Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. RESOLUCIÓ de 23 de desembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 9245 de 29.12.2021 | |
| Número identificador: | 2021/13042 | |
| Referència Base de Dades: | 011914/2021 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 29.12.2021 -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Educació Descriptors: Temàtics: centre d'ensenyament, política educativa
RESOLUCIÓ de 23 de desembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats. [2021/13042]
Índex
Preàmbul
I. Disposicions generals
Primer. Objecte
Segon. Àmbit d'aplicació
II. Necessitats específiques de suport educatiu
Tercer. Avaluació sociopsicopedagògica
Quart. Detecció i identificació de les necessitats específiques de suport educatiu prèvia a l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil
4.1. Detecció prèvia a l'escolarització
4.2. Reunió de l'agrupació d'orientació de zona
4.3. Planificació de l'avaluació sociopsicopedagògica
4.4. Recollida d'informació
4.5. Valoració de la informació obtinguda i presa de decisions
4.6. Emissió de l'informe sociopsicopedagògic
4.7. Audiència amb la família o representants legals
4.8. Tramitació i autorització de mesures
4.9. Comunicació de la informació
Cinqué. Detecció i identificació de les necessitats específiques de suport educatiu durant l'escolarització
5.1. Detecció durant l'escolarització
5.2. Reunió prèvia de l'equip educatiu i sol·licitud d'avaluació sociopsicopedagògica
5.3. Planificació de l'avaluació sociopsicopedagògica
5.4. Recollida d'informació
5.5. Valoració de la informació obtinguda i presa de decisions
5.6. Emissió de l'informe sociopsicopedagògic
5.7. Audiència amb la família o representants legals i/o amb l'alumnat
5.8. Tramitació i autorització de mesures
5.9. Comunicació de la informació
5.10. Implementació, seguiment i avaluació de les mesures de resposta educativa
5.11. Actualització de l'avaluació i de l'informe sociopsicopedagògic
Sisé. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que sol·licita matrícula fora del període d'admissió
Seté. Documentació acreditativa de les circumstàncies personals de l'alumnat
Huité. Criteris per a l'aplicació de les mesures de resposta per a la inclusió
8.1. Criteris generals
8.2. Programes preventius
8.3. Programes personalitzats
8.4. Flexibilització en l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil per a l'alumnat amb necessitats educatives especials o retard maduratiu
8.5. Pròrroga de permanència d'un any més en el segon cicle d'educació infantil per a l'alumnat amb necessitats educatives especials
8.6. Permanència en unitats específiques ubicades en centres ordinaris
8.7. Incorporació tardana al sistema educatiu valencià
Nové. Personal especialitzat de suport
9.1. Criteris generals
9.2. Professorat de pedagogia terapèutica i d'audició i llenguatge
9.3. Personal educador d'educació especial
9.4. Personal fisioterapeuta educatiu
Desé. Determinació de la modalitat d'escolarització
Onzé. Mesures que requereixen l'autorització de l'Administració educativa
Dotzé. Pla d'actuació personalitzat (PAP)
Tretzé. Registre de les necessitats específiques de suport educatiu en ITACA 3
III. Necessitats de compensació de desigualtats
Catorzé. Definició de les necessitats de compensació de desigualtats
Quinzé. Detecció i identificació de les necessitats de compensació de desigualtats
15.1. Detecció i identificació prèvia a l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil
15.2. Detecció i identificació durant l'escolarització
Setzé. Acreditació de les necessitats de compensació de desigualtats
Desseté. Registre de les necessitats de compensació de desigualtats en ITACA 3
IV. Disposicions addicionals
Primera. Participació de les famílies o representants legals i de l'alumnat
Segona. Discrepàncies amb l'informe sociopsicopedagògic
Tercera. Recursos d'alçada
Quarta. Documentació
Cinquena. Protecció de dades de caràcter personal
Sisena. Centres privats concertats
V. Disposició derogatòria
Única. Derogació normativa
IV. Disposicions finals
Primera. Calendari de procediments
Segona. Entrada en vigor
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, defineix l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu com aquell que requereix una atenció educativa diferent a l'ordinària, per presentar necessitats educatives especials, per retard maduratiu, per trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació, per trastorns d'atenció o d'aprenentatge, per desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge, per trobar-se en situació de vulnerabilitat socioeducativa, per les seues altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals o d'història escolar. Així mateix, indica que les administracions educatives establiran els procediments i recursos precisos per a identificar primerencament aquestes necessitats educatives específiques.
La Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat, modificada per la Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, determina, en l'article 20, el dret de les persones amb discapacitat a l'avaluació psicopedagògica contínua del seu procés educatiu, garantint a les famílies de l'alumnat informació completa i en format accessible sobre aquesta.
La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, té per objecte regular els requisits de validesa i eficàcia dels actes administratius i el procediment administratiu comú a totes les administracions públiques. L'article 20 declara el personal al servei de les administracions públiques o titulars de les unitats administratives com a responsables directes de les tramitacions i de l'adopció de les mesures adients per remoure els obstacles que impedisquen o retarden l'exercici ple dels drets de les persones interessades o el respecte als seus interessos legítims, disposant d'allò necessari per evitar i eliminar qualsevol anormalitat en la tramitació dels procediments.
La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià estableix, entre els seus objectius, el fet de garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat del sistema educatiu valencià i la seua integració en el sistema educatiu i en la societat valenciana, d'acord amb les necessitats del context socioeducatiu i demolingüístic del centre i amb l'objectiu de garantir l'assoliment de les competències plurilingües i interculturals. Per a això, la concreció de les diferents mesures s'ha de desenvolupar d'acord amb el projecte lingüístic de centre.
La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, en l'article 3, disposa com a principi rector de les polítiques públiques en relació amb la infància i l'adolescència el dret de tot xiquet, xiqueta i adolescent al fet que el seu interès superior siga valorat i considerat com a primordial en totes les accions i decisions que els concernisquen, siga individualment o col·lectivament, tant en l'àmbit públic com privat. L'article 172, sobre cooperació i coordinació interadministrativa, refereix que s'establiran les vies necessàries per a una acció coordinada i conjunta entre diferents administracions públiques amb competències en les matèries.
El Decret 51/2011, de 13 de maig, del Consell, sobre el sistema de comunicació de dades a la conselleria competent en matèria d'educació, a través del sistema d'informació ITACA, dels centres docents que imparteixen ensenyances reglades no universitàries, estableix les condicions dels centres docents per a la introducció de dades en ITACA en funció de la seua titularitat.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià té per objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats en l'accés, participació, permanència i progrés de tot l'alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, en especial d'aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc d'exclusió.
El Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià, estableix l'estructura i les funcions respecte a la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i de les necessitats de compensació de desigualtats de les estructures especialitzades de l'orientació: equips d'orientació educativa, departaments d'orientació educativa i professional, agrupacions d'orientació de zona i unitats especialitzades d'orientació.
L'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, modificada per l'Ordre 5/2021, de 31 de març, defineix els procediments per a l'admissió de l'alumnat en els centres públics i en els ensenyaments concertats dels centres privats. En l'article 57 es concreten les actuacions davant les situacions sobrevingudes d'escolarització fora del període d'admissió.
L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, té per objecte, entre altres, regular el procés d'identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats, en l'àmbit educatiu i administratiu. L'article 4.5 refereix que els centres docents han d'incloure en el seu projecte educatiu els mecanismes i els procediments per a detectar de manera primerenca les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats, a fi d'iniciar la resposta educativa al més aviat possible. En l'article 5.5 es determina que l'avaluació sociopsicopedagògica i l'emissió de l'informe sociopsicopedagògic és competència dels serveis especialitzats d'orientació.
L'Ordre 23/2021, de 6 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, determina els criteris de creació de llocs de professorat de l'especialitat d'orientació educativa en els equips d'orientació educativa i ordena la creació de les unitats especialitzades d'orientació.
La Resolució conjunta de 17 de setembre de 2021, de la Direcció General de Diversitat Funcional i Salut Mental i de la Direcció General d'Inclusió Educativa, concreta el protocol de coordinació de professionals per al desenvolupament de l'atenció primerenca.
La detecció de les situacions de vulnerabilitat de l'alumnat i de les barreres a la inclusió existents en els diferents contexts de desenvolupament s'ha de realitzar al més aviat possible, a fi d'iniciar la resposta educativa en el moment en què aquestes es detecten. S'ha de posar una atenció especial a la detecció en el moment previ a l'escolarització, en l'educació infantil i en els canvis d'etapa, que assegure la coordinació necessària entre els diferents agents, serveis i entitats implicats.
Una vegada detectades aquestes circumstàncies, s'ha de realitzar una identificació precisa de les necessitats de l'alumnat, no amb l'objectiu de classificar o categoritzar, sinó de comprendre amb el major detall possible la situació, a partir de l'anàlisi de les interaccions entre les condicions personals i les barreres i oportunitats del context escolar, familiar i sociocomunitari, per a poder actuar sobre els diferents elements que afecten l'accés, la participació i l'aprenentatge i que determinaran el tipus i la intensitat de les necessitats de suport.
Per a dur a terme aquests processos, cal que els procediments siguen eficients, donen garanties, estiguen documentats i s'integren en els processos generals d'avaluació i millora dels centres docents, en què els equips educatius, els equips i departaments d'orientació, les famílies i el conjunt de la comunitat educativa treballen de manera conjunta per a eliminar les barreres a l'accés, la participació i l'aprenentatge i, d'aquesta manera, poder oferir respostes ajustades a la diversitat de tot l'alumnat, sempre des de l'ètica i el respecte a les persones.
Des de la implantació del mòdul d'inclusió d'ITACA 3, en octubre de 2020, les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats han de quedar registrades en aquest sistema de gestió. Això permet que els centres docents disposen de la informació necessària per a planificar la resposta educativa i els processos de transició, així com que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport tinga una major facilitat per a accedir a aquestes dades, amb l'objectiu d'analitzar-les, realitzar els estudis pertinents i ajustar les polítiques i els diferents procediments a les necessitats del sistema educatiu, especialment en allò referent a l'admissió, la planificació, l'organització escolar i la provisió de suports.
El contingut d'aquesta resolució s'emmarca, principalment, en la línia estratègica de suport a l'ensenyament-aprenentatge, d'acord amb la Resolució d'1 d'octubre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual s'estableixen les línies estratègiques de l'orientació educativa i professional i de l'acció tutorial per al curs 2021-2022. Així mateix, desenvolupa les actuacions de detecció i identificació de les necessitats de compensació de desigualtats, que corresponen a la línia estratègica d'igualtat i convivència, i inclou algunes actuacions de les línies de transició i acollida i d'orientació acadèmica-professional.
D'acord amb això i de conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions, el Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de l'Administració del Consell, i el Decret 173/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, resolc:
I. DISPOSICIONS GENERALS
Primer. Objecte
1. Aquesta resolució té per objecte concretar els procediments per a la detecció, la identificació i el registre de les necessitats específiques de suport educatiu i de les necessitats de compensació de desigualtats a l'inici i durant l'escolaritat.
2. Així mateix, també estableix criteris complementaris per a l'aplicació de determinades mesures per a la inclusió, referides en l'Ordre 20/2019, i per a l'organització dels suports.
Segon. Àmbit d'aplicació
1. L'àmbit d'aplicació d'aquesta resolució són els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià que imparteixen ensenyaments no universitaris.
2. Els centres privats no sostinguts amb fons públics també han de programar accions per a la detecció i identificació primerenca de les necessitats específiques de suport educatiu i de les necessitats de compensació de desigualtats, d'acord amb la normativa vigent i sense perjuí de les competències discrecionals que el seu règim jurídic els reconeix en els aspectes organitzatius.
II. NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU
Tercer. Avaluació sociopsicopedagògica
1. L'avaluació sociopsicopedagògica és el procés mitjançant el qual, a partir de la recollida d'informació i l'anàlisi de les interaccions entre les circumstàncies personals de l'alumnat i les característiques del context, s'identifiquen les necessitats específiques de suport educatiu, amb la finalitat d'eliminar les barreres que dificulten l'accés, la participació i l'aprenentatge, prendre decisions sobre les mesures de resposta educativa més adients i planificar els suports.
