les condicions establides, en aquesta llei, per a les empreses de joc.

Article 40. Obligacions de les empreses de joc
Les empreses titulars estan sotmeses a les obligacions següents:
1. Verificar, amb caràcter previ a l’inici de cada activitat de joc, la identitat de les persones jugadores i comprovar que no es troben incursos en cap dels supòsits de prohibicions que s’estableixen en l’article 18 d’aquesta llei.
2. Registrar de manera immediata en el compte de joc, per mitjà dels corresponents càrrecs i abonaments, totes les operacions, inclosos els elements identificatius complets d’aquestes, i, en particular, els relatius a jugades, guanys, devolucions, ingressos i reintegraments.
3. Realitzar l’abonament dels premis, de conformitat amb el que hi ha disposat en l’article 16.d d’aquesta llei.
4. Conservar el detall dels moviments del compte de joc i de les jugades efectuades, durant un període de cinc anys.
5. L’empresa de joc pot suspendre cautelarment la participació a la persona jugadora que haja tingut, al seu parer, un comportament fraudulent o que haja permès la utilització del seu registre d’usuari a persones terceres, fins que es demostren els fets. Contrastats els fets, si l’empresa de joc tinguera elements de judici suficients per a considerar provat que la persona jugadora ha incorregut en frau, podria cancel·lar el compte de joc, tot amb notificació prèvia, juntament amb els elements de judici demanats, a la conselleria competent en matèria de joc.

6. En els supòsits de suspensió del joc o quan per qualsevol altra causa no imputable a la persona jugadora se n’impedira el desenvolupament, l’empresa de joc ha de tornar les quantitats pagades a través del compte de joc.
7. Les empreses de joc han de disposar, almenys, d’un compte corrent bancari a Espanya, on ha d’ingressar els imports dipositats per a la participació en els jocs. Els comptes han de ser exclusius i diferenciats de la resta de comptes de què l’empresa poguera disposar. No pot realitzar cap acte de disposició dels imports dipositats en aquests comptes per a finalitats diferents del desenvolupament ordinari dels jocs.

8. Les empreses de joc han de notificar a la conselleria competent en matèria de joc la identificació dels comptes, la persona o les persones apoderades per a la gestió i les facultats d’aquestes, i qualsevol modificació d’aquestes dades, i també el sistema que garantisca el compliment de les obligacions assumides en virtut dels apartats anteriors.

9. Les empreses de joc poden, per iniciativa pròpia o a petició de les persones jugadores, establir límits econòmics per als dipòsits que puguen rebre de cadascuna de les persones participants en els diferents jocs, en els termes que reglamentàriament es disposen.
10. L’empresa de joc és responsable de la veracitat i del contrast periòdic de les dades que figuren en els registres d’usuari, en els termes establits per la conselleria competent en matèria de joc.


Article 41. Llocs utilitzats sota la denominació «.es»
El portal web de cada empresa de joc ha de complir aquests requisits:
1. El nom de domini que identifique la marca comercial de l’empresa de joc ha de correspondre a un domini «.es». La pàgina web no pot ser redirigida a altres, diferents del lloc dedicat, excepte a subdominis del domini principal o a la marca comercial que la identifica.

2. Com a mínim, s’ha de presentar en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
3. En les pàgines del portal web de joc ha d’exhibir-se en lloc destacat, visible i accessible des de totes les pàgines del portal web la informació següent:
a) Les dades de l’empresa operadora del joc, inclosos la denominació social, el lloc de registre, l’adreça de correu electrònic i el títol habilitant.
b) Un avís que indique la prohibició de jugar a les persones menors d’edat.
c) L’advertència que el joc pot produir addicció i un missatge de «joc responsable» que oferisca accés directe a informació sobre les mesures de suport a les persones usuàries en el portal web i un enllaç a organitzacions que oferisquen informació i assistència sobre els trastorns associats al joc.
d) Informació concisa i llegible sobre les condicions contractuals del joc.
e) Informació sobre les normes relatives als jocs i apostes disponibles en el portal web de joc.
4. No pot contenir enllaços a pàgines web ni publicitat comercial de productes financers o crediticis ni d’entitats que presten serveis financers.
5. Aquells altres que s’establisquen reglamentàriament.

Article 42. Drets i obligacions de les persones jugadores
1. A més de la resta de drets reconeguts a les persones jugadores en l’article 16 d’aquesta llei, les persones jugadores a través d’aquests canals poden:
a) Realitzar consultes i operacions de joc i disposar, en tot cas i en temps real, del saldo del compte de joc vinculat i del registre de totes les participacions o jugades efectuades, almenys, els últims trenta dies.

b) Requerir a l’empresa de joc perquè li transferisca, per qualsevol dels mitjans de pagament oferits per aquella i sense cap cost addicional, el saldo del seu compte de joc. L’empresa de joc ha d’ordenar la transferència de fons en un termini de 24 hores.
c) Sol·licitar l’establiment de nous límits econòmics als fixats amb caràcter màxim.
2. A més de la resta d’obligacions establides en aquesta llei, les persones jugadores a través d’aquests canals estan obligades a:
a) Identificar-se davant els operadors de joc en els termes que reglamentàriament s’establisquen.
b) No cedir el registre d’usuari a persones terceres, ni facilitar-ne l’ús no autoritzat.
c) No realitzar transferències a comptes de joc d’altres persones jugadores.
d) No intentar alterar els controls d’accés al joc, ni el funcionament de l’aplicació o dels sistemes de joc.

Article 43. Sistemes tècnics de joc
1. El sistema tècnic de joc queda conformat per la Unitat Central de Joc i el conjunt de sistemes i instruments tècnics o telemàtics que possibiliten l’organització d’aquests jocs.
2. El sistema tècnic, en tot cas, ha de garantir:
a) La confidencialitat i la integritat de les comunicacions.
b) La identitat dels participants.
c) L’autenticitat i còmput de les apostes.
d) El control del funcionament correcte del joc.
e) El desenvolupament del joc en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
f) La redirecció de tots els participants amb registre d’usuari de la Comunitat Valenciana a la Unitat Central del Joc a la Comunitat Valenciana, que és on es desenvolupa el joc.
g) Sistema de pagament autoritzat.
3. El sistema tècnic de joc ha d’assegurar que el resultat de les apostes realitzades:
a) No es veja afectat per la qualitat dels mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius utilitzats pel participant.

b) Ha de ser independent dels dispositius usats pel participant.

4. El sistema tècnic de joc ha de passar una auditoria cada dos anys.

5. Les especificacions i condicions que ha de complir el sistema tècnic s’han d’establir reglamentàriament.

Article 44. Unitat Central de Joc
La Unitat Central del Joc està obligada a:
a) Assegurar la fiabilitat, seguretat i transparència del joc i els seus procediments, i també de les transaccions financeres que d’aquell es deriven.
b) Integrar la totalitat de les dades corresponents a les apostes que es realitzen, amb independència del canal o de la modalitat que es faça servir.
c) Permetre comprovar en qualsevol moment el desenvolupament del joc i els resultats, i també reconstruir de forma fidel les transaccions realitzades, sempre impedint qualsevol modificació o alteració del joc realitzat.
d) Satisfer els criteris d’aleatorietat i imprevisibilitat en aquells jocs en què així es necessite.
e) Estar ubicada en el territori de la Comunitat Valenciana, en dependències subjectes, en tot moment a control d’accés i vigilància. L’empresa titular de l’autorització ha de facilitar l’accés a les dependències per a la realització d’activitats d’inspecció.
f) Disposar d’una rèplica amb totes les garanties.
g) Incorporar una connexió informàtica, segura i compatible amb els sistemes de la conselleria competent en matèria de joc, que permeten realitzar un control i seguiment de l’activitat de joc duta a terme.



CAPÍTOL V
Locals de jocs

Secció primera
Establiments de joc

Article 45. Establiments de joc
1. Els jocs permesos, en les seues diferents modalitats, només poden practicar-se en els establiments, en els llocs i els espais assenyalats en aquesta llei i les seues disposicions reglamentàries.
2. Es consideren establiments de joc aquells locals que compleixen els requisits exigits en aquesta llei i en les disposicions reglamentàries que la desenvolupen, que siguen autoritzats expressament per a la pràctica dels jocs permesos.
3. Les modalitats d’establiments on es pot autoritzar la pràctica dels jocs són les següents:
a) Casinos de joc.
b) Sales de bingo.
c) Sales de jocs.
d) Sales recreatives.
e) Locals específics d’apostes.
f) Altres locals habilitats per a la instal·lació de màquines de joc.
4. Els vaixells no inferiors a 15.000 tones dedicats al transport de viatgers, quan la companyia que els explote tinga el domicili a la Comunitat Valenciana i el trajecte s’inicie i s’acabe en ports d’aquest territori, poden ser autoritzats per a l’organització, l’explotació i la pràctica de determinats jocs dels previstos específicament per als casinos amb les condicions que es determinen reglamentàriament.

