ORDE 64/2010, de 16 de juny, de la Conselleria d'Educació, per la qual es modifica parcialment l'Orde de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l'Educació Secundària Obligatòria. [2010/7296]

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, establix en l'article 23, apartats g) i i), que l'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenrotllar en els alumnes les capacitats que els permeten: desenrrotllar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats; i comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'establixen les ensenyances mínimes corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria, en l'article 4.6, relatiu a l'organització dels tres primers cursos, disposa que en el conjunt dels tres cursos, els alumnes podran cursar alguna matèria optativa d'acord amb el marc que establisquen les administracions educatives. Per la seua banda, l'article 5.6, i en relació amb l'organització del quart curs, establix que els alumnes podran cursar una o més matèries optatives, d'acord amb el marc que establisquen les administracions educatives.

El Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana, assenyala, en l'article 6.6, que la conselleria competent en matèria d'educació ordenarà l'oferta de les matèries optatives al llarg dels tres primers cursos de l'etapa i establirà el seu currículum i les condicions per a la seua elecció per part de l'alumnat. Així mateix, l'article 7.5 indica que esta mateixa conselleria ordenarà l'oferta de matèries optatives de quart curs i l'elecció d'estes per part de l'alumnat.

Per la seua banda, l'Orde de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l'Educació Secundària Obligatòria, concreta el que establix el Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, ja que té com a objecte regular les matèries optatives, ordenar-ne l'oferta al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria, establir el seu currículum, així com les condicions per a l'elecció d'estes per part de l'alumnat.

Les noves demandes i interessos que han sorgit entre l'alumnat i les seues famílies, així com l'adaptació de la formació de l'alumnat i del marc normatiu vigent a les noves exigències i característiques de les proves d'accés a la universitat i l'Espai Europeu d'Educació Superior, aconsellen l'ampliació de les matèries optatives de l'etapa. A este efecte, es requerix l'addició de noves matèries optatives al catàleg que ja existix amb la finalitat que els centres docents puguen complementar l'oferta formativa a través de les dites matèries, en funció de les seues possibilitats organitzatives i dels seus recursos disponibles per a atendre adequadament les necessitats i interessos de l'alumnat.

Per tot això, vista la proposta del director general d'Ordenació i Centres Docents de la Conselleria d'Educació amb data 4 de juny de 2010, i de conformitat amb esta, facultat per la disposició final primera del Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana i, en virtut de les competències que m'atribuïx l'apartat e) de l'article 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell

ORDENE

Article únic. Modificació de l'oferta de matèries optatives

1. Modificar l'article 3 de l'Orde de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l'Educació Secundària Obligatòria, relatiu a l'oferta de les matèries optatives en la dita etapa, que queda redactat en els termes següents:

«L'oferta de matèries optatives que els centres docents proposen al seu alumnat s'ajustarà al catàleg següent:

1. Matèries optatives d'oferta obligada. Tots els centres docents inclouran en la seua oferta de matèries optatives:

1.1. Segona llengua estrangera i Informàtica, en tots els cursos de primer a tercer,

1.2. Optativa instrumental: Taller de Llengua: Castellà; Taller de Llengua: Valencià; i Taller de Matemàtiques, en primer i segon curs,

1.3. Cultura Clàssica i Orientació i iniciació professional, en tercer curs,

1.4. Treball monogràfic d'investigació i Anglés Pràctic, en quart curs.

2. Matèries optatives d'oferta general. Els centres docents podran augmentar l'oferta de matèries optatives en funció de les seues possibilitats organitzatives i dels seus recursos disponibles per a atendre adequadament les necessitats i interessos del seu alumnat, i incorporaran a la seua oferta alguna de les matèries optatives següents:

2.1. En primer curs: Taller de Música, Comunicació Audiovisual i Anglés Pràctic.

2.2. En segon curs: Taller de Disseny, Taller de Tecnologies, Taller del Geògraf i de l'Historiador i Anglés Pràctic.

2.3. En tercer curs: Dramatització/Teatre, Educació Mediambiental, Laboratori de Biologia i Geologia, Laboratori de Física i Química, Optativa Instrumental (Taller de Matemàtiques, Taller de Llengua Castellana, Taller de Valencià), Anglés Pràctic, Taller de Llengua Estrangera, Sector Turístic en la Comunitat Valenciana, Ampliació de Geografia i Història d'Espanya, Empresa i Iniciatives Emprenedores i Llengua i Cultura Xinesa.

2.4. En quart curs: Ampliació de geografia i història d'Espanya, Empresa i Iniciatives Emprenedores i Llengua i Cultura Xinesa

3. Matèries optatives de disseny propi. Els centres docents podran sol·licitar, a més, l'autorització per a impartir en tercer curs matèries optatives d'iniciació professional vinculades a les ensenyances de formació professional del centre o del seu entorn productiu. En tot cas, esta oferta estarà condicionada a les possibilitats organitzatives i a la disponibilitat de recursos del centre.»

2. Afegir un article en l'Orde de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l'Educació Secundària Obligatòria, relatiu al currículum de les matèries, que adoptarà la denominació d'article 14 i quedarà redactat de la manera següent:

«Article 14. Currículum de les matèries optatives.

El currículum de les matèries optatives d'oferta obligada i d'oferta general és el que figura en els annexos I, II i III.»

3. Afegir un annex en la mencionada Orde de 27 de maig de 2008, de la Conselleria d'Educació, que adoptarà la denominació d'Annex III, i la redacció del qual s'expressa en els termes indicats en l'annex únic de la present orde.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única

La implantació del nou catàleg de matèries optatives es realitzarà a partir del curs 2010-2011.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única

Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d'un rang inferior s'oposen al que disposa esta orde.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Esta orde entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 16 de juny de 2010

El conseller d'Educació,

ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

ANNEX ÚNIC

«ANNEX III

ANGLÉS PRÀCTIC

La justificació de la matèria optativa Anglés Pràctic, per als cursos de l'Ensenyança Secundària, naix fonamentalment dels objectius marcats en el Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en la Comunitat Valenciana. Este decret indica que, a l'hora de marcar els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació corresponents a cadascuna de les matèries, es tindrà en compte el doble caràcter d'esta etapa, orientada, d'una banda, a proporcionar a l'alumnat el bagatge necessari per a la incorporació al món laboral i, d'una altra, a preparar amb garanties d'aprofitament i superació a l'alumnat que vaja a continuar els seus estudis. Així, en l'article 4, on s'assenyalen els objectius de l'etapa, s'establix com un d'ells «comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.»

Este currículum pretén ser també la resposta a una realitat del moment històric actual: la indiscutible supremacia de l'anglés com a llengua vehicular a escala global. El fenomen de la globalització, l'enorme abast i l'ús estés de les tecnologies de la informació i de la comunicació, que permeten el ràpid accés a la informació i que possibiliten el contacte entre persones molt distants en temps real, han facilitat de forma espectacular les relacions internacionals de qualsevol tipus: econòmiques, laborals, turístiques, d'índole tècnic i artístic, així com els intercanvis culturals i acadèmics. Una bona competència comunicativa en anglés és una ferramenta clau que pot articular estos intercanvis i afavorir no sols l'enteniment i la lliure circulació de persones en el marc del procés de construcció europea en què estem compromesos, sinó també, més enllà del context estrictament europeu, una comunicació fluida en l'àmbit mundial.

Per a respondre a estes necessitats comunicatives, el desenrotllament i la posada en marxa d'una bona política educativa de l'ensenyança d'idiomes és un aspecte importantíssim de les polítiques socials en general, i en particular d'aquelles que tenen com a objectiu el desenrotllament d'un sentit d'inclusió i de ciutadania democràtica compartida. Des d'esta perspectiva, l'aprenentatge de l'anglés no ha de tractar-se únicament des del punt de vista pedagògic, sinó també com el mitjà d'aconseguir una comunicació internacional eficaç, combinada amb el respecte per la identitat i la diversitat cultural.

Encara que l'aprenentatge de llengües estrangeres forma part dels plans d'estudis de tots els estats europeus, els indicadors reflectixen que el nivell de coneixements d'altres llengües diferix en funció de la importància que s'atorga al seu aprenentatge. És a dir, no es tracta només d'aprendre moltes llengües, sinó d'aprendre-les millor. Per això, la finalitat de la matèria optativa Anglés Pràctic en l'Educació Secundària Obligatòria és que els alumnes optimitzen les seues competències comunicatives en anglés. L'objectiu bàsic d'esta optativa és ensenyar-los a entendre l'anglés i a fer-se entendre en anglés. S'insistirà especialment en la competència oral, i es familiaritzarà l'alumne amb les situacions comunicatives més comunes. Les estructures gramaticals hauran de contemplar-se com a punt de partida, perquè l'alumne puga relacionar-se de forma eficaç en situacions comunicatives habituals i quotidianes. La finalitat seria que al terme de l'Educació Secundària Obligatòria l'alumnat haja adquirit un nivell de competència equivalent a l'A2, segons es definix en el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.

