ORDRE de 9 de maig de 1995, de la Conselleria d'Educació i Ciència, per la qual es regulen les matèries optatives en l'Educació Secundària Obligatòria.

El Decret 47/1992, de 30 de març, pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana, estableix, en l'article sisé, que la Conselleria d'Educació i Ciència determinarà el nombre i l'espai horari de les matèries optatives que hagen de cursar els alumnes, publicarà un catàleg d'aquestes i n'autoritzarà la impartició en els centres educatius, a proposta d'aquests.

Per això, per a aconseguir un desplegament adequat de la implantació anticipada d'aquesta etapa educativa i en virtut de les competències que em confereix l'article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern valencià,

ORDENE

U

1. Els centres educatius que impartisquen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria oferiran a l'alumnat matèries optatives d'acord amb allò que preveu l'article sisé del Decret 47/1992, de 30 de març, i amb allò que estableix aquesta ordre.

2. L'oferta de matèries optatives haurà de respondre als diversos interessos, motivacions i necessitats de l'alumnat, ampliar la seua orientació, facilitar la transició a la vida activa i contribuir al desenvolupament de les capacitats generals a què es refereixen els objectius de l'etapa.

3. A fi de respondre a les finalitats exposades en el punt anterior, l'oferta de matèries optatives, en cada curs i al llarg de l'etapa, haurà de ser diversa i equilibrada entre els diferents àmbits del saber, i contribuirà a ampliar l'oferta educativa dels centres.

4. Els centres que participen en el programa experimental d'integració tindran en compte les característiques i necessitats dels alumnes amb necessitats educatives especials permanents per a establir l'oferta de matèries optatives.

5. El mateix criteri se seguirà en els centres autoritzats a impartir programes de diversificació curricular respecte de les necessitats dels alumnes que s'incorporen als esmentats programes.

Dos

1. Els alumnes cursaran una matèria optativa en els tres primers cursos de l'etapa i dos en quart curs, sempre que l'organització temporal de les matèries elegides siga de curs complet.

2. L'horari total dedicat a l'espai d'opció serà de 2 h/setmana, en els tres primers cursos de l'etapa, i de 4 h/setmana en quart curs.

3. Excepcionalment, el nombre d'optatives previst en el punt 1 d'aquest apartat podrà modificar-se amb organitzacions temporals diferents. En tot cas, la suma dels temps dedicats a les matèries triades ha de coincidir amb l'horari total dedicat a l'espai d'opció en cada curs.

4. L'elecció d'una optativa per part dels alumnes no estarà condicionada, en cap cas, al fet d'haver-la cursat el cicle o curs anterior.

Tres

1. L'oferta de matèries optatives que els centres proposen a l'alumnat s'ajustarà al catàleg següent:

a) Matèries optatives d'oferta obligada

- Segona llengua estrangera i Cultura clàssica.

- El currículum d'aquestes dues matèries optatives és el que figura en l'annex I d'aquesta ordre.

- Tots els centres, públics i privats, inclouran en l'oferta de matèries optatives ensenyaments de Segona llengua estrangera, en tota l'etapa, i de Cultura clàssica en els dos cursos del segon cicle.

b) Matèries optatives d'oferta general

- Astronomia, Cant coral, Cartografia, Comunicació àudio-visual, Cultura popular, Dramatització/Teatre, Educació mediambiental, L'entorn: taller del geògraf i de l'historiador, El laboratori de Biologia i Geologia, El laboratori de Física i Química, Estructures espacials, Habilitats socials, Informàtica, Iniciació al món laboral (miniempreses), Jocs de lògica i estratègia, Metodologia documental, Orientació i iniciació professional, Papers socials de dones i homes, Redacció i disseny de premsa, Viatge a altres cultures.

- El currículum d'aquestes matèries és el que figura en l'annex II d'aquesta ordre.

2. El repertori de matèries optatives d'oferta general serà modificat i ampliat a mesura que l'experiència ho aconselle, principalment a partir de les aportacions i dels suggeriments que els propis centres realitzen.

Quatre

En els centres públics i privats concertats el nombre de grups que es constituïsquen per a cursar matèries optatives no podrà superar, en cadascun dels cursos de l'etapa, el doble dels grups constituïts per al desenvolupament de les àrees troncals del currículum.

Cinc

1. Els centres seleccionaran la relació de matèries optatives d'oferta general que oferiran a l'alumnat en cada curs i les proposaran, per a l'aprovació, a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, d'acord amb el procediment i els terminis establerts en l'apartat següent.

2. Per a realitzar aquesta selecció, els centres tindran en compte els criteris següents:

a) Adequació a les característiques del centre i a la diversitat de l'alumnat considerant, si fa al cas, les necessitats derivades de:

- les modalitats de Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà que imparteix el centre;

- les diferents necessitats educatives que es deriven de la diversitat dels alumnes;

b) Contribució a la consecució dels objectius de l'etapa.

c) Contribució al projecte de normalització lingüística del centre.

d) Distribució equilibrada entre els diversos seminaris i departaments didàctics.

e) Qualificació del professorat que es compromet a desenvolupar-la, garantia de permanència al centre i, en el cas dels centres mantinguts amb fons públics, disponibilitat horària dins del seminari o departament al qual pertany.

f) Adequació del material didàctic de què es disposa.

g) Altres, segons el parer del claustre de professors.

Sis

1. L'oferta de matèries optatives per part dels centres, tant públics com privats, requerirà l'autorització prèvia de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa.

2. En els centres públics i privats concertats les sol.licituds d'autorització seran realitzades pel director i el titular, respectivament, a proposta del claustre de professors i amb l'acord favorable del consell escolar. En els centres privats no concertats pel titular i amb l'acord favorable dels òrgans de participació establerts en el corresponent reglament de règim intern.

3. Aquestes sol.licituds es presentaran en les respectives direccions territorials d'Educació entre el 16 i el 31 de gener anterior a l'inici del curs en què es desitge iniciar aquests ensenyaments i s'hi adjuntarà una memòria que inclourà:

a) Criteris que n'han justificat la selecció, d'acord amb l'apartat 5.2 d'aquesta ordre.

b) Materials i mitjans didàctics dels quals es disposa per al desenvolupament de les matèries proposades i cicle o curs al qual van dirigides.

c) Professor del centre que es responsabilitzarà del seu desplegament, qualificació per a impartir-la i, en el cas de centres mantinguts amb fons públics, disponibilitat horària dins del seminari o departament.

d) Oferta d'optatives del centre i nombre d'alumnes inscrits en cada matèria el curs en què es realitza la sol.licitud.

Set

1. La Inspecció Educativa supervisarà les sol.licituds de matèries optatives dels centres, d'acord amb els criteris establerts en els apartats cinc i sis d'aquesta ordre, comunicarà de forma expressa als directors o titulars dels centres les modificacions que, si fa al cas, hagen d'introduir en la proposta i el termini de què disposen per a aquest fi, i elaborarà un informe al director territorial.

2. Els directors territorials d'Educació trametran a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, abans del dia 10 de març, les sol.licituds que complisquen els requisits establerts juntament amb l'informe corresponent de la Inspecció en què es valoraran tots els aspectes indicats en el punt 3 de l'apartat anterior.

3. La Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa resoldrà en el termini màxim de tres mesos a partir de la recepció de les sol.licituds.

Vuit

1. Les matèries optatives autoritzades per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa podran ser impartides en cursos successius sense necessitat d'una nova autorització, mentre no es modifiquen les condicions en què han estat autoritzades.

2. Als centres mantinguts amb fons públics, les matèries optatives autoritzades només podran ser impartides si existeix un nombre mínim de 15 alumnes matriculats. En el cas de «Segon idioma estranger» i de «Cultura clàssica», d'oferta obligada per part dels centres, no serà necessari un nombre mínim d'alumnes matriculats per a la impartició, sempre que existisca disponibilitat horària del professorat i no supose un augment del contingent previst. En cas contrari, el nombre mínim serà de 10.

Nou

1. Amb caràcter general, la planificació de les matèries optatives serà de curs, tret de la relativa a la Segona llengua estrangera que serà d'etapa i la de Cultura clàssica que serà de cicle. No obstant això, els centres podran oferir la mateixa matèria en els diferents cursos de l'etapa per a aquells alumnes que no l'hagueren cursat anteriorment.

2. Els alumnes podran optar per cursar l'optativa de segona llengua estrangera des de l'inici de l'etapa o cicle, o bé incorporar-s'hi en qualsevol dels cursos. Sempre que les possibilitats organitzatives del centre i la disponibilitat del professorat ho permeta s'organitzaran els grups per nivells de competència. En cas contrari, el professor de la matèria adoptarà les mesures educatives complementàries més idònies perquè els alumnes puguen assolir els objectius previstos.

3. Així mateix, els alumnes podran optar per cursar l'optativa de Cultura clàssica des de l'inici del segon cicle o bé incorporar-s'hi en quart curs.

Deu

L'oferta de matèries optatives serà inclosa en el Projecte Curricular de l'etapa, fent constar que el currículum corresponent és el que aprova oficialment aquesta ordre.

DISPOSICIó ADDICIONAL

A fi de donar compliment a allò que estableix l'article 19.5 del Decret 151/1993, de 17 d'agost, pel qual s'estableix el currículum dels graus elemental i mitjà de Música, la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa establirà les revalidacions oportunes entre les matèries optatives de l'Educació Secundària Obligatòria i matèries del primer i segon cicle del grau mitjà de Música i disposarà mesures organitzatives que permeten la coordinació entre ambdós plans d'estudis, encaminades a facilitar-ne la simultaneïtat.

DISPOSICIONS TRANSITòRIES

Primera

Atesa la conveniència de revisar, modificar i ampliar el repertori de matèries optatives d'oferta general que s'estableix en l'apartat 3.1.b) d'aquesta ordre, principalment a partir dels suggeriments que els propis centres realitzen, i atesa la necessitat d'adequar l'opció a les diverses necessitats i expectatives de l'alumnat, d'acord amb l'article sisé del Decret 47/1992, de 30 de març, els centres educatius podran dissenyar matèries optatives i incloure-les en la sol.licitud d'autorització, juntament amb el disseny corresponent.

Segona

Fins que l'esmentat repertori que s'estableix en l'apartat 3.1.b) incloga un nombre suficient de matèries optatives d'iniciació professional i amb la finalitat d'assegurar una adequada implantació dels cicles formatius, els centres que impartisquen formació professional específica de grau mitjà dissenyaran i inclouran en la sol.licitud d'autorització, si més no, una matèria optativa d'iniciació professional, el currículum de la qual es dissenyarà en relació amb l'oferta de cicles formatius del propi centre.

DISPOSICIó FINAL

Aquesta ordre entrarà en vigor el mateix dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 9 de maig de 1995

El conseller d'Educació i Ciència

JOAN ROMERO I GONZáLEZ

Introducció general

L'ampliació de l'ensenyament obligatori fins a l'edat en la qual és possible accedir a la vida activa i al món laboral, requereix que l'educació tinga un caràcter integrador i s'ha de caracteritzar per la seua comprensió, però també ha de respectar la diversitat de l'alumnat, atendre els seus diversos interessos i adequar-se a les seues capacitats i circumstàncies. Considerar la diversitat és un requisit necessari al llarg de tot el procés educatiu, però resulta imprescindible en aquesta etapa. Dels 12 als 16 anys és un període de marcada evolució i canvi, en el continu procés de formació de la personalitat i recerca de la pròpia identitat, on resulten molt apreciables les diverses particularitats de cada alumne, els seus interessos, capacitats, ritmes de treball, etc.

L'opció curricular és una de les mesures a través de les quals és pretén aconseguir l'equilibri entre el caràcter necessàriament comprensiu de l'escola i la diversitat dels alumnes i de les alumnes. Aquesta opció anirà progressivament en augment per a l'alumnat al llarg de l'etapa i serà contemplada, des del primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, mitjançant les matèries que els centres han d'oferir en l'espai d'opció, sempre des de la perspectiva comuna de què els currículums proposats cooperen al desenvolupament de les capacitats previstes en els objectius generals de l'etapa.

El currículum de continguts pera cada matèria optativa és obert i flexible. Els blocs que es proposen s'han de considerar com una proposta perquè el professorat seqüencie i esculla aquells més adequats a les necessitats i interessos del seu grup. No es tracta per tant, que es posen en pràctica la totalitat dels continguts, ni de repetir l'ordre en què apareixen i, en molts casos, l'aprenentatge aconsellarà passar d'uns blocs a d'altres, incloure continguts no previstos o proposar una ampliació.Per a la consecució dels objectius que es proposen en cada cas es presenten els continguts agrupats en blocs que es podran entrecreuar en les programacions d'aula i en la confecció de les unitats didàctiques. Els blocs no pressuposen cap jerarquització ni seqüència dels continguts, tasques aquestes que correspondrà realitzar a l'equip educatiu.

El tractament de la diversitat (d'interessos, motivacions i necessitats) mitjançant l'optativitat implica l'establiment de relacions interdisciplinars entre diverses àrees, relacions que venen suggerides en els diferents dissenys curriculars de les matèries optatives. Amb tot, serà el projecte curricular el que cree un marc, apropat a les possibilitats reals de cada centre i a les característiques de l'alumnat, on articular el caràcter interdisciplinari de les matèries. Una tasca que s'ha d'abordar des de la reflexió de les àrees que configuren el currículum i des de la perspectiva dels objectius de l'etapa.

Criteris d'avaluació

Si es considera l'avaluació com una tasca de valoració de l'aprenentatge, que té en compte les múltiples variables que hi incideixen al llarg de tot el procés, cal determinar explícitament quins criteris s'adoptaran per tal de valorar els aprenentatges efectuats pels alumnes. Criteris que permeten a alumnes i professors ser més conscients de com es du a terme l'aprenentatge i quins coneixements s'adquireixen. Es tracta d'establir, explícitament, normes de referència que establisquen el tipus i el grau d'aprenentatge que s'espera que els alumnes hagen assolit com a resultat del procés d'ensenyament i aprenentatge, en relació als objectius i continguts de cada matèria.

El caràcter orientador i ampli, que comporten els continguts de les diferents matèries optatives de l'etapa, permet al professorat una major flexibilitat en la selecció i seqüència d'aquests adaptada als interessos i necessitats de cada grup. És necessari que els equips docents i els professors elaboren i definisquen els criteris per tal d'avaluar l'alumne en cada matèria optativa, segons els continguts seleccionats en cada cas i dins del marc dels objectius generals previstos per a l'etapa. El coneixement de les característiques del centre escolar i el marc de decisions que suposa el projecte curricular farà efectiva la formulació dels criteris d'avaluació. La formulació dels criteris d'avaluació es farà en funció de:

- Els objectius proposats i la seqüència de continguts escollida.

- El context social, econòmic i cultural del centre.

- Els aprenentatges mínims que es consideren imprescindibles.

- L'atenció a la diversitat de motivacions, interessos i capacitats de l'alumnat.

- Els resultats d'intercanvis d'informació entre alumnes i professors, processos d'investigació i de reflexió entre els membres de l'equip docent.

- La seua adequació a les necessitats, característiques i interessos de l'alumnat.

- Que puguen desenvolupar aspectes concrets dels criteris proposats per a les àrees obligatòries.

Els criteris s'han de situar en el marc d'una avaluació entesa com a procés que abraça les diferents fases de l'aprenentatge, que promou l'observació i la reflexió sobre el propi procés d'ensenyament i que aspira a ser vehicle d'informació per al propi alumne per tal de proposar alternatives per millorar els aprenentatges, tenint en compte els diferents ritmes, interessos i estils de cada individu.

ANNEX I

Segona llengua estrangera

Introducció

El llenguatge és un instrument privilegiat per al desenvolupament de les capacitats necessàries per a la formació integral dels estudiants en aquesta etapa.

Amb les seues funcions de comunicació i representació del món, el llenguatge contribueix a la socialització de l'individu. La comunicació es produeix gràcies a la seua capacitat per a representar i simbolitzar la realitat mitjançant esquemes comunicatius, regles socials i cultures compartides.

Contribueix així mateix al desenvolupament d'operacions comuns a qualsevol aprenentatge i al desenvolupament afectiu ja que ajuda a comprendre i a controlar els propis sentiments i els seus modes d'expressió, a comprendre els sentiments d'altri, a desenvolupar la confiança i l'autonomia, a construir-se un sistema de valors. El llenguatge està lligat al pensament. És el principal instrument per a relacionar-nos amb nosaltres mateix i amb l'exterior.

El desenvolupament de la capacitat d'usar el llenguatge permetrà els estudiants viure en societat i comportar-se com a ciutadans lliures. Així doncs, l'objectiu últim de l'educació lingüística serà aconseguir que els estudiants adquirisquen i progressen en les quatre destreses bàsiques de la llengua. El nivell de desenvolupament de cadascuna d'aquestes habilitats variarà lògicament segons es tracte de llengües primeres o segones.

El currículum oficial de la Comunitat Valenciana ha optat, en les àrees lingüístiques, per un plantejament didàctic d'orientació comunicativa, és a dir, persegueix l'apropiació i millora personal del conjunt de subcompetències (gramatical, textual, discursiva, sociolingüística, sòcio-cultural...) que permetran construir el discurs i adaptar-lo en cada moment, segons les necessitats de comunicació. Açò és possible amb la recuperació i reflexió, mitjançant el treball amb textos reals, dels coneixements implícits i explícits que els alumnes ja posseeixen sobre la llengua.

La reflexió a partir d'activitats de comprensió i producció de textos explicitarà les regles dels diferents nivells d'organització textual/discursiva: morfosintàctic, semàntic i pragmàtic. Aquest darrer, referit tant a la coherència global dels textos com a la seua adequació al context comunicatiu.

En el marc escolar, i per a satisfer la nova demanda comunicativa exigida per la societat, s'inclou com a matèria troncal, en totes les etapes, l'estudi de la primera Llengua estrangera amb una proposta didàctica que incorpora les especificitats pròpies i diferencials respecte a les llengües primeres.

A més, dins l'espai d'optativitat de l'Educació Secundària Obligatòria, es preceptiu oferir a l'alumnat una Segona llengua estrangera.

En el marc coherent d'integració que ofereix el sistema educatiu en aquesta etapa, aquesta nova opció fa possible que els joves puguen adquirir els coneixements, les competències i l'actitud necessàries per a desenvolupar les capacitats d'ús del llenguatge. Així mateix permetrà augmentar les possibilitats de contacte amb noves cultures i ampliarà la capacitat de resposta a ofertes laborals i de formació.

L'objectiu general de la matèria és que l'aprenent es familiaritze amb un nou codi, amb l'ús que se'n fa i amb la cultura que vehicula, de manera que puga entendre situacions de comunicació senzilles i participar en elles, reflexione sobre el funcionament específic de la nova llengua, desenvolupe actituds de respecte cap a la cultura que aquesta transmet i participe activament en el seu procés d'aprenentatge.

Actualment, el coneixement d'una o més llengües estrangeres és una condició necessària per a facilitar l'enteniment intercultural en un món cada vegada més obert a relacions internacionals de tot tipus (culturals, comercials, industrials, administratives...) Així mateix, el desenvolupament de la capacitat per a comunicar-se en altres llengües permetrà eixamplar el camp de les relacions interpersonals, adquirir informació i utilitzar-la amb finalitats diverses, com ara, acadèmiques, professionals o recreatives.

L'alumne que normalment triarà aquesta matèria optativa disposarà d'una experiència escolar que haurà completat la seua imatge de les llengües i haurà determinat positivament la seua manera d'aprendre-les. És, doncs, un alumne motivat amb uns coneixements lingüístics generals i una competència comunicativa gràcies a l'aprenentatge formal i a l'ús social d'almenys tres llengües -valencià, castellà i una estrangera- i fins i tot possiblement unes expectatives i uns objectius concrets.

Així mateix , els alumnes tenen un bagatge de coneixements lingüístics concrets referits als aspectes formals de les tres llengües conegudes i a més a més uns hàbits de reflexió i unes estratègies d'aprenentatge que cal rendibilitzar cap a l'estudi d'aquesta Segona llengua estrangera. Hem de construir doncs l'aprenentatge d'aqueixa segona llengua estrangera sobre la base de les capacitats que els estudiants ja tenen i que d'alguna manera facilitaran l'ensenyament i l'aprenentatge de la nova llengua. Encetar aquest estudi sense tenir en compte aquesta situaçió de partida serà desaprofitar un potencial molt valuós per a la consecució dels objectius que es pretenen assolir.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Reconéixer i emprar la llengua com a instrument de comunicació per comprendre i produir missatges orals i escrits d'una manera adaptada a la situació.

2. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua en els seus aspectes formals i en el pla de la comunicació i utilitzar aqueixa reflexió per aprendre la llengua i millorar les produccions pròpies.

3. Mobilitzar i emprar les estratègies i sabers ja posseïts en altres llengües per a l'aprenentatge de la nova llengua, desenvolupant així una competència cada vegada més autònoma.

4. Fixar-se objectius personalment, dissenyar i dur a terme projectes d'aprenentatge segons les pròpies necessitats, inclinacions i interessos.

5. Mantenir una actitud oberta i respectuosa envers les diferències culturals que les llengües transmeten i valorar l'ajut que el seu coneixement suposa per tal de fer possible la comunicació en els diversos àmbits de l'activitat humana.

Blocs de continguts

Per seleccionar els continguts cal tenir en compte la situació de partida dels estudiants i els seus objectius presents i futurs en matèria de comunicació. Els temes i les situacions presentades, s'adaptaran a la seua experiència i serviran per a enriquir-la. Cal, doncs, que els continguts puguen utilitzar-se de manera pràctica per a la vida real.

Això suposa la definició de la llengua en termes d'ús -conceptes, procediments i actituds-, amb uns paràmetres situacionals, unes intencions de comunicació i unes estratègies comunicatives. Igualment, cal estudiar els fenòmens lingüístics en el text-context on es produeixen i propiciar que l'aprenent controle el seu procés d'aprenentatge.

Aquesta concepció de l'ensenyament i de l'aprenentatge ja es troba en les altres Llengües del currículum, cosa que posa de relleu la importància de recuperar les competències adquirides en elles per aplicar-les en la nova llengua. Així mateix, la segona llengua estrangera contemplarà els quatre blocs de continguts de l'àrea definits en el Decret pel qual s'estableix el currículum de Llengües estrangeres de l'Educació Secundària Obligatòria. Però s'ha de tenir en compte que el tractament transversal d'aquests blocs i les decisions del grup-classe poden modificar aquests blocs jerarquitzant-los o eixamplant-los.

1. La llengua com a instrument de comunicació

Cal que l'aprenent siga capaç de participar en situacions de comunicació variades i tretes dels diferents àmbits d'ús (interpersonal, estètico-lúdic, etc). Els principals continguts d'aquest bloc seran els següents:

Estratègies comunicatives (intervenir, demanar la paraula...), estratègies compensatòries (parafrasejar, corregir-se...) i estratègies discursives per acomplir la intenció de comunicació (presentar-se, informar, convéncer...)

Expressió oral interactiva: el text conversacional i la seua gestió discursiva.

Expressió escrita interactiva: com definir i pal·liar l'absència d'interlocutor.

Comprensió oral i escrita amb els mitjans propis (transferència d'operacions de comprensió de les altres llengües, interpretació de context i paratext...) o amb l'ajuda escaient (recurs a diccionaris, gramàtiques...)

2. La llengua com a instrument de reflexió lingüística

Dirigir la reflexió a una segona llengua estrangera en alumnes que ja han desenvolupat aquesta capacitat reflexiva en altres llengües permetrà establir comparances i contrastos contribuint així a un enriquiment intra i interlingüístic.

S'oferiran elements d'anàlisi i reflexió sobre el funcionament formal i comunicatiu de la segona llengua estrangera des d'una perspectiva discursiva tenint en compte:

Indicis per identificar l'emissor i la seua implicació en el text, el receptor, el context situacional...

Actes de parla lligats a intencions de comunicació: presentar-se per lligar, contar per a fer riure...

Trets formals de la llengua: fonètica, morfologia, lèxic, sintaxi...

Organització i trets discursius propis de cada tipus de text: coherència i cohesió textual, progressió temàtica...

3. La llengua com a instrument d'autonomització

La menor intensitat d'exposició a aquesta segona llengua estrangera accentua l'interés de donar als alumnes instruments d'intervenció en el propi procés d'aprenentatge. És per això que es tindran en compte:

La determinació de necessitats i presa de decisions sobre l'organització del procés, triant objectius, continguts, materials i procediments d'avaluació.

L'autoconvicció de la necessitat d'emprar la llengua estrangera per comunicar.

Els procediments per buscar informació, verificant-la i contrastant-la.

Els procediments per diagnosticar errors i valorar produccions pròpies i alienes.

4. La llengua en la seua dimensió sòcio-cultural

L'estudi d'una segona llengua estrangera permetrà l'accés a una nova realitat. Els alumnes ja han desenvolupat procediments adequats per descobrir elements fonamentals d'una cultura estrangera i unes actituds de respecte i valoració front a altres maneres d'entendre el món i de representar-lo.

Es tracta de reconduir aquests procediments i actituds cap a la segona llengua estrangera de manera que s'atinguen a:

Normes sòcio-comunicatives en les relacions interpersonals: fórmules ritualitzades de conducta i expressió.

Identificació i reflexió sobre els referents culturals que apareixen en els documents: connotacions i estereotips.

Senyals d'identitat i manera d'assumir-los: visió d'u mateix i dels altres, la llengua com a factor de discriminació.

Presa de consciència del caràcter inacabat dels fets de civilització. Apreciació de la diversitat cultural.

Cultura clàssica

Introducció

Si entre les finalitats de l'Educació Secundària Obligatòria es preveu el desplegament de les capacitats de la persona sobre la base d'un coneixement rigorós dels trets fonamentals que defineixen l'àmbit cultural del qual formem part i de l'assumpció d'uns valors que ens identifiquen com a europeus, és necessari d'oferir una matèria que específicament done l'oportunitat d'introduir-se reflexivament en les arrels de les quals han sorgit els pobles de l'Europa actual, amb llur diversitat però també amb llur unitat fonamental.

La seua presència com a tal ve justificada pel fet que la cultura clàssica o greco-llatina és la base fonamental on s'assenta la cultura europea moderna, les diverses manifestacions de la qual constitueixen els precedents i els models de la major part de les manifestacions culturals actuals.

Els orígens del pensament racional i de l'explicació científica de la realitat es troben en les albades d'aqueixa cultura. Els mites, els plantejaments ideològics, les actituds vitals, la concepció del món, els hàbits i costums existents en les societats clàssiques són en bona mesura operatius en les nostres societats.

És de destacar, pel que fa a les manifestacions artístiques, la vigència de la producció literària en grec i en llatí, de la seua configuració en gèneres i dels tòpics i recursos estilístics emprats que constitueixen una tradició literària sense la qual no són explicables les literatures europees modernes.

La llengua llatina ha donat origen a bona part de llengües europees, les denominades romàniques (entre les quals figuren les que són cooficials a la Comunitat Valenciana), o ha influït, decisivament de vegades, en la formació d'altres. D'altra banda, tant la llengua llatina com la llengua grega han estat i són utilitzades per crear la terminologia de la ciència i de la tècnica modernes.

Les institucions polítiques existents a Grècia i a Roma, la concepció del ciutadà i la seua participació en la vida de la ciutat, així com l'organització social i la lluita derivada dels enfrontaments dels diversos estaments o classes són un precedent d'inestimable coneixement per a un ciutadà europeu. El Dret Romà constitueix la base del nostre dret privat i, per tant, de la nostra vida jurídica més quotidiana. Molts dels actuals països europeus, llurs pobles, llurs ciutats, llurs monuments i fins i tot el traçat de llurs carreteres en bona mesura deuen l'existència i la configuració a processos particulars de Romanització.

L'enfocament que predominantment s'ha de fer servir és el que permeta a l'alumnat reconèixer per pròpia experiència els elements del corrent cultural de què formen part. Per tant haurà de ser eminentment inductiu, partint del seu entorn i del seu marc de referència. En aquest sentit s'han de promoure els mètodes actius i d'experimentació.

L'aproximació reflexiva als diferents elements de la nostra cultura des d'un enfocament inductiu pot realitzar-se abocant-se al voltant de la realitat cultural de l'alumnat i per tant del propi centre educatiu: els monuments, les deixalles culturals del passat, les restes d'edificis o construccions, els museus, etc., poden ser ocasió de trobar punts de reflexió sobre la identitat de la nostra cultura com a poble.

Les manifestacions artístiques d'èpoques més recents poden constituir un bon punt de partida per analitzar les influències i motius d'inspiració clàssica: textos literaris o periodístics, obres de teatre, pintures, escultures, edificis, films, còmics, etc. Els costums populars, les festes, el folklore són objecte apropiat per intentar estudis antropològics que ens acosten a distingir el que és autòcton del que és heretat per la via de la romanització.

Al costat d'aquests elements que es poden trobar al nostre entorn quotidià s'han d'aprofitar les matèries de què consta el pla d'estudis de l'alumnat per introduir motius de reflexió: l'estudi sistemàtic de les llengües pròpies i l'aprenentatge de les estrangeres condueixen necessàriament a establir punts de referència en la llengua llatina en relació amb el fons lèxic i les estructures gramaticals bàsiques. Així mateix diversos aspectes de l'estudi de la natura, com ara el terminològic, i de les matèries i activitats que es relacionen amb la vida quotidiana poden ser contemplats des del punt de vista de la cultura clàssica.

Per tant i donada la naturalesa de la matèria Cultura clàssica, és altament recomanable la realització d'activitats que impliquen la coordinació de diverses àrees que donen lloc a relacionar coneixements propis d'altres matèries i a intervenir en processos d'aprenentatge complexos que impliquen punts de vista culturals o històrics diversos.

Els blocs de continguts que es presenten es dissenyaran de tal manera que els impartits en un curs no impliquen necessàriament els impartits en l'altre, fent possible la reversibilitat de l'opció i permetent això mateix l'adopció de la matèria en el curs superior encara que no s'hi haguera optat en l'inferior. Els blocs de continguts (o aspectes particulars d'alguns blocs) que fan relació a qüestions lingüístiques i comporten una major dificultat tècnica, seria convenient assignar-los als cursos superiors.

En l'elaboració dels projectes curriculars i en les programacions d'aula els diferents equips de professors tindran en compte la connexió específica que Cultura clàssica manté amb les àrees següents:

- Ciències socials, geografia i història pel que fa a l'àmbit geogràfic on es desenvolupen els fets culturals propis de la matèria, a la inserció en les etapes històriques corresponents dels fenòmens, a les repercussions de les concepcions, models i referents de la cultura clàssica en la història general del pensament i de l'art, tant en allò relatiu a les arts concretes -arquitectura, escultura i pintura-, com en la influència en la formació de les idees estètiques, morals i filosòfiques.

- Castellà: llengua i literatura i Valencià: llengua i literatura respecte a l'estudi de l'estructures lingüístiques i del tresor lèxic heretat, i dels recursos estilístics i dels models literaris que es manifesten en els textos de les llengües pròpies; Llengües estrangeres, pel que fa, en ordre a llur aprenentatge, al necessari criteri comparatiu d'estructures gramaticals, famílies lèxiques, termes de presència interlingüística i a l'explicació de diversos canvis semàntics operats en distintes llengües a partir del llatí.

- Ciències de la natura, en relació especialment amb la comprensió de la terminologia científica i tècnica i, en tot cas, a les aportacions a la història de la ciència realitzades des de l'antiguitat clàssica o utilitzant com instrument les llengües grega o llatina.

En particular, hom procurarà participar en activitats que comporten encontres o experiències amb l'entorn cultural i artístic o que impliquen una anàlisi contrastiva de les llengües objecte d'estudi, especialment les que són cooficials a la Comunitat Valenciana.

Objectius

L'ensenyament i aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Conéixer i valorar els arrels culturals d'Europa.

2. Comprendre i respectar la diversitat lingüística en Europa, en Espanya i en la pròpia Comunitat Valenciana, com a producte de processos històrics complexos.

3. Reconéixer en la nostra vida com a ciutadans els elements de la tradició clàssica que informen les institucions, les lleis, els costums i les manifestacions de les nostres societats organitzades políticament.

4. Conéixer i sentir com a propis els diversos components de la nostra cultura i les seues manifestacions al voltant nostre.

5. Respectar els components de cultures alienes a la nostra.

6. Conéixer els models artístics clàssics i apreciar llur influència en les manifestacions artístiques posteriors.

7. Reconéixer els recursos estilístics elaborats per les literatures clàssiques en els textos de les llengües modernes.

8. Reflexionar contrastivament sobre els diversos components de les llengües pròpies sobre la base del coneixement de les estructures bàsiques de la llengua llatina.

9. Conéixer i utilitzar el nostre patrimoni lèxic i els mecanismes que l'han produit.

Blocs de continguts

El caràcter d'aquest apartat és per necessitat obert i flexible, donada la impossibilitat d'esgotar la matèria. S'entendran els blocs proposats i el posterior desenrotllament com a continguts de referència.

En aquest sentit, els continguts proposats poden ser eventualment ampliats amb d'altres que susciten algun interés particular a l'alumnat d'algun centre, localitat o comarca per raons que el propi entorn aporte o per l'especial preparació del professorat. Això mateix pot produir-se raonablement una restricció en el tractament de tots els continguts perquè es considere que pague més la pena centrar el treball en temes que siguen efectivament més productius que no passar per tot però sense aprofundir en allò de que puga traure's profit.

No obstant, els temes que s'adopten han ser tractats amb la intensitat que aconselle el desenvolupament del curs sense pretendre exhaurir-los, incidint en aquells punts on l'interés de l'alumnat i del professorat siga major.

Es recomanable d'oferir en el primer curs on es presente Cultura clàssica aquell conjunt de continguts que permeta una introducció en la matèria més assequible a l'alumnat, de manera que es mantinguen en els cursos posteriors els temes que oferisquen una dificultat tècnica major. Es des d'aquest punt de vista com s'han articulat els blocs de continguts que es presenten a continuació, quedant ben entés que es tracta d'una orientació que un millor criteri pot rectificar.

1. L'herència de les llengües clàssiques

El tronc de llengües indoeuropees. Característiques generals. Elaboració i interpretació de mapes que facen referència a l'expansió i ubicació de les llengües indoeuropees, de la llengua llatina i de les llengües romàniques.

Tipus d'escriptura. L'alfabet. Difusió. Comparació dels procediments d'escriptura emprats històricament i dels alfabets coneguts.

El lèxic de les llengües europees. Evolució. Paraules patrimonials, cultismes i semicultismes. Hel·lenismes.

Derivació i composició sobre bases gregues i llatines. Prefixos i sufixos més productius.

Identificació dels formants que constitueixen els mots. Indagació i verificació dels mecanismes d'evolució de les paraules. Identificació i fixació del vocabulari. Aplicació a textos de llengües romàniques.

Terminologia científica: aproximació als termes emprats en les ciències de la natura. Bases lèxiques més freqüents en textos didàctics i de divulgació científica.

Reconeixement i valoració del tresor lingüístic heretat i dels seus mecanismes com a eines de treball en els diversos nivells de la comunicació lingüística.

2. Mitologia i religió

Explicació mítica i explicació racional.

L'organització de la religió en les societats antigues.

La religió indoeuropea i les teogonies i cosmogonies.

Els cultes autòctons i populars.

Els mites en la poesia i en la tragèdia clàssiques.

Els mites i la religió clàssiques en la literatura i en les arts modernes.

Identificació i reconeixement de mites i tradicions religioses clàssiques en les creences, actituds i celebracions religioses actuals.

Lectura de textos clàssics i moderns i anàlisi dels tòpics i motius mitològics existents. Constatació de la presència dels mites en la vida quotidiana i en les arts plàstiques i fílmiques.

Valoració del paper del mites i de la religió en les societats antigues i modernes.

3. La participació en la vida pública: les institucions polítiques.

La constitució política de la polis grega: Esparta i Atenes.

La constitució política de la civitas romana: les institucions monàrquiques i republicanes. El règim imperial.

L'estatus personal: estaments i classes socials. Drets i deures dels ciutadans. Les lluites per la igualtat de drets. Anàlisi contrastiva dels models atenès, espartà i romà.

La participació dels ciutadans en la vida pública: l'elaboració de les normes legals i de les resolucions judicials, la incorporació al govern de la ciutat, el servei militar, etc.

Utilització de textos on es descriuen l'organització i les funcions dels òrgans de govern i de participació política. Comparació amb els que venen contemplats en les constitucions polítiques modernes.

Confecció de taules de drets i deures en relació amb els existents en les societats modernes.

Valoració dels models democràtics d'organització de la societat i dels precedents clàssics. Reconeixement de la relació existent en l'antiguitat i en les èpoques modernes entre la configuració social i les estructures polítiques.

4. Societat, vida quotidiana i dret

L'organització de la família en les societats antigues. El matrimoni i el règim econòmico-familiar. La clientela i l'hospitalitat.

Els sistemes de producció de bens materials. L'intercanvi. El sistema financer. Les bases del poder econòmic en l'antiguitat.

Els instruments jurídics. El dret privat romà. Principals institucions: els drets reals, les obligacions jurídiques i els contractes. El dret de successió i de família. La protecció processal dels drets.

L'habitatge. El calendari. Les festes. La vida diària: l'horari, el menjar, el vestit, etc.

L'educació. Els ideals de l'educació en l'antiguitat. Les etapes educatives.

Anàlisi i estudis antropològico-culturals, mitjançant la utilització de textos, notícies, documents, observació directa, etc., que relacionen aspectes de la vida quotidiana referits a la família, la producció, el dret privat, l'organització de la jornada, les festes, l'educació, etc. en les societats antigues i en les actuals.

Valoració i reconeixement de les activitats que constitueixen bona part de la vida quotidiana i de l'entorn sòcio-cultural com un patrimoni transmés des de l'antiguitat clàssica fins als nostres dies.

5. Art i models literaris

La creació artística en el món antic: l'arquitectura, l'escultura, la pintura, la ceràmica i el mosaic. Observació i identificació dels trets que defineixen els diferents tipus.

Els gèneres literaris clàssics: trets fonamentals que els defineixen. Lectura i estudi de les principals obres de les literatures grega i llatina.

Principals recursos estilístics emprats: les figures retòriques clàssiques. Aplicació a textos literaris i no literaris moderns, periodístics, publicitaris, etc.

Observació i constatació de la influència de les arts i models clàssics en l'època moderna. Anàlisi dels elements clàssics presents en les obres més significatives.

Valoració dels recursos artístics clàssics en ordre a la creació dels diferents arts i llur plasmació en les manifestacions actuals.

Motivació cap a la lectura d'obres clàssiques i reconeixement de les literatures antigues i llurs tòpics i recursos estilístics com models ineludibles per a comprendre les literatures europees modernes.

6. Introducció a les estructures fonamentals de la llengua llatina

Classes de paraules en llatí: flexionades i no flexionades. Absència d'article. Comparació de les classes corresponents en les llengües romàniques.

La flexió nominal i pronominal: les categories del nom i del pronom. El cas: referència a les llengües romàniques.

Les relacions sintàctiques: la concordança, la dependència, l'ordre de les paraules. El sintagma nominal: nucli i adjacents.

La flexió verbal. Categories del verb. El sintagma verbal: constituents. Tipus d'oracions segons la naturalesa del predicat.

Les modalitats oracionals: recursos emprats per a configurar-les. Estudi contrastiu amb les llengües romàniques.

Succinta exposició dels recursos utilitzats per la llengua llatina en la coordinació i subordinació oracionals. Aplicació a les llengües romàniques.

Anàlisi morfològica i identificació de formes flexionades (nominals, pronominals i verbals) i no flexionades i estudi contrastiu de les formes corresponents de les llengües romàniques.

Anàlisi i identificació de la modalitat oracional i de les relacions sintàctiques que apareixen en textos adequadament proposats.

Versió i retroversió de textos de dificultat adient prèviament analitzats.

Valoració positiva de la reflexió lingüística aplicada a l'estudi de la llengua llatina com a eina per a desenvolupar les capacitats d'anàlisi i de síntesi en general.

Valoració del coneixement de les estructures de la llengua llatina com la base millor per a conéixer més reflexivament les llengües que en deriven, com ara les que són les cooficials a la Comunitat Valenciana.

7. Romanització

La Romanització a Europa: processos generals. Els agents de la Romanització. Les comunitats autòctones. Diverses etapes. Situacions peculiars.

Els sistemes político-administratius de l'expansió romana. Les colònies i municipis. Les ciutats federades. El sistema provincial.

La Romanització a la Península Ibèrica: etapes. L'organització econòmico-administrativa: municipis i províncies d'Hispània. Els efectes de la Romanització: les llengües hispàniques, les vies de comunicació internes i amb Europa, l'explotació econòmica. Les deixalles arquitectòniques.