5. Els establiments que corresponguen a les modalitats esmentades en els apartats c i e del punt 3 d’aquest article no poden situar-se a una distància inferior a 850 metres de centre educatiu acreditat per la conselleria competent en matèria d’educació per a impartir educació secundària obligatòria, batxillerat, cicle de formació professional bàsica i ensenyaments artístics professionals. Aquesta restricció de distància no s’aplica en els establiments de joc situats fora de sòl residencial.

6. Els establiments que corresponguen a les modalitats esmentades en els apartats b, c i e del punt 3 d’aquest article no poden situar-se a una distància inferior a 500 metres d’altre establiment que pertany a alguna de les modalitats esmentades en els apartats b, c i e del punt 3 d’aquest article.
7. S’han de determinar reglamentàriament la regulació d’horaris d’obertura i tancament, les condicions de funcionament dels establiments i les prohibicions d’accés. Les distàncies a què es refereixen els apartats 5 i 6 d’aquest article s’han de mesurar prenent com a referencia les portes d’accés de l’establiment de joc i seguint el vial que tinga consideració legal de domini públic més curt que utilitzen els i les vianants. La concreció tècnica per al mesurament d’aquestes distàncies s’ha de determinar reglamentàriament.
8. Els establiments que corresponguen a les modalitats esmentades en els apartats c i e del punt 3 d’aquest article no poden situar-se en espais vulnerables, així delimitats d’acord amb l’aplicació de l’article 25 de la Llei de serveis socials inclusius, en els termes en què estableix el seu desenvolupament reglamentari.
9. En els establiments autoritzats per a la pràctica de l’activitat de joc, enumerats en l’apartat 3 d’aquest article, no es poden establir espais per a fumar dins els locals ni habilitar clubs de persones fumadores.

10. A l’interior dels establiments en què es practique l’activitat de joc no pot fer-se publicitat ni subministrar-se informació de productes crediticis ni d’entitats que presten serveis financers a les persones jugadores.

Article 46. Casinos de joc
1. Es consideren legalment casinos de joc els establiments que compleixen els requisits exigits i han sigut autoritzats per a la pràctica dels jocs que, en el Catàleg de Jocs de la Comunitat Valenciana, s’arrepleguen com a exclusius dels casinos de joc.
Així mateix poden practicar-se en els casinos de joc, amb l’autorització prèvia, uns altres jocs dels inclosos en el catàleg, que es determinen reglamentàriament.
2. L’atorgament de l’autorització d’instal·lació d’un casino s’ha de fer per mitjà de concurs públic, regulat per ordre de la conselleria competent en matèria de joc, que recollirà les bases del mateix, en el qual es valoraran l’interés socioeconòmic, la generació d’ocupació i l’interés turístic del projecte, la solvència econòmica i tècnica de l’empresa promotora, el programa d’inversions i l’informe de l’ajuntament on s’haguera d’instal·lar, i també qualsevol altre criteri de valoració que puga establir-se en les bases de la convocatòria.

3. S’han de determinar reglamentàriament els requisits i les condicions de funcionament dels casinos de joc.
4. L’autorització es concedeix per un període de deu anys, renovable per terminis d’aquesta duració, sempre que es complisquen els requisits exigits per la normativa vigent.
5. El casino ha de disposar d’un servei d’admissió situat a l’entrada de l’establiment i destinat a la recepció i al control d’admissió de les persones que pretenguen accedir-hi.
6. Pot autoritzar-se a cada un dels casinos de joc la instal·lació i el funcionament d’un màxim de dos sales que, formant part del casino de joc, es troben situades fora del recinte o complex on estiga ubicat aquest, amb la distància, el període, les condicions i els requisits que es determinen reglamentàriament i sempre que les sales estiguen ubicades en el mateix àmbit provincial.

Article 47. Sales de bingo
1. Es consideren de sales de bingo els establiments oberts al públic que, davall les condicions establides reglamentàries, hagen sigut autoritzats per a la pràctica del joc del bingo en les seues distintes modalitats.

2. Es pot autoritzar el trasllat i la instal·lació de noves sales de bingo amb les distàncies, els requisits i les condicions que es determinen reglamentàriament.
3. En les sales de bingo poden instal·lar-se màquines de joc i practicar-se els jocs en els termes que s’establisquen en les normes de desplegament de la present llei.
4. L’autorització es concedeix per un període de deu anys, renovable per terminis d’aquesta duració, sempre que es complisquen els requisits exigits per la normativa vigent.

Article 48. Salons recreatius
1. S’entén per salons recreatius aquells establiments, dedicats exclusivament a l’explotació de màquines de tipus A.
2. No obstant això, poden explotar-se en aquests salons activitats de pur entreteniment i també instal·lar-s’hi màquines recreatives, màquines esportives, billars o d’altres de similars no classificades com a màquines de joc, en funció de l’aforament del local.
3. L’autorització per a l’obertura es concedeix per un període de deu anys, renovable per terminis d’aquesta duració, sempre que es complisquen els requisits exigits per la normativa vigent.

Article 49. Salons de joc
1. Es consideren salons de joc els establiments oberts al públic que, davall les condicions reglamentàries establides, hagen sigut autoritzats específicament a l’explotació de màquines de tipus B o recreatives amb premi, si bé poden igualment explotar-se en aquests màquines de tipus A i practicar-se els jocs d’apostes que es determinen reglamentàriament.

2. Es pot autoritzar la instal·lació de nous salons de joc, i també el canvi de classificació de saló recreatiu a saló de joc amb les distàncies, els requisits i les condicions que es determinen reglamentàriament.
3. Aquesta autorització es concedeix per un període de deu anys, renovable per terminis d’aquesta duració, sempre que es complisquen els requisits exigits per la normativa vigent.

Article 50. Locals específics d’apostes
1. S’entén per locals específics d’apostes aquells establiments oberts al públic que, davall les condicions reglamentàries establides, hagen sigut autoritzats de forma exclusiva per a la formalització d’apostes.

2. L’autorització té el mateix període de vigència que el concedit a l’empresa operadora de les apostes.

Article 51. Altres locals habilitats per a la instal·lació de màquines de joc
1. En els establiments públics d’hostaleria i semblants, sota les condicions i les limitacions que s’establisquen reglamentàriament, es pot autoritzar la instal·lació d’un màxim de dos màquines de tipus B o recreatives amb premi.
2. Cada màquina de tipus B ha de comptar amb un sistema d’activació-desactivació per control remot del personal encarregat del local, de manera que s’evite l’accés al joc a les persones incurses en prohibicions del joc, d’acord amb els articles 18 i 19 d’aquesta llei. Una vegada finalitzades les partides de joc i durant el temps en què la màquina de joc no estiga sent utilitzada, romandrà desactivada sense emetre estímuls sonors, visuals o lumínics. El personal encarregat del local en què la màquina està instal·lada assumeix la responsabilitat de fer complir les prohibicions de joc establertes en aquesta llei.
Aquest sistema d’activació-desactivació pot incloure un sistema d’identificació fefaent de la persona jugadora per evitar la pràctica de joc a les persones que la tenen prohibida. Les característiques tècniques i les condicions de funcionament d’aquest sistema d’activació i desactivació s’ha de determinar reglamentàriament.
3. No obstant això, no es pot autoritzar la instal·lació de màquines de joc en terrasses o vies públiques ni en l’exterior dels locals habilitats, com tampoc en els bars o cafeteries ubicats en l’interior de centres docents, sanitaris, socials o juvenils i de recintes esportius.


CAPÍTOL VI
Homologació del material de joc i laboratoris d’assaig

Article 52. Homologació de material de joc
a) Tots els materials, sistemes, màquines, terminals, programari, o instruments necessaris, per al desenvolupament de les activitats del joc, han d’estar homologats per l’òrgan competent en matèria de joc i inscrits en el Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana i es consideren material de comerç restringit.
b) Les empreses que duguen a terme l’organització, l’explotació i el desenvolupament de jocs a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics o interactius, amb àmbit de desenvolupament a la Comunitat Valenciana, han de disposar del material, programari, equips, sistemes, terminals i instruments en general necessaris per al desenvolupament d’aquestes activitats, totalment homologats.
c) Les homologacions del material per a la pràctica de joc i les apostes realitzades per altres Administracions públiques, sempre que complisquen els requisits establits per la normativa valenciana sobre el joc, poden ser convalidades en els termes que es determinen reglamentàriament.
d) El material no homologat que hom faça servir en la pràctica de joc i apostes té la consideració de material clandestí.
e) Els requisits tècnics, el procediment i les sol·licituds d’homologació i inscripció i els seus efectes s’han de desenvolupar reglamentàriament.