L'organització i programació del procés d'ensenyança ha de partir d'un projecte que se centre en l'adquisició d'una competència comunicativa i que transmeta a l'alumnat les habilitats i les estratègies lingüístiques i sociolingüístiques necessàries per a refermar la comunicació en distints àmbits. L'aprenentatge serà un procés dinàmic basat en una àmplia varietat d'activitats que tindran sempre sentit des del punt de vista comunicatiu i reflectiran situacions reals. S'utilitzaran majoritàriament materials autèntics i es farà un ús extens de les tecnologies de la informació i la comunicació, s'intentarà així introduir el món real en l'aula. Tot això hauria d'incrementar no sols les destreses lingüístiques i comunicatives de l'alumne, sinó també la seua percepció del valor de la reflexió, la seua consciència social i transcultural, i el seu creixement personal.

I. Objectius generals

Es pretén que l'alumnat arribe a aconseguir en els quatre cursos de l'Educació Secundària Obligatòria un nivell equivalent al d'usuari bàsic de la llengua, corresponent al nivell A del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. Este nivell A se subdividix en els nivells A1 i A2.

El nivell A1 suposa comprendre i utilitzar expressions quotidianes d'ús molt freqüent, així com frases molt senzilles destinades a satisfer necessitats de tipus immediat, poder presentar-se a si mateix i a altres, formular i respondre preguntes sobre detalls personals (com on es viu, la gent que es coneix i les coses que es tenen), així com interactuar de manera senzilla amb un interlocutor que parle lentament i amb claredat, i estiga disposat a cooperar.

El nivell A2 suposa comprendre frases i expressions d'ús freqüent relacionades amb temes d'importància immediata (informació bàsica sobre si mateix i la família, compres, llocs d'interés, ocupacions, etc.), poder comunicar-se en situacions simples i quotidianes que no requerisquen més que un intercanvi senzill i directe d'informació sobre qüestions conegudes o habituals, i poder descriure, de manera senzilla, aspectes del passat i de l'entorn, així com qüestions relacionades amb necessitats immediates. En este segon nivell es consoliden les funcions socials, com les formes habituals de saludar i dirigir-se als altres, preguntar com estan, reaccionar davant de notícies, expressar-se relativament bé en intercanvis socials molt breus, plantejar i respondre preguntes sobre l'estudi i el temps lliure, fer un oferiment o una invitació, acceptar-la o refusar-la, discutir el que hi ha, què es fa i on se'n va, concertar una cita, saber relacionar-se en botigues, restaurants i bancs, saber aconseguir informació senzilla sobre viatges, utilitzar transports públics, etc.

Tal com indica este Marc de Referència en el capítol tercer, la determinació de punts de tall entre nivells és una qüestió subjectiva. El mètode ramificat de nivells té l'avantatge que es poden realitzar subdivisions per a atendre a necessitats concretes sense per això perdre la referència de l'objectiu principal. Així doncs, per a l'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria, la matèria optativa Anglés Pràctic desenrotllarà el nivell d'usuari bàsic (nivell A) en A1 i A2, i s'establirà una subdivisió en A1.1 per al primer curs, A1.2 per a segon, A2.1 per a tercer i A2.2 per a quart. D'esta manera, la matèria oferix una continuïtat i una gradació quant a la consecució de l'objectiu, aconseguir el nivell A2, al finalitzar l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria.

El desenrotllament d'esta optativa ha de contribuir al fet que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Comprendre textos orals breus i senzills sobre temes d'interés personal, en situacions quotidianes i amb un vocabulari habitual, així com captar la idea principal d'avisos i missatges breus.

2. Produir textos orals breus i senzills sobre circumstàncies personals, comunicar-se de manera bàsica en situacions habituals i comunicar-se oralment amb altres parlants en trobades socials breus, intercanviar informació concreta sobre assumptes quotidians, amb raonable eficàcia, una pronunciació acceptable i un ús apropiat d'estratègies lingüístiques i extralingüístiques.

3. Comprendre la idea general de textos escrits breus i senzills sobre assumptes i activitats habituals, així com saber trobar informació específica i predicible en escrits senzills.

4. Produir diversos tipus de textos escrits molt breus i senzills relatius a necessitats immediates, sobre circumstàncies personals i assumptes quotidians, amb expressions i estructures bàsiques, així com emplenar fitxes amb informació personal.

5. Reflexionar i desenrotllar estratègies d'aprenentatge de l'anglés en situacions comunicatives.

6. Reconéixer la importància de l'anglés com a llengua de comunicació i enteniment internacional i valorar-lo com a instrument per a l'adquisició de coneixements.

7. Tindre consciència de les distintes normes socioculturals existents en el món multicultural en què vivim, a fi de desenrotllar l'interés i el respecte cap a altres formes d'entendre la realitat.

Al ser estos objectius comuns als quatre cursos, s'hauran de dotar en cada curs del grau de dificultat que corresponga al nivell de coneixements i les capacitats comunicatives dels alumnes.

II. Continguts

Continguts lexicosemàntics

Els continguts lexicosemàntics que es presenten són molt genèrics i només pretenen ser un marc general per al professor. Ara bé, ja que els continguts de la matèria optativa d'anglés pràctic per a l'Educació Secundària Obligatòria es plantegen amb la finalitat que l'alumne adquirisca els coneixements bàsics suficients de la llengua anglesa per a fer un ús pràctic de la mateixa en situacions quotidianes, podríem contextualitzar-los en dos grans blocs:

- Àmbit personal

- Àmbit públic

Els camps o categories temàtiques que es proposen podrien ser els següents:

- Àmbit personal: identificació personal, família, vivenda i entorn, activitats quotidianes, salut, gustos, temps lliure, aficions, etc.

- Àmbit públic: món escolar, Relacions humanes i socials, calendari i horaris, compres, menjars i begudes, allotjament, viatges, transports, món natural, clima i medi ambient, jocs i esports, cine, premsa i mitjans audiovisuals, etc.

Evidentment, esta enumeració no ha de considerar-se com un catàleg complet, sinó que podrà ampliar-se segons les necessitats i criteris del professor. D'altra banda, la distinció entre àmbit personal i públic no deixa de ser una classificació un tant artificial, ja que, en molts casos, estos dos àmbits se solapen, en existir uns quants camps temàtics o activitats que pertanyen al mateix temps a l'un i a l'altre.

Igual que els objectius, el tractament de les categories temàtiques s'haurà d'adequar al nivell de cada un dels quatre cursos en funció dels coneixements i les capacitats comunicatives dels alumnes. Estos no sols aprendran el lèxic específic i les estructures necessàries, sinó que hauran d'anar adquirint la capacitat per a comunicar-se amb cada vegada més autonomia i independència en situacions de comunicació adequades al seu nivell.

Per a l'aprenentatge d'estos continguts s'usaran en gran manera materials autèntics, així com les tecnologies de la informació i la comunicació.

Continguts funcionals

Primer curs

Bloc 1. Comprensió oral

- Comprensió de paraules i expressions molt bàsiques que s'usen habitualment per a parlar de circumstàncies personals, família, entorn i necessitats immediates, sempre que s'enuncien amb claredat i lentitud.

- Comprensió de la idea global i extracció de dades predicibles de missatges orals molt senzills i breus, així com comprensió de diàlegs bàsics en situacions quotidianes molt comuns, sempre que es parle clar i amb les suficients pauses per a assimilar el significat.

- Comprensió d'instruccions molt bàsiques relatives a l'entorn immediat, formulades amb lentitud i claredat.

Bloc 2. Expressió i interacció oral

- Producció oral de frases senzilles i aïllades i expressions molt bàsiques sobre circumstàncies, interessos i gustos personals (presentacions assajades, etc.), de forma eficaç i amb una pronunciació acceptable.

- Interacció oral, de forma molt controlada i amb ajuda, en conversacions molt bàsiques que reproduïsquen situacions quotidianes relatives a necessitats immediates (compres, menjars, números, preus, horaris, etc.), de manera eficaç i amb pronunciació acceptable.

- Formulació de preguntes molt senzilles sobre dades personals i situacions de comunicació en l'aula i resposta a estes, si s'ajuda l'alumne en la seua formulació, usant un vocabulari molt bàsic i una pronunciació acceptable.

Bloc 3. Comprensió lectora

- Comprensió de frases senzilles i molt habituals (en cartells, senyals, rètols, etc.).

- Comprensió d'instruccions molt bàsiques i breus.

Bloc 4. Expressió i interacció escrita

- Producció escrita de notes i de missatges molt senzills sobre circumstàncies personals i necessitats immediates.

- Capacitat d'escriure dades personals en registres.

Bloc 5. Coneixement i reflexió sobre la llengua

- Utilització d'estratègies bàsiques de comprensió, recolzant-se en aspectes verbals i no verbals i coneixements previs.

- Utilització d'estratègies bàsiques per a mantindre la continuïtat de la comunicació oral (demanda de repetició, etc.).

- Acceptació dels errors propis com a part del procés d'aprenentatge.

Bloc 6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Ús adequat de fórmules de cortesia senzilles per a establir contactes socials bàsics.

- Identificació i respecte per costums diferents de les pròpies.

- Obertura cap a altres formes de pensar.

Segon curs

Bloc 1. Comprensió oral

- Comprensió de paraules i expressions senzilles relatives a circumstàncies personals, família, entorn i necessitats immediates, enunciades amb claredat i lentitud.

- Comprensió de la idea global i extracció de dades predicibles de missatges orals senzills i breus, així com comprensió de diàlegs senzills en situacions quotidianes corrents, sempre que s'emeten amb claredat i lentitud.

