ORDE de 17 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual regula les matèries optatives en el Batxillerat. [2009/7863]

El Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s'establix l'estructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes, establix en l'article 8.2 que les administracions educatives regularan les matèries optatives del batxillerat, de manera que l'alumne o l'alumna puga triar també com a matèria optativa almenys una matèria de modalitat. El mateix article especifica que l'oferta de matèries optatives haurà d'incloure una Segona llengua estrangera i Tecnologies de la informació i la comunicació.

El Decret 102/2008, d'11 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana, determina en l'article 6.2 que el batxillerat s'organitzarà, en cada una de les modalitats, en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives. El mateix decret dedica l'article 9 a les matèries optatives i, entre altres, especifica que la conselleria competent en matèria d'educació establirà el repertori de matèries optatives i el seu currículum, els procediments i les condicions per a la seua impartició als centres.

Les noves previsions normatives per al batxillerat, junt amb l'experiència acumulada al llarg dels anys en què s'ha impartit esta etapa educativa, aconsellen la reestructuració de les matèries optatives. D'esta manera, inclús mantenint bàsicament la funció propedèutica i orientadora i les característiques que han tingut, resulta aconsellable l'actualització d'alguna d'estes matèries per a adequar-les millor a la nova estructura de l'etapa, a les necessitats de les alumnes i els alumnes i a l'evolució de les branques de coneixement a què s'adscriuen.

L'optativitat s'introduïx en el currículum en un moment en què els interessos es manifesten de manera diferenciada per a cada alumne i cada alumna. Les matèries optatives són una ferramenta fonamental per a completar la formació de l'alumnat, que aprofundix en aspectes propis de la modalitat triada amb vista a futurs estudis posteriors o ampliant les perspectives de la mateixa formació comuna.

Per tot això, vista la proposta de data 15 de juny de 2009, de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents; facultat per la disposició final primera del Decret 102/2008, d'11 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana, i en virtut de les competències que m'atribuïx l'apartat e) de l'article 28 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,

ORDENE

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. Esta orde té com a objecte regular les matèries optatives en el batxillerat, ordenar la seua oferta al llarg de l'etapa, establir el seu currículum, determinar les condicions per a la seua elecció per part de l'alumnat i l'adscripció de cada matèria a les diferents especialitats dels cossos docents.

2. La present orde serà aplicable en els centres docents públics i privats que, degudament autoritzats, impartisquen batxillerat i estiguen ubicats en l'àmbit territorial de gestió de la Comunitat Valenciana.

Article 2. Característiques i finalitat

1. Els centres docents que impartisquen ensenyances de batxillerat a la Comunitat Valenciana oferiran a l'alumnat matèries optatives d'acord amb el que preveu l'article 9 del Decret 102/2008, d'11 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana, i amb el que establix la present orde.

2. L'oferta de matèries optatives prevista per als dos cursos del batxillerat haurà de respondre als diferents interessos, motivacions i necessitats de l'alumnat, i contribuirà a completar la formació de l'alumnat, aprofundint en aspectes propis de la modalitat triada, o ampliant les perspectives de la mateixa formació general.

3. A fi de respondre a les finalitats exposades en el punt anterior, l'oferta de matèries optatives, en cada curs i al llarg de l'etapa, haurà de ser diversa i equilibrada entre els diferents àmbits del saber, i contribuirà a ampliar l'oferta educativa dels centres docents.

Article 3. Oferta i currículum

L'oferta de matèries optatives que els centres docents proposen al seu alumnat, que inclou l'adscripció a cada curs, s'ajustarà al catàleg que es presenta en l'annex I de la present orde. La mencionada oferta establix:

a) Matèries optatives comunes per a totes les modalitats, entre les quals obligatòriament haurà d'incloure's una Segona llengua estrangera i Tecnologies de la informació i la comunicació. El currículum d'estes matèries s'establirà d'acord amb el que s'indica en l'annex II d'esta orde.

b) Matèries optatives específiques de cada modalitat. El currículum d'estes matèries és el que figura en l'annex III de la present orde.

c) Matèries de modalitat, ja siga de la modalitat triada o d'una modalitat diferent, sempre que les possibilitats organitzatives del centre així ho permeten. El currículum d'estes matèries és el que es fixa en l'annex del Decret 102/2008, d'11 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum del batxillerat a la Comunitat Valenciana.

Article 4. Elecció de matèria

1. L'alumnat cursarà una matèria optativa en el primer curs de batxillerat i una altra en el segon curs, triades entre les oferides pel centre amb la finalitat de complementar la seua formació.

2. Els tutors i tutores, amb el suport del departament d'orientació del centre o de qui tinga atribuïdes les seues funcions, assessoraran els alumnes i les alumnes en l'elecció de les matèries optatives, per mitjà dels plans d'acció tutorial i d'orientació acadèmica i professional, a fi que estes responguen als seus interessos, capacitats i necessitats formatives.

3. En els casos en què un alumne o alumna no haja superat la matèria optativa, podrà canviar de matèria optativa a l'inici del curs següent.

Article 5. Grups

En els centres públics, el nombre de grups que es constituïsquen per a cursar matèries optatives no podrà superar, en cada un dels cursos de l'etapa, el doble dels grups constituïts per al desenrotllament de les matèries comunes del currículum. Únicament es podrà superar este nombre de grups sempre que hi haja disponibilitat horària del professorat i no supose un increment de la plantilla prevista.

Article 6. Selecció de matèries i programació didàctica

1. El claustre de professors, a proposta de la comissió de coordinació pedagògica, establirà els procediments necessaris per a conéixer les matèries optatives que millor s'adapten a les característiques de l'alumnat del centre. Els procediments establits constaran en el projecte educatiu del centre.

2. Els centres seleccionaran la relació de matèries optatives d'oferta general que oferiran a l'alumnat en cada curs tenint en compte els criteris següents:

a) Adequació a les característiques del centre i a la diversitat de l'alumnat, considerant, si és el cas, les necessitats derivades de les modalitats de batxillerat i dels cicles formatius de grau superior que impartix el centre.

b) Contribució a la consecució dels objectius de l'etapa.

c) Contribució al projecte de normalització lingüística del centre.

d) Disponibilitat horària en el departament el professorat del qual impartirà la matèria i garantia de continuïtat de la matèria en el centre.

e) Adequació del material didàctic del qual es disposa.

f) Possibilitats organitzatives i disponibilitat de recursos.

g) Altres, determinats pel claustre de professors.

3. Una vegada decidida l'oferta de matèries optatives que s'ha de realitzar en cada un dels cursos de l'etapa, els departaments didàctics elaboraran les programacions corresponents a partir dels currículums establits en la present orde.

Article 7. Alumnes i alumnes per grup

1. En els centres públics i privats concertats, les matèries optatives només podran ser impartides si hi ha un nombre mínim de 12 alumnes matriculats. En el cas de les matèries d'oferta obligada per part dels centres, no serà necessari un nombre mínim d'alumnes matriculats per a la seua impartició, sempre que existisca disponibilitat horària del professorat i no supose un augment de la plantilla prevista.

2. Excepcionalment, es podran impartir les matèries optatives a un nombre menor d'alumnes del que s'ha establit amb caràcter general quan les peculiaritats del centre així ho requerisquen, o circumstàncies especials així ho aconsellen, amb l'autorització de la direcció territorial competent en matèria d'educació.

Article 8. Planificació i incorporació de l'alumnat

1. Amb caràcter general, la planificació de les matèries optatives serà de curs. Les matèries següents es programaran amb dos nivells, vinculats a cada un dels cursos del batxillerat: Segona llengua estrangera, Tecnologies de la informació i la comunicació.

2. Per requerir la matèria optativa de segon de batxillerat coneixements inclosos en la matèria de primer, existirà una incompatibilitat -a l'efecte d'avaluació-, entre les matèries de primer i segon curs quant a les matèries esmentades en l'apartat anterior del present article.

3. Aquelles matèries de modalitat, triades com a matèries optatives per l'alumne o alumna segons el que disposa l'article 3.c de la present orde, que requerixen coneixements inclosos en altres matèries, només podran cursar-se en les condicions establides en l'annex I de l'Orde de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana.

4. Atés que, com es determina en l'apartat 1 d'este article, la planificació de la matèria optativa Segona llengua estrangera serà d'etapa, resulta aconsellable que l'alumnat continue desenrotllant la seua competència comunicativa en la llengua estrangera en què s'ha iniciat al llarg de les etapes educatives anteriors; no obstant això, amb la finalitat que l'alumnat que ho desitge puga iniciar per primera vegada estudis d'una segona llengua estrangera en el primer curs, sempre que les possibilitats d'organització del centre i la disponibilitat horària del professorat ho permeta, s'organitzaran els grups per nivells de competència: un, per a l'alumnat que ja l'ha cursat en l'educació secundària obligatòria; un altre, per a l'alumnat que s'incorpora per primera vegada a l'ensenyança de la dita matèria. En cas de constituir-se un únic grup, el professor o professora de la matèria adoptarà les mesures educatives complementàries més idònies perquè els alumnes i les alumnes puguen assolir els objectius previstos.

5. Els alumnes i les alumnes no podran canviar a una segona llengua estrangera diferent de la iniciada al començament de l'etapa.

Article 9. Avaluació

1. L'avaluació de les matèries optatives del batxillerat es realitzarà de conformitat amb el que disposa l'Orde de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana.

2. Les claus corresponents a les matèries optatives, a l'efecte de la referència a l'acta final de batxillerat, seran les que s'especifiquen en l'annex IV de la present orde. Substituiran les establides en l'annex V de l'Orde de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana.

Article 10. Adscripció a especialitats docents

Els funcionaris, preferentment amb destí definitiu en el centre, pertanyents al cos de catedràtics d'ensenyança secundària i al cos de professors d'ensenyança secundària, impartiran les matèries optatives del batxillerat. L'adscripció de les matèries optatives a què fa referència l'article 3.a i 3.b de la present orde s'ajustarà al que establix l'annex V de la present orde.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Convalidació de les matèries optatives per assignatures de música i dansa

En relació amb la convalidació de matèries optatives per assignatures relatives a les ensenyances professionals de música i dansa, caldrà ajustar-se al que disposa la disposició addicional tercera de l'Orde de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació en batxillerat a la Comunitat Valenciana.

Segona. Difusió i supervisió de l'aplicació de la norma

1. Les direccions territorials competents en matèria d'educació, en el seu corresponent àmbit de gestió, adoptaran les mesures necessàries per a la difusió i aplicació d'esta orde.

2. La inspecció educativa assessorarà la comunitat educativa i supervisarà la selecció de matèries optatives que realitzen els centres docents.

Tercera. Calendari d'implantació

La implantació de les matèries optatives regulades en esta orde es realitzarà a partir del curs 2009-2010.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única

Queda derogada l'Orde de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, per la qual es regulen les matèries optatives de batxillerat i es regula el seu currículum, així com l'Orde de 7 d'octubre de 1998, del conseller de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es modifica l'annex III de l'Orde de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, per la qual es regulen les matèries optatives de batxillerat i es regula el seu currículum. Queden derogades les referències a les claus del acta final corresponents a les matèries optatives del batxillerat indicades en l'annex V de l'Orde de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre avaluació en batxillerat en la Comunitat Valenciana. Així mateix queden derogades totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen al que disposa la present orde.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Les direccions generals competents en matèria d'ordenació i centres docents, personal i avaluació, innovació i qualitat educativa i formació professional són autoritzades per a dictar totes les resolucions i instruccions que siguen necessàries per a la interpretació i aplicació del que establix esta orde.

Segona. Entrada en vigor

Esta orde entrarà en vigor l'endemà de ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 17 de juny de 2009

El conseller d'Educació,

ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN

ANNEX I

MATÈRIES OPTATIVES DE BATXILLERAT



ANEXO I

MATERIAS OPTATIVAS DE BACHILLERATO



ANNEX II

CURRÍCULUM DE LES MATÈRIES OPTATIVES COMUNES PER A TOTES LES MODALITATS

Segona llengua estrangera I i II

I. Introducció

L'aprenentatge d'una segona llengua estrangera en el batxillerat incidix en la formació general i contribuïx específicament a desenrotllar les capacitats del llenguatge i de la comunicació. Més especialment, i en relació amb les finalitats d'esta etapa, prepara els alumnes per a usar eixa llengua en els estudis posteriors o en la seua inserció en el món del treball.

Hui en dia, la majoria de jóvens sent la necessitat d'aprendre idiomes. Oferir-los, doncs, l'oportunitat que puguen integrar este aprenentatge en el seu pla d'estudis, els permetrà situar-se en un pla d'igualtat amb els seus coetanis d'altres països i preparar-se per a un espai geogràfic amb menys fronteres en què el domini de diverses llengües, al convertir-se en un fet habitual, contribuirà, sens dubte, a un major enteniment entre els pobles. En efecte, la necessitat de conéixer diverses llengües estrangeres adquirix cada vegada més importància per a poder participar en els camps de les relacions internacionals, de la cultura, de les ciències, de la tècnica i del treball.

El batxillerat és un tram educatiu relacionat, d'una banda, amb els cicles obligatoris de l'Ensenyança Primària i Secundària i, d'altra banda, a través de les seues modalitats, amb els estudis superiors o amb la preparació per a la vida professional. Este segon aspecte li atorga les seues característiques més específiques: l'especialització i la diversificació. Les possibilitats d'especialització es fan realitat en les diverses modalitats, dins de les quals les matèries optatives permeten als alumnes establir itineraris personals i diversos en els seus estudis.

L'alumnat que accedix a l'etapa i tria una segona llengua estrangera com a optativa té presumiblement una motivació específica, és capaç de formular explícitament quins són els seus objectius i quines les expectatives amb què aborda l'estudi. Algunes investigacions sobre estos aspectes mostren com l'experiència de l'aprenentatge de la primera llengua estrangera dóna la possibilitat de concretar metes personals. En la segona, pel que fa a la formació lingüística, l'alumne disposa d'uns coneixements sobre el funcionament i el comportament de les altres tres llengües (castellà, valencià i primera llengua estrangera) que ha estudiat amb anterioritat, i també disposa de la competència d'aprenentatge que estos estudis li han procurat. Tot això, unit a un major desenrotllament intel·lectual que li permet realitzar de manera més autònoma operacions mentals més complexes, i a un coneixement del món més ampli, el col·loca en una situació avantatjosa per a l'aprenentatge d'una quarta llengua. És previsible, per tant, que es produïsca amb una certa facilitat una transferència de les aptituds per a comprendre i produir significats i que el coneixement sobre com es realitzen eixos processos facilite el desenrotllament més sòlid i més ràpid de la competència linguisticocomunicativa. A més, la consciència de com s'aprén una llengua (quin tipus d'activitats es poden fer, com procedir personalment per a aprendre, quins instruments utilitzar, etc.) pot permetre que els alumnes utilitzen, per transferència, estratègies concretes eficaces i adaptades a cada situació d'aprenentatge.

L'organització i programació del procés d'ensenyança ha de tindre en compte esta situació específica de l'alumnat i partir d'un projecte que faça possible l'aplicació d'estos "sabers" en l'aprenentatge de la segona llengua estrangera.

D'altra banda, es planteja també la necessitat de considerar la varietat de situacions didàctiques que es poden presentar al professorat i que deriven de la possibilitat que els alumnes han tingut amb anterioritat d'estudiar esta matèria en cada un dels cicles i dels anys i de l'educació secundària obligatòria. Així, al començar el batxillerat, els alumnes poden haver cursat ja un, dos, tres, o quatre anys del segon idioma, o ser al contrari principiants absoluts. El disseny d'esta matèria ha de respondre a la diversitat de situacions i de necessitats de l'alumnat amb obertura i flexibilitat, i sempre dins dels objectius d'esta etapa.

Així, doncs, una planificació que tinguera en compte els supòsits anteriors, com també els plantejaments dels projectes curriculars d'etapa, podria fer-se des de diverses opcions. Una opció podria ser un acostament a la segona llengua estrangera semblant a la que es planteja per a la primera llengua estrangera, amb l'objectiu de desenrotllar una competència comunicativa en esta llengua.

Una altra possibilitat, una vegada desenrotllada una competència general bàsica, seria enfocar l'ensenyança cap al desenrotllament d'habilitats específiques (comprensió i expressió oral, comprensió escrita, etc.), de manera que done prioritat a unes habilitats sobre les altres i sempre en funció de les necessitats i opcions presents o futures.

L'aprenentatge de la segona llengua estrangera podria igualment enfocar-se amb una finalitat instrumental en relació amb els estudis o amb el treball que pensen fer els alumnes. Esta opció implicaria una inserció primerenca de la llengua especialitzada, una vegada que els elements que permeten la interacció didàctica per a la comunicació en l'aula hagen sigut establits.

És possible també plantejar-se l'ensenyança de la segona llengua en relació amb contextos reals que necessiten un ús de la llengua molt específic i concret. Així, per exemple, es podria articular el procés d'ensenyança-aprenentatge en relació amb la realització d'un intercanvi centre a centre o amb projectes que possibiliten viatges i estades en el país. En estos casos, l'objectiu seria l'adquisició ràpida d'una competència que permeta defendre's en el país estranger.

En conseqüència, i dins del marc general que es planteja en este currículum, cada centre segons la seua particular situació, modalitats que impartix, nivells de l'alumnat, nombre de grups, etc., abordarà la concreció i l'adequació pel que fa als objectius, als continguts i a les modalitats d'avaluació que aplicarà a l'ensenyança-aprenentatge de la segona llengua estrangera.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Comprendre la informació global i específica de missatges orals i escrits relatius a situacions habituals i/o específiques emesos directament per parlants o a través dels mitjans de comunicació.

2. Produir missatges orals i escrits adequats a les diverses situacions de comunicació en què es poden veure implicats com a parlants estrangers, per a la qual cosa empraran estratègies i recursos lingüístics i extralingüístics que permeten una comunicació satisfactòria.

3. Llegir de manera comprensiva i autònoma textos escrits d'un nivell adequat a les capacitats i als interessos de l'alumnat, utilitzant la lectura amb finalitats diverses i valorant la seua importància com a font d'informació, gaudi i oci.

4. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera en els aspectes formals i en el pla de la comunicació, i utilitzar esta reflexió com a element facilitador de l'aprenentatge de la llengua i com a instrument per a millorar les produccions pròpies.

5. Utilitzar estratègies d'aprenentatge autònom de la llengua estrangera elaborades a partir de les experiències prèvies adquirides de les llengües que coneix i de la reflexió sobre els propis processos d'aprenentatge.

6. Valorar l'ajuda que suposa el coneixement de llengües estrangeres per a comunicar-se amb persones que pertanyen a cultures diferents de la nostra en els diversos àmbits de l'activitat humana.

7. Apreciar la riquesa que suposen les diverses llengües i cultures com a formes diferents de codificar l'experiència i d'organitzar les relacions interpersonals, desenrotllant interés i curiositat cap al món multicultural en què vivim.

8. Mantindre una actitud receptiva cap a la informació procedent de la cultura que la llengua estrangera transmet i utilitzar eixa informació per a la reflexió sobre la cultura pròpia.

9. Mostrar una actitud crítica davant dels estereotips i prejuís que poden manifestar-se i transmetre's per mitjà de l'ús social de la llengua, ja siguen de caràcter sexista, racista o classista.

III. Continguts

Igual que en tota l'etapa obligatòria, s'haurà de tindre en compte que la divisió en nuclis diferents es fa per motius funcionals i per a facilitar la visió dels diversos elements que intervenen en la comunicació i en el seu aprenentatge. No tenen cap caràcter jeràrquic ni de seqüenciació.

Cal tindre també en compte que no s'han separat els continguts conceptuals dels procedimentals i actitudinals, perquè, en l'aprenentatge lingüístic, els procediments són la base per a arribar als conceptes, i en eixe procés es manifesten i desenrotllen les actituds.

1. La llengua com a instrument de comunicació.

Els continguts d'este nucli constituïxen l'eix de la planificació didàctica i donen sentit al tractament integrat dels continguts dels altres nuclis.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Els procediments que desenrotllen les capacitats de comprensió i producció de textos orals i escrits adequats a la situació de comunicació, al context i a la intenció.

- L'ús d'estratègies comunicatives i discursives que ajuden a aconseguir la intenció per la qual es dóna la interacció.

- L'apropiació dels procediments d'interpretació del lèxic per mitjà de la negociació del sentit.

- L'observació i conceptuació dels models textuals seleccionats dins de l'àmbit d'ús interpersonal o específic.

- La participació en les situacions de comunicació reals o simulades que poden donar-se dins o fora de l'àmbit de la classe.

2. La reflexió sobre la llengua.

Els continguts que conformen este nucli han d'aconseguir la comprensió, la interiorització i l'ús adequat del nou codi lingüístic.

Tres són els àmbits de reflexió que s'han de proposar:

a) Sobre els elements fonològics, lèxics i morfosintàctics.

b) Sobre l'organització discursiva i textual.

c) Sobre les situacions de comunicació.

A) Els elements fonològics, lèxics i morfosintàctics.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- El reconeixement i l'apropiació del sistema fonològic de la llengua.

- El reconeixement i l'apropiació d'indicis no verbals que reforcen o modifiquen els missatges orals.

- El reconeixement i l'apropiació de l'ortografia i puntuació pròpies del discurs escrit.

- L'observació i el coneixement de les característiques pròpies i diferenciades de l'ús dels codis oral i escrit.

- L'observació i l'anàlisi de la configuració del lèxic i de la seua formació.

- L'observació i l'adquisició del lèxic (estàndard i específic) que es presente en els diversos textos.

B) L'organització discursiva i textual.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- L'observació i conceptualització dels trets textuals que permeten identificar diferents tipus de text.

- La interpretació i apropiació dels elements que permeten fer avançar la informació i conferixen la cohesió al text.

- L'observació i interpretació dels actes de parla lligats a les estratègies discursives que realitzen les intencions de comunicació (explicar, sol·licitar...).

- L'observació, localització i conceptualització dels indicis que permeten identificar l'emissor i el receptor dels textos i els que fan referència al context (díctics, desinències verbals...).

- L'observació i interpretació dels indicis lingüístics que permeten desvelar els implícits culturals i els que reflectixen estereotips en els textos.

C) Les situacions de comunicació.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- L'observació i interpretació dels elements que componen les situacions de comunicació proposades (participants, lloc en què es dóna la interacció, mode de relació...).

- L'observació i apropiació de les formes ritualitzades que apareixen en les situacions interactives, orals i escrites (salutacions, fórmules per a prendre la paraula, fórmules utilitzades en les cartes...).

- L'observació i interpretació de les realitzacions lingüístiques que manifesten el tipus de relació entre els interlocutors (formal, informal, jeràrquica, familiar...).

- L'observació i comprensió de la relació existent entre situació de comunicació i opcions lingüístiques.

3. La llengua com a instrument d'autonomització.

Els continguts d'este nucli van dirigits a activar les estratègies d'aprenentatge lingüístic presumiblement adquirides en anys anteriors a fi de potenciar un progrés més ràpid en l'adquisició de la llengua estrangera.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- El reconeixement de l'existència de diferents formes d'aprendre una llengua i la verbalització de les pròpies experiències d'aprenentatge de llengües estrangeres.

- La utilització dels coneixements i experiències lingüístiques anteriors per a establir comparacions respecte a la forma i funcionalitat de la nova llengua.

- La utilització d'estratègies d'aprenentatge per a la comprensió autònoma de textos (interpretació pel context, hipòtesi sobre la situació, inferències...).

- L'aplicació de tècniques i estratègies pròpies de l'aprenentatge gramatical (formulació d'hipòtesis, relació, sistematització, inducció de regles...).

- L'elaboració i ús d'estratègies personals que tendixen a l'apropiació del lèxic (classificar, associar, agrupar, memoritzar...).

- El desenrotllament de la capacitat de seleccionar i d'usar fonts d'informació autònomament (manuals de gramàtica, enciclopèdies, mitjans de comunicació...).

- El desenrotllament de la capacitat de detectar i corregir els errors.

- La negociació dels aspectes significatius del procés d'ensenyança-aprenentatge: objectius, tècniques de treball, materials.

4. La llengua en la seua dimensió sociocultural.

Si la llengua és en si un codi abstracte i neutre, també és cert que qualsevol llengua és producte i reflex de la societat que la parla i, per això, portadora i transmissora dels valors i creences d'eixa mateixa societat. L'aprenentatge de la llengua estaria incomplet si oblidàrem incloure este àmbit de coneixements, que d'altra banda poden crear, si no són compartits, problemes reals de comunicació.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- La identificació i apropiació de les normes socioculturals que incidixen en la comunicació.

- La identificació dels referents culturals i la interpretació de les connotacions que hi poden aparéixer associades i que estan presents en els textos explícitament o implícitament.

- La interpretació i valoració dels estereotips culturals que apareguen en els textos.

- La consolidació d'actituds d'obertura i respecte que permeten el coneixement de fets i costums relatius als països en què es parla la nova llengua, i que afavorisquen el diàleg intercultural.

IV. Criteris d'avaluació

1. Participar en situacions interactives orals, ja siguen de caràcter real o simulat, utilitzant les estratègies i les normes sociocomunicatives adequades per a aconseguir la intenció de comunicació.

Amb este criteri es pretén avaluar si els alumnes són capaços d'utilitzar estratègies comunicatives en situacions relacionades amb el seu context real (situació didàctica, estudis o treball futur) i amb contextos simulats (jocs de rol, simulacions), incidint en una varietat de temes relacionats amb els seus propis àmbits d'interés (vida futura, interessos professionals, gustos...) així com aspectes culturals i socials propis dels països la llengua dels quals estudien.

Es valorarà especialment la capacitat de dur a terme amb èxit la comunicació utilitzant la llengua estrangera de manera adequada a la relació social que determine la situació de comunicació, organitzant i expressant les idees amb claredat.

2. Comprendre les informacions essencials de textos orals emesos pels mitjans de comunicació sobre temes generals de l'actualitat, aspectes de la cultura associats amb la llengua estrangera o relacionats amb altres àrees del currículum, aplicant les estratègies adequades a l'objectiu d'escolta.

Es tracta de comprovar si els alumnes són capaços d'aplicar estratègies apropiades per a la comprensió global o d'aspectes específics de textos orals, dels mitjans de comunicació com ara programes divulgatius i d'opinió, notícies, debats, etc., segons un objectiu d'escolta acordat prèviament.

3. Extraure la informació global i específica de textos escrits adequats al nivell i interessos dels alumnes o al tipus de llengua específica que s'haja treballat, identificant, segons el tipus de text, opinions, arguments, seqüències narratives o descriptives.

Es tracta de comprovar si els alumnes són capaços d'aplicar diferents estratègies de lectura i d'utilitzar el seu coneixement dels distints tipus de text per a aconseguir la informació global o específica requerida.

4. Produir textos escrits atenent diverses intencions comunicatives, respectant les convencions de la llengua escrita i emprant els elements adequats per a assegurar-ne la cohesió i la coherència.

Es tracta d'avaluar si els alumnes posseïxen la capacitat de planificar i organitzar les seues idees adequadament segons el tipus de text triat, en un context de simulació (narracions, cartes, sol·licitud d'ocupació...) o condicionats per la situació d'aprenentatge (presa de notes, resums, redaccions...) cuidant la progressió del tema i expressant este amb la necessària coherència per a la seua comprensió. Es tindrà en compte també la correcció lingüística per la importància que esta té per a aconseguir una comunicació efectiva.

5. Utilitzar conscientment els coneixements lingüístics adquirits, com a instrument de control i autocorrecció de les produccions pròpies i com a recurs per a comprendre millor les produccions alienes, de manera que es reforce l'autonomia de l'aprenentatge.

Amb este criteri es pretén avaluar si els alumnes són capaços de distingir i reconéixer la correcció formal, la coherència de les idees expressades i l'adequació del discurs a la situació de comunicació en textos orals o escrits senzills. Així mateix, es pretén valorar la capacitat de jutjar la correcció de les seues pròpies produccions (orals o escrites) i d'aplicar el seu coneixement de les normes lingüístiques per a autoregir-se.

6. Participar en activitats de grup per a la determinació d'objectius, tasques, selecció de suports, etc., i arribar a establir projectes personals d'aprenentatge.

Es tracta de comprovar en quina mesura els alumnes han desenrotllant la seua capacitat d'aprenentatge autònom per a aconseguir determinats objectius lingüístics i/o comunicatius, determinar necessitats i carències, superar errors, autoavaluar-se.

7. Extraure i valorar de forma crítica les informacions de caràcter sociocultural contingudes explícitament o implícitament en els textos.

Es tracta d'avaluar si els alumnes són capaços de reconéixer i interpretar els aspectes culturals explícits i inferir els aspectes implícits en les mostres de llengua i valorar-los amb una actitud reflexiva i crítica.

8. Utilitzar procediments de localització, anàlisi i tractament de la informació de tipus sociocultural continguda en textos orals i escrits, per a la realització de xicotets treballs relacionats amb els interessos personals o de grup.

Es tracta de valorar si els alumnes són capaços d'utilitzar continguts socioculturals, obtinguts després de la consulta de diverses fonts, per a la realització de treball que s'exposarà davant de la classe; en la participació en activitats extraescolars (jornades culturals, intercanvis, visites...); en treballs escrits sobre temes multidisciplinaris d'interés per als seus estudis o la seua vida futura.

Tecnologies de la informació i la comunicació I i II

I. Introducció

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) comprenen tots aquells mitjans que facen un tractament electrònic de la informació, així com el conjunt de sistemes de telecomunicació que permeten la transmissió d'informació de manera automatitzada i segura. El seu origen s'emmarca en la primera mitat del segle xx, quan va sorgir la primera generació d'ordinadors, basats en vàlvules electròniques. Per mitjà de l'aparició del transistor, en primer lloc, i els circuits integrats, posteriorment, la grandària dels diferents ordinadors es va reduir progressivament fins que, en els anys 70, va aparéixer la quarta generació d'ordinadors, i finalment, en els anys 80, es va estendre l'ús dels ordinadors personals. Les telecomunicacions van experimentar una revolució paral·lela que va començar durant la segona mitat del segle xx amb l'ús de les comunicacions guiades a través de fibra òptica. Ja a finals del segle passat, Internet, la generalització de les xarxes d'àrea local, les comunicacions mòbils i sense fil i els sistemes digitals de radiodifusió han constituït les últimes fites relatives a les TIC.

El desenrotllament continu i a gran ritme de les TIC durant els últims anys ha suposat profundes transformacions en la societat i en el seu teixit econòmic i productiu. Les TIC no solament han influït en un vessant social, permetent noves formes de comunicació global, de tractament de la informació, i d'acostament de les persones als servicis d'una manera més eficient; addicionalment, han servit d'agent dinamitzador d'un procés d'innovació tecnològica en els sectors productius, on les TIC han proporcionat un valor afegit a la infraestructura ja existent des d'anys arrere. Tot el conjunt de la societat s'ha vist condicionat per este procés de desenrotllament, per mitjà del qual la informació i el coneixement s'han convertit en els eixos vertebradors de la realitat social, la qual s'ha denominat "societat de la informació".

Davant del repte present i futur que planteja la societat de la informació, és necessari que els ciutadans i ciutadanes disposen d'una formació adequada en les TIC. En la mesura que esta formació siga efectiva i de qualitat, es podrà combatre amb garantia la bretxa digital a través d'una major integració de tots els membres de la societat global actual i d'una igualtat d'oportunitats en l'accés als seus diferents àmbits. No obstant això, l'aprenentatge de les TIC no sols requerix l'adquisició de capacitats relacionades amb les seues bases teòriques i amb les seues ferramentes, sinó que també ha d'incloure l'anàlisi, la valoració i l'esperit crític sobre la seua utilització. Per tant, a més d'emprar amb destresa les TIC, els membres de la societat de la informació han de ser capaços de fer-ne un ús responsable, reflexiu, efectiu i eficient. Així, els ciutadans i ciutadanes seran plenament conscients de les conseqüències socials del seu ús, alhora que estaran capacitats per a tractar la informació adequadament, i, com a conseqüència d'un procés de construcció activa, convertir-la en coneixement.

En l'àmbit de l'educació, les TIC són un element fonamental per a fomentar la motivació, la investigació i l'autoaprenentatge per part de l'alumnat. Actualment, el seu aprenentatge està present al llarg de les diferents etapes del sistema educatiu. Més concretament, l'alumnat que inicie els estudis de batxillerat haurà treballat durant l'ensenyança bàsica aspectes de les TIC en totes les àrees i matèries, de manera que haurà adquirit la competència bàsica relativa al tractament de la informació i la competència digital; així mateix, haurà disposat de l'oportunitat de reforçar les seues capacitats respecte d'això, cursant en l'educació secundària obligatòria matèries opcionals i optatives específicament relacionades amb les TIC. En conjunt, l'alumnat haurà aprés l'ús bàsic de ferramentes ofimàtiques, el desenrotllament d'aplicacions multimèdia, la utilització de comunicacions electròniques, i la busca, anàlisi i tractament de la informació, entre altres.

Donat este punt de partida, l'aprenentatge de les TIC en les ensenyances de batxillerat ha d'oferir una formació especialitzada a l'alumnat pel que fa a coneixements i destreses, així com fomentar l'esperit crític, l'ús responsable, l'actitud investigadora i l'autonomia en el treball diari. La matèria s'oferix en ambdós cursos de batxillerat amb caràcter de matèria optativa, i està dirigida a l'alumnat de totes les modalitats. En esta matèria, els alumnes adquiriran capacitats que els permeten afrontar amb garantia els continguts de les TIC propis dels estudis de l'educació superior, com també disposar de destreses d'utilitat en la seua inserció laboral.

L'alumnat que opte per cursar la matèria en primer o segon curs podrà iniciar-se en aspectes com ara dispositius perifèrics i programes, gestió i administració de sistemes operatius, xarxes d'ordinadors, ofimàtica avançada, disseny de pàgines web estàtiques i dinàmiques, bases de dades i programació, o ampliar-ne els seus coneixements i destreses. Estos àmbits es tractaran des d'una perspectiva d'administració, explotació i gestió de sistemes d'informació i comunicació, a fi de dotar l'alumnat d'uns coneixements més especialitzats i d'un esperit de valoració crítica de les implicacions que té l'ús de les TIC en l'entorn productiu i en la societat actual. Per a aconseguir-ho, es proposa un enfocament metodològic orientat a la investigació i l'execució de projectes, a fi de desenrotllar en l'alumnat les capacitats d'aprendre per si mateix i fer un ús eficient i responsable de les TIC. Per mitjà de l'autoaprenentatge, l'alumnat disposarà d'una ferramenta per a la seua formació contínua en el futur, una vegada concloga els seus estudis, la qual cosa constituïx un element fonamental en un camp tan dinàmic com les TIC. Pel que fa a l'eficiència, les alumnes i els alumnes no solament han de ser capaços de trobar una o diverses solucions als problemes relacionats amb les TIC, sinó que han de valorar cada possible solució i justificar quina resol de forma més apropiada el supòsit plantejat.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Comprendre el paper de les TIC en la societat actual, entenent les seues implicacions socials, la seua relació amb l'entorn socioproductiu i el procés d'innovació tecnològica que se'n deriva.

2. Utilitzar amb sentit crític, responsabilitat, seguretat, i de forma efectiva i eficient, les TIC, valorar els recursos que oferixen i fer-ne un bon ús.

3. Valorar l'actitud investigadora i orientada cap a l'aprenentatge autònom de les TIC com a mecanisme fonamental per a la formació contínua.

4. Conéixer i analitzar les característiques tècniques i els preus de mercat dels equips informàtics, les xarxes d'àrea local i els diferents components.

5. Aplicar tècniques senzilles d'instal·lació, administració i gestió de sistemes operatius multiusuari i la connexió d'estos en xarxa.

6. Analitzar l'eficiència de la configuració dels sistemes operatius i les xarxes d'ordinadors, des d'un punt de vista de funcionalitat i utilització de recursos.

7. Executar tècniques bàsiques d'anàlisi, disseny, configuració i verificació dels distints components de xarxes d'àrea local segures que implementen servicis telemàtics.

8. Conéixer, utilitzar i integrar les característiques avançades que oferixen els processadors de text i els fulls de càlcul per al tractament d'informació textual, numèrica i gràfica, i valorar el mitjà més idoni per a este tractament i la possibilitat de la seua integració.

9. Elaborar i publicar en Internet continguts web, tant estàtics com dinàmics, amb informació textual, numèrica i gràfica, fent ús del llenguatge HTML i d'algun llenguatge de programació web.

10. Aplicar tècniques d'anàlisi, disseny i implementació de bases de dades senzilles, que incorporen consultes.

11. Crear aplicacions simples utilitzant algun llenguatge de programació d'alt nivell i entorns de desenrotllament, considerant aspectes d'eficiència pel que fa a l'elecció de les instruccions.

12. Desenrotllar projectes senzills relacionats amb les TIC, que requerisquen la integració de diversos elements de tractament de la informació i de comunicació de dades.

III. Continguts

Primer curs

Tecnologies de la informació i la comunicació I

1. Equips informàtics.

- Electrònica digital. Les unitats de mesura en els sistemes informàtics.

- Estructura d'un ordinador digital. Unitat central de procés, memòria i dispositius d'entrada i eixida. Interconnexió entre elements.

- Components físics. Microprocessador. Placa base. Memòria RAM. Discos durs. Dispositius d'emmagatzemament secundari. Ratolí i teclat. Dispositius de so i vídeo. Dispositius de xarxa. Impressores i escàners. Altres perifèrics.

- Els controladors dels dispositius. Instal·lació i actualització.

- Els connectors de l'ordinador.

- Elaboració de pressupostos d'equips informàtics.

2. Administració de sistemes operatius

- Instal·lació del sistema operatiu. Particions del disc dur. Tipus de particions. Gestor de particions i discos. Gestor d'arrancada.

- Estructura del sistema d'arxius. Gestió d'arxius.

- Configurar i personalitzar el sistema operatiu. Configuració dels perifèrics.

- Comptes d'usuari. Creació, modificació i eliminació. Grups d'usuaris. Permisos.

- Compartir recursos. Connexió en xarxa. Connexió a Internet.

- La consola d'ordes. Ordes del sistema operatiu.

- Ferramentes del sistema operatiu. Actualització del sistema operatiu.

3. Ofimàtica avançada

- Processadors de text. Buscar i reemplaçar. Encapçalaments i peus de pàgina. Notes a peu de pàgina. Numeració de pàgines. Seccions del document. Tabulacions. Plantilles i estils de paràgraf en els documents. Creació automatitzada d'índexs i taules de contingut. Referències encreuades. Combinar correspondència.

- Fulls de càlcul. Dades, fórmules i funcions. Els paquets de funcions. Referències absolutes, relatives i mixtes. Buscar objectius. Gràfics. Filtratges de dades. Format condicional.

4. Disseny de pàgines web estàtiques

- El llenguatge HTML. Creació de la pàgina, encapçalament, títol i cos. Salts de línia. Línies horitzontals. Títols i paràgrafs. Escriure text en negreta, cursiva i subratllat. Inserir imatges. Modificar els atributs de les imatges. Llistes. Taules. Hipervincles. Colors del text i de la pàgina.

- Aplicacions de disseny web. Creació de pàgines. Format de font, de paràgraf i de pàgina. Fulls d'estils (CSS). Línies horitzontals. Imatges. Llistes. Taules. Hipervincles. Marcs. Marquesines, gràfics animats i altres elements de visualització. Edició i creació d'imatges.

5. Introducció a la programació

- Llenguatges de programació. Llenguatges de baix nivell i d'alt nivell. Llenguatges estructurats i orientats a objectes. Programació orientada a esdeveniments.

- Fases en la creació d'un programa. Anàlisi i disseny. Implementació i codificació. Compilació. Proves.

- Identificadors, variables i constants en un llenguatge de programació. Estructura d'un programa. Tipus de dades. Comentaris.

- Instruccions d'entrada i eixida estàndard. Creació d'aplicacions senzilles.

Segon curs

Tecnologies de la informació i la comunicació II

1. Xarxes d'ordinadors i servicis d'Internet

- Xarxes públiques i privades. Xarxes d'àrea local. Internet.

- Configuració IP dels ordinadors d'una xarxa. Adreces IP, màscares de xarxa i porta d'enllaç per defecte. Direcció MAC, nom de domini i grup de treball. Sistema de noms de domini. Protocol DHCP. Direccions IP públiques i privades.

- Estructura i tipologia de les xarxes. Xarxes cablejades i sense fil. Maquinari per a la implantació de xarxes. Targetes de xarxa, encaminadors, commutadors, concentradores, punts d'accés sense fil i cables.

- Elaboració de projectes i pressupostos de xarxes d'àrea local.

- Implantació de xarxes. Clients i servidors d'una xarxa. Configuració lògica dels ordinadors i els equips d'interconnexió. Configuració del servidor de domini. Configuració del grup de treball. Verificació del funcionament de la xarxa. Seguretat en xarxes sense fil.

- Seguretat en la xarxa. Ports TCP/UDP i servicis d'Internet. Instal·lació i configuració d'aplicacions de seguretat. Antivirus i tallafocs. Criptografia i certificats digitals per a xifratge i firma electrònica.

- Ordes del sistema operatiu per a la configuració i verificació del funcionament de la xarxa. Creació de scripts senzills.

- Servicis d'Internet i Intranet. Instal·lació i configuració de servidors web i FTP. Servidors de correu electrònic. El correu brossa.

2. Disseny i implementació de bases de dades

- Anàlisi i disseny de bases de dades senzilles. Entitats, atributs i relacions. Tipus de relacions. Determinació del nombre de taules en una base de dades. Camps d'una taula. Clau primària d'una taula. Claus alienes i relacions entre taules.

- Creació de bases de dades. Creació de taules. Implementació dels camps i activació de la clau primària. Introducció, modificació i eliminació d'informació en les taules.

- Implementació de relacions entre taules.

- Consultes. Implementació de consultes sobre una taula. Criteris en les consultes. Execució de consultes. Mostrar els resultats d'una consulta. Implementació de consultes sobre unes quantes taules.

- Supòsits pràctics d'anàlisi, disseny, implementació i consultes sobre bases de dades senzilles.

3. Programació en llenguatges d'alt nivell

- Identificadors, variables i constants. Tipus de dades. Comentaris. Estructura d'un programa.

- Instruccions d'entrada i eixida estàndard.

- Assignacions de valors a variables. Operadors aritmètics. Operadors lògics. Operadors relacionals. Altres operadors.

- Estructures de control. Bifurcacions. Bucles. Condicions de finalització de bucles.

- Vectors.

- Funcions i procediments.

- Creació d'aplicacions senzilles utilitzant un entorn de desenrotllament.

4. Disseny de pàgines web dinàmiques

- Llenguatge HTML. Llenguatges per a disseny web dinàmic. Instal·lació i configuració de servidors per a la interpretació dels llenguatges web dinàmics.

- Sintaxi bàsica dels llenguatges web. Tipus de dades. Declaració de variables. Constants. Operadors. Instruccions d'entrada i eixida estàndard. Estructures de control: bifurcacions i bucles. Cadenes de caràcters.

- Scripts senzills per a l'accés a bases de dades.

5. Projectes de les tecnologies de la informació i la comunicació

- Desenrotllament d'aplicacions integrades amb accessos a bases de dades, implantació de servidors d'Intranet i Internet i programació de pàgines web dinàmiques.

IV. Criteris d'avaluació

Primer curs

Tecnologies de la informació i la comunicació I

1. Identificar els components d'un equip informàtic i les seues propietats, i quantificar aquelles que siga possible amb les unitats de mesura adequades.

2. Dissenyar pressupostos d'equips informàtics basant-se en uns requeriments, considerant l'eficiència de recursos i la relació cost-característiques d'un component com a criteri de disseny.

3. Instal·lar un sistema operatiu a partir d'un esquema donat de particions de discos, configurar el seu gestor d'arrancada i actualitzar el sistema operatiu.

4. Configurar les opcions i actualitzar els controladors dels perifèrics d'un equip informàtic.

5. Reconéixer i gestionar adequadament l'estructura del sistema d'arxius del sistema operatiu tant en mode gràfic com per mitjà d'ordes, identificant el contingut i la funcionalitat dels directoris o carpetes més rellevants, i realitzant una gestió eficient des del punt de vista de recursos.

6. Administrar els usuaris, permisos i recursos compartits d'un sistema operatiu en casos senzills, tant en el mateix equip com entre diversos equips d'una xarxa d'àrea local.

7. Conéixer i saber utilitzar apropiadament les característiques avançades dels processadors de text i els fulls de càlcul.

8. Desenrotllar continguts amb informació textual, numèrica i gràfica, per mitjà de tècniques d'edició eficients, així com formats estàndard i accessibles, i valorant l'aplicació o aplicacions necessàries per a l'elaboració i integració d'estos continguts.

9. Identificar els elements d'una pàgina web estàtica i la funcionalitat de les diferents etiquetes pròpies del llenguatge HTML.

10. Utilitzar amb correcció el llenguatge HTML per a dissenyar pàgines web estàtiques amb informació textual, imatges i taules, utilitzant fulls d'estils i aplicacions de disseny web per a millorar la presentació de la informació.

11. Diferenciar les característiques dels distints tipus de llenguatges de programació, i reconéixer les fases de creació d'un programa en un llenguatge d'alt nivell.

12. Crear programes senzills amb un llenguatge d'alt nivell, que incloguen instruccions d'entrada i eixida estàndard.

13. Descriure l'evolució dels equips informàtics, els sistemes operatius i els llenguatges de programació des de la mitat del segle xx fins a l'actualitat.

14. Considerar els aspectes crítics de seguretat dels equips informàtics i els sistemes operatius, i les precaucions a tindre en compte durant la seua manipulació.

Segon curs

Tecnologies de la informació i la comunicació II

1. Identificar i classificar els components físics i conéixer els paràmetres de configuració d'una xarxa d'àrea local, i diferenciat les propietats de cada element.

2. Dissenyar pressupostos de xarxes d'àrea local basant-se en uns requeriments, considerant l'eficiència de recursos i la relació cost-característiques d'un component com a criteri de disseny.

3. Dissenyar, configurar i verificar el funcionament de xarxes d'àrea local senzilles, tenint en compte la implantació dels equips informàtics, tant clients com servidors, i dels dispositius d'interconnexió.

4. Instal·lar i configurar aplicacions de seguretat per a equips informàtics i xarxes d'àrea local, seleccionant l'aplicació funcionalment més adequada a cada problemàtica.

5. Considerar els aspectes crítics de seguretat de les xarxes d'àrea local, i les precaucions a tindre en compte durant el seu muntatge i configuració.

6. Analitzar i dissenyar bases de dades senzilles per mitjà de tècniques estàndard.

7. Implementar bases de dades simples a partir de dissenys, i crear consultes sobre una i diverses taules a partir de criteris i requisits donats.

8. Desenrotllar programes senzills amb un llenguatge d'alt nivell, utilitzant un entorn integrat de desenrotllament, que incloguen instruccions d'entrada i eixida estàndard, variables escalars, constants, i estructures de control condicional i repetitives.

9. Dissenyar i codificar amb correcció i de forma eficient aplicacions informàtiques simples a partir d'uns requisits.

10. Utilitzar apropiadament un llenguatge de programació web per a crear pàgines web dinàmiques simples.

11. Comprendre l'estructura dels scripts desenrotllats en les pàgines web dinàmiques per a accedir a les bases de dades.

12. Planificar i desenrotllar projectes bàsics que integren diversos elements de les TIC.

13. Justificar els avantatges i els inconvenients d'adoptar cada possible solució davant d'un determinat projecte, anàlisi, disseny, implementació o configuració relacionat amb les TIC.

Anglés pràctic

I. Introducció

El currículum de l'assignatura optativa per a primer de batxillerat Anglés pràctic es basa, amb poques paraules, en els paràmetres establits en el Marc comú europeu de referència per a les llengües, on es preveu que la competència lingüística i comunicativa que té l'usuari d'una llengua es posa en funcionament amb la realització de diferents activitats d'esta. Independentment d'esta base teòrica, este currículum pretén ser també la resposta a una realitat del moment històric actual: la indiscutible supremacia de l'anglés com a llengua vehicular en l'àmbit planetari. El fenomen de la globalització, l'enorme abast dels mitjans de comunicació, i també l'ús estés de les tecnologies de la informació i la comunicació, han encoratjat i facilitat considerablement les relacions internacionals de tot tipus: econòmiques, laborals, d'índole tècnica i artística, així com els intercanvis culturals i acadèmics. Els programes de mobilitat d'estudiants són una bona prova d'això. Este escenari requerix la necessitat de millorar la comunicació entre tots els ciutadans per a així incrementar i enfortir la comprensió entre els pobles en un món multicultural. Per a aconseguir estes necessitats comunicatives, el desenrotllament i la posada en marxa d'una bona política educativa de l'ensenyança d'idiomes són aspectes importantíssims de la política social en general, i en particular d'aquelles que tenen com a objectiu el desenrotllament d'un sentit d'inclusió i d'una ciutadania democràtica compartida. Des d'esta perspectiva, l'aprenentatge de l'anglés ha de proporcionar a l'alumne les ferramentes necessàries per a aconseguir una comunicació internacional eficaç respectant la identitat i la diversitat cultural.

Una de les missions de les autoritats educatives és capacitar els jóvens per a fer front a les exigències reals que, pel que fa a la competència en anglés, es trobaran en el futur. Este és el marc en què es justifica l'oferta de l'assignatura optativa d'Anglés pràctic en primer de batxillerat. Esta assignatura va orientada al fet que els alumnes siguen capaços de manejar l'anglés com una ferramenta essencialment comunicativa en diversos àmbits. La finalitat seria que al final del curs els alumnes hagen adquirit amb poques paraules el nivell de competència B1, segons es definix en el Marc comú europeu de referència per a les llengües.

L'alumne de primer de batxillerat posseïx la suficient base lingüística acumulada en cursos anteriors per a poder aprofundir en la millora i perfeccionament de les destreses discursives i comunicatives, així com per a enriquir el seu repertori i ampliar els camps en què pot aplicar els seus coneixements i fer-ne ús.

L'organització i programació del procés d'ensenyança ha de partir d'un projecte que se centre en l'adquisició d'una bona competència comunicativa i que transmeta a l'alumne les habilitats i estratègies lingüístiques i sociolingüístiques necessàries per a refermar la comunicació en diferents àmbits. L'aprenentatge serà un procés dinàmic basat en una àmplia varietat d'activitats que tindran sempre sentit des del punt de vista comunicatiu i reflectiran situacions reals. S'utilitzaran majoritàriament materials autèntics i es farà un ús extens de les tecnologies de la informació i la comunicació. En suma, s'intentarà introduir el món real en l'aula. Tot això hauria d'incrementar no solament les destreses lingüístiques i comunicatives de l'alumne, sinó també la seua percepció del valor de la reflexió, la seua consciència social i transcultural, i el seu creixement personal.

II. Objectius generals

Com a objectiu primordial de l'optativa d'Anglés pràctic de primer de batxillerat es pretén que l'alumne, fent ús dels coneixements adquirits, arribe a aconseguir a grans trets el nivell d'usuari independent de la llengua, corresponent al nivell B1 del Marc comú europeu de referència per a les llengües. Este nivell suposa utilitzar l'anglés amb una certa seguretat i flexibilitat, receptivament i productivament, tant en forma parlada com escrita, així com per a mediar entre parlants de diferents llengües, en situacions quotidianes i menys corrents que requerisquen comprendre i produir textos en una varietat de llengua estàndard, amb estructures habituals i un repertori lèxic comú no massa idiomàtic, i que versen sobre temes generals, quotidians o en els quals es té un interés personal.

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que l'alumne adquirisca les capacitats següents:

1. Comprendre el sentit global i específic de textos orals emesos per parlants o per qualsevol altre mitjà, sobre una àmplia varietat de temes de caràcter general.

2. Produir textos orals ben organitzats així com interactuar oralment amb altres parlants en situacions quotidianes amb correcció, pronunciació acceptable, fluïdesa, ús apropiat d'estratègies lingüístiques i extralingüístiques i una correcta aplicació de les normes sociocomunicatives adequades a la situació.

3. Comprendre el sentit global i específic de textos escrits en qualsevol suport, usant les estratègies adequades de comprensió, sobre una àmplia varietat de temes de caràcter general.

4. Produir textos escrits senzills, organitzats i cohesionats sobre una àmplia varietat de temes generals, atenent diverses intencions comunicatives i respectant les convencions de la llengua escrita.

5. Reflexionar sobre el funcionament de l'anglés i els seus esquemes discursius en situacions de comunicació i utilitzar esta reflexió per a continuar progressant en l'aprenentatge i millorar les produccions pròpies.

6. Desenrotllar una consciència crítica, i refermar estratègies d'autoavaluació i autocorrecció en l'adquisició de la competència comunicativa, amb actituds d'iniciativa i responsabilitat.

7. Reconéixer la importància de l'anglés com a llengua de comunicació i enteniment internacional i valorar-lo com a instrument per a l'adquisició de coneixements.

8. Tindre consciència de les diferents normes socioculturals existents en el món multicultural en què vivim, a fi de desenrotllar l'interés i respecte cap a altres formes d'entendre la realitat.

9. Desenrotllar la capacitat de transferir els coneixements adquirits a una varietat de situacions distintes.

III. Continguts

1. Continguts lexicosemàntics

Els continguts lexicosemàntics que es presenten són bastant generals i només pretenen ser un marc general per al professor. Ara bé, ja que els continguts de l'assignatura optativa d'Anglés pràctic per a primer de batxillerat es plantegen amb la finalitat que l'alumne adquirisca els coneixements suficients d'anglés per a fer-ne un ús pràctic en diferents àmbits, podríem contextualitzar estos àmbits en tres grans blocs:

- Àmbit personal.

- Àmbit públic.

- Àmbit professional.

Dins de cada bloc, s'establix una sèrie de camps temàtics, on l'alumne no solament haurà de manejar el lèxic específic, sinó que haurà de ser capaç de moure's amb la suficient desimboltura i de manera independent en situacions de comunicació. Els camps temàtics a tractar en l'assignatura podrien ser:

- Àmbit personal: identificació personal, família, activitats quotidianes, vivenda i entorn, temps lliure, aficions, viatges, etc.

- Àmbit públic: mitjans de comunicació, educació, món natural, clima i medi ambient, relacions humanes i socials, béns i servicis, etc.

- Àmbit professional: activitats comercials, món laboral, ciència i tecnologia, salut, arts, llengua i comunicació, etc.

Per a l'aprenentatge d'estos continguts s'usaran en gran manera materials autèntics així com les tecnologies de la informació i la comunicació.

2. Continguts funcionals

2.1. Comprensió oral

- Comprensió de les idees principals i secundàries, i també dels elements circumstancials d'una àmplia varietat de textos orals (conferències, xarrades, informatius, pel·lícules, etc.) sobre temes generals, emesos per qualsevol mitjà, en un llenguatge estàndard.

- Comprensió d'informacions tècniques, com ara instruccions d'aparells, emeses oralment, i seguir les indicacions donades.

2.2. Expressió i interacció oral

- Producció de textos orals senzills (presentacions, narracions, expressar opinions i plans, descripcions, resums, etc.) sobre una àmplia varietat de temes, de manera cohesionada, respectant els esquemes discursius específics, amb una pronunciació acceptable.

- Transmissió oral de la informació obtinguda en documents.

- Interacció oral amb altres parlants (iniciar, mantindre i concloure conversacions) usant un lèxic adequat, amb raonable fluïdesa i pronunciació acceptable, en una àmplia gamma de situacions quotidianes (viatges, entrevistes, telèfon, compres, allotjament, menjars, etc.), aplicant les normes sociocomunicatives adequades a la situació de comunicació.

2.3. Comprensió lectora

- Comprensió de les idees principals i secundàries, així com dels elements circumstancials d'una àmplia varietat de textos escrits (articles, correus electrònics, llibres, manuals, pàgines web, cartes, fullets, etc.) sobre temes d'interés general per a l'alumne, en qualsevol suport i en un llenguatge estàndard.

- Comprensió d'informacions tècniques escrites en qualsevol suport, com ara instruccions d'aparells, i seguir les indicacions donades.

2.4. Expressió i interacció escrita

- Producció de textos escrits senzills (presentacions, cartes, notes, opinions, plans, descripcions, etc.) sobre una àmplia varietat de temes, de manera cohesionada, i amb adequació a la situació comunicativa.

- Busca d'informació en textos extensos, i fer-ne resums i transmissions escrites, amb la finalitat de dur a terme una tasca concreta.

2.5. Coneixement i reflexió sobre de la llengua

- Reflexió sobre els diferents tipus de textos orals i escrits per a així comprendre les diferents funcions comunicatives, els esquemes discursius, els connectors i el lèxic en relació amb el tema del text.

- Utilització autònoma d'estratègies i recursos per a l'assimilació dels distints elements constitutius del discurs (ús de diccionaris, llibres de consulta, Internet, interpretació pel context, formulació d'hipòtesis, inferències, etc.).

- Utilització d'estratègies d'autocorrecció i autoavaluació en les manifestacions orals i escrites.

2.6. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Valoració de l'anglés com a mitjà per a eliminar barreres d'enteniment i comunicació entre diferents pobles i com a instrument per a despertar l'interés per la comunicació intercultural.

- Presa de consciència i valoració dels costums, convencions socials, aspectes culturals i trets de la vida quotidiana d'altres països.

- Identificació i apropiació de les normes socioculturals i no verbals que incidixen en la comunicació.

- Desenrotllar una disposició oberta per a rebre les opinions i arguments d'altres sense prejuís i mantindre un diàleg crític, constructiu i respectuós.

- Valoració de la importància de l'anglés com a ferramenta per a adquirir coneixements i com a llengua vehicular en les tecnologies de la informació i la comunicació.

IV. Criteris d'avaluació

Es considerarà que l'alumne ha adquirit les competències i coneixements requerits quan siga capaç de:

1. Comprensió oral

- Comprendre les idees principals i els detalls rellevants de textos orals emesos per diferents mitjans, sempre que s'articulen amb claredat i en un registre de llengua estàndard.

- Comprendre informació concreta relativa a temes quotidians.

- Comprendre informació tècnica senzilla.

- Seguir les idees principals d'un debat, sempre que estiga articulat amb claredat a un nivell de llengua estàndard.

2. Expressió i interacció oral

- Comunicar-se amb una certa seguretat en assumptes habituals i menys habituals.

- Participar i saber defendre's en conversacions que tracten de temes i aspectes comuns de la vida quotidiana, expressant opinions personals i intercanviant i demanant informació.

- Saber relatar esdeveniments, narrar històries i descriure fets amb raonable fluïdesa i pronunciació acceptable.

- Saber expressar-se i interactuar en debats senzills i diàlegs sobre un tema pertinent.

3. Comprensió lectora

- Llegir de manera autònoma i amb un nivell satisfactori de comprensió textos adequats al nivell de primer de batxillerat sobre fets concrets.

- Trobar i comprendre informació rellevant en material escrit d'ús quotidià (cartes, catàlegs, pàgines web, Vikipèdia, documents oficials breus, formularis, etc.).

- Reconéixer idees significatives en articles de periòdics i revistes que tracten de temes quotidians.

- Comprendre instruccions senzilles escrites amb claredat.

4. Expressió i interacció escrita

- Produir textos escrits (cartes, notes, correus electrònics, etc.) amb claredat, cohesió, correcció gramatical i lèxic apropiat sobre temes quotidians o fets determinats, i adequar-los a la situació comunicativa.

- Narrar històries i fer descripcions.

- Resumir informació.

- Presentar opinions sobre qualsevol fet concret.

5. Coneixements i reflexió sobre la llengua

- Utilitzar els coneixements lingüístics adquirits com a instrument d'autoavaluació i de correcció de les produccions escrites i orals pròpies i alienes.

- A través dels textos orals i escrits, comprendre les diferents funcions comunicatives, els esquemes discursius, els connectors i el lèxic en relació amb el tema del text.

6. Aspectes culturals i consciència intercultural

- Valorar la importància de l'anglés com a llengua de comunicació internacional.

- Ser conscient dels aspectes socioculturals presents en els intercanvis comunicatius, i mostrar una actitud oberta i respectuosa cap a l'interlocutor i la seua cultura.

- Valorar la importància de l'anglés com a llengua vehicular tant en les tecnologies de la informació i la comunicació com per a l'adquisició de coneixements.

Valencià: llengua i imatge

I. Introducció

La matèria Valencià: llengua i imatge compartix els objectius i continguts generals de la matèria de Llengua i Literatura respecte a la millora de la competència comunicativa dels alumnes a partir de l'ampliació de les habilitats discursives coneixent altres sistemes semiòtics que enriquiran la visió que els alumnes poden obtindre dels fenòmens comunicatius.

Centrada en l'estudi de la comunicació audiovisual, l'acostament es produïx a partir de la presència de macroestructures significatives comunes per mitjà de l'anàlisi dels factors contextuals que intervenen, les estructures, i les formes i marques de l'enunciació. D'altra banda, la relació amb la literatura es materialitza a través de l'estudi del concepte de gènere des d'un punt de vista pragmàtic i de la consideració social del discurs artístic. Així, la matèria pretén incidir de manera especial en el component verbal dels discursos audiovisuals amb l'objectiu general d'ampliació de la competència lingüística dels alumnes que se centra en tres aspectes:

- L'ús del valencià com a llengua vehicular en la comunicació en l'aula.

- L'ús de materials i recursos en esta mateixa llengua.

- La relació que s'establix entre sistemes semiòtics diferents, i que constituïx la base de partida per al currículum.

Atés que qualsevol sistema semiòtic comunica els productes elaborats amb imatges, podran analitzar-se utilitzant els mateixos procediments d'anàlisi que els que utilitzem a l'analitzar la funció comunicativa de les llengües naturals, ja que ambdós coincidixen en els fins, en els procediments i en els recursos posats en joc per a l'elaboració del discurs. A tot això cal afegir la importància que han adquirit en la nostra societat les pantalles, de les quals no solament emana informació, sinó formació, opinió i, fins i tot, coneixement. L'estudi de les formes de significació de les pantalles ha de ser una obligació del nostre sistema educatiu.

Es partirà, doncs, dels diferents nivells d'anàlisi del discurs. L'adequació correspon als factors contextuals que participen en la planificació i l'elaboració del text. La coherència es referix al significat global del text, a la relació entre les seues parts o unitats més xicotetes que s'articulen en funció del que el text com un tot pretén comunicar. Este significat global fa referència als procediments que permeten que un text siga percebut com un tot i no com una continuïtat inconnexa de fragments.

Al mateix temps, les diferències apareixeran en l'anàlisi dels elements lingüístics o icònics usats per a aconseguir que cada text (verbal o iconicoverbal) arribe a ser un text adequat a la situació de comunicació, coherent i internament cohesionat. Si en el text verbal s'utilitzen procediments morfosintàctics i lexicosemàntics, en el text audiovisual s'empraran elements i recursos propis de codis diferents (verbals, sonors i visuals). Però, en tot cas, si un text és vist com a adequat al context de situació, coherent en la selecció i organització de les idees i cohesionat internament, és perquè s'ha fet un bon ús d'una continuïtat d'elements lingüístics o iconicoverbals que han permés fixar el text en el seu context de situació, presentar les idees de manera organitzada o establir llaços entre les parts del text. És en l'ús d'estos elements -propis de codis diferents- on trobarem les diferències.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Analitzar els discursos audiovisuals més significatius socialment, així com la seua relació amb el discurs verbal, tant oral com escrit, tenint en compte la complexitat dels elements que intervenen i valorant, especialment, l'artisticitat present en els mitjans audiovisuals i la consideració social que reben.

2. Comparar i establir les relacions pertinents entre els procediments macrotextuals narratius, expositius i argumentatius, en els suports verbal i audiovisual.

3. Aprofundir en els coneixements pragmàtics que es desprenen de l'anàlisi textual aplicat als mitjans audiovisuals.

4. Analitzar i conéixer els procediments genèrics com a marcs de referència per a l'emissor i per al receptor.

5. Dissenyar discursos audiovisuals narratius, argumentatius i explicatius, utilitzant els procediments macrotextuals que els són propis, amb adequació a les situacions comunicatives.

6. Produir textos verbals que integren el discurs audiovisual (guions, diàlegs, crítiques, disseny d'espais i personatges, etc.) o s'hi relacionen.

7. Conéixer i valorar la realitat sociolingüística en els mitjans audiovisuals, analitzar l'aparició i ús del valencià en estos mitjans i valorar el seu procés de normalització.

8. Analitzar amb una mirada crítica tots els discursos que emanen de les pantalles, i ser capaç de descobrir i, especialment, d'evitar en les produccions pròpies conductes que denoten actituds discriminatòries, d'abús de poder o manifestacions de violència, en relació amb el gènere social, amb la llengua d'ús o amb grups marginats en el nostre entorn social.

9. Valorar el paper dels missatges audiovisuals de tot tipus en la conformació del model de societat actual.

III. Continguts

S'establixen tres tipus de continguts:

a) Procediments que es referixen a habilitats per a la producció i interpretació de discursos audiovisuals.

b) Conceptes o coneixements explícits que fan referència a l'aplicació dels esquemes textuals al discurs audiovisual, a les convencions genèriques i a les qüestions pragmàtiques relacionades amb els tipus de textos i l'especificitat del mitjà en què s'expressen.

c) Actituds que afavorixen el posicionament i distanciament crític respecte als mitjans audiovisuals.

Estos tres tipus de continguts s'apliquen als quatre nuclis següents:

- L'univers comunicatiu.