Article 53. Laboratoris o entitats d’assaig
1. Als efectes d’aquesta llei s’entén per laboratori o entitats d’assaig les persones físiques o jurídiques que realitzen la verificació que el material de joc regulat en aquesta llei compleix els requisits tècnics establits.
2. S’han de determinar reglamentàriament els requisits que han de complir aquests laboratoris o entitats d’assaig.
3. Els assajos realitzats pels laboratoris amb autorització administrativa d’altres comunitats autònomes, dels Estats membres de la Unió Europea i del Espai Econòmic Europeu, es reconeixeran per part de l’Administració de la Generalitat Valenciana, sempre que els resultats hagen sigut posats a disposició de la conselleria competent en matèria de joc i garantisquen el nivell de compliment tècnic disposat en la present llei.


CAPÍTOL VII
Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana

Article 54. Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana
1. L’exercici empresarial de tota activitat relacionada amb l’organització, gestió i explotació de jocs, i també amb la fabricació, importació, comercialització, distribució o explotació de material de joc, està subjecte a la inscripció prèvia en el Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana.
2. Queda prohibit l’exercici empresarial d’activitats relacionades amb els jocs que no compten amb inscripció prèvia en el Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana o que es desenvolupe sense autorització administrativa prèvia o al marge dels requisits i de les condicions establides reglamentàriament, amb les excepcions especificades en la present llei.
3. En el Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana, s’han d’anotar totes les circumstàncies que es referisquen a la inscripció, modificació i cancel·lació de les dades referides a:
a) Les persones físiques o jurídiques dedicades a la fabricació, comercialització, organització, gestió i explotació econòmica del joc.
b) Els establiments autoritzats per a la pràctica dels jocs.
c) El material de joc i les màquines, els seus models i les dades d’identificació.
d) Altres elements de joc que s’establisquen reglamentàriament.
4. L’organització de rifes i tómboles no necessita la inscripció en el registre com a empresa de joc.
5. Els requisits d’inscripció en el registre, les garanties, la validesa, modificació i renovació i també l’estructura d’aquest registre, es desenvoluparan en els termes que s’establisquen reglamentàriament.


TÍTOL IV
Inspecció i control de l’activitat del joc

Article 55. La inspecció
La inspecció, la vigilància i el control de les activitats de joc, corresponen a la conselleria competent en matèria de joc, que les ha de tirar endavant amb mitjans propis a través de funcionaris de la Generalitat titulars de llocs que tinguen encomanades aqueixes tasques, i també dels agents de la policia autonòmica amb la col·laboració, quan siga procedent, dels membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat i de la policia local.

Article 56. Funcions i facultats de la inspecció
1. El personal encarregat de la inspecció té les funcions següents:

a) Vigilar i inspeccionar el compliment de la normativa.
b) Investigar i perseguir el joc clandestí.
c) Elaborar informes i assessorament, en matèria de joc.
d) Les altres funcions que es determinen reglamentàriament.
2. En el desenvolupament de les funcions d’inspecció es dispensa especial atenció a la vigilància del compliment dels articles 18 i 19 d’aquesta llei. Quan en l’exercici de les funcions d’inspecció de les activitats de joc es detecten persones menors d’edat que incompleixen les prohibicions previstes en aquesta llei per a la pràctica de jocs o apostes, aquesta circumstància ha de ser comunicada de manera immediata a les persones que ostenten la seua pàtria potestat o representació legal, sense perjudici del règim sancionador aplicable a les persones responsables.
3. Les persones que exercisquen les funcions d’inspecció poden entrar lliurement en qualsevol moment i sense avís previ en cada establiment de joc i d’apostes, i també en aquells locals, recintes, llocs o immobles oberts al públic, en els quals s’exercisquen activitats de joc.
4. El personal de la inspecció del joc té la consideració d’agent de l’autoritat en l’exercici de les seues funcions, i, com a tal, gaudeix de la protecció que li dispensa la legislació vigent i està facultat per a accedir i examinar les màquines, el material de joc, els documents i tots els altres elements que puguen servir d’informació per al compliment millor de les seues funcions.
5. Els representants legals o les persones que es troben al capdavant dels locals on es desenvolupen els jocs tenen l’obligació de facilitar a la inspecció, en l’exercici de les seues funcions, l’accés i la comprovació dels locals o establiments i de proporcionar a la inspecció la informació i la documentació relativa a l’activitat de joc.

6. En el cas d’existir sospites sòlides que en immobles no oberts al públic puguen desenvolupar-se jocs no autoritzats, la inspecció pot sol·licitar el consentiment exprés del titular d’aquell o el seu representant legal per a accedir-hi, o bé, per mitjà d’un informe raonat, pot instar al titular de l’òrgan directiu, competent en matèria de joc, que se sol·licite l’autorització judicial d’entrada en l’immoble corresponent, als efectes de l’exercici de les funcions inspectores.
7. En efectuar una visita d’inspecció, els funcionaris actuants, han d’identificar-se i comunicar la seua presencia al responsable de l’establiment, local o recinte.
8. La inspecció pot requerir informació sobre qualsevol assumpte relatiu a l’activitat del joc, i també exigir la identificació de les persones que es troben en l’establiment, local, recinte, lloc o immoble inspeccionat, si hi ha indicis de comissió d’infraccions en matèria de joc, per part d’aquestes persones.
9. Quan hi haja indicis de faltes greus o molt greus, la inspecció pot adoptar les mesures cautelars urgents de precintar, confiscar i depositar, sota control, les màquines de joc, els materials i els elements utilitzats per a la pràctica de jocs. Aquesta mesura cautelar ha de ser confirmada o alçada pel òrgan competent per l’inici de procediment sancionador, en els termes, terminis i efectes que s’estableixen en l’article 56 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, sobre procediment administratiu.


Article 57. Actes d’inspecció
1. Els fets constatats per la inspecció han de reflectir-se en l’acta corresponent. En aquesta, s’han de consignar les circumstàncies que siguen necessàries per a la millor expressió dels fets objecte de la inspecció, i haurà de ser alçada en presència del titular o de qui estiga present en el moment de la inspecció. Serà firmada per les persones compareixents davant de les quals es formalitze, i hom els n’ha de lliurar una còpia. La firma de l’acta no implica, tret de manifestació expressa de l’interessat o interessada, l’acceptació del contingut. Les persones ressenyades anteriorment poden fer constar en l’acta les observacions que desitgen formular en relació amb el contingut d’aquesta. La negativa de la firma per part de la persona o de les persones compareixents es farà constar a l’acta d’inspecció i no invalida l’acta.
2. Allò que s’ha reflectit en l’acta té presumpció de veracitat, llevat de prova en contra, i s’ha de remetre a l’òrgan competent en la matèria, a fi que, si és el cas, s’incoe l’expedient oportú o s’adopten les mesures que calga.


TÍTOL V
Règim sancionador

Article 58. Infraccions administratives
1. Són infraccions administratives en matèria de joc les accions o omissions tipificades en la present llei.
Els reglaments que les desenvolupen poden introduir-hi especificacions o graduacions a les infraccions.
2. Les infraccions en matèria de joc es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 59. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus:
a) L’organització i l’explotació de jocs, inclosos en el Catàleg de Jocs, sense posseir la corresponent autorització administrativa, i també la celebració d’aquests fora dels locals o recintes permesos o en condicions diferents de les autoritzades, o la utilització de mitjans, modalitats o formes no permeses o prohibides en els reglaments específics dels diferents jocs.
b) La fabricació, comercialització o l’explotació d’elements de joc incomplint la normativa aplicable, i també la utilització de material de joc no homologat o amb elements, missatges o continguts expressament prohibits i la substitució o manipulació fraudulenta del material de joc.

c) La transmissió o cessió de les autoritzacions concedides, amb incompliment de les condicions o requisits establits en aquesta llei i la resta de normes que la despleguen o complementen.
d) Reducció del capital social de les societats de les empreses de joc, per davall dels límits legals establits, o formalització de qualsevol transferència no autoritzada de les accions o participacions, i també incompliment de les prescripcions de la normativa de joc relatives a les modificacions del capital social.
e) La participació directa com a persones jugadores o per mitjà de terceres persones, dels empleats, titulars, directius, accionistes i partícips de les empreses dedicades a la gestió, organització i explotació del joc, i també la dels seus cònjuges, ascendents i descendents de primer grau, en els jocs que gestionen o exploten aquelles empreses.