- Comprensió d'instruccions bàsiques d'ús molt comú, formulades amb claredat i lentitud.

Bloc 2. Expressió i interacció oral

- Descripció, en termes molt senzills, de persones, accions i llocs, i poder fer breus exposicions assajades, de forma eficaç i amb una pronunciació acceptable.

- Interacció oral, seguint pautes definides, en conversacions bàsiques que reproduïsquen situacions quotidianes, de forma eficaç i amb una pronunciació acceptable.

- Formulació i resposta a preguntes senzilles sobre dades personals i assumptes molt habituals, amb creixent autonomia, usant un vocabulari bàsic i una pronunciació acceptable.

Bloc.3. Comprensió lectora

- Comprensió del sentit general de textos informatius i descripcions molt senzilles i breus, així com busca d'informació predicible en llistats i textos semblants.

- Comprensió d'instruccions senzilles i breus.

Bloc 4. Expressió i interacció escrita

- Capacitat d'escriure sobre si mateix i sobre les circumstàncies personals, seguint unes pautes preestablides i usant expressions i frases molt senzilles.

Bloc 5. Coneixement i reflexió sobre la llengua

- Utilització d'estratègies bàsiques de comprensió, recolzant-se en aspectes verbals i no verbals, context i coneixements previs.

- Utilització d'estratègies bàsiques per a organitzar i recordar el lèxic.

- Desenrotllar la confiança per a expressar-se en públic.

Bloc 6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Ampliació de fórmules de cortesia usuals.

- Valoració de l'anglés com a mitjà de comunicació internacional.

- Foment del respecte cap a altres cultures, superant visions estereotipades.

Tercer curs

Bloc 1. Comprensió oral

- Comprensió de diàlegs breus sobre àrees de prioritat immediata i situacions quotidianes (dades personals, compres, etc.), amb un nivell de dificultat creixent, enunciats amb claredat i de forma articulada per parlants o mitjans audiovisuals.

- Comprensió de la informació global i les dades secundàries de declaracions orals sobre assumptes habituals, amb un nivell de dificultat adequat.

- Comprensió d'instruccions senzilles, formulades amb claredat.

Bloc 2. Expressió i interacció oral

- Producció oral de frases senzilles, seguint unes pautes preestablides, sobre assumptes i esdeveniments quotidians (presentacions, descripcions, explicacions, sentiments, etc.), de manera eficaç i amb una pronunciació acceptable.

- Interacció oral en conversacions relatives a situacions quotidianes i temes d'interés personal, amb raonable autonomia i una pronunciació acceptable, usant el vocabulari suficient per a satisfer necessitats concretes (demandes d'informació, etc.), així com intercanvi d'idees sobre on anar i què fer, acordar i canviar cites, suggerir, fer, acceptar i refusar invitacions, etc.

- Formulació i resposta a preguntes sobre una varietat de temes d'interés personal i vida quotidiana, de forma immediata, amb una pronunciació acceptable.

Bloc 3. Comprensió lectora

- Comprensió del sentit general de textos senzills i breus (cartes personals, postals, descripcions, etc.) sobre temes coneguts i que tinguen un vocabulari habitual, així com busca d'informació molt específica en llistats i textos semblants.

- Comprendre instruccions senzilles sobre aparells d'ús freqüent.

Bloc 4. Expressió i interacció escrita

- Producció escrita de textos bàsics sobre circumstàncies personals i condicions de vida.

- Comunicació escrita bàsica amb altres usuaris de la llengua per mitjans telemàtics.

Bloc 5. Coneixement i reflexió sobre la llengua

- Utilització d'estratègies bàsiques de comprensió oral, recolzant-se en aspectes verbals i no verbals i coneixements previs, identificant la intenció del parlant.

- Utilització, de forma cada vegada més autònoma, d'estratègies adequades per a iniciar, mantindre i concloure la comunicació oral.

Bloc 6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Ús de les convencions usuals en la comunicació oral (demanar torn de paraula, disculpar-se, acordar i discrepar, etc.).

- Valoració de les normes culturals i de comportament diferents de les pròpies.

- Interés per establir intercanvis comunicatius reals amb altres usuaris de la llengua.

- Conscienciació de la importància de l'anglés com a llengua vehicular en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Quart curs

Bloc 1. Comprensió oral

- Comprensió de diàlegs sobre temes coneguts, amb un nivell de dificultat adequat, enunciats amb claredat i de forma articulada per parlants o mitjans audiovisuals.

- Comprensió de la informació essencial, secundària i de determinades dades circumstancials, de declaracions orals sobre assumptes habituals, amb un nivell de dificultat adequat.

- Comprensió d'instruccions d'ús comú, formulades amb claredat.

Bloc 2. Expressió i interacció oral

- Producció oral d'expressions senzilles sobre esdeveniments presents i passats (experiències personals, narracions, etc.), amb eficàcia, raonable comoditat i una pronunciació acceptable.

- Interacció oral eficaç en situacions comunes de la vida diària (bancs, etc.), amb raonable comoditat, suficient autonomia i una pronunciació acceptable.

- Participació en conversacions sobre una varietat de temes d'interés personal i vida quotidiana, comparant, oferint motius i explicacions breus, expressar opinions, plans i accions, amb raonable comoditat, suficient autonomia i una pronunciació acceptable.

Bloc 3. Comprensió lectora

- Comprensió de textos senzills i breus sobre temes coneguts que tinguen un vocabulari habitual, així com busca d'informació específica en textos d'una certa extensió, etc.

Bloc 4. Expressió i interacció escrita

- Producció escrita de textos breus i senzills sobre circumstàncies personals, esdeveniments i condicions de vida, amb una estructura cohesionada i usant connectors senzills.

- Comunicació escrita amb altres usuaris de la llengua per conductes telemàtics.

Bloc 5. Coneixement i reflexió sobre la llengua

- Ampliació de les estratègies de comprensió oral, basant-se en aspectes verbals i no verbals i coneixements previs, i identificar la intenció del parlant.

- Utilització, de forma autònoma, d'estratègies adequades per a iniciar, mantindre i concloure la comunicació oral.

Bloc 6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Conscienciació dels aspectes socioculturals presents en els intercanvis comunicatius i disposició oberta i respectuosa cap a l'interlocutor i la seua cultura.

- Valoració de la importància de l'anglés com a llengua d'enteniment internacional i com a instrument per a despertar l'interés per la comunicació intercultural.

- Valoració de la importància de l'anglés com a ferramenta per a adquirir coneixements i com a llengua vehicular en les tecnologies de la informació i la comunicació.

III. Criteris d'avaluació

Es considerarà que l'alumne ha adquirit les competències requerides quan siga capaç de:

Primer curs

1. Comprensió oral

- Entendre paraules i expressions molt bàsiques referents a circumstàncies personals (nom, edat, aniversari, nacionalitat, parts del cos, etc.), família, escola, lloc de residència (edificis, vivenda, etc.), i necessitats immediates, sempre que s'enuncien amb claredat i lentitud.

- Captar la idea global i identificar dades predicibles de declaracions molt senzilles i breus, amb les necessàries repeticions, així com comprendre diàlegs bàsics en situacions quotidianes molt comunes (presentacions, salutacions, números de telèfon, l'hora, etc.), sempre que es parle clar i amb les pauses necessàries.

- Entendre les instruccions més comunes que s'usen en l'entorn escolar així com les que es referixen a números, preus, hores, etc.

2. Expressió i interacció oral

- Expressar-se, seguint models molt estructurats i amb l'ajuda adequada, amb frases i expressions molt bàsiques sobre si mateix (dir el nom, edat, aniversari, nacionalitat, lletrejar, parts del cos, etc.), el que li agrada i no li agrada, els interessos, els hàbits, les habilitats, què posseïx, etc., de forma eficaç i amb una pronunciació acceptable.

- Interactuar, de forma molt controlada i amb l'ajuda adequada, en conversacions molt bàsiques que representen situacions simples de la vida quotidiana com saludar, presentar-se, comprar i temes semblants (manejant números, preus, horaris, etc.), de manera eficaç i amb pronunciació acceptable.

- Preguntar i respondre adequadament a preguntes molt senzilles sobre si mateix i situacions en l'aula, amb l'ajuda necessària en la formulació de la resposta, amb una pronunciació acceptable.

3. Comprensió lectora

- Entendre frases molt comunes en cartells, senyals, rètols, etc., especialment si van acompanyades d'il·lustracions.

- Entendre instruccions senzilles i molt breus consistents en frases aïllades i paraules molt comunes.

4. Expressió i interacció escrita

- Escriure, amb l'ajuda necessària i seguint models, frases molt senzilles sobre si mateix i necessitats molt concretes.

- Saber omplir fitxes, formularis, registres, etc., amb les dades personals.

5. Coneixement i reflexió sobre la llengua

- Inferir el significat de paraules o el contingut d'un missatge pels aspectes no verbals (il·lustracions, entonació, etc.), així com anticipar-los basant-se en coneixements previs.

- Saber mantindre la continuïtat del discurs en un diàleg, demanant repetició i aclariments, disculpant-se per no entendre bé, sol·licitant que es parle més lentament, etc.

- Aprendre, especialment en la comunicació oral, a no sentir-se cohibit pels errors sinó a considerar-los com a part natural de l'aprenentatge.