Elaboració i interpretació de mapes relatius a:

- etapes de la Romanització a Europa,

- diverses organitzacions del sistema provincial de l'Imperi Romà,

- divisions administratives d'Hispània,

- les vies de comunicació internes a Hispània i principals explotacions econòmiques,

- ubicació de les principals deixalles arqueològiques.

Lectura de textos grecs i romans on es descriuen aspectes de la Romanització, especialment a Hispània. Estudi dels topònims.

Observació directa, mitjançant visites, excursions, etc., de les empremtes de la cultura clàssica: peces de museus, edificis privats i públics, inscripcions, etc.

La Romanització a la Comunitat Valenciana: reflex de la Romanització europea i hispànica. Principals manifestacions de la Romanització a la Comunitat: estudi de l'entorn.

Valoració de les restes de la Romanització a Europa, a Hispània i a la Comunitat Valenciana com a part fonamental del nostre patrimoni cultural.

ANNEX II

Astronomia

Introducció

L'ensenyament de l'astronomia en Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria compta amb una llarga tradició que s'articula entorn a experiències d'índole local. Amb tot, alguns països han integrat cursos d'astronomia en l'ensenyament secundari que s'afegeixen a una gran varietat d'experiències didàctiques en diferents nivells educatius. En l'ordre institucional, l'interés de l'ensenyament de l'astronomia en l'Educació Primària i Secundària Obligatòria ha estat recollit per diferents instàncies internacionals. Caldria afegir-hi l'àmplia tradició divulgativa dels grups i associacions d'astrònoms afeccionats i centres d'investigació.

En aquest context, hom pot valorar alguns aspectes distintius d'aquesta disciplina científica que la fan potencialment interessant des d'una perspectiva didàctica:

- L'astronomia suposa una posada en contacte de l'estudiant amb la natura en una escala que supera a la del seu entorn físic immediat; amb això l'individu adquireix una consciència menys local de la realitat física, relativitzant la seua posició en l'univers. Es pot parlar d'una dimensió social de l'astronomia com a ciència que impregna una bona part de la visió de l'ésser humà sobre si mateix i el seu entorn, i que s'ha concretat en una profunda i durable presència en les bases culturals de moltes diferents civilitzacions.

- L'astronomia i amb aquesta les disciplines implícitament incloses, com l'astrofísica i la cosmologia, posseeixen un paper destacat en el context de les ciències de la natura.

- L'astronomia juga un paper essencial en el desenvolupament històric de la ciència; l'exemple paradigmàtic és el reemplaçament del model geocèntric per l'heliocèntric.

- El caràcter observacional tant de l'astronomia clàssica de posició com de l'astrofísica i la cosmologia permet il·lustrar un dels trets bàsics de la metodologia científica com és la contrastació crítica entre aquests i l'observació. Aquest caràcter d'observació posseeix dos aspectes particularment rellevants en el context didàctic; d'una banda, la diferència entre observació i experiment, subjecte aquest últim als criteris de control de variables i reproductibilitat. D'altra banda, la necessitat d'entendre l'observació com a procés lligat als pressupòsits teòrics de partida; en altres termes, l'existència de finalitats en tota observació (per exemple la contrastació de models) així com de condicionaments derivats del propi context teòric i no sols de limitacions tècniques.

Tenint en compte les anteriors consideracions, la introducció de l'astronomia en el currículum de l'ensenyament en els nivells bàsics sembla recomanable sota criteris de coherència científica, d'amplitud sociocultural i metodològics. De fet, és possible efectuar un ampli recompte d'experiències didàctiques recents basades en una variada sèrie de materials d'utilització pedagògica. Sembla necessària, tanmateix, la realització d'una revisió acurada de la fonamentació teòrica de les diferents propostes, revisió que s'ha de dur a terme des de la perspectiva aportada per la investigació didàctica. Aquest és un requisit essencial que ha de respectar qualsevol proposta educativa, màxim en aquells casos on es pretén elaborar una proposta curricular àmplia, oberta i flexible.

De fet, en l'àrea de coneixements de l'astronomia, és possible distingir diferents enfocaments extrems als quals es remetrien les propostes realitzades. D'una banda, apareixen aproximacions didàctiques d'índole predominantment descriptiva, que abunden en els aspectes anecdòtics de la investigació astronòmica i que, en darrer terme, promourien una visió empirista de l'astronomia. En aquesta, les modelitzacions apareixerien com a simples conjectures que podrien arribar a establir-se després de breus períodes de treball i que resultarien fàcilment contrastables mitjançant experiències puntuals directes.

D'altra banda, també és possible detectar aproximacions didàctiques d'índole teoricista, que s'aproximarien a una visió passiva de la ciència com a conjunt complet i elaborat d'enunciats, lleis, etc., al qual necessàriament han de remetre's la totalitat dels fenòmens observats. En aquestes, les observacions i experiències apareixen amb freqüència com a mers exercicis de contrastació/corroboració de models prèviament establerts.

En ambdós casos es perd la complexitat i riquesa del quefer científic, la noció evolutiva del procés de creació científica, els seus requisits de crítica permanent i la consciència de la interacció continuada entre els models i les experiències i observacions.

En aquest context, el present disseny curricular pretén allunyar-se tant d'una visió anecdòtica de l'astronomia en la qual priven els elements descriptius i teoricistes, com d'una visió empirista que eludisca la reflexió i crítica del substrat experimental i observacional i ha d'entendre's com una base sobre la qual la investigació didàctica i la mateixa pràctica educativa podrien incorporar successives revisions.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Valorar l'interés de la ciència i de l'estudi en general.

2. Adquirir hàbits d'observació i contacte amb la natura, i una concepció de l'entorn físic integrada en el seu substrat cultural i una visió estructurada i evolutiva del nostre entorn astronòmic.

3. Utilitzar la terminologia científica en l'expressió oral, escrita i gràfica.

4. Adquirir hàbits de treball científic pel que fa a la noció de model científic, a la necessitat de la seua revisió crítica i a la seua contrastació observacional.

5. Adquirir coneixements específics que impliquen:

- el canvi de determinades concepcions intuïtives per models més d'acord amb la visió que proporciona la ciència actual,

- l'adquisició de nomenclatures específiques,

- la revisió de models físico-matemàtics concrets,

- el desenvolupament de tècniques i procediments específics.

Blocs de continguts

L'organització dels blocs suposa la selecció d'uns continguts específics que s'han estructurat al voltant de models bàsics. Aquests models fan referència a concepcions específiques que es troben directament entroncats amb la ciència intuïtiva dels estudiants. El coneixement d'aquests substrats conceptuals suposa un objectiu bàsic en el procés d'aprenentatge.

Cal fer esment de la conveniència d'harmonitzar l'observació amb la modelització com a element essencial en el desenvolupament del procés d'aprenentatge.

S'han articulat els continguts curriculars atenent a quatre criteris:

- Progressivitat en els nivells de formalització.

- Especificitat parcial dels continguts, de manera que, partint d'un nucli observacional comú, s'encamine cap a diferents àrees de coneixement astronòmiques en els diferents cursos.

- Desenvolupament de programes observacionals específics que permeten un seguiment al llarg del curs acadèmic.

- Flexibilitat en la pròpia selecció i seqüenciació de continguts, susceptibles de modificacions dins del marc general de cada curs o entre cursos contigus.

A continuació s'enumeren els continguts conceptuals agrupats en grans blocs temàtics. No se'ls ha d'assignar un caràcter tancat sinó orientador, per la qual cosa ha d'ésser el professor qui, d'acord amb les característiques del seu alumnat i del propi centre, realitzarà la selecció més adequada.

1. Introducció a l'astronomia

Aquest primer bloc es concep com una introducció a la ciència astronòmica.

Què veiem en el cel?

- Les nits estrellades.

- El sol es mou?

- La lluna i les seues fases.

El cel nocturn.

- Les constel·lacions.

- El cel gira.

- Els planetes.

El sistema solar i l'univers.

- El sistema solar.

- Altres sols.

- La Via Làctia i les galàxies.

2. L'observació en astronomia

Aquest bloc s'orienta preferentment cap a la sistematització de les observacions astronòmiques.

Estrelles i constel·lacions.

- Mirant el cel nocturn.

- Magnituds estel·lars.

- Constel·lacions i nomenclatura estel·lar.

L'astronomia i la mesura del temps.

- El moviment diürn del sol.

- El moviment anual del sol, estacions.

- Rellotges de sol.

- El moviment lunar.

La terra, el sistema solar i l'univers.

- Forma i grandària de la Terra.

- Els planetes a simple vista i al telescopi.

- El Sistema Solar.

- Estrelles, galàxies i l'Univers.

3. L'observació i la mesura en astronomia

Aquest tercer bloc es dirigeix a aprofundir en els aspectes observacionals, introduint el model d'esfera celest i, tocant a aquest, d'algunes de les coordenades astronòmiques, per a la realització d'observacions quantitatives. Es tracta, per tant, d'una iniciació a la mesura astronòmica.

La Terra com a objecte astronòmic.

- Forma i grandària.

- Moviments de la terra.

- El sistema terra-lluna.

- El sistema terra-sol.

- La dinàmica del moviment planetari.

L'esfera celest.

- El cel nocturn, estrelles i constel·lacions.

- L'esfera celest local, elements.

- La rotació diürna, latitud.

- Coordenades astronòmiques.

- Els moviments planetaris.

Cap als confins del Sistema Solar.

- La llum i l'observació astronòmica.

- Lents, espill i telescopis.

- L'observació telescòpica de la Lluna i els planetes.

- Característiques físiques dels planetes i els seus satèl·lits.

- Cometes, asteroides, meteorits.

4. Una aproximació a l'astrofísica d'estrelles i sistemes supraestel·lars

En el desenvolupament d'aquest bloc apareixen implicats conceptes físico-químics complexos dels quals, necessàriament, s'ha de donar una visió simplificada. Es tractaria de connectar la visió simplificada de models i conceptes amb observacions assequibles a qualsevol laboratori didàctic.

Els continguts s'han agrupat segons una seqüència d'allunyament progressiu, la qual cosa implica, al mateix temps, una ampliació de l'escala de distàncies i temps en les observacions que desembocaria, finalment, en una aproximació senzilla als models cosmològics actuals.

Cap als confins del sistema solar.

- El cel nocturn, moviment diürn.

- Els planetes.

- Els sistemes geo i heliocèntric.

- La dinàmica planetària.

Cap a les estrelles.

- Magnituds i colors estel·lars.

- La llum i les estrelles, espectres.

- Quin és l'origen de l'energia estel·lar?

- Taques solars, activitat solar.

- Un model per a la formació d'estrelles. Nebuloses.

Cap als confins de l'univers.

- Les binàries i les variables físiques.

- Cúmulus estel·lars.

- Galàxies i cúmulus de galàxies.

- L'obscuritat del cel nocturn i la cosmologia.

- L'expansió de l'univers.

Cant coral

Introducció

Una característica peculiar del llenguatge musical és la d'estar articulat en múltiples dimensions. Una d'aquestes, la possibilitat de presentar plans sonors simultanis, és una dimensió musical que condiciona tant els aspectes compositius del discurs com els interpretatius. Des dels aspectes estructurals per composició coral es pot entendre una realització musical que posa l'accent en allò simultani, que té cura de la personalitat pròpia de cada pla sonor i que, a la vegada, ressalta el so equilibrat del conjunt; des de la interpretació, s'aplica el terme coral a les realitzacions musicals que demanen el concurs d'un grup, més o menys ampli, en l'atenció a cadascun dels diferents plans sonors en joc. El terme coral, doncs, al·ludeix directament a la dimensió simultània de la música on l'equilibri de les veus que la componen forma un entramat compacte i homogeni. Així, àmpliament, i des del punt de vista interpretatiu, per música coral es pot entendre tota proposta musical realitzada en grup.

La interpretació musical en grup posseeix implicacions didàctiques que l'escola ha d'aprofitar. La musicalitat que tradicionalment s'atorga a l'acte d'interpretar música coral resideix en la condició imposada per la seua pròpia estructura, en exigir ser abordada des de l'element primordial de l'acte interpretatiu, és a dir, des del joc dialèctic escolta/resposta com la base de qualsevol complicació tècnica d'execució. Des d'ací, la tasca d'aprenentatge musical es fa tan inesgotable com immensa. D'altra banda, inherents a aquests hàbits estan els mecanismes de relació interpersonal que necessàriament es veuran implicats, ja que la música es converteix en element catalitzador de la relació amb l'altre. Així, la relació individu/grup, enquadrada per la tasca musical d'interpretació, fa de la música coral un quefer realment enriquidor, tant en les coses personals com en les coses musicals. Però a més, l'acció interpretativa portarà el grup a configurar un projecte d'acció que, en la mesura que influeix en el medi social de l'entorn pròxim, donarà el sentit definitiu a la matèria proposada.

Relació amb els objectius generals de l'etapa

Una concepció de la música com la que ací es proposa col·labora al desenvolupament de gran part de les capacitats proposades en els objectius generals de l'etapa. Així ha de contribuir al coneixement i comprensió del propi cos des del desenvolupament de la tècnica, tant vocal com instrumental, ja que en l'adquisició d'aquestes destreses es veuen involucrats aspectes bàsics del funcionament corporal com són la respiració controlada en el cant, o la coordinació i motricitat fina en les tècniques instrumentals. Al mateix temps, la interpretació i producció de missatges amb propietat, autonomia i creativitat, a través de la utilització de codis artístics, troba en les activitats d'interpretació musical en grup un eficaç camp per al seu desenvolupament.

L'educació per a la iniciativa en la vida activa i adulta té en aquesta matèria una via eficaç de desenvolupament, ja que no sols es pretén fer música, sinó també, aprendre a utilitzar el temps lliure, l'oci i els mecanismes d'influència en el medi social de l'entorn a través d'una activitat com aquesta, de gran poder de comunicació i convocatòria. També, des d'una bona selecció del repertori musical es donarà l'oportunitat de conéixer, apreciar i gaudir, de primera mà, un patrimoni musical fortament vinculat al llegat cultural de la nostra societat. Per últim, el desenvolupament de l'autoestima i de les capacitats de relació veuen en aquesta activitat un mitjà ideal per créixer, ja que la realització lliure de propostes musicals necessita que l'intèrpret posseïsca una gran confiança en les seues possibilitats.

Possibles vies de concreció

Interpretar música en grup permet diferents vies de concreció en el terreny de la realització pràctica. Les possibilitats depenen de les condicions particulars de cada centre, en especial, d'aquelles relatives als recursos materials i de professorat. Aquelles que amb més facilitat poden ser dutes a l'aula són les següents:

a) Cant coral. Entesa com la versió «a capella» de la música coral, se centra en les tasques específiques de la formació de cors, on l'únic requisit previ per a la seua posada en pràctica és el de reunir un grup nombrós de persones. El cant coral estableix una relació directa amb la música degut a la immediatesa en la relació so/individu, fent-la independent de qualsevol artifici instrumental i permetent, per tant, una major visió global dels elements que la configuren. D'ací, el gran valor formatiu que tradicionalment se li atribueix. Reforça aquesta opció el pes que adquireix el cor com a grup de persones l'únic vincle del qual és ser peça d'un mateix instrument musical, ja que agilita el dinamisme en les relacions internes potenciant el seu valor formatiu més enllà de les coses purament musicals. La tipologia del grup que esculla aquesta opció determinarà la versió de cor que definitivament s'establisca. De totes les versions possibles (caben totes les combinacions de cor a veus iguals i de cor a veus mixtes), aquella que podria generalitzar-se més fàcilment en els centres seria la de cor mixt a tres, on les dones realitzen dues veus i els homes una.

b) Conjunt vocal i instrumental. En aquesta versió, la música coral es veurà enriquida amb aportacions tímbriques provinents de la incorporació d'instruments en els treballs d'interpretació. A més dels resultats musicalment interessants que l'aportació d'instruments pot proporcionar a través de les múltiples combinacions veu/instruments, posseeix a més la virtut de resoldre problemes puntuals que es puguen donar en el terreny pràctic d'organització en l'aula, entre altres, els originats pel procés de canvi de veu en els que es poden trobar els xics d'aquesta edat. Quan el professor no es trobe segur en el tractament tècnic de la veu, ve molt bé la utilització hàbil del recurs instrumental. Tanmateix, un aspecte delicat el constitueix el tractament tècnic dels instruments que, en comportar un ús menys immediat que la veu, pot convertir-se en obstacle per a l'expressió. Per aquesta raó, el treball amb instruments hauria de tenir ací un sentit de recerca tímbrica, on qualsevol pogués entrar en el joc instrumental per propiciar un ús, almenys tan immediat, com el que posseeix la veu. D'ací que la utilització adequada de tècniques d'improvisació vocal-instrumental realitzades en grup suplisca, en molts casos, les dificultats insalvables que plantegen les complicades tècniques d'execució.

c) Laboratori d'investigació sonora. Una concepció coral de la música també pot permetre un treball des de la tasca de recerca del material sonor que s'haja d'interpretar. Així, aquesta versió se centraria en tots els aspectes relacionats amb la manipulació sonora (recerca de sons, construcció d'instruments i aparells sonors), amb la creació d'estructures i la seua interpretació. Ací, sens dubte, es fa més necessari que en les anteriors uns mínims recursos materials per tal d'afavorir la tasca d'investigació. Però aquesta limitació se cenyeix a uns pocs condicionants d'espai i eines de taller, ja que per a la construcció d'un laboratori musical en el centre escolar es poden utilitzar des de materials electrònics, (cada vegada més assequibles en el mercat) fins els objectes de rebuig provinents de l'ús quotidià.

Cadascuna d'aquestes vies de concreció té aspectes comuns que hi permeten un trànsit fluid. L'accent en un o altre serà una decisió del professor que ha de sospesar els interessos dels seus alumnes i de les seues alumnes les possibilitats del centre. Així doncs, a continuació es realitza el disseny curricular de la matèria optativa Cant coral com la concreció més adequada a les funcions que ha de complir aquest espai d'optativitat.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Planificar actuacions públiques capaces d'influir en la vida quotidiana del centre i en la del seu entorn més pròxim.

2. Participar interessadament en els concerts públics, valorant la importància que té en el reforç de la seguretat personal.

3. Col·laborar en l'elaboració i realització dels projectes musicals nascuts de l'activitat del grup.

4. Interpretar música a través del cant coral, interessant-se per adquirir un domini progressiu de les tècniques específiques que el suporten.

5. Valorar la concertació com el treball d'autodisciplina que imposa la interpretació musical de conjunt.

6. Valorar el silenci com la noció de temps que demana la interpretació ben feta.

Blocs de continguts

1. Repertori i investigació sonora

Conceptes

Els diferents estils de música coral: culta, popular, religiosa, profana, etc.

Procediments

Pràctica del cant a l'uníson.

Pràctica del cant polifònic. Música a dues i tres veus.

Pràctica de diferents estils:

- «A capella» i amb acompanyament instrumental.

- Música culta: religiosa i profana; històrica i actual.

- Popular, lleugera, etc.

Creació i interpretació de repertori coral com a resultat de processos d'investigació.

- Sonorització de textos.

- Recerca d'estructures.

- Esquemes per a la improvisació.

- Treballs de creació musical: música fonètica, aleatòria, concreta.

Investigació de fonts sonores diferents a les vocals.

- Construcció d'instruments.

Actituds

Col·laboració amb el so de conjunt des de la investigació personal del so.

2. La tècnica vocal

Conceptes

Els elements bàsics de la tècnica vocal.

- La respiració, la ressonància, l'emissió i l'articulació.

Procediments

Aprofundiment en la pràctica dels elements bàsics de la tècnica vocal.

Eliminació de tensions a través del domini de tècniques de moviment/relaxació corporals.

Utilització de l'exemple vocal del director com a model que s'ha d'imitar.

Actituds

Adquisició dels hàbits d'higiene corporal conseqüents amb l'assimilació d'una cultura vocal sana.

Respecte a les característiques vocals dels altres.

Valoració del clima de serenitat necessari com a pas previ per accedir a la preparació vocal.

Actitud conseqüent amb la presa de consciència del propi cos com a instrument.

Participació interessada en la col·laboració amb les tasques de conjunt.

Interés pel progrés personal en el desenvolupament vocal.

Interés personal per assumir les actituds corporals que requereix el cant.

3. L'assaig

Conceptes

Els elements bàsics del llenguatge musical.

La temporalitat interpretativa en relació al silenci.

Els sistemes de representació musical: convencionals i moderns:

- Els elements bàsics en la lectura musical.

Procediments

Exercici de la memòria com a principi rector de la interpretació.

La interpretació com a expressió de l'experiència musical del temps a través de la interiorització del silenci, el pols i el fraseig.

Pràctica de la imitació com a tècnica per a l'adquisició de models per a la interpretació.

- Models vocals, de frase, expressius, etc.

Utilització de textos com la font de recursos expressius de la música cantada.

Pràctica del moviment com a recurs per a la representació interior dels elements que entren en joc en la interpretació.

- Precisió en l'afinació, el ritme, el fraseig, els relatius a la tècnica vocal.

Desenvolupament de l'audició interna en les tasques de concertació, com a element de control de l'afinació, de la qualitat vocal i del color sonor del conjunt.

Repetició significativa dels models proposats pel director com a recurs d'aprenentatge.

Ensinistrament en la lectura dels sistemes de notació tradicional i modern.

Actituds

Aportació de l'esforç personal a la disciplina de treball que requereix la participació en les tasques de concertació.

Desenvolupament de la consciència d'intèrpret.

Adquisició progressiva de la seguretat personal de l'exercici del cant coral.

Valoració del silenci com a marc de la interpretació.

4. El concert, gestió i organització

Procediments

Utilització de la mecànica de l'associacionisme com a eina d'organització interna i de relació amb la societat.

Elaboració de projectes d'activitats, organització de tasques i repartiment de les responsabilitats que se'n desprenen.

Valoració de les tasques de gestió i organització d'activitats.

Actituds

Valoració de la importància de l'espai físic com a lloc d'assaig i d'elaboració de projectes.

Adquisició de la consciència de ser membre d'un instrument col·lectiu.

Cartografia

Introducció

Vivim l'era de les comunicacions. Contínuament rebem i assimilem informació oral, escrita i en forma d'imatges, procedent de mitjans molt diversos, del nostre entorn i de la realitat en conjunt. L'escola, el carrer, la família, els amics, proporcionen al nen i a l'adolescent, sense interrupció, tota mena de matisos d'aquesta realitat. La televisió ha fet entrar el món a l'interior de les nostres cases. Tanmateix, si no intervé un aprenentatge, tendim a percebre aquest entorn i aquesta realitat sense dimensions, o de manera unidimensional. Pot servir d'exemple la percepció d'una ciutat: sovint, tal i com es dedueix de les enquestes, aquesta està basada en «fites» -punts-, i en «sendes» -línies-, però no en superfícies ni en volums. La cartografia és l'instrument d'aprenentatge de la realitat bidimensional i tridimensional, tant de la realitat sensorial com de l'abstracta.

Es podria definir la cartografia com l'art de realitzar mapes. Fer servir la paraula «art» no és inadequat, ja que la cartografia es materialitza en un llenguatge plàstic. Com tots els llenguatges ha de seguir unes normes i uns codis, però permet una ampla creativitat. Podem comparar un mapa, en part, amb una obra literària, com una novel·la o una poesia. De vegades la comunicació escrita més intensa o perfecta s'aconsegueix transgredint alguna de les seues normes. Igualment, un bon mapa no és el que reflecteix els codis cartogràfics de manera ortodoxa, sinó el que ens comunica millor la seua informació. Per això, si som els receptors, cal dominar mínimament els codis d'aquest llenguatge. Si, a més, som nosaltres els qui realitzem el mapa, a banda de la correcta utilització de les regles del llenguatge, hem d'exercitar la creativitat.

La cartografia, altrament, permet plasmar espacialment, fins i tot en volum, tot tipus de fets i problemes. El seu camp no és exclusivament el de la Geografia. El conjunt de les ciències socials i naturals s'expressa sovint amb un llenguatge cartogràfic i, si obrim l'horitzó de la cartografia als gràfics, aleshores entra qualsevol de les àrees curriculars, amb molt poques excepcions.

En aquesta matèria optativa es contempla una doble faceta: l'ús i la realització de plànols o mapes, però s'ha d'incidir principalment en la primera. L'ús de mapes i plànols inclou els estadis de lectura, interpretació i construcció d'hipòtesis.

Finalment, quan ja es domine regularment l'ús de plànols, mapes i fotografies aèries, i en un moment en què ja ho permet la pròpia maduració de l'alumnat, pot plantejar-se la investigació i la confecció de mapes temàtics, com a forma d'expressió de problemes o realitats socials i naturals.

La matèria optativa Cartografia ha d'introduir en el maneig de plànols, mapes, fotografies aèries i mapes temàtics. Ha d'incloure treball de camp i d'aula. Ha de contemplar els estadis cada vegada més complexos de lectura, interpretació i formulació d'hipòtesis i els propis de la confecció de mapes. Permetrà un aprenentatge comprensiu de problemes de tipus natural i social, utilitzant el divers material com a vehicle de recepció i transmissió de coneixement. En definitiva, dotarà l'alumnat d'un nou llenguatge, diferent a l'oral i a l'escrit, que és el més adequat per plasmar el caràcter bidimensional i tridimensional de la realitat.

La cartografia és una matèria primordial per a la comprensió de l'entorn. Perquè responga als interesos diversos de l'alumnat cal recórrer a la informació complementària que poden aportar altres àrees, com les de Ciències socials, Geografia i història, Ciències de la natura, Castellà: llengua i literatura, Valencià: llengua i literatura, Llengües estrangeres, Matemàtiques, Educació plàstica i visual, etc. Pot abordar-se, doncs, de forma interdisciplinària.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats següents:

1. Adquirir un llenguatge visual i gràfic complex, diferent a l'oral i a l'escrit, com a instrument de lectures, interpretació i expressió de fets, problemes, relacions, etc.

2 Desenvolupar la visió bidimensional i tridimensional de l'entorn, preferentment a escala local, comarcal i regional, però també a escales més amples.

3. Analitzar problemes ecològics, geogràfics, socials, etc., mitjançant tècniques de generalització cartogràfica.

4. Exercitar la localització, orientació i mesura de distàncies i superfícies.

5. Analitzar, des dels plànols i mapes tant l'entorn més immediat -escolar, local, comarcal i regional-, com el més distant.

6. Exercitar la llegenda cartogràfica com a codi visual.

7. Exercitar la lectura del relleu des de mapes i la visió estereoscòpica des de fotografies aèries.

8. Adquirir esquemes conceptuals i codis visuals per analitzar la realitat reflectida per les fotografies aèries i sintetitzar les relacions entre els seus diversos elements.

9. Exercitar les fases del procés cartogràfic.

10. Conéixer les solucions cartogràfiques més habituals i exercitar l'expressió cartogràfica amb els tipus de mapes més bàsics.

Blocs de continguts

Els blocs de continguts han estat articulats en funció dels principals tipus de materials cartogràfics, des dels més elementals -plànols i mapes- fins als més complexos -fotografies aèries i mapes temàtics-. No tenen una seqüenciació rígida, sinó que poden i han de ser adaptats segons les necessitats i possibilitats del grup.

Caldria tenir en compte els coneixements previs que es posseeixen com a conseqüència del procés d'aprenentatge al llarg de l'Educació Primària i, per això, es fa imprescindible l'avaluació inicial que permeta adequar la selecció de continguts als coneixements de partida.

1. Els plànols

Per fer comprensible la interpretació i la lectura del material cartogràfic és aconsellable començar pels plànols de gran escala (els que ofereixen més detalls i cobreixen una superfície menor), on podem reconéixer fàcilment les formes projectades: són la solució cartogràfica més simple i poden representar l'entorn més proper a l'alumnat.

Comprensió i utilització de la perspectiva, escala i localització, mitjançant la utilització de plànols, com a base per a posteriors fases del treball cartogràfic.

Familiarització amb la nova visió de la realitat que ofereixen els plànols. De la visió frontal a la vertical.

Reconeixement dels espais i elements de l'entorn als plànols. L'entorn escolar.

Situació correcta dels espais i elements de l'entorn als plànols. Reconeixement del barri i de la ciutat.

L'escala i la seua aplicació a problemes de càlcul de distàncies reals.

El signe convencional i la llegenda: utilització. Del plànol al mapa.

2. Els mapes

Aquest bloc s'estableix entorn del treball amb mapes d'escala diversa, des de la d'un mapa-mundi fins l'1:50.000 o l'1:25.000. En aquest cas, la seqüència que es considera més adequada és passar de mapes més amples a més reduïts, inversa a la del treball amb plànols, amb un efecte zoom d'aproximació.

Reconeixement d'elements fisiogràfics de particular importància a l'atles o mapes de petita escala. L'ús d'atles

Localització de topònims fent servir coordenades arbitràries i coordenades geogràfiques.

Reconeixement d'elements de l'entorn peninsular mitjançant mapes d'escala entre 1:2.000.000 i 1:800.000, i iniciació en la interpretació del paisatge que els mapes reflecteixen. Reconeixement de la península Ibèrica.

L'escala numèrica i el càlcul de distàncies amb aquesta. Reconeixement de la Comunitat Valenciana.

La lectura del relleu mitjançant mapes 1:50.000 i 1:25.000. Reconeixement de l'entorn geogràfic immediat.

Utilització de llegendes, amb mapes de la mateixa escala, per a reconéixer i interpretar l'entorn regional i comarcal. Introducció al mapes temàtics. Els usos del sòl

Càlcul de superfícies a través de procediments senzills.

3. La fotografia aèria

Aquest bloc s'estructura sobre el treball amb imatges aèries verticals.

La visió estereoscòpica de parells fotogràfics mitjançant l'ús d'estereoscopis.

Obtenció i aplicació de l'escala a partir de fotografies aèries verticals.

Reconeixement dels elements del paisatge a partir dels tons, formes, etc. de les trames de les fotografies aèries, construint una llegenda mental que en permeta la identificació.

Iniciació en la fotointerpretació de formes del relleu i usos del sòl:

- coneixement de les formes bàsiques en relleu i de la seua interpretació com a part constituent del paisatge natural,

- estructuració d'una classificació d'aprofitaments del sòl i reconeixement de cadascun a les fotografies aèries.

Comprensió de les relacions home-medi i de les bases per a la planificació i ordenació del territori.

4. Els mapes temàtics

A través dels continguts d'aquest bloc es pretén que l'estudiant deixe de ser «usuari» de mapes i passe a dissenyar-los i confeccionar-los.

Així mateix, es pretén que conega les bases del procés cartogràfic, al menys de manera esquemàtica i senzilla perquè comence a dissenyar les solucions cartogràfiques més usuals.

Fases del procés cartogràfic.

Solucions cartogràfiques més apropiades per a un problema.

Disseny de les solucions cartogràfiques més elementals i usuals.

Reflexió sobre els conceptes cartografiats, sobre els mètodes seguits i sobre els resultats obtinguts.

Presa de decisions cartogràfiques en un procés d'aquesta mena. Un procés cartogràfic model.

Mapes de símbols puntuals.

Isolínia i les regles elementals del seu traçat i execució. Mapes d'isolínies.

Coneixement i elaboració de mapes de coropletes i fluxos. Mapes de coropletes. Mapes de fluxos.

Mapes temàtics complexos.

La comunicació àudio-visual

Introducció

En la societat actual es un fet inqüestionable la ubiqüitat dels mitjans de comunicació de masses. La societat industrial, i més modernament la societat de consum i oci, ha multiplicat la presència dels mass media a les nostres vides.

La intervenció educativa ha de posar els mitjans per tal d'aconseguir que els estudiants assimilen de forma significativa i crítica els elements bàsics de la cultura del nostre temps a partir del coneixement del llenguatge i de la comunicació àudio-visual preparant-se, així, per ser ciutadans en una societat democràtica.

La formació àudio-visual que es proposa per aquesta matèria optativa girarà al voltant d'aquests eixos o pressupòsits bàsics:

- Els mitjans àudio-visuals són una forma d'organitzar la realitat: quan més es coneguen i analitzen els seus mecanismes, més ric i profund serà el coneixement d'aquesta realitat.

- Els mitjans àudio-visuals formen part de la vida quotidiana i de l'entorn immediat: conéixer-los i dominar-los suposen alhora el coneixement i el domini d'aquest entorn.

- Els mitjans àudio-visuals generen actituds i valors socials: posen al ciutadà modern en una situació de confrontació amb la informació, missatges i valors transmesos per ells sense que es produïsca un tall entre l'escola i altres àmbits de la vida quotidiana.

- Els mitjans àudio-visuals afavoreixen l'actitud crítica: l'anàlisi i coneixement de la comunicació àudio-visual capacita la persona per desenvolupar l'esperit crític front a la mediatització dels mitjans detentats pels emissors, desplegant, al mateix temps, les capacitats personals per crear nous missatges, donant una visió més real i pròpia i trencant les barreres que monopolitzen aquesta comunicació àudio-visual.

D'altra banda, un pressupòsit que ha d'orientar tot el procés d'aprenentatge individual és el postulat bàsic segons el qual «la imatge no és la realitat». La percepció d'una imatge està en estreta relació amb la manera que cada individu pot captar la realitat i al mateix temps, està vinculada amb la seua història personal (els interessos, aprenentatge, motivació, etc.).

Ara bé, tot llenguatge disposa dels seus propis codis. El llenguatge àudio-visual no n'és una excepció. Els diversos signes (marques icòniques, maneres de representació de la vida diària) del món àudio-visual el fan alhora -i per això mateix- molt proper a l'individu, però tremendament complex i carregat d'unes connotacions latents i sovint no conscients. Per tant, s'imposa una primera identificació dels signes més propers a l'entorn de l'alumnat, i un coneixement dels que són més subtils o resten lluny de la realitat més immediata.

En l'ensenyament i aprenentatge de les àrees curriculars, la incorporació dels mitjans de comunicació àudio-visual com a recursos didàctics pot resultar una estratègia d'una rendibilitat considerable. En la societat actual aquests mitjans resulten «absolutament imprescindibles» i formen part del nostre bagatge cultural: tenen una vàlua formativa en sí mateixos i esdevenen instruments de què disposaran els alumnes en el seu futur.

Amb aquests pressupòsits generals, l'objecte d'aprenentatge d'aquesta matèria ha de definir-se a partir dels tres elements fonamentals del procés comunicatiu: la producció i recepció de missatges (emissor-receptor) i dels codis específics dels distints mitjans (missatge). O reduint-lo a termes més específicament de la pedagogia de la imatge: a aprendre a veure, aprendre a fer i a aprendre a aprendre.

En el vessant de l'aprenentatge de l'alumne com a receptor de missatges àudio-visuals (aprendre a veure) hom partirà de la base d'una clara diferenciació entre el que significa veure, és a dir, ser un observador merament passiu sense cap reflexió ni anàlisi crítica i sense la consegüent discriminació positiva d'allò que es mira, i el que significa mirar, que comporta una voluntat de reflexió i anàlisi sobre allò que s'ha vist.

D'aquesta reflexió contínua sobre el fet àudio-visual ha de sorgir, així mateix, la concreció dels elements metalingüístics adequat i suficients per produir i interpretar missatges àudio-visuals. Aquesta reflexió sobre el llenguatge o codis específics dels mitjans no ha d'esgotar-se en una mera classificació o catàleg de recursos, sinó que aquests han de considerar-se sota el prisma de l'adequació al context comunicatiu, preguntant-se quins procediments asseguren i potencien la cohesió de l'obra i quines són les regles compositives que fan que vegem un producte àudio-visual com a correcte i un altre, no. En resum, es tracta de fer una anàlisi funcional i no merament descriptiva.

En la planificació d'activitats des del punt de vista de la producció àudio-visual (aprendre a fer) es tracta de dissenyar estratègies i procediments de creació àudio-visual d'una forma orgànica, estructurada i funcional.

Aquesta matèria optativa esta relacionada amb les àrees de Castellà: llengua i literatura, Valencià: llengua i literatura, Llengües estrangeres i Educació plàstica i visual. Dins l'espai d'optativitat, les connexions més evidents -que podran suggerir projectes interdisciplinars assolits en el Projecte curricular- són: Dramatització/Teatre, Redacció i disseny de premsa, Cultura popular i L'entorn: el taller del geògraf i de l'historiador.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les següents capacitats:

1. Comprendre i interpretar sistemes i codis significatius no exclusivament verbals, així com els elements i característiques bàsics dels mitjans àudio-visuals. Modificar valoracions i conductes estereotipades d'interpretació i comprensió de la producció àudio-visual.

2. Interpretar i produir missatges àudio-visuals amb diverses intencions comunicatives, extrets sobretot de la vida quotidiana i de l'entorn habitual i generar actituds i valors basats en ells.

3. Obtenir i utilitzar informació de forma autònoma i crítica, de les produccions àudio-visuals al seu abast, utilitzant els mitjans àudio-visuals com una altra forma de representació del coneixement de caràcter globalitzant, intuïtiu i sintètic.

4. Utilitzar amb propietat i adequació els diversos mitjans àudio-visuals més al seu abast com a instruments de suport i recolzament per a l'execució de tasques i activitats integradores de les diverses àrees.

5. Adoptar una actitud distant davant els missatges àudio-visuals, discernint i seleccionant allò que contribuïsca a consolidar una personalitat crítica i aconseguir l'equilibri i benestar personals.

6. Valorar positivament els mètodes de treball que afavorisquen la interrelació personal mitjançant l'adopció d'actituds de solidaritat col·laboració i tolerància, tot i superant inhibicions i prejudicis i rebutjant tot tipus de discriminacions.

7. Conéixer les causes i aplicacions del desenvolupament tecnològic dels mitjans àudio-visuals, constatant i valorant la seua incidència en la societat actual, valorar críticament els seus efectes sobre la qualitat de vida, l'opinió pública i la creació i substitució de valors socials.

8. Valorar i estimar el patrimoni àudio-visual, com a font fonamental per al coneixement de l' ésser humà modern i com a salvaguarda de la memòria col·lectiva; conéixer les fites més rellevants de la producció àudio-visual: documents i obres rellevants en ràdio, vídeo i cinema.

9. Descobrir i apreciar els valors estètics, ideològics i formals com a font de gaudi estètic, autònom i personal.

10. Conéixer i utilitzar les noves tecnologies de manera que predisposen envers un ús adequat en les tasques acadèmiques i professionals.

Blocs de continguts

Els blocs de continguts fan referència a continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals. El primer bloc, la Imatge, agrupa continguts que són bàsics i precisos per al tractament de la resta dels blocs i, per això, han d'estar presents en tots i cadascun d'ells.

1. La imatge

La cultura i la informació es basen, majoritàriament en el món actual, en uns pressupòsits diferents dels que ens han precedit. La paraula i el text han cedit terreny front el món de la imatge. L'alfabetització tradicional esdevé incapaç per encabir el llenguatge àudio-visual. En aquest bloc s'estudien les característiques i els elements bàsics de la imatge, que servisquen com a suport propedèutic per l'estudi de qualsevol altre bloc. Tot i que es pot partir com a base dels coneixements adquirits en l'estudi de la comunicació lingüística i artística ja vistes en les àrees obligatòries, cal que s'oriente aquest bloc envers un aprofundimemt del que és eminentment àudio-visual, per tal que acomplisca les funcions propedèutiques dissenyades al currículum.

La comunicació àudio-visual: realitat, comunicació i imatge.

- Reconeixement de la importància de la comunicació àudio-visual.

Distinció entre imatge i realitat. Característiques de la imatge.

- Iconicitat, originalitat i estereotips. Denotació i connotació.

Elements bàsics de la imatge.

- Punt, línia i forma. Llum i color.

Lectura de la imatge.

- Lectura objectiva. Lectura subjectiva.

Coneixement i anàlisi dels mitjans àudio-visuals.

- Interpretació i anàlisi de recursos iconogràfics i verbals.

- Interpretació i anàlisi de tècniques narratives en diversos àmbits i modalitats.

- Coneixement de la manipulació en l'emissió de missatges àudio-visuals.

- Recerca, classificació i selecció dels recursos expressius més adients a cada mitjà àudio-visual.

- Contrastació de dades i síntesi integradora dels recursos que s'estudien per estructurar funcionalment els criteris de valoració.

Valoració i estima del patrimoni àudio-visual com una font de coneixement de la pròpia història.

- Reconeixement i valoració de les noves tecnologies envers un ús adequat que facilite la integració i participació dintre la societat.

- Valoració crítica de la creació i substitució de valors socials.

Utilització adequada d'eines instrumentals com a suport del treball a l'entorn de la comunicació àudio-visual.

- Foment del treball creatiu i autònom.

- Realització de debats i discussions en grup sobre l'adequació forma-contingut, gèneres, personatges clàssics, autors i vehiculació d'ideologies.

- Valoració positiva dels mètodes de treball que suposen una interrelació personal.

- Solidaritat i col·laboració en les tasques que s'han de realitzar, com a mecanismes que ens permetran trencar les possibles inhibicions i prejudicis existents.

- Superació de tot tipus de discriminació.