f) La participació directa com a persones jugadores, o per mitjà de terceres persones, dels que intervinguen en l’esdeveniment objecte del joc o de l’aposta, que puguen influir en el resultat d’aquest esdeveniment i els qui, en virtut de la present llei o dels reglaments que la desenvolupen, tinguen prohibit la seua participació, i també la dels seus cònjuges, ascendents i descendents de primer grau.
g) La utilització, en qualitat de persones jugadores, de màquines recreatives i d’atzar i d’apostes, per personal empleat o directiu de l’establiment on estiguen instal·lades o de l’empresa dedicada a l’explotació, gestió o reparació.
h) Utilització de fitxes, cartons, bitllets o altres elements de joc que siguen falsos.
i) La manipulació dels jocs o màquines en perjudici dels participants o de la Hisenda pública i la interrupció, sense causa justificada, d’una partida o un joc.
j) La concessió de préstecs a les persones jugadores en els llocs en què se celebren els jocs.
k) L’impagament total o parcial a les persones jugadores o apostadores de les quantitats amb què hagen sigut premiades.
l) L’admissió d’apostes o la concessió de premis que excedisquen els màxims permesos per a cada activitat de joc.
m) La venda de cartons, bitllets o butlletes de joc, apostes, rifes o tómboles per persones diferents de les autoritzades o a preu diferent del permés.
n) La utilització o aportació de dades, no conformes amb la realitat, o de documents falsos o falsejats per a obtenir permisos, autoritzacions i inscripcions o per a atendre requeriments efectuats per l’administració competent en matèria de joc.
o) La negativa o obstrucció a l’actuació inspectora de control i vigilància realitzada per agents de l’autoritat, i també pels funcionaris i òrgans encarregats o habilitats específicament que impedisca l’exercici d’unes tals funcions.
p) La vulneració dels requisits i condicions, exigides per la normativa vigent, en virtut de les quals es van concedir les preceptives autoritzacions.
q) Permetre o consentir la pràctica de jocs o apostes en locals no autoritzats o en condicions diferents de les autoritzades, o per persones no autoritzades, i també la instal·lació i l’explotació de màquines recreatives i d’atzar sense tindre’n de l’autorització preceptiva.
r) Efectuar publicitat dels jocs o dels locals o establiments en què aquests es practiquen, contravenint la normativa aplicable.

s) Instal·lar màquines de joc i llocs de joc, incomplint el límit màxim o mínim establit per la normativa vigent.
t) L’incompliment o violació de les mesures cautelars adoptades per l’Administració.
u) Permetre la pràctica de jocs i també l’accés als locals o sales de joc autoritzades, a les persones que ho tinguen prohibit en virtut de la present llei i dels reglaments que la despleguen.
v) No tenir un sistema de control i vigilància específic per a controlar l’accés de les persones en aquells locals o zones de joc i en els canals de joc a través de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius, que s’exigisca en la present llei i en les disposicions que la despleguen.
w) No funcionament o funcionament deficient del sistema d’admissió i control, i també l’absència de personal per al control d’admissió i la falta d’actualització del Registre de Persones Excloses d’Accés al Joc de la Comunitat Valenciana.
x) El desenvolupament i la comercialització de jocs autoritzats per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius sense disposar de compte de joc, o admetre saldos o realitzar ingressos de premis en aquest per quantia superior als límits establits reglamentàriament, i el fet que els jocs no siguen realitzats en el lloc web específic amb domini «.es».
y) Que l’empresa realitze el desenvolupament del joc autoritzat a la Comunitat Valenciana, en una unitat central de joc ubicada fora del territorial d’aquesta comunitat.
z) La suspensió cautelar o definitiva de la participació de la persona jugadora per part de les empreses que desenvolupen jocs per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius, sense motius fundats i en perjudici del participant.

Article 60. Infraccions greus
Són infraccions greus:
a) No facilitar als òrgans competents la informació necessària per a un control adequat de les activitats de joc i de les apostes.
b) La inexistència de les mesures de seguretat dels locals de joc, exigides en l’autorització, o el mal funcionament d’aquestes.
c) No exhibir en l’establiment de joc, i també en les màquines autoritzades, el document acreditatiu de l’autorització establida per aquesta llei, i també aquells documents que, en el desenvolupament d’aquesta norma i en les disposicions complementàries, s’establisquen.

d) No exhibir de forma visible, en les entrades de públic als locals de joc o en les pàgines web d’inici dels canals de joc telemàtic, la indicació de prohibició d’entrada a les persones menors d’edat i les restriccions i les condicions d’accés.
e) Realitzar la transmissió d’una màquina sense l’autorització corresponent.
f) No traslladar les màquines de joc als magatzems designats en les comunicacions diligenciades per l’administració o traslladar-les fora de termini.
g) La participació en els jocs prohibits segons l’article 10 de la llei.

h) Que hi manquen els fulls de reclamacions o registres comptables exigits en la corresponent normativa de joc, o que siguen mantinguts incorrectament.
i) La pertorbació de l’ordre en els establiments de joc que afecte l’exercici normal de l’activitat i també la conducta insultant o agressiva envers el personal de l’establiment i les altres persones jugadores.

j) La conducta desconsiderada cap les persones jugadores o apostadores, per part dels empleats de l’establiment de joc, tant durant el desenvolupament del joc de l’aposta com en el cas de la interposició de reclamacions per part d’aquests.
k) El fet de sobrepassar els límits horaris establits per als establiments de joc.
l) No disposar les màquines de joc tipus B i les màquines d’apostes situades en els establiments públics d’hostaleria i similars o les instal·lades en recintes esportius dels sistemes d’activació-desactivació per impedir el seu ús per part de persones menors d’edat i garantir que dites màquines romanen desactivades, sense emetre estímuls sonors, visuals o lumínics en tant no estan sent utilitzades.

m) Incomplir les prohibicions de publicitat del joc a l’exterior dels locals de joc així com les prohibicions de publicitat de productes crediticis o d’entitats financeres que els comercialitzen a l’interior dels locals en què estiguen autoritzades les activitats de joc o en els portals web de joc, d’acord amb allò establert en aquesta llei.

Article 61. Infraccions lleus
Són infraccions lleus:
a) Col·locar la documentació que ha de portar incorporada la màquina de manera que es dificulte la visibilitat des de l’exterior, o la falta de protecció eficaç per a impedir el deteriorament o la manipulació.
b) No conservar, en els locals autoritzats per al joc, els fulls de reclamacions i els documents que s’establisquen en els reglaments que despleguen la present llei, i també la pèrdua sense causa justificada d’aquests.
c) L’incompliment de les obligacions establides en la normativa vigent relatives al manteniment del material de joc.
d) Sol·licitar propines a les persones jugadores per part del personal de joc o acceptar-les quan estiguen expressament prohibides.
e) Participar els membres dels òrgans de direcció dels jocs en la distribució del pot de les propines.
f) L’incompliment del deure de comunicar la transferència d’accions o participacions, de les societats dedicades a l’organització i explotació de jocs.
g) Qualsevol incompliment dels requisits o prohibicions establides en la llei, reglaments i la resta de disposicions de desplegament normatiu, que no estiga tipificat expressament com a infracció greu o molt greu.

Article 62. Responsables de les infraccions
1. Són responsables de les infraccions regulades en aquesta llei els seus autors, per acció o omissió, tant si són persones físiques o jurídiques.
2. Igualment, responen solidàriament de les infraccions comeses, en matèria de joc, per les persones jurídiques, els directius, administradors o membres dels seus òrgans col·legiats d’administració, excepte en els casos següents:
a) Quan els que formen part d’òrgans col·legiats d’administració no hagueren assistit a les reunions corresponents, hagueren votat en contra o hagueren salvat el seu vot en relació amb les decisions o acords que hagueren donat lloc a la infracció.
b) Quan les infraccions siguen exclusivament imputables a altres persones amb funcions de representació.
3. De les infraccions comeses en matèria de joc pels directius, administradors i empleats en general dels establiments de joc o de locals amb màquines de joc, han de respondre també directament i solidàriament, les persones físiques o jurídiques per als quals aquelles presten els seus serveis.
4. En el cas d’incompliment dels requisits establits per a la transmissió o cessió d’autoritzacions, la infracció serà imputable tant a la persona que transmet o cedeix com a l’adquirent.
5. En el cas d’instal·lació de màquines recreatives, d’atzar i d’apostes, sense la autorització corresponent, la infracció serà imputable a totes les persones que hagen intervingut en la instal·lació i l’explotació.