6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Saber usar adequadament fórmules de cortesia senzilles (saludar, despedir-se, preguntar què tal s'està, felicitar, disculpar-se, agrair, etc.).

- Ser conscient i respectar costums i valors diferents dels propis.

- Acceptar amb naturalitat punts de vista diferents del propi.

Segon curs

1. Comprensió oral

- Entendre el vocabulari més comú (paraules i expressions senzilles), sobre persones (aspecte, edat, professions, nacionalitat, aficions, etc.), família (graus de parentiu, etc.), entorn i necessitats immediates (gustos, compres, eixides, etc.), amb un grau de dificultat adequat, sempre que s'enuncien amb claredat i lentitud.

- Captar la idea global i identificar dades predicibles en declaracions senzilles i breus sobre assumptes coneguts i en diàlegs senzills que reproduïsquen situacions corrents (intercanvis socials, botigues, restaurants, etc.), si s'enuncien amb claredat i lentitud.

- Comprendre instruccions bàsiques d'ús molt comú (com es va a algun lloc, encàrrec de compres, etc.), sempre que s'enuncien amb claredat i lentitud.

2. Expressió i interacció oral

- Realitzar breus exposicions assajades descrivint, de forma senzilla, eficaç i amb una pronunciació acceptable, persones, accions, plans i llocs.

- Participar, seguint uns models concrets, en conversacions bàsiques sobre situacions quotidianes (comerços, demandes d'informació, el clima, etc.), de forma eficaç i amb una pronunciació acceptable.

- Plantejar i respondre preguntes senzilles sobre si mateix (persones, escola, casa, rutines, aficions, etc.), amb creixent autonomia, usant un vocabulari bàsic i una pronunciació acceptable.

3. Comprensió lectora

- Captar el sentit general d'informacions (anuncis, descripcions i notícies molt senzilles i breus, etc.), així com saber trobar dades molt predicibles en llistats, fullets, horaris, etc.

- Entendre instruccions clares i breus (regles, receptes, etc.).

4. Expressió i interacció escrita

- Descriure's, per mitjà de frases molt senzilles, a si mateix, on es viu i altres circumstàncies personals, seguint models concrets.

5. Coneixement i reflexió sobre la llengua

- Inferir el significat de paraules o el contingut d'un missatge pels aspectes no verbals, el context, així com anticipar-los basant-se en coneixements previs.

- Saber usar estratègies bàsiques per a organitzar i recordar el lèxic.

- Aprendre a superar la por a l'error i desenrotllar recursos d'espontaneïtat i improvisació per a millorar l'expressió en públic.

6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Ampliar el coneixement de fórmules de cortesia.

- Ser conscient de la importància que té l'anglés per a poder comunicar-se amb persones de tot el món.

- Aprendre a superar els tòpics sobre altres nacionalitats i cultures i respectar-les.

Tercer curs

1. Comprensió oral

- Entendre el vocabulari i les expressions en diàlegs breus que reproduïsquen situacions quotidianes (intercanvi de dades personals, transaccions comunes en botigues, cafeteries, etc.), amb un nivell de dificultat creixent, enunciats per parlants o reproduïts amb claredat en gravacions.

- Captar la informació general i secundària de declaracions orals sobre assumptes habituals (notícies, avisos, etc.), amb un nivell de dificultat adequat.

- Comprendre instruccions senzilles, formulades amb claredat, amb un nivell de dificultat adequat (descripció de procediments senzills, etc.).

2. Expressió i interacció oral

- Fer presentacions orals sobre assumptes quotidians, descriure rutines i hàbits, explicar situacions i expressar sentiments, seguint un model concret, amb un llenguatge senzill, de manera eficaç i amb una pronunciació acceptable.

- Participar, eficaçment i amb pronunciació acceptable, en conversacions bàsiques sobre situacions quotidianes (botigues, restaurants, suggerir plans, fixar cites, realitzar, acceptar i refusar invitacions, etc.), usant el vocabulari suficient per a poder comunicar-se en estes amb una soltesa raonable.

- Plantejar i respondre preguntes senzilles de forma immediata sobre si mateix, l'entorn pròxim i assumptes molt habituals, amb una pronunciació acceptable.

3. Comprensió lectora

- Captar el sentit general de cartes o missatges personals, notícies breus, postals, descripcions senzilles, etc., amb un vocabulari habitual, així com trobar dades molt específiques en llistats, anuncis, prospectes, menús, registres, catàlegs, etc.

- Comprendre instruccions senzilles (aparells, procediments, etc.)

4. Expressió i interacció escrita

- Escriure frases senzilles amb elements bàsics de cohesió sobre si mateix i la seua vida (família, estudis, amistats, etc.).

- Saber comunicar-se de forma molt bàsica per mitjà de correu electrònic amb altres usuaris de la llengua (presentant-se, descrivint-se, etc.).

5. Coneixement i reflexió sobre la llengua

- Inferir el significat de paraules o el contingut d'un missatge pels aspectes no verbals, el context, basant-se en coneixements previs, així com usar estratègies adequades per a identificar la intenció del parlant.

- Usar, amb creixent autonomia, estratègies adequades per a iniciar, mantindre i concloure la comunicació oral.

6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Saber usar adequadament les fórmules usuals de respecte al parlar amb altres (demanar torn de paraula, disculpar-se, mostrar acord i desacord, etc.).

- Ser conscient i respectar normes culturals i de comportament diferents de les pròpies.

- Interessar-se per la comunicació amb altres angloparlants.

- Conscienciar-se de la importància de l'anglés en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Quart curs

1. Comprensió oral

- Entendre diàlegs sobre temes coneguts, amb un nivell de dificultat creixent, enunciats per parlants o reproduïts amb claredat en gravacions.

- Captar les dades essencials, secundàries i algunes dades circumstancials en xarrades, debats senzills, programes, missatges, notícies, etc. sobre assumptes habituals, amb un nivell de dificultat adequat.

- Comprendre instruccions comunes, sempre que s'enuncien amb claredat.

2. Expressió i interacció oral

- Relatar experiències personals i narracions de fets presents i passats amb raonable soltesa i una pronunciació acceptable.

- Comunicar-se de manera eficaç i amb autonomia suficient en bancs, correus, comprant bitllets en taquilles i transports, fent reserves per telèfon, etc., amb una pronunciació acceptable.

- Participar, amb raonable soltesa i pronunciació acceptable, en conversacions quotidianes, amb un nivell de dificultat creixent (expressar opinions i preferències, donar explicacions, aconsellar, comparar, contradir, expressar plans i projectes, etc.).

3. Comprensió lectora

- Comprendre textos senzills i breus (notícies, articles, ressenyes, instruccions, etc.) sobre temes coneguts, així com saber trobar informació específica en anuncis, pàgines web, catàlegs, prospectes, etc.

4. Expressió i interacció escrita

- Escriure breus textos cohesionats sobre si mateix i el seu entorn (presentacions, descripcions, narració d'esdeveniments presents i passats, etc.).

- Saber comunicar-se per mitjà de correu electrònic amb altres usuaris de la llengua (relatant aspectes de la vida personal, etc.).

5. Coneixement i reflexió sobre la llengua

- Ampliar l'ús d'estratègies de comprensió oral, recolzant-se en aspectes verbals i no verbals així com en coneixements previs, identificant la intenció del parlant.

- Usar, de forma autònoma, estratègies adequades per a iniciar, mantindre i concloure la comunicació oral.

6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Ser conscient de la importància dels aspectes socioculturals que intervenen al comunicar-se amb persones d'altres països o cultures.

- Ser conscient de la importància que té l'anglés com a ferramenta de comunicació global.

- Ser conscient de la importància de l'anglés per a adquirir coneixements, particularment a través dels nous canals de transmissió d'informació.

AMPLIACIÓ DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA D'ESPANYA

El plantejament general de la història en el currículum, tant d'Educació Primària com d'Educació Secundària Obligatòria en els últims sistemes educatius, s'ha plantejat d'una manera fragmentada. De la mateixa manera, s'ha començat a treballar la història des del més pròxim, amb el que s'ha perdut capacitat de comprensió global i amb això els conceptes de procés i canvi. Finalment, s'han menyscabat els fets més significatius que sustentaven les fites que componen el conjunt de la Història d'Espanya.

L'alumnat ha passat per la Cova d'Altamira almenys dos vegades en les diferents etapes educatives, i, no obstant això, no la veu integrada en el fil cronològic que constituïx el fonament de l'aprenentatge de la història. Pot ser fonamental construir un únic fil cronològic que situe tots els esdeveniments coneguts, i altres que es puguen conéixer, en un mateix curs i amb un concepte de continuïtat. D'un curs a un altre i d'un any de vida a un altre, el procés històric es veu truncat, i l'alumnat, que viu cada nou curs com un succés independent, com és possible que enllace el regnat dels Reis Catòlics amb l'expansió europea dels Àustria tres mesos després?

L'alumnat de cada comunitat autònoma ha reforçat suposadament l'aprenentatge dels fets històrics ocorreguts en la seua comunitat, però desconeix el conjunt de fets significatius ocorreguts fora del seu àmbit, o, almenys, els ha conegut d'una manera anecdòtica o poc profunda. Així doncs, atés que ja sap els fets succeïts en la seua comunitat, procedix ara elevar a l'àmbit del territori espanyol eixe mateix procés històric (de la mateixa manera que podria elevar-se a l'àmbit europeu o universal). Per tant, esta matèria optativa complementa els aprenentatges anteriors i posa la lupa sobre una altra dimensió històrica, sense abandonar la història local, ja que s'ha conegut amb anterioritat i més profunditat.