2. L'avaluació sociopsicopedagògica recull informació rellevant al voltant dels aspectes següents:
a) La història escolar, referida a la trajectòria escolar i acadèmica de l'alumna o l'alumne.
b) L'alumnat. Inclou els aspectes d'autonomia personal, cognitius, emocionals, socials, acadèmics, vocacionals, etc., així com les dades evolutives i de salut que siguen rellevants per al procés d'ensenyament-aprenentatge.
c) El context familiar. Inclou el clima afectiu, la percepció i la vivència de la situació, la dinàmica familiar, les expectatives cap a les seues filles i els seus fills, la col·laboració amb el centre, els suports rebuts, etc.
d) El context escolar. Inclou, entre altres, l'anàlisi dels aspectes organitzatius, curriculars, metodològics i relacionals del centre i de l'aula que afavoreixen o dificulten l'accessibilitat en totes les seues dimensions (física, cognitiva, sensorial i emocional), la participació i l'aprenentatge de l'alumnat, així com les relacions amb la comunitat educativa i amb l'entorn.
e) El context sociocomunitari. Inclou la informació referida a la interacció de l'alumnat amb el seu entorn social pròxim, en espais d'oci i en llocs on es desenvolupen aprenentatges informals o no formals, incloent les barreres i les oportunitats, així com la informació sobre les coordinacions amb entitats externes, públiques i privades, que faciliten suports externs a l'alumnat.
3. Les característiques i el procediment de l'avaluació sociopsicopedagògica s'especifiquen en els articles 5 i 6 de l'Ordre 20/2019 i es concreten en aquesta resolució.
4. L'avaluació sociopsicopedagògica té caràcter prescriptiu per a l'aplicació de les mesures que s'especifiquen en l'article 5.3 de l'Ordre 20/2019. No obstant això, és convenient que es realitze també en aquelles circumstàncies en què no s'hagen d'aplicar aquestes mesures, però cal una identificació precisa de les necessitats específiques de suport educatiu per donar una resposta adequada, com són els casos, entre altres, de les dificultats específiques d'aprenentatge i de les altes capacitats intel·lectuals.
5. Els equips i departaments d'orientació, o qui tinga atribuïdes aquestes funcions, tenen la competència per a realitzar l'avaluació sociopsicopedagògica i, a partir d'aquesta, identificar les necessitats específiques de suport educatiu, de forma col·laborativa i participativa amb els equips educatius, el personal especialitzat de suport, que aportarà la informació pertinent des del seu àmbit professional, i si escau, amb agents externs.
6. El professorat d'orientació educativa, a més de participar en el procés, té les funcions de planificar i coordinar l'avaluació sociopsicopedagògica i d'emetre l'informe sociopsicopedagògic.
7. El personal d'audició i llenguatge ha de participar en la valoració de les competències i barreres que afecten la comunicació, el llenguatge i la parla.
8. El personal fisioterapeuta ha de participar en la valoració de les competències i barreres que afecten l'àmbit motriu.
9. El personal de treball social adscrit a les unitats especialitzades d'orientació participarà quan existisquen circumstàncies de vulnerabilitat socioeducativa que requerisquen la seua valoració, en coordinació amb els serveis socials d'atenció primària i, si escau, amb altres agents de l'àmbit de la protecció de les persones menors.
10. Quan siga necessari, els equips i departaments d'orientació, podran sol·licitar l'assessorament i el suport de les unitats especialitzades d'orientació i dels centres d'educació especial com a centres de recursos.
11. Les agrupacions d'orientació de zona, d'acord amb l'article 10.3.c del Decret 72/2021, tenen la funció d'analitzar, de forma conjunta, les avaluacions sociopsicopedagògiques que han determinat l'existència de necessitats de caràcter complex i prendre decisions sobre les mesures i els suports més adients per donar-hi resposta, incloent, si escau, les propostes d'escolarització i els plans d'actuació personalitzats.
12. En el procés d'avaluació sociopsicopedagògica i en la posterior presa de decisions s'ha de fer partícips, escoltar i prendre en consideració l'opinió de les famílies o representants legals i, sempre que siga possible, del mateix alumnat, des d'un enfocament centrat en la persona.
13. L'informe sociopsicopedagògic recull les conclusions del procediment d'avaluació sociopsicopedagògica, determina el tipus de necessitats específiques de suport educatiu i el tipus, i fa la proposta de les mesures, dels suports i, si escau, del pla d'actuació personalitzat per a la resposta educativa a les necessitats i barreres identificades. Les característiques de l'informe sociopsicopedagògic s'especifiquen en l'article 7 de l'Ordre 20/2019.
Quart. Detecció i identificació de les necessitats específiques de suport educatiu prèvia a l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil
D'acord amb l'article 10.4 del Decret 72/2021, dins de les agrupacions d'orientació de zona, els equips d'orientació educativa i els gabinets psicopedagògics municipals han de realitzar la detecció i la identificació prèvia a l'escolarització de las necessitats específiques de suport educatiu.
Aquest procés s'ha de realitzar al llarg del segon trimestre del curs escolar, segons el procediment que s'indica en aquest resolc i tenint en compte el calendari d'admissió establit per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
En el cas que la xiqueta o el xiquet estiga rebent atenció en un centre d'atenció primerenca, es tindrà en compte també allò que disposa la Resolució conjunta de la Direcció General de Diversitat Funcional i Salut Mental i de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual s'estableix el protocol de coordinació de professionals per al desenvolupament de l'atenció primerenca.
4.1. Detecció prèvia a l'escolarització
1. La detecció prèvia a l'escolarització de les necessitats específiques de suport educatiu la realitzen, generalment, els serveis sanitaris, els centres d'atenció primerenca, les entitats d'iniciativa social implicades en la resposta socioeducativa, les escoles i centres d'educació infantil de primer cicle i altres serveis educatius.
2. Les unitats especialitzades d'orientació, a través de la persona coordinadora territorial, facilitaran a les escoles i als centres d'educació infantil de 0-3 anys orientacions i indicadors per a la detecció primerenca de les necessitats específiques de suport educatiu.
3. La persona coordinadora territorial de l'orientació obtindrà la informació de l'alumnat que s'ha d'escolaritzar el curs següent en el segon cicle d'educació infantil i puga presentar necessitats específiques de suport educatiu: dels centres d'atenció primerenca, dels centres comarcals de salut, de les escoles i dels centres d'educació infantil de primer cicle, i, si escau, d'altres serveis i de les entitats d'iniciativa social implicades en la resposta socioeducativa.
4. Una vegada recollida la informació, la persona coordinadora territorial la transmetrà a les persones coordinadores de les agrupacions d'orientació de zona del seu àmbit territorial d'actuació.
5. Les famílies que tinguen filles o fills amb discapacitat o retard greu en el desenvolupament, o tinguen sospita d'aquestes situacions, i que no estan escolaritzats en escoles i centres d'educació infantil de 0-3 anys ni reben atenció en un centre d'atenció primerenca, podran adreçar-se al centre que impartisca educació infantil de segon cicle més pròxim al seu domicili, aportant la informació i documentació adient, perquè el professorat d'orientació educativa o la persona del gabinet psicopedagògic municipal que atén el centre la pose a disposició de la persona coordinadora de l'agrupació d'orientació de zona.
6. Amb la informació disponible, la persona coordinadora territorial de l'orientació haurà de revisar amb les persones coordinadores de les agrupacions d'orientació de zona la relació de casos detectats, amb l'objectiu d'assegurar que estiguen tots recollits i d'evitar duplicitats.
4.2. Reunió de l'agrupació d'orientació de zona
1. La persona coordinadora de l'agrupació d'orientació de zona convocarà una reunió amb el personal d'orientació educativa dels equips d'orientació educativa i amb el personal dels gabinets psicopedagògics municipals que té atribuïdes les funcions d'orientació educativa, per a aportar la informació i la documentació recollida en la fase de detecció.
2. El personal d'orientació educativa dels equips d'orientació educativa i el personal dels gabinets psicopedagògics municipals, a partir de la informació facilitada per la persona coordinadora, han de realitzar les tasques següents:
a) Analitzar la informació.
b) Determinar:
Les situacions que requereixen una avaluació sociopsicopedagògica, quan s'hagen detectat indicadors que facen preveure la necessitat de mesures individualitzades o suports especialitzats a l'inici de l'escolarització.
Les situacions que, en aquest moment, no requereixen una avaluació sociopsicopedagògica, però sí un assessorament a les famílies i, si escau, a l'escola o al centre d'educació infantil i, una vegada escolaritzat l'alumnat, un seguiment per part del centre educatiu.
c) Distribuir les avaluacions sociopsicopedagògiques i/o les intervencions d'assessorament entre els equips d'orientació educativa o els gabinets psicopedagògics municipals, tot considerant que aquesta distribució ha de ser rotatòria i equilibrada, tot prioritzant els equips i els gabinets que atenen centres amb un menor nombre d'unitats i/o amb una menor complexitat per les característiques de l'alumnat i/o del context sociocomunitari (centres singulars, centres educatius ordinaris especialitzats d'alumnat amb discapacitat motriu, centres amb unitats específiques).
Sense perjuí dels criteris anteriors, s'haurà de valorar també la proximitat al domicili familiar o, si és el cas, a l'escola o al centre d'educació infantil de primer cicle on l'alumnat estiga escolaritzat, especialment en les zones rurals o en les poblacions menudes.
Les avaluacions sociopsicopedagògiques de l'alumnat que està escolaritzat en unitats de dos anys de titularitat de la Generalitat o autoritzades en centres privats concertats les realitzarà l'equip d'orientació educativa, o qui tinga atribuïdes aquestes funcions, o el gabinet psicopedagògic municipal que atén el centre.
3. La persona coordinadora de l'agrupació d'orientació de zona alçarà acta de la distribució de les avaluacions sociopsicopedagògiques i/o de les intervencions d'assessorament que hagen acordat el personal d'orientació educativa dels equips d'orientació educativa i els gabinets psicopedagògics municipals.
4.3. Planificació de l'avaluació sociopsicopedagògica
1. L'avaluació sociopsicopedagògica, com a procés sistemàtic i rigorós, requereix que el professorat d'orientació educativa o qui tinga atribuïdes aquestes funcions, conjuntament amb el personal especialitzat que hi participa, elabore un pla de treball previ que organitze les actuacions que s'han de dur a terme, tenint en compte el propòsit, els objectius que es plantegen i la informació de què es disposa.
2. Aquesta planificació ha de contemplar, almenys, els aspectes següents:
El tipus d'informació que cal recollir, prenent com a referència el que s'indica en el punt 2 del resolc tercer.
Les fonts d'informació.
Les estratègies, les tècniques i els instruments que s'han d'utilitzar.
Els agents que han de participar i col·laborar en el procés.
La temporalització.
3. La selecció de les tècniques i instruments d'avaluació ha d'estar fonamentada científicament i tècnicament i d'acord amb la informació que cal obtindre i, si és el cas, de les persones de les quals s'ha d'obtindre, tot procurant que hi haja un equilibri entre la informació qualitativa i quantitativa. El personal que les haja d'utilitzar ha de tindre els coneixements necessaris per a aplicar-les i interpretar-les amb rigor i fiabilitat.
4. El personal especialitzat de suport que ha de participar en l'avaluació sociopsicopedagògica és el que conforma l'equip d'orientació educativa que ha estat designat per a realitzar l'avaluació.
5. Quan la complexitat del cas ho aconselle i amb la finalitat de donar majors garanties, a criteri de l'agrupació d'orientació de zona, l'equip d'orientació educativa podrà incorporar una segona orientadora o un segon orientador de la mateixa agrupació perquè col·labore en el procés d'avaluació sociopsicopedagògica.
6. Quan es necessite la col·laboració del personal fisioterapeuta, participarà el que atén algun centre docent públic dins de l'agrupació. En el cas de no disposar-ne, el professorat d'orientació educativa que coordina l'avaluació sol·licitarà a la direcció del centre d'educació especial de referència la participació d'aquest personal o bé, a la direcció del centre especialitzat d'escolarització d'alumnat amb discapacitat motriu, si aquest estiguera més a prop.
7. En el cas que es requerisca la col·laboració del personal de treball social de la unitat especialitzada d'orientació, el professorat d'orientació educativa que coordina l'avaluació sol·licitarà a la direcció de la unitat especialitzada d'orientació la participació d'aquest personal. El personal de treball social podrà participar en l'avaluació sociopsicopedagògica i en l'assessorament a les famílies sobre els recursos i les prestacions sociocomunitàries que tenen al seu abast.
4.4. Recollida d'informació
1. Abans de realitzar l'avaluació sociopsicopedagògica, el professorat d'orientació educativa de l'equip d'orientació educativa o el gabinet psicopedagògic municipal a què s'haja assignat el cas, s'ha d'entrevistar amb la família o representants legals per a explicar-los el motiu de l'avaluació, el procediment a seguir, les estratègies, les tècniques i els instruments que s'utilitzaran i el tractament de la informació, referit al tipus, als procediments, a les fonts d'obtenció, i amb qui i com es compartirà aquesta informació. Així mateix, se'ls demanarà que aporten la informació rellevant de què disposen i es recollirà, per escrit, el seu consentiment informat per a la realització de l'avaluació sociopsicopedagògica.
2. La data de la entrevista amb la família o representants legals i de la signatura del consentiment informat serà considerada com la data d'inici del procediment, a l'efecte de donar compliment a l'article 6.3 de l'Ordre 20/2019, segons el qual l'informe sociopsicopedagògic s'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies naturals des de la formalització de la sol·licitud, llevat que hi haja circumstàncies degudament justificades que ho impedisquen.