Sensibilització i estímul de l'alumnat per descobrir i apreciar els valors estètics, ideològics i formals de la comunicació àudio-visual, com a font de gaudi estètic, autònom i personal.

2. Fotografia

Es recullen en aquest bloc la producció de fotografies i el seu estudi crític. No s'hi tracta tan sols d'una manipulació tècnica i de conéixer uns materials concrets, sinó també de plantejar la significació i funcionalitat de la fotografia. Cal, per tant, contemplar-la com un mitjà artístic i informatiu, alhora que com a mitjà d'anàlisi i d'arxiu, de manera que els alumnes puguen desenvolupar amb ella la seua personalitat creadora i els servisca com a eina d'estudi i de treball.

Orígens i evolució.

Elements bàsics de la càmera fotogràfica.

- El cos de càmera: tipus.

- Els objectius: tipus.

- La pel·lícula: tipus.

La manipulació de l'aparell fotogràfic.

- Enquadrament i composició.

- Enfocament i profunditat de camp.

- Línies i color.

- La llum: obturació i diafragma.

- Planificació i angulació.

El laboratori fotogràfic.

- Distribució espacial.

- El revelat de pel·lícules: material adient.

- El positivat: ampliadora, papers i líquids.

El guió i la lectura de fotografies.

La fotonovel·la.

3. La historieta gràfica

El «còmic» pot considerar-se com un recurs inicial a l'abast de tothom per introduir a l'aula els altres mitjans de comunicació de base icònica. La seua simplicitat de mitjos i el caràcter sincrònic d'immediatesa que té, el fan el més assequible a l'aula. Al mateix temps, el seu ús quotidià per part dels joves es pot utilitzar com a mecanisme o estratègia motivadora. En aquest bloc es pretén que l'alumne o l'alumna assolisca els recursos expressius del llenguatge específic del còmic. Aquest material s'hi pot utilitzar tant per a la producció d'historietes gràfiques en un taller de còmic, si el professor i els alumnes el creuen convenient, com per a un aprofondiment en l'anàlisi i lectura crítica dels còmics al seu abast.

Historieta gràfica: definicions i característiques.

- Missatge narratiu.

- Elements verbals i icònics.

- Especificitat dels seus codis.

- Mitjà de difusió massiva.

- Finalitat de distreure.

Els recursos expressius de la historieta gràfica.

- Gèneres i graus d'iconicitat.

- La vinyeta: unitat bàsica.

- L'aspecte extern: línies, forma, dimensió.

- Recursos formals i icònics. Pla. Angulació. Moviment. Codis cinètics. Gestualitat. Llum. Color. Metàfores visuals. Composició. Perspectiva.

- El contingut verbal. Veu en off. Diàleg. Onomatopeies. Monòleg. Idiomes exòtics. Imprecacions. Rètols. Cartutx. Globus. Retolació.

El muntatge.

- La composició de la pàgina: pàgina sencera, mitja pàgina, la tira.

- Recursos per connectar vinyetes: fusions, espais continguts,

cartela, enllaços superposats, insert, raccord, pas del temps, accions paral·leles, flash-back, zoom, punt de vista.

De l'argument al guió escrit i dibuixat.

Lectura a nivell iconològic: objectiva i subjectiva.

4. La ràdio

La ràdio, front a d'altres mitjans àudio-visuals concentra la seua eficàcia en tan sols un element: el so, és a dir, en la seua capacitat comunicadora i suggeridora d'imatges. Amb aquest bloc s'hi pretén un aprofitament d'aquesta aparent limitació per al desenvolupament de les capacitats creatives. A banda, la inversió que s'hi produeix a l'esquema tradicional en l'aprenentatge (professor-emissor i alumne-receptor en alumne-emissor i productor dels seus propis missatges) fa de la ràdio un mitjà ideal per a l'intercanvi de «rols» a l'aula i un mig d'expressió i comunicació lliure i personal. I encara que aquest missatge siga personal, perquè produïsca la comunicació, cal un treball en equip, tot potenciant així la socialització de l'aula.

La comunicació visual i la sonora.

L'emissora de ràdio: un mitjà de comunicació de masses.

El funcionament d'una emissora.

- Ones i transmissió del so. El centre emissor. Els receptors. Redacció i realització.

- Locució. Tècniques dels aparells.

Els programes radiofònics.

- Els programes en directe i gravats.

- Tipologia de programes de ràdio. Informatius-noticiaris. Reportatges. Culturals. Entrevistes. Musicals. Esportius. Magazins. Serials.

La manipulació informativa: la ràdio confessional.

La publicitat en el medi radiofònic.

El guió radiofònic.

Utilització a l'aula d'una emissora de ràdio.

5. La publicitat

La publicitat, com a gran fagocitadora de qualsevol mitjà en nom del consum, fa un ús indiscriminat i específic dels mitjans àudio-visuals, d'acord amb el producte, el receptor o el medi. En aquest bloc s'estudien quins recursos àudio-visuals utilitza la publicitat en qualsevol dels mitjans de comunicació, la seua immediatesa i la seua quotidianeïtat, la selecció i utlització de marques icòniques, lingüístiques i/o sonores determinades. Els seus missatges de curta durada i al mateix temps tancats en sí mateixos fan de la publicitat un mitjà ideal per abordar en aquests nivells d'estudi i anàlisi dels diversos mitjans àudio-visuals.

La publicitat.

- Els mitjans àudio-visuals al servei del màrqueting. Productor. Agències publicitàries. Campanyes (tipologia).

- El missatge: components icònics lingüístics i sonors.

- El destinatari: receptors i espectadors. El fenomen de la publicitat.

La publicitat gràfica.

- Tanques, cartells, elements d' ús quotidià, premsa, impressos.

La publicitat sonora: la ràdio.

La publicitat àudio-visual: la televisió.

La Lectura objectiva/subjectiva del missatge publicitari.

Elaboració d'anuncis, eslògans i/o campanyes publicitàries, utilitzant-hi els diversos mitjans àudio-visuals.

6. El cinema

El cinema és, dels mitjans àudio-visuals, un dels de major complexitat tècnica. Això fa que en aquest bloc s' utilitze la realització cinematogràfica per assolir el coneixement del seu llenguatge específic i l'anàlisi dels seus recursos expressius, tot tenint una concepció del film com a element equidistant entre el llenguatge i la tècnica, sense perdre de vista una certa perspectiva històrica i els seus valors artístics. Els continguts d'aquest bloc s'adrecen cap a una visió «activa» dels films en un sentit ampli, és a dir, fonamentalment encaminada cap a la seua anàlisi crítica. Com que la producció cinematogràfica, per regla general, escapa dels pressupostos i possibilitats dels Centres, aquest vessant es pot abocar a la producció de vídeo, tot aprofitant els coneixements d'anàlisi dels recursos expressius.

La imatge en moviment: el cinema.

Origen i evolució.

Coneixement tècnic de la càmera.

- El cos de càmera. Els objectius. Pel·lícules. La llum i el color. El so.

El llenguatge cinematogràfic.

- La planificació. El punt de vista i l'angulació. Els moviments de la càmera. El ritme i el temps. L'el·lipsi, raccords, flash-back. Signes de puntuació (fosos, cortinetes, escombrats).

La indústria cinematogràfica: la producció; el rodatge; el muntatge; la distribució; la projecció.

Els gèneres.

Els grans cineastes.

L'anàlisi fílmica: lectura de pel·lícules.

El guió literari i el tècnic.

7. El vídeo

En aquest bloc s'hi recull un enfocament eminentment pràctic. Malgrat la seua configuració tecnològica complexa i ambivalent, el vídeo, en el seu vessant domèstic, esdevé un mitjà molt a l'abast de l'alumnat justament per la seua inherent capacitat de controlar els resultats de manera simultània amb el rodatge i, per tant, de poder corregir el que s'ha enregistrat, si cal.

Així facilita a l'alumnat les possibilitats de creació i la potenciació de les seues capacitats expressives. També ofereix el vídeo -d'aquí se'n deriva un altre vessant de la seua utilització- la possibilitat d'ús de forma bidireccional potenciant la postura activa, participativa i socialitzant (treball en equip). Això permet la creació de missatges autònoms trencant, en certa mesura, el monopoli de la informació. Finalment, resulta una eina molt rendible en la investigació educativa, per a l'arrelament de l'alumne al seu propi medi i a l'entorn.

La imatge en moviment: el vídeo.

El senyal de vídeo.

Elements de la càmera de vídeo.

- Tipus de càmeres: sistemes domèstic i professional.

- Elements bàsics d'una càmera.

- El cos de càmera. Components electrònics.

- Els objectius: els seus elements òptics.

- El so.

Manipulació de l'aparell.

- Enquadrament, composició, línies, color. Enfocament i profunditat de camp. La llum: balanç de blanc, iris, diafragma. Planificació i angulació.

El magnetoscopi.

- Sistemes més usuals. Cintes.

L'edició.

- Per ensamblei per insert.

Aparells auxiliars.

- Mescladores d'imatge i so. Perifèrics i connexions.

- Tauletes d'efectes especials. Aplicació de les noves tecnologies.

El guió en la realització i en el muntatge.

8. La televisió

La televisió és, sens dubte, el mitjà àudio-visual més quotidià i omnipresent dels mass media. En aquest darrer bloc de continguts interessa trencar el grau de passivitat que proporciona la televisió -sobretot a l'alumnat, com a receptor de missatges indiscriminats- i aconseguir l'aprofitament, tot guiat per una valoració i discriminació positiva, d'allò que de bo puga tenir aquest mig. Caldrà fer, mitjançant la crítica objectiva de la programació, una valoració i posada en evidència dels mecanismes ocults que la regeixen: la publicitat com «ciment unificador de la multiplicitat fragmentària dels discurs televisiu», la falsa aparença de que tota la realitat és el que ens mostra el televisor, etc.

La imatge en moviment: la televisió.

La televisió, un mitjà de comunicació de masses.

Orígens i evolució.

El funcionament d'una emissora. El senyal. El centre emissor. Els receptors. Redacció i realització. Els professionals del món de la televisió.

La programació. En directe i en diferit. Informatius. Entrevistes. Educativo-culturals. Reportatges. Magazins. Esportius. Vídeo-cine. Telenovel·les.

La influència de la televisió: receptors i espectadors.

La manipulació informativa: els grups de pressió.

La publicitat en televisió.

Simulació de programes de televisió a l'aula: el guió.

Cultura popular

Introducció

Recuperar i integrar la cultura popular és part essencial en la reconstrucció d'una cultura nacional moderna, especialment a la Comunitat Valenciana on la cultura popular no compta amb prou d'estudis i monografies etnogràfiques que ens acosten a les formes de vida, tecnologia i expressió de la societat tradicional valenciana. Apreciar aquesta cultura, esforçar-se per comprendre-la, interessar-se per ella, mostrar-se sensible pels seus problemes, respectar-la, responsabilitzar-se i treballar per un millor coneixement d'allò que és propi, són alguns dels objectius que aquesta matèria optativa es proposa. En aquesta l'alumnat, com a investigador de la seua realitat immediata, centra la mirada reflexiva en el coneixement del seu poble i de la vida quotidiana. Mitjançant els informants amb els quals dialoga, se n'adona que existeix una cultura popular mitjançant la qual els homes i les dones es comuniquen entre sí, amb unes maneres de dir peculiars, a través dels objectes que construeixen i utilitzen, i amb el seu contacte amb la natura.

Es pot entendre per «poble» la unitat social que es caracteritza per ocupar un àrea o extensió geogràfica que dura en el temps encara que està subjecta a canvis; constituïda per individus i grups d'individus vinculats entre sí, amb una certa unitat de paisatge, de llengua, de costums i creences.

Una part del món de l'alumnat està immergit en la cultura de masses que ha sacrificat les cultures pròpies de les classes populars. Les formes de pensar, d'evadir-se, de treballar s'han homogeneïtzat i l'individu es veu submergit quasi involuntàriament en aquesta cultura de masses.

Per tal de minimitzar aquesta influència, l'alumne podrà conéixer el seu entorn sòcio-cultural partint del seu moment i espai actuals amb el mètode retrospectiu. Contemplarà la història seguint un ordre cronològic regressiu on les generacions precedents seran els principals testimonis històrics. L'observació, reflexió i anàlisi de la pròpia cultura transmesa de forma directa pels seus avantpassats i valorada a l'aula com element d'estudi i investigació, és per a l'alumnat una via de descobriment d'allò que té al seu abast. Conéixer la pròpia cultura bevent de les fonts directes, observant, escoltant, o bé consultant les fonts escrites existents, consultant bibliografia, estimar-la pel que suposa d'identitat i pel seu millor aprofundiment i, per últim, entendre i comprendre la diversitat cultural i lingüística dels pobles afavoreix la millor comprensió i respecte d'altres cultures una vegada coneguda, estudiada i estimada la pròpia.



Es potenciarà la tasca investigadora de l'alumnat en diferents camps de les ciències naturals, socials i humanes a través d' un procés d'aprenentatge basat principalment en el «treball de camp» on l'alumne viurà la realitat de la cultura popular fora de l'aula i el «treball de laboratori» desenvolupat principalment a l'aula on es prepararà el «treball de camp» i s'elaboraran posteriorment els resultats obtinguts.

En aquesta optativa es pretén afavorir el plantejament de temes que desperten l'interés dels alumnes i que puguen instrumentar la integració de les diferents àrees del saber i la transferència cultural d'un camp a un altre, tot i fomentant l'esperit d'observació i curiositat científica davant d'aquells elements culturals que li són propis, millorant la comprensió i expressió oral i escrita de la llengua vehicular utilitzada.

Aquesta matèria optativa està connectada amb les àrees de Castellà: llengua i literatura, Valencià: llengua i literatura, Llengües estrangeres, Ciències socials, geografia i història, Ciències de la natura, Educació plàstica i visual, Tecnologia, i amb les matèries optatives L'entorn: taller de l'historiador i el geògraf, La comunicació àudio-visual, Disseny i redacció de premsa, Metodologia documental, entre d'altres. Aquestes relacions potencials són considerades en la formulació dels objectius de la matèria així com en la selecció dels blocs de continguts. En tot cas, serà el projecte curricular el lloc més adequat per tal de crear i fer possible la interdisciplinarietat. Tasca que ha de ser abordada des de la reflexió de cadascuna de les àrees implicades i des de la perspectiva dels objectius de l'etapa.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Observar l'adaptació humana al medi físic modificant el que és natural per al seu millor aprofitament.

2. Reconéixer la influència del ser humà en el seu entorn i valorar les possibilitats d'incidir positivament en el medi ambient.

3. Analitzar i valorar de forma crítica els canvis que es produeixen a causa del desenvolupament tecnològic, en determinats oficis.

4. Comprendre les repercussions del coneixement científic i tecnològic sobre les formes de vida dels éssers humans.

5. Conéixer els cicles vitals d'animals i plantes aprofitats per l'home.

6. Comparar les activitats tradicionals amb les pròpies de la tecnologia actual.

7. Desenvolupar una actitud positiva envers el treball manual.

8. Diferenciar els fets científics de les supersticions.

9. Interessar-se per l'estudi de la llengua i reconéixer les diferents variants dialectals.

10. Identificar els lèxics específics. Observar i reflexionar sobre els diferents nivells de llengua.

11. Contribuir activament al manteniment del patrimoni lingüístic i cultural.

12. Valorar la confluència de les coses belles i útils dins el món de la cultura popular on l'actitud estètica i funcional s'ajusta a l'escassesa de mitjans.

13. Utilitzar els recursos tecnològics actuals (àudio-visuals, catalogació per ordinador, etc.) per tal de conéixer millor la cultura popular.

14. Transformar en investigació la curiositat pels trets culturals propis, iniciada en activitats a l'aula i estesa a la vida quotidiana com a camp investigador.

15. Observar la distribució de rols en el món de la cultura popular i analitzar la transmissió exacta i rigorosa de les formes d'actuar en el món tradicional.

16. Rescatar formes de vida tradicionals amb risc de desaparició o transformació en la societat actual.

17. Comparar el propi món sòcio-cultural amb el dels seus avantpassats, respectant les generacions passades i les formes de vida diferents a les pròpies.



Blocs de continguts

En la selecció de continguts s'ha tingut en compte la possibilitat d'aportació per part d'àrees diferents en vista a permetre el plantejament interdisciplinari de la matèria.

Els continguts conceptuals d'aquesta matèria optativa fan referència a tres grups de cultura:

a) ergològica (cultura material),

b) sociològica (família, costums, festes, jocs, etc.),

c) animològica (literatura i creences).

La cultura ergològica és de més fàcil comprensió i accés pel que té de concret i tangible: oficis, activitats agrícoles, pesqueres i artesanes, arquitectura, etc. Es poden aconseguir diferents nivells de complexitat; en un primer nivell (podria coincidir amb el primer cicle de l'Educació Secundària Obligatòria), en treballar un ofici per exemple, serien objecte d'estudi les eines, les fases del treball, els tallers, etc.; en un segon nivell (segon cicle) es completaria amb l'estudi de les condicions laborals, la interrelació entre oficis, l'eixida del producte, etc.

La cultura sociològica també es pot abordar en els dos cicles però amb tractament diferent. La cultura animològica s'estudiarà bàsicament en el segon cicle; l'arreplega de contes, refranys, supersticions, etc., serà el principal objecte d'estudi.



1. L'entorn en la cultura popular

El medi físic.

- Descripció de l'entorn geogràfic: clima, orografia, geologia, vegetació, fauna.

- Coneixement dels cicles vitals d'animals i plantes.

- Anàlisi de l'adaptació de l'home al seu entorn: en les construccions (el clima i el terreny són determinants, les pedres, el fang i la vegetació proporcionen els materials, etc.), en els cultius, en els tipus de regadiu, etc.

La utilització del medi físic.

- Observació de l'aprofitament dels diversos elements naturals:

- per a menjar (recol·lecció d'espàrrecs, esclata-sang, herbes, caragols, tòfones, margallons...),

- per a conservar aliments (assecat de fruita verdures i peixos a l'aire i al sol),

- per a sanar: herbes amb propietats curatives (utilitzades amb emplastres, com a poció...), fang (aplicat en zones afectades per les picades d'insectes, inflamació dels ossos...),

- per a construir: canyes, pedra, terra, fusta, espart,

- per a confeccionar: cabassos, barxes, sàries, espardenyes...,

- per a obtenir combustible: llenya baixa o menuda, branques, argelagues...,

- per a fer carbó vegetal,

- per a criar el ramat aprofitant l'àmbit natural que els envolta,

- per a plantar arròs aprofitant les marjals.

- Coneixement de l'elaboració i transformació dels elements naturals pel consum, comerç i transport tradicional:

- elaboració de la mel, del torró...,

- fabricació de les conserves...,

- obtenció de la reïna dels pins,

- transformació de la xufa en orxata, de l'oliva en oli, del raïm en vi i en panses, de la canyamel en sucre, del blat en farina, de la llet en formatge...,

- transport per camins amb animals (matxos i bous), aprofitant els rius per a transportar els troncs (els raiers),amb barcasses, amb naus a través dels ports marítims.

Incidència humana sobre el medi físic.

- Comprensió del caràcter cíclic dels elements de la naturalesa i de la reacció causada per l'activitat humana quan s'altera algun d'aquests cicles.

- Reconeixement del paper de l'esser humà en el seu entorn tant en els aspectes positius com negatius:

- comparació de l'arquitectura tradicional amb la construcció actual,

- diferents construccions arquitectòniques segons la utilització: aljub, llavador, bassa, barraca cebera, pous (de neu, de pa, d'algeps, de calç, de vidre, de terrissa), teuleres, carboneres,

- tipologies arquitectòniques: mas, riurau, barraca,

- transformacions agrícoles (de secà a regadiu),

- canvis en el conreu de la terra causades pel desenvolupament tecnològic.

- Valoració de les possibilitats d'incidir positivament en el medi ambient, adaptant decisions que afecten a la vida quotidiana.

2. Les formes sòcio-culturals en el man tradicional i la seua evolució

Aspectes socials.

- Observació de l'autoabastiment en el món tradicional:

- d'objectes: eines elementals, receptacles d'artesania vegetal: palma, espart, jonc...,

- de roba i vestits (les dones confeccionaven el seu propi aixovar, els homes es feien les seues espardenyes),

- d'aliments: verdures, fruites, llegums i animals domèstics.

- Distinció de les diferents formes de sanar en la cultura popular:

- les supersticions al voltant de la salut: el curandero,

- la medicina popular (aprofitament d'elements naturals per a sanar).

- Diferenciació entre fets científics i supersticions.

- Observació de la transmissió exacta i rigorosa de les formes d'actuar:

- en el treball,

- en les festes,

- en la gastronomia,

- en els rictus.

- Observació de la interrelació humana i dels diferents rols en la cultura popular:

- en el treball (relacions aprenents-oficials-mestre de l'ofici),

- en la relació veïnal,

- en els jocs,

- en fires i mercats,

- en festes i rituals.

- Sensibilització d'actituds positives front a l'estudi de la societat i la seua cultura o subcultures i estima del món cultural propi.

Aspectes històrics.

- Acostament empàtic a una societat diferent (s'estudien personatges amb noms propis, espais concrets...).

- Comprensió de l'espai i del temps històric, la durada, la localització territorial, el medi, el canvi, el concepte de font o d'evidència.

- Reconeixement i anàlisi de l'evolució o transformació i de la decadència, desaparició o aparició de fets concrets, d'activitats, d'oficis, en la cultura popular.

- Estudi de les diferents mentalitats en el món de la cultura popular: els ritus i les creences.

- Comparació del món sòcio-cultural de l'alumne i de l'anterior viscut i descrit pels seus avantpassats (pares, avis...).

- Respecte i tolerància per formes de vida diferents a les pròpies i per les generacions passades.

Aspectes tecnològics.

- Descripció i anàlisi tècnica dels objectes i les màquines:

- la funció,

- els materials utilitzats,

- eines i tècniques elementals,

- raons tècniques, econòmiques, socials i estètiques,

- objectes, màquines i sistemes corresponents a distints moments històrics.

- Recerca, recopilació i síntesi d'informació sobre tècniques de treball i canvis operats en l'actualitat:

- evolució i transformació,

- repercussió del desenvolupament tecnològic sobre les formes de viure,

- divisió tècnica i social del treball,

- diferents ambients de treball,

- els oficis.

Aspectes estètics.

- Observació de l'entorn amb una intenció estètica:

- paisatge natural i transformat per l'home,

- l'arquitectura com un element del paisatge,

- la forma i el color en l'arquitectura tradicional.

- Coneixement i estima de l'artesania popular:

- funcionalitat i valor estètic de l'objecte.

- la matèria i la forma.

- Valoració de l'actitud estètica dins el món de la cultura popular:

- en els ornaments dels carrers (llums, paper de colors, etc. en les festes),

- en les cases (plantes i flors, sanefes en les parets...),

- en les robes (brodats...),

- en la gastronomia,

- en els aparells dels animals.

3. Elements lingüístics de la cultura popular

Aspectes sòcio-lingüístics.

- Observació i reflexió lingüística dels diferents nivells de llengua: normativa i col·loquial.

- Reconeixement de les variants dialectals i verificació de les interferències lingüístiques.

- Reconeixement del valor funcional de les varietats d'una llengua en relació als diferents contextos d'ús i valoració positiva d'aquesta diversitat.

- Coneixement de la realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana i del seus antecedents històrics.

- Promoció d'actituds positives i actives pel que fa a la normalització del valencià en tots els àmbits d'us.

- Sensibilització a l'estudi de la llengua i contribució activa al manteniment del patrimoni cultural.

Aspectes lexico-semàntics.

- Identificació del lèxic específic i classificació per camps semàntics.

- Recopilació de modismes, frases fetes, refranys, cançons, llegendes, contes,etc.

- Constatació de la desaparició de determinat lèxic específic per la manca d'ús de la seua funcionalitat.

Aspectes funcionals.

- Utilització de documents vinculats amb els processos d'aprenentatge: bibliografies, diccionaris, exposicions orals...

- Reelaboració de la informació obtinguda en documentació escrita i oral (en les entrevistes del treball de camp): confecció de fitxes, bases de dades, resums...

- Elaboració i ús de procediments per a l'obtenció directa d'informació: confecció de qüestionaris, entrevistes...

- Elaboració de textos informatius: exposicions orals i escrites, guions per a fer exposicions, murals...

- Actitud positiva i crítica davant de les fonts d'informació i davant els continguts manifestats (relació entre saber, ideologia, valors i interessos socials).

- Elaboració de textos envers la cultura popular.

Dramatització/teatre

Introducció

La matèria optativa Dramatització/teatre, pretén integrar dues maneres d'entendre les activitats dramàtiques en l'ensenyament i aprenentatge, ambdues igualment vàlides. La dramatització, més centrada en el desenvolupament personal, i el teatre, més dirigit cap a les pràctiques artístiques. Aquesta doble visió no significa dicotomia ni separació, ja que ambdós enfocaments tenen una arrel comuna: el llenguatge dramàtic. En aquest sentit es pot començar en els primers cursos de l'etapa amb activitats centrades principalment en dramatització, i incloure activitats teatrals en els cursos més avançats i en els grups amb més experiència.

Tant la dramatització com el teatre són formes de representació que utilitzen el cos, la veu, l'espai i el temps escènics per tal d'expressar i comunicar idees, sentiments i vivències. La dramatització pot entendre's, a més, com un procediment consistent en donar forma teatral a alguna cosa que en principi no la té.

La dramatització és una forma d'expressió (del mateix nivell que l'expressió oral, l'escrita, la plàstica i la rítmico-musical) que utilitza els signes i la sintaxi propis del llenguatge dramàtic. Es caracteritza per integrar els diferents llenguatges (verbal, plàstic, rítmico-musical, corporal) i per constituir un poderós mitjà d'aprenentatge, ja que implica simultàniament aspectes cognoscitius, afectius i psicomotrius.

Les virtualitats de les formes dramàtiques com a instruments d'ensenyament i aprenentatge es poden concretar en els aspectes següents:

1. Les tècniques dramàtiques són aplicables a una metodologia interdisciplinària. Des d'aquesta òptica són més bé un instrument per a l'ensenyament d'altres coses. La seua funció seria anàloga a la dels mitjans àudio-visuals.

2. Les tècniques dramàtiques proporcionen oportunitat per realitzar activitats auditives, visuals, motrius i verbals. Possibiliten que el subjecte de l'aprenentatge tinga experiències simultànies en tots els plànols de la seua persona, no limitant l'aprenentatge sols a una simple experiència intel·lectual.

3. Les tècniques dramàtiques produeixen una resposta total, un conjunt de respostes verbals i no verbals front a un estímul o grup d'estímuls.

4. Actuen com a pont de connexió entre les Humanitats i les Arts.

5. Són una eina inapreciable per a l'ensenyament dels valors i del canvi d'actituds, quan s'ofereix als alumnes el debat sobre alternatives en la conducta i l'elecció dels individus.

6. Incrementen la motivació en recórrer a l'instint de joc dels alumnes, al mateix temps que ofereixen l'oportunitat d'introduir el món exterior a l'aula.

7. Demanen la participació i la col·laboració. Afavoreixen la relació harmònica entre els components del grup, ja que permet als participants prendre consciència col·lectiva del treball i realitzar-lo comptant amb l'esforç de tots, i possibiliten situacions en les quals hi ha necessitat d'una precisa i clara comunicació.

8. S'estableix un tipus de relació no habitual entre els estudiants i la seua professora o el seu professor, ja que el marc global on es desenvolupen les tècniques dramàtiques acostuma a ser més lúdic i creatiu. En aquest ambient el professor incita al joc i a la creació i accepta els suggeriments dels alumnes.

El teatre, entés com art dramàtic, és una activitat que persegueix un producte-espectacle i que requereix una repetició mitjançant assajos per tal d'obtenir uns determinats resultats estètics. Comporta l'aparició de papers (actor, director, escenògraf, crític, etc.) i necessita uns espectadors. És en l'adolescència quan el jove és capaç d'entendre la funció comunicativa de cadascun dels elements teatrals, el seu valor com a signe, integrant cadascun d'aquests en un conjunt major, l'espectacle o el text dramàtic.

El teatre, entés com a matèria d'ensenyament en l'Educació Secundària Obligatòria, no ha de consistir només en «fer i veure teatre». Tampoc s'ha de considerar com un cos de coneixements sobre la història i la literatura dramàtiques i sobre les tècniques actorals. En aquesta etapa educativa hi ha que optar per enfocaments més flexibles i didàcticament més enriquidors, centrats en el procés d'investigació i aprenentatge, en el procés de compartir i aportar idees i en el procés de creació.

En definitiva, la finalitat de la matèria optativa Dramatització/teatre no és la de formar actors, directors teatrals o escenògrafs, sinó la de constituir un procés d'aprenentatge de l'expressió dramàtica, la comunicació grupal i la creació a través del joc teatral.

Quan s'escull un determinada proposta teatral (per exemple, representar una obra), cal integrar en el projecte un procés de dramatització més proper als pressupostos de la didàctica, utilitzant les semblances entre ambdós àmbits. Aquesta integració redundarà en benefici de l'aprenentatge.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Desenvolupar la persona en totes les seues dimensions (corporal, intel·lectiva, afectiva), garantint el desenvolupament de l'autonomia personal i afavorint el desenvolupament de la creativitat.

2. Prendre consciència que la persona és un ésser social relacionat amb una col·lectivitat i amb grups arrelats en una història comuna i en una cultura particular.

3. Realitzar improvisacions amb seqüències dramàtiques que expressen emocions, idees i opinions.

4. Utilitzar els recursos de l'expressió i de la comunicació en situacions dramàtiques definides, assumint papers i emprant tècniques derivades del llenguatge teatral.

5. Conéixer i emprar procediments corporals i vocals que s'utilitzen en la comunicació interpersonal i en l'art (on el cos humà és protagonista) i valorar-los com a mitjà de desenvolupament personal, com a mitjà de relació, d'expressió, de comunicació, de creació personal i com a mitjà d'educació estètica.

6. Manifestar idees i sentiments mitjançant gestos i accions corporals, i també mitjançant la utilització de l'espai i dels objectes.

7. Descobrir i experimentar les potencialitats expressives del nostre cos per tal de reforçar l'autoestima.

8. Reconéixer i produir els diferents signes del discurs teatral com a mitjà d'expressió i de creació de significats.

9. Experimentar les possibilitats de l'expressió, de la creació col·lectiva i de la posada en escena com a mitjans de comunicació i de relació amb l'entorn.

10. Participar activament en manifestacions d'expressió cultural i artística per tal de desenvolupar la sensibilitat estètica i l'interés per conéixer el patrimoni cultural de l'entorn i de la societat on es viu.

Blocs de continguts

L'ordre de presentació de blocs no comporta una seqüència. Els blocs s'utilitzaran transversalment, escollint aquells que es consideren idonis per a la unitat didàctica que en cada moment es treballe.

1. Dramatització

En aquest bloc es consideren els dos nivells bàsics de la Dramatització: cognitiu o idea interna i expressiu o manifestació externa.

Joc dramàtic.

- Joc d'expressió, joc simbòlic, joc dramàtic.

- Els participants i l'expressió espontània de si mateixos.

- La creació de vivències.

- Els estímuls i la seua formulació en consignes.

- Elements desencadenants del joc dramàtic.

- Nivells d'implicació i llibertat de creació.

Els elements de l'esquema dramàtic.

- El personatge. El conflicte. L'espai. El temps. L'argument. El tema.

- Els elements de l'esquema dramàtic com a desencadenants de la dramatització.

La improvisació.

- Definició i parts de la improvisació. La improvisació com a recurs metòdic.

Els processos de dramatització.

- Procés individual, procés col·lectiu. Procés directe, procés invers.

- Passos o parts d'un procés de dramatització. La teatralitat.

2. La representació de papers

La simulació.

- La simulació de situacions humanes conflictives.

- Acceptació i manteniment del paper durant la simulació.

La representació de papers.

- Procés o fases de la representació de papers.

- Estudi i anàlisi de problemes mitjançant el joc de rol.

3. Lectura, dicció, anàlisi, dinamització i creació de textos

Aquest bloc integra tota la informació que es refereix al text i a la seua comunicació o interpretació sonora.

Lectura i dicció.

- Lectura o dicció expressives.

- Lectura individual, dialogada i coral.

- Dicció de la prosa i del vers.

- La lectura o dicció interpretativa.

Anàlisi.

- L'anàlisi del text com a pas previ a la posada en escena, com a comentari de text o com a primer moment d'una improvisació dramàtica.

- Recolzament de la dinamització en l'anàlisi del text dramàtic.

- El text i la seua traducció als respectius llenguatges dinàmics.

- Els desencadenants dinàmics i la seua conversió en text.

- Apartats de la dramatització: sonoritzar, dramatitzar, modificar i il·lustrar

4. Expressió corporal

Presa de consciència i sensibilització del propi cos.

- Esquema corporal: funció de cadascuna de les parts (cara, braços i mans, tors, cames i peus) en la comunicació.

- Concentració, desinhibició i sensibilització.

- Relaxació i distensió.

Llenguatge del cos.

- Principis bàsics de la comunicació no verbal.

- L'espontaneïtat, la tècnica i la creativitat corporals.

- L'expressió d'emocions i estats d'ànim.

- Postures, equilibri i moviment.

Relacions amb l'entorn.

- La relació i la comunicació interpersonals: desenvolupament grupal.

- Els objectes com a suports i desencadenants de l'acció.

Percepció i estructuració de l'espai-temps.

- Les iconografies o llenguatge de les postures.

- La vivència rítmica.

- Els elements del moviment expressiu.

5. El discurs teatral

El bloc comprén els sistemes de signes operants en el discurs o espectacle teatral i les seues relacions.

Sistemes amb referència a l'actor.

- El text pronunciat.

. La paraula o text literari.

. El to o la dicció-interpretació oral del text.

- L'expressió corporal.

. Mímica, gest i moviment.

- Aparences externes de l'actor.

. Maquillatge i pentinat. Vestuari.

Sistemes externs de l'actor.

- L'espai teatral i les seues formes.

- L'espai escènic.

. Decorats. Objectes i accessoris.

- L'espai tècnic.

. Il·luminació. Música i so.

La relació de l'actor personatge amb els sistemes de signes.

- La construcció interna del personatge.

- La manifestació externa mitjançant del text pronunciat, l'expressió corporal i les aparences externes.

- El moviment individual i de grup, la coreografia com a element creador o modificador de l'espai escènic.

6. Muntatge de representacions dramàtiques i assistència a espectacles teatrals

El bloc tracta del procés de posada en escena de qualsevol tipus d'espectacle dramàtico-teatral que s'haja de representar davant d'un públic, així com de l'assistència a espectacles produïts fora de l'àmbit escolar.

El text dramàtic.

- Elecció del text o de la intenció prèvia (tema, idea, fets, etc.) per a la representació.

- Creació col·lectiva d'un text o guió nous.

- Anàlisi del text.

Planificació de la posada en escena.

- Divisió del treball i de les funcions dins del grup.

- La construcció dels personatges.

- L'espai escènic i tècnic.

- El llibre de direcció (guió de l'actor, guió tècnic i guió escènic).

Assajos i representació.

- Les sessions de treball: diferents tipus d'assajos. Anàlisi i planificació.

- Actuacions (Anàlisi posterior i replantejament de l'espectacle).

El paper de l'espectador.

- Abans de l'espectacle.

. Recollida d'informació sobre l'autor, l'obra i el grup.

. El text i les crítiques de l'espectacle.

- Durant l'espectacle.

. Presència activa: lectura i comprensió dels signes escènics. Participació. Identificació.

- Després de l'espectacle.

. Pautes per a la crítica dels espectacles.

. Lectura de crítiques i debat.

Educació mediambiental

Introducció

El dret a un medi ambient de qualitat ha sigut reclamat ja ben entrat el segle XX quan l'enorme desenvolupament científico-tècnic ha portat a l'accelerada destrucció de l'entorn natural del nostre planeta i a posar en perill la supervivència de l'espècie humana.

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, d'Estocolm, d juny de 1972, posà de manifest la preocupació de molts governs sobre el perill de la proliferació d'activitats industrials que es desenvolupen sense considerar les seues repercussions mediambientals. En aquesta Conferència s'establí tota una sèrie de principis que haurien de servir com a guia d'actuació per als governs. El principi número 19 es refereix a l'educació ambiental: És indispensable una labor d'educació en qüestions ambientals, dirigida tant a les generacions joves com als adults i que preste la deguda atenció al sector de la població menys privilegiat, per tal d'ampliar les bases d'una opinió pública ben informada i d'una conducta dels individus, de les empreses i de les col·lectivitats inspirada en el principi de responsabilitat pel que fa a la proteció del medi en tota la seua dimensió humana. És també essencial que els mitjans de comunicació de masses eviten contribuir al deteriorament del medi humà i difonguen, per contra, informació de caràcter educatiu sobre la necessitat de protegir-lo i millorar-lo per tal que l'Home puga desenvolupar-se en tots els aspectes.

Posteriorment, han sigut diverses les reunions internacionals dedicades al medi ambient, algunes d'aquestes dedicades a l'Educació Ambiental. Així, en octubre de 1975 es reuniren a Belgrad experts de més de setanta països en el Seminari Internacional d'Educació Ambiental. Allí s'adoptà per unanimitat una declaració -coneguda com a «Carta de Belgrad»- on s'establiren els principis i directrius del que seria el desenvolupament de l'Educació Ambiental en el programa de les Nacions Unides. La meta de l'Educació Ambiental quedà redactada en aquests termes: Aconseguir que la població mundial tinga consciència del medi ambient i s'interesse per ell i pels seus problemes i que compte amb els coneixements, actituds i desitjos necessaris per treballar individualment i col·lectiva en la recerca de solucions actuals i per prevenir aquells que pogueren sorgir en el futur.

Igualment, la Constitució Espanyola de 1978 estableix en el seu article 45 el dret a gaudir d'un medi ambient de qualitat i preveu sancions penals i administratives per aquells que les posen en perill.

Malgrat tot això, i encara que ja fa més d'una dècada que els problemes mediambientals figuren entre les preocupacions de la majoria dels ciutadans, l'Educació Ambiental com a tal no havia estat formalment introduïda fins ara en el sistema educatiu. Amb aquesta matèria optativa es pretén contribuir a formar ciutadans millor preparats per la vida activa que, sabent que totes les activitats humanes generen un impacte en el medi, siguen capaços de disminuir o evitar el deteriorament del medi natural. Ciutadans solidaris amb tota la humanitat que consideren que la terra i els seus recursos són limitats i patrimoni de tots els humans. Davant els problemes ambientals que es plantegen en el seu entorn immediat, (proliferació d'abocadors incontrolats, tales indiscriminades, platges contaminades, incendis forestals...), l'alumnat elaborarà estratègies per a la seua solució, sabent com actuar front aquests i denunciar-los si arriba el cas.

S'analitzaran els mecanismes que regeixen el funcionament del medi físic, valorant les repercussions que sobre aquest tenen les activitats humanes i contribuint activament a la seua defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida. Es tractarà que es coneguen i aprecien el patrimoni natural i cultural.

L'alumnat utilitzarà també els seus coneixements sobre el medi físic i els éssers vius per gaudir del medi natural i per proposar, valorar i participar en iniciatives encaminades a la conservació i millora de l'entorn.

Aquesta matèria optativa ha de tenir un caràcter eminentment pràctic i funcional, relacionant sempre els coneixements teòrics amb l'entorn quotidià. No es pretén, evidentment, que l'alumnat siga un mer receptor de coneixements teòrics, al contrari, es tracta que adquirisca uns hàbits de comportament, que el comprometen en la defensa de l'entorn al qual valorarà com a un patrimoni col·lectiu que sent com a propi i del qual depén la seua salut i benestar.

Per la seua naturalesa, aquesta matèria optativa està íntimament relacionada amb les àrees de Ciències de la natura i de Ciències Socials, geografia i història.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Adquirir un coneixement elemental de la composició de la Biosfera, de la seua dinàmica i dels processos i cicles que s'hi desenvolupen. Comprendre de manera bàsica el funcionament d'alguns ecosistemes més significatius i dels que resulten més quotidians per a l'alumnat.

2. Observar i analitzar els elements de l'entorn natural i la seua interacció, tractant d'arribar a una visió global del medi ambient.

3. Entendre l'espècie humana simultàniament com a obra i artífex del medi que l'envolta, comprenent els aspectes fonamentals de la interacció entre la humanitat i la natura i veient el medi natural com el substrat indispensable per a la nostra existència.

4. Prendre consciència del fet que el desenvolupament de la ciència i de la tecnologia implica una gran capacitat de transformació tal que puga dur a una deterioració irreversible del medi ambient.

5. Ésser conscients dels greus problemes mediambientals que la humanitat ha generat: superpoblació, malbaratament d'energia i altres recursos, desertització, contaminació (hídrica, atmosfèrica), residus, extinció d'espècies, etc., i adquirir una visió elemental de la relació entre medi ambient i creixement, en el context de l'actual divisió entre països rics i pobres.