Hi ha la seguretat que tot l'alumnat d'Espanya coneix com era Còrdova en el segle X, o només ho saben els alumnes d'Andalusia, o és una línia en un llibre de Ciències socials, Geografia i Història? Còrdova en el segle X era la ciutat més gran d'Europa, i tenia enllumenat en els carrers mentres que Londres era un fangar. Açò haurien de saber-ho tots els alumnes espanyols, independentment d'on visquen. Hi ha fets històrics que, per la seua importància, haurien de ser coneguts per totes les generacions d'estudiants.

Pareix necessari construir una línia del temps contínua, al llarg de dos cursos, que permeta a l'alumnat ancorar fets apresos en altres moments i a la qual continuar incorporant fets nous. Suposa trencar la tendència clàssica de parcel·lar el procés històric en etapes per curs (Antiguitat, Edat Moderna, etc.), ja que es pot demostrar que este model no ha permés un correcte aprenentatge dels conceptes procés i canvi. Per això pot ser bo dedicar esta matèria optativa al cicle complet de la història.

Precisament perquè l'objecte de l'estudi és tindre clar el concepte procés històric no hauria d'intentar-se construir, com s'ha vingut fent, una espècie d'història total que comprén tots els fets econòmics, polítics, religiosos, etc., simultàniament. Cal triar, entre altres raons, perquè hi ha fenòmens de fàcil comprensió (fets polítics, artístics, etc.) i altres prou complexos i difícils de comprendre (els fets econòmics, per exemple).

Des d'esta perspectiva, es proposa incloure en tercer curs una història lineal (comprensió del procés històric, l'abans i el després de les coses), mentres que en quart curs es procedisca a l'estudi dels fets significatius d'esta guia.

Pel que fa a la metodologia, és aconsellable començar amb una explicació succinta del professor, seguida d'una busca complementària d'informació per part de l'alumnat. Des d'este plantejament, cada classe es convertix en un diàleg que té com a objecte compartir la informació. Ocasionalment, pot realitzar-se algun xicotet treball grupal o individual, especialment en els temes monogràfics de quart curs. En quart curs és imprescindible una bona planificació del professor per a evitar solapaments o encreuaments innecessaris, i concentrar o dispersar els fets significatius.

Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques

Esta matèria optativa contribuïx al desenrotllament de les competències bàsiques de l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria de la mateixa manera que la matèria de Ciències socials, Geografia i Història, per la qual cosa és aplicable per a la dita matèria el que establix en l'annex I del Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'establix el currículum d'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.

I. Objectius

El coneixement històric proporciona a l'alumnat claus per a comprendre com s'ha format Espanya, quins pobles l'han invadit, conquistat i assimilat, així com les peculiaritats de cada moment i els canvis entre períodes. Per això, l'ensenyança i l'aprenentatge d'esta matèria optativa tindrà com a objectiu desenrotllar en l'alumnat les capacitats següents:

1. Conéixer, localitzar i comprendre els trets físics de l'espai geogràfic espanyol.

2. Conéixer el temps, el procés històric i el seu dinamisme.

3. Desenrotllar el mètode històric per a l'anàlisi dels fets en la seua complexitat.

4. Integrar informació procedent de diverses fonts històriques (orals, escrites, iconogràfiques, etc.), inclosa la proporcionada per les tecnologies de la informació i la comunicació, de forma coherent i raonada.

5. Distingir entre dades històriques i impressions personals, després d'haver analitzat un fet o un període històric.

6. Dominar prou les tècniques específiques del treball dels historiadors: comentaris de text i imatges, interpretació cartogràfica, estadística, esquemes, etc.

7. Adquirir i emprar amb propietat la terminologia i el vocabulari específic de la matèria.

8. Participar en la realització de tasques en grup amb responsabilitat.

II. Continguts

Tercer Curs. 2 hores setmanals. 35 setmanes.

Setembre i octubre

1. Geografia d'Espanya. Grans línies (relleu, hidrografia i principals paisatges econòmics).

2. Incidència de la Història en la modificació d'un paisatge: evolució del tossal de l'Alhambra, Toledo, Sagunt, etc.

Novembre i desembre

3. La prehistòria.

4. Las invasions mediterrànies.

5. Cartago i Roma.

6. Romanització i cristianització.

7. Las invasions bàrbares. Els visigots.

Gener

8. La invasió islàmica: emirat i califat.

9. La lenta reconquista cristiana.

10. La convivència de les tres religions i les tres cultures.

Febrer

11. La monarquia autoritària: els Reis Catòlics i el descobriment d'Amèrica.

12. Els Àustria i l'expansió per Europa i Amèrica.

13. El segle d'or de la cultura i l'art.

Març

14. Els Borbó del segle XVIII.

15. La intervenció napoleònica i la guerra d'Independència.

abril

16. Els contrastos del segle XIX: monarquia enfront de república. Conservadors enfront de liberals.

Maig i juny

17. La independència d'Amèrica.

18. El segle XX: la monarquia d'Alfons XIII, la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme, la Transició democràtica, l'Espanya actual integrada a Europa.

Quart Curs: 1 hora setmanal. 35 setmanes.

Es planteja l'estudi d'un total de 14 fets significatius, als quals es dedicarà un mínim de 2 sessions i un màxim de 3. Una de les sessions s'emprarà per a plantejar els fets, mentres que la segona sessió es dedicarà a aportar dades i concloure. En cas de comptar amb tres sessions, se separarà l'aportació de dades i la conclusió en dos sessions diferents.

S'inclouen cinc grans blocs de fets. Dins d'estos, es triaran dos o tres fets per bloc, havent de seleccionar almenys un personatge, un fet o un lloc, per cada bloc.

Bloc 1. Triar 2 fets:

- Atapuerca

- La cova d'Altamira

- El barranc de Valltorta

- Sagunt

- Empúries

- Numància

Bloc 2. Triar 3 fets:

- La Còrdova califal o Abderrahman III

- Sancho III el Major de Navarra

- Els pelegrinatges a Santiago de Compostel·la

- La batalla de las Navas de Tolosa

- La reconquista de València o de Sevilla. Jaume I o Ferran III

- L'Alhambra de Granada

Bloc 3. Triar 3 fets:

- Els viatges de Colom

- L'expulsió dels jueus

- La volta al món de Magallanes-Elcano

- L'expulsió dels moriscos

- Hernán Cortés o la conquista de Mèxic

- Francisco Pizarro o la conquista de Perú

- Madrid en els temps de Velázquez

Bloc 4. Triar 3 fets:

- El 2 de maig de 1808

- Goya

- La constitució de Cadis o el Cadis de les Corts

- El carlisme

- El general Prim

- El primer ferrocarril

- El submarí d'Isaac Peral

- El Modernisme

- La guerra de Cuba o la de Filipines

Bloc 5. Triar 3 fets:

- Les guerres del Marroc

- Joaquim Sorolla

- La batalla de l'Ebre

- El terrorisme d'ETA

- Les relacions internacionals en el franquisme

- Adolfo Suárez

- El colp d'Estat del 23-F

- La incorporació d'Espanya a Europa

III. Criteris d'avaluació

1. Comprendre el temps en la seua integritat: duració del fet, simultaneïtat, evolució, ritmes diferents, etc.

2. Relacionar els fets amb els seus protagonistes col·lectius o individuals i amb les causes i els efectes de dites fets.

3. Arreplegar i integrar els continguts i els conceptes que s'hagen conegut prèviament encara que no s'hagen interioritzat.

4. Formular-se preguntes davant de fets desconeguts o aquells coneguts insuficientment.

5. Saber buscar informació en distints mitjans i fonts.

6. Idear, explicar i presentar un fet històric en totes les seues fases i elements.

7. Explicar conceptes clau ja treballats.

8. Desenrotllar la capacitat crítica després de conéixer, exposar o explicar els fets amb raons i arguments.

9. Redactar, valorant la claredat, la capacitat de síntesi i el maneig d'informació, documentació i/o anàlisi.

10. Localitzar en un mapa d'Espanya els elements bàsics que configuren el medi físic (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climàtiques i rius).

EMPRESA I INICIATIVES EMPRENEDORES

Les societats desenrotllades de principis del segle XXI es caracteritzen per una interconnexió i una complexitat creixent, que donen lloc a noves necessitats que el sistema educatiu es veu obligat a satisfer. La globalització econòmica i el desenrotllament de tecnologies d'informació i comunicació (TIC) produïxen canvis importants que tenen fortes repercussions socials. La terciarització de l'economia i/o l'augment dels nivells de consum, junt amb l'ampliació de noves formes de pobresa, donen lloc a noves realitats socials. La transició d'una societat industrial a una societat de coneixement posa en primer pla la necessitat de disposar d'una formació cada vegada més versàtil i flexible.