- La narració audiovisual.

- La informació audiovisual.

- La publicitat audiovisual.

1. L'univers comunicatiu

Este nucli té com a objectiu principal posar en evidència la gran presència d'imatges en la societat actual. Els sistemes icònics han arribat a ser les principals formes de comunicació per quantitat i intensitat, representades, en primer lloc, per la televisió, la importància de la qual com a reguladora de l'activitat humana i del pensament i conformadora de les actituds, valors i creences que configuren la nostra societat, és evident.

Partint de l'aplicació del model clàssic als processos comunicatius que tenen lloc quan intervenen els mitjans de comunicació social, s'aniran descobrint algunes característiques dels mitjans audiovisuals, sobretot pel que fa referència a l'enunciat i analitzant com s'expressa el model comunicatiu quan ens enfrontem als discursos considerats artístics en els quals la producció de sentit ocupa el paper fonamental amb tots els elements que la integren orientats en eixa direcció.

Una vegada definits els factors contextuals que intervenen en els processos comunicatius, estos factors hauran de ser tinguts en compte en les produccions pròpies, tant a l'hora de triar el mitjà com el tipus de text que s'utilitzarà. Constituïx, doncs, un procediment previ per a la planificació i determinació de les característiques textuals del producte a dissenyar.

Els dos últims continguts de caràcter actitudinal tracten de reflexionar sobre la importància que han tingut els mitjans de comunicació en el procés de normalització lingüística del valencià, valorant la seua presència quantitativa i qualitativa i també analitzant els procediments utilitzats en els mitjans de comunicació per a la persuasió i per a l'engany i les manifestacions que indiquen actituds discriminatòries, d'abús de poder o de violència, en especial aquelles que evidencien sexisme, racisme o marginació social.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Aplicació del model del procés comunicatiu en els mitjans de comunicació social. La iconosfera audiovisual.

- Anàlisi de les característiques particulars dels processos comunicatius en els mitjans audiovisuals.

- Anàlisi de les característiques comunicatives del discurs artístic.

- Utilització d'elements contextuals en la planificació del discurs.

- Valoració crítica de la situació sociolingüística del valencià en els mitjans de comunicació audiovisual.

- Anàlisi crítica dels procediments utilitzats per els mitjans de comunicació, com a expressió del poder o de la ideologia, per a la persuasió i l'engany, així com de les conductes, en estos mitjans, que indiquen actituds discriminatòries, d'abús de poder o manifestacions de violència, en especial les que evidencien sexisme, racisme o marginació social.

2. La narració audiovisual

La narració configura una macroestructura textual ben caracteritzada que pot aplicar-se a l'anàlisi d'actualitzacions concretes en diferents mitjans amb uns mecanismes conformadors comuns a qualsevol discurs narratiu que s'articulen en història, discurs i narració, a partir de la distinció bàsica entre enunciat i enunciació i en els quals destaquen temps, espai, actuants, estructura narrativa, narrador, narratari i punt de vista. Alguns d'estos elements poden relacionar-se, directament, amb continguts gramaticals com les persones en el discurs, la pronominalització, els connectors o el verb.

No obstant això, dins del fenomen audiovisual és necessari diferenciar els diferents mitjans de vehiculació del discurs i la relació amb les limitacions tècniques i els condicionaments ideològics on s'ha de tindre present, a més, la creativitat dels emissors en relació amb el canviant concepte d'artisticitat tenint en compte els nous formats que van sorgint.

Una vegada establida l'anàlisi dels procediments narratius, arriba el moment de la producció, que haurà d'efectuar-se a partir dels mencionats procediments i la contextualització necessària que s'ha de plantejar abans de qualsevol treball de producció textual. En este sentit, pot ser interessant partir dels gèneres com a guies d'orientació.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Comprensió del fet narratiu com una macroestructura aplicable a l'anàlisi i a la producció de textos narratius en diferents suports.

- Anàlisi dels principals mecanismes conformadors de la narració (història i discurs) a partir del contrast entre el discurs lingüístic i l'audiovisual i recorrent als conceptes pragmàtics d'enunciador, narrador, narratari, cohesió, i a les seues manifestacions en el text.

- Utilització del concepte de gènere com un procediment per a l'anàlisi i producció de textos narratius, tenint en compte el canviant concepte d'artisticitat.

3. La informació audiovisual

Este contingut pretén que els alumnes sistematitzen i reorganitzen els aprenentatges adquirits en etapes anteriors sobre les estructures informatives i expositives a partir de la seua aplicació al discurs audiovisual en el marc global de la comunicació humana.

L'anàlisi del component pragmàtic en l'estudi de la informació audiovisual és un contingut imprescindible per a un acostament crític a este tipus discursiu al considerar que en la cultura actual, amb un fort predomini de la imatge, s'ha produït el transvasament del valor de la veritat de la lletra impresa a la imatge. La consideració permanent de la imatge en el marc dels sistemes de mediació entre l'home i el món, com una representació mediatitzada de la realitat, servirà per a la seua anàlisi distanciada i per a la producció d'este tipus de discursos, tenint en compte, especialment, la relació dels aspectes formals (estructures, estratègies expositives, gèneres) dels informatius audiovisuals, així com les característiques pròpies que es desprenen d'un enfocament textual (cohesió, coherència), comparant-los amb formes discursives paregudes amb suport únicament verbal.

Els últims continguts, de tipus actitudinal, enllacen amb l'anàlisi del component pragmàtic. D'una banda, la consideració del concepte impossible d'objectivitat informativa i dels recursos formals que la simulen. D'altra banda, l'anàlisi crítica de les manifestacions discriminatòries de qualsevol tipus en el tracte de la informació i, especialment, a través de formes de persuasió encobertes.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Reconeixement de les diverses pràctiques discursives informatives com a pertanyents a una macroestructura que es pot aplicar en l'anàlisi i producció de textos informatius, independent del suport (verbal, audiovisual) que s'ha usat, ja que utilitzen estructures i estratègies comunes.

- Anàlisi crítica dels components pragmàtic i ideològic en la informació audiovisual per a la comprensió dels significats globals dels textos, amb especial atenció als modes de l'enunciació i a les seues manifestacions formals.

- Reconeixement i utilització de les formes de cohesió i coherència textuals dels informatius verbals i les equivalències en les produccions audiovisuals.

- Utilització dels procediments per a l'obtenció, el tractament i l'elaboració de la informació en la producció d'informatius audiovisuals: documentació, selecció, planificació, estructuració, jerarquització i realització.

- Anàlisi crítica de les formes de persuasió informativa com a manifestacions de poder i ideologia: les actituds discriminatòries d'abús de poder, racistes i sexistes encobertes en el tractament de la informació.

4. La publicitat audiovisual

Este nucli de continguts intenta completar l'aplicació de les formes textuals al discurs audiovisual, partint de la consideració de la publicitat audiovisual com a forma argumentativa que conforma una macroestructura que funciona tant en l'anàlisi com en la producció de textos argumentatius. Per tractar-se d'un tipus de missatge que pretén una reacció o resposta més directa per part del públic receptor, l'anàlisi dels elements contextuals servirà per a comprendre la necessària relació entre esta i les formes que adopta el discurs.

L'anàlisi d'aspectes formals referits a estructures i formes discursives, al servici de l'argumentació i les implicacions derivades de la seua relació amb la textualitat, han de partir de l'especificitat i les concomitàncies entre els recursos i formes verbals i audiovisuals. Especial rellevància adquirix la manifestació de la intertextualitat en la publicitat, com un procediment en la construcció de sentit dins del macrodiscurs audiovisual i, de manera més àmplia, en la comunicació humana.

L'aplicació dels procediments retòrics en l'estudi de la imatge i dels diversos procediments que es poden posar en joc en la producció de missatges publicitaris propis, juntament amb l'apropiament crític d'alguns valors ètics, constituïxen un grup de continguts que servirà per a l'anàlisi de la funció artística dels missatges publicitaris, així com dels seus recursos per a la persuasió i fixació en l'espectador. En este sentit és fonamental la reflexió sobre el paper de la dona, del xiquet i d'altres grups socials dins de la publicitat en la seua relació amb la manipulació, el consumisme i la individualitat en esta societat de pantalles.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Reconeixement de les diverses pràctiques discursives argumentatives com a manifestacions d'una macroestructura comunicativa aplicable a l'anàlisi i producció de textos argumentatius, amb independència dels seus suports materials (verbal, audiovisual) a partir de la consideració fonamental dels elements contextuals del missatge publicitari com a principi regulador determinant en la producció d'este tipus de missatges.

- Reconeixement de la modalització com una manifestació de l'enunciació de les formes de cohesió del text argumentatiu i de la intertextualitat com un procediment per a la construcció de sentit.

- Aplicació dels procediments retòrics a l'anàlisi del text argumentatiu audiovisual.

- Utilització dels procediments propis de l'argumentació en la producció d'espots publicitaris.

- Anàlisi crítica i valoració del paper de la dona, del xiquet i d'altres grups socials en la publicitat i la seua situació com a espectadors.

- La publicitat com a reflex i vehicle del model de societat actual: consumisme, competitivitat, individualisme.

IV. Criteris d'avaluació

1. Aplicar el model general de la comunicació als processos comunicatius de l'àmbit específic dels mitjans de comunicació social.

Amb este criteri es pretén valorar la capacitat dels alumnes per a traslladar els esquemes globals de comunicació als processos concrets en què intervenen els mitjans de comunicació social, i valorar de manera crítica la complexitat dels elements que entren en joc.

2. Interpretar produccions audiovisuals expressades en diferents mitjans i amb diferents fins comunicatius, aplicant els models textuals que es deriven de l'anàlisi de les produccions verbals.

Prenent com a premissa inicial la possibilitat d'un enfocament textual en l'anàlisi de les produccions audiovisuals, este criteri pretén valorar la capacitat de l'alumne per a reconéixer estructures comunicatives generals en qualsevol tipus de missatge, independentment dels codis de base usats, tenint sempre en compte els factors contextuals que concorren.

3. Planificar i produir textos audiovisuals pertanyents a situacions de comunicació convencionals i adequats al context en què s'inscriuen, amb la utilització dels procediments macroestructurals que oferixen els gèneres textuals.

El criteri valora la capacitat de l'alumnat per a aplicar els procediments macroestructurals i la definició dels factors contextuals en l'elaboració de produccions audiovisuals pròpies, dins de les possibilitats que oferixen els recursos materials de què es disposa. No es tracta tant de valorar el producte final com d'avaluar el procés de planificació i estructuració dels missatges.

4. Reconéixer les específiques marques gramaticals dels textos verbals referides a l'enunciació i a les formes de cohesió i de coherència, i relacionar-les amb mecanismes equivalents dels textos audiovisuals.

El criteri fa referència a una doble valoració: en primer lloc, la capacitat per a establir relacions entre formes gramaticals de codis diferents; en segon lloc, comprén que estes formes gramaticals conformen l'estructura superficial que depén del codi de base usat. Això suposa una visió més globalitzadora del fet gramatical.

5. Identificar les marques genèriques com a guies orientadores tant de la interpretació com de la producció, i aplicar els procediments de la intertextualitat en l'elaboració de missatges audiovisuals propis.

Este criteri fa referència a la consideració dels gèneres i dels recursos intertextuals com a mecanismes de producció de sentit i d'economia discursiva. Es valorarà la capacitat de l'alumne per a aplicar els instruments que estos fenòmens oferixen, tant en la interpretació com en la producció.

6. Comparar la consideració que s'atorga a les manifestacions verbals o audiovisuals, i analitzar quins factors, de caràcter social, històric, ideològic, influïxen en esta consideració.

Partint del concepte d'art, este criteri pretén valorar la capacitat reflexiva dels alumnes per a determinar els factors convencionals que intervenen en la consideració social del discurs artístic.

7. Analitzar l'ús del valencià en els mitjans de comunicació audiovisuals en relació amb el procés de normalització lingüística i dins del marc dels mitjans de comunicació actuals.

Amb este criteri es pretén valorar la capacitat crítica i la consciència social dels alumnes per a establir les funcions que tenen els mitjans de comunicació, en relació amb la normalització lingüística.

8. Identificar en les produccions, i evitar en les pròpies, conductes que manifesten actituds discriminatòries, d'abús de poder o de violència, en relació amb el gènere social, la llengua d'ús o la pertinença a grups marginats del nostre entorn social, amb atenció especial a aquelles que fan referència a la infància i al paper social de la dona o d'altres grups socials.

Este criteri, referit a objectius de tipus actitudinal, pretén valorar la capacitat de l'alumnat per a identificar les conductes discriminatòries que es donen en els mitjans, moltes vegades de manera encoberta, tenint en compte la gran influència que estos tenen en la conformació d'actituds, valors i creences en la societat actual. La identificació serà el pas preliminar per a evitar, de manera conscient, estos tipus de conducta en les pròpies produccions.

9. Analitzar el rerefons ideològic associat al poder que s'oculta en el macrodiscurs audiovisual i les seues formes encobertes de manipulació, amb atenció especial als missatges publicitaris.

El paper central dels mitjans en la conformació del model de societat actual s'orienta fonamentalment cap als valors de consum i individualisme. Els alumnes hauran de ser conscients de la capacitat manipulativa d'estos a partir del distanciament crític que oferix l'anàlisi dels seus continguts ideològics i de la forma de vehicular-los.

Valencià: habilitats comunicatives

Castellà: habilitats comunicatives

I. Introducció

El batxillerat és una etapa educativa postobligatòria que té com a finalitat proporcionar als alumnes formació acadèmica, maduresa intel·lectual i humana, i també, els coneixements i les habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida amb unes capacitats, entre les quals les comunicatives són molt rellevants.

Al cap i a la fi, la comunicació lingüística és un mitjà privilegiat que, a més de ser un dels objectius d'este tram educatiu és, a més, el vehicle que permet l'intercanvi de la informació i, per tant, l'accés al coneixement. Les ensenyances del batxillerat han de capacitar els alumnes per a accedir a l'educació superior i entre els seus objectius destaquen tots aquells que tenen relació amb les habilitats lingüístiques.

De fet, fent una revisió succinta dels objectius d'esta etapa, descobrim que un bon maneig de les destreses lingüístiques és una condició indispensable entre l'alumnat per a evolucionar amb èxit en este tram educatiu. Especialment, tenint en compte la complexitat de processos que intervenen en la formació com a persona, com a estudiant i com a ciutadà dels alumnes que cursen el batxillerat.

Una alumna o un alumne del sistema educatiu valencià ha de saber aproximar-se a la multitud de discursos que el rodegen en les millors condicions possibles. L'anàlisi del discurs i, per extensió, els coneixements semiòtics s'han convertit en una ferramenta que, més enllà del coneixement lingüístic, possibilita als ciutadans entendre el món que els rodeja.

No obstant això, a més, un alumne o una alumna de batxillerat ha de ser capaç d'intervindre en la vida social i, amb este objectiu, esta matèria pretén convertir-se en una ferramenta que augmente tant la capacitat de comprensió, anàlisi i síntesi dels discursos que ens rodegen com, especialment, la producció de discursos adequats a les situacions tan diverses que apareixen en la vida acadèmica.

El maneig d'estes destreses lingüístiques en condicions òptimes proporcionarà unes competències comunicatives, més enllà de la gramatical, que possibilitaran la comunicació i l'accés a la informació i al coneixement mencionats en les diverses situacions que apareixeran en la educació superior, en la vida professional i, inclús, en la vida social futura dels alumnes.

La matèria està dissenyada, per tant, perquè els alumnes que la trien augmenten les seues destreses lingüístiques en gèneres discursius molt concrets i que es poden relacionar, sobretot, amb l'àmbit acadèmic que hem mencionat. Així, es poden assegurar els objectius generals del batxillerat que, per raons òbvies, moltes vegades queden diluïts en el treball entre les diverses matèries que integren el currículum.

Podem relacionar estos objectius amb la consolidació de la maduresa personal i social d'acord amb l'objectiu de disposar d'un esperit crític cap als esdeveniments que els rodegen refermant un cert esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

Al mateix temps, es pot treballar el criteri estètic en la matèria d'acord amb les opcions culturals i estètiques que els alumnes adopten. Estos objectius tindran sentit en relació amb la metodologia que proposa la selecció de continguts de la matèria que podem considerar, bàsicament, procedimentals.

Així, també caldrà refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal i, sobretot, assegurar tant en la seua expressió oral com escrita una competència discursiva, gramatical i sociolingüística pròpia d'un alumne o alumna del batxillerat.

En este sentit, és convenient adoptar un punt de vista global de manera que cal promocionar la idea que diversitat i, per tant, plurilingüisme són un patrimoni humà fonamental que, a més, possibilita l'existència del tractament integrat de llengües, de manera que els coneixements i les destreses que adquirim per a una llengua són transferibles a una altra.

D'altra banda, per actualitat i per necessitat serà necessari que els alumnes utilitzen amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació, ja que reben a través d'este mitjà la major part dels discursos que conformen la vida social i és a través d'estes tecnologies que accedixen, i que accediran, als coneixements científics i tecnològics així com als seus mètodes i tècniques. No es pot entendre, per tant, el treball acadèmic sense el maneig solvent d'estes tecnologies.

Metodològicament, ja que la matèria tracta les habilitats lingüístiques des d'una concepció comunicativa i activa plantejant que no s'adquirixen només per la sistematització de les operacions que les integren sinó per la pràctica sobre estes accions. Cal tindre present que el desenrotllament d'habilitats comunicatives té com a nota característica la possibilitat de transferència en el sentit que una habilitat no es desenrotlla per a una acció determinada sinó que es convertix en capacitat, en una forma de resposta aplicable a múltiples situacions.

II. Objectius Generals

1. Analitzar els discursos que intervenen en la vida social i, especialment, en l'àmbit acadèmic.

2. Millorar la competència comunicativa, oral i escrita, en valencià i en castellà.

3. Conéixer i aplicar estratègies comunicatives en situacions de formalitat.

4. Comprendre la importància de l'educació lingüística en la societat actual.

5. Produir els discursos adequats a situacions formals especialment en l'àmbit acadèmic.

6. Consolidar una maduresa personal i social que permeta actuar adequadament en situacions comunicatives formals.

7. Consolidar un esperit crític, i al mateix temps creatiu, tant en la producció com en la recepció dels discursos.

8. Refermar els hàbits de lectura i d'estudi, considerant l'aprenentatge com a mitjà de desenrotllament personal.

9. Consolidar l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació tant per a l'accés a la informació com per a la vehiculació dels discursos.

10. Consolidar el treball en col·laboració com a mètode per a millorar l'aprenentatge i com a instrument per a inserir-se en la vida social, acadèmica i professional.

III. Continguts

1. La competència comunicativa: gramatical, discursiva, sociolingüística i estratègica.

2. Les habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) i l'educació lingüística.

3. La comunicació no verbal enfront del discurs escrit: l'oral formal.

4. Els gèneres discursius propis de l'àmbit acadèmic.

5. Les fases en la producció dels discursos: planificació, textualització i revisió.

6. Els discursos en les tecnologies de la informació i de la comunicació: vehiculació del discurs i accés a la informació.

7. L'anàlisi del discurs com a mètode per a la producció discursiva.

8. El treball en equip.

9. L'exposició oral tècnica en l'àmbit educatiu.

IV. Criteris d'avaluació

L'alumne ha de ser capaç de:

1. Realitzar una exposició oral formal amb els criteris propis del discurs oral on demostre que domina els diferents aspectes de la competència comunicativa.

2. Dominar els aspectes de la planificació, textualització i revisió dels discursos.

3. Saber analitzar els matisos diferencials del discurs oral enfront de l'escrit i del discurs oral formal enfront del discurs oral informal.

4. Saber triar el gènere discursiu adequat per a cada situació comunicativa i dominar els gèneres discursius propis de l'àmbit acadèmic.

5. Saber produir i analitzar els diferents discursos orals i escrits propis dels mitjans de comunicació.

6. Tindre una actitud crítica enfront dels discursos dels mitjans de comunicació. Tindre capacitat de síntesi, anàlisi i reformulació.

7. Saber detectar els aspectes ideològics, culturals, subjectius dels discursos orals i també els aspectes més neutres o objectius.

8. Saber treballar en equip com a estratègia d'aprenentatge d'elaboració del discurs i com a tècnica de gestió i anàlisi de continguts i formes discursives.

9. Saber analitzar el discurs com a mètode per a la producció discursiva.

Castellà: llenguatge i documentació

I. Introducció

Llenguatge i Documentació és una matèria optativa de caràcter instrumental i complementari, la qual cosa li conferix un marc d'aplicació polivalent, apropiat per a totes les modalitats de batxillerat. La denominació de la matèria fa referència a la seua vinculació amb dos àmbits de coneixements: els que són propis de l'àrea de Llengua i Literatura i els que es referixen als processos de documentació i tractament de la informació. Este doble vessant obliga a definir la matèria considerant, d'una banda, la relació que establix amb la matèria de Llengua i Literatura, present en totes les modalitats de batxillerat, i, d'una altra, els aspectes de la ciència documental que són pertinents, pel seu caràcter formatiu, per als alumnes a qui va dirigida.

Llenguatge i Documentació proposa actuacions específiques per a aprofundir en alguns aprenentatges arreplegats en la matèria comuna. En efecte, el currículum de Llengua i Literatura marca entre els seus objectius generals la producció i interpretació de textos propis del discurs acadèmic i la utilització adequada del llenguatge com a instrument per a l'adquisició de nous sabers. Estos mateixos objectius són els que fonamenten l'oferta de Llenguatge i Documentació en l'espai d'optativitat.

Esta coincidència parcial en els objectius de les dos matèries no implica una innecessària reiteració de continguts. L'assignatura comuna, en haver d'atendre altres tipus de discurs de singular rellevància per a la formació dels batxillers -mitjans de comunicació, discurs literari, etc. pretén una aproximació raonable, encara que necessàriament modesta, al discurs acadèmic. Eixa aproximació ha de permetre que els alumnes adquirisquen destreses suficients per a la comprensió i producció dels textos que intervenen en el procés d'aprenentatge de les diferents matèries del currículum de batxillerat. Per la seua banda, Llenguatge i Documentació estén la intervenció en el domini d'este tipus de discurs buscant la projecció en etapes posteriors, ja que oferix instruments d'utilitat manifesta per a l'àmbit acadèmic i per al tractament de la informació que exigixen determinades activitats professionals.

Els continguts relatius als processos de documentació i al tractament de la informació marquen l'especificitat d'esta matèria. La necessitat ineludible de prendre contacte amb els sistemes de difusió i tractament documental dels sabers científics i la incorporació accelerada de les tècniques documentals amb suport informàtic fan que cada dia resulte més rica, però també més complexa, la utilització de fonts d'informació. El desenrotllament de la ciència documental -tractament, sistematització, transmissió i recuperació d'informació- exigix maneres d'actuació específiques que permeten accedir a les fonts documentals, tant per a demanar informació com per a proporcionar-la. Llenguatge i Documentació selecciona, de la ciència documental, continguts que poden facilitar als alumnes la utilització d'eixos mitjans.

En el procés de desenrotllament de la competència comunicativa de l'alumnat, que fonamenta els objectius curriculars de l'àrea de Llengua i Literatura al llarg de les diferents etapes educatives, esta matèria aporta criteris d'actuació en relació amb els textos la finalitat dels quals és la transmissió especialitzada del saber. Estos criteris es referixen tant al conjunt de procediments implicats en l'elaboració dels discursos propis de l'àmbit acadèmic com a la reelaboració i la producció dels textos resultants d'este procés.

La matèria incidix, per tant, en els objectius generals de l'educació lingüística que es referixen al discurs academicocientífic, fent especial insistència en el caràcter mediador d'este tipus de discurs en la transmissió dels sabers que es deriven de la investigació científica. Per a això es treballarà amb distints models textuals, s'utilitzaran fonts d'informació bibliogràfica i documental diversificades, s'afavorirà l'adquisició de destreses en la utilització dels distints suports en què s'organitza i transmet esta informació i sistematització de les diferents fonts d'informació.

La intervenció didàctica en estos terrenys estarà orientada a l'adquisició de procediments d'actuació suficients per a la utilització dels distints mitjans, convencionals o informàtics, que poden servir com a font d'informació. Així mateix, proporcionarà a l'alumne tècniques d'organització i de sistematització de la informació amb vista a l'elaboració dels propis treballs acadèmics.

En resum, Llenguatge i Documentació aprofundix els objectius de l'àrea i de l'etapa relacionats amb el desenrotllament de la capacitat de comprensió i producció de textos orals i escrits propis del discurs acadèmic, d'accés a les fonts d'informació bibliogràfica i documental i de tractament d'estes amb fins acadèmics. Tot això estarà encaminat a l'adquisició de destreses que faciliten el treball acadèmic propi del batxillerat i tasques posteriors en altres etapes formatives o professionals.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Comprendre textos orals i escrits pertanyents a l'àmbit del discurs acadèmic.

2. Produir textos orals i escrits les característiques discursives, organitzatives i formals dels quals s'ajusten a les pròpies dels textos academicocientífics.

3. Utilitzar de forma adequada els diferents centres d'informació bibliogràfica o documental.

4. Seleccionar i valorar críticament la informació rebuda a través de diferents fonts documentals.

5. Familiaritzar-se amb els tractaments documentals de la informació, elaborant, ordenant i classificant unitats textuals pròpies del discurs acadèmic, per a la seua posterior utilització en missatges, orals o escrits.

6. Aprofundir en l'aprenentatge dels procediments propis del treball intel·lectual i científic que permeten dur a terme en el futur tasques pròpies de l'àmbit universitari o professional de l'alumne.

7. Reflexionar sobre aspectes significatius de l'ús de la llengua en textos destinats a la transmissió de coneixements.

8. Refermar l'interés per l'ús precís, adequat i correcte de la llengua.

III. Continguts

Els continguts de la matèria es presenten en dos grans nuclis. El primer d'estos -anàlisi del discurs acadèmic- inclou continguts relacionats amb l'anàlisi, la utilització i l'avaluació crítica de les distintes fonts d'informació bibliogràfica i documental, i amb l'organització sistemàtica de la informació. El segon -producció de textos propis del discurs acadèmic- agrupa els continguts referits al procés d'elaboració de documents complexos de caràcter acadèmic, utilitzant adequadament les fonts d'informació bibliogràfica i documental.

L'organització dels continguts del currículum en estos dos nuclis no comporta una seqüenciació temporal. La necessitat de treballar simultàniament continguts relatius a l'anàlisi i a la producció de textos haurà de reflectir-se en la programació, siga quina siga la forma en què esta es concrete.

1. Anàlisi del discurs acadèmic

Els continguts que es proposen en este nucli han de propiciar el reconeixement i l'anàlisi de les característiques específiques del discurs acadèmic i dels seus gèneres textuals, tant pel que fa a les marques lingüístiques, com a l'organització de les unitats de contingut. Este reconeixement permetrà l'adequada comprensió dels textos així com l'aplicació de diferents tècniques de descripció sintètica d'estos. També en un procés d'abstracció dels seus continguts fonamentals, la iniciació en les tasques de fixació de descriptors adequats per a la classificació i la recuperació de la informació documental.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Reconeixement del discurs acadèmic atenent a criteris temàtics i formals.

- Caracterització de distints tipus de documents: articles divulgatius, articles científics, monografies, etc.

- Lectura de textos acadèmics i utilització de procediments per a la descripció sintètica d'estos: elaboració de quadros, sinopsis, taxonomies, resums, extractes, compendis, ressenyes, etc. i selecció de descriptors.

- Reconeixement de les marques lingüístiques pròpies dels textos acadèmics: valors específics del substantiu, l'adjectiu i el verb; formació i ús de neologismes; incorporació de barbarismes; característiques sintàctiques tant de l'oració com del text; implicacions semàntiques de l'organització sintàctica; organització del contingut en paràgrafs; importància dels valors de significació implícita, etc.

- Anàlisi dels elements de contingut que s'integren en un text acadèmic: organització i estructura.

- Anàlisi i utilització de procediments d'accés a les diferents fonts d'informació documental: bibliografies, índexs i fitxers, catàlegs, bases de dades, índexs de sumaris, inventaris topogràfics, fonts d'informació de suport informàtic i en línia, etc. (CD-ROM, centres d'informació, Punt d'Informació Documental, etc.).

- Valoració de diferents modes de lectura i la seua aplicació en el procés d'elaboració del discurs acadèmic o científic.

2. Producció de textos propis del discurs acadèmic

S'inclouen en este nucli els continguts relacionats amb el procés d'organització i sistematització de la informació obtinguda en la consulta de fonts bibliogràfiques i documentals, i amb la producció de textos, orals i escrits pertanyents als gèneres academicocientífics.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Elaboració de propostes de textos acadèmics atenent criteris propis del treball científic: selecció de tema, fixació de límits, formulació d'hipòtesis, etcètera.

- Sistematització de materials documentals amb vista a l'elaboració de treballs academicocientífics.

- Reelaboració de materials recopilats, atenent criteris organitzatius en funció dels models de discurs acadèmic que poden servir de base en el procés de producció.

- Producció de textos acadèmics que manifesten un ús adequat del llenguatge pel que fa a l'expressió oral o escrita i atenent, si és el cas, les convencions pròpies dels missatges destinats a la publicació.

- Utilització de recursos bibliogràfics i documentals per a elaborar apèndixs bibliogràfics en relació amb els textos produïts.

- Ús adequat dels textos produïts atenent les tipologies documentals manejades al llarg del curs.

IV. Criteris d'avaluació

1. Seleccionar, comprendre, analitzar i valorar textos orals i escrits propis del discurs acadèmic.

Este criteri pretén valorar les destreses dels alumnes en la utilització de textos acadèmics i científics. Se centra, per tant, en l'avaluació de l'adquisició de procediments per a la selecció, l'anàlisi i la síntesi d'este tipus de textos. Així mateix, atén la capacitat de valorar estos textos en funció de l'interés específic que puguen tindre per a la seua utilització posterior com a font d'informació documental.

2. Utilitzar fonts d'informació bibliogràfica i documental.

Se centra este criteri en la capacitat de l'alumne per a utilitzar adequadament les fonts d'informació bibliogràfica i documental a què pot tindre accés: obres de referència de les biblioteques dels propis centres, informació catalogràfica de biblioteques generals o especialitzades, inventaris o catàlegs d'arxius, informació de suport informàtic i en línia, consultes específiques en centres de documentació especialitzats, punts d'informació documental creats en el propi centre, publicacions periòdiques d'interés bibliogràfic o documental, etc. Les estratègies metodològiques que s'hagen seguit i les possibilitats reals d'ús de material específic a què el grup puga tindre accés diversificaran l'abast avaluador d'este criteri.

3. Utilitzar adequadament els procediments de treball intel·lectual propis de l'àmbit academicocientífic.

Amb este criteri es pretén avaluar l'adquisició de les destreses necessàries per al desenrotllament del treball intel·lectual pel que fa a la definició d'objectius de treball, fixació de límits, selecció de bases informatives adequades i procés. L'elaboració de fitxes de treball, índexs de referències, resums, sinopsis de textos d'interés i repertoris bibliogràfics complementaris són alguns dels elements en què pot fonamentar-se esta avaluació.

4. Reconéixer el valor semàntic i la importància formal de les marques lingüístiques característiques del discurs acadèmic i aplicar en les pròpies produccions els procediments lingüístics adequats a este tipus de discurs.

Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a reflexionar sobre les marques lingüístiques del discurs acadèmic, els coneixements explícits que posseïx sobre eixes marques i la seua capacitat d'utilitzar estos coneixements en la interpretació i la producció de textos. Pretén, per tant, comprovar si l'alumne és capaç d'aplicar els coneixements lingüístics en la realització de tasques de tipus intel·lectual.

5. Produir textos orals i escrits propis de l'àmbit acadèmic i científic.

Este criteri té un caràcter global ja que suposa necessàriament la realització satisfactòria d'activitats prèvies a la producció. L'aplicació d'este criteri permetrà avaluar els aspectes següents: la selecció del tema i de les unitats d'informació bibliogràfica i documenta, l'organització i l'estructura del discurs proposat i la utilització del registre lingüístic apropiat prenent com a punt de partida la varietat estàndard. Junt amb això, s'avaluarà el desenrotllament de la precisió lèxica i la correcció expressiva, tant oral com escrita, que han de ser conseqüència del procés de reflexió i autocorrecció.

Geografia i Història de la Comunitat Valenciana

I. Introducció

La Geografia i la Història de la Comunitat Valenciana té com a objecte explicar aquells processos socials, tant en la dimensió espacial com temporal, que han configurat i configuren la realitat social valenciana en els seus aspectes específics que la diferencien d'altres realitats d'àmbit més ampli amb les quals és necessari establir també relacions.

La Geografia i Història de la Comunitat Valenciana pot aportar elements que permeten als estudiants involucrar-se críticament en la construcció de la societat en què viuen, la qual cosa implica una reflexió que ha de recolzar-se en els marcs teòrics que aporten ambdós disciplines en tant que ajuden a informar l'actuació sobre la realitat. El caràcter d'esta matèria porta a aprofundir en el coneixement de la realitat social, la qual cosa suposa abordar l'estudi de processos socials complexos, dotar l'alumnat d'elements d'anàlisi que milloren la consciència i la capacitat d'involucrar-se en estos processos que, junt amb la reflexió sobre el propi coneixement que aporten la geografia i la història, són elements que conferixen a esta matèria un important valor educatiu i una imprescindible formació intel·lectual.

Els nuclis de continguts arrepleguen esta concepció de la matèria, prioritzant aquells processos que conferixen singularitat a la realitat valenciana, sense que això impedisca que hagen d'establir-se les relacions oportunes amb processos comuns en àmbits més amplis. Així, el primer dels nuclis referit als aspectes metodològics s'integrarà en el desenrotllament de la resta dels nuclis, mentres que l'orde dels diferents nuclis pot ser alterat depenent de la programació triada. Així mateix, els nuclis referits a processos històrics no han de ser entesos exclusivament en el sentit d'una història lineal i progressiva cap a la societat actual, sinó que hi prima el criteri de la rellevància dels processos històrics seleccionats per a explicar millor la singularitat de la realitat valenciana actual. l'últim dels nuclis ha de ser considerat com una reflexió, ara més informada, dels problemes i les perspectives que ha d'afrontar la societat valenciana i que dóna sentit a esta matèria.

La Geografia i la Història de la Comunitat Valenciana poden contribuir a enriquir la reflexió i el coneixement d'altres disciplines, aprofundint en l'explicació dels processos espacials i històrics per mitjà de la comparació, la diferenciació o la relació amb processos més amplis que facen intel·ligibles aquells altres que tenen lloc en l'àmbit més restringit a què es referix esta matèria. Això farà que puguen valorar-se millor aquells aspectes de diferencialitat que identifiquen la societat valenciana actual en contextos més amplis sense perdre de vista la contribució que el coneixement del context puga aportar a la seua comprensió i explicació. Tot això no fa sinó subratllar el caràcter propedèutic d'esta matèria.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Explicar processos, fets i esdeveniments rellevants de la Comunitat Valenciana, situant-los adequadament en el temps i l'espai, valorant-ne la significació i les repercussions en el present.

2. Comprendre els distints projectes de construcció de la Comunitat Valenciana de forma crítica i raonada, relacionant els problemes i les solucions preses, les accions empreses i els fets succeïts.

3. Entendre que la Comunitat Valenciana constituïx una realitat social i cultural diferenciada en relació amb marcs espacials més amplis, però destacant els trets de diversitat.

4. Comprendre i valorar la interacció entre la societat valenciana i el territori que ocupa i com utilitza l'espai i aprofita els seus recursos naturals, així com la relació que això té en les esferes econòmica, social, política i mediambiental.

5. Explicar els principals processos polítics, econòmics, socials i culturals que han configurat la trajectòria històrica de la societat valenciana, identificant els trets més significatius i analitzant els factors que els han conformat.

6. Emprar amb propietat els conceptes i les formes de raonament específiques de la geografia i de la història.

7. Planificar activitats d'indagació i síntesi en què s'analitzen, contrasten i integren informacions diverses, valorant el paper de les fonts i el treball de l'historiador i del geògraf.

8. Desenrotllar la sensibilitat i el sentit de la responsabilitat davant dels problemes socials, adoptant actituds democràtiques i adquirint independència de criteri i hàbits de rigor intel·lectual.

III. Continguts

1. Aproximació al coneixement geogràfic i històric

Este primer nucli assumix continguts de tots els altres nuclis. Es fa explícit perquè no es considere un mer apèndix o siga tractat de manera autònoma. La seua presència és imprescindible i ha d'impregnar la resta dels nuclis de continguts. El fet que la matèria es fonamente a partir de dos disciplines diferents, amb metodologies pròpies, obliga a fer algunes matisacions.

Es tracta d'emfatitzar la concepció de la Geografia i de la Història com dos maneres de coneixement que utilitzen unes formes de raonar i d'operar. Això suposa realitzar una sèrie d'accions metodològiques com són: el plantejament i la resolució de problemes, la identificació i la correcció de representacions de la realitat estereotipades, l'elaboració i la verificació d'hipòtesis, l'obtenció i el processat d'informació provinent de fonts diverses, l'anàlisi dels factors i la construcció d'explicacions coherents. Ara bé, per a desenrotllar estos continguts metodològics són necessàries determinades tècniques de treball: anàlisi de documents escrits, lectura i interpretació de mapes de diversos tipus, dades estadístiques, gràfiques i imatges formals que adquirixen una rellevància especial pel caràcter més especialitzat d'esta matèria.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Definició d'un problema referit a un procés geogràfic o històric i formulació d'hipòtesis de treball.

- Anàlisi d'elements i factors que configuren els processos socials abordats. Elaboració de síntesis integrant informació de distint tipus.

- Utilització crítica de dades i elaboració d'informacions utilitzant diversos codis comunicatius: verbal, cartogràfic, gràfic i estadístic.

- Utilització crítica de fonts i material historiogràfic divers. Contrast d'interpretacions historiogràfiques.

2. El medi físic, el territori i la població

En este nucli es tracta d'abordar l'anàlisi del medi físic i la seua relació amb els sers humans que el poblen. Esta relació té una dimensió temporal indubtable. El medi és el resultat de variables que sorgixen de la naturalesa i d'altres que naixen de la societat, per la qual cosa cal analitzar la interrelació entre estos dos tipus de variables per a explicar l'espai geogràfic resultant i la configuració històrica del territori valencià. En este sentit, s'abordaran un conjunt de caràcters rellevants del medi físic valencià. Concretament, la dualitat entre litoral-interior o pla-muntanya, les peculiaritats climàtiques, amb un component de risc destacable. Tots han condicionat l'acció dels seus pobladors. Una acció que, d'altra banda, ha sigut distinta segons el nivell d'evolució tècnica i cultural de cada societat.

D'esta manera, com a resultat de la interacció entre la naturalesa i la població a través de diverses activitats socials ha anat conformant-se un territori els límits del qual també han estat sotmesos a l'esdevenidor històric en funció del distint aprofitament del territori que no sempre ha tingut el mateix valor des de la perspectiva dels interessos dels diversos grups socials i de les funcions que li han assignat.

La realitat espacial resulta conformada, per tant, per la interacció entre els factors mediambientals i socials, la qual cosa dóna lloc a diversos canvis, però també a continuïtats, depenent del marc temporal que es prenga com a referència en l'anàlisi. Entre estos factors, són els d'origen social els més rellevants, des de la perspectiva triada. Per tant, la població és el principal agent dels canvis espacials. Així, doncs, esta no s'ha d'estudiar únicament des del punt de vista de la demografia descriptiva, sinó sobretot des de les implicacions que sobre el medi ha tingut la seua distribució, la mobilitat, l'estructura i les formes d'assentament.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Les peculiaritats i els contrastos del medi físic.

- Distribució i característiques de la població. Comportaments i tendències demogràfiques.

- La configuració del territori de la Comunitat Valenciana.

3. El substrat mediterrani

En este nucli caldrà ajustar-se especialment a les manifestacions materials de les societats antigues més rellevants en funció de les explicacions de processos posteriors.

Les diverses societats tractades han deixat, encara que en desigual mesura, importants vestigis materials que permeten abordar l'anàlisi de la seua tecnologia, recursos, formes de vida, estructura social i econòmica, creences, etc. Tot això facilitarà una reflexió sobre els canvis i continuïtats dels processos històrics, així com sobre la mateixa idea de progrés.

En conseqüència, en abordar els continguts d'este nucli haurà d'atorgar-se un paper destacat al tractament de fonts històriques materials i, per tant, aprofundir el mètode arqueològic, tot això amb la consideració de subratllar el valor propedèutic de la matèria.

Així mateix haurà de tindre's en compte la incidència sobre l'espai geogràfic de cultures foranes i de cultures que no sempre van comprendre en la seua totalitat l'espai actual de la Comunitat Valenciana.

Així, doncs, els continguts que figuren en este nucli són:

- Les societats agràries.

- Les societats urbanes: l'herència mediterrània.

- La romanització.

4. Musulmans i cristians

En este nucli es tindrà en compte la ruptura social derivada de dos processos de conquista i repoblació produïts en l'edat mitjana. El primer procés és el resultat de la conquista musulmana que va suposar un important canvi en el model socioeconòmic en tant que va provocar el repartiment del territori i la propietat de la terra.

El segon procés es produïx amb la conquista cristiana i la posterior repoblació. Este és bàsicament un procés de senyoralització resultant del nou repartiment del territori. Es tracta d'un nou sistema econòmic i social d'estructures semblants a les de l'occident cristià, que continuarà en els segles posteriors. Al mateix temps, el nou regne es dotarà d'unes instàncies jurídiques i administratives que, a pesar dels seus vincles amb Aragó i Catalunya, dotaran la nova societat d'una certa consciència diferenciada.

L'estudi de la conquista feudal o, més pròpiament, de la baixa edat mitjana valenciana, obri tot un ventall de possibilitats a l'hora d'explicar com naix una societat, com s'organitza i com de complex és un procés com este en què s'interrelacionen múltiples variables històriques. I tot això cobra major significació en tant que podem apreciar sense grans dificultats les diferències entre la societat anterior, la islàmica, i la nova, i el procés de canvi d'una a una altra. Convé ressaltar també com a contingut del nucli el destacat paper que té el patrimoni històric i la importància de determinades restes materials a l'hora de tractar qüestions com l'estructura del poblament i la relació home-territori.

Per tot això, els continguts d'este nucli són els següents:

- L'ocupació musulmana i la societat andalusina en vigílies de la conquista.

- La conquista i la formació de la societat feudal valenciana.

- La creació del Regne de València.

- La València del segle xv.

5. La societat valenciana de l'antic règim

Els continguts d'este nucli se centren en l'estudi de les transformacions del règim senyorial en el període comprés entre els segles xvi i xviii. La interrelació entre les transformacions del període i la pròpia dinàmica i contradiccions del règim senyorial, afavorixen l'estudi de la societat valenciana des de la seua inclusió en la monarquia hispànica fins al moment en què comencen a aguaitar els elements que faran possible que se senten les bases per a la desaparició de la societat feudal i l'adveniment de la societat liberal-burgesa. Al centrar l'estudi en les transformacions del règim senyorial, podrà abordar-se l'anàlisi de fets tan destacats durant estos tres segles de la història valenciana com les Germanies; l'expulsió dels moriscos i la posterior repoblació de la Comunitat; l'auge del bandolerisme i els moviments socials de finals del xvii, que evidencien les contradiccions del model de dominació senyorial de la Comunitat Valenciana; o la Guerra de Successió, que connecta amb el malestar generat estes contradiccions i comporta el fi de l'època foral; les notables transformacions del segle xviii, que s'inicia amb el triomf borbònic i el Decret de Nova Planta, és un segle de fort creixement demogràfic, agrari i industrial, i d'incipients canvis socials; finalment, la crisi de l'antic règim, que assenta les bases per a la desaparició del model de societat estudiat.

Així, doncs, els continguts que configuren este nucli són els següents:

- Transformacions del règim senyorial i conflictes socials.

- La crisi de l'antic règim i les lluites antisenyorials.

6. Burgesia i capitalisme

Els continguts d'este nucli se centren en l'estudi en profunditat d'un procés històric de transformació social de gran transcendència, com és la formació de la societat capitalista.

Abordar l'estudi del canvi que es produïx en la societat valenciana durant el llarg segle dènou suposa abordar l'anàlisi de la configuració de la societat burgesa, la formació i consolidació del capitalisme, el desmantellament de l'antic règim, l'articulació d'un sistema de poder i la posada en marxa d'un nou sistema polític. Suposa donar compte de l'ascens de la burgesia com a classe hegemònica en una nova societat; explicar la formació de la classe obrera, els seus mecanismes de lluita, les seues organitzacions, comprendre la consolidació de la cultura contemporània.

El procés de recuperació democràtica aconseguirà trets específics a la Comunitat Valenciana precisament en relació amb els canvis succeïts, i prendrà un rumb en què els projectes nascuts de l'oposició al règim franquista, marcats per diferents interessos socials, jugaran un paper destacat en la transició i en l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia.

L'estudi de tots estos fets complexos haurà d'escometre's des de la globalitat que suposa el procés determinant i en clara interrelació amb el que succeïx en el conjunt de l'Estat espanyol i a la resta de l'Europa Occidental, a fi de facilitar una millor comprensió dels fenòmens analitzats. Al mateix temps, òbviament, serà necessari remarcar les peculiaritats del dit procés a la Comunitat Valenciana. Tot això pot permetre, d'altra banda, acostar els alumnes a alguns dels debats més significatius de la historiografia valenciana dels últims anys, com la revolució burgesa, les característiques del procés industrialitzador o la integració al mercat mundial. Els continguts d'este nucli són especialment adequats per a afavorir la reflexió sobre el mètode de reconstrucció històrica al contrastar diferents interpretacions i opinions, analitzant l'estat de la investigació i les condicions històriques en què esta es realitza. Al seu torn, permet establir un diàleg constant amb el present.

Els continguts d'este nucli són els següents:

- La dinàmica del canvi: de l'ascens del liberalisme a la crisi del sistema. La formació de la burgesia valenciana.

- Transformacions del capitalisme: el camp i la indústria. La integració en el mercat mundial.

- La formació de la classe obrera valenciana. Republicanisme i valencianisme polític. La consolidació de la cultura burgesa.

- El franquisme, la recuperació democràtica i la institucionalització de l'autonomia.

7. La Comunitat Valenciana hui

En este nucli es tracta d'abordar l'estudi del procés de configuració de la Comunitat Valenciana actual i analitzar els canvis que han afectat el conjunt de la societat valenciana. En este període es tornen a plantejar vells problemes com són el desenrotllament econòmic, la industrialització o l'articulació de projectes polítics que es desenrotllen precisament a partir de la presa de consciència d'estos problemes, d'una anàlisi de les seues raons i que propugnen canvis en el règim polític en l'articulació de l'Estat. Els continguts d'este nucli han d'afavorir la comprensió de conceptes referents al temps, i han de permetre, fonamentalment, que l'alumnat establisca relacions entre els elements i els factors dels problemes històrics tractats, en un tipus d'explicació que rebutge versions mecanicistes fundades en comportaments anòmals dels subjectes històrics.

S'estudiaran els distints aprofitaments dels recursos naturals, especialment aquells que més han influït i influïxen en l'actual realitat de la Comunitat: els espais agraris (regadiu, secà), les activitats industrials i el turisme. Totes estes suposen l'aprofitament dels recursos espacials i plantegen conflictes derivats d'estratègies que pretenen adequar l'ús de l'espai als seus fins en un context d'una societat capitalista. En este sentit, estes activitats han contribuït a l'organització del territori per mitjà de diverses polítiques d'ordenació del territori. Esta ordenació s'ha plasmat en un sistema urbà, que és, al seu torn, la carcassa de la Comunitat Valenciana en vertebrar i jerarquitzar d'una manera determinada els diversos espais interregionals, que ha impulsant el desenrotllament d'alguns i ha dificultat el d'uns altres.

Els continguts d'este nucli han de constituir un marc idoni per a l'aproximació al medi local i per a realitzar investigacions amb factors més complexos i amb un grau d'interrelació major. Així mateix, han de facilitar una aproximació als mètodes d'altres disciplines, com l'arqueologia industrial o la font oral, i ponderar al seu torn la importància de les fonts i el paper de l'historiador.

Per tot això, els continguts que han de figurar en este nucli són:

- Els espais agraris i industrials.

- El sistema urbà.

- El desenrotllament econòmic i el canvi social. Predomini industrial i crisi de l'agricultura.

- La integració en la Unió Europea.

8. Problemes actuals de la Comunitat Valenciana

En este nucli s'han d'abordar els problemes amb què la societat valenciana s'enfronta en l'actualitat. Es tracta d'estudiar aquells problemes referents a l'existència de desigualtats socials i econòmiques, els desequilibris territorials, els problemes de l'impacte de la creació del mercat únic europeu i les dificultats en la vertebració de la Comunitat Valenciana. A més, en este nucli s'aborden algunes de les conseqüències mediambientals com a resultat de les activitats humanes. Problemes com el risc de desertització, salinització de les aigües, la pèrdua de sòl o la desforestació han de ser tractats amb la perspectiva de la interacció entre l'espai geogràfic i la societat en l'aprofitament i la utilització dels recursos.

Els continguts d'este nucli presenten diferències respecte als anteriors, ja que tracten situacions molt pròximes, que plantegen dificultats d'anàlisi ja que es tracta de processos en desenrotllament, oberts i susceptibles de nous canvis com a conseqüència de les accions socials. Les explicacions tindran un caràcter aproximatiu i provisional, evitant dogmatismes i plantejaments emocionals.

El desenrotllament dels continguts d'este nucli suposa l'anàlisi dels problemes actuals de la societat valenciana i una reflexió que tracta de tornar la mirada al present.

Els continguts que integren este nucli són els següents:

- Desequilibris socioeconòmics i espacials.

- Problemes mediambientals. Principals compromisos i polítiques de protecció, conservació i recuperació. Espais protegits.

- Dificultats de vertebració de la Comunitat Valenciana.

IV. Criteris d'avaluació

1. Obtindre, utilitzar i seleccionar informació de contingut geogràfic i històric procedent de fonts diverses (cartogràfiques, estadístiques, textos, imatges, tecnologies de la informació i de la comunicació) per a localitzar i interpretar els fenòmens territorials i les seues interrelacions.

Es pretén comprovar que s'ha adquirit destresa en el maneig de distintes fonts d'informació geogràfica i històrica, entre les quals les cartogràfiques, les aportades per les tecnologies de la informació i de la comunicació i l'observació directa o en imatges han de figurar amb especial rellevància, i, en conseqüència, l'estudiant haurà de saber aplicar amb rigor crític i creativitat estos procediments i ajustar-los a la naturalesa del problema geograficohistòric analitzat, així com contrastar la informació obtinguda a partir de les diverses fonts per a fonamentar una explicació vàlida.

2. Explicar l'organització de l'espai com a resultat de diversos processos sociohistòrics, en els quals es va definint el territori i el sentiment de pertinença.

Per mitjà d'este criteri es valorarà el grau d'aprenentatge aconseguit pels alumnes en la comprensió del comportament territorial i l'explicació del fet valencià. Per a això, els alumnes han de constatar que la Comunitat Valenciana, com a espai geogràfic delimitat, no és un mer escenari estàtic on es desenrotllen les accions dels sers humans, sinó que constituïx una realitat fruit de les interaccions entre els elements del medi físic i l'acció humana en el temps.

A més, els estudiants hauran d'explicar l'actual distribució de la població valenciana i les seues principals característiques com a resultat, a més d'altres factors històrics, de les successives adaptacions al medi. Es tracta d'explicar quins han sigut els distints comportaments demogràfics (la mobilitat, la distribució, l'estructura i les formes d'assentament) en la seua interrelació amb el medi en el passat i en l'actualitat. Finalment, seguint el raonament anterior, els alumnes analitzaran les motivacions i els interessos dels qui duen a terme estes accions.

3. Identificar i analitzar els factors i les característiques dels grans processos històrics configuradors de la societat valenciana actual. Explicar els canvis i les permanències més importants de la història de la Comunitat Valenciana.

Es tracta d'avaluar, d'una banda, la capacitat d'establir relacions entre els distints factors o variables dels processos històrics. Així, els estudiants analitzaran les transformacions interrelacionant els elements en una explicació multifactorial. Valoraran la importància de les intencions dels subjectes històrics i consideraran els motius de les accions, individuals o col·lectives, en una explicació intencional. Finalment, conjugaran la intencionalitat i la multifactorialitat en l'explicació històrica dels canvis.

D'altra banda, hauran d'identificar i explicar les transformacions profundes de l'organització productiva, social i política, del pensament i la cultura de la societat valenciana com a resultat d'uns processos històrics particulars. Diferenciaran els elements més dinàmics, aquells que patixen una major acceleració, de les continuïtats, o siga, els elements persistents o resistents al canvi, en processos de llarga o curta duració. En definitiva, identificaran la dinàmica històrica com un procés complex, conflictiu i dialèctic.

4. Explicar i comprendre els conflictes socials i valorar críticament els interessos dels grups i la seua incidència en els fets estudiats. Comprendre els trets més destacats dels processos i les manifestacions culturals.

Amb este criteri es pretén avaluar si els alumnes comprenen que la societat valenciana s'ha configurat en funció d'una sèrie d'antagonismes socials, de conflictes entre blocs més o menys circumstancials de poder, conformant una sèrie de valors culturals i morals.

En primer lloc, els alumnes reconeixeran els distints interessos i aspiracions dels grups socials i establiran relacions pertinents, d'una banda, entre les reivindicacions plantejades respecte a la situació històrica, i d'altra banda, entre les accions i els projectes dels grups socials respecte als conflictes sorgits.

En segon lloc, els alumnes analitzaran les manifestacions culturals des de coordenades àmplies i establiran relacions entre distints factors. Diferenciaran els components culturals de les distintes formacions socials i les discriminacions que poden generar-se en aspectes puntuals com l'educació, la creació artística i l'accés, en general, a la cultura.

5. Identificar els trets de la societat valenciana actual en el conjunt d'Espanya i d'Europa. Situar els processos històrics i geogràfics i reconeixeran la seua especificitat en àmbits espacials més amplis.

Es tracta d'avaluar la capacitat de relacionar els processos històrics i d'organització de l'espai valencià amb aquells processos semblants que es desenrotllen en àmbits espacials més amplis. Este criteri pretén servir de guia per a avaluar el grau de comprensió dels estudiants sobre el paper de la Comunitat Valenciana en una escala major i integraran en l'explicació d'un procés estudiat concret els factors exògens i endògens. Per a això, en un primer grau, els alumnes establiran comparacions amb processos generals com ara: les revolucions burgeses, la crisi de l'Estat liberal i l'ascens dels feixismes, els moviments migratoris, el procés de transició democràtica, l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia i la seua revisió diferenciant els trets comuns i els específics; identificaran les implicacions i repercussions internes dels dits processos com a elements que permeten enriquir l'explicació històrica i geogràfica.

Els alumnes, en un segon nivell, hauran d'interrelacionar l'actual realitat valenciana amb una forma específica d'organització política de l'Estat espanyol i assenyalaran com s'emmarca tot això en el projecte de construcció d'una Europa unida. També valoraran els avantatges i els inconvenients que, al seu parer, pot reportar-los un procés semblant. Amb este fi, exposaran exemples concrets sobre aspectes de la seua vida quotidiana, analitzant les diferències (equilibris i desigualtats) que existixen amb altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol i amb els altres estats d'Europa. Finalment, explicaran com afecten al conjunt de la societat valenciana les recents transformacions succeïdes a Europa en el marc d'una economia internacional cada vegada més interdependent.

6. Identificar els problemes bàsics de la societat valenciana actual i explicar els diferents projectes de resolució que plantegen estos problemes, així com la seua repercussió.

Amb este criteri es tracta d'avaluar si els alumnes comprenen els diferents problemes en la seua complexitat. En un primer nivell, els alumnes establiran relacions pertinents entre els diferents factors d'un problema i identificaran les contradiccions que expliquen una situació conflictiva. En un segon nivell, diferenciaran les conseqüències a curt i a llarg termini.

Finalment, establiran relacions entre els problemes existents i les mesures preses per a solucionar-los, i entre les accions empreses i els fets succeïts. Analitzaran i debatran els conflictes d'interessos entre els distints sectors o grups socials implicats i l'oportunitat de les mesures que es proposen per a evitar o corregir problemes, com ara els desequilibris mediambientals o la reconversió de sectors econòmics.

7. Utilitzar els conceptes necessaris per a explicar els processos històrics i espacials, comprenent i assumint les especials característiques de la conceptualització.

Amb este criteri es vol avaluar el grau de conceptualització dels processos històrics i geogràfics. Els alumnes hauran d'utilitzar els conceptes històrics i geogràfics amb propietat, aplicant-los en l'explicació de processos històrics i processos espacials segons diferents escales d'anàlisi.

En un grau superior, establiran relacions amb altres conceptes realit

zant les generalitzacions conceptuals necessàries sobre els fets concrets.

La utilització dels conceptes es valorarà en el context d'una explicació. En un primer grau, els alumnes utilitzaran dades, informacions o fets rellevants en la seua exposició, diferenciant una opinió d'una explicació fonamentada. En un segon grau, aplicaran els conceptes històrics i geogràfics a diversos fets de diferents processos històrics i espacials. Finalment, reconeixeran l'especificitat de la conceptualització en història i en geografia per la qual els termes adquirixen un significat diferent en funció de la temporalitat o l'escala en què s'emmarque l'anàlisi d'un procés concret.

8. Reconéixer la possibilitat de diferents interpretacions sobre un mateix fet i la necessitat de sotmetre-les a una anàlisi crítica.

Amb este criteri es vol comprovar si l'alumnat reconeix que són possibles diferents interpretacions d'un mateix procés o fet històric o espacial. Esta interpretació ha de sotmetre's a l'anàlisi crítica. Per a això, en primer lloc, els alumnes diferenciaran entre la informació sobre un fet i la seua interpretació. Finalment, contrastaran diverses interpretacions sobre fets i processos històrics i espacials raonant el grau de validesa i elaborant una interpretació personal a partir d'elements d'altres interpretacions.

9. Identificar i utilitzar els procediments i les tècniques bàsiques d'aprenentatge, comprenent i valorant l'anàlisi històrica i geogràfica com un procés en constant reelaboració.

Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat dels alumnes per a desenrotllar un estudi concret seguint una metodologia d'aprenentatge. Per a això, els alumnes definiran i analitzaran problemes, formularan hipòtesi i realitzaran dissenys de treball per a contrastar-les. També hauran de comunicar correctament les seues conclusions per mitjà de l'elaboració de síntesi, informes o representacions cartogràfiques coherents amb els estudis i investigacions traçades, argumentant i contrastant els seus coneixements per mitjà de dades rellevants obtingudes de diverses fonts d'informació.

En un grau de major complexitat i profunditat de l'aprenentatge, els alumnes hauran de reconéixer el camí seguit en l'aprenentatge, exposant les diverses accions metodològiques i els motius que han guiat les decisions per a portar-les a terme a fi d'ampliar el seu coneixement. També valoraran el procés seguit i sotmetran els propis coneixements a la reflexió i acceptaran la crítica i superaran estereotips. I, finalment, constataran la necessitat d'investigar abans d'emetre un juí sobre actuacions, personatges o problemes actuals.

Economia de la Comunitat Valenciana

I. Introducció

Hui en dia l'estudi de l'economia està present en l'interés de qualsevol societat i en l'interés particular de cada individu. Així, cada vegada més s'exigixen coneixements de conceptes de caràcter econòmic en l'àmbit laboral, financer dels mitjans de comunicació. Per a fer front a estes necessitats, s'introduïx la disciplina d'Economia en primer de batxillerat amb l'objectiu que l'alumne adquirisca una formació econòmica bàsica que li permeta comprendre la realitat que ens rodeja. En este sentit, es fa també necessari que, adquirides les dites capacitats, l'alumne complete els seus coneixements amb l'estudi de la realitat econòmica més pròxima. Per esta raó, l'estudi de l'assignatura d'Economia de la Comunitat Valenciana en primer de batxillerat permet l'anàlisi de l'entorn econòmic més pròxim, les seues especificitats, els factors determinants de la dinàmica econòmica permetent a l'alumne aplicar i completar tots els conceptes generals ja estudiats a l'àmbit concret en què es desenrotlla la seua activitat.

II. Objectius generals

Tenint en compte els objectius generals de l'etapa de batxillerat, la present matèria ha de contribuir a fer que els estudiants adquirisquen les capacitats següents:

1. Analitzar i comprendre les especificitats de l'economia valenciana dins del marc general de l'economia espanyola.

2. Conéixer el context geogràfic, històric, social i cultural de la Comunitat Valenciana que ha influït en el seu desenrotllament. Analitzar les conseqüències que, per a la Comunitat, ha comportat l'entrada d'Espanya a la Unió Europea.

3. Identificar l'estructura sectorial de la Comunitat Valenciana, la evolució i les perspectives de futur. Conéixer les característiques i la importància de cada sector econòmic (primari, secundari i terciari) en l'economia valenciana.

4. Analitzar i valorar la importància que els diferents tipus de turisme tenen a la Comunitat Valenciana i la influència en el seu desenrotllament econòmic.

5. Reflexionar sobre els principals problemes que afecten la Comunitat Valenciana, i ser capaços de debatre i argumentar estos i les possibles solucions, defenent postures coherents i dins del marc del respecte als companys.

6. Aprendre a llegir, analitzar i valorar de forma reflexiva i crítica textos econòmics publicats en diferents mitjans (premsa, ràdio, televisió i internet), aplicant per a això els coneixements adquirits.

7. Utilitzar per a la recerca d'informació i ampliació de continguts les noves tecnologies de la informació.

III. Continguts

1. Història econòmica

En este nucli temàtic es tracta d'introduir els alumnes en l'estudi dels principals esdeveniments històrics que han marcat el desenrotllament i l'evolució de l'economia valenciana. Els continguts que corresponen a este nucli són:

- L'economia valenciana durant:

· La Primera Guerra Mundial.

· La Guerra Civil Espanyola.

· La Segona Guerra Mundial.

· L'etapa de la Postguerra Civil Espanyola: autarquia i bloqueig econòmic.

· El Pla d'Estabilització (1959). Desenrotllament econòmic de la dècada dels 60 i crisi de 1973.

- L'entrada d'Espanya en el Mercat Comú i les seues conseqüències per a l'economia de la Comunitat Valenciana.

- L'entrada d'Espanya a la Unió Europea i les seues conseqüències per a l'economia de la Comunitat Valenciana.

- El principi del segle xxi: anàlisi de les fases de crisi i expansió i la seua incidència en l'economia valenciana.

- L'economia de la Comunitat Valenciana en l'actualitat.

2. Territori i infraestructures.

Amb este nucli es pretén analitzar quines són les característiques del territori de la Comunitat Valenciana que, en certa manera, determinaran el desenrotllament de la seua economia, així com les infraestructures que esta comunitat posseïx i que influïxen en la seua activitat econòmica (transport, comerç, servicis a viatgers, entre d'altres). Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Mitjà físic.

- Climatologia.

- Recursos Naturals.

- Infraestructures: ferrocarrils; ports; xarxa de carreteres; transport aeri; altres infraestructures d'interés.

3. El sector primari.

A través d'este nucli es pretén analitzar el sector primari a la Comunitat Valenciana, compost per totes aquelles activitats relacionades amb l'explotació dels recursos naturals. Els continguts que componen este nucli són:

- Evolució i importància del sector.

- La producció agrària:

- Principals cultius.

- Estructura de l'explotació.

- L'activitat ramadera.

- Polítiques regionals i europees.

4. El Sector industrial.

Este nucli té com a objectiu que els alumnes analitzen l'estructura empresarial valenciana, la tipologia d'empreses, el grau de concentració, la localització, prestant una especial atenció a les PIMES per ser la font més important de producció i generació d'ocupació a la Comunitat. Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Evolució i importància del sector.

- Característiques i localització de les activitats industrials.

- El teixit empresarial valencià:

- Importància de les PIME.

- Concentració territorial i sectorial.

- Dualitat de l'empresari: tradicional i «modern».

- Anàlisi específica del sector de la construcció.

- Política industrial.

5. El sector terciari

El sector terciari agrupa un gran nombre de diverses activitats que suposa més de la mitat del PIB de la Comunitat Valenciana. El sentit d'este nucli és analitzar les activitats més rellevants d'este sector, els seus orígens, el creixement i desenrotllament i la seua influència en l'economia valenciana. Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Evolució i característiques del sector.

- El sector del transport.

- El sector de les telecomunicacions.

- El comerç a la Comunitat Valenciana.

- El sector de l'hostaleria.

- La sanitat.

- L'educació.

- Els servicis financers: la Bossa de Valors de València.

- El comerç exterior: importacions i exportacions.

- Altres servicis

6. El turisme a la Comunitat Valenciana

El sector turístic és una de les principals activitats del sector terciari que mereix un estudi més detallat per ser una de les majors fonts generadores de riquesa a la Comunitat València. Amb este nucli es pretén analitzar la dinàmica del sector, la seua tipologia i l'oferta turística. Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Evolució de l'activitat turística a la Comunitat Valenciana.

- Turisme nacional i turisme estranger.

- Anàlisi de l'oferta turística: característiques i localització.

- Turisme de sol i platja

- Turisme rural.

- Turisme esportiu.

- Turisme de la salut: els balnearis.

- Turisme de la tercera edat.

- Turisme de negocis.

- Tipus d'allotjament.