6. Adquirir una cultura mediambiental que plantege un nou model de desenvolupament mundial, més respectuós amb la natura i amb tots els pobles de la terra.

7. Adquirir actituds i habituds no agressius amb l'entorn.

8. Analitzar i donar alternatives als problemes ambientals de l'entorn immediat i contribuir a sensibilitzar l'opinió pública.

9. Saber actuar davant d'una agressió al medi ambient, coneixent les lleis que persegueixen aquests delictes i essent conscients de la necessitat de col·laborar amb la justícia en la conservació i protecció del l'entorn.

10. Conéixer els ecosistemes de la Comunitat Valenciana i en especial els seus boscos, prenent consciència del seu deteriorament.

11. Elaborar projectes mediambientals i dur-los endavant de forma pràctica en el centre.

Blocs de continguts

Durant el desenvolupament dels blocs l'alumnat va adquirint tant conceptes bàsics ambientals com habilitats concretes i actituds positives respecte al seu entorn. Els continguts dedicaran especial atenció als problemes ambientals de l'entorn pròxim i promouran al mateix temps la lectura crítica de la realitat ambiental propera a l'alumnat.

1. El medi natural

En aquest bloc s'aborden qüestions bàsiques referents al medi natural i l'ecologia necessàries perquè l'alumne adquirisca una adequada capacitat de valoració i decisió front a la problemàtica ambiental que se li puga plantejar en la seua vida quotidiana. La idea conductora de tot el bloc és incidir en la concepció del medi natural com a un sistema dinàmic amb nombroses interconnexions, entrades, eixides i en contínua evolució.

La vida en el planeta terra.

Els cicles naturals: cicle de l'aigua, del carboni, del nitrogen.

La Biosfera i els seus principals ecosistemes.

Anàlisi dels ecosistemes valencians.

Realització d'itineraris ecogeogràfics, naturals i urbans.

Experiències didàctiques en granges-escola i centres de natura.

2. Incidència de l'home en el medi natural. Grans problemes ambientals dels nostres dies

Es proposa el concepte de espècie humana com a part integrant de la natura i, per tant, i per tant no autosuficient ni independent del món natural.

Debats i xicotetes investigacions sobre l'influència de l'espècie humana sobre la biosfera al llarg de la història.

Elaboració de monografies sobre els grans problemes ambientals en el nostre planeta.

- Canvi climàtic i efecte hivernacle.

- Pèrdua de biodiversitat.

- Destrucció de la capa d'ozó.

- Contaminació (hídrica, atmosfèrica).

- Avanç de la desertització.

- Escassetat de recursos.

- Explosió demogràfica.

Anàlisi dels problemes mediambientals de la Comunitat Valenciana.

- Incendis forestals, desertització, escassetat de recursos hídrics, problemes de contaminació dels nostres boscos.

El Ciutadà «Verd».

- Actituds i qualitats que caracteritzen a un ciutadà respectuós amb el seu medi ambient.

- Utilització racional dels recursos del planeta (aigua, energia, etc.).

- Importància dels hàbits de consum ecològics.

- Respecte als bens col·lectius (medi natural, papereres, etc.).

- Elaboració del «Manual del Ciutadà Verd».

Agressions mediambientals: actuació ciutadana.

3. Salut ambiental i entorn pròxim. Investigacions i treballs de camp

El nostre cos, l'entorn més immediat.

- Aplicació de tècniques d'expressió corporal per a la presa de consciència del nostre cos.

- Elaboració d'un pla individual de protecció i millora del nostre cos.

- Pràctica de camp: «Contacte amb la Natura i coneixement a través dels sentits».

Salut i ecologia.

- Investigació sobre els factors que més condicionen la salut humana.

- Debat sobre el tema «Salut i malaltia».

- Investigació sobre els fonaments del concepte ecològic de salut.

- Grups de treball sobre: hàbits de vida, condicions ambientals, biologia humana i estructura sanitària.

- Resolució d'un supòsit pràctic mitjançant tècniques de dramatització (jocs de rol, per exemple).

- Entrevistes amb responsables de les àrees de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de la ciutat.

Investigació del microambient familiar.

- Elaboració d'un informe sobre la «salut ambiental» de l'entorn familiar incloent aspectes com característiques de l'habitatge (superfície, nombre d'habitacions, nombre de cambres de bany, il·luminació, aireig, soroll...), nombre d'habitants, hàbits de consum, pràctica d'esports i activitats culturals, etc.

- Realització d'un esquema amb les condicions de l'Habitatge Ecològic 10.

Centre escolar: font d'investigació ambiental.

El centre escolar és un ambient molt pròxim a la realitat de l'alumnat i pot ésser considerat un vertader sistema (auto-organització, circuits interiors, equilibri intern, interaccions amb el medi exterior...). Per tant constitueix també un microambient adequat per experimentar les característiques sistemàtiques de la natura.

- Investigacions en grup sobre aspectes variats del centre educatiu.

- Any de construcció.

- Distribució d'edificis i dependències: plànol.

- Nombre d'alumnes i treballadors, distribució.

- Estat de conservació i higiene (cambres de bany, menjador, corredors, etc.).

- Salut ambiental de les aules: grandària, il·luminació, neteja, temperatura mitjana.

- Inventari de possibles focus contaminants.

- Anàlisi de la seguretat en l'escola: plans d'evacuació, localització i estat d'extintors, seguretat en tallers i laboratoris, estat de la caldera de calefacció i xarxa elèctrica.

- Mesura de la contaminació acústica en l'interior i exterior del centre.

- Elaboració d'un informe conjunt amb el títol «Salut Ambiental del nostre centre».

- Joc de simulació de rols sobre un problema hipotètic del centre.

- Campanya de recollida selectiva de residus (paper, piles, vidre, etc.) al centre, realitzant una tasca d'educació ambiental.

Investigació del medi ambient de la nostra ciutat.

- Realització de visites dividits en equips de treball, als departaments ambientals de l'ajuntament, institucions sanitàries locals, associacions ciutadanes, etc.

- Elaboració d'informes tècnics i monografies (sistema de recollida d'escombraries, proveïment d'aigua potable, eliminació i tractament de les aigües residuals, qualitat de l'aire, contaminació sonora...) a partir de tota la informació obtinguda.

- Posada en comú d'investigacions de les conclusions i elaboració d'un document conjunt sobre la salut ambiental de la ciutat incloent propostes realistes de solucions als principals problemes.

Pràctica de treballs ambientals de camp en l'entorn pròxim al centre.

- Contaminació acústica: mesures amb un sonòmetre dels nivells de soroll en diferents barris de la ciutat.

- Contaminació hídrica: mesura de la concentració de clor en l'aigua en diferents llocs de la població.

- Eixides a l'entorn natural més pròxim per conéixer les espècies vegetals i animals més característiques i/o abundants. Recollida molt selectiva de mostres, quan siga imprescindible, o presa de fotografies per posterior classificació manejant guies de camp.

- Elaboració d'una guia de camp de la zona incloent mapes, dibuixos a partir de totes les dades obtingudes.

4. Projectes mediambientals

Es pretén potenciar el principi de pensar globalment i actuar localment, destacat per les associacions per a la defensa del medi ambient. En aquesta línia es proposen els exemples següents:

a) Posada en marxa d'un hort escolar.

A través d'aquest projecte l'alumnat pot entrar en contacte amb els principis i mètodes de «l'agricultura ecològica», on queden exclosos els adobs de síntesi química industrial i els plaguicides sintètics per els seus demostrats perills ambientals.

b) El viver escolar.

Mitjançant aquest projecte es pot potenciar el coneixement de les espècies vegetals autòctones i la seua importància en el manteniment dels ecosistemes mediterranis.

c) Un centre saludable.

Mitjançant la realització de projectes de millora del centre es pot aconseguir la participació de l'alumnat en la tasca de millorar les condicions ambientals i estètiques del centre educatiu.

L'entorn: taller del geògraf i de l'historiador

Introducció

En el nostre món actual, on els mitjans de comunicació, i en especial la televisió, ens transporten amb molta facilitat a d'altres espais i a d'altres temps, la investigació educativa ha demostrat com els alumnes i les alumnes fan seus, i viuen com a pròxims, espais i temps que poden estar molt allunyats en la distància i en el temps físics. Així, la intensitat amb què es va viure la guerra del golf Pèrsic, o la familiaritat amb què es parla de llocs allunyats en la distància però molt pròxims per influències de sèries televisives, com Miami, fan que entenguem per entorn no sols el temps i l'espai immediats sinó allò que es viu com a pròxim, en un món on els límits d'allò llunyà i proper es difuminen amb molta facilitat. L'entorn, doncs, serà entés com les coses percebudes viscudes en el sentit d'allò que és notícia, de tot el que ens afecta quotidianament. D'altra banda, també entenem per entorn allò pròxim en distància i temps i treballem aquest pel gran valor pedagògic que enclou. Així, en els blocs de continguts «L'itinerari» o «Investigació i treballs de camp» l'entorn físic immediat serà el laboratori on poder verificar hipòtesis, formular-se preguntes, recollir dades, etc.

Així doncs, el que es pretén amb aquesta matèria optativa és ajudar a entendre els aspectes espacials, temporals i socials de l'entorn partint de la percepció i de la capacitat empàtica de l'alumnat i col·laborant en el fet que en reconstruïsca de manera crítica les seues concepcions al respecte.

Per fer-ho s'utilitzaran els conceptes que són propis de les ciències socials, i en especial els de la geografia i la història, perquè són aquestes dues disciplines les escollides com a suport conceptual i metodològic. Des d'aquesta premissa posarem l'accent en una sèrie d'aprenentatges funcionals que siguen útils als alumnes i les alumnes en la seua vida quotidiana i que els permeta entendre millor el món que els ha tocat viure.

I en aquest sentit, seran els continguts metodològics o procedimentals junt amb les dades i informacions rellevants pel que fa als problemes tractats, els eixos entorn als quals s'articulen els continguts conceptuals i actitudinals. Es tracta que l'alumnat perceba la funcionalitat immediata dels procediments i la satisfacció que produeix el «saber fer» que implica l'ús de les tècniques, però sense oblidar la conceptualització i tot açò encaminat a afavorir actituds de respecte i tolerància.

Els cinc blocs de continguts que es proposen no són de caràcter temàtic. Permeten la combinació entre ells originant mòduls o temes que incloguen diverses estratègies d'aula. Així, una activitat de simulació pot precedir un debat, o en un itinerari es pot incloure una activitat de simulació, etc.

Els recursos didàctics imprescindibles per a programar una unitat didàctica cal entendre'ls com a instruments al servei d'una metodologia concreta. En cap cas els recursos han de tenir el paper preponderant, ni s'ha de programar en funció d'aquests. La metodologia serà necessària per a conduir el pensament dels alumnes i de les alumnes a l'elaboració personal del coneixement i la construcció de significats mitjançant la seua negociació amb la resta de la comunitat escolar. Per tant, de la metodologia dependrà la recollida d'informació, el plantejament d'hipòtesis, la seua verificació, etc.

L'espai físic on es desenvolupe el procés d'ensenyament i aprenentatge deurà excedir l'àmbit de l'aula i del centre educatiu. Aquest aspecte, lluny d'ésser un inconvenient, suposa una adequació de la metodologia de treball als objectius que pretén l'optativa, ja que significa una comunicació més dinàmica entre l'alumnat i el seu entorn físic immediat, a més d'introduir els elements motivadors i fins i tot lúdics que comporta tota eixida del centre escolar.

Els blocs de continguts, els recursos didàctics i les diferents estratègies d'aula que es proposen són suficientment flexibles i diversos com per poder ajustar-se a les necessitats dels i de les alumnes, als recursos del centre i als interessos dels professors.

El tractament de la diversitat mitjançant l'optativitat implica la relació amb les àrees curriculars i amb d'altres matèries optatives. La vinculació amb l'àrea de Ciències socials, Geografia i història és la més estreta, però també poden establir-se propostes interdisciplinàries amb les àrees de Castellà: llengua i literatura, Valencià: llengua i literatura, Llengües estrangeres, Ciències de la natura, Educació plàstica i visual, Tecnologia, Matemàtiques i Música. D'altra banda és suggeridor establir connexions amb optatives tals com Cartografia, Metodologia documental, Cultura popular, Redacció i disseny de premsa, Habilitats socials, Dramatització/Teatre i Comunicació àudio-visual. Amb tot, serà en el projecte curricular on s'establisca un marc més adequat i real a la possible interdisciplinarietat.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats següents:

1. Analitzar els problemes més apressants de les societats actuals, formant-se un juí personal o social.

2. Comprendre i analitzar els factors que intervenen en una situació problemàtica de caràcter social, establint la seua importància i jerarquia per tal d'aconseguir una explicació acceptable.

3. Realitzar tasques en grup i participar en discussions i debats amb una actitud crítica però respectuosa i tolerant, fonamentant adequadament les seues opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com a una necessària via per a la solució dels problemes humans i socials.

4. Plantejar problemes adequadament i proposar solucions duent a terme estudis i petites investigacions aplicant els instruments conceptuals, les tècniques i els procediments bàsics d'indagació característics de la Geografia, la Història i altres Ciències Socials.

5. Utilitzar de manera crítica i autònoma diferents fonts d'informació: verbal, icònica, estadística, cartogràfica i, en especial, els actuals mitjans de comunicació social.

6. Conéixer les diferents tècniques estadístiques, cartogràfiques i gràfiques que contribueixen a ordenar una informació i a convertir-la en mapes temàtics.

7. Comprendre els diferents desitjos i interessos dels diferents grups, concretats en projectes socials, respecte a la morfologia i a la funcionalitat de l'entorn físic i social.

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, cultural, lingüístic, artístic, històric i social, assumint les responsabilitats que suposen la seua conservació i millora, apreciant-ho com a font de gaudi i utilitzant-ho com a recurs per al desenvolupament individual i col·lectiu.

9. Utilitzar de manera crítica i autònoma els mitjans tecnològics actuals (com el vídeo i l'ordinador) per a la realització de tasques, la consulta d'informació, utilització i representació gràfica de dades, etc.

10. Utilitzar guions de treball per tal d'ordenar la tasca que es desenvoluparà, utilitzar materials i informacions de manera adequada a la resolució de problemes, emetre hipòtesis i verificar-les i presentar i avaluar els resultats en diferents codis lingüístics: verbals, icònics, cartogràfics, etc.

Blocs de continguts

Orientacions per a la selecció de continguts d'aquesta matèria optativa:

1. Es pretén que l'alumnat perceba la funcionalitat immediata dels procediments d'investigació i explicació, però sense menyscabament de la conceptualització, i tot açò encaminat a afavorir les actituds de rigor, respecte i tolerància. Per això, l'eix en torn al qual s'articulen els continguts conceptuals i actitudinals és el dels procediments i convé que prevalga l'anàlisi de temes conjunturals.

2. Convé que siguen els esmentats temes siguen de rellevància social compartits per sectors extraescolars, capaços d'interessar o que ja interessen a bona part de la societat. Aquesta perspectiva d'anàlisi tan àmplia permet el tractament des de la diversitat.

3. Han d'ésser temes de l'entorn de l'alumnat, entenent aquest entorn com a quelcom considerat pròxim pels alumnes, tot i que es tracte en un espai i en un temps molt allunyat d'ells.

Cadascun dels blocs que es proposen respon a una perspectiva procedimental però no s'hi ha de limitar. De la mateixa manera els blocs s'hi poden conjugar, traçar trajectòries paral·leles o complementar-se de cara a l'adquisició dels continguts previstos, de manera que un procediment centrat en la investigació, com pot ésser el treball de camp, puga completar-se amb un debat, una simulació, etc; així com un joc de simulació puga recolzar-se en una base de dades i emmarcar-se en un itinerari.

1. El debat de temes de l'actualitat

El debat, a més de l'interés implícit en els conceptes específics de l'assumpte que es debatisca, és molt adequat per a:

- L'explicació multifactorial i intencional.

- El tractament de les fonts d'informació, especialment aquelles que procedeixen dels mitjans de comunicació.

- La formulació de preguntes, elaboració d'hipòtesis, indagació, etc., tots ells elements d'un contingut metodològic que els alumnes també han d'aprendre.

- Certes actituds de prudència, cautela etc., junt amb la demanda de més informació abans de pronunciar-se sobre un tema.

El temes subjectes a debat.

Per tal que un debat siga capaç d'aconseguir una disposició positiva en l'alumnat, cal que siga un tema del seu interés. Generalment, els temes que interessen són aquells que susciten controvèrsies, que inunden els mitjans de comunicació, que la societat en el seu conjunt debat. Acostumen a ésser temes que, encara que amb les arrels en el passat o molt allunyats dels nostres àmbits espacials, una sèrie de factors conjunturals els ha portat a l'actualitat, al present. En definitiva, es pot partir de l'actualitat, però ha de conduir fins on el coneixement que explica aqueixa actualitat es trobe.

Exemples de temes de debat poden ser:

- El deteriorament mediambiental que sofreix el nostre planeta. Convé tractar no sols temes llunyans com la destrucció de la capa d'ozó o de l'ecosistema amazònic, sinó també aspectes més locals de l'entorn pròxim.

- Els problemes de la immigració a Espanya, que han d'ésser contextualitzats en una escala europea i en la seua dimensió històrica.

- Els conflictes i tensions internacionals que enfronten a diferents estats.

- Els conflictes intraestatals, entre els quals cal destacar aquells que deriven dels nacionalismes.

- El procés de construcció d'Europa i les contradiccions inherents a aquest procés complex.

- Els problemes derivats de l'auge de l'integrisme en els països islàmics.

2. Investigació i treball de camp

Els treballs de camp que es proposen requereixen que el tema d'estudi es trobe en un àmbit geogràfic proper, de manera que l'alumnat puga acostar-se físicament a aqueixa realitat en qualsevol fase de la construcció de coneixement d'aquesta.

Els conceptes que es persegueixen en aquest bloc de continguts referits a la investigació i al treball de camp, difereixen d'allò que s'entén per estudi del medi local. No es tracta, per tant, de fer un estudi a petita escala d'una Història o d'una Geografia General. Es tracta de treballar conceptes epistemològics d'ambdues ciències partint de l'entorn. Amb això es busca que l'alumnat augmente el seu sentit social quan valore l'entorn que entén i reconeix com a patrimoni.

Entre els temes que podrien ser objecte de treball de camp podem assenyalar alguns exemples:

- Sociologia de l'alumnat d'un centre mitjançant les dades que s'hi recullen.

- Alguns problemes concrets en àrees urbanes: la contaminació, el transport, la distribució d'infraestructures.

- L'evolució dels usos de l'espai en relació al potencial de recursos que posseeix.

- Investigacions sobre la història immediata referides a la vida quotidiana a través de la història oral, que puga ésser completada mitjançant fotografies i pel·lícules.

- Investigacions sobre vestigis del passat: un jaciment arqueològic, un castell, una fàbrica, la ciutat registre de la seua història, restes urbanístiques o documentals.

- Història de la vida quotidiana en la qual es puguen emprar, entre d'altres, els mètodes de l'etnologia.

3. L'itinerari

L'itinerari com a estratègia d'aprenentatge afavoreix el coneixement de l'entorn geogràfic, històric,artístic i social. L'aproximació a una evidència (com un castell, per exemple) pot utilitzar-se per provocar el plantejament de preguntes, obligant a recórrer a les nocions de canvi i continuïtat, el desenvolupament de l'empatia, l'explicació dels fets, la percepció espacial, la localització de fets i la combinació d'escales en què s'expliquen.

El ventall de possibilitats que ens permet desenvolupar aquest bloc de continguts és molt ampli. Com a exemples es proposen els tipus següents:

- Itineraris ecogeogràfics: els paisatges naturals, les costes i processos de degradació. També es poden incloure ací itineraris ecogeogràfics en medis urbans per tal d'observar i analitzar problemes mediambientals.

- Itineraris etnològics: es tractaria d'estudiar el pas d'una societat rural i artesanal a una societat urbana i industrial.

- Itineraris arqueològics: visites a jaciments i museus arqueològics, així com els jaciments objecte d'estudi de l'arqueologia industrial.

- Itineraris històrico-monumentals: estudi de restes històriques com els castells, talaies, monestirs. Es poden incloure centres històrico-monumentals de gran interés.

- Itineraris urbans: serviran per estudiar la morfologia de la ciutat i, a través d'aquesta, la seua evolució històrica. L'escena urbana en relació amb l'urbanisme.

4. Treballs d'història i de geografia sobre base de dades

En aquest bloc de continguts es pretén que l'alumnat es familiaritze amb l'elaboració i l'utilització d'aquestes bases de dades, que constitueixen un conjunt enorme d'informacions de tipus divers (estadístic, icònic, cartogràfic, etc.) organitzat en registres i camps amb uns criteris més o menys complexos.

Aquestes activitats, en coherència amb el sentit d'aquesta matèria optativa, han de conjuminar la temàtica de l'entorn amb uns camps de coneixement que posseeixen una important experiència acumulada, com la demografia (inclosa la demografia històrica), la geografia de la població, la història o la geografia econòmica, la història social, la geografia política, etc. Com a exemples proposem els següents:

- Treballs de demografia històrica. Recerca, recollida i classificació de dades procedents de fonts com els arxius parroquials.

- Anàlisi de la conflictivitat social a partir de dades sobre vagues, vaguistes, hores de treball perdudes, etc. Fonts útils d'informació poden ser la premsa, les dades del Ministeri de Treball o d'altres oficines governamentals, dels sindicats, etc.

- Anàlisi de l'estructura social. Es pot emprar com a base el cens o padró municipal, així com resums estadístics. Si s'utilitzen diferents sèries es pot fer una anàlisi del canvis i continuïtats de conjuntures i estructures.

- Anàlisi de resultats electorals posant-los en relació amb factors d'índole espacial que influeixen en el vot. Es tracta d'estudiar la localització del vot, les interrelacions de variables que l'expliquen, els processos de difusió del comportament electoral en l'espai, etc.

5. Activitats de simulació

Les activitats de simulació poden ésser enteses com un mètode i com una tècnica. El mètode de simulació es desenvolupà a partir dels mètodes matemàtics que permeteren l'elaboració de models i que influïren en totes les disciplines que s'agrupen sota la denominació de Ciències Socials. Tot model, per definició, és una representació simplificada de la realitat que realitza un investigador per tal d'obtenir una previsió. Les activitats de simulació ens permeten construir teories. Implica una consideració de la realitat com un sistema del qual tractem de descobrir i analitzar el seu comportament en unes condicions donades espai-temporals. Aquesta realitat simplificada que presentem en una activitat de simulació qualsevol facilita la realització de manipulacions i inferències que ens serveixen per arribar a conclusions sobre alguns problemes reals.

Com a possibles exemples d'unitats es proposen els següents:

- Dramatització d'un conflicte de caràcter local: la repoblació d'una muntanya, la instal·lació d'una urbanització residencial o d'un polígon industrial, la construcció d'una autovia, l'ús d'unes restes arqueològiques i altres temes que susciten diverses actituds i posicions conflictives, i que poden ser dramatitzades mitjançant un debat.

- Simulacions de localitzacions d'infraestructures: un col·legi, un hospital, una autopista, etc. Ací és important combinar l'anàlisi a través de diverses escales que permeten acostar-se adequadament al problema en qüestió.

- Simulació d'algunes situacions de la vida quotidiana d'altres períodes històrics i d'altres àmbits geogràfics. La capacitat empàtica serà imprescindible per tal de comprendre una manera de vida del passat. Pot emprar-se també la dramatització i la comparació de vides quotidianes de dos espais o temps diferents.

El laboratori de biologia i geologia

Introducció

En l'actualitat les ciències no es consideren únicament com un vast cos teòric de coneixements estàtics, sinó que inclouen també tots els processos pels quals aquest cos teòric es genera i canvia al llarg del temps. La ciència i la tecnologia impregnen tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. Una matèria optativa com El laboratori de Biologia i Geologia pretén apropar els alumnes i les alumnes al coneixement de la ciència, proporcionant-los una concepció dinàmica d'aquesta inserida en el seu context social.

El mètode científic com a forma de treball en l'aula resulta de gran utilitat alhora de fomentar l'esperit crític i despertar en l'alumnat la creativitat i la curiositat per l'entorn circumdant. Per aconseguir-ho la metodologia emprada farà especial èmfasi en els continguts procedimentals, de manera que els alumnes i les alumnes aprenguen a desenvolupar les seues capacitats d'investigació per tal d'aplicar-les a la resolució de problemes.

La consecució dels objectius previstos es durà a terme mitjançant la realització de treballs pràctics, com petites investigacions en el laboratori o en el camp, en els quals s'aplicaran els procediments del treball científic. Tals procediments contribuiran al fet que l'alumnat adquirisca les estratègies necessàries per tal d'explorar la realitat d'una manera objectiva, rigorosa i contrastada. Aquesta metodologia inclou el plantejament de problemes, utilització de fonts d'informació, formulació d'hipòtesis, planificació i realització d'experiments, recollida, organització i anàlisi dels resultats, contrastació d'hipòtesis, discussió de conclusions i comunicació de la informació de manera organitzada i coherent.

Les activitats i situacions d'aprenentatge en el laboratori han de fomentar el diàleg, la comunicació i la confrontació de les idees pròpies amb les dels altres, afavorint el treball cooperatiu. L'organització de l'alumnat en grups pretén potenciar actituds de tolerància, respecte i integració per tal d'afavorir d'aquesta manera la relació interpersonal.

L'objectiu principal d'aquesta matèria optativa no és l'adquisició de continguts conceptuals. Les classes es basaran principalment en els continguts procedimentals i s'arribarà als conceptuals i actitudinals com a conseqüència de la utilització dels primers, incidint de forma especial en l'adquisició i desenvolupament de les habilitats i destreses pròpies del treball científic. Es potenciarà igualment la interrelació de les conclusions obtingudes en les investigacions amb els fenòmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tecnològiques.

El Laboratori de Biologia i Geologia és una matèria optativa per a tots els cursos de l'Educació Secundària Obligatòria que es considera independent dels treballs pràctics desenvolupats en l'àrea de Ciències de la natura. Els blocs de continguts es troben organitzats de manera que puguen seleccionar-se de forma independent. La selecció dels blocs i la seua adaptació al desenvolupament cognoscitiu de l'alumnat correspondrà a l'equip educatiu de manera que es faça possible la reversibilitat de l'opció, permetent l'adopció de l'optativa en qualsevol curs encara que no s'hi hagués optat en un nivell inferior.

Es tindran en compte les relacions interdisciplinàries d'aquesta matèria optativa amb les àrees de coneixement següents:

- Ciències socials, geografia i història, per la seua relació amb la dimensió social de la ciència i amb la seua història.

- Castellà: llengua i literatura i Valencià: llengua i literatura, per la seua relació amb la transmissió i comunicació d'informació.

- Tecnologia, per l'aplicació pràctica dels principis científics i la seua utilització en la vida quotidiana.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Utilitzar de forma adequada els instruments, tècniques i procediments del treball científic per a l'adquisició de la capacitat de plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, dissenyar i realitzar experiments, extreure conclusions i comunicar-les de forma autònoma, organitzada i coherent.

2. Cuidar i respectar les instal·lacions i material de laboratori, desenvolupant una actitud crítica davant de situacions de comportament incívic que alteren la convivència.

3. Desenvolupar la capacitat d'elaborar estratègies encaminades a la resolució de problemes relacionats amb l'entorn quotidià.

4. Potenciar la cooperació entre els alumnes i les alumnes com a mètode habitual de treball, valorant les aportacions pròpies i alienes i afavorint la tolerància i integració.

5. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant els fenòmens naturals i els avenços científics i tecnològics.

6. Analitzar críticament comportaments que puguen implicar riscos per a la salut, el medi ambient o la diversitat de formes de vida i ser capaços d'enfrontar-s'hi i evitar-les amb responsabilitat i criteris propis.

Blocs de continguts

1. Introducció al treball en el laboratori de ciències

Es pretén amb aquest primer bloc que els alumnes i les alumnes es familiaritzen amb els elements del laboratori i adquirisquen la capacitat de funcionar-hi amb plena autonomia. S'establiran unes normes bàsiques per a una utilització segura, correcta i eficaç del laboratori, de manera que l'alumnat prenga consciència del perill que suposa per al grup i per a ells mateixos actituds irresponsables en el maneig de certs productes o instruments en el laboratori.

Normes de funcionament en el laboratori de Biologia i Geologia. Normes bàsiques de seguretat. Precaucions en cas d'accident.

Material bàsic del laboratori de Biologia i Geologia. Organització del material. Conservació i neteja.

Tècniques elementals en el laboratori de Biologia i Geologia. Instruments d'observació i mesura. Maneig de la lupa i el microscopi. Preparació de dissolucions, reactius i colorants.

2. El mètode científic.

L'objectiu d'aquest bloc és el coneixement per part de l'alumnat dels fonaments del mètode científic. Per això es desenvoluparan petites experiències a través de les quals els alumnes i les alumnes coneguen les pautes que s'han de seguir en la investigació científica.

Observació. Reconeixement de problemes. Identificació de les variables que intervenen en un procés. Utilització de fonts d'informació. Elaboració d'hipòtesis. Disseny d'experiències. Presa de dades. Sistematització i comunicació dels resultats. Obtenció de conclusions.

3. Diversitat dels éssers vius

Els éssers vius presenten gran varietat de formes, han colonitzat els més variats medis i han desenvolupat múltiples solucions per tal de resoldre els problemes de supervivència. Els alumnes i les alumnes han de prendre consciència del fet que la gran diversitat d'éssers vius imposa la necessitat d'una prèvia classificació en grups per al seu estudi. Es pretén que els alumnes i les alumnes adquirisquen actituds de respecte i valoració de tota forma de vida contribuint així a desenvolupar-hi una major sensibilitat davant dels processos d'extinció sistemàtica d'algunes espècies que tenen lloc en l'actualitat.

Criteris de classificació. Identificació de caràcters vàlids per a la classificació. Caràcters distintius dels cinc regnes. Utilització de claus senzilles per a la classificació d'organismes vegetals i animals en grans grups.

Recollida d'individus per al seu estudi i classificació. Tècniques de conservació de vegetals (assecament i premsat). Tècniques de conservació d'exemplars animals.

4. Composició química i organització de la matèria viva

Aquest bloc es concep amb l'objectiu prioritari que els alumnes i les alumnes arriben a comprendre que tots els éssers vius unicel·lulars o pluricel·lulars, animals o vegetals, estan formats per cèl·lules. A partir de l'observació de diferents teixits deduiran en part la teoria cel·lular, a la vegada que adquiriran el coneixement de les diverses tècniques per a la realització de preparacions microscòpiques.

Detecció de principis immediats orgànics i inorgànics. Determinació de carbohidrats, grasses, proteïnes, aigua i sals minerals. Extracció de pigments fotosintètics.

Observació de preparacions microscòpiques animals i vegetals. Diferències i similituds entre cèl·lula animal i vegetal. Maneig del micròtom. Tenyiments cel·lulars. Identificació de cèl·lules i teixits.

5. Estudi de microorganismes

Els estudiants s'acostaran en aquest bloc al món dels éssers microscòpics. És important que coneguen l'existència d'una gran diversitat de microorganismes. Es posarà especial èmfasi en la presència dels microorganismes en la vida quotidiana, així com la seua utilització en els processos industrials. Igualment és important potenciar hàbits d'higiene davant les infeccions microbianes.

Tècniques d'esterilització. Preparació de medis de cultiu. Aïllament de microorganismes a partir de mostres ambientals i d'aliments. Sembra i cultiu.

Observació de la cèl·lula procariòtica. Tenyiments simples i diferencials.

Realització d'experiències que simulen, a nivell senzill, processos industrials on s'utilitzen bacteris. Tècniques de conservació d'aliments.

6. Estudi dels mecanismes fisiològics en els éssers vius

En els organismes vius es produeixen complexos processos fisiològics. Es pretén la comprensió per part de l'alumnat d'aquests processos i les seues interrelacions. El coneixement d'aquests processos no pretén ser exhaustiu, sent l'objectiu últim d'aquest bloc la seua comprensió a nivell general. Així mateix es potenciarà el desenvolupament d'hàbits higiènics saludables com a forma de prevenir malalties i de crear un estil de vida en harmonia amb l'entorn.

Reconeixement dels diferents processos d'obtenció de matèria i energia en els éssers vius. Estudi de la fotosíntesi. Estudi de la respiració. Intercanvis gasosos com a conseqüència d'aquests processos. Estudi de la ventilació pulmonar.

Investigació del contingut energètic dels aliments. Digestió de substàncies orgàniques. Simulació en el laboratori de processos digestius. Identificació de productes d'excreció: anàlisi d'orina, relació amb diferents malalties.

Tècniques de dissecació. Estudis anatòmics del cor, aparell respiratori, digestiu i excretor d'un mamífer.

7. Estudi del comportament animal

Amb el desenvolupament d'aquest bloc els estudiants adquiriran un major coneixement de les interrelacions que s'estableixen entre els éssers vius en el medi ambient, cosa que es pretén que derive en una actitud de major respecte per les formes de vida presents en el seu entorn més pròxim.

Observació dels hàbits de reproducció de diverses espècies. Estudi de conductes de festeig i defensa. Distribució del treball en poblacions estatals. Estudi de conductes migratòries. Construcció de la corba de creixement d'una població. Estudi de la natalitat i mortalitat.

Construcció d'un terrari. Construcció d'un aquari. Observació i estudi de les interrelacions entre organismes.

8. Influència dels factors ambientals en el creixement i desenvolupament dels éssers vius

Amb aquest bloc es pretén que els alumnes i les alumnes prenguen consciència de la importància que els factors mediambientals posseeixen en el desenvolupament dels éssers vius i de com la influència que sobre aquests exerceix l'activitat de l'ésser humà pot afectar a la subsistència de les espècies. Es potenciaran actituds de conservació i recuperació del medi natural.

Influència de factors com la temperatura, salinitat, humitat, o presència d'oxigen en el creixement i desenvolupament dels éssers vius. Valors òptims de creixement. Influència de la intensitat lumínica en el procés de la fotosíntesi. Variacions d'aquests factors com a conseqüència de l'activitat humana.

Mapes de distribució d'éssers vius. Cadenes tròfiques. Efecte de la contaminació sobre la desaparició d'espècies en l'entorn immediat dels alumnes i de les alumnes.

Estudi del cicle de l'aigua. Importància per a la vida. Anàlisis físics, químics i biològics de mostres ambientals d'aigües. Reconeixement de cadenes tròfiques. Presència de substàncies contaminants i el seu efecte sobre els éssers vius. Eutrofització. Estudi de la contaminació tèrmica. Destrucció de la capa d'ozó. Efecte hivernacle.

Substàncies contaminants en el sòl. Sobreexplotació. Abocadors incontrolats i els seus efectes. Contaminació d'aqüífers.

9. Tècniques en geologia

L'objectiu d'aquest bloc és que els alumnes i les alumnes reconeguen l'entorn geològic on viuen. Analitzant les característiques dels components del sòl es podran introduir aspectes relacionats amb l'acció dels agents geològics externs sobre el relleu i la seua meteorització. Es pretén igualment un acostament als problemes relacionats amb la degradació i sobreexplotació del sòl. És important que els alumnes i les alumnes aprenguen a interpretar mapes, reconéixer estructures geològiques, manejar brúixoles, elaborar itineraris, etc.

Recollida de mostres geològiques. Identificació de minerals i roques per les seues característiques físiques i químiques. Reconeixement dels minerals i roques presents habitualment en la llar i utilitzats en la construcció. Efecte de la pluja àcida sobre les roques i la seua aplicació a la conservació de monuments i construccions.

Elaboració de perfils topogràfics. Interpretació de mapes geològics.

Reconeixement de paisatges on hi haja predomini de l'acció d'un agent geològic extern. Interpretació de fotografies aèries. Estudi del procés de desertització.

Separació, identificació i anàlisi dels components d'un sòl i d'algunes de les seues propietats.

El laboratori de física i química

Introducció

La ciència ha estat considerada, de forma reduccionista, com un cos de coneixements autoconsistents, estructurats i coherents. Tals coneixements permetrien no sols explicar i predir fenòmens de la natura sinó modificar la percepció del món.

Tanmateix l'esmentada visió de la ciència no és completa. També s'han de tenir en compte un conjunt de processos mitjançant els quals s'elaboren els coneixements científics. Tot i que la diferència entre ambdós termes pot resultar útil des del punt de vista funcional, els coneixements i els processos científics són conceptes totalment interrelacionats.

Els processos científics contribueixen al fet que els alumnes i les alumnes adquirisquen els instruments necessaris per explorar la realitat d'una manera objectiva, rigorosa i contrastada, utilitzant per fer-ho procediments del treball científic: plantejament de problemes, formulació d'hipòtesis, disseny d'experiments, realització d'aquests, contrastació d'hipòtesis, extracció de conclusions i comunicació de la informació de manera organitzada i coherent.

D'altra banda la utilització dels processos científics dóna lloc a què els alumnes i les alumnes desenvolupen les habilitats i destreses pròpies del treball científic: flexibilitat intel·lectual, curiositat, sentit crític, verificació dels fets, qüestionar les coses òbvies i establiment de relacions de cooperació i de treball en grup.

Els treballs pràctics que es realitzen en aquesta matèria optativa es consideraran independents dels desenvolupats en l'àrea de Ciències de la natura.

La metodologia emprada farà èmfasi en els continguts procedimentals, realitzant els treballs pràctics com a petites investigacions en les quals apareixeran els procediments del treball científic. Les conclusions obtingudes es relacionaran amb altres fenòmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tecnològiques. Es tindrà en compte la diversitat dels alumnes i de les alumnes que se situaran en petits grups on es potenciarà el desenvolupament de la capacitat d'inserció, del treball cooperatiu i de la relació interpersonal.

El laboratori de Física i Química es considera una matèria optativa per a tots els cursos de l'Educació Secundària Obligatòria. Els continguts se seleccionaran i seqüenciaran de manera que els impartits en un nivell inferior no siguen necessaris per desenvolupar els d'un nivell superior.

S'establiran relacions interdisciplinars d'aquesta matèria optativa amb les àrees següents.

- Ciències socials, geografia i història per la seua relació amb la dimensió social de la ciència i amb la seua història.

- Castellà: llengua i literatura i Valencià: lengua i literatura per la seua relació amb la transmissió i comunicació d'informació.

- Matemàtiques pel tractament de dades i les representacions gràfiques.

- Educació plàstica i visual per la seua relació amb el disseny experimental dels treballs pràctics i la utilització d'instruments.

- Tecnologia per l'aplicació pràctica dels principis científics i la seua utilització en la vida quotidiana.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Utilitzar instruments, tècniques i procediments del treball científic, de manera que adquirisquen la capacitat de plantejar problemes, formular hipòtesis, dissenyar experiments, realitzar-los, contrastar les hipòtesis, extreure conclusions i comunicar-les de forma organitzada i coherent.

2. Desenvolupar actituds pròpies del treball científic de manera que actuen amb flexibilitat, desenvolupen la capacitat crítica, la verificació dels fets i qüestionar les coses òbvies i establisquen relacions de cooperació.

3. Integrar conceptes en una perspectiva experimental i relacionar-los amb fenòmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tècniques.

4. Respectar i cuidar el material de laboratori i les seues instal·lacions de manera que els alumnes i les alumnes desenvolupen actituds de conservació del medi ambient.

5. Ser conscients de la toxicitat d'algunes substàncies, analitzar críticament situacions i conductes que puguen implicar perills i riscos per a la salut o el medi ambient i ser capaços d'enfrontar-s'hi i evitar-les amb responsabilitat i criteris propis.

Blocs de continguts

1. El laboratori de física i química. Organització i seguretat

Els alumnes i les alumnes hauran de prendre contacte amb els aspectes bàsics d'un laboratori escolar: organització i normes de seguretat. S'hauran de consensuar uns criteris bàsics per al funcionament de la classe de laboratori i es donaran a conéixer unes orientacions de seguretat i de primers auxilis.

D'altra banda els alumnes i les alumnes coneixeran i sabran usar els instruments bàsics del laboratori.

Finalment es realitzaran petits treballs d'investigació augmentant el nivell de complexitat al llarg de l'etapa.

Normes de funcionament i seguretat en el laboratori de Física i Química.

Instruments bàsics del laboratori. Utilització.

Petites investigacions. El treball científic.

2. Tècniques relacionades amb els fluids

Els alumnes i les alumnes realitzaran, per diferents mètodes, determinacions de la densitat de diverses substàncies. S'abordarà l'estudi de la pressió hidrostàtica i de la seua variació a través de petites investigacions.

Es determinarà la força d'empenta d'Arquímedes en el cas de diversos cossos i es relacionarà amb la densitat del cos i del líquid per establir les condicions de flotabilitat.