Els canvis haguts en els últims temps en el mercat de treball, els reptes que suposa l'increment dels moviments migratoris per tot el planeta, exigixen que el sistema educatiu contribuïsca a donar als nous jóvens les ferramentes necessàries per a afrontar este nou món globalitzat. Estes modernes demandes generen una nova forma d'enfocar els objectius de l'ensenyança obligatòria. La formació adquirida al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria ha de proporcionar als nostres estudiants elements necessaris per a comprendre i afrontar el món actual, i desenrotllar competències que els capacite per a resoldre els problemes a què es van a enfrontar.

El desenrotllament de l'esperit emprenedor entre l'alumnat de la Comunitat Valenciana ha d'estar acompanyat d'un coneixement bàsic de l'entorn socioeconòmic en el que va a desenrotllar-se la seua futura activitat empresarial. I hui en dia eixe entorn no pot concebre's sense tindre en compte el procés d'integració europea en què estem immersos. El mercat únic europeu, com a espai lliure de fronteres interiors, en el que circulen lliurement les mercaderies, els capitals, els servicis i les persones, la defensa de la lliure competència, o la unió econòmica i monetària, conformen la realitat quotidiana en què s'estan desenrotllant totes les activitats empresarials en els nostres dies. Des de les institucions comunitàries es dissenyen les estratègies que marcaran el futur de les polítiques econòmiques, d'innovació i d'ocupació de tots els Estats europeus, d'ací la necessitat de conéixer de prop la seua estructura i funcionament. Així mateix, la Unió Europea oferix als nous emprenedors algunes ferramentes molt útils per a l'inici de la seua activitat, així com possibilitats d'accés a intercanvis d'experiències i bones pràctiques amb les quals enriquir les seues idees de negoci.

Així, a partir del Consell Europeu de Lisboa de març de 2000 es va reconéixer la necessitat de fomentar les iniciatives empresarials des de l'àmbit educatiu, així com la necessitat de crear polítiques d'educació i de formació que promoguen la cultura emprenedora i innovadora com a motor d'innovació, de la competitivitat, de la creació d'ocupació i de creixement econòmic.

El foment de l'esperit empresarial és reconegut com una competència clau per a afrontar els canvis socials i econòmics que es deriven d'una societat del coneixement.

En este context, la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, inclou entre els fins del sistema educatiu el desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a desenrotllar la creativitat, la iniciativa personal i l'esperit emprenedor, la capacitació per a l'exercici d'activitats professionals així com per a la participació activa en la vida econòmica. En concret, l'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria establix com a finalitat la preparació dels alumnes i les alumnes per a la seua inserció laboral i presta una especial atenció a l'orientació educativa i professional de l'alumnat.

La Comunitat Valenciana té com a objectiu introduir i fomentar l'esperit empresarial, i establix esta matèria optativa en l'Educació Secundària Obligatòria amb la finalitat bàsica de potenciar i desenrotllar l'esperit empresarial dels alumnes, així com la realitat del seu entorn socioeconòmic i productiu.

L'esperit emprenedor no ha de considerar-se només com un conjunt de qualitats i habilitats amb l'objectiu de crear una nova empresa, sinó com una actitud general davant de la vida, que pot ser d'utilitat tant en les activitats professionals, com en la vida quotidiana de qualsevol persona. Des d'este punt de vista, el concepte d'esperit empresarial ha d'incloure dos elements diferents: un concepte ampli d'educació en actituds i capacitats emprenedores, que inclourà i desenrotllarà les qualitats personals que potenciaran les habilitats dels alumnes; així com un concepte específic de formació dirigit a l'elaboració i execució d'un projecte empresarial, siga davall la forma d'empresa, de cooperativa o d'associació. Esta serà l'orientació que presidisca el disseny d'esta matèria optativa.

La matèria optativa d'Empresa i iniciatives emprenedores contribuïx a l'adquisició de les competències bàsiques dels alumnes d'Educació Secundària Obligatòria. Contribuïx a la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, en quant incorpora habilitats per al desenrotllament amb èxit de la comprensió de successos i la predicció de les conseqüències de les activitats empresarials. D'altra banda, les capacitats desenrotllades mitjançant esta matèria facilitaran que els alumnes i les alumnes puguen interpretar l'exercici de l'activitat econòmica. Les conseqüències en el medi físic de l'activitat duta a terme per les empreses serà un altre aspecte a estudiar, promovent un ús responsable dels recursos naturals, un consum racional i la protecció de la salut individual i col·lectiva com un dels fins que haurà de guiar l'activitat empresarial.

Així mateix, la matèria contribuïx a la consecució de la competència digital i al tractament de la informació. L'alumnat es veurà obligat a buscar, obtindre, processar i comunicar informació per a transformar-la en coneixement. La utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació serà un element imprescindible per al desenrotllament de l'optativa. També contribuirà al desenrotllament de les capacitats dels alumnes per a transformar la gran quantitat d'informació que les tecnologies posen a la seua disposició, i facilitarà que l'alumnat puga resoldre problemes tant propis com aliens: detectar necessitats insatisfetes, ofertes de productes nous en el mercat, utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a la promoció de les vendes de producte, etc.

A través de les capacitats desenrotllades en esta matèria optativa, els alumnes i les alumnes adquiriran consciència de la importància del paper de les empreses, de les associacions en general, i els ajudarà a comprendre la realitat social i econòmica del món en què viuen. També aprendran a assumir responsabilitats, a comprendre la dimensió multicultural de la realitat social actual i com l'activitat econòmica no hi pot ser aliena. Desenrotllaran habilitats socials relatives a la gestió de conflictes i la necessitat de negociar en qualsevol organització social. Assumiran que l'activitat econòmica i empresarial té una dimensió ètica i una responsabilitat social ineludible.

Addicionalment, l'alumnat començarà l'exercici de la seua ciutadania acostant-se a la legislació econòmica i laboral, al coneixement i l'exercici dels drets i deures dels ciutadans, partint de la doble dimensió, des de l'empresari i els treballadors.

Quant a la contribució a la competència cultural i artística, podem destacar que el contacte amb les diferents realitats culturals en el món actual obligarà a les empreses a adaptar els productes a les diferents sensibilitats i necessitats socials i culturals. La necessitat de dissenyar (logos, imatges de marca, envasos, campanyes de publicitat) contribuirà a desenrotllar les capacitats artístiques, d'iniciativa, imaginatives, i a fomentar la creativitat dels alumnes.

La matèria optativa contribuïx a la competència d'aprendre a aprendre, fomentant l'adquisició per part de l'alumnat de la consciència de les pròpies capacitats, allò que pot fer per si mateix i el que pot fer amb ajuda dels altres. Alumnes que de vegades no estan motivats davant dels continguts educatius més acadèmics i tradicionals, aconseguixen connectar amb el sistema a través de matèries com esta, que tenen un fort caràcter pràctic i que els permet desenrotllar la competència personal, que els estimula i els motiva, i fomenten la confiança en si mateixos i la satisfacció per aprendre. Contribuïx també que prenguen consciència que les capacitats de les persones són diferents, que cada un té les seues, però totes són vàlides i que junts poden arribar a produir bons resultats. Posa de manifest la possibilitat d'emprendre projectes personals, els quals dividix en metes abastables a curt, mitjà i llarg termini, tenint la necessitat d'aplicar l'esforç de l'aprenentatge de forma progressiva i realista.

Pel que fa a l'autonomia i iniciativa personal, esta optativa ajuda els estudiants a desenrotllar la confiança en si mateixos i a motivar-los per a actuar. Veuran que tots tenen idees, com es poden seleccionar, quines són les més reeixides i portar-les a la pràctica. Contribuïx a elevar l'autoestima, l'autocrítica i el coneixement de si mateix. La necessitat de prendre decisions, de triar amb criteri propi, calculant els riscos i avaluant-los per a poder assumir les conseqüències de les seues decisions seran capacitats que es desenrotllaran en esta optativa. El desenrotllament de projectes empresarials contribuïx al fet que l'alumnat s'habitue a transformar les idees en accions planificades, proposant-se objectius, planificant i desenrotllant, duent a terme els projectes i avaluant-los finalment.

També implica desenrotllar habilitats relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l'empatia, l'esperit de superació i la capacitat d'organització. En suma, la capacitat d'imaginar, emprendre, desenrotllar i avaluar accions i projectes individuals i col·lectius amb creativitat, responsabilitat i sentit crític.

I. Objectius

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a aconseguir l'adquisició de les capacitats següents:

1. Comprendre el concepte d'empresa i de la persona emprenedora i valorar el paper com a agent creador de riquesa i motor econòmic.

2. Valorar la importància de l'associacionisme com a font de dinamització social i com un mitjà de sumar esforços i compartir idees.

3. Conéixer les actituds, les qualitats i les capacitats que constituïxen la base de l'esperit emprenedor.

4. Identificar les pròpies capacitats i interessos per a la presa de decisions sobre estratègies personals de formació i inserció laboral.

5. Conéixer estratègies de generació i maduració d'idees emprenedores.

6. Definir els aspectes generals i els elements necessaris per a dur a terme un projecte empresarial, tenint sempre respecte pel medi ambient.

7. Realitzar activitats que contribuïsquen a millorar les capacitats de treball en equip, negociació, resolució de conflictes i planificació.

8. Desenrotllar en l'alumnat la iniciativa personal, l'autoestima i la creativitat.

9. Buscar, seleccionar i interpretar informació, utilitzar-la de forma crítica i responsable d'acord amb el fi perseguit i comunicar-la de forma organitzada i intel·ligible als altres.