3. En el procés de recollida d'informació només es tindrà en compte aquella que siga funcional i rellevant per a la presa de decisions, evitant els judicis de valor i mantenint en tot moment la confidencialitat, d'acord amb els codis ètics i deontològics i amb les normes vigents sobre la protecció de dades de caràcter personal.
4. És fonamental la informació obtinguda dels equips educatius, de les tutories, de les famílies i del mateix alumnat, així com aquella altra que proporcionen les persones amb les quals es relaciona habitualment i els agents o serveis externs implicats, públics i privats.
5. La recollida d'informació directa de l'alumnat i les entrevistes amb la família o representants legals podrà dur-se a terme en els espais que es consideren més adequats i accessibles, considerant les circumstàncies de les xiquetes i els xiquets i de les famílies: el centre educatiu de l'equip d'orientació de zona que fa la valoració, l'escola o el centre d'educació infantil de primer cicle, en el cas que estiguen escolaritzades o escolaritzats, o el centre d'atenció primerenca, en cas que reba aquest tipus atenció.
4.5. Valoració de la informació obtinguda i presa de decisions
1. Finalitzada la fase de recollida d'informació, els resultats s'han de posar en comú amb el personal dels equips d'orientació educativa i dels gabinets psicopedagògics municipals que formen part de l'agrupació d'orientació de zona, amb l'objectiu d'analitzar-les i prendre decisions sobre les mesures de cada nivell i els suports més adients per donar-hi resposta, incloent-hi, si escau, les propostes d'escolarització i els plans d'actuació personalitzats. Si escau, podran comptar també amb el suport de la coordinació territorial de l'orientació i amb l'assessorament de les unitats especialitzades d'orientació i dels centres d'educació especial com a centres de recursos.
2. L'agrupació d'orientació de zona ha de prendre decisions de manera col·legiada quan les propostes impliquen:
a) Escolarització en una unitat específica en un centre ordinari, en un centre específic d'educació especial o de forma combinada entre un centre ordinari i un centre específic d'educació especial.
b) Escolarització en un centre educatiu ordinari especialitzat d'alumnat amb discapacitat motriu.
c) Flexibilització en l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil.
d) Suport de personal educador d'educació especial i/o de personal fisioterapeuta.
3. La col·legiació s'ha de realitzar buscant el màxim consens possible, aplicant criteris tècnics i garantint els drets de les persones avaluades. Perquè aquesta col·legiació es considere vàlida, haurà de comptar amb l'assistència d'almenys dos terços de participants, comptabilitzats sobre el total del professorat d'orientació educativa dels equips d'orientació educativa i el personal dels gabinets psicopedagògics municipals que formen part de l'agrupació i les o els professionals que han participat en la valoració.
4. Quan es propose l'escolarització en un centre d'educació especial, serà preceptiva la participació d'almenys una o un professional de l'equip d'orientació educativa del centre d'educació especial de titularitat de la Generalitat de referència, preferentment el professorat d'orientació educativa. En cas que aquest personal manifeste el desacord respecte a l'escolarització en aquest tipus de centre, se sol·licitarà necessàriament la valoració de la unitat especialitzada d'orientació i es farà constar en l'acta.
5. El professorat d'orientació educativa que ha coordinat l'avaluació sociopsicopedagògica ha d'alçar una acta col·legiada en què consten els acords, la justificació de les propostes, les observacions rellevants i la relació de persones que han participat en la col·legiació, totes les quals hauran de signar l'acta.
6. En la presa de decisions es comptarà, en tots els casos, amb la participació i l'opinió de les famílies o representants legals.
4.6. Emissió de l'informe sociopsicopedagògic
1. La informació rellevant, les conclusions de l'avaluació sociopsicopedagògica i les propostes de mesures i suports per donar resposta a les necessitats identificades s'han de documentar en l'informe sociopsicopedagògic, realitzat pel professorat d'orientació educativa que ha coordinat l'avaluació o per qui tinga atribuïdes aquestes funcions, exclusivament a través del mòdul d'inclusió d'ITACA 3.
2. En l'informe s'haurà d'annexar l'acta col·legiada de l'agrupació d'orientació de zona, en els supòsits referits en l'apartat 4.5.2.
3. Les propostes d'escolarització en una unitat específica en un centre ordinari o en un centre d'educació especial, donada la seua excepcionalitat, s'han de justificar adequadament en l'informe sociopsicopedagògic, argumentant les raons per les quals, en el moment actual, es considera que aquests contextos específics són més adequats per a donar resposta a les necessitats de l'alumnat que el context més inclusiu de l'aula ordinària.
4. Per a poder emetre l'informe sociopsicopedagògic, el professorat d'orientació educativa que el realitza ha de donar d'alta l'alumna o l'alumne en ITACA 3, generant el NIA des del mòdul d'inclusió educativa com a «alumnat pendent d'escolarització».
Al generar el NIA, s'ha de tindre especial cura a introduir el nom i els cognoms de la xiqueta o del xiquet de la mateixa forma en què consten en els documents oficials, per a evitar duplicitats de NIA en el moment de formalitzar la matrícula en el centre.
5. L'informe sociopsicopedagògic de l'alumnat que està escolaritzat en unitats de dos anys i ja disposa de NIA es realitzarà a partir del mòdul de gestió de l'alumnat d'ITACA 3 del centre en què està escolaritzat.
4.7. Audiència amb la família o representants legals
1. Una vegada emés l'informe sociopsicopedagògic, el professorat d'orientació educativa o la persona del gabinet psicopedagògic municipal que ha coordinat l'avaluació sociopsicopedagògica realitzarà el tràmit d'audiència amb la família o representants legals, referit en l'article 6.4 de l'Ordre 20/2019. Per a aquest tràmit pot comptar amb la col·laboració del personal especialitzat de suport que ha participat en l'avaluació i/o, si escau, amb altres agents.
2. En el tràmit d'audiència se'ls informarà de les conclusions de l'avaluació i de les mesures proposades, fent constar que les mesures que requereixen l'autorització de l'Administració sols podran formalitzar-se en el cas que l'òrgan competent les resolga favorablement. Es promourà la seua col·laboració en la implementació de les mesures i en la consecució dels objectius, tot considerant les possibilitats de participació i les característiques de cada família.
3. Quan siga necessari, es facilitarà orientació i assessorament sobre els recursos sociocomunitaris, els serveis i les prestacions que tenen la seua disposició i, si escau, sobre els tràmits per al reconeixement de les situacions de discapacitat i/o de dependència. Per a aquesta tasca poden comptar amb el suport del personal de treball social de les unitats especialitzades d'orientació.
4. En el cas que s'hagen detectat alteracions greus del desenvolupament i la xiqueta o el xiquet no està rebent atenció en un centre d'atenció primerenca, si es considera que pot requerir mesures complementàries a les que es faciliten en els centres educatius, es proposarà a la família o representants legals la consulta a pediatria, perquè, si és el cas, faça la derivació a aquests serveis, utilitzant el protocol conjunt per a la derivació i seguiment als centres d'atenció primerenca.
5. Les famílies o representants legals tenen dret a rebre una còpia de l'informe sociopsicopedagògic en format accessible, de la qual cosa s'ha de deixar constància per escrit.
6. Si s'ha realitzat un assessorament a les famílies o representants legals sense que hi haja hagut una avaluació sociopsicopedagògica, se'ls entregarà un document en què conste la actuació realitzada, perquè el presenten en el centre una vegada matriculat l'alumnat. Si l'alumnat està escolaritzat en una escola o en un centre d'educació infantil de 0-3 anys s'entregarà a la direcció una còpia del document, perquè la custodie en l'expedient de l'alumnat, a l'espera de realitzar el transvasament de la informació en el procés de transició al centre d'educació infantil de segon cicle.
7. Els tràmits d'audiència amb les famílies o representants legals s'han de dur a terme respectant el principi de l'interés superior de la persona menor i l'exercici de les potestats que té conferides la funció docent i orientadora per a garantir el dret fonamental de l'educació.
4.8. Tramitació i autorització de mesures
1. Quan, de les decisions adoptades, es deriven mesures que, d'acord amb el resolc onzé, requereixen l'autorització de l'Administració educativa, l'inici del tràmit el realitzarà la direcció de la unitat especialitzada d'orientació de referència territorial, a través del mòdul d'inclusió d'ITACA 3, en els casos següents:
a) Determinació de la modalitat d'escolarització.
b) Reducció de ràtio.
c) Flexibilització a l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil.
2. Si l'alumnat està escolaritzat en una unitat de 2-3 anys, aquests tràmits els realitzarà direcció d'aquest centre docent.
3. Els centres docents podran visualitzar les mesures autoritzades i l'informe sociopsicopedagògic una vegada que l'alumnat s'haja matriculat en el centre.
4. En el cas que l'informe sociopsicopedagògic propose algun producte individual de suport per facilitar l'accessibilitat de l'alumnat amb necessitats educatives especials, la direcció del centre ha de realitzar el tràmit en OVICE amb l'assessorament del professorat d'orientació educativa, una vegada matriculat l'alumnat i abans de l'inici del curs escolar.
4.9. Comunicació de la informació
1. Les persones coordinadores territorials de l'orientació elaboraran, a partir de la informació obtinguda de les persones coordinadores de les agrupacions d'orientació de zona, la relació de les xiquetes i dels xiquetes que necessitaran algun tipus de suport específic en l'inici de l'escolarització, indicant el tipus d'actuació realitzada (avaluació sociopsicopedagògica, assessorament i/o altres), l'equip d'orientació educativa o el gabinet psicopedagògic municipal que l'ha realitzada, les mesures, els suports proposats i, si escau, el centre de preferència de la família. Posteriorment, traslladaran aquesta informació a la direcció de la unitat especialitzada d'orientació.
2. La informació derivada del procés d'identificació prèvia a l'escolarització referida a l'alumnat amb necessitats educatives especials que afecta al procés d'admissió (modalitat d'escolarització, reducció de ràtio, flexibilització en l'inici d'escolarització i reserva de places), s'ha de posar a disposició de la inspecció territorial d'educació i de les comissions municipals d'escolarització. Aquest transvasament d'informació té com a finalitat assessorar en el procés d'escolarització i admissió de l'alumnat amb necessitats educatives especials, que, d'acord amb l'article 20.3 del Decret 104/2018, s'ha de dur a terme de manera equilibrada en tots els centres ordinaris sostinguts amb fons públics, i es realitzarà en les condicions que es determinen en la normativa vigent sobre admissió de l'alumnat i sempre garantit la protecció de les dades de caràcter personal.
3. Si en el centre en què es proposa l'escolarització no existeix el personal especialitzat de suport necessari per a atendre les necessitats d'aquest alumnat, la comissió d'escolarització ho comunicarà immediatament a la Direcció Territorial d'Educació corresponent.
4. Els centres d'educació infantil de primer cicle han de planificar amb els centres d'educació infantil de segon cicle el procés de transició i l'intercanvi d'informació de l'alumnat que requereix una resposta personalitzada.
5. Les agrupacions d'orientació de zona, en col·laboració amb les persones coordinadores territorials de l'orientació, asseguraran que la informació de l'alumnat al qual s'haja detectat algun tipus de necessitat es transvase als centres docents de segon cicle d'educació infantil on aquest s'haja matriculat, amb l'objectiu de facilitar l'acolliment, la planificació de la resposta educativa i/o el seguiment des de l'inici de l'escolarització.
Cinqué. Detecció i identificació de les necessitats específiques de suport educatiu durant l'escolarització
5.1. Detecció durant l'escolarització
1. Quan l'alumnat està escolaritzat, la detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat i de les barreres per a la inclusió la realitza l'equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor, amb la informació obtinguda del personal del centre, de la família o representants legals, de l'alumnat, de les persones amb les quals s'hi relaciona habitualment i dels agents, serveis o entitats externes: serveis de salut, serveis socials, centres d'atenció primerenca, entitats d'iniciativa social implicades en el procés socioeducatiu i altres agents.
2. Quan l'equip educatiu detecta, directament o a partir de la informació facilitada per la família, que una alumna o un alumne pot trobar, per diferents circumstàncies, barreres que impedeixen i limiten l'accés, la participació i/o l'aprenentatge, ha d'implementar les mesures dels nivells de resposta I, II i III, de forma col·laborativa amb la família i, si escau, assessorat pels equips d'orientació educativa o pels departaments d'orientació educativa i professional.
3. D'acord amb el Decret 104/2018, l'equip directiu, amb la col·laboració de l'equip o departament d'orientació, ha d'organitzar, supervisar i fer el seguiment del procés de detecció primerenca, de les mesures dutes a terme i dels seus resultats, dins de les competències que la normativa vigent els atorga en els processos de planificació, organització i seguiment dels processos d'ensenyament-aprenentatge, sense perjuí de les funcions que, en aquest àmbit, corresponen a la resta d'òrgans de govern i de coordinació docent.