Els alumnes i les alumnes hauran de realitzar muntatges de vasos comunicants i reconéixer la seua importància en la distribució d'aigües en una població.

Per últim es realitzaran mesures de la pressió atmosfèrica i s'analitzarà algun aparell d'ús quotidià el funcionament del qual estiga relacionat amb la pressió exercida pels gasos.

Determinació de densitats sòlids i líquids. Utilització del picnòmetre. Utilització del densímetre.

Mesura de la pressió en l'interior dels líquids. Mesura de la variació de la pressió hidrostàtica amb la direcció, la profunditat i la quantitat i tipus de líquid. Vasos comunicants. Aplicacions.

Mesura de la força d'empenta de sòlids situats en líquids. Flotabilitat i empenta. Flotabilitat i densitat. Flotabilitat de vaixells. Tensió superficial.

Mesura de la pressió atmosfèrica. Aplicacions de la pressió dels gasos: estudi del funcionament d'una cafetera a pressió. Recollida d'un gas sobre aigua.

3. Tècniques relacionades amb la temperatura

La utilització de tècniques relacionades amb la temperatura permetrà als alumnes aprofundir en els conceptes de calor, temperatura i energia. Per fer-ho s'investigarà les dilatacions de sòlids, líquids i gasos així com els canvis d'estat mitjançant determinacions de punts de fusió i ebullició de diferents substàncies així com la influència de les impureses sobre aquests.

Mitjançant assajos de tremp i recuita es relacionarà l'estructura interna de la matèria amb propietat mecàniques macroscòpiques.

Dilatació de sòlids, líquids i gasos: aplicacions.

Utilització de termòmetres.

- Determinació de punts de fusió de substàncies pures.

- Determinació del punt d'ebullició de substàncies pures no inflamables i inflamables.

- Influència de les impureses en els punts de fusió i ebullició: aplicacions.

- Sublimació.

Efectes de la temperatura sobre l'estructura interna de la matèria: tremp, recuita i revingut.

4. Tècniques de separació i de preparació de substàncies

En aquest bloc s'abordaran algunes tècniques senzilles de separació de les substàncies que formen una mescla així com la preparació de solucions d'una concentració donada.

Els alumnes aprofundiran en el fonament de cadascuna de les tècniques, de manera que puguen relacionar les seues concepcions teòriques amb aspectes procedimentals.

Es destacarà la utilitat de les tècniques de preparació de dissolucions en qüestions quotidianes: preparació de pintures i aliments, dilució de productes de drogueria, preparació de solucions de lleixiu per a desinfecció de piscines, etc.

Solubilitat selectiva. Filtració. Decantació. Evaporació-ebullició. Centrifugació. Destil·lació. Destil·lació fraccionada. Cromatografia. Precipitació.

Preparació de solucions de concentració coneguda expressada com a molaritat, percentatge en pes i percentatge en volum. Dilució a concentracions menors.

5. Tècniques relacionades amb àcids i bases

Els alumnes analitzaran les propietats més importants dels àcids i bases habituals en un laboratori escolar, caracteritzaran l'acidesa o basicitat de diverses solucions, determinaran el seu pH i realitzaran les reaccions dels àcids i bases amb diverses substàncies.

Toxicitat dels àcids i les bases: normes de seguretat.

Propietats bàsiques dels àcids i de les bases.

Indicadors químics àcid-base. Determinació del pH de substàncies d'ús normal: aigua de piscines, vinagre, salfumant, gel de bany, etc.

Reaccions característiques dels àcids i les bases amb els carbonats, amb els metalls i amb les grasses i olis.

Reacció de neutralització. El pH i la pell. Pluja àcida.

6. Tècniques d'anàlisi d'aigües

En aquest bloc els alumnes realitzaran algunes de les proves més elementals per a la determinació de les característiques d'una mostra d'aigua. S'aprofundirà en la determinació de nitrats i nitrits i en la seua importància com a un dels elements principals de la contaminació dels aqüífers de la Comunitat Valenciana.

Determinació qualitativa de la duresa de l'aigua.

Determinació de la potabilitat de l'aigua.

Determinació de clor: cloració d'aigües per a l'ús domèstic i de piscines.

Determinació de nitrats i nitrits.

Estudi de la contaminació dels aqüífers de l'entorn.

7. Tècniques de classificació de roques i minerals

Es desenvoluparan tècniques per tal que els alumnes classifiquen roques i minerals, procedents de l'entorn geològic, com carbonats, clorurs, sulfurs, sulfats o fluorurs. Es realitzaran proves físiques per a la determinació d'algunes característiques de les mostres.

Realització de proves físiques de roques i minerals: aspecte, densitat, duresa, tenacitat i exfoliació.

Identificació de roques i minerals com carbonats, clorurs, sulfurs, sulfats, fluorurs per via humida en tub d'assaig.

8. Tècniques relacionades amb l'òptica

Els alumnes i les alumnes tindran l'oportunitat d'explorar algunes propietats de la llum. S'aprofundirà en l'estudi de la reflexió i refracció de la llum a través de la realització de petites investigacions l'objectiu del qual serà la determinació de les lleis dels esmentats fenòmens.

Es relacionaran les propietats de la llum amb situacions quotidianes o fenòmens naturals i es plantejaran les aplicacions tècniques.

Determinació de la propagació de la llum. Formació d'ombres i penombres. Eclipsis.

Determinació de les lleis de la reflexió de la llum. Transmissió de la llum per fibres òptiques. Formació d'imatges en espills plans i corbs.

Determinació de les lleis de la refracció de la llum. Formació de colors per refracció. Experiències de polarització. Formació d'imatges en lents convergents i divergents.Aplicacions de les lents en la correcció de la miopia i la hipermetropia.

Efectes òptics.

9. Laboratori assistit per ordinador

En aquest bloc es desenvoluparan tècniques per a la recollida de dades per mitjà de sensors portàtils o connectats directament a l'ordinador. S'abordaran els procediments adequats per a la transmissió a l'ordinador de les dades obtingudes. Els alumnes realitzaran el tractament, anàlisi i representació gràfica de dades mitjançant una fulla de càlcul o altre programa semblant així com la presentació dels resultats obtinguts utilitzant un processador de text amb capacitat d'integració de text, imatges i gràfiques.

Registre de dades per mitjà de sensors.

Transmissió de dades: interfaces. Tractament i anàlisi de dades per mitjà d'una fulla de càlcul. Representació gràfica de dades per mitjà d'una fulla de càlcul.

Realització d'informes per mitjà d'un processador de text.

Estructures espacials

Introducció

La interacció de cada persona amb el món que l'envolta fa que des de la infància s'haja desenvolupat un sentit de l'espai, que consisteix en una percepció intuïtiva de l'entorn i dels objectes que s'hi troben. Una part important d'aquestes percepcions espacials ens la dóna la vida diària en activitats quotidianes com aparcar el cotxe, jugar al tennis o muntar una prestatgeria. La present matèria optativa pot contribuir a potenciar aquestes habilitats mitjançant el plantejament i la resolució de situacions on els estudiants puguen aprofundir en el nivell de percepció obtingut de la seua vida quotidiana.

Podem pensar en el sentit espacial com en una espècie de visió mental que forma i transforma les imatges dels objectes. Es tracta una destresa que es pot desenvolupar amb la pràctica, que l'educació ha de fomentar al llarg de totes les etapes educatives..

El sentit espacial comprén tant la destresa per interpretar informació figurativa que implica la comprensió de les representacions visuals i la utilització del vocabulari espacial utilitzat en el treball geomètric i gràfic, com l'habilitat per traslladar les relacions i informacions no figuratives a termes visuals.

Per dominar l'espai cal comprendre, estructurar, construir i crear formes. Per fer-ho cal l'entrenament manual i intel·lectual i l'aprenentatge de tècniques adequades a partir de situacions problemàtiques adaptades al nivell dels estudiants. Convé proporcionar ocasions als estudiants per explorar una varietat de representacions gràfiques amb què interpretar i comunicar informació de naturalesa espacial, ja que aquestes habilitats s'utilitzen amb freqüència en:

- La confecció de mapes, plànols i croquis en topografia, geografia, geologia, metereologia, arquitectura, etc.

- El disseny de diagrames i organigrames que siguen seqüències d'instruccions: la construcció d'un moble, la manera d'unir les peces d'un joc de construcció o en els diagrames utilitzats en informàtica, etc.

- L'elaboració de diagrames descriptius de caràcter científic o tècnic en anatomia, botànica, mecànica, etc.

Tota la nostra vida està envoltada de formes que ens acompanyen i a les quals prestem escassa atenció: senyals de circulació amb forma triangular, circular o octogonal, quadres penjats de les parets que són rectangles. ¿Què és allò que fa que algunes formes romanguen invariables, mentre d'altres sofreixen profunds canvis?, ¿quines són les lleis que regeixen aquestes transformacions?

Aquest tipus de preguntes són aquelles que es pot plantejar a l'estudiant en situacions que, aparentment, no admeten discussió. Per exemple, els pupitres escolars tenen una superfície rectangular. Açò és la constatació d'un fet. Podem, tanmateix, no acceptar-ho com a quelcom inevitable i plantejar-nos preguntes del tipus: ¿podem apartar-nos de les suposicions socialment admeses com a vàlides?, ¿es podrà modificar la forma del pupitre?, ¿hi hauran altres formes que s'adapten millor al treball que es realitza en una aula? I les preguntes poden anar més enllà: ¿hi haurà formes millors?, ¿quina serà la grandària apropiada, depenent de la superfície de les aules i del nombre d'estudiants que ha de treballar-hi?, etc.

Açò ens duu a un canvi d'actitud cap a les formes, que ja no poden ésser considerades com un producte final, sinó com un continu procés: la forma en evolució.

L'objectiu bàsic d'aquesta matèria optativa és la comprensió de les estructures espacials que ens envolten i el desenvolupament d'habilitats de comunicació tocant a aquestes. Mitjançant el treball realitzat en la matèria, es pretén potenciar el nivell de percepció espacial dels estudiants capacitant-los per millorar la seua adaptació al món tridimensional i per comprendre les diferents formes i expressions espacials de la nostra cultura.

Una estructura espacial consisteix en la repetició de formes iguals o semblants en estret contacte entre si. L'estructura espacial és l'ordre que governa l'espai. La característica principal de l'estructura és la de modular un espai, donant a aquest una unitat. L'espai queda dividit en una quantitat de subdivisions disposades rítmicament i les formes queden organitzades amb una forta sensació de regularitat. El problema que cal resoldre és el de conéixer el mòdul, aqueixa part de l'estructura que conté tota la informació i a partir de la qual coneixem tot el sistema.

L'estudi de les figures en el pla i en l'espai serà especialment útil per aquells que en un futur seguisquen estudis d'art, arquitectura, delineació i enginyeria i per a moltes de les eixides professionals que van des de l'ofici d'obrer al disseny de roba, en les quals el sentit de l'espai serà una component important en el seu treball, i fins i tot en moltes de les activitats quotidianes o relacionades amb l'oci.

Una de les vies per donar forma a aquesta optativa consisteix a establir connexions amb les àrees obligatòries del currículum de l'Educació Secundària Obligatòria, de manera que el seu estudi es realitze, sempre que siga possible, des d'una òptica multidisciplinària en connectar conceptes i procediments de les àrees de Matemàtiques, Educació plàstica i visual, Ciències de la natura, Ciències socials, geografia i història i Tecnologia. D'aquesta manera donarà l'oportunitat als estudiants perquè puguen desenvolupar-lo amb major aprofundiment des de la perspectiva per ells escollida.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Percebre les relacions entre les formes en el pla i en l'espai, essent sensibles a les seues qualitats estètiques i funcionals.

2. Descriure l'espai utilitzant diferents llenguatges: geomètric, ordinari, gràfic, numèric, algebraic, etc., i analitzar-lo des de diferents òptiques: relacions, propietats, seccions, perspectives, etc.

3. Comprendre les relacions entre les formes des de diverses òptiques: regularitat, simetria, proporció, harmonia en la seua disposició, etc. Utilitzar la composició, descomposició, moviment, deformació i desenvolupament de configuracions geomètriques per analitzar-les i obtenir-ne altres noves.

4. Comprendre i elaborar seqüències (algoritmes) per construir estructures complexes compostes per formes geomètriques.

5. Classificar figures i cossos atenent a diferents criteris.

6. Desenvolupar el sentit de l'espai en construir, dibuixar, mesurar, visualitzar, comparar, transformar i classificar figures geomètriques.

7. Identificar, formular i resoldre problemes. Elaborar estratègies personals de resolució, expressant clarament els passos seguits. Valorar la importància del procés i la seua aplicació en diferents contextos.

8. Valorar la incidència de les composicions de figures planes o espacials en la creació d'objectes artístics o tècnics, així com la seua utilitat per a l'estudi de les formes de la natura.

9. Valorar la importància de treballar en equip per a la discussió de les idees, per a la resolució dels problemes i per la realització de les construccions, amb actitud de cooperació, tolerància i solidaritat.

10. Desenvolupar una actitud de curiositat i interés cap a la investigació de formes i configuracions geomètriques.

Blocs de continguts

1. Omplir un plànol. Els mosaics

Mosaics amb una sola rajola. Mosaics regulars.

Mosaics amb combinacions de polígons regulars. Mosaics semiregulars i uniformes.

Anàlisi dels mosaics semiregulars.

Calidoscopis per generar mosaics.

Modificacions en les rajoles d'un mosaic per generar-ne altres nous.

2. L'espai. Els políedres

El problema de la classificació dels políedres.

- Regulars.

- Estrellats dels regulars. Políedres de Kepler-Poinsot.

- Arquimedians. Arquimedians estrellats.

- Prismes i antiprismes.

- Compostos de sòlids regulars.

- Deltaedres.

Operacions sobre els políedres.

- Seccions d'alguns políedres regulars.

- Truncament.

Relacions entre els políedres. Dualitat.

Representació plana dels políedres: la perspectiva, el desenvolupament, el diagrama de Schlegel. Codificació.

Calidoscopis polièdrics.

El cobriment de l'espai. Les retícules espacials.

3. El creixement en la natura i en l'art

La proporció. El caràcter absolut i relatiu de les escales. Relació entre la forma i la grandària.

La secció àuria en la natura i en l'art.

Espirals en la natura i en l'art:

- L'espiral d'Arquímedes.

- L'espiral equiangular.

- L'hèlix i l'helicoide.

4. Màquines i mecanismes

Sistemes articulats.

La transmissió del moviment.

Rigidesa en les articulacions.

Sistemes articulats compostos: pantògraf, braç extensible, balança de Roverbal, etc.

Articulacions per traçar corbes.

Rodes dentades i correges de transmissió. Engranatges i corrioles.

5. Il·lusions òptiques i figures impossibles

Figures ambigües i indecidibles.

Objectes i figures impossibles.

Trames per a la creació de figures impossibles.

Els objectes impossibles en l'art i en la comunicació visual de les idees.

6. Trencaclosques en el pla i l'espai

Trencaclosques en el pla: els Tangram.

Descomposició i reordenació de les peces.

Poliminós, polidiamants i polihexos.

Trencaclosques en l'espai: el cub Soma, el cub de Lesk, el cub diabòlic, el cub de Mikusinski.

Laberints.

Jocs.

Habilitats socials

Introducció

L'accés de tota la població al sistema escolar en els seus trams obligatoris i gratuïts poden discriminar sense proposar-s'ho, a persones o grups de persones que no partisquen d'una igualtat inicial: les poblacions rurals, les descendents d' emigrants, la primera generació escolaritzada en massa i, dins d'aquests grups, les dones i aquells que parlen una llengua diferent a la majoritària, poden tenir especials dificultats, que no sempre es presenten com a evidents.

De vegades les famílies actuals no tenen el poder de transmissió de les habilitats i destreses necessàries per desenvolupar-se amb autonomia en un món tan canviant, degut a múltiples factors, com poden ésser els horaris escolars i laborals, els poderosíssims mitjans de comunicació, el desarrelament cultural, els prejudicis, o la manca de preparació, hàbits o coneixements escaients, entre d'altres.

També es constata amb freqüència que l'accés a una feina digna i suficientment remunerada ve determinada en gran mesura per les condicions i destreses bàsiques i per la imatge de desimboltura, capacitat d'adaptació, coneixement del medi, habilitat comunicativa i de tracte i confiança pròpia, que fan gala aspirants o demandants.

El tracte a les persones, l'autoestima, l'atenció corporal i vestimenta, la confecció de documents, el coneixement dels mecanismes de mercat, la presa de la paraula, etc., són «arts» i «ciències» que s'adquireixen amb prou feines de manera pragmàtica i sovint mitjançant un resultat de fracàs repetit que pot crear irreversibles frustracions, sobre tot en persones amb dèbils qualitats i models socials no positius que no afavoriran la seua transmissió «espontània».

Es podria definir les Habilitats Socials com el conjunt de destreses, capacitats, hàbits I tècniques que permeten comunicar, tractar, comprendre significativament, fer-se comprendre I conviure respectuosament, adquirir aptituds necessàries per a l'autonomia personal, professional I grupal i les competències apropiades per compartir tasques i treballar en equip.

La possibilitat d'aprendre a usar els recursos humans propis, educar-los i desenvolupar-los, facilitarà l'enteniment entre persones i contribuirà a pal·liar els prejudicis sexistes, racistes, classistes o altres. Quantes més persones hi haja preparades per desenvolupar-se amb soltesa en molt diferents situacions, menys s'inferirà que de les característiques de naixement es deriven unes habilitats socials o altres.

Així doncs, aquesta matèria optativa complirà diverses funcions de formació: la funció compensadora i integradora, la funció de socialització i individualització, la funció igualadora i la funció no segregadora, funcions que contribuiran a la consecució dels objectius generals previstos per a l'Educació Secundària Obligatòria.

Tant en l'àmbit públic com en el privat, el desconeixement d'algunes destreses i el seu no desenvolupament constitueixen un factor de rivalitat i desconfiança entre persones i una discriminació en raó del seu sexe-gènere, origen o altres condicions de naixement que les impulsen a assumir o rebutjar certes activitats necessàries en la resolució d'algun conflicte o en el moment d'afrontar diferents episodis vitals. El repartiment de tasques dins de la unitat de convivència a la qual es pertany o s'escull, les iniciatives per abordar noves activitats en un equip de treball, el coneixement de l'engranatge burocràtic, la por a acceptar una beca o un lloc lluny de la llar, són qüestions totes que acostumen a produir conflictes innecessaris d'insolidaritat o dependència.

Aquesta proposta curricular pot contribuir en gran part al fet que el dret i el respecte a la diversitat es veja augmentat i afavorit amb el ritme d'aprenentatge d'aquestes habilitats socials, ja que es podrà anar integrant en la millora del rendiment escolar en altres àrees, podrà ajudar en l'elecció escolar i professional i procurar una coincidència o descobriment de motivacions o capacitats ocultes en el currículum del tronc comú.

Al final de l'Educació Secundària Obligatòria tot estudiant haurà d'estar en condicions d'albirar convenientment el seu desenvolupament afectiu, crític i creatiu. Hauran, doncs, de tenir en la seua mà elements diversos que els permeten conéixer i interpretar el món i, sobretot comportar-se autònomament, pal·liant o evitant així les relacions de dependència amb els seus semblants, iguals, superiors o inferiors jeràrquics.

Des d'aquesta matèria optativa no s'invita a disquisicions teòriques ni a l'abstracció, sinó que caldrà fer un esforç per posar els estudiants en contacte amb diferents situacions de la vida pública o privada, enfrontant-los a aquest tipus d'episodis per a la seua resolució més convenient.

Aquesta matèria optativa pot ésser servir també de punt de partida o d'enllaç per la interdisciplinarietat i per a l'aplicació directa a d'altres tipus de coneixements, habilitats o instruments que s'estiguen adquirint. En aquest sentit pot compartir continguts amb matèries del tronc comú, o amb d'altres matèries optatives, encara que presentats amb la funcionalitat específica d'aquesta matèria. Com a exemple, podem esmentar els temes d'expressió escrita, interpretació de documents, nutrició, higiene o normes d'educació vial, etc., però, en l'àmbit de les Habilitats Socials, es presentaran i treballaran sempre en situacions reals o simulades didàcticament, per tal d'afrontar-les en la pràctica i mitjançant un seguiment personal. Fonamentalment, es tracta que els alumnes i les alumnes realitzen aprenentatges molt funcionals, que els permeten anar desenvolupant-se de la manera més autònoma possible tant en la seua vida privada com en la pública.

Donada la naturalesa d'aquesta matèria optativa, és desitjable que, progressivament, vaja desenvolupant-se de manera interdisciplinària. A títol indicatiu, es suggereixen les connexions amb les àrees següents:

- Amb l'àrea de Ciències de la natura: electricitat, aigües, gasos, nutrició, toxicitat, propietats de productes i matèries, composició de teixits i substàncies, càlculs pressupostaris, etc.

- Amb les àrees de Castellà: llengua i literatura, Valencià: llengua i literatura i Llengües estrangeres: interpretació i producció de textos: correcció i adequació; vocabulari i ortografia; maneig de diccionaris i bibliografies; presa de la paraula; interpretació de textos expressius i llenguatges específics; premsa, imatge i publicitat...

- Amb l'àrea de Tecnologia: ús de materials; reparació i confecció d'artefactes; condicions de seguretat...

- Amb l'àrea d'Educació plàstica i visual: dissenys, colors, formes...

- Amb l'àrea d'Educació física: relaxació, autodefensa, expressió corporal...

Com a conseqüència del seu caràcter formatiu i orientador, la impartició d'aquesta matèria optativa podria aprofitar-se per a desvetllar capacitats que impulsaran cap a l'elecció d'alguns cicles formatius, com ara:

- Serveis al consumidor.

- Activitats sòcio-culturals.

- Biblioteconomia, arxivística i documentació.

- Educador infantil.

- Gestió administrativa.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats següents:

1. Comprendre i produir textos, documents i missatges (orals, escrits o icònics), amb autonomia, propietat, creativitat i adequació, amb diferents intencions i propòsits comunicatius i en diferents contextos.

2. Obtenir i utilitzar informació de manera autònoma i crítica i conéixer les maneres en les quals estiga disponible.

3. Conéixer les necessitats corporals, afectives i estètiques pròpies i alienes i valorar la importància que aquestes tenen per a l'equilibri personal i per a unes relacions pacífiques i justes.

4. Desenvolupar estratègies per a la resolució de problemes o conflictes, valorar el treball propi i alié i conéixer les relacions de poder i jerarquia.

5. Prendre consciència del funcionament del cos i adquirir tècniques que contribuesquen al propi benestar i al de les persones pròximes.

6. Analitzar valors socials com els relatius a deures i drets i a la qualitat de vida.

7. Aprendre a evitar l'engany i a denunciar-lo mitjançant els mecanismes burocràtics o judicials i legals que estan a l'abast de la ciutadania.

8. Superar inhibicions i prejudicis, rebutjar discriminacions de persones en raó de qualsevol variable i desenvolupar actituds de solidaritat, cooperació i tolerància.

Blocs de continguts

Essent l'objectiu prioritari una formació integral de la persona, és molt convenient que en aquesta matèria s'oferisquen continguts molt reclamats socialment i cultural, com pot ésser l'educació per a la salut, per al consum, per a la pau, per a l'atenció del medi ambient, educació sexual i ús de llenguatges diversos, la qual cosa constitueix en si mateix un projecte adequat per admetre la impregnació de tots aquests temes transversals del currículum.

1. Recerca de xarxes socials i coneixement d'institucions

La complexitat de la vida actual fa que les persones ens moguem contínuament en coordenades privades i públiques interrelacionades estretament, que ens obliguen a transitar amb soltesa per unes o altres, amb efectes multiplicadors. Els continguts que es proposen en aquest bloc s'hauran d'entrecreuar necessàriament amb els presentats en els blocs 3 i 4.

Informació.

- Literatura oficial: Butlletí Oficail de l'Estat, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de la Comunitat Europea, etc.

- Butlletins d'associacions.

- Anuncis oficials.

- Guies.

- Centres d'informació i assessorament: joves, dones, col·locació, oposicions i concursos, premis i certàmens, programes i projectes, beques, intercanvis, estudis, consum, meteorologia, trànsit, protecció civil, etc.

Documentació.

- Biblioteques i arxius.

- Museus.

- Centres de documentació.

Associacions.

- Finalitats i activitats. Condició d'admissió. Avantatges i inconvenients.

Intercanvis socials.

- Relacions de jerarquia, poder i responsabilitat.

- Normes de cortesia i protocol.

- Tècniques de negociació: les parts; estratègies i tàctiques; les propostes; l'argumentació i discussió. Resultats.

Autoconeixement i autoestima.

- Aptituds i qualitats pròpies.

- Mecanismes front a l'avorriment o a la por a la solitud o incapacitat.

- Comportaments relacionals: familiars, de parella, amistosos, de veïnatge, companyonia...

2. Càlculs i compres

Vivim en una cultura de mercat en la qual tot s'ha de comprar o contractar-se, fins i tot la seguretat o la formació. La llei de l'oferta i la demanda regeix en gran part el destí col·lectiu i l'elecció individual. Hem de conéixer les lleis del consum, per tal d'afrontar-lo satisfactòriament.

Compres ordinàries.

- Tipus de comerços; avantatges o desavantatges de tendes petites, grans magatzems, mercats, establiments especialitzats.

- Relació qualitat-preu: marques, rebaixes, saldos, promocions i ofertes, descomptes, preus fixos.

Grans compres.

- Habitatges, terrenys, locals.

- Vehicles.

- Equipaments domèstics (mobles, electrodomèstics, instal·lacions).

- Inversions.

Compres de serveis.

- Assegurances.

- Viatges.

- Lloguers.

- Assessories i gestions.

- Professions lliberals.

- Reparacions i instal·lacions.

- Cultura i oci.

- Bancs (crèdit, préstec, gestió i custòdia de béns).

Relació necessitats-desitjos-recursos-possibilitats.

- Tipus de salaris (fixos, incentius, subsidis i prestacions). Màxims-mínims.

- Altres ingressos (rendes, minutes, treballs esporàdics, comissions, dividends, ventes de béns, herències, premis, beques).

- Pressupostos: Capítols i valoració: Domèstics, obres, negocis, activitats grupals, altres.

- Economia i convivència: guanys, separació de béns, economies independents solidàries.

- La relació de les persones amb els diners: ¿qui paga què?, ¿per a qui?

- Formes de pagament: efectiu, xecs, lletres, targetes de dèbit o crèdit, espècie, canvi.

3. Interpretació i producció de textos

Proveir de mecanismes instrumentals que ajuden que la població no «se senta perduda» front a la quantitat d'estímuls que les societats actuals procuren, i aprofitar els coneixements teòrics que el sistema escolar facilita a través d'àrees del tronc comú, és una tasca que cal assumir dins d'aquest bloc de continguts.

Interpretació.

- Rebuts, factures, pòlisses, pressupostos, contractes, instruccions d'ús o maneig, multes, notificacions, normatives, programes electorals, ofertes comercials, enquestes.

- Premsa: articles, opinió, entrevistes, reportatges, seccions fixes, anuncis breus, etc.

- Publicitat: destí, producte, presentació.

- Propaganda i senyes d'identitat.

- Missatges electorals.

- Campanyes públiques.

- Campanyes privades.

- Logotips, anagrames i sigles.

- Mitjans de Cultura.

- Lectures.

- Músiques.

- Altres mitjans d'entreteniment o espectacles.

Producció de textos amb propòsits concrets.

- Presa de la paraula en públic.

- Presa de notes i resum posterior.

- Moderar i moderar-se en reunions o assemblees.

- Confecció de reclamacions, actes, instàncies i sol·licituds, currículum, monografies, informes, memòries, projectes.

4. Atencions materials i personals

No es pot suposar en el moment actual que les persones puguen tenir una mínima qualitat de vida sense conéixer les actuacions necessàries que, en el món de la unitat domèstica a la qual tot el món pertany d'una manera o d'altra, són imprescindibles per al benestar propi o alié. D'açò depén en gran part el rendiment escolar i professional de les persones. I també la felicitat i l'equilibri personal.

Higiene, neteja i ordre.

- Higiene per conservar la salut.

- Neteja i ordre per obtenir qualitat en la vida domèstica: banys, cuines, pols, superfícies delicades, els objectes personals...

- El procés d'atenció de la roba: elecció segons la finalitat (fred, calor, festes, esports) Llavar, estendre, planxar, doblar, penjar, classificar, reparar, desperfectes comuns (botons, cremalleres, esquinços, costures, vores, pedaços).

- Fibres naturals i sintètiques: avantatges i inconvenients. Etiquetes de composició, símbols i normes en l'etiquetatge.

- Colors i combinació de peces i estils.

Petites reparacions i instal·lacions.

- Canviar una soleta d'aixeta.

- Desembussar un desguàs.

- Reparar un endoll o una connexió elèctrica.

- Retocar una taca de pintura.

- Polir o envernissar. Encolar alguna cosa desballestada.

- Instal·lar un llum.

- Reparar una cinta de persiana.

- Penjar quadres i prestatgeries.

- Folrar una cadira, una porta o un calaix.

- Col·locar i netejar moquetes, catifes o altres revestiments de parets i sòls.

Atencions personals.

- Estètica i benestar: maquillatges festius o ordinaris, cura del cabell, pell, ungles, dents. Neteja personal. Tècniques actives d'autocontrol: respiració i relaxació.

- Primers auxilis; alimentació i higiene d'infants i persones majors, malaltes o impedides. Esterilització casolana (ebullició o solucions, pastilles o líquids).

- Seguretat.

. Domèstica: (accidents de foc, electricitat, aigua, gas o productes diversos tallants o tòxics).

- Animals i plantes.

. Viària: (normes de circulació i de cortesia i respecte en la via pública).

. Autoprotecció: (precaucions, prohibicions i consells).

Nutrició i alimentació.

- Preparació i combinació d'aliments i begudes.

- Confecció i realització de menús ordinaris i especials. Equilibri dietètic. Règims.

- Intoxicacions provocades o accidentals: alcohol, medicaments, aliments en mal estat, enverinaments, ingestió per error, sobredosi, emanació de gasos, drogaaddicció.

- Deixalles i residus: classificació i eliminació.

Temps i treball. Espais.

- La unitat familiar de reproducció.

- Els espais comuns i particulars.

- La distribució de tasques i el repartiment de responsabilitats.

- Les relacions familiars.

- Planificació del temps: treball, estudi, oci, descans.

No s'ha inclòs cap contingut que represente un entrenament tècnic específic per ésser practicat, com per exemple les habilitats que pressuposen coneixements de música, informàtica, disseny, etc., amb la intenció de no discriminar i perquè estan presents de manera específica en altres àrees o matèries.

Informàtica

Introducció

La informàtica està molt desenvolupada en la nostra societat i la seua utilització s'ha imposat en gran manera en la vida actual, fins al punt que avui en dia es fa necessari un coneixement dels mitjans i tècniques informàtics per desenvolupar nombroses tasques en les més diferents branques del treball i el coneixement.

A més, és àmpliament coneguda la capacitat dels joves per assimilar aquests conceptes i tècniques i l'enorme atracció que tot açò exerceix sobre molts d'ells. L'ensenyament ha de recollir aquestes necessitats i inquietuds de la societat per tal de formar els joves utilitzant la informàtica a diferents nivells, tant com a eina en l'aprenentatge de diferents matèries per a les quals pot ésser útil, convenient o necessària, com d'una manera específica i diferenciada.

Aquest plantejament de dissenyar la informàtica com a matèria independent d'aprenentatge ve avalada per dos aspectes principals. En primer lloc, existeixen característiques i mètodes comuns que poden tractar-se de manera unificada i existeix una cultura informàtica que abraça totes les coses referides al món de l'ordinador i que inclou una manera d'analitzar, raonar o interactuar amb un problema o temàtica concreta. I en segon lloc, la inversió en equips i mitjans per al treball amb ordinadors és relativament costosa per la seua constant modernització, la qual cosa justifica l'existència d'un aula específica d'informàtica per rendibilitzar aquesta inversió.

D'altra banda, la mateixa naturalesa canviant, interactiva i interdisciplinar del món de la informàtica fan a aquesta matèria idònia per incloure's com a optativa d'Educació Secundària Obligatòria, amb un disseny obert que permeta múltiples desenvolupaments diferenciats. Perquè matèria independent no vol dir aïllada ni deslligada de la resta de l'ensenyament. Pot i s'ha de treballar en connexió i col·laboració amb d'altres àrees i matèries i fins i tot amb activitats relatives a la vida del centre i l'entorn educatiu.

De fet la majoria de les matèries i activitats pròpies d'un centre poden aprendre's o realitzar-se de manera més àmplia, ràpida, profunda o interessant amb el recolzament de la informàtica. Ací l'eina reforça el contingut i obri noves perspectives, per la qual cosa aquesta matèria és especialment adequada per connectar-se amb d'altres optatives i dinamitzar així la vida escolar. Al mateix temps la informàtica pot propiciar una relació directa amb el món real, lluny de l'academicisme, cosa que s'ha d'aprofitar per plantejar l'ensenyament i l'aprenentatge en torn de situacions, treballs o problemes reals mitjançant projectes connectats amb temes o necessitats concretes, projectes basats en el maneig d'informació abundant i ràpidament accessible, és a dir, en la informàtica. Aquesta connexió amb l'ensenyament i la vida, amb d'altres optatives i projectes, s'explica i desenvolupa al llarg d'aquest disseny curricular.

Objectius

L'ensenyament i aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Conéixer el món de la informàtica i els mitjans que proposa per solucionar eficaçment diferents tipus de tasques.

2. Utilitzar les noves tecnologies i habituar-se a treballar-hi.

3. Manejar amb soltesa ordinadors, impressores, etc., resoldre les dificultats tècniques que puguen presentar-se i reconéixer tipus d'aparells, qualitats i preus.

4. Conéixer i manejar amb certa profunditat programes informàtics bàsics i alguns específics.

5. Crear i viure situacions de treball real buscant resultats efectius.

6. Aprendre a planificar i desenvolupar tasques de manera organitzada i ordenada.

7. Assumir responsabilitats individuals i aprendre a treballar en equip.

8. Apreciar el treball ben fet i l'obra ben acabada.

9. Situar-se davant del treball futur despertant i descobrint habilitats, interessos i vocacions.

Blocs de continguts

El títol «Informàtica» és enormement ampli. Abraça una ciència, una indústria, una lògica, un llenguatge, milers d'aplicacions, és a dir, tota una cultura específica. Les nombroses ramificacions i els ràpids canvis desaconsellen intentar organitzar l'aprenentatge de la informàtica amb una estructura tan rígida.

S'ha optat per oferir una panoràmica amplia del món de l'informàtica per tal de donar una visió global de les seues possibilitats i dissenyar un currículum obert i flexible que permeta a cadascun dels professors la seua adaptació i la possibilitat d'implementar una vertadera immersió en al cultura informàtica moderna.

1. Projectes

Elecció i planificació d'un o més projectes amb interés pràctic i que requerisquen una utilització de la informàtica suficient per desenvolupar i interrelacionar alguns dels blocs següents. Aquests projectes donaran unitat als continguts d'aquests blocs i serviran perquè l'aprenentatge siga viu i real.

Concreció dels blocs de continguts i dels apartats que s'han de desenvolupar en el projecte, que podran incloure eventualment la utilització de tècniques o programes específics per a tasques concretes. És especialment important vetllar per un bon desenvolupament dels conceptes generals (Bloc 2) i del procés de textos (Bloc 3), vertadera base i impuls de la informàtica.

Confecció de la guia bàsica del projecte, atenent els aspectes següents:

- Títol del projecte.

- Objectius.

- Descripció.

- Fases.

- Mitjans i tècniques informàtiques que s'han d'emprar.

- Connexió amb altres optatives i seminaris o departaments i amb la vida del centre.

Cada professor o cada centre haurà d'escollir o crear els seus propis projectes, en funció de les possibilitats i interessos de professor i alumnes. Exemples orientatius:

Miniempreses. Informatització completa de la gestió d'una miniempresa que funcione en el centre, dissenyant les coses necessàries i establint els mètodes de gestió per tal que els seus membres puguen treballar. Recolzament de la matèria optativa Miniempreses, si existeix en el centre.

Biblioteca. Organització de la biblioteca del centre i posada al dia permanent d'aquesta amb un elevat nivell de coherència organitzativa i d'imatge. Informatització de tota la gestió de la biblioteca. Recolzament de la matèria optativa Metodologia documental, si existeix en el centre.

Revista escolar. Disseny i edició de la revista en coordinació amb professors de Llengua i literatura, Educació plàstica i visual i altres àrees. Recolzament de la matèria optativa Redacció i disseny de premsa, si existeix al centre.

Butlletí d'informàtica. Edició periòdica d'un petit butlletí informatiu sobre la informàtica en l'entorn del centre. Pot tenir poques pàgines i ésser molt freqüent.

Imatge del centre. Realització i manteniment d'un estil d'imatge per al centre escolar, dissenyant un logotip modern i unificant la part gràfica de totes les activitats i seminaris o departaments.

Base de dades. Treball ampli i relativament complex d'organització i arxiu de dades, textos, citacions, etc., en col·laboració amb els interessats en determinats temes. Exemple 1: base de dades en recolzament de l'optativa Cultura popular, ordenant i classificant les investigacions etnogràfiques i documentals que s'hi realitzen. Exemple 2: Classificació ordenada de documentació sobre un tema, com poden ésser articles d'opinió sobre un assumpte important d'actualitat en periòdics i revistes i l'elaboració d'índex alfabètic, per paraules clau, per periòdics, per autors, per il·lustracions.., buscant els mitjans de recuperar ràpidament i eficaç la informació emmagatzemada.

Arxiu gràfic. Organització d'una base de dades de gràfics (per exemple, Els Dinosaures, Grans Científics o La Pintura a través dels segles), de manera anàloga a la idea anterior.

Viatges. Planificació i seguiment de la matèria optativa Viatge a altres cultures, controlant activitats, ingressos, rutes, visites, mapes... Pot emprar-se el programa de geografia PCGlobe.

Programant. Temes en connexió amb matèries optatives com El laboratori de física i química, El laboratori de biologia i geologia, Estructures espacials o Astronomia, per exemple, mitjançant la programació en Win-Logo. La qual cosa resulta vàlida pràcticament per a temes de qualsevol branca del coneixement.

2. Conceptes generals

La informàtica

- La idea: una màquina per processar dades.

- La lògica: sistema binari de numeració.

- Les eines. El hardware. Tipus d'ordinadors compatibles, processadors i components, impressores, escàner, disquets, etc.

- Els programes. El software. Instal·lació i arrencada de programes. Tipus de programes. Llicències, registre i recolzament telefònic a usuaris. Programes de lliure disposició i de shareware.

- Gestió de fitxers. Organització amb arxius en disc. Directoris i subdirectoris. Tipus d'arxius. Extensions. Filtres. Conversions.

- Virus i antivirus.

- Utilitats. Programes d'optimització del treball, còpia, impressores, etc.

La base

- El Sistema Operatiu MS-DOS:

- Gestió d'arxius (guardar, esborrar, copiar, etc.)

- Directoris i subdirectoris.

- Maneig de discos, format, còpies de seguretat.

- Comandaments avançats.

- L'entorn Windows:

- Administrador de programes.

- Administrador d'arxius.

- Administrador d'impressió.

- Portapapers. Vinculació i incrustació d'objectes.

- Plafó de control. Maneig avançat de Windows.

- Gestió de memòria. Optimització de recursos.

3. Processador de textos

Conceptes d'autoedició: marges, fonts, tipus i estils de lletra, sagnies, tabulacions, gestió de paràgrafs, encapçalaments i peus...

Un processador bàsic: Write de Windows.

- Pràctica dels conceptes bàsics d'edició.

- Primers passos en edició amb ordinador.

- Prestacions bàsiques d'un processador de textos.

Un processador de textos gràfic: Microsoft Word per a Windows. Coneixement i maneig de la versió 2.0.

- Textos. Formatar. Disseny i confecció de documents.

- Gestió d'estils.

- Inserció d'índex, dibuixos, titulars, símbols.

- Taules.

- Edició i arxiu.

- Editor matemàtic.

- Presentacions. Impressió.

- Macros. Opcions avançades.

Un processador amb paquet integrat: Framework IV.

- Concepte de paquet integrat. Avantatges i inconvenients.

- Finestres. Text. Formatar caràcters i paràgrafs.

- Gestió d'arxius. Importació i exportació.

- Visualitzar. Imprimir. Opcions.

- Finestres col·lectores. Esquemes.

- Macros. Abreviatures.

4. Base de dades

Conceptes d'arxiu de dades.

- Fitxes, camps, registres.

- Tipus de camp. Format.

- Ordenar, filtrar, seleccionar.

- Visualitzar, actualitzar.

- Informes. Gràfics.

- Planificar el disseny d'una base de dades.

Base de dades d'altes prestacions: Access per a Windows.