10. Emprar les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramentes de treball eficaç en la vida quotidiana.

11. Utilitzar les llengües estrangeres com a mitjà de comunicació necessari en un món globalitzat.

12. Familiaritzar-se amb l'entorn socioeconòmic, acostant-se a la realitat europea, a un mercat globalitzat i altament competitiu.

13. Conéixer les possibilitats que oferix la Unió Europea per a la posada en marxa i l'expansió dels projectes empresarials.

II. Continguts

Bloc 1. L'empresari i la generació d'idees empresarials.

- La importància de la motivació per a l'empresari: importància econòmica i social de l'empresari.

- Las habilitats de l'empresari. Qualitats personals. Habilitats socials. Habilitats de direcció.

- Fonts d'idees. Com trobar idees.

- Generació i maduració d'idees per a un projecte empresarial. La valoració de la idea generada.

Bloc 2. Planificar per a emprendre.

- La necessitat i la conveniència de planificar. Importància i utilitat dels plans.

- Elaboració del pla empresarial.

- L'aplicació de la idea.

- La presentació de les persones promotores del projecte.

- La forma jurídica triada.

- Característiques del producte oferit.

- A qui va dirigit.

- La difusió del projecte.

- Com es va a desenrotllar.

- Els recursos humans necessaris.

- El finançament necessari.

- La previsió dels resultats.

Bloc 3. La posada en marxa: l'execució del projecte.

- Formes jurídiques d'empresa. Les empreses d'economia social: les cooperatives. Les associacions.

- Els tràmits de constitució i les obligacions davant de les diferents administracions: mercantils, fiscals, socials…

- Les relacions amb el món laboral: selecció de personal, carta de presentació, currículum, entrevista de treball.

- Les ajudes als projectes empresarials.

- La memòria del projecte.

- Conclusió del projecte empresarial: control del projecte, evolució i propostes de millora.

Bloc 4. L'entorn socioeconòmic: Europa i els emprenedors.

- La Unió Europea, estructura i funcionament

- El mercat únic europeu com a escenari dels projectes empresarials.

- Oportunitats que oferix la Unió Europea als emprenedors

- Possibilitats d'accés a finançament comunitari per al desenvolupament de projectes empresarials

III. Criteris d'avaluació

1. Reconéixer la importància de l'esperit empresarial i valorar la seua contribució a la comunitat com a generador de riquesa.

Pretén verificar que l'alumnat conega i valore positivament l'important paper econòmic desenrotllat pels empresaris com a agents econòmics i dinamitzadors socials que afigen valor i creen riquesa a la comunitat, i realitzen una tasca que implica assumir riscos, anticipant-se als canvis i les necessitats de la societat.

2. Descriure les característiques bàsiques de l'empresari, diferenciant les qualitats personals, les habilitats socials i les habilitats directives.

Amb este criteri es pretén comprovar que els alumnes i les alumnes reconeguen quins són les principals habilitats dels empresaris, separant-les en tres dimensions de l'acció empresarial (la individual, la social i la directiva) i que comprenguen que l'actitud emprenedora és una actitud vital que servix per a qualsevol projecte que tracte d'aconseguir objectius i resultats, sent un procés de millora constant.

3. Descobrir i identificar les capacitats i potencialitats pròpies de l'entorn sociolaboral, per a establir objectius personals i professionals de futur.

Pretén valorar la capacitat de l'alumnat per a actuar de forma autònoma i prendre decisions sobre el seu futur professional d'acord amb el seu autoconeixement i les possibilitats de la seua realitat socioeconòmica, aprofitant el seu potencial personal i les oportunitats del seu entorn.

4. Precisar diversos procediments per a la generació d'idees emprenedores, així com distints mètodes per a seleccionar-les i fer-les madurar.

Es tracta de comprovar que els alumnes assumixen que hi ha tècniques específiques que ajuden a desenrotllar la creativitat i a detectar possibilitats en contextos poc propicis, i que valoren positivament els efectes del seu desenrotllament. Comprovar i desenrotllar la creativitat com un requisit d'actuació per a anticipar-se als canvis, i buscar detectar les oportunitats que oferix l'entorn.

5. Identificar la importància de la planificació de projectes empresarials, conéixer els elements fonamentals que ho integren i desenrotllar projectes i iniciatives personals i professionals.

Es pretén que els alumnes i les alumnes demostren la importància que té la planificació per a qualsevol tasca, assumint que, abans de posar-se a actuar, convé reflexionar fent una labor de disseny que actue com a guia de l'activitat que es va a emprendre. Així mateix, comprovar que l'alumnat conega quines són les parts fonamentals en què ha d'estructurar-se qualsevol acció planificadora i mostrar hàbits de treball individual i cooperatiu, assumint i responsabilitzant-se de les tasques encomanades i mostrant actituds de perseverança, autonomia i esperit d'equip.

6. Conéixer els traços bàsics de les principals formes jurídiques d'empresa i valorar especialment els tipus d'empreses d'economia social.

L'alumnat ha de demostrar que reconeix la importància de la forma jurídica d'una empresa i de la seua elecció, en què es diferencien unes d'altres incidint especialment quant a les diferències en matèria de responsabilitats i d'obligacions contretes. Conéixer les causes d'especial valoració en les empreses d'economia social.

7. Descriure els principals tràmits de constitució i omplir alguns dels documents relacionats, fent especial insistència en drets i obligacions laborals i fiscals.

Verificar que els alumnes i les alumnes coneixen els procediments i els documents bàsics de constitució i gestió d'una empresa o associació, incidint en la seua familiarització amb impresos i documents relacionats amb el món laboral i fiscal (carta de presentació, currículum, instància, nòmina…), així com que són capaços de buscar i seleccionar informació de forma objectiva i crítica i de comunicar-la de forma raonada i correcta.

8. Valorar la importància dels processos de validació i les reflexions finals després de l'execució dels projectes.

Tractar de comprovar que l'alumnat ha pres consciència de la necessitat de control que tot projecte implica, i de que les validacions tenen un doble enfocament: com a comprovació, i com a mitjà de detecció d'errors i problemes amb l'objectiu final de millorar.

9. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a ferramentes d'ús habitual i transmetre missatges escrits i orals bàsics en llengua estrangera.

Es tracta de comprovar que els alumnes i les alumnes seleccionen les tecnologies adequades als treballs que han de realitzar i les utilitzen ben sovint i amb eficàcia, alhora que assumixen que la realitat del món globalitzat actual exigix conéixer altres realitats culturals i econòmiques, i que ens obliga a interpretar i transmetre missatges bàsics en llengua estrangera.

LLENGUA I CULTURA XINESA

L'estudi de la Llengua i Cultura Xinesa de l'alumnat en l'Educació Secundària Obligatòria pretén respondre a una necessitat social i una realitat econòmica i comercial de gran calat en les societats contemporànies. No obstant això, no hem de constrényer els objectius docents als interessos exclusivament economicocomercials i, reconeixent la seua importància, en esta matèria es proposa una ensenyança ferma, acadèmica i rigorosa.

Després de convertir-se en un dels principals mercats del món, la Xina és hui un dels destins preferits de les empreses que han apostat per la internacionalització. La puixança de la seua economia en expansió i les repercussions d'esta en l'economia mundial constituïxen un escenari molt atractiu per a l'inversor. No obstant això, fer negocis a la Xina implica adaptar-se a un entorn de gran complexitat, que exigix un ampli coneixement i preparació. La solidesa d'esta formació ha d'estimular-se en la fase de l'ensenyança obligatòria de l'alumnat i, amb eixa intenció, s'oferix esta primera referència docent, que compromet especialment l'alumnat de tercer i quart curs d'Educació Secundària Obligatòria.

Amb este propòsit es pretén fonamentar un coneixement en lingüística, geografia, filosofia, història i literatura que permeta, posteriorment, un adequat tractament i enteniment dels principals aspectes geopolítics i econòmics de la Xina. Amb este plantejament se suggerix considerar la presentació dels continguts que responen a esta ordenació a partir de la seua forma més oberta, perquè la pràctica s'adapte a la realitat específica de cada classe. Els valors que van implícits en els continguts propis, agrupats en blocs, aposten per una formació de l'alumnat que els facilite la comprensió del món en què viuen. Aprendre sobre estes temàtiques concretes de la Xina no sols pretén, per tant, dotar l'alumnat d'unes generalitats de gran utilitat en la nostra realitat actual o de generar unes bases per a una especialització posterior, sinó que subratllen i potencien la seua assimilació del respecte a altres cultures, la pluralitat, la solidaritat, la tolerància i la llibertat.

El disseny de continguts presenta una estructura espiral i vertical on es pren com a punt de partida les nocions més bàsiques, per a entendre els continguts posteriors, i estos, al seu torn, pretenen servir de rampa escalonada. Òbviament, es recomana dur a terme un seguiment rigorós de l'orde d'estos mateixos, no obstant això poden ser abordats com a blocs independents o, d'acord amb els interessos de cada grup i de cada docent, ordenar-se al seu criteri. Estratègicament, es considera recomanable que tots els blocs temàtics tinguen presència en ambdós cursos, a excepció del Bloc 1, de manera que puguen ser independents al mateix temps que complementaris.