7. El mercat de treball.

La importància de l'ocupació és evident per al desenrotllament econòmic i social. En este sentit, el present nucli tracta d'analitzar el mercat de treball valencià, tant des del punt de vista de l'ocupació, com des del problema que genera la desocupació. Igualment, s'afig l'estudi de la rellevància que la formació té per a accedir al dit mercat i quines són les tècniques utilitzades per al dit accés. Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Característiques del mercat de treball valencià.

- Anàlisi de l'ocupació per sectors.

- La desocupació a la Comunitat Valenciana.

- La busca d'ocupació.

- La formació laboral.

8. El medi ambient

El medi ambient constituïx un conjunt de components que es veuen afectats principalment per l'acció de l'home. Així, el desenrotllament de les societats ha generat en el nostre entorn natural una sèrie de conseqüències negatives que fan necessària l'existència de regulacions i polítiques actives de protecció ambiental. El present nucli aborda l'estudi de les principals i específiques característiques del medi ambient a la Comunitat Valenciana i tracta d'abordar els problemes que sorgixen i les possibles mesures de protecció per a evitar-los o solucionar-los. Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Característiques i espais naturals.

- Problemes mediambientals i polítiques de protecció ambiental:

- Ús de l'aigua.

- Incendis forestals.

- Ús d'adobs químics.

- Pèrdua d'espais naturals, degradació del paisatge i platges.

- Congestió a les ciutats.

- Altres problemes mediambientals.

9. El futur de l'economia valenciana

Este últim nucli tracta d'abordar els aspectes claus del futur de l'economia de la Comunitat Valenciana. Per a això, s'introduïx l'alumnat en l'anàlisi dels projectes existents en els diferents sectors i els possibles escenaris futurs de comportament de l'economia valenciana. Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Perspectives de futur en el sector primari valencià.

- Enfocaments futurs en la indústria valenciana.

- El futur del sector terciari a la Comunitat Valenciana.

- Tendències del turisme a la Comunitat Valenciana.

- Nous projectes d'infraestructures i servicis.

IV. Criteris d'avaluació

1. Identificar els principals esdeveniments històrics que han determinat l'evolució econòmica, utilitzant esta anàlisi per a explicar les recents tendències de l'economia valenciana.

2. Identificar les característiques principals de l'estructura territorial i de les infraestructures per a explicar la seua influència en l'activitat econòmica de la Comunitat Valenciana.

3. Reconéixer les especificitats del sector primari a la Comunitat Valenciana. Descriure l'evolució i la importància del sector, la seua localització i estructura.

4. Explicar les característiques de la indústria valenciana i posar especial èmfasi en la importància de les PIME com a principals impulsores del desenrotllament econòmic a la Comunitat Valenciana. Diferenciar el model empresarial tradicional del modern.

5. Analitzar i descriure les principals activitats del sector terciari i reconéixer les seues característiques, evolució i influència en l'activitat i desenrotllament econòmics. Identificar el grau d'importància de cada activitat, el seu nivell d'adequació a les necessitats socials i econòmiques i les possibles propostes de millora.

6. Valorar la importància que, per a l'economia de la Comunitat Valenciana, té el sector turístic. Reconéixer els diferents tipus de turisme i valorar els avantatges i inconvenients del seu paper en l'activitat econòmica.

7. Analitzar el mercat de treball a la Comunitat Valenciana i l'ocupació per sectors econòmics. Valorar el problema de la desocupació i les seues conseqüències en l'economia. Analitzar la importància de la millora de la gestió de recursos humans a través de la formació i les noves tècniques de busca d'ocupació.

8. Analitzar l'estat del medi ambient i dels recursos naturals a la Comunitat Valenciana, relacionar-lo amb el nivell de desenrotllament econòmic, per a comprendre i valorar l'ús racional dels recursos i el respecte al medi ambient.

9. Conéixer la dinàmica recent de l'economia valenciana per a identificar i argumentar les tendències futures de les activitats econòmiques a la Comunitat Valenciana.

Patrimoni musical a la Comunitat Valenciana

I. Introducció

La Comunitat Valenciana, amb la seua història, els seus trets definitoris i el seu art, forma part d'una cultura mediterrània, espanyola, europea i occidental. Els nostres avantpassats ens han llegat les seues obres. Conéixer-les, estimar-les i conservar-les és un important contingut. Per a parlar d'educació musical a la Comunitat Valenciana cal prendre com a punt de partida l'entorn cultural, social i històric, que marca el fet musical en tots els estils, des de la música universal fins a compositors pròxims, des de l'ortodòxia a l'avantguarda. Este fet suposa diferenciar sensiblement el context sonor valencià com a significatiu amb pes específic en la història de la música. L'educació secundària ha de conéixer-lo escoltar-lo i, al mateix temps, rendibilitzar-lo des del punt de vista pedagògic i garantir una formació d'acord amb això.

Esta matèria introduïx l'estudiant en el descobriment d'un ampli espectre de manifestacions i estils i de diferents maneres de concebre la creació. El seu coneixement permet obrir un horitzó nou i ampliar la perspectiva des de la qual observar la música. La matèria traça un ampli panorama històric en què tenen cabuda els diferents períodes en què, amb un criteri més o menys convencional, sol dividir-se la història de la música des dels seus orígens fins als nostres dies. Així mateix, són objecte d'estudi les característiques més rellevants que configuren un estil, els autors representatius d'estos, i aquells les obres dels quals van impulsar l'evolució i el canvi cap a noves concepcions estètiques de la música.

La selecció de continguts proporciona coneixements que aborden aspectes tan importants com l'evolució de la música en els diferents períodes històrics, l'existència de sonoritats i danses pròpies de cada període, la creació o permanència de les diverses formes musicals com un dels principals elements delimitadors dels distints estils; la connexió entre música popular, música culta i danses i la interpretació entesa com la traducció pràctica del codi corresponent o provinent de la tradició.

El coneixement d'estos continguts desenrotllarà la cultura estètica dels alumnes i la integració de tots estos afig al seu patrimoni acadèmic habilitats i estratègies metodològiques que els permetran accedir i processar les dades, per a posteriorment reflexionar autònomament sobre estos. Així, la seua incorporació habilitarà per a ubicar, comprendre, assimilar i comentar qualsevol obra que siga sotmesa a la seua consideració. L'important és que els alumnes adquirisquen una formació més àmplia, una visió més global del lloc que ocupa la música valenciana en la història de la música i posseïsquen criteri per a establir juís estètics propis.

II. Objectius generals

L'ensenyança del patrimoni musical valencià en el batxillerat tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Identificar, a través de l'audició o del visionat, les principals característiques tant estètiques com estilístiques de les obres i ubicar-les en els diversos períodes de la història de la música valenciana.

2. Conéixer les característiques principals de les diferents etapes històriques de la música valenciana, els seus creadors més importants, les seues obres, així com la importància en el transcurs de la història.

3. Valorar la importància de la música valenciana com a manifestació artística d'una societat, considerant la influència de factors de tipus cultural, sociològic i estètic en el procés creatiu, i conéixer les relacions amb la literatura i les altres arts.

4. Desenrotllar i ampliar la formació estètica i l'esperit crític, adquirint l'hàbit d'escoltar o presenciar espectacles de música, tant el procedent de la tradició clàssica com el d'altres cultures o de les actuals tendència urbanes, per a construir així un pensament estètic autònom, obert i flexible.

5. Explicar, oralment o per escrit amb un lèxic i una terminologia adequats i analitzar entre altres aspectes les característiques estètiques i estilístiques d'una obra i les relacions amb l'entorn cultural en què ha sigut creada, utilitzant per a això les fonts bibliogràfiques i les tecnologies d'informació i de comunicació.

6. Conéixer i valorar el patrimoni artístic de la música com a part integrant del patrimoni històric i cultural, reconeixent les aportacions significatives realitzades des de la Comunitat Valenciana.

7. Impulsar la curiositat pel coneixement de la pluralitat de les manifestacions artístiques contemporànies a la Comunitat Valenciana, fomentant els valors de comprensió i de respecte per les preferències i els gustos personals.

8. Comprendre el procés de creació musical i coreogràfica i distingir els agents que influïxen directament en la seua difusió: intèrprets, instruments, gravacions, partitures, etc.

III. Continguts

1. La prehistòria: des dels ibers als romans: la música en la prehistòria, en l'època ibera i en els temps romans.

2. El període visigot. L'època musulmana: la música hebrea, el cant visigoticomossàrab, el cant gregorià, la música profana i trobadoresca, el trobador Bernat de Ventadorn, la música àrab, compositors islàmics valencians, els instruments.

3. L'edat mitjana: el teatre líric medieval: els drames religiosos. Representacions liricosacres, La Palometa, el Cant de la Sibil·la, la Gloriosa Nativitat de Jesús, l'Àngel Custodi, misteris del Corpus, d'Adam i Eva, de sant Cristòfol, de l'Assumpció, La Festa d'Elx, les consuetes.

4. Joglars, trobadors i ministrers. La música en les corts. Poemes èpics i cantars de gesta, els joglars i trobadors en la cort d'Aragó, els ministrers, els cantors, els instruments.

5. Les capelles del duc de Calàbria i del Palau Reial. Lluís Milà. La música en la cort d'Alfons el Magnànim, la música en la cort dels ducs de Calàbria, la capella musical, les ensalades i Mateu Fletxa, el vell, el Cançoner del duc de Calàbria o Cançoner d'Upsala, Lluís del Milà: El Maestro i El Cortesano, Juan Fernández de Heredia, Pedro de Pastrana i Juan de Cepa.

6. El Renaixement: altres centres musicals al Regne de València, l'òrgan de la parròquia de sant Nicolau, la música a la Universitat de València, la música no litúrgica en la València renaixentista.

7. Les capelles musicals. La transició al barroc: les capelles musicals de la catedrals de València, Segorbe i Orihuela, del Reial Col·legi de Corpus Christi, de les col·legiates i parròquies, les col·legiates de Morella i Gandia, la capella de Xàtiva, Santa Maria d'Elx, Santa Maria de Castelló, el cançoner de Gandia, cançoner musical d'Ontinyent, el pas al barroc, Genís Pérez de la Parra, Ambrosi Cotes, Jeroni Felip.

8. Els polifonistes del segle xvii: la música litúrgica, la nadala i la seua forma valenciana, l'innovador: Joan Baptista Comes i coetanis, les passions valencianes, les danses per a la processó del Corpus, Antoni Teodor Ortells, els mestres del Patriarca: Hinojosa, Baylon i Rius.

9. L'orgue i els organistes del segle xvii: l'instrument, característiques i evolució, els orgueners, els organistes de la catedral de València, Joan Baptista Cabanilles, els organistes del col·legi del Patriarca.

10. La música vocal religiosa del segle xviii: els innovadors Pere Rabassa i Maties Navarro, la consolidació de les àries i recitats: Josep Prades, els successors: Fuentes Morera, música i músics de Segorbe, mestres del Patriarca, la catedral d'Orihuela.

11. La música teatral del segle xviii: l'arribada de l'òpera a València, espectacles teatrals amb música, la primera òpera en 1727, restauració de les representacions teatrals, Vicent Martín i Soler: un operista valencià a Europa.

12. La música instrumental del segle xviii: el triomf de la música instrumental, els músics, la dansa, la música de tecla, Vicent Rodríguez Monllor, la música de cambra, els mestres orgueners, els teòrics de la música, Rafael Anglés.

13. La música instrumental i vocal de la primera mitat del segle xix: la música valenciana entre 1800 i 1860, compositors valencians d'òpera i sarsuela, aspectes de la música instrumental, activitat musical en les entitats culturals, panorama de l'educació musical, la divulgació musical.

14. L'apogeu de la sarsuela: la sarsuela com a gènere, compositors valencians de sarsuela, Chapí, la sarsuela valenciana de fi de segle, el segle xx: Josep Serrana, la sarsuela en el primer terç del segle xx, l'última etapa: 1920-1936 i la postguerra.

15. La Renaixença: la musicologia: Joan Baptista Guzmán. La música religiosa: Josep Maria Úbeda. Ambient musical i societats culturals. Naix un nou gènere: el poema simfònic. Salvador Giner: patriarca de la música valenciana. La guitarra com a instrument de concert, Francesc Tàrrega, creador de la nova tècnica guitarrística. La música teatral. Nous teatres. L'ensenyança musical. Fundació de la Societat Coral el Micalet. Creació del Conservatori de València. Societat Artisticomusical o Societat de Concerts. Lamberto Alonso, tenor valencià.

16. La transició del segle xix al xx: el modernisme. El wagnerisme. Literatura musical: tractats i mètodes. La crítica musical. Eduard López-Chavarri: principal representant del modernisme musical a València. Obres musicals de López-Chavarri. Una liedista: Carmen Andújar. La música religiosa en el canvi de segle.

17. La generació musical de 1890: Òscar Esplà, teòric bel·ligerant. Altres compositors fora de València. Un deixeble de Giner: Pedro Sosa. Un músic malaguanyat: Francisco Cuesta. Un pianista i compositor: Leopoldo Magenti. D'Algemesí a Madrid: José Moreno Gans. El simfonisme nacionalista: Manuel Palau. El despertar del simfonisme a València. Tres il·lustres concertistes d'esta generació: Josep Manuel Izquierdo Romeu, Bartolomé Pérez Casas, Josep Iturbi. La Societat Filharmònica de València.

18. La música del segle xx anterior a la guerra civil: Joaquim Rodrigo, vida i obres. Rafael Rodríguez Albert. Un alcoià en l'exili: Carlos Palacio. Un violinista i compositor: Antón Roch. El músic metge: Gonzalo Blanes. Vicente Asencio i Matilde Salvador. Vicente Garcés. Ricard Olmos. Josep Bàguena Soler. L'activitat musical a Alacant, a Castelló i a València.

19. La generació musical de 1930: el punt d'arrancada d'una nova música. Francesc i Artur Llácer Pla. Luis Blanes. Amand Blanquer: d'Alcoi a París. Agustí Bertomeu: un compositor independent. Compositors docents. El paper de les bandes en la música valenciana. Compositors valencians fora de València.

20. La música des de 1950 fins a l'actualitat: noves alternatives en música. Carles Santos. Llorenç Barber. José Luis Berenguer. Javier Darias. Concursos musicals. Rafael Mira. Ramón Ramos. José Antonio Orts. Enrique Sanz. César Cano. Ramón Pastor, Emilio Calandin, etc.

21. El folklore: les arrels de la nostra música. Origen i significació artística de la cançó popular. Primeres estructures musicals. La cançó popular valenciana. Característiques melodicorítmiques. Instruments populars. Música i paraules. Poesia i música. Cançons per a la diversió i el joc. Dansades. Dansa del vetlatori. Cançons per al treball, de ronda, amatòries, de bressol, nadalenques i cants religiosos. Tocates de dolçaina. Quaderns de música folklòrica valenciana.

22. L'òpera a València durant el segle xx: la creació operística a València després de 1939. Les temporades d'òpera a València fins a 1970. Els festivals de l'AVAO (1971-1979). Cantants valencians d'òpera.

23. El moviment coral valencià: el naixement del moviment coral. La coral polifònica i l'Orfeó Universitari. Els primers cors infantils. El cor de València.

24. El jazz a València: destacats músics valencians de jazz. L'origen, la transició i l'última dècada. La cançó. El pop valencià.

25. El món de les bandes de música: origen. Acció educativa. Acció sociocultural. Singularitat del moviment bandístic valencià. El repertori bandístic, transcripcions i obres originals. Principals agrupacions. Les bandes professionals. El certamen de València. La Federació Regional Valenciana de Societats Musicals.

IV. Criteris d'avaluació

1. Identificar, a través de l'audició o del visionat, obres de diferents èpoques, estètiques o estilístiques i descriure'n els trets més característics i la pertinença a un període històric.

Este criteri avalua la capacitat per a captar el caràcter, el gènere, les característiques estètiques i els trets estilístics més importants de les obres proposades.

2. Expressar juís personals per mitjà d'una anàlisi estètica o un comentari crític a partir de l'audició o visionat d'una obra determinada, considerant aspectes tècnics, expressius i interpretatius, utilitzant els coneixements adquirits i la terminologia apropiada.

Este criteri tracta d'avaluar la capacitat per a, a partir dels seus coneixements, realitzar des d'una perspectiva personal una valoració estètica d'una obra concreta, o d'una interpretació d'esta, i el domini del vocabulari i de la terminologia aplicats a la música.

3. Situar cronològicament una obra, després d'escoltar-la o visionar-la, o comparar obres de característiques semblants, representatives dels principals estils o escoles i assenyalar les semblances i diferències entre estes.

Per mitjà d'este criteri es pretén comprovar si s'identifiquen i situen cronològicament els diferents períodes de la història de la música valenciana, així com si coneix les principals característiques dels estils, els gèneres o les escoles i es distingixen les diferències existents entre diverses obres.

4. Interrelacionar la història de la música, així com les seues obres més significatives, amb altres aspectes de a cultura, el context històric i la societat.

Per mitjà d'este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a comprendre la complexitat del fenomen artístic extraient conclusions pròpies reelaborant els coneixements adquirits en la matèria, així com l'evolució del seu pensament crític, pel que fa a la capacitat de valoració de les distintes etapes de la història de la música valenciana i de la funció de les obres en el moment de la seua creació.

5. Identificar les circumstàncies culturals o sociològiques que puguen incidir en el desenrotllament evolutiu de les distintes èpoques, estils o autors més representatius de la història de la música valenciana.

Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a analitzar la complexitat de circumstàncies que, per la seua importància, determinen el posterior desenrotllament d'una època, un estil o un autor determinat.

6. Analitzar textos relatius a la música

Este criteri avalua la capacitat per a captar i descriure els plantejaments plasmats per l'autor del text i relacionar-los amb els corrents estètics d'una època concreta.

7. Exposar un treball senzill que requerisca la busca d'informació sobre algun aspecte determinat i relatiu a la música, la literatura, el folklore o l'estètica de l'art de qualsevol època, actual o passada.

Este criteri valorarà en quina mesura els alumnes són capaços de plantejar-se i realitzar en termes acceptables un xicotet treball, individual o en grup, en el qual hagen de recórrer a l'accés a les fonts bibliogràfiques, l'ús de tecnologies de la informació i comunicació, que els motive a interessar-se a descobrir i conéixer un poc més de la matèria, sent l'important en este cas l'autenticitat i el rigor de l'estudi realitzat i no la rellevància del tema.

8. Explicar, a partir d'un exemple proposat, a través d'una anàlisi o comentari la utilització de la música com a suport d'un text literari o com a mitjà d'intensificació dramàtica en òperes, ballet, cine o teatre.

Este criteri pretén comprovar el desenrotllament de la comprensió del paper de la música a la Comunitat Valenciana i la manera en què es relaciona amb altres arts per a configurar junt amb estes una obra artística total.

Psicopedagogia

I. Introducció

La present matèria optativa està dissenyada per a la seua oferta en primer curs de Batxillerat.

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (BOE 04/05/2006), establix entre les finalitats del Batxillerat proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Així mateix, capacitarà els alumnes per a accedir a l'educació superior.

El Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s'establix l'estructura del Batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes (BOE 06/11/2007), establix que el Batxillerat contribuirà a desenrotllar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permeten entre altres accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada i consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. A més, disposa que les matèries optatives en el Batxillerat contribuïxen a completar la formació de l'alumnat, aprofundint en aspectes propis de la modalitat triada o ampliant les perspectives de la pròpia formació general.

El Decret 102/2008, d'11 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOCV 15/07/2008), establix entre els seus principis generals que en el Batxillerat es prestarà especial atenció a l'orientació educativa i professional de l'alumnat.

La Psicopedagogia es definix, entre altres paràmetres, com la ciència que es responsabilitza de personalitzar els processos educatius, adaptant els continguts dels diversos processos d'ensenyança-aprenentatge a les necessitats específiques dels alumnes, sempre amb l'objectiu que l'activitat docent siga tan eficaç com siga possible.

La Psicopedagogia es basa a saber comprendre els factors que incidixen en els processos de l'aprenentatge i l'organització dels centres educatius i la seua aplicació en l'atenció a la diversitat de l'alumnat.

La Psicopedagogia s'ocupa de l'orientació educativa i professional de l'alumnat. Intenta desenrotllar competències que permeten comprendre les persones (xiquets, adolescents, adults) i les seues famílies en el procés d'ensenyança-aprenentatge al llarg de la vida. També dissenya i avalua els programes educatius necessaris per a afavorir este procés d'ensenyança-aprenentatge.

La Psicopedagogia té unes estratègies pròpies, com són les de prevenció i detecció de problemes d'aprenentatge, les d'assessorament i consulta d'una manera individual, grupal i comunitària.

Esta matèria de Psicopedagogia contribuïx a completar la formació de l'alumnat, facilitant-li la reflexió sobre el seu propi procés d'aprenentatge que es desenrotllarà al llarg de la seua vida, així com en la presa de decisions per a la continuació cap als estudis superiors i la incorporació al món del treball.

La Psicopedagogia es presta especialment al diàleg i debat constant en classe a partir dels mitjans següents: exposicions per part del professor, algun alumne o equip d'alumnes, o altres experts; anàlisi documental i estudi de casos, i presentació i discussió dels treballs individuals i grupals realitzats per l'alumnat.

En el desenrotllament d'esta matèria, es complementen els enfocaments teòrics o pràctics, i s'incidix més en un o en un altre segons l'elecció del professorat i els interessos i expectatives de l'alumnat. La part teòrica es correspon amb els fonaments de la psicopedagogia com a ciència aplicada i amb les bases de l'orientació educativa i professional. La part pràctica de la matèria consistirà en el fet que l'alumnat de primer de Batxillerat puga elaborar el seu propi pla de desenrotllament personal i professional a partir del coneixement de si mateix i de la seua gestió personal, de l'exploració de les pròpies possibilitats i de la preparació per als canvis.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Adquirir les bases teòriques mínimes necessàries per a la comprensió dels principals mecanismes de la intervenció psicopedagògica, així com la seua finalitat, possibilitats i limitacions.

2. Discriminar els plantejaments de la psicopedagogia d'altres maneres no científiques d'abordar els processos d'aprenentatge.

3. Comprendre millor el seu propi procés d'aprenentatge i el dels altres.

4. Desenrotllar actituds més comprensives i tolerants cap a les diferències individuals, dins del respecte general als drets humans.

5. Adquirir estratègies més efectives per a l'anàlisi dels seus problemes d'aprenentatge. Desenrotllar la capacitat d'anàlisi i comprensió de les variables més destacades que incidixen en la realitat escolar i de les demandes d'adaptació que generen.

6. Aplicar els coneixements i tècniques adquirits per a l'adopció de mesures per a millorar el seu propi aprenentatge.

7. Millorar les pròpies eleccions acadèmiques i professionals a través del treball sistemàtic del Pla de Desenrotllament Personal i Professional.

8. Conéixer la legislació bàsica que regula la psicopedagogia.

9. Conéixer les principals àrees d'aplicació de la psicopedagogia en el món professional.

10. Establir connexions amb els continguts d'altres matèries incloses en el Batxillerat.

III. Continguts

Es pretén, a continuació, oferir al professorat una àmplia gamma de continguts que el permeta seleccionar aquells que considere que haja de tractar, o que vullga estudiar amb més profunditat amb el seu alumnat. En última instància, serà, doncs, el professor o professora qui seleccionarà els continguts que s'adeqüen millor a les necessitats específiques del seu alumnat i a la coherència educativa que es duga a terme en el centre.

Esta matèria es presta a una metodologia activa i participativa de l'alumnat, sense detriment de la impartició de coneixements teòrics i l'avaluació contínua de l'adquisició d'estos coneixements. Un apartat interessant és el de l'elaboració del Pla de Desenrotllament Personal i Professional com a element de treball individual de l'alumnat, en col·laboració amb els seus companys, per al seu autoconeixement, preparació del seu pla de formació després del batxillerat i les seues possibilitats de progrés en estudis posteriors. Gran part dels seus continguts poden desenrotllar-se treballant en equip, com pot ser l'estudi de documents i l'anàlisi de casos o supòsits pràctics.

1. Fonaments de la picopedagogia

La psicopedagogia es basa en les ciències de l'educació i en la psicologia. És convenient introduir unes nocions bàsiques d'estes com a fonament per a, construir, a partir d'ací, els continguts sobre la psicopedagogia.

Sense perjuí que cada professor i el seu alumnat determine la major o menor incidència dels continguts en este apartat, es considera que el coneixement de les ciències de l'educació i dels fonaments de la psicologia de l'educació constituïx la base necessària per a la consecució dels objectius d'esta matèria.

Encara que als efectes didàctics pot ser convenient estudiar només unes nocions d'estes ciències; no obstant això, no s'ha de perdre de vista la idea directriu que estan interrelacionades amb la psicopedagogia.

Partint d'estes consideracions, pot estudiar-se, en primer lloc, la història de l'educació perquè representa els aspectes bàsics de l'educació, per a continuar amb fonaments de la psicologia, aprenentatges que es complementen entre si. Després dels fonaments bàsics, se centra en aspectes més aplicats relatius a l'organització del centre escolar i les tècniques i mètodes en psicopedagogia.

1.1. Història de l'educació.

1.2. Fonaments de la psicologia, aprenentatge.

1.3. Organització del centre escolar.

1.4. Tècniques i mètodes en psicopedagogia.

2. El procés d'aprenentatge al llarg de la vida

Entés el procés d'ensenyança-aprenentatge com un continu en la vida de les persones que no es limita a un període concret de la seua vida sinó que es desenrotlla al llarg d'esta, convé incidir en les diverses formes d'aprenentatge formal, informal i no formal.

Partint dels conceptes i les principals teories d'aprenentatge com la constructivista, la conductista o la de diversos autors com Piaget, Vygotsky o Ausubel, s'inclou un apartat sobre les dificultats d'aprenentatge, bàsicament en les àrees instrumentals, la seua prevenció, detecció i tractament.

La informació sobre el sistema educatiu en els seus diferents nivells, etapes i cicles, especialment en totes aquelles posteriors al Batxillerat, és bàsica en esta optativa i necessària perquè cada alumne i alumna puga elaborar el seu propi Pla de Desenrotllament Personal i Professional.

El Pla de Desenrotllament Personal i Professional constituïx un element fonamental d'esta matèria. Cada professor o professora pot donar-li una major entitat; al cap i a la fi, es tracta que l'alumnat siga capaç de conéixer-se a si mateix i gestionar les seues motivacions, interessos, aptituds i qualitats; explorar les seues pròpies possibilitats i que puga identificar, conéixer i adquirir aquelles estratègies que li siguen útils en els diferents moments de transició al llarg de la seua vida personal i professional. Els instruments per a l'elaboració del pla són el dossier de competències i el coneixement tant d'itineraris formatius superiors com de perfils professionals.

2.1. Concepte i teories d'aprenentatge

2.2. Formes i entorns del procés d'aprenentatge.

2.3. La diversitat de l'alumnat i les seues diferències individuals, socials, culturals.

2.4. Dificultats d'aprenentatge: prevenció, detecció i tractament.

2.5. El sistema educatiu.

2.6. El Pla de Desenrotllament Personal i Professional.

3. L'orientació educativa i professional.

L'orientació, entesa com un procés, ha de ser sistemàtica i continuada, no basar-se en actuacions puntuals. Convé delimitar el seu marc conceptual, en què la comunicació és l'element nuclear en l'orientació entre el professional que presta un servici i la persona que el demana o necessita. A escala estatal i autonòmica està desplegada la normativa reguladora dels diferents àmbits de l'orientació tant educativa com professional, el coneixement de la qual li serà d'utilitat per al disseny del seu Pla de Desenrotllament Personal i Professional.

L'orientació s'aplica per mitjà de programes, com poden ser els d'autoconeixement, presa de decisions o planificació i gestió personal i professional, amb un model d'intervenció directa entre l'orientador i la persona o bé utilitzant mediadors com poden ser els pares o el professorat.

L'orientació es referix a un conjunt d'activitats que permeten a la ciutadania de qualsevol edat identificar en qualsevol moment de la seua vida les seues aptituds, capacitats i interessos, adoptar decisions importants en matèria d'educació, formació i ocupació i gestionar la seua trajectòria vital individual en l'aprenentatge, el treball i altres entorns en què s'adquirixen o utilitzen les dites capacitats o aptituds, al llarg de tota la vida utilitzant les tècniques adequades en els diferents moments en què es puguen produir situacions de transició.

L'orientació es desenrotlla tant en l'educació com en l'ocupació, en l'àmbit públic i privat. En el sistema educatiu és convenient que l'alumnat conega les diferents estructures que possibiliten l'orientació educativa i professional: els servicis psicopedagògics escolars, el departament d'orientació i la tutoria.

3.1. L'orientació com a procés.

3.2. Programes i models d'orientació.

3.3. Tècniques d'orientació al llarg de la vida.

3.4. Organització de l'orientació educativa i professional.

IV. Criteris d'avaluació

1. Conéixer els aspectes bàsics de l'educació i els fonaments teòrics de la psicologia de l'aprenentatge.

2. Identificar els elements organitzatius d'un centre escolar i el paper de la psicopedagogia en este centre.

3. Aplicar les diferents formes d'aprenentatge per al seu propi desenrotllament.

4. Comprendre com les dificultats d'aprenentatge influïxen en el desenrotllament personal i professional.

5. Valorar la importància de les diferents formes d'aprenentatge per al seu propi desenrotllament.

6. Descriure els itineraris formatius que es poden desenrotllar en finalitzar el Batxillerat.

7. Dissenyar el seu Pla de Desenrotllament Personal i Professional.

8. Identificar la normativa bàsica estatal i autonòmica en matèria d'orientació.

9. Conéixer els diferents recursos que la societat oferix en matèria d'orientació al llarg de la seua vida.

10. Descriure els elements que configuren les estructures d'orientació educativa.

Fonaments de Dret

I. Introducció

El dret, com a orde necessari de la convivència humana, inspirat en uns criteris de justícia, té una important influència en qualsevol àmbit social, i ens afecta tant de manera individual com col·lectiva. El dret també està present en l'àmbit educatiu no universitari, no sols regulant-lo, sinó a través del seu currículum; així es desprén de la declaració de drets de l'alumnat que establix la Llei Orgànica 8/1985, reguladora del Dret a l'Educació, en la qual s'establix que tots els alumnes tenen el dret i el deure de conéixer la Constitució Espanyola i el respectiu estatut d'autonomia, a fi de formar-se en els valors i principis que s'hi reconeixen.

Per a l'etapa del batxillerat, tant la Llei Orgànica 2/2006, d'Educació, com el Decret 102/2008, d'11 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, assenyalen en els seus objectius que el Batxillerat contribuirà, entre altres, a desenrotllar en l'alumnat les capacitats que li permeten:

- Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola, així com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa, i afavorisca la sostenibilitat.

- Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

- Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

- Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de manera solidària, en el desenrotllament i millora del seu entorn social.

Estes capacitats, pròpies d'una personalitat madura, poden aconseguir-se d'una manera més plena a través del coneixement del dret; per això es justifica la presència en el Batxillerat d'una àrea curricular concreta i diferenciada que puga proporcionar a l'alumnat uns coneixements bàsics, però necessaris, per a la seua millor formació com a ciutadà responsable i crític.

Entenem que un ciutadà és responsable i crític quan exercix una ciutadania democràtica, té una consciència cívica responsable, resol els conflictes de manera pacífica, a través del diàleg i les normes establides a este efecte, que respecta la llibertat i els drets de tots, que valora críticament el món actual i les desigualtats existents i que participa activament en la millora del seu entorn.

Tot això es facilita a través del coneixement dels drets i obligacions propis i aliens, així com del seu exercici, del funcionament i dels processos de canvi que possibilita l'estat de dret, requerint que conega els instruments teòrics i pràctics que li permeten l'anàlisi comprensiva de l'àmbit social, jurídic i polític en què està inserit.

A les possibilitats formatives del dret ja comentades, s'hi unixen les possibilitats que presenta com a font informativa i propedèutica, ja que proporciona criteris vàlids per a la presa de decisions respecte del futur acadèmic i professional que ha de realitzar l'alumnat en acabar esta etapa. La seua importància deriva de la presència del dret en una part important dels estudis superiors als quals s'accedix a través del batxillerat i també que en l'àmbit professional és un factor interessant i a vegades necessari de coneixement.

La present matèria ja va ser regulada per l'Orde de 10 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència (DOGV 19.06.1995), per la qual s'establien les matèries optatives de Batxillerat i es regulava el seu currículum. Tenint en compte la seua actualitat i adequat funcionament, se n'ha respectat en gran part el contingut, i s'ha millorat i transformat quant a la concreció d'algunes de les seues propostes i la incorporació explícita d'aspectes amb creixent rellevància, a causa de la cada vegada major importància de la normativa de la Unió Europea i l'impuls i desplegament del dret civil foral valencià previst per Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Atenent estes premisses, s'ha pretés que el currículum de Fonaments de Dret responga principalment a les necessitats, interessos i capacitats de l'alumnat. En primer lloc, es pretén acréixer la seua maduresa personal i social, per a convertir-se en ciutadans responsables i crítics, i en segon lloc, la millora de les condicions de realització de la seua elecció acadèmica i professional a l'acabament del Batxillerat, proporcionant-los al seu torn una base sòlida que els siga útil per a la seua formació permanent al llarg de la vida.

Es proposa una metodologia que capacite l'alumnat a aprendre per si mateix i a aplicar mètodes d'investigació apropiats, a través del coneixement de les fonts i la busca d'informació, especialment rellevant i àmplia en l'àmbit del dret, a través de la consulta de la normativa aplicable, la doctrina jurídica i la jurisprudència.

Es pretén que es treballe en equip, a través de la reflexió, el debat i la posada en comú, aspectes que ajuden el desenrotllament de capacitats crítiques, reflexives i argumentatives de l'alumnat.

Es pretén afavorir la coordinació amb els departaments didàctics perquè es puguen relacionar diferents àmbits de coneixement amb el dret, i s'incidirà en aquells casos en què la regulació normativa els pot afectar especialment. La interdisciplinarietat suposa inserir el dret en el context curricular de l'etapa, de manera que s'establixen relacions amb la resta de continguts curriculars d'esta i se supera la possibilitat de l'aïllament de la matèria per una visió errònia de l'autonomia del coneixement jurídic.

Finalment, s'haurà de procurar mantindre el criteri de relacionar aspectes teòrics amb aspectes pràctics en el plantejament general de l'aplicació en l'aula, aspecte fonamental per a comprendre el funcionament i la importància del dret en el context actual i respondre de manera més adequada a les diferents inquietuds i motivacions de l'alumnat.

Atenent tot això, s'ha pretés que este currículum siga una efectiva introducció al dret que afavorisca l'obertura als seus diversos camps, a les seues distintes concepcions i pràctiques, a la varietat de les seues manifestacions i a les distintes maneres de què ens podem valdre d'este per a operar socialment, introduint l'alumnat tant en la seua perspectiva privada com pública o empresarial, procurant integrar tot això en una visió al mateix temps versàtil i coherent del complex àmbit jurídic.

Este currículum de Fonaments de Dret pressuposa la renúncia a un contingut excessivament tècnic i anar a un plantejament més general a manera d'una presentació descriptiva de l'àmbit ampli del dret en el seu vessant tant teòric com pràctic, ressaltant la seua contextualització social, històrica i política, sense que això supose renúncia al rigor necessari, que serà proporcionat respecte de l'exigència de la matèria d'estudi concreta i l'adequat als requeriments i formació de l'alumnat.

En la concreció d'eixe contingut s'ha intentat no considerar l'estudi del dret des d'un punt de vista aïllat de la realitat social i del context de les altres ciències socials, sinó al contrari, inserit en la nostra societat i en l'àmbit de les distintes disciplines socials, que permeten a l'estudiant adquirir una visió global de les diverses dimensions que conformen el món jurídic.

S'ha intentat fer veure que el dret, com la resta dels objectes d'estudi de les ciències socials, pot ser analitzat des de distintes perspectives, però afirmant-se que sense la integració de tot això en el context social en què es produïx no hi ha comprensió real del fenomen jurídic, encara més en la mesura que este programa pretén ser un instrument que induïsca a la reflexió crítica del dret i des del dret.

La importància de la ferramenta social que és el dret fa imprescindible proporcionar a l'alumnat que estudia Batxillerat uns coneixements bàsics sobre les seues característiques i sobre com afecta qualsevol àmbit privat o públic en què l'alumnat està inserit. És cert que pot ser la primera ocasió en què l'alumnat té l'oportunitat de tindre contacte amb un contingut curricular específicament jurídic; no obstant això, té els suficients coneixements previs per a denotar la seua importància, atenent la intensa regularització i judicialització de la societat actual.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Comprendre la problemàtica de la realitat jurídica i les distintes concepcions des de les quals és possible explicar-la, i identificar-ne les distintes dimensions: normativa, valorativa i social; així com les diverses funcions que s'atribuïxen al dret.

2. Accedir a una comprensió del dret com a fenomen social, en el doble sentit de ser determinant de les relacions socials, al mateix temps que és determinat per estes, entenent el caràcter històric del dret i identificant els processos i factors de la seua evolució i conformació actual.

3. Establir les distintes modalitats de resolució dels conflictes d'interessos per mitjà de la intervenció dels professionals del dret i dels òrgans de l'Estat, basant-se en el repertori de possibles solucions que el nostre dret oferix.

4. Reconéixer i diferenciar l'àmbit jurídic d'altres àmbits normatius reguladors de la convivència social, establint els elements comuns i diferencials entre estos.

5. Disposar l'alumnat per a comprendre la seua condició de ciutadà dotant-lo de suficients instruments d'anàlisi crítica que li permeten conéixer i enjudiciar els components jurídics del seu entorn social i polític; així mateix, l'alumnat haurà de comprendre tant l'eficàcia com les limitacions que patix la conformació jurídica dels drets humans, i ha de proposar, junt amb la seua anàlisi, actituds crítiques, democràtiques i tolerants.



6. Comprendre la constitució jurídica de l'estat modern, la seua estructura i funcions, reconeixent la modalitat estatal pròpia del nostre estat, és a dir, l'estat social i democràtic de dret.

7. Comprendre les conseqüències que sobre el dret té l'existència d'àmbits de convivència supraestatals, com també les conseqüències jurídiques provinents dels processos migratoris.

8. Comprendre els missatges de la comunicació habitual en què s'incloguen raons i arguments jurídics, així com manejar l'específica argumentació i raonament del dret.

9. Utilitzar amb propietat i rigor els termes jurídics emprats tant en classe com en tot aquell material que haja de ser utilitzat pels alumnes.

10. Relacionar sistemàticament els distints continguts teòrics del programa amb situacions quotidianes, afavorint, sempre que siga possible, pràctiques adequades als diversos continguts d'este.

11. Distingir entre l'àmbit del dret públic i del dret privat, analitzant i explicant la lògica interna de cada un d'estos, així com enquadrant correctament les disciplines jurídiques que pertanyen tant a l'u com a l'altre.

12. Comprendre la realitat jurídica de l'empresa i la manera en què està afectada per distintes disciplines jurídiques, i en particular pel dret fiscal, el dret de la Seguretat Social i el dret laboral, per a poder explicar els procediments de constitució jurídica i administrativa d'una empresa.

13. Comprendre la tipologia de la normativa elaborada per la Unió Europea, el seu procés d'elaboració per les diferents institucions, la seua aplicació en els països membres i com afecta a determinats aspectes de la vida quotidiana dels seus ciutadans.

14. Conéixer el procés de conservació, desplegament i aplicació del dret foral valencià, considerant especialment les repercussions pràctiques d'este procés.

III. Continguts

La proposta de continguts que es presenta intenta harmonitzar i distribuir equilibradament els continguts tant formatius com informatius, tant teòrics com pràctics, referits a l'àmbit ampli del dret, tenint en compte els requeriments de l'alumne com a tal com a ciutadà. Estos continguts s'organitzen entorn d'onze nuclis temàtics que afavorixen la diversitat d'enfocaments i tractaments en la concreció de l'aula. L'enunciat d'eixes unitats temàtiques i els criteris d'agrupament de continguts ha sigut establit per les necessitats lògiques d'uns fonaments de dret bàsics, però també per criteris i necessitats de tipus pedagògic referides a l'estudiant al qual esta matèria es dirigix i el context curricular en què esta s'impartix.

Per mitjà del primer nucli temàtic es pretén ressaltar com és de problemàtica la definició del jurídic com un procediment adequat per a accedir-ne a una definició, problemàtica que ajuda a comprendre les distintes concepcions que sobre el dret s'ha proposat, així com la delimitació i diferenciació entre la normativitat jurídica i la d'altres àmbits reguladors de la convivència social. Esta unitat inicial hauria de contindre, d'altra banda, algunes definicions jurídiques, fonamentals per si mateixes i necessàries per a la posterior comprensió dels continguts curriculars expressats per mitjà d'unes categories i una terminologia necessàriament tècnica.

Així mateix, en este nucli temàtic es proporcionarà una perspectiva àmplia de la pràctica jurídica referida a les regles i procediments idonis per a la resolució de conflictes, la defensa de drets i la consecució d'interessos legítims i a l'activitat tant dels particulars i grups socials, com la dels professionals del dret i els òrgans de l'Estat, ben entés que, molt lluny del que comunament es considera, eixa pràctica no s'esgota o es limita a l'activitat judicial.

El segon nucli temàtic pretén introduir l'alumne en la noció de complexitat del jurídic mostrant per a això com el dret es desplega en distintes dimensions. La dimensió normativa del dret suposa una introducció als elements normatius i a la noció d'ordenament jurídic, és a dir, a l'estructura del dret. Per mitjà de la dimensió social del dret s'haurà d'introduir l'alumne en la noció de funcions del dret, atorgant especial rellevància a la seua funció legitimadora del poder, la seua funció de regulació de conflictes i la seua funció de promoció del canvi social. Finalment, a través de la descripció de la dimensió valorativa del jurídic es podrà introduir l'alumne en els fins del dret (teories de la justícia) i en els drets humans.

Per mitjà del tercer nucli temàtic, es pretén subratllar el caràcter històric del dret, establint per a això les línies evolutives de la seua conformació, fent una especial insistència en les grans fites d'eixa evolució, com són el procés que culmina en el reconeixement dels drets individuals i de les llibertats públiques que es concreta en les grans declaracions dels drets de l'home del segle xviii, el procés de codificació i el de constitucionalització.

En este mateix nucli temàtic se suggerix el tractament de la separació històrica per mitjà de la qual es distingix entre les branques del dret públic i les branques del dret privat, i s'entra a considerar la particular lògica que regix cada àmbit i es valora la seua actual vigència i utilitat com a instrument d'ordenació de l'univers jurídic. Finalment, per mitjà d'este nucli temàtic s'explorarà el cúmul de problemes específicament actuals i el seu tractament jurídic, amb especial referència al procés d'internacionalització del dret.

El quart nucli temàtic pretén abans que res dotar l'alumne d'una explicació completa sobre la conformació juridicopolítica de l'estat modern amb especial menció a l'estat de dret com a modalitat estatal pròpia del nostre entorn cultural i polític. El tractament de la divisió de poders com a nota essencial d'esta modalitat estatal haurà de propiciar l'anàlisi del poder legislatiu i els processos estatals de producció de normes de dret, del poder executiu i l'organització administrativa de l'Estat i del poder judicial, tant des del punt de vista orgànic com de procediment.

El quint nucli temàtic pretén donar a conéixer a l'alumnat la diferent tipologia de fonts del dret, destacant especialment la llei i les normes amb rang de llei, les instàncies que les produïxen, el seu procediment i les seues característiques, així com els principis que regixen la relació entre estes.

El sext nucli temàtic atén la creixent importància de la dimensió internacional del dret, especialment el creat per les institucions de la Unió Europea. Es pretén que l'alumnat conega les normes que regulen la firma de tractats internacionals atenent la seua tipologia i que reconega alguns dels més importants. D'altra banda, es pretén que l'alumnat s'introduïsca en l'estudi de les institucions de la Unió Europea i de les normes que produïx atenent les seues diferents característiques i la seua influència en diferents àmbits, principalment socials, econòmics i culturals.

El sèptim nucli temàtic tracta del fet que l'alumnat conega l'estructura interna de la Constitució Espanyola de 1978, distingint aspectes que la definixen especialment, com ara la definició d'estat social i democràtic de dret i la creació de les comunitats autònomes. D'altra banda, també pretén que conega i diferencie les principals institucions de l'Estat i les seues funcions, així com els drets fonamentals que establix i les seues garanties.

L'octau nucli temàtic pretén introduir l'alumnat en l'estudi del nostre estatut d'autonomia, la seua estructura interna, les principals institucions valencianes i la relació que s'establix amb l'Estat.

En el nové nucli es proposa el tractament de les grans institucions de dret públic, establint un nexe entre les consideracions teòriques generals i la seua realitat en el context del dret espanyol. S'ha focalitzat l'atenció de l'alumne entorn de l'estudi del sistema de les administracions públiques i la seua activitat, el sistema tributari, el sistema penal i el sistema processal.

En el nucli desé es pretén realitzar una introducció respecte de les institucions fonamentals de dret privat, la qual hauria d'incloure el tractament de la noció jurídica de persona i els drets de la personalitat, els drets reals, les obligacions i contractes i el dret de família i successori, incorporant el coneixement del dret valencià actualment aplicable i les seues peculiaritats.

En el nucli onzé es pretén una aproximació al coneixement jurídic de l'empresa, procurant un raonable equilibri entre els aspectes teòrics i pràctics. Este nucli haurà de contindre la descripció jurídica de l'estatut de l'empresari i les seues diverses modalitats, així com els instruments jurídics propis del tràfic mercantil, amb especial menció de l'estructura i funcions de la Seguretat Social, el sistema tributari empresarial i l'àmbit de les relacions laborals. Finalment, es proporcionarà a l'alumne els coneixements necessaris sobre els procediments juridicoadministratius per a la constitució de les empreses.

Els nuclis temàtics i els seus continguts seran, per tant, els següents:

1. El concepte de dret

- El problema de la definició del dret.

- Les concepcions del dret: dret i ideologia.

- El dret i altres ordes normatius.

- Conceptes jurídics fonamentals:

El concepte jurídic de persona.

El concepte de capacitat jurídica.

El concepte de dret subjectiu.

El concepte de deure jurídic.

El concepte de responsabilitat.

El concepte d'acte antijurídic.

El concepte de sanció.

2. Les dimensions del dret

- La dimensió normativa del dret: estructura del dret.

- La dimensió social del dret: les funcions del dret.

- La dimensió valorativa del dret: fins del dret i drets humans.

3. La historicitat del dret

- El reconeixement històric dels drets individuals i llibertats públiques: les declaracions històriques dels drets humans.

- La codificació del dret.

- El procés de constitucionalització del dret.

- La distinció entre el dret públic i el dret privat.

- Característiques del dret actual: la internacionalització del dret.

4. Dret i estat: l'estat de dret

- Poder, sobirania, dret i Estat.

- Concepte i evolució de l'Estat.

- L'estat de dret: característiques i modalitats.

- La divisió dels poders: El poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.

5. Les fonts del dret

- La llei: concepte i classes.

- La llei orgànica.

- La llei ordinària.

- Normes governamentals amb rang de llei: concepte i classes.

- Els reglaments: concepte i classes.

- Els principis de relació entre les normes.

- Unitat de l'ordenament.

- Legalitat.

- Seguretat jurídica.

- Jerarquia.

- Competència.

- Prevalència.

- Cronològic.

- Publicitat.

- Responsabilitat dels poders públics.

- Irretroactivitat.

6. La normativa internacional

- Els tractats internacionals.

- La Unió Europea i la seua normativa.

7. La Constitució Espanyola de 1978: estructura i contingut.

- L'estat social i democràtic de dret.

- L'estat de les autonomies.

- Els drets fonamentals: classificació i garanties.

- La direcció de l'Estat.

- El Govern.

- Les Corts Generals.

- El poder judicial.

- El Tribunal Constitucional.

8. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

- Organització institucional: les Corts, el Consell i el President.

- Competències de la Comunitat i relació amb l'Estat.

9. Dret públic

- El dret administratiu.

- El sistema general de les administracions públiques: l'administració general de l'Estat, l'administració autonòmica i les administracions locals.

- L'activitat administrativa: classes d'activitat i principis.

- El procediment administratiu: concepte.

- El personal al servici de l'administració pública.

- El sistema tributari:

- Concepte i tipologia de tributs.

- El sistema penal.

- Delictes i faltes: concepte.

- Conseqüències jurídiques: la pena i la responsabilitat civil.

- El dret processal.

- Concepte de procés i classes.

- L'organització jurisdiccional.

10. Dret privat

- El dret de la persona, el seu estat i patrimoni: el dret civil.

- La persona física i la persona jurídica: característiques i drets.

- Dret de família i dret successori.

- Els drets reals, les obligacions i els contractes.

- L'empresari individual: concepte.

- El dret civil valencià aplicable.

11. Dret i empresa: El dret mercantil

- L'empresari mercantil individual.

- L'empresari mercantil social: concepte, requisits i estatut jurídic.

- La societat anònima: concepte, òrgans i característiques.

- La societat de responsabilitat limitada: concepte, òrgans i característiques.

- La constitució juridicoadministrativa de l'empresa.

- Instruments de crèdit i pagament: lletra, xec i pagaré.

- El concurs de creditors.

- L'empresa i les seues obligacions socials.

- L'empresa i el dret del treball.

- L'empresa i el sistema tributari.

- L'empresa i el sistema de la Seguretat Social.

IV. Criteris d'avaluació

1. Reconéixer i explicar diverses situacions de la vida quotidiana, pública o privada, en les quals està present el dret i en quina forma es manifesta. Per mitjà d'este criteri, que pot ser utilitzat sistemàticament respecte dels distints continguts temàtics del currículum, es pretén comprovar la capacitat de l'alumne per a relacionar les qüestions teòriques del currículum amb fets i situacions pròximes de la seua vida quotidiana, expressant les distintes formes en què el dret afecta, així com la manera en què este pot ser utilitzat per a l'obtenció de fins tant particulars com col·lectius.

Este criteri curricular permetrà comprovar la competència de l'alumne per a elaborar les nocions jurídiques que se li proposen a partir de les dades i experiències més pròximes, valorant la destresa de l'alumne per a integrar les seues experiències i coneixements previs en la comprensió i sistematització dels continguts curriculars.

2. Reconéixer i descriure les distintes concepcions que fonamenten la noció de dret. Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a comprendre el caràcter problemàtic de la definició del dret, així com per a identificar i caracteritzar les distintes concepcions que sobre este s'han proposat històricament.

L'alumne ha d'estar preparat per a distingir entre els arguments propis del naturalisme, del positivisme i del realisme jurídic, identificant i interpretant críticament les característiques pròpies dels dits corrents fonamentals del pensament jurídic. De la mateixa manera, este criteri permetrà comprovar si l'alumne ha adquirit les idees bàsiques i els procediments que definixen l'estructura lògica del dret.

3. Participar en debats sobre fets d'actualitat, confrontant les distintes concepcions des de les quals es pot abordar la qüestió plantejada, argumentant cada u basant-se en les que li siguen pròximes.

Per mitjà d'este criteri, es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a analitzar fets d'actualitat des de l'argumentació específicament jurídica, confrontant i valorant les diverses formes de resolució jurídica dels problemes tractats en funció de la concepció jurídica que s'adopte, així com per a estimar críticament les contribucions i limitacions d'eixes teories en el debat dels problemes propis del nostre temps.

Este criteri avaluatiu permetrà conéixer tant la capacitat crítica de l'alumne com la seua autonomia per a integrar de manera personal les distintes perspectives conceptuals des de les quals és possible l'anàlisi jurídica de la realitat. Este criteri ha de permetre, d'altra banda, conéixer la competència comunicativa i argumentativa de l'alumne per a expressar les seues idees particulars i contrastar-les amb les dels altres.

4. Diferenciar i explicar els distints sistemes normatius que fan possible la convivència social. Per mitjà d'este criteri avaluatiu, l'alumne ha de mostrar la seua capacitat per a descriure el rerefons normatiu que possibilita la convivència social, distingint entre la normativitat específicament jurídica de la d'altres ordes normatius que operen socialment. Per mitjà d'este criteri, l'alumne ha de mostrar la seua aptitud per a establir les connexions i diferències entre les normes de dret i les normes morals, religioses i els usos socials, explicant el mode específic en què cada una d'estes opera socialment.

5. Comprendre i explicar a partir de la noció de dret positiu la constitució de la norma de dret i de l'ordenament jurídic. Mitjançant este criteri avaluatium, podrà comprovar-se si l'alumne comprén el caràcter normatiu del dret com una de les seues dimensions fonamentals, així com verificar-se si distingix entre el ser (realitat fàctica) i l'haver de ser jurídic (realitat normativojurídica) manifestat a través de la norma de dret.

Per mitjà d'este criteri, podrà comprovar-se l'aptitud de l'alumne per a comprendre i explicar l'estructura logicojurídica de la norma de dret i els seus criteris de classificació, així com la seua capacitat per a comprendre i explicar l'ordenament jurídic com a conjunt de normes organitzatives de l'Estat i de la societat.

6. Explicar i il·lustrar per mitjà d'exemples apropiats la dimensió social del dret, així com identificar i descriure les funcions i instruments de què es val per a operar socialment. La finalitat que perseguix este criteri avaluatiu és la de comprovar la comprensió per part de l'alumne respecte de com el dret constituïx un factor social interactiu amb altres factors (econòmics, polítics, culturals, ideològics) que intervenen socialment.

Així mateix, l'alumnat ha de mostrar la seua comprensió de les diverses funcions pròpies del dret en la intervenció social, havent d'estar capacitat per a distingir i descriure la funció d'integració social, la funció de legitimació del poder i la funció de tractament i resolució de conflictes, indicant en cada cas els instruments de què es val per a complir eixes funcions.

7. Explicar i argumentar raonadament quins són els fins prioritaris del dret, identificant i explicant, d'altra banda, què són els drets humans i la problemàtica juridicopolítica que actualment els afecta. Es tracta que l'alumne mostre la seua comprensió respecte de la dimensió valorativa del dret, explicant quins factors determinen que el dret siga just.

L'alumne haurà d'explicar i descriure els valors jurídics incorporats a la Constitució Espanyola de 1978, i en particular, el valor igualtat, llibertat, pluralisme polític, solidaritat i seguretat jurídica. Per mitjà d'este criteri, l'alumne haurà de donar compte, a més, de la seua comprensió dels drets humans, així com de la importància històrica de la seua positivització i les limitacions i circumstàncies que determinen el seu compliment efectiu.

8. Explicar la conformació històrica del dret i les distintes formes de la seua manifestació en funció de les coordenades espaciotemporals en què este es produïx. Per mitjà d'este criteri, es pretén comprovar l'aptitud de l'alumne per a descriure el procés històric de conformació del dret, havent de reconéixer les fites més excel·lents d'eixa conformació i la manera en què el dit procés es plasma en la nostra situació actual.

Este criteri ha de servir per a avaluar la capacitat de l'alumne per a identificar i descriure els components que constituïxen el dret modern, amb especial menció al procés de reconeixement dels drets i llibertats individuals, el procés de codificació i el de constitucionalització. Este criteri haurà de servir perquè l'alumne mostre la seua aptitud per a relacionar l'evolució històrica del dret amb la paral·lela evolució de l'estat i les seues distintes manifestacions històriques.

9. Identificar i descriure les maneres d'intervenció del dret en la conformació de l'Estat modern, així com definir i valorar l'estat de dret, distingint esta modalitat estatal d'aquelles que no ho són, motivant i argumentant l'anàlisi. Es tracta d'avaluar la comprensió de l'alumne respecte del caràcter històric de la conformació de l'Estat modern identificant i definint els components jurídics decisius per a la dita conformació.

Així mateix, es pretén estimar la seua comprensió respecte de les diferències radicals entre mers estats amb dret i estats de dret, comprovant si este és capaç d'establir les característiques definitòries d'esta forma d'estat i les repercussions juridicopolítiques que la dita modalitat estatal suposa per al ciutadà i per al conjunt de la societat. Este criteri avaluatiu haurà de servir per a comprovar l'aptitud de l'alumne per a descriure i explicar la modalitat estatal constitutiva de l'estat de dret, així com la manera d'organitzar-se en este el poder legislatiu, executiu i judicial.

10. Analitzar problemes concrets i d'actualitat a partir de fonts jurídiques diverses adequades, elaborant, contrastant i utilitzant críticament la dita informació. Per mitjà d'este criteri, es pretén avaluar la competència de l'alumne per a valdre's eficaçment de textos jurídics (legislació, doctrina, jurisprudència...).

En l'anàlisi de problemes concrets i d'actualitat, la qual cosa permet saber si per mitjà de l'ajuda d'eixe material és capaç de formular les seues pròpies solucions als problemes plantejats. Així mateix, es podrà comprovar per mitjà d'este criteri valoratiu la capacitat de l'alumne per a manejar eixe material d'una manera metòdica i raonada.

11. Distingir i caracteritzar el dret públic i el dret privat, descrivint i analitzant les disciplines més importants i les institucions més excel·lents pertanyents a cada un dels dits àmbits jurídics, tot això basant-se en l'ús correcte del corresponent dret positiu espanyol.

Per mitjà d'este criteri, l'alumne haurà de ser capaç de diferenciar els distints àmbits en què tradicionalment es classifica el nostre dret, així com saber enquadrar les distintes disciplines jurídiques en cada un dels dits àmbits. A més, l'alumne haurà d'estar en situació de descriure i analitzar les institucions més importants pròpies tant de l'àmbit juridicoprivat com el juridicopúblic, i de manejar l'adequat dret positiu que el regula.

12. Conéixer la informació i regulació jurídica de l'empresa, distingint entre l'empresari individual i el social, així com comprendre i explicar la manera en què l'empresa està afectada pel sistema de la Seguretat Social espanyol, el sistema tributari i el sistema de relacions laborals. L'alumne haurà de conéixer els procediments jurídics i administratius per a la constitució d'una empresa.

Per mitjà d'este criteri, es pretén comprovar la capacitat de l'alumnat per a comprendre i explicar què és una empresa i com està, segons el nostre dret, regulada jurídicament. Haurà de distingir entre les distintes modalitats d'empresaris i l'estatut jurídic pel qual es regula la seua situació en cada cas. Este criteri pretén, també, que l'alumne demostre la seua comprensió sobre la manera en què el sistema fiscal afecta les empreses, quin és el règim de la Seguretat Social del nostre país, i la manera en què es produïxen i es regulen les relacions laborals en l'àmbit empresarial. Finalment, per mitjà d'exercicis de simulació o altres, l'alumne haurà de demostrar la seua competència sobre el procediment per a la creació d'una empresa.

Fonaments Lèxics de les Ciències i de la Tècnica

I. Introducció

Fonaments Lèxics és una matèria optativa per al tram educatiu del Batxillerat dirigida a dotar els alumnes de les destreses necessàries per a comprendre de manera reflexiva el significat originari de les paraules i utilitzar de manera precisa i rigorosa el vocabulari d'origen grec o llatí, tant el cientificotècnic específicament com l'incorporat al llenguatge quotidià.

Es pretén amb això millorar el nivell lingüístic dels estudiants del Batxillerat proporcionant-los uns coneixements de caràcter instrumental, complementari i polivalent; és a dir, es tracta de subministrar una sèrie de recursos encaminats a la finalitat prevista, que servisca d'element auxiliar profitós per a comprendre millor els continguts d'altres matèries i que siga útil per a tots els camps del saber i de la comunicació. Amb este tipus de tècniques, creiem que no serà tan habitual com fins ara que els estudiants es vegen incapacitats per a avançar en els seus estudis per la incomprensió del vocabulari tècnic que han de manejar constantment.

Este vocabulari és d'origen grec i llatí quasi en exclusivitat, perquè els grecs van crear la ciència i, per tant, el lèxic corresponent, i els romans el van transmetre a la posteritat incorporant-lo a totes les llengües cultes d'Occident. Per això, el domini d'estos recursos ha de tindre efectes profitosos no sols en l'àmbit de la pròpia llengua, sinó en les llengües modernes europees, com ara l'anglés, el francés o l'alemany. Qui coneix estos procediments entén eixe vocabulari també en estes llengües, perquè l'única cosa que el diferencia és el distint tractament fonètic per a adaptar-lo a cada una en particular. Esta constatació els farà prendre consciència de les afinitats entre les distintes llengües, la qual cosa els beneficiarà en el futur, i es veurà reforçat el sentiment de comunitat europea basat en les fonts que conformen l'esperit occidental, la cultura grega i romana.

Esta matèria pretén actuacions específiques per a aprofundir i millorar el coneixement de la llengua; està dirigida als estudiants de qualsevol de les tres modalitats del Batxillerat que busquen la projecció en etapes posteriors, tant en la continuació d'estudis superiors com en la preparació per als distints camps de l'activitat professional.

El domini d'estes tècniques ha de servir, a més, per a prendre consciència que la formació de vocabulari no és només cosa del passat, sinó que constantment s'acudix a ambdós llengües per la seua capacitat de síntesi, de derivació, composició i sufixació, i per l'amplitud del seu vocabulari per a dotar les distintes ciències d'un vocabulari unívoc, universal i indefinidament renovable.

D'altra banda, el coneixement de determinats referents culturals que en el món occidental deriven directament del clàssic portarà a una anàlisi crítica de realitats del món contemporani. Per això, este currículum pretén estudiar les paraules no sols des d'un punt de vista lingüístic sinó també cultural, perquè fer una història de les paraules comporta fer un estudi de les civilitzacions que les van crear i van fer evolucionar, la qual cosa permet comprendre la directa dependència de la nostra civilització respecte a aquelles.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Millorar la comprensió oral i escrita dels diferents tipus de missatges, tant cientificotècnics com de comunicació general.

2. Perfeccionar l'expressió oral i escrita amb la precisió i el rigor que proporciona el coneixement del significat autèntic de les paraules.

3. Afavorir l'aprenentatge de les altres matèries del Batxillerat amb la utilització d'este recurs complementari per mitjà de l'aplicació d'una didàctica activa, pràctica i experimental.

4. Aconseguir un ampli coneixement de la composició i derivació de paraules de les llengües modernes, especialment de les dos llengües de la Comunitat Valenciana.

5. Adquirir un aprenentatge significatiu, no memorístic, no sols en este espai d'optativitat sinó també en altres.

6. Afavorir la integració dels coneixements de diferents matèries amb abast interdisciplinari.

7. Capacitar l'alumnat per a la incorporació a estudis superiors o facilitar-li el trànsit a la vida activa en els diversos camps professionals.

8. Integrar en una societat multilingüe, fomentant les actituds de tolerància i respecte cap als distints pobles i prendre consciència de la comunitat de la cultura occidental sobre els principis de la cultura clàssica.

9. Mantindre l'equilibri entre unitat, diversificació i especialització i posar fi a la separació entre alumnes de lletres i ciències integrant-los en un espai d'optativitat comuna.

III. Continguts

1. El naixement del llenguatge

Amb este nucli preliminar es pretén introduir breument l'alumnat en les qüestions generals que es planteja la lingüística. Per mitjà de textos de l'antiguitat, se li posarà en contacte amb els fets següents: l'origen dels vocables, la diversitat de les llengües i els distints àmbits en què s'utilitza la paraula.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Relació entre els noms i les coses: designació de les coses per naturalesa o convenció.

- Diversificació de les llengües: tipus de llengües i classificació.

- Llenguatge simbòlic: les seues finalitats:

· Valor màgic de la paraula.

· Caràcter críptic o enigmàtic de la paraula.

· Ús social de la paraula.

2. Hel·lenismes i llatinismes. Formació de paraules

Al llarg de la història, el grec i el llatí han subministrat a les llengües modernes els termes necessaris per a la ciència i la tècnica. Per això, es farà veure a l'alumnat el fonament d'esta realitat cultural, i se li explicarà les raons per les quals s'acudix a aquelles llengües per a la formació del vocabulari, així com la conveniència d'estudiar de manera pràctica els processos fonètics bàsics pels quals es regix la formació de paraules.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- L'alfabet grec i la seua pronunciació.

- Transcripció i transliteració: aplicació a les diferents llengües i el seu estudi, en concret, dins de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

- Evolució del llatí a les llengües modernes: visió general. Semblances i diferències.

- Canvis fonètics bàsics: estudi, anàlisi i aplicació a les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

- Composició lèxica: anàlisi i reconeixement dels components més productius (arrels, prefixos, sufixos) provinents del grec i del llatí.

- Fraseologia i nivell culte del llenguatge. Ús i valor de les expressions llatines.

3. Estudi del vocabulari cientificotècnic agrupat per camps semàntics

A partir d'este nucli, es pretén estudiar el vocabulari d'origen grec i llatí referit a cada camp semàntic objecte d'estudi. Tots estos blocs estaran acompanyats de textos d'autors clàssics al·lusius a les paraules l'etimologia de les quals s'estudia.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Bloc 1: cosmos-universus (univers, animals, naturalesa, llum, plantes...).

- Bloc 2: antropos-homo.

a) Soma / Corpus (vida, òrgans interns, sentits, malalties).

b) Psique / Anima (esperit, activitats mentals, amor-odi).

- Bloc 3: polis-civitas (poder, política, societat, família).

- Bloc 4: tecne-ars (habilitats i actes físics).

- Bloc 5: grammata-litterae (paraules gramaticals, híbrids, paraules equívoques per la seua transcripció).

- Bloc 6: logos-verbum (prefixos i sufixos).

IV. Criteris d'avaluació

1. Conéixer els fenòmens fonètics elementals que condicionen la forma que adopten les arrels gregues i llatines en la seua adaptació a la llengua pròpia.