- Pràctica dels conceptes de base de dades.

- Aprenentatge del maneig d'una base de dades de qualitat.

- Connexió amb el processador de textos MS-Word.

Base de dades d'un paquet integrat: Framework IV.

- Crear base de dades. Anomenar i dimensionar camps.

- Introduir i editar dades. Format.

- Desplaçar dades. Visualitzar.

- Bloquejar, amagar, protegir dades.

- Fórmules per introduir dades.

- Classificar, ordenar, filtrar, buscar, substituir.

- Imprimir. Personalitzar documents.

5. Full de càlcul

Conceptes de full de càlcul.

- Similitud i diferència amb la base de dades.

- Entrades, files, columnes.

- Fórmules, percentatges.

- Visualitzar, actualitzar.

- Informes gràfics.

- Planificar el disseny d'un full de càlcul.

Un full de càlcul d'alt nivell: Excel per a Windows.

- Coneixement bàsic de la versió 4.0 d'aquest full de càlcul i pràctica dels conceptes principals.

- Connexió amb el processador de textos MS-Word.

Un full de càlcul d'un paquet integrat: Framework IV.

- Crear full de càlcul. Nomenar i dimensionar files i columnes.

- Introduir i editar dades. Format.

- Desplaçar dades. Visualitzar.

- Blocar, amagar, protegir dades.

- Crear i introduir fórmules.

- Classificar, ordenar, filtrar, buscar, substituir.

- Imprimir.

- Funcions del llenguatge FRED.

6. Dibuix i disseny gràfic

Conceptes bàsics de disseny gràfic: creació i tractament d'imatges, composició, relació amb la tipografia, cartellisme, etc.

Programes de dibuix de punts: DeLuxePaint, PaintBrush...

Programes de dibuix vectorial: Windows Draw, Dessigner, Corel Draw...

Imatges per escàner. Cliparts.

Programes de dibuix tècnic. Autoesketch.

Arxius gràfics: extensions, filtres. Maneig d'imatges en processadors de textos.

Desenvolupaments avançats: color, animació...

7. Programació

Concepte i llenguatges de programació.

Win-Logo.

- Menús i finestres. Pantalles.

- Primitives bàsiques: textos, gràfics.

- Variables, condicionals.

- Edició, àrea de treball i arxiu.

- Recursivitat. El llenguatge Win-Logo.

Realització de projectes amb procediments en Win-Logo.

8. Multimèdia

Concepte de multimèdia: so, imatge i text en l'ordinador.

Targetes de so. Cd-rom.

Connexió vídeo-ordinador.

Treball pràctic amb programes de so, llibres interactius, etc.

Introducció al món laboral miniempreses

Introducció

Freqüentment els joves manquen d'una adequada orientació escolar i professional que canalitze els seus interessos i capacitats cap a la vida adulta i activa. A aquest factor cal afegir el desconeixement que sovint existeix sobre els valors vigents en el món empresarial i laboral. Al mateix temps, la segregació del mercat de treball i la pròpia dificultat d'accés a una primera ocupació dificulten la consecució de la seua autonomia personal. Aquests i altres factors poden conduir a una situació de desmotivació, inseguretat i desorientació en un moment en què han de prendre decisions personals que condicionaran considerablement el seu futur.

Per tot això, des del sistema educatiu s'ha de contribuir a ajudar els estudiants d'aquestes edats a aclarir dubtes i preparar-los perquè afronten la seua transició a la vida adulta i activa en condicions de coneixement, consciència, motivació i plena responsabilitat i els capacite per tal d'afrontar i resoldre positivament els seus processos personals de transició.

En conseqüència, la formació en aquest sentit s'ha de concebre com un àmbit on exercitar i desenvolupar l'observació del propi entorn, fomentar i posar en pràctica la capacitat d'iniciativa i introduir els joves en el coneixement d'oficis i professions, en el seu sistema de formació aportant els elements d'orientació escolar i professional que el jove que requereix i els coneixements i experiències que fonamenten l'esmentada orientació.

En aquests sentit, aquesta matèria optativa vol fer de pont que connecte l'escola amb la vida adulta i activa. Es tracta que els estudiants aprenguen a desenvolupar-se en aquest marc laboral creant una miniempresa, el més semblant possible a una de real, per a fabricar un producte o oferir un servei. Els estudiants hauran d'organitzar-se per a crear des del logotip i l'estructura interna administrativa i de producció, a l'externa de màrqueting, publicitat i vendes. Sempre d'una manera autocrítica i autocontrolada pels alumnes mateixos que en seran els treballadors i els directius alhora i, per això, els responsables de la seua pròpia empresa.

Aquesta empresa, una vegada funcione a casa nostra durant el primer curs, potser que es busque un soci en un altre país d' Europa amb el qual es podrà fer un intercanvi durant el segon curs. És en aquest cas que tota la documentació que els estudiants produïsquen pot ser elaborada en tres llengües, les dues oficials del nostre país, valencià i castellà, i la llengua del país dels socis o l'anglés o el francés, que faran de llengües frontisses amb els altres europeus.

El marc empresarial i laboral ha començat a canviar amb la posada en marxa de la unitat europea. Tant els empresaris com els treballadors han de saber eixir-se'n en països que, tot i pertànyer a una mateixa unitat sòcio-econòmica, encara són membres d'estats diferents amb polítiques pròpies i amb situacions lingüístiques diverses. Europa és, i serà, un mosaic de llengües i l'existència d'aquest context multilingüe farà que els professionals de la futura Europa unida hagen de dominar-ne com a mínim dues, en el cas de països monolingües, o tres en el cas dels plurilingües com el nostre.

Aquesta simulació d'empresa implica que els estudiants hagen de treballar posant en pràctica tots els seus coneixements, recursos i habilitats. Es treballa en forma de projecte interdisciplinari que se serveix de quasi totes les àrees de l'Educació Secundària Obligatòria, globalitzant-ne els continguts d'una manera pràctica i segons les necessitats individuals i col·lectives dels estudiants, que també hauran d'aprendre d'altres destreses especialitzades segons el producte o el servei que acorden fer.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Conéixer com desenvolupar-se en la vida activa dins el nou marc europeu desenvolupant la creativitat i l'esperit emprenedor, els coneixements lingüístics i la capacitat de treball.

2. Conéixer tècniques d'expressió oral i escrita per tal de valorar i interpretar la realitat amb una actitud crítica, tractant la informació per tal de transmetre-la als altres; aprendre a exposar de manera argumentada una idea, així com escoltar els altres.

3. Aprendre a usar i respectar la dinàmica de les reunions, tot i acceptant els resultats de les votacions i la força dels acords que consten en acta.

4. Conéixer els diferents tipus i possibilitats d'associació per escollir el més adequat, de forma que es regule el comportament dels individus segons les normes que possibiliten un tracte correcte i adequat, valorant els altres dins un ambient que afavorisca el clima de treball.

5. Buscar informació sobre proveïments de matèries primeres, processos de producció i costos inicials i assessorament tècnic d'experts, per tal d'elaborar un estudi de mercat segons l'entorn social on es destina el producte o servei, interpretant i valorant els resultats per destriar el producte o el servei adequat segons la seua viabilitat i dissenyar la campanya publicitària, el logotip de l'empresa i el nom comercial, calculant els costos de producció, el llindar de rendibilitat i el preu de venda, després del coneixement i ús dels fons bàsics de finançament.

6. Portar a terme la feina de manera responsable, coneixent les prestacions de les diverses organitzacions d'empresa, les tasques individuals dels càrrecs i del personal per respectar l'organització jeràrquica, sense deixar de qüestionar els plantejaments autoritaris, tot fomentant la solidaritat amb els companys de feina.

7. Conéixer l'estructura i el funcionament de l'empresa i la seua documentació, comptabilitat, correspondència i arxius.

8. Conéixer i usar les diferents fonts d'assessorament jurídic, tècnic, mediambiental i financer, establir relacions humanes i comercials amb una altra empresa en un país d'Europa, i si fóra el cas, preparar l'intercanvi, sol·licitant ajudes econòmiques, elaborant una memòria final i avaluant l'experiència.

Blocs de continguts

1. Estratègies per a una presa de decisions

Es tracta de familiaritzar els estudiants amb distints mecanismes per a la presa de decisions, qüestió que és bàsica per a l'inici d'un projecte de miniempresa o per a la continuació del seu desenvolupament.

Presentació d'idees pròpies i alienes.

Tractament de la informació.

Tècniques per al desenvolupament d'una reunió.

La presa de decisions en l'empresa.

2. Pla d'empresa

Amb aquest bloc de continguts es pretén que els alumnes i les alumnes coneguen la divisió del treball dins de l'empresa i calibren, en funció de les seues aptituds personals, la funció que millor podrien desenvolupar dins de la miniempresa.

Formes jurídiques de societats.

Elecció del producte o servei.

Estudi del mercat.

Càlcul de costos.

Decisions d'actuació.

Organigrama funcional.

3. Exploració individual. Autoconeixement

Amb aquest bloc es pretén aconseguir un repartiment de las tasques dins de la miniempresa. Es tracta de què cada membre asumisca les responsabilitats del lloc de treball que tinga assignat, abordant expressament la qüestió de la igualtat entre els sexes.

Autoconeixement.

Habilitats i destreses personals.

Repartiment de les tasques o dels llocs de treball.

4. Gestió comercial i comptable

Aquest bloc va destinat a fer que els estudiants es familiaritzen i sàpiguen utilitzar tots els tipus de documents i mètodes de treball que el funcionament d'una empresa genera.

Documentació (albarans, factures, rebuts etc.)

Documents comptables.

Correspondència.

Organització i classificació d'arxius.

Processos informàtics i utilització dels diferents menús.

5. Les relacions externes

La vida d'una empresa està molt condicionada a la seua integració en l'entorn; amb aquest bloc es tractaria de fomentar les relacions externes de l'alumnat, tant en àmbits pròxims com més remots (Comunitat Europea), mitjançant l'activitat de la miniempresa.

Recerca d'informació i relacions públiques.

Relació amb institucions (ajuntaments, sindicats, etc.). Sol·licitud de subvencions.

Contacte amb experts per a assessorament professional.

Recerca d'assessorament tècnic, financer i mediambiental.

Relacions amb miniempreses europees. Plans conjunts d'actuació. Intercanvis.

6. Avaluació del procés

Elaboració de la memòria sobre allò realitzat.

Procés de dissolució de la miniempresa.

Avaluació individual i del projecte en general.

Jocs de lògica i estratègia

Introducció

En la nostra cultura és comú separar el que es considera treball del que es considera joc. Sovint es pensa que jugar és una mera diversió de la qual no s'extreu més profit que el simple descans de les ocupacions diàries. Aquesta concepció, traslladada a l'àmbit escolar, porta a creure que per tal que els alumnes aprenguen a sortir-se'n en el seu futur pròxim en la societat i tinguen èxit en el món laboral han de realitzar en l'aula tasques entre les quals els jocs no tenen el lloc que els correspondria si es valorarà convenientment el seu valor educatiu.

En Jocs de lògica i estratègia es practicaran jocs que ajuden a adquirir hàbits, actituds i processos de pensament que s'han de desenvolupar en aquesta etapa. Es proposarà als alumnes la pràctica de diferents jocs per a la seua posterior anàlisi concebut com a treball d'investigació on s'hauran de fer les seues pròpies preguntes, prendre decisions i plantejar-se les conseqüències d'aquestes.

Si s'intenta jugar reflexivament, buscant estratègies avantatjoses o guanyadores quan existisquen, s'han de seguir passos semblants als necessaris per resoldre qualsevol altre tipus de problemes. A més, jugant es crea un clima favorable a la discussió i al debat. Els alumnes troben amb freqüència dificultats per comunicar oralment les seues jugades o per justificar que són avantatjoses. Aquestes situacions propicien el desenvolupament de l'expressió oral en contextos significatius, ja que els alumnes estan molt interessats en ser compresos i en demostrar que la seua manera de jugar és la més adequada. S'afavoreix així la capacitat de formular instruccions o descripcions tècniques, així com l'expressió del raonament sobre les estratègies seguides en el joc. Quelcom semblant ocorre quan han de redactar un text escrit per recollir les jugades o interpretar aquelles que han sigut creades per altres persones i en els quals necessiten crear els seus propis codis. Molts d'aquests suposaran una primera aproximació a d'altres tipus de missatges tècnics amb els quals es trobaran posteriorment.

Els jocs també afavoreixen els processos de socialització, en establir-se amb la resta dels jugadors relacions de competitivitat i cooperació amb les quals els alumnes van afermant la seua identitat personal i van adquirint hàbits de convivència democràtica. Quan es juga, es reconstrueix el món dels adults, amb les seues relacions i interaccions socials, per tal d'aconseguir comprendre'l i poder desenvolupar-s'hi. En aquest sentit, aprenen a no limitar-se a si mateixos sinó a ser persones independents que tracten d'analitzar les situacions per arribar a les seues pròpies conclusions acostumant-se a tenir una actitud crítica davant del món que els envolta.

L'autonomia intel·lectual és un dels objectius de l'educació. S'aconsegueix estimulant els alumnes a pensar amb la finalitat de provar i defendre els seus resultats davant dels seus companys i impedint que es desenvolupe la idea que les ciències són arbitràries, incomprensibles i destinades a ser un obstacle per als estudiants.

Si els únics intercanvis socials que es donen a l'aula són els individuals de cada alumne amb el professor, no s'aprendrà a ser intel·lectualment actiu. Per contra, els jocs col·lectius impliquen normes i interaccions pròpies dels grups socials, i la possibilitat d'establir regles i prendre decisions conjuntament és essencial per al desenvolupament de l'autonomia personal. Els permet als alumnes realitzar eleccions sobre els camins que poden prendre, o fins i tot modificar regles perquè estudien les conseqüències que se'n deriven.

Els jocs es poden abordar des de diferents punts de vista. Es poden considerar agrupats aquells que es practiquen utilitzant un mateix recurs: daus, fitxes, calculadora, etc.; aquells que requereixen un mateix procés de raonament lògic; els que provenen d'una mateixa zona geogràfica o els que sorgiren en una determinada època històrica. Aquests últims enfocaments poden donar lloc, fins i tot, a un tractament interdisciplinar de la matèria, sempre que existisca una adequada coordinació entre el professorat de les àrees corresponents.

L'elaboració de taulers o altres materials es poden realitzar en relació a les àrees de Tecnologia o Educació plàstica i visual. Per alguns jocs de regles senzilles es poden dissenyar programes que permeten simular-los per ordinador.

Aquest ampli ventall de possibilitats permet escollir el tractament que resulte més proper als interessos personals dels alumnes, utilitzant aquest estímul inicial per a un desenvolupament més profitós del treball.

Objectius

L'ensenyament d'aquesta matèria optativa desenvoluparà en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Usar correctament l'expressió oral i escrita per exposar i justificar les seues idees, millorant ambdues mitjançant la incorporació de nous termes al seu vocabulari.

2. Aplicar mètodes de codificació per comprendre i comunicar les jugades i estratègies amb suficient claredat i precisió.

3. Desenvolupar raonaments adequats per plantejar hipòtesis pròpies, verificar-les i generalitzar-les.

4. Reproduir procediments propis del mètode científic, assajant noves línies de joc, comprovant els seus efectes, modificant-les si és convenient i intentant arribar a conclusions universalment vàlides.

5. Comprendre i acceptar les regles dels jocs i les seues conseqüències, així com estudiar les variacions del joc en canviar-les.

6. Relacionar-se amb els altres jugadors creant un ambient de respecte mutu, recolzament i comprensió, que afavorisca la col·laboració en el treball.

7. Conéixer les qualitats personals pròpies, valorant-les adequadament per poder gaudir del caràcter lúdic dels jocs, sense que hi haja lloc a possibles frustracions.

8. Utilitzar amb destresa i de forma intel·ligent els recursos i materials que apareguen en els jocs: fitxes, taulers, ordinadors o altres.

Blocs de continguts

1. Resolució de jocs

Aquest bloc inclou continguts procedimentals i s'han de desenvolupar en relació als jocs del bloc 2.

Lectura i comprensió de les regles.

Utilització del mètode de prova i error per provar diferents línies de joc.

Establiment d'analogies comparant uns jocs amb altres.

Elaboració d'un pla de joc.

Execució del pla.

Revisió del pla i de la solució en funció dels resultats.

Justificació i anàlisi de l'estratègia escollida.

Projecció de l'estratègia a altres casos semblants.

Reconstrucció retrospectiva de les jugades realitzades.

Simplificació de les estratègies.

Creació de jocs nous.

ºs de l'expressió oral i escrita per comunicar els procediments utilitzats en la resolució del joc mitjançant la descripció de jugades, l'elaboració d'instruccions i l'argumentació entorn de les estratègies emprades.

Utilització del vocabulari i les fases de notació pertinents en la descripció d'estratègies.

2. Els jocs: diferents tipus

A continuació es detallen els tipus de jocs més adequats per desenvolupar els continguts proposats en el bloc anterior. La distinció i classificació establertes són flexibles i apareixen simplement com a referència. Serà en última instància el professor qui organitze la seua programació incloent-los en la unitat didàctica adequada segons els criteris que ell mateixa esculla, a partir de l'avaluació dels interessos i necessitats del grup d'alumnes.

En els tres primers apareixen jocs en els quals l'objectiu final consisteix a obtenir determinada posició amb els materials, generalment fitxes, que hi intervenen. La majoria d'aquests jocs permet desenvolupar la intuïció espacial.

Jocs del tipus «3 en ratlla».

Tres en ratlla. Evitar tres en ratlla. Quatre en línia. Tatetí. El molí o morris de sis homes. El morris de nou homes.

Partint d'un joc tan simple com conegut es poden abordar diverses variants que ofereixen una gran quantitat de continguts estratègics. El seu estudi és, inicialment, fàcil per les seues regles senzilles, les escasses peces que intervenen, la simetria dels taulers, les poques jugades inicials possibles, etc.; però arriba a complicar-se en alguns dels que es proposen.

Fins i tot podria considerar-se d'aquest tipus un joc tan famós com el cub de Rubik, però per la complexitat del seu estudi no es convenient incloure'l.

Jocs de blocatge.

Atrapados. El joc de la L. Gatos y ratones (diferents versions). Pentaminós en el tauler 8x8. Mu torere. Pong hau k'i.

Es denominen així aquells l'objectiu del qual és blocar les peces del contrari. Generalment participen dues persones. En molts d'aquests jocs el nombre de fitxes és diferent per a cadascun dels jugadors. El que està en inferioritat de condicions ha d'intentar esquivar a l'altre per arribar a un determinat lloc. El seu interés rau en la facilitat de realitzar estudis sistemàtics per trobar estratègies guanyadores o demostrar que no hi ha qui guanye si es juga intel·ligentment.

Jocs amb salts de fitxes.

La Bastilla (solitari francés). Solitari anglés. Les granotes saltadores. El alquerque.

En la majoria dels que ací s'esmenten les fitxes realitzen moviments semblants als de les dames, encara que en alguns pot moure's d'una altra manera. Resulta interessant el fet que hi ha diferents per a un sol jugador amb les possibilitats que açò ofereix al professor per a la seua programació. Permeten una millora en la intuïció espacial.

Jocs del tipus mancala.

Awari. Kalah. Awélé. Tchucka-ruma. Targui.

Procedeixen d'àfrica, on estan molt estesos, i existeixen versions diferents en cada regió. La idea bàsica és anar sembrant llavors, petxines o pedretes en clots excavats en terra o situats en un tauler, generalment de fusta. El nombre de forats i de peces i les regles varien segons la modalitat però les estratègies subjacents són les mateixes i es basen en els processos de càlcul i recompte.

Jocs del tipus nim.

Palets. Arribar a un número. Nim o Marienbad. El bulo. Nimbi. Tsyanshidzi...

La característica comuna d'aquests jocs és que els jugadors van retirant objectes amb certes condicions i perd o guanya aquell que lleva l'últim. En alguns, el procés s'inverteix i s'intenta arribar a un nombre determinat o omplir totes les caselles d'un tauler. En qualsevol cas, les estratègies són, novament, de recompte, per la qual cosa resulten de gran interés per tal d'exercitar destreses pròpies de càlcul mental.

Metodologia documental

Introducció

L'expansió qualitativa i quantitativa de la documentació científica ha fet que l'aprenentatge merament informatiu siga improcedent. La impossibilitat de processar tota la informació i la necessitat de potenciar la maduració cognoscitiva de l'alumnat fan que la utilització de les fonts d'informació es considere la fórmula preferent de l'aprenentatge formatiu per fer possible la investigació personal. Per això, la incorporació i integració de la biblioteca en el sistema educatiu com a fonament d'un aprenentatge eficaç, és inqüestionable.

Una biblioteca és un veritable magatzem d'informació que s'ofereix de manera accessible als usuaris. Constitueix la possibilitat mateixa d'existència de la informació i, de forma derivada, de la investigació. Així mateix, l'emmagatzematge organitzat de l'informació és la condició indispensable per al seu coneixement i ús. Un dels objectius fonamentals d'aquesta matèria optativa és possibilitar l'accés a les eines que permeten interpretar les claus organitzatives d'aquest sistema.

En la societat futura, configurada com a societat del saber, l'educació compartirà amb d'altres instàncies la transmissió d'informació i coneixements, però adquirirà encara més importància la seua capacitat per ordenar-los sistemàticament amb la finalitat de poder-los recuperar en el moment necessari.

Amb l'estudi d'aquesta matèria optativa es tracta de capacitar els estudiants perquè puguen descobrir les «pistes» que bibliotecaris, llibreters, editors, etc., deixen quan sistematitzen la informació (rudiments de la metodologia de les biblioteques perquè puguen moure's en aquest espai), i, per conseqüència, poder documentar-se de manera autònoma.

Per «documentar-se» s'entén des de la recerca d'una informació elemental (número de telèfon, horari de trens o espectacles, resultat de l'últim partit de futbol...) fins al treball d'investigació més exigent. D'aquesta manera, es considera la biblioteca com un taller d'aprenentatge, com un laboratori per a la investigació.

L'adquisició de capacitats està, endemés, orientada cap a la consecució de l'autonomia intel·lectual i moral necessària per arribar a ésser persones crítiques, autosuficients i sociables, tant dins de l'escola com fora d'aquesta.

Les habilitats descrites en aquest disseny curricular suposen l'exercici ininterromput d'un hàbit que es potenciarà de de l'Educació Primària fins arribar a d'altres estudis més especialitzats, sense prejudici que puga haver un progressiu aprofundiment en els nivells de documentació.

D'altra banda, aquesta matèria optativa polaritza sistemàticament un tipus d'activitats que són pròpies també de totes les àrees que requerisquen l'ús de llibres i d'altres suports de la informació. Així mateix, servirà de base per al desenvolupament d'aquelles matèries optatives que proposen treballs d'investigació i ús de diferents tipus de documents com, per exemple, Cultura popular, Habilitats socials, L'entorn: taller del geògraf i de l'historiador, Redacció i disseny de premsa, Cultura clàssica, etc.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Identificar i donar resposta a les necessitats d'informació desenvolupant la capacitat d'investigació.

2. Ampliar el camp dels seus interessos immediats quan aprofundeïsca i diversifique les recerques d'informació inicials.

3. Acréixer l'autonomia per obtenir i tractar adequadament la informació documental.

4. Elaborar, comprovar i corregir la hipòtesi de treball.

5. Millorar el rendiment intel·lectual mitjançant l'exercici continuat de tècniques d'aprenentatge actiu.

6. Emprar un ampli ventall de fons documentals, evitant l'exclusiva utilització del llibre de text.

7. Intercanviar experiències mitjançant la pràctica del treball en grup i les posades en comú dels coneixements adquirits.

8. Sistematitzar el propi aprenentatge, a través del coneixement i ús de les tècniques adequades per al desenvolupament de les habilitats de tractament de la informació.

9. Conéixer i emprar adequadament l'espai d'un centre de documentació, diferenciar i manejar amb soltesa els diferents catàlegs i utilitzar tot tipus de repertoris, tant en suports magnètics com en els suports tradicionals.

10. Distingir i valorar críticament la informació que conté cada tipus de document, relacionar una matèria amb altra mitjançant l'ús adequat d'obres de referència quan així ho imposen les necessitats informatives.

11. Elaborar els propis sistemes significatius (construcció de petits tesauri) i les pròpies bibliografies.

12. Emmagatzemar la informació seleccionada mitjançant procediments informàtics i manuals que permeten una ràpida recuperació.

13. Recuperar la informació processada per a l'ús convenient a cada moment del procés d'aprenentatge. Sistematitzar els resultats del propi treball en arxius i bases de dades que puguen ésser utilitzats en el futur per altres companys o per ells mateixos.

Blocs de continguts

1. La biblioteca i la seua estructura. Altres centres de documentació

L'alumnat es familiaritze amb les biblioteques i/o centres de documentació aprenent a desentranyar les seues convencions informatives.

Les biblioteques i/o centres de documentació.

- Informació sobre les biblioteques del seu entorn. Coneixement de les seues possibilitats i límits. Quan acudir a cadascuna d'aquestes.

- Biblioteca del centre.

- Biblioteques públiques o municipals (horaris, requisits, documents que contenen).

- Biblioteques especialitzades.

- Hemeroteques, base de dades, etc.

- Normes de funcionament d'una biblioteca/centre de documentació.

- Horari.

- Personal encarregat i funcions.

- Normativa.

- Servei de préstec, possibilitats.

- Retolació informativa de les prestatgeries, catàlegs, etc.

- Servei de reprografia.

- Tipus de fons que conté.

- Política d'adquisicions.

- Activitats que organitza, etc.

Els documents.

- Interpretació de l'ordenació dels documents.

- Secció de referència: on es troba, que conté...

- Ubicació i distribució de les diferents matèries.

- Els catàlegs: on es troben i a què remeten.

- Altres tipus de documents i notícies bibliogràfiques que es poden trobar en una biblioteca i/o centre de documentació.

- Selecció de la informació que contenen.

- Diferenciació dels distints catàlegs (autor, matèria, etc.).

- Aprenentatge del seu ús, previ coneixement de la seua composició i ordenació.

- Establiment de relacions d'unes matèries amb d'altres, mitjançant l'ús de diccionaris, enciclopèdies, catàlegs de matèries, etc.

- Coneixement succint dels diferents llenguatges documentals (ex. thesauri).

Classes de documents.

- Reconeixement de diferents tipus de documents i distinció de tots els nivells d'informació i especialització que cadascun n'ofereix.

- Manuals i llibres de text, vídeos educatius, etc.

- Llibres, vídeos i revistes de divulgació científica.

- Assajos.

- Monografies especialitzades.

- Obres de creació literària.

- Col·leccions.

- Enciclopèdies.

- Diccionaris.

- Atles, gravats, diapositives, etc.

- Altres documents.

- Valoració crítica del contingut dels documents que es manegen.

- Actualitat i objectivitat de les dades.

- Supòsits teòrics d'on parteixen.

- Valoració de la redacció i traducció, en el seu cas.

- Altres circumstàncies.

- Notes explicatives.

- Esquemes, mapes, diferents tipus d'índexs, etc.

- Utilitat de la bibliografia.

- Claredat i varietat de la tipologia.

- Pertinència del material annex.

- Reconeguda vàlua en la matèria dels responsables.

2. Descripció del llibre

Es tracta de distingir l'estructura del llibre com a suport d'informació.

Descripció externa.

- Coneixement de la informació que ofereix l'exterior d'un llibre.

- Tapes, llom, teixell, solapa

- Descripció física.

- Format, enquadernació, material.

Descripció interna.

- Descripció interna d'un llibre.

- La portada, la contraportada, pròleg, introducció, el cos de l'obra, apèndixs, índexs, bibliografia, notes, lèxic o glossari, qüestionari, altres elements.

Convencions gràfiques i abreviatures.

- Aprenentatge dels codis emprats en els diferents documents per tal d'aconseguir un maneig eficaç dels llibres i especialment de les obres de referència.

- Convencions gràfiques.

- Sigles, mapes, gràfics, altres signes.

- Abreviatures.

- Etimologia, classes de paraules, diferents accepcions, famílies de paraules, sinònims, antònims, frases fetes, veus estrangeres, observacions ortogràfiques, etc.

3. Publicacions periòdiques

Es pretén que els alumnes coneguen la periodicitat d'aparició, temes en el mercat, nivell d'especialització... així com l'estructura i diferents possibilitats d'explotació de les publicacions periòdiques.

Classes de publicacions periòdiques.

- Segons la periodicitat.

- Diaris: internacionals, nacionals, locals...

- Setmanals, mensuals, anuals...

- Segons el suport.

- Llibres (col·leccions, sèries), revistes, vídeos, cassets disquets, ...

- Segons la temàtica i el grau d'especialització.

- D'informació general.

- D'informació especialitzada: música, literatura, modes...

- De divulgació científica.

- D'informació sobre publicacions.

- De jocs.

- Publicacions oficials.

- Altres.

Estructuració de les publicacions periòdiques

- Reconeixement i valoració crítica de la composició de les diferents seccions d'una publicació periòdica, així com l'estil i els supòsits teòrics del quals parteix.

- Sumari: anticipació del contingut.

- Editorial: article d'opinió del conjunt de la redacció.

- Altres articles d'opinió: encàrrecs a diferents professionals sobre diferents temes.

- Notícies: nacionals, internacionals, locals. D'esport, política, cultura, religió...

- Articles especialitzats.

- Entrevistes, enquestes...

- Ressenyes de notes de societat, esdeveniments culturals...

- Informació sobre espectacles, exposicions, conferències...

- Altres elements: passatemps, anuncis, bibliografia.

Buidatge de la informació

- Coneixement i ús de les tècniques més usuals de buidada de la informació de les publicacions periòdiques.

- Fitxes analítiques: descripció de part o parts d'una obra més àmplia.

- Resums: informatius, informatius-indicatius; de monografies i capítols...

- Titulació dels resums: descriure i identificar un document pel seu contingut.

- Indexació, ús de descriptors.

- Elaboració de dossiers oberts, sobre temes d'actualitat o no, prèviament seleccionats.

- Creació de bases de dades (ús de fitxes, programes informàtics, etc.) a partir de la informació buidada.

La major part de les habilitats descrites poden practicar-se indistintament amb d'altres documents, atenent en cada cas el nivell curricular, motivacions, etc.

4. Selecció de la informació

Es tracta d'aprendre a buscar i a escollir la informació per al seu posterior emmagatzematge, amb la finalitat de poder recuperar-la amb rapidesa i eficàcia.

Tipus de lectura.

- Realització de diferents tipus de lectura i de les anotacions pertinents segons el tipus de lectura que practique.

- Lectura ràpida.

En diagonal, per a una informació succinta.

Lineal, buscant paraules.

- Lectura lenta.

Informativa, buscant la idea principal.

Analítica: lectura detallada d'un text, amb la finalitat d'elaborar un judici propi encaminat a plantejar-se les seues pròpies tesis.

La pràctica de cada activitat mostrarà la manera de lectura més eficaç.

ºs de catàlegs i índexs.

- Catàlegs de matèries, autors, títol, diccionari, etc.

- índexos generals, de matèries, topònims, etc.

- Altres tipus de catàlegs i índexs.

Elaboració de bibliografies.

- Coneixement dels diferents tipus de repertoris per a l'elaboració de les seues pròpies bibliografies.

- Segons el tipus de notícia bibliogràfica (descriptius, crítics...).

- Segons el seu contingut.

- Segons l'ordre de les notícies (alfabètic, cronològic...).

- Altres.

- Redacció de fitxes bibliogràfiques (manuals o informatitzades) on es registre la descripció del document o font d'informació.

Realització de guions i/o bases de dades.

- Elaboració de projectes d'investigació concordes amb les diferents fases del procés d'aprenentatge.

- Redacció d'hipòtesis.

- Guions provisionals.

- Guions definitius.

- Altres papers de treball.

- Disseny de bases de dades.

- Creació d'arxius.

- Definició de camps.

5. Emmagatzematge de la informació processada

L'estudiant haurà d'emmagatzemar, arxivar, ordenar i classificar tot el material processat, per al seu posterior ús, mitjançant la confecció de fitxes de contingut, disseny de bases de dades, creació d'arxius, etc.

Fitxes de contingut.

- Emmagatzematge de la informació.

- Fitxes de cites textuals.

- Fitxes d'esquemes o resums.

- Fitxes de lectura.

- Fitxes sobre resultats d'enquestes.

- Fitxes sobre interpretació de gràfics i altres dades quantificables.

- Altres materials de treball (retalls de premsa, articles de revista, etc.).

Arxiu.

- Arxiu de la documentació.

- Disseny i ús de bases de dades informatitzades i manuals.

- Aplicació de les normes bàsiques per a l'organització d'arxius (nocions d'arxivística), a l'hora de guardar documents com: diapositives, gravats, treballs, etc.

Ordenació i classificació.

- Ordenació i classificació dels materials.

- Creació de repertoris.

- Elaboració, a partir de les bases de dades dissenyades, d'índexs alfabètics, de matèries, cronològics, gràfics...; bibliografies, recessions, etc.

6. Restitució de la informació

Es tracta de restituir la informació per, posteriorment, donar-li forma mitjançant diverses fórmules possibles.

Explotació dels documents.

- Fórmules de restitució.

- Dissertacions.

- Taules rodones.

- Exposicions orals.

- Murals.

- Breus monografies.

- Memòries d'investigació.

- Articles especialitzats.

- Publicacions periòdiques.

- Maneres de restitució.

- Individual.

- En grup.

Retroalimentació.

- Retroalimentació del procés.

- Rescat de nous llistats de temes i paraules-clau suscitats en el curs de la investigació i de l'exposició.

- Elaboració de noves hipòtesis.

- Elaboració de nous guions.

- Reciclatge del procés investigador.

Orientació i iniciació professional

Introducció

L'educació bàsica pretén proporcionar a tots els joves una formació àmplia, general i versàtil que els facilite la seua incorporació a la vida activa o la prossecució d'estudis en nivells posobligatoris. La Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu senyala en el seu preàmbul que el període formatiu comú a tots els espanyols s'organitza de manera comprensiva, compatible amb una progressiva diversificació que atenga les diferents capacitats, la pluralitat d'interessos i les variades motivacions de l'alumnat. Aquesta progressiva diversificació es concreta, sobretot en el segon cicle de l'Educació Secundària Obligatòria, en un espai major per activitats formatives opcionals, de manera que, evitant la seua conversió en una via de segregació dels alumnes, quede garantida la possibilitat real de l'establiment per part dels estudiants d'itineraris educatius diferents, tenint com a únic límit el marcat pels objectius generals de l'etapa.

En acabar el segon cicle de l'Educació Secundària Obligatòria l'estudiant s'enfronta a una cadena de presa de decisions. Ha de decidir si continua estudiant o no. I si continua, quina modalitat de batxillerat o quin cicle formatiu de formació professional específica satisfarà millor les seues expectatives personals. Per això, l'Educació Secundària Obligatòria és una etapa on l'orientació té un valor primordial. Les àrees de coneixement cursades al llarg de l'etapa ofereixen elements suficients perquè el procés orientador es produïsca de manera adequada, sobre tot pel que fa a la continuació d'estudis de batxillerat. D'altra banda, i donada la complexitat de l'oferta educativa de formació professional específica, convé que l'alumne, en l'espai d'optativitat de 4rt. curs, puga acostar-se al coneixement d'alguna de les opcions professionalitzadores presents en l'oferta específica del seu Centre o altres que en funció dels recursos se'n pogueren desenvolupar.

És indubtable que el grau de llibertat de les persones alhora d'escollir entre diferents opcions està directament relacionat amb el nivell d'informació sobre aquestes. Sent habitual en aquestes edats que es produïsquen les preses de decisió sustentades en criteris poc elaborats i influïdes per estereotips socials sovint carregats de prejudicis, és de vital importància per a les alumnes i per als alumnes conéixer les possibilitats acadèmiques o laborals que l'entorn immediat els ofereix, així com el grau d'adequació als seus particulars interessos i capacitats. La matèria optativa Orientació i iniciació Professional pretén generar en l'alumnat una actitud reflexiva i d'anàlisi que li permeta ser, de forma eficaç, l'agent de la seua pròpia orientació.

Amb aquesta finalitat aquesta matèria s'estructura en dos grans apartats:

- el primer d'aquests té un caràcter orientador vocacional general, pretenent l'autoconeixement a través de l'anàlisi i de l'avaluació personal, de l'estudi dels interessos i preferències vocacionals, del coneixement sobre el valor i significat del món del treball i de la diversitat de rols en ell establerts. Així mateix pretén proporcionar als alumnes i a les alumnes les eines necessàries per a la investigació del seu entorn sòcio-laboral i la metodologia apropiada perquè el procés de presa de decisions es realitze amb garantia d'èxit;

- el segon apartat té un caràcter d'aproximació al coneixement d'una determinada família professional que, normalment, estarà connectada amb els cicles formatius que s'ofereixen en el propi centre. Els continguts procedimentals constituiran l'eix entorn al qual s'articulen els altres, de tal manera que les alumnes i els alumnes puguen percebre la funcionalitat de les coses que aprenen, senten satisfacció per les coses que fan i valoren la importància del saber fer.

L'espai físic on es desenvolupen les activitats ultrapassarà el marc de l'aula, de taller o laboratori, i fins i tot del propi centre. S'afavorirà el desenvolupament d'activitats que permeten l'establiment de relacions dels estudiants amb el seu entorn físic i productiu immediat, per tal que el coneixement d'aquest ajude positivament en la seua presa de decisions.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Conéixer les relacions econòmico-laborals i les seues implicacions individuals i col·lectives, valorant les actituds que afavorisquen la integració social i laboral.

2. Conéixer i valorar el món de l'empresa i de la producció, indagant en les seues estructures organitzatives.

3. Obtenir, analitzar i valorar informació referida al seu entorn sòcio-productiu immediat.

4. Prendre consciència de les desigualtats que poden produir discriminació en l'activitat laboral (sexe, raça, religió, físiques, etc.) contribuint activament en els canvis d'actituds que afavorisquen la igualtat d'oportunitats.

5. Adquirir consciència dels propis valors i capacitats en relació amb diferents opcions d'un camp professional.

6. Adquirir una visió global d'una família de professions, indagant en els seus orígens i evolució al llarg de la història així com les seues perspectives de futur, tant pel que fa als seus components professionals específics com pel que concerneix a la seua potencial capacitat d'inserció laboral.

7. Conéixer els diferents itineraris educatius conduents a l'adquisició de successius nivells de qualificació dins d'una determinada família professional.

8. Iniciar-se en els coneixements propis d'un camp professional.

9. Analitzar situacions o problemes, elaborar estratègies que permeten abordar-los i aplicar a la seua resolució els procediments adequats.

10. Tenir confiança en si mateixos i en la pròpia capacitat d'intervenció en situacions d'aplicació d'un treball pràctic.

Blocs de continguts

Els continguts de la matèria s'estructuren en dos grans blocs, que no es presenten segons un ordre de caràcter temàtic ni impliquen cap seqüència. Correspondrà als professors establir, en la seua programació, la seqüència idònia. Alhora de dissenyar unitats didàctiques i activitats és convenient interrelacionar continguts d'un i altre bloc, de manera que es globalitze l'aprenentatge de continguts tant de caràcter orientador com professionals.

Les esmentades activitats establiran un procés d'ensenyament i aprenentatge participatiu i experimental on les alumnes i els alumnes seran subjectes actius del seu desenvolupament. El paper del professor serà el d'estimular, controlar i orientar-ne el progrés, proposant estratègies diverses, evitant ser l'únic canal en la transmissió de coneixements i creant les condicions que afavorisquen la intercomunicació dins de l'aula.

Un plantejament funcional, que reculla els interessos dels alumnes, és fonamental per desenvolupar tots els aspectes relatius a l'orientació. Les possibles activitats que es realitzen fora del centre tindran en compte el seu entorn sòcio-productiu.

1. Autoconeixement personal i professional, investigació de l'entorn laboral i presa de decisions

Un procés encaminat a l'orientació vocacional comprén, fonamentalment, tres fases: conéixer-se a si mateix, conéixer el món del treball i relacionar ambdós coneixements, per tal de poder prendre decisions conscients i fonamentades.

Una primera fase permetrà que els estudiants assolisquen un coneixement adequat de si mateixos, per tal d'evitar, en la mesura possible, falses percepcions pel que fa a les seues capacitats i per tal d'estimular les que posseeixen. D'altra banda, els interessos constitueixen un dels aspectes més importants de la conducta vocacional, senyalen cap a on dirigeix l'individu els seus desitjos i representen un conjunt d'activitats i actituds positives que responen a la qüestió: ¿què és el que m'agrada o desitjaria fer en la vida professional? Les alumnes i els alumnes han d'anar delimitant progressivament el ventall de possibilitats i interessos, acceptant i sent conscients de la influència que en el seu futur tindran les decisions que adopten.