Els continguts de tercer curs serviran de presentació general. D'una banda, s'estudiaran les nocions bàsiques per a entendre la naturalesa de la llengua i de l'escriptura xinesa amb especial atenció a la seua transcripció pinyin. Açò es justifica en el fet que és el sistema que s'utilitza per als noms i referències xineses, i es rebutgen les formes ideogràfiques amb la finalitat d'agilitzar i convertir en més accessibles els continguts teòrics. D'altra banda, els continguts corresponents a geografia, filosofia, història, literatura i aspectes geopolítics i econòmics pretenen ser generals i reforçar-se en el següent curs.

Els continguts de quart curs exercixen un paper d'actualització dels continguts, des d'un punt de vista lineal, en relació amb els del curs anterior. En cap cas pretén substituir els continguts d'altres matèries, sinó complementar-les amb el propòsit d'enriquir la formació de l'alumnat en allò relacionat amb la Xina.

I. Objectius

L'ensenyança de la Llengua i la cultura xinesa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents :

11. Comprendre les característiques generals de la llengua i de l'escriptura xinesa.

12. Reconéixer les característiques d'escriptura del sistema de transcripció pinyin xinés.

13. Identificar les parts principals dels ideogrames i la seua descomposició en traços.

14. Identificar i localitzar la Xina en el seu marc geogràfic distingint els seus trets i característiques més rellevants.

15. Conéixer i localitzar els més destacats tòpics geogràfics i culturals.

16. Familiaritzar-se amb la diversitat etnològica xinesa i entendre la seua realitat actual.

17. Comprendre, conéixer i analitzar els principals trets etnològics.

18. Entendre, conéixer i valorar l'evolució històrica xinesa així com adquirir una visió general de la seua història passada.

19. Valorar la rellevància de les diverses dinasties en la cultura xinesa i la seua repercussió general.

20. Conéixer i valorar les especials característiques de les manifestacions literàries com a gènere i la seua relació, vinculació i especificitat amb l'escriptura i la llengua.

21. Reconéixer i valorar el paper representat per la literatura historiogràfica.

22. Comprendre i adquirir una visió històrica del procés de desenrotllament xinés a propòsit de la seua agricultura i indústria per a poder reconéixer les principals característiques de la seua economia.

23. Localitzar geogràficament la ubicació dels principals recursos naturals de la Xina i conéixer, buscar i seleccionar la relació de la Xina amb el medi ambient.

24. Familiaritzar-se, localitzar i conéixer les principals capitals antigues de la Xina i contrastar-les amb les principals ciutats actuals.

25. Conéixer i valorar la repercussió de la principal manifestació religiosofilosòfica nativa: el daoisme xinés.

26. Comprendre, conéixer i familiaritzar-se amb els trets generals del confucianisme i els seus textos.

27. Entendre l'expansió i la importància de la religió índia del budisme a Àsia. Conéixer-ne les principals característiques i distingir les seues diverses formes relacionant-les entre països.

28. Entendre, conéixer i adquirir la capacitat de distingir les principals diferències entre les tres principals religions asiàtiques i concretar-les a la Xina.

29. Conéixer, valorar i comprendre la presència occidental a Àsia. Analitzar el cas de la Xina i localitzar geogràficament les zones més rellevants.

30. Conéixer i comprendre l'ocàs de l'estat tradicional imperial i l'expansió del comunisme a la Xina: trets generals.

31. Conéixer i valorar la poesia xinesa a través de l'estudi d'un poeta clàssic de l'edat d'or.

32. Conéixer i entendre els trets principals del sistema econòmic actual xinés: la seua política interior i exterior.

33. Actualitzar i comprendre els trets generals de la societat xinesa.

34. Analitzar i valorar les relacions comercials de la Xina i Espanya: els interessos específics de la Comunitat Valenciana a la Xina.

II. Continguts

Tercer curs

Bloc 1: Llengua xinesa.

- L'idioma xinés.

- Hànyu-Putonghuà-Zhongwén, etc.

- La tonalitat de la llengua xinesa.

- El pinyin.

- Introducció a l'escriptura: els hànzi, els radicals, l'orde de traços, etc.

Bloc 2: Geografia física. Tòpics arquitectònics, arqueològics i paisatgístics.

- Ubicació geogràfica.

- Mapa de Xina.

- La població.

- La varietat ètnica.

- Topografia i orografia.

- Les principals muntanyes sagrades.

- El palau imperial.

- La gran muralla.

- Els guerrers de terracota.

- Paisatges de Guìlín.

Bloc 3: Trets etnològics.

- El cognom i els noms a Xina.

- L'horòscop.

- Els dibuixos de bon auspici.

- La dansa del lleó.

- La festa de la Primavera.

- La festa dels Fanals.

- Els 24 períodes climàtics.

- El te xinés.

- El bonsai.

- Ciència i tecnologia en la Xina antiga: la brúixola, el paper, la pólvora, el rellotge de sol, la tècnica de filar, l'àbac, etc.

- La medicina tradicional xinesa: l'acupuntura, la moxibustió, l'alquímia daoista, la farmacopea xinesa, etc.

Bloc 4: Història. Visió general dinàstica.

- Trets principals de les diverses dinasties en l'Era Antiga, l'Era Imperial i l'Era Moderna.

Bloc 5: Literatura. Principis bàsics.

- Fonaments de la literatura xinesa: trets generals.

- Les relacions entre la literatura i la llengua i l'escriptura.

- La dinastia Zhou: els escrits filosòfics i la literatura.

- La historiografia: Les Memòries històriques de Simaqian o un altre autor del període.

Bloc 6: Aspectes geopolítics i econòmics

- Economia a la Xina.

- Agricultura a la Xina.

- Indústria de la Xina.

Quart curs

Bloc 1: Geografia

- Recursos naturals i medi ambient.

- Les set capitals antigues de la Xina: Beijing, Xi'an, Luòyáng, Nánjing, Kaifeng, Hángzhou, Anyáng.

- Principals ciutats actuals: Shànghai, Guangzhou, Shenzhèn, Kunmíng, Suzhou, Qingdao, Dàlián, Lasà, Xianggang, Àomén, Táibei.

Bloc 2: Història del pensament filosòfic xinés.

- El daoisme: Laozi, Zhuangzi, etc.

- El confucianisme: els sis clàssics i els quatre llibres.

- L'expansió del budisme a través de la Xina, Corea i Japó. Les quatre veritats nobles.

Bloc 3: Història moderna.

- La presència de les potències occidentals a Àsia: la Xina.

- L'ocàs de l'estat tradicional.

- L'últim emperador i l'expansió del comunisme.

Bloc 4: Literatura

- La poesia xinesa: generalitats.

- L'edat d'or de la poesia clàssica xinesa: Li Bái o un altre autor semblant, preferentment representant del gènere poètic.

Bloc 5: Aspectes geopolítics i econòmics

- Presentació general de l'economia xinesa actual.

- Trets principals de la política interior i exterior de la Xina.

- La societat xinesa en l'actualitat.

- Relacions comercials entre la Xina i Espanya: història, evolució i actualitat.

- Els interessos economicocomercials valencians a la Xina: història, evolució i actualitat.

III. Criteris d'avaluació

1. Distingir la llengua xinesa d'altres llengües asiàtiques.

2. Conéixer els trets generals de la llengua i de l'escriptura xinesa, i poder transmetre'ls.

3. Fer ús correcte del sistema de transcripció pinyin, pronunciat adequadament, i entenent-ne les formes tonals.

4. Localitzar i distingir en un mapa les característiques geogràfiques de la Xina i les seues principals províncies.

5. Entendre la varietat ètnica i localitzar-la geogràficament amb distinció.

6. Identificar i localitzar en un mapa la ubicació de les principals muntanyes sagrades i exposar la seua rellevància.

7. Explicar les característiques dels principals tòpics arquitectònics i/o naturals i localitzar-los geogràficament, explicar-los històricament i repassar la seua actualitat o vigència.

8. Explicar les causes i justificacions dels principals trets etnològics de la Xina.

9. Entendre i desenrotllar explicacions sobre els principals representants de la ciència i la tecnologia en la Xina antiga.

10. Distingir les característiques de les dinasties xineses, així com ser capaç d'ubicar-les cronològicament.

11. Entendre els orígens de la literatura xinesa i la seua vinculació amb la lingüística, la filosofia i la historiografia.

12. Entendre i explicar l'evolució històrica i social de l'agricultura i de la indústria a la Xina.

13. Localitzar geogràficament les zones agrícoles i industrials i justificar les característiques històriques de l'economia xinesa.

14. Localitzar geogràficament, històricament i socialment les principals ciutats xineses.

15. Entendre la relació de Xina amb l'entorn i el medi ambient i destacar les seues estratègies respecte d'això al fil de la seua relació amb els recursos naturals.

16. Entendre l'evolució de la història del pensament filosòfic xinés en les seues tres doctrines principals.

17. Raonar la presència i la repercussió de les potències occidentals a Àsia.

18. Entendre i valorar el sentiment xinés cap este moment de la història i repassar l'actualitat dels antics Tractats Desiguals amb potències occidentals.

19. Conéixer i explicar les característiques de la poesia xinesa.

20. Reconéixer la situació actual de l'economia xinesa en el conjunt global internacional.

21. Destacar, d'entre les relacions espanyoles amb la Xina, les valencianes, i avaluar-ne la repercussió críticament.»