Article 63. Sancions administratives
Les infraccions se sancionen amb les multes assenyalades en els apartats següents. A més, en el cas d’infraccions greus i molt greus, es podran imposar sancions no pecuniàries que s’indiquen en els apartats 1 i 2, en atenció a la naturalesa, repetició o transcendència.

1. Per infraccions qualificades com a molt greus poden imposar-se les següents sancions.
– Multa entre 6.001 i 600.000 euros.
– Suspensió de l’autorització i tancament del local per un termini de fins a cinc anys.
– Revocació de l’autorització i tancament definitiu del local.
– Inhabilitació per a ser titular de l’autorització per un termini màxim de cinc anys per a activitats de joc.
2. Per la comissió d’una infracció qualificada com a greu es poden imposar les següents sancions:
– Multa entre 601 i 6.000 euros.
– Suspensió temporal de l’autorització per un període màxim d’un any.
– Tancament del local per un termini màxim d’un any.
–Inhabilitació per a ser titular de l’autorització per un període màxim d’un any per a activitats de joc.
3. Per la comissió d’infraccions administratives qualificades com a lleus poden imposar-se les següents sancions:
– Multa entre 100 i 600 euros.
4. En qualsevol cas, la quantia de la sanció econòmica imposada serà, com a mínim, igual a l’import en què s’haja beneficiat l’infractor, encara que això implique la superació de les quanties màximes establertes per a cada classe de sanció.
5. Els diners recaptats per les sancions estan afectats per la prevenció, l’assistència i la resta d’actuacions que es desenvolupen en matèria de joc patològic per la conselleria competent en matèria de salut, educació, serveis socials, infància i joventut.

Article 64. Competència per a l’exercici de la potestat sancionadora

1. Correspon al Consell la imposició de sancions, per infraccions molt greus, la quantia de les quals siga superior a 300.000 euros.
2. Correspon al titular de la conselleria competent, en matèria de joc, la imposició de sancions, per infraccions molt greus la quantia de les quals siga superior a noranta mil euros i no excedisca els tres-cents mil euros.
3. Correspon al titular de la direcció general competent, en matèria de joc, la imposició de sancions per infraccions molt greus, la quantia de la qual no excedisca els noranta mil euros i per a la imposició de la resta de sancions, per infraccions greus i lleus.

Article 65. Sancions accessòries
1. En el cas d’infraccions per falta d’autorització per a l’organització o explotació de jocs, i també quan s’impose sanció de revocació o suspensió de l’autorització, es pot imposar amb caràcter accessori el decomís, el depòsit, i quan la sanció siga ferm, la destrucció o inutilització de les màquines o elements de joc objecte de la infracció.

2. En el cas d’infraccions comeses per les persones jugadores o visitants, en atenció a les circumstàncies que concórreguen i la transcendència de la infracció, pot imposar-se com a sanció accessòria la prohibició d’entrada en els establiments de joc, per un termini màxim de dos anys.

3. En tot cas, les sancions comporten l’obligació de les persones sancionades de tornar els beneficis obtinguts il·lícitament, tant a l’Administració, pels tributs no satisfets, com a les persones perjudicades i identificades, per quantitats defraudades.
4. Quan l’activitat principal real que s’exercisca en un establiment no siga de joc, no pot ser clausurat aquest, si bé pot acordar-se la prohibició d’instal·lació i realització d’activitats de joc.

5. Les sancions accessòries, les imposa l’òrgan competent per a la imposició de les sancions principals.
6. Durant el termini de suspensió d’una autorització, tancament temporal d’un local o inhabilitació del titular de l’autorització, no poden concedir-se noves autoritzacions a l’empresa o persona sancionada, ni pot autoritzar-se a altres empreses a desenvolupar activitats relacionades amb jocs o apostes en el local en què s’haja produït la infracció.
7. Així mateix, atenent a la naturalesa de la infracció, l’òrgan sancionador pot ordenar el decomís de les apostes que hi ha hagut i dels beneficis il·lícits obtinguts, l’import dels quals s’ha d’ingressar en la Hisenda pública de la Generalitat.

Article 66. Graduació de les sancions
Per a determinar la graduació de les sancions s’han de tenir en compte els criteris següents:
a) El grau de culpabilitat o l’existència d’intencionalitat.
b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.
c) La naturalesa dels perjudicis causats.
d) La reincidència, per comissió en el terme d’un any de més d’una infracció d’aquesta naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
e) La transcendència econòmica i social de la infracció.
f) El benefici obtingut.
Article 67. Pagament de les sancions
1. En relació amb l’execució de les sancions i sense perjudici de les normes bàsiques establertes a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, són aplicables les normes específiques que s’estableixen per reglament, i en el no previst per aquests, s’estarà així mateix a l’establert amb caràcter supletori a l’esmentada Llei 39/2015
2. El pagament de les sancions pecuniàries assenyalades en la present llei, imposades per resolució que pose fi a la via administrativa, és un requisit necessari perquè siga possible l’atorgament de noves autoritzacions per a la realització de qualsevol classe d’activitat d’organització o explotació de jocs.

Article 68. Procediment sancionador
El procediment s’inicia d’ofici per acord de l’òrgan competent, en matèria de joc, bé per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia.


Article 69. Prescripció i caducitat
1. Les faltes lleus prescriuen al cap de sis mesos, les greus als dos anys i les molt greus als tres anys.
2. El terme de prescripció començarà a comptar des del dia en què s’hagués comès la infracció i s’interromprà des de la data en què el procediment s’inicie, amb coneixement de l’interessat, reiniciant-se el termini de prescripció si l’expedient sancionador està paralitzat durant un mes per causa no imputable al presumpte responsable

3. El termini màxim per a notificar la resolució del procediment sancionador és de sis mesos, comptat des de la data de l’acord d’iniciació. Només als efectes de tenir per complida l’obligació de notificar dins del termini màxim de duració dels procediments, és suficient la notificació que continga, si més no, el text íntegre de la resolució, i també l’intent de notificació acreditat com cal.

4. L’incompliment del termini indicat en l’apartat anterior produeix la caducitat del procediment.

Article 70. Mesures provisionals
1. Abans de la iniciació del procediment administratiu sancionador, l’òrgan competent per iniciar o instruir el procediment, en els casos d’urgència inajornable i quan hi haja indicis racionals d’infracció molt greu, podrà adoptar el precinte i dipòsit de les màquines i la confiscació del material de joc. Les mesures provisionals hauran de ser confirmades, modificades o alçades en l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar en els termes que estableix l’article 56 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, sobre procediment administratiu.

2. L’òrgan competent per a resoldre l’expedient sancionador, sense perjudici de les sancions que escaiguen, pot acordar el tancament immediat dels establiments en què s’organitze o practiquen jocs sense estar autoritzats, excepte en el cas dels establiments a què fa referència l’article 65.4 d’aquesta llei.


TÍTOL VI
Tributació sobre el joc

CAPÍTOL I
Tribut relatiu a les rifes, tómboles o combinacions aleatòries

Article 71. Fet imposable
De conformitat amb l’article 36 del del Text refós de taxes fiscals, aprovat pel Decret 3059/1966, d’1 de desembre, constitueix el fet imposable l’autorització, la celebració o l’organització de rifes, tómboles o combinacions aleatòries quan:
a) En el cas de les rifes o tómboles, l’Administració de la Generalitat siga l’òrgan competent per a autoritzar la celebració o haguera sigut la competent per a autoritzar-la en els supòsits en què s’organitzen o celebren sense sol·licitar aquesta autorització.
b) En el cas de les combinacions aleatòries, quan l’àmbit d’aplicació o desenvolupament d’aquestes no excedisca els límits territorials de la Comunitat Valenciana.

Article 72. Exempcions
Estan exemptes de la modalitat que grava l’autorització, la celebració o l’organització de rifes, tómboles o combinacions aleatòries:
a) Les organitzades per l’Organització Nacional de Cegos Espanyols.
b) Les organitzades per la Creu Roja Espanyola.
c) Per a un mateix organitzador, sempre que l’activitat habitual o principal no siga l’organització o celebració de jocs, en qualsevol de les seues modalitats, i en relació amb un mateix any natural: les dues primeres rifes o tómboles, sempre que el valor total dels premis oferits, en cada un dels dos jocs, no excedisca els 600 euros.
d) Les rifes o tómboles organitzades per entitats amb fins benèfics, religiosos, culturals, turístics, esportius o ambientals legalment autoritzades i inscrites en el registre corresponent, sempre que es justifique la destinació dels fons a les finalitats esmentades.
e) Les rifes o tómboles declarades d’utilitat pública o benèfiques.