Amb este criteri, es pretén comprovar si l'alumne és capaç de reconéixer les variacions fonètiques a partir de les llengües clàssiques i la seua evolució. Posarà en relació determinats lexemes amb termes de la seua llengua i analitzarà els procediments de derivació i composició, establint relacions i pautes d'evolució.

2. Descompondre les paraules d'origen grec i llatí reconeixent els monemes components i el seu valor lèxic, i definir amb precisió el significat del material lèxic d'acord amb els lexemes i sufixos que el formen.

Este criteri centra l'atenció en l'enriquiment del vocabulari habitual de l'alumnat i en el desenrotllament de la seua capacitat d'abstracció. Es determinarà si és capaç d'analitzar els prefixos i sufixos grecollatins i es valorarà la seua capacitat deductiva a partir d'elements donats.

3. Poder compondre en la llengua pròpia a partir dels monemes subministrats derivats i compostos d'acord amb les regles de transcripció realitzades.

Així es podrà comprovar el grau d'assimilació de les tècniques aplicades en la incorporació dels préstecs lèxics que passen a formar part de la llengua pròpia, de manera que siga un recurs utilitzable i productiu en altres processos semblants.

4. Fer l'etimologia de termes grecs i llatins a les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Este criteri tracta de comprovar si l'alumnat té consciència que les llengües que parlen i escriuen són fruit d'una evolució a partir del llatí -primordialment- i del grec. Així mateix, es verificarà si l'alumnat ha adquirit de manera satisfactòria el coneixement dels procediments bàsics que en fonètica i etimologia permeten rastrejar l'origen de les paraules, tant en el seu aspecte formal com en el que afecta els canvis dins dels camps semàntics. D'esta manera, es farà evident per a l'alumnat el grau de concreció i matisació que posseïxen estes llengües.

5. Produir textos i missatges orals de diferent tipologia en què s'utilitzen vocables o termes estudiats.

Este criteri pretén aconseguir que l'alumnat siga capaç de percebre els diferents valors semàntics d'un terme en funció del context i registre utilitzats. Amb això s'intentarà perfeccionar el seu nivell d'expressió oral i escrita, i el seu coneixement del significat precís dels termes.

6. Comparar les mateixes paraules d'origen grecollatí en diverses llengües modernes.

Este criteri tendirà a verificar el domini d'un lèxic bàsic en les llengües modernes estudiades per l'alumnat. D'esta manera, es pot valorar el coneixement de les regles de transliteració que regixen en l'adaptació dels hel·lenismes i llatinismes a altres llengües del nostre entorn. Podran proposar-se estudis comparatius de lèxic i reconstrucció de famílies semàntiques.

7. Comprendre el contingut de les lectures de textos clàssics que il·lustren els diferents nuclis de continguts i rastrejar les empremtes de la cultura clàssica en diversos aspectes de la civilització actual.

Es pretén amb això ponderar la identificació dels referents culturals que transmeten els textos llegits en classe, com a part del patrimoni cultural present en la cultura occidental, i reconéixer-los com a herència del nostre passat. Es realitzaran treballs sobre fonts escrites, recerca en els mitjans de comunicació de referències al món clàssic i de cites llatines. Amb això, es valorarà la perícia en l'hàbit de maneig de fonts com a tècnica de treball intel·lectual.

Educació Fisicoesportiva i Salut

I. Introducció

Educació Fisicoesportiva i Salut, com a matèria optativa del Batxillerat, ha de posseir fonamentalment un caràcter formatiu que complete els aprenentatges anteriors. Com a tal, ha de procurar una formació complementària i polivalent, ampliant i aprofundint en els coneixements, capacitats, destreses i actituds plantejades en la matèria comuna de batxillerat.

L'objectiu del currículum d'Educació Física del Batxillerat és incorporar continguts amb més transcendència personal i social, que facen al nostre alumnat més competent, i donar resposta a les noves demandes de la societat, així com procurar la formació integral de l'alumnat. Este currículum tracta de fer un pas més cap a l'autonomia de l'alumnat en la planificació, gestió i pràctica de l'activitat física, així com en la comprensió del món en què vivim, des d'una perspectiva holística de les activitats físiques i esportives que inclouen l'aspecte físic i biològic, l'aspecte social i l'aspecte psicològic i emocional, amb la finalitat d'adquirir un estil de vida saludable i apreciar l'activitat físicoesportiva com un dels fenòmens socials de major transcendència de la societat moderna al mateix temps que es formula com un mitjà per a millorar l'educació i la qualitat de vida de l'alumnat, de manera que contribuïx a la formació de persones crítiques.

Esta matèria optativa, a més, desenrotllarà un enfocament multidisciplinari, per a afavorir posteriors trajectòries professionals i/o acadèmiques en les seues distintes especialitzacions: docència, animació i recreació fisicoesportiva, art, música i dansa, esport (com a tècnic/a, entrenador/a i/o practicant), sanitat, turisme, gestió i administració, etc. Tot això ha de servir per a orientar acadèmicament aquells alumnes que troben en l'activitat física, l'esport i la salut el seu futur professional.

Les competències que l'alumnat ha d'adquirir en el marc de la matèria d'Educació Física del Batxillerat es poden sintetitzar en quatre:

- La competència en el domini corporal i postural implica l'autoconeixement, el desenrotllament de les pròpies capacitats físiques, la utilització de les habilitats i destreses motrius en diferents situacions i mitjans i la capacitat per disfrutar de l'activitat física.

- La competència en l'adquisició d'un estil de vida saludable comporta el coneixement, la valoració i la pràctica dels hàbits saludables, així com el reconeixement dels riscos que impliquen els hàbits nocius.

- La competència en l'ocupació activa del temps lliure permet la relació respectuosa de la persona amb el medi social i natural, ja que comporta l'aprofitament, l'organització i la gestió de l'activitat física com a recurs d'ocupació del temps lliure i facilita també la interiorització dels hàbits saludables a la vida quotidiana en general.

- La competència en l'expressió i l'autocontrol corporal implica el desenrotllament i l'experimentació d'activitats basades en el ritme i els moviments corporals, i constituïx una via per a potenciar les possibilitats d'expressió i comunicació creatives a través del cos.

II. Objectius

1. Valorar les activitats fisicoesportives com a tret cultural característic de la societat actual i analitzar les seues responsabilitats polítiques, socials, culturals i econòmiques.

2. Conéixer i valorar les possibles eixides professionals relacionades amb l'àmbit de l'educació física, l'esport i la salut.

3. Utilitzar diferents fonts d'arreplega d'informació, tant en format imprés com audiovisual o informatitzat, per a consolidar o ampliar continguts propis de la matèria.

4. Desenrotllar, amb independència del nivell d'habilitat aconseguit, activitats físiques i esportives, i participar en estes, cooperant en les tasques d'equip, respectant i valorant els aspectes de relació amb estes activitats i mostrant actituds de no-discriminació.

5. Utilitzar els efectes positius de la inclusió de l'activitat física i les tècniques de relaxació en els hàbits personals, per a la millora de la salut, de la qualitat de vida i de les relacions interpersonals i socials.

6. Aplicar i valorar, a partir de l'avaluació de l'estat inicial, els efectes positius de l'activitat física, la millora i el manteniment de la seua condició física i l'habilitat motriu en el desenrotllament personal i social, facilitant la millora de la salut i la qualitat de vida.

7. Adoptar una actitud crítica davant de les pràctiques esportives que tenen efectes negatius per a la salut individual i col·lectiva, realitzant aportacions personals que afavorisquen la seua conservació i la consolidació d'un estil de vida més saludable.

8. Dissenyar i participar activament, en xicotet o gran grup, en l'organització i realització d'activitats físiques en el medi natural, respectant la importància de la conservació del medi ambient i demostrant actituds que contribuïsquen a la seua conservació.

9. Avaluar les necessitats personals relacionades amb els distints aspectes de la motricitat que contribuïxen a satisfer les seues necessitats i constituïxen un mitjà idoni per a disfrutar activament del temps d'oci.

10. Organitzar i participar en activitats físiques de temps lliure, valorant els seus aspectes positius i sent capaços d'optimitzar els recursos disponibles, resoldre les dificultats o conflictes amb el diàleg i el treball en equip.

11. Resoldre situacions motrius esportives i expressives, donant prioritat a la presa de decisions i utilitzant elements tècnics apresos en les etapes anteriors.

12. Desenrotllar la capacitat expressiva del cos i del moviment com a mitjà de comunicació i expressió creativa, per mitjà de creacions, composicions i coreografies artístiques d'alt component creatiu.

III. Continguts

Continguts comuns per a tots els blocs:

- Anàlisi de les eixides professionals relacionades amb l'activitat física i l'esport, per a oferir orientacions sobre futurs estudis especialistes en la matèria.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la busca, anàlisi i ampliació relatives a esta matèria.

- Anàlisi, valoració i influència dels hàbits socials negatius: sedentarisme, drogoaddicció, alcoholisme, tabaquisme...

- L'esport com a fenomen social i cultural. Anàlisi de comportaments negatius entorn de l'esport i actitud crítica davant d'estos.

- Influències positives i negatives que exercixen els mitjans de comunicació sobre l'esport i l'activitat física.

1. Activitat física i salut

- Planificació del treball de les capacitats físiques relacionades amb la salut.

- Elaboració i posada en pràctica d'un programa personal d'activitat física i salut, atenent la freqüència, intensitat, temps i tipus d'activitat.

- Valoració de la influència en la salut de la pràctica regular d'activitats físiques.

- Anàlisi i reflexió crítica de la influència d'alguns hàbits i practiques socials negatives per a la salut, així com d'aquelles alteracions i malalties relacionades amb l'activitat física i l'esport.

- Acceptació de la responsabilitat en el manteniment i/o millora de la condició física.

2. Activitat física i esport

- Perfeccionament dels fonaments tècnics i principis tàctics d'algun dels esports practicats en les etapes anteriors.

- Utilització d'activitats esportives alternatives, adaptant-les al context sociocultural del centre.

- Planificació de diferents activitats físiques, jocs i/o disciplines esportives utilitzant els recursos necessaris i disponibles en l'entorn del centre.

- Planificació i elaboració de diferents jocs i esports, modificats segons els objectius que es vullga aconseguir.

- Valoració dels aspectes de relació, treball en equip i joc net presents en les activitats fisicoesportives.

3. Activitat física i temps lliure

- Col·laboració en la planificació, elaboració i organització d'activitats en el medi natural.

- Planificació d'activitats respectant la importància de la conservació del medi ambient i demostrant actituds que contribuïsquen a la seua conservació.

- Realització d'activitats per al bon aprofitament del temps lliure.

- Anàlisi i reflexió critica sobre el temps lliure. Reconeixement de la importància de l'activitat física en el temps lliure.

- Organització i participació en activitats fisicorecreatives de diferents esports.

4. Activitat física i expressió corporal

- Valoració de les seues possibilitats expressives i de comunicació.

- Utilització dels elements dinàmics (cos, veu, grup, espai, objectes) per a desenrotllar la capacitat de l'expressió, la creativitat i la comunicació.

- Elaboració de composicions dinàmiques i corporals, individuals o col·lectives, amb intenció expressiva i comunicativa.

- Experimentació i creació d'activitats que afavorisquen la comunicació i l'expressió per mitjà del llenguatge corporal.

- Reconeixement del valor expressiu i comunicatiu de les activitats realitzades.

IV. Criteris d'avaluació

1. Elaborar propostes crítiques per a la millora dels servicis que l'educació física presta a la societat, buscant una major oportunitat d'accés a estos per a si i els seus conciutadans.

Amb este criteri es pretén comprovar si els estudiants han desenrotllat una actitud crítica respecte als aspectes socials de les activitats físiques i esportives i són capaços de plantejar suggeriments i alternatives pròpies per a millorar els servicis que, en esta àrea, es desenrotllen en el seu municipi.

2. Conéixer i valorar, per mitjà de la busca d'informació, les diferents eixides professionals que estan relacionades amb les activitats físiques en els diferents àmbits d'estudi.

Amb este criteri es pretén que els alumnes busquen informació en diferents fonts i valoren les possibles eixides professionals, per a oferir orientacions sobre futurs estudis relacionats amb la matèria.

3. Analitzar i valorar l'esport com a fenomen social i cultural, tenint en compte les influències positives i negatives que els mitjans de comunicació exercixen sobre l'esport i l'activitat física.

Este criteri permet realitzar una valoració crítica davant de determinades pautes i conductes que es donen al voltant del fenomen esportiu, es pretén que l'alumnat siga crític i valore quins són els efectes positius i negatius que ens transmeten els mitjans de comunicació.

4. Perfeccionar les habilitats específiques corresponents a algun dels esports practicat en les etapes anteriors mostrant eficàcia, tècnica i tàctica, en la resolució dels problemes que planteja la seua pràctica.

Amb este criteri es pretén comprovar si l'alumnat ha aconseguit un nivell d'habilitat motriu específic que el permeta practicar amb autonomia i amb una certa eficàcia un determinat esport practicat en anys anteriors, que responga a les seues característiques particulars i motivacions personals.

5. Realitzar i posar en pràctica de manera autònoma proves de valoració de la condició física, un programa d'activitat física i salut, orientades cap a un estil de vida saludable.

A través d'este criteri s'avaluarà l'elaboració d'un programa d'activitat física per a la millora de la condició física, i es pretén comprovar que l'alumnat és capaç d'avaluar per si mateix el seu nivell de condició física inicial, fonamentalment en aquelles qualitats físiques directament relacionades amb la salut.

6. Elaborar una sessió saludable adequada per a la realització sistemàtica d'una determinada activitat física, tenint en compte les variables d'edat, sexe i constitució corporal.

Amb este criteri es pretén comprovar si l'alumnat ha adquirit consciència de les exigències saludables que comporta la pràctica sistemàtica de l'exercici físic i si posseïx els coneixements necessaris que el permeta regular les seues capacitats, de manera convenient, atenent les pròpies característiques personals i el nivell d'activitat física.

7. Organitzar i dirigir una activitat de caràcter fisicorecreatiu per a l'ús del temps lliure, utilitzant els recursos disponibles en el centre i en l'entorn d'este.

Este criteri permet valorar l'organització d'activitats físiques atenent criteris organitzatius bàsics, com ara la utilització racional de l'espai, l'ús del material i el seu control, la participació activa, el disseny de normes i el seu compliment o la conducció de les activitats.

8. Organitzar i realitzar activitats en el medi natural utilitzant les tècniques bàsiques d'estes activitats i conscienciant l'alumnat del respecte pel medi ambient.

Amb este criteri es valorarà la realització d'una activitat física en el medi natural, aplicant les tècniques d'eixa activitat. S'identificaran els aspectes necessaris per a portar-la a terme, com el recull d'informació sobre l'activitat (lloc, duració, preu, clima...), el material necessari o el nivell de dificultat.

9. Realitzar i posar en pràctica la capacitat expressiva del cos i del moviment com a mitjà de comunicació i expressió creativa.

A través d'este criteri s'avaluarà l'elaboració d'activitats, moviments i coreografies expressives amb un alt component creatiu i innovador per a comprovar que l'alumnat és capaç de comunicar-se i expressar-se a través del cos i dels moviments rítmics que desenrotlle.

ANNEX III

CURRÍCULUM DE LES MATÈRIES OPTATIVES ESPECÍFIQUES DE CADA MODALITAT

MODALITAT D'ARTS

Estètica de les Arts

I. Introducció

El ser humà, des de temps immemorial, ha expressat el seu sentiment en forma d'obra artística. Des de les múltiples facetes que aportem a la història de la humanitat, la creació artística, com a mitjà d'expressió i també com a aliment espiritual que enriquix el nostre ser, ha sigut inherent a la nostra substància. La intel·ligència creativa i la seua vinculació amb els processos emotius i intel·lectuals més profunds i complexos estructura el que, en general, hem acordat anomenar art. L'estudi del procés creatiu, de les accions artístiques, de la dimensió social i del vincle amb les circumstàncies que el ser humà habita en cada moment, proporciona una informació de primera mà per a entendre el món passat i present, per a comprendre l'experiència artística a través d'una contemplació més analítica i un juí més crític, i per a desenrotllar una valoració personal i reflexiva davant de l'evolució estètica, les obres d'art, els seus creadors i el patrimoni artístic, al mateix temps que es consolida una formació intel·lectual i estètica que se suma a la necessària preparació en continguts i valors humanistes propis del nostre àmbit europeu.

En l'Estètica de les Arts analitzarem una forma de coneixement a través d'un temps i un espai determinats per un concepte diacrònic que servisca d'enllaç entre les obres d'art produïdes, conservades o destruïdes, els gèneres i temàtica artístiques, i els avatars estètics que han imbuït la realitat sociocultural creativa i han influït en el conjunt de la societat.

Esta matèria pretén analitzar l'evolució de la sensibilitat estètica des del fet artístic, des de la inscripció de l'obra d'art o fet artístic dins del patrimoni cultural, i especialment les connotacions socials que la dinàmica d'eixos fets artístics conferix a la història de l'art i a la seua evolució estètica.

D'altra banda, esta matèria participa de la lògica i l'esdevindre de la història de la humanitat i les seues circumstàncies, però hi ha uns trets que li són propis, i complementen les competències en valors, coneixements i recursos que els alumnes de Batxillerat necessiten per a continuar canalitzant la seua vida acadèmica, formativa i professional.

En primer lloc, l'estètica de les arts observa i relaciona àmbits diferents de la naturalesa humana, no exclusivament artístics o plàstics, no sols perquè entronquen amb altres disciplines humanístiques siga la filosofia, els mitjans audiovisuals, la publicitat, el disseny, la música, la dansa... o la història de l'art pròpiament, sinó perquè necessita un diàleg permanent amb les idees i els camins que obrin eixes disciplines per a poder, en definitiva, millorar i enriquir el coneixement crític del nostre món passat i present.

En segon lloc, hui més que mai, tenim el deure de fer comprendre l'evolució estètica a les generacions que, estant en un procés de formació fonamental, aportaran els seus coneixements i la seua empremta a la societat futura; per això, i per damunt dels continguts o funcions per als quals ha sigut concebuda esta matèria, s'ha de transmetre una capacitat crítica argumentada sobre la base que el coneixement, i un punt de vista no excloent i ric, fonamente l'alumnat. En definitiva, aprofundir en el significat de l'àmbit estètic de la cultura i de l'existència, reflexionant sobre les seues diverses manifestacions i valorant les seues relacions amb la raó instrumental.

Així, doncs, l'Estètica de les Arts és una matèria concebuda com a ferramenta per a sospesar i reflexionar sobre l'apreciació estètica, oferida des de l'activitat creativa dels nostres avantpassats fins als processos i les accions artístiques del hui més immediat, com també per a desenrotllar unes habilitats de tipus reflexiu, a través de pràctiques que porten l'alumnat a enfrontar-se activament davant del fet artístic i el juí estètic. I per descomptat insistim en el fet que els nostres alumnes adquirisquen els coneixements necessaris que avalen l'evolució estètica com una successió de sistemes de comunicació, o com un llenguatge visual que ens ajude a entendre i a representar el món que ens rodeja. Des d'esta perspectiva, l'objectiu clau del procés aprenentatge-ensenyança és transmetre que la comprensió, la conservació i l'enfocament d'intervenció sobre el nostre patrimoni artístic siguen un objectiu vital per a la subsistència de la nostra cultura.

II. Objectius generals

1. Entendre el fet creatiu i la seua manifestació estètica com a exponents de l'acció humana en el seu conjunt, susceptible de ser disfrutat per si mateix i de ser valorat com a document testimonial d'una època i d'una cultura.

2. Conéixer els fonaments de l'estètica com a disciplina filosòfica, analitzant des dels inicis fins a les característiques bàsiques actuals.

3. Comprendre i valorar la variabilitat de les funcions socials i de les concepcions diferents del fet estètic al llarg de la història.

4. Respectar i entendre la varietat d'interpretacions, així com dels valors que tanca l'obra d'art i el fet artístic en els diferents contextos.

5. Desenrotllar la sensibilitat estètica.

6. Desenrotllar la comprensió visual i conceptual del llenguatge artístic propi de les diverses tècniques artístiques.

7. Relacionar el valor dels diversos gèneres i temàtiques artístiques com a element cultural en la seua dimensió tècnica, plàstica, iconogràfica i emotiva, per a comprendre el seu desenrotllament històric i l'evolució estètica que ha experimentat al llarg del temps.

8. Valorar les realitzacions artístiques contemporànies, així com els processos d'investigació i renovació que s'han dut a terme en este camp al llarg del segle passat i principis d'este.

9. Conéixer, disfrutar i valorar el patrimoni artístic i cultural, en general, i de la Comunitat Valenciana, en particular.

10. Aprofundir en l'anàlisi de les formes artístiques a partir de l'estudi detallat de les diferents obres, fets artístics, autors, artistes i estils.

11. Utilitzar un mètode d'anàlisi i interpretació que incidisca en la comprensió profunda i objectiva del fet estètic, al mateix temps que facilite la immersió en els mètodes científics per a introduir l'alumnat en el gust per la investigació curosa.

12. Conéixer i utilitzar el vocabulari de l'àmbit de la història de l'art i de la dimensió estètica en general.

13. Ensenyar a "mirar" i educar en les nocions de ritme, forma, proporció, composició, equilibri, moviment, llum, color, harmonia, bellesa, plasticitat, volum, etc.

14. Ensenyar a valorar tant l'aspecte merament documental de l'obra i del fet artístic, com els aspectes relacionats amb la forma estètica com a reveladora de gustos.

15. Desenrotllar el gust personal, el sentit crític i la capacitat del gaudi estètic.

III. Continguts

Els continguts d'Estètica de les Arts s'han agrupat per nuclis temàtics, conceptes i gèneres, tenint en compte tot allò a què puga al·ludir el canvi d'orientació de l'estil i del gust en la nostra cultura, a través dels temps i, per tant, en sentit diacrònic.

L'evolució estètica es tractarà dins de cada apartat que, al seu torn, ve definit per un determinat gènere o concepte artístic; així mateix, les transformacions observades s'estudien des del punt de vista ideològic de les tendències. Significa que hi ha una gran varietat de canvis. En la nostra evolució estètica els canvis més amplis i perdurables els anomenen estils, però sabem que hi ha transformacions més limitades però igualment interessants com la que marca la moda o la també anomenada "atmosfera dels temps". Existixen, a més, corrents artístics que es consideren constants de l'art universal i que apareixen i desapareixen sense deixar d'existir, els quals marquen estil i principis estètics: el naturalisme i l'abstracció serien un clar exemple del que s'ha dit, i tot això independentment de la cronologia de l'estil o de la nomenclatura que la història de l'art i de les arts empren per a situar-los en el temps.

Cal dir que les transformacions observades en l'evolució estètica, sobretot a partir del s. xix, tenen nom i cognoms. El coneixement de la força de la creativitat individual o la influència de la voluntat rectora d'esperits emprenedors, agrupats en moviments artístics, és tan bàsica per al nostre alumnat com l'assimilació dels principis estètics generals que regixen els estils i la seua evolució. Amb això volem dir que el contingut curricular no sols ha de desenrotllar característiques, continguts i transcendència, sinó també destacar el qui, el com i el quan de l'evolució estètica, donar carta de naturalització a la individualitat creativa que modifica i transcendix, i als grups, sobretot a partir del s. xx, que tan sovint es configuren com la suma de voluntats artístiques unides expressament, -o de forma fortuïta o fugaç- aglutinades com a força viva i poderosa, amb la intenció explícita de canviar la situació estètica del seu temps. Així, doncs, el currículum ha de comprendre estils i tendències, motivacions, conseqüències i transcendència social i històrica, peces o fets artístics representatius, i reflexió madura i rigorosa sobre el conjunt de gèneres, conceptes, obres i artistes que comprendran el contingut curricular de la matèria Estètica de les Arts.

1. Les arts, el creador, l'objecte artístic i la seua expressió dins del termini i la forma escaient: concepte, metodologia i interpretació analítica

És important aclarir que dins del terme arts incloem tant les arts que tradicionalment s'han considerat arts representatives com la pintura, l'escultura i, més pròxims al nostre temps, el cine, el còmic, la publicitat i les arts derivades de l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, com les antigament anomenades arts abstractes: l'arquitectura, la música i la dansa, sotmeses a les seues pròpies lleis i al llenguatge específic, sense oblidar les arts vinculades a l'artesania i secularment relacionades amb la vida quotidiana, la decoració i el seu ús funcional. Este apartat inclouria les arts plàstiques i el disseny, la ceràmica, la joieria, la indumentària, el vidre i altres.

El creador, si es coneix, o l'equip creatiu, ha de formar part i exemplificar amb la seua obra o fet artístic l'evolució dels estils i del gust estètic. És important seguir una seqüència cronològica clara que permeta endinsar-nos en el gènere o concepte caminant per les fases o estils en sentit diacrònic, les obres o objectes d'art i els seus creadors seran les estacions o les parades que expliquen de manera senzilla, rigorosa i crítica l'evolució estètica.

Respecte a la metodologia o interpretació i anàlisi de l'obra d'art i la seua transcendència estètica, és bàsic tindre en compte: 1r, les circumstàncies històriques i els convencionalismes de cada època i el seu ambient; tot això modela l'artista o creador que junt amb els recursos tècnics i materials del moment seguix o modifica estils i tendències; 2n, el factor temps que junt amb el gust estètic i l'evolució imprevisible de l'obra determinarà el qualificatiu d'obra mestra; 3r, l'assimilació d'una pauta metodològica que incloga tres apartats fonamentals, l'anàlisi descriptivamorfològica, i la iconogràfica i la iconològica. Els continguts d'este últim punt facilitaran la comprensió de la simultaneïtat del caràcter estètic i històric de l'obra o objecte artístic, la valoració rigorosa de la qualitat artística i el desenrotllament de la sensibilitat estètica en l'alumnat, i 4t, fer reflexió estètica, ensenyar a mirar, de manera que l'alumnat enfoque des d'una perspectiva oberta i suggeridora, que pose en valor l'objecte de l'art i el gust imperant des del passat a l'actualitat, així com la necessitat de l'art i de l'estètica com a principis inherents a la condició humana.

Els continguts que corresponen a este bloc són:

- Aproximació a la definició d'art, arts, artista i estil.

- El llenguatge de les arts i la seua terminologia. En este punt es tractaran de forma bàsica i seleccionada els llenguatges artístics i les seues tècniques: arquitectura, escultura, pintura, mitjans de comunicació de masses, música, dansa i arts decoratives.

- Percepció i anàlisi de l'obra d'art visual: morfologia, iconografia i iconologia.

2. La concepció estètica

En l'actualitat és francament difícil extraure uns principis estètics normatius. La filosofia ve en ajuda de l'estètica, i en especial des del s. xviii pensadors com ara Hume, Burke o Kant van analitzar i van buscar detingudament la diferència entre arbitrarietat i gust comú. També es van preocupar d'establir la relació entre forma i contingut, entre objecte i subjecte, bellesa i lletjor, funció i mode, i així un llarg etcètera. Posteriorment, el romanticisme va inocular amb força la tendència hedonista i el principi de plaer estètic. Els moviments artístics que van vindre a continuació van introduir la subjectivitat i el relativisme, els van convertir en aspectes tan inamovibles de l'art com la norma academicista ho va ser en el s. xix. Arribats a este punt és necessari explicar a l'alumnat, de forma senzilla però amb rigor, i en la reflexió crítica, la dúctil i complicada evolució estètica de les arts. Amb l'ajuda de la filosofia, el professor d'Estètica de les Arts haurà de dotar l'alumne o alumna de les ferramentes i el coneixements mínims que li permetran acostar-se amb criteri i amb mirada atenta a esta matèria. Els comentaris, tant d'obres d'art o fets artístics, com de textos escrits, serviran de pilar per al debat i l'assimilació dels continguts d'esta matèria. Per a acabar, poden servir d'exemple les paraules de pensadors com ara H. Osborne, que afig fonament i polèmica a la concepció estètica quan diu en el seu llibre The Art of Appreciation respecte del fet estètic que: "No és el desig de l'estremiment causat per emocions i sensacions plaents, sinó un impuls més profund d'autorealització per l'expansió de la consciència el que mou algunes persones a dedicar energia i esforç al cultiu de les arts".

El contingut d'este segon bloc mostrarà la definició de diversos conceptes vinculats a l'estètica i als canvis que s'han produït al llarg de l'evolució del pensament, marcat per la concepció filosòfica de l'estètica, atenent en especial el que ha succeït entre els segles xviii al xxi. D'altra banda, s'ajudarà l'alumne o alumna a substituir una visió passiva de l'obra d'art i del gaudi estètic, per una contemplació activa i perceptiva, per a la qual cosa el bloc anterior haurà assentat les bases metodològiques i haurà aclarit les paraules que descriuen i analitzen una obra o fet artístic.

Els continguts que corresponen a este bloc són:

- La teoria estètica i l'experiència de l'art. Evolució historiogràfica de l'estètica: del s. xviii a l'actualitat.

- El lloc de la intenció en el concepte d'art. Ètica i estètica: des de la bellesa com a símbol moral fins al lloc de l'estètica en la societat actual.

- La revolució artística contemporània: la representació artística de la realitat versus l'expressió individual, la mitificació actual de l'artista, la comprensió de l'art modern...

- Experiència poètica i experiència musical. El llenguatge poètic i reflexió estètica sobre la música.

3. Els gèneres artístics i la seua evolució estètica

El nucli temàtic d'este bloc consistix en el fet que, des d'un punt de vista distint però complementari a l'habitual, on la línia de temps i la seqüència per fases servix per a desenrotllar els continguts curriculars, plantegem el principi de "gènere" o "concepte" com a columna vertebral per a elaborar els continguts i les activitats de la matèria Estètica de les Arts. A través del retrat o les imatges mitològiques, per mencionar algun dels continguts base, s'analitzen els distints i sorprenents punts de vista des d'on poden estudiar-se el tractament formal iconogràfic i iconològic i el marc històric de les obres o objectes d'art, i, per descomptat, les sensacions emotives i estètiques que estes provoquen. En definitiva, cal fer partícip l'alumnat i introduir-lo en els corrents artístics des d'un àmbit conceptual desenrotllat en l'esdevindre temporal, i donar-li una perspectiva rigorosa, plena de continguts i activa en la seua participació educativa de l'evolució estètica des del passat a l'actualitat.

Els continguts que corresponen a este bloc són:

- Art per al ser humà. El retrat i les escenes de la vida quotidiana. A través d'alguns exemples procedents de la pintura, escultura, relleu, mosaic ceràmica, fotografia i els mitjans derivats de les noves tecnologies, entre d'altres, es descobrixen els trets essencials i els canvis que puntualment o de forma progressiva s'han produït en l'evolució de l'estètica de les arts.

- Art en la naturalesa: paisatge i bodegons. Igual que en el punt anterior, es partix d'una selecció d'obres representatives independentment del medi artístic que s'haja empreat, però que indiquen amb claredat i de forma suggeridora la successió de canvis observats en l'evolució estètica i el gust.

- Art dels símbols: de la tradició a la modernitat. A partir dels apartats imatges religioses, història i mitologia, i la nova simbologia contemporània, i sempre respectant el sentit diacrònic, s'analitzaran idees, icones i seqüències de la història de l'art de forma suggeridora, per a estimular en l'alumne o l'alumna la seua visió i comprensió de l'estètica de les arts.

- Art de la proporció i del disseny: estructura i harmonia. L'arquitectura, la música i el disseny componen els principals mitjans artístics per a analitzar, des dels exemples més significatius, l'enfocament que ha donat el ser humà a través dels segles respecte al sentit de la proporció a l'hora d'habitar i els seus usos, respecte a la busca de bellesa harmònica musical i coreogràfica, i finalment, respecte a la composició gràfica. De nou és interessant destacar que no cal una relació excessiva d'obres, l'important és que siguen significatives i que permeten comprendre els canvis en la mentalitat i el gust que a través del factor temps s'han succeït.

IV. Criteris d'avaluació

L'avaluació de l'Estètica de les Arts es realitzarà tenint en compte els següents aspectes i capacitats:

1. El grau de desenrotllament de la sensibilitat estètica aconseguida.

2. La percepció visual raonada i científica de les tendències estètiques al llarg del temps.

3. La comprensió i el juí crític manifestats davant de qualsevol elaboració artística passada o actual, així com la seua ambientació en el context històric en què s'ha concebut i realitzat.

4. El coneixement, la utilització correcta i la investigació dels llenguatges artístics, les seues tècniques i el desenrotllament dels valors simbòlics implícits.

5. El coneixement i la comprensió de la història de l'art i de l'estètica de les arts, de la seua significació estètica a través de les produccions artístiques i funcionals, així com de la capacitat demostrada en l'anàlisi de l'evolució sociològica del gust i de la fenomenologia del disseny passat i actual.

6. La manera d'assumir i utilitzar amb precisió i rigor un mètode d'anàlisi esteticoartístic, i els seus procediments i tècniques corresponents, que permeta a l'alumnat interpretar i valorar les diverses dimensions de l'obra d'art, l'acte creatiu i la seua transcendència estètica en el temps, i utilitzar adequadament la terminologia específica de les arts visuals.

7. La possibilitat d'identificar i situar cronològicament les obres d'art i les tendències artístiques més representatives en relació amb els esdeveniments històrics que han marcat la nostra evolució.

8. La capacitat de reconéixer i analitzar les influències i la relació entre artistes, moviments estètics, moda i societat.

9. La capacitat d'explicar les permanències i els canvis en els processos artístics, al constatar i comparar concepcions estètiques i trets estilístics entre una mateixa categoria, o entre diversos gèneres artístics.

10. Que l'alumne o l'alumna identifique i comprenga la motivació individual dels artistes en el procés creatiu, i constate en les seues obres més rellevants els plantejaments més transcendents.

11. La comprensió i l'explicació de la presència de l'art i les seues conseqüències estètiques en la vida quotidiana, en els mitjans de comunicació i en la vida sociocultural en general.

12. L'aplicació de criteris científicament fonamentats sobre el color i la seua percepció interactiva, la matèria, la forma, la composició, l'espai, el moviment, etc.

13. L'anàlisi de monuments, obres d'art en museus, exposicions i fires, i la reflexió sobre les tendències estètiques i antropològiques que les sustenten.

14. La capacitat demostrada per a integrar-se en equips de caràcter transversal, per a l'autoaprenentatge i per a la transferència dels coneixements.

15. Es valorarà en l'alumnat l'aplicació de les competències i els recursos adquirits reflectits en la seua vida personal i quotidiana, així com el respecte i la capacitat per a mantindre vius tots aquells objectes materials o immaterials del patrimoni cultural i artístic, de manera que pose en gestió els coneixements assumits quan consolide en un futur les responsabilitats professionals i socials que li corresponguen.

Anglés Pràctic per a les Arts

I. Introducció

Este currículum troba la seua justificació teoricolingüística en les directrius que establix el Consell d'Europa en el Marc comú europeu de referència per a les llengües. Independentment d'esta base teòrica, l'optativa d'Anglés Pràctic per a segon de Batxillerat en les tres modalitats és també la resposta a una realitat del moment històric actual: la indiscutible supremacia de l'anglés com a llengua vehicular en els àmbits professionals i acadèmics de tot el món. Els espectaculars avanços produïts en les últimes dècades en el món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (amb múltiples aplicacions en el camp de la ciència, la tècnica, les humanitats i les arts) han reafirmat este paper de lingua franca fins al punt que el coneixement de l'anglés com a llengua de comunicació és en l'actualitat una ferramenta indispensable per a poder fer front als requisits de moltes professions i estudis superiors. L'increment de les relacions econòmiques, laborals i culturals en l'àmbit transnacional en un món globalitzat amb cada vegada menys fronteres, així com la creixent mobilitat d'estudiants, fomentada pels programes d'intercanvi i la política de beques, no fan més que refermar esta evidència.

Una de les missions de les autoritats educatives és capacitar els jóvens per a fer front a les exigències reals que, quant a la competència en anglés, es trobaran en les seues futures professions o estudis. Este és l'objectiu d'esta assignatura optativa. El currículum s'inspirarà de manera genèrica en el que es coneix com a English for Specific Purposes (anglés per a fins específics). Encara que este tipus d'ensenyança s'ha reservat tradicionalment per a etapes superiors, l'augment dels programes educatius i formatius en tot el món així com l'ensenyança cada vegada més primerenca de l'anglés aconsellen un avanç de la introducció d'este tipus d'anglés en l'àmbit del Batxillerat, com ja s'està fent en uns quants països del nostre entorn. Al final del curs, l'alumne hauria d'haver adquirit amb poques paraules un nivell de competència situat aproximadament entre B1 i B2, segons es definix en el Marc comú europeu de referència per a les llengües.

L'alumne de segon de Batxillerat posseïx la suficient base lingüística acumulada en cursos anteriors per a poder usar l'anglés a un nivell de major especialització. L'alumne que tria esta optativa està animat, amb tota probabilitat, per motivacions molt específiques. Ja ha esbossat en línies generals el seu horitzó d'especialització per mitjà de l'elecció d'una modalitat concreta i és conscient que es troba a les portes del seu futur professional o dels seus estudis superiors. Aborda, per tant, l'assignatura amb unes expectatives ben definides quant als objectius que ha d'aconseguir i el seu nivell de motivació és alt. Per això, l'organització i la programació del procés d'ensenyança han de respondre a esta demanda, partint d'un projecte que se centre en l'alumne i en les seues necessitats reals, requerides per a cada camp específic, amb especial èmfasi en la competència comunicativa. Haurà d'adquirir les habilitats i estratègies lingüístiques i sociolingüístiques necessàries per a comunicar-se de manera efectiva en un entorn laboral o acadèmic, i haurà de conéixer el lèxic específic del seu camp. També haurà d'aprendre a manejar les ferramentes que li permeten ampliar els seus coneixements de forma autònoma i transferir-los a situacions reals. L'aprenentatge serà un procés dinàmic basat en una àmplia varietat d'activitats que tindran sentit des del punt de vista comunicatiu i reflectiran situacions reals. S'utilitzaran majoritàriament materials autèntics i es farà un ús extens de les tecnologies de la informació i la comunicació. En suma, s'intentarà introduir el món real en l'aula. Tot això hauria d'incrementar no sols les seues destreses lingüístiques i comunicatives, sinó també la seua percepció del valor de la reflexió, la seua consciència social i transcultural, i el seu creixement personal.

Donat el caràcter transversal d'esta assignatura i a causa de la necessitat de recolzar en els coneixements adquirits en altres matèries per al seu desenrotllament, l'Anglés Pràctic de segon de Batxillerat haurà d'introduir una dinàmica de realimentació de coneixements amb estes matèries, reforçar els coneixements que s'hi s'impartixen i nodrir-se'n.

II. Objectius generals

Quant al nivell de competència lingüística que s'ha d'aconseguir, l'objectiu de l'optativa d'Anglés Pràctic de segon de Batxillerat en les seues tres modalitats consistix en el fet que l'alumne arribe a adquirir amb poques paraules un nivell d'usuari independent de la llengua situat aproximadament entre el nivell B1 i el B2, segons la definició del Marc comú europeu de referència per a les llengües.

L'alumne haurà d'aconseguir les capacitats següents:

1. Adquirir un nivell satisfactori de competència comunicativa en anglés, per mitjà del desenrotllament de destreses de comprensió i producció, per qualsevol mitjà, de missatges orals i escrits relacionats amb el camp específic.

2. Desenrotllar competències estratègiques i recursos lingüístics i extralingüístics per a possibilitar una comunicació efectiva i adequada al context.

3. Llegir de forma autònoma textos relatius al camp específic així com buscar informació en qualsevol mitjà, utilitzant les estratègies de comprensió i busca adequades.

4. Reflexionar sobre el funcionament de l'anglés en el pla de la comunicació i utilitzar esta reflexió per a continuar progressant en el seu aprenentatge i per a millorar les produccions pròpies en l'àmbit del camp específic.

5. Desenrotllar una consciència crítica i refermar estratègies d'autocorrecció i autoavaluació en l'adquisició de la competència comunicativa amb actituds d'iniciativa i responsabilitat.

6. Reconéixer la importància de l'anglés com a llengua de comunicació i enteniment internacional i valorar-lo com a instrument per a l'adquisició de coneixements en l'àmbit professional i acadèmic.

7. Tindre consciència de les distintes normes socioculturals existents en el món multicultural en què vivim, a fi de desenrotllar l'interés i el respecte per altres formes d'entendre la realitat.

8. Desenrotllar la capacitat de transferir els coneixements adquirits a una varietat de situacions distintes.

III. Continguts

Els continguts que es presenten són prou generals i només pretenen ser un marc general per al professor. Ara bé, tant el lèxic com els temes tractats en l'assignatura hauran de tindre una relació directa amb el camp concret, i tindre sempre com a finalitat satisfer les necessitats específiques de l'alumne en el món real.

La transversalitat amb les diferents assignatures de cada modalitat serà fonamental a l'hora d'elaborar les programacions dels cursos. Així mateix, haurà de quedar reflectida la major diversitat possible d'assignatures de cada modalitat a fi que l'alumne veja satisfetes les seues necessitats, expectatives i motivacions.

Bloc 1. Comprensió, expressió i interacció de forma oral i escrita

Les destreses lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) s'han integrat en un sol bloc, perquè sovint l'ús oral i l'escrit tenen diversos aspectes en comú (tema prefixat, planificació del contingut, sintaxi, lèxic, registre, subjecció a normes, etc.) i hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diversos usos, per la qual cosa permeten relacionar ambdós aprenentatges i reforçar-se mútuament. En l'aprenentatge d'estes habilitats lingüístiques es farà un ús extens de materials autèntics i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Coneixement del lèxic específic del camp concret així com d'una gamma apropiada de textos (articles, manuals, diccionaris tècnics, llibres de divulgació, pàgines web, correus electrònics, instruccions, cartes, informes curts, etc.) relacionats amb este.

- Comprensió de la informació global i concreta en textos orals i escrits relacionats amb l'àmbit específic, divulgats per qualsevol mitjà de comunicació, identificació de les idees principals contingudes en estos, i reconeixement de la seua cohesió discursiva, identificant paraules d'enllaç i elements de referència.

- Predicció i inferència d'informacions en distints tipus de textos i comprovació de les idees anticipades o suposicions fetes per mitjà de l'escolta o la lectura posterior.

- Comprensió escrita i oral de peticions d'informació i d'instruccions així com seguiment de les indicacions donades.

- Busca, en qualsevol mitjà, d'informació concreta en textos extensos i recopilació d'informació en textos distints, amb la finalitat de realitzar una tasca determinada relacionada amb el camp específic.

- Producció escrita d'idees o temes relacionats amb el camp específic, planificant-ne el desenrotllament i tenint en compte els interlocutors, la intenció comunicativa i els esquemes textuals adequats.

- Desenrotllament de tècniques retòriques com identificació, descripció, definició, interpretació de dades, instrucció, comparació i classificació.

- Ús apropiat d'estratègies i recursos (apunts, diagrames, mapes, etc.) per a comprendre i produir textos orals o escrits (conversacions, instruccions, entrevistes, discursos, etc.).

- Comprendre i produir missatges orals en situacions comunicatives reals així com iniciar, mantindre i concloure conversacions en l'àmbit del camp específic.

- Realització de presentacions orals d'idees o temes relacionats amb el camp específic, amb correcta pronunciació i ús adequat de registre.

- Realització de resums escrits i orals d'informació de diverses fonts.

- Transmissió de la informació obtinguda en documents orals i escrits sobre el camp específic.

- Participació i interactuació en discussions o debats sobre temes relacionats amb el camp específic usant el lèxic i el registre adequats, defenent punts de vista, oferint informació detallada i utilitzant exemples adequats.

- Presa de decisions en grup sobre un tema específic.

- Realització de projectes individuals o participació en l'elaboració de projectes comuns.

- Redacció d'informes desenrotllant una argumentació raonada, amb exposició d'avantatges i desavantatges.

Bloc 2. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Valoració de l'anglés com a mitjà per a eliminar barreres d'enteniment i comunicació entre distints pobles i com a instrument per a despertar l'interés i el respecte per la comunicació intercultural.

- Presa de consciència i valoració dels costums, convencions socials, aspectes culturals i trets de la vida quotidiana d'altres països.

- Valoració de la importància de l'anglés com a ferramenta per a adquirir coneixements i com a llengua vehicular en les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Desenrotllar una disposició oberta per a rebre les opinions i els arguments d'altres sense prejuís i mantindre un diàleg crític i constructiu.

- Presa de consciència de la importància d'adequar els missatges a les característiques de l'interlocutor, al context i a la intenció comunicativa: registres idiomàtics i fórmules lingüístiques (salutacions, comiats, peticions amb cortesia, etc.).

- Desenrotllament de la confiança per a parlar en públic.

Bloc 3. Coneixement de la llengua i reflexió sobre l'aprenentatge

- Observació i coneixement de les característiques pròpies i diferenciades de l'ús dels codis oral i escrit.

- Utilització d'estratègies d'assimilació del lèxic en el camp específic i per a la comprensió autònoma de textos (Internet, interpretació pel context, hipòtesi sobre la situació, inferències, etc.).

- Desenrotllament de la capacitat de seleccionar i d'usar fonts d'informació autònomament.

- Observació i interpretació dels indicis lingüístics que permeten desvelar els implícits culturals.

- Identificació i apropiació de les normes socioculturals i indicis no verbals que incidixen en la comunicació.

- Perfeccionament de la pronunciació de l'anglés amb intenció comunicativa.

- Observació i interpretació dels actes de parla lligats a les estratègies discursives que realitzen les intencions de comunicació.

- Observació i apropiació de les formes ritualitzades que apareixen en les situacions interactives orals i escrites (salutacions, fórmules per a prendre la paraula, etc.), així com de les realitzacions lingüístiques que manifesten el tipus de relació entre els interlocutors.

- Desenrotllament de la capacitat d'autoavaluar-se i de detectar i corregir els errors propis i aliens.

IV. Criteris d'avaluació

Es considerarà que l'alumne ha adquirit les competències i els coneixements requerits quan siga capaç de:

1. Llegir de forma autònoma i comprendre textos relacionats amb el camp específic, usant les estratègies adequades de comprensió, de busca d'informació i de consulta. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'aplicar estratègies apropiades per a abordar la comprensió (global o d'aspectes específics) de textos escrits (llibres, articles, informes, manuals, pàgines web, instruccions, cartes, correus electrònics, etc.), ajudant-se de material de consulta i referència (diccionaris, Internet, etc.).

2. Produir textos escrits amb claredat i precisió sobre temes relacionats amb el camp específic, desenrotllant cadenes argumentals raonables i valorant els avantatges i desavantatges d'aspectes concrets, tot això atenent a diverses intencions comunicatives i respectant les convencions de la llengua escrita.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de planificar els seus escrits i d'exposar els seus punts de vista de forma organitzada, precisa, argumentada i eficaç en una àmplia varietat de textos (informes, descripcions, valoracions, exposicions, resums, sol·licituds d'ocupació, currículums, correus electrònics, cartes, etc.). Es valorarà no sols la correcció lingüística sinó també la capacitat argumentativa i els aspectes formals.

3. Comprendre les informacions essencials de qualsevol classe de textos orals emesos per qualsevol mitjà sobre temes relacionats amb el camp específic, aplicant les estratègies de comprensió adequades.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'aplicar estratègies apropiades per a la comprensió (global o d'aspectes específics) de textos orals emesos directament per parlants o per mitjà de qualsevol mitjà de comunicació (programes de divulgació, documentals, notícies, conversacions, conferències, xarrades, debats, instruccions, entrevistes, etc.) així com per al seu seguiment (presa d'apunts, realització d'esquemes, etc.).

4. Produir missatges orals i participar en una àmplia gamma de situacions interactives orals en l'àmbit del camp específic, utilitzant les estratègies i les normes sociocomunicatives adequades a la intenció de comunicació. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'utilitzar estratègies comunicatives, de tipus lingüístic i extralingüístic, en situacions comunes de l'àmbit del camp específic (presentacions, conversacions, entrevistes, debats, etc.). Es valorarà la capacitat de comunicar-se de forma efectiva utilitzant l'anglés amb fluïdesa acceptable i pronunciació satisfactòria, de forma adequada a la situació de comunicació, i expressant les idees amb claredat.

5. Buscar, extraure, sintetitzar i avaluar informació i arguments procedents d'unes quantes fonts en l'àmbit del camp específic.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de posar en pràctica distintes estratègies de busca i d'usar el seu coneixement dels distints tipus de text per a aconseguir la informació global o específica requerida.

6. Utilitzar els coneixements lingüístics adquirits com a instrument d'autoavaluació i d'autocorrecció de les produccions escrites i orals en el camp específic, així com comprendre millor les produccions alienes. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de distingir i reconéixer la correcció formal i la coherència en l'expressió de les idees, així com l'adequació del discurs a la situació de comunicació, amb la finalitat de desenrotllar una actitud crítica cap a les seues pròpies produccions i una predisposició positiva cap a l'autocorrecció.

7. Extraure i valorar de forma crítica les informacions de caràcter sociocultural contingudes explícitament o implícitament en els textos relacionats amb el camp específic.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de reconéixer i interpretar els aspectes culturals explícits i inferir els aspectes implícits (convencions socials, normes de conducta, costums, ritualitats, etc.) en les mostres de llengua i valorar-los amb una actitud reflexiva i crítica.

8. Participar en activitats de grup en la realització de tasques relacionades amb el camp específic, mostrant una actitud receptiva cap a les aportacions dels altres. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de treballar en grup per mitjà de la realització de projectes, col·laborant amb esperit constructiu i sentit crític, amb l'objectiu de portar-los a terme per mitjà de la discussió, la negociació de punts de vista i la integració d'idees.

9. Transferir els coneixements adquirits a una varietat de situacions distintes. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'extrapolar els coneixements adquirits i d'aplicar-los de forma creativa a circumstàncies noves que simulen situacions reals de l'àmbit del camp específic.

Matemàtiques de la forma

I. Introducció

En totes les cultures, al llarg de la història, les matemàtiques i l'art han estat estretament relacionats. Des de les pintures rupestres fins a les expressions més modernes recolzades en les últimes tecnologies, el ser humà ha observat les formes geomètriques en la naturalesa i les ha utilitzades en les seues representacions artístiques. Esta relació no és gens sorprenent. Ambdós disciplines tenen la naturalesa com a font en què busquen la seua inspiració, inclús amb finalitats molt distintes; l'art, amb la finalitat d'estimular els sentits i els estats d'ànim i amb una preocupació fonamental per l'estètica, i les matemàtiques, en busca de la comprensió i modelització de la naturalesa.

Pel que s'ha dit anteriorment, entre altres motius, és aconsellable per a moure's millor en el medi artístic, conéixer i saber manejar matemàticament elements i components de tipus geomètric.

Com a aspectes metodològics, es considera fonamental l'enfocament pràctic i la visió general de la importància de la implicació, al llarg de la història i especialment en l'actualitat, de les matemàtiques en l'art, en la naturalesa i en el disseny, deixant en un segon pla els continguts més formals de la matèria.

II. Objectius

1. Conéixer l'evolució històrica de la influència de les matemàtiques en l'art així com en el disseny artístic i industrial.

2. Comprendre i utilitzar el llenguatge matemàtic adequat, fonamentalment el geomètric, per a descriure formes, classificar-les i esquematitzar-les.

3. Desenrotllar la intuïció i la visió espacial.

4. Conéixer i utilitzar els sistemes de proporcionalitat.

5. Reconéixer i emprar formes i figures en el pla i l'espai, així com les transformacions geomètriques, moviments, simetries, girs i homotècies.

6. Resoldre problemes geomètrics usant mètodes gràfics.

7. Conéixer corbes, figures i cossos geomètrics emprats en les produccions artístiques: corbes còniques, espirals, corbes cícliques, figures impossibles en l'espai amb representació gràfica en el pla, la cinta de Möbius, etc.

8. Conéixer les relacions existents entre les noves tecnologies, les matemàtiques, les manifestacions artístiques i el disseny artístic i industrial.

9. Emprar els coneixements matemàtics per a enriquir les obres de creació artística i de disseny de creació personal.

10. Plantejar el treball amb una actitud flexible i crítica, afrontant-lo des de distints angles, incloent-hi el matemàtic.

III. Continguts

1. Les matemàtiques en les manifestacions artístiques, en el disseny gràfic i industrial al llarg de la història.

- Geometria i altres elements matemàtics en la pintura (des de les pintures rupestres fins a les noves tendències).

- Geometria i altres elements matemàtics en l'escultura.

- Geometria i altres elements matemàtics en l'arquitectura (des de les construccions més simples, cabanyes, tapís indi, iglús, a l'arquitectura moderna, Calatrava, Gehry, Norman Foster, etc.).

- Les matemàtiques en la música.

- Aplicació de les matemàtiques al disseny industrial (problemes d'optimització, aprofitament de l'espai, etc.).

2. Elements i transformacions en el pla. Figures planes.

- Punts, rectes.

- Figures planes, polígons.

- Translacions, girs i simetries en el pla.

- Homotècies i semblances en el pla.

- Frisos, mosaics tessel·lacions. Aproximació a la classificació dels grups de simetria. Estudi de casos particulars en l'art: el cas de l'Alhambra de Granada.

3. Elements i transformacions en l'espai.

- Poliedres.

- Arestes, cares i vèrtexs. Fórmula d'Euler.

- Translacions, girs i simetries en l'espai.

- Aprofitament de l'espai.

4. Proporcions, escales i mesures.

- Proporcionalitat.

- Importància de la proporció en la creació artística.

- La proporció àuria.

- Proporcions antropomòrfiques.

- Mesures, ús i construcció d'escales.

5. Corbes planes, corbes en l'espai i llocs geomètrics en l'espai.

- Corbes còniques i la seua aplicació a la pintura, l'escultura i l'arquitectura.

- Cicloides, astroides, cardioides i altres corbes.

- Superfícies.

- Superfícies reglades en l'escultura i en l'arquitectura.

- Altres elements arquitectònics en què apareguen superfícies: voltes, cobertes.

- La cinta de Möbius.

- Representació en el pla de figures impossibles en l'espai.

6. Fractals.

- Modelització de la naturalesa.

- Introducció a la geometria fractal.

- Ús de programes informàtics per a la construcció i representació de fractals.

7. Relació entre les matemàtiques, l'art i les noves tecnologies.

- Ús de la informàtica com a ferramenta que facilita les transformacions geomètriques, per a la creació d'obres artístiques.

IV. Criteris d'avaluació

1. Identificar les aportacions i les relacions existents entre les matemàtiques, les arts i el disseny.

En este criteri es pretén avaluar el coneixement adquirit per l'alumne de la influència de les matemàtiques, al llarg de la història i en l'actualitat, en les distintes manifestacions artístiques.

2. Utilitzar i identificar els elements i les transformacions en el pla i en l'espai.

Amb este criteri es pretén comprovar que l'alumne és capaç d'identificar, en distintes manifestacions artístiques, l'ús dels elements geomètrics en el pla i en l'espai, així com el seu ús en les obres de creació pròpia.

3. Utilitzar les relacions de proporcionalitat, escales i mesures en la realització d'obres de creació pròpia, així com identificar el seu ús en altres obres.

Este criteri pretén avaluar la capacitat de l'alumne a l'hora de fer ús dels instruments adequats per a dotar les obres de creació pròpia de la proporcionalitat adequada, identificant i valorant en altres obres la importància de la proporcionalitat, les escales i les mesures.

4. Construir, identificar i transformar figures planes i poliedres.

Este criteri va dirigit a avaluar les capacitats adquirides per l'alumne per a fer ús de figures planes i les transformacions geomètriques en el pla, per a la creació de les pròpies obres, i per a la identificació en altres creacions artístiques.

5. Combinar una o unes quantes figures planes, o si és el cas poliedres, així com les transformacions geomètriques adequades, per a l'aprofitament del pla o l'espai.

Amb este criteri es pretén valorar les capacitats de l'alumne pel que fa a la visió espacial, combinant distints elements geomètrics i fent ús de les distintes transformacions geomètriques, tant en el pla com en l'espai.

6. Reconéixer i construir corbes planes i llocs geomètrics en l'espai, tant en les creacions artístiques pròpies com en les alienes.

Es pretén avaluar les capacitats de l'alumne per a la construcció de corbes planes: còniques, espirals, cardioides, astroides, cicloides, etc, estudiant les seues propietats sense emprar manipulacions algebraiques complicades.

7. Utilitzar les noves tecnologies per al disseny, simulació i realització de creacions artístiques en què intervinga la geometria o qualsevol component matemàtic.

En este criteri s'avaluarà l'ús de les noves tecnologies per a la creació de distintes manifestacions artístiques en què s'empren elements i transformacions geomètriques o qualsevol component matemàtic.

8. Afrontar i plantejar obres de creació artística o de disseny des del vessant matemàtic, sense detriment de la finalitat estètica o funcional de l'obra.

Es pretén avaluar la capacitat adquirida per l'alumne per a afrontar qualsevol creació artística fent ús dels distints elements matemàtics estudiats, sense perdre la visió estètica o funcional de l'obra.

Tallers Artístics

I. Introducció

Al llarg de la història, l'home ha utilitzat el coneixement per a transformar les condicions ambientals en què es mou i ha inventat, fabricat i usat diferents tipus d'objectius, a fi de satisfer les seues necessitats. Al seu torn, esta experiència creativa l'ha portat a noves formes de coneixement i ha conformat el llegat de la cultura material dels pobles i estats, compost per realitzacions que hui qualifiquem com a arts aplicades, i que ha sigut arreplegat i transmés tradicionalment a través dels tallers artístics.

D'altra banda, des de l'òptica del fenomen artístic, una característica genèrica de l'art del nostre temps és la constant ampliació de la sensibilitat estètica. Després de la seua aparença de ruptura formal, l'art d'avantguarda ha generat una actitud de busca permanent, i ha transgredit les fronteres acadèmiques establides en el passat entre les arts. En esta progressió, l'art de hui ha passat a constituir un univers d'objectes, conceptes, processos i tècniques, amb límits difícils d'establir.

En este context, la matèria Tallers Artístics permet iniciar l'alumne del Batxillerat en Arts en el llenguatge artístic a través dels procediments de les seues diverses tècniques, i situar-lo en una conjuntura doble, ja que, per un costat, el treball amb els materials i les tècniques li revela les qualitats expressives d'estos, i d'un altre, el sotmet a les potencialitats i les regles pròpies dels oficis artístics.

Un compromís semblant està present en les bellíssimes realitzacions sorgides en els tallers artístics tradicionals, que trobem en el vast patrimoni historicoartístic estatal, sense el qual seria impossible definir la nostra identitat cultural.

En l'actualitat, el camp dels tallers d'art se'ns brinda com un àmbit ric i variat per al coneixement de l'art i la investigació plàstica.

El component formatiu essencial d'esta matèria residix en el que contribuïx específicament a educar i desenrotllar la sensibilitat artística cap al llenguatge de la matèria i de les formes, i amplia coneixements d'etapes anteriors i eixampla el camp perceptiu i instrumental de l'alumne, la qual cosa li permet abordar amb més profunditat el coneixement de les arts plàstiques.

Així mateix, la matèria Tallers Artístics suposa una preparació per a diferents estudis posteriors relacionats amb el disseny i les arts aplicades, i proporciona a l'alumne, per mitjà de plantejaments empírics, un llenguatge formal bàsic, unes destreses o habilitats específiques necessàries per a iniciar-se amb aprofitament en els dits estudis. També proporciona un coneixement inicial de les tècniques i els materials, a més de valors i actituds inherents, a fi que puga encaminar-se cap a estudis específics del treball artístic de caràcter artisticoprofessional.

L'educació ha de capacitar els alumnes per a comprendre la cultura del seu temps, una cultura en què els objectes propis de les arts aplicades i el disseny formen part de l'esdevindre quotidià dels ciutadans. Es tracta, per tant, d'introduir l'alumne en estos coneixements i aprenentatges, i tractar de fomentar una actitud reflexiva cap a sistemes culturals i valors artístics que formen part de la vida diària.

La utilització dels procediments propis dels Tallers Artístics com a instrument per al coneixement de formes culturals artístiques, així com la seua influència sobre l'ambient que ens rodeja, constituïx l'eix entorn del qual s'articulen els continguts, més procedimentals que conceptuals, d'una matèria optativa, com és esta, amb caràcter orientador, introductor i instrumental.

Els Tallers Artístics que els centres poden oferir es corresponen amb els camps d'activitat professional propis de les diferents professions de les arts plàstiques i el disseny. Els dits tallers, cada un dels quals tindrà la consideració de matèria optativa, són:

- Arts aplicades de l'escultura

- Arts aplicades de la pintura

- Arts del llibre

- Ceràmica

- Fotografia

- Orfebreria i joieria

- Tèxtils

- Vidre

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Conéixer el vocabulari bàsic, els materials específics més comuns i els seus llenguatges expressius.

2. Conéixer i identificar les ferramentes i els procediments bàsics, el seu ús i l'eficàcia pràctica.

3. Reflexionar sobre els valors plàstics propis de les obres específiques del taller a què es referisca, situant-les en la societat i cultura a què pertanyen.

4. Apreciar els valors plàstics propis de les obres específiques del taller a què es referisca, com a font de gaudi, coneixement i recurs per al desenrotllament individual i col·lectiu.

5. Utilitzar amb destresa, a nivell d'iniciació, les ferramentes i els procediments bàsics propis del taller artístic de què es tracte.

6. Produir i interpretar obres senzilles, utilitzant les tècniques i els valors plàstics propis del taller artístic específic de què es tracte.

7. Expressar la creativitat a través de les realitzacions pròpies del Taller Artístic.

8. Utilitzar les aplicacions del desenrotllament científic i tecnològic relacionades amb el taller artístic de què es tracte.

9. Conéixer les professions i els estudis relacionats amb les Arts Aplicades i el Disseny, a fi de realitzar correctament la seua posterior elecció professional o acadèmica.

III. Continguts

Taller artístic: Arts aplicades de l'escultura

1. L'objecte d'art aplicat tridimensional

- L'art aplicat: naturalesa i possibilitats artístiques. Valoració historicocultural, plàstica i expressiva de les seues manifestacions. Procediments i materials tradicionals de les arts aplicades de l'escultura.

2. Talla artística en fusta

- Valoració històrica, cultural i plàstica de la talla sobre fusta. Qualitats expressives i característiques orgàniques de les fustes més usuals. Nomenclatura i funció de les ferramentes específiques. La talla directa. Sistemes de tall, especejament i encolat. Procediments de reproducció i tret de punts.

3. Talla artesanal en pedra

- Possibilitats expressives i plàstiques de la matèria pètria: breu sinopsi de la seua transcendència artística i cultural. Característiques i classificació de la pedra. Instruments específics i tècniques tradicionals. Sistemes de reproducció i tret de punts. Mètodes de polit i acabat.

4. Forja artística

- Transcendència de les arts metàl·liques i valoració del seu significat plàstic en el passat i en l'actualitat. Materials i ferramentes tradicionals. La farga i la forja del ferro: processos i sistemes de treball. Realització d'objectes senzills.

Taller artístic: Arts aplicades de la pintura

1. Les arts aplicades de la pintura

- El llenguatge artístic bidimensional: concepte, aplicacions i possibilitats expressives. Tècniques, materials i plantejaments plàstics dels procediments murals.

2. Pintura ornamental aplicada

- Tècniques tradicionals aplicades a l'ornamentació mural. Terminologia i funció dels utencilis i les ferramentes específiques. Suports i la seua preparació. Pintures i vernissos. Valor expressiu de la pintura ornamental i la seua transcendència historicoartística.

3. Revestiments ceràmics

- Importància de l'art ceràmic. Propietats de l'argila i els seus tipus. Terminologia i ús de les ferramentes pròpies del taller. Tipus de forns. El color i la seua aplicació a la ceràmica. Formes modulars aplicades al revestiment del mur: el taulellet i les seues possibilitats.

4. Mosaics

- L'art musivari: valor historicoartístic i aplicació ornamental. Materials específics: diferenciació, preparació, trossejament i selecció. Utensilis, ferramentes i elements auxiliars del taller: funció i maneig. Suports provisionals i definitius. Consolidació i acabat del mosaic.

5. Vidrieres

- El vidre: composició i tipus. Aplicació del vidre a l'ornamentació arquitectònica; concepte de vidriera i la seua importància tradicional i actual. Utensilis i ferramentes específiques. El vidre pla i la seua manipulació. El forn i el seu maneig. L'esbós, el cartó. El color com a valor expressiu: grisalles i esmalts. Tècniques d'acoblament de vidrieres.

Taller artístic: Arts del llibre

1. Arquitectura del llibre

- Components de la configuració del llibre.

2. El paper

- Característiques. Formats del paper. Classificació dels papers segons el seu aspecte i comportament. Fabricació manual del paper.

3. Tipografia

- La lletra. Famílies, sèries i cossos dels caràcters.

4. Il·lustració

- Elements essencials i característiques de la il·lustració. Tècniques i suports. Il·lustració ornamental. Il·lustració descriptiva del text. Estils i tendències.

5. Tècniques de reproducció i impressió mecànica

- Fotogravat. Fotolitografia. Gravat de línia, gravat en directe. Tricromia i quadricromia. Impressió en relleu, impressió offset.

6. La il·lustració en els llibres d'artistes i bibliofília

- Coneixement i ús dels processos de realització i estampació de les tècniques gràfiques artístiques aplicades al llibre: xilografia, calcografia, litografia, serigrafia.