En la segona fase del procés, es tracta d'arribar a comprendre l'entramat de complexes relacions econòmiques, personals i grupals que s'estableixen en el món laboral, i entendre'l com un producte històric, analitzant críticament el seu passat, el seu present i les perspectives de futur.

Finalment, per poder arribar a prendre una decisió adequada cal integrar i extreure conclusions de les coses apreses al llarg del procés. És a dir, una vegada determinades les pròpies capacitats, cal analitzar i valorar les alternatives existents per tal d'escollir l'opció més adequada en vistes a l'establiment d'una possible meta professional. Efectuada l'elecció, s'han de plantejar les estratègies que permetran aconseguir l'objectiu proposat.

Autoconeixement personal: descobriment guiat.

- Avaluació personal basada en l'anàlisi d'informació pel que fa a:

- Rendiment acadèmic dels últims cursos en les diferents àrees de coneixement.

- Capacitats intel·lectuals: comprensió verbal, expressió verbal, facilitat per a l'aprenentatge d'idiomes, aptitud numèrica, memòria, aptitud perceptiva, aptitud espacial, raonament abstracte, capacitat de concentració, capacitat d'organització, etc.

- Qualitats físiques: rapidesa i precisió, habilitat manual, força física, fatiga, rapidesa de reflexes, agudesa tàctil, etc.

- Personalitat: responsabilitat, capacitat d'adaptació, caràcter obert, tendència a la introversió, autocontrol, sensibilitat, confiança en si mateix, dependència, independència, etc.

- Habilitats socials: escoltar, conversar, participar, donar i seguir instruccions, disculpar-se, convéncer a l'altre, defensar els drets, compartir, negociar, formular una queixa, etc.

- Entorn familiar: relació paterno-filial, reforços, nivell d'exigència, expectatives dels pares, etc.

Interessos i preferències vocacionals.

- Elecció o descripció dels treballs i activitats que els agradaria desenvolupar en el futur.

- Maneig de la classificació de professions establertes pel Catàleg de Títols, per enquadrar els seus interessos.

- Valoració i ordenació de cadascuna de les professions escollides en base a les preferències. Ubicació de les professions en les corresponents famílies professionals.

- Debat sobre els interessos i preferències en funció del sexe: professions «típicament» masculines i femenines, condicionaments.

- Anàlisi dels obstacles que les estudiants trobaran per a la seua incorporació, qualificació i promoció en el mercat laboral.

- Anàlisi dels tòpics que dificulten l'espai públic de la dona així com l'adjudicació que se li imposa de l'espai domèstic i la limitació o absència dels barons en aquest.

Valor i significat del treball en la vida.

- Explicitació dels valors que influeixen amb més força en les decisions professionals.

- Prestigi: diners, poder, influència, èxit, triomf, estatus social, etc.

- Satisfacció personal: desenvolupament personal, dignitat, temps per a l'oci, creativitat, treball en grup, etc.

- Seguretat: personal, professional i psicològica.

- Influències: pares, professors, amics, modes.

- Valoració i síntesi personal de les variables analitzades.

- Anàlisi dels valors més significatius per al grup. Valors masculins i femenins.

- Anàlisi de la importància del treball per al desenvolupament personal.

Investigació de l'entorn laboral.

- Recerca de fonts directes o indirectes d'informació: Ajuntament, INEM, IMPIVA, Cambra de Comerç, Associacions gremials, oferta pública d'ocupació, BOE, Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, etc.

- Anàlisi de l'estructura econòmica de la comarca.

- Relació de serveis: escolars, sanitaris, culturals, esportius, transports, etc.

- Distribució de la població: estructura per sexe i edat, nivells d'instrucció.

- Sectors d'activitat econòmica: primari, secundari i terciari.

- Recollida d'informació en la comarca sobre l'estructura del mercat laboral.

- Població activa i inactiva.

- Taxa d'activitat/sexe/edat.

- Taxa d'atur/sexe/edat.

- Atur registrat per grups professionals.

- Estudi de les professions.

- Tipus de professió.

- Requisits acadèmics: titulació, durada dels estudis, centres on poden cursar-se.

- Naturalesa del treball: tipus d'empresa, producció i tasques que es realitzen, especialitats de la professió, condicions laborals (horari, remuneració econòmica, possibilitats de promoció), etc.

- Exigències: qualitats sicofísiques que es requereixen, característiques personals.

- Altres aspectes: nivell d'atur, distribució dels professionals per sexes, possibilitats d'exercir la professió.

- Estudi d'una empresa.

- Naturalesa de l'empresa: rama de producció a la qual pertany, tipus de producte, centres de treball, plantilla total, distribució de plantilla per edats/sexe, qualitat producte/procés, seguretat i higiene en el lloc de treball, grau de corresponsabilitat, coordinació i treball en equip.

- Tipificació dels diferents nivells de classificació de les empreses.

- Nivells de qualificació per als diferents llocs de treball.

- Estabilitat, mobilitat.

- Ofertes de treball: ocupacions dins de l'empresa, fórmula d'incorporació més habitual, procés de selecció, salari brut anual en el primer any, oportunitats de promoció i ascens, beneficis socials.

Presa de decisió.

- Elaboració d'un dossier que continga:

- La valoració dels aspectes més destacats relacionats amb el coneixement de si mateixos.

- La selecció dels cinc o sis primers interessos i preferències professionals que més s'adeqüen a les característiques personals.

- Anàlisi i valoració de totes i cadascuna de les alternatives possibles per investigar tots els itineraris formatius que poden preparar-lo per exercir les professions escollides.

- Tipus de centre.

- Adreça/proximitat.

- Condicions d'ingrés.

- Durada dels estudis.

- Assignatures.

- Despeses.

- Titulació obtinguda.

- Estimació de la conveniència de cadascuna de les possibles decisions; eliminació d'alternatives.

- Possibilitats d'accés a la professió.

- Possibilitats d'èxit.

- Valors que aporten.

- Nivell de coincidència amb les aspiracions.

- Presa de decisió: objectiu professional.

2. Activitats en les diferents famílies professionals

Amb el segon dels blocs es pretén l'aproximació al conjunt de sabers pràctics presents en una determinada família professional. Els continguts que es proposen no són temàtics ni corresponen a unitats didàctiques; són línies de treball orientadores i només constitueixen el marc que cada família professional haurà de concretar segons l'especificitat dels continguts de la matèria en qüestió, les característiques del centre i els interessos i necessitats del grup d'alumnes. Fonamentalment han de tenir un caràcter pràctic i experimental, de manera de l'alumnat perceba la funcionalitat immediata dels procediments emprats, recolzats per la conceptualització necessària i encaminats a crear actituds favorables a l'aprenentatge i a la vida professional. Correspon, per tant, als professors definir i dur a terme les activitats adequades.

Els continguts s'articularan a través d'activitats, essent els procedimentals el seu fil conductor. En la planificació de les activitats s'haurà de proporcionar l'oportunitat d'escometre tasques de tipus individual (tendents a fomentar el treball personal), tasques en petit grup (facilitant la participació de tots els seus membres, de manera que s'estimulen actituds positives cap a l'adquisició compartida dels coneixements i afavorisquen la seua integració en el grup) i tasques en gran grup (activitats de debat i posada en comú que ajudaran a consolidar l'adquisició de coneixements).

Les activitats no han de ser desenvolupades com una translació mimètica d'allò que, sovint, han suposat les pràctiques en la Formació Professional tradicional. No hem d'oblidar que l'objectiu d'aquesta matèria optativa és bàsicament orientador. Els alumnes i les alumnes no s'han de limitar a ser mers executors d'una seqüència d'accions preestablertes al contrari, s'ha d'estimular la seua capacitat de creació, d'investigació i d'anàlisi crític. Per això la resolució de problemes o els mètodes de simulació poden aportar els instruments adequats.

Ja s'ha dit que les activitats vindran determinades pel caràcter propi de la família. Així, en famílies professionals com Electricitat-Electrònica, Mecànica: Construccions Metàl·liques, Manteniment i Serveis a la Producció o d'altres on siga pertinent abordar com a resultat final la construcció d'un objecte o sistema seria adequat plantejar activitats relacionades amb el mètode de resolució de problemes. En altres famílies, com Manteniment de Vehicles, les activitats seran bàsicament d'anàlisi ja que difícilment podrien escometre's tasques de construcció. En altres, com Comerç i Màrqueting, Hosteleria i Turisme, Sanitat, Administració i gestió..., el fet d'utilitzar com a eix les activitats de simulació (en sentit estricte, no es pot prescindir de l'anàlisi ni de la resolució de problemes), permetran assolir els objectius plantejats. En qualsevol cas, es procurarà la connexió entre l'activitat escolar, la realitat de l'entorn productiu i els interessos dels alumnes.

Resolució de problemes.

Amb el conjunt d'activitats s'hauria d'obtenir com a producte final la construcció d'un objecte, màquina o sistema. El desenvolupament de les activitats donarà l'oportunitat a les alumnes i als alumnes de prendre decisions en la recerca de les solucions que permeten arribar al final del procés. El professor assumirà el paper de coordinador i orientador, proposant els sistemes, estructures o màquines objecte d'estudi i les diferents formes d'escometre les tasques. Plantejarà davant les preguntes dels alumnes nous interrogants, analitzant les seues respostes i aportant nous punts de vista que faciliten la consecució del procés, sense menyscabar el grau d'autonomia dels alumnes pel que fa a la seua capacitat per analitzar i resoldre els problemes plantejats. En tot cas, cal tenir en compte que la riquesa formativa residirà en la valoració del procés seguit i no tant en el resultat del producte final. El desenvolupament de les activitats comprendrà les fases següents:

- Plantejament, anàlisi i definició del problema.

- Recerca i selecció d'informació.

- Disseny: elaboració de la solució possible al problema plantejat.

- Planificació dels mitjans i recursos.

- Construcció del prototip.

- Avaluació de l'objecte o sistema construït i del procés seguit.

- Elaboració de l'informe final.

Activitats d'anàlisi.

Independentment que en la Resolució de Problemes, les activitats d'Anàlisi apareguen, també, com a part del procés (per ex.: Anàlisi d'una instal·lació elèctrica, electrònica, mecànica, etc., d'un sistema organitzatiu, estructura d'un Centre de Salut, Instal·lació Hostelera, Oficina Bancària, etc.), en determinats camps professionals, les esmentades activitats prenen valor per elles mateixa i es converteixen en l'eix a través del qual es desenvolupen els continguts.

Es proposa una situació de treball on cada estudiant està obligat a tenir un paper actiu, analitzant objectes o mecanismes estretament relacionats amb l'entorn tecnològic de la família professional en qüestió. Els objectes d'estudi hauran de complir una sèrie de condicions com:

- Ser desmuntables.

- Estar construïts amb diferents materials.

- Que en la seua construcció hagen intervingut tècniques diverses.

- Que l'anàlisi del seu funcionament requerisca l'aplicació de coneixements adquirits en altres àrees curriculars (Tecnologia, Matemàtiques, Educació plàstica i visual, Llengües, Ciències, etc.).

En qualsevol cas les activitats d'anàlisi inclouran:

- Estudi de la funcionalitat.

- Necessitats que cobreixen. Anàlisi sociològic.

- Evolució històrica.

- Parts integrants. Missió de cadascuna d'elles. Descripció i representació.

- Sistema de fabricació utilitzat. Possibles alternatives.

- Característiques tècniques (resistència, duració, seguretat, etc.).

- Qualitat del producte.

- Estudi dels costos (primeres matèries, producció, etc.).

- Manteniment (viabilitat en la reparació, xarxa de recolzament post-venda, etc.).

- Reutilització o eliminació de les deixalles (repercussions mediambientals).

Activitats de simulació.

Les activitats de simulació permeten la reproducció de situacions de la vida real i són imprescindibles per tal d'aconseguir l'acostament dels estudiants a alguns camps professionals o cap a algunes de les activitats que resulten impossibles de traslladar de la realitat al món escolar. Permeten representar papers estimulant la capacitat empàtica, el desenvolupament d'activitats de grup, i la pràctica de les habilitats socials. Poden suposar una pràctica en la presa de decisions en situacions properes a les reals. Permeten una observació experimental, faciliten la intervenció en processos i la realització d'inferències per arribar a conclusions i a previsions sobre problemes reals.

Poden desenvolupar-se activitats de simulació, amb la utilització de mitjans tecnològics avançats (programes informàtics, etc.) que tracten de reproduir situacions reals, per modificar les seues condicions de funcionament i observar les conseqüències per tal d'extreure les conclusions oportunes. Les activitats aniran orientades cap a la simulació de situacions on la presa de decisions per part dels estudiants siga un factor constant, extrapolant a la realitat, en la mesura possible, les destreses apreses en l'exercici de les decisions simulades.

Les activitats de simulació permeten als estudiants intervenir dins d'un àmbit delimitat per un conjunt de normes i reglamentacions, per posar en pràctica els seus coneixements, recursos i habilitats. Fan possible el treball, en forma de projecte interdisciplinar, per aconseguir un producte o realitzar un servei, on han d'aplicar-se tant coneixements especialitzats com d'índole més general.

El mètode de simulació és adequat, sobre tot, en aquelles matèries on el component procedimental reflectisca activitats molt semblants a les de l'entorn real: oficina comercial, gestió hospitalària, hosteleria, etc.; i quan es necessite aprofundir en una situació problemàtica, evidenciar un conflicte o les conseqüències d'un canvi.

És també indicat per formular temes i debatre'ls com per exemple:

- la repercussió de l'automatització dels processos en els índex d'atur,

- els problemes generats per actituds poc professionals en el desenvolupament d'una activitat,

- la importància de la qualitat en els mètodes de producció.

La matèria Miniempreses constitueix un exemple ideal dels termes on es pot dur un projecte, en aquest cas, de simulació d'una empresa. L'experiència que ha anat desenvolupant-se entorn a la creació de miniempreses en la nostra comunitat així com a Europa, i l'indubtable interés educatiu que com a conseqüència se li atorga, fan que s'incloga en el catàleg d'optativitat com a matèria independent. Això implica reconéixer, també, les indubtables referències comuns entre el marc de matèries d' Orientació i iniciació professional i la matèria optativa Miniempreses.

Papers socials de dones i homes

Introducció

Les investigacions socials des de la perspectiva del gènere, entenent com a tal les atribucions que cada societat atorga a les persones en funció del seu sexe, constitueixen un fet relativament recent en el nostre país. No obstant això, en els últims anys s'han desenvolupat nombrosos estudis que analitzen des d'aquesta perspectiva crítica les diverses construccions culturals i socials entorn a la formació dels conceptes «masculí» i «femení» al llarg del procés històric. Les anàlisis realitzades des d'un enfocament no androcèntric han servit també per recuperar alguns fets silenciats en la història i permet una millor comprensió i valoració de la nostra tradició en incorporar la participació de les dones mitjançant la integració del seu patrimoni cultural.

Aquesta perspectiva d'anàlisi en funció del gènere s'emmarca en la història actual, que aborda l'estudi de la vida quotidiana, els espais públics i privats, els fets polítics i econòmics, l'evolució de les mentalitats, etc., per poder comprendre i explicar l'esdevenir dels esdeveniments històrics; les aportacions d'aquesta perspectiva estan incidint sobre les ciències socials en el seu conjunt, oferint visions més enriquidores pel que fa a la psicologia, l'antropologia, la filosofia, etc.

D'altra banda, existeix actualment un debat en la societat sobre el canvi del paper assignat a les dones i les conseqüències que se'n deriven, tant en l'àmbit familiar com en el social i professional. Aquesta situació de canvi està repercutint en les relacions interpersonals entre els homes i les dones, donades les transformacions dels rols desenvolupats per ambdós sexes fins al moment.

Tot això justifica l'oportunitat d'introduir una dimensió formativa en l'Educació Secundària Obligatòria que proporcione a l'alumnat les claus necessàries per tal de comprendre aquests processos de canvi i que contribuïsca a desenvolupar les capacitats senyalades en els objectius generals de l'etapa, especialment aquelles que afavoreixen l'equilibri personal i afectiu, les relacions interpersonals i la inserció social i professional. Aquesta matèria està concebuda per desenvolupar aquestes capacitats en dos sentits fonamentals: en el pla personal, afavorint l'anàlisi, la reflexió i la millor comprensió de les relacions afectives i interpersonals; i en el pla professional i d'inserció social, qüestionant els diferents models adjudicats a homes i dones, les diferents situacions front al món laboral, i la posició d'ambdós sexes en els àmbits culturals, socials, i polítics. D'altra banda, convé ressaltar que els estudis de gènere presenten una rellevància social cada dia major i són molts els camps oberts sobre aquests temes en la investigació, l'assistència social i el treball professional en el seu conjunt; per això, aprofundir en aquests aspectes pot ajudar també en la futura elecció professional.

A través d'aquesta matèria optativa es pretén incidir en la construcció sòcio-cultural dels gèneres amb un enfocament interdisciplinar i globalitzador, ampliant i enriquint continguts desenvolupats anteriorment en les diferents àrees del coneixement. Açò suposa, d'una banda, oferir a l'alumnat la possibilitat de reflexionar, des d'una perspectiva crítica i de caràcter no androcèntric, sobre determinades creences, actituds i valors de la nostra tradició i patrimoni cultural. D'altra banda, implica desenvolupar en els alumnes i en les alumnes l'interés per conéixer com s'han anat configurant i jerarquitzant els estereotips socials associats als homes i a les dones, analitzant les causes que els han motivat, la seua pervivència i els seus principals canals de transmissió, amb l'objectiu que puguen qüestionar i rebutjar les situacions de discriminació que els esmentats estereotips generen i adoptar actituds que afavoresquen la seua superació.

Donada la interdisciplinarietat intrínseca als aspectes de gènere, aquesta matèria ofereix un marc d'actuació idoni per al treball en equip del professorat, en estar els seus continguts associats a l'àrea de Ciències Socials, Geografia i Història, a la Llengua i Literatura, a la Cultura Clàssica, o als programes d'Orientació acadèmica i professional, i es pot abordar des d'aquestes diferents vessants. Així doncs a través d'aquesta optativa es poden tractar les qüestions de gènere des de la mitologia, la literatura, la història, les religions, la publicitat, el cinema, l'art, el món del treball, l'orientació professional, les relacions interpersonals, la realitat actual, etc., ja que la confluència de diferents àmbits facilita analitzar la seua construcció, transmissió i pervivència. La manera d'abordar la matèria donant prioritat a una o altra perspectiva s'haurà d'ajustar als interessos de l'alumnat, a les característiques del centre i al professorat que ha d'impartir-la.

El model de currículum que es presenta parteix de prendre en consideració que, des dels orígens de la civilització fins als nostres dies, es pot observar com les societats han anat definit papers diferents, que comporten actituds i tasques diferents, segons siga els sexe biològic de les persones. Aquesta bipolaritat masculí-femení és interpretada, sovint, de forma antagònica i jerarquitzada, en lloc de desenvolupar-se sobre concepte d'igualtat de tracte i d'oportunitats. A partir d'aquesta situació, es pretén que els alumnes i les alumnes comprenguen el sistema de gènere entorn del qual s'han construït les teories de la desigualtat entre els sexes i hi reflexionen, desenvolupant la seua capacitat crítica front a la tradició heretada i possibilitant un coneixement més complex pel que fa a l'evolució de la societat.

Per tal d'aconseguir aquest objectiu bàsic, els continguts de la matèria s'organitzen entorn de dos grans blocs clarament diferenciats, però que convé treballar de forma interrelacionada. El primer recull els elements constituents del sistema de sexe-gènere, els seus principals canals de transmissió i les seus conseqüències; el segon se centra en el procés d'equiparació de drets entre homes i dones fins als nostres dies i les aportacions dels moviments feministes.

L'enumeració dels continguts, recollits en cadascun dels blocs, té com a finalitat oferir un marc suficientment ampli, que permeta abordar la matèria tenint en compte les diverses perspectives i elements que configuren i descriuen el sistema de gènere. Els diferents continguts proposats no requereixen un grau similar de profunditat en el seu desenvolupament, sinó que el professorat haurà de seleccionar aquells que considere més adequats i motivadors per a l'alumnat segons les particulars característiques del centre.

En el primer bloc es planteja el concepte de sexe-gènere, considerat com una eina analítica que permet adoptar una perspectiva crítica pel que fa a la ideologia sexual i es destaquen els seus principals components, d'índole sociològica, psicològica i política. En l'epígraf «Els estereotips de sexe-gènere», queden recollits els elements de caràcter simbòlic, la seua forma de transmissió i les conseqüències negatives que poden tenir per als joves d'ambdós sexes. Els aspectes relacionats amb l'organització social apareixen tractats en l'epígraf «Distribució de rols de gènere i la seua jerarquització en les societats pre-industrials i en les desenvolupades»; s'hi senyalen les diferències entre homes i dones en el seu accés a diferents àmbits socials i la divisió sexual del treball, així com la distinció entre treball remunerat i no remunerat. Finalment, en aquest bloc es recull un quart aspecte, «Gènere i relacions afectives entre els sexes», que al·ludeix al micronivell de les relacions interpersonals per tractar sobre diversos temes propers a la vida afectiva dels i de les adolescents, insistint especialment en les seues relacions afectivo-sexuals segons el gènere.

Siga quina siga la selecció i seqüència dels continguts que es realitze entorn d'aquest primer bloc, el seu tractament ha de proporcionar el coneixement dels elements bàsics que constitueixen el sistema de gènere, per tal de promoure una actitud crítica davant dels estereotips que aquest genera, capacitant l'alumnat perquè comprenga la seua conformació i evolució.

El segon bloc, «Equiparació de drets entre homes i dones», s'estructura entorn a l'establiment de les democràcies modernes i les reivindicacions d'igualtat d'oportunitats entre els sexes fins als nostres dies. Planteja així un doble objectiu: rescatar per a la memòria col·lectiva alguns fets històrics protagonitzats per les dones i, sovint, silenciats per la història, i analitzar el procés d'equiparació de drets entre les dones i els homes en els dos últims segles.

Aquest bloc està constituït per tres grans apartats. El primer aborda les reivindicacions de les dones en el sorgiment de les democràcies modernes, centrant-se bàsicament en les figures femenines més representatives de la Revolució Francesa; el segon analitza les lluites de les dones per tal d'aconseguir l'equiparació de drets en el marc dels moviments socials del segle XIX destacant les diverses postures quant a la igualtat de drets per a les dones del liberalisme, el socialisme i l'anarquisme; el tercer apartat ens situa en el segle XX, per comprendre l'evolució dels moviments feministes i la situació actual de les dones en els països desenvolupats i en els del Tercer Món, i establir comparacions sobre el nivell de desenvolupament aconseguit per les dones en els diferents països i incidir en els problemes derivats de l'emigració.

Resulta convenient que l'alumnat treballe aquest bloc en relació amb el primer, analitzant les situacions històriques des de la perspectiva del gènere i relacionant-les amb aquells aspectes del seu entorn més immediat que encara comporten desigualtats o discriminacions. També és un objectiu d'aquest bloc analitzar les causes de tipus religiós, cultural, social o racial que originen aquestes desigualtats.

És important insistir en el fet que els dos grans blocs temàtics que estructuren la matèria estan estretament interrelacionats. En efecte, es requereix conéixer els trets fonamentals del sistema de sexe-gènere per poder enfocar des d'una perspectiva no androcèntrica els esdeveniments sòcio-històrics; de la mateixa manera, no és possible arribar a comprendre en tota la seua complexitat el funcionament del sistema de gènere actual i les seues repercussions en la societat i en les persones sense conéixer alguns fets històrics rellevants de la Modernitat i d'etapes anteriors.

Objectius

L'ensenyament i aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Comprendre el funcionament del sistema de sexe-gènere com una construcció sòcio-cultural que configura les identitats masculina i femenina, i distingeix entre sexe biològic i gènere cultural.

2. Analitzar críticament els aspectes socials i culturals que han anat conformant els estereotips sexistes, adoptant una postura crítica davant d'aquests que afavorisca el desenvolupament integral de la personalitat al marge de la pertinència a un o altre sexe.

3. Fomentar la cooperació i la solidaritat entre les persones d'ambdós sexes tant en la vida privada com en la vida pública, reconeixent els principals obstacles que impedeixen la igualtat d'oportunitats entre les dones i els homes i respectant les diferències individuals.

4. Conéixer les principals aportacions del col·lectiu femení al llarg de la història i les seues lluites per la consecució de la igualtat de drets.

5. Analitzar la realitat de la societat contemporània des de la perspectiva del gènere.

Blocs de continguts

1. El sistema de sexe-gènere

Concepte

Concepte de sexe-gènere.

- Diferències entre sexe i gènere.

- Anàlisi dels components del gènere (el rol o component sociològic, la identitat sexuada o component psicològic i l'estatus o component polític).

Estereotips de sexe-gènere.

- Característiques bàsiques dels estereotips de la masculinitat i la feminitat.

- Transmissió dels estereotips de sexe-gènere a través dels mitjans de comunicació, la cultura (mitologia, literatura, art, cinema...), la família i l'educació.

- Conseqüències del model de virilitat agressiva (ritus d'iniciació, inhibicions afectives, comportaments temeraris en l'adolescència, agressivitat i violència, patentes, bandes urbanes...).

- Conseqüències del model de feminitat seductora (manca d'autonomia, d'autoestima, supeditació a les modes, anorèxia, cossificació del cos femení, prostitució, etc.).

- Distribució de rols de gènere i la seua jerarquització en les societats preindustrials i en les desenvolupades.

- Diferència en l'accés d'homes i dones als diversos àmbits del coneixement i del poder (econòmic, polític, religiós, militar, etc.).

- Assignació dels espais públics i privats segons el gènere.

- Divisió sexual del treball en les societats desenvolupades: treball remunerat i no remunerat. La precarietat de l'ocupació femenina (atur, discriminació salarial, economia submergida, segregació professional, etc.).

Gènere i relacions afectives entre els sexes.

- Les relacions d'amistat femenines i masculines.

- Les relacions afectivo-sexuals segons el gènere. Heterosexualitat i homosexualitat: El «flirt», l'enamorament, les pràctiques sexuals, la gelosia, el desengany amorós, etc.

Procediments

Anàlisi i interpretació crítica de la imatge estereotipada de l'home i de la dona en el llenguatge, la publicitat, el cinema i els programes televisius.

Recerca, selecció i anàlisi d'informacions pel que fa a qüestions d'actualitat sobre aspectes de desigualtat entre els sexes, utilitzant la premsa i altres fonts de documentació.

Identificació i anàlisi de les principals característiques associades als papers desenvolupats per les dones i els homes, a través de la mitologia, la literatura, la filosofia, les religions, etc.

Elaboració de petits informes relacionant els estereotips més habituals i la seua pervivència en els mitjans de comunicació i en la cultura de masses.

Preparació i realització d'enquestes sobre la divisió sexual del treball i altres aspectes relacionats amb el sistema de sexe-gènere en l'entorn més proper a l'alumnat.

Anàlisi comparativa d'estadístiques sobre la situació de les dones (repartiment de les tasques domèstiques, situació laboral, llocs de decisió, segregació professional, etc.).

Preparació i realització de debats sobre temes d'actualitat i sobre les relacions interpersonals entre els alumnes i les alumnes.

Actituds

Actitud crítica davant la presència d'estereotips sexistes en els mitjans de comunicació social i cultural.

Rebuig dels prejudicis pel que fa a la divisió sexual del treball i dels estereotips sexistes en el moment d'escollir una professió.

Valoració del treball domèstic i actitud positiva davant la corresponsabilitat entre els sexes en l'àmbit domèstic.

Actitud positiva cap a les eleccions professionals no condicionades per raó de sexe.

Rebuig de la jerarquització entre els valors atribuïts al gènere masculí i al femení, pròpia de la cultura androcèntrica.

Rebuig de les conductes violentes generades pel sistema de sexe-gènere.

Respecte mutu i igualtat de tracte en les relacions afectives entre els joves d'ambdós sexes.

2. Equiparació de drets entre homes i dones

Conceptes

El sorgiment de les democràcies modernes i la reivindicació d'igualtat entre els sexes.

- La idea d'igualtat de tots els éssers humans. La seua traducció política en la Revolució Francesa.

- Participació de les dones en la Revolució Francesa: Figures històriques més representatives.

Dones i moviments socials del segle XIX.

- El sufragisme.

- La igualtat de drets entre els sexes i la seua relació amb els corrents socialistes i anarquistes.

Evolució de la igualtat d'oportunitats entre els sexes en el segle XX i perspectives de futur.

- El feminisme i les seues característiques generals. Moviments feministes (liberal, socialista, radical). El cas d'Espanya.

- Situació actual de les dones als països desenvolupats i en els del Tercer Món.

- Mesures d'acció positiva per tal d'aconseguir la igualtat d'oportunitats entre els sexes.

Procediments

Recerca, anàlisi i interpretació crítica de la informació sobre la presència de figures representatives de dones en materials didàctics i fonts històriques diverses.

Recerca, recopilació, selecció i contrast d'informació sobre l'evolució de la situació jurídica i laboral de la dona en l'últim segle.

Observació directa, realització de petites enquestes i recollida d'informació sobre la situació sòcio-econòmica d'ambdós sexes en l'entorn de l'alumnat.

Preparació i realització de debats per exposar resultats i analitzar les possibles diferències entre els sexes.

Lectura, interpretació de quadres estadístics i elaboració de gràfiques sobre la situació sòcio-econòmica d'ambdós sexes a Espanya, en altres països de la Unió Europea i en els del Tercer Món.

Recerca d'informació sobre temes d'actualitat en la premsa, a través de les organitzacions no governamentals o de les institucions locals sobre la situació de persones immigrants; identificació de les seues principals dificultats, analitzant aquelles relacionades específicament amb les dones.

Realització de petites entrevistes sobre els problemes derivats de la immigració que afecten particularment a les dones en l'entorn més pròxim a l'alumnat.

Recerca i síntesi de la informació obtinguda en diferents fonts (associacions de dones, partits polítics, premsa, programes televisius, etc.), per identificar les situacions de desigualtat entre els sexes i les mesures proposades o adoptades per les institucions per tal de contrarestar-les.

Actituds

Acceptació de la igualtat de drets entre els homes i dones com a una condició necessària per al desenvolupament i l'aprofundiment en el funcionament de la democràcia.

Interés per conéixer la participació de les dones en els moviments socials, les seues principals reivindicacions i les seues figures més representatives.

Valoració de les interpretacions de caràcter no androcèntric sobre els esdeveniments històrics i socials.

Interés per conéixer el moviment associatiu de dones en l'actualitat i les seues reivindicacions fonamentals.

Valoració de les mesures d'acció positiva elaborades per diverses institucions per tal d'aconseguir la igualtat d'oportunitats entre els sexes.

Interés quant a l'organització social en funció del sexe en altres cultures.

Solidaritat davant les dificultats de les persones del Tercer Món i particularment davant d'aquelles que afectes les dones.

Redacció i disseny de premsa

Introducció

El coneixement i la presa de contacte amb l'entorn, tant pròxim com llunyà, dinamitzant-lo i convertint-lo en objectiu d'aprenentatge, és un dels objectius de la reforma educativa. En aquest sentit s'han incorporat al currículum diverses àrees educatives referides a aspectes de la vida mateixa, com són Educació per a la pau, Educació ambiental, Educació per a la salut, etc. La matèria optativa Redacció i disseny de premsa incideix directament en la valoració de l'entorn, en la mesura que suposa un apropament al món de la comunicació social i més concretament al món del periodisme.

Aquest apropament, és, per una banda, informatiu, ja que es tracta de descobrir i investigar el mecanismes que intervenen en la creació periodística, tant els aspectes més externs, com la difusió o la maquetació, com la comunicació visual i el component lingüístic, manifestacions expressives del pensament humà.

El coneixement del món periodístic es completa, a més, amb la vessant més creativa d'aquesta matèria, la seua apropiació i posada en pràctica per a realitzar un projecte adreçat a la comunitat escolar de la qual els alumnes i les alumnes formen part. En l'elaboració d'un periòdic mural, una revista de premsa o una revista de centre es veuen obligats a prendre decisions, seleccionar la informació plantejar-se uns objectius concrets i aprendre a planificar les diferents fases del treball.

Aquest enfocament actiu, en convertir els estudiants en protagonistes del seu aprenentatge, suposa la progressiva adquisició d'una consciència crítica davant les distintes manifestacions de la comunicació social que tenen incidència en el seu entorn. Jutjar amb objectivitat, comparant i seleccionant informacions i opinions amb coneixement i llibertat els permetrà no deixar-se influir pel tractament donat a certs continguts.

Els mitjans de comunicació social són reflex i testimoni de la vida social i humana. La seua importància és cada vegada més rellevant en el nostre entorn quotidià. Alguns d'aquests, com la televisió o la ràdio, ens posen en contacte amb diversos esdeveniments que es produeixen en el món de forma quasi immediata. Altres, com la premsa escrita, suposen una segona etapa informativa de caràcter més reflexiu, en la qual seleccionem activament la informació. La forma d'interpretar els fets, d'analitzar-los, d'aprofundir-hi que té cada periodista, configura la nostra percepció de la realitat i arriba a crear vertaders estats d'opinió. La premsa escrita és vehicle d'infinitat d'opinions, totes marcades per ideologies o tendències que es manifesten en el tractament donat a la informació, en l'ocultació o afirmació d'unes dades o d'altres i en la utilització de determinats recursos del llenguatge.

Un periodista ha d'enfrontar-se a una sèrie de decisions que estan condicionades per diversos factors. El més important d'aquests és adequar el seu enunciat als seus objectius comunicatius i al públic al qual va dirigit. Però també ho són el marc en el qual realitza el seu treball, el pressupost del qual es disposa per a la publicació, el suport i la forma de difusió de la mateixa.

En la premsa escrita el tractament formal de la informació influeix decisiuvament en la comunicació. Realitzar la informació es portar endavant la integració de textos, imatges gràfiques, fotografies, jocs tipogràfics, etc, aspectes tots aquests altament significatius. La selecció d'una determinada imatge pot canviar el sentit literal d'un text, o bé enriquir-lo amb un altre punt de vista diferent. El lector farà sempre una interpretació global en funció de la interacció de tots aquests components.

Per això comvé plantejar als alumnes i a les alumnes tècniques didàctiques formatives que els permeten portar endavant les distintes fases d'una publicació. Des de la planificació global, en funció d'uns paràmetres establerts, fins les tasques concretes que constitueixen el treball del periodista. Un enfocament didàctic viu i actiu, connectat amb la realitat, permet a l'alumnat viure l'aventura del periodista, al carrer o a l'entorn escolar. Inventar, organitzar, escriure, dissenyar, elaborar, editar i distribuir una revista o un periòdic mural és, a més, una activitat motivadora, que desenvolupa la seua creativitat i el seu sentit estètic i artístic.

Aquesta matèria pel seu caràcter globalitzador i per la seua connexió amb el món professional del periodisme prepara els estudiants per a una possible intervenció en miniempreses d'edició i, en qualsevol cas, per saber resoldre, dins d'un gran nombre de sectors professionals, la utilització del suport de la comunicació escrita per tal de transmetre informació, idees i opinions.

El fet que la publicació preveja aspectes com el finançament i la difusió obliga a plantejar-se problemes que cal resoldre en períodes de temps determinats, per a la qual cosa no es necessita únicament l'esforç d'un sol individu, sinó la col·laboració de tot un equip. Precisament pel fet que es tracta d'un treball en equip cal un repartiment de tasques i els alumnes han de saber expressar-se, escoltar l'opinió dels altres, i planificar, amb ells, la publicació. La complexitat i diversitat de les tasques que cal realitzar afavoreix la integració de tots els seus membres en una tasca comuna.

El món del periodisme, d'altra banda, està directament relacionat amb altres àrees i matèries del currículum.

Amb les àrees de Castellà: llengua i literatura, Valencià: llengua i literatura i Llengües estrangeres. L'ús de la llengua per a la documentació i la comunicació. Saber expressar les seues opinions i inquietuds. Confeccionar esquemes o resums. Realitzar articles, entrevistes, etc, corregir textos, tant en valencià i en castellà com en les llengües estrangeres conegudes pels alumnes.

Amb l'àrea d'Educació plàstica i visual. Anàlisi d'exemples de la premsa escrita. Creació d'il·lustracions i fotografies. Disseny de pàgines i maqueta. Compaginació de textos i elements gràfics.

Amb l'àrea de Ciències socials, geografia i història. Apropament i investigació de l'entorn cultural i físic. Reportatges i articles sobre esdeveniments o personalitats històriques o actuals, que siguen significatives.

Amb l'àrea de Ciències de la natura. Reportatges sobre l'entorn natural pròxim. Articles d'opinió sobre ecologia. Col·laboració amb campanyes institucionals.

Amb la matèria optativa Informàtica. Utilització de noves tecnologies: tractament de textos, maquetació, tècniques d'edició, etc.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats següents:

1. Conéixer els discursos procedents dels mitjans de comunicació, tant els codis verbals com els no verbals.

2. Utilitzar el llenguatge oral i escrit en el centre escolar i en àmbits socials més amplis.

3. Emprar els diferents llenguatges que s'utilitzen en la comunicació escrita com a mitjà eficaç intercomunicatiu per a la comprensió i anàlisi de la realitat.

4. Conéixer i reflexionar sobre la funció, necessitat i importància dels mitjans de comunicació de masses i, en particular, pel que fa a la naturalesa i organització de la premsa diària i no diària.

5. Practicar la investigació periodística i mantenir una postura activa d'exploració de l'entorn a la recerca de la notícia, l'informe, el reportatge.

6. Crear i viure autèntiques situacions de comunicació, dins i fora del centre escolar, mitjançant la realització d'entrevistes o enquestes.

7. Argumentar i expressar el pensament propi de manera escrita amb claredat i coherència contrastant-lo amb altres argumentacions i posicions, així com apreciar positivament la lliure expressió de les idees i la seua incidència en la comunicació social i en la informació.

8. Desenvolupar destreses i habilitats que permeten col·laborar positivament en la consecució feliç del mitjà de premsa escollit mantenint una actitud crítica, constructiva, creativa, integrada i responsable.

9. Conéixer el disseny gràfic, tant pel que fa a continguts i capacitats expressives, com pel que fa a les tècniques necessàries.

10. Desenvolupar la creativitat, el sentit estètic i artístic, l'ordre i les capacitats d'expressió plàstica i síntesi.

11. Conéixer i utilitzar les noves tecnologies de la informació (equips, programes i mitjans d'impressió).

12. Realitzar un treball pràctic, manual i tècnic i desenvolupar la capacitat d'enfrontar dificultats per obtenir resultats reals del treball (que s'ha de sotmetre a dimensions, dades, pressupostos, etc.).

13. Integrar-se en un equip de treball assumint-hi responsabilitats personals.

14. Valorar i apreciar la realització ben feta i l'obra ben acabada com a font de gaudi personal i d'autoestima.

Blocs de continguts

Es presenten tres tipus de continguts:

- Conceptes o coneixements teòrics i teòrico-pràctics tocant als mitjans de comunicació social, en general, i de la premsa en particular.

- Procediments o continguts que es refereixen a la pràctica del procés d'elaboració de diferents propostes periodístiques, tant de redacció com de disseny i autoedició.

- Actituds que faciliten la comunicació.

Es presenten els continguts diferenciats en els tres blocs per concretar-los i facilitar la tasca de programació. No obstant això, aquests blocs estan íntimament relacionats i molts conceptes no poden tractar-se aïlladament, ja que en la premsa el contingut i el disseny formen un tot coherent i inseparable, com és inseparable allò que es diu de com es diu, és a dir, el fons i la forma.

La presentació de vàries parts en cada bloc tampoc implica necessàriament que s'hagen d'impartir totes ni en la seua totalitat. Són propostes de coneixements i d'aprenentatges. És tasca del professor decidir els continguts, relacionar les parts, seleccionar les propostes d'activitats i, en definitiva, estructurar i dissenyar la matèria. Malgrat això sí sembla convenient començar per les qüestions teòrico-reflexives, instrument necessari per poder emprendre la pràctica amb els coneixements i habilitats requerits sempre que no s'hi hagen treballat en nivells anteriors.

1. Coneixement i redacció de premsa

a) Aproximació al món dels mitjans de comunicació social

La funció que realitzen els mitjans de comunicació així com la influència que exerceixen i la seua responsabilitat social.

- Reflexió sobre la funció social sobre els mitjans de comunicació i coneixement de què s'amaga darrere de conceptes tant importants com objectivitat informativa, honestedat professional o manipulació.

La diversitat que ofereixen els mitjans de comunicació: premsa, ràdio, cinema i televisió; les característiques particulars de cada mitjà i la seua evolució a través dels temps.