5.2. Reunió prèvia de l'equip educatiu i sol·licitud d'avaluació sociopsicopedagògica
1. Quan es comprova que les mesures dels nivells I, II i III no són suficients per donar-hi resposta a les necessitats de l'alumnat, la tutora o el tutor convocarà una reunió amb l'equip educatiu, incloent el persona especialitzat de suport, i amb el professorat d'orientació educativa. La finalitat d'aquesta reunió és analitzar la informació disponible, revisar les fortaleses i barreres del context, valorar l'eficàcia de les mesures aplicades i, d'acord amb això, ajustar les mesures o introduir-ne altres que contribuïsquen a millorar la qualitat de la resposta.
2. Aquesta reunió conjunta s'ha de realitzar, preferentment, coincidint amb les reunions de coordinació que tenen els equips educatius per al seguiment i l'avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge, incloent les sessions d'avaluació.
3. La persona tutora ha d'alçar una acta de la reunió conjunta, que ha de reflectir necessàriament els aspectes següents: les dades d'identificació de l'alumnat, les i els professionals que hi participen, la identificació de barreres i fortaleses, la valoració de les mesures de resposta aplicades dels nivells II i III i la proposta de noves mesures o actuacions.
4. Si, realitzada aquesta valoració, es considera justificat iniciar el procediment d'avaluació sociopsicopedagògica, l'acta ha de reflectir aquest acord i el motiu.
5. La reunió conjunta prèvia a l'avaluació sociopsicopedagògica no es realitzarà en els casos següents:
a) Quan l'alumnat disposa d'un pla d'actuació personalitzat (PAP) i en el procés de seguiment i avaluació es proposa una modificació de les mesures de resposta educativa que implique una actualització de l'avaluació sociopsicopedagògica. En aquest cas, en el document del PAP s'ha de fer constar de forma explícita l'acord de sol·licitud d'una nova avaluació sociopsicopedagògica i els motius que la justifiquen.
b) Quan l'actualització es realitze per un canvi d'etapa.
c) Quan es realitzen informes sociopsicopedagògics per a les adaptacions en les proves d'accés als ensenyaments postobligatoris i a la universitat.
d) Quan s'ha d'actualitzar l'avaluació i/o l'informe sociopsicopedagògic a petició de l'Administració educativa o com a conseqüència de la sol·licitud de revisió per part de les famílies, representants legals o l'alumnat, d'acord amb el procediment establit en la disposició addicional segona d'aquesta resolució.
5.3. Planificació de l'avaluació sociopsicopedagògica
En la planificació de l'avaluació sociopsicopedagògica se seguiran les indicacions de l'apartat 4.3 d'aquesta resolució.
5.4. Recollida d'informació
1. En aquesta fase es tindran en compte les indicacions de l'apartat 4.4, amb les consideracions següents:
a) Abans de realitzar l'avaluació sociopsicopedagògica, el professorat tutor s'ha de reunir amb la família, representants legals o el mateix alumnat, si és major d'edat i té la capacitat civil, per a informar-los del motiu de l'avaluació i recollir, per escrit, el consentiment informat.
Amb el consentiment informat es donarà per formalitzada la sol·licitud d'avaluació sociopsicopedagògica. Aquesta data es prendrà com a referència d'inici de procediment d'avaluació sociopsicopedagògica, a l'efecte de donar compliment a l'article 6.4 de l'Ordre 20/2019, segons el qual l'informe sociopsicopedagògic s'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies naturals des de la formalització de la sol·licitud, llevat que hi haja circumstàncies degudament justificades que ho impedisquen.
b) Una vegada obtingut el consentiment informat, el professorat d'orientació educativa ha de tindre una entrevista amb la família, representants legals i/o l'alumnat, si és major d'edat i té la capacitat civil, per a explicar-los el procediment, les estratègies, les tècniques i els instruments que s'han d'utilitzar i el tractament de la informació, referit al tipus, als procediments, a les fonts d'obtenció, i amb qui i com s'ha de compartir aquesta informació. Així mateix, se'ls demanarà que aporten la informació rellevant de què disposen.
2. En qualsevol cas, s'ha de fer partícip l'alumnat en el procés l'avaluació sociopsicopedagògica, explicant-li el motiu, el procediment, els instruments i tècniques que s'apliquen i els resultats, posant l'èmfasi en les fortaleses, responent a les seues preguntes i escoltant la seua opinió. Es posarà una especial cura en els aspectes emocionals, que se senta segur i valorat positivament i que la informació siga accessible, fàcil d'entendre i adequada a la seua edat o nivell maduratiu.
5.5. Valoració de la informació obtinguda i presa de decisions
1. Finalitzada la fase de recollida d'informació, els resultats s'han de posar en comú amb les i els professionals que hi han participat i amb l'equip educatiu, per valorar-los i extraure les conclusions rellevants, a partir de les quals es realitzarà la proposta de les mesures, els suports, i les orientacions per a l'organització de la resposta educativa.
2. Quan l'avaluació sociopsicopedagògica haja detectat necessitats de caràcter complex, per les implicacions o decisions que se'n deriven, els equips i departaments d'orientació poden consultar el personal de l'agrupació d'orientació de zona, perquè, de manera conjunta, analitzen les conclusions, identifiquen clarament les necessitats i prenguen decisions sobre les mesures i els suports més adients per donar-hi resposta. Si escau, podran comptar també amb el suport de la coordinació territorial de l'orientació i amb l'assessorament de les unitats especialitzades d'orientació i dels centres d'educació especial com a centres de recursos.
3. L'agrupació d'orientació de zona ha de prendre decisions de manera col·legiada quan les propostes impliquen:
a) Escolarització o revisió de l'escolarització en una unitat específica en un centre ordinari, en un centre específic d'educació especial o en les modalitats combinades entre un centre ordinari i un centre específic d'educació especial o entre un centre ordinari i una unitat educativa terapèutica.
b) Escolarització en un centre educatiu ordinari especialitzat d'alumnat amb discapacitat motriu.
c) Suport de personal educador d'educació especial i/o de personal fisioterapeuta.
4. La col·legiació s'ha de realitzar buscant el màxim consens possible, aplicant criteris tècnics i garantint els drets de les persones avaluades. Perquè aquesta col·legiació es considere vàlida, haurà de comptar amb l'assistència d'almenys dos terços de participants, comptabilitzats sobre el total del personal que forma part de l'agrupació i les i els professionals que han participat en la valoració.
5. Quan es propose l'escolarització en un centre d'educació especial, serà preceptiva la participació d'almenys una o un professional de l'equip d'orientació educativa del centre d'educació especial de titularitat de la Generalitat de referència, preferentment el professorat d'orientació educativa. En cas que aquest personal manifeste el desacord respecte a l'escolarització en aquest tipus de centre, se sol·licitarà necessàriament la valoració de la unitat especialitzada d'orientació i es farà constar en l'acta.
6. El professorat d'orientació educativa que ha coordinat l'avaluació sociopsicopedagògica ha d'alçar una acta col·legiada en què consten els acords, la justificació de les propostes, les observacions rellevants i la relació de persones que han participat en la col·legiació, totes les quals hauran de signar l'acta.
7. En els centres privats concertats, quan després de l'avaluació sociopsicopedagògica, es propose l'escolarització en una unitat específica en un centre ordinari o en un centre d'educació especial, la titularitat del centre s'ha d'adreçar a la direcció de la unitat especialitzada d'orientació territorial perquè vise els informes sociopsicopedagògics, d'acord amb allò que disposa l'article 13.h del Decret 72/2021. Per a aquesta tasca, hauran de comptar amb una representació de l'equip d'orientació educativa del centre d'educació especial de titularitat de la Generalitat de referència, preferentment el professorat d'orientació educativa.
8. En la presa de decisions es comptarà, en tots els casos, amb la participació i l'opinió de les famílies o representants legals i, en la mesura d'allò possible, del mateix alumnat.
5.6. Emissió de l'informe sociopsicopedagògic
1. La informació rellevant, les conclusions de l'avaluació sociopsicopedagògica i les propostes de mesures i suports per a donar resposta a les necessitats identificades s'han de documentar en l'informe sociopsicopedagògic, realitzat pel professorat d'orientació educativa que ha coordinat l'avaluació o per qui tinga atribuïdes aquestes funcions, exclusivament a través del mòdul d'inclusió d'ITACA 3.
2. En l'informe s'haurà d'annexar l'acta col·legiada de l'agrupació d'orientació de zona, en els supòsits referits en l'apartat 5.5.3.
3. Les propostes d'escolarització en una unitat específica en un centre ordinari o en un centre d'educació especial, donada la seua excepcionalitat, s'han de justificar adequadament en l'informe sociopsicopedagògic, argumentant les raons per les quals, en el moment actual, es considera que aquests contextos específics són més adequats per a donar resposta a les necessitats de l'alumnat que el context més inclusiu de l'aula ordinària.
5.7. Audiència amb la família o representants legals i/o amb l'alumnat
1. En el tràmit d'audiència es tindran en compte les indicacions de l'apartat 4.7, amb les consideracions següents:
a) En el cas que l'alumnat siga major d'edat i tinga la capacitat civil, l'audiència es realitzarà amb el mateix alumnat, que també tindrà dret a rebre una còpia de l'informe sociopsicopedagògic.
b) El lliurament de la còpia de l'informe sociopsicopedagògic a les famílies, representants legals o alumnat s'ha de realitzar amb el vistiplau de la direcció o la titularitat del centre.
c) La derivació a pediatria per valorar la possibilitat d'atenció primerenca únicament es realitzarà en les franges que establisca la normativa que regula aquest tipus d'atenció, quan es valore que l'alumnat pot requerir suports complementaris als que es faciliten en els centres educatius.
2. En qualsevol cas, s'informarà també l'alumnat de les conclusions de l'avaluació sociopsicopedagògica i de les mesures per donar resposta a les necessitats identificades, tenint en compte que aquesta informació ha de ser accessible, fàcil d'entendre i adequada a la seua edat o nivell maduratiu.
5.8. Tramitació i autorització de mesures
1. D'acord amb les competències que estableix l'Ordre 20/2019, correspon a la direcció o la titularitat del centre autoritzar les mesures proposades en l'informe sociopsicopedagògic, llevat de les mesures referides en el resolc onzé, que han de ser autoritzades per l'Administració educativa. Els tràmits que estiguen implementats en el mòdul d'inclusió d'ITACA 3 es realitzaran únicament a través d'aquesta via.
2. Si l'informe sociopsicopedagògic proposa el suport de personal especialitzat de què no disposa el centre, la direcció del centre ho ha de comunicar a la Direcció Territorial d'Educació corresponent, informada la inspecció d'educació.
3. En el cas que l'informe sociopsicopedagògic propose algun producte individual de suport per facilitar l'accessibilitat de l'alumnat amb necessitats educatives especials, la direcció del centre ha de realitzar el tràmit en OVICE amb l'assessorament del professorat d'orientació educativa, una vegada matriculat l'alumnat i abans de l'inici del curs escolar.
5.9. Comunicació de la informació
1. El professorat d'orientació educativa, o qui tinga atribuïdes aquestes funcions, que ha coordinat l'avaluació sociopsicopedagògica, amb la col·laboració del personal especialitzat de suport que ha participat, ha d'informar el professorat tutor i l'equip educatiu del contingut de l'informe sociopsicopedagògic i assessorar-los en l'organització de la resposta educativa i, si escau, en l'elaboració del pla d'actuació personalitzat.
2. Així mateix, d'acord l'article 6.7 de l'Ordre 20/2019, el professorat d'orientació educativa ha d'informar la comissió de coordinació pedagògica o l'òrgan del centre que tinga atribuïdes aquestes funcions de les avaluacions sociopsicopedagògiques realitzades i de les mesures proposades en cada cas.
3. Les agrupacions d'orientació de zona, d'acord amb l'article 10.3.b del Decret 72/2021, han de planificar i coordinar, en el marc dels plans i processos de transició entre etapes i modalitats d'escolarització, l'orientació educativa i professional, l'acompanyament de tot l'alumnat i de les famílies i el transvasament d'informació de l'alumnat que requereix una resposta educativa personalitzada. Amb caràcter general, aquestes actuacions s'han de realitzar al llarg del tercer trimestre del curs escolar, sense perjuí que algunes d'elles puguen iniciar-se amb anterioritat.
5.10. Implementació, seguiment i avaluació de les mesures de resposta educativa
1. Els equips d'orientació educativa i els departaments d'orientació educativa i professional assessoraran i donaran suport als equips educatius i, si escau, a les famílies, en la implementació de les mesures de resposta educativa.
2. Una vegada implementades les mesures, l'equip educatiu, incloent el personal especialitzat de suport i el professorat d'orientació educativa han de fer-ne un seguiment, coincidint amb els períodes d'avaluació planificats en el centre, per valorar la seua eficàcia i introduir les oportunes modificacions quan siga necessari.