7. Diagramació i maquetació

- Disposició dels elements que ha de tindre la pàgina: signes, lletres, il·lustracions, espais, marges. Maqueta tipus.

8. Enquadernació

- Materials que componen una enquadernació. Diferents tècniques d'enquadernació: plegats de quadernets. Tipus de costura: cintes, punt seguit, altern. Enquadernació d'un llibre en rústica. Enquadernació d'un llibre amb llom quadrat. Enquadernació d'un llibre ficat en tapa. Carpetes senzilles. Ornamentació de talls d'un llibre: tenyit, jaspiat.

Taller artístic: Ceràmica

1. La ceràmica

- Valoració de la ceràmica com a patrimoni cultural i artístic. Orígens de l'art de la ceràmica i breu sinopsi històrica. Possibilitats d'aplicació. Factors que la definixen: materials, tècniques de realització, aspectes constructius i decoratius. Panorama de la ceràmica actual.

2. Matèries primeres

- Les argiles: origen, composició i propietats plàstiques. Manipulació i pastament. Conservació, emmagatzemament i reciclatge. Experimentació sobre les possibilitats de diferents tipus d'argila.

3. Ferramentes i utensilis

- Actuació sobre el material ceràmic de forma manual o amb instrumental específic. Terminologia i aplicació de les ferramentes pròpies del taller. El forn i la cocció. Tipus de forns. Corbes i gràfics de cocció.

4. Coloració ceràmica

- Propietats i característiques d'òxids i pigments. El color com a valor formal i com a expressió estètica en la ceràmica. L'engalba: composició i sistemes d'aplicació. Engalbes pintades i vitrificades.

5. Ornamentació plàstica aplicada a la ceràmica

- Tractament ornamental de superfícies ceràmiques: conceptes de textura, incisió, gravat, etc. Ritmes i contrastos.

6. Tècniques constructives

- Procediments elementals del modelatge: tècniques més utilitzades. Expressivitat de la forma. Relació forma-color. Realització de formes exemptes senzilles.

Taller artístic: Fotografia

1. La imatge fotogràfica

- Fonament i orígens de la fotografia: notes sobre la seua evolució històrica. La fotografia com a tècnica i com a art. Sistemes fotogràfics de producció i reproducció d'imatges.

2. La càmera

- Característiques bàsiques de la càmera fotogràfica: aplicacions dels diversos tipus. L'objectiu. L'enfocament. El diafragma. L'obturador. Concepte de profunditat de camp.

3. Fonts de llum

- Instruments i sistemes de mesurament lumínic. Tipus de fonts lluminoses i les seues aplicacions. Fotòmetres de llum incident i de llum reflectida, manuals o incorporats a la càmera. Possibilitats creatives de la llum. Tècniques d'il·luminació.

4. Material fotosensible

- Estructures, característiques i comportament dels materials sensibles. El paper fotogràfic i la seua resposta a la llum. Sensibilitat de la pel·lícula.

5. Revelatge i positivació

- Estructura i funcionament del laboratori fotogràfic: materials i ús d'estos. Material positiu, negatius i les seues variables. Procés de positivació en blanc i negre i color. Els filtres i els seus tipus. Tècniques de manipulació de la imatge. Manipulació de materials en color. Concepte de síntesi additiva i subtractiva.

Taller artístic: Orfebreria i joieria

1. Breu desenrotllament històric de l'orfebreria i la joieria

- Obtenció de peces d'orfebreria i joieria: la fabricació de peces i objectes a través de la història, des dels inicis a l'actualitat.

2. Materials i instruments de mesura i verificació

- Materials emprats en la fabricació de peces i objectes d'orfebreria i joieria. Les seues propietats mecàniques i tecnològiques.

- Aliatges. Formes comercials.

- Metrologia. Sistemes de mesures, equivalències.

- Instruments de mesura per a magnituds lineals: metres, regles graduats, peus de rei, micròmetres i les seues variants.

- Instruments de mesura per a magnituds angulars: transportadors d'angles, escaire universal, goniòmetres.

- Instruments de verificació: regles, escaires, marbres de comprovació, falsos escaires, compassos (de gruixos i d'interiors).

3. Operacions tecnològiques

- L'espai físic de treball de l'orfebre joier. Utensilis de fixació: caragol de banc, mordasses i útils auxiliars de fixació.

- La llimada: les llimes, la seua classificació. Tècniques de la llimada.

- Iniciació a l'ornamentació. Textures.

- El traçat. Generalitats. Instruments elementals de traçat. Traçat pla i traçat a l'aire. Report del dibuix al metall.

- El tall dels metalls, amb serra de mà o mecànica. El serrat. El tall per cisalla o guillotina. Tall amb cisell i martell. Tall amb tisores. Tall per abrasius.

- Ferramentes auxiliars: martells, maces, alicates, tenalles, claus, grifes, etc.

- Trepatge a mà i a màquina. Broques: com esmolar-les.

- El fresatge: tipus de freses.

- El trefilatge, laminatge i estiratge.

4. Aplicacions del color

- Fonts de calor. El bufador, les seues característiques i ús. Tipus de flama.

- La recuita dels metalls emprats en orfebreria i joieria. La seua fusió.

- Soldadura. Els fundents. Fixació de les peces. Diferents tipus de soldadura.

5. Iniciació a les tècniques de realització

- Plegat i volteig. Relleus produïts per superposició de plans. Conformació de volums exempts aconseguits per la tècnica de la forja. Tècnica de grifatge. Acabat de peces.

- Neteja i decapatge. Poliments.

Taller artístic: Tèxtils artístics

1. Materials i tècniques tèxtils

- Fibres tèxtils: origen, classificació i processos d'obtenció.

- Classificació de les diverses tècniques tèxtils:

- De producció: alt lliç; baix lliç; punt, entrellaçats i nugats; tèxtils no teixits.

- D'ornamentació: brodats i aplicacions; estampació.

- Màquines i ferramentes utilitzades en els distints processos de creació tèxtil.

- Anàlisi de teixits històrics, tradicionals i actuals, des del punt de vista tècnic, funcional, artístic i simbòlic.

2. Tècniques bàsiques de producció de teixits d'alt lliç i baix lliç

- Teoria dels teixits. Representació gràfica. Lligaments fonamentals.

- Muntatge de l'ordit.

- Iniciació a les tècniques d'alt lliç i baix lliç.

- Anàlisi de les possibilitats artisticoestètiques i funcionals d'estes tècniques.

3. Tècniques bàsiques de tintatge i estampació

- Colorants

- Tintatge de fibres i de teles.

- Iniciació a les tècniques d'estampació directa i per reserva.

- Anàlisi de les possibilitats artisticoestètiques i funcionals d'estes tècniques.

4. Tècniques bàsiques de brodat i randa

- Iniciació a les tècniques elementals de brodat i randa.

- Anàlisi de les possibilitats artisticoestètiques i funcionals d'estes tècniques.

Taller artístic: Vidre

1. Conformació: vidre buit

- Història del vidre buit. La forma i l'ús.

- Processos de disseny actual.

2. Tecnologies del vidre buit en calent

- Bufament amb canya i a pols.

3. El forn

- Teoria i tècnica de la cocció.

4. Matèries primeres dels diferents vidres

- Composicions i tècniques de fusió.

5. El tractament final del vidre en les arques de recuita. Ornamentació i decoració del vidre buit

- Tècniques calentes: els esmalts vitrificables, pigments i aglutinants.

- Tècniques en fred: els gravats mecànics. Gravats químics.

6. El vidre pla

- Història del vidre pla. Desenrotllament tècnic i les seues conseqüències estètiques en els tancaments arquitectònics.

- El vidre pla i pintat com a suport d'un llenguatge artístic.

- Els vidres plans.

7. Procés estètic i tècnic d'una vidriera emplomada

- Metodologia i desenrotllament del disseny. L'esbós. El cartó.

- Calcs, plantilles i calibre. L'armadura metàl·lica.

- El tallat del vidre. La ruleta. El diamant. Modulació en sèries.

- Les diferents tècniques de la pintura sobre vidre.

- L'emplomat i altres tècniques d'acoblament.

IV. Criteris d'avaluació

Comuns a tots els tallers artístics:

1. Analitzar des d'un punt de vista formal i funcional objectes presents en la vida quotidiana, propis del taller artístic de què es tracte; identificar i valorar els aspectes més notables de la seua configuració i la relació que s'establix entre forma i funció.

Amb este criteri es tracta de comprovar si l'alumne coneix i relaciona els elements que intervenen en la configuració formal de les obres plàstiques i en el seu funcionament, i si és capaç de descobrir la lògica que guia el disseny d'estos elements.

2. Emetre opinions raonades, de forma oral o escrita, que demostren la possessió d'un juí crític sobre la qualitat formal i els trets estilístics d'obres pròpies de l'especialitat de què es tracte, situant-les en el seu context cultural.

Este criteri va dirigit a comprovar si l'alumne és capaç, d'una banda, d'organitzar i expressar les seues idees amb claredat i, d'una altra, la seua capacitat per a distingir entre les obres plàstiques específiques del taller artístic de què es tracte, elaborant un discurs comprensible i apropiat a la situació i al propòsit de la comunicació.

3. Diferenciar les principals activitats de les distintes professions relacionades amb el taller artístic de què es tracte, a fi d'obtindre criteris per a una posterior elecció professional o acadèmica.

Este criteri tracta de comprovar si l'alumne coneix els diversos àmbits productius inherents al taller i els diferents recursos tècnics, per a prendre decisions sobre el seu futur acadèmic i professional a partir de criteris propis i informats.

4. Participar amb fluïdesa en l'elaboració de tasques en grup, incorporant tant la terminologia de l'especialitat com l'experiència pròpia en la resolució dels problemes.

Es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a comunicar-se amb els seus companys de forma sistemàtica, utilitzant amb propietat no sols el llenguatge del taller, sinó la capacitat i destresa per a aportar solucions al grup en els problemes que puguen plantejar-se al llarg de l'elaboració del treball.

Taller artístic: Arts aplicades de l'escultura

1. Aplicar les diferents ferramentes i procediments als materials propis d'este taller (fusta, pedra, ferro i vidre), i identificar la seua funció i els resultats que es deriven del seu ús.

Es tracta de comprovar si l'alumne té coneixement i té autonomia suficient en la selecció i ús en funció dels resultats que es pretenen obtindre, dels materials i ferramentes considerats bàsics en este taller.

2. Utilitzar les diverses tècniques emprades en l'elaboració de "obres", diferenciant materials i les seues qualitats i el grau de receptivitat que tenen als procediments aplicats.

Amb este criteri s'intenta comprovar si els alumnes coneixen i han reflexionat sobre les tècniques i procediments emprats, i si són capaços de diferenciar i valorar les seues possibilitats formals d'expressió i comunicació.

3. Aplicar la talla directa en relleus (amb formes senzilles), sobre mòduls industrials, bé siguen de fusta o pedra, emprant els recursos tècnics i els instruments adequats, no sols com a vehicles de manipulació, sinó com a mitjans per a generar recursos expressius propis.

Amb este criteri s'avaluen les habilitats manipulatives i conceptuals, les capacitats per a posar en pràctica actituds organitzatives i l'aplicació de coneixements. A més, permet valorar, sobre resultats concrets, la qualitat, creativitat i originalitat del producte elaborat.

Taller artístic: Arts aplicades de la pintura

1. Identificar els diversos materials i ferramentes utilitzats en la pintura mural, revestiments ceràmics i mosaics, seleccionant els propis de cada especialitat en funció de la seua utilitat i ús.

Es tracta d'avaluar si l'alumne té coneixement i té autonomia suficients en la selecció i ús, en funció dels resultats que es pretén obtindre, dels materials i ferramentes considerats bàsics en este taller.

2. Utilitzar les diferents tècniques emprades en l'elaboració de treballs proposats, diferenciant les qualitats formals i expressives i valorant la destresa en l'execució.

Amb este criteri s'intenta comprovar si els alumnes coneixen les tècniques i els procediments emprats, i si són capaços de diferenciar i valorar les seues possibilitats formals d'expressió i comunicació.

3. Produir "obres" senzilles en els àmbits de la pintura mural, revestiments ceràmics i mosaics, utilitzant i valorant els mitjans i recursos de les tècniques pròpies de cada especialitat.

Amb este criteri es tracta d'avaluar les destreses manipulatives i les capacitats conceptuals per a posar en pràctica actituds organitzatives i d'aplicació de coneixements de les diferents tècniques en l'elaboració d'"obres". A més, permet valorar, sobre resultats concrets, la qualitat, creativitat i originalitat del producte realitzat.

Taller artístic: Arts del llibre

1. Identificar materials i ferramentes propis d'este taller, utilitzant-los de manera adequada per a la consecució òptima dels diversos treballs, valorar i mantindre'l en bon estat de neteja i de manipulació.

Amb l'ús d'este criteri s'intenta mesurar no sols el grau de destresa i coneixement aconseguit pels alumnes en l'ús del material específic de les diferents tècniques i procediments inherents al taller, sinó les aportacions de manteniment que del material, tant propi com comú, realitza l'alumne o alumna.

2. Identificar les principals famílies tipogràfiques, establint els seus respectius avantatges i inconvenients des del punt de vista de la comunicació i aplicant-les en casos concrets de l'àmbit de l'elaboració del llibre.

A través d'este criteri es pretén avaluar si els alumnes i alumnes són capaços d'usar en l'elaboració d'un llibre la tipografia més adequada a les seues característiques, entenent-la com a element fonamental en la configuració del llibre i discriminant els avantatges d'optimització que implica l'ús concret d'una família, sèrie i cos de lletra.

3. Utilitzar les diferents tècniques (tipogràfiques, de reproducció i impressió i d'enquadernació), en un nivell d'iniciació, apreciar-ne els aspectes formals i les possibilitats expressives.

Amb este criteri es tractarà de comprovar si els alumnes i alumnes adapten els seus coneixements teòrics i tècnics, i saben disposar de mitjans i recursos bàsics en l'aplicació de les diferents tècniques, utilitzant la més idònia en funció de l'èxit estètic que es pretén en eixe moment.

Taller artístic: Ceràmica

1. Iniciar-se en el maneig dels instruments de manipulació i materials propis de la ceràmica (argiles, furgadents, morters, balances, òxids, pigments i forns) i identificar-los.

Este criteri va dirigit a comprovar si l'alumne és capaç de distingir no sols instruments de la matèria i les seues funcions pròpies, sinó el maneig d'estos en l'elaboració de propostes concretes encaminades a la consecució de tasques específiques del taller.

2. Solucionar els problemes plantejats entorn de l'elaboració de formes exemptes (orgàniques o geomètriques), aplicant engalbes i valoracions tonals en els colors utilitzats en els dissenys utilitzar textures de diversa índole i valorant la composició i neteja d'execució.

Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat creadora de l'alumne aplicada a la resolució de problemes de manipulació, representació i interpretació de la forma tridimensional.

3. Utilitzar les diverses tècniques de tractament de superfícies junt amb els procediments de modelatge (en buit, per rotllos, tires i planxes), en funció dels sistemes de cocció, tenint en compte els seus aspectes formals.

Este criteri pretén avaluar les capacitats tècniques adquirides per l'alumne en la utilització de procediments els processos dels quals siguen d'una certa complexitat, no sols quant al modelatge i tractament de superfícies, sinó també respecte a les possibilitats de cocció, així com a la capacitat per a experimentar i descobrir noves possibilitats expressives.

Taller artístic: Fotografia

1. Identificar i utilitzar materials i ferramentes propis d'este taller, com ara la càmera fotogràfica i els seus elements: fotòmetres, flaix, ampliadores i materials fotosensibles.

A través d'este criteri s'avaluarà si els alumnes coneixen l'ús l'i aplicació dels materials i les ferramentes en funció dels resultats que es pretenguen obtindre en la tasca proposada. i tenen autonomia suficient en la selecció.

2. Diferenciar i iniciar-se en el maneig de les diverses tècniques (exposició i revelat de la pel·lícula, sistemes de mesurament de llum, contrastos lumínics de la imatge) emprades en l'elaboració d'obres fotogràfiques, valorant els seus aspectes formals i elements expressius.

Amb este criteri es tracta de comprovar si l'alumne és capaç de discriminar i utilitzar els diferents mitjans que aporten les tècniques fotogràfiques per a aconseguir resultats específics en els seus treballs, segons els seus criteris plàstics i expressius.

3. Produir imatges en què intervinguen alguns mitjans i recursos expressius propis del Taller de Fotografia (seqüències d'interiors i exteriors, preses amb efectes de doble exposició, ús de trames i virats).

Amb l'ús d'este criteri s'intenta mesurar el grau de coneixement i destresa aconseguits pels alumnes per a manipular imatges amb diferents valors plàstics i expressius, per mitjà de procediments tant mecànics com químics.

Taller artístic: Orfebreria i joieria

1. Identificar i utilitzar les ferramentes pròpies d'este taller, com ara instruments de mesura i de verificació, maquinària específica d'orfebreria i joieria, així com els materials utilitzats preferentment: llautó, coure i plata.

Es tracta de comprovar el grau de coneixement i destresa aconseguit pels alumnes en la selecció, ús i ocupació de les diferents ferramentes i materials en funció dels resultats que es pretenguen obtindre en la confecció de tasques concretes.

2. Valorar les diverses tècniques i procediments (plegat, volteig, forja, grifatge, decapatges i realització de textures) emprats en l'elaboració d'obres proposades, apreciant-ne no sols els aspectes formals, sinó les seues possibilitats plàstiques.

S'intenta comprovar si els alumnes coneixen i saben aplicar les tècniques i els procediments enunciats en este criteri a tasques concretes i si són capaços de diferenciar i valorar les seues possibilitats formals d'expressió i comunicació.

3. Realitzar peces senzilles d'orfebreria i joieria (caixes, marcs, solitaris, passadors, etc.) utilitzant i aplicant tant els coneixements teòrics com els mitjans i recursos propis del taller.

Amb este criteri es poden avaluar les habilitats manipulatives i conceptuals, les capacitats per a posar en pràctica actituds organitzatives i l'aplicació de coneixements. A més permet valorar, sobre resultats concrets, la qualitat, creativitat i originalitat del producte elaborat.

Taller artístic: Tèxtils

1. Conéixer els materials i ferramentes del Taller tèxtil, analitzant els seus fonaments i el comportament que tenen en la seua manipulació i adequació a l'elaboració d'obres concretes.

Amb este criteri es tracta de comprovar el coneixement i l'anàlisi que els alumnes tenen dels materials més comuns del taller (tipus de telers, ordidors, canelleres, tintes colorants, cotons, llins, llanes i sedes).

2. Utilitzar les tècniques i procediments que habitualment s'empren en el Taller tèxtil (alt i baix lliç, entrellaçats, nugades i brodats), aplicant una tècnica específica en la resolució elaborativa i plàstica d'un tema concret i seleccionar no sols procediments, sinó també els materials més oportuns.

En este criteri l'interés se centra en la capacitat de l'alumne per a adaptar els seus coneixements teòrics i tècnics a la pràctica concreta d'una tasca, i si és capaç de buscar l'adequació expressiva, diferenciant tipus de procediments.

3. Valorar obres ja realitzades (tapissos, estores, brodats, etc.), reconeixent i analitzant les tècniques, els recursos i els instruments utilitzats per a elaborar-los, junt amb la seua ubicació històrica.

Este criteri va dirigit a verificar la comprensió dels alumnes sobre la construcció i la manifestació plàstica d'obres afins a este taller al llarg de les diferents etapes de la història, segons el procediment i el material amb què han sigut tractades.

Taller artístic: vidre

1. Utilitzar els diversos materials propis del Taller de vidre (tisores, puntil, canya i forn), a més de reconéixer els suports més comuns en l'elaboració de tasques específiques del Taller.

Este criteri avalua el coneixement que els alumnes han de tindre respecte a la selecció i ús dels materials i les ferramentes més comunes del Taller de vidre.

2. Utilitzar les tècniques del vidre buit o pla, aplicant els seus procediments (esmaltat, amb foc, gravat a l'àcid i mecànic, emplomat i grisalles) en l'elaboració d'obres específiques, i apreciar-ne els aspectes formals i les possibilitats plàstiques.

Este criteri intenta comprovar si els alumnes utilitzen adequadament les tècniques i procediments emprats en la resolució de tasques específiques, i si són capaços de fer una valoració de les possibilitats d'expressió i comunicació dels recursos utilitzats.

3. Produir obres variades, com ara copes, gerres, vidrieres... utilitzant les tècniques i els procediments propis del Taller de Vidre (tècniques de coratat i emplomat, aquarel·la, al tremp i esmaltat).

La principal intenció d'este criteri és valorar la capacitat dels alumnes, tant per a configurar xicotetes peces de caràcter bidimensional i tridimensional, com també per a aplicar coneixements específics de manipulació, així com la destresa aconseguida en les seues realitzacions.

Volum II

I. Introducció

La matèria Volum II ha d'introduir l'alumnat en l'estudi i l'anàlisi de les formes i manifestacions de caràcter tridimensional, per a completar la seua visió plàstica i contribuir al desenrotllament de la seua formació.

A partir dels aspectes bàsics que configuren els continguts, ha de posar als alumnes en contacte amb les formes modulars que comporten la formació d'estructures; els elements constructius; els materials; les tècniques, etc., a fi d'ensenyar-los a veure, conéixer i disfrutar de les formes volumètriques que hi ha al seu voltant.

Com que el món que ens envolta és tridimensional, és necessari conscienciar-los dels problemes de l'espai i el temps, que revelen als alumnes les seues particularitats i els facen més grata la seua relació amb l'entorn físic i social.

El conjunt de la matèria de Volum II contribuïx a la preparació dels estudiants, desenrotlla les seues habilitats i capacitats creatives, els dota de conceptes tècnics i experiències suficients que els fan conscients de les múltiples facetes que tanca l'art i fomenta les seues actituds crítiques davant d'estes.

La matèria Volum II contribuïx a enriquir la formació de l'alumnat, a exercitar els mecanismes de percepció de les formes volumètriques, per mitjà de l'anàlisi dels elements formals, i el coneixement del llenguatge icònic, que facilita pautes per a la comunicació amb el medi.

En definitiva, és competència de la matèria Volum II promoure el desenrotllament de la capacitat creadora, al potenciar la producció divergent, la qual cosa permet a l'individu aportar solucions pròpies noves i originals.

L'activitat artística juga un paper primordial en el desenrotllament de l'assignatura i en la formació harmònica de l'individu, ja que fomenta una postura activa davant de la societat i la naturalesa i promou, al seu torn, activitats receptives respecte a la informació que li arriba de l'entorn, desenrotllant d'esta manera la sensibilitat.

L'existència de la llum és una condició imprescindible en la percepció i configuració dels objectes. Cal promoure'n l'estudi per a poder contemplar i disfrutar de les coses, sobretot, dels volums escultòrics, des dels angles més adequats, i amb diferents tipus d'il·luminació, capaços de fer visualitzar de forma canviant els volums, que en la majoria dels casos l'artista va tindre present.

El coneixement de la concepció de l'espai escultòric, sobretot, del segle XIX i del segle XX, ajudarà a entendre el canvi radical experimentat en estes últimes dècades.

La investigació del moviment virtual, generador -junt amb la llum- del volum, contribuïx a la realització de volums a partir de superfícies planes «desplaçades», i mostra a l'alumne les possibilitats del modelatge fluctuant i la distribució de volums en les manifestacions escultòriques. És necessari el coneixement i l'ús dels materials més variats (fang, fusta, pedra, marbre, bronze, ferro, escaiola, plàstics, formigó, etc.), igual que les tècniques de la terracota, cera perduda, bronze fos, talla directa, estofat, forja, tècnica mixta i els utensilis o ferramentes per a cada cas.

Les solucions pràctiques que històricament poden estudiar-se es reduïxen bàsicament al ple volum o escultura exempta i relleu. En l'actualitat, assistim a l'ús de tècniques revolucionàries, «escultures unflables amb aire calent», «moviment real en l'escultura», «objectes trobats», «demostracions amb el propi cos i amb accions pròpies», «simulació de volums generats per ordinador», etc. El coneixement d'estes tècniques és molt important per als alumnes i les alumnes.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Conéixer i comprendre el llenguatge tridimensional adquirint els procediments artístics bàsics aplicats a la creació d'obres i objectes de caràcter volumètric.

2. Emprar de manera eficaç els processos de percepció en relació amb les manifestacions tridimensionals desenrotllades en l'espai, siguen estes productes del medi natural, o de l'activitat humana, artística o industrial.

3. Aplicar amb destresa una visió analítica i sintètica a l'hora d'enfrontar-se a l'estudi d'objectes i obres d'art de caràcter tridimensional.

4. Analitzar l'entorn per a la busca d'aquelles configuracions susceptibles de ser tractades o enteses com a missatges de caràcter tridimensional dins del sistema icònic del medi cultural.

5. Desenrotllar una actitud reflexiva i creativa en relació amb les qüestions formals i conceptuals de la cultura visual de la societat actual.

6. Saber harmonitzar els coneixements teoricoplàstics que conformen la capacitat per a emetre valoracions constructives i la capacitat d'autocrítica a fi de desenrotllar el sentit estètic.

III. Continguts

1. Realitat i abstracció en les configuracions del llenguatge tridimensional

- Figuració i abstracció:

· Presentació i representació de la realitat.

· La representació com a abstracció de la realitat.

· Nivells d'abstracció en les representacions figuratives: simplificació, esquematització, geometrització, signes i símbols.

- Volums abstractes.

- L'espai com a suport d'idees.

2. Els mitjans expressius en la creació d'imatges volumètriques

- Textura i tractaments texturals.

- Forma oberta i forma tancada.

- El buit com a element compositiu.

- Superfícies planes i corbes. concavitat i convexitat.

- Estructures compositives: mòduls, modulacions espacials i seriacions.

- Formes estàtiques i formes dinàmiques: ritme i moviment.

- La llum i la seua acció sobre les formes: el clarobscur.

- El tractament cromàtic: les pàtines i policromies.

3. La naturalesa com a model

- Les formes orgàniques.

- El mòdul i les organitzacions espacials en la naturalesa.

- L'economia de mitjans en la configuració de les formes naturals.

- Tractaments de text i cromàtics en la naturalesa.

- Formes animals, vegetals i minerals.

- La figura humana com a paradigma.

4. L'evolució del llenguatge escultòric

- Els períodes arcaics, clàssics i barrocs en els moviments escultòrics: diferents plantejaments conceptuals, tècnics i d'utilització de mitjans expressius.

- L'estil en el llenguatge escultòric.

- La còpia com a anàlisi i reinterpretació d'una imatge.

- Les influències socioculturals en les manifestacions escultòriques de distintes èpoques i pobles.

5. Les tècniques i els materials

- Relleu i forma exempta: característiques, diferències conceptuals i formals com a sistemes de representació volumètrica.

- Modelatge, talla i construcció: diferents sistemes d'elaboració d'imatges tridimensionals.

- Buidatge i emmotlament. altres tècniques de reproducció de formes escultòriques (fosa, pantògraf).

- Materials de modelatge: l'argila. Propietats, composició, utilització i conservació. Possibilitats expressives.

- La ceràmica. Diverses tècniques ceràmiques.

- Ferramentes i materials més apropiats per a la talla en pedra i en fusta.

- Noves tecnologies i materials aplicables al llenguatge escultòric: silicones, làtex i resines.

- La soldadura: autògena i elèctrica.

- Aplicacions de la informàtica en la configuració i racionalització de formes escultòriques.

IV. Criteris d'avaluació

1. Solucionar els problemes plantejats entorn de la utilització del llenguatge tridimensional, desenrotllant una dinàmica creativa caracteritzada per la imaginació, l'originalitat, la flexibilitat i la fluïdesa d'idees, d'associacions i d'expressió.

Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat creadora de l'alumne aplicada a la resolució de problemes de representació, composició, manipulació i interpretació de missatges tridimensionals, etc., en els quals es plantege la necessitat d'aconseguir solucions múltiples variades i inèdites (producció divergent).

2. Manejar amb creativitat, agilitat i soltesa tant mitjans tècnics d'una certa complexitat com el modelatge en buit, el buidatge a motle perdut de peces exempta, recobriments, pàtines i policromies, com els materials més específics de l'assignatura: argiles, escaiola o porexpan.

Este criteri pretén avaluar les capacitats tècniques adquirides per l'alumne en la utilització de processos i materials d'una certa complexitat, així com la capacitat per a experimentar i descobrir noves possibilitats expressives per a estos.

3. Adoptar una postura de crítica raonada i constructiva cap a tota manifestació artística relacionada amb el llenguatge escultòric.

Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a emetre crítiques davant de missatges de caràcter tridimensional, així com la seua capacitat per a enjudiciar les seues pròpies produccions, tant des del punt de vista plàstic com des del mateix procés d'aprenentatge.

4. Projectar i desenrotllar tasques en equip vinculades a l'àmbit del llenguatge escultòric, en les quals es demostren habilitats organitzatives, capacitat d'autocrítica i responsabilitat davant de les empreses compartides.

Amb este criteri es pretén avaluar la capacitat de l'alumne per a integrar-se en grups de treball, participant en les distintes fases del projecte a les quals aporte idees pròpies valorant i respectant les alienes.

5. Elaborar amb soltesa, missatges de caràcter tridimensional, utilitzant amb destresa els mecanismes d'anàlisi, síntesi i abstracció, entesos com a operacions mentals íntimament lligades a tot procés d'estudi i interpretació de la realitat.

Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumne per a generar configuracions i volumètriques basades en la representació, presa esta com un procés de comunicació amb el medi, en el qual partint de l'anàlisi formal i de significat d'un missatge donat, s'aconseguix, per mitjà de diverses interpretacions (abstraccions), una nova composició tridimensional.

6. Analitzar configuracions volumètriques preses de l'entorn natural, en les quals es destaquen les solucions donades per la naturalesa als problemes formals i funcionals plantejats en cada cas.

En este criteri es tracten d'avaluar les capacitats d'observació, anàlisi i associació d'idees aplicades a l'estudi del món natural, prenent este com a model per l'àmplia varietat de problemes i solucions que aporta quant a la qüestió de la relació forma-funció i a l'economia en la utilització de mitjans expressius.

Escenografia

I. Introducció

En primer lloc convé definir el concepte d'escenografia. En l'actualitat s'entén per escenografia el conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació. Siguen estos corporis (decorats, accessoris), la il·luminació o la caracterització dels personatges (vestuari, maquillatge, perruqueria); ja siga l'escenificació destinada a la representació in vivo (teatre, dansa), cinematogràfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments. D'ací naix el concepte posada en escena, concepte utilitzat pels teòrics del teatre, del cine i la televisió.

Literalment, la posada en escena es referix a la composició de l'escenari (en teatre) o del pla (en cine i TV), és a dir: en quin lloc de l'escenari (en teatre) o de l'enquadrament (en cine i TV) es col·loca cada element i cada intèrpret, a més dels moviments que efectuen els actors dins de l'escenari o de l'enquadrament. En realitat es tracta de conjugar, per mitjà del que s'anomena «realització», i depén de la direcció, els elements que conformen la imatge, a saber: decorats o escenografia, il·luminació, vestuaris i caracterització, interpretació, so.

El marc cultural i conceptual d'esta disciplina és molt ampli, ja que l'«espai escènic» a què fa referència el títol de la matèria té un número notable d'accepcions (es relaciona quasi amb tots els tipus de comunicació visual, ja que tota comunicació visual necessita un context escènic), així que poden brindar innumerables possibilitats al professorat, i sobretot, a l'alumnat. D'altra banda, esta matèria pot ser molt atractiva i encoratjadora, ja que les possibles aplicacions professionals futures en el cas dels alumnes són molt extenses i de gran interés artístic i intel·lectual, al relacionar-se amb moltes activitats culturals de gran prestigi (literàries, teatrals, artístiques, musicals, institucionals, socials, instructives, informatives, esportives, celebracions-esdeveniments… tant en mitjans materials com virtuals).

Preveure la possibilitat d'oferir a l'alumnat de batxillerat una matèria amb estes característiques, no és fútil ni pel seu caràcter general ni pel seu caràcter local o autonòmic.

Pel seu caràcter general, perquè d'acord amb l'extensa oferta universitària, pot ser de gran ajuda a un gran nombre d'alumnes que decidisquen canalitzar el seu futur cap al món de l'arquitectura, belles arts, història de l'art, periodisme, art dramàtic, conservatoris superiors, dansa, disseny…, o tal vegada, dirigisquen el seu interés cap a l'àmplia oferta dels cicles superiors de caràcter artístic, com poden ser imatge i so, fotografia, disseny i decoració, restauració d'obres d'art, ràdio i televisió…

Pel seu caràcter local o, potser serà millor denominar-lo autonòmic, per la particularitat artística i cultural que està present a la Comunitat Valenciana, el món de les seues celebracions i festes que generen centenars d'ocupacions específiques directament relacionades amb els costums, les tradicions i festes populars, i que tenen una presència important en el desenrotllament econòmic de la Comunitat.

Naturalment, l'àmplia extensió a què s'ha fet menció i la complexitat cultural d'esta disciplina, donen lloc a una sèrie de reflexions lògiques: primer, el temps de classe previst per al curs seria totalment insuficient, si es pretén impartir i experimentar amb els alumnes tot el que és necessari per a un aprenentatge complet; en segon lloc, atesa la varietat d'interessos que poden motivar els alumnes per a triar la matèria, convé que el plantejament siga totalment obert i dependent dels centres d'interés de l'alumnat. Conseqüentment, convé seleccionar, en cada curs, aquells continguts de la programació general que més s'ajusten al perfil del grup i que servisquen per a estimular, facilitar i orientar l'estudi i la pràctica formativa. A més, s'ha de fomentar el treball individualment d'una banda, i, d'una altra, en equip, perquè l'alumne se senta protagonista de les seues activitats formatives i també que s'implique d'una manera solidària i responsable, sobretot, amb els seus companys, compartint coneixements i aptituds. La renovació conceptual i metodològica ha d'estar present permanentment en l'aula. D'altra banda, atesa l'especial complexitat, com s'ha apuntat anteriorment, del plantejament de la matèria, caldrà aprofitar, junt amb les capacitats individuals, els aprenentatges d'anteriors etapes educatives, tant els mecanismes d'anàlisi enfront del fet escènic i el bagatge cultural adquirits com el coneixement del llenguatge visual i la capacitat d'apreciació estètica. Tot això implica una relació i col·laboració interdepartamental i transversal, que, sens dubte, enriquirà la vida acadèmica en els centres. Els farà veure i entendre als alumnes que l'esforç per conservar el patrimoni artístic i cultural és una tasca que depén de tots i dóna vida a la resta de l'entorn sociocultural. Com a mínim es potenciarà l'activitat extraescolar i cultural del mateix centre.



II. Objectius generals

1. Que els alumnes s'inicien, i si és possible s'introduïsquen en el món de l'escenografia entesa en les seues accepcions conceptuals com:

a) La disciplina artística que estudia i projecta obres escèniques amb entitat pròpia;

b) El projecte de condicionament d'un camp buit (escenari, sala d'exposicions, un mur on realitzar un grafit…), per a convertir-lo en espai sensible per a comunicar visualment una contextualització i evocar un clima escènic apropiat per a esta;

c) L'obra ambiental que té la funció de suggestionar i implicar el públic, de forma ajustada a la concreta funció representativa (real o virtual), urbanística, expositiva, espectacular, musical, lúdica, de programació social, o una altra de similar, de l'àmbit de la comunicació artística visual (denotativa-connotativa);

2. Que l'alumnat aprenga coneixements i hàbits metodològics en els diferents projectes artístics.

3. Que els alumnes descobrisquen la relació entre el que comprén el disseny escenogràfic i les belles arts en general.

4. Que l'alumnat aplique coneixements i habilitats artístiques (fotografia, dibuix artístic, dibuix tècnic, musicals, informàtics, disseny gràfic, digital, animació i 3D, bibliogràfics…), per a dur a terme avantprojectes complets.

5. Que els alumnes dominen, en la mesura que siga possible, els coneixements sobre procediments metodològics per a elaborar avantprojectes escenogràfics, destinats a un espai no sols teatral sinó també cinematogràfic, televisiu, urbanístic, paisatgístic, d'interior o virtual, segons els interessos particulars o del grup de treball.

6. Motivar l'alumnat perquè mantinga una actitud oberta i participativa per a buscar informació professional en biblioteques, arxius històrics, Internet…, adquirint a poc a poc un hàbit crític i selectiu, no dogmàtic, obert a l'aprenentatge, respectuós amb les aportacions de la resta dels membres del grup i amb rigor en les investigacions que es duguen a terme.

7. Proporcionar a l'alumnat un vocabulari ampli del món de l'escenografia en particular, i de les belles arts en general, com l'arquitectura, escultura, pintura, disseny, decoració, el món de les imatges i del so, luminotècnia, dibuix tècnic i artístic, la literatura, la història, la història de l'art, etc.

III. Continguts

Encara que des del plantejament inicial de l'assignatura s'ha fet insistència en el caràcter obert i participatiu de l'alumnat, convé tindre una guia de continguts bàsics universals que permeten al professor en qualsevol moment recórrer a esta com a eix fonamental per a aconseguir un rendiment òptim del curs.

Tenint en compte el nom de la matèria Escenografia, i la definició que d'esta fa el diccionari:

a) Art i tècnica de muntar l'escena teatral.

b) Conjunt d'elements que s'afigen a un espai teatral per a reproduir un ambient o crear un clima.

El ventall de possibilitats que té el responsable de la matèria per a fer participar l'alumnat és enorme, d'acord amb els coneixements i aptituds de cada un.

També és important destacar, com s'ha dit anteriorment, que es parla d'un «espai teatral», no d'un escenari concret, això vol dir que es pot aprofitar qualsevol espai per a posar en escena una manifestació o representació cultural, només cal saber conjugar els elements (magnituds, formes, infraestructures, vincles…) de què disposa eixe espai escènic, les necessitats i el caràcter de l'obra que es representa i la nostra personal visió de com considerem apropiat crear eixa escenografia per a acompanyar harmònicament l'acció escènica.

Tot això vol dir que tenim les mans relativament lliures per a poder fer el que la fantasia, la imaginació i les possibilitats ens permeten per a aconseguir l'ambientació i creació adequada, sempre que el resultat siga suggeridor, motivador i de qualitat contrastada.

Per tant, hem d'establir com a nuclis de contingut i eix del curs, primer, un breu repàs de la història del teatre, i de l'escenografia. Posteriorment, aplicar els coneixements adquirits a les pràctiques concretes que emanen dels interessos de l'alumnat o del centre, tot això supervisat pel professor de la matèria.

1. L'espai escènic

Tot projecte d'escenografia necessita prèviament un coneixement o estudi de l'espai. Convé recordar que l'espai escènic no té límits; es pot utilitzar qualsevol espai existent a l'aire lliure, en algun racó d'una plaça, un amfiteatre existent l'espai circular davall de la carpa d'un circ, un gimnàs, un cine, el saló del museu, un carrer de vianants els corredors del centre…), crear-lo utilitzant els coneixements que es tenen. Convé per a això recordar-ne alguns:

a) Teatre a la italiana que és el més prodigat; l'escena és un espai elevat respecte a l'espai on està el públic. Este espai estarà tancat pels costats i per darrere, de manera que el públic només tinga un pla de visió.

b) Teatre circular, en este els actors estan en el centre i el públic al voltant; es pot dir que és una reminiscència del circ romà, on la mirada dels espectadors confluïxen en el centre. En estos casos, el públic està situat en grades que s'eleven a mesura que s'allunyen del centre. També, en l'actualitat, és el centre el que s'eleva per damunt dels espectadors, com en els concerts, combats i exhibicions d'arts marcials, etc.

c) Les escalinates és un altre dels espais que ens pot oferir un bon joc escènic. Les trobem en molts pobles o ciutats, en l'accés a les entrades de les esglésies o catedrals, palaus, places, en els vestíbuls de molts centres docents…Els diferents nivells que ens proporcionen les escales donen una bona visibilitat.

d) Les aules són un dels llocs on més i millor rendiment podem traure a l'activitat docent de la matèria, a l'hora d'escenificar, fer exposicions de dibuix, pintura, fotografia, etc. Dins d'una aula, en pla modest, podem triar el nostre espai escènic (a la italiana, circular, en diferents plans, distribuït en espais múltiples, utilitzant inclús el mobiliari, taules, cadires, pissarres… En este espai podrem aprendre a resoldre una infinitat de problemes.

e) Altres, comentats amb anterioritat, com ara places, esglésies o racons urbans d'una ciutat, o algun monument artístic i inclús les estacions de ferrocarril i metro, etc.

L'important és que l'espectador puga seguir i disfrutar del que se li oferix. Perfecta visibilitat escènica i bona acústica (il·luminació i so).

2. Elements escènics

És imprescindible fer una succinta exposició d'elements escènics que podem trobar en un escenari típic, és a dir, en un escenari a la italiana que és el que més abunda.

Si entrem en un d'eixos teatres, ens trobem amb un gran vestíbul que servix d'accés a les diferents dependències; trobarem l'espai destinat al públic. Enfront d'este i en un nivell superior l'escenari i allí:

- Embocadura, obertura de l'escenari que separa l'espai on actuen els actors, de la sala on està el públic;

- Mantell, peça de tela o de paper pintat situada en la part superior de l'embocadura i que servix per a donar-li major o menor altura;

- Laterals, peces de tela o de paper pintat situades una a cada costat de l'embocadura i que són mòbils per a poder donar més o menys amplària a l'espai escènic;

- Teló de boca, peça de tela o de paper pintat situada normalment darrere del mantell i que servix per a amagar, abans de la representació, el que hi ha dins de l'escenari. S'obri en sentit horitzontal o vertical;

- Teler, estructura de la part superior de l'escenari, proveït de corrioles i cordes, que permet poder baixar o pujar els telons en el punt convenient. Convé que els telers tinguen una altura superior al doble de l'altura dels telons dels decorats, perquè es puguen amagar i no es vegen des del lloc destinat al públic;

- Cortines laterals, són unes peces, generalment de tela, situades a un costat i a l'altre de l'escenari a una distància igual a l'obertura de l'embocadura. La seua funció és evitar que el públic veja què passa "entre caixes", és a dir, en l'espai existent entre les cortines laterals i les parets laterals de l'escenari;

- Bambolines, peces de tela o de paper, llises o arrugades, que fan una funció semblant a les cortines laterals, però en sentit vertical; és a dir, eviten que el públic puga veure el que hi ha entre estes i el teler;

- Barres, són unes barres, generalment de fusta, que pengen del teler per mitjà d'unes cordes passades per les corrioles, i que permeten fer-les pujar o baixar segons convinga;

- Telonet, són unes peces tipus biombo que eviten que el públic puga veure el que hi ha fora de l'escena pròpiament dita. Cobrixen també espais oberts com ara portes i finestres. De vegades, eixos forumets estan pintats i llavors formen part del decorat;

- Ciclorama, consistix en un fons semicilíndric de color neutre o blanc sobre el qual es pot projectar llum. S'utilitza sovint per a crear la il·lusió d'un cel;

- Escotillons, són unes obertures practicades en el sòl de l'escenari i que es poden obrir o tancar a voluntat, generalment n'hi ha una a cada costat de l'escenari i a vegades una al fons, centrada. Tenen un mecanisme que eleva una plataforma on es poden situar tant els actors com elements escenogràfics que hagen d'aparéixer o desaparéixer.

Quant als elements purament escenogràfics, cal tractar els decorats, que poden constar d'un únic element o de diversos, poden ser pintats o construïts. Els decorats clàssics estan formats per: telons, trencaments, ferms, i aplics segons l'argot teatral. Si es considera oportú, es pot inclús parlar dels diversos materials que s'utilitzen per a la seua confecció.

- Teló, peça de tela o de paper pintat i que generalment ocupa tota l'altura i amplària de l'escenari.

- Teló de fons, situat en el fons de l'escenari i que no té cap obertura. Generalment, són celatges o bé paisatges que fan la sensació de profunditat.

- Trencaments (teló retallat que en una decoració de teatre deixa veure'n un altre o altres en el fons). És una peça pintada i que ocupa una part de l'amplària de l'escena; una escenografia pot tindre diversos trencaments, situats l'un darrere de l'altre. S'anomena primer trencament el situat el més prop de l'embocadura, darrere d'este vindrà el segon, i així successivament. Tant els telons com els trencaments van penjats de les barres, i per tant, estaran paral·lels a la boca de l'escenari.

- Visuals, peces situades en qualsevol posició respecte a la boca de l'escenari. Com que estes peces no poden estar penjades de les barres, ja que no hi són paral·leles, seran necessàries unes "armadures" perquè es puguen mantindre dretes.

- Armadura, tires, generalment de fusta, que voregen el contorn exterior de les visuals. Se sostenen amb els rems.

- Rems, barres de ferro, alumini, amb els extrems en angle que sostenen les visuals. Es claven en el sòl i darrere de les visuals, formant un triangle amb la visual i el sòl de l'escenari.

- Ferm, peça baixa que servix per a amagar rampes, seients, escales, etc. Generalment simulen roques, matolls, baranes, etc.

- Aplic, peça concreta més gran que les fermes i que constituïx un element sencer que pot formar part de diversos decorats, com els fanals, fonts, cruïlles de terme, arbres, etc.

Amb tot això, l'única cosa que es fa és donar una visió molt general dels diversos elements que es poden trobar en un escenari i que formen part del mateix escenari. Posteriorment, tot allò que s'ha aprés es podrà aplicar a la manifestació d'altres activitats culturals no necessàriament teatrals en el sentit clàssic del terme.

3. Teatre clàssic. (Grec i romà)

- Grades, cor, orquestra, escena i prosceni. En l'inici, l'escenografia era quasi inexistent, i tan sols la "recitació" dels actors, el vestuari, les màscares, i els coturns, evocaven l'ambient de la representació.

- Roma, que pren de Grècia una bona part de la seua cultura i l'adapta a la seua idiosincràsia, fa quasi el mateix amb el teatre.

El teatre romà constarà dels mateixos espais que el teatre grec, donarà més espectacularitat a l'escena, i el mur posterior (prosceni) serà transformat en una sumptuosa edificació amb portals per on els actors accediran a l'escena.

4. Teatre medieval

L'escenografia del teatre medieval no religiós és prou senzilla; consistix en una tarima alçada sobre el nivell del sòl, al fons del qual posaven, en certes ocasions, una cortina decorada amb temes al·legòrics a la representació. Eixes representacions podien tindre lloc als salons de la cort, que en les places dels pobles, i generalment, eren per a celebrar algun fet important, alguna victòria bèl·lica…

Les representacions de tipus religiós, en un principi, tenien lloc en el presbiteri, però a poc a poc prenen més espai fins a utilitzar totes les naus de l'església i acabar eixint al carrer.

L'espai teatral, gradualment, es va ampliar molt, i s'organitza no sols en sentit horitzontal sinó també verticalment, sobreposant els diferents espais com un retaule. En este, les escenes es troben unes damunt de les altres; d'esta manera aconseguixen espais escènics múltiples, per a les diverses accions que tenien lloc en la representació.

També es van començar a utilitzar espais mòbils fent baixar elements dels sostres de palaus o esglésies, o bé fent aparéixer personatges de davall de la terra.

5. Teatre renaixentista i barroc

També anomenat cortesà, tenia lloc en els salons de la cort. L'escenografia era semblant a la del teatre medieval: un espai escènic elevat per damunt del nivell del sòl, que era on se situava l'espectador; el decorat constava d'un teló de fons i quatre bastidors laterals a cada costat, més separats com més prop de l'espectador estaven i més junts com més lluny, per a produir una sensació de perspectiva frontal.

Cal assenyalar també el concepte de simetria que regia este espai escènic, tant per als elements que el formaven com per a la decoració d'eixos elements.

6. Òpera i sarsuela (segles xviii i xix).

Podríem dir que l'apogeu de l'escenografia va des del final del segle xvii fins al principi del xviii, amb les representacions operístiques i la construcció d'escenaris amb suficients recursos per a afrontar les complicades escenografies que exigien els llibrets de les òperes i de les sarsueles. Atenció, també, al vestuari i maquillatge.

L'escenografia és rica i ampul·losa i podem trobar en esta recursos escenogràfics que s'han utilitzat fins als anys seixanta i que encara en molts teatres seguixen vigents: els telons pintats, la utilització de telers que permeten amagar els decorats, les armadures que sostenien els decorats i que podien ser llevades i col·locades en molt poc de temps, els escotillons que feien possible no sols l'aparició i desaparició de personatges sinó també de decorats, els trucatges de moviment d'aigua, etc.

7. Teatre actual o contemporani (segles xx i xxi).

És pràcticament el dels nostres dies. Bé es pot dir que, en el teatre actual, tot té cabuda. S'han trencat vells motles; el tradicional escenari a la italiana s'ha vist arraconat en més d'una ocasió per espais escènics diferents, segons les exigències de cada representació. La utilització de materials nous que faciliten la construcció de grans decorats amb un pes mínim, els colorants, la il·luminació, els efectes especials, les transparències, i tantes i tantes innovacions, han fet del teatre un art viu, dinàmic i renovat.

Es programaran diverses activitats relacionades amb el món de l'espectacle, bé assistint a representacions teatrals, concerts, exposicions…, bé visionant en l'aula, analitzant amb caràcter crític diferents aspectes relacionats amb la matèria. Es podrà fer seguint les directrius del professor, o per mitjà d'un guió prèviament comentat. La programació televisiva pot ser un bon auxiliar de la matèria. La senzillesa d'algunes de les actuals representacions col·laboraran a comparar la posada en escena de la mateixa obra en un abans i un després.

En tot moment cal tindre present que en una representació escènica la presència de l'actor o actors, si és important, no és suficient. Hi ha representacions que no utilitzen el llenguatge verbal, com en el mim, i inclús, els personatges no sempre són sers humans, poden ser titelles. Siga com siga, l'èxit sempre és fruit d'àrdues jornades de treball personal i en equip, concentració, esforç, sacrificis, assajos, coneixement tècnic, coordinació de diferents aspectes per a disposar i preparar la representació.

IV. Criteris d'avaluació

S'ha d'assumir i partir del principi metodològic que els nous protagonistes de les activitats d'aprenentatge són els mateixos alumnes i que el professor té la funció d'explicar conceptes i continguts teòrics i pràctics, motivant els alumnes a estudiar determinats continguts, a més d'assessorar, orientar en la matèria que es tracta i avaluar l'aprenentatge aconseguit.

1. L'activitat en la classe serà teoricopràctica i s'avaluaran ambdós apartats. La teoria, individualment per mitjà d'exercicis escrits o orals, a més de la participació a classe; i la pràctica i les destreses d'acord amb cada alumne o grup de treball, acordant amb cada grup la temporització per a veure i avaluar el progrés de cada exercici. Pel caràcter de la matèria es fomentarà, sobretot, el treball en grup, i s'acordarà prèviament amb el professor el paper de cada alumne.

2. S'avaluaran, en la mesura que siga possible, treballs de diversa índole en què se simule una actuació en l'espai real (interior o exterior) o virtual (visibles en pantalles), creació de maquetes (físiques o virtuals) per a transformar un espai neutre en escenari d'una presentació, contextualització expressiva, manifestació…, de l'àmbit de la comunicació visual artística. D'esta manera, les possibilitats que s'oferixen a l'alumne són molt variades i repercutiran en la diversitat i en l'interés dels avantprojectes.

3. Es valorarà també el nivell de l'actitud de l'alumne en la planificació dels treballs en grup i el protagonisme en l'autoaprenentatge.

4. Es tindrà també en compte l'actitud per a buscar informació útil, imatges, en biblioteques, Internet, arxius, i dins del mateix centre en els diferents departaments relacionats amb la matèria.

5. L'alumnat serà capaç d'analitzar i comparar els canvis produïts en l'escenografia al llarg de la història i segons les diferents cultures. Per a això pot comptar amb diferents versions d'una mateixa obra. Explicarà les permanències i els canvis que s'hi observe.

6. Haurà d'utilitzar adequadament la terminologia específica de l'aspecte que es desitge analitzar (decorats, il·luminació, personatges, vestimenta, maquillatge, so…). Això suposa no sols visualitzar sinó també investigar i informar-se en fonts documentals per a interpretar i valorar els diversos elements analitzats.

7. S'haurà d'avaluar el grau de sensibilitat estètica aconseguida; la metodologia utilitzada en l'anàlisi per a la interpretació i valoració dels aspectes que se li marquen en funció dels seus interessos i de la participació en l'equip a què pertanga.

8. L'alumnat serà capaç de reconéixer i analitzar els aspectes i elements triats en cada escenografia en funció de les influències i de la relació entre artistes, moviments estètics, moda i societat. Així es fomentarà i valorarà la importància de l'estudi de l'entorn cultural, la seua diversitat i riquesa.

9. L'alumne serà capaç de comprendre i explicar la presència de l'escenografia en la vida quotidiana, en les manifestacions culturals i en els mitjans de comunicació social, valorant la seua utilització com a objecte de consum. Aconseguirà així analitzar críticament els mitjans de comunicació social, el seu valor econòmic i la seua rendibilitat.

Informàtica per a les arts

I. Introducció

Des de l'aparició del primer ordinador, fa uns cinquanta anys, la informàtica s'ha introduït en innumerables àmbits de la nostra societat. Si en els seus inicis la seua influència era manifesta en camps com el científic i el de la gestió, i posteriorment ha anat implantant-se sistemàticament en el sector industrial, actualment la seua presència és notable en les esferes més diverses. Com a conseqüència, la informàtica s'ha convertit en un agent dinamitzador d'un procés d'innovació tecnològica, arran del qual s'han produït grans transformacions en la societat i en el seu teixit econòmic i productiu.

Encara que en els anys 60 es van desenrotllar els primers sistemes d'informàtica gràfica, no serà fins als 80 quan es produïsca un clar acostament entre el món artístic i la informàtica. És llavors quan, d'una banda, comença una gran evolució del maquinari i els sistemes productius, que provoquen el creixent abaratiment dels ordinadors; i d'una altra, apareixen els primers sistemes amb les anomenades interfícies WISIWYG (What You See Is What You Get 'el que veu en la pantalla és el que obté'), aspecte essencial per a la creació artística i element base del que serà la informàtica gràfica en els anys següents.

L'àmbit artístic, davant de la possibilitat de crear amb nous mitjans, d'obrir noves fronteres estètiques i utilitzar noves formes de comunicació, lluny de sostraure's a esta evolució, ha manifestat un gran dinamisme des de llavors. Tant és així que camps com el disseny, les arts gràfiques, la publicitat, el cine, la televisió, etc. han superat les tècniques tradicionals incorporant tota una sèrie ferramentes informàtiques que permeten millorar i agilitzar el procés creatiu, i permeten dedicar més part del temps a la part creativa que a la fase d'elaboració o plasmació de l'obra, i per tant, fent més còmode i productiu el treball.

És evident que la informàtica està exercint una poderosa influència en el món de l'art, fins al punt que en algunes de les seues expressions ha canviat de manera radical les formes i els mètodes. Així mateix, han sorgit amb les tecnologies de la informació i la comunicació noves modalitats d'expressió artística i, inclús, professions directament lligades a estes. Cal destacar l'estret vincle existent en l'actualitat entre el disseny web i el disseny gràfic, en el camp del qual treballen nombrosos professionals pertanyents tant a la informàtica com a l'àmbit artístic.

Una missió fonamental de l'educació és capacitar l'alumnat per a la comprensió de la cultura del seu temps. La vida actual es caracteritza per la gran quantitat d'informació existent a tots els nivells, on la informàtica possibilita una forma generalitzada d'organitzar i de representar la realitat. A més, és una ferramenta essencial per al desenrotllament de capacitats intel·lectuals, així com per al foment de la motivació, la investigació i l'autoaprenentatge. En la mesura que els ciutadans i les ciutadanes de la societat de la informació disposen d'una formació adequada en este àmbit, es podrà combatre amb garantia la bretxa digital a través d'una major integració social dels membres de l'actual societat global i d'una igualtat d'oportunitats en l'accés als seus diferents àmbits. No obstant això, no sols es requerix l'adquisició de capacitats i de destreses per a la consecució de la competència digital, sinó que també és necessari desenrotllar elements d'anàlisi, valoració i exercici de l'esperit crític. Es tracta, per tant, de capacitar els alumnes i les alumnes com a futurs ciutadans, perquè utilitzen la informàtica i siguen coneixedors de les implicacions socials i culturals així com de les possibilitats i aplicacions que té.

Donat el caràcter d'esta matèria i a causa de la necessitat de recolzar-se en els coneixements adquirits en altres matèries per al seu desenrotllament, la informàtica ha d'introduir un llaç de realimentació de coneixements amb eixes matèries, a fi de reforçar els continguts que s'hi impartisquen.

La informàtica, com a ferramenta de treball, que és s'ha de constituir més com una matèria de tipus procedimental que conceptual. S'ha de desenrotllar basant-se en un contacte estret de l'alumne amb el lloc de treball, incloent-hi els programes necessaris per al seu adequat funcionament. La informàtica gràfica és l'eix central dels continguts que es proposen per a esta modalitat d'Arts en el Batxillerat. Es concreta en coneixements sobre les ferramentes disponibles en els camps del disseny i l'edició en l'actualitat.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Comprendre el paper de la informàtica en la societat actual, entenent la seua incidència en els distints camps d'aplicació: científic, artístic, industrial i servicis.

2. Conéixer l'evolució dels programes de disseny i d'edició assistits per ordinador des dels seus començaments a la situació actual, així com les tendències futures.

3. Recordar i ampliar la terminologia informàtica habitual.

4. Conéixer les característiques que ha de reunir un lloc de treball en què s'han d'incloure l'ordinador i els perifèrics per a poder utilitzar convenientment els diferents tipus de programes que es plantegen en la matèria.

5. Conéixer que és el disseny gràfic assistit per ordinador així com els camps d'aplicació.

6. Conéixer què és el disseny assistit per ordinador (CAD) i les aplicacions, tant en dos dimensions (2D) com en tres dimensions (3D).

7. Conéixer què és l'edició assistida per ordinador i els camps d'aplicació.

8. Conéixer els processos d'instal·lació dels diferents programes de disseny i d'edició.

9. Desenrotllar tècniques de tractament digital d'imatges, estàtiques i dinàmiques, fent ús d'aplicacions informàtiques.

10. Dissenyar i publicar entorns web que incloguen elements textuals, gràfics, animacions i fulls d'estil.

11. Desenrotllar treballs propis de la modalitat d'Arts aprofitant les ferramentes informàtiques més adequades en cada cas per a la seua resolució.

III. Continguts

1. Informàtica i disseny

- Concepte i evolució dels sistemes de disseny assistit per ordinador. Informàtica gràfica.

- Camps d'aplicació.

- Maquinària i programari en els sistemes de disseny gràfic assistit per ordinador.

- Influència de la informàtica en el procés del disseny.

- Formats d'entrada i eixida.

2. Disseny assistit per ordinador (CAD)

- Sistemes de treball vectorial. Bases de dades i gràfiques.

- Disseny en dos dimensions i disseny en tres dimensions.

- Entorn de treball. Funcions característiques.

- Intercanvi de dibuixos amb altres programes.

- Visualització de dissenys. Realisme fotogràfic. Render.

- Simulació de la realitat. Animació. Present i tendències futures.

3. Imatge digital estàtica

- Imatge vectorial i mapes de bits. Creació i edició.

- Entorn de treball. Funcions característiques.

- El color. Funcions i operacions per al tractament del color.

- Digitalització.

4. Imatge digital dinàmica

- Programes basats en línia de temps.

- Edició de vídeo no lineal.

- Animacions vectorials.

5. Disseny web

- Evolució del disseny web.

- Entorn. Funcions característiques.

- Tractament de la informació per a la utilització en la web. Llenguatge HTML.

- Organització física dels arxius del lloc web.

- Estructura de la informació en la web. Concepte d'usabilitat.

- Disseny de fulls d'estil per a pàgines web autoeditables.

- Disseny de pàgines web amb animacions.

- Creació, edició i publicació d'informació.

6. Autoedició

- Arts gràfiques. Concepte i evolució històrica.

- Sistemes d'edició assistida per ordinador.

- Maquinari i programari en els sistemes d'autoedició.

- El text. Funcions i operacions per a la creació, edició i organització.

- Els gràfics. Recursos per a la manipulació d'elements gràfics.

- Composició electrònica. Muntatge de publicacions.

IV. Criteris d'avaluació

1. Comprendre la importància de la informàtica en la societat actual.

2. Conéixer els elements que componen un lloc de treball informàtic i quines són les característiques que han de reunir els distints elements per a poder utilitzar les distintes aplicacions informàtiques que es plantegen.

3. Conéixer què és el disseny assistit per ordinador (CAD), el propòsit i alguns dels nombrosos camps d'aplicació.

4. Conéixer les funcions característiques i la utilitat d'un programari de CAD.

5. Realitzar, manipular, editar i presentar dibuixos en dos dimensions, desenrotllant problemes propis de la modalitat.

6. Realitzar, manipular, editar i presentar dibuixos en tres dimensions.

7. Conéixer la diferència entre els programes vectorials i els de mapa de punts, utilitzant el més adequat segons el tipus de treball que es pretenga resoldre.

8. Conéixer les funcions i operacions característiques del disseny basat en imatge digital dinàmica, el seu propòsit i les aplicacions més importants en l'àmbit de l'animació i de l'edició de vídeo no lineal.

9. Instal·lar i configurar el programari necessari per a un sistema de disseny.

10. Utilitzar amb correcció ferramentes informàtiques per al disseny i publicació de llocs web que incorporen fulls d'estil, animacions, text i objectes gràfics.

11. Conéixer el propòsit i les aplicacions més importants d'un programa d'edició assistida per ordinador.

12. Conéixer les funcions i operacions característiques d'un programa d'edició assistit per ordinador, per a compondre publicacions emprant elements de text i elements gràfics generats amb altres programes.

Ampliació dels sistemes de representació gràfics i tècnics

I. Introducció

Dins de la capacitació que els alumnes de la modalitat en Arts necessiten per a afrontar camps de coneixement més específics en estudis superiors s'enquadra esta matèria, que es concep com a ampliació i aprofundiment d'uns continguts ja exposats amb anterioritat en el primer curs en la matèria de Dibuix Tècnic. Esta ampliació de coneixements és fonamental respecte al camp cognoscitiu espacial de l'alumne i possibilita la construcció científica de representacions objectuals, una construcció que ha d'enfocar cap a la seua principal finalitat: dotar l'alumne de capacitats per a un òptim desenrotllament en els camps artístics i del disseny en estudis de grau superior.

D'altra banda, l'ampliació i aprofundiment en l'estudi dels sistemes de representació permeten a l'alumne aconseguir dos estructures referencials rellevants: uns conceptes geomètrics que li possibiliten un major grau de percepció i raonament visual i espacial; i, en segon lloc, l'elaboració i planificació de tasques pròpies de la creació, amb esperit d'anàlisi i de valoració científica. Des d'este punt de vista, el coneixement d'esta matèria es justifica en dos nivells, tant formatiu com procedimental, pel tipus de treball que contribuïx a desenrotllar.

Esta matèria proporciona la possibilitat d'entendre i utilitzar els diferents llenguatges tècnics de representació de la imatge, i capacita l'alumne per a llegir i relacionar les diferents formes de representació. La presència i el sentit que té en el currículum de la modalitat d'Arts és fonamentar analíticament les claus geomètriques que permeten a l'alumne la comprensió i realització de les tasques pròpies d'esta modalitat, servint de nexe d'unió amb altres matèries. Els seus continguts han d'afavorir implícitament i explícitament les tàctiques que encoratgen en l'alumne la curiositat cap al sentit investigador i científic de les formes, i que li servisquen com a instrument creador per a formalitzar els seus projectes.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Conéixer els diferents sistemes de representació i tècniques gràfiques d'expressió, a partir de l'anàlisi de les conveniències i aportacions de cada un d'estos al món de l'art i del disseny.

2. Relacionar, situar i interpretar els diferents sistemes de representació tècnics com un llenguatge gràfic, interrelacionable amb la imaginació creativa i la realitat social, per a permetre traure conclusions en la seua utilització com a ferramenta d'investigació i com a instrument formalitzador d'expressió i de comunicació.

3. Explicar les diferents particularitats d'una representació geomètrica, utilitzant les terminologies, tant verbals com gràfiques, més adequades.

4. Planificar i elaborar les connexions existents entre les diferents facetes del projecte artístic i el medi social a què va dirigit.

5. Utilitzar els sistemes de representació tècnics i gràfics per a construir un significat plàstic o tècnic, i aplicar-los a les expressions gràfiques.

6. Demostrar la capacitat d'elecció dels procediments gràfics més adequats per a la definició de tasques específiques.

7. Mostrar una actitud oberta i conscient davant de qualsevol manifestació gràfica i valorar els sistemes de representació tècnics i gràfics com a instrument per a la comprensió de la realitat i com a element motivador de projectes artístics.

8. Apreciar i comprendre les relacions existents entre realitats artístiques executades dins del camp del disseny i les belles arts i la geometria descriptiva.

9. Adoptar el suficient nivell de rigor en la crítica tècnica i gràfica, evidenciant el delit per l'execució ben feta.

10. Disfrutar amb les elaboracions de tasques com a aportacions de noves experiències que enriquixen els coneixements adquirits.

III. Continguts

1. Nocions generals de geometria projectiva. Corbes planes

- Nocions de geometria projectiva:

· Generalitats.

· Projectivitat entre formes de primera categoria: homografia i involució.