Article 73. Meritació i exigibilitat
1. El meritació es produeix en el moment en què es concedisca l’autorització o, en defecte d’aquesta, en el moment de la celebració de la rifa, tómbola o combinació aleatòria.
2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produeix després de la meritació, durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. Si l’últim dia del termini resultara inhàbil, el termini finalitzaria el dia hàbil immediat següent.
3. El contribuent està obligat a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a realitzar l’ingrés del deute tributari. La presentació i ingrés s’efectua de forma telemàtica.
4. L’autoliquidació comprén de forma agregada tots els jocs meritats en el mes natural.

Article 74. Contribuents
De conformitat amb l’article 37 del del Text refós de taxes fiscals, aprovat pel Decret 3059/1966, d’1 de desembre, són contribuents les persones físiques i jurídiques que operen, organitzen, desenvolupen o que entre les activitats de les quals s’incloga la celebració de les activitats gravades pel tribut regulat en aquest capítol.

Article 75. Base imposable
1. La base imposable està constituïda pels ingressos bruts, definits com l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc, i també qualsevol altre ingrés que es puga obtenir directament derivat de l’organització o celebració.
2. En les combinacions aleatòries, la base imposable està constituïda pel valor de mercat dels premis oferits més el total de les despeses necessàries per a la posada a disposició del premi.

Article 76. Quota íntegra
1. La quota íntegra s’obté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen percentual que corresponga:
a) El 20 per cent, amb caràcter general.
b) El 10 per cent, en les combinacions aleatòries amb fins publicitaris o promocionals, definides com aquells sortejos que, amb finalitat exclusivament publicitària o de promoció d’un producte o servei, i tenint com única contraprestació el consum del producte o servei, sense sobrepreu ni cap tarifació addicional, ofereixen premis en metàl·lic, espècie o serveis, exigint, si és el cas, la condició de client de l’entitat objecte de la publicitat o promoció.
2. En les tómboles de duració inferior a quinze dies organitzades en ocasió de mercats, fires o festes i els premis de les quals, oferits diàriament, no excedisquen un valor total de 5.000 euros, el contribuent pot optar entre satisfer el tribut d’acord amb el tipus previst en l’apartat 1, o bé a raó de 100 euros per cada dia de duració, en capitals de província o poblacions de més de cent mil habitants; de 70 euros per cada dia, en poblacions d’entre vint mil i cent mil habitants, i de 30 euros per cada dia de duració, en poblacions inferiors a vint mil habitants.

CAPÍTOL II
Tribut relatiu a les apostes

Article 77. Fet imposable
De conformitat amb l’article 36 del Text refós de taxes fiscals, aprovat pel Decret 3059/1966, d’1 de desembre, constitueix el fet imposable l’autorització, celebració o organització d’apostes quan l’Administració de la Generalitat siga l’òrgan competent per a autoritzar la celebració o haguera sigut la competent per a autoritzar-la en els supòsits en què s’organitzen o celebren sense sol·licitar aquesta autorització.


Article 78. Meritació i exigibilitat
1. El meritació es produeix en el moment en què s’inicie la seua celebració o organització.
2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produeix després de la meritació, durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. Si l’últim dia del termini resultara inhàbil, el termini finalitzaria el dia hàbil immediat següent.
3. El contribuent està obligat a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a realitzar l’ingrés del deute tributari. La presentació i l’ingrés s’efectuen de forma telemàtica.
4. L’autoliquidació comprén de forma agregada tots els jocs meritats en el mes natural.

Article 79. Contribuents
De conformitat amb l’article 37 del Text refós de taxes fiscals, aprovat pel Decret 3059/1966, d’1 de desembre, són contribuents les persones físiques o jurídiques entre les activitats de les quals s’incloga la celebració d’apostes.

Article 80. Responsables
De conformitat amb l’article 37 del Text refós de taxes fiscals, aprovat pel Decret 3059/1966, d’1 de desembre, en les apostes seran responsables solidaris del pagament de la taxa els amos o empresaris dels locals on se celebren.

Article 81. Base imposable
La base imposable està constituïda pels ingressos nets, definits com l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc, i també qualsevol altre ingrés que es puga obtenir directament derivat de l’organització o celebració, deduïts els premis satisfets als participants.
No obstant això, en cap cas la base imposable resultant podrà ser inferior al 30 % de l’import total de quantitats dedicades a la participació en el joc.

Article 82. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen percentual que corresponga:
a) El 20 per cent, amb caràcter general.
b) El 1,50 per cent, en les apostes esportives tradicionals la base de les quals siga l’esport de la «pilota valenciana», sempre que es facen en els recintes on es practica el corresponent esdeveniment esportiu autòcton.


CAPÍTOL III
Tribut relatiu als jocs de sort, envit o atzar

Secció primera
Disposicions generals

Article 83. Fet imposable
De conformitat amb l’article 3 del Reial Decret llei 16/1977, de 25 de febrer, constitueix el fet imposable l’autorització, la celebració o l’organització de jocs de sort, envit o atzar, quan el fet imposable es realitze en el territori de la Comunitat Valenciana.
Article 84. Meritació i exigibilitat
1. El meritació es produeix en el moment en què es concedisca l’autorització o, en defecte d’aquesta, en el moment de l’organització o celebració del joc.
2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produeix després de la meritació, durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. Si l’últim dia del termini resultara inhàbil, el termini finalitzaria el dia hàbil immediat següent.
3. El contribuent està obligat a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a realitzar l’ingrés del deute tributari. La presentació i ingrés s’efectua de forma telemàtica.
4. L’autoliquidació comprén de forma agregada tots els jocs meritats en el mes natural.

Article 85. Contribuents
De conformitat amb l’article 3 del Reial Decret llei 16/1977, de 25 de febrer, són contribuents les persones físiques o jurídiques entre les activitats de les quals s’incloguen la celebració de les activitats gravades pel tribut regulat en aquest capítol.

Article 86. Responsables
De conformitat amb l’article 3 del Reial Decret llei 16/1977, de 25 de febrer, són responsables solidaris els propietaris i empresaris dels locals on se celebren jocs de sort, envit o atzar.

Article 87. Base imposable
La base imposable està constituïda pels ingressos bruts, definits com l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc, i també qualsevol altre ingrés que es puga obtenir directament derivat de l’organització o celebració.

Article 88. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen percentual del 25 per cent.


Secció segona
Especialitats relatives al joc del bingo electrònic

Article 89. Base imposable
La base imposable està constituïda pels ingressos nets, definits com l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc, i també qualsevol altre ingrés que es puga obtenir directament derivat de l’organització o celebració, deduïts els premis satisfets als participants.


Secció tercera
Especialitats relatives al joc del bingo diferent de l’electrònic

Article 90. Meritació i exigibilitat
1. La meritació es produeix en el moment de l’adquisició dels cartons.
2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produeix en el moment de la meritació.
3. El contribuent està obligat a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a realitzar l’ingrés del deute tributari.

Article 91. Base imposable
La base imposable està constituïda per l’import del valor facial dels cartons adquirits durant l’any natural.

Article 92. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté:
1. Aplicant sobre la base imposable la tarifa assenyalada en el quadro següent:


Tram d’import acumulat del valor facial dels cartons adquirits durant l’any natural (euros) Tipus de gravamen (percentatge)
Inferior o igual a 400.000 € 1,00 %
Entre 400.000,01 € i 3.000.000 € 12,50 %
Entre 3.000.000,01 € i 8.000.000 € 15,00 %
Més de 8.000.000 € 17,50 %


2. Minorant la quantia anterior en l’import ingressat per la meritació anterior produïda l’any natural.


Secció quarta
Especialitats relatives als casinos de joc

Article 93. Període impositiu, meritació i exigibilitat
1. El període impositiu és l’any natural.
2. El meritació es produeix l’últim dia del període impositiu.
3. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produeix en quatre pagaments trimestrals.
4. En cada pagament trimestral, el contribuent està obligat a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a realitzar l’ingrés del deute tributari. La presentació i l’ingrés s’efectua de forma telemàtica.


Article 94. Base imposable
La base imposable està constituïda pels ingressos nets, definits com l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc, i també qualsevol altre ingrés que es puga obtenir directament derivat de l’organització o celebració, deduïts els premis o guanys satisfets als participants.