3. Al final del curs escolar, es valorarà la continuïtat de les mesures per al curs següent i la persona tutora ho registrarà en el mòdul d'inclusió d'ITACA 3.
4. El procés de seguiment i avaluació de les mesures de resposta es realitzarà escoltant l'alumnat i comptant amb la col·laboració de les famílies i, si escau, dels agents externs que participen.
5.11. Actualització de l'avaluació i de l'informe sociopsicopedagògic
1. L'avaluació sociopsicopedagògica i l'informe sociopsicopedagògic s'han d'actualitzar preceptivament en les situacions següents:
a) Quan es modifiquen les mesures implementades i se n'hagen d'incorporar altres que requereixen preceptivament d'una avaluació sociopsicopedagògica, d'acord amb l'article 5.3 de l'Ordre 20/2019.
b) Quan es determinen o revisen modalitats d'escolarització en els supòsits referits en el resolc desé.
c) Al canvi d'etapa.
2. En l'actualització de l'avaluació i de l'informe sociopsicopedagògic s'han de tindre en compte les consideracions següents:
a) Les decisions sobre l'actualització de l'avaluació i de l'informe sociopsicopedagògic s'han d'acordar en el marc de les reunions de coordinació dels equips educatius per al seguiment i avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquests acords s'han de fer constar en l'acta de la reunió.
b) Les actualitzacions de l'informe sociopsicopedagògic en el canvi d'etapa les inicia, d'ofici, l'equip d'orientació educativa o el departament d'orientació educativa i professional, informat el personal tutor.
c) En l'actualització és fonamental la informació qualitativa obtinguda dels diversos agents i fonts durant el procés de seguiment i avaluació. En cas necessari, pot complementar-se amb les tècniques i els instruments que es consideren convenients i que ajuden a prendre decisions amb millors garanties.
d) La tutora o el tutor han d'informar, per escrit, les famílies o representants legals de l'inici del procés de revisió de l'avaluació sociopsicopedagògica i dels motius.
e) En tots els casos, les famílies o representants legals i el mateix alumnat tenen dret a ser informades, participar, conèixer la seua opinió i, segons el cas, a rebre una còpia de l'informe sociopsicopedagògic, en les condicions establides en la normativa vigent i en aquesta resolució.
3. Tot i que l'últim informe sociopsicopedagògic és el que té validesa als efectes d'acreditar les necessitats específiques de suport educatiu i les mesures de resposta, els informes anteriors formaran part de l'expedient de l'alumnat i han de poder consultar-se sempre que siga necessari.
Sisé. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que sol·licita matrícula fora del període d'admissió
1. D'acord amb l'article 57 de l'Ordre 7/2016, modificada per l'Ordre 40/2021, les famílies o representants legals de l'alumnat que s'haja d'escolaritzar una vegada finalitzat el procediment d'admissió, s'han d'adreçar a la comissió d'escolarització corresponent, si existeix, a la Direcció Territorial d'Educació o al lloc on aquesta determine, perquè se'ls informe dels centres docents que disposen de vacants i puguen triar el centre en què volen matricular les seues filles o els seus fills.
2. En el cas que la família o representants legals acrediten amb la documentació oportuna que les seues filles o els seus fills presenten o poden presentar necessitats específiques de suport educatiu, l'òrgan d'escolarització actuarà de la manera següent:
a) Amb caràcter general, se'ls adreçarà als centres docents que disposen de vacants.
b) Si l'alumnat estava rebent suports especialitzats en el centre ordinari de procedència, se'ls indicarà el centre o els centres que disposen de vacants i compten amb aquests recursos.
c) Si l'alumnat estava escolaritzat en un centre d'educació especial o en una unitat específica en un centre ordinari, o s'ha proposat l'escolarització en aquestes modalitats, la direcció territorial d'educació de referència garantirà l'escolarització immediata en un centre d'aquestes característiques, mentres es determina administrativament la modalitat d'escolarització. El professorat d'orientació educativa del centre on l'alumnat s'haja escolaritzat realitzarà l'informe sociopsicopedagògic en ITACA 3 i la direcció iniciarà el tràmit conduent a la resolució d'escolarització.
3. Una vegada matriculat l'alumnat, si disposa d'informe sociopsicopedagògic, s'actuarà, segons el cas, de les maneres següents:
a) Si s'ha incorporat des d'un altre centre del sistema educatiu valencià i disposa d'un informe sociopsicopedagògic en ITACA 3, es realitzarà una nova avaluació i informe sociopsicopedagògic sols en el supòsit que s'hagen de modificar les mesures i/o la modalitat d'escolarització.
b) Si s'ha incorporat des d'un altre centre de fora del sistema educatiu valencià, no ha estat escolaritzat prèviament o no disposa d'un informe sociopsicopedagògic en ITACA 3, l'equip o departament d'orientació han de realitzar una avaluació sociopsicopedagògica i emetre l'informe sociopsicopedagògic en ITACA 3.
4. Si l'alumnat ha obtingut plaça en un centre docent privat concertat, l'avaluació sociopsicopedagògica i l'emissió de l'informe sociopsicopedagògic el realitzarà el personal d'orientació educativa que atén el centre. En el cas que es propose l'escolarització en una unitat específica en un centre ordinari o en un centre d'educació especial, la titularitat del centre s'ha d'adreçar a la direcció de la unitat especialitzada d'orientació territorial perquè vise els informes sociopsicopedagògics, d'acord amb allò que disposa l'article 13.h del Decret 72/2021. Per a aquesta tasca, hauran de comptar amb una representació de l'equip d'orientació educativa del centre d'educació especial de titularitat de la Generalitat de referència, preferentment el professorat d'orientació educativa.
5. Davant d'aquestes situacions sobrevingudes i en cas necessari, les direccions territorials d'educació establiran mesures de coordinació internes i interterritorials que garantisquen l'intercanvi d'informació i el trasllat de la documentació amb la finalitat de garantir la resposta adequada i immediata a l'alumnat i la informació a les famílies o representants legals.
Seté. Documentació acreditativa de les circumstàncies personals de l'alumnat
1. Les circumstàncies personals de l'alumnat que, en interacció amb les condicions del context, poden ocasionar necessitats específiques de suport educatiu, s'han d'acreditar mitjançant la totalitat dels requisits documentals indicats per a cada situació:
2. Als efectes d'acreditació de la informació mèdica, seran vàlids els informes emesos per professionals del Sistema Valencià de Salut, d'altres administracions públiques que tracten habitualment l'alumnat o d'entitats concertades o conveniades amb la Seguretat Social o règims especials, en els casos què l'alumnat tinga cobertura sanitària diferent a la de la seguretat social.
3. En edats primerenques, l'alumnat pot disposar de diagnòstics provisionals o en procés, per raons maduratives o d'altra índole degudament justificades.
4. La situació de discapacitat s'ha d'acreditar mitjançant certificació vigent acreditativa d'un grau de discapacitat igual o superior al 33 % i dictamen tècnic facultatiu vigent, emesos pel centre de valoració i orientació de discapacitats i l'equip de valoració i orientació que corresponga dependents de la conselleria competent en la matèria o l'òrgan equivalent d'altres administracions autonòmiques. En el cas que la sol·licitud del certificat de discapacitat es trobe en tràmit, s'adjuntarà una còpia de la sol·licitud i els corresponents informes mèdics presentats per a la valoració. En defecte del certificat de discapacitat, s'hauran d'aportar els informes de l'especialista mèdic corresponent que acrediten aquesta situació.
5. La documentació acreditativa de les circumstàncies personals s'ha de custodiar en la secretaria del centre, garantint la seua privacitat, i en cap cas s'haurà de pujar a ITACA 3.
6. La documentació referida en aquest resolc s'haurà de completar amb la informació obtinguda de l'alumnat i del context durant el procés d'avaluació sociopsicopedagògica i en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Huité. Criteris per a l'aplicació de les mesures de resposta per a la inclusió
8.1. Criteris generals
1. Les mesures de resposta educativa per a la inclusió s'aplicaran d'acord amb els criteris disposats en el capítol IV de l'Ordre 20/2019.
2. En l'organització de les mesures de resposta s'han de tindre en compte les consideracions següents:
a) S'han de considerar tots els nivells de resposta establits en el Decret 104/2018, que tenen un caràcter additiu, progressiu i no excloent. Es començarà per planificar i posar en marxa les mesures de suport dels nivells I i II, al centre i a l'aula. Si són necessaris suports ordinaris addicionals s'afegiran les mesures de nivell III i, sols quan es valore que totes aquestes mesures no són suficients per donar resposta a la situació, es proposarà la implementació de mesures de nivell IV. Les mesures individualitzades de nivell IV i els suports especialitzats s'han d'aplicar de forma simultània amb altres mesures organitzatives i d'accessibilitat en el centre i en l'aula.
b) S'han de plantejar des d'una perspectiva global, sistèmica i interdisciplinària, que tinga en compte tots els contextos de participació, s'integre en les diferents actuacions educatives del centre i implique els equips educatius, l'alumnat, les famílies i tots els agents que puguen contribuir a la consecució dels objectius. Així, caldrà combinar actuacions de caràcter individual, grupal i comunitari.
c) Han de partir de les fortaleses de l'alumnat i de les oportunitats del context i anar adreçades a eliminar les barreres del context, facilitant l'accessibilitat en totes les seues dimensions (física, sensorial, cognitiva i emocional), i a millorar les competències i l'èxit de l'alumnat.
d) Les mesures personalitzades i/o individualitzades que s'apliquen amb l'alumnat han de partir i tindre com a referent la planificació i les actuacions establides amb caràcter general per a tot l'alumnat del centre i de l'aula, facilitant els suports i les condicions d'accessibilitat necessaris perquè puga accedir, participar i aprendre amb igualtat d'oportunitats, tant en les activitats acadèmiques del seu grup, com en les complementàries i extraescolars.
e) L'avaluació de l'aprenentatge s'ha realitzar considerant les mesures d'accessibilitat i ser coherent amb les adequacions i personalitzacions del currículum que s'han realitzat amb l'alumnat.
8.2. Programes preventius
1. Els centres docents han de desenvolupar, en tots els nivells i etapes, programes preventius per al desenvolupament competencial, incloent, de forma transversal, la competència emocional.
2. Els programes preventius s'han d'iniciar de forma primerenca en l'etapa d'educació infantil i, en el marc dels plans de transició, s'assegurà la seua continuïtat, progressió i coordinació al llarg de les diferents etapes educatives.
3. D'acord amb l'article 3.c del Decret 72/2021, les agrupacions d'orientació de zona tenen, entre altres, la funció de promoure plans, programes i actuacions preventives i de desenvolupament, d'aplicació al llarg de totes les etapes, que tinguen com a objectius la inclusió de l'alumnat, l'eliminació de barreres, la prevenció de les dificultats d'aprenentatge, l'optimització dels processos de desenvolupament personal, social, emocional i acadèmic, la igualtat i la convivència, l'orientació acadèmica i professional, la inserció sociolaboral i qualsevol altre que la mateixa agrupació determine, en funció de les necessitats detectades en els centres que la conformen o a proposta de la conselleria competent en matèria d'educació.
4. Per a l'alumnat d'educació infantil que presenta dificultats en la comunicació, el llenguatge o la parla, s'han de prioritzar les mesures de resposta dels nivells II i III dins l'aula ordinària i en contextos habituals de comunicació, desenvolupades per l'equip educatiu amb l'assessorament del personal especialitzat d'audició i llenguatge.
5. En educació infantil es prioritzaran, juntament amb el programa d'estimulació del llenguatge oral, altres programes per a previndre les dificultats d'aprenentatge i s'implementaran mesures de reforç davant l'aparició d'indicadors primerencs d'aquestes dificultats.
6. En el primer cicle d'educació primària es prioritzaran actuacions i programes preventius per al desenvolupament de la competència matemàtica i de la competència lingüística, els quals s'han de considerar com una continuïtat del programa d'estimulació del llenguatge oral iniciat en educació infantil i afegint l'adquisició i la consolidació de la lectoescriptura.
8.3. Programes personalitzats
1. Els programes personalitzats són mesures de nivell IV que tenen com a objectiu que l'alumnat assolisca o millore les competències en l'àmbit de la comunicació, el llenguatge, la parla, la lectura, l'escriptura, les matemàtiques, la mobilitat i/o l'autonomia personal. S'apliquen quan l'alumnat té dificultats significatives en algun o alguns d'aquests àmbits, més enllà del que seria esperable per l'edat, per circumstàncies d'índole familiar, social o cultural o per haver-se incorporat de forma tardana al sistema educatiu valencià.
2. L'informe sociopsicopedagògic ha d'establir les directrius per al desenvolupament d'aquests programes, que es concretaran en el pla d'actuació personalitzat. S'inclouran, almenys, els elements següents:
Objectius prioritzats
Contextos en què cal intervindre: escolar, familiar i/o sociocomunitari.