· Projectivitat entre formes de segona categoria.

· Polaritat plana: definicions i propietats.

· Homologia plana i afinitat.

- Corbes:

· Corbes de rodament.

· Corbes bombades.

· Hèlices.

2. Ampliació dels sistemes dièdric ortogonal i axonomètric ortogonal i oblic

- El sistema dièdric ortogonal, organitzador del projecte graficoplàstic:

· Projeccions de sòlids aplicats al món del disseny.

· Seccions i interseccions de sòlids regulars i irregulars.

· Aplicació d'ombres al sistema.

· Canvis del sistema dièdric a altres sistemes de representació.

- Sistemes axonomètrics, oblic i ortogonal:

· Llenguatges tridimensionals. Fonaments, principis, lleis i normes que els regixen.

· Les axonometries com a ciències de la representació objectual.

· Les ombres en les axonometries generadores de l'espai i la concreció física i estètica dels cossos.

· Canvis entre axonometries i d'estes a altres sistemes de representació gràfics.

3. Representacions de superfícies. Mòduls i xarxes

- Les superfícies:

· Fonaments, definicions i classificació.

· Desenrotllaments.

· Les superfícies com a suport intel·lectual en la composició espacial. Les seues aplicacions.

· Les superfícies com a generadores de mòduls en l'àrea de l'art i del disseny. Xarxes i malles en l'espai.

4. Ampliació del sistema cònic. Sistema tancat

- El sistema cònic, instrument gràfic de perspectiva ideal:

· Diferents mètodes i sistemes operatius d'execució.

· Fonaments mètrics: Representacions de diferents posicions de corbes, superfícies i sòlids en general.

· Les obres en el sistema cònic generadores de l'espai i de la concreció física i estètica dels cossos.

· Nocions de la restitució perspectiva: reconstrucció científica de la funció visual.

· Les imatges per reflexió: principis i fonaments espacials.

- Sistema de plans tancats:

· Organització del sistema. Projeccions d'elements geomètrics i sòlids elementals.

5. Tècniques orientades a la representació gràfica

- Característiques i estructures de les tècniques de representació gràfica com a instruments d'informació i elaboració de l'obra graficoplàstica.

- De les tècniques tradicionals de representació gràfica a les imatges tractades per mitjans audiovisuals i informàtics.

- Les tècniques de representació gràfica hui. Tendències actuals. L'art final.

IV. Criteris d'avaluació

1. Aplicar els coneixements sobre l'ús de la projectivitat (homografies especials) en les transformacions geomètriques planes, bé siguen poligonals o corbes.

A través d'este criteri es pretén valorar si els alumnes són capaços d'usar en les seues representacions gràfiques homologies i afinitats, no sols en la resolució de problemes d'esta índole, sinó també en l'aplicació en el desenrotllament de dissenys de la seua creació.

2. Dissenyar formes planes i volumètriques en les quals siga necessari resoldre problemes bàsics de corbes còniques, de rodament i torcejades.

Amb este criteri es pretén avaluar si els alumnes coneixen els traçats i fonaments necessaris per a realitzar, no sols la reproducció de corbes, sinó la creació de noves formes a través de la incorporació d'estos coneixements a l'àmbit del disseny.

3. Dibuixar en el sistema dièdric ortogonal les projeccions més adequades de superfícies (poliedrals, radiades i de revolució), amb seccions, talls i ruptures oportunes, en funció de la percepció exterior i problemàtica interna.

L'ús d'este criteri permet avaluar els nivells aconseguits per l'alumnat en la comprensió de les diferents superfícies, i la valoració que la seua problemàtica genera a dos nivells: la resolució de problemes conceptuals i gràfics i la possibilitat d'introduir estos coneixements en la creació plàstica.

4. Representar en els sistemes axonomètrics (ortogonals i oblics) objectes tridimensionals de l'entorn quotidià, que estiguen configurats per superfícies conegudes per endavant, usant diferents punts de llum per a optimitzar les representacions graficoplàstiques.

Es pretén amb este criteri comprovar si els alumnes són capaços de manejar els diferents casos del sistema axonomètric, tant des del punt de vista de l'anàlisi com de l'usuari, aplicant, a més, els coneixements de llums i d'ombres en propostes concretes, així com en creacions seues emmarcades en el camp artístic o del disseny.

5. Aplicar els coneixements sobre l'ús de mòduls i xarxes en representacions d'àmbit creatiu que impliquen elements bidimensionals i tridimensionals, per a obtindre informació sobre les seues composicions i propietats.

Este criteri va dirigit a verificar que els alumnes coneixen el maneig dels mòduls i les xarxes des del punt de vista analític, que permet obtindre un coneixement més detallat d'estes formes geomètriques, i que estan, així, en situació de poder argumentar realitzacions plàstiques i tècniques, no sols com a tasca exposada, sinó per a crear noves formes de caràcter tècnic o plàstic.

6. Dibuixar objectes compostos per mitjà de la utilització del sistema cònic i els seus mètodes perspectius (de quadro inclinat, restitucions i perspectiva pràctica), junt amb el coneixement d'ombres.

Amb l'ús d'este criteri s'intenta mesurar el grau de coneixement i destresa aconseguit pels alumnes i les alumnes per a comprendre i compondre l'espai. Es pretén també amb este criteri que l'alumne manege mètodes de manipulació en este sistema, els quals li permetran arribar a un coneixement més profund del món geomètric i utilitzar les formes i les seues propietats de manera analítica en diferents situacions. En tot cas, els problemes que requerisquen la combinació de diversos d'estos mètodes se n'ixen dels límits del criteri.

7. Dibuixar figures planes i polièdriques en el sistema de plans fitats, en els quals es plantegen problemes de configuració i composició espacial.

Amb la utilització d'este criteri es pot avaluar el nivell desenrotllat pels alumnes en la comprensió del sistema de plans fitats. Permet, per tant, realitzar una valoració en el grau de les seues aplicacions i possibilitats de comunicació, junt amb les representacions del mateix llenguatge graficotècnic en l'àmbit del disseny.

8. Utilitzar els sistemes de representació, valorant en cada situació el més propi i resolutiu, a fi de representar i transferir problemes i objectes prèviament coneguts d'un sistema a un altre.

Amb este criteri es tracta de comprovar si l'alumne és capaç d'aconseguir representacions d'un objecte o problema, prèviament conegut o dissenyat per ell, en el sistema de representació més eficaç, depenent de l'espectador a qui suposadament va dirigit. D'una altra banda, es pretén avaluar la capacitat d'anàlisi i de destreses, no sols per a poder expressar-se en un o altre sistema, sinó també per a poder interpretar-lo en els altres sistemes, una vegada coneguda la representació d'un element en un sistema donat.

9. Aplicar els coneixements sobre l'ús de les tècniques de representació gràfica per a aconseguir, no sols una optimització en la representació dels dibuixos, sinó també la utilització de tècniques concretes en dissenys que tinguen una singularitat específica.

Amb este criteri es tracta d'avaluar les capacitats desenrotllades pels alumnes en el coneixement i l'ús del material més adequat a utilitzar en les representacions graficoplàstiques dels seus projectes, que poden anar des de l'ús del llapis, com a ferramenta bàsica de representació, passant per la utilització de l'aerografia, fins a programes de disseny assistit per ordinador anteriorment coneguts.

MODALITAT DE CIÈNCIES I TECNOLOGIA

Mètodes científics

I. Introducció

El pla que es presenta exposa una sèrie de propostes d'experiències de laboratori que constituïxen l'eix d'una matèria de caràcter pràctic i generalista que ha de constituir un punt de partida per a estudis posteriors més avançats.

Concebuda, en el nivell d'estudis a què es dirigix, com una matèria generalista de ciències, ha de comprendre experiències que pertanguen a l'àmbit de cada una d'estes: des de les de física i química fins a les de biologia i geologia. D'altra banda, la introducció a la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels mètodes audiovisuals en la comunicació científica és de la major importància. Este enfocament té, a més, un caràcter clarament transversal orientat a reforçar les habilitats lingüístiques dels alumnes i les alumnes.

Un dels eixos que estructura esta matèria és la idea que el coneixement científic, que conforma la visió que tenim del món, no és una cosa donada sinó en evolució sotmesa a crítica, diàleg i revisió. Un altre d'estos és l'objectiu de millorar la comprensió que dels fenòmens del món natural tenen els alumnes i les alumnes i portar això des d'una òptica eminentment pràctica i dinàmica, de manera que compte amb competències per a seguir la matèria de Tècniques de Laboratori Fisicoquímiques, proposada en el curs següent.

El professor durà a terme les experiències que crega oportunes de manera coherent amb el currículum de la matèria amb l'objectiu d'estimular l'interés pel món de la ciència per mitjà del disseny i la realització d'experiments.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir que l'alumnat adquirisca els coneixements i les capacitats següents:

1. La comprensió de determinats fenòmens rellevants per a la física, la química, la biologia i la geologia per mitjà del disseny d'experiències senzilles que permeten contrastar la hipòtesi prèviament formulada.

2. El maneig de taules de dades a fi de realitzar càlculs ordinaris en el laboratori com la determinació de mitjanes i la comparació de diferents procediments de càlcul, així com l'elaboració de gràfiques a partir dels resultats obtinguts i l'observació de correlacions.

3. L'elaboració de memòries dels experiments amb èmfasi particular en la importància que té la comunicació per a l'activitat científica.

4. El desenrotllament de competències de treball en laboratori dels alumnes i les alumnes de manera que compten amb la formació necessària per a afrontar matèries del curs posterior.

III. Continguts

La matèria consta d'una sèrie de nuclis bàsics de contingut que cobrixen totes les ciències naturals. Cada un d'estos nuclis bàsics constituïx, a més, una unitat temàtica fonamental dins de cada àmbit científic. Cada experiència permetrà posar de manifest els processos i mètodes que se seguixen en la investigació científica.

Es triaran experiències el desenrotllament de les quals siga compatible amb els materials de què es disposa en el laboratori i les dades de les quals siguen analitzables emprant ferramentes matemàtiques a l'abast dels alumnes i les alumnes.

Aproximació al treball científic en el laboratori

Mètodes i procediments que caracteritzen al treball científic i de laboratori: definició de problemes i formulació d'hipòtesis per a la seua resolució, disseny i desenrotllament d'experiments, presa de dades i interpretació d'estes. Per mitjà de l'ús d'alguna ferramenta informàtica com un full de càlcul, s'analitzaran les dades d'experiències senzilles triades pel professor entre les que integren els nuclis de continguts següents.

Els alumnes i les alumnes hauran de valorar la importància de les teories i els models com a marcs d'integració i comprensió dels fenòmens, així com instruments per a la generació de preguntes.

És de la gran importància el desenrotllament de les actituds de treball pròpies de l'esperit científic: precisió i rigor en l'expressió, flexibilitat en els plantejaments, formulació de preguntes, qüestionament del que és obvi, necessitat de comprovació de les hipòtesis.

1. Introducció dels conceptes bàsics de magnitud i mesura

Els alumnes i les alumnes han de comprendre els conceptes bàsics de magnitud i la seua mesura. Han de comprendre la importància de les unitats i el paper que juguen els factors de conversió, així com la utilitat que té l'ús de diferents ordes de magnitud en la descripció i comunicació de fenòmens. La comprensió del paper que juguen els instruments de mesura en la investigació i dels conceptes associats de precisió i sensibilitat exercix un paper crucial per al treball de laboratori, i els alumnes i les alumnes hauran d'aprendre'ls o caldrà reforçar-los en este bloc de continguts.

2. Cinemàtica i dinàmica

Estudiaran el moviment rectilini uniforme i el moviment rectilini uniformement accelerat. S'introduirà i s'estudiarà el caràcter vectorial de les magnituds que intervenen en este moviment. S'iniciarà l'estudi de moviments més complexos com el parabòlic i s'introduirà, a continuació, el principi de superposició. S'estudiarà el moviment en relació amb les causes per mitjà d'exemples de la vida diària o fenòmens de la nostra experiència.

3. Electricitat i magnetisme

En l'estudi dels fenòmens elèctrics haurà d'estudiar-se la llei d'Ohm i les seues aplicacions als circuits. Haurà d'obtindre's l'equació d'un circuit. Haurà de realitzar-se l'estudi energètic d'un circuit de manera que s'introduïsquen els conceptes d'energia i de calor per mitjà de l'estudi de l'efecte Joule. S'introduirà el concepte bàsic de potència elèctrica en este sentit.

En relació amb el magnetisme, convé assenyalar que l'experiència d'Oersted vincula els fenòmens magnètics amb les propietats de la matèria, per la qual cosa proveïx un marc molt adequat per a la seua introducció.

4. Reaccions químiques

Es dissenyaran experiències en què es duguen a terme reaccions químiques senzilles la interpretació de les quals siga possible en el marc dels models elementals de reacció. Es deduirà la llei de conservació de la massa i de les proporcions constants. S'introduiran els conceptes de rendiment d'una reacció, reactiu limitant i es realitzarà l'ajust de les reaccions experimentades.

5. Biodiversitat, organització de la matèria viva i l'estudi de microorganismes

Els alumnes i les alumnes han de prendre consciència de la varietat de sers vius que conformen la biosfera i de la necessitat de realitzar una classificació que permeta el seu estudi. Per a això, hauran d'aprendre i emprar criteris de classificació dels sers vius i identificar caràcters vàlids. En este sentit, són del màxim interés experiències de recol·lecció d'individus per al seu estudi i classificació, així com experiències de conservació de vegetals i d'animals.

En este nucli de continguts han de preparar-se experiències per a percebre l'estructura cel·lular dels sers vius per mitjà de l'observació de diferents teixits que els permetran distingir les cèl·lules vegetals de les animals. Hauran de realitzar preparacions microscòpiques i experiències de tenyiment cel·lular.

L'alumnat coneixerà la gran diversitat del món dels sers microscòpics. Hauran de preparar medis de cultiu, aïllar microorganismes a partir de mostres ambientals i d'aliments. Hauran de realitzar experiències d'observació de la cèl·lula procariòtica.

6. Geologia

Els alumnes i les alumnes hauran de conéixer el seu entorn geològic, per a la qual cosa hauran d'analitzar les característiques dels components del sòl. Hauran de recol·lectar mostres geològiques, identificar minerals i roques per les seues característiques físiques i químiques. Hauran de reconéixer els minerals i roques que ens rodegen i que s'empren en la construcció. Hauran de realitzar-se experiències de camp per a reconéixer l'actuació dels agents geològics.

IV. Criteris d'avaluació

El caràcter pràctic de l'assignatura determina que els criteris d'avaluació estiguen dirigits a avaluar les destreses i capacitats desenrotllades pels alumnes i les alumnes.

1. En el primer nucli de continguts hauran de valorar-se les habilitats adquirides en el maneig de dades i la seua representació.

2. En les experiències mecàniques que decidisca realitzar el professor els alumnes i les alumnes hauran de ser capaços de manejar adequadament les variables que definixen el moviment i de formular hipòtesi sobre este.

3. Els alumnes i les alumnes hauran de ser capaços de muntar circuits per a determinar experimentalment la intensitat i diferència de potencial en diferents punts d'un circuit. Hauran de ser capaços d'obtindre l'equació d'un circuit.

4. En el bloc de reaccions químiques hauran d'estar en condicions d'interpretar les lleis ponderals, de determinar masses atòmiques i fórmules a partir dels resultats quantitatius obtinguts en les reaccions.

5. Hauran d'utilitzar adequadament el microscopi i acreditar la seua competència en la preparació i identificació de mostres de teixits i cèl·lules. Hauran d'estar en condicions de realitzar investigacions senzilles de les condicions fisiològiques d'algunes plantes i alguns animals.

6. En el nucli de geologia els alumnes i les alumnes hauran de poder identificar roques i minerals per mitjà de proves físiques i químiques senzilles. A més, hauran de poder identificar l'acció dels agents geològics a través de la inspecció de fotos preparades o realitzades en alguna exploració del medi natural.

Anglés pràctic per a les ciències i la tecnologia

I. Introducció

Este currículum troba la seua justificació teoricolingüística en les directrius que establix el Consell d'Europa en el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. Independentment d'esta base teòrica, l'optativa d'Anglés Pràctic per a segon de Batxillerat en les tres modalitats és també la resposta a una realitat del moment històric actual: la indiscutible supremacia de l'anglés com a llengua vehicular en els àmbits professionals i acadèmics de tot el món. Els espectaculars avanços produïts en les últimes dècades en el món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (amb múltiples aplicacions en el camp de la ciència, la tècnica, les humanitats i les arts) han reafirmat este paper de lingua franca fins al punt que el coneixement de l'anglés com a llengua de comunicació és en l'actualitat una ferramenta indispensable per a poder fer front als requisits de moltes professions i estudis superiors. L'increment de les relacions econòmiques, laborals i culturals a escala transnacional en un món globalitzat cada vegada amb menys fronteres, així com la mobilitat creixent d'estudiants, fomentada pels programes d'intercanvi i la política de beques, no fan més que reafirmar esta evidència.

Una de les missions de les autoritats educatives és capacitar els jóvens per a fer front a les exigències reals que, quant a la competència en anglés, es trobaran en les futures professions o estudis. Este és l'objectiu d'esta assignatura optativa. El currículum s'inspirarà de manera genèrica en el que es coneix com a English for Specific Purposes (anglés per a fins específics). Encara que este tipus d'ensenyança s'ha reservat tradicionalment per a etapes superiors, l'augment dels programes educatius i formatius en tot el món, així com l'ensenyança cada vegada més primerenca de l'anglés, aconsellen un avanç de la introducció d'este tipus d'anglés en l'àmbit del batxillerat, com ja s'està fent en uns quants països del nostre entorn. Al final del curs l'alumne hauria d'haver adquirit amb poques paraules un nivell de competència situat aproximadament entre B1 i B2, segons es definix en el Marc comú europeu de referència per a les llengües.

L'alumne de segon de Batxillerat posseïx la suficient base lingüística acumulada en cursos anteriors per a poder usar l'anglés a un nivell de major especialització. A l'alumne que tria esta optativa l'animen amb tota probabilitat motivacions molt específiques. Ja ha esbossat, en línies generals, el seu horitzó d'especialització per mitjà de l'elecció d'una modalitat concreta i és conscient que es troba a les portes del seu futur professional o dels seus estudis superiors. Aborda, per tant, l'assignatura amb unes expectatives ben definides quant als objectius que ha d'aconseguir i el seu nivell de motivació és alt. Per això, l'organització i la programació del procés d'ensenyança han de respondre a esta demanda, partint d'un projecte que se centre en l'alumne i en les seues necessitats reals, requerides per a cada camp específic, amb especial èmfasi en la competència comunicativa. Haurà d'adquirir les habilitats i estratègies lingüístiques i sociolingüístiques necessàries per a comunicar-se de manera efectiva en un entorn laboral o acadèmic i haurà de conéixer el lèxic específic del seu camp. També haurà d'aprendre a manejar les ferramentes que li permeten ampliar els seus coneixements de manera autònoma i transferir-los a situacions reals. L'aprenentatge serà un procés dinàmic basat en una àmplia varietat d'activitats que tindran sentit des del punt de vista comunicatiu i reflectiran situacions reals. S'utilitzaran majoritàriament materials autèntics i es farà un ús extens de les tecnologies de la informació i la comunicació. En suma, s'intentarà introduir el món real en l'aula. Tot això hauria d'incrementar, no sols les destreses lingüístiques i comunicatives, sinó també la percepció del valor de la reflexió, la consciència social i transcultural i el creixement personal.

Donat el caràcter transversal d'esta assignatura i a causa de la necessitat de recolzar-se en els coneixements adquirits en altres matèries per al seu desenrotllament, l'Anglés Pràctic de segon de Batxillerat haurà d'introduir una dinàmica de realimentació de coneixements amb estes matèries, reforçant els coneixements que s'hi impartixen i nodrint-se d'aquells.

II. Objectius generals

Quant al nivell de competència lingüística a aconseguir, l'objectiu de l'optativa d'Anglés pràctic de segon de Batxillerat en les tres modalitats consistix en el fet que l'alumne arribe a adquirir amb poques paraules un nivell d'usuari independent de la llengua situat aproximadament entre el nivell B1 i el B2, segons la definició del Marc comú europeu de referència per a les llengües.

L'alumne haurà d'aconseguir les capacitats següents:

1. Adquirir un nivell satisfactori de competència comunicativa en anglés, per mitjà del desenrotllament de destreses de comprensió i producció, per qualsevol mitjà, de missatges orals i escrits relacionats amb el camp específic.

2. Desenrotllar competències estratègiques i recursos lingüístics i extralingüístics per a possibilitar una comunicació efectiva i adequada al context.

3. Llegir de manera autònoma textos relatius al camp específic així com buscar informació en qualsevol mitjà, utilitzant les estratègies de comprensió i busca adequades.

4. Reflexionar sobre el funcionament de l'anglés en el pla de la comunicació i utilitzar esta reflexió per a continuar progressant en el seu aprenentatge i per a millorar les produccions pròpies en l'àmbit del camp específic.

5. Desenrotllar una consciència crítica, refermant estratègies d'autocorrecció i autoavaluació en l'adquisició de la competència comunicativa, amb actituds d'iniciativa i de responsabilitat.

6. Reconéixer la importància de l'anglés com a llengua de comunicació i d'enteniment internacional, i valorar-lo com a instrument per a l'adquisició de coneixements en l'àmbit professional i acadèmic.

7. Tindre consciència de les distintes normes socioculturals existents en el món multicultural en què vivim, a fi de desenrotllar l'interés i el respecte per altres maneres d'entendre la realitat.

8. Desenrotllar la capacitat de transferir els coneixements adquirits a una varietat de situacions distintes.

III. Continguts

Els continguts que es presenten són prou generals i només pretenen ser un marc general per al professor. Ara bé, tant el lèxic com els temes tractats en l'assignatura hauran de tindre una relació directa amb el camp concret, tenint sempre com a finalitat satisfer les necessitats específiques de l'alumne en el món real.

La transversalitat amb les diferents assignatures de cada modalitat serà fonamental a l'hora d'elaborar les programacions dels cursos. Així mateix, haurà de quedar reflectida la major diversitat possible d'assignatures de cada modalitat a fi que l'alumne veja satisfetes les seues necessitats, expectatives i motivacions.

Bloc 1. Comprensió, expressió i interacció de forma oral i escrita

Les destreses lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) s'han integrat en un sol bloc, perquè sovint l'ús oral i l'escrit tenen diversos aspectes en comú (tema prefixat, planificació del contingut, sintaxi, lèxic, registre, subjecció a normes, etc.) i hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diversos usos, per la qual cosa permeten relacionar ambdós aprenentatges i reforçar-se mútuament. En l'aprenentatge d'estes habilitats lingüístiques es farà un ús extens de materials autèntics i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Coneixement del lèxic específic del camp concret, així com d'una gamma apropiada de textos (articles, manuals, diccionaris tècnics, llibres de divulgació, pàgines web, correus electrònics, instruccions, cartes, informes curts, etc.) relacionats amb aquell.

- Comprensió de la informació global i concreta en textos orals i escrits relacionats amb l'àmbit específic, divulgats per qualsevol mitjà de comunicació, identificació de les idees principals contingudes en aquells, així com reconeixement de la cohesió discursiva, identificant paraules d'enllaç i elements de referència.

- Predicció i inferència d'informacions en distints tipus de textos i comprovació de les idees anticipades o suposicions fetes per mitjà de l'escolta o lectura posterior.

- Comprensió escrita i oral de peticions d'informació i d'instruccions, així com seguiment de les indicacions donades.

- Busca, en qualsevol mitjà, d'informació concreta en textos extensos i recopilació d'informació en textos distints, amb la finalitat de realitzar una tasca determinada relacionada amb el camp específic.

- Producció escrita d'idees o temes relacionats amb el camp específic, planificant el seu desenrotllament i tenint en compte els interlocutors, la intenció comunicativa i els esquemes textuals adequats.

- Desenrotllament de tècniques retòriques com identificació, descripció, definició, interpretació de dades, instrucció, comparació i classificació.

- Ús apropiat d'estratègies i de recursos (apunts, diagrames, mapes, etc.) per a comprendre i produir textos orals o escrits (conversacions, instruccions, entrevistes, discursos, etc.).

- Comprendre i produir missatges orals en situacions comunicatives reals, així com iniciar, mantindre i concloure conversacions en l'àmbit del camp específic.

- Realització de presentacions orals d'idees o de temes relacionats amb el camp específic, amb pronunciació correcta i ús adequat de registre.

- Realització de resums escrits i orals d'informació de diverses fonts.

- Transmissió de la informació obtinguda en documents orals i escrits sobre el camp específic.

- Participació i interactuació en discussions o debats sobre temes relacionats amb el camp específic, usant el lèxic i registre adequats, defenent punts de vista, oferint informació detallada i utilitzant exemples adequats.

- Presa de decisions en grup sobre un tema específic.

- Realització de projectes individuals o participació en l'elaboració de projectes comuns.

- Redacció d'informes desenrotllant una argumentació raonada, amb exposició d'avantatges i desavantatges.

Bloc 2. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Valoració de l'anglés com a mitjà per a eliminar barreres d'enteniment i de comunicació entre distints pobles i com a instrument per a despertar l'interés i el respecte per la comunicació intercultural.

- Presa de consciència i valoració dels costums, convencions socials, aspectes culturals i trets de la vida quotidiana d'altres països.

- Valoració de la importància de l'anglés com a ferramenta per a adquirir coneixements i com a llengua vehicular en les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Desenrotllar una disposició oberta per a rebre les opinions i els arguments d'altres sense prejuís i mantindre un diàleg crític i constructiu.

- Presa de consciència de la importància d'adequar els missatges a les característiques de l'interlocutor, al context i a la intenció comunicativa: registres idiomàtics i fórmules lingüístiques (salutacions, despedides, peticions amb cortesia, etc.).

- Desenrotllament de la confiança per a parlar en públic.

Bloc 3. Coneixement de la llengua i reflexió sobre l'aprenentatge

- Observació i coneixement de les característiques pròpies i diferenciades de l'ús dels codis oral i escrit.

- Utilització d'estratègies d'assimilació del lèxic en el camp específic i per a la comprensió autònoma de textos (Internet, interpretació pel context, hipòtesi sobre la situació, inferències, etc.).

- Desenrotllament de la capacitat de seleccionar i d'usar fonts d'informació autònomament.

- Observació i interpretació dels indicis lingüístics que permeten desvelar els implícits culturals.

- Identificació i apropiació de les normes socioculturals i indicis no verbals que incidixen en la comunicació.

- Perfeccionament de la pronunciació de l'anglés amb intenció comunicativa.

- Observació i interpretació dels actes de parla lligats a les estratègies discursives que realitzen les intencions de comunicació.

- Observació i apropiació de les formes ritualitzades que apareixen en les situacions interactives orals i escrites (salutacions, fórmules per a prendre la paraula, etc.), així com de les realitzacions lingüístiques que manifesten el tipus de relació entre els interlocutors.

- Desenrotllament de la capacitat d'autoavaluar-se i de detectar i corregir els errors propis i aliens.

IV. Criteris d'avaluació

Es considerarà que l'alumne ha adquirit les competències i els coneixements requerits quan siga capaç de:

1. Llegir de forma autònoma i comprendre textos relacionats amb el camp específic, usant les estratègies adequades de comprensió, de busca d'informació i de consulta. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'aplicar estratègies apropiades per a abordar la comprensió (global o d'aspectes específics) de textos escrits (llibres, articles, informes, manuals, pàgines web, instruccions, cartes, correus electrònics, etc.), ajudant-se de material de consulta i referència (diccionaris, Internet, etc.).

2. Produir textos escrits amb claredat i precisió sobre temes relacionats amb el camp específic, desenrotllant cadenes argumentals raonables i valorant els avantatges i desavantatges d'aspectes concrets, tot això atenent diverses intencions comunicatives i respectant les convencions de la llengua escrita.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de planificar els seus escrits i d'exposar els seus punts de vista de forma organitzada, precisa, argumentada i eficaç en una àmplia varietat de textos (informes, descripcions, valoracions, exposicions, resums, sol·licituds d'ocupació, currículum, correus electrònics, cartes, etc.). Es valorarà, no sols la correcció lingüística, sinó també la capacitat argumentativa i els aspectes formals.

3. Comprendre les informacions essencials de qualsevol classe de textos orals emesos per qualsevol mitjà sobre temes relacionats amb el camp específic, aplicant les estratègies de comprensió adequades.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'aplicar estratègies apropiades per a la comprensió (global o d'aspectes específics) de textos orals emesos directament per parlants o a través de qualsevol mitjà de comunicació (programes de divulgació, documentals, notícies, conversacions, conferències, xarrades, debats, instruccions, entrevistes, etc.) així com per al seu seguiment (presa d'apunts, realització d'esquemes, etc.).

4. Produir missatges orals i participar en una àmplia gamma de situacions interactives orals en l'àmbit del camp específic, utilitzant les estratègies i les normes sociocomunicatives adequades a la intenció de comunicació. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'utilitzar estratègies comunicatives, de tipus lingüístic i extralingüístic, en situacions comunes de l'àmbit del camp específic (presentacions, conversacions, entrevistes, debats, etc.). Es valorarà la capacitat de comunicar-se de forma efectiva utilitzant l'anglés amb fluïdesa acceptable i pronunciació satisfactòria, de forma adequada a la situació de comunicació, i expressant les idees amb claredat.

5. Buscar, extraure, sintetitzar i avaluar informació i arguments procedents de diverses fonts en l'àmbit del camp específic.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de posar en pràctica distintes estratègies de busca i d'usar el seu coneixement dels distints tipus de text per a aconseguir la informació global o específica requerida.

6. Utilitzar els coneixements lingüístics adquirits com a instrument d'autoavaluació i d'autocorrecció de les produccions escrites i orals en el camp específic, així com comprendre millor les produccions alienes. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de distingir i reconéixer la correcció formal i la coherència en l'expressió de les idees, així com l'adequació del discurs a la situació de comunicació, amb la finalitat de desenrotllar una actitud crítica cap a les seues produccions i una predisposició positiva cap a l'autocorrecció.

7. Extraure i valorar de forma crítica les informacions de caràcter sociocultural contingudes explícitament o implícitament en els textos relacionats amb el camp específic.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de reconéixer i d'interpretar els aspectes culturals explícits i inferir els aspectes implícits (convencions socials, normes de conducta, costums, ritualitats, etc.) en les mostres de llengua i valorar-los amb una actitud reflexiva i crítica.

8. Participar en activitats de grup en la realització de tasques relacionades amb el camp específic, mostrant una actitud receptiva cap a les aportacions dels altres. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de treballar en grup per mitjà de la realització de projectes, col·laborant amb esperit constructiu i sentit crític, amb l'objectiu de portar-los a terme per mitjà de la discussió, la negociació de punts de vista i la integració d'idees.

9. Transferir els coneixements adquirits a una varietat de situacions distintes. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'extrapolar els coneixements adquirits i d'aplicar-los de forma creativa a circumstàncies noves que simulen situacions reals de l'àmbit del camp específic.

Tècniques de laboratori fisicoquímiques

I. Introducció

La matèria que a continuació s'exposa comença amb la presentació d'una sèrie d'experiències de caràcter clàssic i s'orienta de manera progressiva cap a la introducció de tècniques i procediments de laboratori que empren els mètodes i les ferramentes de les tecnologies de la informació i la comunicació. En este sentit, la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació i dels mètodes audiovisuals és molt important per a presentar els resultats de qualsevol investigació, de manera que esta i la seua exposició i comunicació queden indissociablement lligades. Este enfocament posseïx, d'altra banda, un caràcter clarament transversal, orientat a reforçar les habilitats lingüístiques dels alumnes i de les alumnes.

Un dels eixos que estructura esta matèria és la idea que el coneixement científic que conforma la visió que tenim del món no és una cosa donada, sinó una realitat que resulta de l'activitat humana de la investigació i que està sotmés a crítica, diàleg i revisió. Un altre és l'objectiu de millorar la comprensió que tenen els alumnes i les alumnes dels fenòmens del món natural i dur-ho a terme des d'una òptica eminentment pràctica i dinàmica, de manera que en cas de seguir estudis científics o tècnics superiors, dispose de competències més enllà del simple coneixement.

El professor durà a terme les experiències que crega oportunes de manera coherent amb el currículum de la matèria, amb l'objectiu d'estimular l'interés pel món de la ciència per mitjà del disseny i la realització d'experiments. La planificació d'experiments va precedida de la formulació d'hipòtesis i seguida de la seua contrastació. Per això, esta optativa pot entendre's, a pesar del seu enfocament fonamentalment pràctic, com un complement teòric clau de les matèries de Física i Química, perquè dóna als coneixements adquirits en estes la seua autèntica dimensió i revela el caràcter del coneixement científic vinculat a la noció de model.

És d'importància fonamental per a la matèria la manipulació i la presentació de dades i resultats, i ací les ferramentes informàtiques juguen un paper crucial. L'ordinador en el laboratori pot emprar-se per a:

- Tractar, representar i emmagatzemar dades numèriques.

- Emmagatzemar i consultar documentació.

- Simular numèricament i gràficament processos i situacions.

- Controlar experiments i registrar les dades i processos.

II. Objectius generals

El desplegament d'esta matèria ha de contribuir que l'alumnat adquirisca els coneixements i les capacitats següents:

1. La comprensió de determinats fenòmens rellevants per a la física i la química per mitjà del disseny d'experiències senzilles que permeten contrastar hipòtesis prèviament formulades.

2. El maneig de taules de dades a fi de realitzar càlculs ordinaris en el laboratori, com la determinació de mitjanes, l'ajust de dades experimentals a corbes teòriques i la comparació de diferents procediments de càlcul.

3. L'elaboració de gràfiques a partir dels resultats obtinguts i l'observació de correlacions o la seua absència, la detecció de dades irrellevants, així com la realització de senzilles extrapolacions, la discussió de punts experimentals que es desvien de la llei gràfica observada.

4. La introducció intuïtiva de conceptes que puguen tindre una certa dificultat en l'estudi teòric rigorós, com per exemple, el concepte d'harmònic d'un so. Per a això serà convenient utilitzar programes de representació gràfica adequats.

5. L'elaboració de memòries dels experiments emfatitzant la importància que té la comunicació per a l'activitat científica.

III. Continguts

La matèria està basada en una sèrie d'experiències de laboratori que determinen el conjunt de l'activitat que s'hi realitzarà. Cada experiència permetrà posar de manifest els processos i mètodes que se seguixen en la investigació científica.

Es triaran experiències amb un desenrotllament compatible amb els materials de què disposa el laboratori i amb dades que siguen analitzables per mitjà de ferramentes matemàtiques a l'abast de l'alumnat. Pot optar-se per començar amb un nucli de continguts de caràcter instrumental en el sentit que s'exposen en este l'ús de les ferramentes gràfiques de representació, anàlisi i presentació de resultats. S'hauria de començar amb l'exposició de les ferramentes imprescindibles per al treball en els nuclis de continguts següents. D'esta manera limitem l'extensió d'un nucli instrumental amb continguts que s'adquirixen amb la pràctica.

1. Tècniques de càlcul i de representació

Per mitjà de l'ús d'alguna ferramenta informàtica com un full de càlcul, s'analitzaran les dades d'alguna experiència senzilla triada pel professor entre les que integren els nuclis de continguts següents.

S'introduiran les fórmules per mitjà de les quals es calculen mitjanes aritmètiques, desviacions estàndard. Es realitzaran distints tipus de representacions gràfiques dels valors introduïts, fonamentalment gràfiques cartesianes. L'alumnat haurà d'entendre la importància del tipus d'escala, de les unitats.

Haurà de proposar hipòtesis sobre les correlacions entre les variables traçades i intentar arribar a fórmules aproximades a partir de les gràfiques. Haurà de ser capaç d'expressar oralment estes correlacions i precisar l'abast de les seues conclusions i indicar el seu rang de validesa.

L'alumnat haurà de ser capaç de calibrar la importància de les representacions gràfiques, en concret, els mecanismes que permeten visualitzar fets empírics en el cúmul de dades numèriques que produïx un experiment, la mera inspecció dels quals no pot proporcionar els elements de juí per al contrast de les hipòtesis formulades durant la investigació.

2. Tècniques de mecànica

La mecànica constituïx un àmbit d'experiència en què poden proposar-se moltes experiències relativament senzilles amb dades que poden servir per a il·lustrar les gràfiques tipus més importants que l'alumnat ha de conéixer. Experiències en què s'estudie el moviment rectilini uniforme o el moviment rectilini uniformement accelerat poden, per mitjà del mesurament dels temps i dels espais, proporcionar les dades necessàries per a l'estudi de relacions lineals i quadràtiques.

A partir de les gràfiques d'espai-temps i velocitat-temps es podran dur a terme ajustos que permeten determinar equacions i classificar moviments. Pot introduir-se gràficament el concepte de velocitat com a derivada de l'espai a partir de la gràfica d'espai en funció del temps i pot procedir-se anàlogament amb la de l'acceleració, en este cas com a derivada temporal de la velocitat. L'origen de temps i espais ha d'emprar-se per a introduir el concepte de marc de referència espaciotemporal.

3. Tècniques d'ones

En este nucli s'hauran d'introduir els conceptes bàsics que definixen una ona i els conceptes fonamentals dels fenòmens ondulatoris: la interferència i la difracció. L'ús d'una cubeta d'ones podria resultar d'utilitat en la il·lustració d'estos conceptes. Seria convenient exposar en este nucli de continguts el so com a exemple de moviment ondulatori que es troba en la vida quotidiana. Per a això s'hauria de comptar amb algun procediment de captació del so que permeta la visualització en pantalla de les característiques més rellevants del so, de manera que l'alumnat hi trobe referents per als conceptes ondulatoris, en particular, l'amplitud-intensidad, el to-freqüència i timbreharmònics. L'estudi de la veu pot jugar un paper important en este sentit.

La introducció de l'estudi qualitatiu dels conceptes de l'anàlisi de Fourier té en este punt una especial importància perquè permet l'estudi del so. El concepte de timbre, relacionat amb els harmònics, servix de base per a identificar les característiques que permeten distingir una veu d'una altra o diferents instruments.

4. Tècniques d'electricitat i magnetisme

En l'estudi dels fenòmens elèctrics de corrent continu i altern es pot emprar l'oscil·loscopi, que ens permet veure l'evolució de moltes magnituds amb el temps. Caldrà contemplar experiències senzilles com ara el procés de càrrega i descàrrega d'un condensador, que pot seguir-se per mitjà d'un oscil·loscopi i la comprensió teòrica del qual està plenament a l'abast del nostre alumnat.

Es pot abordar de manera fonamentalment qualitativa l'estudi del corrent altern amb l'explicació de conceptes com ara els valors instantanis, angles de desfasament dels elements passius clàssics (resistència, condensador i bobina). Es pot introduir la idea de reactància i mostrar la dependència d'esta respecte a la freqüència del generador en un circuit senzill. L'experiència d'Oersted vincula els fenòmens magnètics amb les propietats de la matèria, per la qual cosa proveïx un marc molt adequat per a la introducció del magnetisme. Els fenòmens de ferromagnetisme, paramagnetisme i diamagnetisme i les seues propietats poden revelar-se amb materials adequats, que, preparats amb la geometria adequada, s'orienten de manera particular en un camp magnètic. En estreta relació amb el corrent altern, ha d'introduir-se la inducció electromagnètica com a fenomen que en determina la producció.

5. Tècniques de valoració àcid-base

La valoració d'un àcid o d'una base és una de les reaccions químiques més utilitzades en els cursos de química, en els laboratoris d'investigació i en la indústria. El procés seguit per a determinar la concentració d'un àcid o d'una base per mitjà de l'ús d'un indicador de pH no posa de manifest la manera en què varia el pH al llarg de la valoració, i els seus resultats poden no ser precisos. L'ús d'un sistema informàtic permet dur a terme un seguiment detallat en temps real, amb la visualització, en cada instant, de la forma de la corba de valoració que relaciona el pH amb el volum del valorant afegit.

L'ordinador connectat a un pH-metre i la utilització d'un elèctrode combinat, que actua com a sensor dels ions hidrogen, són els elements necessaris per a seguir el procés, junt amb el programari adequat que efectue el control corresponent. Serà necessari tractar l'aspecte del calibratge del pH-metre amb tampons de pH conegut.

IV. Criteris d'avaluació

Atés el caràcter fonamentalment pràctic de la matèria, els criteris d'avaluació estaran dirigits a avaluar les destreses i capacitats desenrotllades per l'alumnat en cada nucli de continguts.

1. En el primer nucli de continguts s'hauran de valorar les habilitats adquirides en el maneig de dades i la seua representació, tant des del punt de vista conceptual com des del punt de vista de maneig dels paquets de programari utilitzats per a tractar dades i dibuixar les gràfiques.

2. En les experiències mecàniques que decidisca realitzar el professor, l'alumnat haurà de ser capaç d'obtindre l'equació de moviment implicada. Haurà de ser capaç de manejar adequadament les variables que definixen el moviment i de formular hipòtesis sobre este. En la presa de dades després de la seua tabulació haurà de ser capaç d'emprar un full de càlcul i realitzar els ajustos gràfics requerits per a la contrastació d'hipòtesis.

3. En el nucli sobre tècniques d'ones haurà de ser capaç d'estudiar el so, amb l'ús dels paràmetres d'intensitat, to i timbre, i de comprendre qualitativament el sentit d'estos conceptes des del punt de vista de la teoria ondulatòria, és a dir, quins paràmetres poden identificar-se amb determinades magnituds físiques: l'amplitud, la freqüència i la composició d'harmònics. La classificació des del punt de vista físic dels sons emesos per diverses fonts del nostre entorn i la seua caracterització és un objectiu natural d'este nucli de continguts.

4. Si partim de l'estudi de circuits de corrent continu i de corrent altern, l'alumnat haurà de ser capaç d'emprar el polímetre per a mesurar intensitats i diferències de potencial en els diferents punts d'estos circuits. Haurà de comprendre la utilitat de l'oscil·loscopi i saber emprar-lo per a l'estudi d'un circuit senzill com el del procés de càrrega i descàrrega d'un condensador.

5. Haurà de ser capaç de realitzar una valoració àcid-base de l'àcid acètic i de l'àcid clorhídric en concentracions semblants amb la formulació d'hipòtesis sobre la influència de la constant d'acidesa en la corba i la seua forma. L'alumnat haurà de comprendre la forma de la corba, les diferents regions i la dependència d'estes amb la concentració de l'espècie valorada i la constant de dissociació. L'alumnat haurà de començar amb el disseny de l'experiència i preparar el volum de valorant adequat. Haurà de calcular les concentracions i valorar les distintes formes de les corbes, i també estudiar el mateix àcid amb diferents graus de dilució.

Geologia

I. Introducció

Molts dels fenòmens que estudia la geologia connecten amb camps de gran interés per al ser humà: la formació de la Terra, les explicacions sobre volcans i terratrémols, la causa de l'extinció dels dinosaures i altres espècies, etc. D'altra banda, a Espanya hi ha raons específiques d'interés en la geologia: un paisatge propici, per la seua complexitat estructural, als estudis geològics; la dependència energètica del nostre país, els riscos de l'energia nuclear i la necessitat d'investigació sobre fonts alternatives d'energia; la prevenció de pèrdues de vides humanes i de danys econòmics com a conseqüència d'accidents naturals d'origen geològic; la realització d'importants obres públiques amb garantia de seguretat, etc. En general, qualsevol ús del territori, siga miner, agrícola, urbà, vial o recreatiu, necessita un estudi seriós de tipus ambiental que permeta evitar impactes desastrosos i irreversibles en el medi. Això requerix una major formació en geologia per a tots aquells professionals implicats en l'ordenació del territori: agrònoms, arquitectes, geògrafs, enginyers, biòlegs, geòlegs i polítics.

Esta matèria pretén aprofundir i ampliar els coneixements geològics iniciats en l'educació secundària obligatòria i continuats en la Biologia i la Geologia del primer curs d'esta modalitat de batxillerat, ja que comprén tots els aspectes més rellevants de la geologia actual: la Terra, la seua composició, l'estructura, la dinàmica, la seua història i la dels seus habitants, els sers vius, així com l'aplicació d'estos coneixements a l'estudi geològic d'Espanya i de la Comunitat Valenciana, i a l'estudi del seu medi ambient, amb l'objectiu de conéixer les possibilitats de catàstrofes naturals i com previndre-les, els seus recursos i les alternatives a la sobreexplotació o al seu impacte mediambiental.

L'estudi de la geologia en el Batxillerat té un interés especial per diferents raons. Es tracta d'una ciència interdisciplinària, en la qual els estudiants poden apreciar els resultats de la interrelació entre fenòmens de diferent naturalesa: física, química, biològica. D'altra banda, es tracta de promoure una actitud investigadora basada en l'anàlisi i la pràctica de tècniques i procediments que han permés avançar en estos camps científics, considerant les diferents teories i models presents en el desenrotllament. És una disciplina, a més, en la qual es combinen tant els procediments de les ciències experimentals com els de les ciències històriques. A més, com que cada fenomen o configuració geològica és singular i irrepetible, la interpretació corresponent a cada cas no pot obtindre's generalment per mitjà de l'aplicació directa de models teòrics, la qual cosa obliga a buscar hipòtesis particulars, activitat que afavorix el desenrotllament del pensament hipoteticodeductiu. La complexitat dels fenòmens estudiats, quant a l'escala espaciotemporal i quant a l'elevat nombre de variables en joc, afavorix el desenrotllament del pensament formal de l'alumnat. I finalment, es tracta de valorar les implicacions socials o personals, ètiques o econòmiques, dels nombrosos nous descobriments en la geologia i conéixer les principals aplicacions. Esta matèria reflectix tots estos continguts, que fan d'esta ciència (i de qualsevol altra) una activitat més de les que duen a terme hòmens i dones, activitat sotmesa a contínua revisió, amb grans possibilitats d'aplicació i en directa relació amb la vida quotidiana. Tot això ha de contribuir a formar ciutadans crítics, amb capacitat de valorar les diferents informacions i prendre postures i decisions respecte d'això. En esta etapa final de l'Ensenyança Secundària, la Geologia accentua el seu caràcter orientador i preparatori per a estudis posteriors.

Per això, com en les altres matèries de la modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, es proposen dos nuclis de continguts procedimentals i actitudinals, que es referixen a un aprofundiment en el treball científic, i en la naturalesa de la Geologia, en si mateixa i en les seues relacions amb la societat i amb la tecnologia.

D'altra banda, s'ha de tindre en compte que l'alumnat presenta concepcions prèvies sobre moltes de les qüestions que es proposa treballar, així com un desenrotllament psicològic superior al de l'Educació Secundària Obligatòria i interessos i necessitats personals diferents. En esta etapa, els estudiants poden arribar a coneixements més abstractes que en l'etapa anterior i dur a terme una sèrie de tasques intel·lectuals, com ara el maneig de símbols, el raonament lògic, la capacitat de generalització, etc., però per a això, caldrà partir d'altres de més concrets, és a dir, dels seus conceptes o representacions, com en qualsevol edat, per a establir un pont entre els seus conceptes i els nous, perquè puga produir-se un verdader aprenentatge significatiu, aprenentatge com a construcció de coneixements, fet que facilitarà el desenrotllament del pensament formal. És important també que estos estudiants tinguen oportunitats d'aplicar els nous coneixements adquirits a noves situacions teòriques o pràctiques, per a potenciar la transferència de l'aprenentatge.

Finalment, els projectes curriculars que es realitzen hauran de tindre en compte els interessos i les necessitats abans mencionats, segons la mitjana dels alumnes, de manera que intenten satisfer al màxim les expectatives professionals futures i les inquietuds personals, dins del triple caràcter formatiu, orientador i propedèutic que ha de tindre el Batxillerat.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir al fet que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Comprendre els principals conceptes de la geologia i la seua articulació en lleis, teories i models, i valorar el paper que estos exercixen en el seu desenrotllament.

2. Resoldre problemes que se'ls plantegen en la vida quotidiana, amb la selecció i l'aplicació dels coneixements geològics rellevants.

3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenrotllar el pensament crític i valorar-ne les aportacions al creixement de la geologia.

4. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar dissenys experimentals i realitzar experiències, interpretar i comunicar resultats, i utilitzar fonts d'informació) i els procediments de la geologia per a realitzar xicotetes investigacions i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells.

5. Comprendre la naturalesa de la geologia i les seues limitacions, així com ara les complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, i valorar la necessitat de no degradar el medi ambient i de treballar per a aconseguir una millora de les condicions de vida actuals.

6. Valorar la informació procedent de diferents fonts per a formar-se una opinió que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la geologia.

7. Comprendre que el desenrotllament de la geologia suposa un procés canviant i dinàmic, així com una actitud flexible i oberta enfront d'opinions diverses.

III. Continguts

En geologia, com en altres disciplines científiques, els dos primers nuclis presenten continguts transversals, que han d'estar presents i impregnar els altres nuclis, els continguts dels quals es referixen a l'àmbit específic de la disciplina. No es tractaran per tant aïlladament, sinó que adquiriran significat quan es concreten en els continguts de la resta de nuclis.

1. Aproximació al treball científic

Els alumnes han d'avançar en la comprensió i la utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des d'un punt de vista científic i augmentar la comprensió de la manera en què es produïxen i canvien els coneixements científics.

Este nucli i el següent han de promoure el desenrotllament d'actituds com la curiositat, la perseverança, la disposició a l'anàlisi reflexiva, la precisió, la disposició a la consideració i la valoració d'arguments diferents dels personals, la confiança en si mateixos, la imaginació, la creativitat, el respecte i la sensibilitat cap al medi ambient, la disposició a cooperar amb els altres, que contribuïxen a la formació integral de l'alumnat al mateix temps que generen actituds positives cap a la ciència i el seu aprenentatge.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrast d'hipòtesis, disseny i desenrotllament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, utilització de fonts d'informació.

- Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme una investigació.

- Actituds pròpies del treball científic: qüestionament de l'obvietat, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.

- Hàbits de treball i indagació intel·lectual.

2. Naturalesa de la geologia i les seues relacions amb la tecnologia i amb la societat

S'abordarà l'estudi de la naturalesa de la geologia, els seus èxits i les seues limitacions. Això suposa la modificació de la imatge tradicional de ciència exacta, lògica, de solucions úniques, lliure d'ambigüitats, absoluta, immutable; és a dir, avançar en la comprensió de com s'elaboren les idees científiques, com evolucionen i canvien amb el temps (naturalesa temporal i provisional de les teories i models científics); així com de les interrelacions de la geologia amb la tècnica i la societat, tant en l'àmbit públic com en el privat.

Per a això és necessari que en els nuclis de continguts específics l'alumnat realitze activitats que:

· mostren el caràcter temptatiu i d'invenció de les teories i models científics;

· presenten algunes teories i models que es van mantindre en determinades èpoques, les causes del seu manteniment i abandó, i de les teories i models que els van substituir, posant de manifest el caràcter evolutiu dels conceptes;

· mostren les mútues relacions entre ciència i tècnica, amb l'anàlisi de situacions o processos tècnics basats en idees científiques, així com la incidència en el desenrotllament científic d'alguns avanços tècnics;

· presenten les conseqüències dels avanços cientificotècnics en la modificació del medi, així com les propostes que intenten corregir alguns problemes plantejats;

· mostren les implicacions de la ciència i de la tècnica en la societat: economia, política, ideologies, ètica;

· aborden les profundes influències de la societat en el desenrotllament científic: elecció de temes d'investigació, assignació de pressupostos;

· permeten la valoració que l'aspecte científic és només un dels múltiples factors que cal tindre en compte en la solució dels problemes que es planteja la societat actual, i que en la presa de decisions, cal considerar diverses implicacions.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Anàlisi de la naturalesa de la geologia: els seus èxits i limitacions, el seu caràcter temptatiu i de busca contínua, la seua evolució, la interpretació de la realitat a través de models.

- Relacions de la geologia amb la tecnologia i les implicacions d'ambdós en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.

- Influències de la societat en el desenrotllament de la geologia i la tecnologia. Valoració crítica.

3. Matèria i energia de la Terra

En este nucli es proposa l'estudi, ja iniciat en la Biologia i Geologia del primer curs, dels fonaments dels mètodes geofísics que s'usen per a conéixer l'estructura i composició de les capes de la Terra, i dels mètodes de prospecció geofísica d'estudi de l'escorça, així com dels models actualment acceptats de l'estructura i la composició química. En este sentit, s'abordarà el descobriment de l'astenosfera i la nova distribució de capes arran d'esta: litosfera, astenosfera, mesosfera i endosfera.

D'altra banda, es referix també a l'energia interna de la Terra, a les seues causes i manifestacions en forma de gravetat, magnetisme i flux tèrmic, així com la utilitat dels seus estudis per al coneixement de l'interior terrestre i de la litosfera i la seua dinàmica. S'estudiaran la gravetat i les seues variacions degudes a la latitud, l'altitud i les classes de roques, que aporten dades en pro de la isostàsia. També el camp magnètic terrestre i les seues variacions, degudes a causes encara en discussió, i com el descobriment de les inversions magnètiques en els fons oceànics va ser un gran suport a la teoria de l'expansió del sòl oceànic. I finalment, el flux tèrmic representa la manifestació de la transferència de calor interna de la Terra i suggerix una activitat en el mantell que condicionaria l'activitat de la litosfera, per la qual cosa convé analitzar les últimes teories sobre el model de convecció del mantell i les variacions de flux tèrmic en diferents zones, com les dorsals i fosses oceàniques. En este sentit, l'obtenció de tomografies sísmiques de corrents tèrmics en el mantell han conferit major importància a la convecció.

Paral·lelament, es considerarà la importància de l'avanç dels mètodes tecnològics en l'avanç del coneixement de l'interior terrestre i del coneixement geològic en general.

Així mateix, i si aprofundim en la composició química terrestre, s'abordarà l'estudi de la matèria mineral, relacionant les seues propietats amb l'estructura interna, i ampliant l'aprenentatge de procediments en l'estudi de les propietats fisicoquímiques de roques i minerals, ja iniciat en l'Educació Secundària Obligatòria. Per exemple, amb l'observació de minerals i roques en làmina prima al microscopi petrogràfic, per a veure diferències amb llum polaritzada i no polaritzada, colors d'interferència, formes de grans i vidres, línies d'exfoliació, textures, etc.; o amb la introducció als assajos de reconeixement de minerals per via seca o humida.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Mètodes d'estudi de l'interior de la Terra. Característiques de propagació de les ones sísmiques. Interpretació de dades sobre la propagació de les ones P i S: discontinuïtats sísmiques.

- Reconstrucció del model actualment acceptat sobre l'estructura interna de la Terra. Hipòtesi sobre el seu origen. La composició química de la Terra actualment acceptada: atmosfera, hidrosfera, escorça, mantell i nucli.

- Gravetat terrestre. Anàlisi de les anomalies gravimètriques com a prova dels reajustaments isostàtics de l'escorça.

- Magnetisme terrestre. El paleomagnetisme. Les inversions magnètiques registrades en els materials volcànics dels fons oceànics i la seua aplicació en la determinació de l'edat dels oceans.

- Temperatura i pressió de l'interior terrestre: el flux tèrmic, el seu origen i conseqüències. Models de convecció. Flux tèrmic en dorsals i fosses oceàniques.

- Valoració de la importància de l'avanç dels mètodes tècnics en l'avanç del coneixement geològic.

- La matèria mineral: estructura i propietats. Isomorfisme i polimorfisme. Els minerals més abundants. Aplicacions dels minerals.

- Anàlisi teoricopràctic de les propietats fisicoquímiques dels minerals relacionant-les amb la seua estructura cristal·lina. Observació de minerals i roques en làmina prima al microscopi. Elaboració i utilització de claus dicotòmiques de minerals i roques a partir de les seues propietats.

4. Processos geològics interns

Este nucli es proposa abordar l'estudi històric, ja iniciat en l'Educació Secundària Obligatòria i en la Biologia i Geologia de primer, de les dos grans concepcions de la geologia, la fixista i la mobilista, que en cada època han sigut representades per determinats paradigmes, com ara el catastrofisme i l'uniformisme, formes d'explicació dels fenòmens geològics, que estan relacionats amb determinats corrents de pensament religiosos, socials o polítics contemporanis seus, amb implicacions no sols en la geologia del seu temps sinó també en la societat. Es pot fer també una aproximació a la síntesi proposada actualment entre el mètode actualista i un "neocatastrofisme" de significat diferent de l'antic.

En relació amb tot l'anterior, es poden abordar teories geològiques anteriors a la tectònica global, com ara la del contraccionisme, la geosinclinal, els corrents de convecció i la deriva continental, per a abordar després les més recents de l'expansió del fons oceànic i la teoria de plaques, i finalment, arribar a la síntesi actual de la tectònica global, teoria que explica la major part dels fenòmens geològics com a resultat de la dinàmica de plaques rígides de la litosfera. Amb això es pot il·lustrar el caràcter canviant de les teories, que cada vegada es fan més simples i més explicatives, amb major poder de predicció. Seria interessant en esta aproximació històrica l'ús de fonts documentals diverses com a estratègia investigadora.

Dins de la tectònica global s'estudiarà el model actual de la litosfera i la seua dinàmica, l'entitat de les plaques litosfèriques, les seues vores constructives i destructives i els seus moviments relatius. També s'ha d'incloure la interpretació actual de l'orogènesi i la formació d'arcs-illes, així com la del creixement de continents i oceans, amb la possibilitat de fer reconstruccions paleogeogràfiques segons la teoria. Finalment, s'analitzarà la deriva continental segons el model actual, amb la consideració de les proves actuals de la deriva, especialment el paleomagnetisme, que ha servit per a la reconstrucció de la posició al llarg del temps dels continents, i la interferometria i els rajos làser que han pogut mesurar velocitats concretes de desplaçaments continentals.

D'altra banda, s'abordarà l'estudi del magmatisme i metamorfisme com a conseqüència de l'activitat de la litosfera. Així, el volcanisme com a manifestació externa del magmatisme i origen de la major part dels fons oceànics, amb la distinció del volcanisme d'escorça oceànica i el volcanisme d'escorça continental, els fenòmens de plutonisme, i la geometria dels cossos de roques plutòniques: plutons, batòlits, lacòlits, etc. Finalment, el metamorfisme com a producte de transformació de roques preexistents, sense aconseguir el punt de fusió i davall de l'acció de la pressió, la temperatura i els fluids químicament actius.

També és objecte d'este nucli l'estudi de les deformacions de les roques per les forces orogèniques, generadores d'estructures tectòniques (plecs i fractures) que ajuden a explicar els diferents tipus de relleu.

Finalment, este nucli constituïx una excel·lent oportunitat per al desenrotllament d'habilitats investigadores quant a l'estudi de les estructures de les roques endògenes, observades en el laboratori i en el camp, i la seua relació amb els processos de formació, així com en relació al treball de camp, amb la possibilitat de fer interpretacions sobre les estructures tectòniques d'una zona i tractar de reconstruir la seua història geològica. Relacionat amb tot això, seria interessant iniciar la interpretació de mapes geològics, així com aprofundir en la confecció i interpretació de talls geològics senzills, ja començada en l'Educació Secundària Obligatòria.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Fixisme i mobilisme: anàlisi de les dos grans concepcions de la geologia relacionades amb la controvèrsia històrica catastrofisme-uniformisme. El neocatastrofisme. Teories geològiques anteriors a la tectònica global. Utilització de fonts documentals diverses en l'anàlisi històrica de les teories anteriors.

- La tectònica global com a teoria unitària, explicativa de la gènesi i la localització de les manifestacions del vulcanisme, de la sismicitat, del plutonisme, del metamorfisme i del plegament. Estructura i dinàmica de la litosfera oceànica i continental: plaques litosfèriques, tipus de límits i moviments, litosferoclasts. Orogènesi i cicle de Wilson. Proves actuals de la deriva dels continents.

- Manifestacions volcàniques i la seua relació amb el plutonisme. Vulcanisme oceànic i vulcanisme continental. Consolidació i diferenciació magmàtiques. Geometria dels cossos plutònics. Tipus de roques magmàtiques. Les roques magmàtiques en el paisatge.

- Metamorfisme. Factors fisicoquímics que hi intervenen. Tipus de metamorfisme. Sèries metamòrfiques. Les roques metamòrfiques en el paisatge.

- Relació entre l'existència de jaciments minerals i la tectònica global.

- Anàlisi de les diferents estructures i textures de les roques volcàniques, plutòniques i metamòrfiques, en el laboratori i en el camp, i relació amb la seua gènesi. Aplicacions d'estes roques.

- Diastrofisme: factors de deformació, tipus de deformacions. Les deformacions en el paisatge. Interpretació de gràfiques sobre el comportament mecànic de distints tipus de roques davant de distints tipus d'esforços i condicions ambientals.

- Planificació i realització de xicotetes investigacions per a explicar la presència en el camp d'estructures de deformació, amb distinció dels tipus de plecs i falles, la seua relació amb les forces que probablement les van originar i per a reconstruir la història geològica de la zona.

- Interpretació de mapes geològics. Realització i interpretació de talls geològics senzills.

5. Processos geològics externs

L'objecte d'este nucli és l'anàlisi de tots els processos que es desenrotllen en el modelatge del relleu, des de la denudació d'un paisatge fins que els materials erosionats són depositats i constituïxen una roca sedimentària. Així, s'estudiaran la meteorització i l'erosió com a principals processos de formació de clastos i els tipus de moviments dels sediments (moviments en massa, flux de grans en superfícies inclinades, reptació de sòls) i els processos de formació de les roques sedimentàries que donen lloc a diferents tipus d'estructures.

Al mateix temps s'introduirà el concepte de medi ambient geològic com a lloc on s'esdevenen els processos anteriors, important a tindre en compte en qualsevol projecte de conservació del medi ambient. S'estudiarà la dinàmica geològica en els diferents medis continentals, marins i de transició, així com la influència que tenen el clima, el tipus de roques i l'estructura geològica en el modelatge d'estos medis. Per exemple, es pot descriure algun medi ambient determinat per la circulació de l'aigua continental, com és un riu. O es poden descriure les característiques generals de les costes, plataformes marines, talús continental i fons marins profunds, si es considera que les accions geològiques de transport i sedimentació en el medi marí són molt més importants que les que es desenrotllen en altres ambients. L'estudi d'un medi de transició marinocontinental, com l'albufera de València o el delta de l'Ebre, pot portar a l'anàlisi de com estos sistemes naturals poden intervindre en el desenrotllament i la distribució de la flora i la fauna.

Al mateix temps, convé avançar en el desenrotllament de destreses d'investigació en l'estudi de les estructures de les roques sedimentàries, observades en el laboratori o en el camp, i relacionar-les amb els processos de formació, així com en el que afecta a la resolució de problemes relacionats amb el modelatge del relleu d'una zona, a través del treball de camp i l'ús de mapes geològics, geomorfològics, fotografies aèries o altres fonts documentals. D'esta manera, s'han d'arribar a poder distingir en el paisatge diferents formes de depòsit i erosió, i els agents geològics que hi intervenen (cons al·luvials, barres de canal fluvial); a poder observar l'estratificació i relacionar-la amb el depòsit de sediments i amb les estructures de deformació; o determinar els medis ambient geològics del nostre entorn, amb la descripció dels límits entre estos i dels criteris que s'han utilitzat per a fer-ho, i l'anàlisi dels seus recursos i la importància del seu bon ús i la seua conservació, així com de l'impacte mediambiental de les grans obres públiques i els problemes d'ordenació del territori.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- L'erosió de la superfície terrestre. Processos sedimentaris: meteorització, erosió, transport, sedimentació, precipitació química i bioconstrucció. Estratificació i estructures sedimentàries.

- Medi ambient geològic com a marc físic on s'exercixen processos d'erosió, transport i sedimentació. Medis continentals, marins i de transició.

- Influència del clima, de la litologia i de l'estructura en el modelatge del relleu.

- Planificació i realització de xicotetes investigacions per a intentar determinar els medis ambient d'una zona i per a resoldre problemes relacionats amb l'origen de determinades estructures de modelatge que s'observen en el camp.

- Diferenciació geoquímica sedimentària. Processos formadors de roques sedimentàries: litificació i diagènesi. Relació entre l'estructura de les roques i la gènesi. Tipus de roques sedimentàries. Criteris de classificació de roques sedimentàries. Aplicacions d'estes roques. Jaciments minerals d'origen sedimentari.

- Observació de roques sedimentàries en el laboratori i en el camp, estudi de la seua estructura i relació amb el procés de formació.

- Recursos geològics. Recursos renovables i no renovables. Energies alternatives, avantatges i inconvenients.

- Anàlisi de la dinàmica dels sistemes geològics i relació amb el problema de l'ordenació del territori. Impacte mediambiental de les grans obres públiques.

6. Història de la terra i de la vida

En este nucli es proposa l'estudi dels fonaments dels mètodes absoluts (radiocronologia, escala magnètica, anells de creixement, sediments travessats, meteorits) i relatius (principi de superposició, registre fòssil, rellotges moleculars, datació estructural) per a la datació de la història de les roques i dels esdeveniments geològics, així com dels sers vius, la qual cosa suposa una introducció al concepte de temps geològic i les diferències amb el temps humà, per a després abordar com es va establir la columna estratigràfica internacional per estos mètodes. Per a tot això s'ha d'assenyalar la importància del registre fòssil i la seua naturalesa (tafonomia), per a poder abordar després la problemàtica paleobiològica del seu contingut -des del punt de vista organísmic: morfogènesi, creixement, relacions forma/funció; i supraorganísmic: paleoecologia i paleobiogeografia, a fi d'arribar a interpretacions evolutives: taxes, pautes i tendències evolutives- amb els mecanismes implicats, la qual cosa constituïx la història de la vida lligada a l'evolució de la Terra.