Article 95. Quota íntegra
1. La quota íntegra s’obté aplicant sobre la base imposable la tarifa assenyalada en el quadro següent:

Tram de la base imposable comprés entre (euros) Tipus de gravamen (percentatge)
1 0 € i 2.000.000,00 € 20 %
2 2.000.000,01 € i 4.000.000,00 € 30 %
3 4.000.000,01 € i 6.000.000,00 € 40 %
4 Més de 6.000.000,00 € 50 %


2. La tarifa anterior s’aplica tant als jocs organitzats o celebrats en els casinos de joc (sala principal) com en les sales apèndix d’aquests, si bé s’aplica separadament a la base imposable de cada una de les sales.


Article 96. Quota líquida
En el cas de partides de pòquer organitzades en els casinos de joc o les seues sales apèndix, la quota líquida és el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra una bonificació del 60 per cent de part proporcional de la quota íntegra que corresponga a les partides, sempre que complisquen els requisits següents:
a) Que la partida tinga la consideració de competició, torneig o semblant.
b) Que els participants en el joc paguen una entrada o buy-in.


Article 97. Especialitats de cada pagament trimestral
1. Primer pagament trimestral:
a) La base imposable és l’import dels ingressos nets obtinguts des del començament de l’any fins al 31 de març del període impositiu que estiga en curs.
b) L’exigibilitat es produeix durant el mes d’abril del període impositiu que estiga en curs.
2. Segon pagament trimestral:
a) La base imposable és l’import dels ingressos nets obtinguts des del començament de l’any fins al 30 de juny del període impositiu que estiga en curs.
b) La quota líquida del segon pagament trimestral es redueix en l’import ingressat del primer pagament trimestral.
c) L’exigibilitat es produeix durant el mes de juliol del període impositiu que estiga en curs.
3. Tercer pagament trimestral:
a) La base imposable és l’import dels ingressos nets obtinguts des del començament de l’any fins al 30 de setembre del període impositiu que estiga en curs.
b) La quota líquida del tercer pagament trimestral es redueix en la suma dels imports ingressats en el primer i segon pagament trimestral.
c) L’exigibilitat es produeix durant el mes d’octubre del període impositiu que estiga en curs.
4. Quart pagament trimestral:
a) La base imposable és l’import dels ingressos nets obtinguts des del començament de l’any fins al 31 de desembre del període impositiu que estiga en curs.
b) La quota líquida del quart pagament trimestral es redueix en la suma dels imports ingressats en els tres pagaments trimestrals anteriors.
c) L’exigibilitat es produeix durant el mes de gener següent al fi del període impositiu.


Secció quinta
Especialitats relatives a l’explotació
de màquines recreatives i d’atzar

Article 98. Període impositiu, meritació i exigibilitat
1. El període impositiu és el trimestre natural.
2. La meritació es produeix:
a) Amb caràcter general, el primer dia del període impositiu.
b) En el cas d’explotació de màquines de nova autorització, la meritació ha de coincidir amb l’autorització d’explotació.
c) En el cas d’alçament de la suspensió de l’autorització d’explotació de la màquina, la meritació ha de coincidir amb l’alçament citat.

3. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produeix:
a) En el supòsit assenyalat en la lletra a de l’apartat 2 anterior, després de la meritació durant el mes següent al venciment del trimestre natural en què s’haja produït la meritació. Si l’últim dia del termini resultara inhàbil, el termini finalitzaria el dia hàbil immediat següent.

b) En els supòsits assenyalats en les lletres b i c de l’apartat 2 anterior, en el moment del meritació.
4. El contribuent està obligat a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a realitzar l’ingrés del deute tributari. La presentació i ingrés s’efectua de forma telemàtica.

Article 99. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa assenyalada en el següent quadre, en funció de la classificació de les màquines o aparells automàtics aptes per a la realització dels jocs:

Classificació de la màquina o aparell automàtic apte per a la realització dels jocs Quantia trimestral
(euros)
1 Tipus «B» (recreatives amb premi)
1.1 D’una sola persona jugadora 900,00 €
1.2 D’una sola persona jugadora, que tinguen limitada l’aposta màxima a 10 cèntims d’euro i que no permeten la realització de partides simultànies. 275,00 €
1.3 En les que puguen intervindre dos o més persones jugadores, sempre que el joc de cada un d’ells siga independent del realitzat pels altres. 1.500,00 € + (10 % quota de l’apartat 1.1 x nombre de persones jugadores)
2 Tipus «C» (atzar)
2.1 D’una sola persona jugadora 1.295,00 €
2.2 En les que puguen intervindre dos o més persones jugadores, sempre que el joc de cada una d’elles siga independent del realitzat per les altres. 2.158,00 €+ (10 % quota d’una persona jugadora x nombre de persones jugadores)



CAPÍTOL IV
Tribut relatiu als jocs quan es desenvolupen a través
de mitjans electrònics, informàtics, telemàtics, interactius
o de comunicació a distància l’àmbit dels quals
siga el de la comunitat valenciana

Article 100. Fet imposable
En el cas dels fets imposables dels articles 71, 77 i 83 d’aquesta llei, quan aquests es realitzen a través de canals electrònics, informàtics, telemàtics o de comunicació a distància l’àmbit dels quals siga el de la Comunitat Valenciana, el tribut s’ha d’exigir d’acord amb el que disposa aquest capítol.

Article 101. Meritació i exigibilitat
1. La meritació es produeix en el moment en què es concedisca l’autorització o, en defecte d’aquesta, en el moment de l’organització o celebració del joc.
2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produeix després de la meritació, durant el mes següent al venciment del mes natural en què es produeix la meritació. Si l’últim dia del termini resultara inhàbil, el termini finalitzaria el dia hàbil immediat següent.
3. El contribuent està obligat a practicar operacions d’autoliquidació tributària i a realitzar l’ingrés del deute tributari. La presentació i ingrés s’efectua de forma telemàtica.
4. L’autoliquidació comprén de forma agregada tots els jocs meritats en el mes natural.

Article 102. Contribuents
En els supòsits previstos en l’article 98 d’aquesta llei, són contribuents les persones físiques o jurídiques mencionades en els articles 74, 79 i 85 d’aquesta llei.

Article 103. Base imposable
La base imposable està constituïda pels ingressos nets, definits com l’import total de les quantitats que es dediquen a la participació en el joc, i també qualsevol altre ingrés que es puga obtenir directament derivat de l’organització o celebració, deduïts els premis o guanys satisfets als participants.
No obstant això, en cap cas la base imposable resultant no pot ser inferior al 30 % de l’import total de quantitats dedicades a la participació en el joc.

Article 104. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen del 25 per cent.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Normativa dels reglaments de joc
Fins que no s’adapten les normes de desplegament de la Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc, de la Comunitat Valenciana, al que disposa la present llei, o es dicten les disposicions de desplegament d’aquesta última, seran aplicables en tot allò que no s’oposen a aquesta llei.

Segona. Règim transitori de les autoritzacions concedides d’acord amb la normativa anterior
Les autoritzacions concedides amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei mantenen la vigència pel període per al qual van ser concedides. La possible renovació o pròrroga d’aquestes autoritzacions posterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei se sotmetrà al compliment dels requisits establits en aquesta llei i en les normes de desenvolupament, no obstant no els hi serà d’aplicació el requisit de distancia entre establiments de joc, regulat en l’apartat 6 de l’article 45 d’aquesta llei.

Tercera. Règim sancionador
El règim d’infraccions i sancions regulat en aquesta llei s’ha d’aplicar únicament als actes comesos a partir de la seua entrada en vigor, llevat que el règim previst en aquella siga més favorable.

Quarta. Fiances
Les fiances constituïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei es consideren vigents i han de respondre a les obligacions contingudes en l’article 28 d’aquesta llei.

Quinta. Apostes en el joc de pilota valenciana
Atenent a l’especial naturalesa del joc de pilota valenciana i de les apostes que es realitzen en el desenvolupament sobre els partits, entre persones jugadores professionals de pilota valenciana, per mitjà de via reglamentària s’han d’establir els requisits i les condicions d’aquestes.

Fins que s’aprove el reglament, els organitzadors o «trinqueters» de les apostes han de complir els requisits següents:

1. Sol·licitar la corresponent autorització i inscripció en el Registre General de Joc de la Comunitat Valenciana.
2. Han d’acreditar que tenen en vigor la llicència de la Federació de Pilota Valenciana que autoritze l’activitat de «trinquet», «trinqueter» i «marxador».
3. Les apostes únicament poden realitzar-se entre les persones majors d’edat assistents a la partida i al lloc mateix on se celebre.

4. Queden prohibides aquelles conductes que tinguen com a finalitat alterar de manera deliberada i/o fraudulenta el resultat del partit de pilota valenciana, així mateix queda prohibida l’aposta «a crèdit».