Actuacions que s'han de realitzar en els diferents contextos.
Agents que han d'intervindre (interns, externs, no especialitzats i especialitzats), tenint en compte els diferents contextos d'intervenció i les possibilitats de participació.
Estratègies d'implementació, incloent la integració curricular i la generalització de competències.
Procediment de coordinació.
3. Els programes personalitzats per a l'adquisició i l'ús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla, referits en l'article 21 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, s'han d'aplicar en els casos en què les competències comunicatives es troben significativament afectades i, per tant, interfereixen en la comunicació eficaç, la socialització i l'aprenentatge.
4. Els programes personalitzats per a l'aprenentatge de la lectura i escriptura i els programes personalitzats per a l'aprenentatge de les matemàtiques s'apliquen quan es detecten dificultats específiques en aquests aprenentatges.
5. Els programes personalitzats per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura s'han d'aplicar a partir del segon curs d'educació primària i, excepcionalment, en el primer curs. Si l'alumnat del primer curs de primària presenta dificultats manifestes en l'àmbit de la lectura i l'escriptura, s'ha de prioritzar l'aplicació de programes i mesures de nivells II i III, desenvolupades per l'equip docent amb l'assessorament i el suport del personal especialitzat d'audició i llenguatge o de pedagogia terapèutica.
6. Els programes personalitzats per al desenvolupament de l'autonomia personal estan adreçats a afavorir l'autonomia de l'alumnat amb necessitats educatives especials quan existeixen dificultats significatives en l'autonomia personal, en relació a allò que cabria esperar per l'edat, les quals fan necessari la provisió de suports en el context educatiu per a dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària i poder accedir al currículum.
7. Els programes personalitzats per a l'aprenentatge motor i la mobilitat estan adreçats a l'alumnat amb necessitats educatives especials quan existeixen dificultats significatives en l'àmbit motriu, les quals fan necessari la provisió de suports en el context educatiu per a millorar les habilitats motrius i la mobilitat i poder accedir al currículum.
8. Quan les necessitats de l'alumnat requerisquen l'aplicació de diferents programes personalitzats, aquests s'han de planificar i desenvolupar de manera coordinada i integrada en el pla d'actuació personalitzat.
8.4. Flexibilització en l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil per a l'alumnat amb necessitats educatives especials o retard maduratiu
1. La mesura de flexibilització en l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil té un caràcter molt excepcional i s'aplica d'acord amb els criteris establits en l'article 32 de l'Ordre 20/2019.
2. A més, per a la seua aplicació s'han de tindre en compte les consideracions següents:
a) Si la xiqueta o el xiquet té tres anys, es valora que el context extern o, si és el cas, l'escolarització en una unitat de dos anys, és més adequat per al seu desenvolupament (psicològic, afectiu, social i cognitiu) que el context educatiu propi del segon cicle d'educació infantil.
b) Si la xiqueta o el xiquet té quatre anys, es valora que el context educatiu propi del nivell de tres anys d'educació infantil és més adequat per al seu desenvolupament (psicològic, afectiu, social i cognitiu) que el context educatiu del nivell de quatre anys.
8.5. Pròrroga de permanència d'un any més en el segon cicle d'educació infantil per a l'alumnat amb necessitats educatives especials
1. La pròrroga de permanència d'un any més en el segon cicle d'educació infantil és una mesura molt excepcional que només s'ha de proposar quan es preveja que l'alumnat pot aconseguir un major nivell de maduresa i autonomia treballant amb les metodologies i continguts d'educació infantil i, d'aquesta manera, es puga afavorir una major inclusió en l'etapa d'educació primària.
2. En la presa de decisions, s'ha de tindre en compte que aquesta mesura redueix la possibilitat de permanència en educació primària, atenent que l'edat màxima de permanència en aquesta etapa és fins als catorze anys, especialment si ja s'ha aplicat la mesura de flexibilització en l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil.
8.6. Permanència en unitats específiques ubicades en centres ordinaris
1. D'acord amb l'article 49.7 de l'Ordre 20/2019, l'edat màxima de permanència en les unitats específiques dels centres ordinaris, en educació primària, és fins als catorze anys i, en educació secundària obligatòria, fins als dènou anys. En aquests casos no caldrà realitzar cap tràmit administratiu.
2. L'alumnat que està escolaritzat en una unitat específica ubicada en un centre docent que imparteix educació secundària obligatòria podrà romandre addicionalment fins als vint-i-un anys, de manera excepcional i davant circumstàncies molt justificades, quan es considere que aquesta mesura suposa una millor opció per a desenvolupar i assolir les competències bàsiques per a la vida independent, front a altres itineraris acadèmics i formatius adreçats a facilitar la inclusió sociolaboral.
3. Les propostes de permanència extraordinària en les unitats específiques d'educació secundària requereixen l'autorització per resolució de la persona titular de la Direcció Territorial d'Educació. Aquesta resolució tindrà vigència fins que l'alumnat complisca vint-i-un anys, però caldrà fer un seguiment i una revisió anual de la seua adequació, per part del departament d'orientació educativa i professional, l'equip educatiu i les famílies o representants legals.
8.7. Incorporació tardana al sistema educatiu valencià
1. L'alumnat d'incorporació tardana és aquell que, per procedir d'altres països o per qualsevol altre motiu, s'incorpora de forma tardana al sistema educatiu valencià i, per aquesta raó, presenta un desconeixement greu d'una o de les dues llengües d'aprenentatge.
2. Per a aquest alumnat s'han de tindre en compte les consideracions següents:
a) S'aplicarà el protocol que estableix la Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions i orientacions per a actuar en l'acollida d'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat, als centres educatius de la Comunitat Valenciana.
b) Si presenta una competència lingüística inferior en qualsevol de les llengües oficials, d'acord amb el currículum del nivell educatiu corresponent, el centre ha de desenvolupar actuacions i programes d'ensenyament intensiu, com indica l'article 17 de l'Ordre 20/2019. A l'hora de plantejar l'organització del tractament lingüístic, s'ha de tindre en compte el perfil lingüístic de l'alumnat nouvingut o vulnerable, així com la llengua oficial amb major càrrega lectiva en el projecte lingüístic de centre (PLC).
c) De manera excepcional, quan es donen les condicions establides en l'article 31 de l'Ordre 20/2019 i s'hagen valorat totes les possibilitats d'accés al currículum del nivell educatiu que li correspon per edat, podrà aplicar-se la mesura de flexibilització en l'escolarització en l'ensenyament obligatori, que haurà d'anar acompanyada d'un pla específic de reforç.
3. Per a aquest alumnat no s'haurà de realitzar una avaluació sociopsicopedagògica ni emetre un informe sociopsicopedagògic, llevat que presente altres necessitats específiques de suport educatiu.
4. Els centres docents podran comptar amb el suport i l'assessorament de l'assessoria tècnica docent en matèria d'educació plurilingüe de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació.
Nové. Personal especialitzat de suport
9.1. Criteris generals
1. Els criteris generals d'intervenció del personal especialitzat de suport estan regulats en l'article 41 de l'Ordre 20/2019.
2. La intervenció directa i sistemàtica del personal especialitzat de suport amb l'alumnat ve determinada per la proposta de l'informe sociopsicopedagògic, vinculada a l'aplicació de programes i de mesures individualitzades. Per a cadascun dels suports proposats, s'ha de determinar la intensitat i les tasques que ha de realitzar.
3. Amb caràcter general, la intervenció directa amb l'alumnat s'ha de facilitar en l'aula ordinària, sense perjuí que, en determinats moments, puguen planificar-se actuacions complementàries fora d'aquesta que faciliten i milloren la inclusió en el context ordinari, cuidant de manera especial la vinculació de l'alumnat amb el seu grup.
4. El personal especialitzat de suport, a més de l'atenció directa i sistemàtica amb l'alumnat, ha d'assessorar i donar suport, conjuntament amb el personal d'orientació educativa, als equips educatius i a les famílies en el disseny i implementació de les mesures de resposta en l'aula ordinària i en el context familiar i social.
5. En l'organització dels horaris del personal especialitzat de suport es considerarà el temps d'atenció a cada alumna o alumne i les tasques concretes que hi realitza, així com les tasques dedicades a l'assessorament i la coordinació amb els equips educatius. Quan intervé més d'una o d'un professional amb una mateixa alumna o un mateix alumne, s'ha de coordinar i definir clarament el tipus de intervenció que realitza cada professional, amb la finalitat d'evitar duplicitats o un excés d'agents i millorar l'eficàcia de la resposta.
6. Quan el personal educador d'educació especial i el personal fisioterapeuta presten atenció en més d'un centre, l'horari serà elaborat, conjuntament, per les direccions d'estudis dels centres en els quals intervinguen, sota la coordinació de la direcció d'estudis del centre d'adscripció. En cas de desacord, la inspecció d'educació coordinarà l'elaboració d'aquests horaris, tal i com consta en els respectius pactes de la Taula Sectorial de Funció Pública sobre millora de les condicions de treball d'aquest personal.
9.2. Professorat de pedagogia terapèutica i d'audició i llenguatge
1. Les funcions i les característiques de la intervenció del personal especialitzat de suport de pedagogia terapèutica i d'audició i llenguatge estan regulades en l'article 42 de l'Ordre 20/2019.
2. El personal especialitzat de suport de pedagogia terapèutica i d'audició i llenguatge també assessorarà i donarà suport als equips educatius, amb caràcter preventiu, en el disseny i la implementació de programes de desenvolupament competencial, programes preventius de les dificultats d'aprenentatge, programes d'estimulació del llenguatge oral i mesures d'aprenentatge intensiu i millora de la competència lingüística dirigides a l'alumnat que requereix una resposta personalitzada amb suports no especialitzats.
3. La intensitat del suport especialitzat que el personal de pedagogia terapèutica i/o d'audició i llenguatge facilita a l'alumnat escolaritzat en l'aula ordinària s'ha de determinar, per a cadascun d'aquests suports, en funció del nombre de sessions d'atenció directa, calculades en franges de 30, 45 o 60 minuts i d'acord amb els criteris següents:
Intensitat baixa: 1-2 sessions/setmanals.
Intensitat mitjana: 3-4 sessions/setmanals.
Intensitat alta: 5-6 sessions/setmanals.
9.3. Personal educador d'educació especial
1. Les funcions del personal educador d'educació especial estan recollides en la Resolució de 9 de juliol de 2018, del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es dona publicitat al Pacte de la Taula Sectorial de Funció Pública, sobre millora de les condicions de treball del personal educador d'educació especial.
2. La intervenció del personal educador d'educació especial ha d'estar vinculada al fet que:
a) L'alumnat té necessitats educatives especials que impliquen limitacions significatives en l'autonomia personal, més enllà d'allò que seria esperable per l'edat.
b) Les necessitats educatives especials impliquen el suport d'una altra persona per a dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària.
c) L'informe sociopsicopedagògic proposa l'aplicació d'un «programa personalitzat per al desenvolupament de l'autonomia personal» que comporta la intervenció de personal educador d'educació especial, indicant la intensitat del suport i les tasques que ha de realitzar, sempre des de la consideració que aquest personal no té funcions docents ni sanitàries.
3. Per a establir el suport del personal educador i les prioritats de la intervenció amb l'alumnat es tindran en compte els criteris següents:
a) La intensitat del suport que l'alumnat requereix.
b) El tipus de tasques que s'han de realitzar i el tipus d'ajuda que implica cada tasca.
c) Les condicions d'accessibilitat alternatives i/o complementàries per a fomentar l'autonomia personal.
4. La intensitat del suport es determina segons la necessitat que tinga l'alumnat de suport d'una altra persona per a dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària, tenint en compte les equivalències amb el barem de valoració de la dependència (BVD):
Intensitat baixa (equivalència amb grau I: dependència moderada): l'alumnat necessita suport per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària almenys una vegada durant la jornada escolar diària. Es correspon a una puntuació final del BVD de 25 a 49 punts.
Intensitat mitjana (equivalència amb grau II: dependència severa): l'alumnat necessita suport per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades durant la jornada escolar diària, però no requereix el suport permanent d'una altra persona. Es correspon a una puntuació final del BVD de 50 a 74 punts.
Intensitat alta (equivalència amb grau III: gran dependència): l'alumnat necessita suport per a realitzar diferents activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades durant la jornada escolar diària i, per la seua pèrdua total d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial necessita el suport indispensable i continu d'una altra persona. Es correspon a una puntuació final del BVD de 75 a 100 punts.
Les necessitats de suport d'una altra persona en les tasques de la vida diària i el grau de dependència s'han de justificar amb la documentació acreditativa del reconeixement de la situació de dependència o, en cas que no en tinga, mitjançant els resultats de les escales de conducta adaptativa, que han de possibilitar la identificació de la intensitat del suport que requereix l'alumnat.