S'abordaran les hipòtesis sobre la composició de l'atmosfera primitiva i la seua evolució, així com l'origen de la hidrosfera i les fases d'evolució de l'escorça, cosa que requerix ordenar en el temps els esdeveniments geològics i quantificar-ne el pas. Es pot fer també una aproximació a la reconstrucció dels ambients antics de sedimentació, i de la sedimentologia, per mitjà de la paleoclimatologia i la paleoecologia.

D'altra banda, i per a aprofundir en la problemàtica sobre l'origen i l'evolució dels sers vius, iniciada en l'Educació Secundària Obligatòria i en la Biologia i Geologia de primer, s'analitzaran les evidències geològiques dels primers organismes, així com del desenrotllament de la vida en mars i continents (desenrotllament d'organismes amb parts dures, desenrotllament de plantes vasculars, desenrotllament dels tetràpodes), mitjançant l'estudi d'alguns fòssils característics de cada era geològica. També s'analitzaran la teoria d'Oparin i els experiments de Miller sobre l'origen de la vida, així com els models actuals d'evolució dels sers vius, amb la possibilitat d'arribar a fer un xicotet esbós sobre l'estat actual dels coneixements sobre l'origen i l'evolució de l'espècie humana.

En l'estudi de tots estos temes es proposa la utilització de fonts documentals diverses, com a estratègia investigadora i com a exemplificació dels problemes estudiats.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Mètodes de cronologia absoluta i cronologia relativa. Principis de l'actualisme i l'uniformisme metodològics, de la superposició dels estrats i de la successió de fauna i flora. La columna estratigràfica internacional. Naturalesa del registre fòssil. Paleobiologia.

- Principals esdeveniments en la història geològica de la Terra. Hipòtesi sobre la composició de l'atmosfera primitiva i la seua evolució. Origen de la hidrosfera. Fases de l'evolució de l'escorça. Orogènies principals. Variacions climàtiques.

- Estudi de fòssils comuns en el laboratori: observació i descripció de les seues formes, interpretació de la forma de vida, localització en el temps. Possibles interpretacions paleoecològiques en el camp.

- Conceptes d'espècie i especiació. Models actuals d'evolució: gradualisme i puntualisme. Interpretació de les extincions. Taxes, pautes i tendències evolutives.

- Hipòtesis actuals sobre l'origen de la vida. Evidències geològiques dels primers organismes. Desenrotllament de la vida en mars i continents. Fauna i flora fòssil representatives de cada era geològica.

- Utilització de fonts documentals diverses en l'anàlisi de problemes relacionats amb la història de la Terra i de la vida.

7. Geologia d'Espanya i de l'entorn regional

Este nucli constituïx una aplicació dels coneixements sobre els temes abordats en els nuclis anteriors, fet que no impedix que puga desenrotllar-se de manera transversal en cada un d'estos, com a aplicació o com a centre d'interés dels problemes estudiats.

S'inclou ací l'estudi de les característiques estructurals i litològiques de les grans unitats geològiques de la península Ibèrica (serralada Cantàbrica i Pirineus, sistema Central, serralada Bètica, depressions del Duero, Tajo i Ebre, serralada Ibèrica i els Catalànides) en relació amb els principals dominis geològics hercínics, alpins, i depressions postalpines, així com les de les Illes Canàries. Dins d'això es poden analitzar problemes com ara les raons de la distribució per zones en la litologia i l'edat dels materials dels Pirineus, o es pot fer una comparació entre l'estructura de la Bètica i la dels Pirineus, o per què no hi ha roques metamòrfiques (de metamorfisme regional) d'edat terciària en la serralada Ibèrica.

Tot això cobra sentit en considerar l'evolució geològica d'Espanya en el marc de la tectònica global.

Més específicament, s'estudiarà la geologia de la Comunitat Valenciana i la de la zona pròpia per mitjà de la utilització de mapes geològics i memòries, bibliografia, fotos aèries, així com del treball de camp i de laboratori.

En relació amb tot això, es pot analitzar la possibilitat de catàstrofes naturals en el nostre territori, com els lliscaments de terra o les inundacions.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Columna geològica dels materials de la península Ibèrica. Característiques estructurals i litològiques de les grans unitats geològiques de la península Ibèrica i Illes Canàries. Anàlisi geohistòric.

- Localització en el mapa geològic de la península Ibèrica de les direccions principals de plegament i anàlisi de les direccions d'esforços que les van produir.

- Reconstrucció de la història geològica de la península Ibèrica segons la tectònica global. Hipòtesi sobre la formació de les Illes Canàries.

- Estudi del mapa geològic de la Comunitat Valenciana i anàlisi de la litologia, tectònica, estratigrafia i història geològica.

- Realització d'investigacions sobre la geologia (litologia, geomorfologia, tectònica, estratigrafia i paleontologia) d'una zona, amb l'ús de fonts documentals diverses (mapes i memòria geològiques, fotos aèries, bibliografia), i realització de treball de camp i de laboratori, per a finalment reconstruir la història geològica de la zona.

- Valoració de la possibilitat de desenrotllament de catàstrofes naturals en el nostre territori.

IV. Criteris d'avaluació

1. Interpretar dades geofísiques en la resolució de problemes relatius a l'estructura i composició química de la Terra.

Es tracta de comprovar l'avanç de l'alumnat en la seua capacitat d'interpretació de taules i gràfiques de dades obtingudes per mètodes geofísics, com ara l'estudi dels meteorits o la densitat dels materials, o les variacions de velocitat de propagació de les ones sísmiques, a partir de les quals s'han deduït l'estructura concèntrica de la Terra, les seues discontinuïtats i la composició química. Anàlogament, l'alumnat pot reconstruir el model actualment acceptat sobre esta estructura i sobre el que es creu actualment sobre la composició química terrestre.

2. Analitzar les manifestacions de l'energia interna de la Terra: gravetat, magnetisme i flux tèrmic; i el seu interés en el coneixement de l'estructura i activitat de l'escorça.

Es tracta de comprovar la comprensió de l'alumnat sobre els camps gravitatori i magnètic terrestres, i del flux tèrmic, les seues causes i les seues conseqüències, i si té una visió termodinàmica del planeta Terra. També de l'interés de les dades que aporten alguns fenòmens associats, com ara les anomalies gravitatòries com a prova de la isostàsia, les inversions magnètiques i la seua aplicació en la determinació de l'edat dels oceans, i les variacions del flux tèrmic mundial que indiquen activitats específiques en algunes zones, com en les dorsals i fosses oceàniques, resultat de l'activitat de l'interior terrestre. També que això últim està relacionat amb els models dels corrents de convecció de l'astenosfera, que han cobrat major importància arran de l'obtenció de tomografies sísmiques de corrents tèrmics en el mantell. Estos corrents poden estar implicats en les variacions del flux tèrmic i en la dinàmica de la litosfera.

3. Identificar les característiques més importants de la matèria mineral i establir relacions senzilles entre la composició química, l'estructura cristal·lina i el comportament fisicoquímic, així com les seues aplicacions.

Es tracta de veure si l'alumnat comprén les característiques de la matèria mineral i sap reconéixer els minerals més freqüents, així com descriure i explicar l'existència de determinades propietats en els minerals i relacionar-les amb la composició química i l'estructura i les seues aplicacions.

4. Utilitzar la teoria de la tectònica global per a explicar els fenòmens geològics, com ara la distribució de volcans i terratrémols, el magmatisme, el metamorfisme i l'orogènesi, i comprendre l'ampli poder explicatiu i predictiu de la teoria, el seu caràcter de síntesi de teories anteriors, com la deriva continental, l'expansió del fons oceànic o la teoria de plaques, així com les seues limitacions.

Els estudiants han d'avançar en la comprensió de la teoria, que va suposar una revolució en el coneixement de l'activitat terrestre, per a poder aplicar-la a la interpretació de l'estat actual de la litosfera i la seua dinàmica, amb la possibilitat d'interpretar les característiques geològiques de diferents regions del planeta, com la costa californiana o les illes del Japó. Hauran d'explicar les característiques de les plaques, els seus límits i moviments relatius i, basant-se en estos, de fenòmens com el vulcanisme, sismicitat, magmatisme, metamorfisme i la seua relació amb les dorsals oceàniques i zones de subducció i obducció, que, entre altres coses, expliquen el manteniment de la matèria global. També la interpretació actual de l'orogènesi segons el cicle de Wilson.

Així mateix, esta teoria recull els postulats de teories geològiques anteriors, de manera que es pot exemplificar el caràcter canviant de les teories, que són cada vegada més simples, més explicatives, amb major capacitat de predicció i, en molts casos, com en este, tenen caràcter sintètic. En este sentit, es pretén que l'alumnat comprenga que els plantejaments de la teoria de la deriva continental no són obsolets, sinó que cobren un sentit nou a la llum de la tectònica global, amb la interpretació dels moviments continentals com a resultat dels moviments i interaccions de plaques rígides, i alhora que puga argumentar les proves actuals de la deriva: paleomagnetisme, datació isotòpica, estructurals, sedimentàries, paleontològiques, interferometria i rajos làser.

També han de comprendre que hi ha problemes que esta teoria no és capaç de resoldre encara, com per exemple, si les plaques rígides existixen des dels orígens del planeta o són relativament recents.

5. Identificar les roques més freqüents, descriure les seues estructures, i relacionar-les amb els seus processos de formació, amb indicació del grup de roques a què pertanyen, així com les seues aplicacions.

Es pretén que l'alumnat avance en el coneixement teoricopràctic de les roques magmàtiques, sedimentàries o metamòrfiques, amb la possibilitat de reconéixer les seues estructures (de grans, clàstica, etc.) i relacionar-les amb la seua gènesi. També que identifique el grup a què pertanyen les roques, dins dels tres tipus mencionats (per exemple, sedimentària detrítica, magmàtica plutònica) i que coneguen les seues principals aplicacions.

6. Interpretar mapes geològics i realitzar i interpretar talls geològics senzills.

Es tracta de comprovar que l'alumnat ha avançat en la interpretació de mapes geològics, els símbols, tipus d'estructures, litologia, amb la reconstrucció de la sèrie estratigràfica, així com la història geològica de la zona. També si és capaç de realitzar, a partir dels mapes, senzills talls geològics o d'interpretar d'altres que se li proposen, amb reconeixement del tipus d'estructures tectòniques i elaboració d'una breu història geològica de la zona representada. Tot això amb l'objectiu d'esbrinar si els estudiants relacionen els distints tipus de processos geològics (fossilització, intrusions magmàtiques, transgressions i regressions marines, etc.) amb les empremtes que en trobem en el subsòl d'una zona particular, i si saben aplicar-hi els principis de la cronologia relativa correctament.

7. Definir en què consistix el medi ambient geològic, amb la determinació dels medis ambient d'una zona, i assenyalar els límits entre estos i els criteris que s'han utilitzat, així com en quina mesura influïxen el clima, l'estructura geològica i la litologia en el seu modelatge, i valorar la importància de la seua conservació, per a la vida i per al ser humà.

Es tracta de comprovar en quina mesura els estudiants comprenen el medi ambient geològic com el marc físic on es realitzen processos d'erosió, de transport i de sedimentació, i si poden delimitar els medis ambient d'una zona concreta (per exemple continental fluvial o marí de plataforma), i indicar els criteris que han utilitzat per a delimitar-los, així com els seus elements components i els processos que allí s'esdevenen. També que en el modelatge d'estos medis influïxen, sobretot, els factors climàtics, però també els litològics i estructurals. Finalment, que estos medis són vitals per a la biosfera i per a la comunitat humana allí assentada, i per tant se'n fa necessari el bon ús i conservació.

8. Analitzar esdeveniments del passat, tenint en compte l'escala i divisió del temps geològic, la possibilitat d'idea d'esdeveniments graduals o catastròfics i la fiabilitat dels procediments per a l'obtenció de dades.

Este criteri permet saber si l'alumnat és capaç de situar en el temps les principals fites de la història de la Terra (l'aparició de la vida, la formació de les grans serralades, etc.) i aplicar la dimensió de l'escala espaciotemporal en què ocorren els fenòmens geològics. També si analitzen críticament els procediments d'obtenció de dades per la cronologia absoluta o relativa.

9. Identificar i descriure fòssils comuns sobre exemplars (en el laboratori o en el camp), models artificials o diapositives/fotografies, i interpretar la forma de vida, situar-los en el temps i relacionar-los amb els períodes d'evolució dels sers vius.

Es tracta de comprovar que l'alumnat identifica els fòssils més comuns, pot descriure i interpretar-ne la forma, la possible forma de vida i relacionar-los amb l'era geològica. També si és capaç de relacionar-los amb les grans etapes d'evolució de la vida, com ara el desenrotllament d'organismes amb parts dures en la vida marina del paleozoic o el desenrotllament de les plantes vasculars en els continents.

10. Relacionar les característiques geològiques més destacades de la Comunitat Valenciana amb l'evolució geològica de la península Ibèrica i dels arxipèlags balear i canari.

L'alumnat ha de comprendre que moltes de les característiques geològiques presents en l'àmbit local són la conseqüència de processos que ocorren a escala regional.

11. Dissenyar i realitzar xicotetes investigacions sobre la geologia d'una zona (litologia, tectònica, estratigrafia, paleontologia, geomorfologia i història geològica), amb la realització de treball de camp i de laboratori, i considerar alguns procediments del treball científic: plantejament precís del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització d'experiències, anàlisi i comunicació de resultats i utilització de fonts documentals diverses (mapa i memòria geològica, bibliografia, fotos aèries, etc.).

Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en el desenrotllament de destreses i actituds científiques, com ara el rigor, la precisió, l'objectivitat, el qüestionament de l'obvietat, creativitat, imaginació, etc., en el camp concret de la geologia d'una zona. Per a això, han d'investigar els tipus de roques, els estrats, els fòssils, les estructures de deformació o de modelatge, i fer hipòtesis sobre els agents geològics interns o externs que les han originades, amb treball de camp i de laboratori i utilització de fonts documentals per a contrastar estes hipòtesis, per a finalment poder reconstruir els esdeveniments geològics més notables de la zona. Tot això permetrà constatar l'avanç de l'alumnat no sols en el terreny conceptual, sinó també en el metodològic i actitudinal.

12. Investigar els recursos geològics utilitzats a la Comunitat Valenciana, avaluar el seu futur i el d'altres alternatives energètiques, així com els riscos naturals dels seus sistemes geològics i els impactes ambientals sobre estos, i suggerir possibles mesures per a evitar-los, tot això per mitjà de l'ús de tècniques d'observació i fonts documentals diverses.

Este criteri pretén comprovar si l'alumnat progressa en la realització de xicotetes investigacions, amb la demanda de dades sobre les fonts d'energia i recursos minerals i hídrics (aqüífers) utilitzats a la Comunitat Valenciana i el seu futur, i avalua, a més, la rendibilitat econòmica i social de les fonts energètiques que es remenen en l'àmbit local: eòlica, solar, geotèrmica, mareomotriu; i les d'àmbit mundial: nuclear i tèrmica. A més, si ha arribat a entendre que els riscos no són deguts simplement a l'atzar, sinó que tenen generalment unes causes concretes i mesurables, i que el seu coneixement és el punt de partida per a dissenyar mesures que disminuïsquen els riscos. També, si comprén que els impactes ambientals, així també com els produïts per les grans obres públiques, poden arribar a alterar la dinàmica dels sistemes geològics, que són la base de la vida i del ser humà, i si és capaç de suggerir possibles mesures per a evitar o racionalitzar els impactes, que suposen greus problemes en l'ordenació del territori.

13. Explicar el caràcter provisional de les explicacions científiques a partir de l'anàlisi de les distintes concepcions que han existit sobre l'origen de les roques, els fòssils, la Terra i la formació de les muntanyes, i indicar el pes de les raons extracientífiques en el manteniment d'algunes d'estes concepcions.

Es tracta de comprovar que els estudiants, davant de les distintes explicacions que es donen a un problema científic, són capaços de comprendre el caràcter provisional de cada una d'estes, i són conscients que cap explicació es pot considerar definitiva, sinó que està sotmesa a revisions contínues. També han de comprendre que la ciència no és només observació i experimentació, sinó el resultat d'un complex procés en què, a més, intervenen les creences i condicions socials, per això el manteniment d'una determinada concepció pot dependre del context del moment històric.

Este criteri es pot aplicar a diverses evidències observables o experimentals i conceptes geològics (per exemple, els fòssils, les muntanyes, les roques, etc.), que són objecte d'estudi este curs, i analitzar les distintes interpretacions possibles en diferents etapes de desenrotllament de la geologia: controvèrsies catastrofisme-uniformisme i fixisme-movilisme, teories com la del contraccionisme, de la deriva continental, l'origen de la vida o l'evolució. Conéixer i discutir algunes controvèrsies en els seus contextos històrics i socials, farà comprendre els estudiants que en geologia no hi ha veritats immutables, sinó hipòtesis de treball millors o pitjors sobre les quals es poden basar o no futures investigacions i que responen millor o pitjor a les observacions i fets registrats.

S'ha de posar de manifest també que les dones i les cultures no occidentals han fet importants contribucions a la geologia, a pesar que la discriminació ho ha permés només a un xicotet nombre.

Física aplicada

I. Introducció

Fins al segle xix, en ple desenrotllament de la Revolució Industrial, els desenrotllaments tècnics encara precedixen els científics. En efecte, la construcció i la utilització de màquines tèrmiques per Newcomen, Watt, etc., són prèvies a la termodinàmica. Però a partir d'este moment la relació pareix canviar de sentit, i branques emergents de la física com l'electricitat o el magnetisme, que es desenrotllen en el segle xix, es constituïxen en fonts de coneixement imprescindibles per al desenrotllament de la indústria. Al final del segle xx, branques de la tecnologia, indústries senceres i moltes professions tècniques es denominen amb el nom de la part de la física els coneixements de la qual apliquen, per exemple, enginyers mecànics, elèctrics, electrònics, etc.

En la Física i Química de primer i en la Física de segon només es poden introduir els conceptes més fonamentals de la física, per exemple, els grans principis de conservació i transformació (de la massa, energia, quantitat de moviment, càrrega), altres contribucions a una visió unitària de la matèria (un dels traços més característics del desenrotllament de la ciència), com la llei de gravitació universal o la síntesi electromagnètica, i, finalment, alguns conceptes elementals de física moderna. Per això sembla convenient una matèria optativa que mostre, a més, algunes de les múltiples aplicacions de les ciències físiques. Tindria un caràcter orientador cap als estudis tècnics (enginyers superiors i tècnics, arquitectes, etc.), estudis científics que necessiten aprofundir en estes aplicacions (ciències físiques, químiques, exactes, etc.).

És convenient estructurar el programa: començar per les aplicacions de la mecànica, amb uns principis bàsics que s'hauran estudiat en primer curs, prosseguir amb aplicacions de l'electromagnetisme i finalitzar amb una aplicació de la física moderna de tanta importància com és l'electrònica.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir perquè l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Comprendre alguns conceptes bàsics de les ciències físiques i com estos s'articulen en lleis, models o teories.

2. Aplicar estos conceptes a l'explicació d'alguns fenòmens naturals i a l'anàlisi d'algunes aplicacions tecnològiques de les ciències físiques.

3. Utilitzar les estratègies de la investigació científica per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells.

4. Adquirir destreses per a utilitzar adequadament en el laboratori l'instrumental tècnic bàsic.

5. Conéixer algunes de les complexes interaccions entre la ciència i la tècnica i les implicacions d'ambdós en la societat.

6. Desenrotllar actituds positives cap a la física i el seu aprenentatge, i augmentar així el seu interés i autoconfiança quan realitzen activitats d'esta ciència.

III. Continguts

Els dos primers nuclis són procedimentals i actitudinals, i no han de considerar-se per separat (al principi o al final), sinó que impregnaran tota la matèria i, per tant, s'han d'integrar i desenrotllar en la resta dels nuclis temàtics. Això és una manera de ressaltar-ne la importància i, per tant, la necessitat d'avaluar-los.

1. Aproximació al treball científic

Comprensió i utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des del punt de vista científic i augmentar la seua comprensió en la manera en què es produïxen els coneixements científics.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Plantejar problemes.

- Formular hipòtesis que puguen ser contrastades.

- Planejar estratègies per a resoldre problemes.

- Planificar dissenys vàlids per a contrastar les hipòtesis.

- Desenrotllar experiments, i controlar variables, amb l'ús precís dels instruments de mesura.

- Interpretar resultats.

- Comunicar de manera apropiada les activitats realitzades i els resultats obtinguts.

- Utilitzar llibres, periòdics, revistes, vídeos, etc., per a realitzar xicotetes investigacions.

2. Relacions Física-Tecnologia-Societat

- Mostrar el caràcter hipotètic de la física, amb uns models i teories que s'han de canviar quan no expliquen alguns fenòmens, és a dir, mostrar l'evolució dels conceptes.

- Mostrar les relacions mútues entre ciència i tècnica, analitzar objectes o processos basats en idees científiques, ressaltar els avanços que ambdós han produït en l'agricultura, la indústria, les comunicacions, la medicina, els materials, etc., i evitar presentar la tècnica com una mera aplicació.

- Presentar les conseqüències d'eixos avanços en la modificació del medi ambient i, inclús, en la seua destrucció, però també les investigacions que intenten solucionar estos problemes.

- Mostrar les implicacions de la ciència i la tècnica en la societat: en l'economia, la política, l'evolució de les idees, etc.

- Tractar les profundes influències de la societat en la ciència: la influència de les idees dominants en l'elecció de temes, en l'assignació de fons, etc.

- Visitar institucions o empreses, etc.

3. Sòlid rígid

- Magnituds adequades per a l'estudi dinàmic dels moviments curvilinis d'una partícula (moment de la força i moment angular).

- Dinàmica de la rotació d'un sòlid rígid al voltant d'un eix. L'agent dinàmic de la rotació: el moment d'un parell de forces. Establiment de l'equació fonamental de la rotació d'un sòlid.

- Moment d'inèrcia: factors de què depén. Determinació d'alguns moments d'inèrcia senzills (anell, disc, cilindre, etc.).

- Estudi de la conservació del moment angular d'un sòlid.

- La rotació des del punt de vista energètic: l'energia cinètica de rotació.

- Estàtica del sòlid: condicions d'equilibri.

4. Fluids

- Algunes magnituds conegudes: la densitat i la pressió.

- Variació de la pressió en fluids en equilibri: principi fonamental de la hidrostàtica.

- Treballs de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.

- Pressió externa sobre un fluid incompressible: principi de Pascal. Les seues aplicacions: frens i elevadors hidràulics, etc.

- Equilibri de sòlids en fluids: principi d'Arquímedes.

- Fluids en moviment: equació de continuïtat. L'equació de Bernouilli i les seues múltiples aplicacions: l'efecte Venturi, el teorema de Torricelli, la llei de Bunsen, la sustentació dels avions, etc.

5. Termodinàmica

- La calorimetria: calor guanyat o perdut per un cos, intercanvi de calor entre dos cossos, dilatació de les substàncies i canvis d'estat.

- Primer principi de la termodinàmica: la calor com a forma de transferència de l'energia.

- Mecanismes de transmissió de la calor: conducció, convecció i radiació. Les seues aplicacions: la calefacció i l'energia solar.

- Necessitat d'un nou principi: el sentit dels processos espontanis i la conversió de calor en treball. El 2n principi de la termodinàmica. Significat de l'entropia per mitjà de consideracions probabilístiques.

- Les màquines tèrmiques i el seu rendiment: motors d'explosió i dièsel, màquines de refrigeració i bombes tèrmiques.

6. Corrent elèctric

- Anàlisi de xarxes de corrent continu: lleis de Kirchoff.

- Condensadores. Determinació de la capacitat d'un condensador en funció de les seues característiques. Associació de condensadors.

- Generació d'un corrent altern. La inducció en circuits i el coeficient d'autoinducció.

- Circuits de corrent altern. Resposta de la resistència (R), l'autoinducció (L) i la capacitat (C) del corrent altern. Circuit RLC en sèrie: la llei d'Ohm del corrent altern i els conceptes d'impedància i diferència de fase. Valors eficaços i potència en corrent altern.

- Circuits oscil·lants: producció d'ones electromagnètiques.

7. Electrònica

- Desenrotllar la teoria de bandes, amb suport dels resultats de la física quàntica, que proporciona informació sobre la localització dels electrons (model d'enllaços) i sobre els nombrosos nivells que són quasi continus en la seua energia (bandes), separades entre si per bandes prohibides.

- Explicació simple de les marcades diferències en el comportament elèctric de les distintes substàncies i el seu caràcter conductor, aïllant o semiconductor, a partir del model de bandes i del d'enllaços.

- Distingir entre la conducció intrínseca en els semiconductors purs i l'extrínseca en els dopats amb impureses donadores (tipus n) o acceptores (tipus p).

- Comprendre qualitativament el funcionament de la unió p-n, que pot actuar com a cèl·lula fotovoltaica en il·luminar-se o com a rectificador, i dels transistors, unions pnp o npn que poden actuar com a amplificadors o com a portes lògiques.

- Tractar aspectes com ara la valoració crítica del paper jugat per l'electrònica en la vida dels hòmens o un recorregut des de l'electrònica de vàlvules a la microelectrònica (xips, microprocessadors, etc.).

IV. Criteris d'avaluació

1. Utilitzar els procediments que constituïxen la base del treball científic i explicar la naturalesa evolutiva de la ciència.

Este criteri tracta d'avaluar si els estudiants, en els diversos temes, utilitzen estos procediments. En concret, el plantejament de problemes, l'emissió d'hipòtesis, el disseny i la realització d'experiments per contrastar-los, la interpretació de resultats, la comunicació apropiada de les activitats realitzades, el maneig de bibliografia, etc. També si coneixen el caràcter temptatiu dels conceptes i models científics i la seua evolució, les relacions de la física amb la tecnologia i les implicacions d'ambdós en la societat i en el medi ambient, així com les profundes influències de la societat en la ciència.

2. Aplicar els principis de la dinàmica del sòlid en situacions problemàtiques en què intervinguen masses, corrioles, etc.

Este criteri intenta avaluar si l'alumnat és capaç d'aplicar la idea de moment de força, que produïx variacions en l'estat de moviment angular dels cossos, i el principi de conservació del moment angular a diverses situacions dinàmiques d'interés, que suposen aplicacions reals (i no merament acadèmiques) de la mecànica del sòlid.

3. Establir les equacions dels fluids en equilibri i en moviment, i aplicar-les a la resolució de situacions pràctiques (de la vida quotidiana, de processos industrials, etc.).

Este criteri intenta comprovar que l'alumnat pot determinar les relacions entre les magnituds que caracteritzen l'estat dels fluids i explicar el funcionament de dispositius com el manòmetre, baròmetre, bombes de buit o circulació, compressors, tubs de Venturi (en carburadors o venturímetres), ales d'avions, etc.

4. Escriure les transferències d'energia que tenen lloc en la naturalesa i en els dispositius tecnològics, a la llum del primer i segon principi de la termodinàmica.

Es tracta de comprovar que l'alumnat és capaç de descriure processos, com ara l'expansió d'un gas, l'augment de temperatura d'un cos en contacte amb un altre inicialment a major temperatura, etc., o els processos en els motors de combustió interna o en les bombes tèrmiques, a partir de les transferències d'energia gràcies al treball i a la calor, i tenint en compte les limitacions que imposa el segon principi de la termodinàmica.

5. Dissenyar i muntar circuits de corrent altern RLC en sèrie, per a predir i determinar experimentalment la intensitat i la diferència de potencial eficaç entre dos punts qualssevol.

Este objectiu pretén comprovar si l'alumnat és capaç no sols de realitzar càlculs sinó també d'efectuar muntatges de circuits de corrent altern elementals (que incloguen bobines, condensadors, generadors, etc.) i de traduir muntatges reals a esquemes elèctrics, i al revés.

6. Establir els models d'enllaços i bandes dels electrons en els sòlids i aplicar-los a l'explicació de les propietats.

Este criteri pretén avaluar si l'alumnat comprén les relacions que existixen entre els models de bandes i d'enllaços dels sòlids, saben utilitzar-los per a explicar-ne les propietats (elèctriques, òptiques), i distingixen entre conductors, aïllants i semiconductors i coneixen les importants aplicacions d'estos últims en la nostra societat.

7. Valorar críticament les millores que produïxen algunes aplicacions rellevants dels coneixements científics i els costos que comporten.

Es pretén amb este criteri saber si l'alumnat pot argumentar (amb el suport de fets i l'ús d'un nombre de dades adequat, la busca dels pros i els contres, l'atenció a les raons d'altres, etc.), sobre les millores i els problemes (per exemple, mediambientals) que es produïxen en les aplicacions dels coneixements científics.

Ciències dels materials

I. Introducció

Els materials són una part de la matèria que es troba en l'univers, però, més específicament, són substàncies amb propietats útils en estructures, màquines, dispositius o productes. Per exemple, metalls, ceràmiques, semiconductors, polímers, vidres, dielèctrics, fibres, fustes, arena, pedra, biomaterials i molts materials compostos.

Esta definició, encara que concisa, és prou per a il·lustrar-nos sobre l'amplitud d'esta matèria i la importància que té en el futur de la humanitat.

Al llarg del temps, l'home ha aprés a utilitzar correctament els materials que tenia al seu abast. Per exemple, quan esmolà el sílex es va adonar que podia fabricar utensilis d'aplicacions variades i més còmodes de manejar. Posteriorment, la necessitat de supervivència en un medi molt competitiu el va portar a descobrir primer, i fabricar més tard, materials nous, i esta activitat va ser de tal magnitud que molts períodes de la història de la humanitat es coneixen pel nom del material preferentment utilitzat.

Per tant, l'estudi i desenrotllament de materials està íntimament lligat a la història de la humanitat. No obstant això, la ciència i tecnologia de materials, com a tal, no va ser reconeguda fins a la segona mitat del segle xx i només molt recentment s'estudia com a disciplina de capital importància.

Finalment, esta matèria ha de ser considerada tenint en compte dos aspectes fonamentals:

Els materials fluïxen en un cicle global que va des del naixement fins a la mort. Les matèries primeres són preses de la terra per mineria, barrinat, excavació o recol·lecció, i convertides en materials bruts com ara lingots de metall, pedra mòlta, i posteriorment transformats en materials d'enginyeria, com ara cable elèctric, acer estructural, formigó, plàstic, fusta i altres. Eventualment, després de ser degudament utilitzats per l'home, estos materials acaben per tornar a la terra com a rebutjos, o preferiblement, tornen al cicle per a ser reprocessats i reutilitzats abans de rebutjar-los definitivament. Un aspecte important del concepte d'un cicle de materials és que revela moltes interaccions d'importància entre materials, energia i medi ambient. Estes consideracions es fan ara especialment crítiques a causa de la creixent escassetat en l'energia i materials que es presenta justament en el moment en què els habitants d'este planeta manifesten un interés més profund per la qualitat de l'espai en què habiten.

Les necessitats tecnològiques actuals demanden materials nous, és a dir, materials per a usos molt específics, de manera que hem de conéixer el material no sols des d'un punt de vista merament descriptiu, al contrari, estes necessitats impliquen un coneixement més íntim del material per a poder fabricar el que es demanda i amb les característiques adequades. Per això, en la mesura que es comprenga la relació entre l'estructura i la composició amb les propietats, es podran desenrotllar materials nous. Això ens porta a considerar la matèria Ciència dels Materials com una disciplina que té suport en altres i amb un desenrotllament relacionat amb el procés natural de ramificació de la ciència.

II. Objectius generals

El desplegament d'esta matèria ha de contribuir que l'alumnat adquirisca les capacitats següents:

1. Ajudar a construir el concepte que les propietats i el comportament d'un material estan íntimament relacionats amb la composició i l'estructura interna d'eixe material.

2. Identificar els paràmetres mecànics, tèrmics i elèctrics que permeten classificar els materials en metalls, polímers, ceràmics i compostos.

3. Preveure el comportament del material i la seua reacció amb el medi.

4. Triar el material adequat en funció de les sol·licituds tecnològiques que es demanden.

5. Analitzar i resoldre problemes que requerisquen la substitució de materials.

6. Desenrotllar en l'alumnat aptituds i capacitats que li permeten descobrir en els coneixements adquirits la informació i les tècniques més apropiades per a aplicar-les a les noves situacions.

III. Continguts

1. Composició, estructura i transformacions

- Estructura atòmica.

- Unió entre àtoms.

- Estructura cristal·lina.

- Imperfeccions cristal·lines.

- Propietats tèrmiques i difusió.

- Aleacions.

- Transformacions en els sistemes. Regla de les fases.

- Diagrames d'equilibri.

- Procés de cristal·lització i solidificació en motle.

- Propietats elàstiques i plàstiques dels sòlids.

2. Metalls i aliatges

- Metalls lleugers.

- Metalls pesants.

- Productes siderúrgics.

- Tractament dels aliatges.

3. Materials ceràmics

- Ceràmics estructurals.

- Ceràmics electrònics.

4. Polímers

- Representació de l'estructura d'un polímer.

- Formació de cadenes per mitjà del mecanisme d'addició.

- Formació de cadenes per mitjà del mecanisme de condensació.

- Grau de polimerització.

- Comportament dels polímers termoplàstics.

- Elastòmers.

- Polímers termoestables.

5. Materials compostos o híbrids

- Materials compostos.

- Fusta, formigó i asfalt.

6. Materials magnètics

- Classificació dels materials pel seu comportament en el camp magnètic.

- Materials ferromagnètics.

7. Materials elèctrics

- Materials conductors.

- Semiconductors.

- Aïllants.

- Superconductors.

8. Materials fotònics

- Fibres òptiques.

9. Materials per a cèl·lules fotoelèctriques.

- Cèl·lules fotoelèctriques. Materials.

- Cèl·lules fotovoltaiques. Materials.

10. Biomaterials

- Resines naturals.

- Ceres.

- Fibres tèxtils naturals.

- Carbó i petroli.

- Metalls biològicament compatibles.

11. Conformat de materials

- Conformat per emmotlament.

- Conformat per desplaçament de material.

- Conformat per soldadura.

- Conformat per arrancada de llimadura.

- Sinteritzat.

- Conformat per electroerosió, plasma, etc.

12. Comportament a servici dels materials

- Fractura.

- Efectes de la temperatura i transformació dúctil-fràgil.

- Fatiga.

- Deformació lenta (creep).

- Corrosió. Prevenció de la corrosió.

- Atac dels materials polimèrics.

- Efecte de les radiacions.

- Efecte de les impureses.

- Comportament enfront de camps elèctrics i magnètics.

IV. Criteris d'avaluació

1. Comprovar com les propietats dels materials depenen de la seua composició i estructura.

L'alumnat haurà d'assimilar el comportament del material (mecànic, tèrmic elèctric, etc.) amb la disposició espacial dels àtoms i les molècules.

2. Donar el concepte d'unió i força dels distints enllaços.

Amb este criteri es pretén comprovar si l'alumnat té una base suficient per a classificar els materials en metalls, ceràmiques, plàstics, híbrids i altres en funció del tipus d'enllaç predominant.

3. Estudiar les xarxes cristalogràfiques més importants.

Es tracta de comprovar si l'alumnat té clar el concepte de substàncies cristal·lines i vítries. També, si ha assimilat el concepte de cel·la unitària, direccions cristalogràfiques i plans cristal·lins.

4. Estudiar les imperfeccions cristal·lines, impureses, vibracions i moviment dels àtoms dins dels sòlids.

L'alumnat haurà de comprendre com les imperfeccions són responsables del comportament dels semiconductors, de la ductilitat dels metalls i de la seua resistència mecànica. També permeten el moviment dels àtoms durant el tractament tèrmic a fi d'obtindre noves estructures i propietats més importants.

5. Estudiar l'electró com a portador de càrrega.

L'alumnat haurà de tindre clar el comportament elèctric dels materials. Així, els metalls són bons conductors tant de l'electricitat com de la calor pel fet que els electrons de valència estan lligats dèbilment. S'introduirà el concepte de conductivitat i la classificació dels materials en conductors, semiconductors i aïllants, en funció del valor que tinga esta.

6. Estudiar els plàstics o polímers amb un esbós de la naturalesa estructural d'estos materials no metàl·lics, i relacionar estes estructures amb les seues propietats i utilitat pràctica.

L'alumnat haurà d'aprendre que el nom tècnic dels plàstics és el de polímers, ja que contenen grans molècules formades per moltes unitats o monòmers que es repetixen. També que en estos materials la cristal·lització no s'efectua ràpidament, ja que tenim molècules en lloc d'àtoms individuals. A més, les molècules tenen enllaços intermoleculars relativament dèbils. Així mateix, els materials polimèrics són, generalment, aïllants perquè no tenen electrons lliures.

7. Estudiar els materials ceràmics, on intervenen elements metàl·lics i no metàl·lics.

Amb este criteri es pretén valorar en quina mesura l'alumnat és capaç d'identificar les característiques mecàniques d'estos materials. Els materials ceràmics són més durs i menys dúctils que els metàl·lics o els plàstics. També han d'identificar les característiques dielèctriques, semiconductores i magnètiques dels ceràmics.

8. Estudiar el concepte de fase i els materials amb dos o més fases.

L'alumnat haurà d'aprendre a utilitzar els diagrames de fases, ja que ens proporcionen les bases per a l'estudi dels aliatges, els acers i els seus tractaments.

9. Estudiar els materials compostos.

L'alumnat ha de distingir el diferent origen d'estos materials. També com la combinació de dos materials pot posseir les propietats desitjades i proporcionar una solució factible al problema de l'elecció dels materials.

10. Estudiar el comportament del material a servici.

L'alumnat haurà de tindre clars els conceptes de: fatiga, fractura, efecte de la temperatura en la transició dúctil-fràgil, corrosió, prevenció de la corrosió, efecte de les radiacions sobre els polímers i el de maquinabilitat.

Biologia humana

I. Introducció

Esta matèria té el propòsit d'aprofundir en els principis científics que regixen la biologia del ser humà, ja iniciats en cursos anteriors, és a dir, aquells que es referixen al coneixement de la seua anatomia i fisiologia, així com als problemes de salut associats a estos. En este nivell, els estudiants tenen un major coneixement dels processos fisicoquímics i dels biològics, i es poden estudiar les funcions de l'organisme humà amb més rigor científic que en el curs anterior. D'altra banda, històricament la investigació sobre les estructures orgàniques i les seues funcions ha anat estretament lligada a la comprensió de les seues alteracions, per la qual cosa es proposa l'estudi de les qüestions relatives a la salut, de manera conjunta amb els aspectes estructurals i funcionals, de tal manera que això permeta comprendre la biologia del ser humà d'una manera més integral.

Durant molt de temps, s'ha considerat la salut com a absència de malalties i d'invalideses (model patogènic), esta visió que al·ludix només a l'estat físic i se centra en l'individu sense tindre en compte consideracions socials, s'ha vist modificada successivament al llarg del segle. La concepció de la salut com un estat positiu, relacionat amb la forma de vida, amb la naturalesa, la cultura i els hàbits humans, va fer que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seua Carta Constitucional (1946), anunciara un nou concepte de salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència de malalties (model salutogènic). En l'actualitat, siga quin siga el concepte de salut que s'adopte, es convé que el nivell de salut d'una comunitat ve determinat per la interacció de quatre factors: "la biologia humana, el medi ambient l'estil de vida i el sistema d'assistència sanitària" tots estos influïts per factors socials, com la carència de recursos econòmics, les males condicions d'habitabilitat, els problemes de la desocupació, la cultura, les creences i els costums. D'esta manera, la salut suposa un cert equilibri de l'organisme amb el medi ambient, amb el món social, i amb un vast conjunt de factors psicològics, culturals, polítics, econòmics, etc. amb els quals es posa en correspondència i dels quals es fa dependre l'existència o no del dit concepte. Per tot el que s'ha dit, la relació de la salut amb el consum és evident.

Així, i conseqüentment amb esta visió, es proposa una aproximació a les actuals concepcions sobre la salut, considerada no sols com a absència de malalties sinó en el seu caràcter més global com a conjunt de condicions que contribuïxen al benestar físic i psíquic, individual i col·lectiu. En este sentit, cap la consideració de les noves tendències sanitàries, centrades cada vegada més en la prevenció de la malaltia i la promoció d'hàbits i estils de vida saludables, així com de l'educació per a la salut, l'objectiu fonamental, de la qual ha de ser la modificació dels estils de vida que poden ser causa de malalties, per mitjà del desenrotllament d'hàbits i costums saludables en la població. Així, es fa necessària la utilització de procediments d'altres ciències, com la sociologia o la història, en l'anàlisi de problemes relacionats amb la salut i el consum.

Els continguts d'esta matèria, es concreten en cinc nuclis, que plantegen una aproximació al ser humà com a organisme animal, el seu origen i l'evolució, un aprofundiment en el coneixement de les estructures i funcions del ser humà, iniciat en cursos anteriors, i els problemes de salut relacionats amb estes, així com un enfocament global de la salut en les accepcions actuals i la relació amb el medi ambient i el consum.

També, com en altres disciplines de la modalitat, es proposen dos nuclis de continguts procedimentals i actitudinals, que es referixen a un aprofundiment en el treball científic, i en la naturalesa de la ciència, en si mateixa i en les relacions amb la societat i la tecnologia.

D'altra banda, s'ha de tindre en compte que els estudiants presenten concepcions prèvies sobre moltes de les qüestions que es proposa treballar, així com un desenrotllament psicològic superior al que presentaven en l'Educació Secundària Obligatòria, i interessos i necessitats personals diferents. En esta etapa, els estudiants poden arribar a coneixements més abstractes que en l'etapa anterior i dur a terme una sèrie de tasques intel·lectuals, com ara maneig de símbols, raonament lògic, capacitat de generalització etc., però per a això, caldrà partir d'altres més concrets, és a dir, dels seus conceptes o representacions, com en qualsevol edat, per a establir un pont entre els seus conceptes i els nous, i que així puga produir-se un verdader aprenentatge significatiu, aprenentatge com a construcció de coneixements, la qual cosa facilitarà el desenrotllament del pensament formal. És important també, que estos estudiants tinguen oportunitats d'aplicar els seus nous coneixements adquirits a noves situacions teòriques o pràctiques, per a potenciar la transferència del seu aprenentatge.

Esta matèria té un marcat caràcter formatiu, però a més, participa també del caràcter orientador i propedèutic del batxillerat, perquè oferix l'oportunitat d'una formació bàsica de cara a futurs itineraris professionals i educatius biosanitaris. Per això, les programacions curriculars que es realitzen, hauran de tindre en compte els interessos i les necessitats abans mencionats, segons el medi dels alumnes, i hauran d'intentar satisfer al màxim les seues expectatives professionals futures i les seues inquietuds personals.

II. Objectius generals

El desplegament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Comprendre els principals conceptes de la biologia de l'organisme humà i la seua articulació en lleis, teories i models, valorant el paper que exercixen en el seu desenrotllament.

2. Resoldre problemes que se'ls plantegen en la vida quotidiana, seleccionant i aplicant els coneixements rellevants de la biologia del ser humà.

3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesi, planificar dissenys experimentals i realitzar experiències, interpretar i comunicar resultats, i utilitzar fonts d'informació) i els procediments propis de la biologia, per a realitzar xicotetes investigacions sobre problemes relacionats amb les funcions vitals del ser humà.

4. Comprendre l'estreta relació de la tecnologia i la societat i el desenrotllament dels coneixements biològics sobre l'organisme humà.

5. Analitzar les estructures corporals relacionant-les amb les funcions que realitzen.

6. Analitzar el concepte de salut en les accepcions actuals i en les distintes dimensions, personal, familiar, comunitària i mundial.

7. Analitzar els distints factors que influïxen en el manteniment de la salut i en l'aparició de les malalties. Reconéixer la malaltia com un procés dinàmic que apareix per unes causes (infecció, disfunció, proliferació cel·lular, etc.) i que presenta una sèrie d'alteracions estructurals i funcionals que es relacionen amb la sistomatologia i l'evolució.

8. Investigar problemes que relacionen la salut amb els hàbits de consum i els estils de vida, utilitzant mètodes científics, sociològics i històrics, recollint dades de diverses fonts, analitzant-les i elaborant conclusions, proposant alternatives i realitzant un informe final.

9. Desenrotllar hàbits i actituds que porten a un estil de vida saludable, així com de prevenció i control de les malalties.

10. Comprendre la influència dels impactes ambientals sobre la salut de la població i desenrotllar actituds de protecció del medi ambient escolar, familiar i local, criticant raonadament mesures inadequades i proposant alternatives que ajuden a millorar-ho.

III. Continguts

En Biologia humana, com en altres disciplines científiques, els dos primers nuclis presenten continguts transversals que han d'estar presents i impregnar els altres nuclis, els continguts dels quals es referixen a l'àmbit específic de la disciplina. No es tractaran per tant aïlladament, sinó que adquiriran significat al concretar-los en els continguts dels nuclis restants.

1. Aproximació al treball científic

Els alumnes han d'anar avançant en la comprensió i utilització dels aspectes intel·lectuals i pràctics que els permeten abordar els problemes des d'un punt de vista científic i augmentar la comprensió del mode en què es produïxen i canvien els coneixements científics.

Este nucli i el següent han de promoure el desenrotllament d'actituds com: curiositat, perseverança, disposició a l'anàlisi reflexiva, precisió, disposició a la consideració i valoració d'arguments diferents dels propis, confiança en si mateixos, imaginació, creativitat, respecte i sensibilitat cap al medi ambient, disposició a cooperar amb els altres, que contribuïxen a la formació integral de l'alumnat al mateix temps que generen actituds positives cap a la ciència i el seu aprenentatge.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrast d'hipòtesi, disseny i desenrotllament d'experiments, interpretació de resultats, comunicació científica i utilització de fonts d'informació.

- Importància de les teories i els models dins dels quals es du a terme la investigació.

- Actituds pròpies del treball científic: qüestionament del que és obvi, necessitat de comprovació, de rigor i de precisió i obertura davant de noves idees.

- Hàbits de treball i indagació intel·lectual.

2. Naturalesa de la biologia del ser humà i les relacions amb la tecnologia i amb la societat

S'abordarà l'estudi de la naturalesa de la Biologia del ser humà, els èxits i les limitacions. Això suposa la modificació de la imatge tradicional de ciència exacta, lògica, de solucions úniques, lliure d'ambigüitats, absoluta, immutable; és a dir, avançar en la comprensió de com s'elaboren les idees científiques, com evolucionen i canvien amb el temps (naturalesa temporal i provisional de les teories i els models científics); així com de les interrelacions de la Biologia de l'organisme humà amb la tècnica i la societat, tant en l'àmbit públic com en el privat.

Per a això és necessari que en els nuclis de continguts específics els alumnes realitzen activitats que:

· mostren el caràcter de temptativa i d'invenció de les teories i els models científics;

· presenten algunes teories i models que es van mantindre en determinades èpoques, les causes del seu manteniment i abandó, i de les teories i models que els van substituir, posant de manifest el caràcter evolutiu dels conceptes;

· mostren les relacions mútues entre ciència i tècnica, analitzant situacions o processos tècnics basats en idees científiques, així com la incidència en el desenrotllament científic d'alguns avanços tècnics; presenten les conseqüències dels avanços cientificotècnics en la modificació del medi, així com les propostes que intenten corregir alguns problemes plantejats;

· mostren les implicacions de la ciència i de la tècnica en la societat: economia, política, ideologies, ètica;

· aborden les profundes influències de la societat en el desenrotllament científic: elecció de temes d'investigació, assignació de pressupostos;

· permeten la valoració que l'aspecte científic és només un dels múltiples factors que cal tindre en compte en la solució de problemes que es planteja la societat actual i que, en la presa de decisions, cal considerar diverses implicacions.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Anàlisi de la naturalesa de la biologia de l'organisme humà: els seus èxits i limitacions, el seu caràcter de temptativa i de contínua busca, l'evolució i la interpretació de la realitat a través de models.

- Relacions de la biologia del ser humà amb la tecnologia i les implicacions d'ambdós en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.

- Influències de la societat en el desenrotllament de la biologia de l'organisme humà i la tecnologia. Valoració crítica.

3. El ser humà, organisme animal. El seu origen i evolució

En este nucli de continguts es pretén fer una aproximació a les característiques que definixen el ser humà com a organisme animal, i en relació a estes, el que es coneix sobre el seu origen i l'evolució en el marc teòric evolutiu actual. Dins d'este i en el cas del ser humà, les proves paleontològiques tenen especial rellevància, així com l'aplicació dels coneixements sobre el desenrotllament a la comprensió de l'origen de noves espècies, com és el cas de la neotènia.

D'altra banda, es proposa una revisió dels coneixements sobre l'estructura general del ser humà, que els estudiants han de tindre d'etapes anteriors i del primer curs del batxillerat, sobretot pel que fa a la localització espacial dels òrgans, aparells i sistemes.

Al mateix temps, convé aprofundir en l'estudi morfològic dels teixits humans, relacionant-lo amb les funcions ja iniciades en el curs anterior i que és bàsic per a la comprensió del paper que complixen en els òrgans, aparells i sistemes.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Origen i evolució de l'espècie humana. Els primats i la seua relació amb els homínids: hipòtesi alternativa. La neotènia, mecanisme d'heterocronia que va poder donar origen als primers homínids.

- Documentació paleontològica sobre l'origen de l'espècie humana. Hipòtesi filogenètica.

- Estructura general del ser humà: parts principals del cos; posició dels principals òrgans, aparells i sistemes. Ús de models anatòmics i utilització de fonts documentals.

- Estudi morfològic i estructural dels teixits, relacionant-lo amb les funcions. Aprofundiment en les tècniques d'histologia i observació de preparacions microscòpiques (o diapositives) de diferents teixits.

4. El manteniment del ser humà: alimentació i nutrició

L'estudi de l'organisme humà, la seua estructura i les funcions, ha de partir de la idea de l'organisme com a sistema, constituït per diverses parts relacionades entre si i amb el medi extern, per mitjà de transferències d'energia, de matèria i transferències d'informació.

A l'abordar el manteniment d'este sistema, este nucli es proposa l'estudi de les necessitats nutritives humanes amb una aproximació als aspectes sociològics que condicionen l'alimentació, com ara la classe social, els costums d'una zona, la religió, etc. i que, a vegades, primen sobre les necessitats nutritives reals de la població.

D'altra banda, es pretén aprofundir en el coneixement de les estructures i els processos implicats en la nutrició i en la regulació i començar l'estudi de les principals alteracions dels aparells i sistemes implicats en esta funció, diferenciant els tipus de malaltia com, per exemple, una malaltia infecciosa com la tuberculosi o una infecció urinària d'una insuficiència com la insuficiència venosa o la insuficiència respiratòria.

Així mateix, s'han de conéixer els símptomes més freqüents de les malalties de cada aparell o sistema com, per exemple, la dispnea, la tos, les nàusees o la disúria; les principals alteracions morfològiques i histològiques com, per exemple, l'úlcera, l'atròfia, etc. i les principals tècniques diagnòstiques com l'exploració, la radiologia, les proves de laboratori, la TAC, etc.

També es pretén avançar en el desenrotllament d'hàbits de vida i d'alimentació saludables per a previndre possibles trastorns com les varius, la isquèmia miocàrdica, l'anorèxia, l'obesitat, la bulímia, la insuficiència respiratòria crònica, etc., i desenrotllar actituds solidàries cap a les persones que patixen certes malalties cròniques com la insuficiència renal crònica o la insuficiència hepàtica i necessiten un trasplantament o cap a la donació altruista de sang per a poder realitzar intervencions quirúrgiques i tractar malalts hematològics o traumatitzats.

Este nucli i els dos següents permeten el desenrotllament de destreses i d'actituds científiques a través de la planificació i realització d'investigacions per a resoldre problemes relacionats amb les funcions vitals de l'organisme humà.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Necessitats nutritives humanes. La dieta alimentària equilibrada, la variació segons diferents característiques individuals i ambientals. Aspectes sociològics de l'alimentació: aproximació a les variables que determinen formes d'alimentació diferents.

- Anàlisi qualitativa i quantitativa de diferents dietes alimentàries. Maneig de taules de composició dels aliments.

- Estructures i processos implicats en la digestió i l'absorció de nutrients. Principals trastorns de l'aparell digestiu. Desenrotllament d'hàbits saludables en alimentació i nutrició. Trastorns relacionats amb els hàbits alimentaris.

- Estructures i processos implicats en la respiració. Principals malalties de l'aparell respiratori. L'activitat física i la relació amb la millora de l'organisme, com per exemple: augment de la capacitat aeròbica i anaeròbica, millora de la resistència, millora de la coordinació neuromuscular, hipertròfia miocàrdica, augment de la capacitat vital, etc.

- Mecanismes de transport intern, estructures i processos implicats. Trastorns més freqüents.

- Estructures i processos implicats en l'excreció. Principals alteracions. La problemàtica dels trasplantaments.

- Tècniques i procediments que habitualment s'utilitzen per al diagnòstic de les malalties.

5. El manteniment del ser humà: relació i coordinació

Este nucli contínua abordant les funcions de manteniment del sistema humà en els aspectes de la vida de relació i coordinació funcional.

S'analitzaran les característiques de la locomoció humana, les estructures que hi intervenen, els problemes de salut associats i la importància de l'exercici físic en l'equilibri físic i psíquic de l'organisme. També, les estructures i els mecanismes bàsics implicats en els processos de coordinació nerviosa i hormonal.

En relació amb tot això han d'abordar-se les característiques del medi intern i el manteniment del seu equilibri, fonamental per a tot el funcionament del sistema.

S'analitzaran els problemes de salut associats a estos aparells i sistemes, diferenciant els tipus de malaltia com, per exemple, un esquinç, conseqüència d'un traumatisme; una artrosi com a malaltia degenerativa; una hemofília com a trastorn hereditari; una anèmia com a malaltia per carència; una meningitis com a malaltia infecciosa, o una diabetis com a malaltia metabòlica.

Així mateix, en la interacció amb el medi, el ser humà està subjecte a la invasió d'agents estranys, com ara els microorganismes. En este nucli es proposa també l'estudi de les característiques d'esta invasió, la infecció, així com de l'actuació de les defenses corporals per a combatre-la.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- L'aparell locomotor i el seu funcionament. Característiques de l'estació bípeda i de la bona postura. Desenrotllament d'hàbits posturals adequats. Valoració de la importància de l'exercici físic com a activitat que col·labora a l'equilibri físic i psíquic del ser humà. Malalties de l'aparell locomotor. Els accidents; la seua problemàtica social i conseqüències.

- Estructures i processos implicats en la coordinació nerviosa i endocrina. Receptors nerviosos i òrgans dels sentits, la resposta als estímuls. Malalties del sistema nerviós i malalties endocrines. Valoració del desenrotllament d'hàbits saludables.

- El medi intern. La sang: composició i funcions. Els grups sanguinis i les transfusions de sang. La limfa. L'autoregulació del medi intern: homeòstasi. Alteracions del medi intern.

- La malaltia infecciosa. La cadena epidemiològica, estudi de casos. Acció patògena específica de bacteris, virus i fongs. Desenrotllament d'hàbits de prevenció de les infeccions.

- Les defenses del cos. La pell i les membranes mucoses com a barreres: estructura i fisiologia. Defenses de naturalesa cel·lular i química: la resposta immunitària. Immunització activa i passiva. Altres formes de lluita contra la infecció.

- Planificació i realització d'investigacions que intenten resoldre algun problema relacionat amb la nutrició o la relació i coordinació humanes. Anàlisi de textos que descriguen investigacions històriques o actuals sobre estos problemes.

6. La perpetuació del ser humà: reproducció i desenrotllament

Els organismes es caracteritzen per la capacitat de produir còpies de si mateixos i d'esta manera perpetuar-se sobre la terra.

És objecte d'este nucli, conéixer els mecanismes fonamentals de la reproducció humana, així com, conéixer les tècniques de control i prevenció que poden resoldre possibles problemes per a la mare o la descendència.

D'altra banda, és important diferenciar la reproducció de la sexualitat considerant esta última com una opció de comunicació afectiva i de realització personal i, en este sentit convé desenrotllar hàbits saludables d'higiene sexual que possibiliten una sexualitat sana, així com fer possible l'aplicació dels coneixements sobre el funcionament dels aparells reproductors en la planificació de la natalitat.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Aparells genitals masculí i femení: anatomia i fisiologia. Malalties més freqüents d'estos aparells com, per exemple, el càncer de coll d'úter, la dismenorrea, l'adenoma de pròstata, la fimosi, etc.

- Formació de gàmetes. Copulació i fecundació. Desenrotllament primerenc del zigot que conduïx a la implantació. Causes d'infertilitat.

- Desenrotllament embrionari. Formació de la placenta i les seues funcions. Amni i altres membranes fetals. Importància del fluid amniòtic com a font d'informació sobre el fetus. Les cures de l'embaràs. Part i naixement. El problema de l'Rh. La interrupció de l'embaràs.

- Creixement i desenrotllament. Desenrotllament sensorial i psicomotor en les primeres fases de la vida. Desenrotllament de la coordinació funcional, i desenrotllament emocional. Canvis hormonals, pubertat i caràcters sexuals secundaris. Canvis en l'edat mitjana i en la vellesa. La menopausa i l'andropausa. Aspectes de salut relacionats amb distintes etapes del desenrotllament.

- Diferències entre reproducció, sexualitat i genitalitat en el ser humà. Conductes sexuals. Demografia i salut pública: natalitat, fecunditat, i mortalitat. Planificació de la natalitat. Tècniques reproductives i les seues implicacions eticosocials. Mètodes contraceptius. Valoració del desenrotllament d'hàbits saludables d'higiene sexual. Malalties de transmissió sexual.

- Influència de l'herència i l'entorn en la variabilitat humana. Malalties hereditàries: la transmissió, tècniques d'estudi i de control, consell genètic i diagnòstic prenatal.

- Planificació i realització d'investigacions que intenten resoldre algun problema relacionat amb la reproducció o el desenrotllament. Anàlisi de textos que descriguen investigacions històriques o actuals sobre els dits problemes.

7. Salut i consum

Encara que en els anteriors nuclis estan presents els aspectes de salut relacionats amb les diferents funcions orgàniques, en este nucli es proposa un tractament més global de la salut segons el model més actual com a conjunt de condicions que contribuïxen al benestar físic i psíquic, individual i col·lectiu, i no sols com a absència de malalties.

Són objecte del nucli, les distintes dimensions de la salut, personal, familiar i comunitària, així com l'abordar els grans problemes sanitaris que afecten el nostre món, distingint els problemes dels països subdesenrotllats dels avançats tecnològicament. En termes generals, en el primer cas moren de fam i per les infeccions; en el segon, per l'abundància i la contaminació.

En relació amb tot l'anterior, es proposa abordar l'estreta dependència entre la salut i el medi ambient, valorant la importància dels desastres naturals, així com els impactes ambientals en la salut de la població.

Finalment, els continguts del nucli poden afavorir el desenrotllament d'habilitats i de destreses investigatives, a l'abordar problemes relacionats amb la salut i el consum d'una zona.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Evolució del concepte de salut: models patogènic i salutogènic. Models causals sobre l'origen de la malaltia. Importància de les actituds i els estils de vida en el manteniment de la salut de l'organisme.

- Distintes dimensions de la salut: personal, familiar, comunitària i mundial. Relació entre les característiques de la vivenda i la salut dels seus ocupants. Temperatura, il·luminació i ventilació en la llar i els edificis públics. Higiene domèstica. Residus de la llar. Accidents de la llar.

- Els grans problemes sanitaris que afecten el món de hui. Relacions entre la superpoblació i la salut. Esperança de vida. La fam i les malalties del tercer món. El patró epidemiològic de les societats avançades: malalties cròniques i degeneratives. Les malalties cardiovasculars i el càncer, factors de risc i mesures d'higiene i de prevenció, la detecció i el possible control. La immunització. Els conflictes interpersonals. Les drogodependències, l'alcohol i el tabac i les conseqüències sanitàries i socials.

- Salut i medi ambient. Model ecològic de salut. L'hàbitat humà: medi urbà i rural. Importància dels espais oberts naturals i urbans. Problemes sanitaris dels impactes ambientals. Desastres naturals i artificials i els seus efectes sobre la salut pública.

- Relacions entre la salut i el consum. Les persones com a consumidors. Comportament del consumidor.

- Planificació i gestió dels servicis de salut. Nivells d'assistència sanitària. Organitzacions internacionals relacionades amb la salut. Noves tendències dels servicis sanitaris: prevenció de la malaltia i promoció de la salut. Educació per a la salut i el consum.

- Planificació i realització d'investigacions per a abordar problemes relacionats amb la salut i el consum d'una zona usant fonts documentals diverses.

IV. Criteris d'avaluació

1. Situar el ser humà en el món animal i explicar les hipòtesis més rellevants sobre l'origen i evolució de l'espècie humana.

Es tracta que l'alumnat situe el ser humà dins dels mamífers primats i puga explicar les principals hipòtesis filogenètiques sobre els homínids, que plantegen l'origen de l'espècie humana, basant-se en les dades de la documentació paleontològica i en altres coneixements evolutius, com ara, la neotènia com a mecanisme d'heterocronia que pot donar origen a noves espècies, com en el cas de l'espècie humana.

2. Localitzar la posició dels principals òrgans, aparells i sistemes, en models anatòmics, en làmines o dibuixos, indicar els òrgans de cada aparell o sistema, així com la composició histològica d'estos com a base de la seua estructura i que caracteritza el ser humà com a organisme pluricel·lular.

Es pretén constatar l'avanç dels alumnes en la seua capacitat de localització espacial, en el cas concret de l'anatomia humana, així com en el coneixement dels òrgans components de cada aparell o sistema, i dels teixits d'aquells que constituïxen l'estructura bàsica d'estos i que són característiques dels organismes pluricel·lulars.

3. Reconéixer la morfologia i l'estructura dels teixits humans en preparacions microscòpiques o en diapositives o dibuixos, relacionant-los amb les seues funcions.

Es tracta de constatar la progressió de l'alumne en les destreses d'observació de teixits al microscopi, i en el coneixement teoricopràctic de les característiques morfològiques i estructurals dels diferents teixits humans, així com de la seua relació amb les funcions que realitzen en l'organisme, per exemple, la relació entre les microvellositats dels epitelis prismàtics «en xapa» amb l'absorció dels nutrients.

4. Explicar els mecanismes bàsics que incidixen en els processos de la nutrició humana, relacionant els dits processos amb les estructures que els fan possible, i indicar els principals trastorns relacionats amb l'alimentació i la nutrició i amb les disfuncions orgàniques, valorant els hàbits saludables que poden previndre.

Es tracta de saber si entenen els mecanismes bàsics dels processos de la nutrició humana, com la digestió mecànica i química, absorció de nutrients, distribució i utilització d'estos, etc. A més, si avança en la capacitat de relacionar estos amb l'estructura dels òrgans, aparells i sistemes implicats, com la presència de la capa muscular molt grossa en l'estómac, per a la digestió i avanç dels aliments, o les primes membranes dels alvèols pulmonars que faciliten l'intercanvi de gasos respiratoris.

També, si poden esmentar les principals malalties l'aparició de les quals pot estar influïda per mals hàbits en l'alimentació i la nutrició, com l'obesitat, les malalties cardiovasculars i respiratòries o les malalties carencials, i valoren els hàbits alternatius saludables en este sentit, com les dietes equilibrades, d'acord amb l'edat, sexe o activitat, o la bona ventilació dels espais habitats. De la mateixa manera, si coneixen que altres trastorns són deguts a errors del metabolisme o a disfuncions orgàniques, com la gota o la hipertensió, però que els mateixos hàbits abans esmentats poden ajudar a controlar-los.

5. Explicar el funcionament de l'aparell locomotor, basant-se en l'estructura i les propietats dels músculs i els ossos, així com els hàbits posturals adequats, valorant la importància de l'exercici físic en el benestar general de l'organisme i en la prevenció de les malalties musculars, articulars o òssies.

Es tracta de comprovar que els alumnes coneixen el funcionament de l'aparell locomotor, tenint en compte la forma i l'estructura dels ossos i músculs, així com les propietats, com l'excitabilitat o l'elasticitat dels músculs. També, que coneixen les característiques de l'estació bípeda i la bona postura i valoren la importància de l'activitat física en el manteniment de l'equilibri físic i psíquic del ser humà i per a previndre o pal·liar les malalties musculars, articulars o òssies, com ara, les curvatures anormals de la columna o el desgast de les articulacions.

6. Explicar els mecanismes bàsics dels processos de coordinació nerviosa i hormonal, així com el manteniment de l'equilibri del medi intern del ser humà, a través dels mecanismes d'homeòstasi, indicant algunes malalties causades per la seua alteració.

Es pretén saber si els alumnes entenen els mecanismes bàsics dels processos de coordinació nerviosa i hormonal, com els actes reflexos, la transmissió de l'impuls nerviós, l'acció de les hormones o la retroalimentació hormonal. També, si comprenen que les característiques del medi intern han de romandre constants i d'esta manera s'han d'autoregular la concentració de sals i d'altres substàncies, l'aigua, els gasos respiratoris o la temperatura corporal, per mitjà d'una sèrie de mecanismes homeostàtics, que es desencadenen davant d'una sèrie d'estímuls recollits per receptors externs i interns, on la coordinació neuroendocrina juga el paper més important, però també hi intervenen altres òrgans, com els renyons, la pell o el fetge.