- Identificació dels diferents sistemes de codificació de cadascun dels mitjans: reconeixement que la premsa escrita (diaris, periòdics, revistes) utilitza, a més del codi lingüístic, l'iconogràfic (fotografies, dibuixos, gràfics, color) i el tipogràfic (tipus i grandàries de lletres, quantitat d'espai ocupat, situació de la pàgina, el context en el qual queda emmarcada qualsevol informació, entrefilets, subratllats), que la televisió i el cinema empren el codi lingüístic, l'iconogràfic i el sonor (música) i que la ràdio únicament empra el lingüístic i el sonor (música, efectes especials de so).

b) La Premsa

Diversitat i funcions de la premsa.

- Coneixement experimental dels diversos tipus de publicacions (diaris, revistes d'informació general o especialitzada) i observació del contingut de cadascun d'aquests, del nombre de pàgines, tractament de la informació, portades...

- Constatació de les tres funcions bàsiques de la premsa (informar amb destresa i objectivitat sobre els successos ocorreguts, formar, ja que crea un estat d'opinió i indueix el lector a construir la seua interpretació personal i entretenir, dedicant espais a aquests objectiu).

El periodista i les seues funcions (director, redactor en cap, redactor corresponsal, enviat especial, col·laborador, fotògraf, dibuixant, maquetista, editor). Dins d'aquest ventall de funcions s'analitzarà especialment la figura del redactor. Altre tema que cal tractar per la seua gran incidència periodística és la llibertat d'expressió.

- Reconeixement de la varietat de funcions que pot exercir el periodista, des de la de director fins la de planificador o editor, prestant especial atenció a la figura del redactor i a les diverses tasques que desenvolupa. S'ha de marcar la diferència que existeix entre el redactor de carrer, que busca la informació més o menys actual, en el lloc dels fets, per plasmar-la en algun dels gèneres periodístics i el redactor de taula, encarregat de donar cos a les informacions, dades, fotografies... oferides per les agències, pels col·laboradors o per qualsevol mitjà o empresa periodística.

- Descobriment de la importància que té el treball que realitzen els paginadors, fotògrafs, dissenyadors, etc.

- Reflexió referent a la incidència que té per aconseguir una bona premsa la llibertat d'expressió i de les conseqüències que s'infereixen en cas contrari.

Les fonts d'informació i els gèneres periodístics. Aquest estudi es farà des de la doble perspectiva de gèneres informatius i gèneres d'opinió. Aquests temes inclouen l'anàlisi de l'estructura de la notícia, així com el coneixement de les característiques principals dels altres gèneres.

- Coneixement de les diverses fonts d'informació (agències, corresponsals, col·laboradors, compres a d'altres mitjans o empreses) com a generadores de material informatiu i investigació de les diferències existents entre les informacions trameses per les agències i les elaborades pels propis corresponsals.

- Distinció entre els gèneres informatius (notícia, crònica, reportatge) i els d'opinió (editorials, articles, columnes, crítiques).

- Coneixement i pràctica de l'estructura de la notícia, insistint en la importància del lead o entradeta i els elements que la componen i en l'estructura d'interés creixent que presenta el cos de la notícia.

- Diferenciació entre la notícia breu i la crònica i observació que aquesta gaudeix d'una major llibertat informativa podent-s'hi barrejar la informació objectiva dels fets i altres valoracions personals que l'autor assumeix quan signa els treballs.

- Anàlisi de l'estructura, fons i forma del reportatge i constatació d'aquelles característiques que li són pròpies: necessitat d'un treball d'investigació periodística, d'una presa de dades, sovint, mitjançant entrevistes i testimoniatges directes, aparició de descripcions, diàlegs i judicis de valor personals.

- Coneixement de l'estructura de l'entrevista i el seu doble valor informatiu.

- Com a recolzament en els treballs d'investigació periodística (documentals, reportatges...)

- Com a gènere autònom. En aquest cas l'entrevista es centra en un personatge del qual s'obté informació sobre si mateix o sobre les seues opinions referent a algun tema d'actualitat o d'interés.

- Observació de diversos textos periodístics d'opinió (editorial, articles, crítiques...) i anàlisi de les diferències formals i de contingut que presenten. També és convenient la reflexió de com les «Cartes al director» sovint adquireixen la categoria d'opinions i argumentacions dels lectors.

Convé que els alumnes posen en pràctica totes les coses que aprengueren amb l'observació, reflexió i anàlisi dels diferents gèneres periodístics.

c) El Periòdic

La seua estructura, és a dir, les diferents seccions que el conformen, la singularitat de la portada.

- Apreciació de la complexa estructura periodística. Investigació en diferents periòdics i revistes de les seccions que apareixen (nacional, estrangera, local), així com amb una detallada observació i un anàlisi de les diferents seccions dedicades a la vida social, cultural, política, esportiva i d'aquelles altres que es refereixen a la crítica, als espectacles i a la publicitat o altres col·laboracions creatives. Cal també un estudi de les portades, que sàpiguen distingir la diferència formal entre la portada d'un diari informatiu i d'una revista d'actualitat i coneguen els elements que les constitueixen.

- La capçalera, lloc on figura el nom del periòdic o revista i una sèrie de dades que La identifiquen i actualitzen.

- La notícia de primera pàgina o notícia de major relleu. Sol estar situada en la part central o superior.

- El sumari o resum breu d'altres esdeveniments importants o de les seccions que apareixen a les pàgines interiors.

- Altres notícies. Se situen al voltant o sota la notícia principal.

- La publicitat. Si existeix se situa en la part inferior.

El seu funcionament o procés d'elaboració, des de les fonts d'informació fins a la seua distribució i venda.

- Investigació del procés o esquema de treball d'un periòdic.

- Recollida de notícies, dades, fotografies.

- Elaboració del periòdic. Presenta una doble projecció: redacció de textos, titulars, peus de fotos, selecció d'altres informacions, col·laboracions i elements gràfics i tallers, en els quals es realitza la compaginació, el disseny, la maquetació i impressió.

- Distribució. Un grup s'encarrega de donar-li difusió dins del centre i, fins i tot, fora d'aquest (APA, altres centres, etc.).

2. Disseny gràfic i autoedició

a) El llenguatge gràfic i periodístic

L'entorn gràfic: conceptes generals sobre el grafisme i el seu paper i importància en la vida actual, en els diferents àmbits o grups socials.

- La història de l'escriptura, la imatge, la tipografia i la impremta.

- La història i evolució de la premsa i publicacions, des del punt de vista de la maquetació i imatge.

El llenguatge periodístic, entés com la comunicació d'idees i informacions mitjançant un conjunt de signes (textos, titulars, fotos, dibuixos i elements gràfics) i una certa presentació d'aquests. Concreció d'aquest llenguatge periodístic en diferents mitjans: diaris, revistes d'actualitat, revistes especialitzades.

- Observació de la importància i incidència del disseny gràfic en revistes, propaganda, anuncis publicitaris, etc. i reflexió sobre la diferent força comunicativa que exerceixen uns o altres dissenys.

- Coneixement de l'evolució del disseny al llarg de la història, segons els diferents mitjans tècnics, ideologies o modes.

- Valoració de la importància que té la jerarquització de l'espai informatiu, així com el valor significatiu dels signes gràfics i icones.

- Descobriment de la lectura de la imatge i introducció als seus principis generals.

- Constatació de com una notícia ocupa o no un espai important, segons siga la seua magnitud informativa o repercussió social; observació de la quantitat d'espai que se li atorga, la grandària dels titulars, la presència o absència d'elements gràfics i icones, el relleu de les notícies del context, constatant així el pes que la publicació atribueix a cada notícia.

- Verificació de les diferents maneres de com es rep una informació o anunci segons aquest pes que la publicació li atorga i obtenció de conclusions de cara a conéixer la línia d'una publicació, el seu interés a reforçar, ocultar o manipular un tema i la necessitat d'acostar-se sempre a tota publicació amb un esperit crític, que es reforça precisament amb el coneixement i pràctica de diferents modes de disseny gràfic.

b) El disseny editorial de premsa

Aquest ampli mòdul recorre els conceptes necessaris per a la comprensió i futura posada en pràctica del disseny i publicació de periòdics i revistes.

Tipografia: famílies, estils i tipus de lletres, tipometria (alçada o cos de les lletres o tipus), espaiat, alineament, sagnats i tabulacions, ús coherent de fonts, maneig de titulars.

El paper: classes, grandàries i formats de fulles i plecs. Modes de plegament i confecció de quadernets.

Disseny gràfic: imatge, dibuix, fotografia. Tècniques i materials principals, tant en color com, especialment, en blanc i negre.

- Coneixement dels elements bàsics del disseny editorial, tant des d'informacions teòriques com per la pròpia experiència i observació de diferents publicacions i la utilització que fan de tots els elements gràfics.

- Observació, distinció i experimentació de diferents dissenys que continguen text i gràfics.

Composició: marges, espai en blanc, equilibri de la pàgina, relació text/imatge, compaginació i tot el que és relatiu a la lectura de la imatge.

Maquetació: disseny, imatge global i «caràcter» d'una publicació, així com de les seues diferents seccions.

- Constatació de les diferències formals entre periòdics i revistes i entre els diferents tipus d'aquestes, segons el seu contingut, periodicitat, difusió i públic al qual van dirigides i entre les diferents seccions d'una mateixa publicació, observant els elements gràfics generals.

- La plantilla o maqueta general del mitjà i el tractament gràfic bàsic.

- Els entrefilets, ombres, capçaleres i filets.

- L'ordre de les seccions.

- Les pàgines parells (esquerra) i imparells (dreta).

- La col·locació de la publicitat.

- Els suplements o seccions tractades com a «periòdic dins del periòdic».

- Observació de la diferent concreció d'aquests elements generals en els diferents temes o seccions, per exemple:

- Primera plana i última en periòdics o portada i contraportada en revistes.

- L'editorial i els articles d'opinió.

- El sumari.

- El reportatge fotogràfic.

- L'entrevista. La il·lustració de la personalitat de l'entrevistat.

- La crònica esportiva.

- Les historietes, tires o còmic, els acudits, dibuixos o pòsters.

- Els anuncis per paraules, passatemps, etc. i cada apartat específic que se cita en altres llocs d'aquest document.

- Coneixement i pràctica de les diferents funcions i llocs de treball en la part gràfica de la publicació: El director d'art, maquetista, compaginador, il·lustrador, fotògraf, impressor... i la vocació, les tasques i les dificultats de cadascun d'ells.

c) Autoedició

En aquest apartat es tractaran els conceptes i tècniques tradicionals i modernes d'edició i es practicarà amb aquestes.

Elements tradicionals de disseny gràfic: material de dibuix, regles, lletres transferibles, la màquina d'escriure, tires de text, comptafils, tipòmetre, la taula de muntatge, maquetació i compaginació manual, plegament i muntatge de quadernets.

- Coneixement dels mitjans tradicionals de treball per dissenyar i muntar un periòdic i adquisició d'una base pràctica i manual que il·lustre i aprofundisca els conceptes apresos.

Autoedició: concepte modern de l'edició assistida per ordinador. Tipus d'ordinadors personals, impressores i escàners i tipus de programes necessaris.

- Descobriment que es pot escriure, dibuixar, dissenyar, maquetar, composar i imprimir des d'un ordinador personal i que els moderns programes d'autoedició permeten veure en la pantalla el resultat final tal i com s'obtindrà en el paper, amb totes les possibilitats d'assaig, experimentació, rapidesa i estalvi que això proporciona.

- Maneig, si les possibilitats del centre ho permeten, d'ordinadors i impressores, introducció al món de la informàtica i l'edició per ordinador i coneixement i utilització de diferents programes informàtics.

- Processadors de textos, per escriure, corregir, modificar, retallar i enganxar, arxivar, etc. tot tipus de textos, amb diccionaris ortogràfics i de sinònims i antònims en diferents llengües i tots els avantatges de rapidesa, netedat, comoditat i economia que s'hi obté.

- Programes de dibuix i retolació tipogràfica, que poden ésser de dos tipus: de mapes de punts o vectorials.

- Programes senzills de composició i edició per realitzar titulars, dibuixos i elements gràfics.

- Programes d'autoedició de nivell professional per maquetar, compaginar, etc. que reuneixen materials procedents d'altres programes (textos, titulars, dibuixos, fotos) per dissenyar a la pantalla la pàgina completa.

- Programes bàsics per al maneig i control d'ordinadors, impressores i altres programes, com els sistemes operatius, interfaces d'usuari i diverses utilitats.

- Programes avançats de fonts (famílies de lletres), digitalització d'imatges (per a l'escàner) o reconeixement òptic de caràcters (OCR, per introduir textos escrits a l'ordinador sense haver de copiar-los).

Producció, reproducció i distribució: càlcul de costos, adequació a pressupostos, fonts de finançament, modes i tècniques d'imprimir i els seus costos, repartiment o venda, subscripcions i distribució.

Realització de dissenys i infogrames de diferents tipus per expressar idees, articles, notícies o reportatges, així com plantilles i exercicis preparatoris per als treballs pràctics del bloc III.

3. Procés d'elaboració periodística.

a) El periòdic mural

Més que el típic mural confeccionat amb cartolina l'objectiu principal del qual és el tractament d'un tema, es proposa l'elaboració d'un periòdic, format per diversos fulls, i que anomenem mural perquè es fixarà, en el tauler d'anuncis de l'aula, ben visible, per tal que puga ésser llegit i consultat.

La confecció del periòdic mural suposa un apropament al món periodístic amb uns objectius senzills i elementals.

Confecció de la portada. Es valorarà l'expressivitat dels elements no lingüístics.

Redacció de notícies breus extretes de les informacions d'altres mitjans de comunicació i de la premsa diària.

Estructura del periòdic. Es realitzarà una senzilla divisió per seccions.

Aprenentatge dels rudiments del disseny. Pràctiques en les diferents seccions i pàgines, amb major èmfasi en la soltesa i experimentació creativa que en la perfecció de l'acabat tècnic final.

b) La revista de premsa

Aquest bloc persegueix la confecció d'una revista, però una particularitat l'identifica: no és una revista original pel que fa al seu contingut, que serà cercat i extret d'altres revistes o periòdics, però si ho serà pel que fa al disseny. És, sobre tot, una pràctica de paginació, maquetació i disseny. Les tasques es dirigeixen a dos camps: la recollida de textos i material gràfic i la disposició i estructuració d'aquest material.

Estructura de la revista.

Distribució del treball periodístic.

Reconeixement dels gèneres.

Llenguatge periodístic.

La maquetació i muntatge.

El disseny de la portada i contraportada.

La impressió i edició.

c) La revista escolar

El tercer mòdul és el més complex i interessant, ja que requereix posar en pràctica tots els coneixements periodístics dels alumnes, tant conceptuals, procedimentals com actitudinals. El seu contingut consisteix en l'elaboració d'una Revista Escolar ben organitzada i planificada. Aquesta revista, realitzada per les alumnes i els alumnes del grup-classe, ha d'ésser absolutament original, tant en el contingut com en la forma. Els propis alumnes seran ara redactors, corresponsals, fotògrafs, dibuixants, dissenyadors, editors, etc.

En la redacció i selecció de materials s'aplicaran totes les coses apreses anteriorment, tenint cura dels aspectes importants tals com:

- ºs adequat de la llengua i correcció ortogràfica i d'estil.

- Fidelitat a les fonts i transparència informativa.

- Amenitat, interés i concreció dels textos.

- Oportunitat i encant de titulars i textos seleccionats.

En el disseny de la revista s'aplicaran els coneixements adquirits i experimentats anteriorment, amb atenció especial als aspectes següents:

- Que s'adapte a l'orientació i estil general decidit per a la mateixa i al públic al qual va dirigida.

- Que es tinga la màxima cura en el bon gust dels dissenys i la qualitat de l'acabat, és a dir, l'obra ben feta.

- Que hi haja una coherència gràfica en tota la publicació, tot i que no tan rígida com en un diari o revista comercial, ja que com la periodicitat no és tan freqüent i té un contingut molt variat convé deixar un marge ampli a l'experimentació.

És important també que l'edició siga acurada i del major nivell possible de qualitat, segons les possibilitats materials, intentant accedir a qualitat de fotocòpia o impremta. En aquest sentit es comenten les possibilitats d'impressió en les orientacions metodològiques.

El contingut de la revista pot ésser molt variat, com ho són la vida d'un centre escolar i els interessos i expectatives dels alumnes i de les alumnes. Com a exemple senyalem ací algunes seccions i el seu possible contingut.

- Informació i notícies, contestant les clàssiques preguntes què, qui, com, on, quan, per què.

- Relatives al centre i la vida escolar, com cròniques d'actes realitzats i anunci de venidors.

- De caràcter local, comarcal o general, que afecten a la Comunitat escolar.

- Creació.

- Narracions, contes.

- Poesies.

- Dibuixos, historietes, fotos.

- Reportatges i articles sobre temes d'interés.

- Del centre escolar.

- Referents a l'educació.

- Històrics, científics, tècnics i de qualsevol tema que puga treballar-se des d'altres assignatures, orientats pels professors corresponents; es produeix així una vertadera connexió i intercanvi amb altres matèries. Pot tractar-se de temes dels currículums corresponents o paral·lels a aquests, que es treballen a classe o com a complement a aquesta i dels quals els millors se seleccionaran per a la seua publicació. El camp és molt ampli. Pot publicar-se fins i tot treballs en llengües que s'estudien, com anglés i francés.

- Etnogràfics i de cultura popular: tradicions, costums, festes, oficis tradicionals...

- Generals, del món actual que afecten els joves, a la seua educació o a la seua formació integral com a persones.

- Entrevistes, dins o fora del centre.

- Temes relatius als mitjans de comunicació i a la vida i disseny de la pròpia revista escolar i de tota la matèria optativa.

- Opinió.

- Editorials.

- Cartes al director.

- Crítiques, suggeriments, opinions, sempre des d'una perspectiva positiva i no destructiva o maldient.

- Tribuna oberta per a alumnes, professors i pares.

- Enquestes i treballs d'investigació, com sondejos d'opinió o d'actituds.

- Esports, cròniques i classificacions de les competicions en les quals participe el centre.

- Crítica literària, de música i espectacles.

- Entreteniment.

- Curiositats.

- Passatemps.

- Problemes lògics.

- Humor.

- Butllofes o disbarats recollits en treballs, exercicis, controls, exàmens, etc.

En general, totes les qüestions que afecten els estudiants, per la seua condició, per la seua edat o el seu medi social, tenen cabuda, convenientment tractades, en el periòdic escolar, que tindrà diferent caràcter i personalitat segons el professor, els alumnes participants i l'ambient del centre. En qualsevol cas, són recomanables alguns aspectes generals com el foment de la utilització del valencià, l'ús adequat de les llengües, tant valencià com castellà i la presència de temes d'especial interés formatiu i educatiu, tals com l'educació per a la salut, la defensa del medi ambient, la igualtat de les persones i tot allò que contribuïsca a la solidaritat, la pau i l'amor entre les persones i els pobles.

Viatge a altres cultures

Introducció

Els canvis històrics recents comporten transformacions socials i culturals de gran transcendència que afecten els sistemes educatius. En el terreny econòmic s'observa una tendència cap a la conversió del món en una entitat única. El procés d'unificació europea, la lliure circulació de treballadors, els problemes derivats de la immigració, els conflictes interestatals i els conflictes en el si dels estats són alguns dels temes més importants en la nostra societat actual. D'altra banda, el desenvolupament científico-tècnic i els nous mitjans de comunicació contribueixen a difondre els nous modes culturals. Avançar el futur i fer front els problemes derivats d'una societat pluriètnica i pluricultural, es constitueix, doncs, en un dels principals objectius de l'educació.

L'actual sistema educatiu té com a finalitat proporcionar un ensenyament i facilitar un aprenentatge que servisca per al desenvolupament i autonomia de l'alumnat que s'ha d'integrar en una societat més complexa. Així s'intenta contribuir a reduir la bretxa que existeix entre la cultura extraescolar que envolta els alumnes i el currículum, entre allò que viuen fora de l'escola i allò que s'hi imparteix. Malgrat la dificultat dels sistemes educatius per tal de recollir tots els aspectes i dimensions de la cultura de la societat on sorgeix el sistema escolar, la preocupació per arribar a una millor comprensió entre els diferents grups humans condueix a un plantejament l'objectiu fonamental del qual és preparar l'alumnat per a un futur proper on haurà de conviure amb representants de diferents cultures.

Els sistemes educatius han d'afavorir la igualtat d'oportunitats i dotar l'alumnat d'instruments que els permeta comprendre millor el món que els envolta. En la cultura de les aules ha d'aparéixer la cultura popular, les subcultures dels joves, les aportacions de les dones a la societat, les formes de vida rurals i de pobles desfavorits, la solució als problemes de la fam, de la desocupació o dels maltractaments, del racisme o la xenofòbia, o les conseqüències del consumisme.

Un dels aspectes més importants de les societats presents i sobretot de les societats del futur més pròxim és la multiculturalitat. El coneixement del fet multicultural té com una de les seues pretensions el fet d'abordar els punts comuns i els de fricció entre cultures i subcultures i evitar conflictes les conseqüències dels quals no són desitjables. Els contactes reals entre cultures contribueixen eficaçment a l'obertura i democratització de les maneres de pensar.

D'altra banda, l'escola fa de mediadora en el procés d'individualització i sociabilització que es concreta en l'adquisició d'unes capacitats per viure i entendre el món especificades en els objectius dels sistemes educatius. Partint de l'experiència de l'alumnat, el processos d'aprenentatge han de contribuir a l'elaboració de coneixements i significats. L'educació i el saber són els llocs comuns i els instruments privilegiats d'accés al món i a la universitat des de la singularitat d'una cultura, d'una societat i d'una època particular. És important en la nostra època que l'escola, on es transmeten els continguts, el saber i les actituds per tal de transformar el món, prenga consciència del seu paper i permeta que els futurs ciutadans d'un mateix planeta exercisquen una responsabilitat col·lectiva per preservar un món més just.

Els coneixements es construiran partint de les coses experiencials, actiu i pràctic i a través d'un procés dialògic que permeta a l'alumnat un major coneixement dels problemes que una societat multicultural comporta, tractant de trobar els punts d'enteniment que eviten l'enfrontament i la xenofòbia. La internacionalització de les formes de vida no comporta necessàriament una comprensió entre els membres de societats i cultures diferents. La incomprensió està també present entre membres o grups d'una mateixa societat. La investigació educativa descobreix a més una àmplia gamma de diferències que es concreten en una planificació molt diversa dels sistemes educatius nacionals. Els plantejaments del Consell d'Europa sobre multiculturalisme s'originen com a conseqüència d'aquesta realitat i té com a objectiu afavorir la unitat europea i la integració en la Comunitat dels immigrants.

El multiculturalisme és una riquesa sempre i quan s'aconseguisca una interpretació de totes aquestes cultures sense comprometre l'especificitat de cadascuna d'aquestes. D'aquesta manera les coses pluriculturals, és a dir, la juxtaposició o organització de grups culturals diferents, només es pot convertir en intercultural si les relacions d'aquests grups no són antagòniques ni conflictives, ni suposen la dominació d'un grup sobre altre, com així ho recomana el Consell d'Europa: «el pluralisme cultural no es converteix en una situació d'interculturalisme més que si els intercanvis són igualitaris». D'acord amb açò la presència de diverses cultures nacionals o ètniques en un mateix territori exigeix organitzar la seua convivència de tal manera que s'afavorisquen processos d'intercanvi, interacció, cooperació i enriquiment mutu a tots els nivells.

L'educació ha de participar d'aquesta perspectiva configurant-se com un espai que propicie l'encontre i l'enriquiment entre diferents models culturals, desenvolupant una pedagogia intercultural que partisca d'una idea bàsica: el dret a la diferència. En aquest aspecte el Consell d'Europa senyala: «...una pedagogia intercultural no és ni la juxtaposició d'assignatures culturals, ni l'amalgama d'aquestes. L'objectiu que es persegueix no és una hibridació intel·lectual dels alumnes i de les alumnes mitjançant una manipulació pedagògica, sinó el seu enriquiment i la seua comprensió mutus a través d'aprenentatges basats sobre els fons cultural de cadascú (...) per tal que es respecte la cultura de cadascú, es valore a ull dels altres, i que la pràctica pedagògica es recolze sobre una pràctica cultural, en lloc de negar-la».

La realització de viatges i encontres multiculturals és un mitjà d'afavorir una educació intercultural que permeta una interacció entre les diferents cultures, que no són construccions estàtiques, estan vives i a més són complexes. Posar-les en contacte i afavorir la interacció permet l'enriquiment de la pròpia cultura.

El repte intercultural exigeix la renúncia a l'etnocentrisme i una nova concepció de l'educació i de la comunicació que tinga en compte les diferents reaccions front els problemes comuns i la forma de transmetre els missatges de manera que siguen entesos. L'obertura cap a l'exterior i la comprensió intercultural exigeix d'una pedagogia específica, que parteix del principi que representa que aprendre és aprendre a aprendre.

Aquesta matèria utilitza preferentment els coneixements de les ciències socials, i de les llengües, disciplines aquestes que contribueixen en major manera a aconseguir els objectius perseguits. Malgrat això, pot recórrer a altres àrees del coneixement ja que presenta un caràcter globalitzador que possibilita la multidisciplinarietat i una metodologia favorable a l'elaboració de projectes.

Des d'aquesta perspectiva es propicien aprenentatges funcionals que siguen útils als alumnes i a les alumnes en la seua vida quotidiana i que els permeta entendre millor el món que els ha tocat viure. Aquest caràcter de funcionalitat és un dels aspectes més rellevants i, en aquest sentit, els continguts actitudinals i procedimentals seran objecte d'un extens tractament. Tenint en compte la importància que se li atribueix a l'exteriorització del contrast cultural en aquesta matèria, es desenvoluparà una metodologia en la qual es donen interaccions variades adequades a aquest objectiu.

Aquest caràcter funcional i globalitzador pretén a més respondre la situació que planteja l'escolarització progressiva d'una població heterogènia que obliga a adaptar el currículum als interessos dels diferents grups socials. La diversitat de partida de tot un conjunt molt diferenciat d'alumnes front a les exigències escolars, el desigual capital cultural d'origen familiar i social en general que porten els alumnes i les alumnes a l'escolarització, les desiguals expectatives i interessos de pares i mares i de l'alumnat front a l'escolaritat, repercuteix en el desigual èxit escolar dels alumnes i de les alumnes procedents de diferents grups socials o culturals.

Una transformació cap a la multiculturalitat ha d'abordar el problema de la diversitat de cultures de procedència dels alumnes i de les alumnes en el sistema escolar. De vegades, la pertinença a un grup cultural està carregada de valoracions que són vehicle de desigualtat, qüestió que necessàriament s'ha d'abordar perquè siga possible que tots s'apropien del currículum comú. Mitigant les desigualtats es facilita l'accés a una cultura bàsica comuna i a la igualtat d'oportunitats.

La visió multicultural enllaça amb la pretensió d'una educació per a la democràcia i la tolerància, en un món que per influència dels mitjans de comunicació té més que mai la consciència de ser plural, on els individus, per exigències de l'economia, la política, la ciència, la solidaritat i el manteniment de la pau ha de relacionar-se amb pobles de tradicions culturals molt diferents. Per tant els continguts han d'estar orientats a aconseguir aquestes finalitats.

Objectius

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en les alumnes i els alumnes les capacitats següents:

1. Valorar els elements comuns en lloc d'evidenciar allò que separa les cultures i desenvolupar l'empatia amb altres éssers humans, acostumant-se a la diversitat, les similituds, les diferències i les interdependències, i abordar el canvi cap a actituds no racistes ni xenòfobes.

2. Conéixer les raons dels conflictes entre els éssers humans en el cercle de relacions personals i ampliar la visió al marc de les relacions dins de nacions o en el context internacional, i desenvolupar la sensibilitat per tal d'evitat prejudicis i discriminacions, i per tal d'afavorir la solidaritat i l'assentament dels drets humans.

3. Realitzar una reflexió intercultural a partir del coneixement d'altres cultures, no sols de les seues llengües, sinó també dels seus costums i idees, mitjançant l'estudi d'un tema d'aproximació cultural, on es manifesten els diferents punts de vista i les reflexions dels participants en l'encontre.

4. Interioritzar actituds tolerants, obertes i flexibles dins d'un món pluricultural.

5. Comprendre la interdependència entre diferents ambients, economies i cultures, valorant el significat dels èxits d'individus i de grups diferents.

6. Usar i adquirir estratègies d'expressió i de comunicació diverses, habilitats pràctiques, coneixements, destreses i actituds apropiades per desenvolupar-se en una societat pluralista.

7. Desenvolupar capacitats d'imaginació, d'investigació i de racionalització, construint hipòtesis, síntesis, informes, per conéixer i prendre consciència del medi cultural, social i ambiental.

8. Desenvolupar la pròpia identitat sense pretendre imposar les pròpies creences, a través del contacte amb altres cultures, implicant-se en el respecte cap a altres manifestacions, costums i idees i cap a les minories.

9. Motivar-se cap a l'aprenentatge d'altres llengües parlades en el nostre país i a Europa, dotant-se d'un instrument de comunicació en un futur pròxim.

10. Integrar-se i participar en els diferents estaments del centre; establir col·laboracions amb altres centres, nacionals i estrangers.

Blocs de continguts

S'inclouen els continguts conceptuals, actitudinals i procedimentals necessaris perquè l'alumnat siga capaç de dur a terme un projecte d'aproximació cultural.

El primer bloc proposa una mostra de temes apropiats per a la reflexió intercultural que impliquen matèries com l'antropologia cultural, la sociologia, la geografia, la història, la filosofia i l'ètica, la literatura, la història de l'art, etc. Els continguts que s'enumeren en l'esmentat bloc no esgoten els múltiples temes susceptibles de mostrar el contrast entre cultures; sols tenen un paper orientatiu i, per tant, es poden introduir altres i, alhora, poden interrelacionar-se segons les necessitats i interessos de cada grup. També podrien plantejar-se projectes que escullen com a tema central algun que tingués relació amb àrees del coneixement, en principi no tant condicionades per allò estrictament cultural, com podrien ser les Ciències de la natura, per esmentar un exemple. La resta del blocs s'inclouen, sobretot, continguts procedimentals que descriuen els processos que s'han de dur a terme i les habilitats i actituds que s'han de desenvolupar per part de l'alumnat al llarg del projecte d'investigació i contrast cultural.

1. Temes d'aproximació cultural

El plantejament de temes genèrics al grup-classe pot constituir-se com a element motivador i de descobriment d'interesos, i a partir d'aquests temes és fa possible el plantejament de projectes d'estudis diferenciats per grups menuts, de manera que els grups minoritaris puguen referir el treball al seu propi fet cultural. La posada en comú dels esmentats treballs pot servir d'escenari de contrastació entre situacions culturals diverses i diferents perspectives d'anàlisi d'aquests. D'aquesta manera qüestions com la literatura, el folklore, la cuina, els modes de relació familiar, social i productiva, els valors religiosos i morals, els estereotips socials, els tòpics culturals, etc., poden ser incorporats al programa instructiu sense perdre aquesta orientació intercultural.

Tots aquests temes han de ser plantejats sempre des de l'entorn més pròxim i conegut, prenent com a punt de referència constant l'experiència i les idees reals de l'alumnat, per poder construir conceptes més amplis i enriquir la pròpia experiència. El tractament de temes d'actualitat ha de donar lloc a la discussió formativa i, d'aquesta, poden derivar-se importants efectes de cara a la configuració d'una mentalitat flexible i oberta a l'interculturalisme.

Des de l'Antropologia cultural

- Recerca de les invariants culturals referides a:

- L'estructura social o els sistema social.

- El sistema econòmic.

- El sistema de comunicació.

- Els sistemes de racionalitat, explicacions diferents de causa-efecte, científiques, religioses, poètiques, etc.

- El sistema tecnològic.

- El sistema moral.

- El sistema de creences.

- El sistema estètic.

- El sistema de maduració: iniciació, separació adults-xiquets.

- Coneixement de les estructures de sociabilització:

- La família nuclear, extensa, monoparental.

- Els grups de socialització (l'escola, els grups de joves, associacions, tercera edat, etc.).

- Instruments socialitzadors:

- Formes i usos alimentaris.

- Diversió: jocs, expressions festives, etc.

- Creences: formes de religiositat, ritus, celebracions, etc.

- Treball: professions i tècniques, utillatges i serveis, etc.

- L'habitatge, l'urbanisme.

- Respecte cap a altres formes de vida diferents i superació de l'etnocentrisme.

Des de la Sociologia

- L'estructura social: canvi i permanència.

- Els diferents grups socials: aspiracions, comportament, etc.

- Els joves i les seues formes d'agrupar-se.

- Els problemes de les minories.

Des de la Geografia Física i la Geografia Humana i Econòmica.

- La localització, el relleu, el clima, etc.

- Els indicadors sòcio-econòmics:

- Natalitat, mortalitat, creixement vegetatiu, mortalitat infantil.

- El producte nacional brut, la renda per càpita.

- Metges per habitant.

- La producció industrial, etc.

- Els grans sistemes econòmics.

- El «desenvolupament» i el «subdesenvolupament», etc.

Des de la Història i l'Art.

- Evolució i canvi històric.

- Els conflicte socials: solucions històriques.

- Les causes de les guerres.

- Les minories en la història.

- La vida quotidiana.

- Les Institucions supranacionals: Comunitat Europea, Organització de Nacions Unides, etc.

- Corrents artístiques.

- Diferències entre artesania i Art, etc.

Des de la Filosofia i l'ètica.

- Els Drets Humans.

- Els Drets de la Dona.

- Els Drets del Xiquet.

- Els Drets de les Minories.

- La democràcia i les constitucions.

- Els respecte i la tolerància cap a altres grups humans i cap a les minories.

- Llibertat i pluralisme cultural, etc.

Des de la Literatura.

- El «viatge» com a tema literari.

- Les llegendes.

- Els contes com a expressió popular.

- La realització d'un Diari de viatge.

- Corrents literàries.

- Espanya vista pels viatgers romàntics.

- Tradicions orals, etc.

2. Formes col·lectives de comunicació: debats, taules redones, xerrades, coneixement i ús de tècniques de negociació

La negociació forma, cada vegada més, part de la societat actual. Es negocia en la família, en l'escola, en el món laboral, en els Parlaments, etc. Per tant, el coneixement i l'ús de les tècniques de la negociació, dota el nostre alumnat de destreses molt útils per a les seues relacions amb els altres i per a totes aquelles empreses que requerisquen de la cooperació d'un equip. En el cas d'un projecte que incloga, a més, el viatge d'intercanvi cultural amb un altre país, l'alumnat, una vegada negociat el caràcter del projecte amb el seu grup, haurà de defensar les seues posicions front als interessos del grup estranger. Aquestes negociacions suposen, a petita escala, una reproducció de les negociacions que es realitzen en altres àmbits comunitaris, i inclouen el fet d'arribar a un acord compartit.

Formes col·lectives de comunicació.

- Debats des d'una òptica cultural.

- Pluja d'idees i elecció d'un tema.

- Definició de les funcions del moderador i la seua elecció.

- ºs de la paraula i formes de participació: Exposició en un termini de temps concertat dels arguments de cada representant.

- Síntesi de les conclusions.

- Realització de taules rodones.

- Elecció del tema

- Organització d'aquesta.

- Presència d'especialistes.

- Síntesi de les conclusions.

- Xerrades.

- Temes espontanis.

- Tractament de temes documentats.

- Expressió d'opinions i tolerància davant les diferències

- Jocs de simulació.

- La simulació de situacions humanes conflictives.

- Definició de la relació simulada: ¿quins són?, ¿on estan?

- Creació d'una petita trama argumental en base a un tema donat.

- Estudi i anàlisi de problemes per mitjà del joc de rol.

Adquisició i ús de tècniques de negociació.

- Les reunions i la presa de decisions.

- L'Assemblea: El paper del moderador: torn de paraula (obert i tancat); la votació. El paper del secretari: anotació dels acords; confecció de comunicats.

- Desenvolupament de les fases.

- Recopilació dels interessos individuals. Invenció i valoració d'idees pròpies i procedents de fonts d'informació diverses.

- Anàlisi i discussió de les propostes. Presa de notes i elaboració de resums. Valoració de les idees col·lectives.

- Defensa raonada de les diferents posicions. Exposició d'un tema. Argumentació d'una idea. Valoració de la crítica constructiva.

- Assumpció dels resultats de la negociació.

- Negociació dins del grup-classe i negociació amb altre grup-classe a nivell nacional o internacional. La presentació d'informes.

3. Coneixement i utilització del llenguatge àudio-visual. ºs de formes de transmissió de missatges.

En el terreny dels llenguatges àudio-visuals s'obri un camp de possibilitats de comunicació innovadora en l'àmbit de la comunicació inter musical o àudio-visual contitueix un instrument que potencia la creativitat de l'alumnat i li permet transmetre missatges que després poden ser analitzats i contrastats. L'adquisició de les destreses necessàries facilita la presentació per primera vegada i l'establiment de la comunicació amb el «destinatari exterior». Els diferents recursos expressius i llenguatges s'utilitzen com a vehicles de l'expressió i de la creativitat.

Pel que fa als nous recursos telemàtics, és important que l'alumne conega el funcionament dels nous mitjans de transmissió de missatges que faciliten l'enviament de documents a llarga distància i de manera ràpida.

Coneixement i utilització del llenguatge àudio-visual.

Realització i anàlisi d'un vídeo.

Enregistrament de missatges.

ús de recursos telemàtics i utilització de diferents mitjans en la comunicació amb altres grups o escoles.

4. Realització d'un projecte d'intercanvi intercultural.

L'intercanvi cultural s'entén com a un projecte elaborat per l'alumnat i professorat dins de l'escola, o entre les escoles, per propiciar l'apropament i el coneixement mutu entre cultures diferents. Amb això es promou directament la resolució de conflictes entre cultures, s'exercita la comprensió i l'obertura cap a persones i col·lectius de diferent sexe, raça, religió o formes de pensar i obrar. El projecte introdueix l'alumnat en el treball en grup, l'indueix a negociar, debatre, planificar el treball, adquirir nous coneixements i organitzar col·lectivament el temps. Les característiques de l'encontre multicultural dependran dels resultats del debat, l'elecció de temes, la negociació, i els pressupostos i subvencions obtingudes.

Generalment l'intercanvi internacional és aquell que més atractiu resulta per als joves. Aquesta experiència de llarg abast, ha d'estar precedida durant el curs per un procés d'aprenentatge i de maduresa del grup que prepare l'alumnat no només per entendre la diversitat cultural, sinó per resoldre situacions organitzatives molt diverses. En aquest tipus de projectes s'implica tota la comunitat escolar: pares i mares, alumnes, professors i professores, Consell Escolar, Junta Directiva, etc. La interdisciplinarietat de les activitats, per una banda, i les implicacions organitzatives que suposen, contribueixen a fer extensiva l'experiència a tot el centre.

És possible, i de vegades més adequat, plantejar-se intercanvis en un entorn més pròxim entre comunitats culturals diferents, fins i tot residents en la mateixa localitat, que puguen oferir gran interés educatiu i que comporten estratègies organitzatives poc complexes.

Fases i àmbits en la realització d'un projecte d'intercanvi intercultural.

Entre ambdós centres.

- Presentació del projecte als consells escolars d'ambdós centres. Acceptació d'aquest.

- Presentació respectiva de l'alumnat mitjançant fitxes, collage, vídeo, etc.

- Elecció d'un tema comú.

- Fixació d'un calendari: encontre de joves, programació d'activitats (conferències, debats, exposicions...).

- Explotació cultural de l'intercanvi.

El procés d'ensenyament i aprenentatge.

- Negociació i elecció d'un tema d'investigació.

- Activitats prèvies per evidenciar el multiculturalisme en l'aula.

- Establiment d'objectius i metodologia de treball.

- Organització en grups de treball. Repartiment de funcions.

- Elaboració de criteris d'avaluació del projecte en procés.

- Anàlisi de l'entorn, producció i intercanvi de materials al voltant del tema d'estudi.

- Elaboració dels resultats de la investigació i expressió creativa d'aquests emprant diferents mitjans i llenguatges: teatre, vídeo, dibuixos, collage, textos, etc.

- Plantejament d'hipòtesis que expliquen les diferències culturals: històriques, ideològiques, etc.

- Posada en comú dels diferents treballs en els encontres.

- Activitats durant l'intercanvi: debats, conferències, visites i itineraris, enquestes, reportatges, mostra de cinema, teatre, vídeo...

- Difusió cultural de l'intercanvi: realització d'una exposició, mostra dels materials resultants de l'encontre: maquetes, dibuixos, textos, fotografies, etc.

Elaboració de pressupostos.

- Recopilació d'informació sobre subvencions: consulta de butlletins, visites a les oficines públiques, organitzacions culturals, etc.

- Pressupostos de viatges.

- Coneixement i ús del llenguatge tècnic.

- Gestions en centres de l'Administració, agències de viatges, etc.

- Organització del viatge.

Informes finals.

- Famílies participants en l'acollida als membres del grup d'altre país.

- Juntes directives i Consells escolars dels centres participants.

- Alumnat i professorat participant.