5. El tipus de tasques que realitza el personal educador d'educació especial han d'estar relacionades amb el suport que necessita l'alumnat per a realitzar activitats de la vida quotidiana com a conseqüència de les limitacions en l'autonomia personal, especificant el tipus d'ajuda que es presta: ajuda física, instruccions (verbals, gestuals, visuals) o supervisió.
6. En la presa de decisions, s'han de contemplar totes les condicions d'accessibilitat que poden implementar-se per a fomentar l'autonomia de l'alumnat i que poden suplir o complementar la intervenció del personal educador d'educació especial: entorn i currículum accessibles, organització dels suports del centre (personal docent, personal no docent, grup d'iguals, etc.), provisió de productes de suport, etc.
9.4. Personal fisioterapeuta educatiu
1. Les funcions del personal fisioterapeuta educatiu estan recollides en la Resolució de 9 de juliol de 2018, del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es dona publicitat al Pacte de la Taula Sectorial de Funció Pública, sobre millora de les condicions de treball del personal fisioterapeuta.
2. La intervenció del personal fisioterapeuta en el context escolar té caràcter educatiu i ha d'estar vinculada al fet que:
a) L'alumnat presenta necessitats educatives especials que impliquen dificultats significatives en la mobilitat i deriven en limitacions en l'accés al currículum, en l'execució de les tasques i rutines escolars i en la participació.
b) L'informe sociopsicopedagògic proposa l'aplicació d'un «programa personalitzat per a l'aprenentatge motor i la mobilitat» que comporta la intervenció de personal fisioterapeuta, indicant la intensitat del suport i les tasques que ha de realitzar.
3. El personal fisioterapeuta educatiu pot facilitar les modalitats de suport següents:
a) Suport directe a l'alumnat, que comprén les actuacions del personal fisioterapeuta amb l'alumnat i amb l'entorn, mitjançant l'aplicació de programes de posicionament, maneig, reforç motor, autonomia personal i participació. Aquesta modalitat s'ha de donar de forma simultània amb la modalitat de suport indirecte.
b) Suport indirecte a l'alumnat, que inclou l'assessorament i l'acompanyament als equips educatius i a les famílies per a la intervenció amb l'alumnat en els diferents contextos naturals i per a la utilització correcta dels productes de suport relacionats amb la mobilitat.
c) Seguiment, que implica la comprovació periòdica de les mesures adoptades, la transferència i manteniment de les habilitats i el seguiment dels productes de suport. Aquesta modalitat d'intervenció es durà a terme en les situacions següents:
Quan l'alumnat ha aconseguit desenvolupar les capacitats necessàries per a la realització de les tasques i activitats que comprén la jornada escolar o no presenta limitacions significatives en la realització de les activitats escolars ni restriccions en la participació, perquè s'ha adaptat o modificat l'entorn físic i/o s'estan utilitzant productes de suport relacionats amb la mobilitat.
Després de la valoració, en aquell alumnat que no presenta afectació funcional en relació al domini de la mobilitat però té dificultats en la destresa motriu que afecten el rendiment escolar i la participació.
4. La intensitat del suport especialitzat de fisioteràpia educativa l'ha de determinar l'equip o el departament d'orientació educativa, que comptarà necessàriament amb la valoració del personal fisioterapeuta i/o del personal mèdic de les direccions territorials d'educació, tenint en compte els resultats de les escales i proves objectives que valoren l'afectació funcional de l'alumnat. Aquesta intensitat està vinculada al suport directe setmanal que l'alumnat requereix, d'acord amb els criteris següents:
Intensitat baixa: l'alumnat necessita el suport de fisioteràpia dins l'horari escolar una o dues vegades a la setmana.
Intensitat mitjana: l'alumnat necessita el suport de fisioteràpia dins l'horari escolar tres o quatre vegades a la setmana.
Intensitat alta: l'alumnat necessita el suport de fisioteràpia dins l'horari escolar cinc o més vegades a la setmana.
5. Les intervencions de caràcter rehabilitador i mèdic són competència del sistema sanitari i, per tant, s'han de derivar i atendre des d'aquest àmbit, tot procurant que, en tots els casos en què siga necessari, hi haja una coordinació adequada entre el centre educatiu i els serveis sanitaris amb l'objectiu de millorar l'efectivitat d'aquestes intervencions.
6. El fet que una alumna o un alumne requerisca suport de fisioteràpia educativa no ha de condicionar la seua modalitat de escolarització.
Desé. Determinació de la modalitat d'escolarització
1. D'acord amb el punt 4 de la disposició addicional huitena del Decret 72/2021, la referència en la normativa vigent al «dictamen d'escolarització» queda substituïda per la de «tràmit per a determinació de la modalitat d'escolarització».
2. El tràmit per a la determinació de la modalitat d'escolarització s'ha de realitzar quan es propose l'escolarització o la revisió de l'escolarització en:
Unitat específica en un centre educatiu ordinari.
Centre específic d'educació especial.
Modalitat combinada entre un centre educatiu ordinari i un centre específic d'educació especial.
Modalitat combinada entre un centre educatiu ordinari i una unitat educativa terapèutica.
Centre educatiu ordinari especialitzat d'alumnat amb discapacitat motriu, quan es considere que aquest centre és el més adequat per donar resposta a les necessitats.
3. El procediment per a determinar la modalitat d'escolarització està regulat en l'article 46 de l'Ordre 20/2019 i queda modificat com a conseqüència de la implantació de les noves estructures de l'orientació, amb les indicacions que s'estableixen en els resolcs quart, cinqué i sisé d'aquesta resolució.
4. Les propostes de modalitat d'escolarització s'han de fer abans de l'inici del curs escolar, coincidint amb el període d'admissió. Una vegada iniciat el curs escolar, només es faran propostes de modalitat d'escolarització pels motius següents:
a) Canvi de residència que implique un canvi de centre, si l'alumnat està escolaritzat en una unitat específica en un centre ordinari o en un centre d'educació especial.
b) Causes sobrevingudes que no estigueren previstes durant el període d'admissió.
c) Escolarització en una unitat educativa terapèutica.
Onzé. Mesures que requereixen l'autorització de l'Administració educativa
1. Les mesures de resposta que requereixen autorització per resolució de l'Administració educativa són les següents:
Mesura Òrgan competent
Determinació o revisió de la modalitat d'escolarització Direcció Territorial d'Educació
Reducció de ràtio Direcció Territorial d'Educació
Flexibilització en l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil per a alumnat amb necessitats educatives especials o retard maduratiu Direcció Territorial d'Educació
Pròrroga d'escolarització en l'ensenyament obligatori per a alumnat amb necessitats educatives especials Direcció Territorial d'Educació
Pròrroga de permanència en les unitats específiques ubicades en centres d'educació secundària obligatòria Direcció Territorial d'Educació
Flexibilització de la durada de l'etapa per a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals Direcció Territorial d'Educació
Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars: provisió de productes de suport per l'alumnat amb necessitats educatives especials Direcció General d'Inclusió Educativa
Exempcions de qualificació en batxillerat per a l'alumnat amb necessitats educatives especials Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació
2. L'inici del tràmit d'aquestes mesures l'ha de realitzar la direcció o la titularitat del centre, si l'alumnat està escolaritzat, o la direcció de la unitat especialitzada d'orientació territorial, en el cas de la identificació prèvia a l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil.
3. Els procediments que estiguen implementats en ITACA 3 es tramitaran exclusivament per aquesta via.
4. D'acord amb els articles 6.d i 8.d el Decret 72/2021, els equips d'orientació educativa i els departaments d'orientació educativa i professional col·laboraran amb la direcció del centre en la tramitació de les mesures de resposta per a la inclusió que requereixen l'autorització de l'administració educativa.
Dotzé. Pla d'actuació personalitzat (PAP)
1. El pla d'actuació personalitzat està regulat en els articles 8 i 9 de l'Ordre 20/2019 i ha de ser un document breu, clar i concís que facilite la planificació i el seguiment de les mesures de resposta i organitze la participació del personal que hi intervé, incloent les famílies i el personal extern.
2. El pla d'actuació personalitzat s'ha de realitzar tenint en compte el perfil lingüístic de l'alumnat i les llengües vehiculars del projecte lingüístic de centre.
3. La documentació derivada de la planificació, la implementació, el seguiment i l'avaluació del pla d'actuació personalitzat (programes específics, adaptacions curriculars significatives, actes, entrevistes, organització d'horaris individualitzats, etc.) formaran part d'aquest i es custodiaran en l'expedient de l'alumnat.
Tretzé. Registre de les necessitats específiques de suport educatiu en ITACA 3
1. Correspon al professorat tutor el registre de les mesures de nivell II i les mesures de nivell III que no requereixen una avaluació sociopsicopedagògica, acordades en les reunions amb l'equip educatiu i en les sessions d'avaluació.
2. Correspon al personal d'orientació educativa el registre de les necessitats específiques de suport educatiu en l'apartat NESE de l'informe sociopsicopedagògic, una vegada s'ha realitzat la identificació a través de l'avaluació sociopsicopedagògica.
3. Correspon a la direcció del centre el registre de les mesures de nivell III que requereixen una avaluació sociopsicopedagògica i les mesures de nivell IV, tot considerant que ITACA 3 no permet activar cap mesura que no s'haja proposat en l'informe sociopsicopedagògic.
4. D'acord amb els articles 6.d i 8.d el Decret 72/2021, els equips d'orientació educativa i els departaments d'orientació educativa i professional col·laboraran amb la direcció del centre i amb el professorat en el registre en ITACA 3 de les dades de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
III. NECESSITATS DE COMPENSACIÓ DE DESIGUALTATS
Catorzé. Definició de les necessitats de compensació de desigualtats
1. D'acord amb l'article 52 de l'Ordre 20/2018, les necessitats de compensació de desigualtats es determinen quan l'alumnat compleix tots els criteris següents:
a) Es troba en alguna o algunes de les circumstàncies següents:
Condicions econòmiques o socials desfavorides.
Condicions socials que comporten possibles situacions de desprotecció i abandó.
Pertànyer a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social i econòmic.
Acolliment en institucions de protecció social del menor o acolliment familiar.
Compliment de mesures judicials.
Escolarització irregular per itinerància familiar.
Escolarització irregular per abandons educatius reiterats i periòdics.
Malalties cròniques que requereixen una atenció específica.
b) Aquestes circumstàncies comporten una situació de vulnerabilitat socioeducativa que afecten l'accés, la permanència o el progrés de l'alumnat en el sistema educatiu.
c) Com a conseqüència d'això, aquest alumnat té una major probabilitat de no aconseguir els objectius de l'educació obligatòria i, per tant, de no obtindre una titulació i qualificació professional mínima ni d'aconseguir un desenvolupament social adequat que faciliten la seua inclusió social i laboral.
2. Les necessitats de compensació de desigualtats han d'estar degudament acreditades i justificades amb les fonts d'informació adients, referides en el resolc setzé.
Quinzé. Detecció i identificació de les necessitats de compensació de desigualtats
15.1. Detecció i identificació prèvia a l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil
1. La detecció i la identificació de les necessitats de compensació de desigualtats prèvia a l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil l'han de realitzar els consells escolars municipals, en les condicions que determine la normativa vigent sobre admissió.
2. Si l'alumnat presenta malalties cròniques que poden comportar una atenció educativa i sanitària específica, la família o representants legals hauran d'informar el centre d'aquestes circumstàncies amb l'objectiu que s'activen els protocols i les actuacions necessàries per a donar resposta a aquestes necessitats.
15.2. Detecció i identificació durant l'escolarització
1. Quan l'alumnat està escolaritzat, la detecció de les necessitats de compensació de desigualtats la pot realitzar l'equip directiu, els equips educatius i els equips o departaments d'orientació, mitjançant la informació aportada per les famílies, els serveis socials, els serveis sanitaris i/o els serveis de protecció de les persones menors, o quan observen indicadors i factors de vulnerabilitat socioeducativa. En qualsevol dels casos, aquesta informació s'ha de posar en coneixement de l'equip directiu.
2. Quan es detecten indicadors i factors d'una possible situació de desprotecció, se seguirà el procediment regulat en l'Ordre 5/2021, de 15 de juliol, de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives i de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'aprova el nou full de notificació per a l'atenció socioeducativa infantil i protecció de l'alumnat menor d'edat i s'estableix la coordinació interadministrativa per a la protecció integral de la infància i adolescència.
3. Quan es detecten situacions d'absentisme escolar, se seguirà el procediment regulat en la Resolució de 29 de setembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual s'estableix el protocol d'actuació davant situacions d'absentisme escolar en els centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments obligatoris i Formació Professional Bàsica.
4. La identificació de les necessitats de compensació de desigualtats es realitzarà quan s'aprecien indicis suficients de dificultades en l'accés, permanència o progrés en el sistema educatiu, d'acord amb els criteris referits del resolc catorzé i les fonts justificatives especificades en el resolc setzé.