Sexta. Suspensió de les autoritzacions d’explotació
Fins que no s’adapte el Reglament de màquines recreatives i d’atzar al que disposa la present llei, pot suspendre’s l’autorització d’explotació de les màquines de tipus B i C. En cap cas els períodes de suspensió poden excedir dotze mesos continuats ni superar la vigència de l’autorització d’explotació. Un cop transcorregut qualssevol d’aquests terminis quedarà sense efecte la suspensió.
Les empreses operadores que pretenguen suspendre les autoritzacions d’explotació han de comunicar-ho a la direcció territorial competent per raó del territori de la conselleria que tinga les competències en matèria de joc. Perquè aquesta suspensió siga efectiva, ha de presentar-se davant la direcció territorial corresponent, amb anterioritat a la data d’inici, comunicada, la guia de circulació, l’autorització d’instal·lació i l’autorització d’explotació.
Les autoritzacions d’explotació que es troben suspeses a l’entrada en vigor d’aquesta llei continuaran en aquesta situació pel període màxim indicat en el paràgraf primer d’aquesta disposició.

Sèptima. Període transitori d’adaptació dels establiments de joc

En el termini màxim de sis mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les modalitats d’establiments de joc inclosos en les lletres c i e del punt 3 de l’article 45 han de complir els requisits establits en l’article 22 (abans 18) d’aquesta llei, referit al control d’admissió en locals de joc.

Octava. Període transitori d’adaptació de les màquines de joc tipus B i de les màquines auxiliars d’apostes
En el termini de dotze mesos, des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les màquines de joc tipus B i les màquines auxiliars d’apostes situades en establiments d’hostaleria i similars, així com aquelles màquines d’apostes que estiguen situades en recintes esportius, han de comptar amb el sistema d’activació-desactivació a què es refereix l’article 51 d’aquesta llei.


Novena. Màquines auxiliars d’apostes en locals d’hostaleria i similars i en recintes esportius
Les màquines auxiliars d’apostes instal·lades en els locals d’hostaleria i similars i en recintes esportius poden continuar instal·lades durant el període de vigència de la seua autorització. En tant estiguen instal·lades en aquests emplaçaments, han de comptar amb un sistema d’activació-desactivació amb les mateixes característiques que el previst en l’article 51 per a les màquines tipus B o recreatives amb premi instal·lades en locals d’hostaleria i similars. Una vegada finalitzat el període de vigència de l’autorització, no pot procedir-se a la seua renovació.

Desena. Moratòria de noves autoritzacions
Per un període màxim de 5 anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’estableix la suspensió de noves autoritzacions d’establiments de joc, així com de noves autoritzacions d’explotació de màquines de tipus B o recreatives amb premi, destinades a ser instal·lades en locals d’hostaleria o similars.
En el cas que en la tramitació d’una renovació d’autorització d’establiment de joc, l’emplaçament actual d’aquest no complisca amb el requisit de distància establert en l’apartat 5 de l’article 45 d’aquesta llei, no s’ha d’aplicar la suspensió a la qual es refereix el paràgraf anterior per tramitar una nova autorització en un altre emplaçament.

Durant aquest període, la conselleria competent en matèria de joc ha de coordinar un estudi que analitze l’impacte social i sobre la salut pública de les instal·lacions de joc existents (locals específics de joc i màquines de joc en locals d’hostaleria). A partir del resultat d’aquest estudi, la conselleria competent en matèria de joc ha de proposar les limitacions al territori valencià del nombre i la distribució admissible de locals de joc i de màquines de tipus B o recreatives amb premi per a locals d’hostaleria o similars, tenint en compte criteris de salut pública, poblacionals, socioeconòmics i territorials.


Onzena. Termini d’elaboració de l’Estratègia valenciana integral de prevenció i tractament del joc patològic
En el termini de dotze mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la Comissió Tècnica de Coordinació Interadministrativa en Matèria de Joc ha d’elaborar l’Estratègia valenciana integral de prevenció i tractament del joc patològic a la qual es refereix l’article 6.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Instal·lació en règim d’assaig
A fi de comprovar la viabilitat comercial de qualsevol modalitat i material de joc, es pot autoritzar, amb caràcter provisional i a títol de prova, durant un temps determinat, l’organització i pràctica d’un d’aquests jocs i la instal·lació de màquines i material de joc que es desitge homologar, en les condicions i amb els requisits que s’establisquen reglamentàriament.

Segona. Zones saturades d’establiments de joc
Els ajuntaments poden decretar zones saturades d’establiments de joc, en les quals no podran donar-se noves llicències a aquest tipus d’activitat. Així mateix, els ajuntaments poden suspendre l’atorgament de noves llicències de tipus urbanístic o ambiental o qualsevol títol habilitant amb incidència en el sector a l’efecte de declarar una zona saturada.


Tercera. Modificació de la disposició addicional quarta de la Llei 2/2018
La disposició addicional quarta de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l’interès ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques, queda redactada de la manera següent:



Quarta. Exclusió de mitjans de comunicació amb publicitat d’apostes i altres modalitats de joc accessible a les persones menors d’edat

1. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la contractació objecte d’aquesta no es podrà fer en mitjans de comunicació que tinguen comunicacions comercials accessibles per persones menors d’edat per part d’operadors amb llicència general d’apostes o singular de les diferents modalitats d’apostes, llicència general d’altres jocs o llicències singulars de màquines d’atzar, blackjack, bingo, punt i banca, pòquer, ruleta o jocs complementaris.
S’entendran com a comunicacions accessibles per persones menors d’edat:
a) Aquelles que es realitzen en serveis de comunicació audiovisuals televisius i radiofònics entre les 6 i les 22, o fora d’aquesta franja si es realitzen durant o junt a programes adreçats de manera específica o primordial a persones menors d’edat o d’entreteniment familiar.

b) Aquelles que es realitzen en les publicacions de llibres, revistes, fullets, diaris (impresos o en format digital), cobertes exteriors, portada, contraportada, seccions infantils o juvenils, o junt a passatemps.

c) Aquelles que es realitzen en publicacions impreses o digitals d’informació esportiva o de caire infantil o juvenil
2. L’òrgan directiu competent en matèria de publicitat institucional trametrà a la Comissió de Joc un informe anual sobre l’aplicació d’aquesta disposició, que serà fet públic a través de la pàgina web de la comissió.

Quarta. Del cos d’inspecció al joc
La ràtio per habitant de personal adscrit a la Generalitat destinat a tasques d’inspecció, control i vigilància en matèria de joc de la Comunitat Valenciana no pot ser inferior a la ràtio mitjana per habitant de personal destinat a aquestes tasques d’inspecció, control i vigilància en matèria de joc del conjunt de l’Estat espanyol.

Quinta. Modificació de la disposició addicional cinquena de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana
Es modifica la disposició addicional cinquena de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, que queda redactada com segueix:

Normativa aplicable als cossos funcionarials existents a l’entrada en vigor d’aquesta llei:
El cos superior tècnic d’inspectors de tributs de l’administració de la Generalitat (A1-04), creat per la Llei 14/1997, de 26 de desembre, el superior d’intervenció i auditoria de la Generalitat (A1-03), creat per la Llei 16/2003, de 17 de desembre, i el cos de l’Advocacia de la Generalitat (A1-02), creat per la Llei 10/2005, de 9 de desembre, continuen regint-se per les respectives lleis de creació i per la normativa reglamentària de desenvolupament corresponent. No obstant això, per a l’accés a aquests, a més de les titulacions acadèmiques exigides per les lleis mencionades, és vàlid el títol universitari oficial de grau corresponent.

En tot el que no estiga previst per aquestes normatives específiques, aquesta llei té el caràcter de supletòria.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
1. Queda derogada la Llei 4/1988, de 3 de juny, del Joc de la Comunitat Valenciana i l’article 15 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits i totes les disposicions que del mateix rang o d’un rang inferior s’oposen al que estableix la present llei.

2. Es deroga la disposició addicional quarta del Decret 56/2015, de 30 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de casinos de joc de la Comunitat Valenciana.
3. Queda derogat l’apartat 8, de l’article 26, del Decret 115/2006, de 28 de juliol, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de màquines recreatives i d’atzar, allò que afecta la suspensió de les autoritzacions d’explotació.
4. Queda derogada la disposició addicional segona del Decret 42/2011, de 15 d’abril, del Consell pel qual s’aprova el reglament d’apostes de la Comunitat Valenciana.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desenvolupament normatiu
S’autoritza el Consell a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament d’aquesta llei.

Segona. Entrada en vigor
La present llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 11 de juny de 2020

El president de la Generalitat
Ximo Puig i Ferrer

linea
Mapa web