Així mateix, que comprenen que l'alteració de l'equilibri intern pot produir-se per patologies que afecten algunes estructures implicades, com les anomalies que es produïxen en els illots de Langerhans del pàncrees, que al disminuir la secreció de l'hormona insulina, origina un augment de la concentració de glucosa en la sang, malaltia coneguda com a diabetis mellitus.

7. Citar algunes de les principals malalties infeccioses, la cadena epidemiològica i les formes de combatre-les, valorant el desenrotllament d'hàbits de prevenció de la infecció.

L'alumnat ha de conéixer que alguns microorganismes (bacteris, virus, etc.) i altres agents (cucs, àcars...) produïxen determinades malalties infeccioses, que en alguns casos són contagioses, com la grip, l'hepatitis o la SIDA, existint distints mecanismes de transmissió. També ha de conéixer que hi ha formes de combatre-les, naturals com els anticossos, i artificials, com els antibiòtics, o les vacunes, i valorar la importància de les mesures preventives contra la infecció.

8. Explicar els processos bàsics de la reproducció i el desenrotllament humans: la formació de gàmetes, la copulació i fecundació, el desenrotllament i creixement; indicant alguns problemes que hi puguen aparéixer, i valorant algunes tècniques de control i prevenció que poden utilitzar-se per a resoldre'ls.

Es tracta de comprovar l'avanç de l'alumne en la comprensió del procés reproductor humà i la importància de les tècniques de seguiment d'este, com ara l'ecografia, o l'amniocentesi, com a procediments d'informació sobre el fetus i de prevenció de possibles problemes de malformacions genètiques, o del part. També, en el coneixement de les característiques d'altres etapes del desenrotllament, com la infància, l'adolescència o la vellesa, i els problemes que hi poden aparéixer a causa dels canvis físics i hormonals, com per exemple alteracions en el creixement o trastorns de la menopausa.

9. Assenyalar les diferències entre reproducció, sexualitat i genitalitat en el ser humà, i l'aplicació dels coneixements sobre el funcionament dels aparells reproductors en la planificació de la natalitat, i fer una valoració crítica dels procediments relacionats amb esta, i valorar el desenrotllament d'hàbits saludables d'higiene en la prevenció de malalties de transmissió sexual.

Amb este criteri es pretén comprovar que els alumnes distingixen entre el procés de reproducció com a mecanisme de perpetuació de l'espècie, i el de sexualitat com una opció de comunicació afectiva i de realització personal, i entre este últim i el de la genitalitat, com un aspecte parcial de la sexualitat. D'altra banda, si comprenen el fonament dels procediments de planificació de la natalitat, com els mètodes contraceptius o les tècniques de reproducció assistida, i valoren críticament les implicacions eticosocials. També, que valoren el desenrotllament d'hàbits d'higiene sexual, per a previndre malalties com la sífilis o el SIDA.

10. Aplicar els coneixements sobre l'estructura i el funcionament dels aparells i sistemes estudiats a l'anàlisi d'algunes malalties freqüents, identificant les causes que provoquen l'aparició, reconeixent la simptomatologia i indicant els diferents mètodes diagnòstics.

Es tracta de constatar si l'alumnat entén els mecanismes que provoquen l'aparició de malalties, si relaciona els símptomes i els signes que apareixen amb les alteracions en l'estructura o la funció, si coneix i usa adequadament el vocabulari específic utilitzat per a descriure una malaltia i, també, si és capaç de reconéixer les tècniques diagnòstiques més habituals.

11. Dissenyar i realitzar xicotetes investigacions sobre la nutrició, la relació i coordinació, o la reproducció i desenrotllament humans, considerant alguns procediments del treball científic: plantejament precís del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització d'experiències, anàlisi i comunicació de resultats, i utilització de fonts d'informació.

Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en el desenrotllament de destreses i d'actituds científiques, com el rigor, la precisió, l'objectivitat, qüestionament del que és obvi, creativitat, imaginació, etc., en el camp concret de l'anatomia i la fisiologia humanes. Tot això permetrà constatar l'avanç, no sols en el terreny conceptual sinó també en el metodològic i l'actitudinal.

12. Establir el concepte de salut en les accepcions actuals, assenyalant les distintes dimensions, personal, familiar, comunitària i mundial, i indicar les grans malalties que afecten el món de hui, les possibles causes i solucions.

Es tracta que els alumnes manifesten concepcions sobre la salut, pròximes a les actuals, que la consideren com a conjunt de condicions que contribuïxen al benestar físic i psíquic, en les seues distintes dimensions individual i col·lectiva, i resultat de la interacció entre la biologia humana, el medi ambient, l'estil de vida, el sistema d'assistència sanitària i els factors socials. També, si coneixen que el patró epidemiològic del món avançat de hui està constituït fonamentalment per malalties cròniques i degeneratives (malalties cardiovasculars, càncer, etc.), conseqüència del desenrotllament industrial i tecnològic, mentres que en el tercer món ho està per malalties infeccioses, així com les causades per l'escassetat i la malnutrició. Així mateix, que apunten solucions possibles que necessàriament han de passar per la reducció dels impactes ambientals i la millora de les condicions de vida en els països subdesenrotllats.

13. Contrastar diferents fonts d'informació i elaborar informes en relació a problemes actuals rellevants sobre la salut i el consum d'una zona.

Es pretén saber si l'alumnat és capaç de realitzar investigacions amb diverses fonts documentals (bibliografia, premsa, textos històrics, entrevistes, estadístiques, etc.), estructurant el treball de manera adequada, a manera d'informes, sobre algun problema de salut o consum d'una zona, per exemple, la presència de nitrats en l'aigua, o una epidèmia de grip.

MODALITAT D'HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS

Anglés Pràctic per a les Humanitats i les Ciències Socials

I. Introducció

Este currículum troba la seua justificació teoricolingüística en les directrius que establix el Consell d'Europa en el Marc comú europeu de referència per a les llengües. Independentment d'esta base teòrica, l'optativa d'Anglés Pràctic per a segon de Batxillerat en les tres modalitats és també la resposta a una realitat del moment històric actual: la indiscutible supremacia de l'anglés com a llengua vehicular en els àmbits professionals i acadèmics de tot el món. Els espectaculars avanços produïts en les últimes dècades en el món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (amb múltiples aplicacions en el camp de la ciència, la tècnica, les humanitats i les arts) han reafirmat este paper de lingua franca fins al punt que el coneixement de l'anglés com a llengua de comunicació és en l'actualitat una ferramenta indispensable per a poder fer front als requisits de moltes professions i estudis superiors. L'increment de les relacions econòmiques, laborals i culturals a nivell transnacional en un món globalitzat amb cada vegada menys fronteres, així com la creixent mobilitat d'estudiants fomentada pels programes d'intercanvi i la política de beques, no fan més que reafirmar esta evidència.

Una de les missions de les autoritats educatives és capacitar els jóvens per a fer front a les exigències reals que, quant a la competència en anglés, es trobaran en les seues futures professions o estudis. Este és l'objectiu d'esta assignatura optativa. El currículum s'inspirarà de forma genèrica en el que es coneix com a English for Specific Purposes (anglés per a fins específics). Encara que este tipus d'ensenyança s'ha reservat tradicionalment per a etapes superiors, l'augment dels programes educatius i formatius en tot el món així com l'ensenyança cada vegada més primerenca de l'anglés aconsellen un avanç de la introducció d'este tipus d'anglés en l'àmbit del Batxillerat, com ja s'està fent en uns quants països del nostre entorn. Al final del curs l'alumne hauria d'haver adquirit amb poques paraules un nivell de competència situat aproximadament entre B1 i B2, segons es definix en el Marc comú europeu de referència per a les llengües.

L'alumne de segon de Batxillerat posseïx la suficient base lingüística acumulada en cursos anteriors per a poder usar l'anglés a un nivell de major especialització. A l'alumne que tria esta optativa l'animen amb tota probabilitat motivacions molt específiques. Ja ha esbossat en línies generals el seu horitzó d'especialització per mitjà de l'elecció d'una modalitat concreta i és conscient que es troba a les portes del seu futur professional o dels seus estudis superiors. Aborda, per tant, l'assignatura amb unes expectatives ben definides quant als objectius que ha d'aconseguir i el seu nivell de motivació és alt. Per això, l'organització i programació del procés d'ensenyança han de respondre esta demanda partint d'un projecte que se centre en l'alumne i en les seues necessitats reals, requerides per a cada camp específic, amb especial èmfasi en la competència comunicativa. Haurà d'adquirir les habilitats i estratègies lingüístiques i sociolingüístiques necessàries per a comunicar-se de manera efectiva en un entorn laboral o acadèmic i haurà de conéixer el lèxic específic del seu camp. També haurà d'aprendre a manejar les ferramentes que li permeten ampliar els seus coneixements de forma autònoma i transferir-los a situacions reals. L'aprenentatge serà un procés dinàmic basat en una àmplia varietat d'activitats que tindran sentit des del punt de vista comunicatiu i reflectiran situacions reals. S'utilitzaran, majoritàriament, materials autèntics i es farà un ús extens de les tecnologies de la informació i la comunicació. En suma, s'intentarà introduir el món real en l'aula. Tot això hauria d'incrementar no sols les seues destreses lingüístiques i comunicatives, sinó també la seua percepció del valor de la reflexió, la seua consciència social i transcultural i el creixement personal.

Donat el caràcter transversal d'esta assignatura i, a causa de la necessitat de recolzar-se en els coneixements adquirits en altres matèries per al seu desenrotllament, l'Anglés Pràctic de segon de Batxillerat haurà d'introduir una dinàmica de realimentació de coneixements amb estes matèries, reforçant els coneixements que s'hi impartixen i nodrint-se d'estos.

II. Objectius generals

Quant al nivell de competència lingüística a aconseguir, l'objectiu de l'optativa de l'Anglés Pràctic de segon de Batxillerat en les seues tres modalitats consistix en el fet que l'alumne arribe a adquirir amb poques paraules un nivell d'usuari independent de la llengua situat aproximadament entre el nivell B1 i el B2, segons la definició del Marc comú europeu de referència per a les llengües.

L'alumne haurà d'aconseguir les capacitats següents :

1. Adquirir un nivell satisfactori de competència comunicativa en anglés per mitjà del desenrotllament de destreses de comprensió i producció, per qualsevol mitjà, de missatges orals i escrits relacionats amb el camp específic.

2. Desenrotllar competències estratègiques i recursos lingüístics i extralingüístics per a possibilitar una comunicació efectiva i adequada al context.

3. Llegir de forma autònoma textos relatius al camp específic així com buscar informació en qualsevol mitjà, utilitzant les estratègies de comprensió i busca adequades.

4. Reflexionar sobre el funcionament de l'anglés en el pla de la comunicació i utilitzar esta reflexió per a continuar progressant en el seu aprenentatge i per a millorar les produccions pròpies en l'àmbit del camp específic.

5. Desenrotllar una consciència crítica, refermant estratègies d'autocorrecció i autoavaluació en l'adquisició de la competència comunicativa, amb actituds d'iniciativa i de responsabilitat.

6. Reconéixer la importància de l'anglés com a llengua de comunicació i enteniment internacional i valorar-lo com a instrument per a l'adquisició de coneixements en l'àmbit professional i acadèmic.

7. Tindre consciència de les distintes normes socioculturals existents en el món multicultural en què vivim, a fi de desenrotllar l'interés i el respecte per altres formes d'entendre la realitat.

8. Desenrotllar la capacitat de transferir els coneixements adquirits a una varietat de situacions distintes.

III. Continguts

Els continguts que es presenten són prou generals i només pretenen ser un marc general per al professor. Ara bé, tant el lèxic com els temes tractats en l'assignatura hauran de tindre una relació directa amb el camp concret, i tindran sempre com a finalitat satisfer les necessitats específiques de l'alumne en el món real.

La transversalitat amb les diferents assignatures de cada modalitat serà fonamental a l'hora d'elaborar les programacions dels cursos. Així mateix, haurà de quedar reflectida la major diversitat possible d'assignatures de cada modalitat a fi que l'alumne veja satisfetes les seues necessitats, expectatives i motivacions.

Bloc 1. Comprensió, expressió i interacció de forma oral i escrita

Les destreses lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) s'han integrat en un sol bloc, perquè sovint l'ús oral i l'escrit tenen diversos aspectes en comú (tema prefixat, planificació del contingut, sintaxi, lèxic, registre, subjecció a normes, etc.) i hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diversos usos, per la qual cosa permeten relacionar ambdós aprenentatges i reforçar-se mútuament. En l'aprenentatge d'estes habilitats lingüístiques es farà un ús extens de materials autèntics i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Coneixement del lèxic específic del camp concret així com d'una gamma apropiada de textos (articles, manuals, diccionaris tècnics, llibres de divulgació, pàgines web, correus electrònics, instruccions, cartes, informes curts, etc.) relacionats amb este.

- Comprensió de la informació global i concreta en textos orals i escrits relacionats amb l'àmbit específic, divulgats per qualsevol mitjà de comunicació, identificació de les idees principals contingudes en estos, així com reconeixement de la seua cohesió discursiva, identificant paraules d'enllaç i elements de referència.

- Predicció i inferència d'informacions en distints tipus de textos i comprovació de les idees anticipades o suposicions fetes per mitjà de l'escolta o lectura posterior.

- Comprensió escrita i oral de peticions d'informació i d'instruccions així com seguiment de les indicacions donades.

- Busca, en qualsevol mitjà, d'informació concreta en textos extensos i recopilació d'informació en textos distints, amb la finalitat de realitzar una tasca determinada relacionada amb el camp específic.

- Producció escrita d'idees o de temes relacionats amb el camp específic, planificant el desenrotllament i tenint en compte els interlocutors, la intenció comunicativa i els esquemes textuals adequats.

- Desenrotllament de tècniques retòriques com a identificació, descripció, definició, interpretació de dades, instrucció, comparació i classificació.

- Ús apropiat d'estratègies i de recursos (apunts, diagrames, mapes, etc.) per a comprendre i produir textos orals o escrits (conversacions, instruccions, entrevistes, discursos, etc.).

- Comprendre i produir missatges orals en situacions comunicatives reals així com iniciar, mantindre i concloure conversacions en l'àmbit del camp específic.

- Realització de presentacions orals d'idees o temes relacionats amb el camp específic, amb pronunciació correcta i ús adequat de registre.

- Realització de resums escrits i orals d'informació de diverses fonts.

- Transmissió de la informació obtinguda en documents orals i escrits sobre el camp específic.

- Participació i interactuació en discussions o debats sobre temes relacionats amb el camp específic, usant el lèxic i registre adequats, defenent punts de vista, oferint informació detallada i utilitzant exemples adequats.

- Presa de decisions en grup sobre un tema específic.

- Realització de projectes individuals o participar en l'elaboració de projectes comuns.

- Escriure informes desenrotllant una argumentació raonada, amb exposició d'avantatges i desavantatges.

Bloc 2. Aspectes socioculturals i consciència intercultural

- Valoració de l'anglés com a mitjà per a eliminar barreres d'enteniment i comunicació entre distints pobles i com a instrument per a despertar l'interés i el respecte per la comunicació intercultural.

- Presa de consciència i valoració dels costums, convencions socials, aspectes culturals i trets de la vida quotidiana d'altres països.

- Valoració de la importància de l'anglés com a ferramenta per a adquirir coneixements i com a llengua vehicular en les tecnologies de la informació i la comunicació.

- Desenrotllar una disposició oberta per a rebre les opinions i els arguments d'altres sense prejuís i mantindre un diàleg crític i constructiu.

- Presa de consciència de la importància d'adequar els missatges a les característiques de l'interlocutor, al context i a la intenció comunicativa: registres idiomàtics i fórmules lingüístiques (salutacions, comiats, peticions amb cortesia, etc.).

- Desenrotllament de la confiança per a parlar en públic.

Bloc 3. Coneixement de la llengua i reflexió sobre l'aprenentatge

- Observació i coneixement de les característiques pròpies i diferenciades de l'ús dels codis oral i escrit.

- Utilització d'estratègies d'assimilació del lèxic en el camp específic i per a la comprensió autònoma de textos (internet, interpretació pel context, hipòtesi sobre la situació, inferències, etc.).

- Desenrotllament de la capacitat de seleccionar i d'usar fonts d'informació autònomament.

- Observació i interpretació dels indicis lingüístics que permeten desvelar els implícits culturals.

- Identificació i apropiació de les normes socioculturals i indicis no verbals que incidixen en la comunicació.

- Perfeccionament de la pronunciació de l'anglés amb intenció comunicativa.

- Observació i interpretació dels actes de parla lligats a les estratègies discursives que realitzen les intencions de comunicació.

- Observació i apropiació de les formes ritualitzades que apareixen en les situacions interactives orals i escrites (salutacions, fórmules per a prendre la paraula, etc.), així com de les realitzacions lingüístiques que manifesten el tipus de relació entre els interlocutors.

- Desenrotllament de la capacitat d'autoavaluar-se i de detectar i corregir els errors propis i aliens.

IV. Criteris d'avaluació

Es considerarà que l'alumne ha adquirit les competències i els coneixements requerits quan siga capaç de:

1. Llegir de forma autònoma i comprendre textos relacionats amb el camp específic, usant les estratègies adequades de comprensió, de busca d'informació i de consulta. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'aplicar estratègies apropiades per a abordar la comprensió (global o d'aspectes específics) de textos escrits (llibres, articles, informes, manuals, pàgines web, instruccions, cartes, correus electrònics, etc.), ajudant-se de material de consulta i referència (diccionaris, internet, etc.).

2. Produir textos escrits amb claredat i precisió sobre temes relacionats amb el camp específic, desenrotllant cadenes argumentals raonables i valorant els avantatges i desavantatges d'aspectes concrets, tot això atenent diverses intencions comunicatives i respectant les convencions de la llengua escrita.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de planificar els seus escrits i d'exposar els seus punts de vista de forma organitzada, precisa, argumentada i eficaç en una àmplia varietat de textos (informes, descripcions, valoracions, exposicions, resums, sol·licituds d'ocupació, currículum, correus electrònics, cartes, etc.). Es valorarà no sols la correcció lingüística sinó també la capacitat argumentativa i els aspectes formals.

3. Comprendre les informacions essencials de qualsevol classe de textos orals emesos per qualsevol mitjà sobre temes relacionats amb el camp específic, aplicant les estratègies de comprensió adequades.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'aplicar estratègies apropiades per a la comprensió (global o d'aspectes específics) de textos orals emesos directament per parlants o per mitjà de qualsevol mitjà de comunicació (programes de divulgació, documentals, notícies, conversacions, conferències, xarrades, debats, instruccions, entrevistes, etc.) així com per al seu seguiment (presa d'apunts, realització d'esquemes, etc.).

4. Produir missatges orals, així com participar en una àmplia gamma de situacions interactives orals en l'àmbit del camp específic utilitzant les estratègies i les normes sociocomunicatives adequades a la intenció de comunicació. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'utilitzar estratègies comunicatives, de tipus lingüístic i extralingüístic, en situacions comunes de l'àmbit del camp específic (presentacions, conversacions, entrevistes, debats, etc.). Es valorarà la capacitat de comunicar-se de forma efectiva utilitzant l'anglés amb fluïdesa acceptable i pronunciació satisfactòria, de forma adequada a la situació de comunicació, i expressa les idees amb claredat.

5. Buscar, extraure, sintetitzar i avaluar informació i arguments procedents d'unes quantes fonts en l'àmbit del camp específic.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de posar en pràctica distintes estratègies de busca i d'usar el seu coneixement dels distints tipus de text per a aconseguir la informació global o específica requerida.

6. Utilitzar els coneixements lingüístics adquirits com a instrument d'autoavaluació i d'autocorrecció de les produccions escrites i orals en el camp específic, així com comprendre millor les produccions alienes. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de distingir i reconéixer la correcció formal i la coherència en l'expressió de les idees, així com l'adequació del discurs a la situació de comunicació, amb la finalitat de desenrotllar una actitud crítica cap a les pròpies produccions i una predisposició positiva cap a l'autocorrecció.

7. Extraure i valorar de forma crítica les informacions de caràcter sociocultural contingudes explícitament o implícitament en els textos relacionats amb el camp específic.

Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de reconéixer i d'interpretar els aspectes culturals explícits i inferir els aspectes implícits (convencions socials, normes de conducta, costums, rituals, etc.) en les mostres de llengua i valorar-los amb una actitud reflexiva i crítica.

8. Participar en activitats de grup en la realització de tasques relacionades amb el camp específic, mostrant una actitud receptiva cap a les aportacions dels altres. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat de treballar en grup per mitjà de la realització de projectes, col·laborant amb esperit constructiu i sentit crític, amb l'objectiu de portar-los a terme per mitjà de la discussió, la negociació de punts de vista i la integració d'idees.

9. Transferir els coneixements adquirits a una varietat de situacions distintes. Es tracta d'avaluar si l'alumne ha adquirit la capacitat d'extrapolar els coneixements adquirits i d'aplicar-los de forma creativa a circumstàncies noves que simulen situacions reals de l'àmbit del camp específic.

Sociologia

I. Introducció

La Sociologia va nàixer com a disciplina específica en les societats més avançades, quan el progrés de la ciència, la industrialització i l'acceleració del canvi econòmic, polític i social, van predisposar una part de la humanitat a tractar d'analitzar, comprendre, preveure i controlar els seus constructes socials, apartant-se de visions d'índole naturalista, teològica, biologicista o individualista.

El que definix formalment esta branca del coneixement és l'èmfasi en l'especificitat del social com a objecte de coneixement i dels instruments metodològics. S'ha caracteritzat per una ampliació constant dels centres d'interés fins al punt d'arribar a ser coextensiva amb el conjunt de les ciències socials en un sentit que només pot compartir la història, així com per la constant incorporació de nous mètodes i tècniques d'investigació, preses, moltes d'estes, d'altres disciplines o compartides amb estes.

El paper d'esta disciplina no pot comprendre's sense tindre en compte, almenys, tres aspectes presents des dels seus orígens fins a l'actualitat.

En primer lloc, els temes de la investigació sociològica han sorgit, en gran manera i sense negar amb això la iniciativa individual, com a resposta a la percepció de problemes socials per distintes societats, comunitats, col·lectius, grups d'interés i agències governamentals.

En segon lloc, les troballes empíriques i les elaboracions teòriques han sigut utilitzats per a justificar o criticar polítiques, defendre o oposar-se a certs interessos, sostindre o qüestionar creences.

En tercer lloc, l'especial interés mostrat cap a problemes relatius a les desigualtats socials, a les relacions de poder (no solament ni fonamentalment polítiques) i als processos de transformació.

Es tracta d'una especialitat de les ciències socials que pretén dotar individus, grups i col·lectivitats de millors instruments per a conéixer-se, controlar i comprendre la seua situació i els seus interessos i els dels altres i fer-se amos dels seus destins. I, a més, aborda constantment qüestions que evoquen interessos i preses de posició distintes i, sovint, contraposades, que afecten creences molt arrelades i que al·ludixen directament o indirectament a l'individu, a les institucions més pròximes i als grups de referència.

En el Batxillerat els temes de la sociologia poden mobilitzar l'interés de l'alumnat ja que connecten fàcilment amb aspectes rellevants de la seua experiència quotidiana. No obstant això, s'ha d'evitar, en este context, prendre les opinions com a veritats establides, les percepcions espontànies com a fets comprovats o les especulacions com a autèntiques teories definitivament articulades.

Per tot això, els objectius generals pretenen que l'aprenentatge de la sociologia servisca a l'alumnat per a adoptar una posició més desapegada, reflexiva, crítica i constructiva davant de les relacions socials en què estan immersos.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Conéixer l'accepció sociològica precisa d'una sèrie de termes i conceptes bàsics, en particular la d'aquells que tenen altres usos en el llenguatge comú.

2. Comprendre l'especificitat del que és social i adoptar una actitud crítica davant de qualsevol interpretació reduccionista: naturalista, biologicista, economicista o psicologista.

3. Ser conscient de la complexitat i la incertesa de les relacions socials, evitant tot tipus de visions simplistes, homogenitzadores, maniquees o deterministes.

4. Constatar la relativitat de les relacions i institucions socials en el temps i en l'espai, prenent consciència de les diferències culturals i els canvis històrics.

5. Captar la interrelació entre les institucions i entre els grups, així com les relacions de complementarietat i conflicte entre els uns i els altres.

6. Ser conscient de les desigualtats socials, individuals o grupals i debatre de manera raonada sobre la seua entitat, les causes, les funcions i les solucions possibles.

7. Percebre les dimensions, els beneficis i els costos del canvi social, les seues tendències i les seues conseqüències sobre les formes de vida.

8. Conéixer els principals instruments del coneixement sociològic: fonts d'informació agregada, tècniques de producció de dades, procediments quantitatius i qualitatius d'investigació, mètodes d'anàlisi, etc.

9. Apreciar la importància per al coneixement de la societat, d'una informació precisa, d'instruments científics per a la seua anàlisi i del rigor en la interpretació. Comprendre el caràcter mai definitiu de les conclusions proporcionades per l'anàlisi de la societat.

10. Aconseguir una certa distància crítica enfront de la societat en general i enfront de les institucions socials més pròximes, sent capaç d'interrogar-s'hi i d'elaborar un juí propi sobre la base del coneixement existent.

III. Continguts

Els nuclis de continguts proposats inclouen nocions bàsiques que permeten a l'alumnat comprendre alguns elements sociològics bàsics i percebre l'amplitud dels problemes abordables per la matèria. A més, inclouen una selecció de temes monogràfics que podran tractar-se amb major deteniment, oferint al professorat la possibilitat de triar aquells que millor s'adapten als interessos i les necessitats del seu alumnat.

1. La societat

En este nucli es presenten alguns conceptes bàsics i s'aborden els aspectes més generals de la formació i l'existència de la societat.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Conceptes bàsics: cultura, socialització, estructura, divisió del treball, organitzacions formals i grups primaris.

- La dicotomia naturalesa-cultura. El procés de socialització.

- El pas dels grups de parentiu a la societat organitzada.

- La relació individu-societat. Diferència entre comunitat i societat.

- La noció d'estructura social. El binomi estructura-acció social.

2. El canvi social

Este nucli té com a objecte l'estudi dels processos essencials de canvi de les formes socials tradicionals a les actuals, així com una incursió en el debat sobre alguns temes d'actualitat.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- La industrialització. El desplegament del mercat. L'assalarització.

- La urbanització. El desenrotllament de les comunicacions.

- La formació dels estats-nació. La democratització jurídica i política.

- El pas de la família extensa a la família nuclear.

- La secularització. La modernització de les actituds.

- El debat actual: la globalització; multiculturalitat i interculturalitat; la societat de la informació i del coneixement; l'acceleració del canvi tecnològic i del desenrotllament sostenible, etc.

3. Les desigualtats socials

En este nucli es tracta de manera general el conjunt de les desigualtats adscriptives (sexe, ètnia, nacionalitat, llengua, religió, edat, etc.) i adquisitives (propietat, autoritat, procés de treball, qualificació, etc.).

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Conceptes bàsics: explotació, opressió, dominació; gènere, ètnia, grup d'edat; estratificació, mobilitat social, classe social, estatus; distribució de la renda i de la riquesa, marginació, igualtat d'oportunitats i de resultats, etc.

- Agregats i grups socials més desfavorits, com dones, ancians, minories ètniques i culturals, immigrants, discapacitats, obrers, marginats, etc.

4. La societat espanyola

Este nucli està dedicat a l'estudi del desenrotllament recent de la societat espanyola i de les seues característiques específiques actuals, partint de l'entorn: la Comunitat Valenciana, la ciutat o, inclús, el barri.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- El procés de modernització des dels anys seixanta fins hui. La incorporació a la Unió Europea. La secularització.

- L'estructura de l'Estat i les diferències entre les comunitats autònomes.

- L'estructura social; distribució de la renda i classes socials.

- La incorporació de la dona. L'envelliment de la població.

- El fenomen migratori i la seua repercussió social.

IV. Criteris d'avaluació

1. Descriure les relacions i els processos socials, utilitzant apropiadament i amb rigor els conceptes i termes bàsics de l'anàlisi sociològica.

Este criteri pretén comprovar que l'alumnat comprén els elements fonamentals de la terminologia sociològica, distingix entre el seu ús científic i el seu ús comú i és capaç de valdre-se'n per a la descripció i l'anàlisi de la realitat social.

2. Identificar components socials d'institucions pròximes, rutines quotidianes i grups de pertinença, distingint entre components naturals i culturals, aspectes necessaris o inevitables i aspectes socialment construïts.

El propòsit d'este criteri és valorar la capacitat de l'alumnat per a percebre la dimensió social de la realitat que l'envolta o, almenys, per a problematitzar-la des d'una perspectiva sociològica.

3. Identificar les principals transformacions que han conduït i conduïxen la humanitat des de la societat tradicional a la societat moderna, valorant el seu caràcter, el seu abast i les seues conseqüències.

Este criteri té per objectiu verificar la capacitat de l'alumnat de relativitzar les formes socials en què viu, comprendre mínimament la seua gènesi i percebre que el canvi social continua sent un procés inacabat i de resultats incerts.

4. Conéixer les distintes formes de desigualtat social, el seu origen, el seu abast i les seues conseqüències, entenent que no són inevitables, que tenen causes localitzables i que poden ser afavorides, moderades o eliminades.

Este criteri servix per a comprovar que l'alumnat comprén que les desigualtats socials no obeïxen simplement a diferències individuals, i menys encara innates, sinó que són producte de factors igualment socials i que, com a tals, unes o altres poden ser objecte de l'anàlisi sociològica i de la intervenció política i social.

5. Conéixer i comprendre les característiques bàsiques de l'estructura social de la Comunitat Valenciana i d'Espanya, així com els processos de transformació més recents i en curs.

Este criteri pretén valorar el coneixement de l'alumnat de la societat valenciana i de l'espanyola, de la seua especificitat en el context de les societats avançades i semiavançades, així com la seua capacitat d'aplicar els conceptes bàsics de la sociologia.

6. Situar institucions, grups o processos concrets en les coordenades més generals de la totalitat social, nacional i internacional, i contrastar-los amb models, tipus i conceptes generals, fent referència a unes i a altres per a interpretar aquells en els seus elements comuns i diferencials.

Amb este criteri es tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a anar del particular al general i del general al particular, així com per a distingir els models teòrics i tipus ideals dels casos concrets.

7. Utilitzar interpretacions sociològiques alternatives d'una mateixa realitat, valorant les seues aportacions respectives i el pes de punts de vista més generals sobre les seues formulacions concretes.

La funció d'este criteri és estimar la capacitat de l'alumnat per a captar que les troballes, les anàlisis, les teories i les conclusions en sociologia no tenen el grau de certesa de les ciències naturals, i que els debats al seu si poden expressar per igual diferents metodologies, perspectives, focus d'interés o preconceptes. També permetrà comprovar si sap situar-se críticament enfront de les dites interpretacions, raonant una opció, o la falta d'opció, personal respecte d'això.

8. Utilitzar diverses fonts d'informació per a extraure conclusions pròpies sobre un problema, sol o en equip, valorant la fiabilitat de les dites fonts.

Este criteri es proposa verificar la capacitat de l'alumnat per a interpretar fenòmens socials utilitzant informació de base (estudis, informes, estadístiques, enquestes, etc.), així com per a arribar a inferències a partir d'esta, per a qüestionar la validesa de materials concrets i relativitzar, d'acord amb això, la pertinència de les conclusions recolzades en aquells.

9. Produir en equip dades, utilitzant tècniques elementals d'investigació sociològica, que resulten pertinents per a un objecte d'estudi donat.

Amb este criteri es pretén comprovar, d'una banda, si l'alumnat comprén el valor de certes tècniques (qüestionaris, entrevistes, observació, etc.), així com la seua major o menor adequació a objectius de coneixement concret, el seu caràcter comprensiu o reductor de la realitat que pretenen captar. També permetrà mesurar la seua capacitat per a aplicar, per si mateix i en equip, els coneixements adquirits a l'anàlisi d'un objecte nou.

10. Elaborar en grup un treball monogràfic que continga l'anàlisi d'una institució, un grup o un cas.

Este criteri servix per a avaluar la capacitat de l'alumnat de treballar en equip en l'anàlisi d'un objecte d'investigació, servint-se en la mesura de les seues possibilitats de materials especialitzats i tècniques sociològiques. El tema pot ser una institució en general (l'escola, la família l'empresa, etc.) un grup social (les persones immigrants o ancianes, col·lectius professionals, etc.) o, preferiblement, un cas dins d'estes institucions o grups (el mateix centre, els immigrants d'un cert origen assentats en la localitat, l'empresa més pròxima, etc.).

Es valorarà especialment l'ús de literatura especialitzada, la qualitat de les fonts d'informació, les tècniques d'investigació de camp aplicades (observació, entrevistes, qüestionaris, etc.), l'anàlisi realitzat de les dades quantitatives i qualitatives, així com l'intercanvi de troballes i conclusions i el debat raonat i respectuós.

Antropologia

I. Introducció

Com indica la seua etimologia, l'anthropologia, la ciència de l'home, a l'estar dedicada per excel·lència a l'estudi dels sers humans en la integritat de les seues produccions, de les seues accions i de la seua constitució, pot esgrimir com el principal objectiu de la seua presència en el Batxillerat, precisament eixa específica capacitat seua de reconeixement de la naturalesa intrínsecament cultural de la realitat humana. En efecte, l'antropologia assumix la tasca d'abordar el conjunt de vessants que componen la dimensió sociocultural dels sers humans, com el parentiu, l'economia, la política, el llenguatge, la religió, el dret, l'art i qualsevol altre dels sistemes de regles que adquirisquen en tant que membres d'una societat determinada. Esta dimensió és el fonament de la densitat i riquesa de la realitat humana, però també és un focus de tensions i de confrontacions que jalonen la història sencera de la humanitat, com les guerres de religió, els conflictes lingüístics, el desmembrament de diferents estats per rivalitats ètniques i nacionals, etc.

Així doncs, l'antropologia, pel seu propi objecte d'estudi, necessita servir-se de les ciències fisiconaturals, de les ciències humanes i socials, així com de la reflexió historicosistemàtica de la filosofia, perquè no sols és una ciència fisicobiològica i sociocultural comparativa, sinó també una interpretació de la realitat humana que no ha d'eliminar mai els seus compromisos teòrics, ètics i crítics. L'antropologia general pot complir, en conseqüència, una sèrie de funcions de gran abast: una funció integradora i mediadora entre les ciències biològiques i les ciències de la cultura, una funció teoricocrítica al si de les diferents interpretacions del ser humà i una funció utopicamoral, reinvidincadora de la plenitud personal de tots els humans.

Com que es tracta de l'únic curs d'antropologia en el Batxillerat, s'ha considerat convenient abordar-lo com una introducció a l'estudi de l'home, des d'una perspectiva global i integradora dels diferents aspectes (biològic, psicològic, social, cultural, històric, etc.). En este sentit, l'estudi d'esta matèria pot contribuir a vertebrar coneixements parcials sobre l'home, subministrats més específicament per altres assignatures, com la biologia, la psicologia, la sociologia, l'economia, el dret, la història, la literatura o la filosofia.

No obstant això, el seu valor formatiu no es reduïx a això. En el nostre món global, en el qual les relacions politicomilitars, el mercat de treball, els viatges, la informació, l'art, les diversions o l'esport són cada vegada més plurals i internacionals, la matèria d'Antropologia brinda informació i suscita reflexió sobre les diferències culturals que existixen en la humanitat, sobre el xoc cultural que es produïx quan entren en contacte les dites diferències i sobre la sempre sorprenent riquesa creativa dels humans. En este sentit, pot contribuir a pal·liar el provincianisme i la prepotència de la ciutadania de l'anomenat "primer món", i a prendre consciència dels problemes que sorgixen en les seues relacions amb altres societats i cultures, com el racisme, la xenofòbia, l'explotació de la infància, el deteriorament de la naturalesa o la guerra. D'altra banda, esta matèria és molt útil a la Comunitat Valenciana que és bilingüe i que, a més del seu ric passat multicultural, també té forts contrastos que el turisme, la nova indústria multinacional i les zones de cultius més tradicionals evidencien en la seua mera juxtaposició.

Per les seues característiques, esta matèria permet dur a terme activitats pràctiques que contribuïsquen a l'assimilació personalitzada dels continguts teòrics i a la mateixa dinàmica sociocultural de les ciutats, els pobles i les comarques en què viu l'alumnat. Per exemple, xicotets treballs de camp sobre la realitat cultural en què està inserit l'alumnat o sobre la qual van estar i continuen estant inserits els seus familiars, utilitzant les biblioteques públiques o els museus d'etnologia. A més d'ajudar a l'aplicació i consolidació dels coneixements adquirits, estos treballs podrien tindre la virtualitat de col·laborar en la preservació del llegat cultural de les generacions que ens van precedir, per exemple, transcrivint i col·leccionant relats d'història oral, contes, llegendes, cançons, refranys, danses, jocs, endevinalles, receptes gastronòmiques i medicinals, labors d'artesania, etc. Així mateix, podrien coadjuvar i servir en l'elaboració de programes de festes, revistes estudiantils, exposicions de dibuixos, fotografies i vídeos, que promogueren els mateixos centres docents.

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Identificar els problemes antropològics i emprar amb propietat els conceptes i termes per a la seua anàlisi i comprensió.

2. Aplicar amb rigor els procediments bàsics del treball intel·lectual al plantejament i a la solució dels problemes antropològics.

3. Comprendre, de manera integradora, els diferents aspectes de la realitat humana, relacionant conceptes i problemes plantejats en els diferents àmbits del saber que s'ocupen de l'home.

4. Adquirir una comprensió bàsica del món de la cultura, que diferencia radicalment els sers humans de la resta de les espècies animals.

5. Explicar comportaments del ser humà en societat, així com analitzar els mecanismes i funcions per mitjà dels quals s'identifica a si mateix com a pertanyent a una realitat cultural particular.

6. Assumir gradualment una actitud crítica respecte al propi entorn cultural, combatent tot tipus de prejuís racistes i etnocèntrics, dogmàtics i excloents.

7. Adoptar actituds de tolerància activa i estima de les diferències culturals i valorar els intents per construir una societat mundial basada en el respecte dels drets humans i en la salvaguarda de les ètnies i cultures minoritàries.

8. Aplicar els coneixements antropològics a l'estudi de situacions i problemes concrets del propi entorn.

III. Continguts

Tenint en compte el seu caràcter introductori, esta matèria ha sigut estructurada entorn de sis nuclis temàtics. Els dos primers plantegen una informació bàsica, sistemàtica i històrica sobre els principals problemes, mètodes i àrees d'investigació de l'antropologia, així com una panoràmica dels corrents més importants en el desenrotllament històric del pensament antropològic. Els altres quatre nuclis giren entorn de qüestions específiques d'algunes de les àrees vertebrals de l'antropologia. La seua substantivitat i relativa independència deixen oberta la possibilitat de dedicar una atenció més o menys equilibrada a tots estos o d'insistir preferentment en un o en diversos, alternant d'un curs a un altre, segons els criteris de programació del professorat.

1. L'antropologia com a camp d'estudi

Este nucli comprén continguts bàsics de l'antropologia com a disciplina científica.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Naturalesa i objecte de l'antropologia.

- Principals branques o camps d'investigació: antropologia física, antropologia social i antropologia cultural.

- Metodologia pròpia dels estudis antropològics.

- Relacions i comparació entre l'antropologia i altres ciències humanes, com la sociologia, la psicologia, la història, etc.

2. Desenrotllament històric de les teories antropològiques

Este nucli pretén presentar un fil conductor que recórrega la història de la nostra cultura, privilegiant els moments de pluralitat i enfrontaments culturals i la conseqüent reflexió sobre la diversitat i el canvi cultural.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Fites fundacionals de la teoria antropològica en els seus respectius contextos.

- Esquema general de les diferents teories i estratègies d'investigació antropològica vigents en l'actualitat.

- Principals pressupostos ontològics, epistemològics i metodològics dels corrents antropològics més importants.

3. Antropologia física i biològica

Este nucli aborda el problema de la relació entre naturalesa i cultura, la determinació del lloc que ocupa l'home en l'escala animal, des d'una perspectiva evolutiva i estructural.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- El procés d'hominització i l'herència biològica de l'home.

- Influència de la cultura en l'aparició de l'homo sapiens.

- Pautes de conducta en els primats i en l'home.

- Especificitat del llenguatge humà en comparació amb altres sistemes de comunicació animal.

- La diversitat racial de l'espècie humana.

4. Antropologia social

Dins d'esta branca de l'antropologia general, el present nucli vol aportar informació, des de les diverses societats humanes, sobre tres elements socioculturals fonamentals (família, matrimoni i parentiu), en relació als quals sol haver-hi una perspectiva etnocèntrica de manera predominant.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Família, matrimoni i parentiu: funcions i diferents tipus, en les diverses cultures.

- La polèmica sobre l'origen i la universalitat de la família.

- El debat entorn de la prohibició de l'incest.

- Les diverses regles de la filiació.

5. Antropologia de la religió

L'objecte d'aprenentatge d'este nucli temàtic el constituïxen les diverses manifestacions del fet religiós com a fenomen cultural. A este efecte, convé distingir l'especificitat de la perspectiva antropològica sobre la religió, d'altres aproximacions diferents.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Distinció entre el sagrat i el profà.

- Característiques i funcions de la religió.

- Naturalesa dels mites.

- El ritual i les seues varietats.

- Pràctiques religioses: màgia, sacrifici, endevinació, festivitats, etc.

- Relacions de la religió amb altres elements del sistema sociocultural del qual forma part.

6. Antropologia filosòfica

Com que l'objecte d'estudi d'esta matèria és el ser humà, este nucli té com a finalitat mostrar la necessària dimensió filosòfica de l'antropologia, que ha de complir una funció teòrica, una funció crítica i una funció ètica.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

- Problemàtica i sentit de la filosofia de l'home, tradicionalment denominada antropologia filosòfica.

- Funcions, teòrica, crítica i ètica, de l'antropologia filosòfica.

- Anàlisi, des del punt de vista de l'antropologia filosòfica, d'alguna de les imatges de l'home amb més incidència en la nostra cultura o d'alguna de les concepcions predominants sobre el ser humà.

IV. Criteris d'avaluació

1. Obtindre informació rellevant sobre un tema antropològic concret a partir de diverses fonts, així com elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament.

Este criteri tracta de comprovar la capacitat de l'alumnat, en un curs de caràcter introductori, per a seleccionar informació recorrent a fonts de diversa índole (la seua pròpia experiència sobre la vida quotidiana, els coneixements que li proporcionen altres disciplines, els mitjans de comunicació o textos específicament antropològics), així com el seu domini de destreses de caràcter general necessàries per a la utilització crítica de la dita informació (observació i descripció, classificació, comparació, sistematització, etc.).

2. Analitzar i comentar textos breus i senzills de caràcter antropològic, atenent la identificació del seu contingut, l'explicació dels termes específics i la relació de la seua temàtica amb els coneixements adquirits.

Estos criteris pretén comprovar la capacitat de l'alumnat per a llegir comprensivament i analitzar textos senzills que facen referència a problemes de caràcter antropològic, mostrant la dita capacitat en la identificació de les tesis fonamentals, en la reformulació d'estes amb les seues pròpies paraules, en l'explicació dels termes o conceptes específics i en la detecció dels recursos retòrics utilitzats per l'autor per a persuadir el lector de la veracitat del que exposa. Així mateix, pretén mostrar la seua capacitat per a establir relacions entre els problemes plantejats en els textos i els coneixements prèviament adquirits. Estos exercicis poden ser especialment útils aplicats a articles d'opinió de la premsa diària que aborden temes d'actualitat de caràcter antropològic (immigració, violència racial, sectes religioses, rituals festius, tracte als animals, etc.).

3. Realitzar, de manera individual o en grup, un treball monogràfic sobre algun tema antropològic d'interés per a l'alumnat, relacionat amb els continguts estudiats.

Este criteri tracta d'avaluar la capacitat de l'alumnat per a realitzar, amb les orientacions pertinents, treballs de redacció sobre algun problema antropològic que suscite el seu interés, abordant tasques de planificació (arreplega de dades, selecció de fonts bibliogràfiques de consulta, etc.) i d'execució (plantejament del tema, tractament de la informació, anàlisi d'arguments i valoració de conclusions, etc.). Ambdós aspectes permeten comprovar el grau d'autonomia adquirit per l'alumnat en la seua manera d'obtindre i tractar la informació pertinent i de formular conclusions, així com la seua capacitat per a treballar de manera cooperativa.

4. Prendre consciència de les variacions culturals que ha experimentat la societat europea al llarg de la història, analitzant algun dels canvis culturals ocorreguts.

Este criteri permet comprovar si l'alumnat ha sigut capaç d'aprofundir en el passat de la realitat cultural d'Europa i de constatar l'experiència del xoc i de la diversitat cultural (per exemple, les colonitzacions de l'antiguitat, el pluralisme cristià-jueu-musulmà al llarg de diversos segles en les edats mitjana i moderna, les relacions amb Orient i el nord d'Àfrica, i, especialment, el descobriment, conquista i colonització d'Amèrica).

5. Obtindre informació rellevant sobre un aspecte concret de la cultura local, per mitjà de la realització de xicotets treballs etnogràfics (enquestes, entrevistes, biografies culturals), degudament preparats.

Es pretén comprovar així la capacitat desenrotllada per a obtindre informació de primera mà sobre algun aspecte de l'inventari cultural de la localitat o comarca, recorrent per a això a tècniques usuals en els treballs de camp dels antropòlegs culturals. Especialment útil pot ser la confecció d'alguna biografia cultural de persones ben relacionades amb l'alumnat que hagen viscut en contextos culturals diferents, com pot ser el cultiu de la terra amb procediments tradicionals o que puguen narrar un altre tipus d'organització sociocultural, com experiències en la passada guerra civil o estades en altres països. Este criteri també permet valorar si l'alumnat domina habilitats bàsiques, com la descripció, classificació i comparació de les dades etnogràfiques obtingudes.

6. Participar en debats sobre algun problema antropològic que suscite l'interés de l'alumnat, aportant les pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions prèviament estudiades.

Per mitjà d'este criteri, es pretén avaluar la capacitat de l'alumnat per a establir relacions entre diferents maneres d'abordar un problema, i per a examinar críticament les diverses solucions plantejades. El recurs a debats és un instrument eficaç per a fomentar el rigor expositiu i permet comprovar la competència de l'alumnat per a mantindre un diàleg racional i argumentar les pròpies posicions amb llibertat i sense dogmatismes.

Fonaments de Direcció d'Empresa

I. Introducció

Fonaments de Direcció d'Empresa és una matèria específica que s'impartix en segon curs del Batxillerat, per a la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials. És una aproximació a l'estudi de l'empresa i de les seues relacions amb l'entorn; es proposa un programa de l'assignatura que permeta iniciar l'estudiant en el món de l'empresa i la seua direcció, i que l'habilite per a cursar les assignatures, tant troncals com optatives, de cursos superiors de la universitat i de Formació Professional.

Des d'esta matèria pretenem analitzar i comprendre la realitat empresarial, tenint en compte l'empresa des d'un enfocament ampli, que ens permet concebre-la com una unitat tecnicoeconòmica, com una unitat sociopolítica i com una unitat de decisió. Així, la concepció de l'empresa com a unitat tecnicoeconòmica, en la qual es du a terme una funció productiva i de generació de valor afegit, està vinculada amb l'enfocament que de l'empresa es té en assignatures vinculades a àrees com l'anàlisi econòmica, la comptabilitat, les matemàtiques o l'estadística. D'altra banda, la concepció de l'empresa com una unitat sociopolítica implica tindre en compte que en esta confluïxen interessos i objectius de distints grups que, de vegades, poden entrar en conflicte, i que comporta la necessitat d'establir mecanismes que faciliten la coordinació i el consens. Este enfocament de l'empresa estaria pròxim al que s'aplica en assignatures vinculades a àrees com el dret, la sociologia i la psicologia. Finalment, la concepció de l'empresa com a unitat de decisió no és sinó una conseqüència de l'harmonització de les dos anteriors, és a dir, de la necessitat de dirigir, planificar, organitzar i controlar les diferents persones i activitats a realitzar en l'empresa per a, d'esta manera, obtindre els objectius que s'hagen establit. En este sentit, esta concepció està més present en les assignatures d'àrees com organització d'empreses o màrqueting.

Dos són els objectius generals de l'optativa de Fonaments de Direcció d'Empresa: el primer és introduir l'alumne en l'estudi de l'empresa i la seua relació amb l'entorn, i el segon consistix a aprofundir en l'estudi dels subsistemes assignats a la nostra àrea de coneixement. Així, pretenem introduir l'estudiant en la direcció d'empreses, equilibrant els aspectes introductoris i més generals amb els avançats i més específics, i preparar-lo professionalment per a accedir al saber i al saber fer de la direcció d'empreses, amb una formació teòrica i pràctica que li permeta un desenrotllament de la professió eficaç i versàtil.

Estos dos objectius generals es poden plantejar en tres plans distints: en primer lloc, en l'èxit dels coneixements teòrics bàsics sobre l'empresa i el seu govern-objectius del domini cognitiu o relatius als continguts; en segon lloc, en el desenrotllament de certes habilitats, tant intel·lectuals com de comportament, necessàries per a l'exercici de la professió directiva -objectius procedimentals o relatius a les habilitats-, tant intel·lectuals com de comportament, necessàries per a l'exercici de la professió directiva -objectius procedimentals o relatius a les habilitats- i, finalment, i no menys important, el foment d'actituds, valors, normes i hàbits positius, per al futur desenrotllament de la seua carrera professional amb un enfocament de servici a la societat.

Així, doncs, els continguts a impartir en esta assignatura tenen com a objecte analitzar l'empresa com a element central de la direcció d'empreses. S'analitzen els aspectes generals de l'empresa, les teories que justifiquen la seua existència i la figura de l'empresari; el seu caràcter sistèmic, les seues propietats i els diversos subsistemes que la integren; l'entorn empresarial i la seua influència sobre l'empresa en tant que sistema obert. Finalment, es mostra l'evolució de l'empresa seguint les fases del seu cicle de vida i prestant especial atenció a la creació i als processos de creixement de l'empresa.

II. Objectius generals

L'ensenyança i l'aprenentatge d'esta matèria optativa, Fonaments de direcció d'empresa, en el Batxillerat tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats següents:

1. Identificar les característiques principals de l'empresa així com l'organització i el paper que juguen les persones i els béns en les empreses.

2. Analitzar l'empresa com un sistema obert, la seua direcció i classificació en subsistemes per activitats.

3. Valorar la funció que complix l'empresari i els directius en l'economia i en l'empresa.

4. Conéixer l'estructura i el funcionament del govern i del control en les societats anònimes i els qui l'exercixen.

5. Valorar l'existència de les empreses com a mecanisme d'assignació de recursos i les raons per les quals una empresa eficient opta per realitzar internament una activitat o contractar-la en l'exterior.

6. Analitzar i classificar els distints tipus d'organitzacions, tenint en compte diferent criteris i variables sectorials.

7. Reconéixer la importància que té per a l'economia i la societat el tercer sector i l'empresa familiar.

8. Interpretar de manera general els factors estratègics de l'entorn empresarial; tipus, quines són estratègiques i quines una oportunitat o una amenaça.

9. Obtindre, seleccionar i interpretar els passos que cal donar per a crear una empresa.

10. Diferenciar i analitzar les distintes maneres de creixement empresarial (avantatges i inconvenients) i la internacionalització de l'empresa, els seus obstacles i riscos.

III. Continguts

1. L'empresa i la direcció d'empreses:

- Concepte d'empresa i d'organització:

· La definició d'empresa.

· La definició d'organització.

· La distinció entre empresa i organització: l'ànim de lucre dels propietaris.

- L'empresa com a sistema obert.

- Els subsistemes funcionals de l'empresa.

- La direcció d'empreses.

2. La propietat, la direcció i el govern de l'empresa:

- Concepte de propietat, direcció i govern de l'empresa.

- L'empresari: enfocament i concepte

- El govern de l'empresa:

· Els codis de bon govern.

· Els òrgans de govern de les societats anònimes.

3. Anàlisi econòmica de l'empresa:

- Teoria de la firma.

- Teoria dels costos de transacció.

- Teoria de l'agència.

- Teoria de recursos i capacitats.

4. Tipus d'organitzacions:

- Classificació de les organitzacions: criteris i aplicació.

- Criteris econòmics de classificació de les organitzacions.

- Criteris jurídics de classificació de les organitzacions.

- El tercer sector.

- L'empresa familiar.

5. L'entorn de l'empresa:

- Definició de l'entorn.

- Anàlisi de l'entorn general. L'anàlisi PEST i l'anàlisi PESTEL.

- Anàlisi de l'entorn competitiu:

- Tipus d'entorn: estabilitat i turbulència.

· El concepte d'entorn competitiu

· L'anàlisi competitiva

- Tipus d'entorn: estabilitat i turbulència

6. L'evolució de l'empresa:

- Creació d'empreses.

· De la idea al pla d'empresa.

· Factors d'èxit i fracàs de la creació d'empreses.

- Creixement: modalitat i direcció.

- Formes de creixement.

- Avantatges i inconvenients de les distintes formes de creixement.

- Direccions de creixement: producte i mercat.

- Creixement per expansió.

- Creixement per diversificació.

- La internacionalització de l'empresa.

IV. Criteris d'avaluació

1. Descriure l'organització d'una empresa i la importància de les persones i béns que la formen.

Es pretén comprovar si se sap diferenciar entre empresa i organització i el paper que juguen les persones i els béns en les empreses.

2. Conéixer els distints subsistemes funcionals de l'empresa com un sistema obert i identificar-ne el sistema de direcció.

Es tracta que els alumnes sàpien diferenciar: els subsistemes que existixen en una empresa, les activitats que s'exercixen, perquè dirigir una empresa és important i de què s'ocupa la direcció d'una empresa.

3. Diferenciar les funcions que complixen els empresaris i els directius i raonar-les.

La finalitat d'este criteri és que l'alumne sàpia contestar les preguntes següents: A qui s'ha d'anomenar empresari? Quina funció complix en l'economia? Qui són els directius, el seu poder i estatus? Quines funcions complixen?

4. Identificar els trets principals del govern i control d'una societat anònima i explicar-ne els òrgans.

Es tracta d'esbrinar si són capaços de reconéixer els codis de bon govern en una empresa, les característiques específiques que ha de tindre el govern en les societats anònimes (cotitzades o no) i els qui n'exercixen el control.

5. Valorar distintes possibilitats de realitzar una activitat: per una empresa determinada o contractar-la en l'exterior i justificar raonadament la selecció més avantatjosa.

Es pretén comprovar la capacitat de resoldre casos pràctics perquè l'alumne comprenga quines són les raons que fan que una empresa opte per realitzar internament una activitat o la contracte en l'exterior.

6. Conéixer i diferenciar els distints tipus d'organització i les seues possibles classificacions en funció d'uns criteris.

Es tracta de comprovar si se sap distingir els distints tipus d'organitzacions, si hi ha un únic criteri de classificació, les variables que es poden usar per a catalogar les organitzacions segons la seua dimensió, les variables sectorials i quines formes jurídiques adopten les empreses més comunament.

7. Identificar els trets principals del tercer sector i l'empresa familiar i explicar a partir d'estos, la importància que tenen les distintes estratègies i decisions que s'adopten.

Es pretén valorar la capacitat d'assimilació de l'alumnat i comprovar si sap perquè és important estudiar el tercer sector, què s'entén per empresa familiar, les seues diferències de la resta i les seues implicacions socials i econòmiques.

8. Dissenyar i analitzar l'entorn d'una empresa i les seues implicacions.

Amb este criteri es pretén valorar si se saben aplicar de manera pràctica els continguts de la matèria a un senzill estudi, valorant les seues dificultats. A més, considerar la disposició al treball en equip, la planificació, l'organització, etc.

9. Planificar els passos que cal tindre en compte per a crear una empresa, avaluant-ne viabilitat.

Es pretén comprovar que els alumnes i les alumnes sàpien reconéixer les diferents accions i documents necessaris per a crear una empresa.

10. Identificar i analitzar les distintes formes de creixement que pot utilitzar una empresa en la seua evolució.

Es tracta de comprovar que els alumnes i les alumnes reconeguen els diferents tipus de creixement d'una empresa, els seus avantatges i inconvenients, així com les diferents etapes que es poden assolir en un procés d'internacionalització.

Referents Clàssics de les Manifestacions Culturals Modernes

I. Introducció

La formació que el sistema educatiu pretén que l'alumnat reba per mitjà de la implantació dels nous batxillerats ha de mantindre un equilibri entre l'especialització requerida i congruent amb l'etapa educativa de referència i el manteniment i aprofundiment d'una formació general sòlida que proporcione a l'alumnat la possibilitat no sols de rectificar l'opció inicialment triada i triar-ne una altra, sinó també de variar amb flexibilitat dins del ventall d'alternatives que l'opció assumida inevitablement anirà oferint en un futur més o menys immediat en la Universitat o en el món de l'activitat professional.

En este sentit, la formació humanística, basada en l'oferta de les matèries comunes ampliada i matisada necessàriament per la introducció de matèries optatives com la present, és fonamental per a aconseguir l'ideal educatiu mencionat abans de consolidar una formació profunda, flexible i operativa, alhora que especialitzada, segons la modalitat de Batxillerat triada, tal com es basa en un exercici metòdic i disciplinat de reflexió sobre les bases i els fonaments de les diverses realitats que configuren el món actual no sols des d'una perspectiva de progrés en el coneixement racional de les coses, sinó també des d'una actitud d'utilització dels recursos a l'abast i al servici dels sers humans i de la comunitat de què formen part.

La presència concreta en el quadro formatiu de la matèria optativa Referents Clàssics de les Manifestacions Culturals Modernes està justificada pel fet que la cultura clàssica o grecollatina és la base fonamental on s'assenta la cultura europea moderna, les diverses manifestacions de la qual constituïxen els precedents i els models de la major part de les manifestacions culturals actuals:

- Els orígens del pensament racional i de l'explicació científica de la realitat es troben en els albors d'aquella cultura.

- Els mites, els plantejaments ideològics, les activitats vitals, la concepció del món, els hàbits i costums existents en les societats clàssiques són en bona manera operatius en les nostres societats.

- Cal destacar, pel que fa a les manifestacions artístiques, la vigència de la producció literària en grec i en llatí, de la seua configuració en gèneres i dels tòpics i recursos estilístics emprats que constituïxen una tradició literària sense la qual no són explicables les literatures europees modernes.

- Les institucions polítiques existents a Grècia i a Roma, la concepció del ciutadà i la seua participació en la vida de la ciutat, així com l'organització social i la lluita derivada dels enfrontaments dels diversos estaments o classes són un precedent d'inestimable coneixement per a un ciutadà europeu.

- El dret romà constituïx la base del nostre dret privat i, per tant, de la nostra vida jurídica més quotidiana.

La matèria optativa Referents Clàssics de les Manifestacions Culturals Modernes incidix especialment en el desenrotllament de les següents capacitats dels alumnes, atribuït al Batxillerat en l'article 33 de la LOE:

"b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de manera responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si és el cas, la llengua cooficial de la seua comunitat autònoma.

h) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar de manera solidària en el desenrotllament i la millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar críticament la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural."

II. Objectius generals

El desenrotllament d'esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:

1. Conéixer i valorar els processos culturals i els elements fonamentals que han convergit en l'actual configuració d'Europa com a entitat cultural complexa des de les arrels de la cultura clàssica.

2. Apreciar en les construccions intel·lectuals modernes: ciència, tècnica, filosofia, etc., els components clàssics que han permés els desenrotllaments i avanços aconseguits fins a l'actualitat.

3. Reconéixer en la nostra vida com a ciutadans els elements de la tradició clàssica que informen les institucions, les lleis, els costums i els instruments jurídics de les nostres societats organitzades políticament.

4. Conéixer i sentir com a propis els diversos components de la nostra cultura i les seues manifestacions al nostre voltant.

5. Respectar els components culturals aliens a la nostra cultura.

6. Conéixer els models artístics i literaris clàssics i apreciar la seua influència en les manifestacions artístiques posteriors.

7. Reconéixer els recursos estilístics elaborats per les literatures clàssiques en els diversos nivells d'ús de les llengües modernes, especialment en els textos literaris.

III. Continguts

El caràcter d'este apartat és per necessitat obert i flexible, donada la impossibilitat d'esgotar la matèria. Per això s'entendran els epígrafs proposats i el posterior desenrotllament com a continguts de referència.

No obstant això, els temes que s'adopten han de ser tractats amb la intensitat que aconselle el desenrotllament del curs sense pretendre comprendre'ls en la seua totalitat, incidint en aquells punts on l'interés de l'alumnat i del professorat siga major.

1. El marc geograficohistòric de la cultura clàssica

- El concepte de cultura clàssica: cultura clàssica i cultura europea.

- La romanització a Europa: processos generals. Els agents de la romanització. Les comunitats autòctones. Diverses etapes. Situacions peculiars. El sincretisme cultural.

- La tradició cultural. Els mitjans de la transmissió: la recepció del llegat grecollatí. L'humanisme. El Renaixement.

2. El pensament, la ciència i la tècnica en el món antic: precedents de les realitzacions actuals

- Explicació mítica i explicació racional.

- Els principals corrents del pensament clàssic: les primeres concepcions racionals de la realitat. El manteniment de les línies del pensament clàssic: el principi de racionalitat.

- Els fonaments de la ciència moderna: principals avanços en els diferents camps de la ciència i de la tècnica en l'antiguitat.

3. Les belles arts

- La creació artística en el món antic: l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la ceràmica i el mosaic. La música. Observació i identificació dels fets que definixen els diferents tipus.

- Els mites i la religió clàssics en les manifestacions artístiques modernes.

- Les arts i els models clàssics en l'època moderna. Estudi de les obres més significatives.

- Valoració dels recursos estilístics clàssics amb vista a la creació de les diferents arts i la seua plasmació en les manifestacions actuals.

4. Els models literaris

- Els gèneres literaris clàssics: fets fonamentals que els definixen. Lectura i estudi d'obres fonamentals de les literatures grega i llatina.

- Els gèneres literaris de les literatures modernes: projecció i influència dels models clàssics.

- Els mites en la poesia i en el teatre clàssics. Presència en les literatures modernes.

- La poètica i la retòrica clàssiques. Principals recursos estilístics emprats: les figures retòriques. Aplicació a textos literaris i no literaris moderns, periodístics, publicitaris, etc.

- Motivació cap a la lectura d'obres clàssiques i reconeixement de les literatures antigues i els seus tòpics i recursos estilístics com a models ineludibles per a comprendre les literatures europees modernes.

5. Els referents polítics i jurídics

- Les constitucions polítiques en l'antiguitat: la polis grega i la ciuitas romana.

- L'estatus personal: estaments i classes socials. Drets i deures dels ciutadans. Les lluites per la igualtat de drets.

- La participació dels ciutadans en la vida pública: l'elaboració de les normes legals i de les resolucions judicials, la incorporació al govern de la ciutat, l'administració pública, el servici militar.

- L'organització de la família en les societats antigues. El matrimoni i el règim economicofamiliar.

- Els instruments jurídics. El dret privat romà. Principals institucions: els drets reals, les obligacions jurídiques i els contractes. El dret de successió. La protecció processal dels drets.

- L'educació. Els ideals de l'educació en l'antiguitat. Les etapes educatives. L'organització escolar.

- Valoració dels models democràtics d'organització de la societat i els precedents clàssics. Reconeixement de la relació existent en l'antiguitat i en les èpoques modernes entre la configuració social i les estructures polítiques i administratives.

IV. Criteris d'avaluació

1. Analitzar els components ideològics, filosòfics i teòrics propis de l'antiguitat clàssica en textos antics, medievals, moderns i contemporanis.

2. Constatar la influència de les arts i models clàssics en obres artístiques de l'època moderna. Identificació i anàlisi dels elements clàssics presents en les obres objecte d'estudi.

3. Identificar en fragments d'obres triades de la literatura grecollatina els components temàtics, estilístics, i retòrics que constituïxen la base de la configuració dels gèneres literaris clàssics.

4. Reconéixer en fragments d'obres de la literatura europea moderna els elements materials i formals heretats de la literatura clàssica.

5. Analitzar per mitjà d'estudis antropologicoculturals, la utilització de textos, notícies, documents, observació directa, etc., que relacionen aspectes de la vida quotidiana referits a la família, el dret privat, l'educació, etc., en les societats antigues i en les actuals.

6. Utilitzar textos on es descriuen l'organització, el funcionament, la composició i les funcions dels òrgans de govern i de participació política. Es tracta de comprovar-los amb els textos de les constitucions polítiques modernes.

7. Confeccionar taules de drets i deures en relació amb els existents en les societats modernes.

Els diversos criteris d'avaluació abans exposats tracten de constatar en termes de resultats el grau de desenrotllament per part de l'alumnat de les capacitats enunciades en relació amb els continguts propis de matèria.

ANNEX IV

CLAUS CORRESPONENTS A LES MATÈRIES OPTATIVES



ANNEX V

ADSCRIPCIÓ DE LES MATÈRIES OPTATIVES

A LES ESPECIALITATS DOCENTS



ANEXO V

ADSCRIPCIÓN DE LAS MATERIAS OPTATIVAS

A LAS ESPECIALIDADES DOCENTES