5. Per al procés de detecció i identificació de les necessitats de compensació de desigualtats, els centres docents poden comptar amb l'assessorament del professorat d'orientació educativa, o per qui tinga atribuïdes aquestes funcions, i del personal de treball social de les unitats especialitzades d'orientació.
Setzé. Acreditació de les necessitats de compensació de desigualtats
1. Les necessitats de compensació de desigualtats registrades en ITACA 3 han d'estar degudament acreditades, per a cada situació, amb alguna font d'informació de les que s'indica a continuació:
Situació Fonts d'informació
a) Condicions econòmiques o socials desfavorides Informació econòmica i social de beques i ajudes.
Informació dels serveis socials, quan existisca una intervenció per aquesta circumstància.
Informació aportada per la família sobre la concessió de la Renda Valenciana d'Inclusió, l'Ingrés Mínim Vital o altres ajudes semblants.
b) Condicions socials que comporten possibles situacions de desprotecció i abandonament familiar Informació sobre situacions d'atenció socioeducativa o Full de notificació per a la protecció de l'alumnat menor d'edat (Ordre 5/2021).
Informació dels serveis socials, quan existisca una intervenció per aquesta circumstància.
c) Pertinença a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social i econòmic
(Inclou l'alumnat nouvingut, desplaçat o refugiat, que es troba en aquesta situació) Informació derivada de l'apartat 1 de l'aplicació del protocol d'acollida, que determina el procés de matriculació (Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions i orientacions per a actuar en l'acollida d'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat, als centres educatius de la Comunitat Valenciana).
Informació dels serveis socials, quan existisca una intervenció per aquesta circumstància.
Documentació acreditativa de la situació de desavantatge social i econòmic.
d) Acolliment en institucions de protecció social del menor o acolliment familiar Documentació de tutela de l'Administració.
e) Compliment de mesures judicials Resolució de sentència i/o mesures cautelars.
f) Escolarització irregular per itinerància familiar Expedient de l'alumnat.
g) Escolarització irregular per abandonaments educatius reiterats i periòdics
(Inclou la desescolarització, l'abandonament escolar prematur i l'absentisme greu o crònic) Informes del mòdul d'assistència d'ITACA.
Expedient de l'alumnat.
h) Malalties cròniques que requereixen una atenció específica
(Inclou l'alumnat en situació d'atenció domiciliària i atenció hospitalària) Informes mèdics.
Pla terapèutic i informe de l'USMIA, en el cas de problemes greus de salut mental.
Informes de les instruccions per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que pot presentar problemes de salut mental (Resolució d'11 de desembre de 2017, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental.
2. La informació acreditativa que la persona menor o la família té una situació socioeconòmica o cultural deficitària, és usuària de beques o ajudes o està en qualsevol altra situació de les descrites, no és condició suficient ni necessària per a justificar les necessitats de compensació de desigualtats, sent necessari que es donen tots els criteris indicats en el resolc catorzé.
3. El personal de treball social de les unitats especialitzades d'orientació elaborarà, d'acord amb les seues competències, l'informe social corresponent quan intervinga en la detecció i identificació de les necessitats de compensació de desigualtats i en altres circumstàncies en què es determine la seua participació.
4. La documentació acreditativa de les necessitats de compensació de desigualtats s'ha de custodiar en la secretaria del centre, garantint la seua privacitat, i en cap cas s'haurà de pujar a ITACA 3.
Desseté. Registre en ITACA 3 de les necessitats de compensació de desigualtats
1. Correspon a la direcció del centre el registre en ITACA 3 de les necessitats de compensació de desigualtats, quan es complisquen els criteris del resolc catorzé i d'acord amb les fonts justificatives per a cada situació que s'especifiquen en el resolc setzé.
2. D'acord amb els articles 6.d i 8.d del Decret 72/2021, els equips d'orientació educativa i els departaments d'orientació educativa i professional col·laboraran amb la direcció del centre en el registre en ITACA 3 de les dades de l'alumnat amb necessitats de compensació de desigualtats.
IV. DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Participació de les famílies o representants legals i de l'alumnat
1. D'acord amb els articles 6.c i 8.c del Decret 72/2021, els equips i departaments d'orientació han de fer partícips les famílies i l'alumnat en el procés d'avaluació sociopsicopedagògica, facilitant-los l'assessorament i l'acompanyament necessaris, recollint la seua opinió i involucrant-los en la presa de decisions i en la consecució dels objectius planificats, tot garantint sempre l'accessibilitat a la comunicació i a la informació.
2. Així mateix, en el procés de detecció i d'identificació de les necessitats de compensació de desigualtats, s'ha d'informar i, si escau, consultar les famílies i l'alumnat, si és major d'edat i té la capacitat civil.
3. La participació de les famílies o representants legals s'ha de realitzar sense perjuí que, d'acord amb la Llei 26/2018, en totes les accions i decisions que concernisquen a l'alumnat, com també en les mesures que adopten les seues famílies, en qualsevol de les seues manifestacions, i les institucions, públiques o privades, ha de prevaldre l'interés superior de la xiqueta, el xiquet o l'adolescent.
Segona. Discrepàncies amb l'informe sociopsicopedagògic
1. En el cas que la família, representants legals o el mateix alumnat, si és major d'edat i té la capacitat civil, no estiguen d'acord amb el contingut i/o la proposta de l'informe sociopsicopedagògic, poden presentar una sol·licitud de revisió, per escrit i en el termini màxim de 30 dies naturals des de l'audiència, a la direcció o la titularitat del centre de l'equip o departament d'orientació que ha realitzat l'informe sociopsicopedagògic o al gabinet psicopedagògic municipal, en cas que aquest haja realitzat l'informe, especificant els motius del desacord.
2. La direcció o la titularitat del centre o la direcció del gabinet psicopedagògic municipal traslladarà de manera immediata la sol·licitud de revisió a la persona coordinadora de l'agrupació d'orientació de zona.
3. L'agrupació d'orientació de zona, en el termini màxim de 30 dies naturals des de la comunicació de la sol·licitud, revisarà el procés i les conclusions de l'avaluació sociopsicopedagògica i les propostes de l'informe sociopsicopedagògic, podent demanar la informació addicional que consideren necessària per a prendre decisions amb majors garanties. Sobre la base d'aquesta revisió, podran adoptar alguna de les decisions següents:
a) Ratificar la valoració i l'informe sociopsicopedagògic.
b) Modificar algun element del contingut o de la proposta de l'informe sociopsicopedagògic.
c) Sol·licitar una nova avaluació sociopsicopedagògica a la unitat especialitzada d'orientació.
En el procés de revisió, l'agrupació d'orientació de zona podrà comptar, si escau, amb el suport de la persona coordinadora territorial de l'orientació i l'assessorament de les unitats especialitzades d'orientació.
4. La persona coordinadora de l'agrupació alçarà una acta, que haurà d'estar signada pel conjunt del personal que hi ha participat, en què conste la decisió adoptada, la justificació i les observacions que siguen rellevants, i la remetrà, segons el cas, a la direcció o la titularitat del centre o a la direcció del gabinet psicopedagògic municipal perquè la trasllade a la família o representants legals o al mateix alumnat, si és major d'edat i té la capacitat civil.
5. Segons les decisions adoptades per l'agrupació d'orientació de zona, la família, representants legals o l'alumnat poden realitzar les accions següents:
a) En el cas que es ratifique la valoració i l'informe sociopsicopedagògic, tindran dret a interposar un recurs d'alçada, en les condicions que s'estableixen en la disposició addicional tercera.
b) En el cas que es propose la modificació d'algun element del contingut o de la proposta de l'informe sociopsicopedagògic, el professorat d'orientació educativa que ha fet l'avaluació sociopsicopedagògica haurà d'emetre un nou informe en ITACA 3 i realitzar el corresponent tràmit d'audiència. Si estan en desacord amb el nou informe, tindran dret a interposar un recurs d'alçada en les condicions que s'estableixen en la disposició addicional tercera.
c) En el cas que es determine la sol·licitud d'una nova avaluació sociopsicopedagògica a la unitat especialitzada d'orientació, la direcció o la titularitat del centre o la direcció del gabinet psicopedagògic municipal traslladaran, de manera immediata, la proposta a la Direcció General d'Inclusió Educativa, que designarà la unitat especialitzada d'orientació que haurà de realitzar la nova avaluació sociopsicopedagògica i emetre un nou informe sociopsicopedagògic en el termini màxim de 30 dies des de la comunicació. Si estan en desacord amb el nou informe, tindran dret a interposar un recurs d'alçada en les condicions que s'estableixen en la disposició addicional tercera.
6. En qualsevol dels casos, la direcció o la titularitat del centre o la direcció del gabinet psicopedagògic municipal informaran d'aquestes circumstàncies la inspecció d'educació del centre o de la zona. Quan la proposta implique la realització d'una nova avaluació sociopsicopedagògica, la Direcció General d'Inclusió Educativa informarà la inspecció territorial d'educació.
Tercera. Recursos d'alçada
1. De conformitat amb els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, les resolucions administratives poden ser recorregudes en alçada, en el termini d'un mes, davant l'òrgan superior jeràrquic del que les va dictar. D'acord amb això, les famílies, representants legals o el mateix alumnat, si és major d'edat i té la capacitat civil, poden presentar un recurs d'alçada contra les resolucions d'autorització de les mesures referides en el resolc onzé.
2. Segons l'article 46.3 de l'Ordre 20/2019, els recursos d'alçada contra la resolució d'autorització de la modalitat d'escolarització s'han de presentar davant de la Direcció General de Centres Docents.
3. Els recursos d'alçada contra la resolució d'autorització de la mesura d'exempció de qualificació en batxillerat per a l'alumnat amb necessitats educatives especials s'han de presentar davant la Direcció General d'Innovació Educativa i d'Ordenació.
4. Els recursos d'alçada contra les resolucions d'autorització de la resta de les mesures referides en el resolc onzé s'han de presentar davant la Direcció General d'Inclusió Educativa.
Quarta. Documentació
La Direcció General d'Inclusió Educativa farà difusió i disposarà els formularis i la documentació per a l'aplicació dels procediments establits en aquesta resolució en l'espai web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, sense perjuí de la documentació que estiga implementada o s'implemente en el futur en ITACA 3.
Cinquena. Protecció de dades de caràcter personal
Amb l'objectiu de garantir la protecció de dades de caràcter personal, caldrà posar especial cura en el tractament de tota la informació consultada i/o sol·licitada per al desenvolupament dels procediments establits en aquesta resolució, per ser de caràcter sensible, d'acord amb la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal i el registre d'activitats de tractament de dades (RAT) de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport:
https://ceice.gva.es/va/registre-de-tractament-de-dades/-/documentos/Pz31ntsHVw0A/folder/169672342?p_auth=WM6Wc0kW
Sisena. Centres privats concertats
1. En els centres privats concertats, les tasques assignades en aquesta resolució als equips d'orientació educativa i als departaments d'orientació acadèmica i professional, seran realitzades, segons els casos, pel departament d'orientació, pel personal d'orientació educativa, bé siga del gabinet psicopedagògic autoritzat o bé estiga en règim de concert, o pels gabinets psicopedagògics municipals.
2. En el cas que el centre privat concertat no dispose de cap de les opcions anteriors, la titularitat s'ha d'adreçar a la direcció de la unitat especialitzada d'orientació de referència territorial perquè valore la situació i, si escau, designe l'equip de valoració que ha de realitzar el procés d'identificació.
V. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda derogada la disposició següent:
Resolució de 24 de juliol de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació d'alguns dels principals procediments previstos en l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, i es publiquen els formularis referits a l'avaluació sociopsicopedagògica, l'informe sociopsicopedagògic, el pla d'actuació personalitzat (PAP) i el dictamen per a l'escolarització.
IV. DISPOSICIONS FINALS
Primera. Calendari de procediments
1. La Direcció General d'Inclusió Educativa publicarà anualment el calendari de procediments administratius que estiguen afectats per la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats i els terminis per a l'actualització de les dades en ITACA 3.
2. Atés que el registre de dades, mesures i procediments d'inclusió estan recollits en el mòdul d'ITACA 3, el mòdul d'inclusió d'ITACA 1 deixarà d'estar disponible a partir de l'1 de febrer de 2022. Per aquest motiu i tenint en compte que la informació no es transvasa de forma automàtica, els centres docents disposaran fins al 31 de gener de 2022 per a actualitzar, en el mòdul d'inclusió d'ITACA3, la informació de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i amb necessitats de compensació de desigualtats que ja està identificat en ITACA 1 i/o que disposa d'un informe sociopsicopedagògic realitzat en altres formats.
Segona. Entrada en vigor
Aquesta resolució entrarà en vigor des del moment de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 23 de desembre de 2021. La directora general d'Inclusió Educativa: Raquel Andrés Gimeno.